Memòria - tortosa.es - Diputació de Tarragona

vulgar (Hyppolais polyglotta) s’alimenten i nidifiquen aquí. A l’hivern el tord (Turdus philomelos)
es converteix en una important espècie cinegètica. Entre els rèptils destaca la presència d’ofidis,
amb espècies com la serp blanca (Elaphe scalaris) o la serp verda (Malpolon monspessulanus),
que és la més grossa de la península.
Coves
Destaquen per ser l’hàbitat de molts invertebrats que s’han adaptat a les condicions ambientals
subterrànies, amb manca de llum, elevada humitat i temperatures poc oscil·lants. Aquestes
adaptacions, lligades a l’aïllament geogràfic de les poblacions d’una determinada cova, ha donat
lloc a la presència d’importants endemismes. Hi podem destacar els coleòpters cavernícoles del
Port Paraphaenops brevihianus i Anillochays velox, el primer dels quals és una espècie protegida
dins l’EIN dels Ports.
Les zones de la plana, caracteritzades majoritàriament per ser zones obertes, presenten un
mosaic important de comunitats vegetals antròpiques, conreus agrícoles i vegetació ruderal de
camins, camps, zones urbanes, etc.. Aquest ambient dóna lloc a una varietat important de fauna.
Ambients urbans
Molts animals aprofiten les infraestructures construïdes per l’home com a refugi. En aquests
indrets les deixalles humanes constitueixen una font d’alimentació abundant. Així casetes de
camp, magatzems i zones urbanitzades constitueixen un hàbitat diferenciat, que és utilitzat per
les espècies més oportunistes.
Els mamífers més abundants aquí són els ratolins (Mus musculus), la rata comuna (Rattus
norvegicus) i la rata negra (Rattus rattus), encara que també en sovintegen altres com la guineu
o rabosa (Vulpes vulpes). Ocells com l’oreneta vulgar (Hirundo rustica) o la cuablanca (Delichon
urbica) aprofiten els edificis per fer-hi el niu. També hi ha rèptils molt antropòfils com el dragó
comú (Tarentola mauritanica), el dragó rosat (Hemidactylus turcicus) o la sargantana de paret
(Podarcis hispanica).
Conreus de secà
Corresponen majoritàriament a camps de conreu d’oliveres i garrofers. Aquests conreus es
disposen a les faldes de les muntanyes mitjançant l’abancalament del terreny, que es fa amb
murs de pedra en sec. L’abundància d’aliment en aquests conreus (els fruits o els insectes
associats al conreu) fa que siguin un hàbitat determinant per a l’alimentació de moltes espècies.
Es troben aquí petits mamífers com la musaranya nana (Suncus etruscus) i ocells nidificants
sedentaris com la merla (Turdus merula), el gafarró (Serinus serinus), la cadernera (Carduelis
carduelis) i el xot (Otus scops).
Aquests són indrets secs i càlids que constitueixen el principal hàbitat dels rèptils, als quals els
agrada assolellar-se en els seus marges. Entre ells destaquem les sargantanes (Podarcis
hispanica), el regandaix (Lacerta lepida), la serp blanca (Elaphe scalaris) i la verda (Malpolon
monspessulanus).
32