Memòria - tortosa.es - Diputació de Tarragona

AGENDA 21 LOCAL DE TORTOSA
MEMÒRIA
Març 2009

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
AGENDA 21 LOCAL DE TORTOSA
L’Agenda 21 Local del municipi de Tortosa ha estat redactada per l’empresa lavola.
EQUIP DIRECTOR
Ajuntament de Tortosa
EQUIP AUDITOR
LAVOLA – Companyia de Serveis Ambientals, Empresa Consultora
- Eloi Montcada. Coordinador i Director tècnic. Agrònom
- Jordi Codina. Assessor. Biòleg
- Laura Cid. Ambientòloga
- Laura Llavina. Geògrafa
- Biel Quer. Politòleg
- Rafa Ocaña, Enginyer d’organització industrial
COMISSIÓ DE SEGUIMENT
- Valentí Marín. Regidor de Mobilitat i Medi Ambient de l’Ajuntament de Tortosa.
- Meritxell Roigé. Regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tortosa.
- Joan Sanahuja. Regidor de Serveis de l’Ajuntament de Tortosa.
- Ernest Valls. Cap de servei de Governació, atenció ciutadana, trànsit, seguretat i medi
ambient.
- Marion Van Elk. Coordinadora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tortosa.
- Paco Murall. Administratiu de la Regidoria de Mobilitat i Medi Ambient.
- Eloi Montcada. lavola. Coordinador de l’Agenda 21 de Tortosa.
- Laura Cid. lavola. Tècnica de l’Agenda 21 de Tortosa.

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
1 ÀMBIT GEOGRÀFIC I TERRITORIAL I BREU HISTÒRIA ............................................................... 1
2 EL MEDI FÍSIC.........................................................................................................................3
2.1. CLIMATOLOGIA .................................................................................................................................... 3
2.2. GEOLOGIA, GEOMORFOLOGIA I EDAFOLOGIA ................................................................................... 6
2. 2. 1 GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA ...........................................................................................................................................6
2. 2. 2 EDAFOLOGIA ................................................................................................................................................................... 10
2.3. HIDROLOGIA ..................................................................................................................................... 11
2. 3. 1. HIDROLOGIA SUBTERRÀNIA .................................................................................................................................... 11
2. 3. 2. HIDROLOGIA SUPERFICIAL ...................................................................................................................................... 16
2.4. BIODIVERSITAT ................................................................................................................................ 23
2. 4. 1. VEGETACIÓ ............................................................................................................................................................... 23
2. 4. 2. FAUNA ...................................................................................................................................................................... 30
2. 4. 3. ESPAIS D’INTERÈS NATURAL I CORREDORS BIOLÒGICS ........................................................................................ 35
3 L’ENTORN HUMÀ ................................................................................................................. 65
3.1 POBLACI Ó ......................................................................................................................................... 65
3. 1. 1 EVOLUCIÓ I ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ ................................................................................................................... 65
3. 1. 2 DINÀMIQUES DEMOGRÀFIQUES ..................................................................................................................................... 68
3. 1. 3 FORMACIÓ ....................................................................................................................................................................... 72
3. 1. 4 CARACTERÍSTIQUES ESPECÍFIQUES PER NUCLIS DE POBLACIÓ ................................................................................... 72
3.2 RECURSOS I SERVEIS A LES PERSONES ........................................................................................ 75
3. 2. 1 LA SALUT ......................................................................................................................................................................... 75
3. 2. 2 L’ATENCIÓ A LES PERSONES .......................................................................................................................................... 78
3. 2. 3 DIMENSIONALITAT DE LA POBRESA I EXCLUSIÓ SOCIAL ............................................................................................... 81
3. 2. 4 IMMIGRACIÓ .................................................................................................................................................................... 83
3. 2. 5 CULTURA I ESPORT .......................................................................................................................................................... 89
3. 2. 6 HABITATGE ...................................................................................................................................................................... 92
3. 2. 7 L’ENSENYAMENT ..........................................................................................................................................................101
3. 2. 8 SENSIBILITZACIÓ AMBIENTAL I VERS LA SOSTENIBILITAT ..........................................................................................118
3. 2. 9 ASSOCIACIONISME I PARTICIPAC IÓ ...............................................................................................................................119

3.3 ACTIVITATS ECONÒMIQUES .......................................................................................................... 123
3. 3. 1 L’ESTRUCTURA ECONÒMICA DEL MUNICIPI ................................................................................................................ 123
3. 3. 2 ELS SECTORS ECONÒMICS DEL MUNICIPI .................................................................................................................. 125
3. 3. 3 EL MERCAT DE TREBALL ............................................................................................................................................. 136
4 EL TERRITORI I LA MOBILITAT ........................................................................................... 147
4.1 ORGANITZACIÓ I ESTRUCTURA ...................................................................................................... 147
4.1.1 EMM ARCAMENT TERRITORIAL .....................................................................................................................................147
4.1.2 EL MARC URBANÍSTIC ...................................................................................................................................................149
4.1.3 EL MODEL TERRITORIAL ACTUAL I TENDÈNCIA ...........................................................................................................150
4.2 PAISATGE ........................................................................................................................................ 153
4.2.1 DELIMITACIÓ CARTOGRÀFICA DE LES UNITATS DE PAISATGE DEL MUNICIPI ............................................................. 153
4.2.2 CARACTERITZACIÓ DE LES UNITATS O ÀREES HOMOGÈNIES DEL PAISATGE .............................................................. 156
4.2.3 VALORACIÓ DEL PAISATGE: VISIBILITATS ..................................................................................................................... 159
4.2.4 CONCRECIÓ D’OBJECTIUS DE QUALITAT PAISATGÍSTICA ............................................................................................. 169
4.3 L’ENTORN URBÀ ............................................................................................................................ 171
4.3.1 MODEL: DIFÒS/COMPACTE I TENDÈNCIES ................................................................................................................... 171
4.3.2 PREVISIÓ D’ESGOTAMENT DEL SÒL URBANITZABLE ................................................................................................... 177
4.3.3 EQUIPAMENTS ............................................................................................................................................................... 179
4.3.4 ESPAIS VERDS URBANS, ESPAIS LLIURES I ESPAIS PERIURBANS ..............................................................................181
4.3.5 QUALITAT DE L’ESPAI URBÀ .......................................................................................................................................... 184
4.3.6 PATRIMONI HISTÒRIC .................................................................................................................................................... 187
4.4 ELS ESPAIS NO URBANS................................................................................................................ 191
4.4.1 USOS, SITUACIÓ I PLANEJAMENT ................................................................................................................................. 191
4.4.2 XARXES DE REG ............................................................................................................................................................ 199
4.4.3 XARXA DE CAMINS I VIES RURALS ................................................................................................................................ 200
4.4.4 CONNECTIVITAT I ACCESSIBILITAT DELS ESPAIS NATURALS I AGRÍCOLES ................................................................. 202
4.4.5 PATRIMONI RURAL ........................................................................................................................................................ 206
4.5 MOBILITAT, TRÀNSIT I TRANSPORT .............................................................................................. 209
4.5.1 INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT I ACCESSIBILITAT ............................................................................................... 209
4.5.2 CARACTERITZACIÓ DE LA MOBILITAT A TORTOSA ......................................................................................................... 228
4.5.3 UTILITZACIÓ DE LA XARXA LOCAL ................................................................................................................................. 240

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
5 VECTORS AMBIENTALS ................................................................................................................ 253
5.1 EL FLUX D’AIGUA: ABASTAMENT, CONSUM I SANEJAMENT ....................................................... 253
5.1.2 GESTIÓ DE L’AIGUA ......................................................................................................................................................... 254
5.1.3 EL SISTEMA D’ABASTAMENT DEL MUNICIPI .................................................................................................................. 255
5.1.4 QUALITAT DE L’AIGUA I CONSUM ................................................................................................................................... 269
5.1.5 SANEJAMENT ................................................................................................................................................................. 276
5.2 ESTRUCTURA ENERGÈTICA ........................................................................................................... 295
5.2.1 INVENTARI D’INFRAESTRUCTURES ENERGÈTIQUES .................................................................................................... 296
5.2.2 FONTS I CONSUMS D’ENERGIA ...................................................................................................................................... 298
5.2.3 ANÀLISI DE LA GESTIÓ ENERGÈTICA MUNICIPAL.......................................................................................................... 304
5.2.4 ENERGIES RENOVABLES ............................................................................................................................................... 316
5.2.5 IMPACTES GENERATS PELS DIFERENTS TIPUS D’ENERGIA, CONTAMINACIÓ LUMÍNICA I ELECTROMAGNÈTICA ....... 322
5.3 L’AIRE ............................................................................................................................................. 329
5.3.1 QUALITAT DE L’AIRE ....................................................................................................................................................... 329
5.3.2 QUALITAT DE L’AIRE: CONCENTRACIÓ DE CONTAMINANTS .......................................................................................... 333
5.3.3 EPISODIS DE CONTAMINACIÓ. CLIMATOLOGIA DE LA ZONA I RELACIÓ AMB PROCESSOS DE CONTAMINACIÓ ........... 345
5.3.4 SOROLL .......................................................................................................................................................................... 345
5.3.5 OLORS............................................................................................................................................................................. 358
5.4 RESIDUS ......................................................................................................................................... 361
5.4.1 RESIDUS MUNICIPALS .................................................................................................................................................. 361
5.4.2 NETEJA VIÀRIA .............................................................................................................................................................. 382
5.4.3 RUNES I RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ ....................................................................................................................... 384
5.4.4 RESIDUS INDUSTRIALS ................................................................................................................................................. 384
5.4.5 RESIDUS SANITARIS ...................................................................................................................................................... 388
5.4.6 ABOCAMENTS INCONTROLATS ..................................................................................................................................... 390
5.4.7 BALANÇ DE RESIDUS (2007) ....................................................................................................................................... 391

5.5 RISCOS ............................................................................................................................................ 393
5.5.1 PLANS DE PROTECCIÓ CIVIL ......................................................................................................................................... 393
5.5.2 RISC D’INCENDIS FORESTALS ....................................................................................................................................... 396
5.5.3 RISC D’INUNDACIONS I AVINGUDES ............................................................................................................................. 400
5.5.4 RISC GEOLÒGIC I PENDENTS ........................................................................................................................................ 406
5.5.5 RISC SÍSMIC ................................................................................................................................................................... 408
5.5.6 RISC NUCLEAR .............................................................................................................................................................. 411
5.5.7 RISC INDUSTRIAL .......................................................................................................................................................... 412
5.5.8 RISC D’ACTIVITATS EXTRACTIVES .................................................................................................................................. 412
5.5.9 RISC D’ACTIVITATS RAMADERES ................................................................................................................................... 413
5.6 CANVI CLIMÀTIC ............................................................................................................................. 415
5.6.1. PRODUCCIÓ DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE .................................................................................................... 416
5.6.2. CAPACITAT D’ABSORCIÓ I COMPENSACIÓ DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE ...................................................... 419
5.6.3. IMPACTES SOBRE EL TERRITORI PROVOCATS PEL CANVI CLIMÀTIC .................................................................... 420
6 ORGANITZACIÓ MUNICIPAL................................................................................................ 423
6.1 ORGANIGRAMA MUNICIPAL .......................................................................................................... 423
6.1.1 ORGANIGRAMA POLÍTIC ................................................................................................................................................ 423
6.1.2 ORGANIGRAMA TÈCNIC I ADMINISTRATIU .................................................................................................................... 424
6.1.3 ESTRUCTURA DESCENTRALITZADA .............................................................................................................................. 426
6.2 EL PRESSUPOST MUNICIPAL I DISTRIBUCIÓ PER ÀMBITS .......................................................... 427
6.2.1 EL PRESSUPOST MUNICIPAL ........................................................................................................................................ 427
6.2.2 PRESSUPOST MUNICIPAL PER ÀMBITS ........................................................................................................................ 428
6.3 INTEGRACIÓ DE LA SOSTENIBILITAT I TRANSVERSALITAT EN LES POLÍTIQUES I EN
L’ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL ................................................................................................................... 433
6.3.1 SERVEIS IMPLICATS EN LA GESTIÓ AMBIENTAL DEL MUNICIPI .................................................................................. 433
6.3.2 COORDINACIÓ EN LA GESTIÓ AMBIENTAL .................................................................................................................... 433
6.3.3 MECANISMES DE REGULACIÓ ADMINISTRATIVA .......................................................................................................... 433
6.3.4 PROCESSOS DE LEGALITZACIÓ D’ACTIVITATS AMB INCIDÈNCIA AMBIENTAL ............................................................. 434

1 ÀMBIT GEOGRÀFIC I TERRITORIAL I BREU HISTÒRIA .............................................................. 1
0

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
1 ÀMBIT GEOGRÀFIC I TERRITORIAL I BREU HISTÒRIA
El municipi de Tortosa, capital de la comarca del Baix Ebre, se situa al sud de Catalunya, a les
Terres de l’Ebre i té una superfície de 218,5 km 2 . El municipi té una superfície molt gran que
limita amb 12 municipis: Roquetes, Alfara de Carles, Aldover, Tivenys, el Perelló, l’Ampolla,
Camarles, l’Aldea, Amposta, Masdenverge, Santa Bàrbara i la Sènia, aquests 4 darrers de la
comarca del Montsià.
El municipi el constitueixen la ciutat de Tortosa i les pedanies de Vinallop, Bitem, l’EMD de Jesús,
Campredó i els Reguers.
Figura 1.1. Situació geogràfica de Tortosa
Font: Elaboració pròpia.
1

Taula 1.2. Principals dades de caracterització del municipi de Tortosa (any 2008).
Àmbit Superfície (Km 2 ) Població (habitants) Densitat (hab/Km 2 )
Municipi de Tortosa 218,5 35.734 163,5
Baix Ebre 1.002,7 81.304 81,1
Catalunya 32.106,54 7.364.078 229,4
Font: Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT).
Des del punt de vista físic el municipi s’ubica proper a la línea de costa del mar Mediterrani amb
una altitud mitjana de 12 metres sobre el nivell del mar. El municipi es divideix en dos grans
sectors: la zona planera de l’Ebre i les muntanyes adjacents que l’encerclen: el Massís dels Ports
i les Serres de Cardó. El seu territori natural es disposa formant una vall que arriba fins al mar,
formant el Delta, i a la vegada oberta a les terres de la plana de Castelló, sobre les quals, fins a
dates no gaire llunyanes, ha exercit funcions de capital històrica. Des d'aquesta talaia, al voltant
de la qual s'ha anat formant el nucli urbà, el riu Ebre destaca essent l’element que ha permès els
primers assentaments humans i la seva principal font de riquesa del municipi.
La seva situació privilegiada, estratègica, vora el riu i prop de la costa, cruïlla de camins entre la
Catalunya vella, el País Valencia i les terres de l' Aragó, ha determinat la seva rica historia en que
estan reflectits la major part deIs successos polítics, socioeconòmics i culturals de la península
Ibèrica.
Per aquestes terres, en altres temps habitades pels ilercavons, i conquerides pels romans, resta
la petjada de les principals cultures mediterrànies: l’àrab, la jueva i la cristiana. A la ciutat, als
carrers, a les places i als edificis, trobem referències de diferents corrents artístics i
intel·lectuals.
De l’època ibera i romana queden moltes restes arqueològiques al Museu Arxiu i en alguns dels
carrers del nucli antic. Als àrabs es deu l' origen del castell de la Suda, o de l'Assut de Xerta, i, del
pas dels jueus, en resta el call medieval, un dels més antics de Catalunya.
A la ciutat, hi ha magnífics exemples de pintura, d' escultura i arquitectura d' estil gòtic, en que
destaquen la Catedral, els palaus Episcopal, Despuig, la façana de l'Oliver de Boteller i l'edifici de
la Llotja. Al Renaixement i al corrent humanista cal atribuir els Reials Col·legis de Sant Jaume i
Sant Maties, els de Sant Domènec i Sant Jordi i l'església de Sant Domènec. El parc municipal o
alguns edificis, com la Casa Grego, la Casa Matheu i l'Escorxador, tots ells d' estil modernista, són
els exemples més recents d'una ciutat prospera i dinàmica.
2

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
2 EL MEDI FÍSIC ........................................................................................................................ 3
2.1. CLIMATOLOGIA .................................................................................................................................... 3
2.2. GEOLOGIA, GEOMORFOLOGIA I EDAFOLOGIA ................................................................................... 6
2.2.1 GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA ............................................................................................................................................... 6
2.2.2 EDAFOLOGIA ......................................................................................................................................................................... 10
2.3. HIDROLOGIA ..................................................................................................................................... 11
2.3.1. HIDROLOGIA SUBTERRÀNIA ........................................................................................................................................ 11
2.3.2. HIDROLOGIA SUPERFICIAL .......................................................................................................................................... 16
2.4. BIODIVERSITAT................................................................................................................................. 23
2.4.1. VEGETACIÓ .................................................................................................................................................................... 23
2.4.2. FAUNA ............................................................................................................................................................................ 30
2.4.3. ESPAIS D’INTERÈS NATURAL I CORREDORS BIOLÒGICS ........................................................................................... 35
1

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
2 EL MEDI FÍSIC
2.1. CLIMATOLOGIA
El clima de Catalunya, a grans trets, ve marcat per la influència mediterrània que dóna lloc a una
pluviometria irregular i estacional amb hiverns humits i relativament suaus en les zones
costaneres i els estius molt calorosos i secs. Alhora, la geografia de Catalunya, juntament amb la
seva situació i posició, dóna com a resultat un mosaic de climes important que, des del punt de
vista termopluviomètric, pot definir un seguit de zones climàtiques aproximades, totes elles
amb uns límits molt tènues.
Amb això, segons la divisió climàtica de Catalunya, en funció del règim termopluviomètric, el
municipi de Tortosa es caracteritza per un tipus de clima mediterrani litoral, subtipus sud. Els
paràmetres que defineixen aquesta zona climàtica corresponen a:
Precipitació Mitjana Anual (mm) 500-600
Règim Pluviomètric Estacional Màxim tardor
Temperatura Mitjana Anual (ºC) 15,5-17
Amplitud Tèrmica Anual (ºC) 14-15
La classificació del clima segons Thornthwaite divideix les zones en funció de l’índex hídric
anual, classificant el municipi de Tortosa amb un índex d’humitat 1 semiàrid (D) (%humitat de -40
a -20). Hi ha dues zones al nord-est i nord-oest del municipi on l’índex d’humitat es classifica
com a sec-subhumit (C1) (% humitat de -20 a 0).
1 Aquest índex ve definit, segons Thornthwaite, per la diferència entre l’índex d’humitat (relació percentual entre la
suma dels excedents mensuals d’aigua i les necessitats anuals d’aquest líquid expressades per evapotranspiració
potencial) i el 60% de l’índex d’aridesa (relació semblant entre el dèficit anual d’aigua expressar per la suma dels
dèficits mensuals i la necessitat anual d’aigua)
3

Figura 2.1.1. Tipus de clima segons l’índex d’humitat de Thornthwaite
Font : Bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge
El municipi de Tortosa disposa d’una estació al CAP del Temple que mesura partícules en
suspensió. No obstant, per disponibilitat de dades i proximitat al municipi, es tindran en compte
les estacions de l’Aldea i Aldover per la caracterització de la climatologia del municipi de Tortosa:
Taula 2.1.1. Estacions meteorològiques properes a l’àmbit
Comarca Núm. Estació VENT X UTM Y UTM Altitud (m)
30. Aldover 2 m 289905 4526345 46
Baix Ebre
33 l’Aldea 2 m 298910 4516110 62
Font: Bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge
D’ambdues estacions es disposa de dades a partir de l’any 2001 fins al 2003. A partir d’aquestes
dades s’obté una caracterització climàtica del municipi basada amb temperatures suaus que
oscil·len entre els 11,9ºC de mitjana de les temperatures mínimes i els 22,04 ºC de mitjana de
les temperatures màximes, essent 17ºC la temperatura mitjana global. La velocitat mitjana del
vent és de 1,24 m/s amb NW de direcció predominant.
4

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Tª
mitjana
(ºC)
Taula 2.1.2. Característiques climatològiques del municipi de Tortosa
Mitjana
Tª
màximes
(°C)
Mitjana
Tª
mínimes
(°C)
Tª màx.
absoluta
(°C)
Tª mín.
Absoluta
(°C)
Velocitat
mitjana
vent
(m/s)
Direcció
dominant
Humitat
relativa
mitjana
(%)
16,7 22,04 11,9 36,1 -1,83 1,24 NW 67 15,14
Font: Bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge
Irradiació
global
mitjana
diària
(MJ/m2)
El clima de Tortosa és típicament mediterrani, amb temperatures suavitzades per la proximitat
del mar. Així, la mitjana anual és de 16,7ºC, amb una amplitud tèrmica màxima mensual de 15,6
graus. La temperatura mitjana de l'hivern és propera als 10ºC i la de l'estiu, és superior als 22ºC.
La humitat relativa atmosfèrica és mitjanament alta i les precipitacions es concentren a la
primavera i a la tardor. En general, les precipitacions anuals estan compreses entre els 400 i
700 mm. Això, juntament amb les altes temperatures estiuenques, dóna lloc a un període
d'aridesa estival, característic del clima mediterrani.
Un element climatològic destacat al territori són els vents. El més característic és el vent de
mestral (NW), anomenat "vent de dalt", que pot assolir velocitats superiors a 100 km/hora. Els
vents de llevant (NE, E i ESE) són humits i van associats a les pluges. El vent més freqüent és el
xaloc (SE), malgrat ésser un vent molt moderat.
L’efecte del vent exerceix una gran influència ecològica donat que la sequedat pròpia del clima
mediterrani queda fortament accentuada per l’acció dels vents provinents de l’interior del
continent, mentre que els rigors de l’estiu queden lleugerament mitigats per les brises marines
que, carregades d’humitat, permeten als vegetals d’obtenir la mínima quantitat d’aigua que
necessiten per subsistir.
El fet que el territori presenti unitats de relleu amb importants diferències de nivell, dóna lloc a
una rellevant diferència climàtica entre la vall i les parts altes dels Ports. Així, en aquestes parts
altes dels Ports la temperatura mitjana anual es troba entre els 12-14ºC i les precipitacions
anuals, entre 700 i 900 mm.
5

2.2. GEOLOGIA, GEOMORFOLOGIA I EDAFOLOGIA
Les unitats geològiques presents en un territori determinat, com és el cas del municipi de
Tortosa, així com la seva expressió morfològica vers els processos d’erosió-sedimentació, són
les responsables finals de quines àrees del territori són les que enregistren una major ocupació
humana i suporten una major activitat antròpica, i quines no. Per aquest motiu, en els apartats
següents es caracteritzen les diverses unitats geològiques, i la morfologia resultant, en el
territori ocupat pel terme municipal de Tortosa.
2.2.1 GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA
A grans trets al municipi de Tortosa es poden diferenciar dues grans unitats que, des del punt de
vista geomorfològic, defineixen el relleu i la topografia del municipi: la zona de la muntanya i la
zona de la vall de l’Ebre. La zona muntanyenca de l’est, a la riba esquerra de l’Ebre, s’hi troben la
serra del Cardó-Boix i a l’oest (a la riba dreta de l’Ebre) els Ports. La zona de la vall de l’Ebre
coincideix amb la seva zona d’inundació i comprèn els terrenys des de les ribes fins a l’inici de la
terrassa fluvial configurant un important eix vertebrador del territori.
Aquestes unitats es distingeixen clarament al següent mapa de pendents del municipi en el
qual, a més, es poden diferenciar la majoria de barrancs que formen la xarxa de drenatge
superficial que transcorre des dels sistemes muntanyosos fins al riu (veure plànol 14).
Figura 2.1.2. Mapa de pendents del municipi de Tortosa
Pendent (%)
20
6

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
A partir de l’anàlisi dels pendents i segons els estudis de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental
(ISA) del recentment aprovat POUM, s’agrupen els pendents en intervals i es fa una breu
descripció i zonificació:
Interval 1 (0-2%)
Representa el 13,62% (2.977 ha) de la superfície del terme municipal, i té una clara localització
en l’espai que correspon amb la unitat de relleu abans descrita com a zona d’inundació del riu o
al·luvial.
Interval 2 (2-5%)
És el 24,13% (5.271 ha) de la superfície del terme municipal. En l’espai es localitza bàsicament
en la plana central però a la riba dreta de l’Ebre. També hi ha petites zones d’aquest interval a la
riba esquerra de l’Ebre, corresponents a la zona del raval de la Llet, Campredó, part de la plana a
l’est de la serra de Cardó-el Boix i els voltants dels plans del mas de Cuello. També hi ha una gran
extensió d’aquest interval als Ports, corresponent a la mola de Catí.
Interval 3 (5-10%)
Es correspon al 21,70% (4.742 Ha) de la superfície del terme municipal. A la riba dreta de l’Ebre
els terrenys en aquest interval de pendent es localitzen en els vessants de les lleres dels
barrancs que creuen la plana, i en els Ports la zona de Carlares. A la riba esquerra correspon, en
general, als terrenys de peu de vessant que envolten la serra de Cardó-el Boix, barrancs amb
vessants poc inclinats, i algunes carenes més àmplies.
Interval 4 (10-20%)
Terrenys que ocupen el 24,07% (5.258 Ha) de la superfície del terme municipal. A la riba dreta de
l’Ebre pràcticament no hi ha aquest interval, tret d’una zona a la part alta dels Ports. Això es deu a
la brusquedat en la transició de la plana - Ports. A l’esquerra de l’Ebre corresponen a aquest
interval els terrenys dels vessants més propers al nucli urbà de Bítem i pràcticament a la
totalitat dels vessants de la serra de Cardó-Boix.
Interval 5 (>20%)
Terrenys amb pendent major al 20% que suposen el 16,48% (3.600 Ha) de la superfície del terme
municipal. Els vessants dels Ports a la dreta de l’Ebre i, les parts més altes de la serra Cardó-El
Boix a l’esquerra, s’identifiquen en aquest interval.
La distribució espacial de les unitats geològiques descrites més amunt és la que condiciona la
morfologia del territori. Amb això,. des del punt de vista geomorfològic, a la zona d’estudi afloren
materials geològics diferents que van des de la depressió de l’Ebre reblerta de materials tendres
de l’Holocè fins terrenys geològics del Mesozoic a la zona del Cardó i els Ports.
Així, tal i com s’observa a la següent figura, el municipi de Tortosa presenta una zona central en
sentit nord-sud que es correspon a la vall de l’Ebre i que és on es troben els materials geològics
més nous presents al terme. Aquests materials, que es corresponen a llims i sorres al·luvials,
han anat sedimentant durant l’holocè (finals del Quaternati , fins a l’actualitat) i es situen a les
planes fluvials a banda i banda de l’Ebre. Es tracta de materials dipositats en les diverses
avingudes del riu, que cobreixen sediments més antics. Tenen una procedència diversa i es
7

troben sense consolidar. Donen lloc als fèrtils sòls de les ribes del riu i les platges fluvials (veure
plànol 2).
Seguidament a les faldes de les muntanyes i a les planes limítrofs s’hi troben materials
corresponents al pleistocè (inicis del Quaternari), que tenen el seu origen en la sedimentació de
materials procedents d’altre roques (conglomerats, graves i argiles) majoritàriament del dipòsit
dels despreniments de les muntanyes del bloc de Cardó i del Massís del Port. Durant aquesta
època també va tenir lloc a formació en aquests terrenys de l’anomenat taperot, o crosta
calcària, format a partir de l’ascens edàfic de carbonat càlcic procedent dels sediments que va
precipitar en superfície.
Durant el neogen (Terciari) van sedimentar margues, que contenen argila i carbonat de calci, i
que es troben bàsicament als argilers de Sant Onofre on s’exploten comercialment.
Finalment, els materials més antics que afloren a la zona es poden trobar al bloc de Cardó i als
Ports. Són materials sedimentaris dipositats durant el Juràssic i el Cretaci (Mesozoic) per la
deposició de carbonat càlcic en el fons del mar que cobria aquestes terres i que, segons la
profunditat i temperatura d’aquesta aigua, es van sedimentar els diferents materials (calcàries,
dolomies i margues). Aquests materials es van anar consolidant i es van plegar durant el
paleogen (Terciari) amb l’orogènia Alpina, que va deixar anar les seves forces compressives en el
terme. Aquests plegaments es situen en direcció NE-SW, característica de tots els Catalànids. El
neogen (Terciari) va donar lloc a un període de distensió, on els materials profusament plegats
es van trencar amb l’aparició de falles que tenen una direcció perpendicular a la del plegament.
El resultat és una estructura en blocs que conforma la complexitat geomorfològica de les serres.
Alguns d’aquests blocs es van esfondrar amb la distensió, apareixent l’actual vall de l’Ebre.
Figura 2.1.3. Mapa geològic del municipi de Tortosa
E_Qt1
Qa3
E_Qt2
Qac3
JCc
CB-p
CApc2
JLc
JDm
JCd
JLb
Qt2
NPcl
CBc
CApc1
Qv3
Qf4-5
NPm
PPEa
Font : Bases cartogràfiques de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)
8

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 2.1.4. Llegenda del mapa geològic del municipi de Tortosa
9

2.2.2 EDAFOLOGIA
Per analitzar l’edafologia del municipi s’han tingut en compte les dades de l’Atlas Digital de
Comarcas de Suelos donat que el mapa de sòls de Catalunya (treball iniciat pel DAR i que
actualment du a terme l’Institut Geològic de Catalunya) només disposa d’una part de l’àrea del
municipi de Tortosa cartografiada. Segons aquestes dades, els sòls dominants a la zona de
Tortosa són els de tipus Xerochrept, que pertanyen a l’ordre dels alfisòls segons la classificació
natural de sòls de la Soil Taxonomy de la USDA (Departament d’Agricultura dels Estats Units
d’Amèrica, 1987) a nivell de Grans Grups.
Els alfisòls representen una de les ordres més importants per la seva productivitat i abundància.
El nom fa referència a l’alumini i el ferro (Al i Fe) i representa l’ordre de sòl més jove. És per
aquest motiu que són sòls que lixivien menys i tenen una saturació >35%. Els alfisòls solen tenir
un horitzó superficial on s’acumulen argiles. Amb tot això, la combinació d’un clima generalment
favorable i una elevada fertilitat fa que els alfisòls es trobin en terres molt productives tant per
un ús agrícola com silvícola.
El gran grup dels Xerochrepts tipifica molts dels sòls desenvolupats en el clima mediterrani, si bé
al nostre país el règim d’humitat xèric és un xic anòmal, ja que l’hivern no és excessivament
humit i en canvi el principi i el final de l’estiu ho poden ser. Són sòls amb profunditat,
pedregositat i reserva d’aigua variables i que no presenten problemes de salinitat, estancament
ni erosió.
Figura 2.1.5. Sòls de Tortosa segons la Classificació USDA-Soil Taxonomy
Font: Sistema Espanyol d’Informació de Sòls (SEISnet)
Xerochrept
Xerorthent+Xerumbrept
n/a
10

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
2.3. HIDROLOGIA
Per tal d’analitzar la hidrologia del municipi es descriuen a continuació els diferents recursos
hídrics existents i que caracteritzen Tortosa. Així, s’analitzen, d’una banda, les aigües
subterrànies (tipus d’aqüífers existents, característiques, etc.) i, d’altra banda, les aigües
superficials que discorren pel municipi (conca hidrogràfica, principals cursos fluvials,
característiques, etc.).
2.3.1. HIDROLOGIA SUBTERRÀNIA
El territori estudiat es caracteritza per la seva gran permeabilitat, degut bàsicament a la
naturalesa dels materials geològics que el constitueixen. Des de les calcàries de les zones
muntanyoses, els materials sedimentaris de les planes (graves) i fins la zona al·luvial al voltant
del riu (sorres, graves i llims), dóna lloc a un sistema bàsicament drenant, és a dir, fent un
balanç, els aqüífers es mantenen per l’equilibri entre les minses precipitacions (infiltracions) i
l’aigua que transcorre per la llera del riu.
La Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom de Directiva Marc
de l'Aigua (DMA), defineix les masses d'aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà el
programa de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA. Així es caracteritzen i tipifiquen les
masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya alhora que s'analitzen les pressions
existents sobre aquesta massa i els impactes mesurats. Al municipi de Tortosa s’hi troben tres
masses d’aigua subterrània que coincideixen força amb les grans unitats de relleu abans
descrites i que es solapen entre elles: massa d’aigua Mesozoic Ports-Montsià, massa d’aigua
Cardó-Vandellós i la massa d’aigua al·luvial de Tortosa.
Al·luvial de Tortosa Cardó-Vandellós Mesozoic dels Ports
11

Inclosos a la massa d’aigua Cardó-Vandellós hi trobem els aqüífers: l’aqüífer dels sediments
quaternaris de l'Aldea-Ampolla, l’aqüífer dels sediments quaternaris de l’Ametlla i l’aqüífer de les
calcàries Juràssiques de Cardó-Vandellòs.
Inclosos a la massa d’aigua dels Ports-Montsià hi trobem els aqüífers: l’aqüífer de les calcàries
mesozoiques dels ports de Tortosa, l’aqüífer regional de la Plana de la Galera; i l’aqüífer de les
calcàries Juràssico – Cretàciques del Montsià.
Inclòs a la massa d’aigua al·luvial de Tortosa es troba l’aqüífer al·luvial de la vall baixa del riu Ebre,
estretament relacionat i alimentat pel riu que, amb dues grans capes separades per una capa de
llims que confina el nivell inferior, configura la més important reserva d'aigües subterrànies del
territori. Aquest aqüífer, que és significativament el més important, ha propiciat la possibilitat de
l'aprofitament de gran quantitat d'aigües subterrànies, mitjançant una extensa xarxa de pous.
Aquests xarxa que ha proliferat al llarg del territori i al voltant del riu ha estat factor generador,
entre d'altres, de la riquesa de l'horta fluvial.
Taula 2.1.3. Nombre d'aprofitaments legalitzats amb una concessió superior als 7.000 m 3 a
l'any, segons les diferents àrees i usos
Emplaçament
Tortosa-
Jesús/Reguers
Ús
agrícola
Proveïment
Ús
industrial
Ús
ramader
Altres
Ús
desconegut
204 50 3 6 5 4
Tortosa-Bítem 107 16 1 2 0 2
Tortosa 46 26 9 1 3 5
Tortosa-Campredó 25 16 12 4 1 5
Font: ACA
Tortosa-Vinallop 57 14 1 7 1 5
No obstant, cal tenir en compte que les aigües subterrànies són d’especial protecció pel fet de
ser un medi especialment vulnerable als contaminants. Alhora, però, presenten una elevada
inèrcia als canvis de qualitat que fan que la propagació dels fenòmens de contaminació sigui
amortida, retardada i lenta, una vegada produïts els efectes són difícilment reversibles. Aquest
fet es pot veure agreujat per una explotació inadequada. Amb això, existeix una xarxa de control
de qualitat de les aigües subterrànies constituïda per un conjunt de pous que es controlen amb
periodicitat preestablerta. Al següent quadre es mostren les dades obtingudes pels darrers 10
anys de tots els pous del municipi que en disposen.
12

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 2.1.4. Dades analítiques dels pous de la xarxa de control de l’ACA. Període 1998-2008
Paràmetres
(unitats)
Cap De Terme (UTMx: 287735; UTMy: 4515825) Reguers (UTMx: 283675; UTMy: 4525475) Rosa Carles (UTMx: 292210; UTMy: 4528045)
1998 1999 2002 2003 2004 2005 1998 1999 2002 2003 2004 2005 2007 2008 1998 1999 2002 2003 2004 2005 2007 2008
Amoni
(mg/l)
0,09 0,1 0,04 0,04 0,29 0,04 0,13 0,11 0,04 0,04 0,1 0,04 0,04 0,1 0,09 0,1 0,07 0,04 0,19 0,04 0,04 0,1
Bicarbonats
(mg/l)
243 247 252,1 242,5 242,6 254,9 239 241 246,5 237,4 235,3 242,9 244,7 231,2 409 391 352,53 272,7 267,1 278,3 480,3 276,2
Clorurs
(mg/l)
5 7,7 14 6 8,1 6,9 12,8 9,8 13,35 9,8 12,8 10,4 9,5 5 46,5 40,1 39,9 12,7 12,1 17,5 52,2 17
CE – lab
(uS/cm)
377 364 425,5 368 370 360 373 350 421,5 374 391 385 379 394 578 622 590,75 417 417 433 796 463
Duresa total
(mg/l)
217 216 229,5 238,20 231 239,8 216 211 226 237,6 238,1 224,7 233,4 212,9 372 345 332,75 251 247 241,7 463,1 254,3
Magnesi
(mg/l)
20,9 20,5 21,4 20,3 20,2 24,7 23 22,5 23,4 22,7 23,5 22,6 24 22,1 35 33,4 28,2 23,3 23,6 23,7 38,6 25,5
Nitrats
(mg/l)
4 3 3,45 3,1 4,3 1,3 20 7 6,4 6,1 5,6 7,9 6,9 7,6 3 3 4,45 2,5 1,5 1,5 4,7 2,5
Nitrits
(mg/l)
0,01 0,01 0,07 0,01 0,12 0,17 0,01 0,01 0,06 0,19 0,08 0,13 0,06 0,03 0,01 0,03 0,24 0,05 0,16 0,07 0,03
pH (camp)
(u PH)
8,02 7,9 7,85 7,47 7,6 7,72 8,14 7,54 7,85 7,55 7,39 7,39 8,89 7,34 7,63 7,46 7,44 7,52
pH (lab)
(u PH)
7,8 7,8 7,8 7,6 7,5 7,9 7,8 7,7 7,6 7,7 7,7 7,4 7,5 7,4 7,6 7,5 7,7 7,5 7,3
Plom total
(μg/l)
1,5 2,5 2,5 2,5 5 2,5 2,5 2,5 5 5 0,5 1,5 4,63 2,5 2,5 5 5 0,5
Potassi
(mg/l)
0,4 0,5 0,4 0,4 0,37 4,31 0,5 0,4 0,31 0,33 0,24 0,85 0,78 0,5 0,7 0,8 0,63 0,55 0,5 1,34 1,21 1,14
Silici
(mg/l)
7,1 8,6 7,88 8,36 8,64 4,2 4,67 4,36 4,64 4,72 4,05 4,95 9,6 9,09 6,12 6,64 7,89 11,91 6,76
Sodi
(mg/l)
3 3 2,57 2,27 1,81 8,15 4 4 2,91 2,78 2,65 3,86 4,66 2,5 18 20 15,47 6,31 7,44 11,8 25 10,35
Sulfats
(mg/l)
12,6 13 13 12 8 26 9 8 8 13 17 13 10 10 21,5 20 21,25 11 11 12 22 12
TOC
(mg/l)
0,1 0,7 0,35 1,7 0,7 15,5 0,1 1,5 0,35 2,2 0,8 0,35 0,5 0,5 0,1 0,9 0,35 2,2 0,8 0,9 0,5 0,5
Els valors en cursiva són valors per sota del límit de detecció. Font: Agència Catalana de l’Aigua
13

(continuació taula 2.1.4.)
Paràmetres
(unitats)
Verge de la Roca (UTMx: 293565; UTMy: 4523030)
Pou Antònia Querol
Messeguer
(UTMx: 291846;
UTMy: 4518711)
José M Garbí
Bardí
(UTMx: 292369;
UTMy: 4519228)
Ma Pilar Montesó Roig
Granja Núm. 2 Algueró
(UTMx: 292088; UTMy:
4518919)
1998 2007 2007 2007 2004 2005 2008 2007 2007 2007
Amoni
(mg/l)
0,07 0,45 0,04 0,04 0,09 0,04 0,1 0,04 0,04 0,04
Bicarbonats
(mg/l)
540 288 301,6 277,9 275,7 280,9 268,2
Clorurs
(mg/l)
117,8 56,8 63,2 65,2 65,8 70,1 61,9
CE – lab
(uS/cm)
564 587 649 621 601 620 600
Duresa
total
551 297 313 319,2 306,7 302,8 288,7
(mg/l)
Magnesi
(mg/l)
43,5 21,8 20,8 21,6 20,7 22 22,2
Nitrats
(mg/l)
4 13 16,5 7,4 6,5 12,9 5,6 13,80 8,90 11,90
Nitrits
(mg/l)
0,01 0,03 0,24 0,1 0,09 0,03 0,03 0,17 0,10
pH (camp)
(u PH)
8,3 7,47 7,37 7,37
pH (lab)
(u PH)
7,5 7,2 7,7 7,7 7,3 7,6 7,4
Plom total
(μg/l)
11 2,5 2,5 2,5 5 9
Potassi
(mg/l)
1 1,3 0,74 0,8 0,65 1,68 1,32
Silici
(mg/l)
6,2 7,43 6,2 6,45 6,71 6,39
Sodi
(mg/l)
22 31 22,46 21,35 21,85 25,68 28,34
Sulfats
(mg/l)
26 32 32 29 24 28 31
TOC
(mg/l)
0,1 1,5 0,35 1,9 1,2 1 0,5
Els valors en cursiva són valors per sota del límit de detecció. Font: Agència Catalana de l’Aigua
14

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
A la següent figura es mostren els pous de mostreig del municipi (punts vermells):
Figura 2.1.6. Ubicació dels pous
Font: ACA
Tal i com s’observa a l’anterior taula la majoria de valors es troben en l’interval correcte tot i que
puntualment, en alguns pous, es detecten valors de conductivitat elèctrica i clorurs
puntualment elevats.
Quan al PH, les dades analítiques mostren que tots els punts tenen valors compresos en
l’interval de referència general entre 6,5 i 9,5 uPH.
Finalment tenir en compte el Reial Decret 261/1996, de 16 de febrer, de transposició de la
Directiva 91/676/CEE, estableix les mesures per prevenir i corregir la contaminació de les aigües
continentals i litorals causada pels nitrats de fonts agràries, i atribueix a les comunitats
autònomes la designació de zones vulnerables, enteses com aquelles superfícies territorials
l'escorrentia i filtració de les quals afecti o pugui afectar la contaminació per nitrats dels cossos
hídrics anteriorment esmentats. Els aqüífers presents a la zona d’estudi no estan en cap zona
vulnerable per contaminació de nitrats de fonts agràries.
15

2.3.2. HIDROLOGIA SUPERFICIAL
2.3.2.1. Descripció dels principals cursos fluvials
Formant part de la conca de l’Ebre, al terme de Tortosa hi ha una densa i rica xarxa hidrològica
superficial. L'únic curs amb aigua tot l'any és el riu Ebre la resta, els barrancs, són estacionals i
torrencials, és a dir, depenen de les precipitacions (veure plànol 3).
Cal distingir les dues conques hidrològiques principals que dominen el terme municipal de
Tortosa, els barrancs que drenen a la conca de l’Ebre i els que ho fan directament al mediterrani a
través del Delta de l’Ebre.
Els cursos que drenen a la conca de l’Ebre corresponen a tots els barranc que drenen per la dreta
de l’Ebre, amb conca de recepció als Ports o la plana, i els barrancs de l’esquerra de l’Ebre, del
sistema Cardó-Boix-coll de l’Alba, però només els del vessant oest d’aquest sistema, des del
barranc de la Buinaca fins el barranc de Rocacorba. Aquests es caracteritzen pel fet que la conca
receptora està fora del terme, concretament als vessants dels Ports o la plana, passant pel
terme tortosí (plana central dels Reguers-Jesús i Vinallop) les darreres parts de les conques, els
canals de desguàs i els cons de dejecció.
La resta de barrancs, drenen directament al Mediterrani, i són els que tenen la zona de captació
al vessant est del sistema Cardó-el Boix-coll de l'Alba. Aquests són els únics barrancs que poden
estudiar-se i gestionar-se de forma integral, ja que la totalitat de les seves parts estan a l'interior
del terme de Tortosa.
Figura 2.1.7. Principals cursos fluvials
Font: Elaboració pròpia i bases cartogràfiques del DAMH
16

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
La funció connectora de tots aquests cursos fluvials és indispensable pel manteniment dels
fluxos ecològics i de la biodiversitat del territori. Al punt 2.4.3. s’analitza més detalladament el
tema de la connectivitat ecològica.
2.3.2.2. Disponibilitat i qualitat de les aigües superficials
Segons estudis de l’Agència Catalana de l’Aigua, la distribució del tipus de demanda a la conca de
l’Ebre és la següent:
Zona
Població
mitjana
1999
Taula 2.1.5. Distribució del tipus de demanda (hm 3 /any)
Demanda
domèstica
Demanda
industrial
Demanda
urbana
total
Demanda
ramadera
Demanda
de reg
Demanda
total
Ebre 148.122 15,5 21,1 36,6 6,6 714,6 757,7
Font: Agència Catalana de l’Aigua.
Les mateixes dades de totes les conques internes de Catalunya i la resta de conques de l’Ebre,
mostren que només en el cas del Segre la demanda de reg és superior a la de l’Ebre. En el cas del
Segre la demanda de reg representa el 46% del total de la demanda catalana i, en el cas de l’Ebre,
representa el 32%. Alhora, cal tenir en compte que, tal i com mostren les dades la demanda de
reg representa el 94% de la demanda total a la zona de l’Ebre.
A continuació es mostra una figura del repartiment de la demanda total segons el tipus per tal de
comparar la demanda de les conques de l’Ebre amb la de les conques internes i tot Catalunya:
17

Figura 2.1.8. Repartiment de la demanda total segons el tipus
Font: Agència Catalana de l’aigua
En funció de la demanda i els recursos disponibles s’obté el balanç hídric. Amb això, cal tenir en
compte que la disponibilitat dels valors mitjans de cabals i aportacions, juntament amb els
valors extrems, amb una adequada representativitat (de fins a més de 80 anys de dades) és una
primera aproximació per el coneixement del règim hídric que permet avaluar la adequació dels
recursos i demandes així com el nivell de perillositat dels terrenys riberenys.
No obstant això, existeixen moltes característiques no representades pels valors mitjans anuals,
com és la distribució de les aportacions de cada conca segons l'estació climàtica (hivern,
primavera, estiu, tardor).
Es mostra a continuació quines són les aportacions a la conca intercomunitària de l’Ebre:
18

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Riu
Estació
d’aforament
Taula 2.1.6. Aportacions a la Conca de l’Ebre
Anys
estudiats
Aportació
mitjana
anual (hm³)
Cabal
mitjà
(m³/s)
Cabal
màxim
(m³/s)
Cabal
específic
(l/s/km²)
Data cabal
màxim
Flix 36 14.747,0 467,6 3.870 47,0 4/1/61
Ebre
Tortosa 56 14.909,0 472,8 4.500
Font: Agència Catalana de l’aigua
Amb l’objectiu de determinat la qualitat química i ecològica del medi aquàtic continental, es duen
a terme tres tipus de controls manuals: a partir de la xarxa de control de l’Agència Catalana de
l’Aigua (ACA), la xarxa de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i un control de metalls i
microcontaminants orgànics en sediments i peixos. Es mostren a continuació els punts de
control a la zona d’estudi:
Figura 2.1.9. Punts de control manual de la qualitat de les aigües superficials continentals
Font: Agència Catalana de l’aigua
La següent taula mostra els paràmetres, freqüències i terminis dels controls que es duen a
terme:
19

Taula 2.1.7. Paràmetres, freqüències i terminis
Font: Agència Catalana de l’aigua
D’altra banda, per tal de preveure les situacions d’anormalitat o d’alerta relacionades amb els
canvis de la qualitat química de l’aigua hi ha unes xarxes de control automàtic de l’ACA i la CHE.
Aquesta xarxa du a terme un mostreig automàtic per a la determinació in situ de paràmetres
fisicoquímics en continu i a temps real amb comunicació immediata al Centre de Control. Per
aquestes xarxes de control no hi ha cap punt de mostreig al municipi de Tortosa i el més proper
es troba a Xerta.
Segons els resultats de les analítiques dutes a terme durant el període 2002-2004 en les aigües
pre-potables, en general, s’observa un bon compliment de tots els paràmetres analitzats amb
les excepcions següents:
o Sulfats: presents per causes naturals a la conca de l’Ebre
o Clor lliure: incompliment no significatiu per problemes de la tècnica analítica mateixa. No
té cap transcendència de cara a la posterior potabilització.
o Mercuri: es va detectar un incompliment de mercuri el mes de febrer de 2003 (4 μg/l a Flix
i 2 μg/l a Tortosa), lligat a una avinguda del riu, amb una punta de cabal de 1.200 –
1.300 m 3 /s.
Pel que fa a les substàncies tòxiques i perilloses els resultats pel mateix període indicaven que:
20

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Aigua:
o S’observa freqüentment la presència de substàncies organoclorades volàtils relacionades
amb la producció anual d’Erkimia (tetraclorur de carboni, tricloroetilè, percloroetilè,
triclorobenzé, hexaclorobenzè, etc.) per sempre a nivells molt baixos i dintre dels límits
legals.
o Es detecten alguns plaguicides (principalment herbicides de la família de les triazines)
dintre dels límits legals, resultants de la contaminació agrícola difusa i, per tant, no
atribuïbles a l’activitat industrial de Flix.
o S’ha detectat un incompliment de mercuri el mes de febrer de 2003 (4 μg/l a Flix i 2 μg/l a
Tortosa).
Sediments i peixos:
o Es detecten traces de substàncies organoclorades persistents (Policlorur de Bifenil
(PCB), Dicloro-difenil-tricloroetano (DDT) i els seus metabòlits), lligades als sediments
de l’embassament de Flix i a l’activitat passada de la indústria.
o Els peixos de l’embassament de Flix presenten nivells superiors als observat a qualsevol
altre punt dels rius de Catalunya.
o No hi ha nivells quantitatius legislats (la legislació només obliga a seguir-ne l’evolució en
el temps).
o Les sèries temporals són encara curtes i no permeten extreure conclusions pel que fa a
les tendències.
D’altra banda segons les darreres dades de les analítiques disponibles (7/10/2008) tots els
resultats dels paràmetres analitzats, es troben per sota dels nivells de referència establerts
legalment. En particular el mercuri, i el cadmi presenten nivells per sota del límit de detecció de
la tècnica analítica utilitzada. Es mostren a continuació les dades de les analítiques a l’estació
de control manual de Campredó:
21

Taula 2.1.8. Resultats analítics seguiment Riu Ebre a l’estació de Campredó (7/10/2008)
Paràmetre Unitats Niv.de referència Ref. legal EB040J057
MERCURI
Ebre a Campredó
Mercuri dissolt mg/l Hg 0,001 76/464/CEE i filles
METALLS

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
2.4. BIODIVERSITAT
La diversitat biològica, o biodiversitat, és un concepte que col·loquialment s’associa a
l’abundància d’espècies. Tot i així, té un sentit molt més ampli i pot aplicar-se també a la
variabilitat que presenten altres nivells d’organització com els gens, les poblacions, les
comunitats, els ecosistemes i fins i tot els paisatges. Aquesta perspectiva, més integradora i
ambiciosa, reforça la importància de mantenir la biodiversitat com un valor bàsic de gestió i
conservació de la naturalesa (Vilà M., 1996).
A continuació s’analitza l’estat de la biodiversitat de flora i fauna al municipi de Tortosa a nivell
de comunitats i espècies.
2.4.1. VEGETACIÓ
El paisatge vegetal actual del municipi de Tortosa és el resultat de la combinació d’una sèrie de
factors, tant abiòtics –bàsicament la geologia i la climatologia- com biòtics, el més important
dels quals, sens dubte ha estat l’acció antròpica. L’home ha modificat l’entorn per adequar-lo a
les seves necessitats, de manera que el paisatge vegetal actual és la suma de totes les accions
passades que s’hi han portat a terme i de les que, amb més o menys encert, cada dia s’hi estan
fent. Així, l’aprofitament per conreus i la humanització del paisatge vegetal es posen de manifest
amb les comunitats vegetals que actualment es troben a la zona d’estudi així com pel seu estat
de conservació. En general es pot dir que la vegetació presenta actualment moltes espècies
típiques dels ecosistemes amb una intensa degradació antròpica.
La vegetació potencial, és a dir, aquella que existiria en absència de factors pertorbadors i
donades unes condicions determinades, estaria formada per l'alzinar, que s'ha vist degradat i
substituït pel pi, la varietat del qual varia segons l'altitud, l'orientació, etc., de manera que en la
cadena muntanyenca hom troba des dels pins blancs als pins roigs. L'alzinar acostuma a anar
acompanyat del marfull i el llentiscle, però, com que aquest territori és poc plujós, l'alzina ha
estat substituïda, i les formacions boscoses han deixat pas a zones de màquia i garriga.
La distribució i la grandària dels diferents hàbitats és àmplia i té una zonificació bastant
marcada. Concretament, la zona de la plana es troba ocupada bàsicament per les zones urbanes
i els conreus i, les àrees muntanyoses és on predominen els boscos, bosquines i matollars.
A continuació es detalla la representació i distribució dels diferents hàbitats al municipi de
Tortosa (veure plànol 5):
23

Taula 2.1.9. Representació dels hàbitats a nivell municipal
Tipus hàbitat
Superfície
(ha)
Grup d'hàbitat
% Sup.
Mpal.
Vores d'aigua i altres hàbitats inundats 19,55 Aigües continentals i 0,1
Aigües corrents 347,18
ambients inundats
1,6
Boscos aciculifolis 2.261,85
Boscos caducifolis, planifolis 9,21 0,0
Boscos esclerofil·les i laurifolis 311,99
Boscos
1,4
Boscos i bosquines de ribera o de llocs molt
humits 97,76 0,4
Bosquines i matollars de muntanya i d'ambients
frescals de terra baixa 0,69 0,0
Bosquines i matollars mediterranis i
submediterranis 7.257,39
33,0
Vegetació arbustiva i
Prats (i altres formacions herbàcies)
herbàcia
generalment basòfils, secs, de terra baixa i de la
muntanya mitjana 112,13 0,5
Camps abandonats, ermots i àrees ruderals 719,98
3,3
Àrees urbanitzades i
Ciutats, pobles i àrees industrials 733,35 camps abandonats 3,3
Parcs urbans i jardins 6,43 0,0
Conreus herbacis 505,15
2,3
Conreus llenyosos i plantacions d'arbres 9.397,83 Conreus i pastures 42,7
Basses i canals artificials 1,01 0,0
Roques no litorals 210,87
Roques, tarteres i
glaceres 1,0
TOTAL GENERAL 21.992,37 100,0
Font: Bases cartogràfiques del DMAH
10,3
24

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 2.1.10.
Hàbitats de Tortosa
Aigües corrents
Boscos i bosquines de ribera o de llocs m
Bosquines i matollars de muntanya i d'amb
Parcs urbans i jardins
Prats (i altres formacions herbàcies) gen
Vores d'aigua i altres hàbitats inundats
Bosquines i matollars mediterranis i subm
Basses i canals artificials
Boscos aciculifolis
Boscos caducifolis, planifolis
Boscos esclerofilúles i laurifolis
Camps abandonats, ermots i àrees ruderals
Ciutats, pobles i àrees industrials
Conreus herbacis
Conreus llenyosos i plantacions d'arbres
Roques no litorals
Font: Bases cartogràfiques del DMAH
25

Una superfície molt important del municipi es troba ocupada per conreus llenyosos i plantacions
d’arbres (9397,83 ha, un 42,7% de la superfície municipal) que distribueixen arreu de la plana i
les faldes dels sistemes muntanyosos. La major part dels conreus (6.278,5 ha, 67%) són
fruiterars alts, predominantment de secà (conreus d'oliveres (Olea europaea), d'ametllers
(Prunus dulcis) i de garrofers (Ceratonia siliqua). També s’hi troba un 33% dels conreus dedicats
als cítrics (3.118,6 ha). Pel que fa als conreus herbacis, que ocupen poc més de 500 ha del
terme municipal, cal remarcar que es situen majoritàriament a les zones més properes a l’Ebre.
Un 33% de la superfície municipal es troba ocupada per bosquines i matollars mediterranis i
submediterranis (7.257,39 ha) que es distribueixen majoritàriament per les zones baixes del
Massís dels Ports i la serra de Cardó-Boix. Més de la meitat de la superfície (4.164,6 ha) es troba
ocupada per màquies i garrigues amb margalló (Chamaerops humilis), llentiscle (Pistacea
lentiscus), ullastre (Olea europaea var. sylvestris) de les contrades mediterrànies càlides.
També hi ha una superfície important de brolles de romaní (Rosmarinus officinalis)-i timonedes-,
amb foixarda (Globularia alypum), bufalaga (Thymelaea tinctoria), calcícoles de terra baixa
(2.730,7 ha) ubicada principalment a la zona nord de la Serra de Cardó.
Els boscos aciculifolis ocupen un total de 2.261,85 ha, que representa el 10,3% de la superfície
municipal, i queden representats, majoritàriament per pinedes de pi blanc (Pinus halepensis),
amb sotabosc de màquies o garrigues amb ullastre (Olea europaea var. sylvestris), margalló
(Chamaerops humilis), de les contrades marítimes càlides (1.099,8 ha) a la zona nord de la
serra de Cardó. També hi ha una superfície important de pinedes de pi roig (Pinus sylvestris),
calcícoles, catalanídiques (i auso-segàrriques) (772 ha) a les zones més elevades del Massís
dels Ports.
Les zones urbanes i industrials ocupen unes 733,35 ha, que representa el 3,33% de la superfície
municipal, i es troben bàsicament a les zones més planeres de la plana fluvial. La zona industrial
més gran es correspon al polígon Baix Ebre, al sud-est del municipi.
Finalment cal destacar, no per la seva superfície quan als hàbitats sinó per la importància
estructuradora que té, les 347,18 ha que ocupen les aigües corrents associades
majoritàriament a l’Ebre i als barrancs de Lledó i de la Fullola. Associat a l’hàbitat d’aigües
corrents hi ha el de boscos i bosquines de ribera que, amb una superfície de gairebé 100 ha es
concentra a les illes i vores de l’Ebre.
També cal destacar la superfície ocupada per roques no litorals, bàsicament cingles i penyals
calcaris de muntanya, a les parts més altes dels Ports i en alguns punts de la serra de Cardó-Boix
(210,87 ha). Aquest hàbitat ve determinat per la manca de sòl, la qual cosa determina una
vegetació gairebé inexistent que s’ubica a les fissures de les roques.
Aquesta notable diversitat d’ambients presents al municipi, com camps de conreu, hortes,
pinedes, alzinars, boscos de ribera, etc., fan que existeixi una gran diversitat d’espècies arbòries
o subarbòries i una gran representació d’exemplars o agrupacions interessants que conformen
un important patrimoni natural.
D’altra banda, en el marc de la Directiva 92/43/UE, es defineixen tota una sèrie d’hàbitats
d’interès comunitari en funció que compleixin alguna d’aquestes característiques:
26

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
1) Estan amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural en la Unió
Europea.
2) Tenen una àrea de distribució reduïda a causa de la seva regressió o a causa de tenir
una àrea reduïda per pròpia naturalesa.
3) Són exemples representatius d’una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en
que es troba la UE, és a dir l’alpina, l’atlàntica, la boreal, la continental, la macaronèsica i
la mediterrània.
Així mateix, d’entre els hàbitats d’interès comunitari, la Directiva en defineix uns que són de
conservació prioritària; que són aquells hàbitats presents en el territori de la UE i amenaçats de
desaparició, la conservació dels quals suposa una especial responsabilitat per a la UE donada
l’important representació que aquests tenen dintre del territori comunitari respecte a la seva
àrea de distribució natural.
Taula 2.1.10. Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) presents al municipi de Tortosa
Codi
Superfície
Nom de l’HIC
Prioritat
HIC
(ha)
3250 Rius mediterranis amb vegetació del Glaucion flavi
12,92
4090 Matollars xeroacàntics endèmics oromediterranis 1,91
5110 Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos No
29,13
5210
Màquies i garrigues amb Juniperus spp. arborescents, no
dunars
prioritari
5,89
5330 Matollars termomediterranis i predesèrtics 3583,44
6220
Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-
Brachypodietalia)
Prioritari
63,86
8130
Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt
termòfila
253,09
8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola 379,06
9150 Fagedes calcícoles xerotermòfiles No
9,21
92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera prioritari 61,50
92D0
Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs
humits (Nerio-Tamaricetea) 23,12
9340 Alzinars i carrascars 225,42
9530
Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp.
salzmannii)
Prioritari
365,22
No
prioritari 1354,72
9540 Pinedes mediterrànies
9580 Teixedes mediterrànies Prioritari 6,03
TOTAL 6.374,52
Font: Bases cartogràfiques del DMAH
Al municipi de Tortosa hi són presents diferents hàbitats terrestres d’interès comunitari en el
marc de la Directiva d’Hàbitats i ocupen una superfície total de 6.374,5 ha. Entre ells, destaquen,
27

per la seva representativitat, els matollars termomediterranis i predesèrtics, amb una superfície
de 3.583,44 ha, seguides per les pinedes mediterrànies, amb 1.354,7 ha.
Quan a la prioritat, cal destacar la presència de tres Hàbitats d’interès comunitari de caràcter
prioritari que ocupen un total de 435,1 ha. Concretament són les pinedes submediterrànies de
pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) (365,2 ha) que es distribueixen arreu de les parts altes
del Massís dels Ports, els prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia)
(63,86 ha) concentrats a la zona dels Ports i a la zona del barranc del gall a la serra de Cardó-
Boix i una petita representació (6 ha) de les teixedes mediterrànies a la falda del massís dels
Ports (veure plànol 5).
Figura 2.1.11.
Hàbitats d’Interès Comunitari
HIC prioritaris
HIC no prioritaris
Font: Bases cartogràfiques del DMAH
A nivell dels espais d’interès natural del municipi hi ha un seguit de plantes protegides que és
important llistar:
28

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 2.1.11. Plantes protegides en els espais d’interès natural
Nom científic
Nom vulgar
Espais on es
protegeix
Comunitat
Campanula speciosa Campaneta gran EIN Els Ports Rupícola
Lonicera pyrenaica Xuclamel de roc EIN Els Ports Rupícola
Ephedra major Èfedra EIN Els Ports Bosquines mediterrànies
Antirrhinum pertegasi ------- EIN Els Ports Rupícola
Linaria glauca ------- EIN Serres de Cardó- Herbassars pedregosos
El Boix
Pinguicola grandiflora Viola d’aigua EIN Els Ports Degotall calcari
ssp. dertosensis
Pyrola chloranta Pírola EIN Els Ports Pinedes de pi roig
Pyrola secunda Pírola EIN Els Ports Pinedes de pi roig
Prunus postrata -------- EIN Els Ports Broles d’eriçons
Salix tarraconensis Salze de cingle EINs Els Ports i Rupícola
Serres de Cardó-El
Boix
Saxífraga longifolia Corona de rei EIN Els Ports Rupícola
Font: ISA del POUM de Tortosa
Finalment cal esmentar l’existència al municipi d’un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal
(PTGMF) aprovat que crea i promou la llei 6/1988, forestal de Catalunya. El PTGMF és un
document d’ordenació forestal, aplicable als boscos privats, que permet programar la realització
de treballs de gestió i millora forestal per un termini màxim de 30 anys.
Segons dades del DMAH del novembre del 2004, a Catalunya hi ha 2.604 Instruments
d’Ordenació Forestal (IOF) aprovats que ordenen 373.882 ha de superfície forestal privada (el
24,7% dels boscos privats de Catalunya).
Concretament al municipi de Tortosa hi ha 1 bosc privat que disposa d’Instrument d’Ordenació
Forestal (IOF) i que ordena 506,16 ha forestals de la zona dels Ports. A la taula i figura següents
es llista i ubica l’IOF que es localitza íntegrament al municipi de Tortosa:
Taula 2.1.12. IOF del municipi de Tortosa
Data
Superfície ordenada
Número IOF Non del Pla Tipus Vigència
aprovació
(ha)
521 CARLARES PTGMF 31/des/2018 21/feb/2008 506,16
Font: Centre de la Propietat Forestal del DMAH
29

Figura 2.1.12.
Ubicació de la finca privada que disposa d’IOF a Tortosa
CARLARES
Font: Centre de la Propietat Forestal del DMAH
2.4.2. FAUNA
Al igual que ha succeït amb la vegetació del municipi, l’acció de l’home ha anat artificialitzant i
degradant els ambients faunístics, provocant un progressiu deteriorament dels ecosistemes i
una recessió important de la fauna original de la zona.
Les característiques físiques, la vegetació existent i l’ús que se’n fa del sòl, determinen una sèrie
d’hàbitats que sostenen poblaments faunístics diferenciats. Amb això, en aquest apartat es fa
una breu descripció dels hàbitats faunístics presents al municipi i la fauna associada als
mateixos a partir dels estudis més recents:
Zones forestals
Zones de la plana
Marges fluvials
Les zones forestals, ubicades al l’est i oest del municipi, presenten una certa varietat d’hàbitats
que donen lloc a una gran diversitat d’espècies vegetals i animals. Alhora, el fet que trobem
intercalacions d’àrees de conreu, zones urbanes i abandonades fa que aquesta diversitat
d’espècies augmenti.
30

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Es citen a continuació les principals espècies de fauna associades a aquest ambient i que es
poden trobar als hàbitats presents a l’àmbit d’estudi:
Pinedes de pi roig
Els animals que hi viuen estan adaptats a les baixes temperatures hivernals, o bé migren en
aquest època. Són animals que busquen refugi en la vegetació forestal.
Entre els mamífers destaca la cabra salvatge (Capra pyrenaica hispanica), i l’escassíssim gat
salvatge o cerval (Felis sylvestris), a més d’esquirols (Sciurus vulgaris) i porcs senglars (Sus
scrofa). Hi trobem ocells sedentaris com el gaig (Garrulus glandarius), el pinsà (Fringila coelebs)
i la mallarenga carbonera (Parus major) i altres exclusivament estivals com el rossinyol
(Luscinia megarhinchos), el mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) o el rar colltort (Jynx
torquilla). L’escurçó (Vipera latasti), única serp verinosa de les nostres terres, és present en els
indrets més descoberts. Malgrat els insectes són en general poc vistosos, aquí podem destacar
la presència de la bellíssima papallona Graellsia isabelae i les del gènere Zygaena.
Fageda
Es tracta d’un hàbitat molt reduït al terme, que presenta un elevat efecte vora (es tracta d’una
taca allargassada, en la qual qualsevol punt es troba molt proper als boscos de pi roig que
l’envolten). Aquestes característiques, unides a la mobilitat dels animals, fan que malgrat
tractar-se d’un ambient molt diferenciat no presenti en el Port un poblament faunístic vertebrat
propi. Tanmateix, aquest ecosistema ofereix un hàbitat ben diferenciat per a molts invertebrats.
Roquissars: Cingles i pendents rocosos
Els cingles són indrets rocosos que presenten un pronunciat desnivell i una elevada
inaccessibilitat. Són escollits per ocells planejadors, per ser indrets des dels quals poden iniciar
el seu vol sense cap esforç. Entre els més destacats es troba el voltor comú (Gyps fulvus), l’àliga
daurada (Aquila chrysaetos) i el falcó peregrí (Falco peregrinus). Aquests grans rapinyaires i
carronyaires aprofiten les parets d’aquests cingles per fer el seu niu, on queda resguardat per la
seva inaccessibilitat. Però també altres ocells planejadors més petits utilitzen aquest hàbitat,
com el roquerol (Ptyonoprogne rupestris), el ballester (Apus melba) o l’oreneta cuablanca
(Delichon urbica).
Els pendents rocosos són molt utilitzats pels rèptils per escalfar-se, ja que al no tenir vegetació
acumulen millor la calor de la radiació solar. Entre ells podem destacar el llangardaix (Lacerta
lepida), les sargantanes (Podarcis hispanica, Psamodromus algirus), i les serps Coronella
austriaca i C. girondica (veure fotografia 01-HA).
Alzinar
Hi són presents grans mamífers com el porc senglar (Sus scrofa) i la geneta (Genetta genetta).
Entre els ocells hi abunda el pit-roig (Eritthacus rubecula), el cargolet (Troglodytes troglodytes)
i, a l’estiu, el tallerol de casquet (Sylvia atricapilla). Dels amfibis podem destacar la presència
d’adults de gripau (Bufo calamita) i dels rèptils la de la serp de vidre (Anguis fragilis).
Bosquines mediterrànies
Hi trobem mamífers com el teixó (Meles meles), el conill (Oryctolagus cuniculus) i la musaranya
(Crocidura russula). Petits ocells com el tallerol de garriga (Sylvia cantillans) o la bosqueta
31

vulgar (Hyppolais polyglotta) s’alimenten i nidifiquen aquí. A l’hivern el tord (Turdus philomelos)
es converteix en una important espècie cinegètica. Entre els rèptils destaca la presència d’ofidis,
amb espècies com la serp blanca (Elaphe scalaris) o la serp verda (Malpolon monspessulanus),
que és la més grossa de la península.
Coves
Destaquen per ser l’hàbitat de molts invertebrats que s’han adaptat a les condicions ambientals
subterrànies, amb manca de llum, elevada humitat i temperatures poc oscil·lants. Aquestes
adaptacions, lligades a l’aïllament geogràfic de les poblacions d’una determinada cova, ha donat
lloc a la presència d’importants endemismes. Hi podem destacar els coleòpters cavernícoles del
Port Paraphaenops brevihianus i Anillochays velox, el primer dels quals és una espècie protegida
dins l’EIN dels Ports.
Les zones de la plana, caracteritzades majoritàriament per ser zones obertes, presenten un
mosaic important de comunitats vegetals antròpiques, conreus agrícoles i vegetació ruderal de
camins, camps, zones urbanes, etc.. Aquest ambient dóna lloc a una varietat important de fauna.
Ambients urbans
Molts animals aprofiten les infraestructures construïdes per l’home com a refugi. En aquests
indrets les deixalles humanes constitueixen una font d’alimentació abundant. Així casetes de
camp, magatzems i zones urbanitzades constitueixen un hàbitat diferenciat, que és utilitzat per
les espècies més oportunistes.
Els mamífers més abundants aquí són els ratolins (Mus musculus), la rata comuna (Rattus
norvegicus) i la rata negra (Rattus rattus), encara que també en sovintegen altres com la guineu
o rabosa (Vulpes vulpes). Ocells com l’oreneta vulgar (Hirundo rustica) o la cuablanca (Delichon
urbica) aprofiten els edificis per fer-hi el niu. També hi ha rèptils molt antropòfils com el dragó
comú (Tarentola mauritanica), el dragó rosat (Hemidactylus turcicus) o la sargantana de paret
(Podarcis hispanica).
Conreus de secà
Corresponen majoritàriament a camps de conreu d’oliveres i garrofers. Aquests conreus es
disposen a les faldes de les muntanyes mitjançant l’abancalament del terreny, que es fa amb
murs de pedra en sec. L’abundància d’aliment en aquests conreus (els fruits o els insectes
associats al conreu) fa que siguin un hàbitat determinant per a l’alimentació de moltes espècies.
Es troben aquí petits mamífers com la musaranya nana (Suncus etruscus) i ocells nidificants
sedentaris com la merla (Turdus merula), el gafarró (Serinus serinus), la cadernera (Carduelis
carduelis) i el xot (Otus scops).
Aquests són indrets secs i càlids que constitueixen el principal hàbitat dels rèptils, als quals els
agrada assolellar-se en els seus marges. Entre ells destaquem les sargantanes (Podarcis
hispanica), el regandaix (Lacerta lepida), la serp blanca (Elaphe scalaris) i la verda (Malpolon
monspessulanus).
32

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Conreus de regadiu
En aquests conreus trobem l’omnipresent guineu o rabosa (Vulpes vulpes), l’eriçó fosc
(Erinaceus europaeus) i el ratolí de camp (Mus spretus). Entre els ocells nidificants podem
destacar la puput (Upupa epops), la bosqueta vulgar (Hyppolais polyglota) i la merla (Turdus
merula). També trobem amfibis com els gripaus (Bufo bufo) i rèptils com la serps de vidre
(Anguis fragilis), que té aquí el seu límit meridional de distribució.
Els marges fluvials i, especialment les illes de l’Ebre, són hàbitats interessants des del punt de
vista de la riquesa de fauna que hi contenen ja que són zones atractives per la nidificació d’ocells
i com a zones de biòtop-pont entre les grans zones humides per als ocells migratoris. No
obstant, les fortes pressions que reben aquestes zones (ocupació de l’espai litoral,
contaminació de les aigües, etc..) fan que la seva funció ecològica es vegi reduïda i fins i tot
amenaçada.
Bosc de ribera
Destaca per la seva riquesa ornitològica, on es poden trobar fins i tot espècies procedents del
Delta de l’Ebre. Així trobem xixarretes de canyar (Acrocephalus scirpaceus), corbs marins
(Phalacrocorax carbo), blauets (Alcedo attis),... També hi viuen alguns rapinyaires nocturns com
el xot (Otus scops) o l’òliba (Tyto alba). Entre els mamífers destaquen els de mida més petita,
com les rates (Rattus rattus, R. norvegicus), els ratolins (Apodemus sylvaticus, Mus musculus) i
en els arbres més vells es poden trobar algunes rates-pinyades. També hi habiten adults de
granota (Rana perezzi) i serps d’aigua (Natrix maura, N. natrix).
Aquàtics temporals
Aquests hàbitats es corresponen a les basses argiloses i als aiguamolls del Polígon industrial
Baix Ebre.
Aquests biòtops són molt importants en la reproducció dels amfibis i de gran quantitat
d’insectes. En ells es desenvolupen les formes larvàries d’ambdós grups. Entre els amfibis es
poden destacar la presència de la granota comuna (Rana perezi), el gripau comú (Bufo bufo), el
gripau corredor (Bufo calamita), i els urodels tritó comú (Triturus marmoratus) i ofegabous
(Pleurodeles walti). Aquest darrer troba en les basses argiloses de la zona de Fullola i coll de
l’Alba el seu límit de distribució septentrional.
En els canyissars que envolten aquests hàbitats hi trobem ocells característics, com la boscarla
de canyar (Acrocephalus scirpaceus) i també molts altres del bosc de ribera. Cal destacar
l’important paper d’abeurador que tenen aquests hàbitats per a tots els grups d’animals (veure
fotografies 02-HA i 03-HA).
Aquàtics permanents
En el riu hi troben una gran quantitat d’espècies lligades a l’aigua permanentment o bé només en
un cicle de la seva vida. Així alguns insectes hi passen la seva fase larvària, com les conegudes
palometes (Ephoron virgo), que són efemeròpters amb larves filtradores que viuen enterrades al
fons del riu, i que tenen una fase adulta voladora que només té una vida de poques hores. En
canvi els tricòpters, entre els quals es troben els gèneres Hydropsyche i Ecnomus, són uns
invertebrats que passen tot el seu cicle de vida en el riu. La naiade Margaritífera auricularia, és
33

un molusc bivalve que presenta la seva probablement darrera població en el tram baix del riu, per
aquesta raó es troba protegida a l’EIN Illes de l’Ebre.
Els vertebrats es troben representats pels peixos, entre els quals es troben espècies com la
carpa (Cyprinus carpio), la tenca (Tinca tinca) i el recentment introduït silur (Silurus glanis).
a) Àrees de caça
Les figures de gestió cinegètica del municipi de Tortosa són: àrea privada, reserva nacional de
caça, reserva natural de fauna salvatge o zones sense gestió. Es detallen a continuació les
característiques dels espais de gestió cinegètica que es mostren a la següent figura.
FIGURES DE
GESTIÓ
CINEGÈTICA
Zones sense
gestió (ZSG)
Reserves
Naturals de
fauna salvatge
(RNFS): Illes de
l’Ebre
Reserva
nacional de
caça (RNC)
Àrees privades
de caça (APC)
Taula 2.1.13. Figures de gestió cingètica
CODI TITULAR NOM
RNC0006
T-10.074
T-10.111
T-10.146
T-10.184
T-10.236
T-10.246
Font: Serveis territorials del DMAH
Societat de
caçadors de
Tortosa i el seu
districte
Construcciones
Juan Bautista
Flores
Societat caçadora
“Campredó”
Societat de
caçadors de la
Rocassa
Societat de
caçadors “Sant
Bernabé”
Societat de
caçadors “Les
Tosses”
SUPERFÍCIE
(ha)
2.978,00
Illa Audí 34,05
Illa de
Vinallop
11,00
Illa de la
Xiquina
7,25
Ports de 28.587,17
Tortosa (2.047,77 a
Beseit
Tortosa)
INCLUSIÓ
ZONES
DE
REFUGI
Dertusa 9.362,4 NO
Chies 74,4 NO
Terralta 2.268,4 NO
La Rocassa 3.245,4 NO
Sant Bernabé 1.367,7 NO
Les Tosses 567,7 NO
34

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 2.1.13.
Figures de gestió cinegètica
Font:Serveis territorials del DMAH.
2.4.3. ESPAIS D’INTERÈS NATURAL I CORREDORS BIOLÒGICS
2.4.3.1. Espais d’Interès Natural del municipi de Tortosa
La conservació dels espais naturals té com a objectiu central la preservació de la diversitat
biològica i dels sistemes naturals. La situació de frontera bioclimàtica de les Terres de l’Ebre i la
seva complexa configuració topogràfica i litològica fan que aculli una diversitat d’ambients
especialment elevada en una superfície notablement reduïda.
Al municipi de Tortosa cal destacar la presència d’una diversitat d’espais d’interès natural que,
amb diferents graus de protecció, configuren un municipi amb importants valors naturals que
cal conservar. Així doncs, hi trobem un Parc Natural, una reserva natural parcial, tres espais del
PEIN, tres espais de la xarxa natura 2000, sis zones humides, una geozona, una reserva natural
de fauna salvatge i una reserva de caça. Alhora també es tindran en consideració altres espais
d’interès que, tot i no trobar-se sota cap figura de protecció, són interessants des del punt de
35

vista ambiental: els boscos d’utilitat pública, boscos amb plans tècnics de gestió forestal, arbres
monumentals o . Es llisten a continuació cadascun d’aquests espais (veure plànol 6):
o
o
o
o
o
o
o
Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports.
Parc Natural dels Ports de Tortosa-Beseit.
PEIN dels Ports, PEIN de la Serra de Cardó- el Boix, PEIN de les Illes de l’Ebre i PEIN dels
barrancs de Sant Antoni – Lloret – La Galera.
Xarxa Natura 2000 de la Serra de Cardó- el Boix, XN2000 del sistema prelitoral
meridional i XN2000 de les Riberes i Illes de l’Ebre.
Zones humides de les Illes de l’Ebre: Illa d’Audí, Illa de la Xiquina i la Illa de Vinallop, Illa
dels barrancs dels Estrets, Marjal de Campredó i l’Aiguabarreig Ebre – Riera de la Galera.
Geozona Mont-Caro – El Toscar
Reserva Natural de Fauna Salvatge de les Illes de l’Ebre.
Figura 2.1.14.
Espais Protegits i zones humides del municipi de Tortosa
Reserva Natural Parcial
Parc Natural
PEIN
Xarxa Natura 2000
Zones humides
geozones
Reserva Natural de Fauna Salvatge
Font: Bases cartogràfiques del DMAH
Es descriuen breument a continuació les principals característiques d’aquests espais que es
troben sota alguna figura de protecció:
Alhora, també caldrà tenir en compte altres espais que, tot i que no es troben sota cap figura de
protecció, tenen elements ambientals d’interès que cal tenir en compte.
36

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
a) Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports
Un dels valors biològics més importants del massís dels Ports és la presència de fagedes de
caràcter relictual donat que representen porcions aïllades d’una vegetació que actualment té el
seu òptim en zones geogràfiques de més al nord. Un altre dels trets que donen importància a
aquestes fagedes és el fet de que són les més meridionals d’Espanya, és a dir, les situades més
al sud.
La població de faig als Ports està dividida en nou subpoblacions, més o menys aïllades les unes
de les altres, però relativament pròximes. Les set subpoblacions més importants queden
incloses dins la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports. Les masses de faig més
importants són les localitzades al Barranc del Retaule al terme de la Sénia, amb unes 50
hectàrees. També són importants les fagedes de les Faixes Tancades al Barranc de la Vall i les de
Serrassoles, al peu dels cingles de la mola que porta el mateix nom.
Figura 2.1.15.
Imatge de la reserva natural parcial de les fagedes dels Ports
Font:Plantes del Port, I (2008)
El municipi de Tortosa té unes 70 ha de la reserva incloses al seu terme municipal que
representen poc més del 8% de la superfície total (866,9 ha).
37

Figura 2.1.16.
Reserva natural parcial de les fagedes dels Ports
Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del DMAH
La dinàmica d’aquestes fagedes ha estat molt interessant ja que després de la intensa pressió
de l’home que tant ha afavorit el pi rojal, s’observa que les clapes de fagedes creixen de manera
sostinguda i recuperen bona part dels espais que en el passat els pertanyien.
b) Parc Natural dels Ports de Tortosa-Beseit
Els Ports, a cavall entre Catalunya, València i Aragó, són un massís calcari de relleu escarpat i
abrupte que ha estat humanitzat des de temps prehistòrics. El massís fa de transició entre el
Sistema Mediterrani Català i el Sistema Ibèric.
Es tracta d’un conjunt de materials calcaris del mesozoic, molt replegats i trencats per falles,
que donen lloc a diverses singularitats paisatgístiques. La vegetació mediterrània característica
de la seva situació és substituïda a mesura que es guanya alçada per una de submediterrània.
Tot això dóna lloc a una gran diversitat biològica, amb espècies vegetals i animals singulars per
la seva raresa o localització amb abundància d’endemismes.
L’home ha trobat sempre en els Ports una font de recursos naturals per a la seva subsistència i
per als seus interessos. Actualment, formen part del paisatge subtils pinzellades d’història com
38

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
els masos, els forns de calç, els pous de neu, les carboneres, els marges de pedra seca i els
camins empedrats.
Tot i la intensa humanització, aquest territori, tant explorat i explotat històricament, se’ns
presenta avui com un espai natural feréstec i ple de vida salvatge. La importància dels seus
valors naturals i la necessitat de conservar-los, va motivar a la Generalitat de Catalunya a crear
el Parc Natural dels Ports i la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports, dues figures de
protecció especial que han de garantir la preservació dels valors naturals i vetllar per
l’aprofitament sostenible dels recursos. També van ser declarats Reserva Nacional de Caça per
la Llei 37/1966, amb la qual es regula el seu aprofitament cinegètic.
El Parc Natural dels Ports té una superfície total de 35.050,33 ha, un 5,9% de les quals es troba
formant part del terme municipal de Tortosa: 2.064,74 ha.
Figura 2.1.17.
Parc Natural dels Ports
Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del DMAH
39

c) Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)
El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN d’ara en endavant), aprovat pel Decret 328/1992 de la
Generalitat de Catalunya, és un instrument de planificació territorial amb categoria de Pla
Territorial sectorial. Els objectius del PEIN són establir una xarxa d’espais naturals que reculli de
manera representativa la riquesa paisatgística i la diversitat biològica de Catalunya, alhora que
delimitar els espais i establir les mesures per la seva protecció.
El PEIN defineix i delimita una xarxa de 145 espais naturals representatius de l’amplia varietat
d’ambients i formacions que es troben a Catalunya. La superfície global acumulada d’aquests
espais equival aproximadament al 21% del nostre territori.
Al municipi de Tortosa trobem 4 espais PEIN que ocupen una superfície conjunta de 7.230,4 ha
(33% del municipi). L’espai amb major superfície dintre del municipi és el PEIN de les Serres del
Cardó- El Boix amb una superfície de 5.046,6 ha formant part del municipi (que representa el
31,2% del total de l’espai). El segon espai amb una major superfície és el PEIN dels Ports que
ocupa unes 2.097 ha al municipi de Tortosa, que representa només un 5,5% del total de l’espai.
En tercer i quart lloc estan els espais PEIN de les Illes de l’Ebre i els barrancs de Sant Antoni-
Lloret i la Galera.
Figura 2.1.18.
Espais PEIN del municipi de Tortosa
Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del DMAH
40

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 2.1.14. Espais del PEIN a l‘àmbit del municipi de Tortosa
Nom de
l’Espai PEIN
Superfície total
de l’espai PEIN
(ha)
Superfície de l’espai dins del municipi
de Tortosa
ha %
els Ports 38.354,13 2.078,04 5,41
Barrancs de
Sant Antoni-
Lloret-la
261,27 35,87 13,73
Galera
Serres de
Cardó-el Boix
16.143,96 5.049,05 31,3
Illes de l'Ebre 98,06 55,29 56,38
TOTAL 7.218,25 32,82
Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del DMAH
Es descriuen breument a continuació els espais PEIN que no s’hagin descrit més amunt:
L’espai PEIN dels barrancs de Sant Antoni – Lloret – la Galera representa uns elements de gran
singularitat a les terres meridionals, com un dels pocs exemples ben conservats de rambla
mediterrània a Catalunya. Conserva una mostra representativa de la vegetació característica
d'aquests ambients de rambla, amb alguns elements de notable interès. Cal remarcar també
l'interès d'aquest espai, com a refugi faunístic per algunes espècies mediterrànies. Apart dels
valors biològics cal destacar els paraments estètics, d'un paisatge únic a les nostres terres, que
contrasta fortament amb l'homogeneïtat de la plana agrícola.
L’espai PEIN de les Serres de Cardó-el Boix és un espai natural que és representatiu de les serres
pre-litorals del Sistema Mediterrani Central. Estan formades per materials calcaris mesozoics,
fortament plegats per encavalcaments i trencats per falles, que donen lloc a un relleu complex i
abrupte, amb nombroses singularitats.
El paisatge vegetal és el característic mediterrani, amb accentuats contrastos entre les
vessants obagues i les de solell. Aquest conjunt conté una rica i variada fauna.
Els PEINs de les Serres de Cardó-el Boix, Serres de Pàndols-Cavalls, Barrancs de Sant Antoni-
Lloret-la Galera tenen un pla especial de delimitació aprovat definitivament el 16 de novembre
del 2.004.
L’espai PEIN de les Illes de l’Ebre engloba el conjunt de les illes del riu Ebre situades entre Flix i
Tortosa. Dins el terme municipal de Tortosa, pertanyen a l’espai l’illa de Vinallop, l’illa d’Audí i l’illa
de la Xiquina.
Les illes de l’Ebre són una bona mostra de la geodinàmica fluvial d’aquest gran riu, variant la
seva forma de manera continuada. Contenen una vegetació de ribera molt ben constituïda, en
41

alguns llocs substituïda per canyissars i herbassars. Serveixen de refugi d’una interessant fauna
i d’àrea de repòs d’ocells migradors.
Han estat declarades, per l’Ordre 10/11/1995, reserva natural de fauna salvatge. La funció
d’aquestes reserves és protegir determinades espècies i/o poblacions de fauna salvatge en
perill d’extinció. Per això es prohibeixen aquelles activitats que poden perjudicar l’espècie o
població per la qual s’ha fet la protecció.
d) Espais de la Xarxa Natura 2000
La Xarxa Natura 2000 és una xarxa europea d’espais naturals protegits que representa la
iniciativa més important de la Unió Europea en política de conservació. El seu objectiu és la
conservació de la biodiversitat, bé que de forma compatible amb el manteniment de l’activitat
humana que es desenvolupa en aquests espais. A Catalunya, la xarxa comporta la conservació
de més del 25% del territori, i s'integra al sistema d’espais naturals protegits.
La Xarxa Natura inclou Llocs d’Interès Comunitari (LIC) – fruit de l’aplicació de la Directiva
92/43/CEE- i Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), fruit de l’aplicació de la Directiva
79/409/CEE.
A l’àmbit del municipi de Tortosa hi ha inclosos 3 espais de la Xarxa Natura 2000: Sistema
prelitoral-meridional (ES5140011), Serres de Cardó-el Boix (ES5140006) i les Riberes i Illes de
l’Ebre (ES5140010).
Els espais inclosos en la Xarxa natura 2000 ocupen un total de 7.236,43 ha al municipi de
Tortosa, que representen gairebé el 33% de la superfície municipal. Els espais es solapen amb
altres figures de protecció.
Es detallen a continuació la superfície i característiques principals de cadascun dels espais i la
seva ubicació:
42

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Nom de
l’Espai
XN2000
Sistema
prelitoral
meridional
Serres de
Cardó - El
Boix
Riberes i
Illes de
l'Ebre
Taula 2.1.15. Espais de la Xarxa Natura 2.000 al municipi de Tortosa
Codi LIC ZEPA
ES5140011 Si Si
ES5140006 Si Si
ES5140010 Si No
Tipologia de
l’espai
Espais de
muntanya
interior
Espais de
muntanya
litoral
Espais
d’aiguamolls
litorals
Àmbit
Terrestre
Superfície
total de
l’espai
XN2000
(ha)
Superfície de
l’espai dins del
municipi de
Tortosa
ha %
51.680 2.113,9 4,1
16.144 5049,0 31,3
487 61,33 12,6
TOTAL 7.224,2 32,84
Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del DMAH
Figura 2.1.19.
Espais de la Xarxa Natura 2000 del municipi de Tortosa
Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del DMAH
43

Es descriu a continuació breument l’espai que no ha estat descrit als apartats anteriors.
L’espai de la Xarxa Natura 2000 del Sistema Prelitoral meridional coincideix força amb el PEIN
dels Ports, concretament un 78,2% de l’àmbit es troba inclòs al Pla d’Espais d’Interès Natural.
Alhora, el 44,4% de l’espai forma part de la reserva nacional de caça.
La superfície que forma part del municipi de Tortosa representa el 4,1% del total de la superfície
de l’espai que abasta les comarques del Baix Ebre, Montsià, Terra Alta i Ribera d’Ebre.
En el cas dels espais de la Xarxa Natura 2000 de la Serra de Cardó-el Boix un 55% de l’espai inclou
el PEIN que reb el mateix nom. En l’espai de les riberes i illes de l’Ebre l’espai PEIN representa el
39,9% del total i el 48,9% correspon a la reserva natural de fauna salvatge.
e) Zones Humides de l’Inventari
L’inventari de les Zones Humides de Catalunya elaborat per la Direcció General de Boscos i
Biodiversitat, té com a objectiu facilitar l’aplicació i el compliment del que disposa l’article 11.1
de la Llei 12/1985, d’espais naturals, en relació a la protecció de les zones humides; i constituir
la base per a la redacció dels futurs Plans sectorials de zones humides corresponents a les
conques internes de Catalunya, a la conca de l’Ebre i a la del Xúquer.
És conegut que les zones humides són uns dels ecosistemes més diversos i rics biològicament
però, alhora, particularment fràgils i vulnerables i, per aquest motiu, cal conèixer la seva
localització, extensió i característiques i particularitats per tal de fomentar-ne una gestió
adequada.
Al municipi de Tortosa hi ha 6 petites àrees humides del Catàleg de Zones Humides de la
Generalitat de Catalunya que ocupen 96,54 ha i es corresponen a 4 Illes de l’Ebre, el marjal de
Campredó i l’aiguabarreig Ebre –Riera de la Galera (veure plànol 8).
44

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 2.1.20.
Zones humides del municipi de Tortosa
Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del DMAH
El conjunt de les zones humides de les Illes de l’Ebre, tant les illes que formen part del PEIN com
les que no, representen un rosari de biòtops-pont que faciliten els desplaçaments de multitud
d’ocells de les zones humides, des dels aiguamolls litorals – majoritàriament el Delta de l’Ebre –
vers la península ibèrica. En tenir una problemàtica ambiental força semblant, convindria
plantejar-se la seva gestió i conservació de forma global.
La Illa d’Audí, que forma part de l’espai PEIN i ha estat declarada reserva natural de fauna
salvatge, destaca per les comunitats forestals de ribera i per una ornitofauna diversa i abundant.
Ocupa una superfície de gairebé 54 ha, és de propietat privada i es localitza al marge esquerre de
l’Ebre. De totes les illes del PEIN «Illes de l’Ebre» aquesta és la que presenta més problemes de
conservació i caldria ordenar-ne els usos.
A 500 metres de l’anterior s’ubica l’Illa del barranc dels estrets que, amb una superfície de poc
més de 2 ha, s’ha anat formant amb els sediments arrossegats pel barranc dels Estrets. Aquesta
petita illa fluvial ha experimentat en poc temps una bona colonització per part del bosc de ribera
(salzeda arbustiva).
45

La Illa de la Xiquina, que també forma part de l’espai PEIN, amb una superfície de poc més de 9 ha
és, en comparació a les altres illes, una de les que conserva millor comunitats forestals de ribera,
especialment les alberedes (HIC codi 92A0) i els tamarigars (HIC codi 92D0). El seu estat de
conservació és força bo, tot i que s’hi detecta una excessiva presència humana amb els
problemes ambientals que això pot suposar.
La Illa de Vinallop, que forma part de l’espai PEIN i ha estat declarada reserva natural de fauna
salvatge, abasta una superfície de 22,93 ha i està configurada per petites està configurada per
petites badies llimoses on es desenvolupa una vegetació helofítica i on destaquen espècies com
Phragmites australis, Typha sp., Carex hispida, Scirpus lacustris, S. maritimus, etc.. La vegetació
forestal està constituïda per l’albereda (HIC codi 92A0). També destaca una ornitofauna diversa i
abundant. El seu estat de conservació és ben acceptable.
El Marjal de Campredó es localitza dins el polígon industrial del Baix Ebre i ocupa una superfície
de 7,55 ha. Es tracta d’una interessant zona humida d’origen natural amb una notable diversitat
biològica i la presència d’algunes espècies de flora i fauna rares a Catalunya li atorguen un
interès especial. Se situa al límit dels conglomerats plioquaternaris al peu de la terrassa fluvial,
vora l’actual llera d’inundació del riu i indret on se sol produir localment un important aflorament
d’aigües subterrànies que alimenta els aiguamolls. La qualificació de sòl industrial i l’aïllament
de l’espai per part de carreters són les principals amenaces a la seva conservació.
L‘aiguabarreig Ebre – riera de la Galera, amb una superfície de menys d’1 ha (0,82 ha), destaca
per la presència d’amfibis de notable singularitat, i pels retalls de bosc de ribera que es
conserven. La riera de la Galera neix al massís del Port i desemboca a l’Ebre, al terme de Tortosa.
La riera de la Galera presenta una enorme variabilitat ecològica des del seu naixement, al massís
del Port, fins la seva desembocadura al riu Ebre.
f) Geozones
La geozona del Mont-Caro – El Toscar, amb una superfície de709,22 ha al municipi de Tortosa
(10% de la superfície total) pertany al sector nord de la serra dels Ports de Beseit i destaca per la
presència d’uns dipòsits piroclàstics molt interessants (veure plànol 8).
Quan a la seva rellevància geològica cal destacar que la geozona estudiada és només una part de
la serra dels Ports de Beseit i que en aquesta les estructures tectòniques tenen una notable
importància com també ho tenen els materials, sobretot carbonàtics que la componen. Totes
aquests facetes li confereixen el característic relleu abrupte, propi d’un massís calcari de les
seves dimensions.
Les estructures tectòniques són majoritàriament plecs i encavalcaments amb una direcció NE-
SW. Aquestes estructures es formaren durant l’orogen alpí, a l’Oligocé.
Els materials de la zona tenen un gran valor estratigràfic per la seva excepcional conservació.
Finalment, pel que fa als registres d’evolució geològica cal destacar que aquesta zona és un
exemple més de l’efecte de l’orogen alpí en la regió, el qual formà diverses unitats geològiques
46

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
de gran importància en l’actualitat, com són la serralada Costera Catalana, la Zona d’Enllaç i la
serralada Ibèrica.
Figura 2.1.21.
Geozona del Mont Caro - Toscar
Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del DMAH
g) Reserva Natural de Fauna Salvatge
Les Reserves Naturals de Fauna Salvatge (RNFS) són reserves de petita superfície creades per a
la protecció dels hàbitats d'espècies protegides de Catalunya que, a causa de l'estat de les
seves poblacions, tenen la seva supervivència amenaçada i, per tant, es troben incloses dins del
catàleg de la fauna amenaçada de Catalunya. Aquestes reserves es declaren mitjançant una
ordre a partir de la Llei 3/1988, de protecció dels animals.
Al municipi de Tortosa s’hi troba una part de la Reserva Natural de Fauna Salvatge de les Illes de
l’Ebre. Aquesta reserva està formada per cinc illes de l’Ebre, dues de les quals (la illa d’Audí i de
Vinallop) formen part del municipi de Tortosa i ocupen un total de 46,1 ha, aproximadament el
52% del total de la superfície de la reserva (88,9 ha).
47

Figura 2.1.22.
Reserva natural de fauna salvatge de les Illes de l’Ebre a Tortosa
Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del DMAH
Segons l’ordre de 10 de novembre de 1995 (DOGC num. 2130 de 20/11/1995), per la qual es va
declarar reserva natural de fauna salvatge les illes de l'Ebre, a part del seu interès paisatgístic, la
reserva presenta una vegetació forestal de ribera notablement rica i ben conservada. Aquestes
àrees de vegetació exuberant, contrasten força amb el territori àrid que les envolta, i tenen una
gran importància com a refugis d’espècies rares a la Catalunya mediterrània; i, sobre tot, com a
zones clau per al refugi i l’alimentació dels ocells migratoris durant els seus viatges.
h) Espais oberts de protecció especial, territorial i preventiva del Pla Territorial de les Terres
de l’Ebre
La proposta d’espais oberts del Pla Territorial de les Terres de l’Ebre (actualment a informació
pública la revisió del Pla del 2.001) fa referència a tot el sòl sotmès, d’acord amb el planejament
urbanístic vigent en el moment de la redacció del Pla, al règim de sòl no urbanitzable. El Pla
considera el sòl no urbanitzable com una part important del patrimoni natural i cultural del
territori i com un component fonamental d’ordenació d’aquest, i no com una mera reserva de sòl
a l’espera d’ésser urbanitzat en un futur més o menys llunyà. Per tant, la seva planificació i
gestió són imprescindibles per tal de garantir el funcionament eficient i sostenible tant del
conjunt del territori com de cadascuna de les seves parts.
48

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Mitjançant el sistema d’espais oberts, el Pla assenyala aquelles parts del territori que, en
principi, han d’ésser preservades de la urbanització i, en general, dels processos que poguessin
afectar negativament els seus valors paisatgístics, ambientals, patrimonials i econòmics, sense
perjudici de les actuacions que poden autoritzar-se en les circumstàncies i condicions que el Pla
estableix.
El Pla estableix tres categories bàsiques de sòl no urbanitzable segons el grau de protecció que
els atorga davant les possibles transformacions:
- el sòl no urbanitzable de protecció especial
- el sòl no urbanitzable de protecció territorial
- el sòl no urbanitzable de protecció preventiva
La inclusió d’un sòl no urbanitzable determinat en una o altra categoria es produeix en funció de
les seves característiques atenent als objectius específics esmentats anteriorment, ja que no
tot el sòl no urbanitzable compleix les mateixes funcions territorials ni té el mateix valor.
Sòl de protecció especial
El Pla atorga protecció especial a aquells sòls no urbanitzables que pels seus valors naturals o
per la seva localització en el territori, el Pla considera que són els més adequats per integrar una
xarxa permanent i contínua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el
conjunt d’espais oberts del territori amb els seus diferents caràcters i funcions.
Dintre de la categoria de sòl de protecció especial s’inclouen els següents espais: PEIN, Xarxa
natura 2000, Parcs naturals, Reserves Naturals parcials, Reserves naturals de fauna salvatge,
zones de caça controlada, refugis de fauna salvatge, zones humides, espais d’interès geològic,
zones del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC), HIC, forests del Catàleg d’utilitat
pública, espais inclosos al Pla de recuperació de la llúdriga i espais sotmesos a acords de
custòdia del territori.
Al municipi de Tortosa trobem inclosos com a sòl de protecció especial: els espais PEIN i de la
Xarxa natura 2000; el riu Ebre; les zones limítrofes als espais PEIN; les zones humides no
incloses al PEIN; les superfícies continues relativament extenses d’HIC prioritari i els HIC no
prioritaris de les àrees amb més necessitat de protecció; els boscos d’utilitat pública i els forests
i els terrenys forestals propietat d’entitats públiques no inclosos al catàleg de forests d’utilitat
pública; i els sòls agrícoles que es consideren part fonamental dels singular mosaic d’hàbitats
que contribueixen al manteniment de la biodiversitat de les Terres de l’Ebre com la plana al·luvial
del riu entre Xerta i el Delta.
El PTP defineix quina és la regulació i com ha de ser la gestió d’aquests espais.
Es representen a continuació els sòls de protecció especial presents al municipi de Tortosa
diferenciant entre el sòl no urbanitzable de valor natural i localització i els espais PEIN i de la
Xarxa Natura 2000:
49

Figura 2.1.23.
Espais oberts de protecció especial proposats pel PTP de les Terres de l’Ebre
(avantprojecte del nou PTP de les Terres de l’Ebre)
Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques de l’avantprojecte del PTP de les Terres de l’Ebre DPTOP
Sòl de protecció territorial
El sòl de protecció territorial que defineix el PTP de les Terres de l’Ebre comprèn aquell sòl que el
Pla no considera necessari que formi part de la xarxa de sòl de protecció especial, però que té
valors, condicionants o circumstàncies que motiven una regulació restrictiva de la seva possible
transformació.
El Pla distingeix tres motius pels quals el sòl ha d’ésser considerat sòl de protecció territorial i,
en conseqüència, ha de ser preservat o se n’ha de condicionar la transformació a un suficient
interès territorial:
– Interès agrari i/o paisatgístic
– Potencial interès estratègic
– Riscos o afectacions
Els sòls inclosos dins la categoria de sòl no urbanitzable de protecció territorial, han de restar
dins el sòl no urbanitzable de manera indefinida, en tant que hi hagi altres alternatives de sòl de
menor valor o més adients, excepte aquells usos que es consideri que pel seu especial interès
públic general –que depassi l’esfera local– i estratègic és adient localitzar-los dins aquest sòl.
50

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 2.1.24.
Espais oberts de protecció territorial proposats pel PTP de les Terres de l’Ebre
(avantprojecte del nou PTP de les Terres de l’Ebre)
Potencial interès estratègic
Interès agrari paisatgístic
Subjecte a risc
Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques de l’avantprojecte del PTP de les
Terres de l’Ebre DPTOP
Tal i com s’observa a l’anterior figura, al municipi de Tortosa el PTP defineix bàsicament sòls
subjectes a riscs, associat a les zones inundables de la plana fluvial de l’Ebre. La major part
d’aquest àmbit fluvial s’ha inclòs dins el sòl no urbanitzable de protecció especial pel seu
innegable valor natural i com a gran connector ecològic. Els terrenys situats a la plana fluvial de
l’Ebre que no formen part del PEIN ni de cap altra protecció especial es protegeixen
territorialment –a més del seu valor agrari i paisatgístic– per la seva característica de sòls
sotmesos a riscos o afectacions, atesa la seva inundabilitat, ja que exerceixen com a espais de
laminació de les eventuals avingudes del riu.
S’inclou també una petita zona, que pertany bàsicament als municipis de l’Aldea i Camarles, de
potencial interès estratègic associada a la contigüitat amb el polígon Catalunya Sud. No s’inclou
cap sòl d’interès agrari i paisatgístic al municipi.
El PTP també defineix quina és la regulació i com ha de ser la gestió dels sòls de protecció
territorial.
51

Sòl de protecció preventiva
En darrer lloc, els sòls de protecció territorial fan referència a els sòls classificats com a no
urbanitzables en el planejament urbanístic vigent que no hagin estat considerats de protecció
especial o de protecció territorial. El Pla considera que cal protegir preventivament aquest sòl,
sense perjudici que, mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal i en el marc de
les estratègies que el Pla estableix per a cada assentament, es puguin delimitar àrees per a
ésser urbanitzades i edificades, si escau.
Figura 2.1.25.
Espais oberts de protecció preventiva proposats pel PTP de les Terres de l’Ebre
(avantprojecte del nou PTP de les Terres de l’Ebre)
Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques de l’avantprojecte del PTP
de les Terres de l’Ebre DPTOP
Tal i com s’analitza al següent apartat, els sòls de protecció especial, territorial i preventiva que
es proposen al PTP de les Terres de l’Ebre suposaran una millora important en la connectivitat
ecològica del municipi (veure plànol 7).
52

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 2.1.26.
Espais oberts de protecció especial, territorial i preventiva proposats pel PTP de
les Terres de l’Ebre (avantprojecte del nou PTP de les Terres de l’Ebre)
Sòls de protecció especial
Sòls de protecció territorial
Potencial interès estratègic
Interès agrari paisatgístic
Subjecte a risc
Sòls de protecció preventiva
Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques de l’avantprojecte del PTP de les Terres de l’Ebre DPTOP
i) Proposta d’ordenació dels espais lliures i el sòl no urbanitzable del POUM de Tortosa
A partir de l’avaluació de les característiques ecològiques dels ecosistemes presents al terme
municipi al POUM es va fer una proposta d’ordenació dels espais lliures i el sòl no urbanitzable
tenint en compte els criteris de manteniment del medi natural i la seva biodiversitat. El POUM de
Tortosa fa una proposta d’ordenació pels protegits, els espais que necessiten protecció, unes
zones d’esmorteïment d’impactes i uns corredors biològics (primaris, secundaris i terciaris).
Espais protegits
Són les àrees incloses en l’actualitat dins el Pla d’Espais d’Interès Natural que tenen ja una
protecció del seu medi físic i natural en l’actualitat. Inclou la totalitat dels Ports i les illes del riu
Ebre pertanyents al terme de Tortosa, i una porció de la serra del Boix situada a l’extrem NE del
terme.
Les recomanacions del POUM sobre aquests espais prioritzen la redacció i aprovació dels plans
especials que han de regir en cadascun d’ells. A més, en els Ports s’ha de redactar el document
relatiu al Pla de Millora intermunicipal que ha de regular el conjunt dels creixements extensius
existents en aquest espai.
53

Espais que necessiten protecció
Com a espais que necessiten protecció s’han identificat els espais extremadament fràgils,
espais rars al terme municipal i aquells que presenten un estat degradat. S’inclouen els
fragments del bosc de ribera i els aiguamolls del polígon industrial. Sobre aquests espais el Pla
en determina un conjunt de mesures de protecció i regulació, així com accions concretes,
encaminades a aconseguir el manteniment d’aquests dos hàbitats.
Les mesures pels espais que necessiten protecció recomanades pel POUM són:
- El manteniment de les seves àrees de distribució actuals, prohibint la destrucció de la
vegetació.
- La regeneració dels hàbitats, eliminant enderrocs i escombraries, i substituint els
canyars dins les taques de bosc de ribera per plantacions d’arbres típics d’aquest bosc;
- En el bosc de ribera es podrien habilitar alguns camins que arribessin fins la vora del
riu, on es podria instal·lar algun embarcador i punt de pesca, donant així una utilitat
lúdica a aquests espais protegits. També es podrien realitzar itineraris didàctics que
podrien utilitzar els centres d’educació primària i secundària.
- La rehabilitació de la zona dels aiguamolls del polígon, a més de servir de pantalla
verda del polígon industrial, podria incloure senders per passejar i mobiliari urbà que
permetin la utilització de la zona com lloc d’esbarjo.
Zones d’esmorteïment d’impactes
Envoltant les zones declarades Espais d’Interès Natural, i amb característiques semblants, el
POUM defineix les zones d’esmorteïment d’impactes. En ells regeixen unes normes especials, ja
que els impactes produïts molt prop dels espais d’interès natural, tenen gairebé sempre una
repercussió en el seu interior.
Corredors
Finalment es defineixen els corredors, classificant-los en primaris, secundaris i terciaris
depenent de l’abast de la connexió.
Els corredors primaris són a nivell estatal i connecten els espais del nord de la península amb el
Delta de l’Ebre a través de l’Ebre. L’espai proposat com a corredor primari és una franja que
oscil·larà entre els 50 i 100m a banda i banda de riu, tot i que aquesta franja podrà variar sempre
i quan l’àrea es mantingui aproximadament.
Les actuacions que es recomanen al POUM sobre aquest espai són:
- Regenerar els espais naturals públics i zones de servituds, eliminant escombraries i substituint
els canyars i herbassars nitròfils per plantacions d’arbres típics del bosc de ribera.
- No permetre la instal·lació de noves activitats dins la franja protegida
54

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Els corredors secundaris connecten els diferents espais d’interès natural de Catalunya recorrent
els diferents barrancs. Concretament, els barrancs de la vall Cervera, de Sant Antoni, de Lledó i
de la Galera connecten els Ports amb les ribes del riu, i per extensió, amb les illes fluvials. El
barranc dels Estrets connecta la serra del Boix amb l’illa d’Audí i el barranc de la Fullola fa la
connexió d’aquesta serra amb el Delta de l’Ebre.
L’espai protegit per cada corredor es delimitarà en una amplada entorn als 50m a banda i banda
del punt mig del llit del barranc, tot i que aquesta franja podrà variar sempre i quan l’àrea es
mantingui aproximadament.
Les recomanacions en aquests espais són el manteniment dels usos actuals.
Finalment els corredors terciaris i els espais d'interès local volen acabar de configurar una xarxa
verda i realitzar una bona connexió dels diferents espais naturals.
En general es tracta d’espais forestals que presenten les típiques bosquines mediterrànies, en
alguns punts amb pinedes de pi blanc. També s’engloben en alguns indrets els típics conreus de
secà d’oliveres i garrofers cultivats en vessants abancalades.
Les mesures recomanades en aquests espais són el manteniment dels usos actuals
Figura 2.1.27.
Proposta d‘espais oberts i sòl no urbanitzable del POUM de Tortosa
Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del POUM de Tortosa. Ajuntament de Tortosa.
55

j) Altres espais d’interès
Es descriuen a continuació alguns dels espais de major interès natural del municipi de Tortosa.
D’altres espais, no de menor interès, es llisten en altres apartats més específics del present
document.
Arbres monumentals
La gran varietat d’ambients presents al municipi fan que existeixi una gran diversitat d’espècies
arbòries o subarbòries i una gran representació d’exemplars o agrupacions interessants que
conformen un important patrimoni natural.
Entre la totalitat d’espècies arbòries del municipi alguns exemplars destaquen de la resta: els
arbres monumentals. Es tracta d’arbres que s’han identificat per les mesures excepcionals dins
de la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica i que són mereixedors de
mesures de protecció.
Segons el Decret 214/1987, sobre declaració d’arbres monumentals, en el seu article 2
s’estableixen un seguit de mesures de protecció a tenir en compte:
o
o
o
Els arbres declarats monumentals es consideraran protegits
Aquesta protecció implica la prohibició de tallar-los i d’arrencar-los totalment o parcial,
així com de danyar-los per qualsevol mitjà
Per a la realització dels tractament silvícoles i fitosanitaris que calguin per al
manteniment del bon estat de l’arbre caldrà l’autorització prèvia del Departament
d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural
Al municipi de Tortosa hi ha presents dos arbres monumentals a les pedanies de Bitem i Jesús.
Concretament, a la pedania de Bitem hi ha un plataner (Platanus x hispanica) proper a la
carretera T-301 que travessa el nucli, al km 6, entre el nucli urbà de Bitem i el de Santa Rosa de
Lima. A l’entrada a l’EMD de Jesús per la C12, davant l’ajuntament i just a la vora del canal de la
dreta de l’Ebre, hi ha un eucaliptus (Eucalyptus camaldulensis) de grans dimensions (veure
plànol 8).
56

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 2.1.28.
Ubicació dels arbres monumentals del municipi de Tortosa
Plataner monumental
T-301
Ebre
Bitem
EMD Jesús
Ebre
Eucaliptus monumental
Font: elaboració pròpia
57

Figura 2.1.29.
Vista general de l’eucaliptus de Jesús
Font: lavola
Boscos d’utilitat pública de Tortosa
Els Forests del Catàleg d’Utilitat Pública, definits per l’article 11 de la Llei 6/88 forestal de
Catalunya, cal conservar-los i millorar-los per la seva influència hidrològico-forestal. Els boscos
poden ser de titularitat pública, propietat de la Generalitat o les entitats locals, o privada,
incorporats al CUP mitjançant un conveni o consorci. Segons l’article 22.2 de la llei 6/1988, de 30
de març, forestal de Catalunya aquests terrenys han de ser qualificats pels instruments de
planejament urbanístic com a sòl no urbanitzable d’especial protecció.
A la comarca del Baix Ebre hi ha un total de 19.871,24 ha d’utilitat pública que representen el
43,74% de la superfície forestal total. Del total de superfície d’utilitat pública, 8.348,86 ha són
gestionades per la Generalitat i la resta (11.522,38 ha) entitats locals.
Al municipi de Tortosa cal destacar 5 forests d’utilitat pública ubicats a la zona dels Ports i de la
serra de Cardó-Boix que ocupen una mica menys de 4.000 ha. Hi ha d’altres forests públics que,
tot i tenen una petita part de la seva superfície al municipi de Tortosa, es troben formant part
majoritàriament dels municipis limítrofs com, per exemple, el forest de cova avellanes, marturi i
campassos gestionat per l’ajuntament de Roquetes; el forest de cova negra, pedrera, serra mala
i quinxà, gestionat per l’ajuntament de Tivenys; o el forest de Gabarda, gestionat per
l’Ajuntament de Alfara de Carles (veure plànol 8).
A la següent taula s’especifiquen els noms, superfície aproximada i entitat gestora dels forests
més destacats del municipi de Tortosa:
58

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 2.1.16. Forests públics destacats de Tortosa
Nom CUP Tipus titular Nom propietari
Àrea aproximada
(ha)
Mola de catí
392,13
Buinaca i fullola Entitats Ajuntament de 2500,63
Barranc del regatxol, figuerasses, ferradura i locals
Tortosa
512,40
tall nou
Vall d'en pastor, regues nous i carreretes Generalitat Generalitat de
497,71
Barranc de la galera, lloret i caro de Catalunya Catalunya
88,20
SUPERFÍCIE TOTAL APROXIMADA 3.991,07
Font: DMAH
Figura 2.1.30.
Ubicació dels Forests Públics més destacats de Tortosa
Buinaca i Fullola
Vall d’en Pastor, Regues
nous i carreretes
Mola de Catí
Barranc de la
Galera, Lloret i Caro
Barranc de regatxol,
figuerasses, ferradura i tall
Font: Bases cartogràfiques del DMAH
L’any 1.953, el 21 d’octubre, es va aprovar el projecte d’ordenació conjunta de les forests de la
Mola de Catí i el Barranc de Regatxol-Figuerasses. Al setembre del 2004 es va redactar un nou
projecte d’ordenació, per tal de canviar-ne la planificació, que va ser aprovat amb la resolució de
14 de març de 2005 de la Direcció de Medi Natural. En aquesta resolució s’identificava un
territori de reproducció de l’àliga calçada (Hieraaetus pennatus) al forest de la Mola de Catí, pel
qual establia un seguit de mesures a dur a terme: establir una zona d’evolució natural que
quedés exclosa de qualsevol actuació, activitat o tractament que pugés alterar l’ecosistema;
evitar tot els treballs que comportessin soroll durant la època de reproducció; en el cas que
calgués algun tipus d’actuació per la millora o manteniment dels valors naturals haurà de ser
tutelada pel Parc Natural.
59

Catàleg de paisatge de les Terres de l’Ebre
En el moment de redacció del present document s’està elaborant el Catàleg del Paisatge per
l’àmbit de les Terres de l’Ebre i no es disposa d’informació concreta. No obstant, cal esmentar la
seva existència ja que aquest catàleg definirà entre d’altres, espais considerats d’interès
paisatgístic que caldrà tenir en compte a l’hora de proposar accions de protecció i millora de les
zones d’interès natural del municipi.
El catàleg de paisatge de les Terres de l’Ebre definirà entre d’altres els espais amb valors
estètics, històrics i simbòlic-identitaris, i s’escolliran aquells on es dóna una major concentració
de valors, els quals molt sovint estan relacionats amb el manteniment en actiu d’activitats
agrícoles. Així, els espais que concentren arquitectura de la pedra seca sobre espais agrícoles
amb valor històric, o aquells on es reconeix un remarcable valor simbòlic identitari de l’espai
agrícola, ja sigui pel manteniment dels conreus típics o per la presència d’estructures de mosaic
agroforestal que conformen paisatges d’elevat valor estètic, o bé per tractar-se d’un model
d’estructuració agrícola que ha definit un patró de poblament determinat, serviran per delimitar
alguns espais oberts de protecció territorial.
Al punt 4.2 es fa una valoració del paisatge del municipi a partir de l’identificació i descripció de
les principals unitats i les visibilitats.
2.4.3.2. Connectivitat Ecològica
Actualment és sabut i contrastat que per garantir la conservació de la biodiversitat és bàsic
preservar no només els espais més valuosos des del punt de vista natural sinó que també cal
garantir els principals fluxos ecològics entre aquests. Segons les teories de la conservació dels
ecosistemes, per a garantir la conservació dels fluxos naturals entre els espais d’interès cal
planificar i gestionar la matriu territorial on es troben immersos aquests espais cercant el màxim
de permeabilitat biològica, i reforçar la connectivitat entre els espais d’interès natural
mitjançant eixos de connexió principals. Es tracta de permetre la dispersió de les espècies i la
seva interacció genètica, ja que és una exigència de la legislació i una de les estratègies
principals a nivell internacional i comunitari per a la conservació de la diversitat biològica.
A Catalunya, el PEIN configura el disseny del sistema d’espais protegits sobre la base d’unitats
discretes que formen una estructura territorial discontínua però assenyala la importància de la
connexió entre els espais protegits quan enuncia que: "els espais naturals no poden ser
concebuts com a illes relictuals, desconnectades del territori que les envolta. Cal una
planificació i una gestió integrades del territori global en què es troben immerses, cercant la
connectivitat biològica i, fins i tot, la continuïtat física, de manera que el sistema esdevingui una
autèntica xarxa" i promou una política de connectivitat quan afirma que "l’ordenació territorial ha
de preveure aquesta exigència ecològica, i protegir també aquells hàbitats naturals o
seminaturals que, actuant a tall de passadissos o extensions d’altres formacions, contribueixen
a la preservació de les zones o espècies de més vàlua."
El Pla territorial general de Catalunya (1995), marc de coherència de tots els altres plans,
programes i accions amb incidència territorial, assenyala, en relació amb els espais que són
60

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
objecte de protecció, que "els espais de lligam i de relació entre els espais del PEIN són aquells
espais que estructuren una xarxa contínua i els incorporen en un sistema territorial més ampli" i
que “cal tractar aquests espais com un sistema territorial integrat d’espais naturals que
ofereixin un continu natural i, d’aquesta manera, assegurar la continuïtat de la taca de sòl no
urbanitzable per tot el territori".
El Pla Territorial de les Terres de l’Ebre fa l’anàlisi de la resistència que oposen els diferents usos
del sòl al pas de la fauna terrestre. Amb això, el mapa de representació hipsomètrica de la
resistència al pas de la fauna permet copsar l’abast dels usos més impermeables proporcionant
una visió aclaridora dels principals riscos i colls d’ampolla de la connectivitat ecològica.
Figura 2.1.31.
Representació hipsomètrica de la resistència al pas de la fauna
Font: Avantprojecte del PTP de les Terres de l’Ebre DPTOP
Tal i com s’observa a la figura i s’analitza més amunt, la majoria d’espais d’interès natural es
disposen als extrems est i oest del municipi essent la plana fluvial la frontera entre ambdues
vessants muntanyoses. Això fa que la connectivitat entre els espais es vegi dificultada per la
presència d’assentaments a la zona de la plana. Alhora, l’encreuament del riu Ebre de nord a sud
i la disposició de les infraestructures de regadiu i les carreteres de manera paral·lela al riu fan
que suposin importants barreres difícils de superar.
61

Amb això, el connector municipal per excel·lència és l’Ebre i la presència de rieres i torrents que
desguassen a l’Ebre suposen una millora considerable en termes de connectivitat ecològica ja
que permeten afavorir els fluxos ecològics en sentit muntanya -riu.
Figura 2.1.32.
Principals eixos connectors sentit terra-mar
Principals cursos fluvials
Reserva Natural de Fauna Salvatge
Reserva Natural Parcial
Zones humides
Geozones
Xarxa Natura 2000
PEIN
Parc Natural dels Ports
Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del DMAH
Si a l’hora d’analitzar la connectivitat ecològica es té en compte la proposta pels espais oberts
del Pla Territorial de les Terres de l’Ebre s’observa com aquesta millora substancialment. Tal i
com s’esmentava més amunt el PTP crea una xarxa de sòl no urbanitzable de protecció especial
que té com a objecte la connectivitat territorial i ecològica entre els espais naturals protegits a
nivell nacional (PEIN i Xarxa Natura 2000) i que inclou els espais protegits i els de valor natural
i/o de localització. Aquesta xarxa es complementa amb la proposta d’espais de protecció
territorial – on s’inclouen les àrees de risc, d’interès paisatgístic i/o agrícola o amb un potencial
d’interès estratègic – i amb els espais de protecció preventiva – on s’inclouen la resta de sòl no
urbanitzable no inclòs en cap de les dues anteriors categories.
62

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 2.1.33.
Principals eixos connectors sentit terra-mar tenint en compte les propostes del
PT de les Terres de l’Ebre
Sòls de protecció especial
Sòls de protecció territorial
Potencial interès estratègic
Interès agrari paisatgístic
Subjecte a risc
Sòls de protecció preventiva
Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del DMAH i de l’avantprojecte del PTP de les Terres de l’Ebre
Solapant-se en gran mesura amb els sòls de protecció especial, preventiva i territorial del PT de
les Terres de l’Ebre, la proposta d’ordenació dels espais lliures i el sòl no urbanitzable del POUM
de Tortosa (espais protegits, espais que necessiten protecció, zones d’esmorteïment
d’impactes i els corredors biològics) suposarà un reforç dels eixos connectors del municipi
(veure punt 2.4.3.1. apartat i)).
63

3 L’ENTORN HUMÀ .................................................................................................................. 65
3.1 POBLACIÓ ......................................................................................................................................... 65
3.1.1 EVOLUCIÓ I ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ ....................................................................................................................... 65
3.1.2 DINÀMIQUES DEMOGRÀFIQUES ......................................................................................................................................... 68
3.1.3 FORMACIÓ ............................................................................................................................................................................ 72
3.1.4 CARACTERÍSTIQUES ESPECÍFIQUES PER NUCLIS DE POBLACIÓ ..................................................................................... 72

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
3 L’ENTORN HUMÀ
3.1 POBLACIÓ
3.1.1 EVOLUCIÓ I ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ
L’evolució de la població des de l’any 1.900 al 2.007 mostra una primera etapa de creixement
continuat de la població (fins al 1.955), seguida d’un període de crescudes i davallades que
s’interromp a partir de 1.975 quan la població de Tortosa va disminuir ràpidament. A partir de
l’any 2.001 aquesta tendència de creixement poblacional gairebé nul sembla acabada i es
detecta un augment significatiu de la població.
L’any 2.007 la població de Tortosa era de 34.832 habitants amb una densitat de població de
159,4 habitants per Km².
Figura 3.1. Evolució de la població de Tortosa, Baix Ebre i província de Tarragona (1900-2007)
Hab. Tortosa i Baixa Ebre
91000
81000
71000
61000
51000
41000
31000
21000
11000
800000
700000
600000
500000
400000
300000
200000
100000
1000
0
1900
1910
1920
1930
1936
1940
1945
1950
1955
1960
1965
1970
1975
1981
1986
1991
1996
2001
2006
Hab. Provincia Tarragona
2007
Tortosa Baix Ebre Tarragona (provincia)
Font : elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
És destacable el pes poblacional del municipi de Tortosa en la comarca del Baix Ebre durant el
període 1900-1975. En alguns d’aquests anys, els tortosins suposaven més del 70% del total de
la població comarcal (anys 1955, 1965, 1970 i 1975). Des d’aleshores però, aquest pes ha
disminuït: des de 1984 la població de Tortosa no ha superat el 46% del total de la població
comarcal.
65

L’estructura de població de Tortosa s’identifica amb les característiques de la comarca del Baix
Ebre i de Catalunya. Els percentatges són pràcticament idèntics als del Baix Ebre, si bé es
detecta un percentatge de població major de 65 anys respecte a Catalunya.
Taula 3.1. Població de Tortosa, Baix Ebre i Catalunya per franges d’edat – 1986, 1996 i 2006
Edats
Tortosa Baix Ebre Catalunya
1986 1996 2006 1986 1996 2006 1986 1996 2006
0-14 19,9% 15,0% 13,6% 20,3% 14,5% 13,1% 21,7% 14,7% 14,3%
15-64 63,3% 64,4% 68,0% 63,5% 65,0% 67,2% 66,0% 69,1% 69,2%
>65 16,8% 20,6% 18,4% 16,2% 20,5% 19,7% 12,3% 16,3% 16,5%
Total
Població
2.017 2.011 2.069 115.144 122.923 145.790 5.975.563 6.090.040 7.134.697
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat
Tal i com mostra el gràfic d’evolució de la població de Tortosa per grans grups d’edat en el període
2.000 - 2.007 que es presenta a continuació la població adulta (entre 15 i 64 anys) ha
augmentat significativament, mentre que la població de més de 65 anys s’ha mantingut
pràcticament estable.
Figura 3.2. Estructura i evolució de la població en grans grups d’edat de Tortosa (2000-2007)
Núm. habitants
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat
de 0 a 14 anys 15 a 64 anys 65 anys i més
66

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
La relació entre homes i dones en el municipi mostra un canvi de tendència: segons dades de
2006, els homes son majoria en el municipi (51,1% del total de la població). En els anys
anteriors, 1986 i 1996, les dones eren majoria: 51,8% i 57,7% respectivament.
Figura 3.3. Piràmides de població de Tortosa (1986-1996-2006)
1986
Homes
Dones
De 90 a 94 anys
De 80 a 84 anys
De 70 a 74 anys
De 60 a 64 anys
De 50 a 54 anys
De 40 a 44 anys
De 30 a 34 anys
De 20 a 24 anys
De 10 a 14 anys
De 0 a 4 anys
-1 200 -100 0 -800 -60 0 -4 00 -200 0 2 00 400 600 8 00 10 00 1 200
1996
Homes
Dones
De 90 a 94 anys
De 80 a 84 anys
De 70 a 74 anys
De 60 a 64 anys
De 50 a 54 anys
De 40 a 44 anys
De 30 a 34 anys
De 20 a 24 anys
De 10 a 14 anys
De 0 a 4 anys
-1200 -1000 -800 -600 -400 -200 0 200 400 600 800 1000 1200
2006
Homes
Dones
De 80 a 84 anys
De 70 a 74 anys
De 60 a 64 anys
De 50 a 54 anys
De 40 a 44 anys
De 30 a 34 anys
De 20 a 24 anys
-2000 -1500 -1000 -500 0 500 1000 1500 2000
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat
De 10 a 14 anys
De 0 a 4 anys
67

Les piràmides d’edat ens mostren aquest canvi de tendència en el pes de la població femenina al
municipi. Alhora, aquests gràfics també ens indiquen el procés d’envelliment de la població
degut, principalment, a la disminució de la població infantil. La resta de franges d’edat ha
augmentat considerablement.
3.1.2 DINÀMIQUES DEMOGRÀFIQUES
El creixement natural de la població de Tortosa en el període 1975-2006 és negatiu. Com es pot
observar en el gràfic, només es detecta un creixement positiu continuat entre 1975 i 1980 i
només en dos anys puntuals es produeix un creixement natural de la població (1982 i 2006). El
municipi ha patit un creixement negatiu constant. S’ha d’afegir però que aquest fet es deu més a
la disminució del nombre de naixements que a l’augment de les defuncions.
Figura 3.4. Evolució de naixements i defuncions a Tortosa (1975-2006)
900
800
700
600
500
400
300
200
100
0
1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat
Naixements
Defuncions
L’origen de la població de Tortosa és clarament català, l’any 2007 el 72% de la seva població era
nascuda a Catalunya, majoritàriament nascuts al Baix Ebre. És destacable però el fort augment
de la població d’origen estranger: mentre el 2001 aquest grup suposava el 5% del total de la
població, el 2007 és del 18,7%.
68

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 3.5. Origen de la població de Tortosa (1991-2007)
40.000
núm. habitants
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
261 437
5.854 6.535
1.461
4.613
4.660
4.071
4.186
4.115
2.846
2.985
2.774
2.981 3.027
21.732 22.006 20.627 21.245 21.155
5.000
0
1991 1996 2001 2006 2007
Mateixa Comarca Altra Comarca Resta de l'Estat Estranger
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat
El balanç migratori intern que registra el municipi pel període 1988-2006 suposa un augment de
29 habitants. Com mostra la taula següent els moviments migratoris han estat força regulars
d’un any en un altra; de fet es poden distingir dues etapes de forma clara: la primera, entre 1993
i 1999 on el balanç migratori és negatiu (excepte pel 1995); i una segon etapa, entre 2000 i el
2007, on el balanç és clarament positiu.
69

Taula 3.2. Balanç migratori intern de Tortosa, 1988-2006
Any
Mateixa
Comarca
Resta de la
Província
Resta de
Catalunya Resta Estat Total
1988 7 -50 36 -46 -53
1989 -58 -10 0 73 5
1990 -22 19 1 -1 -3
1992 -17 48 27 -1 57
1993 -83 -13 46 -8 -58
1994 -72 -55 29 0 -98
1995 -42 0 91 -9 40
1997 -96 -29 -4 11 -118
1998 -58 -41 -10 -72 -181
1999 -20 -63 10 1 -72
2000 155 19 84 134 392
2001 -10 -26 8 46 18
2002 -42 16 84 55 113
2003 35 45 120 68 268
2004 1 5 190 195 391
2005 -64 -28 177 -58 27
2006 -95 -34 169 -11 29
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat
En el cas del moviment migratori extern pel mateix període s’observa el clar augment de població
estrangera, principalment a partir de 2004.
Tal i com mostra la següent taula, els immigrants estrangers provenen en un 60% sobre el total
d’immigrants de països europeus no membre de la UE (29,2%), i també de l’Àfrica (30%). Els
immigrants d’origen americà i asiàtic suposen el 33,1% de la població immigrant.
70

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 3.3. Evolució immigrants d’origen estranger a Tortosa,1995 – 2006
Resta de la UE Resta d'Europa Àfrica Amèrica Àsia Oceania No consta
Total
1995 0 0 0 0 0 0 0 0
1997 0 0 6 1 1 0 0 8
1998 6 1 26 6 2 0 0 41
1999 13 8 43 34 2 0 0 100
2000 23 70 143 103 41 0 0 380
2004 104 293 389 148 218 1 4 1157
2005 90 295 418 91 327 0 4 1225
2006 104 371 381 202 219 1 -11 1267
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat
El creixement de la població de Tortosa mostra un canvi de tendència en el darrer quinquenni
respecte als períodes anteriors: mentre els períodes 1986-1991 i 1991-1996 el creixement de
població ha estat positiu, en el darrer quinquenni (1996-2001) la població ha patit un
decreixement del 7,11‰.
Principalment, aquest canvi es produeix com a conseqüència del canvi de tendència del saldo
migratori, ja que la resta d’indicadors (naixements, defuncions i creixement natural) es
mantenen molt semblants en tots els períodes.
Taula 3.4.
Saldo migratori per períodes a Tortosa
Període Naixements Defuncions
Creixement
natural Saldo migratori Creixement total
1986-1991 10,13‰ 11,51‰ -1,38‰ 5,83‰ 4,45‰
1991-1996 9,06‰ 12,11‰ -3,05‰ 7,18‰ 4,13‰
1996-2001 8,51‰ 11,61‰ -3,10‰ -4,01‰ -7,11‰
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
71

3.1.3 FORMACIÓ
3.1.3.1 Nivell d’instrucció i evolució en el temps
Seguint la tendència general, el nivell d’instrucció de la població de Tortosa és majoritàriament
bàsica, més del 50% de la població té estudis primaris. Es detecta un clar augment de la població
amb estudis secundaris i universitaris, destacant el segon grup on pràcticament s’ha doblat la
població amb estudis universitaris (d’un 8,39% a un 16,11%).
Es destacable assenyalar també la disminució de població sense estudis (d’un 17% al 1.991 a un
10,1% el 2.001) així com de la població que no sap llegir o escriure que es situa en un 1,6% el
2.001.
Tortosa
Taula 3.5. Nivell d’instrucció de la població a Tortosa i Catalunya, 1.991-2.001
No sap llegir o
escriure
Sense estudis
Estudis
primaris
Estudis
secundaris
Estudis
universitaris o
FP grau
superior
1991 2,20% 17,00% 59,78% 12,64% 8,39%
2001 1,61% 10,08% 57,32% 14,89% 16,11%
Catalunya
1991 2,20% 17,00% 59,78% 12,64% 8,39%
2001 1,61% 10,08% 57,32% 14,89% 16,11%
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
3.1.4 CARACTERÍSTIQUES ESPECÍFIQUES PER NUCLIS DE POBLACIÓ
El municipi està integrat per la ciutat de Tortosa i per cinc entitats locals menors o pedanies:
Bítem, Campredó, els Reguers, Vinallop i l’entitat municipal descentralitzada (EMD)de Jesús.
Tal i com es pot observar a la taula següent, la ciutat de Tortosa juntament amb l’EMD de Jesús
suposen el 90,7% de la població total.
72

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 3.6. Població de les entitats de Tortosa, 2007
Entitats de població Població 2007 Percentatge respecte total (%) Percentatge acumulat (%)
Vinallop 364 0,94% 0,94%
Reguers 709 1,82% 2,76%
Bitem 1.231 3,16% 3,16%
Campredó 1.340 3,44% 6,61%
Jesús 4.109 10,56% 10,56%
Tortosa 31.155 80,07% 90,63%
TOTAL 38.908 100% 100%
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Tortosa
73

3 L’ENTORN HUMÀ ................................................................ ¡ERROR! MARCADOR NO DEFINIDO.
3.2 RECURSOS I SERVEIS A LES PERSONES ........................................................................................ 75
3.2.1 LA SALUT ............................................................................................................................................................................... 75
3.2.2 L’ATENCIÓ A LES PERSONES ............................................................................................................................................... 78
3.2.3 DIMENSIONALITAT DE LA POBRESA I EXCLUSIÓ SOCIAL .................................................................................................. 81
3.2.4 IMMIGRACIÓ ......................................................................................................................................................................... 83
3.2.5 CULTURA I ESPORT .............................................................................................................................................................. 89
3.2.6 HABITATGE ........................................................................................................................................................................... 92
3.2.7 L’ENSENYAMENT ............................................................................................................................................................... 101
3.2.8 SENSIBILITZACIÓ AMBIENTAL I VERS LA SOSTENIBILITAT ............................................................................................. 118
3.2.9 ASSOCIACIONISME I PARTICIPACIÓ ................................................................................................................................... 119

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
3.2 RECURSOS I SERVEIS A LES PERSONES
3.2.1 LA SALUT
3.2.1.1 Serveis Sanitaris
Amb la missió d’aproximar-se al ciutadà, la sanitat pública catalana s’organitza en set regions
sanitàries: Alt Pirineu i Aran, Lleida, Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona, Barcelona, Catalunya
Central i Girona. La regió sanitària de les Terres de l’Ebre engloba les comarques de Ribera d’Ebre,
Terra Alta, Baix Ebre i Montsià i dóna servei a 182.462 persones (segons dades del cens de
població de 2007).
Font: Web Departament de Salut de la Generalitat
75

Taula 3.7
Dades comparatives de la regió sanitària de les Terres de l’Ebre en relació al global
de Catalunya
Indicadors Catalunya Les Terres de l’Ebre
Esperança de vida en néixer
(2006)
Homes
Dones
78,17
84,52
78,40
84,30
Taxa bruta de mortalitat (2006) 8,16 10,03
Taxa bruta de natalitat (2006) 11,69 9,96
Centres hospitalaris per cada
milió d’habitants (2007)
31,40 29,62
Llits per cada 1.000 habitants
(2006)
4,69 4,47
Contactes per cada 10.000
habitants (any 2007)
1.036,44 927,75
Urgències per cada 10.000
habitants (2007)
4.793,19 5.430,22
Font: Elaboració pròpia a partir de l’obtenció de dades de la Memòria del CatSalut 2007 i de l’Idescat.
Atenció primària
La Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre es divideix en 4 sectors i un total d’11 àrees bàsiques
de salut (ABS). Cada una d’aquestes àrees compta amb un equip d’atenció primària (EAP),
format per professionals sanitaris i no sanitaris encarregats de la gestió i desenvolupament de
les activitats d’atenció a la ciutadania d’aquest territori.
Degut a les característiques geogràfiques i poblacionals de les Terres de l’Ebre, i la necessitat de
proximitat amb el ciutadà, fa que gairebé tots els ABS comptin amb més d’un Centre d’Atenció
Primària (CAP) així com de consultoris locals de titularitat municipal.
76

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 3.8 Població assignada segons el Registre Central d’Assegurats a desembre de 2007
ABS
Població
assignada
Nombre de
CAP
Nombre de
consultoris
locals
Centres amb
atenció
continuada
L’Aldea – Camarles –
l’Ampolla
10.287 1 3 1
L’Ametlla de Mar 9.402 2 0 1
Amposta 30.663 3 5 3
Deltebre 12.073 1 0 1
Flix 8.258 1 7 1
Móra 14.322 2 8 1
Sant Carles – Alcanar 25.251 2 2 2
Terra Alta 12.535 2 10 1
Tortosa 1 Est 26.395 1 3 2
Tortosa 2 Oest 24.538 1 10 1
Ulldecona – La Sènia 13.765 2 4 2
Total 187.489 18 52 16
Font: Memòria de la Regió Sanitària. Terres de l’Ebre del CatSalut 2007
Tal i com es pot observar la taula anterior, el municipi de Tortosa està dividit per dues ABS. L’ABS
Tortosa 1 – Est, compta amb el CAP Temple mentre que l’ABS Tortosa 2 – Oest compta amb el CAP
Baix Ebre. Ambdós estan gestionats per l’Institut Català de la Salut (ICS) i proporcionen un servei
d’atenció continuada les 24 hores del dia. En el primer, s’ofereixen serveis d’equip d’atenció
primari per l’ABS i el programa sanitari d’atenció a la dona. En el segon, es proporciona el servei
ordinari d’urgències, rehabilitació, diagnosi per la imatge i, per suposat, l’equip d’atenció primària
de l’ABS.
Segons la memòria per a la regió sanitària de les Terres de l’Ebre del CatSalut 2007 es van
realitzar un total de 2.122.725 visites fet que suposa un total de 11,9 visites per habitant durant
el 2007.
Atenció Hospitalària
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre compta amb dos centres que formen part de la Xarxa
Hospitalària d’Utilització Pública, i un d’ells es troba al municipi de Tortosa:
Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, gestionat per l’ICS, compta amb consultes
externes d’especialistes descentralitzades al CAP Baix Ebre.
Hospital Comarcal Móra d’Ebre, gestionat per Gestió Comarcal Hospitalària, SA.
77

Taula 3.9
Recursos i activitats al centres d’atenció hospitalària i especialitzada
Llits Contactes 1 C.
externes
Urgències
Cirurgia
menor
Hospital de
dia
Hospital de Tortosa
237 11.012 173.594 50.528 9.001 7.755
Verge de la Cinta
Font: Memòria de la Regió Sanitària. Terres de l’Ebre del CatSalut 2007
L’activitat de consulta externa està constituïda per les visites als hospitals d’aguts. Segons la
memòria de la regió sanitària de les Terres de l’Ebre, aquest servei s’ha incrementat en un 21,7%
respecte a l’any anterior, sobretot a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta ja que s’ha passat de
128.233 a 176.594 visites.
Consum farmacèutic
Les dades sobre el consum farmacèutic s’han obtingut a partir de la memòria de la regió
sanitària de les Terres de l’Ebre del CatSalut de 2007. Segons aquetes dades, el consum
farmacèutic de les Terres de l’Ebre es situa en un nivells similars a la mitjana de Catalunya, tot i
que l’import líquid per habitant a la regió sanitària de les Terres de l’Ebre és superior, al voltant de
35€, a la mitjana catalana.
Taula 3.10 Indicadors consum farmacèutic a Catalunya i Terres de l’Ebre, 2007
Indicadors Catalunya Les Terres de l’Ebre
Receptes per habitant 18,57 20,65
Import líquid per habitant (€) 247,22 281,57
Import líquid per recepta (€) 13,31 13,63
% de receptes per pensionistes /
total receptes
71,65 70,24
Oficines de farmàcia i farmacioles
per cada 1.000 habitants
0,42 0,49
Font: Memòria del CatSalut 2007
3.2.2 L’ATENCIÓ A LES PERSONES
L’estructura dels serveis socials a Tortosa es centralitza des de la Regidoria d’Acció Social,
mentre que el funcionament tècnic del servei es realitza a través de la Direcció Tècnica i del Cap
del Servei d’atenció a les persones.
1
Es considera un contacte cada vegada que un mallat accedeix a un hospital general d’agut per rebre qualsevol tipus
d’assistència.
78

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Les Unitats Bàsiques d’Atenció Primària (UBASP) són els equips que es configuren com el punt
d’accés immediat i el graó del sistema de serveis socials més a prop del ciutadà i dels seus
ambients familiars i socials. S’adrecen amb caràcter generala a tota la població, en especial a
aquells individus, famílies, grups o col·lectius, que per situacions determinades, es troben en
dificultats amb elles mateixes o amb el seu entorn social i/o familiar. L’accés als serveis socials
d’atenció primària pot ser directe, mitjançant la demanda de la pròpia persona o persones
properes, o bé, per derivació d’altres serveis i/o institucions qui després d’un diagnòstic previ
demanen a l’UBASP que atengui i intervingui en el cas.
Taula 3.11 Unitats dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Tortosa, per número de treballadors
i serveis proporcionats.
Unitats de Serveis Socials Núm. de treballadors Serveis proporcionats
UBASP
5 treballadors/es socials Cobertura a la ciutat de Tortosa, EMD de Jesús
3 educadors/es socials i pedanies de Bítem, Els Reguers, Campredó i
Serveis d’Atenció
Domiciliària
Centre Obert
La Brúixola
Servei Residencial
d’estada limitada
Servei residencial
d’urgència per a dones en
situació de violència
masclista i els seus fills/es
1 treballadora social
3 treballadores familiars
Contractació externa de
treballadors/es
Direcció
2educadors/es socials
1 psicòloga
1 diplomat en infermeria
Font: Àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Tortosa
Vinallop
Servei de teleassistència
Adreçat a infants de 6 a 18 anys fora de l’horari
escolar
Espai de suport per famílies amb infants de 0 a
3 anys.
Gestió externa del servei mitjançant conveni
de col·laboració amb Càrites Interparroquial de
Tortosa
Transport a centres ocupacionals, a través
d’un conveni amb l’empresa de transport
municipal
Transport a centres de dia, a través d’una
contractació externa de Sersatrans
Segons el mateix Ajuntament de Tortosa, existeixen convenis puntuals (servei d’urgència per a
dones) amb altres administracions municipals (per exemple, Ajuntament d’Amposta) i
supramunicipals (Consell Comarcal del Baix Ebre o amb el Banc d’Ajuts Tècnics de les Terres de
l’Ebre) o amb els Serveis Territorials de les Terres de l’Ebre de la Generalitat per a la prestació de
serveis d’atenció a les persones.
De totes maneres però no existeix un catàleg o guia de les prestacions i serveis de l’àmbit de
benestar social de Tortosa, tant per a ús intern de l’Ajuntament com per proporcionar a la
ciutadania.
Les oficines d’atenció al ciutadà en matèria de serveis socials es localitzen principalment a
l’edifici del mateix Ajuntament de Tortosa així com en edificis situats a les diferents pedanies del
municipi.
79

A nivell numèric, les intervencions realitzades als serveis socials de Tortosa son, per a l’any
2007 un total de 4.871. De totes maneres, des de la mateixa Direcció Tècnica d’Atenció Primària
de l’Ajuntament es puntualitza que les dades que es presenten a continuació, així com les
problemàtiques enumerades, son un recull merament aproximatiu i, de cap manera es poden
considerar un reflex fidel de la realitat. Per aquest mateix motiu, s’ha cregut oportú no realitzar
un anàlisi qualitatiu d’aquestes dades i, per tan, s’ha decidit presentar-les només a nivell
numèric.
Taula 3.12 Evolució de la tipologia d’intervencions del Servei d’Atenció a les Persones de
Tortosa
Tipus d’intervenció 2005 2006 2007
Informació 2.982 1.602 1.453
Valoració 1.703 625 321
Orientació i
1.432 1.719 1.798
assessorament
Tramitació 2.854 1.134 1.243
Derivació - 68 56
Ajut a domicili 8.544 hores 8.230 hores 10.410 hores
Font: Àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Tortosa
Segons les dades del mateix ajuntament, els principals problemes de la ciutadania son els que
es presenten a continuació, agrupats per problemàtiques:
80

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 3.13 Evolució del nombre de les principals problemàtiques detectades a Tortosa
Problemàtiques Socials 2005 2006 2007
Habitatge 1.027 1.844 2.708
Econòmiques 854 1.011 1.352
Laborals 1.451 2.067 2.842
Transeünts 735 876 653
Salut 117 103 131
Disminucions 384 384 345
Drogodependències 31 45 60
Aprenentatge 100 242
Dificultats relacions familiars 145 244
Maltractaments 43 27 37
Violència domèstica 9 18 17
Inadaptació social 25 45 21
Estranger irregular 75 145 546
Problemàtiques Econòmiques 2005 2006 2007
Ingressos insuficients 553 625 793
Sense ingressos 21 15 125
Deutes varis 145 225 358
Administració deficient 135 146 76
Problemàtiques per mancances de salut 2005 2006 2007
Malaltia física crònica 246 246 345
Malaltia física transitòria 35 49 34
Malaltia psíquica 138 186 -
Malaltia terminal 29 25 46
Font: Àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Tortosa
3.2.3 DIMENSIONALITAT DE LA POBRESA I EXCLUSIÓ SOCIAL
Tal i com es pot observar en la següent taula, les dades referents a l’impost sobre la renda de les
persones físiques al municipi de Tortosa mostren que els rendiments declarats majoritaris són
els del treball, seguint les tendències del Baix Ebre i, especialment, de Catalunya.
És també destacable que l’aportació de les empreses en l’estructura de rendiments declarats
tant de Tortosa com de la Comarca del Baix Ebre, siguin superiors a la mitjana catalana tant per
l’any 1989 com pel 1998. Per contra, tant els rendiments mitjans declarats com la quota mitjana
pagada per contribuent de Tortosa i el Baix Ebre son inferiors respecte a la mitjana de Catalunya.
81

Taula 3.14 Indicadors d’estructura de rendiments declarats Tortosa, Baix Ebre i Catalunya
1998 i 1998
1989
Estructura de rendiments declarats
del
treball
de les
empreses
dels
professionals
dels
agricultors
Rendiments
mitjans
declarats per
contribuent (€)
Quota
mitjana
pagada per
contribuent
(€)
d'altres
Tortosa 74,50% 9,76% 5,16% 0,80% 9,71% 10.704 1.532
Baix Ebre 70,25% 14,07% 3,75% 2,57% 9,35% 9.279 1.171
Catalunya 74,40% 8,80% 3,80% 7,00% 12,30% 12.350 2.043
1998
Estructura de rendiments declarats
del
treball
de les
empreses
dels
professionals
Rendiments
mitjans
declarats per
contribuent (€)
Quota mitjana
pagada per
contribuent (€)
d'altres
Tortosa 81,43% 10,08% 3,83% 4,66% 13.168 2.001
Baix Ebre 79,74% 13,23% 2,77% 4,26% 11.779 1.568
Catalunya 83,74% 7,10% 4,02% 5,15% 15.025 2.566
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
En relació a les pensions no contributives de la Seguretat Social, Tortosa presenta uns valors
superiors en la majoria d’indicadors a la mitjana catalana i en alguns casos a la Comarca del Baix
Ebre, tal i com es pot observar a la taula següent corresponent a dades de 31 de desembre de
2007. Concretament, aquests són: pensions per jubilació (tot i que és inferior a la mitjana
comarcal), pensions per invalidesa, pensions per malaltia i ajuts complementaris de pensions
per viduïtat.
Taula 3.15 Pensions no contributives i altres tipus de pensions i ajuts a Tortosa, Baix Ebre i
Catalunya el 2007
2007
pensions no
contributives de la
Seguretat Social
pensions assistencials
jubilació invalidesa vellesa malaltia
pensions pensions pensions pensions per
per hab. per hab. per hab. hab. (‰)
(‰) (‰) (‰)
subsidi de
garantia
d'ingressos
mínims
subsidis per
hab. (‰)
ajuts
complementaris
pensions per
viduïtat
ajuts per hab.
(‰)
ajuts de suport
a les famílies
amb infants
ajuts per hab.
(‰)
Tortosa 4,91 7,29 0,00 0,03 0,17 13,35 35,14
Baix Ebre 6,35 6,09 0,04 0,04 0,24 15,12 32,94
Catalunya 4,61 3,53 0,01 0,02 0,36 8,34 37,30
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
82

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
3.2.4 IMMIGRACIÓ
3.2.4.1. Procedència
L’evolució de la immigració interior a Tortosa presenta dos períodes clarament diferenciats. Tal i
com es pot observar en el gràfic el primer període finalitzaria a finals del segle XX ja que el balanç
d’immigrants havia estat pràcticament lineal –exceptuant el 1995, no s’havia superat els 500
immigrants. Aquesta tendència es trancarà a partir del 1999-2000 quan el nombre d’immigrants
interior creix significativament així. Des d’aleshores, la xifra fins aleshores mai superada dels
500 immigrants queda molt allunyada. Segons les últimes dades disponibles, el nombre total
d’immigrants d’origen interior l’any 2006 va ser de 1.825.
Figura 3.6. Evolució de la immigració interior a Tortosa
2000
1500
Núm. habitants
1000
500
0
1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
La immigració exterior també ha augmentat considerablement en els darrers anys, com en la
majoria de municipis catalans. Segons les dades disponibles de l’any 2006, els immigrants
d’origen estranger provenen, majoritàriament, de l’Àfrica (29,8%), i dels estats europeus no
membres de la UE (29%).
83

Taula 3.16 % d’immigració exterior segons procedència i any d’arribada a Tortosa
Resta de la UE Resta d'Europa Àfrica Amèrica Àsia Oceania Total
1997 0,0% 0,0% 75,0% 12,5% 12,5% 0,0% 100%
1998 14,6% 2,4% 63,4% 14,6% 4,9% 0,0% 100%
1999 13,0% 8,0% 43,0% 34,0% 2,0% 0,0% 100%
2000 6,1% 18,4% 37,6% 27,1% 10,8% 0,0% 100%
2004 9,0% 25,3% 33,6% 12,8% 18,8% 0,1% 100%
2005 7,7% 24,0% 33,9% 7,4% 26,5% 0,0% 100%
2006 8,1% 29,0% 29,8% 15,8% 17,1% 0,1% 100%
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
Tot i que es podria argumentar un canvi de tendència entre l’augment continuat de la població
d’origen europeu no membre de la UE en substitució de la població d’origen Africà, en termes
absoluts, això no és cert. De fet, la població immigrant d’origen estranger ha seguit augmentat
any rere any, tal i com es pot observar en el gràfic següent 2 :
Figura 3.7. Evolució de la població de Tortosa, Baix Ebre i província de Tarragona (1900-2007)
1.400
1.200
1.000
800
600
400
200
0
1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
Segons les darreres dades disponibles en el cens d’habitants del municipi de Tortosa,
corresponents al setembre de 2008, el percentatge d’immigrants d’origen estranger respecte al
2
No es disposa de dades d’immigració exterior per any d’arribada al municipi pels anys 2001, 2002 i 2003
84

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
total de la població és del 26,63%; és a dir, un total de 10.490 persones de 98 nacionalitats
diferents 3 .
3.2.4.2. Polítiques locals d’integració
El significatiu pes de la població d’origen estranger a Tortosa ha suposat que, des del consistori
municipal, s’hagin desenvolupat mesures per promoure una política global d’integració. De fet,
l’any 2005 la Secretaria per la Immigració, organisme dependent aleshores del Departament de
Benestar i Família de la Generalitat, va reconèixer a l’Ajuntament com a interlocutor en matèria
d’immigració independentment del Pla Comarcal de Ciutadania i Immigració del Baix Ebre.
L’Ajuntament va desenvolupat un Pla Municipal d’Atenció a la Diversitat Cultural per un període
de 2 anys (2006-2007) per tal de :
- promoure una política d’integració tant dels immigrants d’origen estranger com dels
gitanos establerts al municipi
- establir criteris i pautes de treball adequats als serveis i recursos municipals, besats en
la coherència i la coordinació
- potenciar la participació d’aquests col·lectius en la vida del municipi
- promoure la informació i sensibilització d’aquests col·lectius als professionals dels
diversos àmbits que tracten amb aquesta població
- promoure la igualtat d’oportunitats
- definir actuacions per a la millora de les condicions i la qualitat de vida per a les
persones que assumeixin implicació, drets i responsabilitats des de les seves
diferències
- definir actuacions per a garantir l’accés als serveis bàsics a tots els col·lectius
- promoure actuacions per a la millora de la convivència
- fomentar i promoure la cultura digital i l’ús de les tecnologies de la informació i
comunicació entre la població immigrada
El Pla proposa diverses mesures a desenvolupar tenint en compte tres fases: la d’arribada, la
d’assentament i, la de territorialització:
3
Font dades: Web Ajuntament de Tortosa, a partir del padró municipal.
85

Taula 3.17 Fases del Pla Municipal d’Atenció a la Diversitat Cultural de Tortosa
Línies d'actuació
Acollida
Cobrir les necessitats bàsiques tant personals com familiars
Necessitat d'informació i formació:
informació
formació lingüística
formació de l'entorn i habilitats socials
Accés a l'allotjament
Fase d'arribada Atenció sanitària i psicològica
Menors d'edat
Escolarització
menors no acompanyats
xiquets sahrauís
Joves
Dones
Esport i lleure
Integració laboral dels immigrants amb permís de treball
Inserció socioeconòmica de dones immigrants i gitanes
Persones immigrades sense permís de residència
Fase d'assentament
Reagrupament familiar
Carnet de conduir
Formació en les TICs
Fase de Associacionisme
territorialització Difusió de les cultures
Font: Pla Municipal d’Atenció a la Diversitat Cultural de Tortosa
El desenvolupament del pla s’ha besat també en dos pilars, per una banda el de la millora de la
quantitat del servei; és a dir, el de potenciar i augmentar els recursos i serveis municipals
adreçats a la població. El segon pilar, és el de la qualitat. Segons estableix el pla, les noves
polítiques desenvolupades s’han d’abordar d’una forma global, multisectorial i
interdepartamental; i, per tant , a través de la coordinació entre les diverses àrees i
departaments de l’ajuntament. Per aquest mateix motiu es va crear la figura d’un tècnic
dinamitzador encarregat d’impulsar totes les activitats i projectes proposats i que realitza les
funcions de coordinació interna dins el mateix ajuntament així com de les entitats i resta
d’actors de la ciutat.
Segons estava previst, el Pla Municipal d’Atenció a la Diversitat Cultural havia de tenir una
vigència de 2 anys. Durant el 2006 s’havia de realitzar una diagnosi de les actuacions que ja
s’estaven desenvolupant i treballar en les noves línies així com en la redacció de tots els
programes i accions. A partir de 2007, segons les previsions realitzades, s’havia d’executar el
conjunt de projectes i activitats previstes al pla. Actualment encara no s’ha dissenyat un nou pla
86

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
sinó que s’està treballant amb els instruments i realitzant les activitats previstes en el pla
esmentat. Seria interessant doncs, poder redissenyar i actualitzar el pla vigent a la realitat
actual i permanentment canviant del municipi i de la seva població.
3.2.4.3. Ocupació dels treballadors d’origen estranger
La immigració exterior i la ocupació son elements clarament relacionats. Segons les dades
estadístiques proporcionades per l’Observatori de Treball de la Generalitat, el 89% dels
immigrants amb contracte laboral el 2007 ho feia amb un contracte temporal, tres punts
percentuals superiors a la mitjana catalana.
Figura 3.8. Tipologia de contracte treballadors immigrants el 2007
11% 13% 14%
89% 87% 86%
Tortosa Baix Ebre Catalunya
Contractes temporals Contractes indefinits
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori de Treball de la Generalitat
Tal i com es pot observar en el gràfic següent el 80% dels immigrants, amb independència de la
tipologia dels contractes, treballen el sector dels serveis i en l’agricultura. La construcció és
l’altra sector majoritari d’ocupació per a la immigració exterior.
És destacable senyalar que del total de contractes indefinits a immigrants a la ciutat de Tortosa,
el 70% es proporcionen en el sector serveis mentre que la resta de sectors econòmics
(agricultura, construcció i serveis) es reparteixen el 30% restant. Per contra, el pes de
l’agricultura en la creació d’ocupació mitjançant contractes temporals és molt més rellevant,
gairebé igualant al pes dels contractes temporals en el sector serveis (39% i 38%
respectivament).
87

Figura 3.9. Ocupació per tipus d’activitat i contractació dels immigrants estrangers de Tortosa
– 2007
Tortosa
Contractes
Temporals
Contractes
Indefinits
38%
67%
39%
15%
17%
12%
5%
6%
Serveis %
Agricultura %
Construcció %
Industria %
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori de Treball de la Generalitat
En comparació a la mitjana catalana, l’ocupació dels immigrants d’origen estranger a Tortosa es
situa majoritàriament en el sector serveis i en l’agricultura. De fet, les dades catalanes mostren
una distribució força equitativa d’aquest segment de la població en els diferents sectors
econòmics i productius, tal i com mostra el següent gràfic.
Figura 3.10. Ocupació per tipus d’activitat i contractació dels immigrants estrangers de
Catalunya i el Baix Ebre – 2007
Baix Ebre Catalunya
Contractes
Tem porals
Contractes
Indefinits
Contractes
Tem porals
Contractes
Indefinits
33%
46%
68%
70%
30%
16%
8%
11%
21% 6% 5%
16% 11% 3%
30%
27%
Serveis %
Construcció %
Industria %
Ag ricultura %
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori de Treball de la Generalitat
88

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Per contra, Tortosa i la Comarca del Baix Ebre sí que comparteixen similituds respecte al pes dels
contractes temporals en l’agricultura i, en menor mesura, en el sector serveis. Igualment, és
destacable observar el baix pes dels immigrants de nacionalitat estrangera en el sector de la
industria a Tortosa en comparació a la mitjana catalana i comarcal.
3.2.5 CULTURA I ESPORT
3.2.5.1. Equipaments culturals
L’Ajuntament compta amb l’Institut Municipal d’Activitats Culturals i Turístiques (IMACT) de
Tortosa, ens encarregat de la gestió de les activitats culturals i dels espais i equipaments
culturals.
A continuació s’enumeren els diferents espais gestionats per l’IMACT i habilitats per a la
realització d’activitats a la ciutat:
- Arxiu Històric Comarcal
- Biblioteca Marcel·lí Domingo
- Botiga del Renaixement
- Casal Tortosí
- Centre del Comerç
- Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
- Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona a Tortosa
- Escola d’art
- Espai del Palau del Bisbe
- Jardins del Príncep
- Museu de l’Ebre
- Oficina d’Informació Turística
- Patronat Municipal d’Esports
- Punt d’Informació Juvenil
- Sala d’exposicions Antoni Garcia de l’Antic Escorxador
- Sala d’Exposicions el Palauet
- Sala d’Exposicions Galeria del Quadre
- Seu de l’Institut Municipal d’Activitats Culturals i Turístiques
- Teatre Auditori Felip Pedrell
Des de l’IMACT també es gestionen les publicacions de difusió de les activitats culturals. De fet,
es col·labora en la difusió de les activitats culturals realitzades per les entitats, empreses o
persones publicant la informació a l’Agenda Cultural de la ciutat.
Es pot distingir entre les publicacions periòdiques i les enfocades a la promoció d’activitats
específiques temporals. A continuació es detallen algunes d’aquestes publicacions en format
paper:
89

- Agenda de Tortosa (mensual)
- Agenda d’activitats permanents del Teatre Auditori Felip Pedrell (quadrimestral)
- Diumenges en família al Teatre Auditori Felip Pedrell
- Cinemact (mensual o quadrimestral)
- Cinemact a la fresca (tots els dimecres del mes d’agost)
- Revista Tortosa Jove (trimestral)
A través de la web de l’Ajuntament també estan disponibles diferents agendes d’activitats: Espai
Cinema (programació de cinema al Teatre Auditori Felip Pedrell), programació activitats
permanents al Teatre Auditori Felip Pedrell així com activitats culturals temporals que es
realitzin al municipi.
Des de l’IMACT es convoquen, de forma anual, el premi Cristòfol Despuig (amb l’objectiu
d’impulsar producció d’obres de narrativa en llengua catalana) i el premi Carlota de Mena (que té
per finalitat la creació de textos teatrals inèdits en llengua catalana.
3.2.5.2. Equipaments i activitats esportives
Segons el Mapa d’Instal·lacions i Equipaments esportius del Municipi (MIEM) de Tortosa, la ciutat
compta amb diferents equipaments per a la realització d’activitats esportives. A més a més, es
disposa d’espais no només a Tortosa ciutat sinó també en les diverses pedanies que conformen
el municipi. A continuació es detallen aquets espais de titularitat pública i gestionats pel mateix
ajuntament 4 :
- Camp de futbol i piscina els Reguers
- Camp de futbol Jesús Catalònia
- Instal·lacions esportives Bítem
- Instal·lacions esportives Campredó
- Instal·lacions esportives estadi municipal
- Pavelló municipal d’esports
- Pavelló Remolins
- Piscina descoberta Campredó
- Piscina municipal de Bítem
- Piscines municipals
- Pista poliesportiva els Reguers
- Pista poliesportiva Remolins
- Pista poliesportiva Sant Llàtzer
- Pista poliesportiva Santa Rosa
- Pista poliesportiva Vinallop
En quant a l’accessibilitat de les persones, només el Pavelló de Remolins està completament
adaptat, mentre que les instal·lacions esportives de Campredó, el camp de futbol Jesús
4
Font: Mapa d’Instal·lacions i Equipaments esportius del Municipi de Tortosa, Ajuntament de Tortosa
90

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Catalònia i la pista poliesportiva de Vinallop estan parcialment adaptats. La resta d’instal·lacions
municipals no estan adaptades.
3.2.5.3. Activitats culturals
El calendari festiu i d’activitats de Tortosa engloba un ampli ventall d’activitats configurat per les
festes tradicionals, tant locals com pel conjunt de Catalunya 5 :
- Premis Literaris de Tortosa (Premi Teatre Carlota de Mena i Premi Narrativa Cristòfol
Despuig)
- Fira de l’oli de les Terres de l’Ebre
- Fira literària Joan Cid i Mulet
- Dia internacional de la dona
- Festival internacional de Música Sacra de Tortosa
- Diada de Sant Jordi a la Biblioteca Marcel·lí i Domingo
- Cicle cine-fòrum de temàtica gai i lèsbica de les Terres de l’Ebre
- Vetllades musicals del Conservatori de Música de Tortosa
- Festival internacional de cinema del medi ambient de Catalunya
- Ebre Musik
- Mostra de Jazz de Tortosa
- Festa del Renaixement
- Curs internacional de música Felip Pedrell de Tortosa
- Jornada de la cultura jueva
- Cucafera folk, mostra de folklore popular
- Cicle de cinema
- Cicle de conferències ASSUT, xerrades d’arquitectura a l’Ebre
- Fira de la solidaritat ciutat de Tortosa
- Cicle de contes del món
- Desfilada pel centre de la ciutat i pessebre vivent a la plaça de l’Ajuntament
- Concert de Nadal
- Visita del patge de S.M. els Reis d’Orient a la Biblioteca
- Tradicional Concert d’Any Nou
- Cicle de conferències (realitzat de forma periòdica al llarg de l’any)
- Cicles de formació alternativa (realitzat de forma periòdica al llarg de l’any)
- Cinemact (realitzat de forma periòdica al llarg de l’any)
- Club de la lectura (realitzat de forma periòdica al llarg de l’any)
- Contes per a nens i nenes (realitzat de forma periòdica al llarg de l’any, principalment a
l’estiu)
- Diumenge en família (realitzat de forma periòdica al llarg de l’any)
5 Agenda de Tortosa, corresponent a 2007
91

3.2.6 HABITATGE
Més enllà de l’anàlisi concret de les condicions dels habitatges a Tortosa, cal destacar la
importància que té l’espai urbà per a les persones. Els carrers i els espais públics constitueixen
un centre d’interacció entre els ciutadans i la cultura d’un municipi. El seu disseny, per tan,
hauria de facilitar un marc d’intercanvi i participació entre la societat tortosina.
En termes absoluts l’any 2001 hi havia un total de 15.215 habitatges, fet que suposa una taxa
de creixement anual de l’1,71% respecte els habitatges existents al 1981.
3.2.6.1. Tipologia d’habitatges
La tipologia d’habitatges que presenta una taxa de creixement més elevada correspon als
habitatges secundaris (tot i que al 2001 van disminuir respecte els existents al 1991). Per
contra respecte a la totalitat d’habitatges al municipi, els habitatges secundaris així com els
principals han perdut pes davant el creixement experimentat pels habitatges lliures o vacants.
De totes maneres però, els habitatges principals suposen gairebé el 70% del total d’habitatges.
Taula 3.18 Evolució de la tipologia d’habitatges a Tortosa
1981 1991 2001 Taxa de
creixement
Núm. % Núm. % Núm. % (1981-
2001)
Principals 9.308 71,66% 9.358 70,95% 10.227 67,22% 9,87%
Secundaris 1.006 7,75% 1.637 12,41% 1.421 9,34% 41,25%
Vacants 2.675 20,59% 2.158 16,36% 3.469 22,80% 29,68%
Altres -- -- 36 0,27% 98 0,64% --
Total 12.989 100% 13.189 100% 15.215 100% 17,14%
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat
92

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
3.2.6.2. Evolució del nombre d’habitatges
Tot i que no es disposen de dades més actualitzades sobre la tipologia d’habitatges, sí que està
disponible una aproximació del parc actual d’habitatges a Tortosa a partir de les dades que es
presenten a continuació.
Taula 3.19 Evolució dels habitatges iniciats i acabats a Tortosa
Habitatges iniciats6
Habitatges acabats7
2000 623 885
2001 498 699
2002 289 1501
2003 270 849
2004 335 234
2005 566 178
2006 347 309
2007 344 549
Font: elaboració pròpia a partir de dades de la web del Departament de
Medi Ambient i Habitatge, Secretaria d’Habitatge
A partir de l’any 2000 el nombre d’habitatges acabats ha estat significatiu així com el nombre
d’habitatges iniciats, incrementant considerablement el parc d’habitatges de Tortosa.
Evolutivament, la relació entre els habitatges principals i la població de Tortosa es pot explicar
amb el següent gràfic. Estudiant el període comprès entre el 1900 i el 2001, podem observar
una certa correlació entre el creixement de població i l’any de construcció dels habitatges –tot i
que, en aquest anàlisi, s’ha de tenir present els efectes de la guerra civil tant sobre la població
com en els habitatges.
6
Projectes visats pels col·legis d’aparelladors
7
Certificats finals d’obra dels col·legis d’aparelladors
93

Figura 3.11. Evolució de la població i número d’habitatges segons any de construcció 8
1400
1200
1000
800
600
400
200
0
50.000
45.000
40.000
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
Abans
1900
1900-
1920
1921-
1940
1941-
1950
1951-
1960
1961-
1970
1971-
1980
1981-
1990
1991-
2001
Núm. habitatges segons any de construcció
Població
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’INE
El 41% dels habitatges tenen una antiguitat màxima de 30 anys, mentre que aproximadament el
31% dels habitatges es van construir abans del 1920. Aquesta fet ens indica l’existència de dues
ciutats en una: una part envellida i una segona de moderna i recent. De totes maneres, les dades
estadístiques disponibles no ens permeten avaluar el grau de degradació ni la localització (sigui
concentrada o difusa) d’aquestes dues tipologies d’habitatges.
Taula 3.20 Any de construcció dels habitatges de Tortosa (%)
Abans
1900
1900
-
1920
1921
-
1940
1941
-
1950
1951
-
1960
1961
-
1970
1971
-
1980
1981
-
1990
1991
-
2001
% respecte el total 18,07% 11,79% 8,04% 7,19% 14,27% 7,78% 11,94% 10,20% 10,73%
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’INE
3.2.1.1 Característiques de l’habitatge
Tal i com es pot observar en el següent gràfic, l’evolució mitjana dels preus dels habitatges de
nova construcció per a la ciutat de Tortosa es troba, en els anys més recents, clarament per sota
la mitjana catalana, no era així però a finals del segle XX. Des d’aleshores, podem observar com el
creixement dels preus dels habitatges de nova construcció ha estat més lent (2000) i, fins i tot,
s’ha aturat en alguns anys (1998 i 2003).
8
Número de població correspon al primer any del període; és a dir, pel període 1900-1920, s’utilitza la població de
1900.
94

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 3.12. Evolució mitjana dels preus dels habitatges de nova construcció a Tortosa i
Catalunya
4.000
3.500
Catalunya
3.000
2.500
Tortosa
2.000
1.500
1.000
500
0
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Font: elaboració pròpia a partir de dades estadístiques de la web del DMAH. Mitjana catalana estimada a partir
de les dades municipals disponibles
Segons les darreres dades disponibles, corresponents al cens de població de 2001, el règim de
tinença dels habitatges a Tortosa eren els següents:
Taula 3.21 Règim de tinença dels habitatges de Tortosa, Baix Ebre i Catalunya, 2001
En propietat En lloguer
Gratis o baix
preu Altra forma
Tortosa 81,7% 13,2% 2,5% 2,6%
Baix Ebre 84,6% 9,4% 2,6% 3,4%
Catalunya 79,0% 16,6% 1,6% 2,7%
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
Comparativament, hi ha més habitatges en règim de propietat a Tortosa que a Catalunya, però
menys que a la comarca del Baix Ebre. El mateix també passa amb els habitatges en règim de
lloguer: mentre a Catalunya hi ha un 3% més d’habitatge en lloguer que a Tortosa, aquesta
diferència és de fins a cinc punts percentuals amb la mitjana comarcal del Baix Ebre. És de
preveure però que amb la nova conjuntura econòmica i els impulsos en matèria de polítiques
d’habitatge es produeixi un canvi en el règim de tinença dels habitatges. A nivell municipal s’ha
de seguir treballant doncs, per facilitar l’accés a l’habitatge de tots els habitants de Tortosa.
A partir del cens de població s’obté també informació sobre els principals problemes en els
habitatges, segons la població que hi viu. Així doncs i tal com es pot observar a continuació, prop
95

del 40% es queixen de la poca neteja en els carrers i de poques zones verdes properes als seus
habitatges. També es destacable l’elevat percentatge de queixes sobre sorolls exteriors, que
excedeix el 30%.
Taula 3.22 Principals problemàtiques en els habitatges de Tortosa, 2001
% d'habitatges
Poca neteja en els
carrers 39,69%
Poques zones verdes 36,96%
Sorolls exteriors 30,43%
Delinqüència o
vandalisme a la zona 29,20%
Contaminació o males
olors 15,84%
Comunicacions
deficients 9,80%
Manca de serveis de bany
en l'habitatge 1,29%
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’INE
La superfície mitjana dels habitatges de Tortosa per l’any 2001 es situa en el segment entre 90 i
99m²; més del 30% dels habitatges tenen aquesta superfície útil.
Figura 3.13. Superfície mitjana dels habitatges de Tortosa, 2001
35%
30%
25%
20%
15%
10%
5%
0%
Fins a 29m2
de 30 a 39m2
de 40 a 49m2
de 50 a 59m2
de 60 a 69m2
de 70 a 79m2
de 80 a 89m2
de 90 a 99m2
de 100 a 109m2
de 110 a 119m2
de 120 a 139m
més de 140m2
Font: elaboració pròpia a partir de dades de ‘idescat
96

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
En relació als valors comarcals i de Catalunya (taula següent), els habitatges de Tortosa son
menys uniformes. Principalment degut a que el 43,91% dels habitatges tenen només entre 80 i
99m². En el cas de Catalunya, en canvi, la mitjana de superfície útil dels habitatges queda més
repartida en més dimensions. Respecte a les dades comarcals, sí que es detecta una major
correlació, tot i que el segment majoritari de vida útil dels edificis al Baix Ebre, tot i ser en el
segment d’entre 90 i 99 m², és 5 punts percentuals inferiors a la mitjana tortosina.
Taula 3.23 Mitjana de superfície útil dels habitatges de Tortosa, Baix Ebre i Catalunya, 2001
2001 Tortosa Baix Ebre Catalunya
Fins a 29m2 0,43% 0,37% 0,29%
de 30 a 39m2 0,74% 0,69% 0,89%
de 40 a 49m2 2,66% 2,41% 3,09%
de 50 a 59m2 2,86% 2,86% 7,00%
de 60 a 69m2 7,40% 8,08% 14,99%
de 70 a 79m2 9,68% 9,71% 16,99%
de 80 a 89m2 12,78% 12,45% 14,14%
de 90 a 99m2 31,13% 27,10% 17,85%
de 100 a 109m2 10,12% 10,87% 8,22%
de 110 a 119m2 5,20% 5,78% 3,70%
de 120 a 139m 8,28% 9,44% 5,73%
més de 140m2 8,70% 10,26% 7,11%
Font: elaboració pròpia a partir de dades de ‘idescat
Segons les darreres dades disponibles, corresponents a 2001, la majoria d’habitatges de Tortosa
disposen de la majoria de serveis bàsics: aigua corrent, evacuació d’aigües residuals i xarxa
telefònica. S’ha de destacar però que menys del 30% dels edificis no compten amb una
instal·lació fixa i comuna que subministra aigua calenta a totes o a la majoria dels habitatges que
en formen part.
97

Taula 3.24 Instal·lacions en els habitatges de Tortosa, 2001
Instal·lacions dels
habitatges Tortosa (%)
Aigua corrent 9 98,18%
Aigua calenta central 26,26%
Evacuació d’aigües
residuals 98,00%
Xarxa telefònica 93,81%
Amb ascensor 24,49%
Disponibilitat de garatge 19,72%
Font: elaboració pròpia a partir de dades de ‘idescat
És destacable senyalar també que la disponibilitat d’ascensors en els habitatges és força baixa i
molt inferior a la mitjana de Catalunya, que es situa entorn el 40% segons les dades
corresponents al mateix any. Es tracta d’un element a tenir en compte de cara a les dificultats
que la mancança d’ascensors per accedir als habitatges per a les persones amb més edat i les
persones amb algun tipus de discapacitat o limitació física.
També es detecta una manca de disponibilitat de garatge en el mateix habitatge, que per Tortosa
és de tan sols el 19,72% del total d’habitatges en el municipi –la mitjana catalana és del 22,3%.
En relació a la disponibilitat d’un segon habitatge podem observar com, en el cas de Tortosa,
existeix un clar % de llars que en disposen, tal i com es pot observar a la taula següent. Es tracta
d’una mitjana força elevada respecte a la resta de Catalunya, i es podria deure a les
característiques socioeconòmiques del municipi de Tortosa. Per una banda, l’elevada tradició
rural de la zona (el 6,9% de les llars disposen de segon habitatge en el mateix municipi) així com
la proximitat a les zones de costa tarragonines (7,9% disposen de segon habitatge en un altra
municipi de la mateixa província) donen aquesta elevada mitjana ja que la resta d’indicadors es
son molt similars a la mitjana catalana.
9
Inclou els habitatges amb subministrament públic i privat d’aigua corrent
98

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 3.25 Llars segons disponibilitat d’habitatge a Tortosa i Catalunya, 2001
Tortosa (%) Catalunya (%)
Llars amb disponibilitat de segon
habitatge (total): 18,32% 14,50%
en el mateix municipi
6,93% 0,79%
en un altra municipi de la província
de Tarragona 7,92% 4,97%
en un altra municipi de Catalunya
0,79% 5,74%
en un altra zona d'Espanya
2,43% 2,78%
a l'estranger
0,24% 0,23%
Llars sense disponibilitat de segon
habitatge 81,68% 87,24%
Llars amb disponibilitat de vehicle 74,79% 71,08%
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’INE
Segons les dades elaborades per la Direcció General d’Habitatge de la Generalitat i obtinguda a
través de la web de l’Institut d’Estadística (idescat) pel període 1992-2007 a Tortosa, es varen
donar un total de 7.579 certificats d’obra pel col·legi d’aparelladors, dels quals 1.342 varen rebre
la qualificació definitiva de protecció oficial. Això suposa que l’1,04% dels habitatges construïts
en un any rebien aquesta qualificació i, per tan, reflexa la importància d’aquest tipus
d’habitatges en el municipi en els darrers anys.
La diferència entre la mitjana catalana i el cas de Tortosa és clar i és que a Catalunya la
qualificació definitiva de protecció oficial és constant, i representa un % concret del total de
certificats d’obra (observar gràfic 3.9). En el cas de Tortosa, en canvi, es pot observar en el gràfic
3.10 com el pes dels habitatges de protecció oficial respecte el total d’habitatges és diferent i no
sembla que segueixi cap tipus de tendència concreta al llarg dels anys.
99

Figura 3.14. Evolució de la construcció d’habitatges a Catalunya
90.000
80.000
70.000
60.000
50.000
40.000
30.000
20.000
10.000
0
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
Certificats finals d'obra
Qualificacions definitives de protecció oficial
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
Figura 3.15. Evolució de la construcció d’habitatges a Tortosa
1800
1600
1400
1200
1000
800
600
400
200
0
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
Certificats finals d'obra
Qualificacions definitives de protecció oficial
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
Des de l’any 2005 la ciutat de Tortosa compta amb un instrument per facilitar l’accés al lloguer
d’habitatges. Es disposa d’una borsa d’habitatge per a joves que facilita l’accés a l’habitatge,
però que des de ja fa un temps, s’ha ampliat a altres segments de població. A més, des d’aquest
mateix 2008, s’ha inaugurat la Oficina del Nucli Antic (ONA) encarregada de prestar els serveis
de la Borsa d’Habitatge tant local com comarcal. Aquest servei té per objectiu informar a les
persones interessades –siguin llogaters o propietaris, sobre la normativa aplicable als
contractes de lloguer, facilitar la signatura de contractes, visitar els habitatges oferts per
100

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
comprovar-ne el seu estat de conservació, fer la tramitació i el seguiment de les sol·licituds
d’ajuts i subvencions de les quals puguin beneficiar-se les parts implicades, i gestionar i
supervisar els contractes. A més a més, també s’encarrega d’informar als veïns de les
actuacions de les actuacions que s’estan duent a terme per rehabilitar el nucli antic, així com els
ajuts als quals poden optar per participar en el procés de recuperació i rehabilitació del barri.
3.2.7 L’ENSENYAMENT
3.2.7.1. Nivells d’educació
Per tal d’analitzar els nivells d’educació de Tortosa es disposa de les dades proporcionades pel
cens de població corresponent a 2001, que detalla els nivells d’instrucció de la població menor
de 16 anys.
D’un total de 26.046 persones majors de 10 anys, 419 no saben llegir o escriure fet que suposa
l’1,61% i que és força inferior a la mitjana comarcal (2,4%) i de Catalunya (2,3%).
El percentatge de població que no ha assolit el nivell de secundària (inclou població que no sap
llegir o escriure, sense estudis, o amb educació primària) és del 40,4% un valor molt inferior a la
mitjana comarcal (45,9%) i molt similar a la mitjana de Catalunya (40%).
A l’altra extrem dels nivells d’instrucció trobem una situació molt similar a l’anterior: el 12% de la
població tortosina ha completat estudis universitaris (diplomatura o llicenciatura i doctorat)
molt similar a la mitjana catalana (12,8%) i força superior a la mitjana comarcal (8,5%).
Taula 3.26 Nivell d’instrucció de la població major de 10 anys a Tortosa, 2001
no sap
llegir
o escriure
sense
estudis
primer
grau
ESO,EGB,
Batx. Elem.
FP GM
FP GS
Batxillerat
superior
Diplomatura
Llicenciatura
i doctorat
Total Pob.
>10 anys
Tortosa 1,60% 10,10% 28,70% 28,70% 5,40% 4,20% 9,50% 6,60% 5,40% 26.046
Baix Ebre 2,40% 11,90% 31,60% 28,10% 4,60% 4,10% 8,90% 4,80% 3,70% 60.295
Catalunya 2,30% 11,50% 26,20% 25,60% 5,40% 5,30% 11,00% 6,10% 6,70% 5.724.420
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
3.2.7.2. Població escolar de Tortosa
A Tortosa es disposa, en l’actualitat, de 4 llars d’infants (1 municipal i 3 privades) tot i que a
partir de 2011, una d’aquestes llars passarà a ser gestionada per l’Ajuntament i se’n construirà
una de nova. També hi ha 14 centres d’educació primària (11 públics i 3 concertats) i 5 centres
d’educació secundària (2 públics i 3 concertats) que cobreixen les necessitats educatives de la
població des de 0 a 18 anys.
101

Evolució de l’escolarització
A partir de les dades d’escolarització de Tortosa durant el període 1997-2008 s’observa com la
població escolaritzada es manté força constant, al voltant dels 6.000 alumnes. No obstant això,
s’observa un descens de l’escolarització pels cursos 2000-2001 i 2002-2003. Aquesta
tendència però canvia a partir dels cursos 2005-2006 i 2007-2008 on es pot observar un
augment de l’escolarització, principalment degut al increment del nombre d’alumnes en
l’educació primària, i en menor mesura de l’educació infantil (de 3 a 6 anys). La resta de cursos
(ESO, Batxillerat, CFGMi CFGS) presenten una tendència força més constant.
Taula 3.27 Alumnes escolaritzats (escola pública i privada-concertada) a Tortosa per cursos
Curs 97-98 Curs 00-01 Curs 02-03 Curs 05-06 Curs 07-08
Educació infantil (0 a 3 anys) 59 222 360 447 462
Educació infantil (3 a 6 anys) 820 816 823 919 1.035
Educació primària 1.879 1.770 1.841 1.988 2.122
ESO 1.711 1.482 1.450 1.486 1.521
Batxillerat -- 155 645 602 458
BUP 880 525 -- -- --
Cursos de formació grau mitjà 125 320 372 471 462
Cursos de formació grau
superior 148 341 335 331 428
Formació professional 1 187 -- -- -- --
Formació professional 2 832 77 -- -- --
TOTAL 6.641 5.708 5.826 6.244 6.488
Font: Departament d’Educació, Generalitat
A partir del curs 2000-2001 s’estabilitza la implantació del Batxillerat, que elimina els cursos de
BUP i COU. El mateix passa amb els cursos de formació professional (FP1 i FP2) que son
substituïts pels nous cursos de CFGM i CFGS, els primers a partir del curs 1997-1998, mentre
que el segon a partir del 2000-2001.
Mobilitat en l’escolarització
El 91,7% dels alumnes de Tortosa en edat escolar (de 3 a 18 anys) estudien en centres del propi
municipi. La resta de població en edat escolar, realitza els estudis principalment a altres
municipis de la mateixa comarca (4,5%) o en altres municipis de Catalunya (3,8%). Els alumnes
que es desplacen fins a altres municipis de la mateixa comarca ho fan durant els curosos d’ESO i
Batxillerat, mentre que els que es desplacen a altres municipis de Catalunya ho fan en els
estudis posteriors a l’ESO, sobretot en els cicles formatius.
102

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 3.28 Alumnes empadronats a Tortosa segons tipus i lloc d’estudi 10
Municipi d’estudi Total EINF EPRI ESDI ESO BATX CFAM CFAS CFPM PPAS CFPS PGS
Tortosa 5.016 965 1.983 0 1.308 324 0 0 244 0 173 19
Altres Municipis
Baix Ebre 245 8 27 0 158 37 0 0 14 0 1 0
Altres Municipis
de Catalunya 212 4 7 4 4 12 3 18 49 24 85 2
TOTAL 5473 977 2017 4 1470 373 3 18 307 24 259 21
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació, Generalitat
Figura 3.16. Municipi d’escolarització dels alumnes tortosins, excepte Tortosa
Altres
La Sénia
Reus
L'Hospitalet de Llobreg at
L'Ametlla de Mar
El Perelló
Santa Bàrbara
Cam brils
Barcelona
Tarrag ona
Amposta
Roquetes
0 50 100 150 200 250
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació, Generalitat
En el cas del gràfic anterior, es pot observar els principals municipis d’escolarització dels
alumnes empadronats a Tortosa. Destaca per sobre de la resta l’elevat nombre d’alumnes
tortosins escolaritzats en el municipi de Roquetes, majoritàriament en els cursos d’educació
secundària obligatòria (ESO) que suposen 155 dels 238 alumnes tortosins escolaritzats en
aquest municipi.
10
EINF: Educació infantil
EPRI: Educació primària
ESDI: ensenyaments superiors de disseny
ESO: Educació secundària obligatòria
BATX: Batxillerat
CFAM: Cicles formatius d'arts plàstiques i disseny de grau mitjà
CFAS: cicles formatius d'arts plàstiques i disseny de grau superior
CFPM: cicles formatius de formació professional de grau mitjà
CFPS: cicles formatius de formació professional de grau superior
PPAS: preparació per a les proves d'accés als cicles formatis d'FP de grau superior
PGS: programes de garantia social
103

La informació referent al municipi de procedència dels alumnes escolaritzats a les escoles de
Tortosa, públiques i privades, mostra que el 83% dels alumnes son de Tortosa, un 11% provenen
d’altres municipis de la comarca, majoritàriament de Roquetes i Deltebre, mentre que el 6%
restant, provenen d’altres municipis de Catalunya.
Taula 3.29 Alumnes empadronats a Tortosa segons tipus i lloc d’estudi
Total EINF EPRI ESO BATX CFPM CFPS PGS
Tortosa 5.016 965 1.983 1.308 324 244 173 19
Altres Municipis
Baix Ebre 663 62 125 139 80 126 123 8
Altres Municipis
de Catalunya 376 8 14 74 54 92 132 2
TOTAL 6.055 1.035 2.122 1.521 458 462 428 29
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació, Generalitat
És destacable senyalar la important atracció d’alumnes no tortosins als cursos de Batxillerat i de
cicles formatius als centres de Tortosa. Aquest fet demostra la rellevància de l’oferta educativa
realitzada pels centres educatius de la ciutat i l’impacta, en termes de mobilitat, que aquests
alumnes provinents d’altres municipis suposen per a la ciutat.
En el gràfic que es presenta a continuació, es mostren també informació referent els principals
municipis de procedència dels alumnes que estudien als centres educatius de Tortosa. En
aquest cas també destaca l’elevat nombre d’estudiants provinents del municipi de Roquetes,
que suposen un total de 324 alumnes en els diversos cursos d’educació (infantil, primària, ESO,
Batxillerat i cicles formatius). En segona posició trobem als alumnes provinents de Deltebre.
Aquests, a diferència del cas anterior, es focalitzen en cursos educatius molt més concrets. D’un
total de 85 alumnes provinents de Deltebre, 30 estudien ESO en centres privats-concertats i 33
més, estudien cicles formatius en centres públics de la ciutat de Tortosa. Es tracta doncs de
casos on, davant la mancança d’oferta dels estudis desitjats en els seus municipis, els alumnes
opten per desplaçar-se a altres municipis propers per tal de rebre la formació i educació
desitjada.
104

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 3.17. Municipi de procedència dels alumnes escolaritzats a Tortosa, excepte aquells
empadronats a Tortosa
Altres Municipis
Tarrag ona
Rasquera
La Galera
Gandesa
Masdenverg e
Benifallet
Paüls
El Perelló
Sant Jaume d'Enveja
Aldover
Sense Municipi
Alcanar
La Sénia
L'Am etlla de Mar
L'Aldea
Ulldecona
Xerta
L'Am polla
Cam arles
Santa Bàrbara
Sant Carles de la Ràpita
Tivenys
Am posta
Deltebre
Roquetes
0 50 100 150 200 250 300 350
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació, Generalitat
Des de dels organismes públics s’ha apostat, des de fa ja uns anys, per establir sistemes
d’utilització del transport públic per motius d’estudi. Tal i com ja s’ha comentat en el capítol de
mobilitat d’aquest mateix treball, des de l’any 2002 l’Ajuntament de Tortosa proporciona un
carnet d’ús dels autobusos municipals als alumnes, i que des de l’any 2005 el poden obtenir tots
els alumnes matriculats a qualsevol grau d’educació i formació de les escoles i centres de
Tortosa 11 . Aquest carnet bonifica el 50% del bitllet de l’autobús i es pot obtenir des del Servei
d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament.
També es proporciona transport públic als alumnes provinents dels nuclis disseminats de la
ciutat que realitzen estudis postobligatoris així com dels alumnes de secundaria de la pedania
d’Els Reguers. Es tracta d’un conveni firmat entre l’Ajuntament i el Consell Comarcal del Baix Ebre
que permet que es presti aquest servei de forma gratuïta per a tots seus usuaris.
11
És també requisit indispensable està empadronat a Tortosa
105

Ensenyament públic – concertat
Com ja s’ha esmentat anteriorment, a Tortosa hi ha 3 centres concertats que imparteixen
estudis de primària i secundària (Nuestra Señora de la Consolación, Sagrada Família i Teresià),
mentre que la oferta pública a primària és d’11 centres i, en educació secundària, de 2.
L’elevat nombre de centres de gestió pública en l’ensenyament primari es deu també
l’existència d’escoles en cada una de les pedanies que formen part del municipi de Tortosa:
Taula 3.30 Centres d’educació primària a les pedanies de Tortosa
Pedania
Centre educació primària
Bítem
Bítem – ZER Riu Avall
Campredó
Port rodó – ZER Mestral
Els Reguers
Sant Antoni Abat – ZER Mont
Caro
Jesús
Daniel Mangrané i Escardó
Vnallop
Divina Pestora – ZER Mestral
Font: web del Departament d’Educació de la Generalitat
La relació ensenyament públic – concertat per nivells educatius presenta, en el cas de Tortosa,
una clara diferenciació. El pes de l’ensenyament públic en els cursos és evolutivament més
important(ESO, Batxillerat i Cicles de Formació Mitjà fins a ser absolut en els Cicles de Formació
de Grau Superior) que l’ensenyament privat que, per contra, té una importància cabdal en l’oferta
de places en les llars d’infants (88,8%) i gairebé del 50% en l’educació infantil, un 48,1%
exactament.
106

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 3.18. Relació ensenyament públic-concertat per nivells educatius 12
CFGS
CFGM
Batxillerat
ESO
Educació prim ària
Educació infantil
Llar d'infants
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Públic
Privat - Concertat
Font: elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació de la Generalitat
Amb un curt període de temps però aquesta relació es veurà directament afectada. Per una
banda, i tal i com ja s’ha esmentat anteriorment, l’obertura d’una nova escola bressol i el traspàs
en la gestió d’una escola bressol (de privada a pública) farà augmentar el pes de l’educació
pública en la franja d’edat d’entre 0 i 2 anys. Per l’altra, està prevista l’ampliació de cursos
formatius de grau mitjà i grau superior a les escoles concertades de Tortosa (p. ex: el curs 2009-
2010 s’iniciarà un curs sobre cuina al centre concertat Sagrada Família) fet que disminuirà el
pes de l’ensenyament públic en aquest nivell d’educació.
3.2.7.3. Oferta educativa
Educació reglada
Llar d’infants
Tortosa compta amb un total de 8 llars d’infants, 6 d’ells de gestió privada i només 2 de gestió
pública on, a més a més, una d’elles es troba situada a l’Entitat Municipal Descentralitzada de
Jesús:
12
CFGM: Cicle Formatiu de Grau Mitjà
CFGS: Cicle Formatiu de Grau Superior
107

Gestió pública
Gestió privada / concertada
LLI Pública Barrufets LLI Creu Roja
LLI Pública l’Espurna13 LLI Mare Natura
LLI Privada Pitusa
Nuestra Señora de la Consolación
Sagrada Família
Teresià
Font: elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació de la Generalitat
En el cas de les llars d’infants de gestió privada/concertada, els centres Nuestra Señora de la
Consolación, Sagrada Família i Teresià, imparteixen també la resta de cursos d’educació
obligatòria.
Tal i com ja s’ha comentat anteriorment, abans de finalitzar la present legislatura, es preveu
l’obertura de 2 noves escoles bressol –una d’elles situada en un dels polígons industrials de la
ciutat amb la intenció de facilitar la conciliació de l’horari laboral i familiar; i, una tercera que
actualment és de gestió privada i que passarà a titularitat pública.
Centres d’educació infantil i primària (CEIP)
A Tortosa hi ha un total de 13 centres que imparteixen educació infantil i primària, 3 dels quals
són concertats (Teresià, Nuestra Señora de la Consolación i Sagrada Família).
13
Situada a la EMD de Jesús
108

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 3.31 Centres de Tortosa segons número d’alumnes
Nom centre
Educació
infantil
Educació
secundària
Bitem - ZER Riu Avall 24 37
Cinta Curto 75 150
Daniel Mangrané i Escardó 100 186
Divina Pastora - ZER Mestral 8 14
El Temple 265 444
Ferreries 139 323
La Mercè 59 168
Mestral 63 108
Port rodó - ZER Mestral 22 53
Remolins 52 137
Sant Antoni Abat - ZER Mont Caro 13 31
Teresià 77 147
NS Consolació 69 147
Sagrada Família 147 309
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Tortosa
Com ja s’ha dit, l’elevat nombre de centres es deu a la presència d’aquests a les pedanies de
Tortosa, fet que comporta l’existència de petits centres que imparteixen educació infantil i
primària per a un baix nombre d’alumnes (Bítem – ZER Riu Avall, Divina Pastora – ZER Mestral,
Port rodó – ZER Mestral i, Sant Antoni Abat – ZER Mont Caro).
Un aspecte a destacar dels centres d’educació primària, així com en els centres d’educació
secundària, és l’obertura dels patis i altres infraestructures dels centres públics durant els caps
de setmana o en cas de demanda d’alguna entitat o associació. Aquesta mesura permet
augmentar l’ús d’aquests centres i dels seus equipaments per part de la població i ajuda
augmentar la qualitat urbana dels diferents barris i pedanies de Tortosa.
Centres d’educació secundària
A Tortosa hi ha dos instituts de secundària públics (IES Joaquin Bau i l’IES de l’Ebre) i tres centres
concertats (Nuestra Señora de la Consolación, Sagrada Família i Teresià).
A més, alguns d’aquests centres ofereixen, a banda dels nivells d’educació secundària
obligatòria, altres opcions educatives:
109

IES de l'Ebre – Ensenyaments impartits:
Curs de preparació de la prova d'accés als cicles formatius
Educació secundària obligatòria
Batxillerat
modalitat de ciències de la naturalesa i la salut
modalitat d'humanitats i ciències socials
modalitat de tecnologia
Cicles formatius de formació professional específica de grau mitjà
gestió administrativa
comerç
equips i instal·lacions electròniques
mecanització
cures auxiliars i d’infermeria
farmàcia
atenció sociosanitària
instal·lació i manteniment electromecànic i de maquinària i conducció de línies
Cicles formatius de formació professional específica de grau superior
secretariat
administració i finances
gestió comercial i màrqueting
desenvolupament i aplicació de projectes de construcció
instal·lacions electròniques
sistemes de telecomunicació i informàtics
producció per mecanització
dietètica
laboratori de diagnòstic clínic
educació infantil
integració social
prevenció de riscos professionals
administració de sistemes informàtics
desenvolupament d'aplicacions informàtiques
Programes de garantia social
edificació i obra civil
IES Joaquin Bau - Ensenyaments impartits:
Educació secundària obligatòria
Batxillerat
modalitat de ciències de la naturalesa i la salut
modalitat d'humanitats i ciències socials
110

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
modalitat de tecnologia
modalitat d'arts
cicles formatius de formació professional específica de grau mitjà
cuina
Nuestra Señora de la Consolación- Ensenyaments impartits:
Educació infantil
llar d'infants
parvulari
Educació primària
Educació secundària obligatòria
Cicles formatius de formació professional específica de grau mitjà
gestió administrativa
comerç
cures auxiliars d'infermeria
Sagrada Família - Ensenyaments impartits:
Educació infantil
llar d'infants
parvulari
Educació primària
Educació secundària obligatòria
Batxillerat
modalitat de ciències de la naturalesa i la salut
modalitat d'humanitats i ciències socials
modalitat de tecnologia
Teresià - Ensenyaments impartits:
Educació infantil
llar d'infants
parvulari
Educació primària
Educació secundària obligatòria
A diferència de l’educació infantil i primària dels alumnes dels nuclis disseminats que disposen
de centres d ‘educació propers a les seves zones de residència, en el cas de l’educació
secundària els alumnes s’han de desplaçar fins als centres situats a la ciutat de Tortosa. Això
suposa un impacte ambiental significatiu: la distància entre bona part dels alumnes i el centre
sigui important i com a conseqüència un increment dels desplaçaments motoritzats.
111

Tal i com ja s’ha comentat anteriorment en diferents apartats del present estudi des de
l’Ajuntament, i a partir d’un conveni amb el Consell Comarcal del Baix Ebre, es presta un servei
d’autobusos per el transport d’alumnes d’educació secundària (i també d’educació postobligatòria)
dels nuclis disseminats fins els centres on s’imparteixen les classes.
Centres d’educació universitària
A la ciutat de Tortosa hi trobem el Campus Universitari de les Terres de l’Ebre, pertanyent a la
Universitat Rovira i Virgili. Aquest campus té per objectiu actuar com a motor del progrés cultural,
científic i tècnic a les comarques meridionals de Catalunya.
Actualment, s’hi ofereixen els següents cursos:
Camus Universitari d e les Terres de l’Ebre – Ensenyaments impartits14
Diplomatura en Ciències Empresarials
Diplomatura en Mestra: especialitat en educació infantil
Diplomatura en Infermeria
Diplomatura en Turisme
Tots aquests cursos es troben situats, en aquests moments, al centre de la ciutat de Tortosa, al
Camí de Betània, exceptuant la Diplomatura en Infermeria que s’imparteix a l’Hospital Verge de la
Cinta. De totes maneres, ja està aprovat el trasllat dels cursos impartits al centre de la ciutat al
barri de Remolins a partir del curs 2009-2010. Això pot comportar uns clars efectes en matèria
de mobilitat, ja que podria incrementar el nombre de població en una zona concreta de la ciutat
(capítol de mobilitat d’aquest mateix estudi).
A la ciutat de Tortosa també s’hi ubica un centre associat de la Universitat Nacional d’Educació a
Distància, situat també al centre històric de la ciutat.
En aquest centre s’hi realitzen diversos cursos de formació universitària, que a continuació es
detallen:
14
Font: Web de la Universitat Rovira i Virgili
112

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Centre Associat de Tortosa de la UNED – Ensenyaments impartits15:
Estudis reglats
Història
Filologia hispànica
Turisme
Dret
Ingenieria superior industrial
Ingenieria tècnica informàtica
Economia
Administració i direcció d'empreses
Ciències empresarials
Ciències polítiques i sociologia
Ciències de l'educació
Pedagogia
Educació social
Psicologia
Des d’aquest centre també es gestionen altres cursos de formació universitària impartides per la
Universitat Nacional d’Educació a Distància, com els cursos a distància i els estudis no reglats de
tal manera que els habitants de Tortosa i de les Terres de l’Ebre disposen d’una relació de
proximitat amb aquesta universitat, que té la seva seu central a Madrid.
El Consell Escolar Municipal i Pla Educatiu d’Entorn
La Llei 25/1985, de 10 de desembre, de Consells escolars, regula i estructura la participació en
el sistema educatiu no universitari en tres graons de representativitat: el Consell Escolar de
Catalunya (CEC), els Consells Escolars Territorials (CET) i els Consells Escolars Municipals (CEM).
Segons la mateixa llei, tots els municipis que disposen com a mínim d’un centre d’educació
infantil i primària (CEIP) han de disposar de Consell Escolar, que s’estableix com el principal
òrgan de participació i consulta on hi són representat l’Ajuntament, el professorat, els alumnes,
els pares i, si s’escau, altra persona dels centres d’ensenyament.
Tortosa disposa d’un Consell Escolar Municipal, que realitza, com a mínim, dues reunions anuals
(a l’inci i al final del curs escolar). Aquest CEM agrupa als diferents sectors del municipi implicats
en l’àmbit educatiu: regidors de l’ajuntament, representants de les pedanies (alcaldes pedanis),
pares dels diferents centres públics i també concertats, alumnat, personal d’administració,
serveis i professorat i directors dels centres. La principal funció del Consell Escolar és ser un
15
Web del Centre Associat de Tortosa de la Universitat Nacional d’Educació a Distància
113

òrgan consultiu en diferents temes que afecten al funcionament dels centres escolars i la
millora de la qualitat educativa del municipi.
Des de l’any 2005, Tortosa disposa d’un Pla Educatiu d’Entorn, amb la participació de tots els
centres públics d’educació primària i secundària, famílies i agents educatius de la ciutat i,
actualment, s’està treballant en la inclusió dels centres concertats del municipi, fet que es
preveu de cara el curs 2009-2010 i que realitza les seves activitats al llarg del curs escolar,
entre setembre i juliol de l’any següent.
Tal i com s’explica des del mateix Ajuntament, es tracta d’un pla que marca el conjunt
d’actuacions adreçades a promoure la cohesió social per mitjà de l’educació intercultural,
l’equitat i el foment de la llengua catalana que des del respecte a la diversitat, afavoreixi la
convivència. S’ha desenvolupat a través d’un conveni bianual amb el Departament d’Educació de
la Generalitat però que es gestiona integrament des de l’àrea d’educació de l’Ajuntament.
Educació no reglada
Teatre a l’escola
Té per objectiu l’impuls dels valors culturals, de convivència i de respecte al medi entre els
escolars d’infantil i primària, mitjançant la realització d’una obra teatral que doni suport al
mestre a l’aula i faci participar a les famílies dels alumnes. Aquesta activitat es realitza
mitjançant el conveni amb un empresa privada que i es subvenciona el transport des de
l’Ajuntament. Des de l’inici d’aquesta activitat, l’any 2003, han assistit un total de 8.893
participants, amb una mitjana superior als 2.000 participants per any.
Any Participants
2006 2.700
2005 2.210
2004 2.100
2003 1.883
Descobreix la teva ciutat
Es tracta d’un pla d’activitats educatives per a la descoberta i el coneixement de la ciutat de
Tortosa que s’organitza conjuntament amb el Departament d’Educació en diversos àmbits:
patrimoni, educació, medi ambient, etc. Consisteix en activitats adreçades a tots els nivells
educatius (infantil, primària i secundària), amb la particularitat que aquestes activitats estan
dissenyades en funció de l’edat dels participants.
Es tracta d’una activitat amb forta demanda, ja que es realitza a partir de les escoles. L’any 2006
es va ampliar la oferta de tallers (de 15 a 19) i actualment es treballa per adaptar la oferta actual
a la demanda així com en la substitució dels materials emprats en format paper a digital.
114

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Des de l’inici d’aquesta activitat han participat un total de 17.503 alumnes.
Any Participants
2006 2.700
2005 2.210
2004 2.100
2003 3.966
Escola d’ensenyaments musicals
Des de l’escola d’ensenyaments musicals s’imparteixen diverses classes de música en funció de
l’edat dels estudiants: classes de sensibilització i d’iniciació a la música (4-7 anys), llenguatge
musical (més de 8 anys) i cursets per adults. A més a més, també es fa formació pels
instruments de vents de fusta (flauta, oboè, clarinet i saxo), vents de metall (trompeta, trompa i
trombó), així com de percussió.
Escola de formació d’adults de Tortosa
Realitza les seves activitats des del CEIP La Mercè de Tortosa i ofereix un elevat nombre de
cursos formatius: des dels cursos de preparació a les proves d’accés a la universitat, als cicles
formatius de grau mitjà i superior com també cursos de llengua (acolliment lingüístic, nivell
bàsic i llindar de la llengua catalana), anglès (nivell inicial i funcional), informàtica (inicial i
usuari) i cicles de formació instrumental i cicles d’educació secundària.
Escola Oficial d’Idiomes de Tortosa (EOI)
L’Escola Oficial d’Idiomes de Tortosa forma part de les Escoles Oficials d’Idioma de Catalunya en
tan que centre públic d’ensenyament d’idiomes moderns a nivell no universitari. L’EOI de Tortosa
va entrar en funcionament al setembre de 2002, fet que la converteix en l’EOI més antiga de les
Terres de L’Ebre. Inicialment les seves activitats es desenvolupaven a l’IES Joaquim Bau, on
s’impartien cursos regulars, monogràfics i intensius d’estiu des del curs 2002 i fins el 2004. Des
d’aleshores es troba en un edifici històric que forma part dels Reials Col·legis. En l’actualitat
s’imparteixen cursos d’alemany, anglès i francès.
Espai obert d’aprenentatge
Consisteix en un servei de formació per a persones de més de 16 anys per fomentar la
participació i promoure el coneixement i la interacció entre persones d’origen immigrant i la
resta de ciutadans. En aquet espai es proporciona formació en diverses temàtiques: escola de
tall i costura, cursos d’informàtica, educació i salut de fills i filles i, tallers de llengua (catalana i
castellana).
115

Es tracta d’una oferta educativa força recent (curs 2005-2006) però amb una elevada
participació, especialment entre la població d’origen immigrant de la ciutat.
Taula 3.32 Evolució del nombre d’assistents a l’espai obert d’aprenentatge
Curs Dones Homes Total de grups Total alumnes
05-06 243 427 20 670
06-07 263 583 34 846
Total 05-07 506 1.010 54 1.516
Activitats de promoció educativa
Per una banda, l’Ajuntament de Tortosa subvenciona als estudiants de tots els centres educatius
de Tortosa el transport mitjançant el carnet-bus d’estudiants, amb un 50% de descompte sobre
el preu del bitllet. Aquest ajut es va iniciar ja l’any 2002 però des del 2005 es subvenciona a tots
els nivells educatius i estudiants (educació reglada i no reglada) i, per tan, els únics requisits
establerts són els d’estar empadronat a la ciutat i estar matriculat en algun centre educatiu.
Aquesta subvenció es realitza mitjançant un conveni amb l’empresa gestora del servei públic
d’autobusos de la ciutat, i els estudiants han de tramitar el carnet a través del Servei d’Atenció al
Ciutadà (SAC) situat a les oficines municipals de l’Ajuntament.
Per altra banda, es cedeixen els equipaments dels CEIPs de la ciutat per a la realització
d’activitats i altres usos socials a les entitats i associacions que ho demanin.
Activitats de foment educatiu
L’Ajuntament de Tortosa treballa conjuntament amb el Consorci de Normalització Lingüística
(CNL) per a la realització de cursos d’acolliment lingüístic i classes de català, enfocades
especialment als ciutadans d’origen immigrant. Des del consistori s’ajuda en el finançament del
CNL i també es cedeixen espais per al desenvolupament d’aquetes activitats.
Taula 3.33 Evolució dels assistents als cursos de foment educatiu
Curs Alumnes Núm. cursos català Núm. cursos acolliment lingüístic
03-04 156 9 2
04-05 221 7 2
05-06 465 9 12
06-07 476 8 15
Es pot observar un clar augment tant del nombre d’alumnes assistents als cursos, així com dels
cursos d’acolliment lingüístic, fet que destaca la importància d’aquest tipus de formació entre la
població immigrant a la ciutat.
116

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Un altre instrument pel foment educatiu municipal consisteix en la Unitat d’Escolarització
Compartida (UEC). S’utilitza com una eina externa per garantir l’atenció a l’alumnat de
secundària amb necessitats educatives especials derivades de la inadaptació al medi escolar en
els centres de secundària. Es tracta d’una unitat formada a partir d’un conveni conjunt amb el
Departament d’Educació de la Generalitat i on hi varen participar un total de 12 alumnes en el
curs 2006-2007.
Tal i com es destaca des del mateix consistori municipal, és necessari la inversió en mobiliari de
treball i d’informàtica així com d’un increment en les despeses relacionades amb els treballadors
que presten aquest servei.
A través diversos convenis, l’Ajuntament presta altres serveis pel foment de l’educació. Amb el
Consell Comarcal del Baix Ebre, es proporcionen serveis conjunts un d’ells, ja comentat
anteriorment, que consisteix en la prestació del servei de transport escolar per a l’alumnat de Els
Reguers que realitza ensenyaments post-obligatoris. L’altra, és el de la prestació del servei de
monitoratge del menjador del CEIP Remolins.
Per altra banda, amb el Departament d’Educació d ela Generalitat, s’ha creat un Pla de transició al
treball que consisteix en la realització de cursos d’informació, orientació i formació per a joves
desescolaritzats i en atur que no han assolit amb èxit els objectius de l’educació obligatòria. Es
tracta d’un recurs educatiu extern als centres d’educació secundària de realització de mòduls de
fusta i cuina amb un total de 30 places (15 per mòdul educatiu). Aquests cursos tenen per
objectiu el retorn al sistema educatiu reglat dels participants a través de la preparació de les
proves d’accés al Cicles de Formació de Grau Mitjà o també en la incorporació al món de treball
mitjançant la formació pràctica als tallers de fusteria i cuina i de pràctiques en empreses del
sector.
Activitats de promoció a la salut
Des de l’àrea d’educació de l’Ajuntament es realitzen també activitats de promoció a la salut,
fonamentalment a través de campanyes de conscienciació i d’actuació:
- campanya escolar de fluor. Prevenir i controlar les càries dentals dels escolars de tots
els centres de primària i d’educació especial del municipi
- campanya escolar de vacunacions. Administrar vacunes als alumnes de primària i
primer cicle d’ESO (antihepatitis, anitvaricel·la i antitetànica)
- campanya escolar de revisions mèdiques. Examinar l’alumnat de P4 o de més edat que
accedeixin als centres docents per primera vegada
- campanya de prevenció del consum de tòxics. Realitzar programes de prevenció del
consum de drogues als centres de primària (L’aventura de la vida) i del consum de
cannabis a secundària (Xk petes?)
117

3.2.8 SENSIBILITZACIÓ AMBIENTAL I VERS LA SOSTENIBILITAT
L’Ajuntament de Tortosa ha desenvolupat diverses activitats relacionades amb la sostenibilitat i
la sensibilització ambiental al llarg del temps. De fet, segons la mateixa memòria del Servei de
Governació, Atenció a la Ciutadania, Mobilitat, Seguretat i Medi Ambient, al llarg de l’any 2007 es
varen realitzar un seguit d’activitats en els diverses temàtiques competents a aquest servei:
1. Unitat de medi ambient
- Festival Internacional de cinema de medi ambient de Catalunya (per segon any
consecutiu celebrat conjuntament amb Sant Feliu de Guíxols i el Prat de Llobregat),
realitzant les activitats en diversos punts de la ciutat, fins i tot en projeccions
nocturnes a l’aire lliure
- Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, enfocada a tasques de conscienciació
entre la població més jove: als alumnes de primària s’han realitzat activitats d’usos de
l’espai; entre 8 i 12 anys s’ha realitzat una activitat sobre l’escalfament de la terra i,
pels alumnes de més edat (entre 12 i 18 anys) s’ha realitzat una campanya d’ús del
transport públic, per tal de fomentar-ne el seu ús, especialment entre els estudiants a
través del carnet d’estudiant i realitzant les campanyes en els mateixos centres
d’ensenyament (IES J. Bau i IES de l’Ebre).
- Premi de recerca medi ambiental, amb la participació d’alumnes de secundària. En total
es van presentar 10 treballs sobre diverses temàtiques relacionades amb el medi
ambient (la pluja àcida, el canvi climàtic i actuacions a nivell local, aspectes del món
vegetal, etc.
- Educació ambiental. Consisteix en diversos programes com la campanya per a la
recollida d’arbres de Nadal (instal·lació de diversos punts de recollida d’arbres), unitats
didàctiques d’energia solar i fotovoltaica (realització de cursos escolars per franges
d’edat i temàtiques: l’energia solar i el seu aprofitament, elements, composició i
exemples d’instal·lacions i circuits de termodifusió), gestió d’agendes escolars de medi
ambient (s’ofereixen, de forma gratuïta, agendes escolars europees del medi ambient i
guies didàctiques dissenyades i produïdes per la Diputació de Barcelona als centres
d’ensenyament de secundària) i, així com llibres sobre la contaminació acústica (s’han
proporcionat 500 contes sobre la contaminació acústic adreçats a l’ensenyament
primari així com d’una petita xerrada de conscienciació a tots els centres
d’ensenyament primari de Tortosa).
- Primer concurs amateur de documentals de medi ambient (es tracta d’un concurs
sobre medi ambient realitzat a partir de petits documentals (curts). Es van presentar
un total de 5 documentals, tot i que per la categoria de menors de 18 anys no hi va
haver concursants.
- Millores ambientals, enfocades a subvencions atorgades pel mateix Ajuntament de
Tortosa (concessions de subvencions per a la millora de la sostenibilitat i l’eficiència
energètica en habitatges situats a la zona inclosa al Pla Integral del Casc Antic de
Tortosa) així com per la prevenció d’incendis (disseny i edició d’un tríptic sobre
‘l’autoavaluació del risc d’incendis’ on s’informa als particulars de les situacions de risc
118

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
que es produeixen amb la crema agrícola de rama i també s’han realitzat treballs de
construcció de la franja de protecció contra el foc a diverses àrees del municipi).
- Exposicions, de diverses temàtiques: ‘Som Aigua, La nova cultura de l’aigua’ i també
‘Dóna la volta. Del residu al recurs’.
2. Unitat de gestió de la mobilitat
- Aparcament en zona blava
- Aparcament públic
- Transport públic
- Gestió d’expedients sancionadors en matèria de trànsit
Segons les previsions d’aquest mateix servei, es preveu la realització de diverses activitats i
campanyes de sensibilització durant l’any 2008. A continuació s’enumeren també aquestes
activitats:
- Campanya informativa de reciclatge (introducció de nous contenidors i recollida de la
fracció orgànica a alguna de les pedanies (Bítem, Camredó, Els Reguers i Vinallop)
- Campanya informativa sobre el nou sistema de recollida de selectiva (a través de la
implantació del sistema easy de recollida de selectiva a la ciutat de Tortosa i a l’EMD de
Jesús, i posteriorment a la resta de pedanies del municipi).
- Animals de companyia: campanyes d’adopció i de prevenció d’excrements al carrer
- Assessorament als ciutadans per fomentar l’eficiència energètica i l’estalvi d’energia,
per exemple proporcionant informació concreta o facilitant bombetes de baix consum
- Promoció del transport públic i la mobilitat sostenible a través de diversos instruments
(educació, conferències, setmana de la mobilitat, etc.)
- Campanya contra la contaminació acústica
- Campanya ‘Netegem Tortosa (NeTT)’, amb l’objectiu de la millora i conscienciació en
matèria de neteja viària
- Realització de tallers de reciclatge
- Varies notes de premsa referent a la instal·lació de nous punts de recollida de piles i
materials electrònics, recollida d’arbres de Nadal, recollida d’oli i, per fomentar l’ús de
carmanyoles en les escoles.
3.2.9 ASSOCIACIONISME I PARTICIPACIÓ
Segons el registre d’associacions del Servei d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament de Tortosa,
actualment hi ha un total de 124 associacions i entitats a la ciutat.
Destaca l’elevat nombre d’associacions esportives i d’oci (un total de 29), però més
especialment les entitats amb caràcter cultural (26 ) i sectorials (24), fet que mostra un
important teixit associatiu.
119

És destacable senyalar també que des de l’Ajuntament només es té constància de l’existència
de dues associacions comercials (Associació de Comerciants del Temple i Associació
d’Empresaris de Restauració de Tortosa), però no apareixen registrades altres entitats com per
exemple l’Agrupació Comercial Tortosa Centre i d’altres entitats. En aquest cas doncs, fora
rellevant potenciar la creació d’entitats en aquest àmbit així com desenvolupar una campanya
informativa de registre d’entitats (vegeu també apartat 3.3.2.3 d’aquest mateix estudi).
Reivindicacions i associacions polítiques
Associació promotora de la segregació de Campredó
Moviment de mestres de les Terres de l'Ebre
Veïnals
AV Barri Santa Rosa
AV Centre-nucli històric de Tortosa
AV de la Carretera Simpàtica
AV de Sant Llàtzer
AV del Rastre de Tortosa
AV del Temple i Horta
AV Divina Pastora
AV Els Reguers
AV Ferreries - Sant Vicent
AV Ilercavona Sant Josep de la Muntanya
AV Jesús Catalonia
AV l'Horta del PI
AV l'Oliva
AV Montcada - Santa Clara
AV Pintor Casanova
Federació d'AAVV de Tortosa
Comercials
Associació de comerciants del Temple
Associació d'empresaris de Restauració de Tortosa
"Platigot"
Salut i humanitàries
ADITE - Associació de distonia i ictus de les Terres de
l'Ebre
Amnistia Internacional
Acusació parkinson Terres de l'Ebre
Associació d'amigues i amics de la UNESCO de Tortosa
Associació de Diabètics de Catalunya - Delegació Baix
Ebre
Associació de malalts mentals de les Terres de l'Ebre
Associació parkinson comarques de Tarragona
Associació Sant Roc Pro persones disminució Psíquica
Associación cooperación y solidaridad Averoes
Fundació tutelar Terres de l'Ebre
Lliga reumatològica catalana
ONG Delwende al servicio de la vida
Voluntariat de l'Hospital Santa Creu "Compartim"
Associacions sectorials
Amazan - promoció sociocultural i desenvolupament
Amics de la botifarra de Tortosa
AMPA CEIP Port Rodó de Campredó
AMPA Col·legi Públic de Bítem
AMPA Col·legi Públic Els Reguers
Associació de dones del barri de Remolins
Associació de dones d'Els Reguers
Associació de dones Punta Rodona
Associació de gent gran de Tortosa l'Espai
Associació de joves de Vinallop
Associació de jubilats i pensionistes de Bítem
Associació de vídues de Tortosa
Associació dones del Roser
Associació juvenil Camopredó jove
Associació de jubilats i pensionistes de Campredó
Atzavara
Casal Reguerenc de jubilats i pensionistes
Comunidad Mezquita Al Fath de Tortosa
Escola de l'esplai de Tortosa
Grup d’esplai Blanquerna
Grup filatèlic i numismàtic de Tortosa i Roquetes
Obre't'ebre
Organització juvenil espanyola
Societat de caçadors
VIDA, Associació de dones per la igualtat i el benestar
120

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Esportives i Oci
AFATE - Associació Familiars Alzheimer Terres de l'Ebre
Associació esportiva de futbol sala Baix Ebre
Associació esportiva juvenil de les Terres de l'Ebre
Centre d'esports de Tortosa
Club ball esportiu ritme
Club ball esportiu Terres de l'Ebre
Club basquet cantaires de Tortosa
Club de futbol Reguers
Club de rem Tortosa
Club de tenis de Tortosa
Club de voleibol de Tortosa
Club escacs de Tortosa
Club esportiu Tortosa
Club natació de Tortosa
Club patí Dertusa
Club Twirling Tortosa
Dertusa escola de futbol
Ebre escola esportiva de Tortosa
Joventut del patinet de Tortosa "Skattosa"
Les Tosses societat de caçadors
Moto club tot motor Els Reguers
Societat de caçadors de Tortosa
Societat de caçadors la Rocassa de Bítem
Societat pesca esportiva de Tortosa
Tortosa athletic club Judo - Ju-jitsu
U.D. Remolins - Bítem
Unió ciclista de Bítem
Unió esportiva de Campredó
Unió recreativa
Culturals
Agrupació de Confraries de Setmana Santa de Tortosa
Amics de festes marxosos
Amics dels castells i del casc antic de Tortosa
Associació cultural casal popular Panxampla
Associació cultural Rels d'Aigua
Associació cultural set cervells
Associació d'amics de l'Ermita del Coll de l'Alba
Associació Mn. Ovidio Tobias "Dóna’m la mà"
Associació musical Black Fly
Associació musical Xino-xano
Ball de diables Lucifer de Tortosa
Cantaires de l'Ebre Delta
Centre cultural Abu Baker el Tortosí
Centre d'estudis Francesc Martorell
Club atletisme Terres de l'Ebre
Colla de diables Lo Golafre
Colla joves de dolçainers de Tortosa
Cor flumine
Coral Vent de Dalt
Joventuts Musicals de Tortosa
Museu del Vent
Ordre de la cucafera
Orfeó tortosí
Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta
Societat cultural Campredonenca
Unió cultural de Vinallop
Medi Ambient
Amics i amigues de l'Ebre
Associació de defensa Campredó i entorn
Des de l’àmbit de la participació és rellevant el treball que s’està duent a terme des de l’àrea de
joventut de l’Ajuntament (Punt Jove, oficina dependent de l’Institut Municipal d’Activitats
Turístiques i Culturals), ja que s’han desenvolupat diversos projectes amb l’objectiu d’impulsar la
participació activa dels joves.
A partir del Pla Local de Joventut 2008-2011, s’està treballant en diverses temàtiques i
problemàtiques relacionades amb la joventut i, en aquest sentit destaca el paper fonamental de
121

la participació, tant a nivell de l’associacionisme de la ciutat com també a nivell individual i
d’interacció entre el jovent.
Per una banda, s’ha creat un portal a internet amb l’objectiu de difondre les activitats
desenvolupades des del Punt Jove, a nivell de treball, participació, formació, associacionisme
etc. com també per proporcionar un canal de comunicació amb l’Ajuntament i entre els mateixos
joves.
Destaca també la creació d’un fons per a subvencionar les associacions de joves en la realització
de qualsevol tipus d’activitats. Es tracta d’una ajut atorgat de forma anual, en funcionament des
de 2006, per a la realització d’un ampli ventall d’accions que no exclou, a més, l’obtenció de
qualsevol altra tipus d’ajut d’alguna altra entitat o organisme. Des del mateix portal del Punt Jove
de la ciutat és possible descarregar-se les bases de sol·licitud de la subvenció així com consultar
les associacions subvencionades en el passat. En la darrera convocatòria, corresponent a 2007,
es van atorgar subvencions a 8 entitats juvenils diferents per un valor total de 5.500€
La ciutat de Tortosa compta també amb un Consell Local de Joves formalment constituït. Tal i
com s’assenyala des del mateix consistori però, manca la figura d’un coordinador de les entitats
que en formen part i desenvolupar les tasques del dia a dia del consell. De moment, no ha estat
possible trobar entre els membres de les entitats juvenils una persona que pugui encarregar-se
d’aquesta tasca. S’assenyala però que s’està treballant, juntament amb el Consell Nacional de la
Joventut de Catalunya, en trobar una solució a aquesta mancança.
Aquest 2008, l’Àrea de Joventut, ha dut a terme un procés participatiu anomenat ‘Les polítiques
juvenils de la ciutat de Tortosa’, i que té per objectiu l’impuls de la participació i la creació
d’espais de diàleg entre el jovent de la ciutat així com amb els poder públics. D’aquesta manera
es pretén millorar les decisions i actuacions desenvolupades des del consistori, especialment
les que afecten més directament als joves.
En aquest sentit, es va realitzar la diada de ‘Joves i natura 2008’ destinada a joves entre 18 i 30
anys i realitzada al riu Ebre. Per una banda, proporcionava als joves una visió de l’entorn natural
del riu Ebre en el seu pas entre Xerta i Tortosa i, per l’altra, consistia en realitzar uns tallers de
debat i anàlisi de les polítiques juvenils desenvolupades per l’Ajuntament per tal d’elaborar-ne un
estudi sobre quines polítiques juvenils desitgen els joves de la ciutat.
A nivell de projectes, destaca també el ‘Projecte intercanvi JOVE Intercultural’ que es
desenvolupa des de l’any 2006. Consisteix en un concurs d’audiovisuals en el qual joves
autòctons i nouvinguts formen grups per enregistrar informació sobre les entitats, serveis i
recursos de Tortosa d’una banda, i sobre el tarannà de les cultures i tradicions de les persones
nouvingudes, de l’altra. Es tracta doncs d’activitats que relacionen participació juvenil amb
immigració. Per aquest motiu, aquest 2008, s’ha apostat per la participació dels joves a través
de les seves escoles, de tal manera que els enregistraments es faran des d’aquesta mateixos
centres d’educació.
122

3 L’ENTORN HUMÀ ...............................................................¡ERROR! MARCADOR NO DEFINIDO.
3.3 ACTIVITATS ECONÒMIQUES .......................................................................................................... 123
3.3.1 L’ESTRUCTURA ECONÒMICA DEL MUNICIPI ................................................................................................................... 123
3.3.2 ELS SECTORS ECONÒMICS DEL MUNICIPI ..................................................................................................................... 125
3.3.3 EL MERCAT DE TREBALL ................................................................................................................................................. 136

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
3.3 ACTIVITATS ECONÒMIQUES
3.3.1 L’ESTRUCTURA ECONÒMICA DEL MUNICIPI
3.3.1.1 Nivell general d’activitat econòmica i comparació amb el seu entorn
Tot i les seves limitacions, el Producte Interior Brut (PIB) es considera un indicador
macroeconòmic que permet aproximar el volum global d’activitat econòmica d’un territori. Un
altre indicador utilitzat és el de la Renda Bruta Familiar Disponible (RBFD), que mesura els
ingressos que disposen els residents d’un territori per destinar-los al consum o a l’estalvi.
Tal i com es pot observar a la taula següent, el PIB per càpita de la Comarca del Baix Ebre és
clarament inferior a la mitjana catalana. En el cas concret de Tortosa, el PIB per càpita és, en els
primers anys del període estudiat, superior a la mitjana catalana, i en conseqüència comarcal. A
partir de l’any 2003, es produeix però un canvi de tendència i el clar increment del PIB per càpita
de Tortosa creix per sota la mitjana catalana; de totes maneres però continua essent superior a
la mitjana comarcal.
Taula 3.35. Evolució del Producte Interior Brut per càpita a Tortosa, Baix Ebre i Catalunya
PIB per càpita de
Tortosa
PIB per càpita de
Baix Ebre
PIB per càpita de
Catalunya
2000 21.054 16.916 19.023
2001 21.137 16.984 20.223
2002 21.297 17.157 21.103
2003 21.181 16.942 21.969
2004 21.436 17.266 23.193
2005 21.099 17.135 24.319
2006 21.528 17.447 25.764
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
Tot i que les dades disponibles més recents en termes de RFDB acaben l’any 2002, els resultats
son similars als trets descrits anteriorment, tal i com es pot observar en la següent taula.
Tortosa presenta durant els primers anys del segle XXI, una RFDB superior a la mitjana catalana
(4,05 punts) així com comarcal. Seria interessant comprovar si, en cas de disposar de dades
més recents, l’augment de la RFDB de Tortosa creix també més lentament en comparació a la
catalana, tal i com s’ha destacat en el cas del PIB per càpita.
123

Taula 3.36. Renda Bruta Familiar Disponible per habitant a Tortosa, Baix Ebre i Catalunya
RFDB per
habitant a
Tortosa
RFDB per
habitant al
Baix Ebre
RFDB per
habitant a
Catalunya
Índex comparatiu de Tortosa
respecte a Catalunya
(CAT=100)
2000 12,28 11,40 11,8 104,05
2001 12,25 11,80 12,2 100,44
2002 13,15 12,70 12,6 104,37
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
Estructuralment, Tortosa mostra la importància del sector terciari en el PIB municipal. De fet, és
el sector més rellevant en l’aportació al PIB municipal, tal i com es pot observar en el següent
gràfic. És també rellevant la importància del sector industrial en l’economia del municipi, així
com el de la construcció. El pes de l’agricultura en canvi, és força menor i difereix enormement
amb el pes d’aquest sector econòmic a la comarca del Baix Ebre (al 2001 suposava el 8,6% del
PIB).
Figura 3.19. Evolució del PIB per sector d’activitat a Tortosa
57,3%
64,6%
62,4%
28,0%
23,9%
24,6%
6,1%
4,2%
8,6%
4,1%
7,3%
8,8%
Ag ricultura Industria Construcció Serveis
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
1991 1996 2001
A nivell d’ocupació, el sector serveis és també el que comptabilitza un major nombre de
treballadors i presenta una evolució alcista pels anys 1991-1996-2001 tal i com mostra la taula
següent. Per contra, el sector industrial mostra una tendència de destrucció de llocs de treball:
mentre el 1991 suposava el 28% de la ocupació total al municipi, el 2001 no arribava ja al 20%. El
sector de la construcció també presenta una evolució alcista i segons dades de 1996,
proporcionava més llocs de treball que l’agricultura, fet que s’ha confirmat també per l’any
2001.
124

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 3.20. Evolució de l’ocupació per sector d’activitat a Tortosa
60,9%
55,5%
63,3%
27,9% 25,9%
19,8%
9,1% 6,6% 7,2%
7,5%
6,7%
9,7%
Ag ricultura Indústria Construcció Serveis
1991 1996 2001
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
3.3.2 ELS SECTORS ECONÒMICS DEL MUNICIPI
3.3.2.1 El sector primari
En comparació a la resta de la comarca del Baix Ebre, el sector primari (agricultura, ramaderia i
explotació dels boscos) no és tant important a Tortosa, tant en % del PIB com en dades
d’ocupació. Sí però que suposa un sector rellevant en matèria d’ocupació de sòl.
La superfície total del municipi de Tortosa és de 218,5 Km², dels quals 71,7 pertanyen a
explotacions agrícoles, és a dir el 32,8% de la superfície total de Tortosa, segons el darrer cens
agrari, corresponent al 1999.
Evolutivament però, es pot observar un descens continuat de la superfície agrícola utilitzada per
raons agrícoles així com en superfície total. Per contra, s’observa un augment molt pronunciat
de les pastures permanents.
Taula 3.37. Evolució de la Superfície Agrícola Utilitzada (SAU) a Tortosa
Superfície Agrícola Utilitzada (SAU)
Terres llaurades Pastures permanents Total
1982 10.833 10 10.843
1989 6.777 67 6.844
1999 6.384 1.326 7.710
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
125

L’agricultura
L’agricultura és una activitat cada vegada menys important a Tortosa, tot i que continua
suposant la utilització d’una important quantitat de superfície municipal (63,84 Km² o el 29,2%)
encara que cada vegada se n’utilitza menys (vegeu taula anterior).
El nombre d’explotacions agrícoles també ha seguit disminuint: el 1999 hi havia un total de
1.787 explotacions mentre que el 1982 n’hi havia un total de 3.100.
Taula 3.38. Evolució de la Superfície Agrícola Utilitzada en hectàrees a Tortosa
Superfície Agrícola Utilitzada (SAU) en hectàrees
Terres llaurades Pastures permanents Total
1982 10.833 10 10.843
1989 6.777 67 6.844
1999 6.384 1.326 7.710
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
La distribució general de la SAU corresponent a 1999 pels conreus més importants (suposen el
80% de la superfície total cultivada) mostra la importància de l’olivera, majoritàriament en
correu de secà. És també destacable l’explotació dels cítrics, amb un total de 1.792 hectàrees
explotades. De fet, ambdós conreus, suposen el 64% de la superfície agrícola conreada.
Taula 3.39. Principals conreus a Tortosa, 1999
Conreu Secà Regadiu Total
Cereal Gra 24 335 359
Arròs 287
Hortalisses 2 153 155
Cítrics 1.792
Conreus Llenyosos
Fruiters de fruits secs 262 78 340
Olivera 2.832 291 3.123
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
126

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
La ramaderia
El cas de la ramaderia presenta una clara diferència amb l’agricultura: les hectàrees utilitzades
en pastures permanents ha augmentat considerablement, de les 10 hectàrees utilitzades el
1982, al 1999 n’hi havia un total de 1.326. En canvi, sí que s’ha reduït el nombre d ‘explotacions
ramaderes, en totes les espècies explotades tal i com es pot observar en el quadre següent:
Taula 3.40. Evolució del nombre d’explotacions i unitats ramaderes de Tortosa
1982 1999
Explotacions
Unitats
ramaderes Explotacions
Unitats
ramaderes
Bovins 65 1.629 5 558
Ovins 168 513 21 243
Cabrum 48 46 10 65
Porcins 46 5.193 15 9.488
Aviram 482 24.957 59 19.965
Conilles
mares 116 12 9 108
Equins 162 102 7 10
Total 1087 32.452 126 30.437
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
La comparativa de l’evolució de les unitats ramaderes a nivell d’espècies s’ha reduït de forma
clara, no és tant obvi però aquest canvi en termes absoluts ja que de les 32.452 UR al 1982,
disset anys després n’hi ha 30.437.
D’aquesta afirmació s’ha d’excloure el cas del porcí, que sí que ha vist augmentar el seu pes i, a
més a més, de forma considerable. De fet però el nombre d’explotacions de porcí s’ha reduït (de
46 a 15), fet que indica que les explotacions en funcionament acumulen una elevada densitat
d’unitats ramaderes.
127

3.3.2.2 El sector secundari
La informació presentada s’ha realitzat a partir de les dades obtingudes a partir de l’Institut
d’Estadística de Catalunya.
Ocupació
Segons les darreres dades disponibles corresponents a l’any 2001, el 19,77% dels ocupats a
Tortosa ho fan en la indústria, mentre que els treballadors del sector de la construcció suposen
el 9,68% del total de treballadors ocupats.
Concretament, en el sector industrial aquestes dades confirmen el descens d’ocupació que ja
reflectien les dades corresponents a 1996, quan l’ocupació en aquest sector era del 25,9%
mentre el 1991 era el 27,9%. En canvi, el nombre de treballadors en el sector de la construcció
es va recuperar del descens del 1996 (6,7%) i ha superat el valor assolit el 1991 del 7,5%.
Taula 3.41. Ocupació per sectors d’activitat i gènere dels ocupats, 2001.
Total industria (%) 19,77% Total construcció (%) 9,68%
Ocupats industria
Ocupats construcció
Homes 1.634 Homes 1.094
Dones 776 Dones 86
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
Nombre i tipus d’indústries per sectors d’activitat
Tortosa compta amb 172 establiments industrials i 301 de la construcció segons les dades de
l’Idescat de l’any 2002. Tal i com es pot observar en la taula següent de l’evolució del nombre
d’establiments del sector industrial i de la construcció, el nombre d’empreses dedicades a la
construcció ha crescut considerablement (de 181 establiments al 1994 a 301el 2002) mentre
que, per contra, el nombre d’indústries s’ha estancat (de 173 al 1994 a 172 el 2002).
128

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 3.21. Evolució del nombre d’establiments industrials i de la construcció a Tortosa
350
300
250
200
150
100
50
0
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
Industria Construcció
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
Tal i com ja s’ha dit anteriorment, l’evolució del sector industrial a Tortosa es troba en una
situació d’estancament en termes absoluts. El gràfic que es presenta a continuació mostra però
l’evolució de les diverses activitats en el sector industrial en aquests anys. Es pot observar com
el pes de les industries que treballen en la transformació dels metalls ha crescut
considerablement, fins representar el 30% del total d’indústries l’any 2002. En segon lloc
trobem les industries dedicades a l’edició i fabricació de mobles (24%), tot i que en aquest cas el
seu pes específic no ha augmentat respecte l’any 1994, sinó que ha disminuït en un 2%. De fet,
la resta de sectors industrials també presenten un petit retrocés, exceptuant les industries
dedicades a l’energia i l’aigua, tot i que el seu pes al municipi és força baix (4,6% l’any 2002).
Figura 3.22. Percentatge d’establiments del sector industrial per tipus d’activitat a Tortosa,
2002
1994
2002
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Transform ació m etalls Edició i m obles Productes alim entaris Quím ica i detall
Tèxtil i confecció Energia i aigua Industria NCAA
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
129

En comparació amb les dades comarcals, tant Tortosa com el Baix Ebre presenten unes dades
força similars. Tan sols es destacable assenyalar que la industria química i del detall així com
l’edició i mobles gaudeix d’un major pes en la ciutat de Tortosa. Per altra banda, el pes dels
establiments de productes alimentaris i d’energia i aigua tenen una major rellevància a nivell
comarcal, tal i com es pot observar en el següent gràfic.
Figura 3.23. Percentatge d’establiments del sector industrial per tipus d’activitat respecte el
total d’establiments a Tortosa i Baix Ebre, 2002
100%
80%
60%
40%
20%
0%
Tortosa
Baix Ebre
Transform ació m etalls Edició i m obles Productes alim entaris Quím ica i detall
Tèxtil i confecció Energ ia i aig ua Industria NCAA
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
Superfície industrial
El sector secundari de Tortosa ocupa una superfície total de 211.433m² l’any 2002, segons les
dades proporcionades per l’Idescat. El següent gràfic presenta l’evolució de la superfície
industrial al municipi en funció d’aquestes dades.
130

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 3.24. Evolució de la superfície industrial a Tortosa
250.000
200.000
150.000
100.000
50.000
0
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
A través de l’Institut Català del Sòl (INCASOL) s’han realitzat promocions de sòl per activitats
econòmiques en aquests darrers anys, fet que ha augmentat considerablement el sòl destinat a
la industria.
A aquesta capacitat de sòl s’hi afegiria l’aportada per altres polígons industrials existents que,
segons les dades proporcionades per la Cambra de Comerç de Tortosa, serien les següents:
Nom polígon Estat Superfície total Usos del sòl
Baix Ebre Acabat – venut 794.443m² * Industrial
Baix Ebre II 118.352 m² Industrial
Pla de l’Estació Acabat – venut 65.031 m² Industrial
Zona industrial “El Pla de
Acabat – venut 110.550 m² Industrial
l’Estació”
Zona industrial “Jesús” Pla
178.532 m² Industrial aparador
Parcial 10
Zona industrial Pla Parcial 11 860.500 m² Industrial aparador
Zona industrial Sector 13 174.500 m² Industrial
Zona industrial SUNP 15
“Catalunya Sud”
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Cambra de Comerç de Tortosa
En venda 825.622 m² Industrial i comerç (engrós i
venda de maquinària de
transport i elements
auxiliars de la industria)
Estem parlant doncs que en l’actualitat es disposa d’una superfície total² per activitats
econòmiques, majoritàriament industrials, de 3.016.980m².
** Dada extreta de l’Associació de Propietaris del Polígon Industrial del Baix Ebre, i que només es refereix a la
superfície total de sòl privat. Segons la Cambra de Comerç de Tortosa la superfície total és de 1.1093753 m²
131

Actualment, segons el Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre, està en desenvolupament
una nova zona industrial de més de 825.000m², anomenada Polígon Industrial Catalunya Sud.
Es tracta d’una important oferta de sòl industrial que compren, a més de Tortosa, altres
municipis de la Comarca del Baix Ebre. En l’actualitat però, s’està treballant encara amb les
diverses infraestructures necessàries pel seu correcte desenvolupament i creixement i tan sols
una desena d’empreses s’hi ha ubicat.
Les activitat industrials de Tortosa es troben doncs disperses en diverses zones, i no pas
concentrades en una determinada part del municipi. La major part d’elles però es situen fora de
la trama urbana. Això ha reduït l’impacte ambiental a la ciutat de les activitats que s’hi
desenvolupen però ha accentuat altres problemàtiques com, per exemple, l’augment en la
mobilitat per motius de feina de les zones residencials cap a les zones industrials i de treball. La
falta doncs, d’un servei eficaç de transport públic de viatgers pot comportar problemes
d’accessibilitat i transport en el municipi.
Indústries més importants
Segons el Registre d’Establiments Industrials de Catalunya (REIC), Tortosa compta amb un total
de 105 industries, 65 de les quals tenen més de 10 treballadors.
Les indústries que compten amb una major plantilla de treballadors són la fàbrica de l’empresa
REHAU, amb 382 treballadors, i la fàbrica de l’empresa YKK Fastening Products Group, amb 250
treballadors. Ambdues empreses estan situades al polígon industrial del Baix Ebre.
A nivell de nombre de treballadors, a Tortosa hi trobem 2 grans empreses (més de 250
treballadors), 12 mitjana empresa (d’entre 50 i 249 treballadors), 51 petites empreses (entre
10 i 49 treballadors) i 40 microempreses (entre 5 i 9 treballadors).
3.3.2.3 Sector terciari
El sector terciari de Tortosa representa un gran pes específic en l’economia municipal. En relació
a l’aportació del PIB municipal, suposa un 62,4% per a l’any 2001 i en relació a l’ocupació suposa
el 63,3% del total de treballadors al municipi.
132

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
1.200
1.000
80 0
60 0
40 0
20 0
Figura 3.25. Evolució dels establiments del sector terciari a Tortosa
0
19 94 1 99 5 19 96 1 99 7 19 98 199 9 20 00 20 01 2 00 2
Com erç de detall Serveis Professionals i artistes
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
L’evolució dels establiments del comerç segons les àrees d’activitat mostren una certa
estabilitat i estancament. De fet, l’única activitat que presenta un canvi destacat és el de
l’alimentació, on en relació al 1994 es detecta una descens d’aquest tipus d’establiments (207
al 2002 per 239 el 1994).
Figura 3.26. Nombre d’establiments del comerç segons àrees d’activitat de Tortosa
1994
200 2
0 % 20% 40 % 6 0% 8 0% 10 0%
Productes alimentaris R oba i calçat Com erç NCAA Articles per a la llar
Productes químics Material i transport Llibres i periòdics
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
A nivell d’establiments dels serveis segons àrees d’activitats, es pot observar un descens
d’aquelles activitats amb una major pes al 1994 en comparació a les dades més recents,
corresponents a 2002, exceptuant els serveis a les persones. En canvi, aquelles activitats amb
133

menor rellevància al 1994, com per exemple els serveis a les empreses, la mediació financera i
les immobiliàries, han vist augmentar el nombre d’establiments.
Figura 3.27. Nombre d’establiments de serveis segons àrees d’activitat de Tortosa
1994
2002
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
S erveis pers onals Hostaleria Com erç a l'engròs Transports i comunic acions
S erveis em pres a Media ció fina ncera Im m obiliarie s i altre s
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
Comparativament, les principals àrees d’activitat del comerç entre Tortosa i el Baix Ebre son
força similars. La gràfica que es presenta a continuació mostra el pes de cada àrea d’activitat
ordenada de major a menor nombre d’establiments. Si bé es pot observar que algunes activitats
tenen més rellevància a nivell comarcal (p.ex: productes alimentaris) o a nivell local (roba i
calçat), també es pot observar com tant Tortosa com el Baix Ebre presenten la mateixa
ordenació en relació al nombre d’establiments.
Figura 3.28. Nombre d’establiments de comerç segons àrees d’activitat del Baix Ebre i de
Tortosa, 2002
Baix Ebre
Tortosa
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Productes alimentaris Roba i calçat Comerç NCAA Articles per a la llar
Productes químics Material i transport Llibres i periòdics
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
134

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
La comparativa entre Tortosa i la comarca del Baix Ebre en les activitats econòmiques
relacionades amb els serveis, mostra unes diferències més clares que en el cas de les activitats
del comerç. El pes de l’hostaleria a nivell comarcal és molt més rellevant (20,8% davant el 17,4%
a Tortosa) així com el de les immobiliàries (9,4% davant un 4,7% a Tortosa) fet que estaria
relacionat amb la importància del turisme i de la població estacionaria en el cas de la comarca
del Baix Ebre. En canvi, Tortosa mostra una major rellevància de els activitats relacionades amb
l’atenció a les persones i a les empreses (comerç a l’engròs, serveis a les persones, mediació
financera i serveis a les empreses).
Figura 3.29. Nombre d’establiments de serveis segons àrees d’activitat del Baix Ebre i de
Tortosa, 2002
Baix Ebre
Tortosa
0% 1 0% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Serveis personals Ho sta leria Transports i com unicac ions Comerç a l'engròs
Serveis em pres a Mediació financera Im m obiliarie s i altres
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
A nivell organitzatiu i d’associacions de comerciants i botiguers Tortosa presenta, sobre el
paper, un total de quatre entitats. Tan sols una d’elles, l’Agrupació Comercial Tortosa Centre,
disposa d’un Pla de Dinamització Comercial del Centre Urbà que es dinamitza a través de la
Cambra de Comerç de Tortosa.
També existeixen l’Associació de Botiguers del Mercat, que realitza alguna activitat o campanya
en èpoques concretes de l’any (p.ex. campanya de Nadal) així com l’Associació de Comerciants
de Ferreries tot i que no disposa d’una estructura de funcionament estable. Finalment, també
existeix l’Associació de comerciants del Temple, tot i que per les informacions obtingudes a
l’elaboració d’aquest treball sembla que, tot i està legalment constituïda, no es troba en
funcionament en l’actualitat.
Manca doncs una estructura o entitat aglutinadora de totes les associacions de comerciants i
botiguers pel conjunt de municipis de Tortosa, tal i com havia existit ara fa uns anys. Des de la
mateixa Cambra de Comerç es destaca la importància d’impulsar una nova associació que pugui
realitzar aquesta funció.
135

3.3.3 EL MERCAT DE TREBALL
Segons l’idescat, l’any 2001 la població total de Tortosa era de 29.821 habitants, mentre que
actualment, segons el padró municipal, la població total és de 34.832 habitants. Aquest fet
distorsiona les dades que afecten al mercat de treball ja que les darreres dades disponibles en
matèria de mercat de treball son les obtingudes a partir del cens de població de 2001.
Figura 3.30. Població en edat de treballar 1
Població de 16 anys i més (24.383)
Inactius (15.085) Actius (13.477) Població comptada a part (0)
Estudiants (5.524)
Jubilats o pensionistes
Ocupats (12.195)
(5.226)
Feines de la llar (2.922)
Assalariats
Incapacitat permanent
No assalariats
(462)
Altres (951)
Altres
Aturats (1.282)
Sense ocupació anterior
(235)
Amb experiència laboral
(1047)
3.3.3.1. Àrees d’influència i dependència exterior del municipi
Tortosa i el seu àmbit d’influència laboral
Tortosa exerceix una clara centralitat, sobre els municipis del seu entorn, ja que compta amb
diferents serveis d’àmbit comarcal (per exemple la Cambra de Comerç de Tortosa), oferta d’oci i
compra d’articles, és capital de comarca, etc.. Tot i això, en l’àmbit laboral Tortosa és un municipi
fonamentalment generador de treball en el mateix municipi. Segons la gràfica que es presenta a
continuació, el 77% dels desplaçaments realitzats per motius de treball eren realitzats dins el
mateix municipi. Amb els anys però aquest valor ha seguit una tendència negativa.
1
Entre paréntesis s’indica el nombre de persones l’any 2001
136

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 3.31. Nivell d’autocupació de Tortosa
100%
90%
84%
80%
81%
77%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
1991 1996 2001
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
L’índex d’autocupació per sectors d’activitat econòmica presenta també aquesta tendència i, a
més, mostra que és una realitat per a tots els sectors d’activitat, si bé els desplaçaments per
motius de treball en el sector secundari des del mateix municipi de Tortosa sembla cada vegada
més petit (vegeu gràfic 3.24), fet que indicaria una substitució de treballadors tortosins per
d’altres de municipis propers.
Figura 3.32. Evolució del nivell d’autocupació per sectors d’activitat a Tortosa
76%
72% 73 %
68% 68 %
65%
77 %
75 %
73 %
S ec tor prim ari S ec tor sec undari Sector terciari
1 991 1 996 2001
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
Segons l’Enquesta de Mobilitat Obligada de 2001, els principals municipis d’origen dels
treballadors de Tortosa pertanyen a la Comarca del Baix Ebre (Roquetes, Deltebre, Aldea, Xerta,
Aldover, Camarles i Paüls) o d’altres municipis propers (Amposta, Sant Carles de la Ràpita o
137

Santa Bàrbara) fet que demostra la importància de Tortosa com a municipi generador d’ocupació
i d’atracció de treballadors per la comarca del Baix Ebre i de Les Terres de l’Ebre.
3.3.3.2 La població activa
L’any 2001 en el conjunt de població del municipi, 13.477 formaven part de la població activa i
15.085 eren no actius (jubilats o pensionistes, incapacitats permanents, escolars o estudiants,
feines de la llar i altres).
Fent referència a la població activa, 12.195 eren ocupats (90,5%), 235 buscaven la primera
ocupació (1,7%) i 1.047 eren desocupats amb ocupació anterior (7,8%). A nivell de gènere el
58,4% de la població activa eren homes (7.873) i la resta dones (5.604).
Taula 3.42. Població activa de Tortosa en relació amb l’activitat
Homes
2001
Dones Total 1996 1991
Població activa 7.873 5.604 13.477 12.514 12.230
Ocupats 7.231 4.964 12.195 10.303 10.705
Busquen 1a ocupació 114 121 235 389 261
Desocupats, ocupats anteriorment 528 519 1.047 1.822 1.264
Població no activa 6.140 8.945 15.085 17.487 15.997
Jubilats o pensionistes 2.599 2.627 5.226 6.297 4.007
Incapacitats permanents 268 194 462 268 1.154
Escolars i estudiants 2.749 2.775 5.524 6.272 155
Feines de la llar 64 2.858 2.922 3.519 6.373
Altres situacions 460 491 951 1.131 4.308
POBLACIÓ DE 16 i més anys 11.872 12.511 24.383 25.110 23.777
TOTAL POBLACIÓ 14.013 14.549 28.562 30.088 29.452
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
3.3.3.3 Estructura sectorial dels llocs de treball
L’estructura general del mercat de treball de Tortosa s’obté en relació a la població ocupada
resident i per sectors d’activitat: sector primari, secundari (i també construcció) i terciari. La
població ocupada al municipi l’any 2001 era de 13.477 persones, tal i com ja s’ha dit en els
apartats anteriors.
138

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Segons aquestes dades, només el sector serveis i la construcció va incrementar l’ocupació en el
municipi, mentre que l’industria i el sector agrari varen destruir llocs de treball. Per tan, a nivell
d’ocupació podem concloure que Tortosa ha patit un procés de terciarització en detriment del
sector secundari.
Figura 3.33. Ocupació a Tortosa per grans sectors d’activitat
61% 63,3%
56%
9%
7%
7,2%
28% 26%
19,8%
7%
7%
9,7%
Ag ricultura Indústria Construcció Serveis
1991 1996 2001
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
En comparació a les dades comarcals i de Catalunya, s’observa com el pes de la construcció a
Tortosa no assoleix els nivells de la comarca ni tampoc del conjunt del país, aquesta diferència
es compensa, en el cas de Tortosa, amb una major importància de l’industria i, sobretot del
sector serveis que es una mica superior a la mitjana catalana (63% davant un 62%). En
comparació a la comarca del Baix Ebre, Tortosa presenta un pes molt menor a nivell d’ocupació
en el sector de l’agricultura, però continua essent molt superior a la mitjana catalana.
139

Figura 3.34. Comparació de l’ocupació per sectors d’activitat a Tortosa, Baix Ebre i Catalunya,
2001
Tortosa
7,2%
63,3%
19,8%
9,7%
Agricultura
Indústria
Construcció
Serveis
Baix Ebre
54,4%
12,0%
17,6%
16,0%
Agricultura
Indústria
Construcció
Serveis
Catalunya
62,0%
2,5%
25,2%
10,4%
Agricultura
Indústria
Construcció
Serveis
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
140

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
3.3.3.4 Ocupació i nombre d’inscrits al règim de la seguretat social
Població ocupada
Les dades de població ocupada de Tortosa provenen del cens i de l’enquesta d’activitat de 2001.
La taxa d’ocupació del municipi se situa entre els valors del Baix Ebre i de Catalunya.
Taula 3.43. Població ocupada total i per gèneres. Taxa d’ocupació. Tortosa, Baix Ebre i
Catalunya, 2001
Tortosa Baix Ebre Catalunya
Ocupats 12.195 27.292 2.816.488
Taxa d'ocupació 50,01% 48,24% 52,44%
Homes ocupats 7.231 17.057 1.657.820
Taxa d'ocupació masculina 60,91% 60,91% 63,45%
Dones ocupades 4.964 10.235 1.158.668
Taxa d'ocupació femenina 39,68% 35,82% 42,01%
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’idescat
Des de 1996 a 2001 s’ha produït un augment del 18,3% de la població ocupada (de 10.303 a
12.195), fet que ha anat acompanyat d’un augment de la població en edat de treballar (de 16 i
més anys) del 2,8%, però que no ha suposat un augment del nombre d’aturats, sinó que la taxa
d’ocupació ha crescut gairebé en un 9%.
Treballadors inscrits al règim general de la seguretat social i de treballadors autònoms
El nombre d’afiliats a la seguretat social presenta una evolució creixent a Tortosa, segons les
darreres dades disponibles, tot i que les dades corresponents a 2008 (fins a 30 de setembre)
mostren un canvi en aquesta tendència. Segons el Departament de Treball de la Generalitat, el
31 de desembre de 2007, el nombre de treballadors afiliats era de 12.755, dels quals 8.781
treballaven en activitats del sector serveis (el 68,8%). En el mateix període de l’any 2006 el
nombre de treballadors afiliats era d’11.944 persones.
141

Taula 3.44. Nombre d’afiliats a la seguretat social de Tortosa
Agricultura Industria Construcció Serveis
Núm.
Treballadors
afiliats
31 de desembre
2005
700 2.084 1.393 6.490 10.067
31 de desembre
2006
617 2.090 1.442 7.795 11.944
31 de desembre
2007
560 2.082 1.332 8.721 12.755
30 de setembre
2008
482 2.058 1.086 8.106 11.732
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball,Generalitat
Tal i com ja s’ha comentat anteriorment, les dades d’afiliats a la seguretat social mostren un
procés de terciarització de l’economia de Tortosa. En aquests darrers anys el nombre d’afiliats
ha augmentat només en el sector serveis, prop d’un 25% entre 2005 i 2007.
Les dades corresponents a 30 de setembre de 2008 s’haurien de considerar com un indicador
del canvi de cicle econòmic que està afectant a tot el país. De fet, tots els sectors econòmics
han reduït el nombre d’afiliats a la seguretat social. Tot i això, s’ha de tenir en compte que, a
diferència dels anys anteriors, manca les dades corresponents al nombre d’afiliats a l’últim
trimestre de 2008 i, per tan, es podria finalitzar l’any amb alguns canvis en la taula presentada.
3.3.3.5 Atur
La mitjana de persones aturades l’any 2007 a Tortosa era de 1.132 essent aquest un canvi de
tendència en relació als primers anys del segle XXI, quan s’havia produït un augment de la taxa
d’aturats. Tal i com es pot observar en el següent gràfic, l’evolució de persones aturades a
Tortosa porta una tendència de descens des de finals dels anys 80 i principis dels 90. Els pics
d’increment del nombre de persones aturades coincideix amb la tendència econòmica viscuda
en el conjunt de Catalunya en alguns anys d’aquest període (anys 1985 i 1994).
142

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 3.35. Evolució de l’atur a Tortosa
2.500
2.000
1.500
1.000
500
0
1983
1985
1987
1989
1991
1993
1995
1997
1999
2001
2003
2005
2007
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’idescat
És important destacar el paper desenvolupat pels sectors econòmics tortosins en la generació
de nous llocs de treball ja que, segons les dades estadístiques, s’ha aconseguit reduir el nombre
de persones aturades i augmentar el nombre d’habitants, entre ells de persones amb edat per
treballar. Resta per veure els canvis que la nova conjuntura econòmica pot comportar a nivell
d’ocupació i d’atur municipal.
Per calcular la taxa d’atur s’utilitza, per una banda el nombre de persones aturades i, per l’altra,
el total de la població activa d’una determinada població (a través del darrer cens). Degut a que
l’últim cens data de l’any 2001, i per tant no contempla el creixement de població i
desenvolupament econòmic ocorreguts des d’aleshores, s’ha cregut més oportú realitzar un
càlcul aproximatiu de la població amb edat de treballar 2 (entre 16 i 65 anys). D’aquesta manera
s’ha pogut obtenir una dada estimativa però més actualitzada que es presenta a continuació.
2
Aquesta estimació contempla també la població inactiva entre 15 i 64 anys
143

Taula 3.45. Taxa d’atur aproximada de Tortosa
Any
Nombre de
persones
aturades
Població
entre 15 i 64
anys
Taxa d'atur segons
població entre 15 i 64
anys
2001 945 19.570 4,83%
2002 924 20.130 4,59%
2003 911 20.682 4,40%
2004 914 21.396 4,27%
2005 1.251 22.936 5,45%
2006 1.406 23.293 6,04%
2007 1.132 23.733 4,77%
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’idescat i del Departament de
Treball de la Generalitat
Perfil dels aturats
Dels 2.361 aturats l’any 2007, el 53,4% eren dones, és a dir, que la ràtio d’atur dona/home era
d’un 1,1. En els darrers anys aquesta ràtio s’ha reduït paulatinament (el 2001 era de l’1,4) fins
assolir aquest nivell d’igualtat en termes de gènere en el nombre d’aturats. En comparació a la
majoria de municipis catalans, on l’atur femení és superior al masculí, aquest és un fet
clarament diferenciador. De totes maneres, les darreres dades de 2007 mostren un augment
del nombre d’aturats de gènere femení, que empitjora l’equitat assolida el 2006 quan la ràtio
d’atur dona/home era igual a 1.
Figura 3.36. Evolució de l’atur per gènere a Tortosa
1600
1400
1200
1000
800
600
400
200
0
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Home Dona Total
Font: Elaboració pròpia a partir de les del Departament de Treball de la Generalitat
144

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Per franges d’edat s’observa com l’edat més habitual dels aturats l’any 2007 és troba entre els
25 i els 44 anys (559 aturats), seguit de molt a prop per la població que supera els 45 anys
(433). En canvi, la població més jove sense feina (inferior als 25 anys) suma un total de 141
persones. En aquest cas doncs son elements a tenir en compte les actuacions públiques
enfocades a la reocupació de la població amb més experiència i edat, sigui a través de la
col·locació dels aturats cap a altres activitats econòmiques així com, a partir de mecanismes de
reciclatge i aprenentatge de nous coneixements.
Les dades que es presenten a continuació relacionen l’atur amb el nivell acadèmic. Tal i com es
pot observar, el 90,5% dels aturats son persones amb un nivell acadèmic baix o molt baix (com a
màxim disposen d’educació general).
Taula 3.46. Persones aturades segons nivell d’estudis a Tortosa, 2007
Número d’aturats Percentatge aturats % acumulat aturats
Sense estudis 39 3,45% 3,5%
Estudis primaris incomplets 81 7,10% 10,5%
Estudis primaris complets 137 12,08% 22,6%
Programes formació professional 85 7,53% 30,2%
Educació general 685 60,38% 90,5%
Tècnics professionals superiors 42 3,67% 94,2%
Universitaris primer cicle 26 2,30% 96,5%
Universitaris segon i tercer cicle 38 3,34% 99,8%
Altres estudis post-secundaris 2 0,16% 100%
Font: Elaboració pròpia a partir de les del Departament de Treball de la Generalitat, 2007
Per sectors d’activitat, la branca econòmica amb un major nombre d’aturats és el serveis, amb
un 54,6%, seguit de la indústria (17,9%) i la construcció (13,6%).
Taula 3.47. Persones aturades per sectors d’activitat a Tortosa, 2007
Núm. Percentatge
Agricultura 88 7,8%
Indústria 203 17,9%
Construcció 154 13,6%
Serveis 618 54,6%
Sense ocupació anterior 69 6,1%
Font: Elaboració pròpia a partir de les del Departament de Treball de
la Generalitat, 2007
145

Contractacions laborals
L’any 2007, el nombre mig de contractacions a Tortosa va ser de 548 contractes. Dels 13.147
contractes registrats durant tot aquest mateix any, 1.861 varen ser indefinits i la resta
temporals, 11.286, és a dir, el 85,8%.
Els contractes temporals solen estar relacionats amb la conjuntura econòmica del moment, així
com per fer front a les demandes temporals de feina (degut a l’estacionalitat o per pics de
creixement en algun sector concret). Per tan, és de preveure que amb la conjuntura econòmica
actual se’n pogués reduir el seu nombre –en termes absoluts. De totes maneres però, la
temporalitat en les contractacions a Tortosa pel conjunt de la població presenta uns valors tan
sols una punts percentuals per sobra de la mitjana comarcal (83,4%) i del conjunt de Catalunya
(83%). En el cas específic de la població d’origen estranger sí que s’identifiquen canvis
diferenciadors, tal i com es pot observar en l’apartat 3.2.4 Immigració en el capítol Entorn humà
d’aquest mateix estudi..
146

4 EL TERRITORI I LA MOBILITAT ........................................................................................... 147
4.1 ORGANITZACIÓ I ESTRUCTURA ...................................................................................................... 147
4.1.1 EMMARCAMENT TERRITORIAL ......................................................................................................................................... 147
4.1.2 EL MARC URBANÍSTIC ....................................................................................................................................................... 149
4.1.3 EL MODEL TERRITORIAL ACTUAL I TENDÈNCIA .............................................................................................................. 150
146

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
4 EL TERRITORI I LA MOBILITAT
En el següent apartat s’aborden els aspectes de sostenibilitat ambiental relacionats amb el
territori, que analitzen l’organització i estructura del municipi, el paisatge que el caracteritza,
l’entorn urbà i no urbà, així com els aspectes relacionats amb la mobilitat de Tortosa.
4.1 ORGANITZACIÓ I ESTRUCTURA
4.1.1 EMMARCAMENT TERRITORIAL
El municipi de Tortosa queda integrat al Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) dintre
l’àmbit funcional de les Terres de l’Ebre, que representa el 10% del territori de Catalunya.
El PTGC estableix dins de cada àmbit territorial un sistemes de proposta amb l’objectiu de definir
unes peces bàsiques per a l’articulació, comprensió i concreció de les propostes del Pla. El
municipi de Tortosa, juntament amb Amposta, Deltebre, la Sènia i les polaritats de Sant Carles de
la Ràpita i Alcanar, forma part del sistema de proposta per al reequilibri territorial de Catalunya,
de nivell 2. Aquests sistemes de proposta per al reequilibri estan basats en sistemes localitzats
a l’exterior de l’àmbit metropolità barceloní, que tenen una funció equilibradora important
respecte al territori global de Catalunya. Alhora, en funció del potencial i la centralitat es
defineixen 4 subtipus, el nivell 2 fa referència a un sistema de potencial intermedi de reequilibri
territorial, basats en sistemes urbans de pes intermedi i que en alguns casos (el que ens ocupa)
centralitzen àmbits territorials amplis.
Amb això, les estratègies globals que fa el PTGC per l’àmbit territorial de les Terres de l’Ebre i,
concretament, que afectin al municipi de Tortosa fan referència a:
- Potenciar el sistema de reequilibri territorial de nivell 2 com a sistema central de
l’àmbit, definit sobre la base dels sistemes urbans de Tortosa, Amposta i la Sènia,
juntament amb d’altres municipis rellevants. Tot això amb la finalitat d’accelerar el
desenvolupament global del sistema i aconseguir el guany demogràfic necessari per a
tenir un llindar de població suficient per a poder disposar de serveis especialitzats
adequats, que permetin reforçat la seva centralitat respecte a l’ampli territori que el
sistema serveix.
- Aplicar polítiques de desenvolupament de qualitat als sistemes turístics costaners i
estendre’n les àrees d’activitat cap a l’interior; els municipis que componen els
sistemes costaners de l’àmbit disposen de territori suficient per a admetre el
desenvolupament en 2na línia i, al mateix temps, garantir paràmetres qualitatius.
Alhora, es plantegen actuacions concretes referides a les xarxes de transport. Es llisten a
continuació les actuacions que afecten al municipi de Tortosa:
147

- Xarxa Viària: l’eix occidental, de Lleida a Sant Carles de la Ràpita passant per Flix, Móra,
Tortosa i Amposta, que és d’importància vital, junt amb la N-340 costanera, per articular
el sistema de reequilibri territorial de nivell 2 Tortosa-Amposta-Sant Carles i estrènyer
alhora les relacions entre aquest sistema i el de reequilibri a nivell 3 (Falset-Móra-Flix-
Gandesa) relacions que durant molt de temps han tingut caràcter dèbil perquè els
mancaven els canals adequats.
- Xarxa ferroviària: en les línies fèrries convencionals, calen actuacions genèriques per
millorar la seva operativitat.
Des del Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre es fan propostes més concretes a nivell de
tres sistemes bàsics del territori: el sistema d’espais oberts (veure punt 2.4.3. h)), el sistema
d’assentaments i d’infraestructures de mobilitat.
Segons la documentació disponible de l’avantprojecte (el Pla del 2001 es troba en revisió
actualment) algunes de les propostes més interessants que incumbeixen al municipi de Tortosa
són:
- Mitjançant el sistema d’espais oberts, el Pla assenyala aquelles parts del territori que,
en principi, han d’ésser preservades de la urbanització i, en general, dels processos que
poguessin afectar negativament els seus valors paisatgístics, ambientals, patrimonials
i econòmics, sense perjudici de les actuacions que poden autoritzar-se en les
circumstàncies i condicions que el Pla estableix.
- Quan a les propostes d’infraestructures es proposa impulsar l’àrea estratègica de la
part baixa de la plana fluvial que l’Ebre, on es troben Tortosa, Roquetes, Amposta, l’Aldea
i Santa Bàrbara, i on es concentra més de la tercera part de la població de tot l’àmbit,
reforçant les infraestructures adequades des de l’òptica del funcionament com a
sistema urbà polinuclear complex.
- Alhora, des del punt de vista de les infraestructures, també es preveuen mesures més
concretes com la construcció d’un nou pont sobre l’Ebre al seu pas per Tortosa, l’estudi
d’un tren tramvia Tortosa-Amposta-Deltebre o el condicionament de la carretera T-301
entre Tortosa i Tivenys, inclosa la variant de Bitem.
- Pel que fa referència als assentaments, el PTP assenyala com a pols de creixement
potenciat els nuclis de Tortosa, Jesús, Campredó i Roquetes i com a nuclis de
creixement mitjà Campredó, els Reguers i Bitem.
Des del punt de vista de l’emmarcament territorial al llarg de la història, el riu ha jugat un paper
fonamental, tant en les relacions de les poblacions de les Terres de l’Ebre entre sí i amb la resta
del territori, com a motor de comunicació unes vegades i com a barrera física unes altres. Fins
ben entrat el segle XIX, el riu era l’únic mitjà de comunicació potent i nexe d’unió entre els
municipis del nord i els del sud de l’àmbit. Igualment, el riu permetia la sortida comercial dels
productes d’Aragó, normalment destinats a Tortosa per poder reexpedir-los a Barcelona o altres
poblacions. En definitiva, la navegació fluvial es va anar dotant d’un sistema d’infraestructures
que havien de permetre el transport de passatgers i de mercaderies des de les terres de l’interior
fins la costa i mar enfora.
148

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
A nivell de les Terres de l’Ebre, Tortosa és el centre comarcal que pot arribar a oferir els serveis
especialitzats més diversos i variats associats a un to urbà de certa entitat. Aquesta situació
especial ve reforçada per la presència de la indústria, instal·lada des de fa temps a la capital, a
més del possible desenvolupament logístic de la zona de l’Aldea.
Amb això, el municipi de Tortosa ha actuat històricament com a nucli de capitalitat territorial, tot i
que en els darrers anys el corredor Mediterrani ha anat guanyant pes progressivament. Amb
això, Tortosa ha quedat una mica aïllada de les dinàmiques globals que s’han traslladat a gairebé
tots els municipis situats en el corredor mediterrani d’infraestructures viàries, que, a més són
turístics, o que tenen una certa especialització industrial.
Alhora, tot i que la ciutat té clarament atribuïdes les funcions de capital administrativa de
l’àmbit, cada cop més, el municipi de Tortosa té un poder d’atracció matisat per la proximitat
relativa de Reus i Tarragona, que li resten paper territorial i de centre fornidor de serveis i
funcions urbanes.
A nivell demogràfic Tortosa ha estat la ciutat més gran de tot l’àmbit, tot i que des de 1950
Amposta es col·loca en el segon nivell de la jerarquia urbana. Aquestes dues capitals comarcals
reunien el 37% de la població de tot l’àmbit funcional en aquella data. Actualment, el resultat de
l’evolució demogràfica de l’àmbit ha comportat que Tortosa, per tots els seus avatars amb els
límits municipals, tingui un 19% de la població total i, juntament amb Amposta, Deltebre i Sant
Carles de la Ràpita, tots amb més de 10.000 habitants, agrupin el 43% de la població.
4.1.2 EL MARC URBANÍSTIC
El marc urbanístic de Tortosa s’inicia amb l'aprovació de la Llei del Sòl de 14 de maig del 1956,
quan el Governador Civil, president de la Comisión Provincial de Urbanismo de Tarragona, instà a
l'Ajuntament de Tortosa, en data 17 d'agost de 1956, perquè adeqüés el Planejament Urbanístic
a la nova legislació de 1956. L'arquitecte Federico Llorca va realitzar un informe sobre el
planejament vigent el 27 de setembre de 1956, que va ser la base del Planejament modern de la
ciutat.
El mateix arquitecte va redactar el Pla General de 1964, que va donar com a conseqüència un
primer eixample de la ciutat, després de molts anys d'estancament urbà. El Pla General de 1964
va ser la gènesi del Pla Parcial Ferreries Nord, i del conegut com a P.E.R.I. del Temple, tot
desenvolupant-se a principis dels anys 1980. En aquest ambient s'aprova la Llei 19/1975 de 2
de maig, obligant de la mateixa manera que als anys 50 la Comissió d'Urbanisme a adequar el
Planejament urbanístic a tal efecte.
És al 1979 quan Manuel Ribas Piera comença a realitzar els treballs previs que donaran com a
resultat final el Pla de 1986. El Pla va donar lloc a l'eixamplament de zones del Pla Parcial del
Temple i al desenvolupament de SUNP de Ferreries i les Oblates. El Pla provocarà la consolidació
dels teixits urbans l'any 2000, de les zones d'eixamples nous. El creixement urbanístic va ser tot
un fet, tal vegada perquè havien passat quasi 75 anys que la ciutat no tenia un creixement físic.
149

Aquest Pla d’Ordenació del 1986 és el que ha estat vigent fins fa ben poc. L'evolució constant de
les magnituds que defineixen i condicionen la planificació urbanística del territori van conduir
cap a la confecció d'un nou planejament del sòl, el POUM recentment aprovat, que serà l’escenari
urbanístic fins l'any 2016.
4.1.3 EL MODEL TERRITORIAL ACTUAL I TENDÈNCIA
El model territorial actual del municipi de Tortosa presenta certes disfuncionalitats urbanes que
fan que la ciutat hagi tingut un creixement dispers i fragmentat. Algunes d’aquestes
disfuncionalitats són la segregació del nucli urbà de Tortosa i les pedanies, la segregació de la
ciutat i alguns barris o zones residencials més allunyades o, fins i tot, ubicades a l’altra banda
del riu, i, sobretot, la subordinació del creixement de la ciutat a les característiques
topogràfiques del municipi.
Així doncs, les característiques topogràfiques i morfològiques del municipi han anat encarrilant
el creixement de la ciutat de Tortosa i, alhora, han anat apareixent assentaments desordenats
en les zones residencials disperses pel territori. Aquest creixement de zones residencials
allunyades de la ciutat té el seu origen amb l’habilitació de les cases d’estiu per tal de fer front a
les condicions climàtiques extremes en època d’estiu. Així, amb el temps aquestes cases, sovint
fruit de parcel·lacions il·legals en sòl no urbanitzable i, fins i tot, les casetes de muntanya
associades als treballs de camp, han esdevingut primeres residències.
En aquest context, el marc urbanístic actual del municipi planteja un nou model de ciutat que
permeti solucionar aquestes problemàtiques o, si més no, endreçar-les i marcar una tendència
futura. Així, recentment s’ha aprovat el POUM de Tortosa que planteja les següents línies
bàsiques d’actuació per tal de plantejar un nou model territorial i urbà a Tortosa:
1. La incorporació del patrimoni arquitectònic i ambiental de la ciutat com un element clau
de la nova ordenació del Pla Municipal. La preservació i conservació del conjunt
patrimonial de la ciutat ha de passar a tenir un protagonisme singular en l’ordenació
que emani del nou Pla. Això comporta una atenció especial a la revisió del catàleg
d’edificis i conjunts urbans i rurals de caràcter històric, artístic i ambiental de la ciutat
de Tortosa, que forma part de la documentació d’aquest Pla.
2. La reorientació del model de creixement i del projecte de ciutat, que tendeixi al
reequilibri de les parts i al reforçament de la qualitat urbana de l’àrea central. El Pla fa
una aposta ferma per la distribució estratègica de les principals peces que s’han
d’incorporar al procés urbà del dels propers anys, a la vegada que posa una atenció
particular als projectes concrets del centre de la ciutat. Al mateix temps, la reorientació
del model té una aplicació concreta en els nuclis urbans que formen aquesta ciutat
polinuclear, en el sentit de definir i concretar en cada nucli alternatives de creixement
que responen a les condicions particulars de cada cas.
150

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
3. La diversificació de les activitats productives, que inclogui tant la localització com la
tipologia de les mateixes, conscients que aquest és un dels principals instruments que
han de possibilitar fer el necessari salt d’escala que li correspon a la ciutat com a capital
de les terres del sud de Catalunya. L’aposta passa per una definició dels espais
productius i per la xarxa de comunicacions, viària i ferroviària que han de servir les
mateixes i el conjunt del territori.
4. La potenciació dels espais lliures i del sòl no urbanitzat. La quantitat i qualitat del terme
municipal i la presència rica d’espais i unitats de paisatge, han de fer d’aquesta
component un element de qualitat del conjunt, tot incorporant un doble nivell de
criteris, per una part la definició dels elements estructurants d’aquest conjunt d’espais:
el riu, els espais d’interès natural i els connectors; i per l’altra part la classificació i
regulació de la resta d’àrees que conformen el conjunt del terme municipal
Amb això, una de les propostes del POUM és endreçar tots aquests creixements dispersos en sòl
no urbanitzable i integrar-los al sòl urbà. Amb això, comparativament amb el planejament vigent
en data de la seva formulació, l’any 1986, o bé respecte el planejament en el moment de la
revisió l’any 2000, el sòl urbà ha experimentat un increment de 480 Ha entre la seva aprovació
definitiva l’any 1986 i l’estat en el que estava el règim de sòl l’any 2000 al moment de començar
la redacció de la seva revisió. Per tant, aquest increment del sòl urbà proposat en el present
document del POUM respecte el sòl urbà classificat anteriorment, és fruit del desenvolupament
dels diferents planejaments previstos en el mateix Pla i classificats anteriorment de sòls
urbanitzables i majoritàriament de la incorporació del sector dels creixements extensius que es
proposa que passin de sòl no urbanitzable a sòl urbà amb les obligacions necessàries respecte
la urbanització d’aquesta classe de sòl i a partir del reconeixement d’una realitat evident molt
propera al conjunt de la ciutat.
Per contra si comparem les dades del sòl urbà consolidat del nou Pla, respecte la situació del sòl
urbà que es considerava en el moment del Pla General del 86 i a data de 2.000, existeix una
reducció de 267 Ha, equivalent a tots aquells sòls pels quals, el Pla preveu algun mecanisme de
gestió, sigui Pla de Millora o sigui Polígon d’Actuació, en els que, en primer lloc garantir l’equilibri
del repartiment de beneficis i càrregues derivats del planejament i en segon lloc establir el marc
de referència que ha de servir per calcular les potencials aportacions d’aprofitament que d’acord
amb la nova Llei d'Urbanisme li correspon a aquest tipus de sòl.
151

4.2 PAISATGE ........................................................................................................................................ 153
4.2.1 DELIMITACIÓ CARTOGRÀFICA DE LES UNITATS DE PAISATGE DEL MUNICIPI .............................................................. 153
4.2.2 CARACTERITZACIÓ DE LES UNITATS O ÀREES HOMOGÈNIES DEL PAISATGE ............................................................... 156
4.2.3 VALORACIÓ DEL PAISATGE: VISIBILITATS ........................................................................................................................ 159
4.2.4 CONCRECIÓ D’OBJECTIUS DE QUALITAT PAISATGÍSTICA ................................................................................................ 169
152

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
4.2 PAISATGE
4.2.1 DELIMITACIÓ CARTOGRÀFICA DE LES UNITATS DE PAISATGE DEL MUNICIPI
“La llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del
paisatge defineix el paisatge com a “qualsevol part del territori, tal
com la col·lectivitat la percep, el caràcter de la qual resulta de l’acció
de factors naturals o humans i de llurs interrelacions” (art. 3).”
El paisatge de les Terres de l’Ebre presenta contrastos molt acusats com a conseqüència del
relleu i d’una rica xarxa hidrogràfica que conflueix al riu Ebre, el qual actua com a element
vertebrador del territori. L’àmbit és travessat per una cadena muntanyosa intermitent paral·lela
a la línia costanera que, a l’extrem occidental, comença amb els ports de Beseit i continua amb
un seguit de serres menors intermèdies (serra de l’Espina, serra de Pàndols-Cavalls, serra de la
Vall de la Torre, serra del Tormo) fins a arribar al massís del Montsant. Aquesta cadena actua com
una barrera natural i divideix el territori en dues parts que presenten trets ben diferenciats.
A nivell municipal, el paisatge de Tortosa s’entén a través de la seva relació amb el riu i les zones
muntanyoses que l’envolten. A continuació és du a terme una delimitació del les grans unitats
de paisatges del municipi de Tortosa descrites anteriorment.
Tal i com s’apuntava al punt 2.2, des del punt de vista geomorfològic al municipi de Tortosa es
poden diferenciar dues grans unitats que, juntament amb l’eix de l’Ebre que és la tercera zona,
caracteritzen el municipi de Tortosa. D’una banda, es troben les zones muntanyoses formades
per les serres del Cardó-Boix, a l’est (a la riba esquerra de l’Ebre) i, pels Ports a l’oest (a la riba
dreta de l’Ebre). D’altra banda, la segona unitat es correspon amb els barrancs, els vessants poc
inclinats i algunes carenes més àmplies com a zones de transició de la muntanya a la plana. I,
per últim, hi ha la zona de la vall de l’Ebre que coincideix amb la seva zona d’inundació i comprèn
els terrenys des de les ribes del riu fins a l’inici de la terrassa fluvial configurant un important eix
vertebrador del territori.
153

Figura 4.1. Grans unitats de paisatge del municipi de Tortosa
Font: Elaboració pròpia
Amb això, i tenint en compte l’estudi dels usos del sòl, s’ha dut a terme una anàlisi més detallada
amb la finalitat de delimitar totes les unitats paisatgístiques del municipi.
En total s’han identificat 7 unitats paisatgístiques que representen i caracteritzen els paisatges
del municipi de Tortosa (veure plànol 9).
D’una banda es localitzen dos àmbits diferenciats: el paisatge forestal, vinculat a les zones
muntanyoses i caracteritzat per una orografia complexa; i el paisatge agroforestal on les taques
de conreus s’alternen amb les forestals en els punts que les condicions topogràfiques no
afavoreixen el desenvolupament agrícola. Alhora s’ha diferenciat el paisatge de conreus lligat a
les zones més planeres i amb una major disponibilitat d’aigua.
Hi ha dues unitats que caracteritzen força el municipi de Tortosa: la unitat de paisatge fluvial
amb conreu que es correspon a les zones per on passa el riu que limiten amb camps de conreu, i
la unitat de paisatge fluvial amb urbà associat al pas de l’Ebre per les zones urbanes.
Finalment, i relacionat amb les zones urbanes i les infraestructures de Tortosa s’han definit dues
unitats de paisatge: la unitat de paisatge urbà i la unitat de paisatge periurbà. Aquesta última, de
gran importància en la composició del paisatge de Tortosa és converteix en un dels grans reptes
de la gestió del paisatge del municipi.
154

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 4.2. Unitats de paisatge del municipi de Tortosa
Paisatge agroforestal
Paisatge de conreus
Paisatge fluvial amb conreu
Paisatge fluvial amb urba
Paisatge forestal
Paisatge periurba
Paisatge urba
Font: Elaboració pròpia
155

4.2.2 CARACTERITZACIÓ DE LES UNITATS O ÀREES HOMOGÈNIES DEL PAISATGE
A continuació es caracteritzen breument les dinàmiques del paisatge del municipi de Tortosa,
analitzant les unitats del paisatge identificades anteriorment.
Paisatge urbà:
El paisatge urbà de Tortosa és el conformat per les trames urbanes del municipi, que
coincideixen amb el nucli urbà, les pedanies i els assentaments perifèrics. El paisatge més
característic, i que forma part de l’imaginari col·lectiu és el nucli urbà de Tortosa i el seu casc
antic.
Un dels principals impactes del paisatge urbà és la presència d’urbanitzacions i vivendes
disperses, situades a les perifèries de la ciutat, les quals no es troben integrades en el paisatge
urbà tradicional de la ciutat. És important identificar aquests espais per tal de dur a terme
projectes de relligat dels teixits urbans amb la finalitat que aquests s’incorporin en la identitat
de la ciutat de Tortosa.
156

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Paisatge periurbà:
Aquesta unitat de paisatge s’ha identificat als espais intersticials entre els diferents
assentaments urbans del municipi, és una de les unitats paisatgístiques que presenta una
problemàtica més important. Aquesta unitat, a la qual s’hi inclouen tant urbanitzacions, sòls
agrícoles i usos típicament periurbans, presenta un alt grau de transformació que afavoreix la
percepció de terreny de ningú d’aquest espai. És potser, una de les zones del municipi en les
quals s’ha de posar més èmfasi en les propostes de millora paisatgística.
Paisatge agrícola
El paisatge agrícola pròpiament dit s’ha identificat a la zona de la plana on les condicions
afavoreixen més el desenvolupament dels conreus i hi ha disponibilitat d’aigua per
desenvolupar-los. Aquesta unitat, però, presenta un gran nombre de pertorbacions, tant a nivell
d’infraestructures com d’activitats periurbanes o assentaments dispersos. Caldrà doncs,
potenciar en la mesura del possible, el caràcter agrícola de la zona tot vetllant per recuperar els
fèrtils sòls agrícoles de les planes al·luvials.
157

Paisatge forestal
És un paisatge vinculat amb les zones més elevades del municipi i s’hi localitzen tant masses
boscoses consolidades, com matollars o camps de conreu abandonats.
Paisatge agroforestal
Es correspon a les zones que intercalen conreus agrícoles amb masses boscoses. Les
dinàmiques que experimenten les unitats de paisatge han derivat en l’abandonament de les
zones menys favorables pel desenvolupament dels conreus i en els que la seva mecanització és
més difícil. Aquestes zones han acabat esdevenint zones forestals. En els terrenys on s’ha pogut
seguir desenvolupant el conreu d’un manera eficient s’han mantingut majoritàriament com a
zones agrícoles.
158

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Paisatge fluvial amb conreus
Unitat de paisatge associada al riu en els trams que travessa zones de conreus. Aquesta unitat
es caracteritza pel fet que el riu es troba força naturalitzat i, tot i que en diferents estats de
conservació, en alguns punts encara es mantenen taques de bosc de ribera.
Paisatge fluvial amb urbà
Unitat de paisatge associat al riu quan travessa zones urbanes. En aquesta unitat el riu ja es
troba totalment integrat a la trama urbana.
4.2.3 VALORACIÓ DEL PAISATGE: VISIBILITATS
A banda de la caracterització i definició de les principals unitats que identifiquen el paisatge de
Tortosa, un altre mètode d’analitzar-lo és a partir de les visibilitats.
A partir de la divisió del paisatge en conques visuals i isovistes (dinàmiques i estàtiques) es du a
terme l’anàlisi de les visibilitats que permet identificar quins són els referents paisatgístics de
l’àmbit i quines les zones fràgils per les que cal plantejar actuacions que permetin la seva
conservació.
159

Es defineixen a continuació els conceptes que intervenen en aquest anàlisi:
Conques visuals: són les fraccions del territori de característiques més o menys homogènies i
delimitades per carenes. L’observació de les conques pot donar-se tant des de l’interior del
municipi, des de punts elevats i oferint diferents punts de vista del territori circumdant, com
des de l’exterior per constituir enclavaments que formen una unitat apreciable des de
distàncies no molt llunyanes.
Isovistes estàtiques interiors: Cims i punts elevats des dels quals s’obté una visió panoràmica.
Aquestes imatges del paisatge a gran escala poden diferir entre aquelles que ofereixen una
gran vista exterior que copsa la totalitat del paisatge circumdant i les que donen
perspectives de l’interior del municipi.
Isovistes dinàmiques interiors: són les anomenades vies panoràmiques. Poden ser de
naturalesa local, és a dir mostrant una porció interna del municipi, o de gran escala, que
donen una visió a diferent escala del paisatge interior de tot el municipi, com també els punts
claus per a obtenir imatges panoràmiques de l’espai amb el territori que l’envolta. Les
principals carreteres i vies de comunicació que travessen el municipi constitueixen les
isovistes dinàmiques de major rellevància.
L’anàlisi de les visibilitats s’ha dut a terme de forma genèrica per tot el municipi i des de les
principals infraestructures i punts estratègics de l’àmbit (veure plànol 11):
o
o
o
o
o
Visibilitat general de Tortosa;
Visibilitat des de la C-12 i des de l’autovia C-42 i ferrocarril: com a principals vies d’accés
al municipi;
Visibilitats des del Castell de la Suda: com a punt emblemàtic i punt d’observació del
municipi;
Visibilitats des del Coll de l’Alba: com a espai d’interès des del punt de vista paisatgístic i
social;
Visibilitats des de l’Hospital Verge de la Cinta: com a punt d’observació i zona
freqüentada.
160

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 4.3. Visibilitat general de Tortosa
Poc visible
Font : Elaboració pròpia
Molt visible
161

Figura 4.4. Visibilitats des de la C-12
C-12
No Visible
Visible
Zones urbanes
Cursos fluvials
Font: Elaboració pròpia
162

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 4.5. Visibilitats des de la C-42
Font: Elaboració pròpia
C-42
No Visible
Visible
Zones urbanes
Cursos fluvials
163

Figura 4.6. Visibilitats des de la línia de tren
Tren
No Visible
Visible
Font: Elaboració pròpia
Zones urbanes
Cursos fluvials
164

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 4.7. Visibilitats des del Coll de l’Alba
Ermita del Coll de l'Alba
No Visible
Visible
Font: Elaboració pròpia
Zones urbanes
Cursos fluvials
165

Figura 4.8. Visibilitats des de l’Hospital Verga de la Cinta
Hospital Verge de la Cinta
No Visible
Visible
Font: Elaboració pròpia
Zones urbanes
Cursos fluvials
166

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 4.9. Visibilitats des del Castell de la Suda
Castell de la Suda
No Visible
Visible
Font: Elaboració pròpia
Zones urbanes
Cursos fluvials
167

Es detallen a continuació les principals conclusions obtingudes de l’anàlisi de les visibilitats:
Visibilitats general
La configuració territorial del municipi de Tortosa obeeix a una gran vall que, configurada per la
terrassa fluvial i una petita plana, queda tancada per dos conjunts muntanyosos. (veure plànol
10).
Aquesta configuració fa que gairebé tota la zona de la vall i la plana fluvial sigui visible en major o
menor mesura. L’estudi de les visibilitats generals del municipi de Tortosa ressalta com a zones
més visibles les vessants muntanyoses dels Ports i de la Serra de Cardó,així com les zones
urbanes i el polígon del Baix Ebre a la pedania de Campredó.
Visibilitats des de les vies de comunicació
Les visibilitats des de les principals vies d’accés al municipi (C-12 i C-42), que el creuen de sud a
nord, mostren que les zones d’entrada més visibles es corresponen amb les zones més properes
a les carreteres i les vessants muntanyoses que envolten el municipi. Cal destacar l’elevada
visibilitat que s’obté de la zona de Vinallop al accedir al municipi per la C-42, al contrari del que
era d’esperar donat que aquesta via discorre molt més allunyada que la C-12 però a una major
alçada.
La visibilitat obtinguda des del tren mostra que la zona més visible al accedir al municipi amb
aquest mitjà de transport és la pedania de Campredó i els seus entorns (Font de Quinto, la Raval
del Pom, etc.) i el polígon industrial del Baix Ebre. També són visibles la zona de Vinallop i les
vessants dels Ports.
Visibilitats des d’altres zones altament freqüentades
Al tractar-se d’un municipi força planer, la visió lleugerament elevada respecte a la zona de la vall
permet obtenir una conca visual força àmplia.
Així, els altres punts des dels quals s’han analitzat les visibilitats són zones més o menys
freqüentades i que es troben en punts elevats del municipi: l’ermita del Coll de l’Alba, l’Hospital i
el Castell de la Suda.
Donada la ubicació d’aquests punts estratègics, les visibilitats des d’aquests punts s’obtenen de
les zones d’occident. Concretament, des del Coll de l’Alba les majors visibilitat s’obtenen de la
vessant del Port (els Reguers) i la zona de la plana (Jesús), així com del nucli urbà de Tortosa i la
zona de Ferreries. Des de l’hospital i el Castell de la Suda les visibilitat que s’obtenen són més
amplies i abasten la zona oest del municipi.
168

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
4.2.4 CONCRECIÓ D’OBJECTIUS DE QUALITAT PAISATGÍSTICA
A continuació és detallen els principals objectius de qualitat paisatgística pel municipi de
Tortosa amb la finalitat última d’aconseguir uns paisatges ben conservats, ordenats i gestionats
que reflecteixin la rica diversitat paisatgística del municipi i s’allunyin de la banalització i la
homogeneïtzació. Amb aquests objectius també es pretén que aquests paisatges siguin
dinàmics i vius amb la qualitat i identitat suficient per integrar les transformacions d’aquests.
Ordenació l’espai construït per tal de millorar el paisatge urbà del municipi, especialment
les zones degradades, disperses i els espais residuals de la perifèria urbana.
S’hauran de potenciar els projectes de relligat del teixit urbà dels diferents barris i
urbanitzacions disperses del municipi amb la finalitat de proporcionar coherència i identitat a
tota la trama urbana del municipi i afavorir la connectivitat territorial i social.
Preservació de les planes agrícoles de regadiu i potenciació de l’activitat agrària.
S’ha de preservar la plana agrícola de l’Ebre, promocionant acords de custòdia del territori per
tal de protegir aquests sòls de la banalització a la que, actualment, és veuen sotmesos.
Promoció de projectes d’apantallament i reducció de l’impacte visual de les zones
industrials del municipi.
Per tal de minimitzar l’impacte paisatgístic que suposen les instal·lacions industrials cal
promocionar accions i projectes d’apantallament per tal de millorar la qualitat paisatgística
d’aquestes zones.
Promoció de la gestió i la conservació dels mosaics agroforestals i les masses forestals del
municipi a fi i efecte de preservar el paisatge característic de les zones muntanyoses i de les
vessants de Tortosa i millorar l’estructura forestal i reduir el risc d’incendis.
Cal promoure el manteniment de l’activitat agrícola i la gestió de les masses forestals per tal
de mantenir la biodiversitat de la zona i reduir el risc d’incendis. Una de les opcions que és
planteja és establir acords de custòdia del territori per al manteniment de l’activitat agrària i
silvícola de la zona.
Reducció de l’impacte de les infraestructures.
Cal incentivar projectes de millora paisatgística de les vies que creuen el municipi,
especialment aquelles que tenen més impacte sobre la població. També es farà atenció als
principals accessos a la ciutat des d’aquestes infraestructures.
169

Aplicar les directrius del Catàleg de Paisatge de les Terres de l’Ebre
Amb l’aprovació del Catàleg de Paisatge de les Terres de l’Ebre s’analitzaran i descriuran les
singularitats a tenir en compte en la gestió del territori i es definiran les unitats de paisatge,
establint els seus valors i potencials per tal que es tinguin en compte en la planificació
territorial i en les estratègies sectorials. Així doncs, caldrà tenir en compte aquests paisatges
singulars a l’hora de proposar accions de protecció i millora de les zones d’interès natural del
municipi.
170

4.3 L’ENTORN URBÀ ............................................................................................................................ 171
4.3.1 MODEL: DIFÒS/COMPACTE I TENDÈNCIES ...................................................................................................................... 171
4.3.2 PREVISIÓ D’ESGOTAMENT DEL SÒL URBANITZABLE ..................................................................................................... 177
4.3.3 EQUIPAMENTS ................................................................................................................................................................... 179
4.3.4 ESPAIS VERDS URBANS, ESPAIS LLIURES I ESPAIS PERIURBANS ................................................................................ 181
4.3.5 QUALITAT DE L’ESPAI URBÀ .............................................................................................................................................. 184
4.3.6 PATRIMONI HISTÒRIC ........................................................................................................................................................ 187
170

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
4.3 L’ENTORN URBÀ
En aquest apartat es descriu l’entorn urbà del municipi de Tortosa, analitzant l’estructura urbana
i fent referència a quin model de ciutat es correspon, les seves característiques, estructura i
qualitat de l’espai urbà, així com quines són les perspectives d’evolució del municipi.
4.3.1 MODEL: DIFÒS/COMPACTE I TENDÈNCIES
Tal i com es comentava a l’apartat anterior, des del punt de vista urbanístic, la ciutat de la
Tortosa del segle XXI està constituïda fonamentalment pel maclatge de la ciutat històrica i, per
tant, emmurallada, fins a l'arribada del ferrocarril al segle XIX, i pels diferents plans d'eixamples,
tant del segle XIX com del segle XX. Els elements cartogràfics derivats dels diferents fets
d'armes constitueixen la font del coneixement des del segle XVII fins a mitjans segle XIX, quan
els enginyers militars van voler ampliar la ciutat.
L'empremta que donen a la ciutat els diferents plans d'eixamples del segle XIX i començaments
del XX, no tan sols està present en la trama urbana, sinó també en els propis documents
d'aquests plans i en la seva normativa, ja que constitueixen un estri bàsic per poder entendre la
ciutat dels Eixamples i els seus valors patrimonials.
Amb això, si es fa un zoom a la ciutat de Tortosa i a les seves pedanies es pot observar un clar
predomini d’un model de ciutat compacte que s’ordena a mode d’eixample (quadricula) que
ressegueix el traçat del riu Ebre. Al voltant d’aquesta estructura s’han anat superposant peces
que no responen a un model edificatori concret sinó que responen a les necessitats i
circumstàncies específiques de l’època en que es van construir. El nucli històric de la ciutat de
Tortosa s’estructura com una peça individual amb una estructura d’habitatges típica de l’època
caracteritzada per vivendes “de cos” amb una elevada densitat i carrers estrets.
171

Figura 4.10. Model de ciutat compacte de la ciutat de Tortosa
A mesura que s’augmenta l’escala i es té una visió més global del municipi s’observen tres grans
zonificacions a nivell de model de ciutat:
– D’una banda, la ciutat de Tortosa que degut a les característiques generals i
topogràfiques del municipi, no ha crescut de manera radial sinó longitudinal resseguint
l’Ebre i encaixonada per les muntanyes. La determinació de la topografia municipal és,
en aquest sentit, per la presència de forts pendents i desnivells i per la fragmentació del
territori per part del riu Ebre.
– D’altra banda, la presència de 5 pedanies independents entre sí i desvinculades de la
ciutat de Tortosa.
– I, per últim, les vivendes aïllades que es troben disperses arreu del territori.
Les condicions climàtiques del municipi, ancorat en la vall del riu on s’hi assenten els nuclis
urbans del terme municipal, i emmurallat per serralades properes, fan que l’ambient de l’estiu
sigui molt calorós i amb una humitat molt elevada. que la tanquen (“xafogós”). Arran d’això es va
anar propiciant la ubicació de casetes d’estiu a les zones més allunyades de la zona de la vall, a
les faldes de les muntanyes, a mode de segona residència per aquestes èpoques més
desfavorables des del punt de vista climàtic.
Aquestes segones residències, ubicades en situacions properes a les primeres, han proliferat
moltes vegades sense cap mena de planificació, ni de control, ni de les necessàries condicions
mediambientals i urbanístiques; i, a part, ho han fet en sòl no urbanitzables de les serralades
més properes i, fins i tot, de la plana que fa frontissa entre la vall i aquelles.
172

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Aquestes àrees de segones residències, sovint molt massificades, han estat especialment
significatives a la riba esquerra en tota el vessant de la serralada del coll de l'Alba i a la riba dreta
a la Plana al voltant de Jesús i els Reguers provocant una dispersió d’assentaments residencials
importants.
L'existència de xarxes de reg o aqüífers, d'on extreure aigua, ha determinat, avalat i propiciat el
creixement d'aquestes urbanitzacions, que han esdevingut en les zones més seques, en àrees
amb cases força aïllades. Alhora, aquesta estructura fragmentada i dispersa s’ha vist afavorida
per l’ampliació de la xarxa de comunicacions viàries i infraestructures de servei. Aquesta creació
de noves vies de comunicació i l’ampliació de les existents suposa un elevat consum de sòl i
propicia el fenomen de dispersió urbana.
Àrees com la costa del Cèlio, Sant Josep de la Muntanya, coll de l'Alba, camí de sant Jordi, barranc
de la Llet,... a la riba dreta i terrer Roig, Canalet, Sant Bernabé, .... a la riba esquerra, han
configurat una extensa, i quasi bé intercomunicada, xarxa d'edificacions que han anat creixent al
voltant dels camins principals i ramificant-se, moltes vegades desordenadament, en camins
secundaris.
Així doncs, aquest model territorial ha provocat una elevada fragmentació de l’àmbit amb la
presència de nuclis dispersos i poc estructurats, que provoquen una elevada ocupació del sòl i
problemes quant a la mobilitat. Alhora aquest creixement deriva en una manca de cohesió i
vertebració de l’estructura territorial.
Figura 4.11. Model territorial dispers del municipi de Tortosa
173

Així, quan a les estructures urbanes que trobem al municipi, a grans trets i en una primera
aproximació, podem distingir tres conjunts ben diferenciats. D’una banda la ciutat tradicional
(Nucli antic i centre de Tortosa), d’altra banda els barris i pedanies més o menys compactes i
diversos en quant a usos i dotacions (Sant Llàtzer, Jesús, Campredó, Bitem, Vinallop, Ferreries,
Remolins,...), i de l’altra les urbanitzacions residencials de baixa densitat i desvinculades del
nucli principal i les casetes de muntanya que han passat a ser primeres residències (la
Simpàtica, Sant Josep de la Muntanya, Tretze de gener, la zona de la Petja i Sant Llàtzer, etc.).
En canvi, funcionalment podem diferenciar unes altres zones que en molts casos es superposen
en els seus límits:
o
o
o
o
o
Al municipi hi ha dues zones industrials principals: el polígon del Baix Ebre, a la pedania
de Campredó, i el polígon de recent creació, a cavall amb el municipi de l’Aldea,
Catalunya Sud. Alhora es poden trobar altres zones industrials i de serveis contingues a
l’autovia C-42 i al barri de Ferreries, just al límit amb el municipi de Roquetes.
Un nucli històric i un centre comercial i de serveis, amb una certa especialització, que
encara suporta bona part del comerç tradicional així com els edificis administratius i
equipaments culturals.
Un eixample residencial al voltant de la zona centre que és on s’hi concentra el gruix de
la població del municipi i que disposa en general d’una bona dotació de comerç i
activitats econòmiques.
Les pedanies, que a mode de petits nuclis urbans, es troben repartides pel territori
municipal a distàncies des de 2,5 km, l’EMD de Jesús, fins als 8, les pedanies del
Reguers i Campredó.
I de nou les urbanitzacions, consolidades i per consolidar, que són un monocultiu
residencial de baixa densitat amb pràctica inexistència de serveis o activitat
econòmica.
Finalment, podem analitzar la ciutat existent des del punt de vista dels diferents teixits o trames
que la componen i de la seva diversitat morfològica:
174

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
El nucli històric de Tortosa, que comprèn els
sectors del sòl urbà que corresponen al procés
d’urbanització tradicional i que conformen una
peça individual que es caracteritza per
l’estretor dels seus carrers, alhora amb
pendents considerables en alguns sectors, així
com el seu traçat i el tipus d’edificació basat en
la vivenda de "cos", amb amplada de façana
entorn a 5 metres.
L’eixample comprèn els sectors de sòl urbà
resultants d’un procés urbanitzador més
recent. Aquest teixit es caracteritza per la
convivència d’uns carrers amb vivendes
plurifamiliars aïllades o de ciutat jardí amb
nous carrers, ja ara molt més nombrosos que
els anteriors, amb blocs de molt més alçada i
un traçat de major amplada de carrers.
L’habitatge s’ordena respecte al vial.
Urbanitzacions i xalets dispersos. Es troben
repartides pel territori de manera dispersa i a
les zones d’hortes properes al riu Ebre. Es
caracteritzen per una major ocupació del
territori, per la baixa densitat, i la presència
d’habitatges unifamiliars aïllats o en filera i per
les masies o casetes de camp que han passat
a primera residència.
175

Pedanies, amb una estructura urbanística
estructurada a partir de carreteres que creuen
els nuclis o de la plaça principal on,
normalment s’ubica l’església o algun
equipament municipal.
Industrial i serveis, que comprèn les zones on
els usos principals són els industrials i/o
comercials i que es caracteritzen per una
parcel·lació més gran, al igual que l’amplada
dels carrers.
176

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
4.3.2 PREVISIÓ D’ESGOTAMENT DEL SÒL URBANITZABLE
Tot i la deficient qualitat de la informació sobre habitatge que prové del Cens de 2001, es pot
constar que a les Terres de l’Ebre el parc d’habitatges s’ha incrementat un 18% en relació al
1991. Els prop de 91.000 habitatges censats representen al voltant del 3% del parc de Catalunya
i les dues comarques que han augmentat el seu parc per damunt de la mitjana de Catalunya ha
estat el Montsià i el Baix Ebre.
L’anàlisi de les dades vinculades a l’activitat constructiva dels darrers quinze anys mostren que
no hi ha una concentració d’aquesta en el territori de les Terres de l’Ebre. La mitjana anual
d’habitatges acabats per al conjunt de l’àmbit és d’uns 2.500 l’any, xifra que repartida entre els
52 municipis comportaria una construcció mitjana de 48 habitatges per any i municipi.
Tortosa i Sant Carles de la Ràpita són els dos municipis que tenen una participació mitjana més
alta en relació al total ja que en ells s’hi ha construït respectivament prop del 17% del parc, que
equival a 400 habitatges acabats cada any.
Concretament en el cas que ens ocupa, el municipi de Tortosa, la mitjana d’habitatges acabats
durant el període 2000-2007 és de l’ordre de 650 habitatges l’any, superant per tant els 400
esmentats anteriorment. Així, segons dades d’aquest període s’obté que s’han iniciat un total de
3.272 habitatges i s’han acabat uns 5.204 habitatges. Aquestes xifres mostren un increment
significatiu del nombre d’habitatges al municipi.
Taula 4.1. Evolució de la construcció d’habitatges a Tortosa (2000-2007)
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Iniciats 623 498 289 270 335 566 347 344
Acabats 885 699 1.501 849 234 178 309 549
Font:Secretaria d’Habitatge, a partir dels visats i certificats finals d’obra dels col·legis d’aparelladors de Catalunya
Tal i com s’observa a la següent figura hi ha una punta significativa d’habitatges acabats l’any
2002 i a partir del 2007 el nombre d’habitatges acabats ha tornat a augmentar:
177

Figura 4.12. Evolució de la construcció d’habitatges (2000-2007)
1600
Iniciats
Acabats
1400
1200
1000
800
600
400
200
0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Font:Elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d’Habitatge
No obstant, la manca de sòl potencial adequat per al creixement fa que la capacitat de
creixement del municipi de Tortosa estigui pràcticament exhaurida. Això és degut a que el sòl
urbà té diverses fronteres, naturals i antròpiques, que limiten el creixement de la ciutat més
enllà dels seus límits. Concretament, al sud hi ha el Pont del Mil·lenari, el sector industrial
emplaçat més avall al llarg de l’autovia d’accés i les activitats periurbanes que s’han situat vora
la carretera, com a principals entrebancs pel desenvolupament residencial. Per l’est, tal i com
s’apuntava més amunt, la topografia dificulta qualsevol desenvolupament compatible amb la
idea de trama urbana mitjanament densa. Pel nord l’estrenyiment de la terrassa fluvial i el gran
valor agrícola dels terrenys són els impediments pel creixement i per l’oest la ciutat ja ha envaït
tot el seu terme municipal.
A aquesta situació de constrenyiment cal afegir la dificultat que representa la recuperació del
parc d’habitatges vacants del nucli antic de Tortosa que es troba en estat de degradació i amb
moltes construccions abandonades o ruïnoses. Igual succeeix amb algun ravals que es troben
en estat de renovació urbana en aquests moments. El potencial que representa aquest parc
edificat i de difícil recuperació no és senzill de compatibilitzar ja que la manca de fàcil
accessibilitat d’una banda, com a resultat de la trama medieval, i de l’altra la mala qualitat de les
construccions, compliquen les operacions de rehabilitació i reposició que s’han de fer.
El POUM, recientment aprovat, preveu una oferta total de sòl urbanitzable delimitat del Pla de
193 Ha, repartides entre Tortosa, amb 122 Ha, Jesús, amb 54 Ha i Campredó amb 17 Ha, sense
incloure aquelles corresponents al sòl urbanitzable amb planejament aprovat. Aquesta
superfície representa un 0,88 % del total del terme municipal. La superfície total de sòl
urbanitzable, delimitat i no delimitat, del Pla és de 457 Ha.
178

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Pel que fa referència al tipus de repartiment respecte als diferents tipus de sòl, el nou Pla
destina quasi a parts iguals el sòl destinat a usos residencials, un total de 90 Ha respecte els
sòls classificats com a urbanitzable, dels destinats a acollir activitats terciàries i industrials, un
total aproximat de 86 Ha, repartides bàsicament en tres àmbits: en la part alta de Jesús, en
l’Horta de Sant Vicenç i en l’entrada de l’accés a Tortosa des de l’Aldea en els tres plans parcials
de Portal de ciutat sud, centre i nord.
Pel que fa referència als sòls urbanitzables residencials, es reparteixen en un total de nou
sectors de planejament: quatre situats en la riba esquerra, en continuïtat amb el nucli de
Tortosa, amb una extensió aproximada de 41 Ha, que representa un 45% del total; els altres 5
sectors es situen a la riba de la dreta amb una superfície total de 49 Ha que representen un 55%
de l’oferta en sòl urbanitzable residencial i que es reparteixen amb tres sectors en l’àmbit
Ferreries-Jesús-Roquetes, amb una extensió de 34 Ha, i finalment dos sector al nucli de Jesús,
amb una extensió aproximada de 15Ha.
Fent càlculs aproximatius, el potencial de 90 ha de sòl urbanitzable residencial permet
emplaçar-hi uns 4.500 habitatges si tenim en compte una densitat mitjana de 50 habitatges per
hectàrea.
Hi ha algunes previsions de desenvolupament que formen part del Programa de sòl industrial i
residencial de la Generalitat de Catalunya, que duen a terme els departaments de Política
Territorial i Obres Públiques, i Medi Ambient i Habitatge a través de l’Institut Català del Sòl
(INCASOL). Concretament a l’àmbit de les Terres de l’Ebre es preveuen 34 polígons industrials, el
50% d’aquests ja acabats, i 2.495 habitatges (amb 45,73 hectàrees de sòl) dintre de les
propostes de les àrees residencials estratègiques (ARE) sobre sectors de planejament en sòl
urbanitzable sense desenvolupar.
Al municipi de Tortosa els desenvolupament industrial es centrarà als polígons del Baix Ebre, del
Pla de l’Estació i el de Catalunya Sud-Tortosa.
Pel que fa al desenvolupament residencial, l’INCASOL preveu el desenvolupament d’una Àrea
Residencial Estratègica (ARE) a la zona de la Raval de la Llet. L’ARE té una superfície de 13,68
Ha, repartides en dos subàmbits, i es preveu una densitat de 60 habitatges per hectàrea. El total
d’habitatges previstos és de 821 repartits entre 427 habitatges de protecció oficial (general,
especial i concertat) i 394 habitatges lliures (plurifamiliars i unifamiliars).
4.3.3 EQUIPAMENTS
Completant l’apartat 3.2.5.1 i 3.2.5.2. d’entorn humà (Equipaments culturals i equipaments
esportius), s’analitzen a continuació els equipaments de què disposa el municipi de Tortosa. En
aquest apartat, però, no s’identificaran els equipaments tal i com s’ha fet al punt 3.2.5 sinó que
s’analitzarà la seva distribució arreu del municipi i l’oferta existent de cara als habitants, és a dir,
densitat d’equipaments per habitant i zona.
179

Com era d’esperar la ciutat de Tortosa és el centre neuràlgic del municipi i la comarca i, per tant,
és on hi ha la major oferta d’equipaments. Concretament, a la zona del centre hi ha la majoria
dels equipaments culturals, que posen de manifest la importància de la història i la cultura de la
ciutat, administratius i sanitaris i a la zona de Ferreries hi ha bàsicament els equipaments
esportius, així com els educatius i sanitaris. Es detecta, però, una manca d’equipaments socials
al municipi.
A la zona de Ferreries s’ubica la zona esportiva per excel·lència de Tortosa (velòdrom, pavelló
cobert, piscina coberta i descoberta, camp de futbol, etc.). En aquesta zona d’equipament
esportius, els quals estaven deteriorats i tenien una manca de manteniment, està previst
desenvolupar una de les actuacions urbanístiques i esportives més importants a Tortosa en els
últims anys, i un dels projectes més emblemàtics del govern municipal de Tortosa, inclòs al Pla
d'Actuació Municipal (PAM). L'Ajuntament de Tortosa, a través de l'empresa municipal GUMTSA,
ha adjudicat a Alonso, Balaguer y Arquitectos Asociados la redacció del projecte de construcció
de la nova piscina coberta i complex d'aigües i esportiu.
Pel que fa referència a les pedanies la disposició d’equipaments varia tot i que com a mínim
disposen d’algun equipament esportiu (camps de futbol o pista poliesportiva). Alhora, hi ha
d’altres nuclis que també disposen d’espais multifuncionals o d’algun equipament social.
Com és d’esperar, a les zones disseminades que recentment el POUM ha requalificat com a sòl
urbà, no hi ha equipaments públics.
180

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
4.3.4 ESPAIS VERDS URBANS, ESPAIS LLIURES I ESPAIS PERIURBANS
S’ha comprovat que l’existència d’espais enjardinats o amb vegetació dins la ciutat, que en major
o menor grau introdueixen elements “naturals” en entorns urbans, millora la qualitat de vida i
percepció dels ciutadans envers el medi urbà, alhora que acompleix una funció ambiental
(creació d’ombres, apantallament acústic, retenció de la contaminació atmosfèrica, etc.) i social
destacable.
Així s’entén per “verd urbà” aquells espais de la ciutat on es produeix aquesta penetració
d’elements naturals, ja sigui en forma de parcs o jardins, amb la presència d’arbrat, masses
d’aigua o elements de jardineria en els carrers.
Per a la mesura del verd urbà és comunament acceptat el càlcul de la superfície enjardinada per
cada habitant i pot ser acceptat en quant a mesura objectiva. Però s’ha de tenir en compte que la
creació de parcs urbans no és la única manera d’introduir el verd dins la ciutat; també s’ha de
contemplar la potencialitat dels carrers arbrats i la generalització de les fonts i elements de
jardineria entre el mobiliari urbà. El “verd” no ha d’estar reclòs dins els parcs, sinó que s’ha
d’intentar generalitzar la seva presència, en la mesura del possible, en tot l’àmbit de l’espai
públic.
Segons informació facilitada per l’Oficina de Planificació – EQU – el total de superfícies verdes en
les quals es du a terme algun tipus de manteniment és de 124.016 m 2 distribuïts en un total de
58 zones verdes. El pressupost mensual d’execució per contracta és de 18.300, 59.-€. Es llisten
més avall les zones verdes per barris, superfície i tipologia del municipi de Tortosa. No es disposa
d’informació de les zones verdes de les diferents pedanies tot i que, degut a les reduïdes
dimensions i les característiques urbanístiques de les mateixes, generalment tenen associades
les zones verdes a la plaça principal, a l’església i als equipaments, en cas de disposar-ne.
La distribució de les zones verdes per barris s’observa que no és igual donat que a les zones més
antigues (Rastre) o algunes ravals (Caputxins, del Falcó i de la llet) disposen de poques zones
verdes essent la majoria places o carrers amb arbres en filera. Les zones més noves, en canvi,
com és d’esperar tenen més zones verdes i espais d’esbarjo més amplis i, per exemple, la zona
del Temple disposa de més de 40.000 m 2 .
Alhora, la disposició de les zones verdes dintre d’un mateix barri també sol ser desigual i va en
gran mesura associat a les zones de nova creació i les més antigues. Aquest és el cas del barri
de Remolins i Ferreries, on s’han creat zones noves d’habitatge amb espais i zones verdes
associades que col·laboren a que en ambdós barris trobem més de 10.000 m 2 en el cas de
Ferreries, dels quals 6.000 m 2 es corresponen al Pla Parcial Ferreries Nord, i fins a 43.476 m 2 en
el cas de Remolins, de les quals 29.500 m 2 corresponen a la zona de la Fira.
181

Taula 4.2.
Catàleg valorat de zones verdes incloses
Barri Zona verda Superfície Tipologia
Remolins
Travessia de Felip Pedrell 24 Arbres en filera en escossells
Jardins del Príncep 8.950 Jardins amb gespa, arbres i arbustos
Pl. de la Immaculada 198 Plaça pavimentada amb arbres
C. del pintor Casanova 36 Arbres en filera en escossells
Passeig de Ronda i zones
Zona d'interès històric amb cobertores i
4.750
adjuntes.
arbusts
Pl. de Sant Jaume 18 Plaça pavimentada amb arbres
Parc de la Fira 29.500 Parc amb gespa, arbustos i arbres
Rastre Pl. de Mossèn Sol 72 Plaça pavimentada amb arbres
Urbanització Parc Nivera Urbanització Parc Nivera 8.735
Gespa, arbres en filera, parc antic i zona
terrissa
Mur pujada carret. Simpàtica 480 Zona verda vertical amb heura
Eixample Antic
C. de Cervantes 228 Arbres en filera en escossells
Pl. d'Alfons XII 400 Plaça pavimentada amb bardisses i arbusts
Ronda Reus/C. poeta V. Garcia 128 Arbres en filera en escossells
Sant Josep de la
Muntanya
Avançades de Sant Joan 4.600 Zona periurbana històrica amb gespa, arbres..
Raval de Caputxins Pl. de Santa Coloma 32 Plaça pavimentada amb arbres
Edificis costat Parc Països
Raval del Falcó Catalans.
90 Arbres en filera en escossells
Pl. de la Unió 454 Illeta vial amb gespa i arbustos
Raval de la llet
El Temple
Pl. nova urbanització 6 Plaça pavimentada amb arbres
Zona terrissa Urb. Oblates 3.000 Zona terrissa amb arbres
Urbanització Oblates 180 Arbres en filera en escossells
C. del Rierol dels Caputxins 20 Arbres en filera en parterre
Vorera Auditori municipal 190 Arbres en filera en escossells
Zona gespa de Auditori mun. 2.350 Zona de gespa, arbres i arbustos
Vora Parc Residencial 1.935 Arbres en filera en escossells i illeta vial
Rambla de Ferran d'Aragó 1.950 Arbres en filera i parterre i talús amb arbusts.
Passeig de Jaume I 4.850 Parc en construcció amb arbres i bardissa
Pl. del Bimil·lenari i adjacents 4.155 Conjunt Illetes vials amb gespa, arbusts, etc.
C. de Mossèn Bellpuig 32 Arbres en filera en escossells
Parterre davant Pont Mil·lenari 277 Parterre amb cobertores, arbres i arbustos
Jardins del Pont del Mil.lenari 20.323 Jardins en zona terrissa amb arbres i arbusts
Pl. d'Ovidi Tobias Esteller 125 Plaça amb arbres, arbustos i perennes
Parc infantil del Camí del Mig 325 Parc petit amb arbres i arbustos
Vora del Camí del Mig 16 Arbres en filera en escossells
Pl. Família i illeta adjacent 3.500 Conjunt Illetes vials amb gespa
Sant Vicenç Pl. de Pius XII 9 Parterre amb arbustos i plantes perennes
182

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Ferreries
Eix de l’Ebre
Quatre Camins
Rambla de Catalunya 1.800 Arbres en filera en escossells
C. d'Arnes 40 Arbres en filera en escossells
C. d'Alacant 60 Arbres en filera en escossells
Pl. de Joan Monclús 105 Plaça pavimentada amb arbres
Pla Parcial Ferreries Nord 6.000 Zones de gespa, arbres en filera escossells
C. d'Alfara de Carles 28 Arbres en filera en parterre
C. d'Hernan Cortés 350 Arbres i arbustos en filera en parterre
C. de Francesc Pizarro 50 Arbres en filera en parterre
Placeta costat casal avis 27 Arbres en filera en escossells
Av. de Cristòfol Colom 750 Arbres en filera en parterre
Parterre vorera Av. C. Colom 70 Parterre amb arbustos i plantes perennes
C. de Tarragona 20 Arbres en filera en escossells
Pl. de Joaquim Bau 150 Plaça pavimentada amb arbres i cobertores
C. d'Amposta 1.200 Arbres en filera en parterre
Zona Polígon Estació 5.150 Zona periurbana amb gespa i arbres
Pl. d'Europa 660 Illeta vial amb gespa i arbustos
Pl. de les Terres de l'Ebre 1.800 Illeta vial amb gespa i arbustos
C. de Ramon Llull 138 Arbres en filera en parterre
Parc de Ausiàs March 1.550 Parc amb gespa, arbres i arbustos
Rambla de Pompeu Fabra 550 Parterre amb gespa, arbres i arbustos
C. de Tamarit i Gil 80 Arbres en filera en escossells
Pl. de la Corona d’Aragó 300 Illeta vial amb herba i arbustos
Carretera Tortosa a Roquetes 1.200 Arbres en filera en parterre
Font: Ajuntament de Tortosa
La gran zona verda per excel·lència de Tortosa és el Parc Teodor Gonzàlez qui en va ser promotor
conjuntament amb l’arquitecte Joan Abril, responsable del disseny del Parc dintre de la línea de
jardins romàntics amb trets modernistes. El parc, que va anar creixement des d’un passeig de
moreres (1.848) fins la configuració que avui existeix, es va voler convertir en un espai
d’exposició permanent de vegetació a mena de jardí botànic essent representades una gran
varietat d’espècies arbòries, especialment les més exòtiques. En aquesta línea és la que se
circumscriu la rica col·lecció de magnoliers, que Teodor Gonzàlez va fer trasplantar des de
Saragossa.
Cal tenir en compte, i així es va corroborar amb les aportacions del Consell de Participació durant
el taller de diagnosi, que el Parc Municipal no té un ús elevat com seria d’esperar per un espai
d’aquestes magnituds integrat a la trama urbana. Això pot ser degut, entre altres raons, a les
característiques d’aquest parc que no afavoreixen la seva freqüentació pel fet de que s’ha
quedat desfasat i que no s’adaptat a les necessitats actuals d’aquests tipus d’espais d’oci i
esbarjo. Alhora, la manca de manteniment i d’il·luminació en alguns espais, que durant la tardanit
generen certa inseguretat, tampoc propicia el seu ús. També cal tenir en compte que, tot i
183

trobar-se a pocs metres del riu, el parc no té cap tipus de relació amb el riu i, a més, entre
aquests dos espais hi ha una zona d’aparcament no regulada i en mal estat.
Es llisten a continuació els jocs infantils dels que disposen les zones verdes del municipi:
• Pg. Jaume I
• C. Manuel Beguer (13 de Gener)
• C. Mare de Déu de la Providència (Rastre)
• Poliesportiu Remolins
• C. Migdia / C. Hernán Cortés
• Parc Països Catalans
• Parc Teodor Gonzàlez
• Pl. Paiolet
• Pl. Agustí Querol
• Pl. Immaculada
• Pl. Ausias March (Urb. Quatre Camins)
• Pl. C. Ample i c. de Berga (Sant Llàtzer)
• Pl. Joan Monclús
• Av. Remolins (Parc de la Fira)
• Pg. Ribera
• Pl. Corts Catalanes
• Ermita de Sant Josep de la Muntanya
D’altra banda, cal tenir en compte altres espais periurbans que, tot i no està plenament
integrades a la trama urbana, funcionen com a tals. Així doncs, no únicament els parcs i jardins
tenen la funció d’esbarjo i alleugeriment de la duresa de l’entorn urbà, sinó que hi ha tot un
seguit d’altres espais propers a la ciutat, com zones rurals, etc. que també compleixen funcions
similars.
Són per exemple, les zones verdes i els espais lliures contigus a les urbanitzacions allunyades
de la ciutat (Simpàtica, Sant Josep de la Muntanya, etc.) així com algunes zones associades a
ermites o elements històrics (Ermita del Coll de l’Alba, Ermita de Mig Camí, Ermita de la Petja,
Ermita de Solicrú, el Castell de la Suda, la Torre de Campredó, etc.) o itineraris dels espais
naturals que conté el municipi (xarxa de camins interpretatius de la serra de Cardó-El Boix o els
espais de la zona del Parc Natural dels Ports).
4.3.5 QUALITAT DE L’ESPAI URBÀ
La qualitat de l’espai urbà de Tortosa de manera general es pot considerar bona tot i que cal
matisar que és variable i que, com és lògic, depèn de la zona en qüestió.
Les diferents etapes de creixement han marcat, en gran mesura, l’actual qualitat de l’espai urbà.
Així doncs, no trobem la mateixa qualitat dels diferents espais públics a les zones més noves del
municipi, que al casc antic o a zones d’alguns barris.
184

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Pel que fa referència a la zona centre de Tortosa, en general, es pot dir que gaudeix d’una qualitat
de l’entorn urbà correcta tot i que en determinades zones es podria millorar, pel que fa a la neteja
viària, els actes vandàlics i el soroll nocturn.
Un exemple és la zona on es concentren els locals d’oci nocturn on, a partir dels dijous degut a la
presència d’estudiants, es concentren molts joves amb les repercussions que això comporta:
soroll pels veïns, brossa al carrer, etc..
Pel que fa referència a l’àmbit fluvial, una de les cares més populars del municipi, la qualitat és
variable. Així doncs, es pot parlar d’una qualitat millorable en algunes zones més properes a la
llera fluvial del riu i a les zones de ribera (escombraries, baix manteniment de la vegetació de
ribera, etc.). D’altra banda cal destacar l’esforç que s’ha fet darrerament en millorar la qualitat de
determinades zones i obrir la ciutat al riu (ex: Vora Parc, zona de Ferreries, etc.). Cal tenir en
compte, però, que el pas de l’Ebre pel bell mig del municipi és un valor afegit que cal apropar i
donar a conèixer al ciutadà. Seria interessant per tant, en el marc d’un Pla de millora i ordenació
d’usos, restaurar i naturalitzar els ecosistemes de ribera de l’Ebre per tal de millorar-ne la
qualitat de l’entorn i, a partir de la recuperació del bosc de ribera, millorar les condicions per la
fauna i habilitar zones pel lleure. Això permetria disposar d’un espai natural, obert i de lleure a
dins de la ciutat.
Una altra zona amb un elevat potencial natural i amb una qualitat de l’espai millorable, és el Parc
Teodor Gonzàlez. El Parc no té un ús elevat com seria d’esperar per un espai d’aquestes
magnituds integrat a la trama urbana. Això pot ser degut, entre altres raons, a les
característiques d’aquest parc que no afavoreixen la seva freqüentació pel fet de que s’ha
quedat desfasat i que no s’adaptat a les necessitats actuals d’aquests tipus d’espais. Alhora, la
manca de manteniment i d’il·luminació en alguns espais, que durant la tarda-nit generen certa
inseguretat, no propicia el seu ús.
El passat 15 de gener, l’Ajuntament de Tortosa va presentar les actuacions a les quals es
destinarà el Fons Estatal d'Inversió Local. Entre les actuacions previstes, incloses totes al PAM,
hi ha la millora de les instal·lacions del Parc municipal amb una inversió de 687.014 euros. Entre
les millores previstes hi ha: la renovació del parc infantil, dels bancs i de l’enllumenat, millores al
llac, senyalització botànica, instal·lacions de reg per degoteig, renovació del mobiliari,
actuacions als parterres i el tancament amb vidre i renovació de la instal·lació lumínica de la
Llotja.
També es preveu destinar part del finançament a obres l'enjardinament i a la millora de diversos
espais verds en llocs com les places de la Família, Unió o Bimil·lenari, així com en altres espais
urbans com el que ocupava l'antiga oficina de turisme. També s'urbanitzaran els carrers Major de
Remolins i Portal de Remolins (490.000 euros), i es pavimentaran diversos carrers i camins de la
ciutat.
Pel que fa a la via pública, que no deixa de ser espai públic, cal posar de manifest que existeixen
un nombre considerable de carrers de la ciutat de Tortosa, així com d’algunes zones de les
pedanies, que tenen voreres inferiors a 90 cm, que es considera l’amplada mínima que hauria de
tenir una vorera per permetre la circulació d’una persona en cadira de rodes, o fins i tot amb
vorera inexistent (no confondre amb plataforma única que consisteix en no fer distinció entre
calçada i vorera tot donant prioritat al vianant).
185

Alhora, hi ha algunes zones urbanes de la ciutat de Tortosa que presenten una clara manca de
manteniment i vigilància i que suposen un perill per la població: mal estat del ferm del carrer,
abandonament d’algunes zones del barri del Rastre, Santa Clara o Remolins, fanals que no
funcionen, desgast del mobiliari urbà, etc..Aquestes zones amb majors deficiències es detecten
sobretot al nucli antic però també en les àrees disseminades i en algunes urbanitzacions.
Al nucli antic de Tortosa, on conflueixen factors històrics i turístics importants, la potenciació
d’alguns equipaments i comerços han permès dur a terme actuacions de millora del barri,
rehabilitant-lo en alguns casos, i aportant millores de l’espai urbà. A més, a la convocatòria del
2005, es va aprovar el projecte de recuperació del nucli antic per rebre un ajut de 9.400.000.-€
(el projecte té un pressupost de 18.900.000.-€) per part de la Generalitat que permetrà dur a
terme actuacions en els principals carrers, places i espais lliures (eix Montcada, eix Sant
Domènec, eix del Vall, eix del Castell i eix Santa Clara). Així com la ubicació d’equipaments
destinats a l’atenció dels col·lectius que presenten risc d’exclusió social o l’adquisició de sòl per
esponjar el territori urbà. També haurà accions encaminades al foment de l’activitat cultural i
d’atenció al comerç.
Figura 4.13. Zona del projecte aprovat per la Llei de Barris
Font: Web de la Generalitat de Catalunya.
Altres problemes que influeixen en la qualitat de l’espai urbà del municipi són: el deteriorament
i/o adequació d’algunes peces de mobiliari urbà, la proliferació d’animals abandonats en algunes
zones i la presència de defecacions de gossos pels carrers de la ciutat. Per resoldre aquests
186

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
problemes l’Ajuntament disposa des del 1.999 (modificada posteriorment) d’una ordenança
reguladora de tinença d’animals de companyia amb l’objectiu de regular aquest àmbit des de la
perspectiva de la salut pública, la convivència ciutadana, la higiene i la qualitat de vida. Amb
aquesta ordenança es pretén sensibilitzar els propietaris d’animals de companyia de la
necessitat de registrar-los en un cens municipal i dotar-los del xip d’identificació i que aquests
propietaris es familiaritzen amb els bons hàbits en la tinença de les seves mascotes per facilitar
la seva convivència en la nostra societat. Paral·lelament s’han dut a terme altres actuacions com
la signatura d’un contracte amb la Fundació A.R.C.A. per desenvolupar una campanya d’adopció
d’animals de companyia, el refugi i la recollida d’animals abandonats o un conveni per
promocionar colònies de gats al carrer.
Per facilitar la comunicació de possibles incidències a la via pública s’ha posat a disposició del
ciutadà un espai específic a la web de l’Ajuntament que, a mode de formulari, permet identificar i
comunicar l’existència d’incidències o l’aportació de suggeriments en l’àmbit de la via pública
(carrers, camins, zones verdes, enllumenat, senyalització viària, mobilitat, neteja viària,
mobiliari urbà, serveis, etc.).
4.3.6 PATRIMONI HISTÒRIC
Segons la legislació vigent, tal i com determina l’article 58. 2. d. del Decret Legislatiu 1/2005, de
26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme, el Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal (POUM) ha de determinar els valors arquitectònics, arqueològics, paisatgístics i
mediambientals a protegir dins del sòl urbà. Alhora, l’article 59.1.d. del mateix DL 1/2005 indica
que, dins la documentació del POUM, és necessari incloure el catàleg de béns a protegir. Per tant,
per a aconseguir l’efectivitat de les mesures urbanístiques de protecció de monuments, edificis,
jardins, paisatges o béns culturals, es redacta aquest catàleg de béns a protegir que, juntament
amb les normes específiques, i d’acord a la legislació sectorial d’aplicació, formen part de la
documentació imperativa del POUM.
Així, amb la inclusió dins del catàleg dels béns a protegir, l’administració fa de l’urbanisme una
disciplina al servei del benestar ciutadà per a garantir els valors i trets identitaris. Un discurs
d’aquest caire no sempre ha estat vigent en els que havien de ser responsables de la
conservació de la forma urbana i dissortadament s’ha produït la desaparició d’edificis de gran
importància artística i molt emblemàtics.
Segons tot l’anterior, i amb el POUM de Tortosa aprovat recentment, a continuació s’ha fet un
extracte de la informació del estudis del POUM en referència als elements patrimonials. Per
informació concreta sobre els elements de patrimoni es recomana consultar el catàleg d’edificis
i conjunts urbans i rurals del municipal.
Per tot el terme municipal s'han conservat nombrosos vestigis que testimonien el seu important
i antic passat, fent evident la petjada deixada pels pobladors que han habitat el territori. Des de
l'època prehistòrica, diferents pobles han anat assentant-se en aquestes terres, cruïlla de
pobles i territoris, deixant constància de les seves construccions, costums, formes de vida, etc..
187

Al catàleg es poden consultar les fitxes que descriuen els diferents béns patrimonials amb una
descripció individual de les principals característiques: Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN),
Béns catalogats. El Béns Culturals d'Interès Local (BCLI) i els Béns Integrants del Patrimoni
Cultural Català (BIPCC).
Es llisten a continuació els jaciments arqueològics presents al municipi, extrets de l’Informe de
Sostenibilitat Ambiental del POUM de Tortosa i cedits pel Servei d'arqueologia dels Serveis
Territorials de Cultura a Tortosa:
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
Casablanca. Vil·la romana ubicada a l’EMD deJesús.
Cementiri dels jueus. A l’est de la muralla medieval de Tortosa, al barri de Remolins.
Barrugat. Vil·la romana ubicada al barri de Santa Rosa de Bitem.
Vil·la romana de Font de Quinto. Camps al voltant del mas de Font de Quinto on s’han
recollit fragments de ceràmica ibèrica i romana, al barri de Font de Quinto de Campredó.
Pont de les arcades. Pont al barranc del riu Sec a Jesús.
Lligallo de Barrugat. Poblat ibèric al nord de Bitem.
Plana de la Móra. En una elevació a la zona de Bitem es va localitzar ceràmica
suposadament ibèrica.
Mianes. Necròpolis ibèrica d’incineració a la zona de Vinallop, tot i que bona part es
troba dins del terme municipal de Santa Bàrbara.
Pla de les Sitges. Camp de sitges fortificat a la zona de Vinallop.
Abric Cervereta. Cova on s’ha documentat la presència d’enterraments d’inhumació
d’època neolítica. Es troba a la pedania de Vinallop.
Terrasses de Vinallop. Terrasses de conreu on s’hi troba gran quantitat de sílex de
l’època neolítica i altres.
Pedreres del barranc de la llet. Conjunt de pedreres de jaspi de la Cinta explotades des
de l’època romana fins al present, al barri de Sant Llàtzer a Tortosa.
Ermita del conjunt de la Petja. Edificació medieval aïllada, amb torre, al barri de la Petja
(Tortosa).
Mas del Bisbe. Parc envoltat d'una gran muralla d'aspecte renaixentista, que es
travessa per un arc triomfal de mig punt. S’ubica a la pedania de Bitem.
Ermita del Coll de l’Alba. Edificació aïllada d'estil gòtic, parcialment refeta i modificada,
amb indicis d'una torre en la façana oriental.
Ermita de mig camí. Ermita barroca construïda damunt les restes d'altres esglésies
anteriors.
Llotja de Campredó. Edifici de planta rectangular de carreus a la zona de Font de Quinto
(Campredó) del segle XI-XIII.
Fullola. Conjunt de població abandonat, possiblement d'origen medieval. Es conserva
l'església i una torre.
Fortí d’Orleans. Fortificació de tipus Vauban, de la que queden algunes restes, entre les
quals hi ha un pont d'accés (Segle XVII-XVIII).
Torre d’en Corder o Despuig. Torre de planta quadrada, feta d'obra de paredat arrebossat
i ubicada a la carretera de l’eix de l’Ebre. Es conserva la porta d'accés rematada amb arc
de mig punt.
Torre de Campredó. Torre de planta quadrada, construïda en pedra, amb carreus
cantoners. Està coronada per barbacanes i data del segle XI-XIII.
Torre de Gassià. Torre de planta quadrada, que ha sofert diverses remodelacions i
restauracions posteriors, i datada del segle XIV-XVI.
188

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
o
o
o
o
o
Torre de Vilaseca. Torre de planta quadrada, feta d'obra de paredat, ubicada a la
carretera de Tortosa a Vinaròs i datada del segle XI-XVI.
Torre d’en Prior o d’en Pinyol. A la carretera de l’eix de l’Ebre, torre de planta quadrada i
carreus a la cantonada, construïda en pedra i coronada per barbacanes i merlets. Es
creu que està edificada sobre la base d'una construcció romana.
Torre de la Merla o del Molí. A l’hort de Teosa, a la pedania de Bitem, hi ha una torre de
planta cilíndrica, feta d'obra de paredat arrebossat. Ha sofert diverses modificacions en
ser adaptada com a molí de vent.
Fortí de Tenalles. Fortificació de tipus Vauban, amb allotjament, magatzems, cuina,
cisterna i habitacions per a oficials. El conjunt està protegit per troneres i garites de
vigilància i està data del segle XVII-XVIII.
Riu Ebre. En ser l'Ebre un riu navegable des de l'antiguitat és possible que al seu fons es
conservin restes d'abocaments de material i vaixells enfonsats.
189

ÍNDEX
4.4 ELS ESPAIS NO URBANS ............................................................................................................... 191
4.4.1 USOS, SITUACIÓ I PLANEJAMENT ..................................................................................................................................... 191
4.4.2 XARXES DE REG ................................................................................................................................................................. 199
4.4.3 XARXA DE CAMINS I VIES RURALS .................................................................................................................................... 200
4.4.4 CONNECTIVITAT I ACCESSIBILITAT DELS ESPAIS NATURALS I AGRÍCOLES ................................................................... 202
4.4.5 PATRIMONI RURAL ............................................................................................................................................................ 206
190

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
4.4 ELS ESPAIS NO URBANS
A continuació es fa una breu descripció dels espais no urbans del municipi de Tortosa descrivint
els usos del sòl, la xarxa de camins i de vies rurals de que disposa, els espais naturals i agrícoles
i la seva accessibilitat i el patrimoni rural del municipi.
4.4.1 USOS, SITUACIÓ I PLANEJAMENT
Segons els mapes de cobertes del sòl del CREAF del 2000 al municipi de Tortosa més de la meitat
del territori es troba ocupada per conreus (54,77%) i hi ha una extensió considerable de matollar
i boscos densos, que representen el 30 i el 10% respectivament. A la següent taula i figura es
mostra la distribució dels usos del sòl al municipi de Tortosa (veure plànol 4).
Taula 4.3.
Cobertes del sòl a Tortosa
Coberta del sòl
Superfície (ha)
% respecte la
superfície municipal
Aigües continentals 341,70 1,55
Boscos clars (no de ribera) 72,49 0,33
Boscos de ribera 68,75 0,31
Boscos densos (no de ribera) 2.209,84 10,05
Conreus 12.043,47 54,77
Matollars 6.422,27 29,2
Prats i herbassars 54,12 0,25
Reforestacions 1,56 0,01
Roquissars 58,49 0,27
Tarteres 30,39 0,14
Vies de comunicació 74,02 0,34
Zones d'extracció minera 99,30 0,45
Zones esportives i lúdiques 11,68 0,05
Zones nues 88,46 0,4
Zones urbanitzades 414,47 1,88
TOTAL GENERAL 21.991,01 100
Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia de cobertes del sòl del CREAF, 2000
191

Figura 4.14. Cobertes del sòl a Tortosa
Aigües continentals
Boscos de ribera
Boscos densos (no de ribera)
Conreus
Matollars
Prats i herbassars
Reforestacions
Roquissars
Tarteres
Vies de comunicació
Zones d'extracció minera
Zones esportives i lúdiques
Zones nues
Zones urbanitzades
Boscos clars (no de ribera)
Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia de cobertes del sòl del CREAF, 2000
192

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Segons el mapa anterior, i agrupant les cobertes del sòl en tres grans categories, es pot dir que
el municipi es troba ocupat gairebé a parts iguals per zones boscoses (40,1%) i agrícoles
(54,8%), essent més importants aquestes últimes. La superfície de zones urbanes no supera el
2%. Alhora, aquesta distribució es troba força sectoritzada de manera que trobem, d’una banda,
que les zones urbanes i industrials s’ubiquen a la plana fluvial a les zones més properes al riu,
que les zones boscoses es concentren a la zona oest dels Ports i al nord-est a la Serra de Cardó i
que les zones agrícoles es troben, intercalades amb zones boscoses no aptes pel conreu, a la
zona de transició entre la plana i la muntanya aprofitant les millors condicions topogràfiques.
La següent figura mostra aquesta distribució tenint en compte que s’han considerat com a
zones boscoses les categories de boscos clars, boscos densos, boscos de ribera, matollars i
prats i herbassars, com a zones agrícoles els conreus i com a zones urbanes el sòl urbanitzat i
les zones esportives i lúdiques.
Figura 4.15. Sectorització dels usos del sòl a Tortosa
Zones agrícoles
Zones boscoses
Zones urbanes
Reforestacions
Vies de comunicació
Zones nues
Aigües continentals
Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia de cobertes del sòl del CREAF, 2000
4.4.1.1 Usos forestals
La superfície ocupada per sòl forestal és molt propera a la mitjana catalana tot i que es troba
lleugerament per sota: 42% al municipi de Tortosa enfront el 54% a l’àmbit català i, d’igual
manera, la coberta de bosc pròpiament dit (boscos densos, boscos clars i bosc de ribera) també
és menor que la mitjana del territori català: 11% a Tortosa enfront el 37% aproximadament a
193

Catalunya. A l’àmbit del municipi de Tortosa la major part del terreny forestal es troba ocupat per
matollar (6.422,27 ha) cobrint gairebé una tercera part de l’àmbit municipal (el 29,2%).
Lògicament, la distribució de les superfícies forestals va molt lligada a uns accidents o elements
geogràfics com són els sistemes muntanyosos dels Ports, Cardó – El Boix – el Coll de l’Alba,
barrancs i marges de riu.
És important destacar que de la superfície de sòl forestal pròpiament dit, un 67% es troba
protegit pel Parc Natural, el PEIN o la Xarxa Natura 2000.
Segons informació facilitada pel Servei de Gestió Forestal de la Direcció General de Medi Natural i
del Centre de Propietat Forestal al municipi durant el període 2001-2006 no s’ha realitzat cap
aprofitament de fusta i llenyes al municipi.
4.4.1.2 Usos agrícoles
Quan al sector agrari, la superfície dels conreus pròpiament dita ocupa un 54,77% del territori de
l’àmbit municipal, xifra que es troba molt per sobre de la mitjana catalana (34%). Els conreus es
localitzen principalment a la zona de la plana fluvial de l’Ebre i a la zona est on s’intercala amb
taques de terrenys forestals en els indrets on el conreu no ha estat possible.
Per tipus de conreu predominen els fruiters de secà, principalment l’olivera i el garrofer, tot i que
també cal destacar la superfície ocupada pels fruiters de regadiu, principalment mixt d’horta i
cítric.
Taula 4.4.
Superfícies segons el tipus de conreu
Grup
Conreus herbacis
de regadiu
Fruiters de
regadiu
Conreus herbacis
de secà
Tipus
Superfície
(ha)
% ocupació respecte al
tipus de conreu
% ocupació respecte al total
de la superfície municipal
Arrossar 102 1,01 0,47
1.242 12,28 5,70
Cítric 2.593 25,65 11,89
Cereals 12 0,12 0,06
Mixt hortacítric
Fruiters de secà
Oliveragarrofer
6.162 60,94 28,27
Total* 10.111 100,00 46,38
Font: ISA del POUM de Tortosa.
*La diferent font de les dades fa que hagi variacions en la superfície de conreus respecte a la taula anterior.
Els conreus de regadiu estan localitzats als terrenys al·luvials dels marges de l’Ebre donat que
són els més fèrtils del terme i, a més, els que tenen possibilitat de regadiu des dels canals de reg
194

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
de les comunitats de regants. Actualment aquests conreus no ocupen els terrenys al·luvials de
més amunt dels nuclis urbans de Jesús i Tortosa. Això és degut a les condicions físiques i
econòmiques que fan que més amunt d’aquests nuclis es donin condicions més favorables pel
conreu de cítrics.
Els fruiters de regadiu, que ocupen una 11% del territori municipal, inclou exclusivament el
conreu de cítrics que es localitzen principalment als nuclis de Bitem i Vinallop.
Els conreus herbacis de secà són els que tenen una menor representativitat. Bàsicament és un
cas puntual d’una parcel·la a les proximitats del Reguers dedicada al conreu de gramínies pel
consum en verd i empacat per alimentar animals (cavalls).
Finalment, els fruiters de secà, amb un important pes a nivell dels conreus municipals, es
localitzen a les parts baixes de les muntanyes i a les planes. Ocupen un 28% de la superfície
municipal i, tal i com s’apuntava més amunt, es caracteritzen pel cultiu mixt d’olivera i garrofer.
Aquest conreu, però, degut a la dificultat de la mecanització en zones amb estrets bancals
amargenats, s’està abandonant progressivament i és substituït, en aquells lloc on és possible el
reg, pel conreu de cítrics. Hi ha al distintiu de qualitat de l’oli del Baix Ebre i l’indicador geogràfic
protegit (IGP) de les clementines de les Terres de l’Ebre.
Cal considerar que les zones agrícoles juguen un paper important en la dinàmica ecològica del
municipi, tant a nivell paisatgístic, com de connexió i amortiment entre espais naturals, o com a
territoris de dispersió i cacera de les espècies presents. Amb això, és important destacar que el
18% dels conreus es troben inclosos en algun espai protegit.
4.4.1.3 Usos ramaders
Finalment, pel que fa al sector ramader, cal destacar la intensificació ramadera que va tenir lloc
a partir de la segona meitat del segle XX sobretot amb la ramaderia de cicle curt, el porcí i
l'aviram.
Segons dades del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) al 2.008 hi ha un
total de 137 explotacions ramaderes, de les quals una bona part eren de cabrum i de gallines i
pollastres (39 i 37 respectivament). També cal destacar les 16 explotacions porcines, 12 d’oví,
10 de conills i 10 de boví.
Pel que fa al nombre de caps, tal i com s’observa a la següent figura, un 97% del cens total
(5.678.004) es correspon a gallines i pollastres.
195

Taula 4.5. Explotacions ramaderes al terme municipal de Tortosa (2008)
Explotacions per Espècies Cens (2008)
Abelles 343
Ànecs 2.025
Boví 819
Cabrum 1.751
Coloms 145
Conills 57.879
Èquids 113
Faisans 4
Gall dindi 53.702
Gallines i pollastres 5.678.004
Guatlles 2
Oví 7.108
Peixos 400
Perdius 10
Porcí 35.594
Abelles 343
TOTAL 5.837.899
Font: Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR)
L’ISA del POUM de Tortosa ha fet un anàlisi comparant les característiques de les granges en
funcionament del municipi obtenint les següents conclusions:
– Quant al sector del pollastre i de la gallina, les granges de l'àrea dels Reguers disposen
d'un cens total aproximat de al voltant de 100.000 pollastres i 90.000 gallines; les
granges de l'àrea de Jesús, de 175.000 pollastres i 500.000 gallines; les granges de la
zona de Vinallop, de 150.000 pollastres i 325.000 gallines; l'àrea de Bitem, de 195.000
pollastres; l'àrea de Campredó, de 145.000 pollastres i 30.000 gallines i les granges de
la resta del terme, de 55.000 pollastres.
– Quant al sector del porc, l'àrea dels Reguers disposa d'un cens total aproximat al voltant
de 10.500 porcs; la zona de Jesús, de 6.000; l'àrea de Vinallop, de 22.500; la zona de
Bítem, de 4.000; la zona de Campredó, de 1.500 i les granges de la resta del terme, de
1.000 porcs.
– Quant al sector del conill, l'àrea dels Reguers disposa d'un cens total aproximat al
voltant de 4.000 conills; la zona de Jesús, de 11.500; l'àrea de Vinallop, de 5.000; la
zona de Campredó, de 3.000 i les granges de la resta, de 3.000 conills.
– Altres sectors com els de l'ovella, vaca, cabra, etc. tenen menys importància relativa en
el conjunt total de l'activitat ramadera en el territori, i en tot cas, queden definits per
explotacions concretes.
196

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
La distribució de les granges al municipi és força desigual entre el marge dret i l'esquerre del riu.
Així, la densitat d'ubicació de granges és més elevada al marge dret, a l'àrea del con dels Reguers
i Jesús i a la plana de Vinallop, mentre que és menor al marge esquerre, en el que la màxima
densitat es troba principalment a la zona de Canmpredó. El nombre aproximat d’explotacions per
les diferents pedanies del municipi és:
– Reguers, aproximadament 20 explotacions
– Jesús: 45
– Vinallop: 45
– Bítem: 30
– Campredó: 45
– Resta del terme: 25
Fianlment, no s’ha d’oblidar els impactes ambientals que han suposat la ubicació de granges al
territori de manera disseminada al voltant dels nuclis urbans degut, principalment, a problemes
l’olors, agreujats pel vent de la zona, i al temor potencial de problemes mediambientals.
4.4.1.4 Programes i plans comarcals del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural
Amb tot això, són diversos els Programes i Plans comarcals que s’executen des del Departament
d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) relacionats amb l’agricultura, la ramaderia, etc. Es
llisten a continuació i es descriuen breument els que s’han considerat més interessants pel cas
que ens ocupa:
- Agricultura. Sanitat Vegetal: Pla d'aplicació de bones pràctiques agràries
En general les bones pràctiques agràries (BPA) són la base del treball de Sanitat
Vegetal, ja que en gairebé qualsevol àmbit d’actuació ens basem en estratègies de lluita
contra plagues i malalties respectuoses amb la salut i amb el medi ambient.
Des de Sanitat Vegetal, com a Bones pràctiques agrícoles, s’inicia enguany el
compliment per part del pagès de la fitxa de tractament fitosanitari, document per a
complir amb la condicionalitat a més d’altres actuacions com: estació d’avisos sanitaris,
estudis i campanyes pels cítrics i l’olivera, carnets per a la aplicació de fitosanitaris o el
Registre i inspeccions en establiments i serveis plaguicides (ROESP).
- Alimentació. Indústria agroalimentària: artesania alimentaria i distintiu d'origen i qualitat
agroalimentària
El foment dels aliments agroalimentaris de qualitat s’efectua des de diverses vessants i
ajuts. S’esmenten a continuació les més representatives del municipi de Tortosa:
197

Denominació d’Origen Protegida Oli del Baix Ebre Montsià: Com la resta de DOPs, el
distintiu de qualitat es fonamenta en associar un producte d’unes característiques
determinades a un territori. En aquest cas es tracta de valorar i promocionar la qualitat
obtinguda de les varietats farga, morruda i sevillenca.
Indicació geogràfica protegida (IGP) Clementines de les Terres de l’Ebre. És un distintiu
com el cas anterior, però en cítric.
Producció agrària ecològica i producció integrada. Existeixen una quarantena de
productors en aquestes condicions (és té registre exclusivament dels que demanen
ajuts). Dins el Pla de Desenvolupament Rural (2007-2013), en l’apartat dels ajuts
agroambientals, es fomenta mitjançant ajuts del DAR per a aquestes produccions.
Pagament addicional a la producció de carn de vaquí de qualitat. Existeixen tres
explotacions al municipi. La diferència qualitativa es basa en una mena de sistema
d’auditoria interna que els hi verifica aspectes claus en la seguretat alimentària com la
traçabilitat.
Ajuts a la traçabilitat al sector hortofrutícola. Instaurat fonamentalment a les
Organitzacions de Productors de Fruites i Hortalisses amb la finalitat de fomentar
aquest aspecte de la seguretat alimentària.
Ajuts a la producció i comercialització del productes agraris. Adreçat a la indústria
agroalimentària que implementa millores qualitatives en el producte obtingut i/o a
l’entorn, millores mediambientals com estalvi energètic,tractament de residus.
A més de les ajudes econòmiques, es fomenten aquest aspectes mitjançant una
divulgació a nivell de tot Catalunya pel Programa Anual de Transferència Tecnològica
(PATT). En aquest s’efectuen conferències de diversos continguts entre els quals la
producció agroramadera de qualitat.
Cal destacar aquest programa PATT que, amb una xifra propera al miler d’activitats
(conferències, demostracions de camp, visites tècniques...) esdevé una veritable eina
formativa i informativa d’abast a tots el aspectes relacionats amb l’activitat
agroramadera. Per fer esments d’alguns: reg, energies renovables, produccions
ecològiques, gestió de residus, aplicació de fitosanitaris, activitats de diversificació de
l’activitat agrària (turisme rural, agrobotigues...).
- Infraestructures rurals: gestió eficient de l'aigua: programació de regs
La gestió eficient de la aigua s’esdevé l’eix principal de moltes actuacions del DAR. En
aquesta línia es fa formació (PATT) i s’informa i actualitza a través del web del DAR i
l’escola de Capacitació agrària de Tàrrega en l’ús de sistemes de reg.
A banda de l’activitat formativa i informativa, la promoció d’un reg eficient així com
d’altres millores ambientals (residus, estalvi energètic...) s’efectua prioritzant aquests
aspectes en ajuts que no són pròpiament específics per a regs. Pot ser el cas dels plans
198

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
de millora a les explotacions i els ajuts a la transformació i comercialització de
productes agraris per a les indústries. A més, existeixen línies d’ajut específiques pel
reg eficient com poden ser: ajuts a regadius per comunitats de regants (manteniment ,
millora , eficiència...) o préstecs a la millora de l’eficiència de reg a l’interior de finques
particulars.
- Ramaderia. Sanitat animal: Dejeccions ramaderes
Els ramaders han de tenir elaborat un pla de dejeccions ramaderes que es presenta a
l’ajuntament corresponent, amb la resta de documentació necessària, a efectes
d’adequar-se a la Llei 3/98 d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental (IIAA)
(adequació d’explotacions ja existents, alta de noves o ampliacions), on consta la gestió
que fan. Una vegada l’ajuntament ha tramès la documentació a l’OGAU (Oficina de Gestió
Ambiental del Departament de Medi Ambient) rep l’informe al respecte, i d’altres temes
que són relacionats amb l’activitat, i ho comunica al ramader. En cas que l’informe
integrat de l’OGAU sigui favorable, és quan l’interessat pot adreçar-se al DAR i enregistrar
la granja. Amb això, en aquest cas, l’actuació que fa el departament al respecte és de
verificació documental.
Alhora, des del DAR s’encarreguen de la detecció sobre el terreny de qualsevol
presumpte incompliment detectat (per agents rurals, inspectors del departament,
denúncies de ciutadans,etc.) de la normativa aplicable al respecte comporta, si s’escau,
l’inici del corresponent expedient i actuacions derivades. Aquestes dependran de la
tipificació de la falta comesa.
4.4.2 XARXES DE REG
El fet que el riu Ebre creui el municipi de Tortosa de Nord a Sud i esdevingui un veritable eix
estructurador permet, a partir d’una especial configuració geològica del seu sòl, disposar
d'importants reserves hídriques en el seu subsòl que han permès un elevat potencial de reg.
Aquest fet es veu clarament palès amb la presència d’una rica horta al voltant del riu, extenses
àrees conreades, i una gran proliferació d'habitatges i zones urbanitzades al llarg de la vall
fluvial.
De totes les infraestructures de reg de que disposa el municipi, cal destacar les següents:
– Canal de reg de la dreta del riu Ebre: amb origen a l’Assut de Xerta i que actualment
abasta unes 15.000 ha d’horta i arrossars fins a la desembocadura de l’Ebre.
– Canal de reg de l'esquerra del riu Ebre: des de l’assut de Tivenys fins al mar abastant
una àrea de reg de més de 12.000 ha.
– Canal Xerta-riu Sénia: El canal Xerta-riu Sénia no ha estat mai en funcionament.
Darrerament ha tornat a aparèixer a les primeres pàgines de la premsa amb la notícia de
199

la seva propera posta en marxa, amb la que potencialment podria ser de regadiu la
plana del Reguers que envolta el canal.
– Reg de la Caramella: va permetre, a partir de que es fes oficial la concessió al gener de
1867, aprofitar l’aigua del barranc de la Caramella per a l’abastament de la població.
Encara avui moltes famílies a Tortosa, sobretot en els habitatges més antics,
comparteixen el consum de l'aigua de la xarxa municipal amb l'aigua de la Caramella,
amb la qual es va dotar a la població del primer servei d'aigua municipal.
– Reg de Mig Camí: abasta aigua a la zona de la Simpàtica, a la zona dels Còdols, zona de
Sant Josep de la Muntanya i el Cèlio.
– Reg del Canalet: abastant-se des del canal de l’esquerra del riu aquest reg distribueix
aigua a unes 400 ha a la zona del Canalet a Jesús.
– Reg dels Reguers: aprofitant les aigües del barranc de la vall Cervera i les sobrants de la
conca de Sant Julià, des de les preses de mas d’en Campeche i d’en Piqué, abasta una
àrea d’alimentació de 50 ha aproximadament.
– Reg de la Masada de Bitem: alimentant-se del canal de l’esquerra del riu abasta una
extensió aproximada de 59 ha.
4.4.3 XARXA DE CAMINS I VIES RURALS
La xarxa de camins i vies rurals del municipi s’estén per tot el municipi a mode de teranyina fent
accessibles molts de racons inhòspits. Aquesta vasta xarxa de camins és una herència de la
llarga història del territori en la qual Tortosa ha estat centre i cruïlla.
Alguns d'aquests camins, a banda de la seva primordial funció de lligam entre els pobles, han
estat traça de les actuals vies de comunicació, testimoniant la validesa, ja des d'antic, del model
territorial d’accessibilitat.
Així doncs, tal i com s’observa a la següent figura, la xarxa de camins s’estén de manera radial
des del riu cap a les zones muntanyoses. També s’observa una xarxa de camins i senders força
àmplia a la zona fluvial que ressegueixen l’Ebre i connecten les zones agrícoles de la plana
(veure plànol 12).
200

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 4.16. Xarxa de camins i senders de Tortosa
Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del POUM
D'entre tota aquesta xarxa, s'infereix que l’estructura bàsica d'interconnexió en el territori es
basava en alguns camins històrics fonamentals, que permetien la comunicació entre Tortosa i
les poblacions dels voltants :
• Camí de Tortosa al Perelló. Aquest camí s'inicia en la pujada al coll de l'Alba, s'ajunta amb el
camí del Ranxero al límit est del territori, i acaba en el camí de Fullola al nord del terme municipal,
fins al Perelló.
• Antic camí d'Alfara de Carles, que unia Jesús amb aquella població.
• Camí dels Reguers, que comunica els dos nuclis poblats de Jesús i els Reguers.
• Camí de Santa Bàrbara.
• Antic camí de la Galera.
• Camí de sant Francesc.
A banda, hi ha tots aquells camins que han estat traça de les actuals vies de comunicació entre
Tortosa i d'altres poblacions, com ara la carretera a l'Aldea, la carretera a Tivenys i al nord del
terme, la carretera a Amposta (antiga carretera de la Carrova), Eix de l'Ebre (antiga carretera a
Xerta i a Gandesa). La totalitat de la xarxa de camins històrics es va tancant, amb vies de menor
importància, allò que avui anomenaríem "xarxa secundària", que alhora van intercomunicant els
camins més fonamentals. Alguns d'aquests són el camí de les Codines, de Mianes, de la Creu
Coberta, de Lledó, al marge dret del riu i el camí de la Roca Corva, el camí de l'Ardiaca, camí del
Cèlio, camí del mas de Lledó, camí del Lligallo de Bitem, al marge esquerre.
En total el municipi disposa de més de 300 km de camins (375,78 km) que tenen
característiques diferents depenent de l’ús que se’n dóna i del seu manteniment.
201

Durant el passat mes d’octubre (2.008) l’àrea de serveis de l’Ajuntament de Tortosa ha dut a
terme diverses actuacions de millora dels camins del municipi per un valor de 70.000 €.
Aquestes tasques d’arranjament han consistit principalment amb:
-Camí de Soldevila: pavimentació asfàltica amb doble tractament superficial (partides
cadastrals de Sant Llàtzer i Campredó.
-Camí del Coll de Santa Catalina: pavimentació asfàltica amb doble tractament
superficial (partida cadastral de Sant Llàtzer).
-Camí del Pont: pavimentació amb material granular (partida cadastral de Sant Vicent).
D’altra banda, pel municipi travessen alguns camins de la Xarxa de camins de Gran Recorregut
(GR):
o
o
o
o
El GR-7, des de la Farga de Moles (Andorra) fins a Fredes. Connecta amb un gran eix
europeu i, un cop creuats els Ports de Tortosa – Beseit, segueix per la Comunitat
Valenciana fins a Tarifa. Té un recorregut d’uns 399 km.
El GR-99 que segueix el riu Ebre des de Mequinensa fins a la desembocadura.
El GR-171, paral·lel al GR7, comença al Santuari de Pinós fins al refugi de Caro. Té una
distància total de poc més de 290 km.
El GR-192, anomenada ruta del vent i de poc més de 100 km de distància. Va de
Cambrils a Amposta passant per Tortosa i connecta amb el GR-92.
4.4.4 CONNECTIVITAT I ACCESSIBILITAT DELS ESPAIS NATURALS I AGRÍCOLES
Quan es parla del terme connectivitat es dóna una associació directa amb la connexió entre
espais naturals per tal de garantir-ne la conservació i el manteniment de la biodiversitat. Des
d’un altre punt de vista, però, es pot analitzar la connectivitat paisatgística i social d’un
determinat territori. Així, es considera que el que cal és garantir la connectivitat dels paisatges
identitaris de cada espai per tal de permetre, un cop aconseguit això, l’adequada dispersió de la
fauna i també una millor articulació del territori per a les persones per tal de facilitar la seva
accessibilitat als espais naturals i agrícoles del municipi.
La connectivitat, d’aquesta manera, es pot dividir en diversos factors:
Connectivitat ecològica, que és la que s’ha estudiat al punt 2.4.3. i que consisteix en
l’adequada connexió dels espais naturals per garantir la dispersió de les espècies de fauna i
evitar l’aïllament de les poblacions.
Connectivitat paisatgística, analitzada al punt 4.2. i que es refereix a la continuïtat dels
paisatges propis i de qualitat d’un municipi, una vall, una regió... Els espais agrícoles, forestals i
fluvials haurien d’estar lligats i no envoltats completament per àrees urbanitzades, o veure’s
separats per grans barreres.
202

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Connectivitat social, que es refereix al grau de conservació de les vies de connexió
tradicional d’un territori. Malgrat existeixin les modernes infraestructures, és fonamental el
manteniment d’aquestes xarxes de camins veïnals, ramaders i lúdics, normalment usats per
anar a peu, i que amb els seus paisatges del voltant ajuden a l’articulació de l’àrea.
Només garantint aquests tres factors es produirà un correcte funcionament del territori:
protegint la biodiversitat, mantenint uns paisatges propis i millorant la qualitat de vida de les
persones i l’accessibilitat als espais naturals.
Si s’analitza la connectivitat social de Tortosa, per tal de veure quina és l’accessibilitat de la
població als espais naturals i agrícoles del municipi, cal centrar-se en la xarxa de camins.
Aquesta xarxa, integrada amb l’entorn i amb caràcter multifuncional, ha estat el mitjà de
transport tradicional, alhora que generador de paisatge.
Així doncs, la connectivitat social és aquella que transcorre pels camins que tenen una
component de titularitat pública, que són camins rurals tradicionals i que tenen un valor
patrimonial destacat.
Alhora, caldrà tenir en compte quina és al connectivitat i accessibilitat als espais de transició
que uneixen les diferents pedanies del municipi. Cal que la qualitat d’aquests espais intersticials
sigui bona per tal d’assegurar que la connectivitat social també ho serà. Tal i com s’ha anat
esmentant en apartat anteriors, la qualitat d’aquests espais és millorable i cal plantejar accions
per tal d’aconseguir que esdevinguin zones tampó i/o d’esbarjo per la població.
L’Ajuntament de Tortosa i el Consell Comarcal han elaborat projectes de senyalització d’itineraris
per l’entorn rural del municipi. Concretament, hi ha un itinerari anomenat “de les Basses” que va
des del Coll de l’Alba fins a Bitem (19 km) i que, transcorrent per un entorn rural, travessa
nombroses basses que s’omplen durant les pluges i que serveixen per abeurar els ramats de
cabres.
Alhora, hi ha un projecte d’adequació de senders per a l’ús públic a l’espai PEIN Serra de Cardó –
que pretén donar a conèixer els espais naturals propers del municipi i els seus valors a partir de
recorreguts de diverses dificultats i circulars. Concretament, hi ha tres itineraris:l’itinerari del
Coll de l’Alba a la Creu del Coll Redó, el de la cova d’en Rubí i el de Mas d’en Lledó. Es mostra a
continuació el recorregut i una breu descripció d’aquests itineraris:
203

Figura 4.17. Itineraris pel PEIN de la Serra de Cardó – El Boix
ITINERARI 1: Coll de l’Alba – Creu del Coll Rodó
ITINERARI 2: Mas de Lledó - Montaspre
Recorregut que surt des del Coll de l’Alba per la
GR7 en direcció a la Creu del Coll Redó i tornar pel
Lligallo del Coll de l’Alba.
Recorregut que surt des del Mas de Lledó i baixa cap
al barranc del Bassiol. Posteriorment es puja a
Montaspre (cota 528) i es baixa fins al Mas de Lledó.
ITINERARI 3: Cova d’en Rubí
Recorregut que surt des de la Bassa del Camí d’en Rubí fins a la cova per, posteriorment s’acaba la volta
tornant a la bassa.
Font: Ajuntament de Tortosa
204

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
L’altra cara de l’accessibilitat són les incidències que tenen lloc en el medi natural i rural.
Concretament, segons informació facilitada pels serveis territorials a les Terres de l’Ebre, durant
el període 2004-2008 es van tramitar un total de 179 expedients. Tal i com s’observa a la
següent taula, el nombre d’incidències ha anat en augment i fan referència, principalment, a
temes relacionats amb la caça i els incendis forestals:
Taula 4.6.
Expedients sancionadors tramitats pel DMAH al municipi de Tortosa
MATÈRIA 2004 2005 2006 2007 2008 TOTAL
Caça 9 9 12 8 10 48
Circulació motoritzada 1 4 0 3 0 8
Espais Naturals 0 1 0 0 0 1
Forestal 0 3 1 3 1 8
Interv. Integ. Adm. Amb 0 0 0 1 1 2
Incendis Forestals 1 5 6 16 16 44
Llei 4/1989 - Llei 42/2007 6 9 0 0 2 17
Protecció animals 1 3 2 5 6 17
Pesca 2 0 16 8 8 34
TOTAL 20 34 37 44 44 179
Font: SSTT DMAH a les Terres de l’Ebre
Figura 4.18. Expedients sancionadors tramitats pel DMAH al municipi de Tortosa
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades dels SSTT del DMAH.
205

4.4.5 PATRIMONI RURAL
Si es fa una ullada a l’àmbit rural del municipi de Tortosa, parlant de patrimoni, caldrà destacar
dos elements que caracteritzen l’entorn i que formen part de la història d’aquestes zones: els
masos i les casetes de muntanya i les construccions de pedra en sec.
L’entorn rural del municipi és testimoni de la història del territori. La presència dels masos i de
construccions de pedra en sec forma part del paisatge històric, patrimonial i cultural de les
nostres terres.
A diferència d’altres zones de Catalunya, al municipi de Tortosa la masia com a forma
d'explotació agrària no ha estat freqüent, excepte en alguna àrea muntanyosa. Bàsicament, en
l’entorn rural, s’hi troben més construccions modestes lligades al camp i pròpies d’extensions
menors de terra. Comunament anomenades caseta de muntanya es tracta d'un tipus
d'habitatge temporer consistent en una construcció de forma rectangular, amb coberta a un sol
vessant. És extraordinària la racionalitat de la seva construcció, ja que mitjançant formes
senzilles i pocs mitjans, s’aconsegueix una gran riquesa d'espai, i habitualment una construcció
sòlida, perdurable i molt funcional. L'interior es desenvolupa amb una organització de l'espai
tipus dúplex, amb una planta baixa i una pallissa elevada, que es desenrotlla a una de les
meitats del recinte. La planta baixa fa les funcions, en una part, de cuina, menjador i estar; sota
la pallissa hi ha la quadra per al matxo o l'ase (del què també s'aprofita l'escalfor), on també es
guarden alguns estris. La part de dalt farà les funcions, entre d'altres, de dormitori.
D’altra banda, els masos, inspirats amb la tipologia bàsica de caseta de muntanya, s’ubicaven en
extenses explotacions de secà i riques finques a l'horta. La seva significació arquitectònica, la
seva posició estratègica i el seu testimoniatge de passat, són indicis de la història i singularitat
d'aquests masos, singularitat palesa fins i tot, en el fet d'haver donat nom a la partida de la qual
n'eren probablement centre i referència. Són molts els masos presents al municipi i diversos els
seus estats de conservació.
Figura 4.19. Imatge de l’Hostal de Don Ramon
Font: PERUSNU del POUM de Tortosa
206

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Lligat amb el treball de camp d’aquestes zones rurals i amb les edificacions descrites més
amunt, les construccions de pedra en sec caracteritzen de manera important el patrimoni i el
paisatge del municipi.
Són diverses les tipologies de construccions de pedra en sec que es poden trobar al municipi i
que tenien com a únic objectiu de fertilitzar i treballar una terra seca i hostil: marges, parets,
valones (marge circular de poca alçada que envolta el tronc de l’arbre), codines (clot força
superficial amb una construcció protectora al voltant de pedra en sec), etc.
Figura 4.20. Imatge de la margenada al Mas de Lledó
Font: PERUSNU del POUM de Tortosa
Arran de la preparació de les terres cobertes de taperot (element rocós calcari provenint
d'elements que han anat aflorant a la superfície) per trobar-hi el seu interior esponjós i poder
conrear la zona, es van anar generant una gran quantitat de pedres que servirien per anar
convertint els pendents en terrasses i les planes en parcel·les.
El territori tortosí disposa d'importants vestigis de tota aquesta acció humana en el paisatge.
Algunes d'aquestes àrees del territori on és més palesa aquesta acció humanitzadora per la seva
implantació en el conjunt paisatgístic, per les seves importants pendents i per ser un reflex del
grau d'aprofitament agrícola de les terres de difícil conreu, són:
– L'àrea del camí dels Masets a la part més nord del terme.
– L'àrea del mas de Lledó i del mas de Regina.
– L'àrea de la Fullola, al nordest del terme.
– La zona de Palmers, mas de Cuello i vessants del Coll de l'Alba.
– Les àrees de Coll Redó - Còdols i de Rocacorba als estreps més al sud de la serralada del
Coll de l'Alba.
207

4.5 MOBILITAT, TRÀNSIT I TRANSPORT .............................................................................................. 209
4.5.1 INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT I ACCESSIBILITAT .................................................................................................. 209
4.5.2 CARACTERITZACIÓ DE LA MOBILITAT A TORTOSA ........................................................................................................... 228
4.5.3 UTILITZACIÓ DE LA XARXA LOCAL .................................................................................................................................... 240
208

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
4.5 MOBILITAT, TRÀNSIT I TRANSPORT
La mobilitat, juntament amb el consum del sòl, és un element que condiciona estretament la
viabilitat urbanística, l’equitat social i la sostenibilitat ecològica del desenvolupament urbà.
L’actual model de creixement urbanístic i econòmic propicia un increment de les necessitats de
desplaçament de la població, tant en nombre de viatges com en la seva distància.
4.5.1 INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT I ACCESSIBILITAT
Per poder analitzar la mobilitat del municipi de Tortosa és necessari conèixer la infraestructura
existent i les possibilitat de transport que determinen aquesta.
A continuació es presenta una breu descripció de les principals xarxes de comunicacions,
supramunicipals i locals, que canalitzen els desplaçaments de les persones a Tortosa i el seu
entorn.
4.5.1.1 Xarxa de carreteres
Segons el Pla de Carreteres de Catalunya (1981) les infraestructures viàries es classifiquen en:
Una xarxa bàsica, per a la circulació de pas i a la circulació interna de llarga distància,
Una xarxa comarcal, generalment utilitzada per a la circulació general entre els centres
comarcals i entre d’altres nuclis importants de població,
I una xarxa local i rural, constituïda per les vies d’àmbit local que s’utilitza per a la
circulació local i entre municipis propers.
La ciutat de Tortosa es troba ben comunicada a partir de la xarxa d’infraestructures viàries
existent. La proximitat a l’autopista AP-7 permet garantir una ràpida connexió amb Tarragona,
Barcelona i València. La resta de vies garanteixen l’accessibilitat als principals municipis de
l’entorn de la ciutat.
209

Concretament, les principals vies de comunicació que vertebren el territori prop de la ciutat de
Tortosa són:
Xarxa bàsica:
- AP-7 (La Jonquera – Girona – Barcelona – Tarragona – València), garanteix la connexió
amb el País Valencià pel sud i amb Tarragona i Barcelona pel nord, resseguint la costa
mediterrània.
Xarxa comarcal:
- C-12 o Eix de l’Ebre (Amposta - La Passarel·la (Vilanova de Meià)), permet connectar
amb Amposta pel Sud i amb Mora d’Ebre cap al Nord. Permet connectar amb el barri de
Ferreries i les pedanies de Jesús i Vinallop.
- C-42 (L’Aldea – Tortosa), és la principal via d’accés a l’autopista AP-7 des de Tortosa.
Permet connectar amb l’Aldea. Garanteix la connexió amb els polígons industrials del
Baix Ebre i Catalunya sud.
Xarxa local i rural:
- T-341 via d’accés a Roquetes, que en creuar-se amb la TV-3421 passa a ser la T-342 cap
al Reguers.
- T-301 connecta el nucli de Tortosa amb Bitem i Tivenys.
- T-331 connecta el nucli de Vinallop (C-12) amb Santa Bàrbara i Ulldecona.
210

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 4.21. Principals infraestructures viàries de l’àrea de Tortosa
Font: Dept. de Política Territorial i Obres Públiques. 2005
El Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya preveu la reconversió de la carretera C-12 en
autovia, proposant desdoblar aquesta via entre Amposta i Lleida.
211

4.5.1.2 Trama urbana
La xarxa viària interna de Tortosa es caracteritza per diverses vies transversals paral·leles al riu
combinades amb dos pont que permeten connectar ambdós costats de l’Ebre.
Concretament, entre les principals vies urbanes de Tortosa cal destacar:
- L’avinguda de la Generalitat i el Pont del Mil·lenari, que conformen el tram corresponent
a la carretera C-42 al seu pas per l’interior del municipi.
- L’avinguda de Marcel·lí Domingo o tram urbà de la carretera C-12.
- El Pont de l’Estat com a principal eix de connexió entre el barri de Ferreries i el centre
històric de Tortosa. Juntament amb l’av. de Catalunya i l’av. de Cristòfol Colom són les
principals vies de distribució del trànsit procedent de Roquetes i Jesús cap al centre de
Tortosa.
- L’avinguda Barcelona com a vial alternatiu a l’av. Generalitat que permet connectar la
zona de Sant Llàtzer amb el centre de Tortosa i amb els principals equipaments i
serveis.
Tanmateix, en l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada del POUM es preveuen les actuacions
viàries següents:
- Pont de connexió entre la T-301 i la C-12 que permetrà desviar el trànsit de pas que
circula per el centre de Tortosa, especialment el trànsit pesat.
- Construcció d’una variant de la Carretera C-12 en el seu pas per l’interior dels barris de
Ferreries, Roquetes i Raval de Jesús, permetrà pacificar el trànsit interior d’aquests
barris.
- Vial cornisa. En el Pla General i el pla Territorial de les Terres de l’Ebre, es planteja un vial
que des de la C-42 es pugui evitar el pas per el centre de Tortosa i pugui connectar
directament amb el barri de Remolins. Tanmateix, valorant el poc trànsit que des de la C-
42 traspassa la ciutat fins arribar a la T-301 (uns 2.000 vehicles/ dia), i tenint en
compte la construcció del pont de la T-301-C-12 i la variant de la C-12, aquesta via no es
considera d’especial importància, més que la de millorar els accessos als residents a la
part alta de la ciutat. D’altra banda, la orografia del terreny és un handicap important
cara a la seva construcció.
- Aprofitar la supressió de l’estació de Renfe per crear nous vials de connexió entre el
centre (Garrofer) i el Temple. Es pretén reconvertir l’espai ocupat per les antigues vies
mortes per tal de millorar l’accessibilitat en tots els modes de transport. En aquest
sentit cal destacar la previsió de l’ajuntament d’unir el c. Cervantes amb la ronda dels
Docs amb les vies de tren que no s’utilitzen.
212

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
4.5.1.3 Xarxa ferroviària
Tortosa compta amb una estació de ferrocarril on hi para la línia regional de mitjana distància
que connecta Barcelona amb València.
Figura 4.22. Principals infraestructures ferroviàries, presents i futures
Font: Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya. DPTOP 2006
El Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya preveu un seguit d’actuacions que influiran
en la xarxa ferroviària de Tortosa, entre elles destaquen:
- Supressió de passos a nivell, modernització de línies convencionals i pla de millora
d’estacions.
- Línia d’Alta Velocitat al corredor del Mediterrani.
D’altra banda, el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre proposa la creació d’un transport
metropolità per tal de millorar la mobilitat interna i facilitar l’accés a l’estació de l’Aldea,
considerant aquesta el punt central del sistema. Es proposa l’adaptació de dues línies
metropolitanes: Tortosa – Deltebre i l’Ametlla – Sant Carles de la Ràpita. Concretament a Tortosa
213

es preveu disposar de 6 punts de parada: Tortosa Universitat, Tortosa Centre, Ravals de la Llet i
Sant Llàtzer, Polígon Baix Ebre, Campredó, Polígon Catalunya i l’Aldea.
4.5.1.4 Transport públic
Les opcions de transport públic existents a Tortosa són el bus urbà, el bus interurbà i el
ferrocarril.
Servei de ferrocarril
Dins el terme municipal de Tortosa es disposa de dos punts de parada de ferrocarril, un situat al
nucli i l’altre a la pedania de Campredó.
Estació de ferrocarril de Tortosa
Estació de ferrocarril de Campredó
Ambdues estacions estan servides per una línia de ferrocarril dels serveis regionals de mitjana
distància de RENFE:
Figura 4.23.
Línia de ferrocarril
Font: Trenscat, 2008.
214

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
a) Barcelona - St. Vicenç - Tarragona - Port Aventura - Salou - L'Aldea - Tortosa (Ca1)
Disposa de 10 expedicions diàries per sentit amb un interval mitjà de pas de 90 minuts.
b) Tortosa - L'Aldea - Ulldecona - Vinaròs - Castelló – València (L7)
L’estació de Tortosa disposa diàriament de 11 expedicions de Regionals en direcció Tarragona i
Barcelona i 10 en sentit oposat (Ca1). La línia L7 que connecta Tortosa amb València compta
amb 4 expedicions en direcció València i 4 des de València. La freqüència de pas d’aquestes
línies és totalment irregular i no es pot establir un interval de pas aproximat.
Per contra, a l’estació de Campredó el nombre d’expedicions diàries que hi tenen parada és
inferior. Concretament, només hi tenen parada 3 trens al dia en sentit Barcelona i 1 des de la
capital catalana cap a Campredó.
Segons dades de RENFE de 2005 diàriament 951 passatgers utilitzen l’estació de Tortosa, ja
sigui per accés o per dispersió en un dia feiner.
La següent taula mostra el temps de desplaçament dels trajectes en tren regional amb parada al
municipi de Tortosa:
Taula 4.7.
Temps de desplaçament en tren
Barcelona Tarragona València
Tortosa 2h 20’ 1h 10’ 2h 8’
Campredó 2h 15’ 1h 5’ -
Font: RENFE, 2008.
Servei de bus interurbà
L’oferta de transport col·lectiu interurbà de Tortosa està formada per diverses línies d’autobús.
En aquest sentit cal destacar:
- Línia Amposta – Aldea – Estació FFCC – Tortosa (HIFE). Disposa de 13 expedicions
diàries els dies feiners entre les 6.00 i les 22.00h, 7+7 els dissabtes i 6+6 els
diumenges o festius.
- Línia Tortosa – l’Aldea – Deltebre – Riumar (HIFE). Ofereix 7 expedicions diàries per
sentit els dies feiners i 2 els dissabtes, diumenges i festius.
- Línia Tortosa – Barcelona (HIFE). Es tracta d’un servei coordinat amb la línia que realitza
el trajecte Barcelona – Sant Carles de la Ràpita. Aquesta línia té 6+6 expedicions de
dilluns a divendres, 3+3 els dissabtes i 2+2 els diumenges.
- Línia Gandesa – Tortosa (HIFE). Compta amb 5 expedicions diàries per sentit els dies
laborables, 3 els dissabtes i 2 els diumenges o festius.
- Línia Alfara de Carles – Reguers – Roquetes – Tortosa (HIFE). Ofereix 1 expedició diària
per sentit els dies feiners, excepte dimecres i divendres que disposa de 1+2
expedicions.
215

- Línia Tarragona – Tortosa (HIFE). Amb 2+2 expedicions diàries els dies laborables.
- Línia Tortosa – Bitem – Tivenys (HIFE). Compta amb una oferta de dues expedicions
diàries per sentit els dies laborables.
- Línia Tortosa – Amposta – La Sènia – Rossell (HIFE). Disposa de 2+2 expedicions diàries
els dies d’activitat laboral.
- Línia Paüls – Xerta – Aldover – Roquetes – Tortosa (HIFE). Els dilluns, dimarts i dijous
compta amb 1+1 expedicions diàries i els dimecres i dijous en 2+2.
- Línia els Muntells – Amposta – Tortosa (HIFE). Només compta amb una expedició diària
per sentit durant els dies feiners. Disposa de parada a els Muntells, Sant Jaume
d’Enveja, Amposta, i Tortosa amb intercanvi de bus.
- Línia les Cases d’Alcanar – Alcanar – Tortosa (HIFE). Aquesta línia dóna servei als
municipis de: Vinarós, les Cases d’Alcanar, Alcanar, Ulldecona, Godall, la Galera,
Ventalles, Freginals, Santa Bàrbara, Masdenverge, Amposta, Vinallop i Tortosa. Per
accedir als diferents municipis de la línia cal efectuar transbordament a Santa Bàrbara.
Disposa d’una relació de 1+1 expedicions de dilluns a divendres entre Vinarós i Tortosa i
2+2 expedicions entre les Cases d’Alcanar i Tortosa.
- Línia Móra la Nova – Tortosa per Xerta (HIFE). Disposa de 2 expedicions diàries per
sentit els dies laborables. El temps de recorregut de tot el trajecte és d’aproximadament
1 hora.
- Línia Lleida – Móra – Tortosa o Bus eix de l’Ebre (Alsina Graells i HIFE). Els dies feiners
ofereix 2+2 expedicions diàries i els divendres i diumenges del calendari acadèmic 1+1
per donar servei als estudiants de la Universitat de Lleida. Té parada als municipis de:
Maials, Flix, Ascó, Vinebre, Móra la Nova, Móra d’Ebre, Ginestar, Rasquera, Benifallet,
Xerta i Aldover.
Tortosa disposa d’una estació d’autobusos situada al c. Adrià Utrech (entre els carrers de
Lamonte de Grignón i Maria Rosa Molas) on tenen parada totes les línies interurbanes que
cobreixen el municipi.
C. Lamonte de Grignón Accés a la cotxera de l’estació de bus
216

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Servei de bus urbà
L’operadora de transports “La Hispano de Fuente
en Segures, SA (HIFE)” realitza el servei urbà de
Tortosa amb 7 línies.
Amb aquest servei de bus urbà es pretén oferir
connexió amb el centre de Tortosa des de tots els
nuclis que formen el municipi. Per contra, no es
disposa de cap línia que permeti connectar els
diferents nuclis entre si, sinó que bàsicament es
tracta d’un servei de connexió amb els principals
equipaments i serveis del nucli.
Parada bus pl. Carrilet
Tortosa compta amb dues línies de transport urbà, finançades per l’Ajuntament de Tortosa. Es
tracta de la línia L2 i L3. A continuació es detallen el recorregut que realitzen ambdues línies i la
freqüència de pas.
- Línia 2: Centre – Hospital Verge de la Cinta. Ofereix servei els dies feiners entre les 6.45 i
les 20.30h amb un interval de pas de 30
minuts, excepte a l’agost de 60 minuts.
- Línia 3: Sant Llatzer – Centre – Remolins.
Circula de dilluns a divendres entre les 7.00 i
les 20.30h amb una freqüència de pas de 30
minuts, excepte durant el mes d’agost on
passa cada hora. Realitza parada a: Sant
Llàtzer, pl. Països Catalans, 13 gener, HIFE,
Mercat Central, av. Felip Pedrell, pl.
Escorxador, av. Remolins, Remolins, pl. Lluís
Llasat, av. Felip Pedrell, Mercat Central, HIFE,
pl. Bimil·lenari, 13 gener, pl. Països Catalans.
No obstant això, cal destacar la presència de 5 línies suburbanes que connecten el nucli amb les
pedanies. A continuació es presenta una breu descripció del servei que ofereixen cadascuna
d’aquestes línies suburbanes.
- Línia 1: Centre – Ferreries – Jesús – Roquetes. És la principal línia urbana de Tortosa i
per aquest motiu és la que presenta una freqüència de pas més elevada. Els dies
feiners disposa d’una autobús cada 10 minuts, entre les 6.45 i les 20.45h. Els dissabtes
circula entre les 7.15 i les 20.45h oferint un autobús cada 30 minuts durant el període
9.00 – 14.00h i un cada hora durant la resta d’hores. Els diumenges o festius circula
cada 30 minuts entre les 9.15 i les 20.45h.
- Línia 4: Santa Rosa – Bitem – Tortosa. Disposa de 2 expedicions diàries per sentit de
dilluns a divendres, una al matí i una al migdia. Els dilluns, dimarts i dijous lectius a més
compta amb una expedició a la tarda per sentit, oferint 3+3 expedicions.
217

- Línia 5: Els Reguers – Tortosa. Els dies feiners compta amb una expedició en sentit
Tortosa i dues en sentit els Reguers, excepte els dimecres i divendres que s’ofereix una
circulació diària més per sentit.
- Línia 6: Vinallop – Tortosa. Els dies laborables es disposa de 3+4 expedicions diàries i
els dissabtes i diumenges o festius de 1+1 en horaris diferents.
- Línia 7: Campredó – Tortosa. El servei ofert per aquesta línia es caracteritza per oferir
24+25 expedicions els dies feiners, 14+14 expedicions els dissabtes i 9+12
expedicions els diumenges o festius.
Figura 4.24.
Principals línies de bus urbà de Tortosa
Línia 1
Línia 2
Línia 3
Font: web de l’Ajuntament de Tortosa. 2008.
218

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
219

Font: web de l’Ajuntament de Tortosa, 2008.
D’altra banda, durant el mes d’agost es posa en funcionament el bus turístic que ofereix un
servei diari amb parada d’origen i destí a l’estació d’autobusos de la HIFE.
Pel que fa a la demanda del servei de transport urbà només es disposa del nombre d’usuaris de
les línies L2 (Centre – Hospital Verge de la Cinta) i L3 (Sant Llàtzer – Centre – Remolins).
Concretament, ambdues línies són les úniques gestionades per l’Ajuntament de Tortosa. A
continuació es presenta la distribució mensual dels usuaris d’ambdues línies i el tipus de bitllet
utilitzat durant 2007.
220

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 4.8. Distribució de la demanda de la línia L-2 del servei urbà de Tortosa (2007)
Mes
Viatges amb bitllet
Senzill Transbord Jubilat Bonoxip Estudiants TOTAL
Gener 2.495 328 302 912 2 4.039
Febrer 2.627 337 385 846 8 4.203
Març 2.891 369 404 855 4 4.523
Abril 2.449 270 387 712 2 3.820
Maig 3.029 357 473 933 0 4.792
Juny 2.546 328 337 771 4 3.986
Juliol 2.629 264 335 901 0 4.129
Agost 1.688 261 273 686 0 2.908
Setembre 1.824 299 316 589 0 3.028
Octubre 3.007 398 511 929 2 4.847
Novembre 2.502 369 406 933 3 4.213
Desembre 2.041 255 375 757 1 3.429
Total 29.728 3.835 4.504 9.824 26 47.917
% 62% 8% 9,4% 20,5% 0,05% 100%
Font: Informe de gestió corresponent a 2007 de la Hipano de Fuentes En-Segures, SA (HIFE).
Taula 4.9. Distribució de la demanda de la línia L-3 del servei urbà de Tortosa (2007)
Mes
Viatges amb bitllet
Senzill Transbord Jubilat Bonoxip Estudiants TOTAL
Gener 1.691 272 1.375 1.524 351 5.210
Febrer 1.563 246 1.111 1.375 328 4.623
Març 2.895 369 404 855 4 4.527
Abril 1.326 278 1.074 1.304 290 4.272
Maig 1.797 297 1.382 1.527 529 5.532
Juny 2.005 268 1.318 1.579 270 5.440
Juliol 1.991 256 1.247 1.377 0 4.871
Agost 1.186 158 1.065 863 0 3.272
Setembre 1.311 229 1.052 953 57 3.602
Octubre 1.693 336 1.475 1.594 251 5.349
Novembre 1.548 291 1.316 1.398 195 4.748
Desembre 1.285 175 1.173 1.206 135 3.974
Total 20.291 3.175 13.989 15.555 2.110 55.420
% 36,6% 5,7% 25,2% 28,1% 4,4% 100%
Font: Informe de gestió corresponent a 2007 de la Hipano de Fuentes En-Segures, SA (HIFE).
Segons la distribució anterior del nombre d’usuaris per tipus de bitllet cal destacar l’existència
d’una tarifa especial per a estudiants. L’Ajuntament de Tortosa posa a la disposició de l’alumnat
de tots els centres educatius del municipi una targeta personal de descompte per utilitzar
221

qualsevol de les línies urbanes de transport públic. Es tracta d’un carnet subvencionat per
l’ajuntament que permet als estudiants gaudir d’un descompte del 50% en l’import del bitllet
durant la vigència del curs escolar. Aquest servei va entrar en funcionament l’any 2002 per a
estudiants empadronats al municipi que estudiés en qualsevol dels centres d’ensenyament
públic o concertat. Des de 2005 es va ampliar aquest servei als alumnes de qualsevol centre
educatiu del municipi, sigui d’ensenyament obligatori o no, que estigui empadronats a Tortosa.
Figura 4.25.
Carnet subvencionat per a estudiants
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008
El servei de Governació de l’Ajuntament de Tortosa l’any 2006 va expedir 189 carnets de
descompte en transport públic per a estudiants. El mateix any es va oferir 399 carnets amb
tarifes reduïdes per a persones jubilades.
Figura 4.26.
Carnet subvencionat per a jubilats
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008
L’Ajuntament de Tortosa, tenint en compte els futurs creixements del POUM, presenta diverses
propostes de millora del servei de transport públic per tal de donar resposta a la demanda de la
població de gaudir d’un servei de qualitat. Concretament, es proposa millorar les relacions
següents:
222

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
- Servei nocturn de la línia L1 (Tortosa – Jesús – Roquetes). Es proposa:
o Ampliar l’oferta actual d’aquesta línia fins a les 24:00h de dijous a diumenge
amb freqüència cada mitja hora.
o Dijous, divendres i dissabtes nit oferir una expedició cada hora fins les 3.45h.
- Ampliació del recorregut de la L1 per l’interior de Jesús per tal de garantir la connexió
amb l’hospital de la Santa Creu i als creixements urbans concentrats a l’oest. Es proposa
ampliar el recorregut actual al seu pas per Jesús amb el següent itinerari:
o Antiga Carretera de Xerta
o Carrer Pinell de Brai
o Passeig Mossèn Valls
o Avinguda de santa Maria Rosa Molas
o Antiga Carretera de Xerta
o Carrer Daniel Mangrané
o Avinguda Molins del Comte
o Carrer de la Sèquia
o Carrer García
o Avinguda Molins del Comte
o Carretera de Jesús a Roquetes,
o amb una nova parada davant de l’Hospital de la Santa Creu
- Crear un servei de connexió entre Jesús – Roquetes – Tortosa i el Polígon Industrial Baix
Ebre. Es proposa crear tres expedicions diàries per sentit durant els dies laborables en
coincidència amb les principals hores d’entrada i sortida dels llocs de treball. Segons
una enquesta realitzada per l’associació de propietaris del Polígon Industrial Baix Ebre
el 20% dels treballadors de les principals empreses utilitzaria aquest servei.
- Millora de la línia L4 (Sta. Rosa – Bitem – Tortosa)
o Ampliació horària els dies laborables, oferint una expedició diària per sentit
amb sortida des de Tortosa a les 19.30h i des de Bitem a les 17.00h.
o Ampliació horària de dilluns a dissabte, amb sortida des de Tortosa a les
12.30h i des de Bitem a les 10.00h.
o Disposar de parada al barri de Santa Rosa.
o Ampliar la línia fins a Tivenys.
- Millorar l’oferta de la línia L7 (Tortosa – Campredó) i apropar algunes de les expedicions
al centre de Campredó.
o Creació d’una nova expedició els dissabtes matí amb sortida de Campredó a les
9.20h.
o Ampliació del recorregut de les expedicions amb sortida de Tortosa a les
13.15h i 20.30 i de Campredó a les 19.20h fins a l’interior del nucli.
- Millora de la línia L5 (Tortosa – els Reguers).
o Crear un servei dissabte al matí amb sortida des de Reguers a les 9.00h i retorn
des de Tortosa a les 13.30h.
o Ampliar les expedicions que només es fan dimecres i divendres a tots els dies
laborables.
o Oferir connexió amb el municipi d’Alfara de Carles.
La proposta de les prioritats per a l’aplicació de les anteriors millores seria la següent :
223

1. La millora de transport públic als pobles (Bítem, Campredó i Els Reguers), que es
proposa s’implementi durant el 1r trimestre de l’any 2009.
2. El servei nocturn i l’ampliació de la línia L1 pel seu pas per Jesús, que es proposa
s’implementi el 1r trimestre de l’any 2009.
3. El servei de transport públic al Polígon Industrial del Baix Ebre, mitjançant la línia L1,
que es proposa que s’implementi el 2n trimestre de 2009.
Transport escolar
L’oferta de transport escolar existent a Tortosa permet connectar amb els principals centres
d’ensenyament secundari. A continuació s’explicita quins són els orígens i destinacions dels
itineraris i si admeten o no passatgers no estudiants:
- IES Joaquim Bau i IES de l’Ebre (Tortosa). Disposen de 3 rutes que garanteixen l’accés
de l’alumnat a ambdós centres: Tortosa – Tivenys – Santa Rosa – Bitem, Tortosa – Font
de Quinto – Campredó – Pl. de la Unió, i Tortosa – Vinallop.
- IES Camarles (Camarles): disposen de 5 línies diferents que ofereixen cobertura a
diferents punts de Tortosa, l’Aldea Hostal, l’Aldea Estació, l’Ampolla, Lligallo 1 i Lligallo 2.
- IES Roquetes (Roquetes): compta amb 7 rutes diferents que ofereixen connexió amb els
diferents nuclis de Tortosa i els municipis de l’entorn immediat. Permet connectar amb
Benifallet, Jesús (Roquetes), Paüls, Xerta, Aldover, Alfara de Carles, els Reguers,
Tortosa, i Raval de Crist, Jesús i Tortosa.
- IES Blanca d’Anjou (El Perelló), que connecta amb l’IES Tortosa i Rasquera.
- Centre d’Educació Especial Verge de la Cinta i Centre d’Educació Especial Sant Jordi:
amb 5 itineraris diferents que cobreixen Tortosa, Sant Rosa, Bitem, Raval de Crist,
Roquetes, Jesús, l’Ametlla de Mar, el Perelló, l’Ampolla, Camarles, Deltebre, Lligallos,
L’Aldea, Ulldecona, Sant Carles de la Ràpita, Amposta i Campredó.
De totes les rutes anteriors n’hi ha 5 que admeten passatgers no estudiants. Concretament són:
- Línia Tortosa – Tivenys – Santa Rosa – Bitem – Tortosa
- Línia Tortosa – Benifallet – Jesús – Tortosa
- Línia Tortosa – Paüls – Xerta – Tortosa
- Línia Tortosa – Xerta – Aldover – Tortosa
- Línia Tortosa – Alfara de Carles – els Reguers – Tortosa
Aquestes rutes només funcionen durant el calendari escolar i permeten accedir cada matí lectiu
a Tortosa entre les 8.45 i les 9.00h. La tornada s’efectua entre les 17.00 i els 18.00 els dilluns,
dimarts i dijous i entre les 13.00 i les 14.00h els dimecres i divendres.
D’altra banda, el consell comarcal del Baix Ebre i l’Ajuntament de Tortosa han signat un conveni
per transportar alumnes dels nuclis disgregats que realitzen estudis post-obligatoris. Els
principals usuaris d’aquest servei són alumnes de cicles formatius de grau mitjà que estudien en
alguns dels instituts de Tortosa.
224

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taxi
L’ús del servei de taxis a Tortosa és escàs i principalment està relacionat la connexió amb
l'hospital i al parador nacional (Castell de la Suda). Actualment es disposa de 15 llicències de taxi
que realitzen aquests serveis.
En aquets moment l'agrupació de taxis de les terres de l'Ebre està pendent de signar un conveni
amb els hospitals i serveis de salut.
4.5.1.5 Parc mòbil
Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya de l’any 2007, Tortosa disposa d’un total
de 24.014 vehicles matriculats.
A l’any 1991, segons la mateixa font hi havia 15.177 vehicles matriculats, el que representa un
increment mitjà del 2,92% anual. En comparar aquesta taxa amb l’increment de població
registrat en el mateix període (1,06%) s’observa una evolució molt més accelerada del nombre
de vehicles que el d’habitants.
Figura 4.27. Evolució del parc de vehicles de Tortosa. 1991-2007
30.000
40.000
Vehicles
Habitants
25.000
35.000
20.000
30.000
15.000
25.000
10.000
20.000
5.000
15.000
0
10.000
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
Font: Web de l’IDESCAT
225

Aquest valor representen un índex de motorització de 689,42 vehicles/1.000 habitants, és a dir,
0,6 vehicles per habitant. Aquesta xifra és lleugerament superior a la mitjana de Catalunya
(682,71) però notablement inferior a la comarca del Baix Ebre (732,93). Cal tenir en compte que
Tortosa disposa d’una major oferta de transport públic en comparació amb la resat de municipis
de la seva comarca, afavorint a un menor ús del vehicle privat. En aquest sentit Tortosa és el
tercer municipi per la cua quant a motorització, superat per l’Ampolla (572,88) i l’Ametlla de Mar
(666,1).
Taula 4.10. Índex de motorització dels municipis de la comarca del Baix Ebre. 2007
Per 1000 habitants
Municipis
Turismes
Motocicletes
Camions i
furgonetes
Total
Ampolla, l' 372,28 30,8 140,87 572,88
Ametlla de Mar, l' 421,44 58,69 164,62 666,1
Tortosa 447,66 58,77 156,95 689,42
Xerta 432,1 61,73 195,22 708,33
Roquetes 451,03 59,05 184,29 724,41
Aldover 457,72 60,25 205,07 735,73
Camarles 405 53,75 262,43 745,9
Paüls 377,27 82,37 303,13 769,36
Benifallet 398,51 89,11 245,05 782,18
Tivenys 400,65 88,55 278,62 811,02
Alfara de Carles 411,31 74,55 300,77 817,48
Deltebre 508,27 56,49 245,86 841,09
Aldea, l' 507 45,84 268,91 873,19
Perelló, el 481,52 81,87 312,61 922,63
BAIX EBRE 452,02 58,49 193,68 732,93
Font: Web de l’IDESCAT, 2007
D’altra banda, en observar la proporció de vehicles per llar de primera residència cal recorre a
dades de 2001, essent aquestes les més recents. Els resultat obtingut en combinar ambdues
variables és de 1,89 vehicles per habitatges.
A partir del Cens de persones i habitatges de 2001 es pot conèixer el nombre de llars segons
possessió de vehicle o no. En aquest sentit cal destacar que el 75% dels habitatge tortosins
compta amb com a mínim 1 vehicle. Per contra, en el 25% restant no es disposa de vehicle privat.
La majoria de llars disposa d’un vehicle per habitatge, representant el 46% del total de primeres
residències.
226

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 4.28. Distribució de les llars en funció del Nº de vehicles disponibles. 2001
25%
5%
46%
1 vehicle
2 vehicles
3 o més
No disposen de vehicle
24%
Font: Cens de població i habitatges (INE), 2001.
Pel que fa a la distribució tipològica del parc de vehicles, com és normal, els turismes són el
principal grup de vehicles del municipi, suposant el 67% de les matriculacions.
Figura 4.29.
Distribució tipològica del parc de vehicles a Tortosa
24%
9%
Turismes
Motocicletes
Camions i furgonetes
67%
Font: Web de l’IDESCAT
227

4.5.2 CARACTERITZACIÓ DE LA MOBILITAT A TORTOSA
Una de les característiques dels nostres dies és la generalització de l’ús del vehicle privat i la
millora de les infraestructures de comunicació, el que ha derivat en un increment de la mobilitat
de les persones. Així, doncs, les persones cada dia és mouen més i més lluny, ja sigui en les
seves accions quotidianes com són anar a treballar o estudiar (és el que s’anomena mobilitat
obligada) o en les accions puntuals d’oci i esbarjo.
Però aquesta realitat també te uns efectes negatius, ja sigui per l’increment de les emissions de
contaminants atmosfèrics i de soroll, l’ocupació de la via pública i els problemes
d’estacionament, la generalització del fenomen dels commuters 1 que implica la congestió diària
dels accessos a la ciutat i la pèrdua de temps en desplaçaments.
És per aquesta raó que convé analitzar en profunditat les característiques de la mobilitat
obligada i quotidiana de Tortosa, per tal de conèixer quina és aquesta realitat, detectar els
problemes i carències i poder actuar en conseqüència.
Les dades referents a la mobilitat obligada que es presenten en aquest capítol, daten de l’any
2001 i 1996, i corresponen a les darreres enquestes de mobilitat obligada publicades per
l’Institut d’Estadística de Catalunya.
4.5.2.4 Mobilitat per treball i estudis
La principal font d’informació pel que fa a mobilitat obligada prové de les enquestes de mobilitat
obligada (EMO) que realitzen periòdicament les administracions així com de l’explotació de la
informació recollida en els censos de població.
En aquest sentit, la informació més recent correspon a la del cens de població i habitatges de
l’any 2001, de la qual se’n poden extreure estimacions de la mobilitat obligada dels habitants
d’un municipi. Les dades anteriors corresponen a les EMO dels anys 1986, 1991 i 1996
respectivament.
1
Aquelles persones que viuen i treballen en municipis diferents i que per tant s’han de desplaçar diàriament entre el
seu lloc de residència i el lloc de treball i a l’inversa.
228

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 4.30. Esquema de la mobilitat obligada a Tortosa. 2001
Desplaçaments atrets cap
a Tortosa: 5.108
Treball: 3.920
Estudi: 1.188
Desplaçaments interns:
13.562
Treball: 9.342
Estudi: 4.220
Desplaçaments cap a fora
des de Tortosa: 3.880
Treball: 2.848
Estudi: 1.032
Desplaçaments generats per Tortosa: 17.442
Diferència entrades-sortides: 1.228
Treball: 1.072
Estudi: 156
Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Enquesta de Mobilitat obligada).
L’any 2001, a Tortosa, es van generar un total de 17.442 desplaçaments diaris
(aproximadament el 70% són per raó de treball i el 30% són per raó d’estudi), dels quals, més del
77% es realitzen dins del propi municipi. En observar l’evolució dels desplaçaments generats
entre el període 1986 i 2001 cal destacar un marcat decreixement de nombre de desplaçaments
interns.
Figura 4.31.
Evolució dels desplaçaments generats per mobilitat obligada a Tortosa
20000
18000
100
90
16000
80
Nre. de desplaçaments
14000
12000
10000
8000
6000
70
60
50
40
30
%
4000
2000
20
10
0
1986 1991 1996 2001
Any
0
Font: Web de IDESCAT
Generats
Dins
229

D’altra banda, Tortosa atreu diàriament un total de 5.108 desplaçaments procedents des
d’altres municipis, bàsicament per qüestions laborals.
Origen i destinació dels desplaçaments per mobilitat obligada
Com ja s’ha dit, la societat contemporània es caracteritza per un increment de la mobilitat i de
les distàncies recorregudes. Així, actualment a Catalunya en 4 de cada 5 municipis, la meitat de
la població treballa en un municipi diferent. Això dóna una idea de les necessitat de mobilitat que
això representa.
En analitzar la distribució territorial de la mobilitat obligada de Tortosa cal diferenciar els
desplaçaments laborals dels acadèmics.
Pel que fa a la mobilitat per raons de treball a Tortosa el 76,6% dels desplaçaments generats
tenen lloc dintre del propi municipi, mentre que el 23,4% restant es mou diàriament cap a altres
destinacions.
La principal destinació dels habitants de Tortosa cap a fora del municipi per raó de treball és
Roquetes, cap a on es dirigeixen el 23,36% dels residents que treballen fora del municipi (veure
taula 4.11). El segueixen Amposta (10,15%), Barcelona (6,6%) i Tarragona (4,56%).
230

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 4.11. Distribució de la mobilitat obligada generada a Tortosa per raó de treball. 2001
Total % Homes Dones
Desplaçaments interns 9.342 76,63 5.277 4.065
Desplaçaments a altres municipis 2.848 23,36 1.952 896
Roquetes 635 22,30 324 311
Amposta 289 10,15 197 92
Barcelona 188 6,60 104 84
Tarragona 130 4,56 77 53
Aldea, l' 91 3,20 57 34
Camarles 78 2,74 50 28
Santa Bàrbara 58 2,04 38 20
Sant Carles de la Ràpita 49 1,72 37 12
Sénia, la 45 1,58 42 3
Deltebre 41 1,44 23 18
Alcanar 23 0,81 19 4
Gandesa 22 0,77 9 13
Reus 22 0,77 14 8
Xerta 21 0,74 12 9
Perelló, el 21 0,74 17 4
Ampolla, l' 20 0,70 15 5
Ulldecona 18 0,63 14 4
Tivenys 16 0,56 13 3
Ametlla de Mar, l' 15 0,53 10 5
Móra d'Ebre 14 0,49 9 5
Resta de Catalunya 196 6,88 136 60
Fora de Catalunya 130 4,56 87 43
Desplaçaments a varis municipis 726 25,49 648 78
Font: Web de l’IDESCAT
Així doncs, en analitzar la mobilitat laboral externa es poden definir tres àmbits geogràfics
principals d’interrelació amb Tortosa:
- Entorn immediat: Aquest entorn el componen bàsicament els municipis limítrofs amb
Tortosa. Així, Roquetes, l’Aldea i Santa Bàrbara atreuen al 27,54% dels desplaçaments
cap a altres municipis des de Tortosa. En incloure Amposta dins aquest grup de
municipis propers, tenint en compte que la distància que separa ambdós municipis és
inferior a 17km, la proporció de desplaçaments cap als municipis de l’entorn passa a ser
de 37,69%.
231

- Baix Ebre: Altres municipis de l’entorn de la comarca, a part dels de l’entorn immediat,
també generen una atracció important des de Tortosa. En aquets sentit cal destacar les
relacions amb Camarles, Deltebre, Xerta, l’Ampolla, Tivenys i l’Ametlla de Mar, suposant
el 6,71% dels desplaçaments externs.
- Barcelonès: Bàsicament es tracta de la gran atracció que genera la ciutat de Barcelona.
Així, la capital catalana atreu el 6,6% dels desplaçaments externs de Tortosa.
En canvi, si la causa del desplaçament fora del municipi és per raó d’estudi, aleshores Barcelona
(44,4%) i Tarragona (24,2%) són, amb diferència les principals destinacions, la qual cosa s’ha de
relacionar en bona part amb la formació universitària. Pel que fa als desplaçaments cap a la
ciutat de Barcelona, l’elevada distància a recorre fins a Tortosa indica que no es tracta tant de
desplaçaments diaris sinó setmanals. La taula 4.12 detalla la distribució de la mobilitat segons
estudi generada per Tortosa.
232

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 4.12. Distribució de la mobilitat obligada generada a Tortosa per raó d’estudi. 2001
Total % Homes Dones
Desplaçaments interns 1.057 55,81 458 599
Desplaçaments a altres municipis 837 44,19 415 422
Barcelona 372 44,44 174 198
Tarragona 203 24,25 95 108
Roquetes 42 5,02 23 19
Lleida 40 4,78 23 17
Reus 32 3,82 21 11
Amposta 27 3,23 22 5
Vic 16 1,91 7 9
Cambrils 13 1,55 7 6
Girona 8 0,96 2 6
Cerdanyola del Vallès 8 0,96 0 8
Vilanova i la Geltrú 6 0,72 5 1
Pont de Suert, el 5 0,60 4 1
Canet de Mar 3 0,36 0 3
Manresa 3 0,36 0 3
Mollet del Vallès 2 0,24 1 1
Sabadell 2 0,24 0 2
Vila-seca 2 0,24 2 0
Ampolla, l' 2 0,24 2 0
Terrassa 2 0,24 0 2
Constantí 1 0,12 1 0
Resta de Catalunya 5 0,60 4 1
Fora de Catalunya 41 4,90 21 20
Desplaçaments a varis municipis 2 0,24 1 1
Font: Web de l’IDESCAT
La distribució territorial dels desplaçaments externs per estudi varien notablement respecte a
les relacions per treball. En aquest sentit, les principals destinacions estan totalment
relacionades amb la ubicació dels principals centre d’ensenyament universitari: Barcelona,
Tarragona, Lleida, Reus, Vic, Girona, Cerdanyola del Vallès. La majoria d’aquests desplaçaments
mostren una elevada distància respecte el municipi, el que pensar que gran part no són
desplaçaments diaris, sinó setmanals vinculats a estudiants que viuen a fora durant la setmana
lectiva.
233

En menor mesura, cal destacar un elevat volum de desplaçaments per estudi cap als municipis
propers, sobretot cap a Roquetes, però també amb la resta de municipi del Baix Ebre i alguns del
Montsià.
Pel que fa al temps de desplaçament per mobilitat obligada cal destacar que el 85% dels
treballadors i el 81% dels estudiants tarden menys de 20 minuts a arribar al seu lloc des destí.
Cal tenir en compte que la proporció de desplaçaments interns o en municipi propers és molt
elevada, tant per a raons de treball com d’estudi, afavorint la reducció del temps de
desplaçament.
Figura 4.32.
Temps de desplaçament fins al lloc de treball i estudi
3% 1% 1% Menys de 10 minuts
10%
3% 2% 4%
40%
10%
40%
Treball
De 10 a 20 minuts
De 21 a 30 minuts
De 31 a 45 minuts
De 45 minuts a 1 hora
Més de 1 hora
Estudi
45%
41%
Font: Web de l’Idescat
D’altra banda, pel que fa als punts d’origen dels desplaçaments per mobilitat obligada atreta per
Tortosa cal destacar els municipis de l’entorn immediat. Concretament, els principals municipis
que tenen com a destí Tortosa són Roquetes, Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Deltebre.
En observar la mobilitat laboral atreta per Tortosa cal destacar una important atracció de
població de Roquetes, representant més 2/3 parts de la població que accedeix a Tortosa per
motius laborals (34,21%).
234

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 4.13.
Distribució de la mobilitat obligada atreta a Tortosa per mobilitat obligada.
2001
Treball
Estudis
Total % Total %
Desplaçaments des d'altres municipis 3.920 100 738 100
Roquetes 1.341 34,21 127 17,21
Amposta 342 8,72 46 6,23
Deltebre 233 5,94 44 5,96
Sant Carles de la Ràpita 180 4,59 63 8,54
Alcanar 63 1,61 40 5,42
Aldea, l' 178 4,54 21 2,85
Xerta 139 3,55 23 3,12
Aldover 139 3,55 5 0,68
Santa Bàrbara 130 3,32 29 3,93
Sant Jaume d'Enveja 125 3,19 10 1,36
Camarles 109 2,78 18 2,44
Paüls 100 2,55 12 1,63
Tivenys 85 2,17 13 1,76
Resta de Catalunya 436 11,12 162 21,95
Font: Web de l’IDESCAT
Trànsit de pas
Un altre aspecte a considerar en l’anàlisi de la mobilitat obligada d’un municipi és la que no té
origen ni destí en la localitat d’estudi, sinó que simplement hi transita en desplaçaments entre
municipis tercers. És el que s’anomena desplaçament de pas.
En el cas de Tortosa, l’eix viari de la carretera C-12 esdevé el principal distribuïdor del trànsit de
pas de la ciutat. Per connectar amb l’autopista AP-7 des dels municipis situats al voltant de la
carretera C-12 (entre Tortosa i Benifallet: Xerta, Tivenys, Aldover i Roquetes) han de passar per
Tortosa.
Estudiants majors de 16 anys que no treballen
235

Balanç de mobilitat
De la informació analitzada fins ara, se’n deriva que el municipi de Tortosa és un municipi amb un
saldo positiu pel que fa la mobilitat obligada. Això significa que cada dia entren al municipi, ja
sigui per anar a treballar o estudiar, més persones de les que hi surten.
Així doncs, el resultat final és que diàriament entren 1.228 persones més de les que surten a
Tortosa per raó de treball o estudis. En aquets sentit, cal destacar una important oferta laboral
que atrau a població de municipis propers. Cal tenir en compte que Tortosa, en ser la capital de la
comarca, concentra un elevat nombre de llocs de treball en el sector terciari que els municipis
més petits no tenen.
Grau d’autosuficiència municipal
En observar el comportament de la mobilitat de Tortosa cal tenir en compte l’índex
d’autosuficiència del municipi. Concretament, en el cas de Tortosa el 76,64% dels treballadors
majors de 16 anys treballen en el propi municipi.
Des de 1991 fins ara, aquest grau d’autosuficiència s’ha anat reduint progressivament, el que
implica que el municipi ha perdut capacitat per satisfer les necessitats laborals dels seus
habitants.
Taula 4.14.
Evolució del grau d’autosuficiència a Tortosa
Any % Autosuficiència
1991 83,9
1996 80,8
2001 76,6
Font: Web de l’IDESCAT
Distribució modal de la mobilitat
Pel que fa als modes de transport emprats pels habitants de Tortosa en els seus desplaçaments,
cal destacar un clar predomini de la mobilitat en vehicle privat, tant en els desplaçaments
interns com en els desplaçaments cap a altres municipis.
Pel que fa als desplaçaments per raó de treball, tant en els desplaçaments interns com en els
externs la majoria dels desplaçaments es realitzen en vehicle privat (principalment en cotxe).
Per contra, l’ús del transport públic i dels modes de transport no motoritzats és pràcticament
inexistent, suposant el 30% dels desplaçaments interns i el 10% dels externs. En aquest sentit
cal remarcar l’escàs percentatge d’utilització de la bicicleta, ja que el seu ús és pràcticament
irrellevant respecte del nombre total de desplaçaments.
236

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 4.33.
Distribució modal de la mobilitat obligada per raó de treball generada a Tortosa.
2001
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
En bicicleta
A peu
Trans. col·lectiu
Trans. individual
20%
10%
0%
Desplaçaments interns
Font: web de l’Idescat.
Desplaçaments a altres
municipis
Desplaçaments des
d'altres municipis
En analitzar la distribució modal dels desplaçaments segons el lloc de destinació es pot
diferenciar els municipis de l’entorn de les ciutat de Barcelona i Tarragona. Així doncs el
percentatge d’utilització del transport públic és major per a aquells desplaçaments cap a la
ciutat de Barcelona i Tarragona que cap a la resta. Cal relacionar aquesta distribució amb la
dificultat d’aparcament i l’elevada congestió al voltant d’ambdues capitals de província a
diferència de les condicions de trànsit que ofereixen els nuclis de l’entorn de Tortosa. Així doncs,
el transport col·lectiu esdevé una bona alternativa per accedir a les zones urbanes.
Quant a la mobilitat atreta –residents en altres municipis que treballen a Tortosa- el 95% dels
desplaçaments es realitzen en vehicle privat, mentre que únicament un 3% utilitza el transport
col·lectiu.
Pel que fa a la distribució modal de la mobilitat per raó d’estudi, només es disposa de dades
dels estudiants de 16 anys i més. Així doncs, no hi ha informació modal disponible per al conjunt
de la població estudiantil llevat de la de la darrera EMO de 1996.
D’altra banda, cal tenir en compte que un elevat percentatge de viatges es classifica com a no
aplicable a cap mode de transport, sobretot en els desplaçaments externs on representa el 70%
del total de desplaçaments. Així doncs, els resultats de l’EMO 2001 no són molt fiables i per tant
no són una bona representació de la mobilitat per estudis.
Tanmateix, en analitzar els resultats obtinguts de l’enquesta cal destacar notables diferències
entre l’origen i destinació dels desplaçaments. Pel que fa a la mobilitat interna el percentatge de
237

desplaçaments a peu i en vehicle privat és pràcticament igual, essent la bicicleta i el transport
públic els menys utilitzats. D’altra banda, en els desplaçaments a altres municipis el mode de
transport més utilitzat és el col·lectiu (51%) sobretot cap a Barcelona i Tarragona coincidint amb
la comunitat universitària. Finalment, en observar els desplaçaments des d’altres municipis
destaca un clar predomina de l’ús del vehicle privat, suposant prop del 60%, seguit del transport
col·lectiu (35%).
Figura 4.34.
Distribució modal de la mobilitat obligada generada a Tortosa pels estudiants
>15 anys. 2001
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
En bicicleta
A peu
Trans. col·lectiu
Trans. individual
20%
10%
0%
Desplaçaments interns
Font: web de l’Idescat.
Desplaçaments a altres
municipis
Desplaçaments des
d'altres municipis
Intensitat de l’ús del vehicle privat
La intensitat d’ús del vehicle privat es defineix com el percentatge de desplaçaments en vehicle
privat respecte del total de desplaçaments, i mesura el grau de dependència del municipi
respecte del cotxe en les seves relacions internes i externes.
A Tortosa, la intensitat d’ús del vehicle privat és del 65% pel que fa a mobilitat obligada per raó de
treball i d’estudi en residents majors de 15 anys 2 . En desplaçaments interns és del 63,6% en
canvi en els desplaçaments externs és de 66,77%.
2
No s’inclouen els menors de 16 anys per raons metodològiques en el cens de persones i habitatges de 2001.
238

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
4.5.2.5 Mobilitat no obligada
La mobilitat no obligada és aquella que no està motivada per raons de treball o estudi, sinó per
altres raons com puguin ser oci i lleure, gestions administratives, compres, relacions socials,
visites al metge, etc..
Tortosa, al ser la capital de la comarca del Baix Ebre concentra diversos equipaments i serveis
que generen un elevat volum de desplaçaments quotidians o no obligats. En aquest sentit, cal
destacar caps de setmana i períodes vacacionals com a principals intervals de concentració
d’aquest tipus de desplaçaments.
Cal tenir en compte que la resta de municipis de la comarca són de reduïdes dimensions i no
disposen d’una àmplia oferta d’establiments comercials, obligant a la població a acudir a la
capital per efectuar compres periòdiques d’aquest tipus.
239

4.5.3 UTILITZACIÓ DE LA XARXA LOCAL
4.5.3.4 Mobilitat no motoritzada
Xarxa d’itineraris per a vianants
L’estat de la xarxa d’itineraris per a vianants de la ciutat de Tortosa varia notablement en funció
de la zona i si parlem del nucli urbà o de les pedanies que formen el municipi.
Per una banda, cal destacar les condicions que ofereix la trama urbana dels nous creixements
urbans de la ciutat. En aquest sentit, el barri del Temple està format, en la majoria de les zones,
per vials de gran amplada on l’espai reservat per a vianants compleix en tots els casos la
normativa d’accessibilitat. En aquesta zona també es disposa d’una elevada presència de
passos per a vianants adaptats amb guals i degudament senyalitzats.
Per contra, la zona corresponent al casc antic es caracteritza per oferir unes característiques
poc favorables per als desplaçaments a peu excepte en aquells vials que formen part del centre
comercial que recentment s’han convertit en vials per a vianants. Concretament, es tracta de
vials estrets sense voreres o amb voreres d’amplada inferior a 0,90m on els vianants han de
cohabitar juntament amb la resta d’usuaris de la via. Únicament es garanteix els desplaçaments
a peu en els carrers que recentment s’han pacificat i s’ha restringit el trànsit rodat.
D’alta banda, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) preveu diverses mesures
destinades a millorar la xarxa de vianants de la ciutat de Tortosa. Tenint en compte la ubicació
dels nous creixements urbans previstos en aquest planejament totes les actuacions fan
referència únicament al nucli de Tortosa sense tenir en compte les pedanies. Malgrat tot,
algunes de les actuacions es poden aplicar a la resta de nuclis urbans de la ciutat. Concretament
es preveu:
- Col·locar passos de vianants elevats en els principals itineraris per a vianants, sobretot
en les rutes d’accés als equipaments educatius i a les parades de transport col·lectiu.
Durant l’any 2008 ja s’ha impulsat diverses actuacions relacionades amb la promoció
dels camins escolars a partir d’implantar millores en la senyalització vertical i
horitzontal situada al voltant dels centres educatius. Concretament s’ha millorat els
passos per a vianants del voltant de l’IES Joaquim Bau i de l’Ebre, del c. Bisbe Aznar (que
garanteix l’accés al conservatori, la biblioteca i l’Escola Oficial d’Idiomes), el CEIP la
Mercè i el CEIP Cinta Curto per tal de millorar l’accessibilitat i seguretat dels alumnes als
centres educatius.
- Augmentar la zona exclusiva per a vianants del centre històric. Es proposa la restricció
del trànsit motoritzat pels vials del centre històric que no disposen de mesures de
pacificació malgrat comptar amb característiques que desafavoreixen els
desplaçaments a peu. Concretament es preveu pacificar els carrers: Replà, pl. de Sant
Joan, Montcada, Sant Antoni, Gil de Federic, Benasquer, Mercaders, Naprón, Banys, pl.
Banys, la Parada, pl. Emili Sanz, Lluís Millet, Ebayerri, pl. Espanya, Pescadors, Sebina, pl.
R. Cabrera, c. Sant Pere i trav. la Parra.
- Crear itineraris d’accés a les escoles.
240

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
- Millorar els itineraris d’accés a les parades de bus.
Barri o pedania Xarxa de vianants Imatge
Sant Blai (centre) Illa de vianants. Vials de plataforma única
on el trànsit motoritzat es troba restringit
mitjançant pilones.
Santa Clara -
Garrofer
La majoria dels carrers es caracteritzen
per presentar amplades molt reduïdes
amb voreres molt estretes o inexistents i
sense gual per a vianants.
C. Sant Blai
El Rastre
Zona antiga caracteritzada per vials molt
estrets amb mal estat del ferm sense
vorera o amb voreres d’amplada inferior a
0,60m. D’altra banda, es detecta una
manca de guals per a vianants. En el
treball de camp es van detectar alguns
casos d’estacionament a sobre la vorera i
un estat del ferm en mal estat.
Pujada de Sant Francesc
Remolins
Al barri de Remolins cal diferenciar la
trama urbana situada prop de la muralla
dels recents creixements situats prop del
riu Ebre. Els vials que formen la zona
antiga són estrets, amb un traçat sinuós i
de plataforma única o amb voreres
inferiors als 0,90m que estableix la llei
d’accessibilitat. Per contra, els vials més
nous compten amb una reserva d’espai
per a vianants que garanteix els
desplaçaments a peu. En tot el barri es
detecta una manca de guals per a
vianants.
Av. Remolins
241

Ferreries
El Temple
Sant Llàtzer
Bitem
Les principals avingudes i eixos cívics
compten amb un espai per a vianants d’
amplada superior a 1,5m. La resta de
vials compten amb voreres d’entre 0,90m
i 1,40m. Cal destacar la zona
septentrional situada al voltant del riu
Ebre (zona més antiga) de la resta, ja que
aquesta compta amb vials amb mal estat
del ferm i les voreres no compten amb
guals.
Zona de nova construcció que compta
amb voreres amples i ben adaptades a la
circulació de persones amb mobilitat
reduïda (baixants, passos de vianants).
Tot i això, alguns vehicles, aprofitant
l’elevada amplada de la vorera opten per
estacionar-hi damunt, envaint l’espai per
a vianants. Tots els carrers d’aquest barri
poden formar part de la xarxa d’itineraris
per a vianants. Cal destacar el passeig
situat al costat del riu Ebre, el parc Teodor
González, la plaça del Carrilet i el c. Joan
Miró que és d’ús exclusiu per a vianants.
Zona residencial caracteritzada per vials
estrets on l’espai reservat per a vianants
és reduït. Excepte l’av. Barcelona, les
intensitat de trànsit són reduïdes
permeten la convivència de vianants i
vehicles a la via, sobretot en carrers de
plataforma única. Es disposa de pocs
passos per a vianants i aquests no estan
adaptats amb guals a ambdós costats de
la via.
Excepte els principals vials de distribució
del trànsit rodat la majoria de carrers que
formen el nucli de Bitem no compten amb
voreres sinó que permeten la cohabitació
dels vianants amb el trànsit motoritzat. El
problema és que els vehicles a banda de
circular-hi també hi estacionen dificultant
sovint el pas dels vianants.
C. Paüls
C. Maria Rosa Molas
C. Balaguer
C. Ebre
242

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Vinallop
Reguers
EMD de Jesús
Zona residencial on l’espai reservat per a
vianants és reduït. La majoria de carrers
compten amb vorera a ambdós costats
de la via amb una amplada aproximada de
0,60m. Tot i això, la zona més antiga del
nucli, corresponent a Nianes, compta
amb vials sense vorera on es reserva el
voral del carrer per als desplaçaments a
peu, dificultant la circulació de persones
amb mobilitat reduïda.
En la majoria de vials es disposa de
vorera però amb una amplada inferior a
0,80m, garantint únicament el pas d’una
persona. Aquesta situació provoca que
sovint els vianants s’hagin de desplaçar
per l’espai destinat al trànsit motoritzat. A
més, es detecta una manca de guals per
a vianants que facilitin els
desplaçaments de persones amb
mobilitat reduïda.
La majoria de carrers compten amb
voreres de 0,60m i sense guals o
baixants dificultant la circulació dels
vianants. Tot plegat provoca grans
dificultats per a persones amb mobilitat
reduïda.
C. Santa Tecla
C. Castella
Campredó Predominen els vials amb voreres
d’amplada inferior a 0,90m, essent
majoritàriament de 0,60m lliure
d’obstacles. En les principals cruïlles es
disposa de passos per a vianants, però
són pocs els que es troben adaptats per
facilitar l’accés de persones amb
mobilitat reduïda.
P. I. de Baix Ebre Tots els carrers del Polígon Industrial
compten amb unes característiques
optimes quant a amplades per a garantir
els desplaçaments a peu dins el sector.
L’únic inconvenient dels carrers que
formen el polígon és la manca de guals
per a vianants als passos per a vianants.
Av. Santa Maria Rosa Molas
C. Ecija
Av. de Japó
243

P. I. Catalunya
Sud
En aquests moments es troba en
construcció i encara no es pot determinar
quines són les característiques de la
xarxa d’itineraris per a vianants.
En general els principals inconvenients detectats en la xarxa de vianants del municipi són:
- Manca de guals per a vianants que permetin el creuament dels carrers a peu.
Curiosament molts vials compten amb gual a un costat de la via, coincidint amb la
presència d’un pas per a vianants, sense disposar del corresponent baixant a l’altre
costat de la via.
- Manca de passos de vianants elevats prop dels principals equipaments i serveis. Per tal
de prioritzar els desplaçaments a peu caldria disposar de passos elevats en les rutes
escolars i als accessos al transport públic.
- Insuficient espai destinat als vianants. Tal com s’ha detallat en l’anàlisi anterior es
detecten zones de la ciutat on l’amplada útil de la vorera és inferior a 90cm. En molts
casos milloraria la mobilitat a peu si es comptés amb un disseny urbà de plataforma
única prioritzant la mobilitat a peu.
Xarxa per a bicicletes
Actualment les infraestructures específiques per a aquest mitjà de transport existents al
municipi de Tortosa són escasses. L’orografia del terrenys afavoreix la mobilitat amb aquest
mode de desplaçament. Tot i això, l’elevada distància entre els diferents nuclis que formen el
municipi i la manca de connexió ciclable entre ells dificulta l’ús d’aquest mitjà.
Tortosa només compta amb dos trams de carril
bici en tot el municipi. Concretament, es tracta
d’un tram a l’av. de Ferran d’Aragó (paral·lel al
Canal de la Dreta de l’Ebre, entre el c. de Ferran
Arasa i el pas per a vianants que creua les vies
d’FFCC, amb una distància aproximada de 500m)
i zona verda del passeig Jaume I (justa davant
del CEIP). Tanmateix, l’espai reservat per a
vianants al passeig de la Ribera afavoreix la
convivència de bicicletes i vianants pel mateix
espai, tot i no estar senyalitzat com a tal.
Carril bici av. Ferran Aragó
Tot i això, hi ha previstes dues actuacions al respecte que ampliaran l’oferta de carrils bici
existents. Per una banda, està previst ubicar un carril bici des de l’aparcament dissuasori previst
244

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
a la zona del Temple que connectarà amb el passeig de ribera i, de retruc amb la via verda.
Aquesta infraestructura creuarà la Generalitat pel carrer de Mossèn Manyà fins al col·legi del
Temple per enllaçar amb un carril que per la vora del canal connectarà amb el polígon industrial
de Campredó. S’ha previst destinar part dels diners del Fons Estatal d’Inversió Local de 2009 per
a portar a terme aquesta actuació, garantint l’enllaç entre el carril existent al costat del Canal de
la Dreta de l’Ebre (av. Ferran d’Aragó) i la via verda.
D‘altra banda, a principis de 2009 està previst començar les obres de la segona fase de la via
verda del Baix Ebre en les quals es preveu rehabilitar el pont del ferrocarril al seu pas per Tortosa
i crear un nou itinerari verd pel marge dret del riu (entre el pont del tren i el pont del Mil·lenari).
Aquest projecte té un pressupost de 5,7 milions d’euros, considerant la substitució de les vies
per un paviment de fusta i rampes d’accés. Aquesta actuació permetrà garantir la continuïtat de
la via verda existent i connectar el barri de Ferreries amb el centre de la ciutat. Les obres
començaran tan bon punt la Comissió de Patrimoni de les Terres de l’Ebre dictaminin la solució
tècnica a adoptar per al pont del ferrocarril.
Quant a la reserva específica d’aparcament per a bicicletes aprofitant la celebració de la
setmana de la mobilitat sostenible s’ha instal·lat diversos aparcaments distribuïts per la ciutat
prop dels principals equipaments i serveis. Concretament, es disposa de places d’aparcament
per a bicicletes a el pavelló firal, el club de rem, l’estació d’autobusos, l’estació de RENFE, la plaça
dels Dolors i la zona esportiva.
Pg. Ribera
C. Rosa Molas – estació d’autobusos
En aquest sentit cal destacar l’aparcament soterrat per a
bicicletes situat al carrer Lamotte de Grignón a l’alçada de
l’estació d’autobusos. Es tracta d’un aparcament del tipus
“biceberg” que permet als seus usuaris aparcar la bicicleta de
forma segura mitjançant un sistema electrònic que funciona
amb targetes de xip que inclouen la informació de l’usuari i
l’aparcament.
La xarxa ciclable prevista en el POUM només té en compte el
nucli de Tortosa, sense oferir connexió amb les diferents
pedanies del municipi. Concretament en aquesta eina de
Aparcament biceberg c. Lamotte de G.
245

planejament es proposen dos eixos principals de mobilitat en bicicleta: un carril bici que
ressegueixi ambdós costat del riu Ebre a l’alçada del nucli urbà (pel passeig de l’Ebre a Ferreries i
per l’eix av. Remolins – rbla. de Felip Pedrell – av. de Lleida – pg. de Ribera) i aprofitar l’antiga via
de ferrocarril que continuava per l’interior de Tortosa (enllaçar amb el carril del pg. de Ribera a
partir del c. Mossèn Manyà fins l’estació de RENFE i seguir per l’antic traçat de les vies fins a
Ferreries). D’altra banda, es preveu adaptar l’eix format pel carrer Hernán Cortés i l’av. de l’Estadi
(entre l’av. de Catalunya i les vies de ferrocarril) garantint l’accessibilitat en bicicleta als
equipaments esportius i educatius de l’Estadi.
Tanmateix, els vials pacificats on s’ha restringit la circulació del trànsit motoritzat es pot
permetre la convivència de vianants i bicicletes. En aquest sentit, cal tenir en compte que el
POUM preveu augmentar aquesta illa de vianants al carrers de l’entorn més immediat.
Pel que fa a la connexió externa amb bicicleta es disposa de la ruta ciclable de la via verda del
Baix Ebre. Aquesta via Verda té un recorregut total de 29km i coincideix en part del seu
recorregut amb l'antic camí de Sant Jaume de l'Ebre. La ruta comença a Tortosa, pel polígon
industrial, i ràpidament continua cap a Roquetes on la via presenta algunes discontinuïtats. El
camí segueix per Aldover i Xerta, fina a arribar a l'antiga estació de Pinell de Brai on es pot
enllaçar amb la via verda de la Terra Alta. L’eix que recuperarà l’antic traçat de la via del ferrocarril
fins a ferreries permetrà una connexió més segura que l’actual amb l’inici de la via verda des de
l’estació.
Figura 4.35.
Croquis de la via verda del Baix Ebre i de la Terra Alta
Font: www.andarporcasa.com
246

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
D’altra banda, el Pla Estratègic de la Bicicleta (2006), preveu l’habilitació de dos eixos ciclables a
l’àmbit de les Terres de l’Ebre:
- Eix Tortosa – Lleida
- Eix Tortosa – Tarragona – Barcelona – Girona – la Jonquera
La figura següent mostra la localització de la xarxa bàsica interurbana de carrils bicicleta
prevista per a l’any 2026.
Figura 4.36.
Principals carrils bici proposats en el Pla Estratègic de la bicicleta de Catalunya
Tortosa
Font: Pla Estratègic de la Bicicleta de Catalunya
Les vies verdes del Baix Ebre i la Terra Alta (en color taronja a la figura anterior) transcorren per
l'antiga via de tren que unia Tortosa i Roquetes amb Alcañiz (on s'unia amb la línia de Saragossa).
Actualment la via és transitable com a Via Verda de Roquetes i Tortosa (Baix Ebre) fins a
Valljunquera (Aragó), tot i així és possible continuar fins Alcañiz i la Puebla de Híjar (en total 128
km, 49 km dels quals entre Roquetes i Arnes – Lledó, el tram català). Es preveu en un futur la
connexió amb el Delta de l'Ebre.
247

4.5.3.5 Intensitat mitjana del trànsit a les vies locals
Per conèixer la intensitat mitjana de trànsit de les principals vies que formen la trama urbana del
nucli de Tortosa es disposa únicament dels aforaments realitzats per a la redacció de l’Estudi de
Mobilitat corresponent al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Tortosa.
Segons els resultats presentats en aquest estudi (2007) les Intensitats Mitjanes Diàries (IMD)
més remarcables són:
- Pont del Mil·lenari 25.000 vehicles dia (dos sentits de circulació amb dos carrils per
sentit).
- Pont de l’Estat: 18.000 vehicles dia (dos sentits de circulació)
- Avinguda Generalitat (Mercat): 14.000 vehicles dia (dos sentits de circulació).
- Avinguda de Catalunya (amb Plaça de la Corona d’Aragó): 14.000 vehicles dia (dos
sentits de circulació).
- Avinguda Felip Pedrell (Mercat): 8.000 vehicles dia (dos sentits de circulació).
D’altra banda, en el mateix estudi es presenta una estimació del grau de saturació de cadascuna
de les vies. En aquets sentit, l’únic via on es calcula un nivell de servei F és el Pont de l’Estat, on
en hora punta l’índex de saturació és del 109%.
A partir del treball realitzat en el moment de redacció de l’Agenda 21 s’ha pogut comprovar com
els principals problemes de retenció de la ciutat es concentren a les vies d’accés al centre de
Tortosa. En aquest sentit cal destacar el Pont de l’Estat com a un dels vials més congestionats
de la ciutat.
D’altra banda, durant la conferència “La mobilitat a Tortosa: cap al col·lapse o la sostenibilitat”
impartida durant la setmana de la mobilitat sostenible i segura de 2008 es va destacar la
concentració de problemes de saturació en tres punts de la ciutat, coincidint amb els principals
accessos al nucli de Tortosa des de les pedanies: pont de l’Estat, la rotonda de la pl. del
Bimil·lenari, la rotonda de la pl. de la Família i a l’av. Generalitat.
4.5.3.6 Zones de càrrega i descàrrega
El municipi de Tortosa disposa d’un total de 66 places de càrrega i descàrrega de mercaderies
distribuïdes de la forma següent:
- El 53% es situen al centre (35 places): cal destacar una important concentració de
places prop del Mercat Municipal, principalment a la rbla. Felip Pedrell.
- El 31% es situen a Ferreries (21 places): sobretot al voltant del CAP.
- El 12% es situen a l’Eixample (8 places): principalment a l’av. Generalitat i als carrers
Genovesos, Despuig i Cervantes.
- El 3% es situen al Casc Antic (2 places): prop dels accessos a la illa de vianants per
donar servei a les zones comercials.
248

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
La Brigada municipal s’encarrega del manteniment i la senyalització d’aquestes zones.
4.5.3.7 Aparcaments
L’aparcament és una dels principals problemes de mobilitat de la ciutat de Tortosa. A partir del
treball de camp s’ha detectat una important manca d’aparcament en diversos punt de la ciutat.
Cal tenir en compte que l’ús del vehicle privat per accedir a la ciutat és molt elevat, encara que
sigui per realitzar recorreguts de curta distància, provocant una elevada demanda d’aparcament
prop dels principals focus atractors de població.
Alhora, s’ha detectat una manca d’aparcaments dissuasoris en determinades entrades al
municipi, principalment al nucli urbà de Tortosa, que facilitin l’ús del transport públic o els
desplaçaments a peu en detriment del vehicle privat. Un clar exemple és la manca de places
d’aparcament prop de l’estació de ferrocarril, dificultant la combinació modal d’ambdós mitjans
de transport.
Per solucionar aquesta mancança es preveu ubicar dos aparcament dissuasoris a la ciutat. Un a
la zona del Temple (entre el pont del Mil·lenari i la zona vora parc) per satisfer la demanda de la
població que accedeix a la ciutat des del sud (Amposta, Aldea, Campredó, Vinallop, etc.) i un altre
a la zona de Ferreries (al c. Comerç, darrera de la zona verda de la vora del riu) per a la gent que
prové del nord (procedent de Terra Alta i Ribera d’Ebre).
El passat mes de gener de 2009 es va aprovar el finançament de l’aparcament del Temple
mitjançant part dels diners del Fons Estatal d’Inversió Local. Es preveu habilitar el solar que
separa els carrers Mossèn Manyà i Enric Ossó amb el Pont del Mil·lenari com a aparcament en
superfície amb capacitat aproximada per a 100 vehicles.
Tot plegat suposa la detecció de molts casos d’estacionament il·legal en diferents punts de
Tortosa. En aquest sentit cal destacar nombrosos casos d’aparcament a sobre la vorera, envaint
l’espai destinat a vianants, en zones de càrrega i descàrrega, etc.. Per tal de solucionar aquesta
problemàtica l’Ajuntament ha impulsat mesures de delimitació de l’espai de vianants com és el
cas de la pl. carrer Ample de la Raval on s’ha instal·lat 45 pilones que impedeixin l’estacionament
de vehicles, o al c. Teodor Gonzales i l’av. Argentina.
Segons la diagnosi de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada del POUM (2007) Tortosa
compta amb 515 places d’aparcament a la via pública en zona blava. Aquestes es troben
bàsicament al centre (62%) i a Ferreries (32%):
- El 62% es situen al centre (320 places): cal destacar una important concentració de
places prop del Mercat Municipal, principalment a la rbla. Felip Pedrell.
- El 32% es situen a Ferreries (166 places): sobretot al voltant del CAP.
- El 6% es situen al Casc Antic (29 places): prop dels accessos a la illa de vianants per
donar servei a les zones comercials.
249

Zona blava Pl. Espanya
Zona blava c. Francesc Gimeno
L’horari de pagament de la zona blava és entre les 9.00 i les 14.00h i entre16.00 i les 20.00h de
dilluns a divendres laborables i de 9.00 a 14.00h els dissabtes (exceptuant la zona de Ferreries
on és gratuït els dissabtes).
D’altra banda, Tortosa disposa d’un únic aparcament públic soterrat situat a la plaça Alfons XII. La
resta de places d’aparcament per a vehicles a la via pública es realitzen en cordó lateral o bateria
al voltant dels carrers del municipi.
Tanmateix, l’Ajuntament de Tortosa ha impulsat la creació de nous aparcaments soterrats per tal
de solucionar la manca d’aparcament en determinats punts de la ciutat. Es preveu un total de
800-850 noves places d’aparcament distribuïdes en tres punts de la ciutat:
- A la pl. Mossèn Sol, al barri del Rastre. Recentment s’ha presentat l’avantprojecte d’un
nou aparcament al barri del Rastre que donarà servei a tot el nucli antic. Aquest es
preveu que sigui soterrat i disposi de tres plantes, oferint una capacitat aproximada de
280 places d’aparcament.
- A la pl. del Carrilet, davant del CAP del Temple, delimitat per l’av. Generalitat i els c. Maria
Rosa Molas i Lamonte de Grignon. Es preveu la construcció d’un aparcament soterrani
de 200 places d’aparcament, de les quals el 75% seran de rotació i el 25% restant de
propietat.
- Al barri de Ferreries es preveu construir un aparcament vinculat al complex de les
aigües (nova zona esportiva).
Així mateix, es preveu construir un aparcament soterrani a la zona de l’estació aprofitant la zona
ocupada per les vies del tren.
Tot i això, en l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada del POUM es determina la localització
de diverses bosses d’aparcament lliure a la via pública que ofereixen un total aproximat de 655
places d’estacionament distribuïdes en:
- Passeig de les bicicletes (200 places)
- Auditori Felip Pedrell (80 places)
- C. Sant Enric d’Ossó amb C. de la Ciutadellla (95 places)
- C. Sant Enric d’Ossó amb C. de Santa Maria Rosa (30 places)
250

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
- C. de Maria Rosa Molas amb Adrià d’Utrech (35 places)
- C. de Vergés amb Adrià d’Utrech (35 places)
- C. Mossèn Bellpuig amb rotonda Bimil·lenari (50 places)
- Muralla del rastre (35 places aprox.)
- Plaça de l’escorxador (35 places aprox.)
- Plaça de Joaquim Bau (70 places aprox.)
4.5.3.8 Mesures de reducció d eles emissions del trànsit
En l’Import sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVI) de Tortosa s’aplica una bonificació del 75%
de la quota incrementada de l’import a favor del titulars dels vehicles, el funcionament dels
quals causa una menor incidència en el medi ambient. Concretament, aquesta rebaixa s’aplicarà
a vehicles que disposin de motor que utilitzi energia elèctrica com a principal font d’energia i els
vehicles híbrids que disposen de motor elèctric i motor de combustió interna.
4.5.3.9 Mesures d’accessibilitat, seguretat viària i accidentalitat
Tortosa disposa d’un Pla Local de Seguretat Viària realitzat l’any 2006. En aquest estudi es
detecten els principals punts negres de la xarxa viària del municipi.
Concretament, hi ha 7 punts de la xarxa on es concentren els principals problemes de circulació i
accidentalitat, coincidint amb vies de distribució del trànsit rodat de la ciutat:
- pl. Bimil·lenari
- av. de Jesús amb ctra. de Xerta
- av. Catalunya amb Hernan Cortés
- av. Generalitat
- Pont de l’Estat
- av. de Cristòfol Colom amb c. València i c. Castelló
- av. de Catalunya amb J. S. El Cano
- av. Catalunya amb Francisco Pizarro
Una de les principals propostes de millora que presenta el Pla Local de Seguretat Viària és
millorar la senyalització dels passos per a vianants de les cruïlles on es concentren les
principals problemàtiques de la xarxa. Concretament en el Pla es recomana adequar els passos
per a vianants al codi d’accessibilitat instal·lant guals. En aquest sentit l’aplicació de mesures
pacificadores del trànsit són una proposta freqüent per reduir l’accidentalitat i garantir la
seguretat dels vianants.
251

Taula 4.15. Accidents amb víctimes registrats a la xarxa viària de Tortosa (2003-2005)
2003 2004 2005 TOTAL
pl. Bimil·lenari 3 5 4 12
av. de Jesús amb ctra. de Xerta 4 4 3 11
av. Catalunya amb Hernan Cortés 4 0 1 5
av. Generalitat 9 15 12 36
Pont de l’Estat 0 4 4 8
av. de Cristòfol Colom amb c. València i c. Castelló 3 4 0 7
av. de Catalunya amb J. S. El Cano 0 3 1 4
av. Catalunya amb Francisco Pizarro 0 3 1 4
Font: Pla Local de Seguretat Viària de Tortosa, 2006
D’altra banda, en l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada del POUM es proposen una sèrie de
millores per incrementar la seguretat dels usuaris de la via. Es considera que la circulació en
sentit únic és més adient que el doble sentit. A partir d’aquesta premissa es proposa prohibir els
girs a l’esquerra des de l’av. Generalitat i convertir en sentit únic els carrers Passeig de Joan
Morera i pg. de la Ribera (vials paral·lels entre sí que donarien una circulació més segura a la
zona). A més, a les vies de passar que hauran de mantenir el doble sentit de circulació es
proposa suprimir determinats girs a l’esquerra, concentrant aquests moviments a les rotondes o
cruïlles semaforitzades.
Recentment l’Ajuntament de Tortosa ha impulsat una campanya per a la promoció de l'educació
viària a les escoles i instituts de la ciutat. Es tracta d’un programa impulsat per la Policia Local de
Tortosa i el servei de Mossos d’Esquadra de la Terres de l’Ebre per tal de reduir l’accidentalitat.
Aquesta iniciativa es començarà a implantar en els diferents centres educatius de la ciutat el
curs 2008-2009 com a mesura de conscienciació de la població. Paral·lelament l’Ajuntament ha
engegat un programa de seguretat vial dirigida a millorar la seguretat dels escolars que
necessiten creuar les vies amb circulació de vehicles per accedir als centres docents. En aquest
sentit s’ha millorat l’entorn dels centres educatius de la ciutat a partir d’augmentar l’existència
de passos per a vianants i millorar la senyalització d’aquests i aplicar mesures reductores de la
velocitat.
252

5 VECTORS AMBIENTALS ................................................................................................................ 253
5.1 EL FLUX D’AIGUA: ABASTAMENT, CONSUM I SANEJAMENT ........................................................ 253
5.1.2 GESTIÓ DE L’AIGUA .............................................................................................................................................................. 254
5.1.3 EL SISTEMA D’ABASTAMENT DEL MUNICIPI ...................................................................................................................... 255
5.1.4 QUALITAT DE L’AIGUA I CONSUM ........................................................................................................................................ 269
5.1.5 SANEJAMENT ....................................................................................................................................................................... 276
5.2 ESTRUCTURA ENERGÈTICA ........................................................................................................... 295
5.2.1 INVENTARI D’INFRAESTRUCTURES ENERGÈTIQUES ........................................................................................................ 296
5.2.2 FONTS I CONSUMS D’ENERGIA ........................................................................................................................................... 298
5.2.3 ANÀLISI DE LA GESTIÓ ENERGÈTICA MUNICIPAL ............................................................................................................. 304
5.2.4 ENERGIES RENOVABLES .................................................................................................................................................... 316
5.2.5 IMPACTES GENERATS PELS DIFERENTS TIPUS D’ENERGIA, CONTAMINACIÓ LUMÍNICA I ELECTROMAGNÈTICA ....... 322
-
252

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
5 VECTORS AMBIENTALS
5.1 EL FLUX D’AIGUA: ABASTAMENT, CONSUM I SANEJAMENT
En aquest apartat s’aborda la totalitat dels aspectes relatius a la gestió de l’aigua en el municipi
de Tortosa, des de la seva captació i el seu ús fins al seu abocament final.
A continuació, tenim una visió general de les xarxes d’abastament i sanejament del municipi
(plànol 13):
Figura 5.1. Xarxes d’abastament i sanejament de Tortosa
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Tortosa, 2008.
253

5.1.2 GESTIÓ DE L’AIGUA
La gestió de l’aigua al municipi de Tortosa recau en l'Empresa Municipal de Serveis Públics, S. L.
(EMSP, SL) de l'Ajuntament de Tortosa.
En relació al sistema d’abastament, l’EMSP, SL, gestiona la captació, el tractament, el control de
qualitat, el transport i la distribució de l’aigua potable; i pel que fa al sistema de sanejament,
l’EMSP, SL, realitza el manteniment de la xarxa fins al col·lector en alta, que és responsabilitat del
Consell Comarcal del Baix Ebre. Això ho fa l’EMSP, SL, des de l’any 2006. Fins aquest any aquest
servei el prestava directament l’Ajuntament. L’empresa explotadora de l’estació depuradora
d’aigües residuals (EDAR) de Tortosa-Roquetes és Aqualia i l’Administració actuant és el Consell
Comarcal del Baix Ebre.
D’acord amb el butlletí municipal de data 28 de gener de 2009, “L'Ajuntament de Tortosa engega
un projecte d'estalvi d'aigua al municipi”. L’article continua així: “L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i
el regidor de Medi Ambient, Valentí Marín, han presentat el Projecte d'Estalvi d'Aigua al Municipi de
Tortosa que ha dissenyat la Casa de l'Aigua i que es centrarà en incidir en els usos urbans de
l'aigua amb la finalitat de minimitzar les pèrdues en la xarxa d'abastiment i en conscienciar la
ciutadania en la importància cabdal de l'estalvi hídric: "El projecte -ha dit l'alcalde de Tortosa- s'ha
pogut tirar endavant gràcies al cofinançament de l'Agència Catalana de l'Aigua -ACA- que va treure
una línia d'ajuts el 2007 a la qual l'Ajuntament de Tortosa es va acollir". Bel ha expressat també
que "tenim molt de camp a recórrer encara, molta feina a fer, ja que s'ha de convertir en un
projecte útil i col·lectiu i pel qual comptem amb que la ciutadania se'l faci seu". A la presentació
han participat també German Bastida, director de la Casa de l'Aigua de Tortosa, i la coordinadora
de l'entitat, Elisabet Bonfill.
El projecte tindrà un termini d'un any natural -desembre de 2008 fins a desembre de 2009- per a
dur a terme els objectius que s'ha fixat, realitzant-se en tres fases diferenciades: una primera
fase de diagnosi de la situació, del nivell de conscienciació ciutadana, i de la gestió hídrica del
municipi; Una segona de diàleg i formació, en la que s'elaboraran plans d'acció en tres grups de
treball diferents (gestió-legislació, educació ambiental, i ciutadania) basant-se en els punts forts
i febles detectats al document de diagnosi; I una tercera de síntesi final, amb la creació d'un espai
d'assessorament i difusió de resultats. La finalitat d'aquest treball és aconseguir la disminució
del consum d'aigua a partir d'una sèrie d'indicadors que vetllaran per un correcte procés dels
mecanismes que es posaran en marxa. El projecte es portarà a terme a través de l'EMSP S. L.,
l'Empresa Municipal de Serveis Públics de l'Ajuntament de Tortosa, i té un pressupost de 163.500
€, aportats al 50 % per l'ACA i per l'Ajuntament de Tortosa.
Per la seva banda, el regidor de Medi Ambient ha assegurat que "des de l'Ajuntament treballem
sempre en polítiques de màxima sostenibilitat", i ha expressat la seva confiança en la implicació
de la ciutadania en adquirir els necessaris hàbits d'estalvi d'aigua de cara a un futur, ha dit,
"problemàtic a nivell global pel que fa a l'abastiment hídric"”.
254

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
5.1.3 EL SISTEMA D’ABASTAMENT DEL MUNICIPI
Com ja s’ha comentat al punt anterior, la gestió del sistema d’abastament d’aigua al municipi de
Tortosa recau en l’empresa EMSP, SL. S’adjunta a aquest document (vegeu el recull de figures, a
les pàgines següents) l’esquema del sistema d’abastament municipal facilitat per l’EMSP, SL.
5.1.3.1 Captació
Segons les dades facilitades per l’EMSP, SL, l’aigua potable del municipi de Tortosa prové de:
- 10 pous: Pou B1-Sta. Clara, Pou B2-Residència, Pou B3-Residència, Pou B Pou del Carme,
Pou Jesús, Pou Campredó 1, Pou Campredó 2, Pou Reguers, Pou Bítem i Pou Vinallop.
- El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT): El Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT)
subministra part de l’aigua del Polígon Industrial Catalunya Sud.
Els 10 pous són captacions de titularitat municipal i es detallen a la taula següent, tot
especificant la seva localització i estat actual segons dades de l’any 2008.
Taula 5.1.
Característiques de les captacions subterrànies pròpies de Tortosa
Captacions
Subterrànies
(1)
Cabal nominal
(litres/segon)
Cabal
derivat
(m³/any) jul
2007-juny
2008
Previsió
Cabal
derivat
(m³/any) jul
2008-jun
2009
Profunditat
del pou (m)
Potència
instal·lada
(CV)
Grups
d'elevació
Alçada
manomètrica
d'elevació (m)
Pou 1 de
Santa Clara
----- 605.748 584.488 28 80,0 ----- 34,95
Pou 2 de
Residència
----- 1.448.629 1.397.787 28 150,0 ----- 49,15
Pou 3 de
Residència
----- 965.752 931.857 26 150,0 ----- 49,15
Pou del
Carme
----- 0 0 198 80,0 ----- 56,00
Pou 1 de
Campredó
----- 260.996 251.836 30 150,0 ----- 32,00
Pou 2 de
Campredó
----- 177.955 171.709 30 150,0 ----- 32,00
Pou de Jesús ----- 484.483 467.479 60 20,0 ----- 63,00
Pou de Bitem ----- 177.740 171.502 145 20,0 ----- 70,00
Pou de
Reguers
----- 117.864 113.727 124 50,0 ----- 119,00
Pou de
Vinallop
----- 31.868 30.750 400 5,5 ----- 66,00
Totals 4.271.035 4.121.135 855,5
Font: EMSP, SL, 2008.
255

El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) abasta el dipòsit semisoterrat del Polígon Industrial
Catalunya Sud. Veiem-ho amb més detall a la taula següent:
Taula 5.2.
Característiques de les captacions alienes a Tortosa
Procedència de
l'aigua
Proveïdor
Cabal nominal
contractat
(m³/any)
Cabal derivat
(m³/any) jul 2007-
juny 2008
Previsió Cabal derivat
(m³/any) jul 2008-jun
2009
Consorci daigües
de Tarragona
CAT 26.678 3.907 26.678
Totals 26.678 3.907 26.678
Observacions
Punt recepció;
Dipòsit TM Aldea
Font: EMSP, SL, 2008.
Segons l’EMSP, SL, els cabals totals de subministrament (de les captacions municipals i del
Consorci d’Aigües de Tarragona, CAT) al municipi són els que es detallen a continuació:
Taula 5.3.
Cabals de subministrament (de les captacions municipals i del CAT) a Tortosa
Subministrament
Cabal derivat (m³/any) jul
2007-juny 2008
Previsió Cabal derivat
(m³/any) jul 2008-jun
2009
Captacions municipals 4.271.035 4.121.135
CAT 3.907 26.678
TOTAL 4.274.942 4.147.813
Font: EMSP, SL, 2008.
El descens de cabal derivat previst per al període juliol 2008-juny 2009 respecte del cabal derivat
durant el període juliol 2007-juny 2008 es deu a les millores realitzades en la xarxa, bàsicament.
Per altra banda, segons les dades del Registre d’Aigües de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), al
municipi de Tortosa són 184 les concessions i aprofitaments d’aigües destinats a abastament,
ús industrial, reg i ús agrícola o ús domèstic i altres, tal i com es pot apreciar a la taula següent,
on s’especifiquen també els volums concedits:
256

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 5.4.
Dades de les concessions i aprofitaments d’aigües del municipi de Tortosa
Ús Abastament Agrícola Domèstic Industrial Ramader Altres Total
Número de
captacions
14 136 21 8 3 2 184
Volum anual
(m3/any)*
122.138 2.707.537 119.574 1.517.100 8.855 s.d. 4.875.204
* Cal tenir en compte que el volum concedit no és una dada disponible per a tots els aprofitaments i concessions i, per tant,
cal puntualitzar que les dades dels volums d’aquesta taula han estat calculats a partir de les dades disponibles dels volums
concedits.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua i de l’EMSP, SL, 2008.
Es destaca l’elevat grau d’autosuficiència de recursos hídrics que van a xarxa (procedents de
pous propis), així com la importància de captacions pròpies que no van a xarxa. Així mateix, es
destaca la importància de l’ús agrícola de les captacions pròpies, que representa el 55,5% del
volum anual d’aigua extreta.
Cal dir, però, que l’existència de captacions no inscrites a cap registre és habitual a Catalunya i,
per tant, també pot ser-ho a Tortosa.
5.1.3.2 Potabilització
Segons dades de l’EMSP, SL, únicament es fa desinfecció amb hipoclorit a tots els punts de
subministrament que gestiona l’EMSP, SL, és a dir, els pous municipals. Això es fa seguint la
normativa que estableix els criteris sanitaris de l’aigua d’abastament, que és el Reial Decret
140/2003.
5.1.3.3 Xarxa de distribució
Actualment, la xarxa de distribució d’aigua de Tortosa abasteix un total de 39.862 persones
(segons dades de l’EMSP, SL, de 2008), i es divideix en les zones següents: nucli urbà de Tortosa,
Jesús, Campredó (inclòs el Polígon Industrial Baix Ebre), els Reguers, Bítem, Vinallop i Polígon
Industrial Catalunya Sud.
La xarxa de distribució del municipi de Tortosa està integrada per 114 km de canonades,
gestionades per l’EMSP, SL; i disposa de 12 dipòsits.
257

Taula 5.5.
Dipòsits a Tortosa
Dipòsit
Zona
Tipus de
dipòsit
Volum
(m3)
Diferència de
cota des de
captació (m)
Residència Tortosa Semisoterrat 6.000 40,15
Santa Clara Tortosa Semisoterrat 625 29,95
“La Torre” Tortosa Elevat 60 63,25
Mig Camí Tortosa 425 102,50
Plà d’Avaria Tortosa 5 10,75
Dipòsit
semisoterrat
Campredó Semisoterrat 13.000 14,00
Dipòsit elevat Campredó Elevat 500 31,00
Jesús Jesús Elevat 95 13,00
Els Reguers Els Reguers Semisoterrat 600 1,00
Bítem Bítem Semisoterrat 500 1,00
Vinallop Vinallop Elevat 150 17,00
Dipòsit
semisoterrat
Polígon
Catalunya
Sud
Semisoterrat 1.000 -
Observacions
Rep aigua de la xarxa de distribució i
dels pous B2-Residència, B3-
Residència i B Pou del Carme; i
subministra aigua al nucli de Tortosa.
Rep aigua de la xarxa de distribució i
del pou B1-Santa Clara; i subministra
aigua al nucli de Tortosa.
Rep aigua del pou B1-Santa Clara i del
dipòsit Santa Clara; i subministra aigua
al nucli de Tortosa.
Rep aigua del dipòsit “La Torre”; i
subministra aigua al nucli de Tortosa.
Rep aigua dels pous Campredó 1 i
Campredó 2, de la xarxa de distribució
al Polígon; i subministra aigua al dipòsit
elevat de Campredó, que la distribueix
a Campredó.
Rep aigua del Dipòsit semisoterrat de
Campredó i de la xarxa de distribució al
Polígon; i subministra aigua a
Campredó.
Rep aigua del pou Jesús 1 i
subministra aigua a Jesús.
Rep aigua del pou Reguers i
subministra aigua als Reguers.
Rep aigua del pou Bítem i subministra
aigua a Bítem, Colònia Gasol i Santa
Rosa
Rep aigua del pou Vinallop i
subministra aigua a Vinallop.
Rep aigua del CAT i subministra aigua al
Polígon Industrial Catalunya Sud.
Font: EMSP, SL, 2008.
258

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 5.6.
Altres característiques dels dipòsits de Tortosa
Dipòsit
Estat de conservació
Filtracions i altres
pèrdues, altres
incidències
Existeix Comptador a
l'entrada de cada
dipòsit de capçalera
Existeix Comptador a
la sortida de cada
dipòsit de capçalera
Residència ÒPTIM NO SÍ SÍ
Santa Clara ÒPTIM NO SÍ SÍ
Mig Camí ÒPTIM NO SÍ SÍ
“La Torre” ÒPTIM NO SÍ SÍ
Dipòsit semisoterrat
ÒPTIM NO SÍ SÍ
Campredó (PIBE)
Dipòsit elevat
Campredó (PIBE)
ÒPTIM NO SÍ SÍ
Jesús ÒPTIM NO NO SÍ
Els Reguers ÒPTIM NO NO SÍ
Bítem ÒPTIM NO NO SÍ
Vinallop ÒPTIM NO NO SÍ
Font: EMSP, SL, 2008.
El volum total dels dipòsits de la xarxa és de 22.955 m 3 .
Tenint en compte que el consum mig diari al municipi és de 6.894,64 m 3 /dia i la capacital total
dels dipòsits, tindriem que es pot emmagatzemar l’aigua de 3,3 dies, que es considera suficient
per casos d’avaries en l’abastament en alta, etc.
La xarxa també disposa de 9 instal·lacions de pressió i reelevació. Són les següents:
259

Taula 5.7.
Instal·lacions de pressió i reelevació a Tortosa
Denominació Zona Origen Destinació
Grup "la
Torre"
Simpàtica 1
Simpàtica 2
Plà d'Abaria
Grup elev.
Polígon
Grup press
Polígon
Grup impulsió
Grup de
Jesús
Grup de
Reguers
Font: EMSP, SL, 2008.
TORTOSA
TORTOSA
TORTOSA
TORTOSA
CAMPREDÓ
CAMPREDÓ
POL IN CAT
SUD
JESÚS
REGUERS
Dipòsit de "la
Torre"
Dipòsit de "la
Torre"
Dipòsit de "la
Torre"
Dipòsit Plà
d'Avaria
Dipòsit
semisoterrat
Dipòsit
semisoterrat
Dipòsit TM
Aldea
Dipòsit de
Jesús
Dipòsit
semisoterrat
Dipòsit de
Mig Camí
Dipòsit de
Mig Camí
Dipòsit de
Mig Camí
Xarxa
general
Dipòsit
elevat
Cabal
nominal
(l/segon)
Cabal elevat
(m3/any) jul
2007-jun
2008
Potència
instal·lada
(Cv)
Alçada
manomètrica
d'elevació
(mts)
---- 126.158 10+10 20,5
---- 100.926 25 47,3
---- 40.370 25 60,5
---- 12.412 2,5 x 2 20,0
---- 219.476 70 x 2 17,0
Xarxa 219.476 10 x 2 17,0
Xarxa
general
Xarxa
general
Xarxa
general
---- 3.907 35+60+60 50,0
---- 484.483 5 x 2 15,0
---- 117.864 5 x 3 15,0
A continuació podem veure la xarxa de distribució del nucli i les pedanies de Tortosa, amb els
pous, dipòsits i instal·lacions de pressió i reelevació corresponents:
260

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 5.2. Xarxa de distribució del nucli de Tortosa
Font: EMSP, SL, 2008.
Figura 5.3. Xarxa de distribució de Jesús
Font: EMSP, SL, 2008.
261

Figura 5.4. Xarxa de distribució de Campredó
Font: EMSP, SL, 2008.
Figura 5.5. Xarxa de distribució dels Reguers
Font: EMSP, SL, 2008.
262

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 5.6. Xarxa de distribució de Bítem
Font: EMSP, SL, 2008.
Figura 5.7. Xarxa de distribució de Vinallop
Font: EMSP, SL, 2008.
263

Figura 5.8. Xarxa de distribució del Polígon Catalunya Sud
Font: EMSP, SL, 2008.
Els materials emprats en la xarxa són els següents:
- les canonades per a la conducció de l’aigua fins a dipòsit són de fibrociment (FC),
polietilè d’alta densitat (PEAD), polivinil de clorur (PVC) i ferro (FE);
- les canonades de la xarxa de distribució són de polietilè (PE), FC, PVC, PEAD i altres
(sense especificar).
A continuació podem veure les característiques de les conduccions per zones:
Taula 5.8.
Característiques de les conduccions fins a dipòsit (en alta)
Zona Material Diàmetre (mm) Llargada (Km)
Santa Clara FC 200 0,738
Tortosa Residència (Parc) FC 350 0,752
Residència (Carme) PEAD 200 0,100
Campredó Semisoterrat FC 350 0,745
Jesús Elevat FC 90 0,078
Bítem Semisoterrat PEAD 125 0,095
Reguers Semisoterrat PVC 125 0,134
Vinallop Elevat FE 63 0,057
Total llargada 2,699
Font: EMSP, SL, 2008.
264

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 5.9.
Característiques de les conduccions de distribució
Zona Material Diàmetre (mm) Llargada (Km)
PE =100 11,878
FC =100 5,929
PVC =100 8,398
Altres =100 0,000
PEAD =100 9,205
Pedanies Xarxa FC =100 4,845
PVC =100 2,927
Altres =100 0,000
Total llargada 113,840
Font: EMSP, SL, 2008.
A continuació es detalla la informació disponible de les canonades de la xarxa del municipi de
Tortosa, agrupant-les segons el sistema hidràulic:
- Tortosa: La xarxa de distribució del nucli de Tortosa és de polietilè, fibrociment i PVC.
- Pedanies: La xarxa de distribució de les diferents pedanies del municipi és de polietilè
d’alta densitat, fibrociment i PVC.
265

Taula 5.10. Cabals registrats i facturats a Tortosa
Cabals registrats (m3) Cabals facturats (m3)
CONSUM DOMÈSTIC Real 07/08 Previst 09 Real 07/08 Previst 09
Bloc 1 990,031 999,931 990,031 999,931
Bloc 2 66,629 67,295 66,629 67,295
Bloc 3 30,626 30,932 30,626 30,932
Bloc 4 14,483 14,628 14,483 14,628
Bloc 5 10,658 10,765 10,658 10,765
CONSUM COMERCIAL
Bloc 1 64,983 65,633 64,983 65,633
Bloc 2 17,188 17,360 17,188 17,360
Bloc 3 21,689 21,906 21,689 21,906
Bloc 4 19,335 19,528 19,335 19,528
Bloc 5 69,175 69,867 69,175 69,867
CONSUM INDUSTRIAL
Bloc 1 25,424 25,678 25,424 25,678
Bloc 2 8,179 8,261 8,179 8,261
Bloc 3 12,446 12,570 12,446 12,570
Bloc 4 17,743 17,920 17,743 17,920
Bloc 5 80,569 81,375 80,569 81,375
CONSUM HOSPITALARI
Bloc 1 360 360 360 360
Bloc 2 216 216 216 216
Bloc 3 90,080 90,080 90,080 90,080
CONSUM INDUSTRIAL ESPECIAL
Bloc 1 17,264 17,264 17,264 17,264
Bloc 2 196,316 196,316 196,316 196,316
CONSUM MIG CAMÍ
Bloc 1 29,468 29,468 29,468 29,468
Bloc 2 6,632 6,632 6,632 6,632
Bloc 3 7,155 7,155 7,155 7,155
Bloc 4 5,993 5,993 5,993 5,993
Bloc 5 3,939 3,939 3,939 3,939
Subcomptatge 5% 90,329 91,054
Consums municipals no controlats (Total 10% volum a xarxa 213,914 201,201
menys consums municipals controlats)
AFORAMENTS (*) 405,720 432,960 405,720 432,960
Totals 2,516,544 2,546,287 2,212,301 2,254,032
Total general 2,516,544 2,546,287 2,212,301 2,254,032
(*) Cabals suposats, calculats a raó de 40 m3/abonat/mes
Font: EMSP, SL, 2008
266

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 5.11. Eficiència de la xarxa d’abastament municipal de Tortosa
Any Aigua en alta (m3/any) Aigua registrada (m3/any) Rendiment de la xarxa (%)
2003 5.932.838 1.432.085 24
2004 5.166.613 1.582.159 31
2005 4.616.295 1.697.505 37
2006 4.601.945 1.915.756 42
2007 4.674.036 2.467.656 53
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’EMSP, SL, 2008.
Segons la taula anterior, veiem que els rendiments de la xarxa de distribució han anat
augmentant de forma significativa al llarg dels darrers anys. De totes formes, es pot continuar
millorant el rendiment. Per part de l’EMSP, SL, es continua la millora del rendiment basant-se en la
detecció de fuites d’aigua, detecció de fraus i en la substitució de xarxa obsoleta.
5.1.3.4 Subministrament d’aigua potable
En total, al municipi de Tortosa, el juny de 2008, hi ha 14.703 abonats, dels quals 13.734 tenen
comptador i 969 són amb aforament. Segons la tipologia, els abonats es distribueixen tal i com es
mostra a continuació:
Taula 5.12. Nombre de contractes segons tipologia a Tortosa (juny de 2008)
Tipologia Aforament Comptador Total
Domèstic 969 11.914 12.883
Comercial 0 1.043 1.043
Industrial 0 279 279
Mig camí 0 305 305
Hospitalaris 0 2 2
Municipals 0 191 191
TOTAL 969 13.734 14.703
Font: EMSP, SL, 2008.
267

Taula 5.13. Nombre de contractes sense comptador (juny de 2008)
AFORAMENTS Real Inc 08-07 Previsió
Domèstic tipus A 74 0,9367 69
Domèstic tipus B 192 0,8458 162
Domèstic tipus C 695 0,8591 597
Domèstic tipus comunitat d'abonats s/c 8 0,8889 7
Totals 969 835
Font: EMSP, SL, 2008.
Taula 5.14. Nombre de contractes amb comptador (juny de 2008)
AMB COMPTADOR Real Inc 08-07 Previsió
Domèstic 11.914 1,0146 12.087
Comercial 1.043 1,0621 1.108
Industrial 279 1,0898 304
Mig Camí 305 1,0410 317
Hospitalari 2 1,0000 2
Industrial especial 191 1,0552 202
Totals 13.734 14.020
Font: EMSP, SL, 2008.
Taula 5.15. Nombre d’abonats segons tipologia a Tortosa
Sector Nombre d'abonats 2007 Nombre d'abonats 2008
I.10.1-Domèstic 13.042 13.205
I.10.2-Industrial 1.186 1.302
I.10.3-Serveis 86 183
I.10.4-Institucional
I.10.5-Ramaderia
I.10.7- Agricultura
I.10.6-Total 14.314 14.690
Font: EMSP, SL, 2008.
Segons dades de l’EMSP, SL, es tendeix a la reducció dels aforaments i a la implantació de
comptadors. Això faria que es minimitzés el malbaratament del recurs, la qual cosa succeeix
sobretot en aquells habitatges amb aforament.
268

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
5.1.4 QUALITAT DE L’AIGUA I CONSUM
5.1.4.1 Qualitat de l’aigua: analítiques i control
La normativa bàsica d’aplicació en el servei d’abastament d’aigua potable és a nivell estatal, i
està inclosa en el Real Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris
sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà, d’harmonització amb la Directiva 98/83/CE de
3 de novembre. En aquesta normativa es fixa que totes les aigües destinades a consum humà
han de satisfer els criteris de qualitat de l’annex I i completats amb proves analítiques i de les
seves corresponents metodologies dels annexos IV i V. Aquesta normativa deroga el RD
1138/1990 de 14 de setembre i fixa les normes tècnico-sanitàries per a la captació, tractament,
distribució i control de qualitat de les aigües de consum públic.
El RD 140/2003 fixa en diversos annexos els (1) paràmetres i valors paramètrics que han de
complir les aigües potables:
Annex A.-Paràmetres microbiològics.
Annex B.-Paràmetres químics que es controlen, segons les especificacions del producte.
Annex C.-Paràmetres indicadors.
Annex D.-Radioactivitat.
Així com (2) les normes UNE-EN de substàncies utilitzades en el tractament d’aigua de consum
humà, (3) dades dels laboratoris de control de la qualitat de l’aigua de consum humà, (4) els
mètodes d’assaig:
A.-Paràmetres pels quals s’especifica els mètodes d’assaig.
B.-Paràmetres pels quals s’especifiquen les característiques dels resultats.
C.-Paràmetres pels quals no s’especifica cap mètode d’assaig.
i (5) la periodicitat i nombre mínim de mostres de cada sistema d’abastament, segons el nombre
d’habitants abastats.
La xarxa de Tortosa proveeix d’aigua a una població de 39.862 habitants (amb 14.703 abonats),
a data juny de 2008.
Segons dades de l’EMSP, SL, únicament es fa desinfecció amb hipoclorit a tots els punts de
subministrament que gestiona l’EMSP, SL, és a dir, els pous municipals.
Anualment s’estableix un pla, consensuat amb l’Agència de Protecció de la Salut, del Departament
de Salut de la Generalitat de Catalunya, per a la realització d’analítiques de l’aigua injectada a la
xarxa d’abastament. Així, aquestes analítiques són de 3 tipus:
- Completes (es mesuren prop de 40 paràmetres)
- De control
269

- D’aixetes a l’usuari (es mesuren els mateixos paràmetres que a les de control i a més
paràmetres com plom, ferro, coure o crom; aquestes analítiques es realitzen en
habitatges de més de 20 anys d’antiguitat)
A més, el Reial Decret 140/2003 obliga al control organolèptic. Això es fa dues vegades a la
setmana i es mesura olor, color, gust i terbolesa de l’aigua.
Paral·lelament, en col·laboració amb l’Agència de Protecció de la Salut, s’analitza diàriament el
clor. Això es fa en 19 punts de mostreig.
Les analítiques es fan directament des de l’EMSP, SL, en col·laboració amb un laboratori
homologat per l’ENAC.
Segons dades de l’EMSP, SL, hi ha molt poques incidències i, quan n’hi ha alguna, cal fer una
contraanàlisi en 24 hores i aquesta segona contraanàlisi sempre ha donat resultats satisfactoris.
Hi ha una supervisió de tot el procés de mesurament de la qualitat de l’aigua per part de l’Agència
de Protecció de la Salut.
Segons certificat de l’Agència de Protecció de la Salut de 27 de juny de 2008, l’aigua
subministrada als nuclis urbans de Tortosa, Jesús, Reguers, Bítem, Vinallop, Campredó, Polígon
Industrial Baix Ebre i Polígon Industrial Catalunya Sud, i gestionada per l’Empresa Municipal de
Serveis Públics, SL, es qualifica, en tots els casos, com apta per al consum, per la qual cosa es
considera sanitàriament satisfactòria.
Cal dir que la qualitat de l’aigua procedent de captacions pròpies no és responsabilitat de l’EMSP,
SL.
5.1.4.2 Consum d’aigua
a) Aigua posada en xarxa
El volum d’aigua en alta per al municipi, per al període 2003-2007, és el que es mostra a la taula
següent:
270

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 5.16. Volum d’aigua posada en xarxa a Tortosa (2003-2007)
Any Volum en alta (m3/any)
2003 5.932.838
2004 5.166.613
2005 4.616.295
2006 4.601.945
2007 4.674.036
Font: EMSP, SL, 2008.
Veiem, per tant, que de l’any 2003 a l’any 2007 s’ha produït un descens en el volum d’aigua
posada en xarxa del 21,2%.
b) Aigua facturada
Pel que fa a l’aigua facturada al municipi de Tortosa, durant el període 2003-2007, les dades
evidencien que el consum ha augmentat un 72,3%, dels 1.432.085 m 3 l’any 2003 fins als
2.467.656 m 3 l’any 2007.
Taula 5.17. Consum d’aigua potable: total a Tortosa (2003-2007)
ANY
TOTAL
(m3/any)
2003 1.432.085
2004 1.582.159
2005 1.697.505
2006 1.915.756
2007 2.467.656
Font: EMSP, SL, 2008.
Segons les dades corresponents a l’any 2007 el consum més elevat d’aigua es destina a ús
domèstic, el 43%. Pel mateix període, la resta d’usos es distribueixen el consum tal i com es
mostra a la figura següent.
271

Figura 5.9. Usos de l’aigua (facturada i no facturada) a Tortosa (2007)
Domèstic
Comercial
24%
4%
0%
2%
9%
4%
6%
8%
43%
Industrial
Hospitalaris
Industr. esp. i
municipal
Mig Camí
Organismes oficials
amb comptador
Subcomptatges
Aforaments
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’EMSP, SL.
Segons les dades disponibles, els cabals consumits a Tortosa durant les primeres 38 setmanes
de l’any 2008 són els que es recullen a la gràfica i a la taula següents:
272

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 5.10. Consums d’aigua a Tortosa (setmanes 1 a 38 de 2008)
100,000
90,000
80,000
70,000
60,000
m3
50,000
40,000
30,000
20,000
10,000
0
Totals
1
4
7
10
13
16
19
22
25
28
31
34
37
Setmanes 2008
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’EMSP, SL.
Taula 5.18. Consums d’aigua a Tortosa (setmanes 1 a 38 de 2008)
Zona Total (m3) Mitjana setmanal (m3) Mitjana diària (m3)
Tortosa 2.073.419 54.564 7.795
Jesús 356.766 9.389 1.341
Campredó 260.264 6.849 978
Bítem 111.610 2.937 420
Reguers 91.190 2.400 343
Vinallop 16.517 435 62
Totals 2.909.766 76.573 10.939
Font: EMSP, SL, 2008.
De les dades anteriors es conclou que la demanda d’aigua al municipi de Tortosa té uns màxims
que es corresponen amb el període vacacional més habitual (juliol i agost). A la vegada es pot
diferenciar un període de l’any, que s’estén des del mes de juny fins al mes de setembre, durant
el qual la demanda d’aigua setmanal supera els 75.000 metres cúbics, sensiblement per sobre
de la demanda corresponent a la resta de l’any.
c) Consum d’aigua municipal
Segons dades de l’EMSP, SL, fins l’any 2008, no hi havia comptadors a la xarxa municipal. L’any
2008 hi ha 181 comptadors. Aquests es troben a totes les dependències municipals, fonts
públiques, reg, etc.
273

Per a ús industrial especial i ús municipal, les tarifes són les de la taula següent:
Taula 5.19. Tarifes per a ús industrial especial i municipal (2008)
Tarifa Cost unitari (€/m3)
D’1 a 15 m3/mes 0,269
Més de 15 m3/mes 0,395
Font: EMSP, SL, 2008.
d) Càlcul del consum d’aigua per persona i dia
Segons dades de l’EMSP, SL, per aquest càlcul s’ha tingut en compte l’article 12 del Decret
84/2007 d’adopció de mesures excepcionals i d’emergència en relació amb la utilització dels
recursos hídrics (“Decret de sequera”).
Es disposa de les dades corresponents a l’últim trimestre de l’any 2007 i als 3 primers trimestres
de l’any 2008.
La població base del municipi considerada és la suma de la població servida més la població
estacional.
La població servida del municipi és la següent:
Taula 5.20. Població servida del municipi
Període
Habitants
4t trimestre 2007 39.859
1r trimestre 2008 39.862
2n trimestre 2008 39.645
3r trimestre 2008 39.108
Font: EMSP, SL, 2008.
La població estacional considera el següent, per tot el període:
- Edificacions de segona residència: quatre habitants per residència.
1421 vivendes de segona residència segons Institut Nacional d’Estadística
1421 x 4 = 5.684
- Hotels i pensions: un habitant per plaça
459 places hoteleres a tota Tortosa segons padró EMSP, SL
459 x 1 = 459
Població estacional = (5.684 + 459) x 0,4 = 2.457 habitants
274

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Així, la població base del municipi és la següent:
Taula 5.21. Població base del municipi
Període Població servida (hab.) Població estacional (hab.) Població base (hab.)
4t trimestre 2007 39.859 2.457 42.316
1r trimestre 2008 39.862 2.457 42.319
2n trimestre 2008 39.645 2.457 42.102
3r trimestre 2008 39.108 2.457 41.565
Font: EMSP, SL, 2008.
En quant a l’aigua consumida, per fer el càlcul, cal restar els grans consumidors que, en el cas de
Tortosa, són els centres sanitaris, les residències juvenils, els establiments hotelers, els centres
comercials, els centres docents, el Parc de Bombers i el Polígon Industrial Baix Ebre.
Volums
subministrats a
xarxa (m3/dia)
Taula 5.22. Consum per càpita
Consum de grans
consumidors
(m3/dia)
Població base (hab.)
Consum per càpita
(litres per habitant i
dia)
4t trimestre 2007 12.653 889,15 42.316 278
1r trimestre 2008 10.951 891,10 42.319 237
2n trimestre 2008 10.839 931,00 42.102 235
3r trimestre 2008 11.393 1.172,50 41.565 245
Font: EMSP, SL, 2008.
El Decret 84/2007 estableix com a dotació màxima 270 l/hab/dia. Per tant, durant el quart
trimestre de 2007, el municipi de Tortosa es troba 8 l/hab/dia per sobre del màxim establert.
Durant els 3 primers trimestres de 2008, s’està entre 25 i 35 l/hab/dia per sota del màxim
establert.
5.1.4.3 Declaracions d’ús i consum de l’aigua (DUCA)
En aquest apartat es reflecteixen les principals dades d’interès en relació a les declaracions
efectuades a l’Agència Catalana de l’Aigua per part de les empreses ubicades en el terme
municipal de Tortosa. En aquestes declaracions hi figuren els respectius cabals declarats ja
siguin d’aigua de la xarxa d’abastament municipal com de fonts pròpies.
275

Taula 5.23. Relació de declaracions abreujades (2008)
Cabal abastat declarat (m3/any)
Xarxa
Fonts pròpies
18.094 28.543
Font: Agència Catalana de l’Aigua, 2008.
Taula 5.24. Relació de declaracions bàsiques (2008)
Cabal abastat declarat (m3/any)
Xarxa
Fonts pròpies
119.151 3.233.398
Font: Agència Catalana de l’Aigua, 2008.
5.1.5 SANEJAMENT
L’ens responsable del sanejament a Catalunya ha estat fins l’any 1998 la Junta de Sanejament,
entitat adscrita al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i, actualment, ho
és l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
El sanejament de Tortosa s’emmarca, com el de la totalitat de municipis de Catalunya, en el Pla
de sanejament de Catalunya (Resolució de 21 de juny de 1996), desenvolupat pel Programa de
sanejament d'aigües residuals urbanes 2005 -PSARU 2005- (Resolució MAH/2370/2006, de 3 de
juliol); així com altres normatives d’àmbit territorial.
Hi ha altres normatives de caràcter important a Catalunya, com el Decret 328/1988, d’11
d’octubre, d’aqüífers protegits o el Decret 283/1998, de 21 d’octubre, de designació de zones
vulnerables a la contaminació per nitrats. En relació al municipi de Tortosa, l’aqüífer de la Plana de
l’Ampolla-Perelló-l’Ametlla de Mar és un dels aqüífers protegits delimitat pel Decret 328/1988.
Finalment el Decret 83/1996, de 5 de març, sobre mesures de regularització d’abocaments
d’aigües residuals, afecta als particulars i activitats econòmiques que aboquen les seves aigües
directament al domini públic hidràulic.
Així mateix, en matèria de gestió i tractament de les aigües residuals, en el moment que es
redacta el present document, l’Ajuntament de Tortosa es troba en procés d’aprovació de
l’Ordenança reguladora del règim jurídic d’intervenció administrativa dels abocaments d’aigües
residuals a xarxa indirecta connectada al riu Ebre. Recordem que el Reial Decret-Llei 4/2007, de
13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei d’Aigües, aprovat pel Reial Decret Legislatiu
1/2001, de 20 de juliol, dóna les competències d’autorització d’abocament d’aigües residuals a
xarxa de sanejament gestionada per ens locals, als mateixos ens locals. Així, aquesta Ordenança
posa els límits qualitatius i les condicions que hauran de complir els abocaments a xarxa
indirecta.
276

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Els abocaments
Els abocaments d’aigües residuals poden ser de 3 tipus: abocaments directes a llera pública,
abocaments a la xarxa municipal de clavegueram i abocaments a xarxa indirecta.
Actualment, la majoria de particulars i establiments de Tortosa que estan abonats a la xarxa
d’abastament municipal estan connectats al sistema públic de sanejament, segons la informació
facilitada per l’EMSP, SL. Ara bé, també hi ha pedanies del municipi que no estan connectades a la
xarxa de sanejament per la qual cosa aboquen directament a llera pública o ho fan a xarxa
indirecta connectada al riu Ebre. Així, els Reguers o Campredó no estan connectats a la xarxa de
sanejament. Segons el PSARU 2005, no es preveu executar la connexió a la xarxa de sanejament
fins al període 2012-2014.
A continuació podem veure una taula amb les empreses l'activitat dels quals disposen d'una
fossa sèptica i aboquen les seves aigües residuals generades mitjançant camió-cisterna a l'EDAR
de Tortosa-Roquetes. Totes les fosses, són controlades i inspeccionades per l'Agència Catalana
de l’Aigua.
277

Taula 5.25. Relació de fosses sèptiques que aboquen a EDAR (2008)
Nom (Activitat) CCAE Població Inici Permís Última inspecció
PRODUCTOS PUIG, S.L. DA1513 TORTOSA 23/11/2007 21/02/2008
SERVICIO AUTOMOTO
SA ( SAMSA )
GG502
TORTOSA
MIQUEL ALIMENTACIO,
SA
GG52111 TORTOSA 01/06/2004
PLASTICOS CASTELLA DH2522 TORTOSA 12/04/2005
AUTOVULCANITZATS
EUROPA
GG503 TORTOSA 03/10/2002
RESTAURANT
JULIVERT
HH553 TORTOSA 02/01/2004
LO MOLI DE LA JORDIA
( CASA DE PAGÈS)
HH55233 TORTOSA 27/08/2004
BAIX EBRE MOTOR S.A GG502 TORTOSA 10/05/2006
CARSA TORTOSA (
ALIANÇA)
NN8511 TORTOSA 10/05/2006
GARCIA RODRIGUES
FERRETERIA
GG51541 TORTOSA 10/06/2006
DOMENECH
CODORNIU S.L
DN371 TORTOSA 15/02/2007
SERVIBENZI, SL
JAUME MUÑOZ
LASIERRA (ESTACIÓ
GG505 TORTOSA 14/04/2008 23/10/2006
SERVEI REMOLINS)
Nom (Activitat) CCAE Població Data d'Inici Última inspecció
LEAR ROQUETES 10/05/2006
AJUNTAMENT DE
ROQUETES
ROQUETES 12/04/2005
JOSE FORES VIDAL ROQUETES 19/04/2006
Nom (Activitat) CCAE Població Data d'Inici Última inspecció
FRUTOS Y PIENSOS
INMACULADA, SA
DA158 RAVAL DE CRIST 29/11/2004
HNOS MELICH, CB DA15411 RAVAL DE CRIST 09/11/2006
MOIBAN ROQUETES SL DN3611 RAVAL DE CRIST 01/02/2007
Font: CODE, 2008.
Per altra banda, l’autorització i control dels abocaments directes a llera pública és competència
de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). En relació als abocaments d’aigües residuals
d’origen industrial, segons la informació facilitada per l’ACA, els expedients d’autorització
d’abocament al municipi de Tortosa són els que es relacionen a la taula següent.
278

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 5.26. Relació de permisos d’abocament d’aigües residuals industrials a Tortosa
Expedient Abocament Observacions
ZAERA CALAF, SA
MONTFRUITS, SAT
COLORES CERAMICOS DE TORTOSA, SA
CELULOSA DE LEVANTE, SA
FORES & CID CANSALADERS, SL
INDUSTRIAS REHAU, SA
OLISEFI, SA
ERCROS INDUSTRIAL, SA
CAFES CIVIT, SA
SANSA DE L'EBRE, SA
TORTOSA ENERGIA, SA
DOMENECH CODORNIU, SL
Infiltració
Infiltració+reg
Llera
Llera
Llera
Llera
Indirecte a llera
Mar
Llera
Infiltració
Indirecte a llera
Infiltració
Aquesta empresa es troba en el límit
amb el municipi de Santa Bàrbara
Al Polígon Industrial Baix Ebre.
Abans, S.A. Polialco. En realitat, no
aboca al mar sinó en zona marítim
terrestre, al riu Ebre
Font: Agència Catalana de l’Aigua i EMSP, SL, 2008.
En relació a la taula anterior, cal dir que, segons dades de l’Ajuntament, amb l’ordenança de
permisos d’abocament a la xarxa indirecta, s’està en una situació transitòria degut a que s’ha
regularitzat i, a mesura que es van revisant els permisos, els passa a donar l’Ajuntament.
Segons l’Ajuntament, es disposa d’una relació d’activitats amb abocament autoritzat de data 29
de maig de 2008:
279

Taula 5.27. Relació d’activitats amb abocament autoritzat
Objecte Raó social Descripció activitat Ubicació Municipi
02004ACT00079 INDUSTRIES REHAU, SA
Transformació plàstic i
Pol. Ind. BE – C/F,
marquesines i abocament
PARC.53
CAMPREDÓ
02004ACT00109 JOSE ALBACAR ALEGRET
Diposits gelats i productes
Pol. Ind. BE – C/A,
alimentaris congelats +
PARC.12
abocament
CAMPREDÓ
02004ACT00170
02004ACT00181
02004ACT00454
02004ACT00474
02004ACT00535
02004ACT00916
DAICOLORCHEM EU, SA
INYECTOMETAL
MAQUINARIA AGRICOLA
INDUSTRIAL, SA
MARMOLES
DECORATIVOS, SA
BAMA GEVE, SA
FLISA CATALUNYA
Fabricació de pigments i
renovació abocaments aigües
residuals
Estampació de metalls i
abocament aigües residuals
Magatzem maquinària
industrial obres públiques i
abocament
Taller de marbre – ampliació -
abocament
Laboratori farmaceutic i
fabricació aposits i adequació i
abocaments aigües resid
Bugaderia industrial i
abocament aigües i canvi No
substancial
02004ACT01450 ARMAT I FERRALLAT, SL Taller serralleria i abocament
02004ACT01466
02004ACT02847
02004ACT02932
02004ACT03242
02004ACT03397
02004ACT03399
02004ACT03454
02004ACT04354
02004ACT04408
02004ACT04454
02004ACT04523
02004ACT04541
CONDUCTAIR SYSTEM, SL
I VENTO VENTILACIONS,
SL
CELULOSA DE LEVANTE,
SA
COMERCIAL FERRANDO,
SL
ESCORXADOR DE
TORTOSA, SA
POLIALCO, SA
PINAR SAT
YKK ESPAÑA, SA
CRISTALES GUARDIOLA,
SA
GARCID, SL
FERRALLATS DE L’EBRE,
SL
RAMON AUDI VENTURA
ARMAT I FERRALLAT, SL
Sistemes climatització i
abocament
Canvi sustancial abocament
d’aigües
Dispensari de medicaments
veterinaris i productes
zoosanitaris i abocament
aigües
Escorxador i abocament
Indústria de producció de
pentaeritritol, trimetilopropano i
formol i abocament
Indústria manipulació fruits i
verdures i abocament
Indústria fabricació cremalleres
i abocament
Autorització abocaments aigües
residuals del Pol. Ind. BE
Taller reparació automòbils i
permís abocament
Fabricació estructures
metàl·liques
Magatzem de pintures i permís
abocament
Manipulació acer corrugat
destinat a construcció i
abocament aigües residuals
Pol. Ind. BE –
PARC.165
Pol. Ind. BE –
PARC.75-76
Pol. Ind. BE – C/A,
PARC.139
Pol. Ind. BE – Av.
Japó, 85
Pol. Ind. BE –
PARC.301-4
Pol. Ind. BE – PARC.36
Pol. Ind. BE – C/H,
PARC.328
Pol. Ind. BE – C/E,
PARC.151
CTRA. C42 DE
TORTOSA A L’ALDEA-
KM 8,5
Pol. Ind. BE –
PARC.114
Pol. Ind. BE –
PARC.177
Pol. Ind. BE – C/A,
PARC.4,5,6,7,8
Ctra. Tortosa-Tivenys,
pk, 4
Pol. Ind. BE
Pol. Ind. BE – Av.
Japó, 90-92
Pol. Ind. BE – PARC.18
Pol. Ind. BE – C/A,
PARC.20
Pol. Ind. BE -
PARC.114
Pol. Ind. BE – C/H,
PARC.148
CAMPREDÓ
CAMPREDÓ
CAMPREDÓ
CAMPREDÓ
CAMPREDÓ
CAMPREDÓ
CAMPREDÓ
CAMPREDÓ
TORTOSA
CAMPREDÓ
CAMPREDÓ
CAMPREDÓ
TORTOSA
CAMPREDÓ
CAMPREDÓ
CAMPREDÓ
CAMPREDÓ
CAMPREDÓ
CAMPREDÓ
02004ACT04664 IND. REHAU, SA Emmagatzematge i muntatge Pol. Ind. BE – Av. CAMPREDÓ
280

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
de peces de plàstic i abocament Japó, 136
02004ACT04686
Taller reparació aparellatge
SERVEIS ELECTRÒNICS
electrònic industrial i
BOIX, SL
abocament
Pol. Ind. BE - PARC.89
02004ACT04691 BRIMUEBLE Fabrica de mobles i abocament
Pol. Ind. BE – Pol. 89
– PARC.2
02004ACT04704 CONSELL COMARCAL BE
Deixalleria muncipal i
Pol. Ind. BE – C/A,
abocament aigües
PARC.1
02004ACT04709
VALLDEPEREZ
INSTAL·LACIONS
TÈCNIQUES, SL
Mobiliari cuina, bany i
abocament
Pol. Ind. BE – C/D,
PARC.65
CAMPREDÓ
CAMPREDÓ
CAMPREDÓ
CAMPREDÓ
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
Tot seguit, podem veure l’inventari d’empreses que aboquen a xarxa de clavegueram. Són
empreses l'activitat de les quals està compresa en les seccions C, D i E de la Classificació
Catalana d’Activitats Econòmiques (CCAE), o que generen abocaments superiors a 6.000 m 3 /any
o bé que són potencialment contaminants. De totes aquestes activitats es du a terme el control i
seguiment de les aigües abocades a la xarxa mitjançant la tasca inspectora.
281

Taula 5.28. Inventari d’empreses que aboquen a la xarxa de clavegueram
Nom (Activitat) CCAE Població Data d'Inici Última inspecció
AGRICOLA INDUSTRIAL
FORÈS
DA15411 TORTOSA En tràmit 14/02/2008
AGUSTÍ SEGARRA
BONET (RENTADOR
GG502 TORTOSA 18/04/2007 03/07/2007
COTXES SABECO)
ALBIOL VILADEVALL OO926 TORTOSA No -
ANTONI BESTRATEN
SANCHEZ
DG24510 TORTOSA Requerit pel CCBE 25/09/2006
ANTONIO VALLES
LLUIS
OO926 TORTOSA 19/04/2007 -
AUTO COL.LECCIO, SL GG502 TORTOSA 30/11/2007 14/12/2006
AUTOMECÀNICA LA
SIMPÀTICA SL
GG502 TORTOSA 15/05/2008 27/12/2006
AUTOMOBILES
TORTOSA, S.A. (
GG50 TORTOSA Requerit pel CCBE 14/12/2006
AUTORSA)
BACALLANERS
SOROLLA CB
DA152 TORTOSA 15/10/2007 21/09/2006
BODEGAS I
DESTILERIAS
DA15912 TORTOSA Requerit pel CCBE 21/09/2006
LEHMANN, SA
CARBURANTS I
LUBRICANTS CIMO SA
EE4022 TORTOSA 05/11/2002 27/06/2008
ESCAIOLES
DECORHABIT, SA
Comerç TORTOSA 09/04/2008 -
ESTACIÓ DE SERVEI
CERVANTES
GG505 TORTOSA Requerit pel CCBE 03/05/2007
ESTACIO DE SERVEI EL
TEMPLE, S.L (ES BAIX
GG505 TORTOSA En tràmit 14/04/2008
EBRE)
ESTACIO DE SERVEI
ESTADI, SL
GG505 TORTOSA 21/07/2004 14/04/2008
ESTACIÓ DE SERVEI
QUATRE CAMINS
GG505 TORTOSA 25/08/2008 25/07/2007
ESTACIO DE SERVEI
SUPERMERCAT
GG505 TORTOSA 21/06/2004 12/06/2008
SABECO
FUSTERIA I
EBENISTERIA L'EBRE DD20301 TORTOSA Requerit pel CCBE 23/10/2006
CB
GARATGE MODERN
JOSÉ MARIA
GG5020 TORTOSA En tràmit 27/05/2008
CHAVARRIA
HOSPITAL VERGE DE
LA CINTA
NN8511 TORTOSA 27/08/2007 24/10/2007
J.GARAU, S.A GG502 TORTOSA 14/01/2004 -
JOSE SALES ANDREU GG503 TORTOSA 29/09/2005 -
JOSEP LLUIS CUELLA
MORA ( BUGADERIA I
OO9301 TORTOSA 16/11/2005 -
NETEJA EN SEC)
JUAN BALLESTER
ROSES, SUCESORES
DA15420 TORTOSA 15/02/2007 23/07/2008
S.A
JUAN JOSE ROIG GG502 TORTOSA No 23/10/2006
282

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
LLEIXÀ
MIGUEL ALBERT
REPARACIÓN CHAPA
GG502 TORTOSA No precisa 03/05/2007
AUTOMÓVIL
MOTOREBRE GG502 TORTOSA 27/08/2007 -
PIENSOS PROCASA SA DA1571 TORTOSA 10/06/2008 15/04/2008
PINTALINE S.L GG502 TORTOSA En tràmit 17/06/2003
PUBLIART TERRES DE
DE222 TORTOSA En tràmit 23/10/2006
L'EBRE, SL
RECICLATGES FORÉS DN371 TORTOSA 10/10/2007 05/06/2007
RENTADOR CID GG502 TORTOSA 21/01/2004 19/10/2006
RENTADOR JOSEP CID GG5020 TORTOSA 21/01/2008 21/05/2008
RESIDENCIA
D'ANCIANS DIOCESAN
ST MIQUEL ARCANGEL
RESTAURACIÓ
RODMAR, SL REST "LO
LLAÜT"
S.A MANUFACTURAS
OPTICAS / INDO
SALAONS I DERIVATS
SL
SANSA DE L'EBRE, SA (
ORUJOSA )
SERRALLERIA SANZ,
SL
SERVIBENZI, SL
JAUME MUÑOZ
LASIERRA ( ESTACIÓ
SERVEI REMOLINS)
HH55234 TORTOSA 11/05/2007 -
HH553 TORTOSA 21/01/2008 -
DL33401 TORTOSA 05/06/2008 -
DA15202 TORTOSA Requerit pel CCBE 21/09/2006
DA15411 TORTOSA 20/09/2007 14/04/2008
DJ2812 TORTOSA 14/10/2002 06/03/2007
GG505 TORTOSA 14/04/2008 23/10/2006
SOLDEBRE, SCCL DA15411 TORTOSA 22/11/2007 14/12/2007
SUCESSORES DE JOSE
Mº BENET, SL
DA1572 TORTOSA Requerit pel CCBE 04/01/2007
TINTORERIA MODERNA OO9301 TORTOSA 09/10/2007 -
TREBALLS METÀL.LICS
I COMPLEMENTS,
SCCL
DJ28 TORTOSA 27/02/2003 -
VELYUS, CB OO926 TORTOSA 18/05/2007 -
Nom (Activitat) CCAE Població Data d'Inici Última inspecció
JULIO SANCHEZ
GARRRIDO
JOAQUIN VICENTE
VILA VILADEVALL (VV
RACING
ELECTROMECÀNICA J.
VILA)
DJ28120 JESÚS 30/11/2007 -
GG5020 JESÚS 16/05/2008 -
Nom (Activitat) CCAE Població Data d'Inici Última inspecció
ARASA ALUMINIS DJ28120 ROQUETES 19/04/2007
AUTO CATALUNYA, SL
(CHEVROLET)
GG502 ROQUETES 21/01/2008 03/05/2007
ELECTROMECANICA
LLUM VERD
GG502 ROQUETES Requerit pel CCBE 11/04/2006
ELECTROMETALL DJ28 ROQUETES En tràmit -
ESTACIO DE SERVEI
MONTEPIO DE XOFERS
DE TORTOSA
GG505 ROQUETES 20/09/2007 21/11/2007
FABREGUES GG50 ROQUETES 15/02/2007 -
283

MOTORSPORTS
FILAMAN ROQUETES Comerç 25/04/2005
ICEBERG 33, SL DA15201 ROQUETES 30/11/2007 03/05/2007
INDUSTRIAS DE
ÓPTICA, S.A.U. /
TÉCNICA,
INVESTIGACIÓN Y
ROQUETES 30/07/2004 02/02/2007
CONTTROL ( TECINCO
S.A)
JOAN CID CURTO DA15333 ROQUETES 21/01/2008 29/12/2006
PENTRILO, S.A DN36620 ROQUETES 04/06/2007 11/04/2006
PINTAULAV S.L GG502 ROQUETES 31/10/2006 12/02/2007
PNEUMÀTICS F.
MESTRE, SL
GG5020 ROQUETES 16/04/2008 07/02/2007
PRODUCTOS PINTURAS
TARRAGONA 2000
ROQUETES 12/12/2006 08/02/2006
RENTAT DE VEHICLES
BRAVO ( JOAN ORO
GG5020 ROQUETES En tràmit 05/02/2007
CORAL)
SOFEGAR, SL DN36620 ROQUETES 30/11/2007 07/02/2007
TALLERES BARBERÀ
S.A
DM34300 ROQUETES 31/10/2006 19/04/2006
Nom (Activitat) CCAE Població Data d'Inici Última inspecció
AUTOINYECCION
RASCON
GG502 RAVAL DE CRIST 15/02/2007
RAMON MASDEU S.L (
MASDEU CERAGRÉS)
GG51533 RAVAL DE CRIST 18/05/2005
Font: CODE, 2008.
A continuació, podem veure la informació relativa a episodis de contaminació o incidències
relacionades amb abocaments incontrolats d’aigües residuals, segons el CODE. Quan es dóna
algun abocament incontrolat es procedeix de la següent manera: en primer lloc, els tècnics del
Consell Comarcal, normalment, reben un avís previ de l'empresa explotadora de l'EDAR de
Tortosa-Roquetes; en segon lloc, es procedeix a contactar amb el laboratori contractat pel Consell
i, juntament amb els tècnics del Consell, es procedeix a la tasca inspectora de la següent manera:
es fa la recerca del punt originari de l’abocament, realitzant un seguiment a les estacions de
bombament. Un cop es detecta l'estació de bombament que conté aigües residuals de
l'abocament ocasionat, es procedeix a l’aixecament de les arquetes que condueixen a aquesta
estació de bombament per trobar l'activitat causant d'aquest.
284

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 5.29. Episodis de contaminació o incidències relacionades amb abocaments incontrolats
d’aigües residuals a Tortosa
Data
Tipus abocament
incontrolat
21/11/2007 Gasoil "agrícola"
Lloc ubicació
UTM X=289607,
Y=4520807
Establiment
causant de
l'abocacment
Desconeguda la
procedència de
l'abocament
Inspecció
Informe emès pel
CODE
INS07021404 Ref. 00122008
12/08/2008 Olis "vegetals"
UTM X= 290166,
Y=4520917
JUAN BALLESTER
ROSÉS,
SUCESORES, SA
INS08016902
INS08066903
Ref. 01262008
Font: CODE, 2008 .
5.1.5.2 El sistema de sanejament municipal
El municipi de Tortosa disposa d’un sistema de sanejament, el de Tortosa-Roquetes, que és el
nom de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) del municipi. El sistema és gestionat per
l’EMSP, SL.
El sistema de sanejament de l’EDAR de Tortosa-Roquetes està format per 15 estacions de
bombament (EB). A l'EDAR de Tortosa-Roquetes es tracta l'aigua residual procedent del nucli urbà
de Tortosa, del Barri de la Raval de la Llet, del Barri de Ferreries, de l'EMD de Jesús, del nucli urbà
de Roquetes, del Barri de la Raval de Crist, del Polígon Industrial de la Ravaleta i del Polígon
Industrial Pla de l'Estació.
285

Figura 5.11. EDAR de Tortosa-Roquetes
EDAR Tortosa-Roquetes.
Font: http://www.xtec.cat/~mcarles5/AIGUA%20I%20FUTUR/DOCS/1.%20L%27AIGUA%20COM%20A%20RECURS.pdf
EDAR Tortosa-Roquetes.
Font: http://www.xtec.cat/~mcarles5/AIGUA%20I%20FUTUR/DOCS/1.%20L%27AIGUA%20COM%20A%20RECURS.pdf
286

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
L’estació depuradora de Tortosa-Roquetes es va posar en marxa l’any 1998 i es troba situada al
marge esquerre de l'Ebre.
L’empresa Aqualia és l’encarregada de l’explotació de l’EDAR mentre que el Consell Comarcal de
l’Ebre és l’administració actuant.
A l'EDAR de Tortosa-Roquetes es tracta l'aigua residual procedent del nucli urbà de Tortosa, del
barri de la Raval de la Llet, del barri de Ferreries, de l'EMD de Jesús, del nucli urbà de Roquetes, del
barri de la Raval de Crist, del Polígon Industrial de la Ravaleta i del Polígon Industrial Pla de
l'Estació.
La població sanejada correspon a 40.937 habitants.
La planta està constituïda bàsicament per:
Pretractament. El pretractament és un procés físic (2 línies) que consisteix en un conjunt
d'elements estàtics i dinàmics que eliminen els sòlids grans, les sorres i els greixos.
Decantació primària: Es tranquil·litzen les aigües durant unes hores en un decantador (primari),
dissenyat per extreure els sòlids sedimentats (fangs primaris) pel fons. L'aigua superficial és
recollida per la part superior, després de superar uns deflectors que retenen els possibles sòlids
flotants. Amb aquest procés s’elimina els sòlids en suspensió susceptibles de ser separats per
l'acció de la gravetat a causa de la diferència de densitat amb l'aigua que els porta.
Tractament biològic i decantació secundària: La depuració biològica consisteix en mantenir en
una bassa l’aigua decantada i els fangs actius (de baixa càrrega), a la qual se li subministra aire,
mitjançant 2 reactors amb aireació per ròtors. Quan l'aigua ha estat unes hores a la bassa, es
condueix a dos decantadors (secundaris) on es decanta la biomassa per poder separar-la de
l'aigua. Una part del decantat es recircul·la cap a la bassa d'aireació per mantenir constant la
concentració de fang actiu, mentre que l'excedent és retirat del sistema com a fang secundari.
Tractament dels fangs: Els fangs produïts a l'EDAR de Tortosa-Roquetes són enviats a un posttractament.
L'any 2004, una part dels fangs es portaven a la Planta de Compostatge d'Alguaire
(Lleida) i la resta, a la Planta de Compostatge de Camarles (de l'empresa EDAFO). Des de l'any
2005, tots els fangs es porten a la Planta de Compostatge de Camarles.
Cal assenyalar que l'EDAR no disposa de sistema per eliminació de N i P. Està previst que l'ACA
executi en l'escenari 2006-2008 l'actuació 2016: ampliació EDAR amb reducció de N i P.
287

Taula 5.30. Característiques principals de l’EDAR de Tortosa-Roquetes
Cabal disseny
entrada
DBO5
sortida
DBO5
disseny
DBO5
DQO entrada
DQO sortida
DQO disseny
MES entrada
MES sortida
MES disseny
N disseny
P disseny
Població de disseny
Cabal mig (2007)
Cabal punta (2007)
Producció de fangs (mitjana 2007)
10.296 m3/dia
300 mg/l

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 5.31. Cabals mitjans mensuals tractats en l’EDAR Tortosa-Roquetes. Període 2004-2007
Mes
Cabal mitjà mensual tractat (m3)
2004 2005 2006 2007
Gener 346.033 235.622 223.805 257.225
Febrer 312.241 189.801 211.141 234.735
Març 280.249 228.504 238.485 259.814
Abril 287.372 236.435 199.971 303.224
Maig 295.310 224.867 214.475 244.755
Juny 260.716 220.660 190.067 234.762
Juliol 265.629 229.931 221.637 222.355
Agost 210.306 203.596 204.841 197.103
Setembre 237.202 226.312 208.087 212.290
Octubre 236.189 224.602 238.268 260.052
Novembre 223.861 245.009 243.112 214.209
Desembre 244.376 208.192 243.764 234.664
TOTAL 3.199.484 2.673.531 2.637.653 2.875.188
MITJANA 266.624 222.794 219.804 239.599
MÀXIM 346.033 245.009 243.764 303.224
MÍNIM 210.306 189.801 190.067 197.103
Font: CODE, 2008.
Per altra banda, l’estació depuradora de Tortosa-Roquetes normalment treballa per sota de la
seva capacitat, ja que parteix d’un cabal de disseny de 10.296 m 3 /dia; tot i així, alguns mesos els
cabals tractats s’aproximen molt al cabal de disseny i, fins i tot, algun mes dels darrers anys s’ha
superat.
289

Figura 5.13. Variacions del cabal mitjà diari d’entrada a l’EDAR Tortosa-Roquetes. Període 2004-
2007
12,000
10,000
8,000
m3/dia
6,000
4,000
2,000
0
Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des
2004 2005 2006 2007 Cabal de disseny
Mes
Cabal mitjà diari tractat (m3)
2004 2005 2006 2007
Gener 11.162 7.601 7.542 8.298
Febrer 10.767 6.779 7.541 8.383
Març 9.040 7.371 7.693 8.381
Abril 9.579 7.881 6.666 10.107
Maig 9.526 7.254 6.919 7.895
Juny 8.691 7.355 6.336 7.825
Juliol 8.569 7.417 7.150 7.173
Agost 6.784 6.568 6.608 6.358
Setembre 7.907 7.544 6.936 7.076
Octubre 7.619 7.245 7.686 8.389
Novembre 7.462 8.167 8.104 7.140
Desembre 7.883 6.716 7.863 7.570
MITJANA 8.749 7.325 7.254 7.883
MÀXIM 11.162 8.167 8.104 10.107
MÍNIM 6.784 6.568 6.336 6.358
Font: CODE, 2008.
290

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
f) Qualitat de les aigües residuals d’entrada i sortida a l’EDAR Tortosa-Roquetes
Les dades de qualitat de les aigües d’entrada i sortida de l’estació depuradora d’aigües del
sistema de Tortosa-Roquetes fan referència als paràmetres: matèries en suspensió (MES), DQO i
DB0 5 . A les taules següents es recullen les dades corresponents dels paràmetres esmentats de
les aigües d’entrada i de sortida de l’EDAR Tortosa-Roquetes, així com el percentatge de
rendiment.
Taula 5.32. Mitjanes d’entrada i sortida i rendiment dels principals paràmetres fisicoquímics
analitzats en l’EDAR de Tortosa-Roquetes. Període 2004-2007
MES (mg/l) DQO (mg/l) (mg/)
DBO5
Any 2004
Rendiment
Rendiment
Rendiment
Entrada Sortida
Entrada Sortida
Entrada Sortida
(%)
(%)
(%)
Gener 333 18 95 806 57 93 410 57 98
Febrer 200 33 84 550 72 87 280 72 94
Març 293 13 96 730 62 92 340 62 98
Abril 240 13 95 692 48 93 283 48 98
Maig 240 9 96 586 38 94 293 38 99
Juny 180 8 96 441 38 91 187 38 95
Juliol 435 10 98 701 38 95 348 38 98
Agost 171 9 95 589 41 93 273 41 97
Setembre 160 11 93 621 38 94 295 38 99
Octubre 255 9 97 781 38 95 363 38 99
Novembre 410 20 95 1.310 48 96 596 48 98
Desembre 510 20 96 1.363 57 96 750 57 98
MITJANA 286 14 95 764 48 93 368 48 98
MÀXIM 510 33 98 1.363 72 96 750 72 99
MÍNIM 160 8 84 441 38 87 187 38 94
291

MES (mg/l) DQO (mg/l) (mg/)
DBO5
Any 2005
Rendiment
Rendiment
Rendiment
Entrada Sortida
Entrada Sortida
Entrada Sortida
(%)
(%)
(%)
Gener 455 18 96 1.210 48 96 605 10 98
Febrer 620 16 98 1.421 53 96 725 9 99
Març 250 10 96 701 48 93 370 8 98
Abril 338 12 96 687 53 92 358 8 98
Maig 520 12 98 1.132 38 97 568 5 99
Juny 333 10 97 768 38 95 368 6 98
Juliol 345 9 97 587 38 94 290 5 98
Agost 340 13 96 634 48 93 250 6 98
Setembre 275 10 97 624 53 92 320 7 98
Octubre 220 8 96 634 43 93 275 8 97
Novembre 305 10 97 893 58 94 450 9 98
Desembre 424 16 96 1.003 72 93 548 10 98
MITJANA 369 12 97 858 49 94 427 8 98
MÀXIM 620 18 98 1.421 72 97 725 10 99
MÍNIM 220 9 96 587 38 92 250 5 97
MES (mg/l) DQO (mg/l) (mg/)
DBO5
Any 2006
Rendiment
Rendiment
Rendiment
Entrada Sortida
Entrada Sortida
Entrada Sortida
(%)
(%)
(%)
Gener 310 14 96 883 72 92 445 8 98
Febrer 480 16 97 720 58 92 250 11 96
Març 300 10 97 681 48 93 288 12 96
Abril 310 13 96 711 48 93 348 11 97
Maig 190 8 96 547 38 93 240 9 96
Juny 335 14 96 567 38 93 368 8 98
Juliol 250 10 96 499 43 91 265 10 96
Agost 248 6 98 394 33 92 226 8 97
Setembre 353 10 97 781 38 95 378 8 98
Octubre 275 9 97 645 43 93 323 8 98
Novembre 445 16 96 811 58 93 340 9 97
Desembre 300 9 97 677 48 92 340 7 98
MITJANA 316 11 97 660 47 93 318 9 97
MÀXIM 480 16 98 883 72 95 445 12 98
MÍNIM 190 6 96 394 33 91 226 7 96
292

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
MES (mg/l) DQO (mg/l) (mg/)
DBO5
Any 2007
Rendiment
Rendiment
Rendiment
Entrada Sortida
Entrada Sortida
Entrada Sortida
(%)
(%)
(%)
Gener 415 10 98 835 43 95 500 5 99
Febrer 345 13 96 878 68 92 410 5 99
Març 370 14 96 605 48 92 293 6 98
Abril 320 9 97 648 38 94 263 5 98
Maig 280 9 97 485 38 92 338 7 98
Juny 485 9 98 711 38 95 335 6 98
Juliol 305 7 98 557 67 88 295 5 98
Agost 150 8 95 446 43 90 208 6 97
Setembre 295 4 99 586 37 94 318 22 93
Octubre 380 10 98 816 67 92 318 6 98
Novembre 345 7 98 826 38 95 400 15 96
Desembre 169 9 94 671 41 94 313 8 98
MITJANA 322 9 97 672 47 93 333 8 98
MÀXIM 485 14 99 878 68 95 500 22 99
MÍNIM 150 4 94 446 37 88 208 5 93
Font: CODE, 2008.
g) Residus de l’EDAR Tortosa-Roquetes
A continuació s’adjunten les dades dels residus de l’EDAR Tortosa-Roquetes per al període 2004-
2007:
293

Taula 5.33. Tones de fangs generades a l’EDAR Tortosa-Roquetes. Període 2004-2007
2004 2005 2006 2007
Gener 407,54 408,64 314,90 419,40
Febrer 184,14 389,18 263,46 379,81
Març 177,64 266,64 267,06 148,92
Abril 197,02 242,64 255,54 276,40
Maig 185,90 307,26 333,44 334,68
Juny 204,70 226,38 316,28 197,60
Juliol 310,84 218,54 83,14 215,72
Agost 142,48 234,22 230,56 176,20
Setembre 186,58 213,48 243,46 205,56
Octubre 190,60 231,08 230,12 253,92
Novembre 220,66 176,12 204,32 242,84
Desembre 295,46 264,74 156,90 185,06
TOTAL 2.704 3.179 2.899 3.036
MITJANA 225 265 242 253
MÀXIM 407,54 408,64 333,44 419,40
MÍNIM 142,48 176,12 83,14 148,92
Font: CODE, 2008.
Figura 5.14. Evolució de les tones de fangs generades a l’EDAR de Tortosa-Roquetes
tn
3,500
3,000
2,500
2,000
1,500
1,000
500
4
3
3
2
2
1
1
milions de m3
0
2004 2005 2006 2007
0
Fangs
Cabal tractat (m3)
Font: CODE, 2008.
294

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
5.2 ESTRUCTURA ENERGÈTICA
L’anàlisi de l’estructura energètica actual de Tortosa es basa en:
l’estudi de les infraestructures i les fonts energètiques, així com els consums per sectors del
municipi,
l’anàlisi de la gestió energètica municipal,
la implantació de les energies renovables al municipi,
els impactes generats pels diferents tipus d’energia, contaminació lumínica i
electromagnètica,
la realització d’un balanç d’energia final, en el que es descriuen els fluxos energètics
(producció, importació – exportació, entrades i sortides, etc.), i el qual acaba en el consum
final, sense comptabilitzar les pèrdues produïdes en el transport, ni l’eficiència amb què es
consumeix (les quals es considerarien en un balanç d’energia útil).
Tots els valors de consum energètic s’expressen en teps (tones equivalents de petroli) per tal de
poder comparar els consums i finalment fer el balanç final d’energia. La taula següent presenta
les equivalències entre diferents unitats energètiques:
Taula 5.34. Equivalència entre diferents unitats energètiques
Electricitat 1 tep = 11.628 kWh 1 kWh = 860 kcal 1.000 kcal/tèrmia
Gas natural (metà)
Gasos liquats del petroli (GLP)
(butà i propà)
Combustibles líquids (gasoils i
gasolines)
Combustibles sòlids (carbó)
1 tep =10.000.000
kcal
1 tep =10.000.000
kcal
1 tep = 1.150 litres
gas-oil
1 tep = 1.250 litres
gasolina
1 tep = 1.240 litres
fueloil
1 tep =10.000.000
kcal
10.000 kcal/kg GN 9.300 kcal/m3 (PCI) 0,8 kg/m3
11.300 kcal/kg
GLP
10.350 kcal/kg
gas-oil
10.700 kcal/kg
gasolina
9.600 kcal/kg
fueloil
8.400 Kcal/Kg
carbó
23.200 kcal/m3 (PCI) -
propà
28.700 kcal/m3 (PCI) -
butà
0,84 kg/litre gas-oil
0,75 kg/litre gasolina
2,09 kg/m3 -
propà
2,60 kg/m3 -
butà
Biomassa vegetal
(PCI : Poder Calorífic inferior)
1 tep =10.000.000
kcal
3.000 Kcal/Kg
biomassa
295

5.2.1 INVENTARI D’INFRAESTRUCTURES ENERGÈTIQUES
5.2.1.1 Cablejat elèctric
Pel que fa al cablejat elèctric, cal diferenciar entre les línies de baixa tensió de dins del nucli urbà i
les línies d’alta tensió que travessen el municipi, a banda de les subestacions o centres de
transformació (disminueixen la tensió, normalment fins a 25.000 volts) i les estacions
transformadores (que transformen d’alta a baixa tensió, per sota de 1.000 volts).
Veiem el traçat de les línies d’alta i mitja tensió al municipi (plànol 13):
Figura 5.15. Línies d’alta i mitja tensió a Tortosa
Font: Fecsa Endesa, 2008.
El conjunt de les infraestructures elèctriques poden comportar l’exposició de les persones a
camps electromagnètics (vegeu l’apartat de Contaminació electromagnètica), així com també
poden generar problemes de contaminació acústica associats als sorolls i vibracions que poden
produir i que afectaran als habitatges o equipaments ubicats en les seves proximitats.
296

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
5.2.1.2 Antenes i centres de radiocomunicació
Aquesta informació es troba al punt 5.2.5.2. Contaminació electromagnètica.
5.2.1.3 Estacions de servei de combustibles líquids
Actualment a Tortosa hi ha les estacions de servei que es detallen a continuació.
Taula 5.35. Relació d’estacions de servei al municipi
TITULAR UBICACIO ACTIVITAT
AGROFRUIT EXPORT SA
Pol. Ind. Baix Ebre
Tres dipòsits gasoil i 3 assortidors per
venda al públic
PONS VIVES Ma Luisa Ronda Reus, s/n Estació de servei
GRUPO SUPECO MAXOR SL Ctra. Tortosa-L’Aldea Benzinera
CEPSA ESTACION SERVICIO Rbla. Felip Pedrell, 164 Estació de servei
ESTACION SERVICIO ESTADIO,SL CN-230 - PK 43250
Benzinera (posterior ampliació amb
botiga i bar) i adequació
ESTACION SERVICIO QUATRE CAMINS,SA Pl. Corona Aragó Dipòsit de gasolina sense plom
SAYOTO SA Pol. Ind. Baix Ebre, parcel.70 Estació de servei-gasolinera
SUPERMERCADOS SABECO,SA Av. Jesús Estació de servei
VALLDEPEREZ ALCAIDE,Manuel Marge Dret C237 Estació de servei
GRUPO SUPECO MAXOR, SL
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
Ctra. Tortosa-L’Aldea
Llicencia ambiental supermercat i
venda carburants (benzinera)
5.2.1.4 Instal·lacions de cogeneració
Les instal·lacions de cogeneració permeten, a partir d’un combustible, generar electricitat i calor;
i posteriorment totes dues energies són aprofitades per a la mateixa empresa o entitat. Sovint les
instal·lacions de cogeneració exporten energia elèctrica a la xarxa elèctrica pública.
Al municipi de Tortosa hi ha una planta de cogeneració, la qual està ubicada al Polígon Industrial
Baix Ebre. El nom d’aquesta és Tortosa Energía i està inclosa a l’Annex I, segons la Llei 3/1998,
d’Intervenció integral de l’Administració ambiental. Té una producció elèctrica de 28 MW i una
producció de 40 T/h de vapor a 80 bar i 7 T/h de vapor de 6 bar. La planta de Tortosa Energía és
propietat de Cogen Energía España, S.A., i aquesta realitza l’operació i manteniment. La planta va
entrar en funcionament l’any 1996.
A Tortosa Energía S.A. es produeixen 22,2 MW a la turbina de gas i els gasos calents de sortida de
la turbina, passen per la caldera en la qual es produeix vapor, el qual després de passar per la
turbina de vapor i produir 7 MW, s’envia part de l’esmentat vapor per al procés industrial de
297

l’empresa Ercros (abans S.A. Polialco). A la caldera es crema un gas residual del procés d’Ercros,
augmentant la producció de vapor.
La planta disposa d’una línia de gas natural. L’esmentada línia dona entrada del gas natural, de la
línia de Barcelona-València de 70 bar de pressió i és subministrada per la companyia Gas Natural.
A la planta entra el gas a la pressió de 15 bar. El cabal d’entrada és de 6.000 m 3 /h dels quals
5.500 m 3 /h alimenten la turbina de gas i els restants 500 m 3 /h són per al postcombustor de la
caldera.
5.2.2 FONTS I CONSUMS D’ENERGIA
A Catalunya, l’energia primària s’obté en un 48,1% a partir del petroli, un 22,7% a partir d’energia
elèctrica d’origen nuclear, un 2,4% d’electricitat d’origen renovable, un 23,2% del gas natural i un
3,9% d’altres fonts com el carbó.
Figura 5.16. Consum d’energia primària a Catalunya per
fonts energètiques (2006)
Font: Balanç energètic de Catalunya 2006.
Pel que fa al comportament del consum d’energia final a Catalunya durant el període 2004-2006,
es caracteritza per una important moderació del creixement experimentat en anys anteriors,
assolint, fins i tot, taxes negatives l’any 2006. Així, el consum d’energia final va créixer un 0,5%
l’any 2005 i es va reduir en un 0,1% l’any 2006. Aquest consum final es reparteix de forma
desigual entre els diferents sectors: un 38,7 % es consumeix al sector transport, un 32,1% a la
298

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
indústria, un 13,5% al sector domèstic, un 12,1% als serveis i un 3,5% al sector primari 1 . A
continuació es pretén analitzar quina és la situació a Tortosa i de quina manera difereix respecte
a la del conjunt del principat.
Figura 5.17. Consum final d’energia a Catalunya
Consum d’energia final a Catalunya per fonts
energètiques (2006)
Consum d’energia final a Catalunya per
sectors (2006)
Font: Balanç energètic de Catalunya 2006.
5.2.2.1 Gas natural
En l’àmbit de Catalunya, el gas natural és una font d’energia que s’ha anat imposant en els
darrers anys, consolidant-se com la principal font d’energia, sobretot als sectors domèstic i
comercial. A la indústria, s’utilitza bàsicament per la generació de calor i també, en cogeneració
(generació d’energia tèrmica i elèctrica). A nivell domèstic, el principal ús és per a calefacció,
aigua calenta i cuina. Actualment, però, la seva extensió als municipis és molt desigual, variant
també la tipologia d’usuaris. Malgrat ésser una font d’energia d’origen fòssil (està constituït
bàsicament de metà), presenta un nivell d’emissió de contaminants atmosfèrics menor que
d’altre combustibles, i el seu transport s’efectua amb gasoductes pel que l’impacte visual és poc
significatiu i els costos de transport es redueixen.
h) Consum total i per sectors
L’any 2006, el consum anual de gas natural en tot el municipi va ser de 9.845 Tep (0,30
Tep/habitant; 3.341 kWh/habitant). Tal i com es pot observar a la figura 5.18, en el període 2001-
2006, es passa d’un escenari en el qual el sector industrial i comercial és l’únic consumidor (anys
1
Dades corresponents a l’any 2006. Balanç energètic de Catalunya 2006. Generalitat de Catalunya
299

2001 i 2002) a un altre, amb un consum total de gas natural molt inferior, en el qual l’accés de
tercers a la xarxa de gas natural ocupa un 84% del total; el consum domèstic i petit comercial, un
14%; i el consum industrial i gran comercial, un 2%.
Figura 5.18. Evolució del consum de gas natural per sectors a Tortosa (Tep)
45,000
40,000
Tep
35,000
30,000
25,000
20,000
15,000
10,000
5,000
0
2001 2002 2003 2004 2005 2006
Domèstic i petit
comercial
Industrial i gran
comercial
Accés de tercers a la
xarxa de GN
Font: Elaboració pròpia a partir de Gas Natural, 2008.
Segons dades de l’any 2006, a Tortosa hi ha 3.757 abonats de gas natural a tarifa regulada, dels
quals cinc corresponen al sector industrial i gran comercial i la resta al sector domèstic i petit
comercial. Les dades del número d’abonats per sectors i mercats per al període 2001-2006 són
les que es recullen a la taula següent:
300

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 5.36. Evolució del número d’abonats per sectors i mercats a Tortosa
ANY
Nombre de Clients
Mercat Regulat
Domèstic i Petit
Comercial
Nombre de Clients
Mercat Regulat
Industrial i Gran
Comercial
2001 23
2002 24
2003 20
2004 3.461 10
2005 3.612 4
2006 3.752 5
Font: Gas Natural, 2008.
El número d’abonats del sector domèstic i petit comercial a tarifa regulada l’any 2004 era de
3.461 i va augmentar fins 3.752 l’any 2006, fet que es pot explicar si es té en compte que l’any
2003 es va iniciar la liberalització del mercat per aquest sector, ja que és a partir d’aquest any
quan comencen a disminuir els abonats a tarifa regulada i a augmentar els de tarifa lliure. Una
fluctuació contrària, en el número d’abonats de tarifa regulada a lliure, s’evidencia per al sector
industrial i gran comercial a partir de l’any 2001, quan els abonats a tarifa regulada eren 23, per a
ser 5 l’any 2006.
5.2.2.2 Energia elèctrica
L’energia elèctrica a Catalunya representa prop d’una quarta part de l’energia consumida. Segons
el seu origen, un 55,8% prové de centrals nuclears, un 14,5% de processos de cogeneració, un
13,3% de centrals hidroelèctriques, un 4,8% de centrals tèrmiques alimentades amb fuel, gas o
carbó, un 8,7% de centrals de cicle combinat, un 1,2% de fonts renovables i un 1,7% d’altres fonts 2 .
i) Consum total i per sectors
A Tortosa, el consum d’energia elèctrica l’any 2006 va ser de 23.086 Tep, és a dir de 0,67
Tep/habitant i any. El consum d’energia ha fluctuat de l’any 2003 a l’any 2006, no obstant el
consum l’any 2006 representa un augment del 0,7 % respecte l’any 2003, amb un mínim l’any
2004 i un màxim l’any 2006. Per altra banda, el consum l’any 2006 es reparteix en un 48,9% al
mercat regulat i un 51,1% al mercat lliure.
2
Dades corresponents a l’any 2003. Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015. Generalitat de Catalunya.
301

Figura 5.19. Evolució del consum d’energia elèctrica a Tortosa (Tep)
25,000
20,000
Tep
15,000
10,000
Mercat regulat
Mercat lliure
5,000
0
2003 2004 2005 2006
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Fecsa-Endesa, 2008.
Durant el període 2003-2006, no tots els sectors han augmentat el seu consum. Prenent com a
referència els consums de l’any 2003, les dades de l’any 2006 evidencien un augment del 14% al
sector domèstic, un 14% al sector municipal, un 13% el sector industrial en baixa tensió i un
descens del 8% el sector industrial en alta tensió. No obstant, puntualitzar que durant tot el
període, la importància relativa del sector industrial és clara, amb un consum anual del voltant o
més del 70% de tota l’electricitat que arriba al municipi, amb un màxim l’any 2003 (75% del
consum total) i un mínim els anys 2004 i 2005 (69% del consum total).
Des de l’any 2003 fins l’any 2006 s’observa un augment tant de la població del municipi com del
consum elèctric al sector domèstic. No obstant, en aquest període la població ha augmentat un
10%, a la vegada que el consum ha experimentat un augment del 14%, dels 5.648 Tep l’any 2003
fins els 6.414 Teps l’any 2006; que per habitant equival a un augment del consum dels 0,1812
Tep (2.108 kWh) l’any 2003 fins a 0,1872 Tep (2.177 kWh) l’any 2006.
302

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 5.20. Evolució del consum d’energia elèctrica per sectors a Tortosa (Tep).
25.000
20.000
15.000
p
e
T
10.000
Municipal
Domèstic
Indust rial BT
Indust rial AT
5.000
0
2003 2004 2005 2006
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de FECSA – ENDESA, 2008.
Font: Font:
5.2.2.3 Gasos liquats del petroli (GLP)
Els Gasos Liquats del Petroli (GLP) inclouen el butà i el propà, i es pot distingir entre si són venuts
en bombones o subministrats a doll a través de camions cisterna.
No es disposa de dades d’aquests combustibles.
5.2.2.4 Combustibles líquids
Dins el grup de combustibles líquids s'inclou el gasoil bonificat (B o C), el fueloil i els combustibles
d'automoció (gasolines, gasoil A i biodiesel). El gasoil bonificat i especialment el fueloil són
combustibles minoritaris que han anat perdent protagonisme en els sectors industrial i domèstic
principalment a favor del gas natural. D'altra banda, els combustibles d'automoció (gasolina i
gasoils) continuen en augment a causa de l'increment del parc mòbil i de la mobilitat.
Es disposa de les dades agregades per la província de Tarragona dels darrers anys. Veiem-les a
continuació:
303

Taula 5.37. Consum de productes petrolífers a la província de Tarragona
ANY PROVINCIA 97 95 98 Gasoil A Gasoil B Gasoil C
Fueloil
BIA
(1%)
Fueloil
1 (1%)
Fueloil
1
(2,7%)
Fueloil
2 (1-
3%)
2002 TARRAGONA 28,336 117,051 19,265 427,996 113,647 32,727 1,055 79,801 14
2003 TARRAGONA 22,426 120,351 18,842 451,992 115,468 38,673 90,746
2004 TARRAGONA 16,552 125,130 18,531 477,419 113,605 31,871 51,813
2005 TARRAGONA 8,097 125,678 16,982 476,659 113,053 29,061 54,299
2006 TARRAGONA 129,037 16,040 498,814 109,087 23,799 43,426
Fueloil
2
(3,5%)
Nota: Unitats en tones. (1) Des de gener de 2003, degut a la limitació del contingut de sofre dels fuel-oils, aquests passen a dir-se
fuel-oil 1 (1% i

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Segons la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la
protecció del medi nocturn, d’acord amb criteris d’estalvi energètic, s’ha de prioritzar en els
enllumenats exteriors la utilització preferent de làmpades de vapor de sodi d’alta pressió (VSAP) i
de baixa pressió (VSBP). Aquestes làmpades han de substituir les làmpades de vapor de mercuri
en els processos de renovació de l’enllumenat públic, que han de tendir a la reducció de la
potència instal·lada.
Segons el “Plec de prescripcions tècniques del manteniment de les instal.lacions de l’enllumenat
exterior municipal a l’EMD de Jesús, als nuclis dels Reguers, Bítem, Vinallop i Campredó, al Polígon
Industrial ‘Baix Ebre’ i a determinats barris de Tortosa”, l’inventari d’instal·lacions d’enllumenat
públic és el següent:
Taula 5.38. Enllumenat públic de Jesús
Tipus de làmpada Ut.
B125VM 323
C125VM 12
B250VM 31
C250VM 88
C400VM 17
C150VS 18
P250VM 25
F40 40
TOTAL ut. 554
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
Taula 5.39. Enllumenat públic dels Reguers
Tipus de làmpada Ut.
B125VM 167
C125VM 48
PT500CI 4
C150VS 62
B150VS 2
PT250VS 5
C250VM 11
TOTAL ut. 299
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
305

Taula 5.40. Enllumenat públic de Bítem
Tipus de làmpada Ut.
B125VM 210
C125VM 1
B250VM 4
C250VM 11
C150VS 22
C100VS 19
B100VS 2
P150VS 1
TOTAL ut. 270
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
Taula 5.41. Enllumenat públic de Vinallop
Tipus de làmpada Ut.
B125VM 59
C125VM 25
C250VM 3
C150VS 63
P250VM 9
P500CI 1
TOTAL ut. 160
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
Taula 5.42. Enllumenat públic de Campredó
Tipus de làmpada Ut.
B125VM 123
C125VM 46
B250VM 42
C250VM 33
P250VM 4
C100VS 14
PT250VS 4
B100VS 6
TOTAL ut. 272
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
306

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 5.43. Enllumenat públic del Polígon Industrial Baix Ebre
Tipus de làmpada Ut.
C250VM 216
C400VM 109
C400VS 6
C150VS 25
PT150VS 4
TOTAL ut. 360
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
Taula 5.44. Enllumenat públic del barri de Quatre Camins
Tipus de làmpada Ut.
B125VM 1
C250VM 82
C250Vs 2
TOTAL ut. 85
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
Taula 5.45. Enllumenat públic del barri de 13 de Gener
Tipus de làmpada Ut.
B125VM 42
TOTAL ut. 42
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
Taula 5.46. Enllumenat públic de la Urbanització de la Simpàtica
Tipus de làmpada Ut.
C125VM 53
C250VM 27
TOTAL ut. 80
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
307

Taula 5.47. Enllumenat públic de la Urbanització del Parc Nivera
Tipus de làmpada Ut.
C250VM 54
TOTAL ut. 54
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
Es mostra resumidament a la següent taula:
Taula 5.48. Enllumenat públic del municipi (nucli de Tortosa no contemplat totalment)
Zona
Vapor de mercuri
(uts.)
Vapor de sodi (uts.) Altres (uts.) Total (uts.)
Jesús 496 (89,5%) 18 (3,2%) 40 (7,2%) 554
Els Reguers 226 (75,6%) 69 (23,1%) 4 (1,3%) 299
Bítem 226 (83,7%) 44 (16,3%) 0 (0%) 270
Vinallop 96 (60,0%) 63 (39,4%) 1 (0,6%) 160
Campredó 248 (91,2%) 24 (8,8%) 0 (0%) 272
Polígon Industrial
Baix Ebre
325 (90,3%) 35 (9,7%) 0 (0%) 360
Quatre Camins 83 (97,6%) 2 (2,4%) 0 (0%) 85
13 de Gener 42 (100%) 0 (0%) 0 (0%) 42
Urbanització de la
Simpàtica
80 (100%) 0 (0%) 0 (0%) 80
Urbanització del Parc
Nivera
54 (100%) 0 (0%) 0 (0%) 54
Total 1.876 (86,2%) 255 (11,7%) 45 (2,1%) 2.176
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Tortosa (2008).
Així, veiem que predomina el vapor de mercuri a l’enllumenat públic del municipi, segons les
dades anteriors. Hi ha inclús zones on l’ús de làmpades de vapor de mercuri és exclusiu. La única
zona on el vapor de sodi arriba quasi al 40% respecte del total és a Vinallop. A més, es destaca, a
simple vista, el deficient estat de les instal·lacions elèctriques de l’enllumenat públic.
Cal destacar que la Llei 6/2001, prohibeix els llums, integrals o monocromàtics, amb un flux
d’hemisferi superior emès que superi el 50% d’aquest, llevat que enllumenin elements d’un
especial interès històric o artístic, d’acord amb el que sigui determinat per via reglamentària.
De cara a la realització d’actuacions d’estalvi energètic caldria tenir en compte les dades
anteriors, i prioritzar les accions en l’enllumenat públic i en les dependències i equipaments
municipals que tenen un consum més elevat.
Les tarifes actuals estan regulades a l’ordre ITC/3860/2007, del 28 de desembre i s’ha de tenir en
compte que poden determinar una sèrie de canvis. En aquest sentit, dintre dels terminis
establerts durant l’any 2008, s’hauran de prendre les decisions adients en relació a la potència
308

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
contractada i a les escomeses de les instal·lacions municipals, per adequar i millorar la gestió
energètica, i així tendir a minimitzar els costos que es poden originar per les noves tarifes.
Els canvis de tarifa elèctrica en el mercat regulat poden implicar la necessitat de legalitzar les
instal·lacions i, per tant, poden comportar possibles actuacions de reforma de les instal·lacions
existents; també cal tenir molt en compte aquestes legalitzacions amb l’objectiu de millorar la
seguretat de les instal·lacions enfront a la ciutadania i espai públic on s’ubiquen.
El consum de gas natural a diversos equipaments municipals es pot veure a la taula següent:
Taula 5.49. Consum de gas natural a l’Ajuntament
Data inicial Data final kWh
26-11-04 29-11-05 8.922
29-11-05 13-2-06 215.599
13-2-06 28-9-06 40.020
28-9-06 20-9-07 117.381
20-9-07 21-11-07 0
Total 381.922
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
Taula 5.50. Consum de gas natural dels camps d’esports de Campredó
Data inicial Data final kWh
29/07/05 29/09/05 3.670
29/09/05 29/11/05 2.725
29/11/05 30/01/06 1.741
30/01/06 31/03/06 0
31/03/06 30/05/06 2.889
31/07/06 28/09/06 1.420
28/09/06 29/11/06 2.648
29/11/06 30/01/07 1.383
30/01/07 23/03/07 1.374
23/03/07 23/05/07 1.712
23/05/07 25/07/07 1.791
25/07/07 20/09/07 1.714
20/09/07 21/11/07 1.829
21/11/07 23/01/08 1.801
23/01/08 27/03/08 1.480
27/03/08 23/05/08 1.614
Total 29.791
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
309

Taula 5.51. Consum de gas natural del CEIP Cinta Curto
Data inicial Data final kWh
29/11/05 30/01/06 1,706
29/11/05 30/01/06 1,706
29/11/05 30/01/06 105,360
30/01/06 31/03/06 49,250
30/01/06 31/03/06 1,517
31/03/06 30/05/06 13,404
31/03/06 30/05/06 1,399
30/05/06 17/07/06 482
21/08/06 18/09/06 0
31/07/06 28/09/06 6,414
18/09/06 16/10/06 0
16/10/06 20/11/06 14,195
28/09/06 29/11/06 21,545
20/11/06 22/12/06 2,590
22/12/06 22/01/07 0
29/11/07 30/01/07 41,127
22/01/07 19/02/07 0
19/02/07 19/03/07 35,735
30/01/07 23/03/07 44,187
19/03/07 16/04/07 0
16/04/07 17/05/07 0
23/03/07 23/05/07 17,572
17/05/07 19/06/07 0
23/05/07 16/07/07 3,468
19/06/07 16/07/07 0
16/07/07 20/08/07 1,978
16/07/07 20/08/07 0
20/08/07 17/09/07 52,745
20/08/07 17/09/07 0
17/09/07 15/10/07 5,792
17/09/07 15/10/07 0
15/10/07 19/11/07 13,122
15/10/07 19/11/07 0
19/11/07 17/12/07 21,904
19/11/07 17/12/07 0
17/12/07 21/01/08 44,532
17/12/07 21/01/08 0
21/01/08 18/02/08 34,116
21/01/08 18/02/08 0
18/02/08 17/03/08 21,105
18/02/08 17/03/08 0
17/03/08 14/04/08 22,564
17/03/08 14/04/08 0
14/04/08 16/05/08 14,826
14/04/08 16/05/08 0
16/05/08 16/06/08 5,134
16/05/08 16/06/08 0
Total 599.475
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
310

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 5.52. Consum de gas natural del CEIP Ferreries
Data inicial Data final kWh
31/03/06 25/01/07 52,223
25/01/07 19/02/07 23,418
19/02/07 19/03/07 19,397
19/03/07 16/04/07 24,168
16/04/07 17/05/07 2,858
17/05/07 19/06/07 2,926
19/06/07 16/07/07 3,468
16/07/07 20/08/07 1,978
20/08/07 17/09/07 0
17/09/07 15/10/07 0
15/10/07 19/11/07 15,690
19/11/07 17/12/07 26,696
17/12/07 21/01/08 50,473
21/01/08 18/02/08 42,723
18/02/08 17/03/08 27,962
17/03/08 14/04/08 16,705
14/04/08 16/05/08 3,306
16/05/08 16/06/08 2,544
Total 316.535
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
Taula 5.53. Consum de gas natural del CEIP Mercè
Data inicial Data final kWh
26/11/04 29/11/05 57,227
29/09/05 18/09/06 69,904
29/11/05 29/11/06 74,317
25/01/07 19/02/07 0
19/02/07 19/03/07 0
19/03/07 16/04/07 0
16/04/07 17/05/07 0
17/05/07 19/06/07 0
19/06/07 16/07/07 0
16/07/07 20/08/07 0
16/07/07 20/08/07 0
20/08/07 17/09/07 0
17/09/07 15/10/07 0
15/10/07 19/11/07 0
19/11/07 17/12/07 0
17/12/07 21/01/08 0
29/11/06 21/11/07 186,157
17/03/08 14/04/08 804
14/04/08 16/05/08 961
Total 390.067
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
311

Taula 5.54. Consum de gas natural del CEIP Remolins
Data inicial Data final kWh
29/09/05 18/09/06 72,816
18/09/06 25/01/07 0
25/01/07 19/02/07 0
19/02/07 19/03/07 0
19/03/07 16/04/07 0
16/04/07 17/05/07 0
17/05/07 19/06/07 0
19/06/07 16/07/07 0
16/07/07 20/08/07 0
20/08/07 17/09/07 0
17/09/07 15/10/07 0
15/10/07 19/11/07 0
19/11/07 17/12/07 0
17/12/07 21/01/08 0
21/01/08 18/02/08 0
18/02/08 17/03/08 0
29/02/08 26/03/08 22,806
17/03/08 14/04/08 0
14/04/08 16/05/08 0
16/05/08 16/06/08 0
Total 95.622
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
Taula 5.55. Consum de gas natural del CEIP Temple
Data inicial Data final kWh
29/11/05 20/11/06 278,485
20/11/06 25/01/07 59,753
25/01/07 19/02/07 35,011
19/02/07 19/03/07 0
19/03/07 16/04/07 26,177
16/04/07 17/05/07 2,951
17/05/07 19/06/07 0
19/06/07 16/07/07 3,468
16/07/07 20/08/07 1,978
20/08/07 17/09/07 0
17/09/07 15/10/07 1,814
15/10/07 19/11/07 14,989
19/11/07 17/12/07 24,754
17/12/07 21/01/08 33,867
21/01/08 18/02/08 41,168
18/02/08 17/03/08 31,279
17/03/08 14/04/08 5,319
14/04/08 16/05/08 3,626
16/05/08 16/06/08 0
Total 564.639
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
312

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 5.56. Consum de gas natural de l’Estadi
Data inicial Data final kWh
26/11/04 29/11/05 574,940
29/11/05 20/11/06 992,151
20/11/06 25/01/07 207,019
25/01/07 19/02/07 98,004
19/02/07 19/03/07 93,222
19/03/07 16/04/07 85,379
16/04/07 17/05/07 58,828
17/05/07 19/06/07 60,042
16/07/07 20/08/07 8,806
20/08/07 17/09/07 23,632
17/09/07 15/10/07 50,183
15/10/07 19/11/07 92,155
19/11/07 17/12/07 44,784
17/12/07 21/01/08 147,419
21/01/08 18/02/08 13,201
18/02/08 17/03/08 168,364
17/03/08 14/04/08 90,016
14/04/08 16/05/08 67,828
16/05/08 16/06/08 41,315
Total 2.917.288
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
Taula 5.57. Consum de gas natural del Mercat
Data inicial Data final kWh
26/11/04 29/11/05 131,003
29/11/05 10/02/06 259,963
10/02/06 18/09/06 357,747
18/09/06 25/01/07 0
18/09/06 25/01/07 50,520
25/01/07 19/02/07 0
19/02/07 19/03/07 35,735
19/03/07 16/04/07 0
16/04/07 17/05/07 0
17/05/07 19/06/07 0
19/06/07 16/07/07 3,468
16/07/07 20/08/07 222,295
20/08/07 17/09/07 70,838
17/09/07 15/10/07 32,436
15/10/07 19/11/07 0
19/11/07 17/12/07 0
17/12/07 21/01/08 0
21/01/08 18/02/08 0
18/02/08 17/03/08 0
17/03/08 14/04/08 0
14/04/08 16/05/08 709
16/05/08 16/06/08 33,045
Total 1.197.759
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
313

Taula 5.58. Consum de gas natural del Pavelló Firal de Remolins
Data inicial Data final kWh
27/03/08 29/04/08 26,146
30/04/08 28/05/08 12,570
29/05/08 25/06/08 0
26/06/08 28/07/08 0
29/07/08 28/08/08 0
Total 38.716
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
Taula 5.59. Consum de gas natural en usos múltiples Remolins
Data inicial Data final kWh
29/07/05 29/09/05 638
29/09/05 29/11/05 296
29/11/05 30/01/06 3,481
30/01/06 31/03/06 4,088
31/03/06 30/05/06 2,052
31/07/06 28/09/06 298
28/09/06 29/11/06 73,938
29/11/06 30/01/07 20,148
25/07/07 20/09/07 962
20/09/07 21/11/07 2,377
Total 108.278
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
És a dir, el consum global de gas natural de les dependències municipals anteriors és el següent:
Taula 5.60. Consum global de gas natural de les dependències municipals
Edifici Data inicial Data final kWh (total període)
kWh (mitjana
mensual)
Ajuntament 26-11-04 21-11-07 381.922 10.609
Camps d’esports de
Campredó
29/07/05 23/5/08 29.791 876
CEIP Cinta Curto 29/11/05 16/6/08 599.475 18.734
CEIP Ferreries 31/03/06 16/6/08 316.535 12.661
CEIP Mercè 26/11/04 16/5/08 390.067 9.287
CEIP Remolins 29/09/05 16/6/08 95.622 2.898
CEIP Temple 29/11/05 16/6/08 564.639 18.214
Estadi 26/11/04 16/6/08 2.917.288 67.844
Mercat 26/11/04 16/06/08 1.197.759 27.855
Pavelló Firal de Remolins 27/03/08 28/08/08 38.716 7.743
Usos múltiples Remolins 29/07/05 21/11/07 108.278 3.867
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
314

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Es destaca el consum de gas natural de determinats equipaments municipals, com poden ser
l’Estadi, amb 67.844 kWh de mitjana mensual, el Mercat, amb 27.855 kWh de mitjana mensual i
d’altres, com les escoles o l’Ajuntament.
5.2.3.2 Parc de vehicles municipal
El parc de vehicles municipal de Tortosa està format pels vehicles següents. Es donen també les
dades de la comarca i de Catalunya per als mateixos anys.
Taula 5.61. Parc de vehicles a Tortosa, Baix Ebre i Catalunya
Tortosa
Baix Ebre
Catalunya
Any Turismes Motocicletes
Camions i Tractors Autobusos i
furgonetes industrials altres
Total
2007 64,9 8,5 22,8 0,5 3,2 24.014
2006 65,2 8,2 22,9 0,5 3,2 22.597
2007 61,7 8,0 26,4 0,5 3,4 57.601
2006 61,9 7,7 26,6 0,5 3,2 54.149
2007 67,7 11,9 16,6 0,6 3,2 4.922.667
2006 68,4 11,4 16,6 0,6 3,0 4.665.716
Font: IDESCAT, 2008.
Segons dades de l’Ajuntament, la policia disposa d’un vehicle híbrid i els vehicles de la Brigada
funcionen amb biodièsel (poc a poc s’està fent el canvi cap a vehicles més sostenibles).
5.2.3.3 Mesures d’eficiència energètica
En referència a aquesta qüestió, al “Plec de prescripcions tècniques del manteniment de les
instal·lacions de l’enllumenat exterior municipal a l’EMD de Jesús, als nuclis dels Reguers, Bítem,
Vinallop i Campredó, al Polígon Industrial ‘Baix Ebre’ i a determinats barris de Tortosa”, de febrer
de 2007, hi ha la referència següent: “Els tècnics municipals responsables del Servei de
Manteniment d'Equipaments, Infraestructures i Serveis (...) valoraran favorablement les
modificacions proposades pel contractista que afectin a la consideració mediambiental i a
l’eficiència energètica”.
Destacar que existeixen aplicacions informàtiques, com el WinCEM (de l’Institut Català d’Energia),
de suport a la gestió energètica municipal. El WinCEM és una eina que permet la gestió tant de les
diferents dependències municipals, amb els seus subministraments d’aigua, gas, electricitat i
altres, com de les instal·lacions d’enllumenat públic. Concretament és una eina informàtica, que
fa possible l’aplicació de sistemes de gestió de l’energia a nivell municipal. D’aquesta manera, es
poden conèixer i controlar les despeses energètiques de cada centre de consum per tal de
315

planificar-ne l’ús racional i promoure programes d’estalvi energètic, la qual cosa representa un
important benefici econòmic i ambiental.
Segons dades de l’Ajuntament, aquest i el Consell Comarcal del Baix Ebre, amb el suport de
l’ICAEN, han encarregat un estudi de millora de les escomeses de l’enllumenat públic del municipi.
Properament faran una primera prova al barri de Sant Llàtzer on es canviaran les làmpades de
mercuri (250W i llum groga) per làmpades d’halogenurs metàl·lics (35W i llum blanca), que
compleixen amb la normativa de contaminació lumínica.
Existeix també un model de “Conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Baix Ebre i
l’Ajuntament de Tortosa per a la realització de diagnòstics energètics a les instal·lacions
d’enllumenat públic i dependències municipals, en el marc del programa d’assessorament
energètic”. Aquest Conveni es refereix a la realització d’estudis de diagnòstic energètic a les
instal·lacions d’enllumenat públic de Tortosa (99 escomeses).
Així mateix, hi ha un Programa per a la Millora de l’Eficiència Energètica i la Utilització d’Energies
Renovables de les administracions del Baix Ebre. En aquest s’inclouen diverses instal·lacions de
Tortosa:
- Tipologia I: Instal·lacions educatives:
o CEIP Ferreries
o CEIP La Mercè
o CEIP Cinta Curto
o CEIP Daniel Mangrané
- Tipologia II: Instal·lacions en parcs o edificis públics:
o Pavelló Poliesportiu
o Pavelló Firal
- Tipologia III: Instal·lacions eòliques:
o Depuradora (segons el document, aquesta instal·lació és inviable per la manca
de vent)
5.2.4 ENERGIES RENOVABLES
5.2.4.1 Potencialitats
a) Energia solar tèrmica i fotovoltaica
La radiació solar mitjana 3 del municipi de Tortosa se situa per damunt dels 14 MJ/m 2 i dia, i
confereix, al municipi un potencial d’aprofitament solar elevat.
3 Atlas climàtic digital de Catalunya, 2004.
316

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
A nivell supramunicipal, les reglamentacions vigents en termes de promoció de les instal·lacions
solars tèrmiques o fotovoltaiques són per una banda el Decret d’Ecoeficiència de la Generalitat de
Catalunya 4 , i de l’altra el Codi Tècnic de l’Edificació d’àmbit estatal. D’acord amb aquestes
reglamentacions, la instal·lació de plaques solars tèrmiques i fotovoltaiques en noves
edificacions o rehabilitacions integrals serà obligatòria en determinats casos, tals com:
- Els habitatges unifamiliars aïllats hauran de disposar d’energia solar tèrmica per a la
producció d’ACS. La resta d’edificis, tant públics com privats, també hauran de disposar
de plaques solars tèrmiques si la seva demanda diària d’aigua calenta sanitària (ACS) és
superior o igual a 50 litres/dia a una temperatura de referència de 60 ºC.
- Els edificis següents hauran de disposar d’energia solar fotovoltaica i la potencia pic a
instal·lar serà com a mínim de 5 kWp, sempre que superin els següents límits:
• 5.000 m 2 construïts en cas d’hipermercats
• 3.000 m 2 construïts en cas de centres d’oci
• 10.000 m 2 construïts en cas de grans magatzems o pavellons i
recintes firals
• 4.000 m 2 construïts en cas d’oficines
• Hotels de més de 100 places
• Hospitals i clíniques de més de 100 llits
A nivell municipal, Tortosa no disposa de cap ordenança solar, de moment, a l’espera de la futura
ordenança general de medi ambient del municipi.
b) Energia eòlica
L’energia eòlica fa referència a aquella tecnologia i aplicacions que aprofita l’energia cinètica del
vent per convertir-la en energia elèctrica o mecànica. Així, es poden distingir dos tipus
d’instal·lacions:
- Instal·lacions connectades a la xarxa elèctrica: els parcs eòlics.
- Instal·lacions aïllades (no connectades a la xarxa elèctrica): bombejament d’aigua,
subministrament elèctric a l’habitatge i altres centres de consum.
La potència eòlica instal·lada a Catalunya l’any 2004 es va situar en 94,4 MW. La producció
d’electricitat dels parcs eòlics en funcionament a Catalunya ha anat augmentant des dels 720
MWh anuals a principis dels anys noranta, fins als 163 GWh (14 ktep) de l’any 2003. Tot i
l’augment de la potència instal·lada en els anys noranta, la producció eòlica només representa el
0,36% de la producció bruta d’electricitat a Catalunya de l’any 2003 i un 1,7% del total del consum
d’energies renovables.
4 DECRET 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en
els edificis.
317

Figura 5.21. Producció d’electricitat dels parcs eòlics a Catalunya (1992-2003)
Font: ICAEN, 2007.
c) Energia minihidràulica
L'aigua és, sens dubte, l'element essencial i característic del nostre planeta. Per raó de la
circulació constant a través del cicle hidrològic, l'energia cinètica continguda en el seu moviment
i l'energia potencial associada als salts d'aigua fan d'aquesta una font d'energia renovable amb
un enorme potencial d'aprofitament.
Fins fa prop de cent anys, hom emprava el corrent dels rius ràpids per moure els molins i moldre
el blat. Encara avui dia es poden veure alguns d'aquests molins hidràulics, però d'aleshores ençà,
l'aprofitament hidràulic amb molins s'ha orientat bàsicament a la producció d'electricitat amb
centrals hidroelèctriques. De fet, aquest tipus de generació d'electricitat va ser una de les
primeres formes que es van emprar per produir-la.
Entre els diferents tipus d'instal·lacions hidroelèctriques es poden distingir grans centrals
hidroelèctriques i les centrals de petita potència. El límit de potència per definir una central
minihidràulica varia segons els diferents països de la Unió Europea. A partir de la publicació del
R.D. 2366/1994, a Espanya es consideren minicentrals aquelles amb una potència instal·lada
igual o inferior a 10 MW (abans el límit estava en 5 MW). Les centrals hidroelèctriques de petita
potència no requereixen grans embassaments reguladors i, per tant, tenen un escàs impacte
ambiental.
Catalunya és la comunitat autònoma que, dins l'Estat espanyol, compta amb un major nombre de
centrals minihidràuliquess (239) i també la que disposa d'una potència instal·lada més
important (197 MW). La producció d'energia elèctrica se situa prop dels 500 GWh, xifra que
representa el 15% de la producció total d'energia elèctrica a Catalunya, considerant les centrals
hidroelèctriques -petites i grans- i les termoelèctriques. Per conques fluvials, la major part de les
centrals minihidràuliques es troben a les conques del nord i centre del Principat. De les
318

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
minicentrals, la major part, un 85%, són autogeneradores, és a dir, l'energia elèctrica generada es
ven a les companyies elèctriques; la resta són autoconsumidores d'energia elèctrica. Finalment,
si es té en compte la potència instal·lada a les minicentrals, la major part es troben en el rang
comprés entre 250 i 1.000 kW. Les condicions orogràfiques i climatològiques a Catalunya
afavoreixen la situació del sector de l'energia minihidraúlica. La gran tradició en l'aprofitament
d'aquest recurs i el seu gran potencial donen lloc a diverses aplicacions segons l'ús final de
l'energia elèctrica. Tanmateix, la seva activitat, pel que fa a la construcció i posta en
funcionament de noves instal·lacions, s'ha vist reduïda en els darrers anys.
d) Biomassa
L’energia acumulada a la biomassa pot ser alliberada sotmetent-la a diversos processos
d’aprofitament energètic. El terme biomassa es refereix al conjunt de tota la matèria orgànica
d’origen vegetal o animal, que inclou els materials que procedeixen de la transformació natural o
artificial. L’aprofitament de l’energia de la biomassa contribueix notablement a la millora i
conservació del medi, ja que no té un impacte mediambiental significatiu, atès que el CO 2 que
s’allibera a l’atmosfera durant la combustió ha estat prèviament captat pels vegetals durant el
seu creixement; per tant, el balanç final és nul.
El consum energètic biomassa agrícola i forestal a Catalunya l’any 2003 va ser de 93,9 ktep. La
major part d’aquest correspon a consums directes per a la producció de calor. Es concentren
principalment en el sector domèstic (consum de llenyes per a calefacció) i en el sector industrial
(habitualment indústries que utilitzen biomassa per a produir energia tèrmica i alimentar algun
dels seus processos productius). Els sectors primari (agrícola i ramader) i terciari (serveis)
també són consumidors de biomassa llenyosa però en quantitats més reduïdes. El consum de
biomassa agrícola i forestal per a generar energia elèctrica a Catalunya l’any 2003 es centrava
exclusivament en una instal·lació de gasificació i generació d’electricitat amb motors alternatius
ubicada a Móra d’Ebre. La instal·lació de Sant Pere de Torelló, en funcionament des de l’any 1992,
va generar electricitat i calor fins l’any 1997. Actualment només subministra aigua calenta per a
la calefacció del municipi, a l’espera de que es realitzi una remodelació i una ampliació de la
mateixa.
e) Residus sòlids urbans
Els residus sòlids urbans (RSU) són els residus o deixalles generats als habitatges i que una
vegada depositats als contenidors, són triats per poder-ne reciclar i recuperar tot allò que sigui
possible. La fracció no reciclable pot rebre diversos tractaments: pot ser abocada en dipòsits
controlats, pot ser incinerada o tractada per obtenir-ne compost. Una bona gestió d’aquests
processos permet aprofitar-ne l’energia alliberada.
f) Geotèrmica
L’energia geotèrmica consisteix en l’aprofitament de la calor interna de la Terra, que a nivell
global pot considerar-se contínua i inesgotable a escala humana. El recurs geotèrmic depèn de
les condicions geològiques. Així dons, podem dir que el recurs geotèrmic és aquella part de
319

l’energia geotèrmica continguda a les roques del subsòl que pot ésser aprofitada per l’home.
Quan una zona geogràfica es presenten les condicions geològiques i econòmiques necessàries
per a poder explotar l’energia geotèrmica del subsòl, es diu que allà existeix un jaciment o
magatzem geotèrmic.
5.2.4.2 Instal·lacions
En primer lloc, cal dir que l’Ordenança fiscal número 1 reguladora de l'impost sobre béns
immobles (IBI), publicada al BOP núm. 287 (13/12/2007) i en vigor des de l’1 de gener de 2008,
diu, al seu Article 4 (Bonificacions potestatives), a l’apartat c, el següent: “Als béns immobles en
què s’hagin instal·lat sistemes per a l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia provinent del sol,
se’ls aplica una bonificació de 20 per cent de la quota íntegra de l’impost. L’aplicació d’aquesta
bonificació està condicionada al fet que les instal·lacions per produir calor incloguin col·lectors
que disposin de l’homologació corresponent per part de l’administració competent, condició que
s’acreditarà amb la presentació d’un projecte tècnic signat per tècnic competent i visat pel
col·legi professional corresponent, en el qual quedi reflectida la instal·lació prevista. En cap cas
s’aplicarà la present bonificació pel compliment de les obligacions imposades de la normativa
tècnica sectorial aplicable.”
Pel que fa a les instal·lacions d’energies renovables al municipi de Tortosa, a continuació es
detallen les instal·lacions existents i l’estat de les instal·lacions projectades o en
desenvolupament.
Segons dades de l’Ajuntament i d’EolicCat (2008), dels 14 parcs eòlics que hi ha actualment en
funcionament a Catalunya, 3 d’ells es troben al municipi:
- Parc Eòlic del Baix Ebre (4,05 MW). Va ser inaugurat el juliol de 1995. Està ubicat al Mont
Buitaca. Consta de 27 aerogeneradors de 150 KW. Cada any produeix 8,3 GigaWatt·hora.
Segons l’Informe mediambiental del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de
Tortosa, de data juliol de 2007, el Parc “genera anualment una quantitat d’energia elèctrica
suficient per proveir una població de 10.000 habitants, evita l’emissió a l’atmosfera de 8.327
tones anuals de CO 2 i de 50 tones anuals de SO 2 (gasos responsables respectivament, de
l’efecte hivernacle i de la pluja àcida), i substituirà 716 tones anuals de petroli”.
- Parc Eòlic de Tortosa (29,90 MW). Va ser inaugurat l’abril de 2006. Està ubicat al Coll d’Alba.
Consta de 23 aerogeneradors de 1.300 KW. Va ser promogut per l’empresa Terranova Energy,
que ara pertany a l'empresa Acciona Energía. Està en tràmits una possible ampliació del Parc.
- Parc Eòlic d’Ecovent a Tortosa (48,10 MW). Va ser inaugurat el setembre de 2006. Consta de
37 aerogeneradors de 1.300 KW. La producció anual és de 110 GigaWatt·hora. L’energia
produïda es canalitza per cinc circuits subterranis dins el parc, transformada a 110 mil volts
a la subestació i evacuada a la xarxa elèctrica de la línia Vandellós-Tortosa. La instal·lació
eòlica d’Ecovent produeix electricitat equivalent al consum d’unes 32.000 llars, evita
l’emissió anual d’aproximadament 108.000 tones de CO 2 i exerceix un efecte depuratiu de
l’atmosfera similar al de més de cinc milions d’arbres en el procés de fotosíntesi. El Parc està
en previsió d’ampliar-se.
320

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Per tant, el total de potència instal·lada en aquests 3 parcs eòlics és de 82,05 MW, la qual cosa
representa el 24% de la potència eòlica instal·lada (en parcs eòlics) a Catalunya. En aquests
moments, però, hi ha nombrosos parcs eòlics arreu de Catalunya amb autorització administrativa
o en tramitació, que han superat el procés d’informació pública.
La seu del Consell Comarcal disposa d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica connectada a la
xarxa. Es va posar en marxa el juliol de 2002 i la seva potència pic és de 4.800 Wp. Des de la
planta baixa de l’edifici es pot monitoritzar la producció d’energia elèctrica que té lloc (veure
foto).
Foto: lavola, 2008.
L’estació d’autobusos disposa d’una instal·lació solar fotovoltaica, realitzada amb la col·laboració
del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.
També hi ha dues indústries al Polígon Industrial del Baix Ebre amb instal·lacions d’energia solar
fotovoltaica. L’empresa Frupinsa, al polígon, té 2 instal·lacions d’energia solar fotovoltaica.
D’altra banda, l’empresa Soldebre i Sansa de l’Ebre utilitzen la sansa com a biomassa per a
combustible de les calderes.
Segons el diari La Vanguardia (15-10-08), l’empresa “Ona Capital impulsa una planta fotovoltaica
en Tortosa”. La planta tindria una superfície de més de 6.000 m 2 i s’ubicaria a la coberta de la
cooperativa Soldebre. La potència instal·lada seria de 300 KW i la producció anual estimada de
425.000 KWh. Amb aquesta electricitat es podria fer front al consum anual d’una població de 300
321

persones durant com a mínim 25 anys. L’estalvi estimat és que es deixarien d’emetre unes 260
tones de CO 2 a l’atmosfera.
No es tenen dades d’instal·lacions d’energies renovables a nivell particular però, des de
l’Ajuntament, s’informa que la implantació d’aquestes no ha de ser de gaire envergadura.
5.2.5 IMPACTES GENERATS PELS DIFERENTS TIPUS D’ENERGIA, CONTAMINACIÓ LUMÍNICA
I ELECTROMAGNÈTICA
5.2.5.1 Contaminació lumínica
La il·luminació exterior artificial nocturna té una elevada influència en la qualitat lluminosa de les
ciutats i els barris. No obstant, aquesta il·luminació pot produir l’anomenada contaminació
lluminosa, que es pot definir com l'emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en
intensitats, direccions o rangs espectrals innecessaris per a la realització de les activitats
previstes en la zona en què s'han instal·lat els llums. Freqüentment la detectem com la brillantor
del cel produïda per la mala qualitat de l'enllumenat exterior, tan públic com privat.
En aquest sentit, i amb la finalitat d’eliminar la il·luminació excedent, el Parlament de Catalunya
va aprovar la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la
protecció del medi nocturn, amb l’objectiu de prevenir i corregir els efectes pertorbadors de la
contaminació lluminosa. Posteriorment, el Decret 82/2005, de 3 de maig, d'ordenació ambiental
de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, aprova el Reglament de
desenvolupament de la Llei 6/2001. En aquest sentit, segons informació de l’Oficina de Prevenció
de la contaminació lluminosa, existeix una sentència no ferma que declara nul de ple dret el
Decret 82/2005, tot i que dita sentència no té valor normatiu doncs no és ferma i per tant dit
Decret es considera vigent i d’obligat compliment.
D'acord amb el que estableix la Llei 6/2001, es consideren quatre zones en funció de la seva
protecció a la contaminació lluminosa: major protecció per a les zones E1 i menor protecció per a
les E4.
- Les zones E1 són les zones de màxima protecció a la contaminació lluminosa; corresponen a les àrees
coincidents amb els espais d'interès natural, les àrees de protecció especial i les àrees coincidents
amb la Xarxa Natura 2000.
- Es considera com a zona E2 el sòl no urbanitzable fora d'un espai d'interès natural o d'una àrea de
protecció especial o d'una àrea de la Xarxa natura 2000.
- Les zones E3 són les àrees que el planejament urbanístic les qualifica com a sòl urbà o urbanitzable.
- Les zones E4 són àrees en sòl urbà d'ús intensiu a la nit en activitats: comercials, industrials o de
serveis i també vials urbans principals. Les determina l'ajuntament de cada municipi, el qual haurà de
notificar la proposta de zonificació al Departament de Medi Ambient i Habitatge, que n'haurà de fer
l'aprovació. No poden classificar-se zones E4 a menys de 2 km d'una zona E1.
322

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
El Decret 82/2005 regula els aspectes referents a la zonificació de Catalunya segons la protecció
del territori a la contaminació lluminosa, determina les característiques de les instal·lacions i dels
aparells d'il·luminació en funció de les zones de protecció en què estan ubicats, i regula el
funcionament de l'enllumenat en els aspectes: estacional, horari, manteniment i d'adequació de
la il·luminació existent.
Veiem el mapa de contaminació lumínica del municipi (plànol 16), d’acord amb les quatre zones
que estableix la Llei 6/2001:
Figura 5.22. Mapa de contaminació lumínica de Tortosa
Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del DMAH.
Com s’ha comentat anteriorment, segons les dades més actualitzades, de les 2.176 làmpades de
l’enllumenat públic de Tortosa (nucli de Tortosa no contemplat totalment, segons les dades del
plec de prescripcions tècniques del manteniment de l’enllumenat públic), un 86,2% corresponen
a vapor de mercuri, un 11,7% a vapor de sodi i el 2,1% restant a altres tipus de làmpades. Destacar
que segons la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la
protecció del medi nocturn, d’acord amb criteris d’estalvi energètic, s’ha de prioritzar en els
enllumenats exteriors la utilització preferent de làmpades de vapor de sodi d’alta pressió (VSAP) i
de baixa pressió (VSBP). Aquestes làmpades han de substituir les làmpades de vapor de mercuri
323

en els processos de renovació de l’enllumenat públic, que han de tendir a la reducció de la
potència instal·lada.
En relació a la tipologia de les lluminàries puntualitzar que la Llei 6/2001, prohibeix els llums,
integrals o monocromàtics, amb un flux d’hemisferi superior emès que superi el 50% d’aquest,
llevat que enllumenin elements d’un especial interès històric o artístic, d’acord amb el que sigui
determinat per via reglamentària. No obstant no s’ha disposat d’un inventari de les lluminàries
instal·lades a Tortosa, i per aquest motiu no es pot realitzar amb detall una anàlisi de l’adequació
de les lluminàries a la Llei 6/2001, i al reglament que la desenvolupa. No obstant, tal i com es
mostra a la imatge següent algunes tipologies de lluminàries instal·lades al municipi, no
s’adequarien als criteris i tipologies fixats per la normativa vigent en quant a flux sobre l’hemisferi
superior:
Zona Consell Comarcal. Foto: lavola, 2008.
Al municipi de Tortosa, s’han fet diversos estudis per a l’adequació de l’enllumenat exterior als
requeriments actuals. Així, es disposa del “Pla municipal d’adequació de la il·luminació exterior
existent de Tortosa”, d’abril de 2008, document realitzat amb el suport de la Generalitat de
Catalunya, l’Ajuntament de Tortosa i el Consell Comarcal del Baix Ebre. La primera fase ja s’ha
executat i, en els propers anys, es continuaran executant, progressivament, la resta de fases.
Per últim, pel que fa a la inspecció i control, la normativa sectorial vigent en termes de protecció
del medi nocturn determina que correspon al Departament de Medi Ambient i Habitatge i als
ajuntaments la potestat d’inspecció i control de les il·luminacions que puguin ser font de
contaminació lluminosa, la qual pot ser exercida d’ofici o com a conseqüència de denúncia
formulada per la persona interessada.
324

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
5.2.5.2 Contaminació electromagnètica
En la vida quotidiana, estem envoltats generalment d'instal·lacions elèctriques, i cadascuna
d'elles, al seu voltant, genera un camp elèctric i un camp magnètic. En aquest sentit cal tenir en
compte que tota càrrega elèctrica genera un camp elèctric (E), i tota càrrega elèctrica en
moviment un camp magnètic (B). Atès que el camp magnètic generat per una línia elèctrica és
proporcional a la intensitat de corrent que hi circula a cada instant, es poden observar variacions
significatives en funció del dia i l'hora que es mesuri.
En relació als efectes de la contaminació electromagnètica sobre els edificis i les persones, tot i
els estudis al respecte, es mantenen incerteses que segurament estudis futurs tendiran a
aclarir. Tot i així els diferents organismes internacionals han fixat nivells de referència
recomanats pel públic en general. En base a aquests nivells, es considera que en indrets d'accés
al públic és molt difícil que es puguin superar aquests valors de referència.
Davant d’aquesta situació, seguint els principis de precaució i cautela i a l'espera de tenir més
evidències científiques especialment dels suposats efectes a llarg termini, es poden considerar
unes recomanacions generals en relació a les instal·lacions:
- Quan es projectin noves instal·lacions cal implementar solucions tècniques que ofereixin una
menor exposició a camps magnètics, sempre i quan aquestes solucions no comportin grans
inconvenients o despeses elevades.
- Quan els nivells d'exposició excedeixin els nivells normals en desenes de vegades, s'han d'exercir
les accions necessàries per disminuir l'exposició, sempre que es pugui fer a un cost raonable.
- S'ha d'evitar construir noves edificacions a prop de línies d'alta tensió i transformadors en
contigüitat amb indrets habitables permanentment.
Pel que fa a la legislació vigent al respecte, les antenes i instal·lacions de telefonia venen
regulades pel Decret 148/2001 d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil
(DOGC núm 3404 de 7.6.2001) i parcialment modificat pel Decret 281/2003 que estableix els
nivells màxims permesos d’exposició als camps electromagnètics per a les persones en zones
d’ús continuat (nivells de referència) i fixa les distàncies de protecció a les persones.
Segons dades de l’Ajuntament, al municipi hi ha major preocupació social per l’impacte de les
antenes de telefonia mòbil que per les radiacions electromagnètiques produïdes per les línies i
transformadors elèctrics. Per aquesta raó, es va instal·lar un mesurador en continu de radiacions
electromagnètiques produïdes per les antenes (o per una antena) de telefonia mòbil, donant com
a resultat que les emissions electromagnètiques estaven dins d’allò que marca la normativa.
Actualment, l’esmentat mesurador en continu es troba prenent dades en un habitatge del
municipi.
D’acord amb l’”Informe de mesures de paràmetres radioelèctrics d’elements radiants d’estacions
base de telefonia mòbil al Terme Municipal de Tortosa (Baix Ebre)”, de l’Enginyer de
Telecomunicació Josep Pont Castejón per l’Ajuntament de Tortosa, de data 22 d’abril de 2002, al
municipi hi ha les estacions base de telefonia mòbil i de telecomunicacions següents:
325

Taula 5.62. Estacions base de telefonia mòbil i de telecomunicacions a Tortosa
Estació base Companyia Ubicació
1 Telefónica Móviles
C/ dels Pescadors 11 del nucli urbà de
Tortosa
2 Telefónica Móviles Parcel·la 19 Polígon 1 de Bítem
3 s.d. s.d.
4
Retevisión
Móviles- Amena (actualment, Orange)
Horta Alta s/n de Bítem
5
Retevisión
Móviles- Amena (actualment, Orange)
Portada de Sant Bernabé 88 de Jesús
6 Telefónica Móviles
Polígon Industrial Baix Ebre carrer E
177
7
Retevisión
Móviles- Amena (actualment, Orange)
Ptda. de Coll Rodó
8 Airtel (actualment, Vodafone) Camí de l’Ardiaca núm 43
9
Retevisión
Móviles- Amena (actualment, Orange)
C/ Écija 4-5 de Campredó
10 FECSA (per comunicacions internes)
Carrer D, parcel·la 97 del Polígon
Industrial del Baix Ebre
11
Retevisión
Av. de la Generalitat 110 del nucli
12
Móviles- Amena (actualment, Orange)
Retevisión
Móviles- Amena (actualment, Orange)
13 Telefónica Móviles
urbà de Tortosa
C/ Felip Pedrell 11 del nucli urbà de
Tortosa
C/ Felip Pedrell 128 del nucli urbà de
Tortosa
14 Airtel (actualment, Vodafone) C/ Sebina 16 del nucli urbà de Tortosa
15 (inexistent
malgrat la
sol·licitud de
llicència
municipal)
16 (inexistent
malgrat la
sol·licitud de
llicència
municipal)
17
Airtel (actualment, Vodafone) C/ Berenguer IV núm. 4
Telefónica Móviles
Retevisión
Móviles- Amena (actualment, Orange)
Hotel Corona
C/ Bau 6-8, a l’edifici de l’Aliança, al
nucli urbà de Tortosa
Font: Informe de mesures de paràmetres radioelèctrics d’elements radiants d’estacions base de telefonia mòbil al
Terme Municipal de Tortosa (Baix Ebre), 2008.
Segons l’esmentat informe, els nivells rebuts a les zones d’ús comú a les zones adjacents a les
estacions base de telefonia mòbil del municipi de Tortosa són molt inferiors als límits que marca
la normativa vigent. Així mateix, les distàncies de protecció sanitària de la població es
compleixen.
Segons dades de l’Ajuntament, està en procés d’aprovació inicial el pla especial de Localret en
relació a aquesta qüestió. Aquest pla pretendria, entre d’altres coses, la compartició de màstils
(per a antenes de telefonia mòbil) entre diverses companyies operadores de telefonia mòbil, la
minimització de l’impacte paisatgístic, etc.
326

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Segons nota de premsa de la Generalitat de Catalunya (7 de novembre de 2008), s’ha establert
un acord amb les companyies de telefonia mòbil per ordenar els emplaçaments de les torres de
comunicació en 10 comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre. En aquestes comarques
s’inclou la del Baix Ebre. Així, el Pla d’ordenació ambiental d’infraestructures de radiocomunicació
(POAIR) valora comarcalment les torres existents en zones no urbanes que donen cobertura als
serveis de radiocomunicació, en especial les de telefonia mòbil. A partir d’un cens d’aquestes
torres, el POAIR ordena i identifica quines compleixen determinats requisits radioelèctrics i
d’impacte paisatgístic, i defineix unes àrees òptimes per als emplaçaments de les torres de
telecomunicacions. L’objectiu del POAIR és facilitar que els operadors que vulguin oferir un nou
servei a la zona puguin tenir la possibilitat de compartir una torre ja existent, o, si això no és
viable, construir-ne una de nova en les immediacions. D’aquesta manera, es vol evitar la dispersió
de torres i simplificar els tràmits que calen per a la seva construcció.
327

5.3 L’AIRE .............................................................................................................................................. 329
5.3.1 QUALITAT DE L’AIRE ............................................................................................................................................................ 329
5.3.2 QUALITAT DE L’AIRE: CONCENTRACIÓ DE CONTAMINANTS ............................................................................................. 333
5.3.3 EPISODIS DE CONTAMINACIÓ. CLIMATOLOGIA DE LA ZONA I RELACIÓ AMB PROCESSOS DE CONTAMINACIÓ ........... 345
5.3.4 SOROLL ................................................................................................................................................................................ 345
5.3.5 OLORS .................................................................................................................................................................................. 358
328

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
5.3 L’AIRE
Tortosa no disposa d’ordenança de medi ambient, que reguli les condicions que han de reunir les
instal·lacions i les activitats susceptibles de produir fums, gasos, vapors, olors, sorolls i
vibracions, i que es troben ubicades dins del terme municipal, per tal d’aconseguir que la qualitat
ambiental sigui òptima i evitant molèsties a tercers. Sí que en té una sobre soroll, ja obsoleta, per
la qual cosa s’aplica directament la normativa d’àmbit estatal i autonòmic. Està previst, de totes
formes, que en un futur proper, el municipi pugui disposar d’una ordenança general de medi
ambient, que contempli les qüestions esmentades i d’altres.
El 29 de juliol de 2008 es va fer una “Proposta al ple de la corporació per a l’aprovació de
l’ordenança reguladora de la intervenció administrativa de les activitats de baixa incidència
ambiental, de les activitats sense incidència ambiental i dels locals destinats a aparcaments de
vehicles de superfície inferior o igual a 100 m 2 ”, que caldrà tenir en compte.
5.3.1 QUALITAT DE L’AIRE
La contaminació atmosfèrica és un procés que s'inicia a partir de les emissions a l'aire des de
diferents focus emissors de contaminants. Aquests contaminants segueixen una dinàmica
condicionada pels processos de transport i dispersió propis del medi atmosfèric.
Per tant, en analitzar la contaminació atmosfèrica de Tortosa cal considerar, d'una banda, les
emissions (contaminants emesos per una font determinada), i d'altra banda, les immissions
(presència de contaminants a l'aire que afecten a diferents receptors).
Tot i que en general hi ha una certa correlació entre emissions i immissions no són,
necessàriament, equivalents ja que es poden donar processos a l'atmosfera que poden
transportar, dispersar, concentrar o, fins i tot, modificar la naturalesa dels contaminants.
5.3.1.1 Anàlisi dels principals focus emissors i estimació de les emissions
Les emissions atmosfèriques són difícils de quantificar, ja que majoritàriament solen ser difuses
(industrials i domèstiques) o bé mòbils (mitjans de transport).
En quant a la classificació, se solen diferenciar les fonts naturals i les fonts antropogèniques. Tot
i que a escala planetària les fonts naturals (erupcions volcàniques, incendis forestals, etc.)
contribueixen a la contaminació global en un grau superior que les de tipus antropogènic
(processos industrials, calefaccions, trànsit, etc.) per l’abast municipal d’aquest estudi, només
es prendran en consideració les fonts d’origen humà. D'aquestes fonts, les més remarcables són
el trànsit motoritzat, els processos industrials i les fonts domèstiques.
329

En aquest estudi s’han estimat les emissions a partir dels consums de combustibles d’origen
fòssil.
a) Els mitjans de transport
El trànsit automobilístic és un dels principals focus emissors de contaminants a l’atmosfera, tant
pel tipus com per la quantitat de contaminants emesos. En la combustió del gasoil o benzina dels
vehicles principalment s’emet monòxid de carboni (CO), òxids de nitrogen (NO x ), partícules en
suspensió (PST), fums negres (FN), metà (CH 4 ), alguns metalls pesants, òxids de sofre (SO x ) i
compostos orgànics volàtils (COVs) fruit de l’evaporació del combustible sobretot en processos
de reposició.
A Tortosa, no s’ha portat a terme cap campanya de control de fums als vehicles de la població.
L’únic control existent és, doncs, el que s’efectua directament a través de les inspeccions
tècniques de vehicles (ITVs).
Les emissions de contaminants del transport s’ha determinat a partir dels consums estimats a
l’apartat d’Energia d’aquest document, que en el cas del transport correspon a 20.750 Tep, i la
utilització dels factors de conversió que es detallen a la taula següent:
Taula 5.63. Valors d’emissió relatius al sector transport (Tones/Tep)
Font CO2 SOx NOx CO PST COV
Benzina 2,89 0,00243 0,03155 0,2162 0,0017 0,03196
Gasoil 2,98 0,005714 0,022922 0,02648 0,003548 0,00926
Font: Departament de Medi Ambient, 1993.
En base a les dades descrites, les emissions de contaminants del sector transports a Tortosa són
les següents.
Taula 5.64. Valors d’emissió del sector dels transports a Tortosa (Tones), 2006
Font CO2 SOx NOx CO PST COV
Benzina 28.734,35 24,16 313,69 2.149,61 16,90 317,77
Gasoil 32.205,64 61,75 247,72 286,18 38,34 100,08
Total 60.939,98 85,91 561,42 2.435,78 55,25 417,84
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de diverses fonts.
330

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
b) Les emissions associades a la indústria
Les diferents activitats industrials generen un tipus característic d’emissions i, per tant, de
contaminants atmosfèrics. Aquestes emissions també varien segons el tipus de procés, la
tecnologia emprada, o el tipus i la qualitat de les matèries primeres utilitzades en cada procés
industrial.
Des de l’entrada en vigor de la Llei 3/1998, de la Intervenció integral de l’Administració ambiental
(IIAA) i del Reglament que la desenvolupa (Decret 136/1999, de 18 de maig), les activitats amb
incidència sobre el medi ambient es classifiquen, segons els annexos de la Llei esmentada:
- Activitats de l’annex I: sotmeses al règim d'autorització ambiental.
- Activitats de l’annex II: sotmeses al règim de llicència ambiental.
- Activitats de l’ annex III: sotmeses al règim de comunicació.
- Activitats de l’annex IV: amb risc d'incendi.
A més, d’acord amb la Llei 3/1998, d’IIAA, el control dels establiments dels annexos II i III passa a
ser competència municipal i aquests focus emissors deixen de registrar-se a l’anterior Catàleg
d’Activitats industrials Potencialment Contaminants de l’Atmosfera -CAPCA-.
Pel càlcul de les emissions del sector industrial, s’ha considerat els següents factors d’emissió:
Taula 5.65. Valors d’emissió relatius als sector industrial (tones/Tep)
Font CO2 SOx NOx CO PST COV CH4
GN 1,69 - 0,0021 0,0042 0,00005 0,0008 0,000048
Fueloil 3,04 0,0021 0,0074 0,0006 0,00051 0,00006 0,000083
*On GN= gas natural. Font: Departament de Medi Ambient, 1993.
En base als factors anteriors i al consum que s’indiquen a l’apartat d’Energia del present
document, les emissions del sector industrial són les següents:
Taula 5.66. Valors d’emissió del sector industrial a Tortosa (tones), 2006
Font CO2 SOx NOx CO PST COV CH4
GN 354,90 0,00 0,44 0,88 0,01 0,17 0,01
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de diverses fonts.
331

c) Les emissions en focus comercials i domèstics
En l’àmbit domèstic i dels serveis els principals focus d’emissió tenen l’origen en les calefaccions
domèstiques i de serveis, així com les instal·lacions d’escalfament d’aigua i les cuines. La
contaminació d’aquestes instal·lacions varia, segons el tipus de combustible emprat, sigui propà,
butà, gasoil, fuel o gas natural. Ja que no hi ha un control directe d’aquests focus emissors, les
emissions s’han estimat a partir dels consums d’aquests combustibles a Tortosa (veure apartat
d’Energia del present document), aplicant els factors de conversió de la taula següent:
Taula 5.67. Valors d’emissió relatius als sector domèstic i serveis (tones/Tep)
Font CO2 SOx NOx CO PST COV CH4
GN 1,69 - 0,0021 0,0042 0,00005 0,00048 0,00046
GLP 3,04 - 0,0018 0,0005 0,00053 0,00005 0,000053
Gasoil 3,04 0,019 0,0025 0,0012 0,00029 0,00034 0,000085
*On GN= gas natural i GLP= gasos liquats del petroli (butà i propà). Font: Departament de Medi
Ambient, 1993.
En base als factors anteriors i al consum que s’indiquen a l’apartat d’Energia del present
document, les emissions del sector domèstic i serveis són les següents:
Taula 5.68. Valors d’emissió del sector domèstic i serveis a Tortosa (tones), 2006
Font CO2 SOx NOx CO PST COV CH4
GN 2.375,46 0,00 2,95 5,90 0,07 0,67 0,65
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de diverses fonts.
5.3.1.2 Emissions globals del municipi
Segons les diferents estimacions anteriors es pot considerar que les emissions anuals de
contaminants atmosfèrics de Tortosa són de:
332

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 5.69. Valors d’emissió de Tortosa (tones), 2006
Sector CO PST COV CO2 SOx NOx CH4
Transport 60.939,98 85,91 561,42 2.435,78 55,25 417,84 -
Industrial 354,90 0,00 0,44 0,88 0,01 0,17 0,01
Domèstic 2.375,46 0,00 2,95 5,90 0,07 0,67 0,65
Total 63.670,34 85,91 564,81 2.422,56 55,33 418,68 0,66
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de diverses fonts.
Tal i com s’observa a la taula anterior, entre el 95% i el 100% de les emissions són ocasionades pel
sector transport, excepte en cas del metà.
5.3.2 QUALITAT DE L’AIRE: CONCENTRACIÓ DE CONTAMINANTS
La taula següent resumeix les principals característiques dels contaminants atmosfèrics, així
com les seves fonts d'emissió d'origen antropogènic i el mètode de mesura que s'utilitza en les
estacions de control:
333

Taula 5.70. Característiques i principals fonts d’emissió dels contaminants mesurats
(diòxid de sofre)
SO2
Característiques Fonts emissores antropogèniques Mètode de mesurament
- Gas incolor i d’olor forta i sufocant
- En una atmosfera humida es
transforma en àcid sulfúric i causa la
deposició àcida
- A partir de concentracions >0.1 ppm
es produeix una important reducció
de visibilitat
- Refineries de petroli
- Transport: principalment vehicles
de gasoil
- Centrals tèrmiques
- Combustió de carburants: carbó i
fuel-oil
- Pèrdues en processos industrials:
foneries, preparació del coc,
refinatge de petroli
- Incineració de residus
- Analitzador automàtic per
fluorescència ultraviolada
PST (partícules totals en suspensió)
Característiques Fonts emissores antropogèniques Mètode de mesurament
- Matèria en suspensió a l’aire
- PST: partícules de diàmetre

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
(diòxid de nitrogen)
NO2
Característiques Fonts emissores antropogèniques Mètode de mesurament
- Gas de color amarronat i inodor
- Tòxic a altes concentracions
- Intervé en la formació de la boira
fotoquímica
- Transport
- Centrals tèrmiques
- Combustió de carburants: gas
natural, carbó, fuel-oil
- Pèrdues en processos industrials
- Incineració de residus
- Cremacions agrícoles
- Analitzador automàtic per
quimiluminiscència
(ozó) O3
Característiques Fonts emissores antropogèniques Mètode de mesurament
- Gas incolor i d’olor agradable
- Molt oxidant i irritant
- És un contaminant secundari, és a
dir no és emès per cap focus
- D'origen fotoquímic, és a dir es
forma per l'acció de la llum solar i en
presència d'òxids de nitrogen i
hidrocarburs
- Analitzador automàtic per absorció
de radiació ultraviolada
CO (monòxid de carboni)
Característiques Fonts emissores antropogèniques Mètode de mesurament
- Gas inodor i incolor
- Tòxic a altes concentracions i a
exposicions curtes de temps
- Gran indicador del trànsit
- Transport: principalment vehicles
de gasolina
- Centrals tèrmiques
- Pèrdues en processos industrials:
foneries, refineries de petroli,
acereries, fundicions de ferro
- Incineració de residus
- Cremacions agrícoles
- Analitzador automàtic per absorció
de radiació infraroja
Sulfur d’hidrogen (H2S)
Característiques Fonts emissores antropogèniques Mètode de mesurament
- Gas incolor i amb una forta olor (olor
a ous podrits)
- Límit olfactible molt baix (a partir de
2 ppb)
- Tòxic a altes concentracions i a
exposicions curtes de temps
- Indústries papereres
- Refineries de petroli
- Curtits i colorants
- Depuradores d’aigües residuals i
clavegueram
- Analitzador automàtic per
fluorescència ultraviolada amb forn
d’oxidació
335

Hidrocarburs totals (HCT)
Característiques Fonts emissores antropogèniques Mètode de mesurament
- Família de compostos formats per
hidrogen i carboni
- Intervenen en la formació de la boira
fotoquímica
- Combinats amb altres elements,
provoquen problemes de males olors
- També anomenats COV's
(Compostos Orgànics Volàtils)
- Evaporacions i combustions de
matèria orgànica
- Transport
- Centrals tèrmiques
- Combustió de carburants: gas
natural, carbó, fuel-oil
- Fabricació de pintures
- Pèrdues en processos industrials:
refineries de petroli, gasos líquids
naturals, amoníac
- Analitzador automàtic per ionització
mitjançant flama d'hidrogen
Plom (Pb)
Característiques Fonts emissores antropogèniques Mètode de mesurament
- Metall pesant, sòlid, que queda en
suspensió amb les partícules
- Tòxic a altes concentracions
- Indicador del trànsit de vehicles
Lleugers a betzina
- Vehicles de gasolina
- Foneries de recuperació de plom
- Fàbriques de ceràmica
- Captador manual d’alt o mig volum i
posterior anàlisi per absorció
atòmica
Font: “La Qualitat de l’aire a Catalunya” . Dades manuals i Automàtiques. Període 1999-2000. Direcció General de Qualitat Ambiental,
Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya.
5.3.2.2 Concentracions d’immissió segons la normativa
Per determinar la qualitat final de l'aire, la legislació actual defineix els termes següents:
- Valors guia: Concentracions dels diferents contaminants destinades a servir per a la previsió
a llarg termini en matèria de salut i de protecció del medi ambient.
- Valors límit: Concentracions dels diferents contaminants que no han d'ésser sobrepassades
durant uns períodes determinats a fi de protegir en particular la salut de l'home. Cal
considerar, però, que el fet de sobrepassar un valor límit no significa que hi hauran efectes
negatius sobre la salut, sinó que n’hi poden haver.
- Llindars: Es defineixen només per a l'ozó, contaminant secundari (no emès directament des
d'un focus a l'aire, sinó que s'hi forma), i indiquen valors orientatius a partir dels quals pot
tenir algun tipus d'efecte negatiu. A diferència dels altres contaminants, aquest no es pot
disminuir mitjançant actuacions sobre les fonts emissores, ja que no és emès per aquestes
fonts.
336

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
- Valors d'emergència: Valors de concentració dels diferents contaminants de referència per a
la declaració de situació d'emergència. S'hi han d'aplicar els plans d’actuació específics.
- Mitjana aritmètica: Suma de tots els valors mesurats. El resultat és dividit entre el nombre
total d'aquests valors.
- Percentil X: Valor de l'element d'ordre K d'una sèrie d'N dades, ordenades segons valors
creixents (X 1 < X 2 < X 3 < ... < X K < ... < X N ), on K s'ha de calcular com a K = (X x N)/100.
La normativa vigent fixa diferents valors límit i guia els quals cal no superar. A la taula següent es
mostren els principals contaminants i els valors llindar que fixa la normativa vigent:
Taula 5.71. Valors llindars de qualitat de l’aire establerts per la normativa vigent
Normativa
aplicable
Reial Decret
1073/2002
Valor límit horari per a la protecció
de la salut humana
Valor límit diari per a la protecció de
la salut humana
Valor límit per a la protecció dels
ecosistemes (1)
Diòxi de sofre (SO2)
Període
1 hora
24 hores
Valor límit
350 μg/m³
No podrà superar-se en més de 24
ocasions per any civil
125 μg/m³
No podrà superar-se en més de 3 ocasions
per any civil
1 any civil i
període hivernal
20 μg/m³
Llindar d’alerta (2) 1 hora 500 μg/m³
(1) Per a l'aplicació d'aquest VL només s'han de considerar les dades de les estacions representatives dels
ecosistemes que cal protegir.
(2) Durant 3 hores consecutives, a llocs representatius de la qualitat de l'aire en una àrea de com a mínim 100 km2 o
en una zona o aglomeració sencera, prenent d'entre aquests dos casos la superfície que sigui menor.
337

Normativa
aplicable
Reial Decret
1073/2002
Reial Decret
717/1987
(vigent fins
1/1/2010)
Valor límit horari per a
la protecció de la
salut humana
Valor límit anual per a
la protecció de la
salut humana
Valor límit per a la
protecció de la
vegetació (1)
Diòxid de nitrogen i òxids de nitrogen (NO2 i NOx)
Període
1 hora
Valor límit
200 μg/m³ de NO2
No podrà superar-se
en més de 18
ocasions per any
civil
1 any civil 40 μg/m³ de NO2
Marge de
tolerància
100 μg/m³
(50% del valor
límit) a partir del
19/07/1999
20 μg/m³
(50% del valor
límit) a partir del
19/07/1999
Data de
compliment del
valor límit
01/01/2010
01/01/2010
1 any civil 30 μg/m³ de NOx Cap 19/07/2001
Llindar d’alerta (2) 1 hora 400 μg/m³ Cap
Percentil 98 de les
mitjanes horàries o
semihoràries
200 μg/m³
(1) Per a l'aplicació d'aquest VL només s'han de considerar les dades de les estacions representatives de la vegetació
que cal protegir.
(2) Durant 3 hores consecutives, a llocs representatius de la qualitat de l'aire en una àrea de com a mínim 100 km2 o
en una zona o aglomeració sencera, prenent d'entre aquests dos casos la superfície que sigui menor.
Normativa
aplicable
Reial Decret
1073/2002
(1)
Partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10)
Valor límit diari per a la protecció de
la salut humana
Valor límit anual per a la protecció
de la salut humana
Període
24 hores
Valor límit
50 μg/m³
No podrà superar-se en més de 35
ocasions per any civil
1 any civil 40 μg/m³
(1) Aquest contaminant no estava legislat anteriorment però és una mesura de les partícules en suspensió que abans
es prenia amb les PST. Inicialment es va definir una segona fase que havia de començar el 2005 però, de moment, ha
quedat suspesa.
338

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Normativa
aplicable
Reial Decret
1073/2002
Valor límit anual per a
la protecció de la salut
humana
Benzè (C6H6)
Període Valor límit Marge de tolerància
1 any
civil
5 μg/m³
5 μg/m³
(100% del valor límit) que es
reduirà progressivament a
partir de 1/01/2006 en 1
μg/m³ el 13/12/2000
Data de
compliment del
valor límit
01/01/2010 (1)
(1) Excepte a les zones on s'hagi concedit una pròrroga.
Normativa
aplicable
Reial Decret
1073/2002
Valor límit horari per a la protecció
de la salut humana (1)
Plom (Pb)
Període
Valor límit
1 any civil 0,5 μg/m³
(1) En les rodalies de fonts industrials específiques, situades en llocs contaminats durant decennis d'activitat
industrial el valor límit és diferent.
Normativa
aplicable
Reial Decret
1073/2002
Valor límit per a la protecció de la
salut
Monòxid de carboni (CO)
Període
8-horària
màxima en un dia
Valor límit
10 mg/m³
339

Normativa
aplicable
Reial Decret
1796/2003
Valor objectiu per a la protecció de la
salut humana
Valor objectiu per a la protecció de la
vegetació
Objectiu a llarg termini per a la
protecció de la salut humana
Objectiu a llarg termini per a la
Ozó (O3)
Paràmetre
màxim de les mitjanes 8-
horàries del dia
AOT40 (1), calculat a partir dels
valors horaris de maig a juliol
Valor límit
120 μg/m³
que no s'ha de superar més
de 25 dies de mitjana per
cada any civil en un període
de 3 anys
18000 μg/h·m3
de mitjana en un període de
5 anys
màxim de les mitjanes 8-
horàries del dia en un any
120 μg/m³
protecció de la vegetació
AOT40, calculat a partir dels
valors horaris de maig a juliol
6000 μg/h·m3
Llindar d'alerta mitjana horària 240 μg/m³
Llindar d'informació a la població mitjana horària 180 μg/m³
(1) AOT40=∑iMi si Mi>0, on Mi=C O3-80 (suma de les diferències entre les concentracions horàries superiors a 80
μg/m3 i 80 μg/m3 durant un període determinat, emprant només els valors horaris mesurats de 8:00 h a 20:00 h
segons l’hora central d’Europa, expressat en 80 μg/m3 hora).
Normativa
aplicable
Decret
833/75
Sulfur d’hidrogen (H2S)
Paràmetre
Valor límit
Valor límit semihorari mitjana semihorària 100 μg/m³
Valor límit diari mitjana diària 40 μg/m³
Normativa
aplicable
Directiva
2004/107/CE
(1)
Arsènic (As), Cadmi (Cd), Níquel (Ni) i Benzo(a)pirè
Contaminant Valor objectiu (2)
Arsènic
6 ng/m³
Cadmi
5 ng/m³
Níquel
20 ng/m³
(1) Segons aquesta Directiva els Estats membres han d’adoptar les mesures proporcionaddes per tal que els valors
d’immissió mesurats d’aquests compostos no superin els valors objectius establerts.
(2) Referent al contingut total en la fracció PM10 com a mitjana anual.
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya.
340

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
5.3.2.3 Zones de qualitat de l’aire (ZQA)
D’acord amb la normativa vigent tant europea com estatal (Directiva 96/62/CE, de 27 de
setembre, i el Reial decret 1073/2002 de 18 d’octubre sobre avaluació i gestió de la qualitat de
l’aire ambient) i davant la impossibilitat de mesurar les concentracions dels diferents
contaminants a tots els punts d’un territori, es procedeix a dividir el territori català en Zones de
Qualitat de l’Aire (ZQA). Per definir aquestes zones es té en compte que les característiques del
territori comprés en cada zona siguin similars en relació a la qualitat de l’aire, en relació a
paràmetres com l’orografia, la climatologia, la densitat de població, el volum d’emissions
industrials i de transport.
De les 15 ZQA delimitades, el municipi de Tortosa s’inclou en la de les Terres de l’Ebre (ZQA 15).
Taula 5.72. Característiques generals de la ZQA de les Terres de l’Ebre
Nombre total de municipis 80
Població total de la zona (hab.) 169.988
Superfície total (km²) 3.951
Densitat de població de la zona (hab/km²) 43
Superfície total urbanitzada (km²) 90 (2,3%)
Font: Implantació de la nova legislació europea sobre avaluació i
gestió de la qualitat de l’aire a Catalunya. Document 1. Delimitació de
zones de qualitat de l’aire (2002).
Taula 5.73. Característiques de les possibles àrees urbanes (superfície urbanitzada en continu
superior a 1 km²)
Municipis amb possibles àrees urbanes 16 (20,0%)
Població de les possibles àrees urbanes (hab.) 113.321 (66,7%)
Superfície de les possibles àrees urbanes (km²) 74,7 (1,9%)
Densitat de les possibles àrees urbanes (hab/km²) 1.517
Font: Implantació de la nova legislació europea sobre avaluació i gestió de la qualitat
de l’aire a Catalunya. Document 1. Delimitació de zones de qualitat de l’aire (2002).
Anualment, la Direcció General de Qualitat Ambiental (Servei de Vigilància i Control de l’Aire, Secció
d’Immissions) del DMAH, realitza el Balanç de la qualitat de l’aire a Catalunya, en el que s’analitza
i valora l’estat de la qualitat de l’aire a cada ZQA. Segons la informació continguda al balanç
corresponent a l’any 2007, l’estat de la qualitat de l’aire a la ZQA de les Terres de l’Ebre va ser la
següent:
- Els valors mesurats pel clor, les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, el
diòxid de sofre, el diòxid de nitrogen, el plom i el monòxid de carboni estan per sota dels
valors límit establerts a la normativa vigent.
341

- Respecte als nivells mesurats d’arsènic, cadmi i níquel no s’han superat els valors objectiu
establerts a la legislació.
- En relació a l’ozó troposfèric no s’han superat el llindar d’informació a la població ni el llindar
d’alerta en cap ocasió. Tanmateix, els nivells mesurats són superiors als valors objectiu de
protecció de la salut humana i de protecció de la vegetació d’aplicació l’any 2010 i als
objectius a llarg termini de protecció de la salut humana i de protecció de la vegetació que no
s’han de superar a partir de l’any 2020.
- Respecte l’avaluació dels nivells de benzè, s’estima que estan per sota dels valors límit a
partir de l’inventari d’emissions i les condicions de dispersió de la zona.
- Pel que fa a les mesures de clorur d’hidrogen s’han detectat 7 i 3 superacions del valor límit
diari (que representa un 2% i 1 % del temps mesurat respectivament) als dos punts de
mesurament de què disposa aquesta zona, ubicats a Flix.
5.3.2.4 Xarxa d’estacions de control del municipi i/o zona d’influència
Segons dades de l’Ajuntament, Tortosa disposa de 3 estacions de control de la contaminació
atmosfèrica. Són les següents:
Taula 5.74. Estacions de control de la contaminació atmosfèrica a Tortosa
Ubicació Contaminant mesurat Comentaris
CAP El Temple PM10 Abans ubicada a la Universitat Internacional de Catalunya
P.I. Baix Ebre
s.d.
Zona esportiva
s.d.
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
a) Mesures dels diferents contaminants
A continuació es detallen les concentracions d’immissió del contaminant mesurat a l’estació del
CAP El Temple, que és la única de la qual es disposa de dades, i es comparen amb els llindars
establerts per la normativa vigent, prenent com a referència el marc legislatiu descrit i d’acord
amb les tècniques de mesura d’aquesta estació.
Les dades corresponen a les mesures de PM10 de l’any 2007 i dels 4 primers mesos de l’any
2008 per a l’estació que abans estava ubicada a les instal·lacions de la Universitat Internacional
de Catalunya. No s’han superat els valors permesos.
Per l’any 2007, les dades globals són les següents:
342

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
CONCEPTE VALOR VALOR LÍMIT DE SUPERACIONS
Percentil 90 46
VL + MdT diari (50 μg/m³): 13 (35)
Superacions del VL diari (50 μg/m³): 13 (35)
Superacions del LAS diari (30 μg/m³): 65 (105)
Superacions del LAI diari (20 μg/m³): 126 (105)
CONCEPTE
VALOR
Mitjana anual: 28
Mitjana anual legislada 40
Nombre total de dades: 188
Percentatge total de dades: 52%
Per als 4 primers mesos de l’any 2008, les dades globals són les següents:
CONCEPTE VALOR VALOR LÍMIT DE SUPERACIONS
Percentil 90 48
VL + MdT diari (50 μg/m³): 5 (35)
Superacions del VL diari (50 μg/m³): 5 (35)
Superacions del LAS diari (30 μg/m³): 30 (105)
Superacions del LAI diari (20 μg/m³): 37 (105)
CONCEPTE
VALOR
Mitjana anual: 31
Mitjana anual legislada 40
Nombre total de dades: 56
Percentatge total de dades: 15%
b) Índex Català de la qualitat de l’aire (ICQA)
Per conèixer la qualitat de l’aire, també es disposa de l’Índex Català de la Qualitat de l’aire (ICQA).
L'ICQA és el sistema d'informació pública de l'estat de la qualitat de l'aire implantat a Catalunya
des del gener de 1995. Aquest índex es calcula a partir de les dades de les estacions
automàtiques de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA).
Per calcular l'ICQA s’utilitzen els nivells d'immissió dels contaminants següents: el monòxid de
carboni (CO), el diòxid de nitrogen (NO 2 ), el diòxid de sofre (SO 2 ), l'ozó (O 3 ) i les partícules en
suspensió (PM10 i PST). Aquest índex és una xifra única, per a cada dia, i sense unitats que
pondera l'aportació dels diferents contaminants mesurats (CO, NO 2 , SO 2 , O 3 , PM 10 i PST) a la
qualitat global de l'aire. És, per tant, un indicador especialment pensat per informar al públic en
general, atesa la seva facilitat de comprensió i interpretació: l’ICQA tradueix a una mateixa escala
(escala dels efectes sobre la salut de les persones o escala de l'ICQA) les concentracions de cada
un dels contaminants mesurats, a través de la taula següent:
343

Taula 5.75. Relació del nivells d'immissió/ICQA per als diferents contaminants
a partir del 3 de gener de 2007
ICQA
PST PM10 CO
O3
SO2 NO2
μg/m3 1h μg/m3 24h μg/m3 24h μg/m3 8-hr μg/m3 1h μg/m3 1h
100 0 0 0 0 0 0
50 90 75 35 6 200 115
0 180 150 50 10 350 230
-100 400 600 350 17 1500 1130
-200 800 720 420 34 3000 2260
-300 990 850 500 46 3750 3000
-400 1200 1020 600 58 4900 3750
Font: XVPCA, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya, 2007.
La interpretació de l’ICQA és la següent:
- un valor negatiu significa que, com a mínim, un dels contaminants ha sobrepassat el nivell
límit d'immissió fixat per la normativa vigent actualitzada;
- un valor positiu significa que els 6 contaminants que determinen l'ICQA estan presents a
l'aire en concentracions inferiors als valors límit; i
- a partir del valor numèric es defineix una qualitat de l'aire: com més alt és l'ICQA més alta és
la qualitat de l'aire.
Taula 5.76. Relació del nivells ICQA i la qualitat de l’aire
Excel·lent: 75 ≤ ICQA ≤ 100
Satisfactòria:50 ≤ ICQA < 75
Bona Millorable Pobre
Acceptable: 25 ≤ ICQA ≤ 50
Baixa: 0 ≤ ICQA < 25
Deficient: -50 ≤ ICQA < 0
Molt deficient: ICQA ≤ -50
Font: XVPCA, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya, 2007.
A partir de les dades diàries de l’ICQA d’un any determinat, es pot analitzar l’evolució de l’ICQA
durant el mateix.
344

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
5.3.3 EPISODIS DE CONTAMINACIÓ. CLIMATOLOGIA DE LA ZONA I RELACIÓ AMB PROCESSOS
DE CONTAMINACIÓ
Els Mapes de Vulnerabilitat i Capacitat del territori de Catalunya en front de la contaminació
atmosfèrica (MVCCA), elaborats pel Departament de Medi Ambient (1999), permeten avaluar la
incidència dels contaminants emesos a l’atmosfera en una zona determinada. S’han d’entendre
com un element de referència en matèria de planificació i ordenació del territori per preservar i/o
millorar la qualitat de l’aire, tot tenint en compte que les unitats mínimes de territori en què s’ha
basat la informació dels mapes és de parcel·les de 1 km 2 , i no es tenen treballs més detallats al
respecte.
L’objectiu de calcular la vulnerabilitat és el de discernir sobre el territori les àrees més afectades,
més vulnerables a problemes de contaminació atmosfèrica. S’ha definit la vulnerabilitat com el
risc d’exposició de la població i dels espais naturals als contaminants atmosfèrics.
En canvi, l’objectiu del càlcul de la capacitat és determinar les àrees del territori que ofereixen
condicions més favorables per a l’establiment de nous focus emissors. En aquest sentit, cal
indicar que, en aquelles zones que s’han caracteritzat com a punts de capacitat restringida
respecte a algun contaminant, s’ha de ser restrictiu pel que fa l’autorització de noves activitats
que puguin comportar un increment d’aquest contaminant en concret.
En relació a Tortosa s’han consultat els mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori envers la
contaminació atmosfèrica de la zona del Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat:
- Vulnerabilitat, exposició al CO: la part central de la ciutat de Tortosa presenta una vulnerabilitat molt
baixa. A l’eix del riu (i de les vies C-12 i C-42) i a la part de ponent del municipi, és nul·la o no es
defineix. I a la part de llevant del municipi (Serra de Cardó-Boix) no es defineix.
- Capacitat a les PST: la capacitat davant les partícules sòlides totals no es defineix a la major part del
municipi. Només es defineix com de capacitat alta a la zona del Polígon Industrial Baix Ebre (zona de
Campredó) i a la part sud de Vinallop, al límit del terme municipal.
- Vulnerabilitat, exposició a les PST: a la part central de la ciutat de Tortosa, és baixa, sent a la major
part de la resta de la ciutat, molt baixa. A la part restant del municipi és nul·la, excepte a la part de
llevant del municipi, on no es defineix.
- Capacitat SO 2 : és similar a la capacitat davant les partícules sòlides totals (PST), indicada més amunt.
- Vulnerabilitat, exposició al SO 2 : a la major part de la ciutat de Tortosa és baixa, sent nul·la o no definida
a la resta del municipi excepte a la part de llevant del terme, on no es defineix.
5.3.4 SOROLL
El soroll és una font de contaminació ambiental que, sobretot en zones urbanes, pot arribar a
pertorbar l’estat de benestar de les persones i la seva qualitat de vida. L’Organització Mundial per
345

a la Salut (OMS) ha definit el soroll con un fenomen acústic que produeix una sensació auditiva
considerada desagradable, i que pot pertorbar l’estat de benestar de les persones i la seva
qualitat de vida. En aquest sentit, la taula següent mostra el nivell de resposta humana en funció
del nivell d’intensitat acústica:
Taula 5.77. Nivells sonors i resposta humana
Nivell sonor dBA Resposta humana
Zona de llançament de coets 180 Pèrdua auditiva irreversible
Operació en una pista de jets 140
Tro o orquestra de 75 músics 130
Dolorosament fort
Enlairament de jets (60 m) 120 Màxim esforç vocal
Vehicle a l’autopista 110 Extremadament fort
Petards o camió recol·lector 100 Molt fort
Trànsit urbà 90 Molt molest
Despertador 80 Difícil ús de telèfon
Veu normal 70 Intrusió
Aire condicionat 60
Ventilador d’ordinador personal 50
Silenciós
Veu a cau d’orella 40
Biblioteca 30
Molt silenciós
20
Estudi de radiodifusió
10
Quasi no audible
0 Llindar d’audició
Font: Querol, 1994; CEIA, 1999.
El soroll ambiental a les zones urbanes es pot considerar com la suma de petites fonts de soroll
emissores. De tots els impactes acústics el trànsit motoritzat sol ser el més rellevant dins els
nuclis urbans, en tractar-se d’una font de contaminació mòbil i difusa de solució complexa. Per
altra banda, hi ha un conjunt de fonts de soroll fixes que poden provenir de l’activitat industrial,
de la construcció, bars, discoteques, així com dels propis particulars (electrodomèstics
audiovisuals, eines de bricolatge, entre d’altres) i que en alguns casos poden ser també
significatives.
346

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 5.23. Causes de la contaminació acústica
10%
6% 4% Vehicles
Indústria
Infrastructures
Locals d'oci, tallers,...
80%
Font: Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya, 2002.
5.3.4.2 Normativa aplicable
En l’àmbit de l’Estat Espanyol, la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, va ser la primera
normativa específica de regulació d’aquest contaminant físic. Recentment, ha estat aprovat el
Reial Decret 1367/2007, de 19 d’octubre, pel qual es desenvolupa la Llei anterior, en relació a la
zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques; i el Reial Decret 1371/2007, de
19 d’octubre, pel qual s’aprova el document bàsic “Protecció davant al soroll” del Codi Tècnic de
l’Edificació i es modifica el Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el Codi Tècnic
de l’Edificació.
En l’àmbit català, el 12 de juny de 2002, el Govern de Catalunya, va aprovar la Llei 16/2002, de
protecció contra la contaminació acústica, que disposa l’obligatorietat de:
1. Fer la zonificació acústica del territori en zones de sensibilitat acústica alta (protecció alta
contra el soroll), moderada (percepció mitjana del nivell del soroll) i baixa (percepció elevada del
nivell del soroll). En cadascuna d’aquestes zones s’estableixen els valors límits d’immissió i els
valors d’atenció a l’ambient exterior i també estableix valors límit d’immissió a l’interior dels
habitatges i equipaments).
Taula 5.78. Valors límit d’immissió i d’atenció a l’ambient exterior i interior (en dBA)
Zona Sensibilitat acústica
Valors límit d’immissió
(a l’exterior)
Valors d’atenció
(a l’exterior)
Valors límit d’immissió
(a l’interior)
Dia Nit Dia Nit Dia Nit
A Alta 60 50 65 60 30 25
B Moderada 65 55 68 63 35 30
C Baixa 70 60 75 70 35 30
Font: Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica.
347

2. Avaluar la contaminació acústica (tant en infraestructures, en activitats, veïnatge i vehicles a
motor, com les vibracions a l’interior dels edificis).
3. En un termini de 4 anys, introduir el vector soroll en la planificació urbanística, mitjançant el
mapa de capacitat acústica.
4. Prendre mesures d’insonorització i apantallament en la nova construcció.
5. Inspecció i control, que correspon al Departament de Medi Ambient en les infraestructures
viàries, ferroviàries i marítimes, i a la resta d’àmbits correspon a l’Ajuntament.
6. Infraccions i sancions, en funció de la seva gravetat.
7. Aprovar una ordenança que incorpori els diferents aspectes de la Llei 16/2002.
En aquest sentit, Tortosa disposa d’una ordenança municipal de sorolls, des del setembre del
1993, que no s’aplica perquè va quedar obsoleta en entrar en vigor la Llei 16/2002, de 28 de
juny, de protecció contra la contaminació acústica, d’àmbit català, primer, i el Reial Decret
1367/2007, de 19 d’octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del
Soroll, en relació a la zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques, d’àmbit
estatal, després. A l’espera de que l’any 2009 entri en vigor una ordenança general de medi
ambient al municipi, que ha de contemplar la regulació dels sorolls, entre d’altres qüestions, de
moment s’apliquen directament les esmentades normes catalana i espanyola.
5.3.4.3 Mapa de capacitat acústica
En compliment de la Llei 16/2002, els Ajuntaments han d’elaborar els mapes de capacitat
acústica del seu municipi, on segons els nivells d’immissió dels emissors acústics que estiguin
inclosos a les zones urbanes, els nuclis de població, i, si s’escau, les zones del medi natural,
s’establiran els objectius de qualitat que vulgui atorgar-se. En aquests mapes el territori es
delimita en les zones següents:
Taula 5.79. Delimitació de les zones de sensibilitat acústica segons la llei 16/2002
Zona
A B C
LAr

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
- Zona C: sectors del territori que admeten una percepció elevada del soroll.
El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya ha elaborat i té a
disposició dels Ajuntaments, la proposta de mapes de capacitat acústica de totes les poblacions
de Catalunya. Aquests mapes poden servir d'instrument de base per elaborar els mapes
definitius i aprovar-los abans de l'11 d'octubre de 2005, tal com estableix la Llei 16/2002.
El Mapa de Capacitat Acústica de Tortosa (aprovat el 2008) s’adapta als criteris i determinacions
establerts per la Llei 16/2002. L’elaboració del Mapa Acústic de Tortosa es basa en l’anàlisi dels
nivells d’immissió (fruit de les mesures de camp realitzades) en l’ambient exterior, bàsicament
originats pel trànsit rodat, les activitats i el veïnatge, sense avaluar els nivells de soroll a l’interior
dels habitatges.
A continuació podem veure el mapa de capacitat acústica del municipi, amb les diferents zones
del municipi ampliades, a les pàgines següents (plànol 15).
Figura 5.24. Mapa de capacitat acústica del municipi de Tortosa
349

Figura 5.25. Mapa de capacitat acústica, ampliació del nucli de Tortosa
A la figura anterior, del nucli de Tortosa, veiem que la part central del nucli, i per tant la més
sorollosa, està classificada com a zona de sensibilitat acústica baixa (C). Al llarg de la via del tren
s’ha considerat com de zona de soroll, no sent correcte totalment perquè en realitat el tren
finalitza el seu trajecte a l’estació de ferrocarril de Tortosa. A Ferreries, els carrers amb més
trànsit de vehicles també estan classificats com de sensibilitat acústica baixa (C). La zona més
propera a la via del tren està classificada com de sensibilitat acústica moderada (B). La resta de
zones estan classificades com de sensibilitat acústica alta (A) i moderada (B). Hi ha força zones
(el disseminat, principalment) que no estan contemplades a la zonificació acústica.
350

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 5.26. Mapa de capacitat acústica, ampliació de Bítem
Segons la figura anterior, les principals zones habitades de Bítem estan classificades com de
sensibilitat acústica alta (A) i la carretera T-301, de Tortosa a Benifallet, com de sensibilitat
acústica moderada (B). Hi ha zones amb habitatges disseminats que no estan contemplades a la
zonificació acústica.
351

Figura 5.27. Mapa de capacitat acústica, ampliació de Campredó i Font de Quinto
Segons la figura anterior, el Polígon Industrial Baix Ebre i la carretera C-42, de Tarragona-València,
estan classificades com de sensibilitat acústica baixa (C). La major part de la zona habitada de
Campredó està classificada com de sensibilitat acústica alta (A), encara que també hi ha alguna
zona classificada com de sensibilitat acústica moderada (B). Hi ha possibilitat de conflictes, per
molèsties per soroll, per la proximitat de zones habitades amb el Polígon, amb la carretera o amb
la via del tren, la qual està classificada com de zona de soroll. La zona de Font de Quinto i de la
Raval del Pom estan classificades com de sensilitat acústica alta (A) i algun punt com de
sensibilitat acústica moderada (B), veient però que la via del tren, classificada com de zona de
soroll, travessa entre Font de Quinto i la Raval del Pom. Es detecten zones habitades, en forma
disseminada principalment, com a no classificades segons el mapa de capacitat acústica.
352

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 5.28. Mapa de capacitat acústica, ampliació dels Reguers
Segons la figura anterior, la part central dels Reguers es considera com de sensibilitat acústica
alta (A) i les zones més sorolloses, com les de contigüitat a la carretera TV-3422 i alguna altra,
com de sensibilitat acústica moderada (B). Es detecten zones no incloses a la zonificació
acústica, principalment disseminats.
353

Figura 5.29. Mapa de capacitat acústica, ampliació de Jesús
Segons la figura anterior, les vies de més trànsit de vehicles, de Jesús, estan classificades com
de sensibilitat acústica baixa (C). La major part del municipi està classificada com de sensibilitat
acústica alta (A) o moderada (B). Es detecten zones no classificades segons la zonificació
acústica, el disseminat principalment.
354

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 5.30. Mapa de capacitat acústica, ampliació de la Raval de Sant Llàtzer i la Raval de la Llet
Segons la figura anterior, al llarg de la carretera C-42 al seu pas per la Raval de Sant Llàtzer i la
Raval de la Llet se l’ha considerat com de sensibilitat acústica baixa (C), les zones d’habitatges
properes s’han considerat com de sensibilitat acústica moderada (B) i les zones més allunyades
(encara que també alguna zona relativament propera a la carretera) com de sensibilitat acústica
alta (A). Hi ha força zones habitades no contemplades a la zonificació acústica, per exemple tota
la zona de la Raval de Sant Llàtzer i la Raval de la Llet, de l’est de la carretera, a més del
disseminat.
355

Figura 5.31. Mapa de capacitat acústica, ampliació de Vinallop
Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del DMAH.
Segons la figura anterior, es considera com de zona de soroll la porció de línia ferroviària més
propera a la zona habitada de Vinallop. La major part del nucli de Vinallop es considera com de
sensibilitat acústica alta (A) excepte la zona adjacent a la carretera T-331, considerada de
sensibilitat acústica moderada (B). La major part de la zona de les Granges de Fabra es considera
com de sensibilitat acústica moderada (B), excepte alguna petita zona de sensibilitat acústica
alta (A). També es detecten zones, d’habitatges disseminats, no contemplades a la zonificació
acústica.
5.3.4.4 Control del soroll
Com s’ha dit anteriorment, l’Ajuntament de Tortosa no disposa d’ordenança municipal de soroll,
per la qual cosa es fan servir les lleis catalana i espanyola, com a referència. Previsiblement, l’any
356

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
2009 l’Ajuntament aprovarà una ordenança general de medi ambient, que inclourà aspectes
relatius a la protecció contra la contaminació acústica, entre d’altres.
En general, des de l’Ajuntament, no es fan mesuraments de soroll en continu, excepció feta de les
noves activitats musicals d’oci, que estan equipades amb limitadors-registradors que envien les
dades acústiques a l’Ajuntament, per tenir un control de les molèsties per soroll als veïns.
Per regular les activitats econòmiques que es van posar en funcionament amb anterioritat al mes
d’octubre de 2007, des de l’Ajuntament, es fa servir la norma catalana, la Llei 16/2002. En quant
a les que ho van fer a partir d’aquest moment, es fa servir la norma estatal, el Reial Decret
1367/2007. Tot procurant que no hi hagi incoherències entre ambdues normes i a l’espera de la
futura ordenança general de medi ambient, com ja s’ha dit.
A la futura ordenança, per cert, caldrà tenir en compte la regulació de les molèsties ocasionades
pels camions frigorífics de transport de mercaderies i els seus estacionaments.
A més, cal tenir en compte que, pel que fa a les activitats industrials i comercials, les que són
susceptibles de generar soroll estan subjectes a la Llei 3/1998, de la Intervenció integral de
l’Administració ambiental.
Per altra banda, poden haver incidències en relació a contaminació acústica vinculada
principalment a qüestions de trànsit, de locals nocturns o problemes de veïnatge. En aquest cas,
els ciutadans poden realitzar queixes o denúncies relacionades amb aquest tipus de
contaminació al telèfon de la Guàrdia Urbana (servei 24 hores) o fer una instància a l’Ajuntament.
Si s’escau, l’Ajuntament procedirà, d’acord amb el que estableix la legislació sectorial aplicable,
per requerir a l’activitat molesta a la subsanació de la incidència (canvi d’ubicació i/o
insonorització).
5.3.4.5 Queixes i denúncies
Segons les dades facilitades per l’Ajuntament de Tortosa, durant l’any 2006 es van obrir 3
expedients sancionadors i durant l’any 2007, el nombre va ser de 7, per molèsties ocasionades
per sorolls.
La major part de queixes i denúncies per soroll són degudes a les activitats musicals d’oci. La
zona de major concentració de problemes d’aquest tipus és la zona de la Simpàtica i d’altres llocs
puntuals. Les noves activitats d’aquest tipus disposen de limitadors-registradors que envien les
dades dels nivells acústics a l’Ajuntament. Aquesta informació pot estar relacionada amb el
mesurament en continu dels nivells del soroll de fons, per poder conèixer exactament la
diferència entre l’esmentat soroll de fons i el soroll, pròpiament dit, de les activitats molestes.
També hi ha hagut problemes de soroll en relació a un lloc de culte religiós. És per això que, des de
l’Ajuntament, els estan fent aïllar acústicament el local i aplicar mesures correctores per
minimitzar l’impacte acústic sobre el veïnatge.
357

Així mateix, hi ha certa problemàtica en relació a l’existència de galls i altres animals de
companyia. Hi ha un contenciós per l’esmentat problema amb els galls. Segons l’Ajuntament,
després de passar pels tribunals de justícia, l’Ajuntament ha guanyat el contenciós, donant-li la
raó.
Un altre assumpte problemàtic és el derivat de les activitats de certs gimnasos de la ciutat, els
quals produeixen molèsties per soroll. Així, es fan mesures en continu, havent-se detectat
l’existència de pics sonors provocats pels crits dels monitors/es esportius.
A més, s’efectuen mesuraments del soroll dels vehicles. No existeixen excessives queixes al
respecte.
5.3.5 OLORS
Segons la norma UNE-EN 13725, l'olor es defineix com la propietat organolèptica perceptible per
l'òrgan olfactiu quan inspira determinades substàncies volàtils.
Per altra banda, l'olor és una reacció sensorial de determinades cèl·lules situades a la cavitat
nasal. En aquest sentit, la relació entre olor i molèstia percebuda és complexa de definir, atès que
hi conflueixen factors físics i químics de fàcil determinació, però també d'altres de caràcter
subjectiu, i per tant més difícils d'avaluar, com per exemple el caràcter agradable o desagradable
de l'olor (to hedònic), la sensibilitat de cada persona, o l'entorn en què és percebuda.
Actualment, a Catalunya existeix l’esborrany de l’avantprojecte de la Llei contra la contaminació
odorífera, de 30 de juny de 2005, i actualitzada el 27 de novembre de 2006.
Amb la futura Llei es pretén donar resposta a la demanda social existent per a la regulació de les
olors, que s'ha posat de manifest (1) mitjançant la Resolució número 1737/VI del Parlament de
Catalunya -que insta el Govern a regular aquesta matèria-, i (2) mitjançant les diverses peticions
del Síndic de Greuges en aquest sentit. A la vegada també vol respondre a les diverses sol·licituds
d'assistència tècnica que el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de
Catalunya rep dels Ajuntaments.
En el moment que es redacta el present document, l’esborrany esmentat és troba en fase
d'elaboració. En relació al mateix es pot establir que el caràcter de la proposta és bàsicament
preventiu sobre les activitats potencialment generadores de contaminació odorífera. En aquest
sentit, es pretén fixar valors objectiu d'immissió d'olor que han d'assolir les activitats en les àrees
que requereixen més protecció contra l'olor, com són les àrees residencials, mitjançant l'ús de la
millor tecnologia disponible, i l'aplicació de bones pràctiques de gestió, o bé mitjançant la
implantació de mesures correctores.
A la vegada, a més de l'actuació individual sobre les fonts d'olor, l’esborrany també preveu, el
procediment per abordar la contaminació odorífera que es pot produir a escala territorial, ja sigui
per la presència de més d'una font emissora d'olor o a causa d'un origen desconegut. Aquesta
circumstància s'aborda mitjançant la declaració de Zona d'Olor de Règim Especial (ZORE).
358

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
5.3.5.1 Els episodis d’olors a Tortosa
L’entitat responsable a Catalunya d’aquesta qüestió és el Departament de Medi Ambient i
Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
Segons dades de l’Ajuntament, el principal focus de males olors identificat a Tortosa és l’empresa
CELESA, dedicada a la fabricació de pasta de paper. L’empresa ha estat fent tractaments per les
olors, aplicant mesures correctores, però el problema persisteix parcialment. Segons carta de
l’empresa a l’Ajuntament de data 17 de setembre de 2004, en resposta a un requeriment de
l’Ajuntament de data 29 de juliol de 2004 “arran de les queixes veïnals rebudes per diversos
episodis de mals olors durant els passats dies” i tenint en compte que “aquests episodis de mals
olors podrien provenir de les seves instal·lacions”, a finals d’octubre de 2004 havia d’estar
reparada completament “una de les instal·lacions de rentat de gasos en funcionament deficient
degut a l’envelliment dels materials amb els que està construida, tant pel que fa als dipòsits com
a la pròpia instal·lació de rentat de gasos”. A data gener de 2009 el problema d’olors causats
per part de Celesa persisteix per la qual cosa s’insisteix en que cal donar importància a la
solució o control dels problemes d’olors de CELESA donat el problema que genera i la
sensibilització de la població al respecte.
Una altra activitat amb impacte per olors és l’empresa Orujosa, a Vinallop. L’assecatge de sansa
(el residu de l'oliva després d'haver-ne extret l'oli) que s’hi fa produeix olors. S’ha aplicat alguna
mesura correctora però més que res per evitar els problemes de pols que també causen. Existeix
una carta del director del CEIP Ferreries a l’Ajuntament, de data 28 de setembre de 2006, on es
demana que es prenguin les mesures adequades per evitar les molèsties ocasionades per la
possible reobertura de l’empresa tenint en compte que “l’activitat de la qual ha molestat molt
sobretot els dies de vent de llebeig al nostre centre, pel fum, olors i partícules que desprèn”.
També produeixen molèsties per olors les peixateries. Per això, en algun cas, s’estan portant a
terme bones pràctiques com l’ús de planxes per neutralitzar les olors.
En quant a les olors ocasionades pels restaurants, actualment no existeix cap normativa que les
reguli.
5.3.5.2 Queixes i denúncies
Hi ha denúncies per molèsties ocasionades per olors, relacionades amb les empreses Celesa i
Sansa de l’Ebre.
359

5.4 RESIDUS ......................................................................................................................................... 361
5.4.1 RESIDUS MUNICIPALS ....................................................................................................................................................... 361
5.4.2 NETEJA VIÀRIA ................................................................................................................................................................... 382
5.4.3 RUNES I RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ .......................................................................................................................... 384
5.4.4 RESIDUS INDUSTRIALS ..................................................................................................................................................... 384
5.4.5 RESIDUS SANITARIS .......................................................................................................................................................... 388
5.4.6 ABOCAMENTS INCONTROLATS ......................................................................................................................................... 390
5.4.7 BALANÇ DE RESIDUS (2007) .......................................................................................................................................... 391
360

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
5.4 RESIDUS
5.4.1 RESIDUS MUNICIPALS
5.4.1.1 Marc legal
A nivell general, la gestió dels residus municipals es troba regulada per la següent normativa:
Llei autonòmica reguladora dels residus (Llei 6/1993):
El model de gestió dels residus municipals ve regulat pel compliment de la Llei 6/1993, de 15 de
juliol, reguladora de residus (DOGC núm. 1776, 28 d’agost de 1993).
La Llei determina que els municipis són els responsables de la recollida, transport, valorització i
disposició dels residus municipals, entenent per valorització les operacions de recollida
selectiva i el servei de deixalleria municipal.
Per aconseguir els objectius, la Llei planteja la implantació d’una recollida selectiva de la fracció
orgànica, amb caràcter obligatori, a tots els municipis de més de 5.000 habitants. També de
manera obligatòria, als municipis de més de 5.000 habitants, s’haurà de disposar d’un servei de
deixalleria. Es tracta d’un centre de recepció i emmagatzematge selectius de residus municipals
(principalment residus especials, residus voluminosos, i d’altres residus valoritzables) que no
són objecte de recollida domiciliària.
De manera voluntària els municipis impulsaran la recollida selectiva del vidre, del paper i cartró,
de les piles, dels plàstics, dels metalls i d'altres materials que puguin ser valoritzables (article
47.3 de la Llei 6/93). Atès que majoritàriament es tracta d’envasos i residus d’envasos, la seva
gestió es regula a través de la Llei 11/1997 d’envasos i residus d’envasos.
Llei autonòmica de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus
(Llei 15/2003, de 13 de juny):
Aquesta Llei té per objecte realitzar una revisió de la Llei marc catalana, assolir un instrument
normatiu més actual i donar continuïtat al treball ja endegat de millora de la qualitat de vida dels
ciutadans de Catalunya.
Els trets que presenta aquesta proposta es poden resumir en els següents punts:
- S’estableix la regulació d’un nou concepte de residu municipal, per tal d’adaptar-lo a
l’abast que li dóna la llei estatal de residus.
- Es regula un nou concepte de residu, dins la categoria de residus municipals, definit
com residu comercial, essent el que es genera per les activitats comercials, de serveis,
mercats i oficines.
361

- Estableix el règim de gestió que cal donar als residus comercials. En línies bàsiques, el
productor tindrà l’obligació de gestionar-se de forma diferenciada al circuit domiciliari.
Aquesta gestió es pot fer mitjançant un gestor autoritzat o bé per mecanismes que
disposin els ens locals.
- Dins de la categoria de residus municipals s’equiparen també aquells residus d’origen
industrial que, per les seves característiques, són assimilables a aquesta tipologia, i la
seva gestió també s’ha de desenvolupar pels mateixos circuits de residus comercials.
Considerant que els residus comercials representen, aproximadament, el 15% del total dels
residus municipals, es pretén incrementar el percentatge de recollida de residus comercials per
circuits independents linealment des de 2001 fins assolir una recollida de residus comercials
l’any 2006 equivalent al 15% de la generació total (que el 100% d’aquests residus tinguin la seva
recollida selectiva a través d’un sistema propi).
Es considera que els residus comercials són valoritzables en un percentatge important i, per
tant, ajudaran a assolir els objectius de recollida selectiva marcats a la nova etapa de
planificació. Aquesta és una de les aportacions més notables de la nova etapa de planificació,
que s’ha regulat en el marc de la Llei de modificació de la Llei reguladora de residus.
Llei 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infraestructures de tractament de
residus i del cànon sobre la disposició dels residus:
Aquesta Llei té per objecte l’establiment d’un marc favorable de finançament d’infraestructures
de tractament de residus i del cànon sobre la disposició dels residus. Els punts principals
d’aquesta Llei són:
- S’estableix que el finançament de les instal·lacions de recollida, tractament i disposició
de residus municipals s’ha d’ajustar als termes de previsions que conté el Programa de
gestió de residus municipals de Catalunya.
- El paper de la Generalitat també queda regulat en el sentit que assoleix el cost total de
les inversions previstes durant el període de vigència del Programa, sempre i quan
concorri l’acord previ de les administracions interessades.
- La Llei regula la naturalesa, els recursos econòmics que s’integraran, la composició i
funcionament que tindrà el Fons de Gestió de Residus, que a partir d’ara assumeix el
finançament de les operacions de gestió de residus municipals i assimilables, així com
dels residus d’envasos.
- Es crea la Junta de Govern del Fons amb la composició formada per representats de
Agència de Residus de Catalunya, de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i
Tractament de Residus, i de les associacions del món local (Associació Catalana de
Municipis i Comarques i Federació de Municipis de Catalunya).
- S’estableix la creació d’un cànon sobre la disposició controlada de residus municipals
que es destinarà als tractaments de valorització de materials. La seva aplicació serà als
ens locals titulars del servei de gestió de residus municipals i els productors dels
residus municipals que no són objecte del servei municipal de recollida. Es preveu la
substitució del subjecte passiu per part dels titulars dels dipòsits controlats.
362

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
- El tipus de gravamen es fixa en la quantitat de 10€ per tona de residu que es destini a
dipòsit controlat de residus, i es preveu l’1 de gener de 2004 com a data d’entrada en
vigor.
- La Junta de Govern del Fons de Gestió determinarà la destinació dels fons econòmics
procedents del cànon que, en qualsevol cas, com a mínim, el 50% es destinarà a la
valorització de la fracció orgànica.
Amb aquesta Llei s’aconsegueix un important objectiu, amb els beneficis següents:
- Suposarà un impuls notable de la valorització dels residus, en especial pel que fa al
desplegament de la gestió de la fracció orgànica dels residus, atès que el 50% com a
mínim dels recursos s’aplicarà al tractament d’aquesta fracció, i la resta s’aplicarà a la
recollida selectiva d’aquesta fracció, a la valorització d’altres tipus de materials i a
tractaments que redueixin la quantitat o millorin la qualitat del rebuig destinat a dipòsit
controlat.
- Els objectius previstos pel Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya
2001-2006 (PROGREMIC) és que, l’any 2006, s’arribi a una valorització dels residus del
69%.
- Els ens locals de Catalunya tindran un paper rellevant en l’administració d’aquests fons
econòmics, ja que s’integren en la Junta de Govern del Fons de Gestió de Residus que
s’encarregarà de la distribució del finançament.
D’acord amb la Llei, la Generalitat de Catalunya assoleix el cost total de les inversions previstes
en el període de vigència del Programa de gestió de residus municipals 2001-2006, sempre i
quan concorri un acord previ entre les administracions interessades sobre els termes en què
seran executades les previsions.
Llei estatal de residus (Llei 10/1998):
Un primer canvi d’aquesta nova Llei de residus d’abast estatal respecte a la derogada Llei
42/1975, és el canvi terminològic dels residus. Aquesta nova Llei substitueix el terme “residus
sòlids urbans” per “residus urbans o municipals” (a nivell de legislació comunitària l’única
denominació acceptada és la de residus municipals).
A més d’un canvi purament terminològic, la nova Llei també modifica les fraccions que integren
els residus municipals. Pel que respecta a l’abast del servei, la Llei modifica i amplia
l’obligatorietat dels ens locals en matèria de gestió dels residus municipals, essent obligatori per
a tots els municipis la recollida, el transport i, com a mínim, l’eliminació (abocador controlat) de
tots els residus municipals. A més els municipis de més de 5.000 habitants estan obligats a
realitzar la recollida selectiva dels residus municipals. Es tracta bàsicament de la recollida dels
residus orgànics, ja que la recollida selectiva dels envasos es defineix com a voluntària en la Llei
11/1997 d’envasos i residus d’envasos.
363

La Llei 10/98 estableix clarament que aquests serveis mínims de gestió de residus poden
realitzar-se de manera individual o mancomunada (art. 26.1. de la Llei Bàsica de Règim Local) i,
per tant, es pot portar a terme a nivell comarcal o d’entitats metropolitanes.
Llei estatal d’envasos i residus d’envasos (Llei 11/1997):
La Llei 11/1997 d’envasos i residus d’envasos determina i regula bona part de la gestió dels
residus d’envasos i, en conseqüència, dels materials inorgànics presents en les escombraries,
obligant a la seva recollida selectiva i marcant uns objectius de recuperació i valorització en
horitzons temporals relativament pròxims.
El Programa fa seu el compliment d’aquests objectius i per aquesta fi desplega un conjunt
d’instruments de caràcter tècnic, legal, econòmic, organitzatiu i d’informació per aconseguir-los.
La nova Llei estableix que els municipis i/o l’administració local es farà càrrec de la recollida dels
residus d’envasos i que els costos que se’n derivin seran compensats econòmicament.
A partir del conveni signat per les diferents associacions de fabricants d’envasos (Ecoembes i
Ecovidrio) i la Junta de Residus (ara, Agència de Residus de Catalunya) del Departament de Medi
Ambient, s’estableixen les tarifes de compensació per als ens locals en matèria de gestió dels
envasos i residus d’envasos.
Programes de gestió de residus municipals:
Programa de gestió de residus municipals a Catalunya 2001-2006 (PROGREMIC):
El Departament de Medi Ambient a través del Consell d’Administració de la Junta de Residus, va
aprovar, el 13 de novembre de 2001, el Programa de Gestió de Residus Municipals a Catalunya
(PROGREMIC) per al període 2001-2006. El Programa té com a marc referencial la Llei 6/1993,
essent aquest una conseqüència de l’aplicació de la mateixa i compta amb 5 eixos d’actuació:
prevenció, valorització, disposició, comunicació i divulgació, i gestió de residus comercials. El
PROGREMIC 2001-2006 estableix inicialment uns objectius quantitatius amb horitzó al 2006:
- Disposició: 31%.
- Valorització: 69% (residus domiciliaris i comercials): 48% valorització material i 21% valorització
energètica (incineració).
En aquest sentit es preveu:
- Que la recollida selectiva de vidre i paper arribi al 75% l’any 2006 i que la d’envasos
lleugers se situï en el 25%.
- Que la recollida selectiva a través de la xarxa de deixalleries arribi al 10% del total
de residus municipals generats, a partir de l’extensió de la prestació d’aquest
servei al total de la població de Catalunya.
364

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
- Que la valorització de la Fracció Orgànica dels Residus Municipals (FORM) sigui del
55% del total de FORM l’any 2006, complint amb la Directiva 199/31/CE, relativa a
l’abocament de residus.
Introdueix una sèrie de novetats com el fet que divideix els residus municipals segons la seva
procedència, diferenciant els residus domiciliaris i els residus comercials i empresarials. Pel que
fa a aquest segon tipus, el Programa preveu que l’any 2006 es recullin selectivament residus
comercials i empresarials equivalents al 15% de la generació total de residus municipals.
Pla d’acció per a la gestió de residus municipals a Catalunya 2005-2012:
A l’octubre del 2005, l’Agència de Residus de Catalunya va presentar el Pla d’Acció per a la Gestió
de Residus Municipals. Aquest Pla preveu la implantació d’un Nou Model de Gestió dels Residus
Municipals concordant amb els eixos bàsics de l’Acord de Govern per a la legislatura que es va
iniciar l’any 2003 i el planejament d’alternatives a l’esgotament de diverses infraestructures de
residus municipals.
És per això que el Pla s’estructura en els següents elements: la revisió del PROGREMIC que
conclou amb les propostes de base per a l’elaboració d’un nou programa de gestió amb l’horitzó
2007-2012, el Pla sectorial d’Infraestructures de gestió de residus municipals que defineix les
necessitats d’infraestructures de gestió dels residus municipals a desenvolupar en el període
2005-2012, el Programa d’Inversió i Pla Financer pel conjunt d’actuacions i la revisió i adaptació
del marc normatiu.
A més el Pla es complementa amb la revisió i adaptació de la normativa catalana que inclou: la
modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus; i l’avantprojecte de Llei de
finançament de les infraestructures de tractament de residus i dels cànons sobre la disposició
final del rebuig dels residus; i amb la formulació d’estratègies de prevenció, reutilització i
reciclatge, especialment pel que fa als envasos i residus d’envasos ja sigui a través de normativa
pròpia catalana o mitjançant la inclusió d’aquells criteris i objectius en la normativa estatal
(LERE), actualment en procés d’adaptació i revisió.
Els eixos d’actuació del nou Programa de gestió de residus municipals 2007-2012 són:
- Marc Normatiu: Desenvolupar els instruments normatius que permetin aplicar les
mesures necessàries per a l’assoliment dels objectius plantejats.
- Prevenció: Fomentar la prevenció de residus municipals mitjançant la continuïtat
en l’impuls de projectes concrets, seminaris, etc. Implantació de SDDR per
determinades fraccions d’envasos. Altres actuacions: impuls Xarxa “Compri
Reciclat”, inclusió de taxes específiques pel paper premsa i les bosses de plàstic,
altres estratègies de taxació en funció del volum/quantitat generada.
- Foment de la recollida selectiva: impuls de la recollida selectiva de la FORM arreu
de Catalunya mitjançant l’increment d’ajuts i campanyes de sensibilització.
Impuls a la recollida selectiva d’altres fraccions. Implantació SDDR per
determinada tipologia d’envasos. Estudi d’implantació de porta a porta per a paper
365

domèstic. Estudi de recollides selectives de la fracció “altres”: voluminosos, tèxtil,
etc.
- Tractament de la resta i la disposició final: 100% tractament de totes les
fraccions, màxima recuperació de materials, tractaments biològics d’estabilització
de la matèria orgànica continguda en la fracció resta, valorització energètica,
producció de material apte per a restauració de sòls i àrees degradades,
acompliment de la directiva d’abocadors, reducció de la disposició final i millora de
la seva qualitat.
- Comunicació i participació: Afavorir la participació, donant el màxim accés a la
informació ambiental, Elaborar un Pla de comunicació per a cada territori, creació
del Consell de Prevenció i gestió dels residus.
- Instruments econòmics: Programa d’inversions i pla financer, cànons per a la
disposició final dels residus municipals, amb retorn per afavorir la qualitat i
quantitat de les recollides, especialment la fracció orgànica, instruments
econòmics per a fer factible la prevenció, desenvolupament d’accions en I+D+I en
el marc de la gestió de residus.
Ordenances municipals reguladores de la gestió de residus:
El municipi no disposa d’ordenança de residus, a l’espera de la futura ordenança general de medi
ambient, que contemplarà aquest aspecte, entre d’altres.
5.4.1.2 Definició i classificació dels residus municipals
La Llei 15/2003 defineix els residus municipals com els residus domèstics i també els residus
de comerços i d'oficines i serveis i d'altres residus que, per llur naturalesa o composició, poden
assimilar-se als residus domèstics.
En funció de les seves característiques els residus municipals es poden classificar en:
Residus municipals ordinaris (RMO): Agrupa tots aquells residus municipals que
són objecte de la recollida ordinària d'escombraries. Es poden dividir en diferents
fraccions: matèria orgànica, paper i cartró, vidre, plàstics, metalls, envasos
mixtos, tèxtils i altres materials.
Residus municipals voluminosos (RMV): Són aquells residus que per la seva
grandària no poden ser recollits a través dels mitjans convencionals utilitzats
pels residus municipals ordinaris. És el cas dels electrodomèstics, dels mobles i
d'altres andròmines.
Residus municipals especials (RME): Són els residus que, pel caràcter perillós de
la seva composició, no poden recollir-se amb la resta de residus municipals
ordinaris. Són, per exemple, les pintures, els dissolvents, les piles, els
medicaments, les bateries de cotxe, els olis, etc.
366

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Residus municipals comercials (RMC): Els residus assimilables a residus
municipals que es generen per les activitats pròpies del comerç al detall i a
l’engròs, l’hoteleria, els bars, els mercats, les oficines i els serveis.
5.4.1.3 Caracterització dels residus municipals
Per tal de conèixer la producció total de residus municipals es considera tant la recollida de la
fracció rebuig i orgànica com la recollida selectiva en àrees d’aportació (contenidors de vidre,
paper i envasos).
Tal i com es pot observar a la figura següent, el volum total de residus de la ciutat de Tortosa ha
anat augmentant progressivament en el període 2000-2007, passant de les 13.297,79 tn l’any
2000 a les 18.495,58 tn l’any 2007. El còmput general de la recollida selectiva també ha
augmentat de forma ininterrompuda en tot aquest període.
Figura 5.32. Evolució anual de la producció de residus municipals a Tortosa (tones)
20,000
18,000
16,000
14,000
12,000
10,000
8,000
6,000
4,000
2,000
0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Fracció rebuig Recollida selectiva Total
Font: elaboració a partir de dades del CODE i de l’Agència de Residus de Catalunya, 2008.
Tot i l’augment progressiu de la quantitat total de residus generats al municipi durant els darrers
anys, cal tenir en compte l’augment de la població durant aquest període. Per mesurar si s’està
generant més quantitat de residus sense tenir en compte el total de població s’utilitza la ràtio de
generació de residus (Kg/hab·dia).
367

Així, dins el període 2000-2007 la generació de residus per càpita de Tortosa va augmentar
durant l’any 2002. En els anys següents, la ràtio va disminuir situant-se, l’any 2005, a un nivell
inferior al de l’any 2002. L’any 2006, els Kg generats per càpita van augmentar
significativament. L’any 2007, aquests van disminuir, posant-se al nivell de l’any 2003. En tot
cas, els valors són més baixos que la mitjana del Baix Ebre i la de Catalunya.
Taula 5.80. Evolució de la generació de residus a Tortosa (Kg/hab·dia)
Generació de residus (kg/hab·dia)
Anys Tortosa Baix Ebre Catalunya
2007 1,30 1,49 1,64
2006 1,39 1,52 1,64
2005 1,26 1,46 1,64
2004 1,28 1,43 1,66
2003 1,30 1,39 1,61
2002 1,31 1,43 1,61
2001 1,21 1,53 1,61
2000 1,21 1,47 1,56
Font: Elaboració a partir de dades del CODE i de
l’Agència de Residus de Catalunya, 2008.
5.2.1.3 Gestió del servei de recollida i tractament dels residus municipals
Dels tres models de gestió dels residus municipals que actualment s’estan implantant a
Catalunya, model 5 contenidors o convencionals, model residu mínim o humit/sec i model porta
a porta, Tortosa ha optat pel model dels 5 contenidors.
La distribució de les àrees d’aportació de residus municipals de Tortosa (nucli i pedanies) és la
següent. Hi ha un total de 92 punts de 4 fraccions desglossats en:
- Nucli de Tortosa: 61 punts de 4 fraccions (61 de paper, vidre, envasos i orgànica).
- Bítem : 7 punts de 4 fraccions.
- Campredó: 7 punts de 4 fraccions.
- Els Reguers: 5 punts de 4 fraccions.
- Vinallop: 2 punts de 4 fraccions.
- Jesús: 10 punts de 4 fraccions.
Al nucli de Tortosa hi ha 3 illes soterrades i a Jesús, una.
Des de l’estiu de 2008, hi ha un nou sistema de recollida selectiva al municipi. Tortosa ha renovat
88 illes de contenidors per adaptar-les al nou sistema de recollida EASY, que s'està implantant a
tota la comarca del Baix Ebre. Als pobles (Bítem, Campredó, Els Reguers i Vinallop) s'introdueix
368

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
per primera vegada el reciclatge de la fracció orgànica. Aquest nou sistema té com a principals
avantatges la integració dels diferents contenidors en una única illa (paper-cartró, vidre,
envasos lleugers i fracció orgànica).
L'Ajuntament de Tortosa ha iniciat també el soterrament d'aquestes illes de contenidors, que es
farà progressivament al llarg dels propers anys. Actualment, hi ha 4 illes soterrades operatives
en recollida selectiva al municipi, que l'Ajuntament ha instal·lat a l'Hospital Verge de la Cinta, al
carrer Barcelona (davant Consell Comarcal), a la cruïlla dels carrers Tivenys/Felip Pedrell i a la
Unitat d'Actuació 13 de Jesús. En les àrees de Tortosa on s'hagi d'urbanitzar s'aprofitarà per
soterrar contenidors.
D’acord amb el butlletí municipal del 15 de gener del 2009, l'Ajuntament de Tortosa iniciarà en
breu les obres d'un important paquet d'obres públiques per valor de 6.164.000 euros amb càrrec
al Fons Estatal d'Inversió Local. Entre aquestes obres hi ha inclòs el soterrament de diverses
illes de contenidors. Aquestes obres no estan incloses al Pressupost de l'Ajuntament, encara
que sí que ho estaven al Pla d’Actuació Municipal (PAM) del present mandat, i s'han d'executar
abans que finalitzi l’any 2009.
Tortosa té delegades al Consorci de Residus del Baix Ebre (REBÉ) la recollida selectiva de la
fracció orgànica, paper, vidre, envasos, la gestió de la deixalleria fixa, la mòbil (per les pedanies
de Vinallop, Reguers i Bítem) i la transferència de la resta des de la planta de l'Aldea.
El Consorci, a través d'un concurs públic a finals de 2006, va adjudicar el servei de gestió de
residus a la empresa FCC SA.
Veiem, a continuació, el tipus de servei: nombre de personal, nombre de camions, horaris de
recollida, freqüència de neteja de contenidors, etc.
Els horaris de recollida són diürns de 6.00 - 13.00 h. Als punts següents podem veure la
freqüència de la recollida de cada fracció.
La neteja de contenidors de recollida selectiva, segons el plec, es realitza en horari diürn.
El Consorci de Residus del Baix Ebre (REBÉ) disposa de 8 camions recol·lectors amb sistema
'easy' de recollida superior monoperador bilateral (amb sistema de pesatge) i un
rentacontenidors easy per a tota la comarca. La plantilla total de la contracta és de 38 persones,
entre operaris, conductors, mecànics, caps de servei, etc.
Segons informació d’un expert del territori, tot i que s'ha millorat el sistema de recollida de RSU
completant àrees d'aportació, es detecten problemes derivats d'un mal ús (molts comerços
deixen cartrons a fora quan el contenidor està buit) o d'una mala gestió (baixa freqüència de
recollida).
369

Servei de recollida de la brossa indiferenciada o resta:
El servei de recollida de la fracció rebuig el porta a terme l’empresa CESPA, SA, la qual s’encarrega
del buidatge, la neteja i el manteniment dels contenidors i del transport dels residus cap a la
seva destinació final. El rebuig va primer a la planta de transferència de l'Aldea, on es compacta, i
després es porta a l'abocador de Tivissa.
El servei es realitza els 7 dies de la setmana. Tal i com es pot observar a la figura 5.32, la
quantitat de rebuig generada ha augmentat en els darrers anys, passant de 13.297,79 tn
generades l’any 2000 fins a 18.495,58 tn l’any 2007.
La neteja dels contenidors de la resta es realitza 1 cop al mes en temporada baixa (16 set-14
juny) i 2 cops al mes, en temporada alta (15 juny-15 setembre).
Servei de recollida de la fracció orgànica:
El servei de recollida de la fracció orgànica el realitza el Consorci de Residus del Baix Ebre
(REBÉ). Aquest servei es va començar a practicar a la ciutat l’any 2001.
La freqüència de recollida de la FORM és la següent:
- Nucli de Tortosa: 4 cops a la setmana (dilluns, dimecres, dijous i dissabte).
- Bítem : 4 cops a la setmana (dilluns, dimecres, dijous i dissabte).
- Campredó: 3 cops a la setmana (dilluns, dijous i dissabte).
- Reguers: 3 cops setmana (idem).
- Vinallop: 3 dia (idem).
- Jesús: 3 dies (idem).
La fracció orgànica va a la planta de compostatge del Mas de Barberans.
La neteja dels contenidors de la FORM es realitza 4 cops al mes en temporada baixa i alta.
Si es calcula la ràtio per habitant, 20,52 Kg/hab·any, s’observa que és molt baixa si considerem
que per persona es realitzen 1,30 kg/hab·dia, i d’aquests aproximadament un 38% és matèria
orgànica. Per tant, la quantitat aproximada que es genera són 180,31 Kg/hab·any.
370

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 5.33. Evolució anual de la quantitat generada de residus orgànics municipals a Tortosa
(tones)
Tones
900
800
700
600
500
400
300
200
100
0
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Font: Elaboració pròpia a partir de dades l’Agència de Residus de Catalunya, 2008.
Servei de recollida selectiva de vidre, paper-cartró, envasos, voluminosos i poda-residu
verd:
Les entitats encarregades de la recollida selectiva són el REBÉ (vidre, paper-cartró i envasos) i
l’empresa CESPA (poda-residu verd).
La freqüència de la recollida del vidre és la següent:
- Nucli de Tortosa: 2 cops al mes (dia variable).
- Pedanies: 1 cop al mes (dia variable).
La freqüència de la recollida del paper-cartó és la següent:
- Nucli de Tortosa: 3 cops a la setmana (dilluns, dimecres i divendres).
- Bítem i Campredó: 2 cops a la setmana (dilluns i divendres).
- Els Reguers: 2 cops (dimarts i divendres).
- Vinallop: 1dia (dimarts o divendres).
- Jesús: 3 dies (dilluns, dimecres i divendres).
La freqüència de la recollida dels envasos és la següent:
- Nucli de Tortosa: 2 cops a la setmana (dimarts i divendres).
- Bítem: 2 cops (dimarts i divendres).
- Campredó: 2 cops a la setmana (dilluns i dijous).
371

- Els Reguers: 2 cops (dimarts i divendres).
- Vinallop: 1dia (dimarts o divendres).
- Jesús: 2 dies (dimarts i divendres).
El vidre va a la planta de Montblanc (Revibasa). El paper-cartró va a un recuperador local
(Hermanos Pellicé SL, Reciclatges Fores o Baix-Mont Contenidors SL) on es compacta i
posteriorment s'envia a una factoria de Lleida (Allende) per fer cartró d'embalatges. Els envasos
van a la planta de triatge de Constantí (Griñó). Les restes de la poda-residu verd van a la planta
de compostatge de Camarles.
La neteja dels contenidors de paper, vidre i envasos es realitza 1 cop al semestre.
Totes les fraccions de recollida selectiva han augmentat entre els anys 2000 i 2007. La recollida
de voluminosos i la de restes de poda i jardineria es van implantar l’any 2002. La fracció
paper/cartró recollida va augmentar un 85% en el període 2000-2007. La fracció envasos
lleugers va passar de 32,96 tn el 2000 a 200,40 tn el 2007, la qual cosa representa que es va
sextuplicar en aquest període. La fracció vidre va augmentar en un 51% en aquests anys. La
recollida de voluminos va passar d’11,50 tones el 2002 a les 1.900,95 tones el 2007. És a dir,
que es va multiplicar per 165,3 en 5 anys. Per últim, les restes de poda i jardineria es van
multiplicar per quasi 4,6 de l’any 2002 al 2007.
Taula 5.81. Evolució de la quantitat de residus generada de la recollida selectiva, 2000-2007
(tones)
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Paper/cartró 352,42 371,86 460,02 571,01 609,15 594,31 841,31 651,57
Envasos lleugers 32,96 59,37 91,71 114,59 127,33 143,43 164,99 200,40
Vidre 256,42 281,85 302,55 283,41 305,13 310,38 322,99 387,41
Voluminosos 0 0 11,50 80,85 115,51 305,73 363,87 1.900,95
Poda i jardí 0 0 12,38 22,54 26,76 103,28 77,96 56,70
Font: Agència de Residus de Catalunya, 2008.
Altres residus:
Segons dades de l’Ajuntament, en diversos establiments públics, com escoles, a l’edifici de
l’Ajuntament, en determinats punts singulars, etc., es disposa d’elements per a recollir piles i
petit material electrònic.
La recollida de residus tèxtils es va començar a fer l’any 2007.
372

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 5.82. Evolució de la quantitat de residus generada de la recollida selectiva, 2000-2007
(tones)
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Piles 2,33 2,86 2,30 2,21 2,99 2,90 3,24 2,32
Medicaments 1,42 1,00 1,22 1,51 1,87 4,03 2,55 3,17
Tèxtil 0 0 0 0 0 0 0 1,85
Altres residus /
Deixalleria
0 0 67,42 303,08 300,73 518,82 782,31 571,82
Font: Agència de Residus de Catalunya, 2008.
Eficiències de la recollida selectiva (FORM, vidre, envasos, paper/cartró):
El rendiment anual de la recollida selectiva, entès com el percentatge de paper-cartró, vidre,
fracció orgànica o envasos recollits respecte a la quantitat total de generats al municipi es pot
calcular segons:
E = (V/(R*C))*100
E = Eficiència de la recollida selectiva (paper-cartró, vidre o envasos).
V = Quantitat recollida selectivament (àrees d’aportació i deixalleria municipal).
R = Producció total 1 .
C = Percentatge en pes.
Per la realització del càlcul de l’eficiència s’han utilitzat les dades de percentatge en pes d’una
bossa tipus de la Guia metodològica per l’elaboració dels programes comarcals de gestió dels
residus municipals de l’Agència de Residus de Catalunya.
Taula 5.83. Composició tipus dels residus municipals
Material
% en pes
Matèria orgànica 38
Paper i cartró 21
Vidre 8
Envasos 21
Rebuig 12
Font: Agència de Residus de Catalunya, 2007.
Les eficiències, obtingudes per l’any 2007, i els objectius de recollida del PROGREMIC són:
1
La producció total de residus és el sumatori de les fraccions de matèria orgànica, vidre, paper i cartró, envasos i rebuig.
373

Taula 5.84. Eficiències de recollida i objectius del PROGREMIC. 2006
Eficiències PROGREMIC
Matèria orgànica 11,34 % 55 %
Vidre 29,21 % 75 %
Paper/cartró 18,71 % 75 %
Envasos 5,76 % 25 %
Font: Elaboració pròpia a partir d’informació de l’ARC, 2008.
Els resultats obtinguts de les eficiències de recollida de Tortosa són molt baixos, i estan molt
lluny de complir els objectius marcats al PROGREMIC pel 2001-2006. Així, la fracció amb els
millors resultats és el vidre, la qual, inclús, està per sota de la meitat dels objectius del
PROGREMIC.
Plantes de tractament de residus i servei de deixalleria:
A les deixalleries es poden llençar de forma selectives tots aquells residus pels quals no es
troben contenidors a les zones d’aportació. Actualment, Tortosa disposa d’una deixalleria i d’una
minideixalleria.
La deixalleria està ubicada al Polígon Industrial Baix Ebre. El titular de la instal·lació és el Consell
Comarcal del Baix Ebre. El 2004 s’hi van recollir 477,57 tones de residus i el 2005, 987,41 tones,
amb un increment del 107%.
Veiem algunes dades, de gener a octubre de 2008, sobre recollida de residus a la deixalleria de
Tortosa:
374

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 5.85. Quantitats de residus municipals valoritzables recollits durant gen-oct 2008
(tones)
%
Vidre
Envas
Vidre
Pla
Paper
Env.ll
eug.
Ferrall
a
Tèxtil Fusta Runes
Volum
in.*
Jardin
.
Altres
val.
(plàst
ic)
GEN. 8% 0.30 6.11 0.06 11.98 59M3 35.63 2.10 2.34 58.53
FEB. 10% 13.69 0.16 8.20 36m3 44.36 3.12 1.66 71.19
MAR. 13% 0.04 8.33 0.10 14.58 42m3 61.81 5.92 1.28 92.06
ABR. 11% 0.45 10.77 0.07 8.34
MAI. 8% 0.43 8.43 0.23 10.86
JUN. 8% 0.15 10.29 0.07 8.16
JUL. 10% 0.15 9.73 0.01 8.40
AGO. 9% 7.83 12.10
2
caixes
12
caixes
9
caixes
9
caixes
20,78
+1cai
x
Total
63 m3 52.67 4.02 1.36 77.68
61 m3 33.27 1.54 2.8 57.56
62 m3 29.05 8.00 0.7 56.43
50 m3 41.00 9.30 1.98 70.57
30,5
m3
26.03 12.42 2.58 60.96
SET. 9% 8.19 8.76 16.46 42 m3 18.01 10.90 0.86 63.18
OCT. 12% 14.19 14.84
25,94 40,45
=15c. m3
46.16 8.24 2 85.43
NOV. 0% 0.00
DES. 0% 0.00
Total: 100% 1.53 0.00 97.56 0.70
106.2
387.9
693.5
0.00 16.46 0.00
65.56 17.56
2
9
8
*Els voluminosos van a dipòsit controlat. Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
Taula 5.86. Destins dels residus municipals valoritzables recollits a la deixalleria durant genoct
2008
Residu
s
Vidre
Envas
Vidtre
Pla
Paper
Env.lle
ug.
Ferralla Tèxtil Fusta Runes
Volumi
n.
Jardin.
Human
Ferrere
Mas
Destí REC Pellicé RECI Pellicé
CO
CO
Pellicé
a
ta
Barber
Tones 1.53 97.56 0.70 106.22 0.00 16.46 0.00 387.99 65.56 17.56
Abreviacions: DIPÒSIT (D.), PLANTA (P.), INCINERADORA (INCI.), CONTROLAT (CO.), COMPOSTATGE (COMP.), RECICLATGE (RECI.),
RECUPERACIÓ (REC.), TRACTAMENT (TRAC.), TRIATGE (TRIA.). Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
Altres
val.
375

Taula 5.87. Quantitats de residus municipals especials recollits a la deixalleria durant gen-oct
2008 (tones)
Fluores
cents
Pneum
àtics
Baterie
s
Dissolv
ents
Piles
Electrodomèst
ics amb
CFC's
Ferralla
Electrò
nica
Olis
vegetal
s
Olis
mineral
s
Altres
especia
ls en
petites
quantit
ats
Total
(tones)
GEN. 1.24 0.82 3.99 6.77 0.45 13.27
FEB. 2.57 2.57
MAR. 0.10 0.01 2.46 0.22 2.79
ABR. 0.80 2.85 2.07 0.09 5.81
MAI. 0.10 0.01 1.44 0.09 1.64
JUN. 0.00
JUL. 2.30 2.30
AGO. 1.76 1.76
SET. 1.02 1.42 2.44
OCT. 0.80 2.54 3.34
NOV. 0.00
DES. 0.00
Total: 0.20 1.24 3.44 0.00 0.02 6.84 23.33 0.85 0.00 0.00 35.91
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
Taula 5.88. Destins dels residus municipals especials recollits a la deixalleria durant gen-oct
2008
Residus
Destí 1
Fluoresc
ents
PILAGES
T
Pneumà
tics
SIGNUS
Bateries
Pellicé
Dissolve
nts
TPA
Montme
Piles
PILAGES
T
Electrodomèsti
cs amb
CFC's
Pellicé
Ferralla
Electròn
ica
Pellicé
Olis
vegetals
Aceites
y grasas
para
Biodiese
l
Olis
minerals
CATOR
Altres
especial
s en
petites
quantita
ts
Tones 0.20 1.24 3.44 0.00 0.02 2.85 23.33 0.85 0.00
Destí 2
OFIRAEE
Tones 0.00
Total: 0.20 1.24 3.44 0.00 0.02 2.85 23.33 0.85 0.00 0.00
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
376

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 5.89. Nombre d’usuaris (entrades) de la deixalleria de Tortosa durant gen-oct 2008
Particulars Emp. de serveis Comerços Ens locals Total
gener 440 90 40 10 580
febrer 440 90 40 10 580
març 440 90 40 10 580
abril 440 90 40 10 580
maig 440 90 40 10 580
juny 440 90 40 10 580
juliol 0
agost 0
setembre 0
octubre 240 240
novembre 0
desembre 0
Total: 2,880 540 240 60 3,720
Font: Ajuntament de Tortosa, 2008.
La minideixalleria, que gestiona l’Ajuntament, es troba al mercat municipal i es fa servir per a
recollir olis domèstics usats, piles, fluorescents, etc. Segons dades facilitades per l’Ajuntament,
la deixalleria mòbil recorre periòdicament Xerta, Aldover, Paüls, Benifallet, Tivenys, Alfara de
Carles, Bítem, Vinallop i els Reguers. La destinació dels residus recollits és:
Residus valoritzables:
- Vidre envàs: recuperació.
- Paper: Pellicé.
- Envasos lleugers: reciclatge.
- Ferralla: Pellicé.
- Tèxtil: Humana.
- Fusta: Domenech.
- Runes: Ferrereta.
- Voluminosos: a dipòsit controlat.
Residus especials:
- Fluorescents: Pilagest.
- Pneumàtics: Signus.
- Bateries: Pellicé.
- Dissolvents: T.P.A. Montmeló.
- Piles: Pilagest.
- Electrodomèstics amb CFC: Pellicé.
- Ferralla electrònica: Pellicé.
- Olis vegetals: “Aceites y grasas para Biodiesel”
- Olis minerals: Cator.
377

El destí final dels residus municipals de Tortosa són els següents:
- Brossa indiferenciada. El rebuig va primer a la planta de transferència de l'Aldea, on es
compacta, i després es porta a l'abocador de Tivissa.
- Fracció orgànica. La fracció orgànica va a la planta de compostatge del Mas de
Barberans.
- Vidre, paper i envasos. El vidre va a la planta de Montblanc (Rebivasa). El paper-cartró
va a Amposta (Pellicer) on es compacta i posteriorment s'envia a una factoria de Lleida
per fer cartró d'embalatges. Els envasos van a la planta de triatge de Constantí (Griñó).
- Les restes de la poda-residu verd van a la planta de compostatge de Camarles.
Nombre de contenidors en servei de recollida selectiva:
Tal i com es pot observar, els valors actuals (2007) del nº hab/contenidor de recollida selectiva
de vidre, paper/cartró i envasos són pitjors a Tortosa que a la comarca i que a Catalunya.
Taula 5.90. Comparació del nombre de contenidors de recollida selectiva (2007)
Residu Nº Contenidors Tortosa Nº hab/cont. Tortosa Nº hab/cont. Baix Ebre Nº hab/cont Catalunya
Orgànica s.d. - - -
Vidre 84 415 326 395
Paper/cartró 88 396 333 382
Envasos 74 471 357 411
Rebuig (2005) 520 64,8 - -
Font: Elaboració a partir de dades de l’Agència de Residus de Catalunya, 2008. Dades de contenidors de rebuig a partir del “Plec de
condicions tècniques i de gestió del contracte del servei integral de neteja viària i de recollida de residus sòlids urbans a Tortosa”,
2005.
378

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Es mostren a continuació algunes fotografies de contenidors de recollida de residus al municipi:
Zona del Consell Comarcal. Foto: lavola, 2008. Zona del Consell Comarcal. Foto: lavola, 2008.
Zona del Consell Comarcal. Foto: lavola, 2008.
Zona del Consell Comarcal. Foto: lavola, 2008.
Campanyes de sensibilització
Segons l’Ajuntament, es fomenta la recollida selectiva de residus. Així, segons un article publicat
al butlletí municipal el 20 de setembre de 2008, s’informava de la campanya, promoguda per la
regidoria de Medi Ambient, consistent en el repartiment d’”un miler de carmanyoles als alumnes
de cicle infantil de Tortosa. L'objectiu és doble: reduir els residus i fomentar una dieta sana i
equilibrada en els esmorzars dels més menuts. La campanya ha començat al CEIP La Mercè, en
un acte on s'ha lliurat un lot de carmanyoles als escolars.”. El butlletí municipal també informava
el 25 de setembre de 2008 de la campanya informativa de l'Ajuntament de Tortosa i el Consorci
379

de Residus del Baix Ebre (REBÉ) sobre la nova recollida selectiva. Així, segons l’article: “Tortosa
ha renovat en les últimes setmanes 88 illes de contenidors per adaptar-les al nou sistema de
recollida EASY, que s'està implantant a tota la comarca del Baix Ebre. Als pobles (Bítem,
Campredó, Els Reguers i Vinallop) s'introdueix per primera vegada el reciclatge de la fracció
orgànica. Aquest nou sistema té com a principals avantatges la integració dels diferents
contenidors en una única illa (paper-cartró, vidre, envasos lleugers i fracció orgànica), la qual
cosa fa que els ciutadans només hagin de fer una ruta per reciclar, facilitant d'aquesta manera la
recollida selectiva. A més, es tracta d'un sistema de dignifica el paisatge urbà, ja que les illes de
contenidors tenen un disseny més estilitzat i uniforme, cosa que genera un menor impacte
visual. Un altre dels avantatges és la tecnificació del sistema de recollida, totalment
automatitzat, que permet una major rapidesa i precisió en l'operació de descàrrega dels
residus”. I afegeix que “aquesta iniciativa es veurà complementada amb una campanya
publicitària”.
A més, cal afegir que la brigada verda, a través de plans d’ocupació, incorpora dues persones (en
condicions desfavorables d’ocupació: gent a l’atur, dones, etc.) durant 6 mesos a peu de carrer
per fer tasques d’informació a la població i d’educació ambiental. Està previst que el 22 de
desembre de 2008 comenci un nou pla d’ocupació amb dues persones per fer sensibilització en
matèria de residus (s’està plantejant la possibilitat de fer recollida porta a porta).
380

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 5.91. Resum econòmic de la recollida i gestió dels residus municipals
COSTOS DIRECTES RECOLLIDA RESIDUS SÒLIDS URBANS 2008
Aquests preus corresponen als conceptes gestionats pel Servei EQU.
Contracte Servei RRSU amb CESPA, SA Preus 2007 (€) Var. percentual Preus previstos 2008 (€)
Recollida RSU 420,801.12 5.35% 443,313.98
Subservei recollida restes vegetals (modific. contracte a partir
20/11/2007) 45,963.27 45,963.27
Amortització RSU (inclou modific. contracte a partir 20/11/2007) 210,023.17 210,023.17
Recollida comercial de cartrons 105,197.04 5.35% 110,825.08
Trasllat restes vegetals caixes obertes a Camarles (modific. contracte a
partir 20/11/2007) 8,533.98 8,533.98
subtotal 790,518.58 818,659.48
Conveni Consorci Rebé
Tractament de residus a dipòsit controlat de Tivissa 614,217.45 3.00% 632,643.97
Cànon Generalitat Llei 15/2003 147,000.00 147,000.00
Servei de recollida fracció orgànica (FORM) fase II - fase III 148,729.93 3.00% 153,191.83
Gestió deixalleria fixa 83,225.52 3.00% 85,722.29
Gestió deixalleria mòbil 2,128.20 3.00% 2,192.05
Gestió RSU a planta transferència de l'Aldea 143,064.35 3.00% 147,356.28
Canon planta transferència Ajuntament de l'Aldea 24,200.00 24,200.00
Gestió voluminosos deixalleria 94,566.60 3.00% 97,403.60
Serveis generals 100,931.76 3.00% 103,959.71
Tractament fracció orgànica (FORM). Planta Mas de Barberans 28,629.62 3.00% 29,488.51
subtotal 1,386,693.43 1,423,158.24
Gestio directa Servei EQU
Tractament restes vegetals planta compostatge Camarles 14,751.00 3.00% 15,193.53
Tractament runes a abocador Camí del Ranxero 1,312.56 3.00% 1,351.94
Recollida d'abocaments incontrolats 4,500.00 3.00% 4,635.00
Lloguer i buidat contenidors enderroc i residus obra BRI i restes ZVE 7,918.00 3.00% 8,155.54
Recollida, transport i tract. residus situacions extraordinàries (riuades,
etc.) 15,000.00 3.00% 15,450.00
Despesa telèfon Servei municipal gestor 886.08 3.00% 912.66
subtotal 44,367.64 45,698.67
Despeses personal EQU
Regidor de Serveis (Direcció política del Servei) 5.00%
Cap del Servei (Direcció tècnica, supervisió i control prestació). 12.00%
Administratiu (comunicació d'incidències i tasques) 5.00%
Auxiliar administrativa (comunicació d'incidències i tasques) 7.00%
subtotal
TOTAL 2,221,579.65 2,287,516.39
La variació percentual de preus del contracte de CESPA al 2007 ha estat de 5,35 %, d'acord amb la clàusula 1.8 del PCA.
Per a 2008, s'hipotetitza un increment del 5,35 % al contracte de CESPA i del 3 % per IPC a la resta.
381

Així, els costos de la recollida i tractament dels residus municipals per al 2007 són de 134,41 €
per tona de residu recollit i tractat i de 63,78 € per habitant del municipi. No es disposa de les
dades dels costos de la neteja viària.
5.4.2 NETEJA VIÀRIA
Al “Plec de condicions tècniques i de gestió del contracte del servei integral de neteja viària i de
recollida de residus sòlids urbans a Tortosa. 2005” s’indiquen les freqüències orientatives de la
neteja viària, demanades des de l’Ajuntament, tenint en compte que “en darrera instància allò
que marcarà la periodicitat o la repetició d’una tasca ja executada serà la necessitat evidenciada
per la presència de residus a la via pública”:
382

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 5.92. Freqüències de la neteja viària demanades per l’Ajuntament
SERVEI DE NETEJA VIÀRIA
Tasca o activitat
Freqüència
Escombrada, reg i neteja de les vies públiques.
7 dies de la setmana
Neteja de zones circumdants als contenidors de la recollida
domèstica i selectiva, incloses taques i incrustacions al paviment.
7 d/set., segons necessitats
Neteja d’escombraries, residus i restes de les vores terrisses del
Riu Ebre (Ferreries i Tortosa).
Abans i després d’Expo-Ebre o Festa Renaixement, i
festes de La Cinta.
Reg de refresc a la via pública en zones comercials, cèntriques i
barris.
Zones comercials: 2 veg./set.Barris: tots, cada
setmana.
Recollida contenidoritzada de restes vegetals, andròmines i altres,
a punts localitzats (inclou les vores fora del contenidor).
Hivern: 2 o més veg. / set.Prim. fins tard.: >1 veg./15 d
Neteja d’espais terrissos o pavimentats de les zones de jocs
infantils.
5 d/set., segons necessitats
Neteja de taques al paviment (greixos, excrements, xiclets,
pintura, etc.).
5 d/set., segons necessitats
Neteja, desbrossada i control de solars municipals (escombraries,
herbes, etc.).
5 d/set., segons necessitats
Neteja exterior i interior i buidat de papereres.
5 d/set., segons necessitats
Neteja de bancs exteriors municipals.
1 veg/mes, segons necessitats
Neteja de pintades
Segons necessitats i dates concretes
Neteja i reg, si cal, de les zones o recintes (inclòs el Parc municipal)
on es facin fires, festes, mercats, actes públics, periòdics o no,
Segons necessitats i dates concretes
abans, durant, si cal, i després de la seva realització.
Neteja posterior a les activitats nocturnes a les zones de bars,
pubs i discoteques
Dissabtes, diumenges i dilluns, i el dia després d’un
festiu intrasetmanal.
Recollida i transport de restes d’elements vegetals (branques,
fulles, arbres, arbustos, matolls, herbes, abocaments, etc.) de la
7 dies de la setmana
via pública.
Eliminació de petits abocadors urbans (escombraries, residus,
runes, etc.) en solars municipals o a la via pública.
5 d/set., segons necessitats
Retirada i neteja de la publicitat, cartells o propaganda caducada,
amb el vistiplau de l’Ajuntament.
5 d/set., segons necessitats
Terres, fang, sorres i altres materials arrossegats per pluges o
altres.
7 d/set., segons necessitats
Neteges puntuals a conseqüència d’accidents, incendis, etc. a la
via pública.
Segons necess. i dates concr.
Animals morts.
7 d/set., segons necessitats
Excrements d’animals.
7 d/set., segons necessitats
Pintat de la senyalització horitzontal dels contenidors
Nova col.locació o modific.
Repintat de la senyalització horitzontal dels contenidors
Cada 2 anys.
Col.locació i modificacions de contenidors i fitons.
Nova col.locació o modific.
Recollida de mobles, andròmines, electrodomèstics, estris i altres
residus voluminosos, tant a la via pública, al costat de contenidors,
6 d/set., segons necessitats
etc., com domiciliàriament de forma concertada usuari-empresa.
Restes de material plàstic o altres, a les tanques protectores,
espècies veget., etc.
7 d/set., segons necessitats
Reparacions i manteniment de vehicles, maquinària, contenidors i
papereres.
7 d/set., segons necessitats
Recollida, la càrrega i el transport a l’abocador, planta de
transferència o altre, de tot allò descrit anteriorment.
7 dies de la setmana
Font: “Plec de condicions tècniques i de gestió del contracte del servei integral de neteja viària i de recollida de residus sòlids urbans a
Tortosa”, Ajuntament de Tortosa 2005.
383

5.4.3 RUNES I RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ
5.4.3.1 Marc legal
El Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994, de 26 de juliol,
regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció a Catalunya, fixa l'obligació del
productor de les runes a lliurar-les de manera correcta, essent responsabilitat del mateix fer les
operacions de destriament i selecció dels residus lliurats. Per a desenvolupar aquest decret en
l’àmbit municipal, el propi document normatiu fixa la necessitat d’elaborar i aprovar una
ordenança municipal reguladora de les runes i els residus de la construcció, de la qual no
disposa actualment el municipi.
5.4.3.2 Producció i gestió de runes
Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya, actualment la comarca del Baix Ebre no
disposa de cap instal·lació per a la gestió de residus de la construcció i runes.
D’acord amb la planificació de dipòsits controlats per a donar cobertura a les necessitats de
gestió de residus de la construcció a Catalunya durant el període 2007-2012, està prevista una
instal·lació d’aquest tipus a la comarca del Baix Ebre. També és necessària per al mateix període
una planta de valorització o reciclatge de residus de la construcció a la comarca.
Així, segons la previsió d’infraestructures de tractament de residus de la construcció i demolició
per àmbits territorials i comarques, revisió PROGROC 2001-2006, a la comarca del Baix Ebre li
correspon una planta de valorització de tipus A i un dipòsit de terres i runes.
A nivell orientatiu, a Catalunya es generen anualment prop de 1.500.000 tones de runes. Cal
destacar però, que des de l’any 2001 la quantitat generada ha disminuït considerablement.
5.4.4 RESIDUS INDUSTRIALS
5.4.4.1 Marc legal
La normativa vigent en matèria de residus industrials (Llei 6/1993, del 15 de juliol, i Decret
Legislatiu 2/1991, de 26 de setembre) atorga a l’Agència de Residus la capacitat d’establir les
formes de gestió més idònies per a cada tipus de residu.
El Catàleg Europeu de Residus (CER), vigent a Catalunya des de l’1 de gener de 2002, estableix
una codificació i tipificació que permet la identificació de tots els residus industrials produïts a
Catalunya. Segons el Catàleg els residus industrials es divideixen en inerts, especials i no
especials. Aquesta classificació s’efectua d’acord amb les característiques específiques de cada
residu (en relació amb els agents ambientals, evolució potencial en el temps,...) i segons el seu
impacte ambiental i en la salut de les persones (art. 29, la Llei 6/93). Cal esmentar que encara
384

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
es pot utilitzar l’antic Catàleg de Residus de Catalunya (CRC) pel que fa a la determinació de les
vies de gestió i dels grups de transport.
La normativa vigent exclou dels residus industrials els residus radioactius, els residus de la
mineria i pedreres, els residus d’explotacions ramaderes i agrícoles que s’utilitzin en el marc de
l’explotació agrària, els explosius desclassificats, les aigües residuals, els efluents gasosos i els
residus sanitaris. Aquests residus exclosos se sotmeten a un règim normatiu i de gestió pròpia.
El maig de l’any 2001 l’Agència de Residus va aprovar el Programa de Gestió de Residus
Industrials de Catalunya (PROGRIC, 2001-2006), el qual compta amb 7 grans eixos d’actuació:
minimització, valorització, disposició del rebuig, protecció del sòl i gestió d’envasos comercials i
industrials. El PROGRIC establia uns objectius quantitatius amb horitzó al 2003 i 2006:
Reciclatge: 67% (2003) i 70% (2006)
Valorització energètica: 3% (2003) i 6% (2006)
En aquest sentit es preveia, per a l’any 2006:
- Valoritzar el 80% dels olis minerals.
- Valoritzar el 41% dels frigorífics fora d’ús.
- Valoritzar el 75% de les piles i làmpades fluorescents.
I a més, introduïa novetats interessants i corregia alguns aspectes de l’anterior programa, com
per exemple els canvis en la declaració anual de residus per tal d’incloure’n les dades de
minimització, entre d’altres.
5.4.4.2 Definició i classificació dels residus industrials
S’entenen com a “residus industrials els materials sòlids, gasosos o líquids resultants d’un
procés de fabricació, de transformació, d’utilització, de consum o de neteja el productor o
posseïdor dels quals té voluntat de desprendre-se’n i que no poden ser considerats residus
municipals”.
Així els residus industrials es poden classificar en:
- Residus inerts. Es considera residu inert aquell que, una vegada es disposa en un abocador, no
experimenta cap transformació física, química o biològica significativa, i a més compleix els criteris
de lixiviació determinats a nivell normatiu.
385

- Residus especials. Es considera residu especial, tot residu comprès en l’àmbit d’aplicació de la
Directiva 91/689/CE, de 12 de desembre, relativa als residus perillosos.
- Residus no especials. Es considera residu no especial, tots els residus que no es classifiquen com a
residus inerts o especials.
5.4.4.3 Producció i tipificació dels residus industrials
L’Agència de Residus de Catalunya estableix, com a criteri general, l’obligació a donar-se d’alta a
l’inventari permanent de productors de residus totes les activitats industrials, i les activitats
comercials que generen volums importants de residus o que es troben ubicades en zones
industrials o a les afores del nucli urbà. Tots aquests establiments han de declarar anualment
els residus produïts, excepte els tallers mecànics d’automació, les estacions de servei, els
centres comercials i altres activitats amb una baixa producció de residus.
Segons la figura 5.34, observant les dades de residus generats a Tortosa en funció de la
tipologia, s’observa una elevada proporció de residus generats de tipus no especial. En menor
mesura, tot i que amb quantitats importants, es troben els residus especials. Aquests han patit
un increment important, passant de les 590 tn, l’any 2000, a les 4.233 tn, l’any 2005. Des de
l’any 2002, no hi ha registrats residus inerts.
Figura 5.34. Evolució de la generació de residus industrials de Tortosa 2000-2005 (tones)
35,000
30,000
25,000
20,000
15,000
10,000
5,000
0
2000 2001 2002 2003 2004 2005
Residus no especials Residus especials Residus inerts
Font: Elaborada partir de les dades de l’Agència de Residus de Catalunya, 2008.
386

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Si s’analitza la generació de residus en funció de l’activitat industrial, es detecta que l’activitat
que genera una major quantitat de residus és l’alimentació amb 13.104 tn anuals l’any 2005,
quantitat que equival al 43,92% del total. L’activitat petroquímica-química orgànica de base i la
recuperació de productes, amb una generació de 3.760 tn i 3.485 tn (12,60% i 11,68%),
respectivament, representen el segon nivell d’activitats productores de residus. El tercer nivell
l’ocupen les industries que realitzen activitats de transformació de cautxú i plàstic i els
productes minerals no metàl·lics, amb una generació d’1.756 tn i 1.627 tn, respectivament.
Aquestes dues activitats representen el 5,89% i el 5,45% del total. La resta d’activitats tenen
percentatges inferiors a 2,5%, excepte el grup “Altres indústries”, amb un percentatge del
12,71%.
Taula 5.93. Generació de residus industrials en funció de l’activitat (2005)
Activitat industrial
Quantitat total de
residus (tones)
%
Producció d'electricitat, gas, vapor 8 0,03
Productes minerals no metàl·lics 1.627 5,45
Petroquímica-química orgànica de base 3.760 12,60
Química inorgànica de base 1 0,00
Especialitats en altres productes farmacèutics 44 0,15
Fabricació d'altres productes químics 502 1,68
Altres indústries de transformació de metalls 333 1,12
Alimentació 13.104 43,92
Tèxtil i confecció 649 2,18
Fusta i suro 26 0,09
Fabricació de pasta de paper 741 2,48
Impressió i edició 10 0,03
Transformació cautxú i plàstic 1.756 5,89
Recuperació de productes 3.485 11,68
Altres indústries 3.791 12,71
TOTAL 29.838 100
Font: Elaborada partir de les dades de l’Agència de Residus de Catalunya, 2008.
5.4.4.4 Gestors de residus i instal·lacions de tractament
Segons la informació de l’Agència de Residus de Catalunya, actualment hi ha 5 gestors de
residus industrials localitzats al municipi de Tortosa:
- SANSA DE L'EBRE, SA. Reciclatge de subst.orgàniques (no dissolvents) (V24).
- OLISEFI, S.A. Recuperació de productes alimentaris (V33).
- DOMÈNECH CODORNIU, S.L. Reciclatge i reutilització de fustes (V15).
- ORUJO, S.A. Reciclatge de subst.orgàniques (no dissolvents) (V24).
- RECICLATGE FORÉS, S.L. Reciclatge de paper i cartó (V11). Reciclatge de plàstics (V12).
Reciclatge de vidre (V14). Reciclatge i reutilització de fustes (V15). Reciclatge i
387

ecuperació de metalls o compostos metàl·lics (V41). Reciclatge i recuperació de
vehicles fora d'ús (V55).
Hi ha també una empresa dedicada al reciclatge de cartutxos de toner d’impresora.
5.4.4.5 Sistemes de gestió dels residus industrials
Existeixen diversos sistemes de gestió dels residus industrials classificats segons el tractament
final dels residus. Al municipi de Tortosa domina principalment la valorització (externa i en
origen) i, en segon terme, la deposició controlada (21.381 tn i 3.238 tn, respectivament, segons
dades del 2005). Aquests dos tractaments són els principals en els residus industrials i amb els
dos es tracten actualment el 83% del total dels residus industrials. Un altre tractament, de
menor utilització, per residus industrials és el tractament fisicoquímic/biològic/depuradora, amb
906 tones el 2005. Per últim, i amb tant sols 142 tn i 86 tn, el 2005, tenim l’incineració i
l’emmagatzematge, respectivament.
Taula 5.94. Evolució del tractament final dels residus industrials a Tortosa (tones)
Tipus de tractament 2000 2001 2002 2003 2004 2005
Valorització en origen 473 265 3 6 218 3.417
Valorització externa 12.137 7.696 19.337 19.128 17.450 17.964
Subproducte 3.576 2.794 5.207 1.507 404 -
Emmagatzematge 44 5.376 22 23 91 86
Fisicoquímic-biològic-depuradora 51 72 135 153 842 906
Deposició controlada 4.589 4.542 3.101 12.417 5.438 3.238
Incineració 13 209 12 11 634 142
Gestió insuficient - - - - - 4.000
Gestió no especificada 6 568 669 166 1.010 85
Total 20.889 21.521 28.487 33.410 26.087 29.838
Font: Agència de Residus de Catalunya, 2008.
5.4.5 RESIDUS SANITARIS
No es disposa de dades de producció de residus sanitaris al municipi.
5.4.5.1 Marc legal
La gestió dels residus hospitalaris queda regulada pel Decret 27/1999, de 9 de febrer de la
gestió dels residus sanitaris (aquesta normativa deroga els Decrets 300/1992 i 71/1994).
388

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
La normativa vigent distingeix dos nivells diferents de gestió dels residus sanitaris: la gestió
intracentre que controla el Departament de Sanitat i Seguretat Social, i la gestió extracentre que
controla l’Agència de Residus de Catalunya. Així s’estableix que la gestió dels residus sanitaris
correspon a la Generalitat, sens perjudici de les competències de les entitats locals.
Concretament els Ajuntaments han d’assegurar que la recollida, el transport i la gestió dels
residus sanitaris considerats com a municipals s’efectuï de manera correcta.
- Sistema de gestió dels residus sanitaris intracentre
Els centres d’atenció primària (CAP) i els de l’Institut Català de la Salut han de disposar d’un Pla
de Gestió Intracentre. Aquest Pla defineix de manera detallada el sistema de recollida segregada
dels diferents residus sanitaris, la gestió en el mateix centre i l’externa dels diferents residus
sanitaris, així com els protocols de control i seguiment.
- Sistemes de tractament de residus sanitaris extracentre
Els gestors de residus sanitaris autoritzats per l’Agència de Residus de Catalunya per a fer el
tractament dels residus sanitaris del grup III i IV a tot Catalunya són: Consenur de Constantí i
Ecoclínic de Sant Cugat del Vallès. Aquestes empreses tenen l’obligació de disposar d’un llibre
oficial de control de residus on s’ha d’enregistrar l’activitat de la instal·lació, també han de
trametre mensualment a l’Agència de Residus de Catalunya un resum dels residus tractats
indicant-ne la quantitat i la procedència d’aquests.
5.4.5.2 Caracterització dels residus sanitaris
Els residus sanitaris es classifiquen en funció del grau de perillositat en els següents grups:
Grup I. Agrupa els residus assimilables a residus municipals (embalatges, paper i cartró,
residus de la cuina, etc.). La gestió d’aquests residus és la mateixa que la dels residus
municipals ordinaris, i per tant la recollida es pot incloure dins el servei municipal de
recollida de deixalles.
Grup II. Agrupa els residus sanitaris no específics, fonamentalment material sanitari d’un
sòl ús (residus de les cures, sondes, gases, xeringues, etc.). Aquests residus cal recollir-los
de manera separada als del Grup I, però poden ser gestionats com un residu assimilable a
residu municipal.
Grup III. Agrupa els residus sanitaris específics o de risc (residus dels laboratoris, agulles,
residus de certes patologies infeccioses, sang, etc.). Aquests residus es gestionen a través
d’empreses especialitzades en la gestió dels residus sanitaris.
Grup IV. Agrupa els residus tipificats en normatives singulars, com són els residus
contaminats químicament (citostàtics, plaques radiogràfiques, piles, etc.), i les restes
anatòmiques humanes d’entitat. Aquests residus, per la seva perillositat, també reben un
tractament específic.
389

Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya, a Tortosa es van declarar 58 tones de
residus sanitaris, l’any 2005.
5.4.6 ABOCAMENTS INCONTROLATS
Queda pendent un abocament incontrolat a la carretera de Jesús al Reguers que es va netejant
periòdicament però que torna a aparèixer.
390

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TARRAGONA (MEMÒRIA)
5.4.7 BALANÇ DE RESIDUS (2007)
Residus municipals
Residus industrials
Residus construcció
18.495,58 t/any
24,3%
29.838 t/any
Recollides selectives
Rebuig
14.004,62
t/any
Vidre
387,41
tn/any
Paper
651,57
tn/any
Enva
sos
200,40
tn/any
FORM
714,77
tn/any
Poda
56,7
tn/any
Deixa
lleria
571,82
tn/any
Piles
2,32
tn/any
Medica
ments
3,17
tn/any
Tèxtil
1,85
tn/any
Volumin
osos
1.900,9
5
t /
11%
100%
100%
Dipòsit controlat
3.238 t/any
Valorització:
25.871,96 t/any
72%
13%
100%
Dipòsit controlat
14.004,62 t/any
Gestió insuficient
4.000 t/any
Notes: Dades de residus industrials de l’any 2005. El % restant de residus industrials correspon principalment a tractament fisicoquímic-biològic-depuradora (906 t/any, 3% de la producció
de residus industrials). Dades de producció de residus sanitaris no disponibles.
391

5.5 RISCOS ............................................................................................................................................ 393
5.5.1 PLANS DE PROTECCIÓ CIVIL ............................................................................................................................................. 393
5.5.2 RISC D’INCENDIS FORESTALS .......................................................................................................................................... 396
5.5.3 RISC D’INUNDACIONS I AVINGUDES ................................................................................................................................. 400
5.5.4 RISC GEOLÒGIC I PENDENTS ............................................................................................................................................ 406
5.5.5 RISC SÍSMIC ........................................................................................................................................................................ 408
5.5.6 RISC NUCLEAR ................................................................................................................................................................... 411
5.5.7 RISC INDUSTRIAL ............................................................................................................................................................... 412
5.5.8 RISC D’ACTIVITATS EXTRACTIVES ..................................................................................................................................... 412
5.5.9 RISC D’ACTIVITATS RAMADERES ....................................................................................................................................... 413
392

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
5.5 RISCOS
L’apartat de riscos té una particularitat dins el conjunt d’un estudi de les característiques de
l’actual municipi degut que en aquest es té en compte el risc que afecta un determinat vector o
paràmetre ambiental, i al mateix temps la vulnerabilitat intrínseca del medi.
Cal distingir també, encara que no sempre sigui senzill, entre riscos ambientals d’origen natural
(risc d’inundació, sísmic, geològic, etc.); i riscos ambientals, els quals, malgrat que el seu efecte
està íntimament relacionat amb la vulnerabilitat del medi, tenen un focus o origen bàsicament
antròpic –com ara el risc nuclear, el risc industrial, etc. Cas apart són els incendis forestals, en
què l’origen sol ser majoritàriament antròpic.
Finalment, cal tenir en compte que a nivell d’un terme municipal com és el cas de Tortosa, o de
qualsevol altre territori determinat, existeixen altres riscos que també es troben relacionats amb
la protecció civil però que tenen una menor incidència ambiental (accidents de trànsit que
puguin afectar àrees habitades o d’esbarjo, col·lapses d’edificacions, aglomeracions, etc.) i que
es tracten amb menys detall.
S’analitzen breument a continuació els principals riscos ambientals del municipi de Tortosa.
5.5.1 PLANS DE PROTECCIÓ CIVIL
Els plans de protecció civil són eines de planificació que estableixen el funcionament i
l'organització dels recursos humans i materials per millorar la resposta davant d'emergències o
risc greu. Els plans de protecció civil poden ser territorials, especials i d'autoprotecció
A nivell territorial, el Pla de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT) preveu amb caràcter general
les emergències que es poden produir a Catalunya. Paral·lelament, a nivell municipal, Tortosa
disposa d’un Pla d’emergencia bàsic municipal, no actualitzat. La versió existent és de 1990. Cal
tenir en compte que al municipi hi ha dues empreses afectades per la Directiva Seveso II,
d’accidents majors. Són les empreses Celesa i Ercros. Aquestes tenen, per tant, un pla
d’emergència propi. El pla d’emergència de l’empresa Ercros es troba pendent d’aprovació per
part de la Generalitat de Catalunya.
Els plans especials es refereixen a riscos concrets, la naturalesa dels quals requereix d'uns
mètodes tècnics i científics adequats per a avaluar-los i tractar-los. En aquest sentit, els plans
especials vigents a Catalunya són:
- Pla d’emergència exterior del sector químic de Catalunya (PLASEQCAT).
- Pla de protecció civil d'emergències per incendis forestals a Catalunya (INFOCAT).
- Pla de protecció civil per al risc d'inundacions a Catalunya (INUNCAT).
- Pla de protecció civil per accidents en el transport de mercaderies perilloses per
carretera i ferrocarril a Catalunya (TRANSCAT).
- Pla especial d'emergències per nevades a Catalunya (NEUCAT).
393

- Pla especial d'emergències per contaminació accidental de les aigües marines a
Catalunya (CAMCAT).
- Pla especial d'emergències sísmiques a Catalunya (SISMICAT).
Els plans descrits anteriorment, defineixen quins municipis han d'aplicar-los, i que per tant estan
obligats a elaborar i aprovar els corresponents plans d'actuació municipal. Aquests plans
d'actuació municipal formen part dels plans especials, i donen la resposta del municipi a aquell
risc concret. A la vegada, els municipis que tinguin riscos concrets no considerats especials
poden elaborar plans específics, com a resposta al risc que els afecta.
A Tortosa, existeixen els plans especials següents:
- Pla d’emergència del Col·legi Sant Jordi.
- Pla d’emergència del Conservatori de música de Tortosa.
- Pla Seqtebre, del sector químic de Tortosa.
- Pla INFOCAT, d’incendis forestals.
- Pla PAMEN, d’emergència nuclear, actualitzat, pendent d’aprovació per ple municipal. És
a dir, és susceptible de petites modificacions.
- Pla INUNCAT, d’inundacions. Està pendent de definir a Tortosa encara que l’Ajuntament
disposa d’una versió preliminar.
Segons el butlletí municipal de data 21 de novembre de 2008, “el divendres 28 de novembre es
faran les primeres proves de funcionament de la nova torre d'avisos d'emergències químiques,
instal·lada al Pol·lígon Industrial Baix Ebre. Es tracta d'un simulacre per comprovar el correcte
funcionament d'aquest sistema. L'Ajuntament ha convocat prèviament als veïns de Campredó i
Vinallop per informar del funcionament del Pla d'Emergència Química”.
Per altra banda destacar el Pla d’actuació del PROCICAT: emergències per episodis de
contaminació a l’Ebre aigües avall de l’embassament de Flix, associat a la redacció del Proyecto
Constructivo para la eliminación de la contaminación química en el Embalse de Flix (Tarragona),
del qual es derivaran un conjunt d’actuacions sobre els materials contaminats de
l’embassament.
L’esmentat projecte constructiu té com objectiu principal l’eliminació de la contaminació
acumulada procedent dels abocaments de la fàbrica d’ERCROS, situada al marge dret de
l’embassament, al llarg de més de 100 anys d’activitat. En aquest context, l’objectiu del Pla
esmentat és definir les actuacions que han de dur a terme els diferents organismes per poder
fer front i gestionar eficaçment els episodis de contaminació de les aigües del riu Ebre, des de
l’embassament de Flix fins a la seva desembocadura, que es puguin produir durant les
operacions de descontaminació de l’embassament de Flix i que puguin afectar la població i el
medi ambient, aigües avall de l’embassament.
Aquest Pla té la consideració de Pla d’actuació del PROCICAT; i l’objectiu és disposar d’una
planificació d’emergències que permeti afrontar i gestionar eficaçment els episodis de
contaminació que es puguin produir durant les operacions d’eliminació de la contaminació de
l’embassament de Flix i que puguin afectar la població i el medi ambient, aigües avall de
394

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
l’embassament. Per tant, el Pla constitueix un procediment o programa d’actuació subsidiari i
simplificadorament, es pot dir que el Pla té la consideració de Pla d’actuació del PROCICAT.
D’acord amb el que defineix el propi Pla, pel tipus d'accident de què es tracta (mobilització de
contaminants en l'aigua del riu), la zona d'influència potencial comprèn el conjunt del territori
abastable per les aigües en contacte amb els fangs contaminats: l'embassament de Flix, la llera
del riu fins a la seva desembocadura, el Delta, les zones regades amb aigua del riu i tots els
nuclis de població abastats a partir de captacions d’aquestes aigües. Així s'han identificat un
total de 77 municipis que componen la zona d'influència definida segons el criteri anterior, sota
7 motius no excloents per a la inclusió en la zona d'influència:
- La llera del riu ocupa part del terme municipal.
- El Canal de la Dreta de l'Ebre o les seves derivacions entren en el terme municipal.
- El Canal de l'Esquerra de l'Ebre o les seves derivacions entren en el terme municipal.
- El sistema de regadiu Garrigues Sud rega terrenys en el terme municipal.
- El municipi és abastat pel Consorci d'Aigües de Tarragona.
- El municipi és abastat des de captacions (possiblement) vinculades al riu, distintes de
la del CAT.
- El municipi té elements vulnerables des del punt de vista mediambiental (Pla d’Espais
d’Interès Natural (PEIN), Reserva Natural de la Fauna Salvatge (RNFS), Parc Natural del
Delta de l’Ebre (PNDE) i altres)
En l'Annex 2 del Pla es relacionen els municipis de la zona d'influència, tot especificant el motiu o
motius d'inclusió. Per al cas de Tortosa, aquest Pla està pendent d’aprovació per ple municipal.
És a dir, és encara susceptible de petites modificacions.
Segons les determinacions del Pla, els Plans d’Emergència Municipals els han d’elaborar els
ajuntaments que compleixin els criteris d’afectació d’aquest Pla. Aquests plans d’emergència
municipals tenen la consideració de plans específics municipals i han d’estar en coordinació
amb el pla d’actuació del PROCICAT, ja que el pla d’actuació del PROCICAT és un pla jeràrquicament
superior als plans municipals.
Els consells comarcals podran elaborar plans d'assistència i suport (PAS) per als municipis del
seu àmbit territorial per ajudar-los a complir les seves responsabilitats, d'acord amb el que per
reglament es desenvolupi, segons l'article 50 de la llei 4/97.
No obstant, la Generalitat de Catalunya treurà a concurs públic la redacció del Pla d’Actuació
corresponent al Pla d’actuació del PROCICAT: emergències per episodis de contaminació a l’Ebre
aigües avall de l’embassament de Flix d’Emergència.
En relació al projecte de descontaminació del pantà de Flix, esmentat abans, al butlletí municipal
del 23 de gener de 2009 es diu el següent (pag. 1): “L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha obtingut
el compromís del Govern de l’Estat de resoldre els dubtes i imprevisions lligats al projecte per
construir diversos pous a Vinallop que han de servir, en cas d’emergència en el procés per
descontaminar el pantà de Flix, per subministrar aigua al municipi. La Confederació Hidrogràfica
de l’Ebre (CHE) ha donat garanties a l’Ajuntament que l’abastiment d’aigua a Tortosa i a Jesús
395

està previst en cas de necessitat, i que no hi haurà greuge comparatiu amb les indústries de
Tortosa, respecte les del Camp, en cas que hi hagi restriccions d’aigua durant uns dies”.
5.5.2 RISC D’INCENDIS FORESTALS
El Departament de Medi Ambient i Habitatge a partir dels mapes de models d’inflamabilitat, el
mapa de models de combustible, el model d’elevacions del terreny, el mapa de dèficit hídric
anual, i les sèries meteorològiques del període 1980-2001, elabora un mapa de perill bàsic
d’incendi forestal, que defineix un estat del territori estimatiu de la freqüència i la intensitat en
que si pot produir el perill d’incendi.
Al municipi de Tortosa més de la meitat del territori (54,76%) està identificat amb un risc
d’incendi baix (12.042,1 ha), el 19,91% com a zones d’alt risc d’incendi (4.377,9 ha), el 19,86%
com a zones de molt alt risc d’incendi (4.368,4 ha) i la resta (5,47%, 1.203,5 ha) té un moderat
risc.
Tal i com s’observa a la següent figura, el baix risc d’incendi està associat a la plana fluvial i les
zones de més alt risc a les masses boscoses de la Serra de Cardó-Boix i, en menor, grau a la zona
dels Ports i els Reguers (plànol 14). Segons el DMAH, el municipi de Tortosa està considerat com
un municipi d’alt risc d’incendi. A més, d’acord amb l’actualització del Pla especial d’emergències
per Incendis forestals de Catalunya (INFOCAT) de 2008, aquest es concretarà en uns plans
d’actuació de sector de risc en cas d’emergència per incendis forestals. En el cas de Tortosa, les
àrees afectades són els Ports de Tortosa-Besseit i les Serres del Cardó-Boix. Segons l’Annex I de
l’INFOCAT, Tortosa és un dels municipis que ha de fer un Pla d'Actuació Municipal (PAM) per
incendis forestals. Segons l’Annex 6 de l’INFOCAT, Tortosa és un municipi amb una vulnerabilitat
molt alta. I segons l’Annex 6.2, un element vulnerable del municipi és la urbanització en zona
forestal “El Mascar”.
396

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 5.33. Risc d’incendi forestal al municipi de Tortosa
Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del DMAH.
Per altra banda, segons el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de
prevenció d'incendis forestals, el municipi de Tortosa es declara com d’alt risc d’incendi forestal
durant el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre, tots dos inclosos. Per això el
municipi ha de disposar d'un pla de prevenció d'incendis forestals (PPI) en els termes que
estableix l'article 40 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, el qual s'inclourà
en el Pla d'actuació municipal, una vegada hagi estat homologat per la Comissió de Protecció
Civil de Catalunya. En aquest punt cal esmentar que cap municipi de la província de Tarragona
disposa de PPI ja que en cap cas aquests plans han estat redactats i desenvolupats a nivell
municipal o supramunicipal.
Segons el Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en
les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana qualsevol nucli que
presenti discontinuïtat amb la trama urbana, i amb una distància inferior a 500 metres a una
zona boscosa ha de:
- Realitzar el tractament de la vegetació (reducció de la densitat de 150 peus/ha, i
estassada del sotabosc fins a reduir la coberta a un 35%) en una franja de protecció de
25 metres d’amplada (pot incloure zones verdes) i parcel·les interiors no edificades.
- Mantenir a banda i banda dels vials d’accés un metro d’amplada lliure de vegetació.
- Disposar d’hidrants cada 200 metres, com a mínim, en vies d’accés i punts estratègics.
397

- Pla d’Autoprotecció, que inclou un pla d’evacuació.
El compliment d’aquestes determinacions és obligat per l’òrgan de gestió de cada nucli, i en cas
de no compliment pels veïns, subsidiàriament la competència és dels Ajuntaments.
L’Ajuntament ha fet molta feina en relació als perímetres de protecció de les urbanitzacions
sense continuïtat immediata amb la trama urbana. Tot i que des dels municipis limítrofs no ha
estat així, per exemple, a la zona dels Ports. Es disposa d’un mapa, tal i com diu la normativa, on
es localitzen les urbanitzacions que cal que tinguin el perímetre de protecció. S’ha treballat a la
urbanització del Pinar de Gassià i a la urbanització del Port. Apart del mapa, s’han dut a terme
actuacions, com un estudi de vulnerabilitat que es va fer. Al Pinar de Gassià es van dur a terme 2
plans d’ocupació i de la zona dels Ports se’n va encarregar l’Ajuntament.
Els incendis són una pertorbació que suposa un important impacte en la biodiversitat i en el
paisatge de l’àmbit, però també suposa un impacte negatiu en l’economia (pèrdues en les
explotacions forestals i el turisme, per exemple) i risc considerable per als béns i les persones.
En aquest sentit, i relacionat amb el risc d’incendi associat a les línies elèctriques, la normativa
vigent és el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció
d’incendis forestals. En el seu article 4, es preveu que els titulars de línies aèries de conducció
elèctrica estan obligats a observar una sèrie de mesures de neteja i manteniment:
a. En les línies d'alta tensió s'han d'eliminar selectivament i periòdica en el corredor de la línia
elèctrica, la vegetació que comporti perill d'incendi d'acord amb el que estableix la normativa
vigent.
b. Els conductors de les línies aèries de baixa tensió han d'estar com a mínim a 1 metre de
distància de la vegetació.
c. Han de presentar, per a la seva autorització, a la Direcció General del Medi Natural, un pla triennal
de neteja i manteniment en el qual figuraran els treballs de poda i tala de la vegetació que siguin
necessaris per a la seva execució. Aquests treballs, o d'altres que comportin un perill d'incendi,
no es podran dur a terme en èpoques d'alt risc d'incendi, llevat dels casos excepcionals
autoritzats per la Direcció General del Medi Natural.
Atorgada l'autorització del pla que comportarà el dret a talar i esporgar, els treballs s'hauran de
realitzar dins el termini i les condicions fixades en la mateixa autorització.
Posteriorment, i en base a les disposicions del decret esmentat, es va aprovar el Decret
268/1996, de 23 de juliol, pel qual s’estableixen mesures de tallada periòdica i selectiva de
vegetació en la zona d’influència de les línies aèries de conducció elèctrica per a la prevenció
d’incendis forestals i la seguretat de les instal·lacions; per facilitar el compliment de les
disposicions del Decret 64/1995, i assolir-ne la màxima eficàcia, tot fixant els conceptes que
intervenen en el desenvolupament pràctic de les actuacions de neteja i manteniment i establirne
l’abast.
A continuació podem veure les estadístiques d’incendis forestals al municipi dels darrers anys.
398

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 5.95. Incendis forestals a Tortosa
ANY
DATA
HA
HA NO
PARATGE
ORIGEN
CLASSE_FOC
INCENDI
FORESTAL
FOREST
2003 16/02/2003 PALMERS 2.-NEGLIGÈNCIES 0.2 DE MATOLL 0
2003 06/08/2003
HORT DE SANT
LALTZER
4.-INTENCIONATS 0.03 DE MATOLL 0
2003 11/08/2003
BARRANC DELS
DE
4.-INTENCIONATS 15
PIXADORS
FULLARACA
0
2003 13/08/2003
BARRANC DELS
PIXADORS
4.-INTENCIONATS 0.72 DE MATOLL 0
2004 10/07/2004 MOLA DE CATÍ
1.-CAUSES
NATURALS
0.25 DE MATOLL 0
2004 23/08/2004 MONTASPRE
1.-CAUSES
NATURALS
0.02 DE MATOLL 0
2005 13/01/2005
BARRANC FONT DE
GRÀCIA
2.-NEGLIGÈNCIES 0.02 DE MATOLL 0
2005 21/02/2005 PONT DE L'ARTURET 2.-NEGLIGÈNCIES 1.2 DE MATOLL 0
2005 03/03/2005 BASSA GRAN 2.-NEGLIGÈNCIES 0.7 DE MATOLL 0
2005 09/03/2005
BARRANC DE LA
FULLOLA
2.-NEGLIGÈNCIES 0.01 DE MATOLL 0
2005 09/03/2005 SANT ONOFRE 2.-NEGLIGÈNCIES 8.9
DE
FULLARACA
0
2006 01/04/2006 COLL DE L'ALBA 2.-NEGLIGÈNCIES 0.06 DE MATOLL 0
2006 01/06/2006 MAS D'EN SOL 2.-NEGLIGÈNCIES 2.51 DE MATOLL 0
2006 05/06/2006 COLL VENTOS 6.-REVIFATS 0.4 DE MATOLL 0
2006 03/07/2006 SANT BERNABE 2.-NEGLIGÈNCIES 0.24 DE MATOLL 0
2006 28/07/2006 LO CANALET - JESÚS 2.-NEGLIGÈNCIES 0.2 DE MATOLL 0.37
2007 19/03/2007 TORRE D'EN CORDER 2.-NEGLIGÈNCIES 0.5 DE MATOLL 0
2007 19/04/2007
MASSADA D'EN GASOL 5.-CAUSA
(BITEM)
DESCONEGUDA
0.52 DE MATOLL 0
2007 22/06/2007
SANT JOSEP DE LA
MUNTANYA
2.-NEGLIGÈNCIES 0.17 DE MATOLL 0
2007 01/07/2007 EL PILAR
1.-CAUSES
NATURALS
0.21 DE MATOLL 0
2007 22/08/2007 CASABLANCA
5.-CAUSA
DESCONEGUDA
0.1 DE MATOLL 0
Font: Servei de Prevenció d’Incendis Forestals, Direcció General de Medi Natural, Departament de Medi Ambient i
Habitatge, Generalitat de Catalunya, 2008.
399

Es mostren a continuació els punts d’aigua presents al municipi:
Taula 5.96. Punts d’aigua a Tortosa
Paratge X* Y* Volum Total (m3)
Tall Nou 267572 4518716 180
Mas de Carlares 269974 4518473 180
El Caragol 278691 4523143 192
Jover 294251 4525224 150
Coll de l'Alba 295086 4520924 150
L'Enclusa_Ecovent 298636 4526346 150
Les Barcelles_Ecovent 299688 4525700 150
Font: Servei de Prevenció d’Incendis Forestals, Direcció General de Medi Natural, Departament de Medi Ambient i
Habitatge, Generalitat de Catalunya, 2008.
*Coordenades UTM
Cal afegir que des de l’Ajuntament s’està treballant en la creació de l’ADF de Tortosa, que es
preveu que entri en funcionament el 2009 i que en un futur es mancomuni amb el municipi de
Roquetes. Durant l’acabament de la redacció del present document, es té coneixement de
l’aprovació de la creació de l’ADF.
En relació a expedients sancionadors en matèria d’incendis forestals, cal dir que els darrers anys
hi ha hagut els següents:
Taula 5.97. Expedients sancionadors sobre incendis forestals
Any 2004 2005 2006 2007 2008
Nombre 1 5 6 16 16
Font: Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya a les Terres de
l’Ebre, 2009.
5.5.3 RISC D’INUNDACIONS I AVINGUDES
El pas del riu Ebre pel municipi, de nord a sud, fa que els riscos derivats de la inundabilitat hi
siguin molt presents.
Es mostren a continuació els límits d’inundabilitat del PEF de l’Ebre al seu pas pel municipi de
Tortosa (plànol 14):
400

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Figura 5.34. Línies d’inundabilitat segons el PEF de l’Ebre
Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del DMAH.
401

Figura 5.35. Línies d’inundabilitat segons el PEF de l’Ebre (ampliació)
Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del DMAH.
Tal i com s’observa a les anteriors figures, el risc d’inundació de l’Ebre es localitza bàsicament a
tots els nuclis habitats que es troben al llarg del curs principal de l’Ebre. Veiem-ho amb més
detall:
- Bítem: Només la part NO del nucli està afectada per risc d’inundacions. La resta del nucli
es troba bastant lliure d’afectació. De Bitem cap al riu Ebre sí que està en zona
inundable.
- Jesús: La franja E més propera al riu està afectada sobretot per avingudes de període de
retorn de 50 anys i superiors.
- Ferreries: Té una forta afectació inclús per avingudes de període de retorn de 10 anys.
Per avingudes de període de retorn de 50 anys, la zona inundable arriba a quasi tota la
zona habitada.
- Nucli de Tortosa: La franja N més propera al riu està en zona inundable inclús per
avingudes de període de retorn de 10 anys. Per avingudes de període de retorn de 50
anys, la part S del nucli està bastant afectada. Per avingudes de període de retorn de
100 anys, la zona inundable arriba pràcticament al 50% del territori del nucli de Tortosa.
402

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
I per avingudes de període de retorn de 500 anys, aquesta superfície augmenta. La part
S de la Raval de Sant Llàtzer està afectada, per risc geomorfològic, pel Barranc de la Llet.
- Vinallop: Pateix certa afectació pels 2 barrancs procedents de l’O (lo Barranc de Roer,
des del SO, i un altre barranc, sense nom a la cartografia consultada, des de l’O). Només
els habitatges disseminats resten afectats per inundabilitat.
- Polígon Industrial Baix Ebre: Només la franja més propera al riu està afectada per
inundabilitat. La major part del polígon no està afectada.
- Campredó: No gaire afectat per risc d’inundació, inclús per avingudes de període de
retorn molt alt.
- Font de Quinto: No està gaire afectat per risc d’inundació, inclús per avingudes de
període de retorn molt alt.
- Zones dels Ports i dels Reguers: no afectades per risc d’inundació.
Resumint, podríem dir que la part més afectada per construccions en zona inundable és
Ferreries i la part occidental del nucli de Tortosa (sobretot la part sud).
La cartografia de l’INUNCAT de les àrees potencialment inundables des d’un punt de vista
geomorfològic també identifica aquells punts crítics de l’Ebre al seu pas pel municipi (taula
5.98). Tal i com s’especifica a la següent taula al municipi de Tortosa hi ha 26 punts crítics, 6
dels quals tenen perill alt, 6 perill mig i 14 perill baix; i 3 ponts:
403

Taula 5.98. Inundabilitat a Tortosa: punts crítics i ponts
Codi Riu Conca Localització Municipi Perill Observacions
BG-L43155- Barranc de
Possible afectació al canal de la Dreta de
Ebre Tortosa Tortosa BAIX
55-01
la Galera
l’Ebre
Estructura amb capacitat inferior al canal
BG-L43155- Barranc de
Ebre Tortosa Tortosa BAIX màxim de riuades de període de retorn 500
55-02
la Galera
anys i/o perill potencial d’obstrucció
BG-L43155-
55-03
BG-L43155-
55-04
EB-L43155-
55-01
EB-L43155-
55-02
EB-L43155-
55-03
EB-L43155-
55-04
EB-L43155-
55-05
EB-L43155-
55-06
EB-L43155-
55-07
EB-L43155-
55-08
EB-L43155-
55-09
EB-L43155-
55-10
EB-L43155-
55-11
EB-L43155-
55-12
EB-L43155-
55-13
Barranc de
la Galera
Barranc de
la Galera
Ebre Tortosa Tortosa MIG
Ebre Tortosa Tortosa MIG
Riu Ebre Ebre Tortosa Tortosa MIG
Riu Ebre Ebre Tortosa Tortosa BAIX
Riu Ebre Ebre Tortosa Tortosa BAIX
Riu Ebre Ebre Tortosa Tortosa BAIX
Riu Ebre Ebre Tortosa Tortosa BAIX
Riu Ebre Ebre Tortosa Tortosa BAIX
Riu Ebre Ebre Tortosa Tortosa BAIX
Riu Ebre Ebre Tortosa Tortosa BAIX
Riu Ebre Ebre Tortosa Tortosa BAIX
Riu Ebre Ebre Tortosa Tortosa MIG
Riu Ebre Ebre Tortosa Tortosa MIG
Riu Ebre Ebre Tortosa Tortosa BAIX
Riu Ebre Ebre Tortosa Tortosa BAIX
Estructura amb capacitat inferior al canal
màxim de riuades de període de retorn 500
anys i/o perill potencial d’obstrucció
Perill d’inundació a la carretera d’Amposta
TV-3443, al canal de la Dreta de l’Ebre i la via
de Valdezaian. Inundació de zones rústiques
Estructura amb capacitat inferior al canal
màxim de riuades de període de retorn 500
anys i/o perill potencial d’obstrucció
Zona inundable per avingudes de període de
retorn entre 10 i 25 anys (cabals inferior a
3000 m3/s)
Zona inundable per avingudes de període de
retorn entre 10 i 25 anys (cabals inferior a
3000 m3/s)
Zona inundable per avingudes de període de
retorn entre 10 i 25 anys (cabals inferior a
3000 m3/s)
Zona inundable per avingudes de període de
retorn entre 10 i 25 anys (cabals inferior a
3000 m3/s)
Zona inundable per avingudes de període de
retorn entre 10 i 25 anys (cabals inferior a
3000 m3/s)
Zona inundable per avingudes de període de
retorn entre 10 i 25 anys (cabals inferior a
3000 m3/s)
Zona inundable per avingudes de període de
retorn entre 10 i 25 anys (cabals inferior a
3000 m3/s)
Zona inundable per avingudes de període de
retorn entre 10 i 25 anys (cabals inferior a
3000 m3/s)
Zona inundable per avingudes de període de
retorn entre 10 i 25 anys (cabals inferior a
3000 m3/s)
Zona inundable per avingudes de període de
retorn entre 10 i 25 anys (cabals inferior a
3000 m3/s)
Zona inundable per avingudes de període de
retorn entre 10 i 25 anys (cabals inferior a
3000 m3/s)
Zona inundable per avingudes de període de
retorn entre 10 i 25 anys (cabals inferior a
3000 m3/s)
Zona inundable per avingudes de període de
EB-L43155-
Riu Ebre Ebre Tortosa Tortosa BAIX retorn entre 10 i 25 anys (cabals inferior a
55-14
3000 m3/s)
EB-L43155- Riu Ebre Ebre Tortosa Tortosa BAIX Zona inundable per avingudes de període de
404

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
55-15 retorn entre 10 i 25 anys (cabals inferior a
3000 m3/s)
Estructura amb capacitat inferior al canal
EB-L43155-
Riu Ebre Ebre Tortosa Tortosa ALT màxim de riuades de període de retorn 500
55-16
anys i/o perill potencial d’obstrucció
EB-L43155-
55-17
EB-L43155-
56-01
EB-L43155-
56-02
EB-L43155-
56-03
EB-L43155-
56-04
EB-L43155-
56-05
Riu Ebre Ebre Tortosa Tortosa ALT
Riu Ebre Ebre Tortosa Tortosa ALT Perill d’erosions
Riu Ebre Ebre Tortosa Tortosa ALT Zona de sedimentació
Riu Ebre Ebre Tortosa Tortosa ALT Zona de sedimentació
Riu Ebre Ebre Tortosa Tortosa MIG Perill d’erosions
Riu Ebre Ebre Tortosa Tortosa ALT Perill d’erosions
E-EBTO01 Riu Ebre Ebre
E-EBTO02 Riu Ebre Ebre
E-EBTO03 Riu Ebre Ebre
Font: Agència Catalana de l’Aigua, 2001.
Pont de
l’Estat, a
l’interior de la
ciutat
FFCC línia de
Barcelona a
València
(sense ús)
Circumval·lac
ió a Tortosa
Tortosa
Tortosa
Tortosa
Estructura amb capacitat inferior al canal
màxim de riuades de període de retorn 500
anys i/o perill potencial d’obstrucció
Perill de colmatació en cas de crescuda
important del riu
Perill de colmatació en cas de crescuda
important del riu
En cas de trencament de les preses de Flix i Mequinensa, aigües amunt del riu Ebre, podria
arribar una onada d’aigua de 35 m d’alçada a Tortosa, segons l’Ajuntament. Aquesta alçada, però,
es podria veure atenuada per diversos factors: la zona de conreu, els dos canals que
desemboquen al mar, l’arbrat. Tot això contribuiria a la pacificació de l’aigua que, segons
estimacions de l’Ajuntament, podria baixar fins als 15 m d’alçada. Amb aquesta alçada d’aigua hi
hauria perill de colmatació dels ponts de l’Estat i de la RENFE però no el del Mil·lenari que té una
alçada superior.
Segons l’Informe mediambiental del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Tortosa, de
data juliol de 2007, “un altre problema general dels barrancs és el seu gran període de retorn en
les avingudes, fet que molts casos produeix un oblit d’aquest fenomen, i per tant la instal·lació
en les lleres o vessants i cons de dejecció dels barrancs, d’equipaments o infraestructures que
estaran en perill”.
Una altra qüestió esmentada al document citat al paràgraf anterior és la xarxa de desguassos
per recollir i canalitzar les aigües procedents de les muntanyes. Hi ha xarxa de desguassos a
ambdós costats de l’Ebre.
En relació a la xarxa de desguassos a la dreta de l’Ebre, aquesta està formada per una xarxa de
captació i una d’evacuació. La xarxa de captació realitza la funció de recollir les aigües
procedents dels barrancs abans que aquesta arribi als conreus (que estan per sota d’aquesta),
405

per tant es caracteritza per uns traçats més o menys paral·lels a l'Ebre i propers als límits de la
terrassa al·luvial. La xarxa d'evacuació permet la sortida de les aigües a l'Ebre, i per tant presenta
traçats perpendiculars entre l'anterior i el riu. La ineficàcia d'aquest sistema continua sent
evident, i el principal problema es deu a la necessitat de creuar les infrastructures-barrera (canal
de reg de la dreta de l'Ebre, carreteres, etc.). Aquest encreuament es produeix sempre per sota
d'aquestes, mitjançant passos o canalitzacions. Unes seccions inapropiades i el caràcter
torrencial de les avingudes, fan que aquestes siguin insuficients per evacuar totes les aigües
que arriben, i per tant segueix produint-se la inundació de la zona.
En relació a la xarxa de desguassos a l’esquerra de l’Ebre, el problema existeix igual que al marge
dret del riu, però té certes connotacions diferents. En primer lloc pràcticament no hi ha
infraestructures de drenatge que facin funcions com a la dreta de l'Ebre, i com passa, l'evacuació
de les escorrenties es fa a nivell del canal de l'esquerra de l'Ebre, amb la conseqüent
contaminació amb materials sòlids de les aigües de reg del canal. D'altra banda, la magnitud de
les conques receptores dels barrancs de l'esquerra no té semblança als de l'esquerra, amb la
generació d'uns cabals inferiors, però amb unes característiques de torrencialitat més marcada
(temps de concentració baixos, distància entre capçalera i riu més curta, etc.)
5.5.4 RISC GEOLÒGIC I PENDENTS
Els riscos geològics, són aquells riscos als que estan sotmesos el éssers humans i els bens
materials, degut a l’existència de perills associats a processos geodinàmics interns o externs.
Aquests riscos estan caracteritzats per la seva perillositat (probabilitat que un determinat
fenomen natural, d’una certa extensió, intensitat i durada, amb conseqüències negatives es
produeixi) i per la vulnerabilitat del territori, concepte que fa referència a l’impacte del fenomen
sobre el medi i la societat.
Per la naturalesa intrínseca del risc geològic, no es pot incidir en el fet que es produeixen els
fenòmens naturals de caràcter catastròfic. No obstant, en la presa de decisions es pot tenir en
compte aquest risc amb la intenció de minimitzar els seus efectes en la mesura del possible,
utilitzant el sòl de forma que eviti les situacions més exposades al perill, reduint en
conseqüència la vulnerabilitat del territori i de la societat a aquest perill.
L’estudi del comportament mecànic del subsòl, permet la investigació de les tensions i
deformacions que el sòl experimenta sota estats de càrrega. La cartografia geotècnica, permet
identificar i valorar d’una forma prèvia, els terrenys que, degut a la seves característiques
litològiques, estructurals, topogràfiques i hidrogeològiques, són susceptibles de presentar
problemes relacionats amb la seva capacitat portant, enfront a accions antròpiques
(excavacions, terraplenats, construcció d’edificacions, de vies de comunicació, etc.).
Els mapes geotècnics en general identifiquen les zones del territori a on, amb molta probabilitat,
es poden donar problemes relacionats amb la capacitat portant del terreny quan es realitza
alguna actuació constructiva en ells.
406

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Els despreniments o caigudes de blocs venen donats per l’existència de punts d’inestabilitat
(fractures o juntes d’estratificació), que quan es dona qualsevol tipus de desequilibri, tant
antròpic (atalussat, descalçament, etc) o natural (erosió, moviments sísmics, etc.), provoquen
el trencament i la caiguda de blocs. La perillositat d’aquest fenomen s’incrementa quan el relleu
és més pronunciat o quan hi ha escarpaments o cingleres, ja que poden produir-se
despreniment i caigudes de blocs amb un important recorregut tant vertical com horitzontal. La
proximitat d’habitatges o infraestructures a les àrees perilloses, incrementa la vulnerabilitat i
per tant el risc.
Les esllavissades són inestabilitats gravitatòries que es produeixen quan existeix una superfície
de trencament en el terreny, i en conseqüència quan el pendent és pronunciat, es genera un
desplaçament d’una massa de terreny. Les esllavissades, normalment es donen paral·lelament
als plans d’estratificació o d’esquistositat i són més freqüents quan hi ha materials plàstics
interestratificats entre materials més competents, com per exemple les argiles i les margues
argiloses.
La legislació urbanística de Catalunya, concretament el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel
qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme estableix que no es pot alterar la classificació
de sòl no urbanitzable d’aquells terrenys que tinguin un pendent de més del 20%, sempre i quan
això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents.
Amb això, els POUM que prevegin la transformació urbanística de sòls amb un pendent >20% han
d’acreditar que el creixement no és possible en d’altres terrenys, ja sigui perquè no disposa de
terrenys amb pendents menors o perquè els que hi ha han de ser classificats com a no
urbanitzable.
No obstant, els POUM podran incorporar sectors amb pendents >20% sempre i quan s’estableixi
que els terrenys amb pendent no podran acollir cap tipus d’edificació ni altres actuacions que
alterin la morfologia del terreny. Amb això, aquests terrenys no seran computables als efectes
de compliment dels estàndards legals mínims d’espais lliures públics i equipaments
comunitaris.
Tot seguit, podem veure el mapa de pendents de Tortosa (plànol 14):
407

Figura 5.36. Mapa de pendents del municipi
Font: Elaboració pròpia.
5.5.5 RISC SÍSMIC
Catalunya, i la Mediterrània Occidental, es troba ubicada en una zona de col·lisió entre les
plaques tectòniques d’Europa i Àfrica. La taxa de convergència d’ambdues plaques és moderada
i els terratrèmols resultants d’aquest moviment es produeixen amb poca freqüència i solen ser
d’una magnitud moderada.
La magnitud sísmica (escala Richter) mesura l’energia alliberada en un terratrèmol i es calcula a
partir del logaritme de l’amplitud del sismograma. Per conèixer els efectes produïts per un sisme
d’una magnitud determinada existeix una correspondència amb la intensitat màxima epicentral
(MSK):
408

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 5.99. Relació entre magnitud i intensitat màxima epicentral d’un terratrèmol
Magnitud Intensitat màxima epicentral (MSK) Descripció
3,0-4,0 IV Oscil·lació d’objectes penjants
4,0-4,5 V Desplaçament d’objectes lleugers
4,5-5,0 VI Danys lleugers
5,0-5,5 VII Danys moderats
5,5-6,0 VIII Danys greus
6,0-7,0 IX Danys greus generalitzats
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.
Referent als terratrèmols que han causat danys a Catalunya al llarg de la seva història, cal tenir
en compte les informacions, sovint indirectes, d’intensitat macrosísmica. El primer terratrèmol
del qual es tenen dades macrosísmiques va ser el del dia 3 de març de 1373, que va causar
danys a la Ribagorça i assolí un intensitat VIII-IX (intensitat màxima epicentral, MSK). El segon va
tenir lloc el mes de març de 1427 a Amer, assolint una intensitat VIII-IX i causant danys a la
Selva, la Garrotxa i el Ripollès. El quart va ser a Olot el dia 15 de maig de 1427 i assolí una
intensitat epicentral IX. El cinquè va tenir lloc al Ripollès el 2 de febrer de 1428 i va assolir la
mateixa intensitat. Finalment el 24 de maig de 1448 es va donar un terratrèmol d’intensitat
epicentral VIII al Vallès Occidental.
409

Figura 5.37. Terratrèmols que han produït danys a Catalunya.
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.
Al llarg del segle passat, els sismes més significatius enregistrats a Catalunya van ser el del dia
19 de novembre de 1927 a la Vall d’Aran (intensitat VIII, MSK), i el del dia 12 de març de 1927 a la
zona de Sant Celoni (intensitat màxima de VIII, MSK).
En síntesi, a Catalunya s’enregistren més de 100 sismes de petita magnitud l’any (magnitud
inferior a 4,0). El major terratrèmol enregistrat des de que hi ha controls establerts (iniciats l’any
1986) va ser el 15 de maig de 1995 davant les costes de Tarragona i va assolir una magnitud
4,6.
De les dades enregistrades els darrers anys es desprèn que:
• l’activitat sísmica més freqüent es dóna als Pirineus, i
• a la zona costanera s’han produït quatre sèries de sismes amb magnituds superiors a 4,0
els anys 1987, 1991, 1994 i 1995. La sèrie més important correspon a la de maig de 1995,
amb un sisme principal de magnitud 4,6.
410

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Actualment Catalunya disposa d’una xarxa sísmica de recollida de dades que ha permès, entre
d’altres, l’elaboració d’un plànol de Zones Sísmiques per a un sòl mitjà (ICC, 1997). Aquest plànol
té en compte el conjunt de Catalunya i divideix el territori en cinc zones segons la seva intensitat
sísmica (SMK).
El municipi de Tortosa es troba inclòs en la zona d’intensitat VI del Mapa de zones sísmiques
considerant l’efecte de sòl de Catalunya, i per tant, és un municipi que té una intensitat sísmica
prevista igual o superior a VI en un període de retorn de 500 anys. En aquest sentit es considera
que Tortosa és un municipi pel que s’ha calculat que superaria el llindar de dany de referència en
el parc d’edificis d’habitatge en cas que es produeixi el màxim sisme esperat en l’esmentat
període de 500 anys, segons els estudis de risc elaborats per a la redacció del SISMICAT.
En relació a la possibilitat d’un risc potencial de tsunamis i donada la distància a la
desembocadura del riu Ebre, d’uns 30 km, es considera que un possible tsunami arribaria molt
atenuat. El que podria succeir seria la inundació de la part del municipi que es troba a la plana
fluvial del riu Ebre.
5.5.6 RISC NUCLEAR
La gestió del risc nuclear a l’Espanya és de competència estatal.
Considerant el Pla Bàsic d’Emergència Nuclear, entre els Plans d’Emergència Nuclear exteriors a
les centrals nuclears (PEN) que s’han d’elaborar i mantenir operatius, a Catalunya existeix el Pla
d’Emergència Nuclear exterior a les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs, Tarragona (PENTA).
Pel que fa a Tortosa, aquesta es troba en l’àrea d’influència de la central nuclear de Vandellòs. És,
per tant, una de les poblacions incloses en el PENTA, com a municipi de la zona II. Té, a més,
funcions d’Àrea Base de Recepció Social (ABRS). Per tant, el seu Pla d’Actuació Municipal en
Emergència Nuclear, serà l’adequat per al compliment de les següents funcions:
• Proporcionar abastament i alberg a la població evacuada, habilitant amb aquesta finalitat, i en
cas de necessitat, les instal·lacions fixes o d’emergència que calguin.
• Informar i donar avisos a la població.
• Facilitar i col·laborar en les actuacions dels grups operatius en el municipi.
• Prestar assistència sanitària.
• Prestar assistència social.
• Transmetre, rebre i registrar les comunicacions durant l’emergència.
• Col·laborar amb el Grup de Seguretat Ciutadana i Ordre Públic en la realització de les seves
funcions en el municipi.
411

5.5.7 RISC INDUSTRIAL
Com s’ha dit anteriorment, hi ha dues empreses al municipi afectades per la Directiva Seveso II,
d’accidents majors. Són les empreses Celesa i Ercros. Aquestes tenen, per tant, un pla
d’emergència propi. El pla d’emergència de l’empresa Ercros es troba pendent d’aprovació per
part de la Generalitat de Catalunya.
5.5.8 RISC D’ACTIVITATS EXTRACTIVES
Les principals activitats extractives del municipi es troben a l’est de Campredó, com es pot
observar al mapa següent (veure plànol 14):
Figura 5.38. Activitats extractives a Tortosa
Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del DMAH.
Hi ha 24 activitats extractives en actiu que ocupen una superfície total de 141,79 ha i 15
activitats extractives abandonades que ocupen un total de 18,97 ha.
412

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
El risc relacionat amb aquestes activitats pot provenir sobretot d’aquelles que es troben en estat
d’abandó. Així per la Pedrera de Riber hi passa una línia elèctrica, l’activitat “Lo Caragol” es troba
inclosa en un espai protegit segons el PEIN, a l’interior de l’activitat “La Petja” hi ha diversos
ruscs d’abelles, el camí d’accés a l’activitat “Bassa de l’Argiler del Cervero” està tancat per una
cadena i a l’interior de l’activitat “Lo Barranc de la Galera” hi ha zones molt compactades pel pas
de vehicles pesants.
5.5.9 RISC D’ACTIVITATS RAMADERES
Segons dades de l’Ajuntament, hi ha nombroses activitats ramaderes al municipi. Veiem-ho a la
taula següent:
Taula 5.100. Evolució del nombre d’explotacions i unitats ramaderes de Tortosa
1982 1999
Explotacions Unitats ramaderes Explotacions Unitats ramaderes
Bovins 65 1.629 5 558
Ovins 168 513 21 243
Cabrum 48 46 10 65
Porcins 46 5.193 15 9.488
Aviram 482 24.957 59 19.965
Conilles mares 116 12 9 108
Equins 162 102 7 10
Total 1087 32.452 126 30.437
Font: IDESCAT, 2008.
Pel que fa referència als riscos per l’existència d’activitats ramaderes al municipi, aquests es
podrien associar a la contaminació de les aigües subterrànies per nitrats procedents dels
residus ramaders. No obstant, segons els Decrets 283/1998 i 476/2004 que estableixen les
mesures per prevenir i corregir la contaminació de les aigües continentals i litorals causada per
nitrats de fonts agràries, el municipi de Tortosa no es considera zona vulnerable per la
contaminació de nitrats.
413

5.6 CANVI CLIMÀTIC ............................................................................................................................. 415
5.6.1. PRODUCCIÓ DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE ........................................................................................................ 416
5.6.2. CAPACITAT D’ABSORCIÓ I COMPENSACIÓ DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE ........................................................ 419
5.6.3. IMPACTES SOBRE EL TERRITORI PROVOCATS PEL CANVI CLIMÀTIC ....................................................................... 420
414

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
5.6 CANVI CLIMÀTIC
En les últimes dècades, el clima de la Terra està vivint una variació global, que segons els
consens d’una amplia majoria de la comunitat científica, es deu a l’existència d’un escalfament
global del planeta a conseqüència de les activitats humanes.
“El canvi climàtic és una variació estadística significativa, ja sigui de les condicions climàtiques
mitges o de la seva variabilitat, que es manté durant un període prolongat (generalment durant
decennis o més temps). El canvi del clima pot deure’s a processos naturals interns o a un forçament
exterior, o a canvis antropogènics llargs en la composició de l’atmosfera o en l’ús de la terra”.
IPCC, Intergovernmental Panel on Climate Change, 2007
La forta dependència dels models productius i de consum de les societats actuals amb relació a
les energies d’origen fòssils ha contribuït a l’increment del volum de les emissions amb efecte
d’hivernacle a l’atmosfera, alterant l’equilibri planetari existent.
L’atmosfera que envolta el planeta està composta per una sèrie de gasos –principalment vapor
d’aigua, diòxid de carboni i metà- que tenen un efecte d’hivernacle, és a dir, absorbeixen i
retornen la calor emesa per la terra mantenint una temperatura mitjana suficient per a assegurar
la vida. Per tant, l’efecte d’hivernacle és un fenomen natural de l’atmosfera, sense el qual la Terra
es congelaria.
Figura 5.87. Representació gràfica de l’efecte d’hivernacle
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2007.
415

El problema actual, com s’ha comentat, és que els nivells de gasos amb efecte d’hivernacle s’han
mantingut relativament estables durant centenars d’anys, però en l’actualitat aquests han
augmentat a conseqüència de l’activitat humana, segons les conclusions de l’IPCC, i estan
originant efectes meteorològics destacats, la intensitat dels quals està prevista que augmenti
progressivament en el futur.
Per aquest motiu, a causa d’aquests futurs impactes, existeix la necessitat urgent de reduir les
emissions amb efecte d’hivernacle i adaptar-se als impactes del canvi climàtic. Així, en el present
apartat es determinarà la contribució de Tortosa a l’escalfament global del planeta a l’igual que
s’apuntaran els principals impactes que podrà viure la ciutat en l’actualitat i en un futur proper
com a conseqüència del canvi climàtic.
5.6.1. PRODUCCIÓ DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE
Per calcular l’aportació de la ciutat de Tortosa a l’escalfament global, es tindran en compte dos
grups principals d’emissions, ambdós relacionats amb l’ús d’energia:
Emissions directes: associades a les fonts d’emissió de processos de combustió de
combustibles líquids, GLP i gas natural dels sectors transport, industrial i domèstic de
Tortosa.
Emissions indirectes: associades als processos de producció i transport d’energia
elèctrica, provinent de fora del terme municipal.
A més, a l’atmosfera existeixen molts gasos amb efecte d’hivernacle, però no tots incideixen de la
mateix manera en l’escalfament global perquè tenen concentracions diferents i una capacitat
diferent d’absorbir la radiació infraroja emesa per la Terra. Entre tots aquest gasos, el Protocol de
Kioto considera a sis com els principals responsables de l’escalfament global, i sobre els quals
s’ha d’actuar per reduir-ne l’emissió: el diòxid de carboni, el metà, l’òxid nitrós, els
perfluorocarburs, els halocarbons i l’hexafluorur de sofre.
Com els efectes de cada un dels gasos no són els mateixos, es realitza una homogeneïtzació dels
paràmetres de mesura en quantitats de diòxid de carboni equivalent (CO 2 e), representant les
tones de CO 2 que s’haurien d’emetre per tenir el mateix efecte hivernacle que les tones del gas
amb efecte d’hivernacle analitzat.
416

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 5.101. Potencials dels gasos amb efecte d’hivernacle.
Gas amb efecte d’hivernacle Potencial efecte d’hivernacle 1 Contribució real
CO 2 1 76%
CH 4 25 13%
N 2 O 298 6%
PCFs 10.300
HCFCs 14.800
5%
SF 6 22.800
Font: IPCC, 2007.
D’aquests sis gasos amb efecte d’hivernacle, per a Tortosa sols es tenen en compte les
emissions de CO 2 i CH 4 , fruït de la dificultat de disposar de dades referents a la resta. Per tant, es
poden determinar les emissions de CO 2 equivalent del municipi, a partir dels consums i emissions
de l’apartat d’Energia i els factors d’emissió següents:
Taula 5.102. Valors d’emissió per a cada sector i font de consum (tones/tep)
Sector Font CO 2 CH 4
Transport
Gasolina 2,89 -
Gasoil 2,98 -
Industrial
GN 1,69 0,000048
Fueloil 3,04 0,000083
GN 1,69 0,00046
Domèstic GLP 3,04 0,000053
Gasoil 3,04 0,000085
Electricitat Electricitat 4,45 -
Font: Departament de Medi Ambient, 1993 i
World Research Institute, 2007.
En base als consums, factors d’emissió i potencials efecte d’hivernacle, les emissions amb
efecte d’hivernacle en tones de diòxid de carboni equivalent són 180.331 t. CO 2 e, repartides de la
manera següent:
1
Temps de permanència 100 anys.
417

Taula 5.103. Emissions de tones de CO 2 e de Tortosa (2006).
Sector CO 2 CH 4
Transport 60.939,98 -
Industrial 354,90 0,01
Domèstic 2.375,46 0,65
Electricitat 102.759,40 -
Altres* 13.867,97 0,67
SubTotal 180.297,70 33,25
Total 180.330,96
Font: Elaboració pròpia a partir dels
consums, factors d’emissió.
*Altres=Accés de tercers a la xarxa de
gas natural.
Direm que l’activitat del municipi de Tortosa contribueix a l’escalfament global del planeta si emet
més CO 2 del que pot fixar a través dels seus ecosistemes forestals. Així, si es relacionen les
emissions de CO 2 e amb la superfície forestal que el podria fixar, tindrem una idea més global
sobre si es consumeixen i exploten els recursos naturals a un ritme sostenible o per sobre
d’aquest.
Així, segons les aproximacions realitzades, Tortosa necessitaria incrementar substancialment la
seva superfície de massa boscosa per absorbir les seves emissions amb efecte d’hivernacle. Cal
remarcar, que en aquesta aproximació sols s’han tingut en compte les masses forestals denses,
obviant l’efecte d’embornals que exerceixen altres masses vegetals d’estats més arbustius o
herbacis.
Taula 5.104. Efecte d’hivernacle de Tortosa (2006)
Emissions de CO 2 equivalent (tones/any) 180.331
Tones CO 2 equivalent/habitant·any 5,34
Hectàrees de bosc dens 2.209,84
Factor de fixació del CO 2 (valor mitjà anual de 1
hectàrea de bosc madur)
6,6 tones CO 2 / ha i any
Hectàrees de bosc necessàries per absorbir les
emissions de CO 2 equivalent
27.322,88
Vegades la superfície de bosc actual 12,4
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Inventari Ecològic Forestal de Catalunya, del Mapa de Cobertes del Sòl de
Catalunya (CREAF) i de les estimacions de les emissions de CO2 realitzades anteriorment. No s’ha comptabilitzat
l’intercanvi de CO2 entre l’atmosfera i el mar.
418

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
5.6.2. CAPACITAT D’ABSORCIÓ I COMPENSACIÓ DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE
Com hem vist al punt anterior, es necessitaria una superfície de bosc dens al municipi de 12,4
vegades l’existent a l’actualitat. Per tant, caldria minimitzar la contribució del municipi a
l’escalfament global.
Es podrien fer varies coses:
- Reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle del municipi.
- Augmentar la superfície forestal del municipi perquè n’absorbeixi la totalitat de les
emissions que generem.
- Fer ús dels mecanismes de compensació d’emissions existents a l’actualitat.
La primera opció sembla la més viable. Amb aquesta finalitat, s’estan impulsant des de les
diferents Administracions (Generalitat de Catalunya, Comissió Europea, etc.) determinats plans i
programes per a la mitigació del canvi climàtic. Així tindriem, per exemple, el Pla marc de
mitigació del canvi climàtic 2008-2012 de la Generalitat de Catalunya, els Plans d’Acció per
l’Energia Sostenible (PAES) i d’altres.
Pla marc de mitigació del canvi climàtic 2008-2012:
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat el Pla marc de mitigació del canvi climàtic a
Catalunya 2008-2012, per al compliment del Protocol de Kyoto. L'objectiu del Pla és contribuir en
la part proporcional al compliment del compromís a l'Estat espanyol, però a la vegada està
preparat per incorporar els acords que s'estan negociant a Europa per a la reducció dels gasos
amb efecte d'hivernacle (GEH) per al període 2013-2020.
El Pla marc de mitigació del canvi climàtic quantifica els esforços a fer per cada sector i identifica
les accions que cal dur a terme per a la mitigació de les seves emissions.
El desplegament d'aquest Pla es durà a terme a través de dos programes d'actuacions
específiques per als períodes 2008-2010 i 2011-2012, que concretaran les accions a desplegar,
detallant el departament responsable, el pressupost, el termini d'execució i la previsió de
reducció d'emissions.
El cost global de la implementació del Pla s'estima en 196,1 milions d'euros l'any.
Hi ha diverses actuacions proposades dins el Pla que afecten els municipis catalans. Així, per
exemple, tenim les següents:
- Acció 1.3.4 Vers el manteniment i la rehabilitació d’edificis i les seves instal·lacions
- Acció 1.3.5 Vers un ús intel·ligent dels recursos tecnològics (Impuls a la figura del gestor
energètic en les empreses de serveis i en les administracions públiques)
- Acció 1.5.1 Prevenció de la generació de residus.
- Acció 3.2.2 El canvi climàtic a les escoles i les universitats
- Acció 3.4.1. Suport a la reducció d’emissions al món local
419

- Acció 3.4.2. Reducció d’emissions al món local per reducció de consums energètics.
- Mesures de suport al sector del transport i la mobilitat
Plans d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES):
Els Plans d’Acció per a l’Energia Sostenible serveixen per orientar les actuacions municipals amb
la finalitat de superar els objectius establerts per la Unió Europea per l'any 2020, reduint les
emissions de CO 2 com a mínim un 20%.
Els Plans d’acció per a l’energia sostenible són fruit de l’anomenat Pacte d'Alcaldes/esses,
mecanisme impulsat per la Comissió Europea per fomentar la participació de la ciutadania en la
lluita contra el canvi climàtic.
El Pacte consisteix en el compromís de les ciutats que s'hi adhereixin d'aconseguir els objectius
comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant la implantació
de mesures a favor de l’eficiència energètica, els projectes d’energies renovables i la resta
d’actuacions relacionades amb l’energia que poden ser aplicades en diversos sectors d’activitat
dels governs locals i regionals.
A Catalunya, 71 municipis de la província de Barcelona ja s'han sumat, fins ara, a la iniciativa del
"Pacte d'alcaldes/alcaldesses per l'energia", liderada per l'àrea de Medi Ambient de la Diputació de
Barcelona, i que té com a objectiu lluitar contra el canvi climàtic a través de diverses accions
impulsades des del món local.
Cal dir, però, que el febrer de 2009 l’Ajuntament de Tortosa no s’havia adherit al “Pacte
d’alcaldes/alcaldesses per l’energia”.
5.6.3. IMPACTES SOBRE EL TERRITORI PROVOCATS PEL CANVI CLIMÀTIC
Les dades confirmen que el canvi climàtic ja s’està produint. En aquest sentit, la ciutat de
Tortosa, dins la zona de la mar Mediterrània, es localitza en una de les zones que segons els
experts de l’IPCC serà una de les candidates a patir més variacions climatològiques en les
pròximes dècades a conseqüència dels efectes del canvi climàtic a Europa.
Malgrat aquest risc existent, encara són pocs els estudis regionalitzats que permeten ajustar
prediccions dels impactes a llarg termini. Tot i això, hi ha nombrosos estudis de les tendències
climàtiques dels darrers anys i en especial dos informes oficials sobre el canvi climàtic a l’àmbit
espanyol, l’un relatiu a Espanya (Moreno, 2005) i l’altre a Catalunya (Llebot, 2005), que
permeten confirmar les variacions climàtiques en les pròximes dècades a la península Ibèrica,
alhora que presenten algunes incerteses. Per una banda, és evident, estadísticament
significatiu, que la temperatura augmenta progressivament, mentre que per l’altra banda, la
precipitació presenta certa confusió, atès que no es determinen unes tendències definides.
420

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
En aquest sentit, les tendències climàtiques globals previsibles per a Tortosa de l’últim terç del
segle XXI respecte el període 1961-1990 des d’una perspectiva dels estudis existents en l’àmbit
espanyol, són:
Increment progressiu de la temperatura mitjana entre 2 i 5 ºC més.
Escalfament més acusat, d’uns 2 ºC més, a l’estiu que a l’hivern.
Escalfament superior, d’uns 2 ºC més, a l’interior que a les costes i illes.
Major freqüència d’anomalies tèrmiques, en especial de dies amb temperatures
màximes elevades a la primavera i l’estiu.
Disminució de la precipitació, entre un 5 i 20%.
Major reducció pluviomètrica a la primavera i l’estiu. Probable augment de la pluja
hivernal a l’oest i tardorenca al nord-est.
Probable augment dels riscos climàtics: onades de calor, precipitacions torrencials,
sequeres, ...
Fruit d’aquesta perspectiva canviant del clima a la zona de la Mediterrània, els principals
impactes del canvi climàtic sobre la natura i les persones a Tortosa des de la perspectiva de
l’àmbit costaner espanyol, són:
Major estrès hídric, fruït de la major variabilitat interanual i sequeres més grans, que farà
disminuir la productivitat de l’agricultura, especialment a terres de secà i a pastures, i
també afectarà negativament el creixement de les masses forestals.
Augment en la persistència de les tempestes i un lleuger increment en la seva intensitat,
que incrementaran els processos d’erosió i inundació, ja que no permet la recuperació
natural dels sediments.
Augment del risc d’inundacions, per increment de la freqüència, amb la disminució de la
capacitat de recuperació natural dels trams afectats.
Increment de la sequedat, que augmentarà la freqüència i gravetat dels incendis
forestals.
Alteració en ecosistemes terrestres per la pèrdua d’hàbitats.
Augment del consum energètic per l’increment del consum per equips d’aire condicionat
i refrigeració, malgrat la disminució del consum per calefacció.
Aparició de nous problemes de salut per noves malalties infeccioses i onades de calor,
fruït de l’augment de temperatures.
421

6 ORGANITZACIÓ MUNICIPAL ............................................................................................... 423
6.1 ORGANIGRAMA MUNICIPAL .......................................................................................................... 423
6.1.1 ORGANIGRAMA POLÍTIC .................................................................................................................................................... 423
6.1.2 ORGANIGRAMA TÈCNIC I ADMINISTRATIU ....................................................................................................................... 424
6.1.3 ESTRUCTURA DESCENTRALITZADA .................................................................................................................................. 426
6.2 EL PRESSUPOST MUNICIPAL I DISTRIBUCIÓ PER ÀMBITS.......................................................... 427
6.2.1 EL PRESSUPOST MUNICIPAL ............................................................................................................................................ 427
6.2.2 PRESSUPOST MUNICIPAL PER ÀMBITS ........................................................................................................................... 428
6.3 INTEGRACIÓ DE LA SOSTENIBILITAT I TRANSVERSALITAT EN LES POLÍTIQUES I EN
L’ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL ................................................................................................................... 433
6.3.1 SERVEIS IMPLICATS EN LA GESTIÓ AMBIENTAL DEL MUNICIPI .................................................................................... 433
6.3.2 COORDINACIÓ EN LA GESTIÓ AMBIENTAL ....................................................................................................................... 433
6.3.3 MECANISMES DE REGULACIÓ ADMINISTRATIVA ............................................................................................................. 433
6.3.4 PROCESSOS DE LEGALITZACIÓ D’ACTIVITATS AMB INCIDÈNCIA AMBIENTAL ............................................................... 434
422

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
6 ORGANITZACIÓ MUNICIPAL
6.1 ORGANIGRAMA MUNICIPAL
6.1.1 ORGANIGRAMA POLÍTIC
Segons l’organigrama polític de l’Ajuntament de Tortosa (Decret 994/2007 de 16 de juny) a
continuació es detalla la composició del consistori, tot detallant les àrees existents, els regidors
adscrits a cada una d’elles, així com el partit polític:
Taula 6.1.
Organigrama polític
Ferran Bel i Accensi
Partit polític: CiU
Càrrec: Alcalde - President
Anna Algueró i Caballé
Partit polític: CiU
Càrrec: Primera Tinent d’Alcalde
Matèries: Acció social i salut pública
Ricard Forés i Gargallo
Partit polític: ERC
Càrrec: Segon Tinent d’Alcalde
Matèries: Promoció econòmica, turisme, fires i universitat
Pere Panisello i Chavarria
Partit polític: CiU
Càrrec: Tercer Tinent d’Alcalde
Matèries: Esports i President de l’EMD de Jesús
Joan Caballol i Angelats
Partit polític: CiU
Càrrec: Quart Tinent d’Alcalde
Matèries: Cultura i Comerç
Meritxell Roigé i Pedrola
Partit polític: CiU
Càrrec: Cinquena Tinent d’Alcalde
Matèries: Urbanisme i Obres Públiques
Jordi Folqué i Borrull
Partit polític: CiU
Càrrec: Sisè Tinent d’Alcalde
Matèries: Festes i Seguretat
Matilde Villaroya i Martínez
Partit polític: CiU
Càrrec: Setena Tinent d’Alcalde
Matèries: Hisenda i Personal
Rosa Cid i Garcia
Partit polític: CiU
Càrrec: Regidora
Matèries: Governació, Servei Atenció al Ciutadà i Ensenyament
423

Emili Lehmann i Molés
Partit polític: CiU
Càrrec: Regidor
Matèries: Noves tecnologies i Societat de la Informació, Joventut i
Agermanaments
Joan Sanahuja i Ramírez
Partit polític: CiU
Càrrec: Regidor
Matèries: Serveis i manteniment
Valentí Marín i Rifà
Partit polític: ERC
Càrrec: Regidor
Matèries: Medi Ambient i Mobilitat
Joan Sabaté Borràs
Partit polític: PSC
Càrrec: Regidor
Consol Cordero González
Partit polític: PSC
Càrrec: Regidora
José Antonio Martín Cid
Partit polític: PSC
Càrrec: Regidor
Rafel Lluís Gisbert
Partit polític: PSC
Càrrec: Regidor
Maria Cristina Bel Salvadó
Partit polític: PSC
Càrrec: Regidora
Jordi Bonilla Martí
Partit polític: PSC
Càrrec: Regidor
Eduard Ferran Ena Forné
Partit polític: PSC
Càrrec: Regidor
Jaume Lluís Forcadell Torres
Partit polític: ICV-EUiA-EPM
Càrrec: Regidor
Antonio Faura Sanmartín
Partit polític: PP
Càrrec: Regidor
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Tortosa
6.1.2 ORGANIGRAMA TÈCNIC I ADMINISTRATIU
En el moment que es redacta el present document l’Ajuntament de Tortosa està immers en un
procés de reforma administrativa i tècnica. A continuació doncs es presenta aquest organigrama
que inclou els canvis previstos.
424

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
L’estructura prevista demostra una aposta per la transversalitat entre les diferents àrees, i
només es reflexa un òrgan de gestió i direcció (format per l’equip de gerència, la direcció tècnica
i els serveis jurídics i econòmics municipals) per l’organització i control de l’administració local,
tal i com es mostra a continuació:
Figura 6.1. Organigrama tècnic
GERÈNCIA
SERVEIS JURÍDICS I
ECONÒMICS
DIRECCIÓ TÈCNICA
ÀREES DE SERVEIS I MATÈRIES
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Tortosa
Les àrees de serveis i matèries previstos son els següents:
- Acció social, salut pública i ensenyament
- Promoció econòmica, fires i turisme i universitats
- Urbanisme i obres públiques
- Policia local
- Festes
- Recursos humans
- Gestió i dinamització
- Governació, serveis d’atenció ciutadana, medi ambient i mobilitat
- Equipaments, serveis i manteniment
425

6.1.3 ESTRUCTURA DESCENTRALITZADA
Existeixen varis organismes dependents de l’Ajuntament de Tortosa, que s’enumeren a
continuació:
Taula 6.2.
Estructura Descentralitzada
Entitat Municipal
Descentralitzada
(EMD)
Organismes
autònoms de
caràcter
administratiu
- EMD de Jesús
- Comunicacions del Municipi de Tortosa (COMUTOR)
- Institut de Serveis Socials i Escola Taller de Tortosa (ISSET)
- Patronat Municipal d’Esports de Tortosa
- Patronat Municipal de Fires de Tortosa
- Patronat de l’Hospital i Llars de la Santa Creu de Tortosa
Organismes
- Institut Municipal d’Activitats Culturals i Turístiques (IMACT)
autònoms locals
Societats mercantils
amb participació del
100%
Font: elaboració pròpia a partir del Sistema d’Informació d’Administració Local (municat)
- Empresa Municipal de Serveis Públics, SL
- Gestió Sanitària i Assistencial de Tortosa, Societat Anònima Municipal (GESAT)
- Gestió Urbanística Municipal de Tortosa, SA (GUMTSA)
426

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
6.2 EL PRESSUPOST MUNICIPAL I DISTRIBUCIÓ PER ÀMBITS
6.2.1 EL PRESSUPOST MUNICIPAL
A continuació es presenta informació referent al pressupost municipal i es realitza una
distribució per a diferents àmbits.
Per a l’exercici econòmic de 2008 es preveu una despesa total 45.580.567,71 €; és a dir,
1.188,23€ per habitant.
En termes absoluts, el pressupost municipal segueix un creixement positiu tal i com es pot
observar en la següent taula, fet que ha de permetre a l’Ajuntament fer front a les necessitats de
la ciutat i de la població.
Taula 6.3.
Evolució despesa pressupost municipal
Despeses
pressupost
Total Població
2004 27.095.767,78 31.979
2005 33.596.008,76 33.705
2006 34.747.946,29 34.266
2007 44.221.381,84 34.832
2008 45.580.567,71 38.360 1
Font: elaboració pròpia a partir de dades de
l’Ajuntament de Tortosa
La relació entre les despeses i el creixement de població en aquests darrers anys sembla clara:
l’augment de les despeses va lligada a un augment de la població, tal i com es pot observar en el
gràfic que es presenta a continuació.
1
Població empadronada al municipi setembre de 2008
427

Figura 6.2. Evolució despesa pressupost municipal per habitant i població total
40.000
38.000
36.000
34.000
32.000
30.000
28.000
2004 2005 2006 2007 2008
1.400
1.200
1.000
800
600
400
200
0
Total Població
Despesa Pressupost Municipal per habitant
Font dades: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Tortosa
De fet però, la informació estadística indica que per aquest 2008 aquesta relació es trenca: la
despesa corrent per habitant és inferior a l’any anterior. S’ha de puntualitzar però que per el
càlcul d’aquest indicador s’han utilitzat dues variables que podrien canviar d’aquí a final d’any.
Per una banda, s’ha utilitzat la població empadronada a Tortosa al setembre de 2008, i per tant,
no s’ha pogut tenir en compte l’últim trimestre de l’any. Per l’altra, els pressupostos
corresponents d’aquest 2008 no estan encara tancats i, per tant, el valor proporcionat es podria
veure de modificat.
6.2.2 PRESSUPOST MUNICIPAL PER ÀMBITS
L’anàlisi del pressupost municipal per àmbits es presenta a continuació a partir dels diferents
capítols de despeses del pressupost municipal.
428

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Taula 6.4.
Despeses pressupost municipal per capítols
2008 (€) 2008 (%)
I - Despeses de personal 12.811.287 28,1%
II - Despeses en bens i corrents i serveis 11.013.660 24,2%
III - Despeses financeres 2.062.343 4,5%
IV - Transferències corrents 3.096.539 6,8%
VI - Inversions reals 5.851.783 12,8%
VII - Transferències de capital 8.016.799 17,6%
VIII - Actius financers 0,00 0,00%
IX - Passius financers 2.728.154 6,0%
Font dades: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Tortosa
Per altra banda, és destacable assenyalar que una de les principals despeses del consistori és
en la gestió dels residus municipals i de neteja viària; que suposa gairebé el 8% del pressupost
total de l’ajuntament, o 92,9 € per habitant de Tortosa (vegeu Taula 6.5). Es tracta doncs d’una
despesa molt important per l’Ajuntament i que fa necessari que la taxa d’escombreries aplicada
serveixi per cobrir aquest cost. En cas contrari, pot suposar una despesa molt important per
l’Ajuntament, i que faci necessària la despesa prevista en altres partides.
En el quadre que es presenta a continuació també es recullen les despeses relacionades amb
els consums d’energia i recursos (electricitat, gas, aigua i combustibles i carburants), que en el
seu conjunt suposen un total del 2,61% del total del pressupost municipal. En aquest aspecte és
important la realització d’actuacions i polítiques enfocades a l’estalvi energètic i la substitució
de les infraestructures actuals per d’altres més eficients. D’aquesta manera, els consums i, per
tan, les despeses es podrien reduir.
429

Taula 6.5.
Despesa pressupost municipal per àmbits
Despesa relació
pressupost total
Despesa
relació
població
Despesa residus municipals i neteja viària 7,82% 92,94 €
Organismes autònoms de l'Ajuntament 2,98% 35,45 €
Despesa energia elèctrica edificis públics i enllumenat 1,96% 23,25 €
Jardineria (parcs i jardins) 0,77% 9,12 €
Despesa en transports municipal 0,54% 6,41 €
Publicitat, propaganda i comunicacions 0,42% 4,96 €
Transport públic urbà 0,30% 3,58 €
Despesa subministrament aigua edificis públics 0,29% 3,42 €
Despesa subministrament gas edificis públics 0,23% 2,78 €
Entorn natural 0,18% 2,18 €
Despesa en combustibles i carburants dels vehicles
municipals 0,13% 1,60 €
Font dades: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Tortosa
És destacable assenyalar també la important despesa realitzada en les campanyes ciutadanes,
publicitat i altres mecanismes de comunicació amb els ciutadans. En aquest sentit, per a l’any
2008, s’han realitzat les següents actuacions, que es destaquen a continuació. Tan sols es
presenten aquelles comunicacions relacionades a la realització d’actes per a la ciutadania o
campanyes de sensibilització i informació:
- Agendes escolars i publicitat d’actes infantils
- Informació referent a l’Agenda 21
- Publicitat en matèria de medi ambient
- Disseny, producció, distribució de campanyes informatives
- Setmana de la mobilitat, realització d ‘un tríptic informatiu i acte infantil
- Publicitat i propaganda de turisme
- Catxets actuacions infantils en medi ambient
- Organització i espectacle infantil
Cal esmentar també la baixa despesa realitzada, per una banda, en matèria d’entorn natural, que
no arriba ni a un 0,2% del pressupost municipal; i, per l’altra, al transport públic urbà que
representa el 0,3% del pressupost municipal. Les característiques demogràfiques (existència de
diverses pedanies) i físiques (superfície total municipal de 218 Km²) de Tortosa fan pensar que
s’hauria d’estudiar la possibilitat d’incrementar aquestes partides.
Un altra element a destacar son les despeses realitzades en matèria de nous sistemes
d’informació i comunicació. A través del sistema PAPI – Punt d’Accés Públic a Internet – s’ofereix
accés a la xarxa des de diversos punts de la ciutat (Ajuntament de Tortosa, Punt d’Informació
430

AGENDA 21 LOCAL DEL MUNICIPI DE TORTOSA (MEMÒRIA)
Juvenil i a totes les pedanies del municipi de Tortosa) i també s’han realitzat treballs de millora i
actualització al Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) Municipal, per un valor total de 92.000 €.
Finalment, s’ha de comentar la despesa referent als organismes autònoms de l’Ajuntament.
Globalment, representen una despesa relativament rellevant, 3% del pressupost municipal, però
s’hauria de tenir en compte que des d’aquests organismes es gestionen molts serveis pel
ciutadà com per exemple, els residus i la neteja viària, els equipaments culturals i esportius, etc.
(vegeu 6.1.3 d’aquest capítol). A continuació es detalla les aportacions per part de l’Ajuntament
respecte el total aportat als organismes autònoms (OOAA).
Taula 6.6.
Aportacions per part de l’Ajuntament a Organismes Autònoms
Aportacions per part de l’Ajuntament respecte al total
aportat als OOAA (%)
Institut de Serveis Socials i Escola
Taller de Tortosa 6,17%
Institut Municipal d’Activitats
Culturals i Turístiques 40,45%
OA Fires 14,41%
OA Esports 31,62%
Comunicacions del Municipi de
Tortosa 7,35%
Font dades: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Tortosa
L’Ajuntament de Tortosa aporta també diversos recursos a altres organismes i entitats no
municipals, en aquest sentit destaquen les aportacions a la mancomunitat de Tortosa –
Roquetes, el Conveni amb la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED), al Consorci de
Normalització Lingüística, l’Entitat Municipal Descentralitzada de Jesús, o diversos ajuts per
atencions benèfiques i assistencials, entre d’altres. De fet, aquestes aportacions suposen més
d’un milió d’euros.
431

6.3 INTEGRACIÓ DE LA SOSTENIBILITAT I TRANSVERSALITAT EN LES
POLÍTIQUES I EN L’ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL
6.3.1 SERVEIS IMPLICATS EN LA GESTIÓ AMBIENTAL DEL MUNICIPI
Tot i que l’Ajuntament de Tortosa té una Àrea de Medi Ambient (dins el Servei de Governació,
Servei d’Atenció al Ciutadà, Mobilitat i Medi Ambient, vegeu l’organigrama) altres àrees
municipals també gestionen serveis ambientals, així com aspectes relacionats amb la
sostenibilitat municipal, tal i com es mostra a continuació:
Serveis i Manteniment
Gestió de residus
Neteja pública
Zones Verdes
Enllumenat públic
6.3.2 COORDINACIÓ EN LA GESTIÓ AMBIENTAL
Tal i com s’ha pogut observar durant la recerca d’informació, hi ha competències delegades a
diferents ens en termes de gestió ambiental.
En el cas de l’aigua, la gestió recau en l’Empresa Municipal de Serveis Públics, SL (EMSP)
Pel que fa al transport urbà l’empresa privada Hipano de Fuentes En-Segures, SA (HIFE) realitza
el servei urbà de Tortosa.
En matèria de residus, el servei es realitza a través de dues empreses: l’empresa CESPA, Gestió
de Residus SA és l’encarregada de la gestió del rebuig i de les restes vegetals, mentre que El
Consorci per a la gestió dels residus municipals del Baix Ebre (REBÉ) gestiona la resta de
fraccions.
En relació a sorolls i olors, en cas necessari s’estableix el contacte i la coordinació amb la Guàrdia
Urbana per les mesures a realitzar en cas de queixes i/o denúncies realitzades a causa de les
relacions de veïnatge.
6.3.3 MECANISMES DE REGULACIÓ ADMINISTRATIVA
El municipi de Tortosa disposa de diverses Ordenances Municipals relacionades amb el Medi
Ambient:
- Ordenança Municipal contra la l’emissió de sorolls (1993)
433

- Ordenança Municipal del Reglament del Servei d’abastament d’aigua potable (2004)
Durant l’any 2007, des del Servei de Governació, Atenció a la Ciutadania, Mobilitat, Seguretat i
Medi Ambient, s’han realitzat diverses tasques en matèria de regulació administrativa i de
millora de les ordenances ja existents. Per tal d’adequar a la normativa vigent, s’ha treballat en:
- La confecció de l’esborrany de l’ordenança municipal de protecció contra la
contaminació acústica
- La modificació de l’ordenança de tinença d’animals de companyia, i així també
proporcionar l’empara legal de les colònies controlades de gats a la via pública.
En aquest mateix sentit, també s’ha treballat en la confecció d’una nova ordenança d’ocupació
de la via pública amb taules i cadires en establiments de restauració així com en una nova
ordenança del bon ús de la via pública.
També es poden trobar altres reglaments i ordenances municipals relacionades amb la gestió
sostenible del territori municipal, on es pot destacar també el Reglament regulador d'obertura
d'establiments, d’acord amb la normativa d’obertura d’establiments i implantació al municipi de
noves activitats, tenint en compte el marc de la Llei 3/1998, de la Intervenció Integral de
l’Administració Ambiental (IIAA) i del reglament que la desenvolupa.
Per altra banda, destacar l’interès i oportunitat de realitzar ordenances municipals de caràcter
més sectorials, amb l’avantatge d’oferir una major agilitat per a la seva revisió i aprovació.
Algunes ordenances d’interès podrien ser la de Residus municipals i neteja viària, Gestió runes i
residus de la construcció, i Estalvi d’aigua entre d’altres.
6.3.4 PROCESSOS DE LEGALITZACIÓ D’ACTIVITATS AMB INCIDÈNCIA AMBIENTAL
Actualment, segons la Llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental (3/98) tots els
processos de control de les “activitats classificades” segueixen un nou procediment. En aquest
sentit, cal que l’Ajuntament tornin a classificar les activitats present al seu municipi en funció
dels annexos de la Llei d’IIAA, per tal de poder, així, portar un seguiment del procés de legalització
de cadascuna de les activitats.
Segons les dades del cens d’activitat corresponents a 2008, a Tortosa hi ha un total de 4.155
activitats industrials, ramaderes i extractives. Corresponents a l’annex I hi trobem 24 activitats,
de l’annex II-1 hi ha un total de 282 activitats, 361 pertanyen a l’annex II-2 i 1.103 pertanyen a
l’annex III.
434