Memòria - tortosa.es - Diputació de Tarragona

troben sense consolidar. Donen lloc als fèrtils sòls de les ribes del riu i les platges fluvials (veure
plànol 2).
Seguidament a les faldes de les muntanyes i a les planes limítrofs s’hi troben materials
corresponents al pleistocè (inicis del Quaternari), que tenen el seu origen en la sedimentació de
materials procedents d’altre roques (conglomerats, graves i argiles) majoritàriament del dipòsit
dels despreniments de les muntanyes del bloc de Cardó i del Massís del Port. Durant aquesta
època també va tenir lloc a formació en aquests terrenys de l’anomenat taperot, o crosta
calcària, format a partir de l’ascens edàfic de carbonat càlcic procedent dels sediments que va
precipitar en superfície.
Durant el neogen (Terciari) van sedimentar margues, que contenen argila i carbonat de calci, i
que es troben bàsicament als argilers de Sant Onofre on s’exploten comercialment.
Finalment, els materials més antics que afloren a la zona es poden trobar al bloc de Cardó i als
Ports. Són materials sedimentaris dipositats durant el Juràssic i el Cretaci (Mesozoic) per la
deposició de carbonat càlcic en el fons del mar que cobria aquestes terres i que, segons la
profunditat i temperatura d’aquesta aigua, es van sedimentar els diferents materials (calcàries,
dolomies i margues). Aquests materials es van anar consolidant i es van plegar durant el
paleogen (Terciari) amb l’orogènia Alpina, que va deixar anar les seves forces compressives en el
terme. Aquests plegaments es situen en direcció NE-SW, característica de tots els Catalànids. El
neogen (Terciari) va donar lloc a un període de distensió, on els materials profusament plegats
es van trencar amb l’aparició de falles que tenen una direcció perpendicular a la del plegament.
El resultat és una estructura en blocs que conforma la complexitat geomorfològica de les serres.
Alguns d’aquests blocs es van esfondrar amb la distensió, apareixent l’actual vall de l’Ebre.
Figura 2.1.3. Mapa geològic del municipi de Tortosa
E_Qt1
Qa3
E_Qt2
Qac3
JCc
CB-p
CApc2
JLc
JDm
JCd
JLb
Qt2
NPcl
CBc
CApc1
Qv3
Qf4-5
NPm
PPEa
Font : Bases cartogràfiques de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)
8