Guia pràctica per a l'agent antirumor. Com combatre els ... - Antirumors

37
2. Conèixer el terreny. De què estem parlant?
La polarització del grup: Des de l’àmbit de la psicologia social, es considera
que quan les persones amb idees afins reflexionen, normalment
acaben adoptant una posició més extrema de la que tenien abans del
debat (Brown, 1986). En el context de la transmissió de rumors, les implicacions
són senzilles: quan els membres d’un grup tenen una suposició
prèvia i escolten un rumor que avala aquella creença, el diàleg intern
reforçarà la idea que el que pensen és cert. L’intercanvi d’informació intensifica
les creences existents. Segons aquesta teoria, l’opinió de les
persones es torna més extrema quan hi ha rumors que la secunden, i
perquè han adquirit confiança després de saber que altres persones
comparteixen les seves opinions.
Aquest fenomen té un paper molt important en l’acceptació i transmissió
de rumors. Quan algú escolta que les persones estrangeres tenen un
tracte de favor davant de l’administració pública, pot indignar-se, no necessàriament
perquè se senti indignat, sinó per demostrar que comparteix
les mateixes conviccions que els integrants del grup del qual forma part.
Fins i tot els membres d’aquell grup semblaran fortament convençuts
d’aquest fet, mentre que a la intimitat puguin dubtar dels motius pels
quals l’administració beneficia uns respecte d’altres.
2.2.3. Prejudicis i estereotips com a substrat dels rumors
Segons el que acabem d’exposar, una bona forma de combatre els rumors
podria ser oferir a la gent informació objectiva i reemplaçar les falsedats per
la veritat. No obstant això, l’experiència ens demostra que no és tan fàcil. La
principal raó és l’existència de prejudicis i estereotips previs que ens fan més
resistents a aquesta informació. Com ja hem vist en apartats anteriors, no