Entrevista a la companyia Nexus Teatre Obres i ... - col·lectiu 1714

Entrevista a la companyia
Nexus Teatre
Obres i auditoria al Consistori
Sobre els Castells i
rèplica als Castells
Els renoms del Pla de Cabra,
3a part
Toponímia Mestre Roig i
Estanislau Figueres
hivern 2008-09 · número 30

La Planenca
Carrer Réria,1 43810 - El Pla
Telèfon i fax: 977 631 138
a/e: laplanenca@tinet.cat
web: www.1714.cat
Dipòsit Legal
B-44.234-2003
Edita:
Associació Cultural i
Recreativa
Col·lectiu 1714
Tirada:
500 exemplars
La Planenca 30 ha estat possible gràcies a:
Assumpció Moreno, Lluís Estrada, Pepita Ferré,
M. Carme Porrera, Pep Cunillera, Raquel
Estrada, Fermí Bernardo, Gemma Estrada,
Maties Masalles,, Alejandro Moreno, CEIP
St. Ramon, Céline Rafí, club ciclista Planenc,
Escola de Futbol, Joan Climent, Josefina Solé,
Montserrat Iglesias, Nexus Teatre, Consistori
Planenc: CIU, PSC, ERC, Roger Tardiu,
Montserrat Farré, Rita Montcusí, Diables del
Pla, Club Veles i Vents, Guillem Bartolí, Roger
Estrada, Antònia Quintana, Josep M. Canela,
Quim Gibert i Isabel Grau
Director: Lluís Estrada
Correcció lingüística: Gemma Estrada
Entrevista: Raquel Estrada
Disseny gràfic i maquetació: Francesc Farré
Impressió i fotomecànica: El Vallenc, S.L.
Fotografies: Pep Cunillera, Joana Domínguez,
Roser Ramon, Céline Rafí, Lluís Estrada, Fermí
Bernardo, Raquel Estrada, Maties Masalles,
Gemma Estrada, Laia Estrada, Sergi Bofarull,
Roger Tardiu, Concaazar, Joan Climent, Jordi
Valls, Antònia Quintana, Josep M. Canela i
Eulàlia Ramon
Fotografia portada: Laia Estrada
Contraportada: Ajuntament del Pla
La Planenca no es responsabilitza de les opinions
expressades en els articles d’opinió
Editada amb la col·laboració de:
AJUNTAMENT
EL PLA DE SANTA MARIA
EL COMÚ
Aquesta democràcia no és participativa.
Deleguem el nostre vot cada quatre
anys i no podem ni tan sols votar en
llistes obertes aquells candidats que més
ens agraden. Votem partits. Si hi ha un
candidat d’una altra llista que ens fa el
pes no el podem votar, ens l’hem de
menjar tota sencera, aquesta llista. A
més a més ens infantilitzen. No volen
que actuem, ni que pensem, en allò que
no siguin els interessos dels partits.
En moltes editorials cultivem el bon
rotllo pensant en facilitar la convivència.
Cal però que ens ho creguem més
gent –això de la convivència- sobretot
el Batlle del Pla, s’ho ha de creure això
del Comú. És a dir, que cal que sigui
honest i, a més a més, semblar-ho. No
pot ser que els constructors se’n malfiïn
tot pensant que fa pares i comares, i que
la informació privilegiada és sempre per
uns veïns i no per uns altres.
Probablement és tot un malentès per
manca d’informació i de transparència.
I en això no té només la culpa el Batlle
sinó també l’oposició.
Editorial
Cartes
Safareig de notícies
Col·lectiu de dones del Pla
Cuina Fàcil
Jardineria
Dissenya el teu jardí (1a part)
La Xiruca Foradada
Fins a Mequinensa pel GR65-5
Club Patí~Patinatge Artístic
Vacunes, quin fonament tenen?
Toponímia
CEIP Sant Ramon
La Mediateca
Renoms del Pla de Cabra
Enraonem de Tecnologia
CONSELL COMARCAL
DE L’ALT CAMP
DIPUTACIÓ DE
TARRAGONA
editorial
2
3
5
7
8
9
10
14
16
18
21
23
24
27
Una bona oposició fa un bon govern!
Tenen prou mitjans per arribar a la gent,
al poble. Si castiguen al poble perquè
no els ha votat no esperin que aquest,
el poble, valori la seva tasca. I això és
un peix que es mossega la cua. Els de
l’oposició, pensen: estem en democràcia,
ho han volgut així, doncs ja ho
tenen!
Van errats. L’alternança és una de les
regles de la democràcia, i la mereix,
l’alternança, aquell que se la guanya.
El consistori són tots! Govern i oposició.
Si a més de menjar crisi a totes hores
conreen la desconfiança, la participació
en les activitats del poble minvarà.
I això no afavoreix ni als que hi són
ni als que hi volen ser. En el ben entès
que vulguin ser-hi. Els de la oposició,
s’entén.
Lluís Estrada
*actualment a Andorra, el comú és la casa de la
Vila. Antigament al Pla també es deia així
Festa Major de Sant Joan 1923
La Memòria Històrica
Educar és fer millors persones
Entrevista a Nexus Teatre
Copa Concaazar
Veles i Vents
Donació de sang al Pla
Obres a la Casa de la Vila
Auditoria
Club Ciclista Planenc
Escola de Futbol
Discurs Carnestoltes
Brussel·les
Naixements i Defuncions
índex
29
31
32
33
34
35
36
37
38
43
43
44
45
47
Caixa Tarragona

la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09 3
AQUEST ÉS UN ESPAI OBERT A LA PARTICIPACIÓ. LES CARTES ENVIADES A AQUESTA SECCIÓ
cartes
HAURAN DE SER BREUS. PODEU FER ARRIBAR LES COL·LABORACIONS A L’ADREÇA POSTAL DE LA
REVISTA (CARRER RÉRIA NÚMERO 1), PER FAX AL 977 631 138, O BÉ, PER CORREU ELECTRÒNIC
A: laplanenca@tinet.cat NO ES PUBLICARAN CARTES AMB PSEUDÒNIM O INICIALS.
LA SEGONA REPÚBLICA AL PLA DE
SANTA MARIA
He llegit amb molta atenció el llibre
L’Escola del Pla i la Segona República,
crec que és un llibre molt ben escrit
i ben documentat, especialment el
capítol que fa referència a la Segona
República: El Pla de Santa Maria entre
1931 i 1936, però a la pàgina 50, quan
parla de l’època a partir del juliol de
1936 hi manca la descripció d’uns fets
molt greus que varen passar al nostre
poble i que també formen part de la
història de la Segona República al Pla
de Santa Maria.
El 20 d’agost de 1936, a dos quarts de
vuit del vespre, per ordre del Comitè
Local van ser convocats a la Casa del
Poble, deu homes d’una mitjana edat,
tots ells del Pla i la majoria pagesos
de professió, amb el pretext de fer-los
preguntes. Com que era l’estiu i varen
ser reclamats amb caràcter d’urgència,
alguns fins i tot hi varen anar amb la
mateixa roba que portaven en arribar
del “defora”.
Així que anaven arribant a la Casa
del Poble, o sigui “l’abadia”, els feien
entrar en una habitació i en fer-se fosc
els varen lligar les mans, de dos en dos.
Al voltant de tres quarts de nou, tant
bon punt va arribar el darrer, els van
fer pujar en un camió i en una cuneta
de la carretera de la Secuita els varen
afusellar a sang freda, menys a un, que
emparat per la foscor es va poder escapolir
i salvar-se.
Amb aquest escrit, només pretenc afegir
un fet important a la història del nostre
poble, succés que segons sembla, no
consta en cap arxiu i sols pot ser constatat
mitjançant testimoni oral.
Isabel Grau Saperas
MANIFEST PER LA DEFENSA DELS
GRUPS DE CULTURA POPULAR I
TRADICIONAL CATALANA AMB ÚS DE
MATERIALS PIROTÈCNICS
L’aprovació de la nova Directiva
2007/23/CE del Parlament Europeu,
per tal de regular el mercat dels materials
pirotècnics de la comunitat europea,
ha comportat per part del Govern
Espanyol la transposició de la Directiva
mitjançant l’Ordre PRE/174/2007 amb
importants limitacions per a l’ús dels
artificis pirotècnics, sense realitzar
distinció entre ús privat i ús per elements
festius de cultura popular i tradicionals.
Aquest fet comporta l’impediment de la
participació d’aquests elements en les
processons, seguicis festius i qualsevol
acte per part de Balls de Diables, Bèsties
de foc, Salt de Plens, etc.
Els materials pirotècnics són utilitzats en
les diferents manifestacions de cultura
popular i tradicional des del segle XIV i
formen part indiscutible del patrimoni i
materials de la cultura catalana. Avui es
manté viva la tradició a Catalunya amb
milers d’actes de foc anuals, per part de
centenars de grups de Diables, bèsties de
foc i colles infantils. Amb la vigència de
la Transposició de la Directiva Europea,
suposarà la desaparició de tots els grups
de cultura popular i tradicional amb
foc i una tradició amb més de 800 anys
d’història.
Per tot això els sotasignants
demanem:
que el Govern de la Generalitat de
Catalunya i el Govern Espanyol com
a òrgans competents, estableixin el
caràcter singular dels elements festius
de cultura popular i tradicionals catalans,
mitjançant una regulació específica
en l’ús dels materials pirotècnics,
que garanteixin el correcte desenvolupament
de les diferents representacions
festives dels grups de foc i de les corresponents
colles infantils.
Federació de Diables i Dimonis
Catalunya i Agrupació del Bestiari
Festiu i Popular de Catalunya
SENSE RISC NO HI HA LLIBERTAT
Assolir nous confins requereix travessar
aquella línia que ens fa vulnerables.
També requereix ser persistents.
En canvi, anar pel món sense arriscar
a fi i efecte de no ofendre coarta
l’espontaneïtat. Qui tem molestar, no
emprèn iniciatives. I sense projectes,
la vida discorre en la grisor. Benjamin
Franklin, físic nord-americà, opinava
que «aquells que poden renunciar a la
seva llibertat essencial per obtenir una
petita seguretat temporal no mereixen
ni llibertat ni seguretat» (Heraldo de
Aragón, 16-8-08). Per contra, navegar en
mars desconeguts és el que ens permet
créixer i avançar. Francesc Torralba
sosté que «els qui s’alliberen del jou de
la seguretat i cerquen decididament una
vida que tingui sentit, que mereixi ser
viscuda, són exemplars». Altrament, la
seguretat es converteix «en una presó».
I és que les pitjors cadenes són les interiors,
aquelles que impedeixen que ens
mobilitzem.
A propòsit del Maig del 68, Jean-Paul
Sastre va dir dels revolucionaris parisencs:
«hi ha alguna cosa que ha sorgit
de vosaltres que trastorna, que renega
de tot allò que ha fet de la nostra societat
el que és. Es tracta del que anomenaria
l’expansió del camp possible. No
hi renuncieu» (Presència, 23-5-08).
Renunciar a la nostra identitat lingüística
tampoc ens ho perdonaríem mai,
per més que el govern d’Aragó continuï
sense prendre cap mesura per adoptar
un marc jurídic específic de protecció
i promoció del català a la Franja de
Ponent, malgrat que el Consell d’Europa
així ho exigeix.
De què serveix, aleshores, que Espanya
hagi ratificat la Carta Europea de les
Llengües (minoritzades) si després
l’incompleix? A tot estirar, les institucions
aragoneses es limiten a fer gestos
simbòlics, a apropiar-se de la narrativa
dels drets lingüístics, però sense voluntat
d’actuar. Amb tot, un futur en català
és possible. Per aconseguir-ho, Mohamas
Gandhi deia que «primer t’ignoren; més

4 la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09
tard se’n riuen; en acabat et combaten;
i llavors... guanyes!».
Allò que des d’ara comptarà serà el que
farem arran del que ens han fet i ens
continuen fent. Perquè no fer res, negar
els problemes, deixar passar el temps... és
esborrar-nos, fugir, trair-nos. En aquesta
línia, el periodista Ryszard Kapuscinski
ens alerta que per no morir n’hi ha que
se suïciden. I és que el desig sense acció
esdevé una ficció. Rabindranath Tagore
recalca que «No pots travessar el mar
simplement mirant-ne l’aigua».
Per aquest motiu, l’Institut d’Estudis del
Baix Cinca convocà el matí de dissabte
28-2-09 a Fraga, sota el títol Removent
consciències, una jornada sobre la
transgressió cívica amb ponències de
Francesc Torralba, filòsof; Sebastià
Alzamora, gestor cultural; i un servidor.
“Ètica i transgressió”, “Llengua, dignitat
i transgressió” i “Resiliència i transgressió”
foren respectivament les temàtiques
de les ponències. També hi hagué
una xerrada amb Àngel Colom, de la
Fundació CatDem, sobre: “L’activisme
transgressor en el segle XXI”.
No vam quedar fa 60 anys, amb motiu
de la Declaració Universal dels Drets
Humans, que tots naixem iguals i lliures
en dignitat i drets? Els drets no prescriuen.
Ni tant sols el de l’article 2, que
instaura el «dret a la resistència contra
l’opressió». L’advocat Sebastià Salellas
subratllava que és retòric afirmar que
tothom té drets mentre no ens ho
creguem i ho demostrem exercint-los:
«No els exercim perquè no tenim consciència
que són nostres» (Presència,
13-
6-08). Així doncs, és necessari fer-nos
valer des de la tendresa, l’assertivitat,
la creativitat. I és que treballar per la
nostra llengua i cultura fa sentir bé,
extraordinàriament bé.
Quim Gibert
psicòleg i coautor d’Elogi de la transgressió.
Identitat nacional i desraó
d’estat (La Busca, 2007), gener-2009

El dia 13 de desembre es celebrà el
sopar de Nadal de l’Ajuntament del Pla.
El sopar, en el qual estaven convidats
tots els treballadors de l’Ajuntament,
fou a les dependències del restaurant
Masia del Pla.
II Campionat de Botifarra al cafè de
la Cooperativa del Pla en motiu de la
Marató de TV3 el dia 13 de desembre.
Tot i que la participació fou inferior a
l’esperada es recaptaren 160 euros que
es destinaren íntegrament a aquest fi
social. Els participants foren obsequiats
amb productes d’establiments i entitats
col·laboradores.
Dues patinadores del CP El Pla participaren
el 13 de desembre a les
instal·lacions del C.N. Reus Ploms, a
les proves individuals de grups xou
organitzades per la Federació Catalana
de Patinatge Territorial de Tarragona.
Aquestes dues patinadores foren la Laia
Pérez que assolí el nivell de grups i xou,
i per altra banda, l’Elsa Martínez, que
aquest cop no tingué sort.
Acte de cloenda del Taller d’ocupació
de jardineria “Treballem i construïm
per al Camp 2007”el dia 16 de desembre.
El taller fou organitzat pel Consell
Comarcal de l’Alt Camp i el realitzaren
vuit persones de més de 25 anys
aturades. En els dotze mesos de durada
del curs es feren actuacions en 19
municipis de l’Alt Camp en tasques de
creació, manteniment de jardins i poda
d’arbres.
En sessió plenària del dia 18 de desembre
s’aprovà el pressupost municipal
del Pla per al 2009. La xifra, d’uns
3.476.800 euros, és superior a la d’anys
anteriors perquè s’han hagut de fer
suplements de partides. Segons l’alcalde
es tracta d’un pressupost ajustat, s’ha
ajustat la plantilla: persones que tenien
jornada completa ara fan mitja jornada,
i pel que fa a les actuacions es farà
tot el que sigui posssible a partir de
les subvencions i de la venda de dues
parcel·les municipals del polígon. Una
de les actuacions previstes per enguany
és arreglar l’Ajuntament.
A mitjans de desembre cada municipi
presentà els projectes al Fons Estatal
d’inversió local. Concretament el
projecte del municipi del Pla anà dirigit
a la millora de la piscina i pistes de
tennis. O rehabilitació de l’edifici de
la Casa de la Vila per a equipaments
municipals, per la qual s’ha concedit
un import de 361.941 euros.
Participació del CP El Pla al Festival de
patinatge artístic del Club Patí Montroig
el dia 21 de desembre. Amb
aquesta actuació finalitzaren la llarga
temporada en festivals i campionats, i
es començà a planificar les noves coreografies
de cara l’any 2009.
Celebració de l’Amic Invisible al Club
Patí El Pla el dia 23 de desembre.
Patinadors i pares es reuniren a la pista
per descobrir el seu amic invisible i
intercanviar-se els obsequis, seguidament
gaudiren d’un berenar a la cafeteria
del pavelló.
Per les festes nadalenques, hi hagué
Missa del Gall amb l’actuació de la
Coral del Pla, i l’endemà, dia de Sant
Esteve, missa del migdia i, a la tarda,
teatre a càrrec del grup Teatre Xerima
que representà El Conte de Nadal. Els
actes seguiren el dia 28 de desembre
amb la recollida de cartes per part del
patge reial.
Gran Revetlla de Cap d’Any al centre
cívic La Pista. El sopar consistí en
entreteniments de Cap d’Any, crema
de marisc, rap amb acompanyament,
melós de bou amb ceps i mossardons,
postres, raïm i begudes. Els 115 comensals
assistents acabaren la celebració
amb música en viu a càrrec del grup
9 Stil.
En un any la població de l’Alt Camp
ha crescut en prop de 1600 persones.
Concretament, el nostre municipi
té ja 2.213 persones segons l’Institut
Català d’Estadística i, a banda de
Valls, és el tercer municipi amb més
augment de població, darrere d’Alcover
i Puigpelat.
Al 2008 augmenta en un 10,5% el
nombre de donants de sang a l’Alt
Camp respecte l’any anterior. En total
foren 2.123 donacions de sang, de les
quals 161 es feren al Pla. La darrera
donació del dia 15 de gener va ser de:
51 donacions i 1 oferiment.
El Pla rep subvencions del PSUOSC
per a la realització de cinc projectes
la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09 5
safareig de notícies
al municipi. El primer d’ells és la rehabilitació
de la Casa de la Vila, que
començarà d’aquí a poc, un altre és
l’arranjament de la plaça de l’església, de
l’Avinguda Vidal i Barraquer, i de cara
al 2010, està previst l’arranjament de
la plaça de l’església Romànica de Sant
Ramon i, finalment, l’arranjament de
les teulades de tres naus de la Fàbrica
de cara al 2011.
Festa Major d’hivern en honor a Sant
Ramon de Penyafort els dies 4, 5, 6 i
7 de gener. El primer acte fou a la nit
del dia 5, després de la cavalcada de
Reis, amb l’actuació d’orquestres en la
Nit Jove, l’endemà missa solemne, a
la tarda, concert i més tard, ball amb
l’orquestra La Chata. Finalment, el dia
7, missa solemne en honor al patró amb
l’actuació de la Coral del Pla, entrega
dels premis del concurs de pessebres i
com a darrer acte hi hagué l’espectacle
“Món Màgic”.
Xerrada sobre la violència masclista
organitzada pel Col·lectiu de Dones del
Pla el dia 16 de gener. Isabel Sales, coordinadora
Territorial de l’Institut Català
de la Dona, els parlà de la violència
física, psicològica, sexual i econòmica,
així com també de les innovacions de
la Llei del Dret de les dones a eradicar
la violència masclista.
Actuació de la Coral del Pla a La Masó
el dia 18 de gener amb motiu de la
Festa Major en honor al seu patró,
Sant Sebastià. Aquesta fou la darrera
actuació en la que la Cristina Ollé
els dirigí, després de gairebé tres anys,
i a qui estan molt agraïts tal com ho
expressaren en un sopar de cloenda la
nit anterior al Mas del Plata.
Les ràfegues de vent a l’Alt Camp superaren
els 100 km/h segons el Centre
Meteorològic de l’Alt Camp. A Valls
es registraren 92 km/h a la plaça del
Blat i 133 km/h a la zona del centre
meteorològic. En segon lloc, al Pla es
registraren vents de fins a 127 km/h,
seguit pel Pont d’Armentera amb 108
km/h i Rodonyà amb 97 Km/h. Com a
conseqüència es produiren desperfectes
al polígon, trencadissa de vidres a
les Escoles Velles, caiguda d’arbres a la
Fàbrica, xiprers caiguts al cementiri i
varies hores sense electricitat.
L’Ajuntament del Pla presentà als fons
europeus FEDER el projecte d’arreglar
tres naus de la Fàbrica per fer-hi una
sala d’exposicions-museu municipal,
una sala d’audiovisuals, uns despatxos

6 la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09
i un taller de filatures. El pressupost del
projecte puja a 1.656.283 euros.
Nexus Teatre organitza un curset de
teatre per a nois de 10 a 14 anys. El
curs té lloc a l’Abadia, i està dirigit per
l’actual director, Aleix Vallverdú, amb
una durada de febrer a maig. El preu del
curs és de 40 euros i per a un màxim de
15 persones.
Conferència sobre les pensions al local
de l’Associació de la Gent Gran, Jubilats
i Pensionistes el dia 6 de febrer sota
el títol “Revaloració Pensions 2009”.
Després que al gener s’apugessin les
pensions, Javier Roca, cap de secció
d’incapacitat temporal i Carme Turull,
informadora del CAISS de Valls, van
parlar sobre temes referents a les
pensions.
Un grup de joves del Pla va celebrar la
confirmació a l’església de l’Assumpció
el dia 7 de febrer. L’acte fou presidit per
l’Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol,
i comptà amb la intervenció de la Coral
del Pla.
El dia 14 de febrer El Col·lectiu de Dones
del Pla van celebrar Santa Àgata, patrona
de les dones. 180 sòcies van berenar
coca amb xocolata, seguidament votaren
per renovar la meitat de la junta,
van gaudir d’una sessió de karaoke i
també cadascuna de les assistents va
rebre un obsequi. La presidenta donà el
seu agraïment a les sòcies que deixen la
junta i va informar-los que l’Ajuntament
els cedia un local permanent a la casa
de la Fàbrica, compartint edifici amb
l’Associació de la Gent Gran.
Els alumnes del Cicle Inicial del CEIP
Sant Ramon del Pla tenen un hort
ecològic. Des de l’aula de ciències,
aprofitant que el tema tractat en la
sisena hora era els hàbits saludables, i
gràcies a l’ajuda d’alguns pares i mares
els nens de l’escola del Pla han pogut
viure l’experiència de plantar, regar
i veure crèixer espinacs, escaroles i
pastanagues.
La Diputada al Parlament Dolors
Batalla i diversos alcaldes de l’Alt
Camp, entre els quals es troba l’alcalde
del Pla, denuncien que el Tripartit
està incomplint el PSARU, Programa
de Sanejament d’Aigües Residuals
Urbanes. Han presentat al Parlament
un paquet de propostes on insten al
govern a licitar les obres en les depuradores
que són més urgents. Mateu
Montserrat comentà que la població ha
augmentat i la depuradora va als aiguamolls,
fet que pot afectar la seva bellesa
paisatgística.
Bona participació al Carnaval del Pla el
dia 21 de febrer. Començà amb la rua
i tot seguit, l’espectacle infantil amb el
grup “Encara més marxa”. Seguidament,
sopar de Carnaval en el que hi assistiren
unes 200 persones,ball amb l’orquestra
Cadillac i, a la mitja part, lliurament
de premis.
Durant el cap de setmana del 21 al
22 de febrer el Departament d’Obres
Públiques de la Generalitat anuncià la
inversió de més de 800.000 euros per a
millorar el ferm de la via que uneix Valls
amb el Pla. Aquesta actuació es tracta
d’una inversió en millora de comunicacions,
ja que és una carretera en la que
hi circulen camions de gran tonatge que
van de l’autopista al polígon del Pla i
també de Valls
A partir del dia 1 de març, els clients de
Caixa Tarragona tenen la oportunitat
de votar per aquells projectes socials,
culturals, educatius, etc. que creguin
més importants d’entre tots els projectes
inscrits dins del Programa Tu Ajudes.
Entre les propostes que entren a votació
hi consten: la mediateca del CEIP Sant
Ramon, projecte de millora de l’església
de l’Assumpció i la restauració de la
Torre de la Mixarda.
El dia 6 de març el Conseller d’Administracions
Públiques, Jordi Ausàs, visità
el Pla. En concret pogué veure la
Casa de la Vila, edifici que en breu
s’enderrocarà, l’església romànica i per
acabar, la Fàbrica. Allí se li presentà el
projecte que l’Ajuntament ha sol·licitat
als fons europeus FEDER que relaciona
les naus de la Fàbrica com a centre
explicatiu de l’activitat tèxtil que abans
es feia en elles.
El dia 7 de març, un nombrós grup
de persones dels Països Catalans van
manifestar-se a Brussel·les reivindicant
la independència del nostre país.
Aquesta iniciativa sorgida de la societat
civil, no sotmesa a cap partit polític,
porta el nom de “Deu mil a Brussel·les
per l’Autodeterminació”.
El pas subterrani, que havia de facilitar
l’accés al Polígon del Pla en la carretera
C-37 del Pla a Valls, ha quedat paralitzat
per falta de previsió econòmica. L’obra
està feta en un 25% però els càlculs
inicials per modificar el trajecte de la
canonada del gas natural són erronis
i ara cal esperar que decideixi la junta
de compensació. També preveia un nou
traçat de la canonada de l’aigua de l’Ebre
(del consorci d’aigües de Tarragona),
llàstima que la reforma de la carretera
ja està en marxa i no s’hauran pogut
compaginar les dues obres.
Els constructors planencs estan molestos
pel que consideren nepotisme,
clientelisme i manca d’objectivitat en
la informació de les qüestions d’obra
pública i compra de terrenys públics.
Ha aflorat que la compra de la Parada
de la Marquesa no fou participativa, que
la subcontractació dels vestuaris de la
piscina i l’adjudicació de l’obra de la
Casa de la Vila, tampoc. Això no vol
dir que hi hagi irregularitats administratives
sinó més aviat informació privilegiada
a un determinat constructor en
detriment de tots els altres.
Creació d’un Club Esportiu Aeri
Municipal, el divendres 13 de març hi
hagué una reunió, prèvia a la definitiva
del 17 d’abril vinent, en que s’aprovà el
nom del club: Veles i Vents i dels gestors
administratius. L’entitat inclourà totes
les modalitats esportives relacionades
amb el vent –també les nàutiques- que
es puguin fer al nostre poble.
El dissabte dia 14 de març va finalitzar
el campionat de Futbolí “la copa
Concaazar”. El torneig es va començar
a diversos locals de les comarques de
l’Alt Camp i la Conca de Barberà, entre
ells el local dels joves del Pla.
A mitjans de març començaren les
obres del nou ajuntament del Pla. Els
diners destinats a l’enderroc de l’edifici
vell provenen del Fons Estatal d’Inversió
Local, i per altra banda es destinarà la
subvenció del PUOSC per pagar la teulada.
Mentre durin les obres, la Casa de
la Vila es traslladarà a l’antic consultori
mèdic.

Col·lectiu de dones del Pla
PEPITA FERRÉ
LA MARATÓ DE TV3
Com cada any el nostre Col·lectiu de
Dones ha col·laborat amb la Marató de
TV3. Per fer-ho el dia 2 de desembre
de 2008 vam organitzar una xerrada a
la sala d’actes de l’Ajuntament. El tema
d’enguany era “Les malalties mentals
greus.” La conferència va anar a càrrec
de la jove Marta Borrull, estudiant de
medicina. Va parlar de les diferents
malalties mentals, que es veu que n’hi
ha de moltes menes: depressió, bipolars,
que són aquells que passen de l’eufòria a
la tristesa amb un no res, esquizofrènia
que aquests veuen les coses com no són
i ningú els pot convèncer de que van
errats, etc. Va ser molt interessant i ens
va fer compendre la gran importància
que tenen aquetes malalties. Vam posar
una urna i sobres perquè les asssistents,
que van ser unes 70 persones, poguessin
fer el seu donatiu. Es van recollir 300
euros per la causa.
TALLER DE CUINA NADALENCA
El nostre conegut cuiner Àngel Solé
del restaurant CAL ÀNGEL de Valls
va tornar, com l’any passat, a fer-nos
una demostració de cuina de cara les
festes de Nadal. Tots sabem que és un
cuiner de categoria i que la seva fama
ha augmentat amb la seva anada a New
York a expandir la cuina catalana.
Aquest any ens va fer, entre altres coses,
molts aperitius i entrants i si l’un era bo,
l’altre encara més. La demostració va
durar 3 hores i ens van passar molt de
pressa, doncs a més de ser interessant el
que ens explicava, ho feia d’una manera
molt entenedora.
XERRADA
El dia 16 de gener vam tenir una
conferència sobre la violència de gènere
o violència masclista. Va anar a càrrec de
la Isabel Salas, Coordinadora Territorial
de l’institut Català de les Dones. Ens
va explicar la nova llei que ha fet la
Generalitat per afrontar aquests casos,
que moltes vegades són molt greus.
Hi ha moltes classes de maltractaments:
des de les agressions físiques,
que poden arribar a produir la mort;
fins a les psíquiques, que no deixen de
ser molt greus, doncs moltes vegades les
dones no les denuncien, perquè pensen
que els insults i crits seran cosa d’un
dia i després passarà, però al cap d’uns
quants dies torna a estar igual. També
n’hi ha que no ho denuncien per por.
Ara hi ha molts centres per acollir dones
maltractades i ens va facilitar un telèfon
per si algun dia convé contactar-hi. A
més d’acollir-les i d’aconseguir un lloc
per viure també es procura buscarlos
feina i se senten més protegides.
També ens va dir que s’ha de tenir en
compte que això no vol dir pas que
tots els homes siguin iguals doncs tots
sabem que la majoria són unes grans
persones.
la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09 7
SORTIDA
El dia 24 de gener vam fer una excursió
a Igualada. Vam marxar del Pla a 2/4
de 9 del matí amb l’autocar del Quim
Garganté. Allà vam esmorzar i dinar a
un restaurant molt típic, decorat tot al
rústic, amb molt de gust. S’anomena El
Racó del Traginer. Després d’esmorzar
vam visitar el Museu del Traginer que
és allí mateix, o sigui, que s’hi va directe
del restaurant, sense haver de sortir al
carrer.
Aquest museu és una col·lecció particular,
la del Sr. Antoni Ros que va morir
amb 52 anys al 1994. Explica l’evolució
del transport, tant de mercaderies com
de persones, usant la tracció animal.
Es mostren també els diferents oficis
relacionats amb el fet traginer: carreters,
ferrers, basters. També una àmplia
representació d’eines i utensilis pertanyents
al món traginer: carros, carruatges
i guarniments provinents de molts
llocs. N’hi ha des de molt sencills fins
als més luxosos. Ens va agradar molt i
la noia que ens feia de guia ens ho va
explicar tan bé que va fer que encara ho
trobéssim tot més interessant.
Després de dinar teníem temps lliure
per anar de compres per Igualada però
la gran ventada que va fer aquell dia,
que fins i tot va causar estralls, va fer
que tornéssim més d’hora cap a casa.
conferència sobre la violència de gènere museu del Traginer. Igualada

8 la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09
Cuina Fàcil
M. CARME PORRERA
Benvolguts amics de “La Planenca”,
desitjo que durant aquests temporals de
vent, que sembla que ja han passat, estigueu
tots bé, encara que una mica empipats,
pels que els hi ha tocat el rebre,
amb qüestions d’arbres arrencats, teulades
enfonsades, sembrats malmesos etc,
etc. Però allò important és que no hi
hagi hagut cap desgràcia personal.
Bé, com que ja ha començat a fer aquests
freds, m’ha semblat que un bon plat
d’arròs caldós amb llenties us posaria
a to. M’explico:
ARRÒS CALDÓS AMB LLENTIES
Ingredients (per a 4 persones)
· 200 grs. d´arròs
· 200 “ de llenties crues remullades
· 120 “ “ xoriço
· 150 “ “ cansalada
· 1 gra d´all
· 1 ceba petita
· 1 cullerada (sopera) d’oli d’oliva
· sal, pebre vermell (al gust) i una branqueta
de romaní
Preparació
Peleu i ratlleu la ceba. Escalfeu l’oli
en una cassola, poseu-hi la cansalada
i daureu-la una mica. Afegiu la ceba i
també daureu-la.
Talleu el xoriço a rodanxes i piqueu l’all;
tireu-los a la cassola i deixeu que agafin
color. Afegiu el pebre vermell, doneu-li
unes remenades i tireu-li un litre i ¼
d’aigua o caldo, i ho saleu al gust.
Quan l’aigua comenci a bullir, hi
podeu tirar les llenties i les deixeu
que es coguin uns 30 minuts. Tireu-hi
l’arròs i deixeu-lo coure durant uns 15
minuts. Si és necessari, hi podeu afegir
una miqueta més d’aigua. Si feu servir
les llenties cuites, poseu-les a la cassola
juntament amb l’arròs.
PURÉ DE PATATES AMB GAMBES
Ingredients ( per 4 persones)
· 4 patates grosses
· 16 cues de gambes congelades mitjanes
· 1 vaset de llet
· ½ vas de nata líquida
· 8 cullerades de mantega
· 1 cullerada d’oli d’oliva
· 2 grans d’all
· nou moscada
· julivert i sal
Preparació
Peleu les patates, talleu-les a daus i coeules
amb aigua bullint, ja salada, durant
uns 15 minuts. Una vegada cuites i escorregudes,
passeu-les pel “passapurés”
Després, afegiu-hi la llet, la nata líquida
i una miqueta de sal, la nou moscada i
remeneu-ho molt bé, fins que quedi un
puré molt fi.
En una paella, escalfeu l’oli i la mantega
restant, i saltejeu les gambes ja descongelades
i l’all tallat a llàmines. Tireu el
julivert una mica tallat (no molt petit)
i treieu la paella del foc.
Repartiu les gambes, l’all i el julivert per
sobre el puré i escampeu-hi per sobre
l’oli de la paella.
Com podeu veure, són plats d’hivern
que donen moltes forçes.
Molt bon profit.

Jardineria. DISSENYA EL TEU JARDÍ (1a PART)
CÉLINE RAFÍ
Ara ja tenim les eines bàsiques per poder
dur un correcte manteniment del nostre
jardí. I si ens trobéssim en el cas de no
tenir jardí? Si el que tenim només és
una mica de terra? En aquest cas poseu
atenció que anirem explicant una mica
els paràmetres a tenir en compte per
dissenyar el nostre jardí de manera fàcil
i còmoda. El resultat que vol la majoria
de persones és un jardí de fàcil manteniment,
sobretot, estèticament agradable i
amb poc consum d’aigua, entre d’altres.
Tot seguit en parlarem.
Primerament abans de res cal tenir en
compte els elements inerts de què disposem,
és a dir, segurament en el nostre
jardí potser hi haurà una barbacoa, una
zona enrajolada, unes escales, una font,
... si és així, caldrà tenir-ho en compte,
tant si ho volem conservar, eliminar o,
també podria ser el cas, construir-ne de
nous. Aquests elements s’han de tenir
clars des del principi i si cal, pensar-ho
dos cops, ja que una planta es pot moure
en tot moment, però uns gronxadors o
una font, difícil.
Un altre paràmetre són aquelles espècies
vegetals que ja són presents en el
jardí, tant pot ser un arbre, un arbust,...
Per dissenyar un jardí nou no cal que
aquest estigui completament buit,
podem conservar els arbres que hi ha i
donar-li altres utilitats estètiques.
Un altre factor, que per a mi és el més
important, és el que respon a la pregunta:
qui farà ús d’aquest jardí?, és a dir,
nens? animals? gent gran? Aquest és el
paràmetre que ens determinarà gairebé
tot el disseny. Perquè quedi més clar,
posarem exemples:
- una família amb dos nens amb edats
compreses entre els 0 i 5 anys: en aquest
cas, segurament descartarem posar
grava al jardí, si més no, grava de mida
petita, ja que segurament serà inevitable
que els nens se la mengin o que
l’escampin.
- una casa on hi siguin presents gossos
i/o gats: doncs quasi segur que queda
descartada la plantació de gespa, ja
que com sabem els pipís dels gossos
cremen la gespa. També procurarem
tapar la terra amb graves, entre d’altres,
per tal que no tinguin temptació de fer
forats.
- cases on només hi hagi gent el cap de
setmana: segurament el primer a tenir
en compte serà una correcta instal·lació
de reg, ja que serà un element essencial
perquè el jardí es mantingui en perfecte
estat sobretot de cara a l’estiu.
- cases on la gent que n’ha de fer ús és
adulta: sense nens o amb nens grans,
sense animals o que aquests no tinguin
accés al jardí. Aquest jardins no tindran
la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09 9
cap factor humà que intervingui en el
seu disseny.
Les hores que volem dedicar al nostre
jardí també és un element molt important,
és a dir, el manteniment. Dins
d’aquest paràmetre també hi intervindran
les eines i material necessari per
un correcte manteniment. Si decidim
plantar gespa, ens caldrà disposar d’un
tallagespa entre d’altres estris. En aquest
mateix cas s’haurà de tenir present que
la gespa és de difícil manteniment, té
un manteniment setmanal. Avui en
dia es fan jardins amb manteniment 0,
col·locant manta per evitar el creixement
de l’herba, graves, plantes que
viuen tot l’any, etc...
L’estètica del nostre jardí és amb el
primer que pensem i l’última cosa que
es té en compte, és el manteniment; ja
que, molts cops les coses que ens agradaria
plantar, o són de difícil manteniment
i no tenim temps, o no són viables
per la zona, etc....
Un jardí no és una cosa inerta: arbres,
arbusts, plantes, són essers vius i com tot
ésser viu, evoluciona i creix. El que vull
fer veure és que en un jardí, les plantes
al cap de 2-3 anys hauran canviat, per
tant, a l’hora de plantar s’ha de fer una
mica de previsió. Amb aquests consells
ja no anireu tan perduts a l’hora de
pensar com plantejar un jardí nou.

10 la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09
C.E. La Xiruca Foradada
PEP CUNILLERA
FINS A MEQUINENSA PEL GR 65-5
Projecte 08-09
L’ actual curs ens hem proposat resseguir
el traçat que el seu dia va proposar el Dr.
Enric Aguadé i la seva colla, per poder
anar fins a Santiago de Compostela
partint de les comarques del Camp. És
per això que aquest traçat pel territori
català es coneix amb el nom de camí de
Sant Jaume de Galícia. El Dr. Aguadé,
ja l’hem esmentat en d’altres ocasions,
va ser un dels pioners del senderisme a
casa nostra i a tot l’estat. Va ser el president
del Comité Català de Senders de
la Federació d’Entitats Excursionistes
de Catalunya (FECC) i actualment, als
seus 89 anys, n’és el president honorífic.
Hem tingut la sort de conèixer-lo,
de compartir caminades, sobretaules i
que volgués participar en la nostra guia
“La Ruta del Cister GR 175” d’edicions
Cossetània, escrivint-ne el pròleg.
Tal com explica en el seu llibre
“Memòries d’un metge caminador” va
ser l’any 1975 quan va iniciar l’estudi,
que durà onze anys, per resseguir els
comencem el nostre Camí de Sant Jaume a les portes de la catedral de Tarragona
indicis que quedaven del camí romà
de seguretat que anava des de Tarraco,
llavors la capital de la província romana
de la Tarraconense, fins a la població
més important de la Vall de l’Ebre,
Caesaraugusta, l’actual Saragossa. La
seva tasca va consistir en buscar traces
de camins empedrats i restes de construccions
romanes, fonts, pous, dipòsits
per guardar aigua, torres de defensa que
controlaven els passos de muntanya...
i resseguir, en la mida que fos possible,
les antigues vies emprades pels romans,
vigents encara a l’edat mitjana, època de
naixement i esplendor del pelegrinatge
a Santiago.
Abans de comentar les nostres caminades
per aquests camins, m’agradaria fervos
avinent alguns extractes del pròleg
que el Dr. Aguadé va escriure en la guia
del GR-65-5 i on explica la història del
Camí de Sant Jaume.
“Quan es parla del Camí de Sant Jaume
-Camino de Santiago, Chemin de Saint
Jacques, Saint James Way- no es parla d’un
únic camí, sinó de diferents camins que
convergien tots vers la tomba de l’Apòstol
Sant Iacobus o Sant Jaume el Major, situada
a Galícia.
És sabut per tothom que els habitants de
l’Oest i Nord de França utilitzaven el camí
que comença a la Tour de Saint Jacques, a
la ribera del riu Sena a París i que entra a
Espanya per Roncesvalles; els del centre de
França i Alemanya ho feien per Somport
(el Sumum Portum del camí romà de les
Gàl·lies a Caesar-augusta) anaven fins a
Puente de la Reina on s’unien amb el Camí
Francès; els del Sud-Est de França i Itàlia
podien entrar per la Cerdanya, o bé per la
Jonquera, passaven per Lleida i Saragossa
i d’allí s’ajuntaven al camí principal a
Logronyo.
Els habitants de les comarques tarragonines
i del País Valencià utilitzaven també
els seus camins per anar a Saragossa i d’allí
a Logronyo i Santiago de Compostel·la. I,
finalment, les antigues rutes d’Andalusia a
Galícia també havien de ser utilitzades pels
pelegrins de l’Alta Edat Mitjana, donada la
gran tolerància religiosa que gaudiren els

habitants de la península ibèrica durant els
segles de govern del Califat de Còrdova.
Quin és l’origen d’aquest important moviment
de pelegrinatge jacobeu que, des de
l’Edat Mitjana ha perdurat fins als nostres
dies? …Sant Jaume el Major era germà de
Sant Joan Evangelista, ambdós fills de
Zebedeu i Maria-Salomé. Encara que els
Actes dels Apòstols no en parlen, la tradició
diu que va venir a evangelitzar Espanya i
que, retornant a Jerusalem, fou occit per
ordre del rei Herodes Agrip I.
Les primeres referències, segons l’abbé
Georges Bernes, al pròleg del llibre le
Chemin de Saint Jacques, les tenim en els
comentaristes sagrats del segle IV, Sant
Jeroni i Didim d’Alexandria, els quals
ens diuen que Sant Jaume havia vingut a
l’actual Espanya a predicar la doctrina de
Crist; hauria desembarcat a Andalusia i
creuat la península seguint la gran calçada
romana assentada sobre l’ancestral Ruta
del Estaño, per on portaven aquest metall
des de Galícia per oferir-lo als mercaders
mediterranis que el buscaven a qualsevol
preu, atès que era necessari per fer-ne aliatge
amb el coure i obtenir el bronze.
Arribat a Galícia, la terra del misticisme
celta, la va evangelitzar i, en marxar,
creuà el Nord de la península, passant per
Saragossa, on se li va aparèixer la Mare de
Déu quan encara vivia (en carne mortal
diuen els goigs de la Verge del Pilar) i
va embarcar (... devia fer-ho al port més
proper, el de Tarragona, en aquell temps
la capital més important dels romans a la
Hispània...) de nou cap a Jerusalem, on fou
executat posteriorment.
Diuen els esmentats comentadors que els
seus deixebles, Teodor i Anastasi, embarcaren
el cadàver i, “guiats per un àngel”,
el portaren fins a Galícia, precisament a
Iria Flavia (l’actual Padrón); allí la reina
Lupa, conversa al cristianisme, hauria
donat el seu palau per fer-hi el sepulcre de
l’Apòstol.
Som als inicis del segle IX, vers l’any 813,
l’asceta Pelai i Pelagi té unes visions de
llums i cants sobre un antic fossar (campus
stellae); n’informà al prelat Teodomir, el
qual va proclamar que es tractava del
sepulcre de Santiago. El rei d’Astúries,
Alfons II el Cast, va fer erigir un temple
en aquest lloc. Llavors diu la tradició que
s’obrí el Camí de Sant Jaume, el qual, forçosament,
havia d’utilitzar la xarxa viària
romana construïda sobre la primitiva via
dels celtes, atès que els gots i posteriorment
els àrabs no obriren noves vies al Nord de la
península, sinó que es limitaren a conservar
o reconstruir les fetes pels romans
(...) La ubicació exacta de les vies romanes
de la Península Ibèrica és molt controvertida
i cadascun dels autors que en parlen
dóna situacions i itineraris diferents; cosa
explicable perquè la dominació romana va
durar gairebé 600 anys, en el transcurs dels
quals se succeïren diverses circumstàncies
polítiques, econòmiques i militars, obligant
així a que s’obrissin noves vies per adaptarles
a les noves necessitats, a la vegada que
se n’abandonaven d’altres que ja no eren
necessàries.
Durant els períodes de calma i tranquil·litat,
s’utilitzaven les vies que anaven per terreny
pla i fàcil de recòrrer; en canvi, en èpoques
la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09 11
sortint de Tarragona traspassem el riu Francolí esmorzant al costat del riu sota el pont de l’autopista segellant la Compostelana
superant un fort pendent prop de l’Albiol
de guerres i insurreccions, s’habilitaven vies
altes -per les carenes- amb l’objectiu d’evitar
possibles emboscades. El gran geògraf català,
Pau Vila Dinarès, diu: “quasi totes les
vies romanes tenien llur rèplica en algun
camí de carena, vies estratègiques dels
temps insegurs, quan aquelles no són ja
enlairades en algun tram de la seva ruta”.
Detalla alguns exemples de vies de seguretat
per les carenes, entre d’elles la que ens
interessa a nosaltres, textualment: “la Via
de Tàrraco a Ilerda pel Francolí, era també
duplicada per una via que travessava el
massís muntanyós de Prades i davallava
per Vilanova de Prades, seguint la vorera
de la riera de l’Albi on l’acarenament -com
traçat únic o duplicat- s’atura per innecessari
a les terres obertes de l’Urgell”.
(...) El Camí de Santiago, que entra per
Roncesvalles, segueix una antiga via romana
perfectament descrita en les descripcions
d’Antoni a finals del segle IV d.C.,
cinc-cents anys abans del descobriment del
Sepulcre. Igual ho podem veure en les rutes
que entren per Somport i per Catalunya.
Probablement, el pelegrinatge a Galícia,
concretament a Padrón,(...) ja es feia
(si bé amb menys intensitat) abans del
descobriment del sepulcre. Al segle VII el
monjo irlandès, Sant Aldelm, ja parla del
pelegrinatge a on estava enterrat l’Apòstol
i també, al segle VIII, en parla el monjo
espanyol Beat de Liébana.
Fou a partir del segle IX, i dels següents, que
el pelegrinatge a Santiago de Compostel·la
va conèixer una densitat extraordinària;
va representar un intercanvi cultural molt
profitós per a tot el cristianisme. Per tenir
arrauilita a l’església de l’Albiol

12 la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09
placa de ceràmica i cartells del Camí de Sant Jaume
GR-65-5
una idea de la quantitat de pelegrins que
hi passaven, cal adduir que al segle XIII,
a l’hospital de Roncesvalls, es servien als
pelegrins uns 30.000 àpats a l’any, fora
dels molts pelegrins que s’unien al Camí
per rutes que confluien al camí principal
més avall de Roncesvalles.
(...) Situat el pelegrí de l’Edat Mitjana a les
rodalies de Tarragona, tenia tres possibilitats
d’anar a Saragossa per vies romanes:
a) Anar seguint la costa per la Via Augusta
-estudiada per Jaume Massó- passant per
Vila-seca, Cambrils, l’Hospitalet de l’Infant
(Mansio Oleastrum), Coll de Balaguer (Ab
Saltum), el Perelló i Tortosa. Allí, creuar
l’Ebre i pujar pel camí romà de la ribera
dreta, la Via Edetana; la qual, abans
d’arribar a Móra, pujava a la Terra Alta
i anava a Casp, on enllaçava amb la via
romana de la dreta de l’Ebre fins arribar
a Saragossa.
b) La ruta ampla i normal - descrita als
itineraris d’Antoni- que sortia de Tàrraco
per anar cap a Ilerda, Osca i Caesar-
Augusta; passant per la vall del Francolí,
els plans de l’Urgell, els de Llitera i Osca i la
vall del riu Gàllego. Tota ella amb camins
amples, aptes per passar-hi carretes.
c) La ruta més curta, apta solament per
passar-hi a peu: la ruta de seguretat per
les carenes del massís de Prades. Anava de
Tarragona a Constantí, la Selva, l’Albiol i
Prades; deixant, aquí, la que anava cap
a Lleida per seguir un camí pre-romà que
porta a Ulldemolins, d’allí pujava a la serra
la Llena i la seguia per l’actual divisòria de
les províncies de Tarragona i Lleida fins a
Maials i Mequinensa, on trobava una via
romana que pujava per la riba dreta del
Cinca i, creuant els Monegros per la “la
Calçada del Diable”, anava directament
a Saragossa.
camps nevats sota les antenes de la Mussara el jovent esmorzant enmig de la boira en un revolt
del Motllats
L’últim quart del segle XX el món
del senderisme federatiu dels dos
cantons dels Pirineus, també va retrobar,
condicionar i descriure aquests
camins incorporant-los a les xarxes de
Grans Recorreguts amb el número 65 i
afegint-hi el dígits 1, 2... a mesura que
s’hi incorporessin nous trams. També
d’altres entitats i administracions han
anat creant els seus camins i, aprofitant
la popularitat adquirida l’any
1985, quan la UNESCO atorga al Camí
de Sant Jaume la distinció de Primer
Itinerari Cultural Europeu i a Santiago
de Compostel·la el reconeixement de
ciutat Patrimoni de la Humanitat, els
Camins a Santiago agafen una forta
embranzida, tot i que, en alguns casos,
també són generadors de controvèrsies,
malentesos, duplicitats d’itineraris i
mala gestió. El somni del Dr. Aguadé i
les obres arriben a tot arreu, també a la plaça de la vila vermella de Prades
dels pioners dels senderisme de crear una
xarxa federativa de GR-65 que portés a
Compostel·la, no s’ha completat (fins
ara) satisfactòriament. Actualment la
formen:
El GR-65 (Camí Francès). Va de la
Tour de Saint-Jacques de Paris fins
a Roncesvalles. D’aquí a Pamplona,
Burgos, Lleó, Astorga i Santiago.
GR-65-3 (Camí Aragonès). Va de Tolosa
de Lengadòc (Llenguadoc), port de
Somport, Chaca (Jaca) fins al GR-65 a
Puente la Reina /Gares.
GR-65-5 (Camí de Sant Jaume). Va
de Tarragona a Mequinensa des d’on
continua fins a Saragossa i Logronyo
per ajuntar-se al camí principal.
Els GR-65 1 i 2 estan en territori
francès.

la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09 13

14 la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09
PROVES FEDERATIVES DE GRUPS XOU
La tarda del dissabte 13 de desembre, a
les instal·lacions del C.N. Reus Ploms, es
van realitzar les PROVES INDIVIDUALS
DE GRUPS XOU ORGANITZADES
PER LA FEDER ACIÓ CATALANA
DE PATINATGE TERRITORIAL DE
TARRAGONA. En aquestes proves el
nostre club va presentar dues patinadores.
A partir d’ara la Laia Pérez té assolit
el nivell de grups xou.
L’Elsa Martínez i la Laia Pérez (Fermí Bernardo)
Club Patí ~ Patinatge Artístic
FERMÍ BERNARDO
FESTIVAL DE PATINATGE ARTÍSTIC DE
CLUB PATÍ MONT-ROIG
Ja a les acaballes de l’any, el Club Patí
Mont-roig celebrà el seu festival de patinatge
artístic que serveix per acomiadar
la temporada. La vetllada s’inicià
a les sis de la tarda del diumenge dia
21 de desembre i va omplir el pavelló
municipal.
Novament els nostres patinadors han
estat convidats a participar en aquest
festival. La coreografia “Atrapats per
la droga” fou realitzada per l’Anna
Bernardo i Baldrich, la Georgina Canela
Ferré, la Maria Fonts Cucó, la Meritxell
García Tondo, la Nayla Morales Calvo,
la Gisela Murtró Balañà, el Jordi Murtró
Balañà, la Zaira Ormaechea Calvo, la
Laia Pérez Bosch i l’Aina Valverde Ferré.
Amb aquesta participació la nostra
entitat finalitzà la llarga temporada de
participacions en campionats, trofeus i
festivals de patinatge artístic.
AMIC INVISIBLE I BERENAR DE NADAL
Com cada any, en arribar aquestes
dates nadalenques, els nens, nenes,
entrenadors i pares de la secció de patinatge
artístic del Club Patí El Pla de
Santa Maria van viure la celebració de
l’”Amic Invisible” i van fer un berenar
nadalenc.
El dimarts dia vint-i-tres de desembre
els patinadors, acompanyats dels seus
pares, es reuniren tots junts en rotllana
al mig de la pista per descobrir
públicament al seu “Amic Invisible” i
intercanviar-se els obsequis que havien
Atrapats per la droga (Fermí Bernardo) L’amic invisible (Fermí Bernardo)
comprat per l’ocasió. Posteriorment, a
la cafeteria del pavelló, tots pogueren
gaudir d’un berenar que va servir per
desitjar-se bones festes.
Un cop més aquest acte ha estat participat
per la majoria de mares, pares i
patinadors del club que de bon segur
en guardaran un bon record.

TERCERS CLASSIFICATS AL CAMPIONAT
TERRITORIAL DE GRUPS XOU
Per quart any consecutiu el Club Patí
ha presentat una coreografia a la categoria
cadet del Campionat Territorial de
Grups Xou de Patinatge Artístic.
En un principi el nostre club tenia
previst presentar dues coreografies,
una a la categoria cadet i una altra a
la categoria de grups petits. La lesió
d’una de les patinadores, durant els
entrenaments de la setmana anterior
al campionat, ha impedit la presència
del grup petit en el Campionat
Territorial. Després d’uns quants mesos
d’entrenaments, el diumenge dia 25 de
gener va tenir lloc, al Pavelló del Reus
Deportiu, el Campionat Territorial.
Aquest esdeveniment fou presenciat
per un nombrós grup d’espectadors
que gaudiren àmpliament amb totes
les coreografies presentades.
El grup cadet, integrat de forma
majoritària per joves patinadors que
s’estrenaven en la competició de xous
en aquest Territorial, va fer un bon
paper. La coreografia representava la
sang, el nostre fluid vital, el riu de la
vida i com aquesta algunes vegades pot
contenir elements estranys que poden
arribar a destruir l’ésser humà.
La coreografia “Glòbuls negres” va
quedar classificada en tercera posició.
Les properes competicions, on tenim
previst participar amb grups xou, són:
el III Trofeu de Grups Xou d’El Pla de
Santa Maria i la Copa Catalana de Grups
Xou ,que són els objectius principals de
la temporada.
Els protagonistes d’aquest èxit esportiu
han estat la Judith Alberola, l’Anna
Bernardo, l’Anna Casañas, la Jessica
Cazorla, l’Estela Fernández, la Núria
Fernández, la Mar Fonts, la Maria Fonts,
la Nerea González, l’Arantxa Martín, la
Nayla Morales, la Gisela Murtró, la Zaira
Ormaechea, l’Abril Ormaechea, la Judith
Piñol, la Lucia Rodríguez, l’Ariadna
Salas, la Montserrat Serra, l’Elisabeth
Tocado, l’Anna Vadrí, l’Elisabet Ballesté
(entrenadora i coreògrafa) i la Laia
Borregan (entrenadora i coreògrafa) i
la Núria Amorós (entrenadora). També
cal fer esment de la col·laboració en el
vestuari i en el maquillatge realitzada
per la Judit Cunillera.
Desitgem una bona i ràpida recuperació
per la patinadora del grup petit
la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09 15
Evelin Hernández que de bon segur que
tan aviat com pugui tornarà a ficar-se
els patins i fer-nos gaudir amb el seu
patinatge.
PARTICIPACIÓ D’UNA PATINADORA EN
LA 1a CONVOCATÒRIA DE LA 1a I DE
LA 3a PROVA DE DEBUTANTS
Després del territorial de grups xou
continua la temporada amb la preparació
dels patinadors en la modalitat
individual.
El matí del diumenge dia 1 de
febrer, a les instal·lacions del Club
Natació Reus Ploms, es va realitzar la
PRIMERA CONVOCATÒRIA DE LA
PRIMERA I DE LA TERCERA PROVA
DE DEBUTANTS ORGANITZADA
PER LA FEDER ACIÓ CATALANA
DE PATINATGE TERRITORIAL DE
TARRAGONA. En aquestes proves el
club planenc va presentar dues patinadores.
A partir d’ara, la Camila Beatriz
Villafañe passa al nivell de segona prova
de debutants.
Podeu seguir l’actualitat del club a: http://
blocs.tinet.cat/blog/club-pati-el-pla-desanta-maria
unes hores abans del campionat (Carme Baldrich) Coreografia “Glòbuls negres” (Antonio Tocado) La Camila junt amb les seves entrenadores després de
superar amb èxit les proves (Brenda Insaurralde)
totes les participants en la coreografia del Club Patí amb les entrenadores (Antonio Tocado)

16 la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09
Vacunes, quin fonament tenen?
ALEJANDRO MORENO
En temps no massa pretèrits una de les
principals causes de defunció arreu del
món ha estat les malalties infeccioses, en
l’actualitat ha baixat la mortalitat. Per
aquests motius la mortalitat ha baixat
en els països desenvolupats, gràcies a
diverses mesures sanitàries que des de
fa bastants anys es duen a terme. En
canvi en els països en vies de desenvolupament,
les malalties infeccioses són
encara una causa principal de mort.
Cal recordar l’elevada mortalitat que
provocava la pesta, la verola, la grip,
les quals provocaven una reducció de la
població, els qui sobrevivien habitualment
eres immunes i no la tornaven
a patir.
Hi ha diverses formes de combatre les
malalties infeccioses, des de l’origen
de la humanitat la primera manera
d’ésser immune és patint i sobrevivint la
malaltia (es tracta sobretot de malalties
víriques), habitualment qui pateix una
malaltia vírica, no la torna a patir, no fa
massa anys quan un nen emmalaltia de
xarampió, galteres, rubèola, varicel·la,
la mare procurava que els seus germans
la passessin al mateix temps, doncs era
millor passar-la en la infància que edat
adulta.
Altra eina per prevenir les malalties
infeccioses, és evitant els contactes amb
malalts i focus d’infecció i reservoris,
millorant la higiene personal, millor
conservació dels aliments amb frigorífics,
clavegueram, rentat de les mans,
cloració de les aigües de consum humà,
ús de preservatiu, ....
Altra eina, en cas de contagi, és l’ús
d’antibiòtics, per tractar malalties
bacterianes.
Altra manera de combatre les malalties
infeccioses és provocant un augment
d’immunitat de les persones, i així quan
el contacte es produeixi, la persona no
patirà la malaltia, ni la encomanarà a
ningú, això s’assoleix amb les vacunes.
Una vacuna pot estar formada per un
microorganisme, o una part d’ell o un
producte derivat d’ell amb capacitat
de provocar la producció d’anticossos
per part del organisme, sense perill pel
receptor, i que el prepara per una resposta
adequada davant un contagi real.
Els anticossos queden en la memòria
immunitària de la persona vacunada.
Sembla que sobre el 1000 abans de
Crist, a la Índia s’inoculava a persones
sanes material de les pústules de malalts
amb verola, es feia la variolització,
que era una malaltia menys agressiva.
L’any 1718 Mary Montagu, aristòcrata
anglesa, filla del consol a Turquia va
sobreviure la verola, i va observar que
les dones de la zona que es punxaven
amb objectes infectats amb verola de les
vaques, no patien la malaltia. Quan va
tornar a Anglaterra va inocular els seus
fills, i degut a la seva posició social ho
va divulgar, però la societat mèdica i la
l’església la van boicotejar.
La verola era una malaltia amb una
alta mortalitat, al voltant del 30% dels
malalts, tant era així que en algunes
societats esperaven a inscriure i posar
nom als seus fills fins que no sobrevivien
la verola.
En 1796 el metge Edward Jenner va
fer les mateixes observacions que Lady
Mary Montagu i va inocular a un nen
mostres de la pústula de la mà d’una
ramadera infectada amb el virus de la
verola d’una vaca, després el nen no va
emmalaltir. A començaments del segle
XIX, un metge espanyol poc conegut
ací, Balmis, va estendre per Amèrica,
Filipines, la Xina l’hàbit de la vacunació.
Arran de la vacunació universal, el
darrer cas de verola a Estats Units va
ésser el 1949 i l’últim del món el 1977 a
Somàlia, la verola ha estat eradicada, i ja
no cal vacunar, doncs no existeix.
En 1885, Louis Pasteur, va salvar la
vida a un nen que havia estat mossegat
per un gos rabiós inoculant-li material
dissecat procedent de teixits del sistema
nerviós de animals malalts. Prèviament
havia atenuat la seva virulència amb
diversos passis de cultius debilitantants
com el formol, i calor. Pasteur va
demostrar que es podien immunitzar
davant moltes malalties fent servir virus

atenuats per diversos procediments. En
moltes localitats podem veure persones
de certa edat amb paràlisi en alguns
dels membres de per vida, van patir la
paràlisi infantil, provocada pel virus de
la poliomielitis, en alguns casos provocava
la mort.
La rubèola és una malaltia lleu, en
canvi si la pateix una dona embarassada
el seu fill al nàixer pot tenir greus
malformacions.
Pel que fa a la grip, com que és un
virus que va canviant, el fet de patir
una vegada la grip, quan els canvis en
la seva estructura són prou importants,
el virus no s’assembla a l’anterior i pot
provocar una altra epidèmia de grip.
Habitualment un episodi de grip en una
persona sana i immunocompetent és de
curta durada i autolimitat sense complicacions,
en canvi en persones amb altres
patologies i/o amb alteracions immunitàries
poden donar lloc a complicacions
de diversa gravetat. Cal recordar que
en 1918 la pandèmia de grip va provocar
més morts que la Primera Guerra
Mundial, entre 25 i 40 milions, se li va
anomenar com la “espanyola” perquè
a Espanya, país neutral va ésser l’únic
país on es va publicar les xifres: unes
300.000 defuncions per aquest motiu,
de més de 5 milions d’afectats.
Gràcies a les vacunacions de les persones
majors de 60 anys i amb patologies
que es podrien complicar en cas d’una
grip, dels sanitaris, personal educatiu,
... evitem moltes grips, que tampoc la
transmetran, d’aquesta manera es trenca
el cercle de l’epidèmia.
El xarampió i les galteres, malalties
habitualment poc importants, però
potencialment amb complicacions
greu com encefalitis, esterilitat masculina
en les galteres, entre d’altres. Hi
ha cicles en els quals gairebé no hi ha
casos amb situacions d’epidèmies locals,
el motiu està en la negativa dels pares a
vacunar els seus fills, per un malentès
esperit naturista. L’objectiu és eradicar
de la mateixa manera que la verola: la
poliomielitis, el xarampió, la varicel·la,
la rubèola, i totes les malalties víriques
erradicables, la manera és assolint que
no hi hagi cap cas, això s’aconsegueix
amb la vacunació entre altres maneres,
així es va fer amb la verola, amb el
compromís de tota la humanitat. Un dia
ja no caldrà posar vacunes d’aquestes
malalties, doncs estaran eradicades. Per
altra banda malalties com la diftèria,
el catarro (tos ferina), fins l’aparició de
les vacunes van provocar molts casos
de malaltia, complicacions i mortalitat,
Goya va dibuixar un gravat (sobre el
garrotillo) un nen que s’ofegava.
El tètanus, malaltia que no es pot eradicar,
i la seva vacunació no dóna una
immunitat permanent, per la qual cosa
cal vacunar de manera periòdica, i per
sempre, en cas contrari hi ha risc de
contreure el tètanus, què és una malaltia
prou greu.
Amb la vacunació s’han reduït casos de
malalties infeccioses com la pneumònia
i la meningitis. Una altra vacuna prou
important és l’antiràbica, la seva aplicació
està destinada a casos d’exposició
accidental a mossegades de rosegadors,
mamífers salvatges, vampirs, rat-penats.
La vacunació enfront l’hepatitis - B
també protegeix de manera important
davant una malaltia que altera prou la
qualitat de vida i el seu futur, i la dels
que conviuen.
En síntesi, les vacunacions són un acte
de prevenció personal, com una mena
d’inversió i acte solidari o compromís
amb la resta de la humanitat per evitar,
tallar la cadena de contagi i fer el possible
per l’eradicació de diverses malalties,
independent de les nostres ideologies,
teories de vida personal. Si no fos així
encara hi hauria la verola. Cal que la
nostra actitud davant la vacunació dels
nostres fills, la majoria no posem objecció
per seguir el calendari vacunal, en
canvi, quan de nosaltres es tracta, en
ocasions posem objeccions. De fet a
Estats Units únicament reben el calendari
de vacunes de manera adequada
un 67% dels nens.
Per altra banda la vacunació no protegeix
de manera absoluta, o no hi
ha vacuna davant malalties com la
salmonel·losis, la SIDA, tuberculosi,
gonocòcia, papil·loma virus, sífilis, per
la qual cosa cal sobretot fer prevenció
per fer tot el possible evitar el contagi,
com evitar la promiscuïtat o posar
barreres com per exemple el preservatiu,
beure aigua potable, rentat de
mans. Hi ha en l’actualitat projectes
la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09 17
d’elaboració de vacunes enfront la SIDA,
la malària i d’altres. Actualment som a
un país d’acollida d’immigrants, cal que
pensant en la seva salut i de retruc en
la nostra els protegim i promocionem
la seva vacunació.
Les vacunes poden ésser una suspensió
de virus vius atenuats, inactius,
que poden provocar una malaltia però
menys important, molt lleu. També pot
ésser una fracció del virus o de bacteris.
En ambdós casos l’organisme reacciona
a la substància estranya (antigen) com
si fos una autèntica malaltia provocant
immunitat activa que protegeix (formació
d’anticossos). Cal tenir present que
en el cas de vacunes vives atenuades
no s’han de donar en dones gestants, i
quan s’apliquin cal assegurar-se que no
restaran embarassades en uns 3 mesos,
altra precaució està en evitar la seva
administració en persones immunodeprimides.
Si tenim això present, són
les vacunes unes eines molt segures i
efectives, probablement les més segures
i efectives.
Avui en dia es va assolint vacunes amb
major grau de seguretat i amb menys
potencial de risc, cada vegada es fan
servir menys virus vius atenuats i es fan
servir productes elaborats per enginyeria
genètica. Es produeixen elements
amb capacitat d’antígen que provoquen
la producció d’anticossos per part del
cos que evitaran el desenvolupament
de la malaltia. En aquest cas es poden
donar fins i tot a les dones gestants.
En moltes ocasions és bo vacunar a
persones que conviuen amb immunodeprimits,
per evitar el contagi a
aquests. Les diverses administracions
estan elaborant calendaris vacunals.
L’OMS calendari a nivell mundial.
Hi ha calendaris de vacunació estatals,
autonòmics en funció de recursos, els
quals és recomanable complir.
És una contradicció pensar que un
trasplantament dóna major sensació
de salvació de vides que les vacunacions
i desenvolupament sanitari, quan
pocs recursos invertits en vacunacions
poden salvar moltes vides, de fet han
contribuït a allargar la vida en molts
països en vies de desenvolupament.
SALUT A TOTHOM.

18 la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09
Col·laboradors: Gregori Ribé Llobera,
M. Carme Fábregas Andreu, Roser
Ramon Llort, Francisca Carlos Ramon
CARRER MESTRE ROIG
Antigament: EL PATI DE L’HIVERN I CARRER
D’EN ROSCA
És un carrer que comunica la Vila amb
la Rèria. La seva entrada per la Vila
conserva un arc de pedra que pertany
a cal Paio. La casa núm. 1 té la seva
entrada per sota el portal. Al final del
carrer estava flanquejat per un altre
porxo que el formava una petita casa
que la totalitat de l’habitatge era sobre
el mateix portal, per accedir-hi es pujava
una escala d’una altura considerable,
també era de destacar un balconet
amb barana de fusta decorat amb unes
esparregueres, era ca la Pepa Conca, més
endavant ca la Carme Quera.
Aquest carrer des de molt antic s’ha
conegut com el Pati de l’Hivern perquè
carrer Mestre Roig. 3 d’agost de 1981
Toponímia
JOSEFINA SOLÉ
on hi ha el número 11 era un solar on
a cal Xeco de la Plaça hi guardaven els
feixos de sarments pel forn. Era un lloc
arrecerat del vent i del fred de l’hivern
i gent del poble hi passava moltes estones
fent animades tertúlies, ja que allí
també el ferrer del Martí (Joan Balcells)
hi ferrava els animals. Era un lloc de
treball i de reunió fins els anys 60-70.
Va esdevenir un racó molt típic i amb
molta tradició. De tot aquest espai, ara
sols en queda el record.
TOPÒNIMS
Núm. 1 Cal Jaumet Garrut
Ca la Tecla Pona
Núm. 3 Cal Maltaset
Ca la Neus Muntaner
Núm. 5 Cal Torredemer
Ca l’Arnet de Sarral
Cal Salvador Panseta
Cal Rafel Camarot
Cal Panseta (arc de mig punt)
Núm. 7 Ca la Carme Rosca
Ca la Pepita Blai (llinda del 1743)
Núm. 9 Cal Cinto (hi havia un taller de
bicicletes)
Núm. 11 Pisos de la família Milà-Solé
Núm. 13 Sra. Rosalia Vilaprenyó
(farmàcia)
Cal Guitarrer
Cal Quimet
Núm. s/n Ca la Tecleta
Ca la Neus Muntaner
(perruqueria des del 1982 al 2005)
Núm. 2 Cal Marcó (la Cinta Aranya hi va
vendre peix durant els anys 50)
Núm. 4 Cal Cinto (va ser un taller de
lampisteria)
Núm. 6 Cal Clarianes
Cal Solé
Núm. 8 Cal Bernat Llobera (va haver-hi
una serralleria)

Núm. 8 Cal Llobareta
Núm. 10 Actualment hi ha un centre
d’estètica i pisos.
Tal i com hem anat especificant en diferents
moments de la toponímia, tots els
renoms provenen de diferents motius:
Aspecte físic: garrut.
Abreujament de noms propis: Cinto de
Jacinto, Faló de Rafel (Rafeló), Quimet
de Joaquim (Quim), Pep de Josep.
Activitat o ofici: fuster, ferrer, guitarrer.
Estat civil: conca.
Diminutiu: malteset.
Nom + cognom de la casa: Neus
Muntaner.
Origen vegetal i natura: Panseta
(pansa), Clarianes, Pep Roc, Muntaner
(nom llatí que significa “guardià de
muntanyes”).
Diminutius de noms propis: Tecleta
(Tecla), Marcó (Marc).
Torredemer: Llinatge provinent del
castell o torre d’Amer.
ANÈCDOTES
Al número 10 hi havia dos porxos, cal
Pere Roc i cal Pep Fuster, que tenia una
fusteria. El Pep també era fuster de la
fàbrica tèxtil. Damunt d’aquest taller
i en una sala gran hi feien col·legi
pels petits (el cagon) les germanes
Dominiques. Cada nen que hi assistia
s’havia de portar la seva cadira.
I. Durant el segle XIX, al poble hi havia
una tradició, i és que l’ajuntament
deixava lliurement pel poble un garrinet,
aquest vivia pels carrers i els veïns
l’alimentaven. Tenia accés a les entrades
de les cases i a qualsevol espai obert que
trobava, però on sempre passava la nit
era sota els porxos d’on ara hi ha la casa
número 10. El garrí era rifat el dia 17 de
gener, diada de Sant Antoni.
II. I, esbrinant el perquè es va dedicar
aquest carrer al Mestre Roig, el motiu
s’ha perdut en el temps, anteriorment al
1920 ja consta, però consultant el llibre
“L’escola del Pla i la Segona República”
(pàg. 67; de diversos autors), trobem que
del 1861 al 1874, a l’escola del Pla, hi
havia un mestre que es deia Josep Roig
Iborra, si fos aquesta la persona que
va merèixer que se li dediqués aquest
carrer, és de ben segur que la seva tasca
pedagògica es va considerar destacada
i prou important. És de lamentar que
el pas del temps ens faci oblidar aquelles
actuacions que de ben segur serien
gratificants de recordar.
la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09 19
carrer Mestre Roig en l’actualitat

20 la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09
CARRER ESTANISLAU FIGUERES
Antigament: CARRER BARRAMBAM
És un dels carrers que configuren el
recinte medieval del poble i que, com
és típic, queda tancat, sols es comunica
amb el carrer Major.
Aquest carrer, juntament amb els darreres
dels patis de les cases, tenien la
funció de cloure la vila.
TOPONIMIA
Núm. 1 Cal Faló (diminutiu de Rafel,
Rafeló)
Ca la Montserrat Passero
(la Sra. Montserrat va fer-hi de modista
entre els anys 60 i 80)
Núm. 3 Ca la Conxa (nom propi)
Cal Ramon Ferré (nom i cognom)
Núm. 5 Cal Suleta (diminutiu)
Ca la Bàrbara (nom propi)
Núm. 7 Cal Guimet (cognom)
Núm. 9 Ca la Monterrat Passero
(nom+característica)
Núm. 11 Cal Barrambam (corral) Casa
d’on provenia el destacat ciclista
Planenc (cognom procedent d’Itàlia).
Cal Palomitas (diminutiu)
Hi havia una granja de pollastres
Família Montserrat-Alarcon.
Núm. 13 Cal Ganxo
(provinent de Figuerola)
Família Pérez-Bosch.
S/N Cal Tutusaus (nom provinent de
l’occità “tout-ou-sap”, tot ho sap)
S/N Cal Prats (espai geogràfic i
cognom)
Cal Cabré(activitat)
Núm. 2 Ca l’àvia de la Raquel Beatriu
(nom+nom)
Ca la Pepa Futa.
Cal Quimet Porta
(diminutiu+cognom)
Cal Ramon Blauet
Núm. 4 Cal Forquilles (magatzem)
Núm. 6 Cal Paio
Núm. 8 Cal Sussí
Núm. 10 Ca les Marimones (nom pluralitzat
de Marimón, ja que eren dues
germanes)
Núm. 12 Cal Sec (característica)
Cal Julio
(corral on hi havia un remat de bens)
Aquests solars del núm. 4 al núm. 12,
antigament formaven part dels patis que
configuraven la fàbrica d’aiguardent i la
bòbila de Cal Rossell.
Núm. 14 Ca l’Augé
(deformació d’Hugué)
Ca la Natàlia (nom propi)
ANÈCDOTES
Cal Ganxo prové de l’activitat que feia
la família, venien uns paquets de farratge
o palla a Valls i anaven lligats amb
unes cordes i uns ganxos. Un client els
va regatejar el preu i l’home va acceptarho,
però va dir que “sense el ganxo”,
i així va néixer el topònim. El corral
del Barrambam hi havia bous; anaven
a abeurar a l’abeurador del Sol de Vila.
Hi ha veïns que recorden la baixada
i la pujada d’aquests bous per la Vila
donant una imatge i una sensació molt
peculiar.
NOTA: A l’article de toponímia anterior
cal fer constar que la Carme Pérez era
néta de l’Antonio Pérez Quiñones.

CEIP Sant Ramon
MATIES MASALLES
Conferència
A finals de desembre, l’escola del Pla va
organitzar una xerrada per les famílies
dels alumnes amb el nom de “Ser pares
al s.XXI : ni millor ni pitjor, diferent”.
La Dra. Montserrat Castelló i Badia,
ponent de l’acte, va fer una exposició
planera i plena d’anècdotes que va satisfer
un auditori que emplenava la sala
d’actes de l’ajuntament de gom a gom.
Cantada de Nadales
Els nens i nenes de les escoles Catalanes
tenen en el seus currículums escolars
de coneixement del medi i música
l’aprenentatge de Nadales cantades,
puix formen part de la tradició cultural
del País. L’escola Sant Ramon, cada any,
ensenya alguna d’aquestes cançons als
seus alumnes i fa un recital del conjunt de
cursos a l’església romànica de la Vila.
assistents a la conferència (Maties Masalles)
cantada a l’ermita de Sant Ramon (Maties Masalles)
llar d’avis (Maties Masalles) piscolabis (Maties Masalles)
la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09 21
Els/les alumnes que no obtenen permís
dels seus pares per participar en aquest
acte, a causa de l’emplaçament del recital
i per motius religiosos, són atesos
al Centre Escolar fins el reintegrament
dels/de les seus/ves companys/es a les
activitats festives que es porten a terme
aquest dia.
La novetat important d’aquest any ha
estat que la llar d’avis “La Marquesa” ens
va demanar si podíem encabir dins les
nostres activitats un recital d’aquestes
cançons dirigit als seus usuaris i realitzat
dins les seves instal·lacions.
La proposta va ser acollida amb satisfacció
pel Centre que entén que un contacte
avis-nens és un valor excepcional per
la formació dels nostres alumnes.
El cicle mitjà i el cicle superior es van
desplaçar a la llar d’avis per torns i van
oferir de cor, amb ganes i concentració,
les seves veus conjuntades a uns espectadors
als quals va agradar d’allò més
aquest regal.
En acabar, els nens i nenes van ser obsequiats
amb un piscolabis.

22 la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09
Padrins de lectura, nova activitat al
ceip Sant Ramon.
Aquest dimecres, 11 de març a les 10h, es
presenta a les famílies dels cursos implicats
una iniciativa impulsada pel Centre
i recolzada pel Consell Escolar que
pretén millorar la competència lectora
dels alumnes que comencen la primària
contant amb la implicació d’alumnes
voluntaris del cicle superior.
L’activitat, anomenada Padrins de
Lectura, consisteix en una sessió de
20 minuts setmanal dinamitzada pels
alumnes més grans i sotmesa al seguiment
atent d’una comissió de mestres
en la qual es procurarà incrementar el
gust per la lectura dels nens i nenes que
són a l’inici de la seva capacitat lectora.
Enguany, els destinataris seran els
alumnes de 1r però es té la intenció
d’anar ampliant l’espectre en cursos
successius tot aprenent d’aquesta primera
experiència.
Està previst que el Sr. Enric Queralt,
inspector d’educació, sigui present a la
reunió explicativa que es realitzarà en
una de les sales de la Mediateca ubicada
a l’edifici històric de l’escola.
Apropant-nos a l’horticultura ecològica
ÀNGELS CASES
Des de l’aula de ciències i responent a la
necessitat de treballar l’àrea de coneixement
del medi natural, social i cultural,
d’una forma més vivencial, es va pensar
amb la possibilitat de dur a terme un
hort ecològic. Després de madurar un
xic més la idea i amb la col·laboració
d’un grupet de pares i mares amb molta
empenta i entusiasme, el somni va
començar a prendre forma. S’aprofita
aquest espai per agrair la col·laboració
desinteressada d’aquests pares i mares.
El primer pas va ser buscar l’espai idoni
que respongués a les necessitats de llum
i aigua que un hort necessita. La ubicació
que va semblar més adient va ser
darrera de l’escola vella al tenir a mà
una connexió d’aigua.
Seguidament es va pensar que calia
delimitar l’espai i ja podíem començar
a plantar. S’ha aprofitat la sisena hora
que els alumnes de cicle inicial treballen
sobre hàbits saludables per a realitzar el
procés de plantació i observació. S’ha
tingut en compte el calendari lunar i les
condicions climàtiques per seleccionar
plantant i observant (Maties Masalles) sala de la mediateca (Maties Masalles)
el tipus d’hortalisses que volíem plantar.
Es van escollir: els espinacs, l’escarola i
les pastanagues.
Al principi ens feien patir, però un bon
dia la sorpresa va ser màxima al descobrir
que aquelles petites llavors que
havíem plantat estaven començant a
germinar! En tot aquest procés els
alumnes no únicament han estat observadors
sinó que han pogut participar
activament cercant informació i aprenent
a manipular les eines i plantar les
llavors.
També ha estat interessant per ells
conèixer diferents tipus de rec i escollirne
un que fos realment respectuós amb
el medi. Malauradament fa uns dies que
l’activitat s’ha hagut d’aturar , ja que les
fortes ventades han causat estralls en
tot el muntatge del nostre hort, però
esperem que en breu puguem reiniciar-ho
aprofitant que les hortalisses
segueixen el seu curs de creixement.
En definitiva, és una experiència que
tot just es troba en una etapa inicial i
que si seguim treballant com fins ara
pot arribar a formar part important dels
recursos didàctics del centre.

La Mediateca
La mediateca és una eina per millorar la
formació dels nens i les nenes i fer possible
una societat més responsable que
encari il.lusionada i sense complexes
els reptes dels temps presents i futurs.
Una inversió, sense cost, per un demà
millor.
metodologies pedagògiques i fa que els
infants puguin desenvolupar totes les
seves potencialitats per tal d’esdevenir
ciutadans formats i responsables.
Fa dos anys, la comunitat educativa de
l’escola St. Ramon us va demanar el vot
al projecte presentat a l’ Obra Social de
Caixa Tarragona LA MEDIATECA, EL
COR DE L’ESCOLA.
Gràcies al vostre suport, poguérem
iniciar l’equipament d’una biblioteca -
mediateca que actualment permet als
alumnes del centre construir i consolidar
els propis aprenentatges i gaudir
de la lectura.
L’ESCOLA SANT RAMON fou construïda
l’any 1934 per iniciativa del consistori
presidit per l’alcalde Magí Calaf i Pons.
En aquell moment històric en què tota la
societat creia fermament en l’educació,
el poble del Pla de Sta. Maria va apostar
per la renovació pedagògica i encarregà
Estem convençuts que l’educació és
el millor patrimoni que podem llegar
als infants, especialment en aquests
moments de crisi. Sense una bona
formació i una capacitat de formar-se al
llarg de tota la vida, la nostra societat no
aconseguirà sortir d’aquest forat cultural
i econòmic en què està immersa.
PER TOT AIXÒ, us demanem que, de
nou, penseu en els nens i les nenes i
voteu el 2n. projecte presentat a Caixa
Tarragona, ja que ens cal més suport
econòmic per poder donar resposta
plena a totes les necessitats que una
escola moderna i innovadora ha de
cobrir.
la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09 23
la construcció d’unes escoles noves al
prestigiós arquitecte Jeroni Martorell
i Terrats. Al llarg de la seva història, i
gràcies a l’esforç de tots els ajuntaments,
s’ha anat ampliant els espais escolars i,
avui, comptem amb una bonica escola
que actualitza constantment les
Per Sant Jordi de 2010 esperem poder
inaugurar la mediateca - biblioteca, espai
que ocupa les dues aules de la planta de
l’edifici històric. Aquell dia obrirem les
portes a tots els planecs i planenques i a
totes les persones que, amb el seu vot o
el seu suport, hagin fet possible aquesta
MAGNÍFICA REALITAT.
Generalitat de Catalunya
Escola Sant Ramon

24 la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09
Renoms del Pla de Cabra (anys 1854,1860 i 1862)
JOSEP M. CANELA I CUNILLERA
Agraeixo d’entrada la informació facilitada per Angelina
Carreras Bové, Conxita Bruñol Balcells, Maria Monserrat
Pujol i Joan Augé Vives.
He pogut realitzar aquest treball gràcies a la informació dels
amillaraments (una mena de cadastres) dels anys 1854 i de
1862, en els quals hi consta el nom del propietari de la casa
i el renom, i també del padró de 1860.
Carrers del Joc de la Pilota, del Pujolet, del Forn de Dalt, del
Cargol, la Trinitat i la Plaça de l’Escola
DESCRIPCIÓ DELS DIFERENTS CARRERS:
CARRER DEL JOC DE LA PILOTA
(actual CARRER DE BALMES)
En aquest carrer hi havia 14 cases. Cal esmentar les portalades
de cal Majoral i de cal Cosinyola. Aquesta última casa
estava situada al núm. 9, en ella es veu la data de 1849 a la
llinda. També cal fer esment d’un contrafort a la casa núm.7,
possiblement la base d’una antiga torre.
Número
Abans //
Ara Propietari. RENOM
1//1-3 Josep Ferrer (Propietari). CAL MARCÓ
Ramon Ferrer Elies (Llogater)
(Casat amb Maria Boronat)
3//5 Josep Rosell Sanahuja. CAL QUIQUET
(Casat amb Isabel Güell)
5//7 Pau Huguet Balcells. CAL TITJANDÓ
(Casat amb Munda Mateu)
7//9 Miquel Miró. NO RENOM
(Mosso d’Esquadra)
(Casat amb Teresa Tous)
9//11 Josep Ribé Baldrich. CAL COSINYOLA
(Casat amb Madalena Guinovart)
11//13 Josep Llobera Borràs. CAL SECABOC
(Casat amb Josepa Huguet Castelló )
13//15 Anton Llenas Oliva. CAL PUBILL MACIÀ
(Casat amb Antònia Prats Soberano)
2//2 Anton Pujol Domingo. CAL MAJORAL
(Casat amb Maria Sarró)
4//4 Marià Casaponsa CAL SERENO O CORRACOSTES
(Casat amb Teresa Ferré de CAL MINGUETA)
6//6-8 Anton Pujol Domingo (Propietari)CAL MAJORAL
Francesc Ferrer Reñé (Llogater)
(Casat amb Josepa Montagut)
8//10 Anton Pujol Auge. CAL XECO
(Casat amb Maria Milà)
10//12 Joan Rovira Huguet. CAL FLORICOL
(Casat amb Rosa Alari)
12//14 Josep Soberano Fabregat. CAL BARRINA
(Casat amb Rosa Saperas)
14//16 Anton Llorens Marimon. CAL LLORENÇ
Pere Valldosera. CAL ROSCA
CARRER DEL PUJOLET (actual CARRER DE PUJOLET)
En aquest carrer hi havia 20 cases. Cal esmentar la portalada
de cal Truca, actual cal Llúcia amb la inscripció de la data:
1777.
2//2 Josep Baldrich Rosell. CAL NASSOS
4//4 Josep Estrada Solé. NO RENOM
(Casat amb Josepa Baldrich)
6//6 Josep Pujol Oliva. CAL PUJOLET
(Casat amb Maria Timoneda)
8//8 Felip Rosell Sanahuja. CAL QUIQUET
(Casat amb M. Antònia Tarragó)
10//10 Pere Vives Garriga. CAL PELEGRÍ
(Casat amb Maria Miró)
12//12 Ramon Calaf Huguet. CAL COLET
(Casat amb Teresa Segarra)
Esteve Sans. CAL ROCALLAURA
(Casat amb Maria Alet)
Marina Llort (llogatera)
14//14 Jaume Huguet Rodon. CAL SENEN
16//16 Vídua Coll (propietària). CAL MAÑERO
Josep Fontanals Poblet (llogater). CAL SERENO
(Casat amb Antònia Miró)
18//18 Jaume Recasens (propietari) MOLÍ D’EN TARGA
Domingo Ferran Mateu (llogater)
(Casat amb Josepa Tous)
20//20 Anton Marimon. CAL MOIXONET
(Casat amb Josepa Tous)
22//22-24 Pere Canela Bofarull. CAL GRILL
(Casat amb Maria Reñé)
24//26 Jaume Torres Tous. EL PUBILL DE CAL GRILL
(Casat amb Dolores Canela Junqué)
26//28 Magí Oliva Batlle (propietari). CAL FUSTER
Ramon Miró (llogater). NO RENOM
(Casat amb Maria Just)
1//- Joan Plana (propietari). CAL PONS DE LA RIERA
Joan Saperas Rodon (llogater) CAL ROCALLAURA
(Casat amb M. Rosa Junqué)
3//1 Joan Plana Fonts. CAL TORROSSOLLA
(Casat amb Rosa Llorac)
5//3 Joan Oliva Estrada. CAL TRUCA
(Casat amb Rosa Rovira)
7//5 Josep Vivó Briansó. CAL TALAIA O CAL JAUME OLIVA
(Casat amb Teresa Montagut)
9//7 Pau Boada Gallofré. CAL PANTINET
(Casat amb M. Teresa Ferrer)
11//9 Joan Plana (propietari). CAL PONS DE LA RIERA
Francesc Joan Ferré Veciana (llogater)
13//11 Josep Canela (propietari). CAL PONA
Josep Roig (llogater)
(Casat amb Maria Marimon)

PLAÇA DE L’ESCOLA
(actual CARRER DEL ROSER)
En aquest plaça hi havia 13 cases.
La casa núm. 2. havia estat la Casa Delmera (els planencs
anaven a pagar el delme a l’Ardiaca de sant Llorenç), la casa
núm. 6 posseeix unes excel·lents arcades gòtiques, la casa
núm. 7 (Cal Carrillo) té una portalada i a la llinda la creu
de sant Andreu en forma d’aspa i per acabar cal fer esment
de la casa del fons on es pot observar una fornícula amb la
Mare de Déu del Roser, aquest edifici havia estat la Capella
del Roser.
1//1 Francesc Coll Gaset. CAL RODONETA
(Casat amb Josepa Caral)
3//7 Josep Prats. CAL MURILLO
5//9 Ramon Augé Coll. CAL PUBILL DE L’ANGELAT
(Casat amb Antònia Vidal)
7//11 Anton Andreu Llenas. CAL CARRILLO
(Casat amb Francesca Vilà)
9//13 Josep Ferrer. CAL VIDRIER
(Casat amb Francesca Mateu)
11//15 Joan Papiol Sans. CAL MARCÓ
(Casat amb Càndida Iborra)
13// Anton Alibau Monserrat. CA L’ALIBAU
(Casat amb Maria Solanes)
2//4 Magí Valldosera Milà. CAL BARBAT
4//6 Ramon Güell Romeu. CAL PAGÈS
(Casat amb Maria Ferrer)
6//8 Isidre Ferrer (propietari). CAL CAMES DE FIGUEROLA
Jaume Miró Sendra (llogater)
(Casat amb Maria Salas)
Salvador Guimet Huguet (llogater)
(Casat amb Rosa Gallofré)
8//10-12 Teresa Tous (Vídua de Pere Borràs)
10//14 Pau Ferrer Saperas. CAL FITÓ
(Casat amb Maria Llorens)
12 //16-18 Josep Boronat (propietari). CAL PRIM
Martí Clofent Ventura(llogater)
(Casat amb Teresa Roig)
portal amb arcada gòtica del carrer del Roser (antigament Plaça de l’Escola)
la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09 25
CARRER DEL FORN DE DALT
(actual CARRER D’ÀNGEL GUIMERÀ)
En aquest carrer hi havia 7 cases. A l’actual cal Marcó, que
té una porta d’entrada per aquest carrer, es conserva l’antic
forn en una sala amb arcades gòtiques. A Cal Cunillera, casa
núm. 12 (actual) hi ha la data 1898.
1 //2 Ramon Coll. CAL PANSETA
(Casat amb Antònia Vinyals)
3 //4 Josep Rosell Malapeira. CAL MARTRA
(Casat amb Josepa Huguet)
5 //6 Isidre Saperas Monserrat. CAL PUBILL BARBERÀ
(Casat amb Antònia Güell)
7 //8 Josep Pujol Oliva(propietari). CAL PUJOLET
Teresa Rosell Segarra(llogatera)
9 //10 Maria Pena. CAL MINGUETA
(Vídua de Marià Casaponsa)
11 //12 Anton Cunillera Figueres de Querol. CAL QUEROL
(Casat amb Madalena Coll)
2 //3 Joan Vilà Contijoch. CAL MOLINER
(Casat amb Caterina Grau)
CARRER DEL CARGOL
(actual CARRER D’ENRIC MORERA)
1 // 1 Joan Badia Rosell. CAL SARRAL
(Casat amb Teresa Canela)
3 // 3 Pau Grau Rosell. CAL GOVERNADOR
(Casat amb M. Rosa Solanes)
5 // 5 Ramon Solanes. CAL PICAR
(Casat amb Antònia Vivó)
7 // 7 Francesca Solanes. CAL SENYORET
9 // 9 Pau Bové. CAL BOVÉ
(Casat amb Munda Sala)
11 // 11 Josep Bella Llorens. NO RENOM
(Casat amb Maria Moncusí)
13 // 13 Joan Boada Huguet. CAL PUIG
(Casat amb Isabel Puig)
15 // 15 Josep Pujol Augé. CAL XECO
(Casat amb Maria Anglès)
17 // 17 Josep Rosell Faló. CAL FALÓ
(Casat amb M. Rosa Menasanch )
19 // Ramon Ponts Ferrer. CAL MALTÈS
(Casat amb Teresa Oliva)
21 // Josep Rosell Sol. CAL RACÓ
(Casat amb Francesca Pont)
2 // 2 Victorià Mateu. CAL JANOI
(Casat amb Antònia Estrada)
4 // 4 Victorià Mateu. CAL JANOI
(Casat amb Antònia Estrada)
llinda de cal Llúcia (antigament Cal Truca) al carrer Pujolet núm. 3

26 la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09
6 // 6 Jeroni Güell. CAL PUNSI O CA LA M. ROSA
8 // 8 Jaume Valls Gallofré. CAL MADRÓ
(Casat amb Llúcia Coll)
10 // Oleguer Armengol (propietari)
Anton Mateu Cunillera (llogater). CAL JANOI
(Casat amb Maria Grau)
12 // Josep Pont
(Casat amb Maria Solanes)
14 // 14 Vídua de Ribé (propietària). CAL XAFA
Ramon Bartra Saperas (llogater)
(Casat amb Maria Solé)
carrer de la Trinitat (El carro de Cal Casanoves). A dalt es pot observar la capelleta
dones i nens al carrer de la Trinitat. (Principis de segle XX)
portal del carrer de la Trinitat
CARRER DE LA TRINITAT
(actual CARRER DE LA TRINITAT)
En aquest carrer hi havia 17 cases. Destaca el magnífic portal
amb arcades gòtiques que hi ha a la primera casa, Cal Petaca.
A la barbacana de Cal Mandil es pot veure la data 1743.
Antigament se’n deia Carrer de Grau, perquè la casa més
important era Cal Pena que tenien de cognom Grau. Al
final del carrer hi ha una capelleta dedicada a la Santíssima
Trinitat.
1 // 1 Joan Balañà Ferrer. CAL FORNER
(Casat amb Maria Panadès)
3 // 3 Ramon Cabestany Gasol. CAL GOTSO
(Casat amb Madalena Torné)
5 // 5 Pere Ferrer Baldrich. CAL PERET DE LA SAL
(Casat amb Maria Rosell)
7 // 7 Joan Vila Rovira. CAL PUBILL GUIRRO
(Casat amb Maria Gomà Estalella)
9 // 9 Ramon Bartra. CAL SABATOTS
(Casat amb Tecla Vivó)
11 // 11 Maria Huguet. NO RENOM
2 // 2 Pau Baldrich Ribé. CAL LLOBERETA
(Casat amb Maria Alari)
4 // 4 Carles Ferrer Ponts. CAL GIRÓ
(Casat amb Maria Ferran)
6 // Josep Pujol Robert. CAL PO MAJORAL
(Casat amb Tecla Batlle)
8 // 8 Joan Fonts Ponts. CA LA M. ANTÒNIA
(Casat amb Isabel Anglès)
10 // 10 Pere Augé i Calaf. CAL CASANOVES
(Casat amb Tecla Pujol)
12 // 12 Joan Fabregat de Barberà (propietari). CAL POLIT
Ramon Ribé Baldrich (llogater). CAL COSINYOLA
(Casat amb M. Antònia Valls)
14 // 14 Josep Ferrer. CAL PUBILL
(Casat amb Maria Elias)
16 // 16 Anton Huguet. CAL COGULLADA
(Casat amb M. Àngela Ferrer)
18 // 18 Josep Grau Pena. CAL PENA
(Casat amb Engràcia Vila)
NOTA: Hi pot haver algunes errades, en referència a la correspondència
entre els números de les cases, per tant si alguna
persona, vol aportar més informació i dades, pot dirigir-se a
la revista o al meu correu: jspmcanela@gmail.com
barbacana de Cal Mandil al carrer de la Trinitat

Avui enraonarem d’un “nou” software
(programa) per escoltar música a internet
de forma totalment legal. Spotify
s’ha desenvolupat des de 2006 per
l’empresa Spotify AB amb seu a Estocolm
(Suècia) i va pel camí de convertir-se en
un dels referents quan parlem de música
gratuïta i legal a internet.
La música l’escoltarem amb la tècnica
de “streaming” (flux o corrent de dades)
que permet escoltar les cançons, sense
temps d’espera, directament des d’una
pàgina web i sense haver de descarregarla
en el nostre ordinador.
Actualment hi ha tres maneres de
connectar-se a Spotify. De forma gratuïta
mitjançant invitació (veure al final de
l’article com aconseguir una invitació);
la subscripció diària i la mensual
(les dues de pagament). La diferència
entre la subscripció gratuïta i les dues
de pagament és que en la gratuïta hi ha
publicitat (de moment molt poca i molt
espaiada en el temps).
Què fa aquest programa tan “especial”?
Principalment la legalitat, la gran quantitat
de música que pots escoltar i la
gratuïtat.
Els principals avantatges de Spotify:
· Gran quantitat de cançons: EMI,
Universal, Sony BMG, Warner Music
entre d’altres discogràfiques han
“deixat” el seu ampli catàleg musical.
Hi ha música d’arreu del món. Fins i tot
la SGAE (Sociedad General de Autores
y Editores) està en vies de signar un
acord de col·laboració amb Spotify. Hi
ha molts autors i grups catalans i espanyols.
(he fet proves buscant autors poc
coneguts i per a sorpresa meva he trobat
a la majoria)
· Organització i facilitat de cerca. Hi
ha pàgines per grups, àlbums, artistes,
... i ens permet fer cerques avançades
utilitzant filtres a partir d’un any, gènere,
artista...
· Llistes de reproducció (“play queue”).
Podem crear les nostres llistes de música
favorita ficant a cada llista les cançons
que ens vinguin de gust. Posteriorment
podem escoltar quan vulguem els
“nostres propis àlbums” (llistes de
reproducció)
· Emissores automàtiques (“radio”).
Quan no tenim temps o ganes de triar
una música concreta podem generar
la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09 27
Enraonem de tecnologia MÚSICA A INTERNET: SPOTIFY
FERMÍ BERNARDO
una emissora a partir d’unes dates
(música de cada dècada) o d’un estil
musical (rock, pop, blues, country, jazz,
techno, ...)
· Control total sobre la música que escoltem.
Podem aturar la cançó, tornar-la
a escoltar (“repeat”), escoltar de forma
aleatòria (“shuffle”), anar endavant,
endarrera...
· Té un aspecte senzill, funcional i
bonic
· És ràpid i la música no es talla durant
la reproducció encara que la nostra
connexió a internet sigui lenta
· La qualitat de la música és força bona
per tractar-se d’un servei gratuït. Té una
qualitat similar a un MP3 codificat a
160 kbps.
Com tots els programes també se li
poden trobar alguns inconvenients el
principal que jo destacaria en aquest
moment és que el programa només està
disponible en anglès. Malgrat això el
seu ús és molt intuïtiu.

28 la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09
PASSOS A SEGUIR PER DESCARREGAR
I UTILITZAR EL PROGRAMA
Primer: ens donem d’alta
(subscripció gratuïta)
Registre gratuït: https://www.spotify.
com/en/get-started/
Anoteu-vos el vostre “username” (identificador)
i “password” (contrasenya).
Us faran falta cada vegada que accediu
al programa.
Segon: descarreguem el programa
Descarregar el programa: http://www.
spotify.com/en/download
· triem el sistema operatiu (p.e.
Windows)
· descarreguem el programa
· instal·lem el programa
· executem el programa i ens
identifiquem
· triem l’autor, l’àlbum, la llista de
reproducció, o la ràdio que volem escoltar
i ja està
En resum, i per finalitzar, podem dir
que Spotify és un sistema ràpid, còmode,
senzill, legal i gratuït per escoltar
bona música sense interrupcions. Val
la pena provar-lo.
ADVERTÈNCIA
L’autor d’aquest article no es fa responsable
de cap problema que pugui sorgir
en seguir les indicacions exposades.
PER SABER-NE MÉS ...
Wikipedia
http://en.wikipedia.org/wiki/Spotify
http://es.wikipedia.org/wiki/Spotify
A internet trobareu pàgines web i blocs
que parlen sobre aquest programa.

Festa Major de Sant Joan 1923
JOAN CLIMENT
“Concurs de Gegants i Castells”
Era el 1902 quan per les Festes de la
Marededéu de la Mercè a Barcelona, la
Federación Gimnástica Española organitzava
un concurs de castells anomenat
“Concurs de Xiquets”.(1) Era la primera
vegada des dels inicis dels castells de
Valls que es duia a terme aquesta primera
competició. Només hi varen participar
les dues colles vallenques. Aquesta
primera edició la va guanyar la Colla
Vella dels Xiquets de Valls.
El segon concurs que es realitzaria novament
seria el del 1932 a Tarragona a la
plaça de braus, concurs que també el
guanyaria la Colla Vella.
Però, resulta que, entremig, l’any 1923,
se’n faria un a Valls. Seria per la Festa
Major de Sant Joan. Un concurs que
no resultaria tan popular donada la
“Decadència castellera”.
Aquest concurs s’hauria realitzat pel
fet de revifar les colles vallenques que
estaven a les acaballes. Faltava ben poc
per a la seva desaparició total.
Per què els castells dels Xiquets de Valls
havien tocat fons?
Sense entrar a profunditzar, per manca
d’espai, direm que en aquests últims
anys havia despertat entre el jovent:
l’esport i altres inquietuds. Aparegué la
sardana. L’excursionisme amb el “Grup
Alpí Vallenc” i el “Grup Montagut”.
S’anava organitzant la “Secció de
Muntanya de l’Associació d’Alumnes i
d’ex alumnes de l’Escola del Treball”. Hi
havia el “Club Velocipedista de Valls”
també el futbol amb dos clubs, el “Valls
Deportiu” i “l’Atlètic Vallenc”. També
el tennis feia acte de presència amb
el club d’aquesta ciutat el “Sporting
Lawa-Tennis Club”, la boxa, el bar, el
music-hall, el cabaret, La Rumba, el
bacarrat, la Cobra. També els « Pomells
de Joventut» nuclis de nois i de noies.
N’hi havia de petits de deu a tretze o
catorze anys; de jovenets de quinze a
divuit i fins de divuit i vint. La missió
de “Els Pomells de Joventut” no era res
més que portar a terme una obra cívica
socio-cultural, (2) etc
La societat benestant es decantava cap a
l’esport i la cultura. Fer castells quedava
relegat a la classe humil. L’Ajuntament,
però, no feia res per conservar els
castells.
L’Ajuntament de Valls no tenia pressupost
pels castells per St. Joan ni per Sta.
Úrsula.
Eren els comerciants i particulars
vallencs els que llogaven les colles o
colla per fer festa. La ciutat de Valls
sense castells per la festa Major era com
si no en fes.
Des de St. Joan del 1922 fins el St. Joan
del 1923, la Colla Vella havia restat
desfeta. L’única que actuava durant
aquell temps era la seva rival la Colla
Nova.
Bé, resulta que en la Sessió del Ple
Municipal del 12 de juny de 1923, la
Comissió de Festes de l’Ajuntament
presentaria un pressupost d’un total de
1840 ptes. per tots els actes festius per
ser aprovat incloent-hi els castells.
L’Ajuntament l’acceptaria. Contractaria
la Colla Nova (Joves Xiquets de Valls)
que era la que estava en actiu. Fet
extraordinari perquè des del 1918, inauguració
de la Primera Biblioteca Popular
de Catalunya, el Consistori no havia
llogat cap colla. Enguany, per fomentar
els castells, una subscripció popular
faria ressorgir la Colla Vella. Feia més
de sis anys que les dues colles vallenques
no actuaven juntes. Per aquest
fet s’hauria organitzat una espècie de
Concurs de Castells i de Gegants per
tal de competir entre elles i recuperar
l’afecció als castells. De premi no n’hi
havia, ja que econòmicament les dues
colles vallenques tenien assegurada
l’economia per la seva participació.
Com diu la Crónica de Valls (*), una
vegada passades les festes: “durante las
pasadas fiestas de San Juan se ha iniciado
en esta ciudad un proyecto que de todas
veras hemos de aplaudir, tal es el de crear
una entidad para el fomento dels castells.
Al efecto se crearan premios en metálico de
alguna importancia (en principio se calcula
que de 1000 ptas. cada año) para la colla
o colles que levanten determinadas torres.
El importe de este premio ha de ser, claro
está, sin perjuicio del precio de ajuste que
acuerde el Ayuntamiento.
Apenas lanzada esta idea, han sido muchas
las personas aficionadas a dicho deporte, o
amigas de conservar las costumbres locales
que se han ofrecido a contribuir pecuniáriamente
a su realización.”
la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09 29
Les normes del “Concurs de Castells”
serien que les rondes simultànies establiria
que no començaria la propera
fins que les colles haguessin completat
o caure el castell repetidament.
Enguany seria festa major els dies 23
24 i 25 de juny. El dia 25 seria festa per
haver-ho sol.licitat les fàbriques i comerços
a l’Ajuntament.
Passant per alt la sortida de Completes
del 23 al vespre, només direm que les
dues colles davant d’una nombrosa
concurrència de vallencs aixecaren
ambdues el Pilar de quatre caminant, el
tres de sis, quatre de sis, dos de sis (que
a la primera vegada caigué tant a una
colla com a l’altra) i el pilar de 4.
L’endemà, dia 24, Sant Joan.....
L’exhibició començaria en un tres de set
emocionant al poble al veure ambdues
torres aixecades alhora i tan altes i tan
fortes. Però la dissort féu que la Colla
Vella li caigués el castell quan hom
menys ho esperava tota vegada que ja
s’estava desfent sofriria el contratemps.
Dita Colla continuà fent el quatre de
set que també els caigué, amb un cop
de geni començaren novament per
al tres de set no tenint tampoc èxit,
ço que motivà que fessin el pilar de
Colla Nova (Joves Xiquets de Valls) 1918

30 la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09
quatre, donant per acabada la tasca.
Sigué de doldre el poc afortunats que
foren els castellers de la Colla Vella, i
més tenint en compte que no els falta
art ni força com ho demostraren en fer
aquell esplèndid tres de set; la causa de
la mala fortuna no pot reconèixer altre
justificant que el restar desfeta algun
temps aquesta Colla de Castellers. Si ells
perseveren tornaran a assolir aquells
passats èxits que els acreditaren de bons
castellers.
La Colla NOVA, tot seguit i, després que
la Vella acabés el seu repertori i en solitari,
va descarregar el 4de7, 2de6 i Pde5
aixecat per baix que caigué quan ja
quasi estava fet, finalitzant amb el Pde5.
Foren molt aplaudits. La Colla Nova
acabava de guanyar aquest Concurs
entre les colles vallenques.
El vilanoví Xavier Güell i Cendra (3)
ens aporta un comentari d’un text vilafranquí
de l’any 1926 on manifesta que
la Colla Vella no havia pogut vèncer
la Colla NOVA ni una sola vegada des
de què falta el cap de Colla Isidre de
Rabassó (mort el 31.12.1918). És a dir,
durant 9 anys: del 1918 al 1927
El dia 25, l’endemà de St. Joan, seria
festa per haver-ho sol.licitat les fàbriques
i comerços a l’Ajuntament. Novament al
migdia a la Plaça del Blat, la Colla NOVA,
la colla contractada per l’Ajuntament va
actuar en solitari. Hi van fer el 3de6, el
4de6 amb el Pde4almig. Foren fortament
aplaudits.(4). Els castells de vuit
pisos havien desaparegut.
Com hem vist, l’actuació de la Colla
Nova era de les més reeixides durant
aquella època i en altres exhibicions
asseguraria la seva hegemonia. La
Colla Nova va cobrar 650 ptes. de
l’Ajuntament de Valls. De la Colla Vella
no hi ha constància.
El carlí i acèrrim de la Colla Vella, el Sr.
Francesc Gazo Fargas,(5) féu un article
titulat: El fracàs de la meva colla, on fa
menció de l’actuació de la seva colla,
la que avui articulem: 1923, i la del 23
d’octubre de 1932, dues dates d’abans de
la guerra de Franco on va fracassar en
tots els castells intentats. En l’actuació
del 1932 sortiria de la plaça del Blat
havent fet només el pilar de cinc.
En qualsevol cas, aquest Segon Concurs
de Castells (i de Gegants) hauria estat
motivat per despertar novament
l’afecció als castells, perquè no anessin
cap una davallada fatal. Com hem dit
més amunt, els castells, havien quedat
relegats a la classe humil, ja que el
jovent, que són els que fan els castells,
miraven cap un altre costat. Sigui com
sigui, aquest Concurs de Castells i de
Gegants, després del primer del 1902, el
del 1923 seria el Segon que es portés a
terme. Eren les beceroles dels Concursos.
En el tercer, el del 1932 a Tarragona, ja
es prendrien mesures per reglamentarlo,
ja que hi participarien més de dues
colles. Per tant, el del 1923 s’hauria de
tenir en compte alhora de parlar dels
Concursos de Castells. La decadència
tocaria fons l’any 1927.
Font documental
(*) La Crònica de Valls, 1923
(1) JARIA MANZANO, Jordi, Història
dels Concursos de Castells, Ed. El Mèdol
1996. CLIMENT FERRE, Joan, Ara fa
100 anys del primer concurs de castells,
publicat al setmanari El Vallenc, 2002
(2) La Crònica de Valls, 1922.
(3) Les dues Colles van retrobar-se per fi
a Valls l’any 1923, publicat al setmanari
El Vallenc, 2004
(4) La Crònica de Valls, 1923 i La
Juventut per la Fe y la Pàtria, 1923
(5) El fracàs de la meva colla, publicat a
la Crònica de Valls, 1932

La Memòria Històrica
GUILLEM BARTOLÍ
Fa uns dies, un company casteller del
Pla de Santa Maria em deixava llegir “La
Planenca”, aquesta revista que s’edita al
poble del Pla, on a les pàgines 48, 49 i
50 del número 29 de la tardor de 2008
hi ha un article encapçalat amb aquest
títol: “Ara que es parla de la recuperació
de la memòria històrica”.
L’article explicava una sèrie de fets castellers
sobre les dues colles dels Xiquets
de Valls que si bé es remunten a l’any
1876, estan gairebé centrats en uns de
més concrets ocorreguts entre els anys
1931 al 1951. He de dir també que en
el referit treball es parla bastant més de
política que de castells, pel que es veu,
obsessió prioritària d’aquest articulista
per influenciar les dues colles de l’època
amb les esquerres i dretes, quan la
realitat, si exceptuem mitja dotzena de
capdavanters de cada colla, la resta era si
fa no fa exactament com ara, o sigui, de
totes les tendències, si més no, aquests
últims de que es fa referència. Igual que
les decisions que les colles prenen en
uns determinats moments de la història,
encertades o no, generalment es prenen
segons les influències dels capdavanters
de torn, ara i llavors.
Encara que això que diré ni em va ni
em ve, si que vull subratllar-ho per la
“perla històrica” que comporta. En uns
dels paràgrafs polítics i referint-se al 6
d’octubre de 1934 diu: “A Valls, l’alcalde
Victorià Casaprima i els regidors republicans
i d’esquerres són detinguts i
posats a la presó de Barcelona. No serà
fins als primers mesos del 1936 quan
seran posats en llibertat restablint
novament la República”. Com es poden
escriure aquests disbarats! El que es va
restablir va ser el Govern d’Esquerres
i no la República, doncs aquesta es va
establir del 14 d’abril de 1931 fins a l’1
d’abril de 1939.
En quan a la memòria històrica, hi ha
massa gent que cau en la temptació
d’explicar només el que els convé i per
contra, amagar la part de la història que
no els agrada o els perjudica. Això és
el que fa l’articulista explicant batalletes
que puc demostrar que se li giraran
en contra per allò de qui estigui net de
tota culpa, que tiri la primera pedra.
Si bé es cert que la Colla Vella va anar
a fer castells en un míting de la CEDA
a València l’any 1935, també ho és de
cert que la Muixerra, aquesta colla tan
d’esquerres que proclama l’articulista,
l’any 1948 va anar a El Pardo a fer castells
davant el dictador. Quina diferència
hi ha d’un fet a l’altre? Políticament
cap. Amb tot, no ens enganyem, en
aquells anys una sortida a València i
a Madrid feia gràcia a qualsevol castellers,
indiferentment del color polític de
cadascun.
També s’ha de fer memòria i dir que
aquells capdavanters de la Colla Vella
que van manar fer castells per la CEDA
l’any 1935, almenys la meitat d’ells eren
capdavanters de la Colla Muixerra l’any
1948 quan van anar a fer castells davant
el dictador. Vull dir amb això que
aquests capdavanters de la Colla Vella
d’abans de la Guerra Civil i que junt
amb el Ramon Barrufet (cap de colla)
i d’altres ben significatius, d’esquerres
no en tenien res. Al contrari, eren de
dretes i molt de dretes. Però és que encara
hi ha més amb això de la política i les
colles del primer terç del segle XX. L’any
1901 és l’últim any on es troben documentades
a Valls tres colles castelleres,
la Colla Vella, la Colla Nova i la Colla
de l’Escolà. El 1902 ja només en trobem
dues, la Colla Vella i la Colla de l’Escolà
o Nova de l’Escolà, ja que la Colla Nova
s’havia desfet. També trobem escrit
que “les restes de la Colla Nova passà
a engrossir les files de l’Escolà”, com
sempre havien dit els castellers de
l’època entre ells el mateix Anton de
l’Escolà que morí l’any 1945.
Doncs bé, aquesta Colla Nova de l’Escolà
que amb més pena que glòria actuà
fins l’any 1926 que es va desfer, qui la
manava tots aquests anys era l’Anton
Fàbregues Mialet, reconegut carlista de
soca-rel i per tant, partidari d’aquelles
velles idees absolutistes, conservadores
i retrògrades, que avui hi ha qui tan les
fa servir per embrutar el nom de la Colla
Vella dels Xiquets de Valls.
Respecte la carta que l’any 1951 el
Patronat dels Xiquets de Valls va enviar
a l’alcalde de València per actuar a les
Falles la Muixerra i signada pel secretari
Eugenio Cirac Fontova, l’articulista
diu: “És a dir, que referent a la Colla ara
Muixerra, el Sr. Cirac ven la pel·lícula
als valencians, tot fent-los veure que
aquesta colla és la mateixa que va actuar
l’any 1935 (la Vella) en el míting de la
CEDA. Quina cara! Tot s’hi val. El fet
que dins l’agrupació castellera hi havia
molts castellers de l’autèntica Colla Vella
no li donava cap dret d’utilitzar la Colla
ara Muixerra com si fos una colla de
dretes”. El Sr. Cirac va ser qui va signar la
la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09 31
carta com li corresponia al secretari del
Patronat, però qui realment va vendre
la pel·lícula van ser els capdavanters
de la Muixerra que els interessava anar
a fer castells a València per les Falles i
no van tenir la més mínima vergonya
per fer-se passar per la Colla Vella de
l’any 1935 per satisfer els seus desitjos.
També haig de dir referent a que a l’any
1947 a la Muixerra hi anaven “molts
castellers de l’autèntica Colla Vella”, la
realitat és que hi anaven tretze i alguns
d’ells, forçats per les circumstàncies
dictatorials d’aquells moments. Hem
de ser seriosos i dir les coses com són,
sobretot quan ens referim a la memòria
històrica.
En quan al nom que van triar per la
colla l’any 1947 i que avui només tocaré
de retruc, perquè fora massa llarg de
contar, jo diria que no de pel·lícula sinó
de sainet s’ha de considerar l’actitud
d’agafar el nom de Muixerra, l’antic
nom de la seva eterna rival de tota la
vida amb l’agreujant d’haver de renegar
dels seus orígens i la seva identitat. Crec
que era el mateix any 1947 o 1948 que
el Patronat dels Xiquets de Valls, que
només ho era de la Muixerra (la Colla
Vella n’estava exclosa) va editar un fulletó
de propaganda amb uns versos que
titulats “Cançó de la Muixerra” deia:
“Vallencs de vida sana,
castells amb sang humana
alcem ben decidits,
Amunt i crits!
Som néts de la Muixerra,
d’aquells xics de la terra
valents i molt ardits.”
Voleu més gran contradicció?
Precisament ells, aquells castellers de
l’any 1947 eren néts de la Muixerra? Com
devien riure aquells tretze castellers que
de grat o per força es van quedar amb
aquella colla, perquè ells si que n’eren
els verdaders descendents, però no la
majoria entre els quals es trobava el
cap de colla que sempre havien estat els
màxims adversaris d’aquella Muixerra
que ara diuen que en són néts.
Durant la vida passen coses molt difícils
d’imaginar. Per a mi aquests fets en són
un d’ells. El que no és de rebut és que
el al cap de seixanta anys hi hagi gent
que vulgui amagar-ho i encara més,
algun pocavergonya que tingui la cara
de negar-ho.

32 la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09
Educar és fer millors persones
RITA MONTCUSÍ
Farà quasi un any que vaig participar
en les jornades per a l’educació sobre la
convivència i la ciutadania. Des d’aquell
març de 2008 surten contínuament en
tots els mitjans de comunicació estudis
i opinions sobre aquest tema. En una
anterior Planenca deia que sempre he
estat a favor d’incloure el treball de
reflexió sobre valors, l’educació ciutadana,
la recerca de cohesió social, la
convivència, i tot un ventall d’aspectes
cívics i ètics en l’educació a l’escola i
també crec que és possible realitzar-ho
sense entrar en adoctrinaments polítics
o religiosos.
Tot aquest treball basat en relacionar-se
positivament en un mateix i amb les
demés persones, resoldre problemes i
conflictes, assumir amb responsabilitat
la gestió dels seus actes i de la pròpia
vida, arribar a una autorregulació de la
disciplina... farà del nen/a, noi/a una
millor persona. La qüestió crec que no
s’hauria de limitar a estudiar una nova
assignatura amb un llibre ple de temes,
perquè llavors esdevindria una matèria
més, afegida en l’extens currículum
escolar i hi hauria el perill de la rutina
i l’avorriment. Per tant, es tractaria
d’omplir els actes de la vida quotidiana
escolar d’aquest referent, a les classes, al
pati, a les activitats fora del centre, a les
entrades i sortides d’escola... i afegeixo,
perquè crec que és bàsic també, dedicant
un temps d’horari amb el grup a
reflexionar sobre els esdeveniments de
la vida quotidiana aturant-nos a parlar
dels conflictes, problemes, encerts, i
aquí sí que es podrien delimitar una
sèrie de temes a treballar segons les
edats. Aquest procés del dia a dia i
aquest espai horari el podríem anomenar
com vulguem: educació en valors,
urbanitat, educació per a la ciutadania,
educació per a la convivència, però
amb la mateixa finalitat de fer millors
persones.
Als mestres ens pregunten sovint si hi
estem o no d’acord en incloure aquesta
nova matèria que oficialment es dirà
“educació per a la ciutadania” a partir
de 5è de Primària. L’opinió d’alguns de
nosaltres és que des que el nen entra a
l’escola ja s’hauria de treballar d’acord
amb el que he dit en els punts anteriors.
Fa molts anys que molts mestres
treballem l’educació en aquests aspectes,
i amb la nova assignatura continuarem
fent el que hem fet fins ara. Jo
crec que quan es crea una obligació de
fer quelcom amb tanta insistència és
perquè s’ha avaluat el sistema i s’han
tret conclusions negatives de que una
gran part de tutories no es compleixen,
que l’hora de tutoria es dedica sovint
a fer deures, a treball lliure o simplement
no se’n fa. També sabem que no és
possible cap mena d’educació en valors
si els educadors i educadores no mantenen
amb els nens, nenes, nois, noies
una relació personal càlida que desemboqui
en la creació de llaços d’afecte.
És molt difícil rebre una ajuda moral
d’una persona que no apreciem i no
ens aprecia. Recordem que educar és un
acte d’afecte i respecte (veure Planenca
estiu).
Per tant, els pares hem d’estar contents
que es potenciï aquest aspecte educatiu
perquè així els nostres fills que fins ara
no han tingut oportunitat de trobar
una escola o classe amb aquesta línia
de reflexió i pràctica, la trobaran. Entre
les abundants pràctiques educatives
hi ha la participació democràtica de
mestres i alumnes en fòrums de diàleg
on es plantegen problemes de convivència
i de treball, la qual cosa es pot
practicar en l’espai de tutoria resultat
de les assemblees de classe on es fa un
compendi de tots els esdeveniments
ocorreguts durant la setmana i es practiquen
tècniques de mediació, resolució
de conflictes i d’educació emocional.
Exercir la ciutadania i viure els drets
humans és el principi que més es ressalta
en la història d’aquesta dimensió
educativa. Com ens diu Jares, catedràtic
de Pedagogia i coordinador d’Educadors
per la pau, “la idea fonamental és, al
mateix temps clara i complexa: no es
tracta solament de reflexionar sobre
la ciutadania i els drets humans, sinó
també, i ,sobretot exercir-los i viure’ls al
centre”. Quan ens parla del diàleg queda
clara la idea que us exposava anteriorment.
Diu: ”el diàleg constitueix l’eix
central on s’ha assentar tota proposta
educativa, sense que això resti importància
a l’exercici del professorat en la
seva responsabilitat d’educar. Dialogar,
escoltar, saber comunicar, expressar-se
en un llenguatge respetuós, etc., són
habilitats que han de tenir prioritat en
la conducció del procés pedagògic”. Per
tant, la manera d’educar és ja un contingut
educatiu, a través del qual eduquem
i transmetem determinats valors i pressupòsits
per la qual cosa hem d’estar al
costat d’una acció no violenta en la
que conjuntament amb la informació
que transmetem tinguem en compte
les percepcions, els sentiments, les
sensacions i les experiències vitals dels
alumnes.
Totes aquestes idees les hem de fer paleses
en primer lloc a l’àmbit familiar
doncs aquí és on viu i conviu el nen/a,
noi/a la major part del seu temps. Aquí
el diàleg, el comportament, la transmissió
de valors és fonamental. Per tant
necessitem la cooperació entre tots per
fer dels nostres fills i dels nostres alumnes,
millors persones.
Referències bibliogràfiques:
Apunts de la Jornada “Educació per a la
convivència i la ciutadania” 29-3-2008.
JARES,X.J.Educación y conflicto: guia de
educación para la convivència.Segona
edició 2007.

Entrevista a Nexus Teatre
RAQUEL ESTRADA
La companyia Nexus Teatre, del Pla, ha
complert 12 anys. Avui té sis membres
en actiu, els que apareixen a l’obra Aquí
no paga ni Déu, de Dario Fo, la que tenen
actualment en cartell. La majoria dels
que formen el grup ara ja hi eren en els
inicis, però insisteixen que són moltes
més persones les que formen i han
format part de la companyia durant la
seva trajectòria. Natxo Grau, el president
de Nexus, acompanyat de cinc
membres més del grup, ha contestat les
preguntes de La Planenca:
-Pensant en el que ha fet Nexus Teatre
en aquests 12 anys, de què us sentiu
més orgullosos?
El que trobo més important és estar
aquí, encara. Pel que fa a les activitats
que hem organitzat, la que més podríem
destacar és la gala del desè aniversari. Va
ser un retrobament i va ser bonic fins i
tot el procediment de creació, i ens ho
vam passar bé ja durant tot el procés
de preparació.
-Costa molt mantenir una entitat com
un grup de teatre?
Costa molt fer activitats. Per al teatre
necessites un compromís i temps.
Aquesta inversió de temps i el compromís
no és fàcil d’aconseguir. Nosaltres
hem començat a assajar obres que finalment
hem vist que no es podien fer, i
això demostra que els esforços que fas
en realitat no saps mai quin resultat
tindran.
Vam començar a preparar obres com
L’Hostalera, de Carlo Godoni, o L’home,
la bèstia i la virtut, de Luigi Pirandello.
En total hi ha sis obres que hem assajat
i que al final no s’han representat
davant del públic. Això demostra la
dificultat de trobar una obra adequada
i del compromís que requereix. Alguna
vegada també hem assajat durant molt
de temps una obra que finalment hem
representat un parell de vegades i prou.
Això dóna un nivell de satisfacció baix,
i crema una mica.
- Des que vareu començar fins ara quina
evolució creieu que ha tingut el grup?
És evident que nosaltres mateixos, els
que varem començar, hem canviat. Però
per Nexus hi ha passat molta gent: n’hi
ha que han entrat i han sortit, i n’hi ha
que s’hi han quedat. Penso que també
n’hem après. Ens anem fent grans i el
compromís i l’esforç que hi posem agafa
un altre caire. Pel que fa a les obres,
sempre hem fet comèdies amb certa
crítica social. Per a preparar l’última
obra que hem fet, en vam llegir moltes,
i fins que no ens va agradar a tots no
vam escollir.
Una de les coses que ens caracteritza,
creiem, és que sempre hem considerat
la figura del director: algú de fora que
ens guiés.
- En aquest moment en quins projectes
esteu treballant?
Ara estem representant una obra que
vam estrenar a finals del 2008, Aquí no
paga ni Déu i esperem que apareguin
nous bolos, també hem organitzat un
curs juvenil els dissabtes, que possiblement
s’acabarà amb algun tipus de
representació o acte, i ja estem movent
fils per fer alguna cosa de cara a finals
d’any.
Hem volgut fer un curs per a gent molt
jove per donar la possibilitat de deixar
provar als nois i noies d’aquesta edat què
és fer teatre. Vam veure que hi podia
haver un grup de gent d’aquesta edat
la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09 33
als que els podria agradar provar-ho.
A partir d’aquí, si els agrada, ja continuaran.
Abans potser els Pastorets feien
aquesta funció d’introduir en el món de
la representació.
- És molt difícil mantenir-se econòmicament
per un grup com Nexus?
Nosaltres hem tingut recolzament de
l’Ajuntament i de la Diputació. Fer teatre
és car en el sentit que has d’invertir en
qui assaja, els decorats, el vestuari... però
tampoc t’ho paguen tot, i el benefici o
el superàvit que hem fet amb les actuacions,
també ens ha permès continuar.
Això sí: Nexus Teatre no té cap ànim
de lucre.
-Creieu que són suficients les ajudes
que es donen als grups de teatre
amateurs?
A nosaltres ens ha anat bé. No ens ha
faltat més ajuda de la que tenim. També
és cert que avui costa mantenir la salut
d’un grup de teatre de poble. Hi ha
molta oferta. Ara bé, quan ja ets dalt
de l’escenari, representant o bé assajant,
t’ho passes bé.

34 la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09
Copa Concaazar de campionat de Futbolí
ROGER TARDIU
El dissabte dia 14 març va finalitzar la
copa Concaazar, on va haver-hi un gran
èxit. El torneig es va començar a varis
locals de les comarques de l’Alt Camp
i la Conca de Barberà, els locals són els
següents:
· El local jove del Pla de Sta. Maria
· La sala beberly del Pont d’Armentera
· Bar la cruïlla de Sarral
· Bar club esportiu de Vilabella
· El Casalot de Santes Creus
· El cafè grey d’Igualada
El nombre d’inscrits en tot el torneig ha
superat les 70 parelles, però en el transcurs
de tot el campionat només es varen
classificar 18 parelles a la final on van
quedar en les següents posicions:
1. La doble “LL”
2. Marcos – Raül
3. Pau – Toni
4. Israel – Xavier
5. Jesús – Dani
6. Arnau – Adrià
7. Rafa – Nico / Albert – Gerard / Juan
Moreno
8. Ferran – Quim / Miki – David / Edu
– Juan / Alfons – Toni / Eric – Enric /
Sergi – Marc / Isaac – Siscu / Oscar - Alva
/ Cristian – Alfonso
El transcurs del torneig va anar de
la següent manera: a les 16:00 va
començar el sorteig per posicionar totes
les parelles, on es va començar la 1a fase
del torneig a les 16:30 on van quedar
eliminades les parelles que van quedar
en la 8a categoria. La primera fase va
durar aprox. unes 2 hores.
En la segona fase es van fer 3 grups de
3 parelles cada grup en el qual es van
classificar a base de punts. Es va eliminar
una parella de cada grup, quedant
d’aquesta manera 6 parelles classificades
per la lliga final on es classificaven ja pel
pòdium. Durant el transcurs de tota la
tarda van vindre a veure-la més de 400
persones, on també es va servir un molt
agradable pica-pica gratuït per a tots
els que van estar presents, va haver-hi
un molt bon ambient que va permetre
que els presents tinguessin no només la
sensació d’estar en un torneig de futbolí,
sinó que es van sentir més aviat com a
partícips d’una festa dedicada al futbolí,
on hi va assistir gent d’Igualada, Reus,
Tarragona, Sta. Coloma, Valls entre
d’altres poblacions.
Vàrem tindre una mica de contratemps
en l’horari de finalitzar el torneig ja
que el nivell de joc que hi va haver
va ser considerable i les partides van
durar una mica més d’allò planejat,
per la qual cosa l’entrega de trofeus
va finalitzar sobre la 1:00 de la nit on
els 5 primers varen rebre trofeus i la
resta de finalistes van tindre medalles.
D’aquesta manera va anar la 1r Copa
Concaazar i on tenim les expectatives
d’ampliar tant en poblacions com en
participants i millorar el torneig de cara
a l’edició de l’estiu.
Agraïm la col·laboració de tots els participants,
dels encarregats de cada local
per facilitar-nos els seus locals com a
punts de classificació, i al Casalot de
Santes Creus per a permetre’ns fer la
final al seu fantàstic local i pel seu bon
servei, ja que han sigut la guinda del
pastís. Moltes gràcies a tots i us esperem
a l’edició d’estiu de la Copa Concaazar.

Veles i Vents
El divendres 13 de març de 2009 a la
Sala d’Actes de la Casa de la Vila hi
hagué una reunió, prèvia, per a la creació
d’un Club Esportiu Aeri Municipal.
Es consensuà el nom del Club: Veles i
Vents, del president: Antoni Roset, del
Secretari: Xavier Martí, del tresorer:
Joan Miquel Singla.
De moment, per tal d’agilitzar la paperassa
dels estatuts, no es posà nom als
vocals de la junta directiva. Cal dir que
aquesta entitat inclourà totes les modelitats
esportives relacionades amb el vent,
tan aèries com nàutiques, que puguin
fer-se al nostre poble. En això es treballa
per aprofitar la Bassa de la Fàbrica
del Pla, els terrenys de l’antic camp de
futbol i aprofitar els escurats –propietat
del consistori planenc- que llinden amb
l’autopista en la vessant Est, en direcció
cap el Pont d’Armentera.
Finalment acordaren convocar una
reunió, definitiva, per a la creació dels
socis fundadors, ja que alguns dels interessats
avisaren que no podrien ser-hi
i d’altres no en tenien coneixement.
Aquesta reunió tindrà lloc el divendres
17 d’abril a l’antic consultori mèdic.
Obligats per les obres que s’han de fer
a l’edifici consistorial. Entre els fundadors
hi haurà planencs i gent d’arreu
de Catalunya.
la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09 35

36 la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09
Donació de sang al Pla
MONTSERRAT FARRÉ-MIRÓ
Augmenta el nombre de donants
durant l’any 2008 a l’Alt Camp
Continuen les campanyes de donació
de sang arreu de Catalunya per mantenir
estables els nivells disponibles de
sang. Seguim en un moment en que
es fa necessari donar sang sota criteris
de racionalitat i d’hàbit. Les temperatures
encara baixes i gran nombre
d’operacions programades i tractaments
on són necessaris els hemoderivats són
arguments més que importants per
informar de la necessitat de donar sang
i d’incorporar nous donants.
Registre de donacions 2008
Al Pla de Santa Maria, amb un cens de
població de 2213 persones, durant l’any
2008, es van comptabilitzar un total
de 161 donacions de sang amb unitat
mòbil. L’índex ha arribat al 72,75 per
mil habitants any. L’any 2007, amb una
població de 2045 persones el nombre
de donants suma 154 donants per mil
habitants any.
Les xifres en positiu es poden extrapolar
al conjunt de la comarca de l’Alt Camp
on, durant el 2008, es van aconseguir
2118 donacions, amb un índex del 47,94
per mil habitants any. El nombre de
nous donants de la comarca se situen
en els següents trams d’edat: de 18 a 25
anys, 42 en total; de 26 a 35 anys, van
arribar a 58 persones; els nous de 36 a
55 anys, a 80 persones i els de 56 a 65
anys un total de 16. La xifra de nous
donants ha arribat a 196 en total.
L’any 2008 el Banc de Sang i Teixits
va recaptar un total de 298.443 donacions
de sang a Catalunya, de les quals
188.701 (63,22%) van ser en equips
mòbils i 98.639 (33,05%) en centres
fixos.
En nombres absoluts, el total de donacions
ha augmentat en 15.782 unitats
respecte al 2007 (el que suposa un
increment del 5,58%).
D’altra banda, l’índex de donació, que
mesura la relació entre les donacions i
el nombre d’habitants, hem passat d’un
39,20 a un 40,53. Aquesta dada és molt
positiva, tenint en compte que la població
a Catalunya ha crescut en 153.570
habitants (un 2,13%).
Si fem la distinció per sexe, el 50,84%
dels donants van ser homes i el 49,16%,
dones. Per edat, el grup més nombrós
(50,23%) es concentra en el tram dels
36 als 55 anys. Els segueixen els donants
d’entre 26 i 35 (22,81%).
Per regions sanitàries, les tres primeres
posicions per nombre de donacions
coincideixen amb les de l’any anterior.
La Regió Sanitària de Lleida ocupa el
primer lloc amb un índex de 59,57 per
1.000 habitants i any; després se situa
Girona, amb un índex de 57,74 per
1.000 habitants i any i, en tercer lloc,
Terres de l’Ebre amb un índex de 45,83
per 1000 habitants i any.
Com en ocasions anteriors, cal comentar
el cas particular de la regió sanitària
de Barcelona, que engloba les comarques
de l’àrea metropolitana, i que ha
registrat un total de 184.380 donacions
de sang, que representen el 61,78%
del total de Catalunya. Tanmateix, en
termes relatius, l’índex de donació se
situa en el 37,41 per 1.000 habitants i
any.
Donar sang tot l’any
El BST recorda que s’ha de donar sang
durant tot l’any, no només com a
resposta a períodes especialment difícils
com el Nadal i a l’inici de les vacances
d’estiu. La xifra correcta seria 4 vegades
a l’any els homes i 3 vegades les dones:
“Amb una vegada no n’hi ha prou”
A HYPERLINK “http://www.bancsang.
net” www.bancsang.net es pot consultar
quins són els requisits bàsics per poder
donar-ne i perquè serveix donar sang.
Abans de complir els 75 anys, més del
70 per cent de la població necessitarà
rebre sang o derivats. De cada donació
se’n beneficien com a mínim tres persones
perquè se n’obtenen concentrats
d’hematies, plaquetes i plasma. Malgrat
els avenços científics i tecnològics de
recombinació genètica per a la producció
de proteïnes humanes, la sang no es
pot fabricar i la donació és l’única font
per a la transfusió.
Cada component sanguini té la seva
funció. El 55 per cent dels concentrats
d’hematies s’utilitzen en especialitats
mèdiques mentre que un 40 per cent
en usos quirúrgics. Per grans grups
diagnòstics, el 24 per cent dels concentrats
d’hematies els reben persones amb
malalties de la sang i el 17 per cent,
malalts amb càncer. Podem afirmar
que, entre les malalties de la sang i el
càncer, es consumeixen més del 40 per
cent dels concentrats d’hematies.
La majoria de transfusions de plaquetes,
concretament el 70 per cent, es fan
per prevenir hemorràgies en pacients
que en tenen poques. Les especialitats
quirúrgiques consumeixen el 15 per
cent d’aquest component.
Programa plasmafèresi
Cada dia, malalts de tot Catalunya
necessiten l’administració de medicaments
elaborats a partir de plasma
sanguini per als seus tractaments.
Aquests medicaments s’anomenen
hemoderivats i s’utilitzen amb molta
freqüència per la seva àmplia aplicació
terapèutica. Del plasma sanguini se’n
pot arribar a obtenir fins a 20 tipus de
medicaments diferents.
El plasma és el component sanguini
més deficitari a Catalunya però la seva
demanda és molt elevada i es preveu
que continuï augmentant. En aquest
sentit, el BST té endegat un programa
especial de plasmafèresi, en llocs habilitats
especialment, en alguns dels bancs
fixos de donació de sang.
Existeixen unes condicions bàsiques per
poder donar sang:
· Tenir més de 18 anys
· Pesar 50 quilos o més
· En cas de ser dona, no estar
embarassada
Cal tenir en compte que...
· Per donar sang no cal estar en dejú
· Si té qualsevol dubte, pot consultar els
nostres professionals
· Sempre s’utilitza material estèril i d’un
sol ús
Banc de Sang i Teixits
Telèfon de contacte 93 302 70 45
HYPERLINK “http://www.bancsang.net”
www.bancsang.net

Obres a la Casa de la Vila
RESPOSTA A LES AL·LEGACIONS
I APROVACIÓ DEFINITIVA DEL
PROJECTE
En relació a les obres que s’han de fer a
la Casa de la Vila us transcrivim –literalment-
la contesta, aprovada en plenari
municipal, de les al·legacions presentades
pel Grup Municipal PSC-PSOE-
PM. Queden prou ben identificades les
al·legacions i les seves contestes
Cal dir que prenen en consideració
el deixar un espai per la futura
Policia Municipal tal com demanava
l’oposició.
DICTAMEN D’ APROVACIÓ DEFINITIVA
DEL PROJECTE TÈCNIC “REHABILITACIÓ
EDIFICI AJUNTAMENT”.- Atès que en data
18 de març de 2008 es va aprovar inicialment
el projecte tècnic constructiu
complet de l’obra municipal ordinària,
de “Rehabilitació edifici Ajuntament”
elaborat pel Sr. Jaume Mutlló Pàmies,
cap de la Unitat d’Arquitectura de la
Diputació Provincial de Tarragona.
Atès que es va procedir, en compliment
de l’establert a l’article 37 del Reglament
d’obres, activitats i serveis dels ens
locals, en relació amb els artic1es 122 i
següents del RDL 2/2000, de 16 de juny
pel qual s’aprova el text refós de la LCAP
i 235.2 del DL 2/2003, de 28 d’abril, a la
informació pública de l’esmentat projecte,
mitjançant edicte inserit al BOP de
Tarragona, i en el DOGC i anunci al
Taulell de la Corporació per un període
de 30 dies naturals, durant el qual
els interessats han pogut examinar i
formular-hi les al·legacions i reclamacions
que han cregut pertinents.
Atès que durant el període d’exposició
pública s’ha presentat una al·legació de
Maite Canela Bruñol i Elisabeth Baldor
Abril, en nom i representació del Grup
Municipal PSC-PSOE-PM, al·legant:
Que l’Ajuntament ja disposava d’un
projecte per a la mateixa obra, al que
únicament era precís fer-hi les modificacions
oportunes.
Que la diferencia entre un projecte i
l’altre es bàsicament el desplaçament
de l’escala i el seu enderroc manual,
detallant-se els avantatges del projecte
de l’any 1992 en vers l’actual.
Que sobre el cost econòmic que
representa el projecte troben que fer
l’enderroc manual únicament comporta
l’encariment dels preus, i que no es
preveu fer els tancament de fusta tal i
com obliguen les actuals NSPL.
Que el projecte de l’any 1992 és molt més
econòmic, racional en els espais a distribuir
i permet la possibilitat d’adaptar
serveis com la policia municipal.
Que no s’ha previst la instal·lació de
plaques productores d’energia solar ni
cap mesura sostenible.
Atès que l’arquitecte i tècnic redactor del
projecte, en relació a l’al·legació presentada
ha emès el corresponent informe
tècnic justificatiu, argumentant :
Que el projecte de Reforma interior
de l’Ajuntament del Pla de Sta. Maria,
realitzat pels arquitectes tècnics Sr. Jesús
Moreno Martos i Miguel A. Martínez
Muñoz, visat el 4-10-1991 no compleix
la Normativa actualment vigent simplement
pel fet que en aquell moment (fa
16 anys), la majoria de la normativa
actualment d’obligat compliment no
estava redactada, com per exemple el
Codi Tècnic de l’Edificació, el Codi
d’accessibilitat, el Reglament electrotècnic
de baixa tensió, RITE 1998, EHE
98, el Reglament d’lnfraestructures
Tècniques de Telecomunicacions, o el
Decret d’Ecoeficiència i que els aspectes
bàsics del projecte de reforma de l’any
1992 que no compleixen la normativa
actual es destaquen:
1. L’escala ha de mesurar més de
1,20m d’amplada en els trams i en els
replans.
2. Els graons han de tenir un frontal que
no superi els 16 cm d’alçada.
3. No preveu recorreguts d’evacuació.
4. No preveu ascensor, que és obligatori
d’acord amb el Codi d’Accessibilitat en
edificis públics.
5. Caldria analitzar i comprovar si
compleix la resistència a una sobrecàrrega
d’ús de 400 kg/m2.
6. Caldria analitzar si les instal·lacions
compleixen amb els requisits tècnics de
les normatives sectorials vigents.
7. No disposa de servei de minusvàlids
com ho requereix la normativa vigent.
Que en relació a la planta baixa, el
nucli vertical actual no compleix ni
per les dimensions de l’escala actual
ni per la inexistència d’ascensor. La
la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09 37
Sala polivalent es pot tancar amb una
mampara mòbil, i pot formar part d’un
espai destinat a sala d’exposicions que
està obert al vestíbul d’accés a l’edifici.
En la part posterior existeix un magatzem
de 37,85 m2 de superfície útil. Es
realitzarà una modificació del projecte
actual per preveure les futures oficines
per la Policia Municipal. L’obertura
d’accés a l’edifici està en la porta central
de l’edifici
Que en relació a la planta primera, el
nucli vertical actual no compleix ni per
les dimensions de l’escala actual ni per
la inexistència d’ascensor la normativa
vigent. Existeix la possibilitat d’obrir
una porta de comunicació entre secretaria
i sala de reunions i sala de reunions
i despatx de l’alcalde que permetria
comunicar directament ambdós espais
sense haver d’accedir al distribuïdor. La
zona d’administració està més dimensionada
d’acord amb els requeriments
del programa funcional de l’edifici i la
terrassa està situada sobre el magatzem
situat en planta baixa.
Que en relació a la planta segona, la
terrassa situada en la façana davantera
possibilita mantenir la imatge de
la façana de l’edifici existent. Al estar
les plantes comunicades amb ascensor
el minusvàlid pot accedir als serveis
de minusvàlids existent en la planta
baixa o en la planta primera. Hem de
fer constar que en el projecte de l’any
1992 no existia cap servei destinat a
minusvàlids.
Que en el projecte es preveu estructuralment
la ubicació de l’arxiu. S’ha situat
en planta segona, per ser l’espai menys
accessible per activitats públiques.
Que davant l’existència d’edificis colindants
hi ha partides del pressupost que
d’acord amb la normativa de seguretat
i salut vigent, convé que es realitzin
a mà. Les parets actualment existent
en les mitgeres per criteri de seguretat
(no haver-les d’apuntalar durant la
construcció de tot l’edifici), i per donar
resposta a requeriments constructius i
d’ai1laments vigents, convé construirles
de nou.
Que l’alumini previst serà amb acabat
exterior tipus “fusta”.
Que en relació a les mesures d’estalvi
energètic es preveu un termo-acumulador
d’energia solar per la producció

38 la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09
d’aigua calenta, tal com consta en
l’apartat 1.8. de la memòria de l’ Annex
d’Instal·lacions, i al plànol AI4.
Atès que de les argumentacions expressades
es desprèn que les al·legacions
presentades no poden ser admeses, bé
perquè ja estan contemplades o bé per
ser inviable la seva execució, a excepció
de la possibilitat de preveure les futures
oficines per la Policia Municipal. Atès
que el projecte compleix amb sobrades
garanties la seva funcionalitat i equilibri
econòmic, es proposa l’adopció del
següent acord:
PRIMER.- Desestimar les al·legacions
presentades pel Grup Municipal
PSC-PSOE-PM, pels motius exposats en
la part no dispositiva de la proposta, a
excepció de la possibilitat de preveure
Auditoria
INTRODUCCIÓ
Després que el grup municipal d’ERC
demanés en el ple municipal de 27 de
març de 2008 la revisió dels comptes
municipals, argumentant que no se
n’havia fet una gestió correcta, l’equip
de govern del Pla va demanar un estudi
economico-financer a l’empresa auditora-consultora
Faura Casas per conèixer
la situació econòmica i financera de
l’ajuntament.
L’empresa auditora ha analitzat la informació
presentada per l’ajuntament
sobre l’exercici tancat el 31 de desembre
de 2007. El document que ha elaborat
Faura-Casas conclou que el pressupost
liquidat de l’exercici de 2007 no
compleix la legislació vigent, la Llei
Reguladora de les Hisendes Locals.
El document també detalla el que
anomena “debilitats” en la gestió de
l’economia local, concretament, en el
procediment de gestió de la despesa i els
ingressos i en les pràctiques comptables
i administratives. L’auditora també ha
trobat incidències en el Romanent de
Tresoreria de l’exercici 2007, que fan
que aquest no reflecteixi correctament
la realitat pressupostària i la instrucció
de comptabilitat. Faura-Casas també
assenyala que el pressupost liquidat de
l’exercici de 2007 no compleix el principi
d’estabilitat pressupostària a causa de
la incorporació de romanents de crèdit
de l’exercici precedent.
Reaccions després de l’auditoria
Després de l’auditoria,el grup de govern
municipal ha fet arribar una carta a La
Planenca en la que explica que l’empresa
auditora ha detectat mancances,
les futures oficines per la Policia
municipal
SEGON.- Aprovar definitivament el
projecte tècnic de l’obra “Rehabilitació
edifici Ajuntament” elaborat pel Sr.
Jaume Mutlló Pàmies , cap de la Unitat d’
Arquitectura de la Diputació Provincial
de Tarragona amb la introducció de la
modificació que preveu les futures oficines
per la Policia municipal.
TERCER.- Ordenar la publicació d’aquest
acord d’aprovació definitiva conforme
al que determina l’artic1e 38.2 del
Decret 179/1995 de 13 de juny pel qual
s’aprova el Reglament d’obres activitats
i serveis dels ens locals, en el B.O.P. i en
el D.O.G.C.
majoritàriament en el procediment, que
cal resoldre per a una bona gestió de
la comptabilitat. També destaca, però,
que aquestes debilitats no són exclusives
d’aquest ajuntament, ja que també es
donen en altres entitats locals, i assenyala
que la gestió econòmica de governs
de legislatures passades han arrossegat
els seus efectes fins avui, sense que cap
equip de govern les esmenés.
L’equip de govern exposa que a partir
d’ara s’haurà de basar en uns escenaris
pressupostaris de com a màxim tres
anys, i informar a l’òrgan tutor financer
de l’Administració per tal de resoldre la
situació de desequilibri pressupostari.
Segons la carta, els serveis administratius
municipals ja han projectat els
nous escenaris pressupostaris. El grup
de govern municipal també assenyala
la prioritat de la solvència per a un ens
local, i destaca que malgrat el desequilibri
pressupostari, l’auditoria també ha
servit per comprovar l’evolució favorable
de l’economia municipal, a partir
dels estats positius del romanent de
tresoreria i de l’estalvi corrent.
El grup municipal d’ERC també expressa
a través d’una carta per La Planenca,
la seva visió sobre l’auditoria, que, per a
l’agrupació, ha tardat molt a fer-se. Per
a ERC les conclusions del document
són alarmants i vergonyoses, i mostra
la seva desconfiança en el compliment
per part del grup de govern. Posa com a
exemple la compra d’un camió per a la
recollida de la brossa d’un import superior
als 42 mil euros, que segons ERC
demostra el poc cas de l’equip de govern
a les observacions d’il·legalitat fetes pel
Secretari Interventor de l’ajuntament,
QUART.- Notificar individualment el
present acord a les persones que hagin
presentat al·legacions
El Pla de Santa Maria a 10 de juny de
2008.
L’ Alcalde
Mateu Montserrat i Miquel
Mateu Montserrat Miquel
que feia constar la necessitat de demanar
un mínim de tres pressupostos per
fer aquesta compra.
Pel que fa al punt de vista del grup
municipal del PSC sobre l’auditoria, La
Planenca ha trobat en l’acta del ple ordinari
del 29 de gener de 2009 la intervenció
de la portaveu Maite Canela.
En aquest ple es van aprovar l’informe
de l’auditoria de Faura Casas Auditors
Consultors SL i les mesures que proposa.
Canela trobà fora de lloc que el document
passés a l’aprovació del plenari
tenint en compte que l’havia fet una
empresa auditora a la qual no se li va fer
cap avaluació prèvia. Manifestà també
que prenen el document com un reflex
de les mancances de l’ajuntament pel
que fa a la liquidació del pressupost de
l’exercici del 2007, i que el seu grup ja
ha anat anunciant aquestes deficiències
cada any. Maite Canela també assenyalà
que el baix nivell d’endeutament de
l’actual grup de govern és mèrit de la
bona gestió dels anteriors ajuntaments,
que els va permetre no endeutar-se i a
l’hora executar tantes o més actuacions
que l’actual equip de govern. El grup
del PSC manifestà que no els hi pertoca
aprovar el document de l’auditoria i no
el van aprovar, tot i que es mantindran
atents a l’actuació del grup de govern.
Us transcrivim, integrament, el paràgraf
del Plenari on el govern i l’oposició hi
diuen –cadascú- la seva.
Document a: http://www.socialistes.cat/
ambit/elpladesantamaria/Documents/
view.asp?id=272029&apt=7865&indexa
ble=True
Raquel Estrada - La Planenca

Grup de Govern Municipal
CIU
Amb motiu d´haver-se suscitat la conveniència
de revisar els comptes municipals
per part del Grup Municipal d´ERC
en el plenari de data 27 de març de
2008, per entendre que no era correcta,
el nostre grup de govern va creure
convenient encarregar a l´empresa Faura
Casas Auditors-Consultors un informe
economico-financer, és a dir, una actuació
amb tècniques d´auditoria, orientat
a conèixer la situació econòmica i financera
real de l´Ajuntament, més enllà
del que figura en els estats comptables
aprovats, seguint sempre la política de
transparència en la gestió municipal del
nostre equip de govern.
La finalitat d´aquest estudi ha estat la
de fer la diagnosi d´aquells aspectes
que poguessin ser objecte de millora
per tal de donar compliment als criteris
d´estabilitat pressupostària i així
millorar la gestió econòmica i financera
municipal, poder corregir les
possibles mancances i deficiències en
què pogués incórrer aquest equip de
govern i superar importants dèficits
esdevinguts per pràctiques comptables
errònies d´exercicis i legislatures anteriors,
a fi de facilitar la implantació de
les mesures correctores adequades tant
en l´aspecte econòmic i financer com
en l´aspecte de control i tramitació de
la gestió econòmica.
Del resultat d´aquest informe auditor
es desprèn l´existència de diferents
mancances, majoritàriament a nivell de
procediment, i que cal esmenar i millorar
per tal de complir escrupulosament
amb allò que preveu la instrucció de
comptabilitat.
Cal fer esment que aquestes mancances
detectades no són úniques i exclusives
d´aquest Ajuntament, sinó que són
comunes a la majoria d´entitats locals
i, fins i tot, tampoc no són exclusives
d´aquest grup de govern sinó que
també es poden fer extensives a d´altres
governs de legislatures passades i que
s´han anat arrossegant al llarg dels anys
fins ara sense que cap equip de govern,
fins l´actual, fés res per esmenar-les.
L´empresa auditora ha realitzat l´informe
a partir de l´anàlisi dels procediments de
gestió del pressupost, de la revisió dels
registres pressupostaris i comptables, de
l´anàlisi de l´acompliment dels criteris
d´estabilitat pressupostària i de l´anàlisi
del romanent de tresoreria. Com a resultat
del treball de fiscalització realitzat,
al llarg de l´informe s´han assenyalat
les situacions que han de ser objecte
d´atenció i millora per part del nostre
equip de govern; a continuació destaquem
les principals recomanacions, la
implantació de les quals redundaria en
una millora de la gestió econòmica de
la nostra corporació:
- Cal deixar constància de la fiscalització
prèvia realitzada als efectes de
verificar l´existència de consignació
pressupostària adequada i suficient.
Per tal d´esmenar aquesta deficiència,
l´Ajuntament ha de dissenyar els
circuits administratius necessaris i
establir els mecanismes de control
que garanteixin l´exercici de la funció
interventora prèviament a l´adopció
dels acords amb contingut econòmic, i
així donar compliment al que disposa
el Text Refós de la Llei Reguladora de les
Hisendes Locals.
- Cal que hi hagi una habilitació expressa
a un empleat municipal per la realització
dels cobraments i pagaments en
efectiu.
- Cal establir els circuits administratius
necessaris per efectuar les tasques
de control i seguiment dels ingressos
d´impostos delegats a la Diputació de
Tarragona.
- Cal detallar concretament a les Bases
d´Execució el criteri emprat per la dotació
anual del saldo de dubtós cobrament
en la liquidació del pressupost, el qual
haurà de ser aprovat per l´òrgan competent
amb anterioritat.
- Cal que es recullin en les Bases
d´Execució les delegacions i particularitats
relatives a competències per
l´adquisició de béns i drets.
- Cal definir concretament a les Bases
d´Execució les normes que regulen el
procediment d´execució del pressupost
atenent als diferents tipus de despeses
i d´ingressos, així com precisar els
documents i requisits que justifiquen
el reconeixement de l´obligació d´acord
amb els possibles particularitats de
l´Entitat.
- Seria convenient no acumular la totalitat
de les fases tant de despesa (ADOP)
com d´ingrés (RDI) en un únic document
en aquelles operacions no subjectes
a acumulació de fases que contemplen
les Bases d´Execució del Pressupost,
atès que això implica que es produeixin
desviacions de la imatge real reflectida
pels diferents estats pressupostaris.
- Cal procedir a la tramitació de la fase
d´execució del pressupost de despeses
(AD) per aquelles despeses que corresponen
a compromisos legalment adquirits
per tal de garantir l´existència de
crèdit pressupostari adequat i suficient
per atendre les despeses derivades
d´aquests compromisos.
- Cal que l´Ajuntament procedeixi a
reconèixer obligacions en el pressupost
la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09 39
de despeses a partir que es donin les
condicions d´exigibilitat, atès que si es
fa prèviament a que es reuneixin aquestes
condicions pot produir-se un possible
efecte sobre el romanent de tresoreria
rendit i sobre el grau d´execució real
dels estats pressupostaris.
- Cal procedir al reconeixement de drets
derivats de les subvencions concedides
per altres administracions condicionades
al compliment de determinats
requisits quan s´ha donat compliment
a les condicions establertes per l´ens
atorgant de la subvenció i no pas en el
moment en què es produeix l´ingrés
efectiu.
- Pel que fa al romanent de tresoreria,
s´han reconegut drets pendents de
cobrament dels pressupostos tancats i
obligacions pendents de pagament no
exigibles conseqüència de pràctiques
comptables errònies esdevingudes en
exercicis anteriors, el què ha suposat
l´acumulació d´un saldo pendent fictici.
Aquests dos fets han estat correctament
corregits durant l´exercici 2008, però
han pogut repercutir de manera directa
sobre el càlcul del romanent de tresoreria
rendit atès que s´ha pogut incloure
drets i obligacions no procedents.
Aquest informe auditor conclou que
el pressupost liquidat de l´exercici
2007 no dóna compliment al principi
d´estabilitat pressupostària que estableix
l´actual legislació.
Aquest desequilibri ve provocat per
l´incorporació de romanents de crèdit
de l´exercici precedent, el qual ve condicionat
per l´assumpció de compromisos
d´execució de determinades inversions
del que s´esdevé, previsiblement,
una situació transitòria. Així doncs,
l´incompliment d´aquest principi té el
seu origen, única i exclusivament, en la
utilització del romanent de tresoreria
per finançar despeses del pressupost.
Per aquest motiu, cal procedir a
l´aprovació d´uns escenaris pressupostaris
plurianuals (màxim tres anys) i
informar a l´òrgan competent de tutela
financera de l´Administració Local a
Catalunya per tal de fer front a l´actual
situació de desequilibri pressupostari.
Cal dir que aquest pla econòmic financer
s´elabora en termes de grup local i
pretén assolir la correcció de desequilibris
recuperant, així, la capacitat financera
per fer noves inversions i contribuir
així a l´aplicació i al control del
compliment del principi d´estabilitat
pressupostària en el sector públic local.
Aquest tipus de plans es realitzen de
forma habitual per part dels diferents
ajuntaments atesa la freqüència en
la què es dóna una situació d´aquest

40 la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09

tipus. La projecció d´aquests escenaris
pressupostaris plurianuals ja ha estat
realitzada pels serveis administratius
municipals.
No obstant això, tot i que la normativa
vigent obliga al compliment de
l´objectiu d´estabilitat pressupostari,
allò que és prioritari per a la bona salut
financera d´un ens local és la solvència
i, per tant, la capacitat de generar
estalvi corrent positiu en quantitat
suficient com per atendre les despeses
d´amortització de capital i destinar el
possible excedent a futures inversions, i
aquests aspectes es comprova que s´han
assolit sobradament. Així doncs, atès
que les conclusions que es desprenen
d´aquesta auditoria fan referència principalment
a mancances procedimentals,
podem dir que la situació dels comptes
municipals és positiva i saludable.
L´auditoria que s´ha elaborat amb les
dades de tancament de l´exercici 2007
ha servit per comprovar l´evolució favorable
de l´economia municipal a partir
dels estats positius tant del romanent
de tresoreria com de l´estalvi corrent.
A més, el nivell d´endeutament en el
qual es troba aquest Ajuntament és
d´un 9,37%, molt per sota del 110%
màxim permès a les administracions
públiques.
Així doncs, amb les conclusions que es
desprenen d´aquesta auditoria, a més de
millorar el coneixement de les finances
municipals per tal de detectar possibles
desequilibris hem d´assolir, a través
dels diferents anàlisis dels aspectes de
la situació financera, planificar i portar
a terme accions de millora per tal de
dur l´ajuntament a l´equilibri financer
i, per tant, al compliment del principi
d´estabilitat pressupostària.
RECTIFICAR ÉS DE SAVIS
GRUP MUNICIPAL D’ERC
Les dites populars generalment estan
plenes de saviesa, una d’aquestes dites
ens diu que “ rectificar és de savis”.
Fa uns mesos des d’aquestes pàgines
demanàvem a l’equip de govern de
l’ajuntament que fes una auditoria de
les finances municipals. Aquesta petició
estava avalada per la caòtica situació en
que es troba l’administració local amb els
seus constants descontrols de les despeses,
en els errors i en els desviaments
pressupostaris en totes les partides.
Per fi han encarregant a l’empresa
Faura-Casas una auditoria que té per
finalitat determinar quina és l’actual
situació de l’hisenda local. Transcrivim
textualment de la seva presentació : “El
nostre treball ha consistit en l’anàlisi de
la informació pressupostària i econòmica
financera així com els circuits i
processos administratius vinculats a la
comptabilitat.”
Doncs bé, el resultat de la mateixa i
les seves conclusions són alarmants
i vergonyoses, tot i que reconeix la
solvència econòmica per la capacitat
d’endeutament que encara té
l’ajuntament, denuncien les poques
mesures de control de les despeses i
el gran desgavell administratiu de les
finances municipals, que són els diners
de tots. Una denúncia que el nostre grup
ha repetit una i altra vegada.
Ens costa d’entendre com han pogut
tardar tant en fer-ho. Era tan evident el
descontrol, la mala gestió i la malversació
dels recursos econòmics en les obres,
en les festes o en qualsevol activitat de
les altres partides pressupostàries.
A pesar de les conclusions d’aquesta
auditoria, no creiem que l’equip de
govern rectifiqui, ja que ni tan sols
va poder complir amb els requisits
d’obligat compliment que va dictaminar
l’estudi econòmic financer elaborat
per la Diputació per tal de reconduir els
dèficits pressupostaris del 2008. Tampoc
esperem que es canviïn les males pràctiques
de govern, ja que, curiosament o
casualment, en les mateixes dates que es
va fer pública el resultat de l’auditoria,
l’ajuntament ha comprat un camió per
recollir la brossa, per un import superior
als 42 mil euros, fent cas omís de les
observacions d’il·legalitat del procés de
la compra fetes pel Secretari Interventor
del propi consistori, que feia constar la
necessitat de demanar un mínim de tres
pressupostos per fer aquesta compra. La
resposta de l’alcalde va ser: “que aquest
camió tenia unes característiques
determinades i no se’n podia trobar
cap d’igual” (?), Quina casualitat, per
internet n‘hem trobat un bon grapat
de camions per compactar la brossa,
i a més de diferents colors, marques i
mides.
El curiós del cas és que en el passat
plenari del dia 26 de febrer, no se’ns va
saber explicar, ni donar raó del perquè
de la compra d’aquest camió, tot fa
pensar que en un futur proper hi deurà
haver molta més brossa per recollir.
És molt descoratjador que cap membre
de la Junta de Govern hagués manifestat
la seva desaprovació, almenys
no consta en l’acta (què hi fan a la
Junta de Govern?) És molt trist que els
advertiments sobre les il·legalitats del
procediment fetes al Sr. alcalde se les
emporti sempre el vent..., al igual que
s’emportaran les conclusions d’aquesta
auditoria.
la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09 41
Ens queda l’únic recurs d’informar-ne
al govern de la Generalitat i que sigui
ell el qui demani explicacions i responsabilitats.
Sempre ens queda l’obligació
d’informar als ciutadans que vulguin
estar informats.
De segur que molts dels lectors dubtaran
de les nostres afirmacions, sobretot
els aferris defensors de l’actual equip
de govern, que per molta aigua clara i
transparenta que hi hagi al got, mai hi
veuen el fons. Per això acompanyem el
nostre escrit amb la còpia de les conclusions
de l’auditoria, en quatre pàgines,
perquè tothom que les llegeixi pugui
opinar per si mateix.*
Amb tot, arribarà un dia en el que el
poble del Pla exercirà la seva saviesa i
rectificarà com ha fet altres vegades al
llarg de la nostra història. Tard o d’hora
el poble, els votants, donarà el seu
suport majoritari a d’altres grups polítics
que entenem que per governar un
poble i els seus ciutadans es requereix
honradesa, eficàcia, capacitat i compromís
per a gestionar el que és de tots els
ciutadans, cosa que no fa, ni vol fer,
l’actual grup majoritari.
Grup Municipal d’Esquerra Republicana
de Catalunya
Febrer de 2009
* per raons d’espai no ens ha estat possible incloure
les conclusions de l’Auditoria
Manel Tosas

42 la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09
PROPOSTA PER L’APROVACIÓ DE
L’INFORME D’AUDITORIA
REDACTAT PER L’EMPRESA FAURA-
CASAS AUDITORS CONSULTORS SL
Vist el que estableix el capítol IV del
text Refós de la llei d’Hisendes Locals
aprovat pel RDL 2/2004, pel que fa al
control i fiscalització dels comptes de
les entitats locals.
Atès que l’Ajuntament del Pla de Santa
Maria, en compliment del que es determina
en l’expressada Llei tramet anualment
els seus comptes a la Sindicatura de
Comptes de la Generalitat de Catalunya
per la seva fiscalització externa.
Atès que en la fase de control intern
de l’Ajuntament es precisa adoptar
totes les mesures necessàries per un
millor control i transparència dels
comptes municipals. Atès que per
part de l’empresa Faura Casas Auditors
Consultors SL s’ha elaborat un informe
d’auditoria per tal de posar de manifest
la situació comptable i financera de
l’Ajuntament del Pla de Santa Maria.
Atès que en el punt cinquè de conclusions
es determinen tot un seguit de
mancances i debilitats en els procediments
de gestió que calen millorar i es
proposen les mesures adequades per
la seva correcció, es proposa al Ple de
la Corporació l’adopció del següent
acord:
PRIMER .- Aprovar l’esmentat informe
d’auditoria redactat per l’empresa Faura
Casas Auditors Consultors SL.
SEGON .- Adoptar les mesures proposades
en l’informe.
La Sra. Ramon expressa, en relació a
aquesta proposta, que es va considerar
convenient encarregar aquesta auditoria
per tal de concretar la situació econòmica,
financera i pressupostària en que
es troba l’Ajuntament, i que d’aquesta
forma es puguin corregir totes aquelles
mancances i deficiències que a nivell
procedimental es tinguin, amb ànim de
corregir-ho i ajustar-se el màxim possible
al que es preveu en la instrucció de
comptabilitat.
La Sra. Canela per la seva part, manifesta
que troba fora de lloc que aquest
document es passi a l’aprovació del
plenari tenint en compte que es tracta
d’un document redactat per una
empresa auditora a la qual no se li ha
de fer cap tipus d’avaluació sobre el seu
treball, i més si cal, quan per norma
general el grup de govern no sotmet al
plenari cap punt d’importància, tota
vegada que aquests són aprovats per
Junta general sense tenir en compte
l’opinió de la resta de grups municipals.
Així mateix manifesta que el que es
desprèn d’aquest document és el reflex
de totes les mancances que té aquest
Ajuntament des del punt de vista de la
liquidació del pressupost de l’exercici
del 2007, sense tenir en compte però la
resta d’aspectes procedimentals ja que
no s’han auditat expedients administratius,
com són entre d’altres, els procediments
de contractació de les obres de la
piscina, o de la circumval·lació del Vall.
Pel que fa a les mancances que figuren
en el document, es tracta de totes aquelles
mancances que el seu grup ja ha
vingut anunciant cada any, i per tant no
era necessari encarregar aquesta auditoria
i fer una despesa tan important, per
ratificar allò que el seu grup ha vingut
anunciant en multitud d’ocasions.
Per altra part, també es desitja deixar
constància en l’acta, que si bé es diu
que l’Ajuntament té un baix nivell
d’endeutament, s’ha de destacar que
aquest fet no és un mèrit de l’actual grup
de govern, sinó que això és mèrit dels
anteriors Ajuntaments que varen saber
fer una bona gestió que va permetre
no endeutar-se i alhora executar tantes
o més actuacions que l’actual grup
de govern i amb menys recursos, tota
vegada que fruit de la bonança econòmica
s’han disposat de més ingressos,
que els anteriors Ajuntaments no varen
poder gaudir. En definitiva, doncs, el
seu grup entén que no els hi pertoca
aprovar aquest document i per tant no
l’aprovaran, es donen per assabentats i
estaran atents a les actuacions del grup
de govern.
A continuació la Sra. Ramon manifesta
que si bé no era necessària l’aprovació
d’aquest informe d’auditoria per part
del plenari, sí que s’ha considerat
convenient donar aquesta informació
en el plenari. Així mateix manifesta
que juntament amb la liquidació de
l’exercici de 2007 també s’han auditat
els procediments de contractació tal
com consta en l’informe, i que aquestes
mancances que s’han detectat no són
tan sols d’aquest grup de govern sinó
que són també d’exercicis anteriors
entre els quals la Sra. Canela va ser
Alcaldessa, per tant, aquesta auditoria
es podia també haver realitzat d’aquells
anys, i reconèixer que la gestió que va
fer la Sra. Canela tampoc va ser del
tot bona. A continuació la Sra. Canela
manifesta que té perfectament coneixement
de les actuacions que es realitzaven
quan era Alcaldessa i les que es
realitzen actualment, considerant que
les coses en els darrers anys han anat
empitjorant, i que si s’auditen els anys
en que en va tenir responsabilitats de
govern es podrà comprovar que no se li
va fer cap advertiment de legalitat i en
canvi en el darrer exercici de 2007 se’n
varen fer més de cinquanta, igual que es
podrà observar totes les inversions que
varen realitzar, els ingressos i despeses
que varen administrar i en definitiva
quina va ser la seva eficàcia.
Per part de la Sra. Quintana es posa de
manifest la seva satisfacció pel fet que
allò que han vingut denunciat insistentment
una vegada darrera l’altra, sobre
les deficiències en la comptabilitat
municipal, ara sigui ratificat en aquest
informe d’auditoria. No obstant això, el
seu grup entén que aquest document no
té perquè ser aprovat en un plenari i que
en tot cas el que sí que correspondria
aprovar serien les mesures a adoptar per
tal de solucionar i posar ordre en tota
aquesta situació.
Per altra part, i analitzant aquest informe,
es pot observar l’existència d’unes
deficiències tan elementals com el fet
que existeixi una caixa amb diners sobre
la que no hi ha cap tipus de control, no
hi ha una persona encarregada, ni es
fa un arqueig de caixa, situació aquesta
que de donar-se en èpoques anteriors
podria tenir alguna explicació, però que
avui en dia no és comprensible.
En definitiva doncs, es considera
imprescindible elaborar una estratègia a
seguir, un pla d’actuació amb les millores
i mesures a adoptar per tal de solucionar
aquesta situació de deficiències
en la comptabilitat municipal.
Sotmesa la proposta a votació és aprovada
per majoria absoluta amb sis vots a
favor de Mateu Montserrat Miquel (Ciu),
Miquel Manresa Mateu (Ciu), Maria
Teresa Ferre Vila (Ciu) , Eulàlia Ramon
Rovira (Ciu), José Agustín Rodríguez
Bellido (Ciu) i Josep Torrents Manjón-
Cabeza (Ciu).
I tres vots en contra de Maria Teresa
Canela Bruñol (Psc-Psoe)-Pm, Elisabeth
Baldor Abril (Psc-Psoe)-Pm, (Psc-Psoe)-
Pm i Maria Antònia Quintana Rodriguez
(Erc-Am).
Maite Canela Eulàlia Ramon
Antònia Quintana

Club Ciclista Planenc
Benvolguts amics/gues:
Motivats per la febre del ciclisme, un
grup de planencs i planenques hem
constituït una nova entitat: el Club
Ciclista Planenc.
Destinat al món de la bicicleta, tant
BTT com carretera, pretenem, donada
l’afició del nostre poble al ciclisme, fer
sortides, participar en marxes cicloturistes
i donar suport a joves que vulguin
iniciar-se en el món del ciclisme.
Atentament,
La junta directiva.
Club Ciclista Planenc
C. La Réria, 2
Telf. 605084193
El Pla de Santa Maria, 20/01/2009
Escola de Futbol
L’inici de la temporada 08-09 de l’Escola
de Futbol ha començat amb un total
de 50 nens i nenes distribuïts en 4
categories: Prebenjamins de 1r i 2n,
Benjamins de 3r i 4rt, els Alevins de 5è
i 6è de primària, i els Infantils de 1r i
2n d’ESO.
la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09 43

44 la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09
Discurs Carnestoltes
Sóc carnestoltes el més pocasolta i
gran barrufet. Tots els barrufets que
m’acompanyen els tenim ben posats,
uns bons collons!!! I en Gargamel
recollons!!! Perquè no se li veuen amb
el vestit negre però són per parar un
tren!!! No tenim pèls a la llengua i com
que ja sabeu que per Carnaval tot s’hi
val, aquest any la volem barrufar ben
barrufada: a nosaltres aquest poble
no ens barrufa!!! Tot és un desastre
desastrós!!!
QUÈ??? Vosaltres creieu que aquest edifici
tan emblemàtic, aquest balcó des d’on
s’han fet els discursos més doctes, ha
d’anar a terra?? Ahh! Trampes!! Res de
subvencions, són amb els vostres diners
que es volen fer un palau, una residència
de luxe. Des que l’excelentíssim Mateu
va ser diputat li han pujat mooolt els
fums!!!
Diuen que vol muntar un harem amb
yacussis, restaurant, discoteca privada,
bolera i fins i tot suits per les seves
reunions i la dels seus sequaços amb les
xixolines de l’oposició que tenen unes
bones mamelles perquè així tots podran
sucar i milloraran les relacions sexuals.
Tot pel bé del poble, pobre poble!!! La
que us espera!!! Pobrets, tots deixats de
la mà de Déu!!!
Els pobres vellets jubilats desterrats al
pis alt de la fàbrica caient per les escales,
empenyent-se l’un a l’altre i falcant-se
per estar drets, bastons, caminadors
amunt i avall escales i us preguntareu…
i l’ascensor ??? ah l’ascensor !! se’l posaran
ells aquí al seu palau presidencial
perquè van molt cansats, ho haveu
vist, ho haveu vist això eh? cada dia
les secretàries mig adormides amb ulleres
fins al coll, muntanyes de papers
amb el cervell esgotat que farien sense
ascensor ? dormir, dormir i dormir i els
pobres planencs sense servei.
I què me’n dieu de les entitats? També
rebran i fort que rebran! Perquè amb
tantes suits i luxes no quedarà espai,
au, doncs! Cap a la fàbrica el patinatge,
l’associació de dones, les sardanes,
el futbol… tots tots sota les naus de la
fàbrica amb les teulades foradades i a
pixar sota els pins!!!
Feudalisme! Què és això el que ens volen
imposar, quins temps ens esperen!!!
Haurem de patir com a esclaus, buidar
les neveres, els joiers, els pocs calerons
que ens queden amb la crisi i tot per
engreixar-los, ah! I veureu com aviat
s’imposarà el dret de cuixa!! Minyones
prepareu-vos, minyons prepareu la falç
que comenci la guerra foc!! Barrufets
a cremar!!!
I del clero, què me’n dieu? Estem rodejats
de tirans!!! El seu poder és tan gran
que s’apropien de les cases i terrenys on
segons diuen hi construiran un monestir
dedicat a l’esbarjo del bisbe i capellans
de les contrades. I mentrestant els
pobrets nenets de la guarderia tancats i
oprimits en aquesta presó on han de fer
pipí i caca de dos en dos al mateix orinal
i que no poden ni pintar perquè no hi
caben els fulls de paper vergonya!!!
Res, pla nenc s, estem ro dejat s
d’incompetents acomodats que ens
faran estrènyer el cinturó. Crisi, crisi
en majúscula, no ens barrufa. Estem
estressats i desbarrufats!
Què, encara espereu la gespa del camp
de futbol? Ah, na nai! Quines pretensions.
S’ha acabat el futbol, s’ha acabat el
patinatge. Allí sí, sí! Hi haurà gespa però
serà per pasturar i engreixar els ramats
de vaques i bens de l’excel·lentíssim
pastor Mateu i els seus sequaços.
I la brigada a fer vent i aixugar culs serà
degradada a la servitud d’uns eunucs,
d’altres de gladiadors i els més dòcils
a afeitar bens. Qui no cregui, serà
tirat a la bassa de la fàbrica on aviat la
veureu habitada de cocodrils, piranyes
i taurons, i això sabeu què vol dir?
QUE s’han acabat les passejades amb
barca!!!
Res, prepareu-vos per viure una nova
era de tirania i avui és l’últim dia de
glòria!!!
Jo us dic com a Carnestoltes que barrufeu
una gran nit de disbauxa a tope,
mengeu, cardeu sense parar perquè els
dies bons sempre s’acaben.
Planencs, que barrufi el Carnaval,
visca la disbauxa, visca la gresca!!! I Au
siau!!!

Brussel·les
ERC
Esquerra de l’Alt Camp expressa la seva
satisfacció per “haver participat en un
fet històric a Brussel·les”
La Federació Comarcal d’Esquerra Alt
Camp i la secció local d’Esquerra Valls
mostren la seva satisfacció per haver
contribuït “des de les nostres comarques”
a la manifestació organitzada pel
col·lectiu Deu Mil a Brussel.les, del passat
7 de març, amb el viatge de 30 persones
des de Valls fins a la capital belga.
La presidenta de la Federació Comarcal
de l’Alt Camp, Antònia Quintana, assegura
que “en tot moment, durant el
viatge i durant el dissabte pels carrers
de Brusel·les, tots érem conscients que
estàvem vivint un fet històric en la lluita
per l’autodeterminació de Catalunya”.
Quintana valora amb especial “èmfasi”
que 30 persones acabessin integrant
l’expedició muntada des de Valls. “Hi
havia persones de la comarca, però
també de comarques veïnes, fins i tot
alguna de Lleida i les Terres de l’Ebre, la
qual cosa ens enorgulleix, la iniciativa
del viatge s’ha demostrat del tot encertada,
més quan algunes formacions
podien pensar que el més senzill era
inhibir-se’n”.
El grup d’expedicionaris va viure tot
tipus d’anècdotes a Brusel·les, com que
“la gent de la ciutat ens preguntés les
nostres reivindicacions i ens mostrés
el seu suport; un nen belga d’excursió
a la ciutat explicava des de les escales
de l’edifici de la borsa al seu company
que el catalans no volíem ser espanyols
; veure estelades en bars i restaurants
algunes d’elles col·locades pels mateixos
propietaris dels locals; i coincidir amb
catalans i catalanes que havien vingut
de llocs molt diversos del món, des
d’Europa i fins i tot del Canadà”, ha citat
com a exemples Antònia Quintana.
La Federació Comarcal de l’Alt Camp
i la secció local de Valls volen manifestar
la gratitud pel tracte rebut “en
tot moment per la gent de Brusel·les”
i anima la població catalana a “continuar
creient en la lluita per la independència
del nostre país dintre del marc
d’una Europa dels pobles, democràtica
i lliure”.
Valls, dimecres 11 de març de 2009
Federació Regional del Camp de Tarragona
Secretaria d’Imatge i Comunicació
la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09 45
Catalonia the next European state
Escric aquest article a l’autocar de tornada
de Brussel·les. Jo hi era juntament
amb molts catalans i catalanes vinguts
d’arreu, des de Valls a Estrasburg, del
Canadà a Vinaixa, d’Alcoi a les Illes,
hi érem tots els que sentim la necessitat
que el nostre país sigui un estat
independent dins l’Europa dels pobles
lliures. L’emoció de baixar de l’autocar
i trobar-te una munió de gent que tot
i cansada per l’esforç del viatge, però
il·lusionada, enlairava estelades al
vell mig de la capital belga, seu del
Parlament Europeu va ser indescriptible.
El món ha de saber que hi ha un
poble a la vella Europa que vol ser lliure,
que té les qualitats i les capacitats de
ser un poble independent, però que per
motius fonamentalment econòmics no
ho pot ser ja que Espanya el té collat,
ens cobra però no ens torna els que ens
pertoca (3.000 euros per habitant de
dèficit fiscal). Quina necessitat tenim
de ser vassalls d’un país que no ens vol
més que pels diners, que no ens estima.
Per això volia anar a Brussel·les.
Sabia que potser la premsa del nostre
propi país no s’implicaria com calia,
com així ha estat. Hi volia participar
i veure, no eren quatre arrauxats, sinó
Oriol Junqueras, Toni Strubell, Alfons
López Tena, Anna Simó, ... gent de totes
les edats i condicions que volíem fer
conèixer al món la nostre situació com
a país. Jo hi era, a l’igual que altres 29
ànimes aventureres que van agafar un
autocar des de l’estació de Valls divendres
6 de març, i vam arribar l’endemà
de matí a Brussel·les just a temps per
desencaixar ossos, estimular músculs
entumits i caminar cap a la manifestació.
Va valer la pena tantes hores de
viatge, hores diürnes i nocturnes. La
capital de la Unió Europea ens va rebre
amb un sol radiant. Ara que hi penso,
ens va rebre un sol que segles enrere mai
es ponia; això deien d’aquelles contrades
subjugades a la metròpoli madrilenya.
Potser per això la gent del carrer ens
entenia, ells històricament ja ho havien
patit, “dependre de Madrid”. Jo hi era el
dia que milers vam fer bategar la flama
de la independència al bell mig del cor
administratiu de la Unió Europea. Tant
difícil és imaginar-nos Catalunya com
un nou estat?
M. Antònia Quintana i Rodríguez
Presidenta Federació Comarcal ERC Alt Camp

46 la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09

Naixements 2008-març 2009
Joaquim Anglès Gómez 10/01/08
Oleguer Estrada Moreno 25/01/08
Gian Rua González 09/02/08
Francisco-Javier Núñez Castro 19/02/08
Gerard Ramos Ramon 29/02/08
Isaac Rodríguez Zaini 22/03/08
Ariadna Ribé Franch 05/04/08
Yahya Yahyaoui Okrich 08/04/08
Izan Navarrete Cabrera 16/04/08
Zaira Zurita Muñoz 23/04/08
José-Valentín Dendrino Achim 27/04/08
Aina Buldó Requena 29/04/08
Sergio Medina Expósito 04/05/08
Doae El Ghazi Janati 06/05/08
Mireia Ferrer Garriga 26/06/08
Ayoub El Mesbahi Azarkan 16/07/08
Yerai Ruiz Sánchez 19/07/08
Lluís Martí Alegre 17/01/08
Josep-Maria Iglesias Montseny 19/01/08
Josep Augé Vives 02/02/08
Agustina Pérez Herrero 10/02/08
Alberta Ametlla Balcells 13/03/08
Stephane Derestsat 05/04/08
Juan-María Rúa Fernández 18/04/08
Jesús Soberino Pérez 27/04/08
Ramon Compte Cortès 14/05/08
Ramon Tudores Pujol 20/05/08
Isabel Delgado Torrado 07/07/08
Josep Anglès Ribé 19/08/08
Carme Vila Cantó 20/08/08
Dades facilitades per l’Ajuntament: Ma Dolors Rovirosa
la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09 47
Álex García García 24/07/08
Ramon Vidiella Rosell 01/08/08
Ainhoa Padilla Martín 12/08/08
Pau Sedó Gibert 22/09/08
Judith Adserà Cortada 01/10/08
Alejandro Arrabal Carracedo 04/10/08
Bassma Lyemlahi Jenoui 13/10/08
Jordi Pasalaigua Peirón 11/10/08
Marc Civit Barea 17/10/08
Edgar Orosco Alvarado 12/11/08
Joel Santiago Soria 25/11/08
Ilyasse Aktaou Larej 01/12/08
David Requena Rubio 05/01/09
Nadim Benlafki El Allali 05/02/09
Zoe Calaf Bernard 08/02/09
Kahlil Roset Luy 22/02/09
Defuncions 2008-març 2009
Miguel Badi Dalmau 27/08/08
Emili Mateu Mateu 20/10/08
Maria Carme Compte Cortès 23/11/08
Roman Roset Pujol 27/11/08
Maria Montserrat Pujol 18/12/08
Joan Drudis Baldrich 10/01/09
Antoni Sarrà Canals 27/01/09
Carme Solé Solanes 08/02/09
Francisco Carlos Ramon 20/02/09
Emili Ribé Montserrat 21/02/09
Carme Bartra Duch 02/03/09
Jose-Ángel Guerra Seran 03/03/09