Memòria - tortosa.es

Memòria 4. Diagnosi de la situació urbanística i socioeconòmica
extracomunitaris a l’àrea estudiada. Aquesta presència és també un dels principals problemes de població que es plantegen,
perquè l’elevat grau de concentració d’immigrants extracomunitaris, especialment de marroquins i pakistanesos, que a més
per les seves costums solen deambular en grups d’homes sols, es percebuda per la resta de la població de l’àrea i de
Tortosa com un indicador de la degradació i la inseguretat del nucli antic i inspira rebuig. Es detecta certa alarma social en
alguns sectors de la població que pot ser una font de conflicte a no gaire llarg termini. L’aparició sobtada del fenomen
migratori i la seva concentració a la zona ha fet difícil pels veïns poder-ho viure i acceptar amb normalitat. Però al mateix
temps, aquest col·lectiu representa una oportunitat per a la regeneració de l’àrea, al aportar efectius de població a uns barris
que s’estaven despoblant.
Un altre problema és la manca de relació entre els diversos estrats de població que conviuen a la zona. Aquests són en
primer lloc els resistents dels veïns inicials, gent que ha viscut sempre en aquests barris perquè hi ha nascut o va arribar
amb els primers fluxos migratoris dels anys 60 i 70, i que ara presenten una població envellida, perquè els seus fills han
marxat a viure a altres zones de la ciutat, excepte els del col·lectiu d’ètnia gitana tradicionalment ben arrelat i considerat. En
segon lloc els vinguts en fluxos migratoris posteriors, cap a l’any 1992 procedents de ciutats com Barcelona o Lleida, que en
bona part són també d’ètnia gitana. I en tercer lloc, els immigrants extracomunitaris, que apareixen de manera bastant
sobtada als barris del nucli antic de Tortosa a partir de l’any 1999.
La majoria de la població infantil de la zona és d’origen immigrant, especialment marroquina, o d’ètnia gitana. A les dues
escoles públiques de la zona és dóna encara una major concentració d’aquests dos grups de població, perquè alguns veïns
tendeixen a dur els seus fills a altres escoles públiques o concertades fora del barri. Aquest fet reflecteix la poca relació
entre els diferents grups de població i reclama ser atès si es vol una bona integració i cohesió social.
4.3. Descripció de la situació econòmica
Taxa d'atur (11)/(12)%
DS (seccions) CENTRE HISTÒRIC
DS (seccions) DE L'AUEA
01001 01005 02001 03001 01002 3003
Aturats 33 44 53 67 15 59
Actius 314 217 291 356 196 465
Taxa aturats 11% 20% 18% 19% 8% 13%
AUEA 16,72%
MUNICIPI 9,52%
Catalunya 10,2%
La taxa d’atur a l’àrea d’actuació és del 16,72%, molt per sobre de la resta del municipi i de la mitjana de Catalunya. Als
districtes que corresponen als barris de Sta. Clara, el Rastre i la zona de la catedral, aquesta taxa s’eleva encara molt més,
fins a fregar el 20%.
PLA INTEGRAL DEL CASC ANTIC DE TORTOSA. abril 2005. 39