Entrevista a la companyia Nexus Teatre Obres i ... - col·lectiu 1714

10 la planenca • núm. 30 • hivern 2008-09
C.E. La Xiruca Foradada
PEP CUNILLERA
FINS A MEQUINENSA PEL GR 65-5
Projecte 08-09
L’ actual curs ens hem proposat resseguir
el traçat que el seu dia va proposar el Dr.
Enric Aguadé i la seva colla, per poder
anar fins a Santiago de Compostela
partint de les comarques del Camp. És
per això que aquest traçat pel territori
català es coneix amb el nom de camí de
Sant Jaume de Galícia. El Dr. Aguadé,
ja l’hem esmentat en d’altres ocasions,
va ser un dels pioners del senderisme a
casa nostra i a tot l’estat. Va ser el president
del Comité Català de Senders de
la Federació d’Entitats Excursionistes
de Catalunya (FECC) i actualment, als
seus 89 anys, n’és el president honorífic.
Hem tingut la sort de conèixer-lo,
de compartir caminades, sobretaules i
que volgués participar en la nostra guia
“La Ruta del Cister GR 175” d’edicions
Cossetània, escrivint-ne el pròleg.
Tal com explica en el seu llibre
“Memòries d’un metge caminador” va
ser l’any 1975 quan va iniciar l’estudi,
que durà onze anys, per resseguir els
comencem el nostre Camí de Sant Jaume a les portes de la catedral de Tarragona
indicis que quedaven del camí romà
de seguretat que anava des de Tarraco,
llavors la capital de la província romana
de la Tarraconense, fins a la població
més important de la Vall de l’Ebre,
Caesaraugusta, l’actual Saragossa. La
seva tasca va consistir en buscar traces
de camins empedrats i restes de construccions
romanes, fonts, pous, dipòsits
per guardar aigua, torres de defensa que
controlaven els passos de muntanya...
i resseguir, en la mida que fos possible,
les antigues vies emprades pels romans,
vigents encara a l’edat mitjana, època de
naixement i esplendor del pelegrinatge
a Santiago.
Abans de comentar les nostres caminades
per aquests camins, m’agradaria fervos
avinent alguns extractes del pròleg
que el Dr. Aguadé va escriure en la guia
del GR-65-5 i on explica la història del
Camí de Sant Jaume.
“Quan es parla del Camí de Sant Jaume
-Camino de Santiago, Chemin de Saint
Jacques, Saint James Way- no es parla d’un
únic camí, sinó de diferents camins que
convergien tots vers la tomba de l’Apòstol
Sant Iacobus o Sant Jaume el Major, situada
a Galícia.
És sabut per tothom que els habitants de
l’Oest i Nord de França utilitzaven el camí
que comença a la Tour de Saint Jacques, a
la ribera del riu Sena a París i que entra a
Espanya per Roncesvalles; els del centre de
França i Alemanya ho feien per Somport
(el Sumum Portum del camí romà de les
Gàl·lies a Caesar-augusta) anaven fins a
Puente de la Reina on s’unien amb el Camí
Francès; els del Sud-Est de França i Itàlia
podien entrar per la Cerdanya, o bé per la
Jonquera, passaven per Lleida i Saragossa
i d’allí s’ajuntaven al camí principal a
Logronyo.
Els habitants de les comarques tarragonines
i del País Valencià utilitzaven també
els seus camins per anar a Saragossa i d’allí
a Logronyo i Santiago de Compostel·la. I,
finalment, les antigues rutes d’Andalusia a
Galícia també havien de ser utilitzades pels
pelegrins de l’Alta Edat Mitjana, donada la
gran tolerància religiosa que gaudiren els