Coral del Pla - col·lectiu 1714

12
la planenca • núm. 25 • tardor 2007
Una pedra boteruda
a la sabata
MATIES MASALLES
“ L’infant, per al desenvolupament ple
i harmoniós de la seva personalitat,
necessita amor i comprensió. Sempre
que sigui possible, haurà de créixer a
l’empara i sota la responsabilitat dels
seus pare i mare i, en qualsevol cas, en
un ambient d’afecte i de seguretat
moral i material; llevat de circumstàncies
excepcionals, l’infant de tendra
edat no serà separat de la seva
mare.(...) “
Fragment del principi 6 de la
Declaració Universal dels Drets
Humans. Drets dels Infants
Al Pla, fa un fotimer d’anys que es fa i
es refà la cançoneta sobre la ubicació
de la llar d’infants. Ara no lliga la música,
ara fluixeja la lletra. Hi ha qui
se’n sap un tros i altri a qui li sona
com la cançó de l’enfadós.
Caldria esperar dels poders públics que
tinguessin la suficient aptitud per resoldre
aquesta mena de qüestions de
forma racional i adequada sense convertir-les
en un debat que enfronta la
ciutadania. No ha estat així fins ara i
esperem que es prenguin les decisions
i mesures pertinents per redreçar una
mala maror innecessària que s’ha creat
–presumptament– per prepotència, insolvència
i manca d’imaginació.
Menys política tot afirmant allò que el
quòrum vol sentir (sigui cert o estigui
només embastat) i més gestió per part
Pastisseria
de qui governa i té els recursos. Així,
gairebé segur que es troba un bon desllorigador
a un tema que no hauria d’haver
sortit mai d’un àmbit estrictament
tècnic. Punt.
Jo voldria aprofitar l’avinentesa per fer
uns altres tipus de consideracions i reflexions.
El nom-concepte “llars d’infants” ha
anat substituint a l’anterior denominació
de “guarderia”. Sembla més sofisticat,
més “finolis”, de més categoria.
Potser m’haureu de perdonar, però jo
prefereixo entendre que la llar d’un infant
de curta edat és casa seva a l’escalf
de la seva família i que la guarderia és
més una necessitat que una opció.
Ja sé que hi haurà qui lloarà la socialització
que suposa que un nen o una
nena petits comparteixin espais i companyia
i qui dirà que dins la llar d’infants
es realitza una tasca educativa.
No tinc cap mena de dubte que
aquests arguments responen a la realitat.
Tot i així, una família amb temps
també procurarà als seus membres més
recents aquestes mateixes prestacions.
Conec, per posar un sol exemple entre
infinitat d’ells, un enginyer nuclear
prou empàtic que mai va trepitjar
aquesta mena d’èmuls d’orfenat a
temps parcial.
Les llars d’infants s’han anat fent necessàries
en la mida que el model salarial
s’ha aprofitat del creixent alliberament
econòmic de la dona –just i
necessari, no emboliquem la troca!–
per precaritzar els sous i disposar de
dues aportacions en força de treball
pel preu d’una.
El model social i econòmic neoliberal
que vivim centrifuga tota rebel·lia i
conquesta humana. Encara recordo les
samarretes amb la imatge del Che de
quan era adolescent.
El mercadeig de signes i símbols a les
paradetes d’organitzacions de tota
mena és avui una pràctica normalitzada,
un negoci sota el paraigües d’ideo-
de la Cort, 18
SantacanaC/
Santacana
Tel. 977 60 14 68
43800 VALLS