Memòria - tortosa.es - Diputació de Tarragona

Una superfície molt important del municipi es troba ocupada per conreus llenyosos i plantacions
d’arbres (9397,83 ha, un 42,7% de la superfície municipal) que distribueixen arreu de la plana i
les faldes dels sistemes muntanyosos. La major part dels conreus (6.278,5 ha, 67%) són
fruiterars alts, predominantment de secà (conreus d'oliveres (Olea europaea), d'ametllers
(Prunus dulcis) i de garrofers (Ceratonia siliqua). També s’hi troba un 33% dels conreus dedicats
als cítrics (3.118,6 ha). Pel que fa als conreus herbacis, que ocupen poc més de 500 ha del
terme municipal, cal remarcar que es situen majoritàriament a les zones més properes a l’Ebre.
Un 33% de la superfície municipal es troba ocupada per bosquines i matollars mediterranis i
submediterranis (7.257,39 ha) que es distribueixen majoritàriament per les zones baixes del
Massís dels Ports i la serra de Cardó-Boix. Més de la meitat de la superfície (4.164,6 ha) es troba
ocupada per màquies i garrigues amb margalló (Chamaerops humilis), llentiscle (Pistacea
lentiscus), ullastre (Olea europaea var. sylvestris) de les contrades mediterrànies càlides.
També hi ha una superfície important de brolles de romaní (Rosmarinus officinalis)-i timonedes-,
amb foixarda (Globularia alypum), bufalaga (Thymelaea tinctoria), calcícoles de terra baixa
(2.730,7 ha) ubicada principalment a la zona nord de la Serra de Cardó.
Els boscos aciculifolis ocupen un total de 2.261,85 ha, que representa el 10,3% de la superfície
municipal, i queden representats, majoritàriament per pinedes de pi blanc (Pinus halepensis),
amb sotabosc de màquies o garrigues amb ullastre (Olea europaea var. sylvestris), margalló
(Chamaerops humilis), de les contrades marítimes càlides (1.099,8 ha) a la zona nord de la
serra de Cardó. També hi ha una superfície important de pinedes de pi roig (Pinus sylvestris),
calcícoles, catalanídiques (i auso-segàrriques) (772 ha) a les zones més elevades del Massís
dels Ports.
Les zones urbanes i industrials ocupen unes 733,35 ha, que representa el 3,33% de la superfície
municipal, i es troben bàsicament a les zones més planeres de la plana fluvial. La zona industrial
més gran es correspon al polígon Baix Ebre, al sud-est del municipi.
Finalment cal destacar, no per la seva superfície quan als hàbitats sinó per la importància
estructuradora que té, les 347,18 ha que ocupen les aigües corrents associades
majoritàriament a l’Ebre i als barrancs de Lledó i de la Fullola. Associat a l’hàbitat d’aigües
corrents hi ha el de boscos i bosquines de ribera que, amb una superfície de gairebé 100 ha es
concentra a les illes i vores de l’Ebre.
També cal destacar la superfície ocupada per roques no litorals, bàsicament cingles i penyals
calcaris de muntanya, a les parts més altes dels Ports i en alguns punts de la serra de Cardó-Boix
(210,87 ha). Aquest hàbitat ve determinat per la manca de sòl, la qual cosa determina una
vegetació gairebé inexistent que s’ubica a les fissures de les roques.
Aquesta notable diversitat d’ambients presents al municipi, com camps de conreu, hortes,
pinedes, alzinars, boscos de ribera, etc., fan que existeixi una gran diversitat d’espècies arbòries
o subarbòries i una gran representació d’exemplars o agrupacions interessants que conformen
un important patrimoni natural.
D’altra banda, en el marc de la Directiva 92/43/UE, es defineixen tota una sèrie d’hàbitats
d’interès comunitari en funció que compleixin alguna d’aquestes característiques:
26