Entrevista a la companyia Nexus Teatre Obres i ... - col·lectiu 1714

32 la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09
Educar és fer millors persones
RITA MONTCUSÍ
Farà quasi un any que vaig participar
en les jornades per a l’educació sobre la
convivència i la ciutadania. Des d’aquell
març de 2008 surten contínuament en
tots els mitjans de comunicació estudis
i opinions sobre aquest tema. En una
anterior Planenca deia que sempre he
estat a favor d’incloure el treball de
reflexió sobre valors, l’educació ciutadana,
la recerca de cohesió social, la
convivència, i tot un ventall d’aspectes
cívics i ètics en l’educació a l’escola i
també crec que és possible realitzar-ho
sense entrar en adoctrinaments polítics
o religiosos.
Tot aquest treball basat en relacionar-se
positivament en un mateix i amb les
demés persones, resoldre problemes i
conflictes, assumir amb responsabilitat
la gestió dels seus actes i de la pròpia
vida, arribar a una autorregulació de la
disciplina... farà del nen/a, noi/a una
millor persona. La qüestió crec que no
s’hauria de limitar a estudiar una nova
assignatura amb un llibre ple de temes,
perquè llavors esdevindria una matèria
més, afegida en l’extens currículum
escolar i hi hauria el perill de la rutina
i l’avorriment. Per tant, es tractaria
d’omplir els actes de la vida quotidiana
escolar d’aquest referent, a les classes, al
pati, a les activitats fora del centre, a les
entrades i sortides d’escola... i afegeixo,
perquè crec que és bàsic també, dedicant
un temps d’horari amb el grup a
reflexionar sobre els esdeveniments de
la vida quotidiana aturant-nos a parlar
dels conflictes, problemes, encerts, i
aquí sí que es podrien delimitar una
sèrie de temes a treballar segons les
edats. Aquest procés del dia a dia i
aquest espai horari el podríem anomenar
com vulguem: educació en valors,
urbanitat, educació per a la ciutadania,
educació per a la convivència, però
amb la mateixa finalitat de fer millors
persones.
Als mestres ens pregunten sovint si hi
estem o no d’acord en incloure aquesta
nova matèria que oficialment es dirà
“educació per a la ciutadania” a partir
de 5è de Primària. L’opinió d’alguns de
nosaltres és que des que el nen entra a
l’escola ja s’hauria de treballar d’acord
amb el que he dit en els punts anteriors.
Fa molts anys que molts mestres
treballem l’educació en aquests aspectes,
i amb la nova assignatura continuarem
fent el que hem fet fins ara. Jo
crec que quan es crea una obligació de
fer quelcom amb tanta insistència és
perquè s’ha avaluat el sistema i s’han
tret conclusions negatives de que una
gran part de tutories no es compleixen,
que l’hora de tutoria es dedica sovint
a fer deures, a treball lliure o simplement
no se’n fa. També sabem que no és
possible cap mena d’educació en valors
si els educadors i educadores no mantenen
amb els nens, nenes, nois, noies
una relació personal càlida que desemboqui
en la creació de llaços d’afecte.
És molt difícil rebre una ajuda moral
d’una persona que no apreciem i no
ens aprecia. Recordem que educar és un
acte d’afecte i respecte (veure Planenca
estiu).
Per tant, els pares hem d’estar contents
que es potenciï aquest aspecte educatiu
perquè així els nostres fills que fins ara
no han tingut oportunitat de trobar
una escola o classe amb aquesta línia
de reflexió i pràctica, la trobaran. Entre
les abundants pràctiques educatives
hi ha la participació democràtica de
mestres i alumnes en fòrums de diàleg
on es plantegen problemes de convivència
i de treball, la qual cosa es pot
practicar en l’espai de tutoria resultat
de les assemblees de classe on es fa un
compendi de tots els esdeveniments
ocorreguts durant la setmana i es practiquen
tècniques de mediació, resolució
de conflictes i d’educació emocional.
Exercir la ciutadania i viure els drets
humans és el principi que més es ressalta
en la història d’aquesta dimensió
educativa. Com ens diu Jares, catedràtic
de Pedagogia i coordinador d’Educadors
per la pau, “la idea fonamental és, al
mateix temps clara i complexa: no es
tracta solament de reflexionar sobre
la ciutadania i els drets humans, sinó
també, i ,sobretot exercir-los i viure’ls al
centre”. Quan ens parla del diàleg queda
clara la idea que us exposava anteriorment.
Diu: ”el diàleg constitueix l’eix
central on s’ha assentar tota proposta
educativa, sense que això resti importància
a l’exercici del professorat en la
seva responsabilitat d’educar. Dialogar,
escoltar, saber comunicar, expressar-se
en un llenguatge respetuós, etc., són
habilitats que han de tenir prioritat en
la conducció del procés pedagògic”. Per
tant, la manera d’educar és ja un contingut
educatiu, a través del qual eduquem
i transmetem determinats valors i pressupòsits
per la qual cosa hem d’estar al
costat d’una acció no violenta en la
que conjuntament amb la informació
que transmetem tinguem en compte
les percepcions, els sentiments, les
sensacions i les experiències vitals dels
alumnes.
Totes aquestes idees les hem de fer paleses
en primer lloc a l’àmbit familiar
doncs aquí és on viu i conviu el nen/a,
noi/a la major part del seu temps. Aquí
el diàleg, el comportament, la transmissió
de valors és fonamental. Per tant
necessitem la cooperació entre tots per
fer dels nostres fills i dels nostres alumnes,
millors persones.
Referències bibliogràfiques:
Apunts de la Jornada “Educació per a la
convivència i la ciutadania” 29-3-2008.
JARES,X.J.Educación y conflicto: guia de
educación para la convivència.Segona
edició 2007.