Manual d'ús - Esade

Gestió de la responsabilitat social de l’empresa (RSE) 

a les pimes 

Model d’indicadors de la RSE per a pimes 

Manual d’ús 

Autors: Marc Vilanova i Marta Dinarès 

Revisió i actualització d’aquesta versió: Maria Sureda 

Coordinació: David Murillo


a les pimes 


Manual d’ús

Aquest llibre ha estat imprès en paper de fibres 100% reciclades post-consum. 

Homologat internacionalment amb certificats NAPM, Cisne Nórdico, Ángel Azul i Eco-etiqueta Europa. 

Disseny i producció | Gráficas 94 S.L. 

Dipòsit Legal | B-943-2009 

ISBN | 978-84-88971-23-4 

ISSN | 1886-208X


a les pimes 


Manual d’ús 

Autors: Marc Vilanova i Marta Dinarès 

Revisió i actualització d’aquesta versió: Maria Sureda 

Coordinació: David Murillo 

Institut d’Innovació Social. ESADE Business School. Universitat Ramon Llull 

A/e de contacte: maria.sureda@esade.edu

ÍNDEX 

1. Introducció 9 

2. El model d’indicadors de la RSE a les pimes 10 

Què és la RSE? 10 

RScat – Xarxa per a la responsabilitat social a les pimes 10 

El model de la RSE a les pimes 10 

Objectius del model de la RSE a les pimes 11 

3. Com s’ha de fer servir aquesta guia 12 

Reflexió prèvia 12 

Punt de partida per començar a aplicar el model 12 

Les fases d’aplicació del model 14 

Utilitat del model 15 

Com s’han d’utilitzar els indicadors per a la gestió de la RSE 15 

4. Anàlisi i exemples per a cada stakeholder 17 

Treballadors 17 

Proveïdors 19 

Clients 20 

Sector públic 22 

Comunitat 23 

Competidors 25 

Accionistes 26 

Medi ambient 27 

5. Procés d’utilització del model 29 

ANNEXOS 31 

Annex 1: Model de la RSE a les pimes catalanes 33 

Annex 2: Quadre associatiu entre el model RScat i la GRI 44 

Annex 3: Glossari de termes 52 

Annex 4: Aplicació en línia del model d’indicadors 53 

Annex 5: Índex de taules i figures 57

1. Introducció 

El document que teniu a les mans té un objectiu ben precís: ajudar les petites i les mitjanes empreses 

(pimes) del país a identificar i a gestionar la responsabilitat social de l’empresa (RSE). En els darrers 

anys, i fins ara, diverses iniciatives han treballat per acostar el concepte de la responsabilitat social a 

les empreses d’una dimensió més reduïda. Creiem que, un cop superada una primera etapa de desconeixement 

gairebé absolut del lèxic, l’abast i les possibilitats de la RSE, ara aquest objectiu ja s’ha assolit 

en un grau prou important. La proposta que hi ha darrere d’aquest text té altres finalitats. 

El document que us presentem pretén avançar en la possibilitat que la RSE es pugui gestionar i incorporar 

en un model de competitivitat per a les pimes. Per dur-ho a terme, es planteja acostar a les empreses 

una eina que ja s’utilitza en les grans corporacions: els indicadors de RSE. Aquest és un objectiu 

que considerem que és plenament assolible. Un objectiu que, d’una banda, ens permet gestionar els 

aspectes relacionals de l’empresa, però que, de l’altra, possibilita presentar-nos en l’entorn amb el qual 

treballem en totes les dimensions de la gestió. Amb aquesta finalitat la xarxa RScat – Xarxa per a la responsabilitat 

social a les pimes 1 ha treballat els darrers anys en un projecte conjunt en el qual s’han 

dissenyat diferents eines i materials. En aquesta darrera etapa, s’ha creat l’espai RScat, que presenta 

l’evolució en línia del treball realitzat, especialment pel que fa al model d’indicadors de RSE i el seu 

manual d’ús. Totes les eines i la documentació estan disponibles, doncs, al portal 

. 

Es tracta d’un model de gestió pensat específicament per a les petites i les mitjanes empreses, però 

inclou alguns elements que considerem que són distintius: 

a) És un model d’aplicació gradual de la RSE a l’empresa i es desglossa en etapes progressives. 

b) Parteix d’un acord metodològic en el qual han intervingut els principals agents del país vinculats a 

b) la petita i la mitjana empresa. 

c) Pren com a referència els principals models de mesura i de gestió de la RSE a escala internacional. 

d) Permet, si escau, produir una memòria de sostenibilitat que segueix el mateix model de referència 

d) que apliquen les grans empreses i que exigeixen als proveïdors: la Global Reporting Initiative (GRI). 2 

Es tracta d’una matriu de trenta-nou indicadors que trobareu al final d’aquest text i que han estat testats 

i assajats prèviament en un grup de quinze empreses. El resultat d’aquesta aplicació, juntament 

amb l’estudi de cas detallat de cadascuna de les empreses, el podeu trobar al web. En aquest mateix 

portal trobareu, a més, l’aplicació per poder utilitzar en línia el model d’indicadors presentat en aquesta 

guia. Una eina elaborada per tal de poder introduir les dades directament a través de formularis, de 

manera simple i comprensible, i obtenir-ne els resultats i els informes generats. És, en definitiva, un 

text que explica les possibilitats i l’abast de la gestió de la RSE a les pimes i que, a més, les dota d’un 

instrument que permet equiparar-les a les empreses més grans. 

Sens dubte, com sempre succeeix quan parlem de temes relacionats amb la RSE, el que acaba convertint 

una eina de gestió en un element de diferenciació és la motivació i el convenciment dels màxims 

executius de l’empresa. La RSE, n’estem convençuts, tal com ens ho han mostrat diversos empresaris 

del nostre país, ens dóna la possibilitat de convertir un element relacional en una clau d’innovació i de 

competitivitat. La nostra satisfacció serà conèixer que aquesta eina ha contribuït a fer empreses millors, 

en el sentit ple de la paraula. 

David Murillo Bonvehí 

Coordinador de RScat – Xarxa per a la responsabilitat social a les pimes 

Institut d’Innovació Social d’ESADE 

Novembre de 2008 

1 Aquesta xarxa està integrada per representants de l’Administració pública (departaments d’Economia i Finances, Treball, Medi Ambient i Habitatge, ACC1Ó, i la Diputació de 

Barcelona); de les organitzacions empresarials de la petita i la mitjana empresa (PIMEC i CECOT); dels sindicats (CCOO i UGT), i de l’àmbit acadèmic (ESADE). 

2 

Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - Introducció 9

2. El model d’indicadors de la RSE a les pimes 

Què és la RSE? 

La Comissió Europea, en el Llibre Verd per al Foment d’un Marc Europeu per a la Responsabilitat Social 

de les Empreses (Comunicació de la Comissió Europea del 2001) defineix la RSE com “la integració 

voluntària per part de les empreses de les qüestions socials i mediambientals en les operacions i en les 

relacions amb els stakeholders”. És a dir, la RSE no consisteix només a donar diners o a fer acció social, 

sinó que es tracta de canviar els processos de l’empresa de manera que es tinguin en compte i es minimitzin 

els impactes socials i mediambientals sobre els diferents stakeholders. 

RScat – Xarxa per a la responsabilitat social a les pimes 

La xarxa RScat – Xarxa per a la responsabilitat social a les pimes és una xarxa formada per diversos departaments 

de la Generalitat de Catalunya i altres administracions públiques (departaments d’Economia i 

Finances, Treball, Medi Ambient i Habitatge, ACC1Ó, i la Diputació de Barcelona), per les patronals de 

la petita i la mitjana empresa (PIMEC i CECOT) i els sindicats (CCOO i UGT), sota la coordinació de l’escola 

de negocis ESADE. Té l’objectiu de crear eines i recursos per integrar la responsabilitat social de 

l’empresa (RSE) en el model de competitivitat de les petites i les mitjanes empreses (pimes) de 

Catalunya. L’aportació principal de la xarxa a la gestió és el model de la RSE a les pimes, un model que 

posa a disposició de les petites i les mitjanes empreses una eina a la seva mida per analitzar i gestionar 

l’estratègia i la política de responsabilitat social i mediambiental. 

El model de la RSE a les pimes 

Actualment hi ha moltes eines i marcs que proposen com ho ha de fer una empresa per afrontar el repte 

d’aplicar i de gestionar una estratègia de RSE. El problema és que la gran majoria d’aquestes eines i de 

marcs estan pensats per a grans empreses multinacionals. A més, tot i que en el camp de la RSE la relació 

de l’empresa amb els stakeholders és clau, la majoria d’eines i de marcs existents no tenen en compte 

el context específic de les empreses. El model de la RSE a les pimes (en endavant, el model) parteix 

de les diferents eines i marcs existents, com ara la Global Reporting Initiative, el Global Compact o el 

model de l’Institut Ethos. No obstant això, el model té en compte els valors de la petita i la mitjana 

empresa catalana i se centra en els grups principals d’stakeholders que l’afecten, i defineix, per tant, un 

marc que inclou una llista de factors clau de la RSE per a les pimes catalanes. A més, el model és el 

resultat d’un procés de contrastació realitzat durant el 2007 a partir de la implementació en 15 pimes 

catalanes. Pimes capdavanteres en el camp de la RSE, i que van ser seleccionades sobre la base de criteris 

materials (certificacions, reconeixements i guardons obtinguts) i criteris valoratius del model de 

pràctica desenvolupada. Aquesta aplicació n’ha permès contrastar l’aplicabilitat a la realitat de les pimes 

catalanes i realitzar els canvis pertinents per millorar-lo. 

D’altra banda, el model proposa una aplicació progressiva en tres fases. No totes les pimes han desenvolupat 

les pràctiques de RSE de la mateixa manera. De fet, no totes les empreses, pel seu àmbit d’activitat, 

dimensió i / o entorn tenen les mateixes necessitats o afronten els mateixos riscos quant al desenvolupament 

de la RSE. Per aquest motiu, cadascuna de les tres fases incrementa el grau de profunditat en 

l’anàlisi de determinats aspectes respecte de la fase anterior, en relació amb el nombre i la complexitat 

dels indicadors que s’han de mesurar i de gestionar. Així, el model s’adapta progressivament al nivell 

d’implementació de la RSE a l’empresa, com també a la naturalesa, la dimensió i el sector. Cal recalcar 

que el model està pensat perquè cada àmbit d’actuació de la RSE sigui independent dels altres. És a dir, 

no és una condició imprescindible que una empresa gestioni tots els indicadors de la fase 1, 2 o 3, sinó 

que una mateixa empresa pot ser a la fase 1 en determinats àmbits, com ara temes mediambientals i, 

en canvi, ser a la fase 3 en d’altres, com ara temes laborals. Això permet una gran flexibilitat del model 

i, per tant, una gran adaptabilitat a la realitat de cada pime, tal com ho mostra la figura 1: 

Figura 1. Components del model de la RSE a les pimes 

Stakeholders: 

Treballadors 

Clients 

Accionistes 

Proveïdors 

Medi ambient 

Comunitat 

Sector públic 

Competidors 

Fase 1 

Fase 2 

Fase 3 

10 Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - El model 

Econòmic Mediambiental Social 

39 indicadors 0: 

Factors clau de la RSE a les pimes 

catalanes dividits per tipus d’impacte. 

42 indicadors 

64 indicadors 

85 indicadors

És a dir, el model proposa identificar els principals factors clau de la RSE per a les pimes catalanes 

mitjançant l’ús de 39 indicadors 0 dividits en impactes socials, mediambientals i econòmics per a 

cadascun dels 8 grups d’stakeholders clau de l’empresa. Finalment, el model proposa mesurar i gestionar 

aquests 39 indicadors 0 mitjançant un total de 191 indicadors específics dividits en tres fases 

seqüencials d’acord amb el nivell de desenvolupament de la RSE per a cadascun dels 39 indicadors 0. 

Objectius del model de la RSE a les pimes 

El model de la RSE a les pimes pretén facilitar a les petites i les mitjanes empreses catalanes l’assoliment 

de quatre grans objectius: 

1. Entendre quins àmbits o temes de la RSE tenen més impacte sobre la petita i la mitjana empresa en 

1. general. 

2. Valorar quins d’aquests àmbits o temes tenen més rellevància dins d’una empresa en particular: la 

2. seva. 

3. Analitzar quins d’aquests àmbits o temes d’impacte afecten cada stakeholder de l’empresa. 

4. Proposar una eina que permeti a l’empresa informar externament de les polítiques de RSE i gestio 

4. nar-ne internament el desenvolupament. 

El model proposa un marc per a la gestió de la RSE basat en el context específic de les pimes catalanes 

en forma d’indicadors 0 i d’indicadors específics que permeten a l’empresa establir una estratègia 

concreta de RSE i analitzar-ne els resultats. Aquest procés es pot veure il·lustrat en la figura 2: 

Figura 2. Diagrama descriptiu del model de la RSE a les pimes 

Estratègia RSE Polítiques RSE Pràctiques RSE Memòria RSE 

Stakeholders 

Valors 

Casos 

GRI i altres 

Indicadors 0 

Indicador 1 

Indicador 2 

Indicador 3 

Indicador N 

Resultats RSE 

És a dir, en primer lloc, es proposa un marc que permet a la petita i la mitjana empresa catalana definir 

una estratègia concreta de RSE. Es tracta d’un marc desenvolupat a partir dels principals referents 

internacionals de gestió de la RSE i contrastat en l’aplicació a 15 pimes catalanes. En segon lloc, els 

39 indicadors 0 dividits per cada stakeholder afectat i per tipus d’impacte (social, econòmic o mediambiental) 

permeten a l’empresa identificar els àmbits en què cal desenvolupar polítiques concretes de 

RSE. En tercer lloc, la bateria d’indicadors específics no tenen cap altre objectiu que ajudar a mesurar 

i a gestionar les pràctiques concretes de RSE a l’empresa. En quart lloc, els indicadors específics permeten 

a l’empresa veure quins han estat els resultats de les polítiques de RSE i, sobre aquesta base, 

modificar l’estratègia de RSE. Per últim, l’empresa, si escau, pot utilitzar els resultats per elaborar una 

memòria de RSE i / o respondre els qüestionaris de diverses organitzacions. Amb aquesta finalitat, s’ha 

afegit una quarta fase (opcional) al model desenvolupat en tres fases, la qual cobriria la resta d’indicadors 

plantejats per la Global Reporting Initiative en les memòries. 

Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - El model 11

3. Com s’ha de fer servir aquesta guia 

Reflexió prèvia 

Aquesta guia pretén facilitar la comprensió i l’aplicació del model de la xarxa RScat – Xarxa per a la responsabilitat 

social a les pimes. En aquest sentit, no fa una presentació exhaustiva del model (la podeu 

trobar a l’Annex 1), sinó que en presenta descripcions i exemples de diferents parts, de manera que una 

empresa pugui afrontar-ne l’aplicació de la manera més pràctica i fàcil possible. En qualsevol cas, abans 

d’entrar en l’aplicació del model, l’empresa hauria de fer una primera reflexió general com a punt de 

partida. Aquesta reflexió s’hauria de fer, preferentment, en un grup on hi siguin representats els principals 

àmbits de responsabilitat de l’empresa (departaments, unitats, etc.). L’objectiu clau d’aquesta 

reflexió inicial és esbrinar quin impacte o influència hi ha o hi pot haver entre l’empresa i cada stakeholder. 

Aquesta primera reflexió és important perquè permet a l’empresa definir quins són els stakeholders 

de més impacte o risc i quins no afecten l’empresa. Més endavant, això permetrà descartar indicadors 

i identificar quins s’han d’afrontar amb una atenció especial. Per això es proposa fer la reflexió 

a partir de la Taula 1: 

Taula 1. Reflexió prèvia sobre els stakeholders i l’empresa 

Stakeholder Té impacte? (sí/no) Descripció i/o exemples 

Treballadors 

Proveïdors 

Clients 


Comunitat 

Competidors 

Accionistes 

Medi ambient 

Punt de partida per començar a aplicar el model 

Un cop feta la reflexió prèvia sobre quins stakeholders tenen més impacte en l’empresa, s’ha d’anar un 

pas més enllà i analitzar què suposa això en termes d’àmbits d’activitat afectats. És dir, abans de 

començar a treballar en l’aplicació del model, l’empresa hauria de pensar quins impactes presenta el 

seu negoci en relació amb els 8 grups d’stakeholders i els 39 indicadors 0. Un cop fet aquest primer 

diagnòstic, l’empresa hauria de decidir o de definir quins objectius vol establir per a cadascun dels 39 

indicadors 0 (cal recalcar que alguns dels 39 indicadors es poden aplicar a més d’un grup d’stakeholders 

i, per tant, estan repetits). Se’n pot veure l’aplicació a la Taula 2. 

Taula 2. Anàlisi de la gestió i dels objectius de la RSE a l’empresa 

Stakeholder 

Treballadors 

Factor clau 

(indicadors 0) 

Valor econòmic generat 

Remuneració als treballadors 

Condicions ambientals en el lloc de 

treball 

Avaluació de resultats i competències 

del treballador 

Absentisme laboral 

Perfil de la plantilla de treballadors 

Formació dels treballadors 

Rotació de la plantilla 

Conciliació de la vida laboral, familiar 

i personal 

Impacte sobre 

l’empresa 


Es gestiona en 

l’actualitat? 

Objectiu de l’empresa 

en aquest àmbit

Factor clau 

Stakeholder 

(indicadors 0) 

Drets humans 

Programes d’igualtat d’oportunitats 

Accidents de treball i malalties professionals 

Representació formal dels treballa- 

Treballadors 

dors en la gestió 

Representació sindical o col·lectiva 

Política de salut i seguretat en el 

treball 

Assetjament i abús 

Condicions i mitjana de temps de 

pagament 

Drets humans 

Proveïdors Bones pràctiques amb els proveïdors 

locals 

Selecció, avaluació i associació 

amb proveïdors 

Satisfacció del client 

Drets humans 

Responsabilitat sobre els productes 

Retenció i fidelització del client 

Reclamació de productes 

Impacte per màrqueting social 

Proveïdors 

Sistema de gestió ambiental 

Privacitat del client 

Responsabilitat comunicativa del 

producte 




Inversions i serveis que proporcionen 

un benefici social 


Relacions amb els poders polítics i 

de lobby 

Ajuts del govern 

Drets humans 


Relació amb la comunitat 

Premis i distincions per actuacions 

responsables 

Comunitat 


treball 

Inversions i serveis que proporcionen 

un benefici públic 

Gestió d’impactes a la comunitat 


Competidors 

producte 



Accionistes producte 



Consums d’energia i d’aigua 


treball 

Verificació ambiental externa independent 

Medi ambient 

Reciclatge 

Residus produïts 

Sistema de gestió mediambiental 

Emissions de gasos 

Emissions d’efluents 

Biodiversitat * 

* Indicador afegit a la fase 4 

Impacte sobre 

l’empresa 

Es gestiona en 

l’actualitat? 

Objectiu de l’empresa 

en aquest àmbit 


Cap empresa no comença de zero en l’aplicació de la RSE, ja que totes les empreses, d’una manera o 

d’una altra, ja gestionen alguns d’aquests àmbits identificats pels indicadors 0. Per tant, es tracta que 

l’empresa comenci (1) analitzant quins d’aquests temes clau de la RSE tenen més impacte, (2) quins 

ja gestiona actualment i (3) cap a on li agradaria avançar amb vista al futur. Un cop l’empresa sigui 

capaç de valorar quins impactes té per a cada stakeholder i cada indicador 0, quines polítiques i pràctiques 

de RSE té actualment i quins objectius té en el camp de la RSE, podrà definir i aplicar un pla 

d’acció a curt, a mitjà i a llarg termini, on els 191 indicadors específics poden servir per gestionar-ne 

l’aplicació i la medició. 

Les fases d’aplicació del model 

Com hem dit anteriorment, no és una condició indispensable aplicar i respondre la totalitat del model 

en una mateixa fase per poder aplicar la següent, sinó que es pot treballar en diferents fases alhora 

depenent del grau de desenvolupament de l’empresa en aquell àmbit concret. Tal com ho mostra la figura 

3, la fase 1 representa una primera aplicació del model, de manera que es reflexioni sobre els 39 

indicadors 0 però sense entrar en una complexitat excessiva. Aquesta fase 1 està dissenyada idealment 

per a empreses que tot just comencin a reflexionar sobre la RSE i/o que tinguin pocs impactes o riscos 

d’aquest tipus. Per aquest motiu, la fase 1 exigeix tan sols la medició de 42 indicadors específics, la 

majoria d’ells d’acord amb la informació o les dades ja existents a l’empresa o que són fàcils d’obtenir. 

La fase 2 està pensada per a empreses que ja fa temps que treballen en temes de RSE, però que potser 

només han treballat en àmbits molt concrets (com podria ser el medi ambient) o potser ho han fet 

d’una forma poc estructurada. Per aquest motiu, la fase 2 afegeix 64 indicadors específics addicionals 

als 42 de la fase 1. Aquests indicadors específics pretenen subdividir, aprofundir i/o precisar els indicadors 

de la fase 1. Finalment, la fase 3 està pensada per a les empreses que tinguin una política de 

RSE més implantada i que vulguin aprofundir en la gestió de la seva complexitat. Per aquest motiu, els 

indicadors de la fase 3 incrementen notablement la profunditat afegint 85 indicadors més, molts dels 

quals mesuren empíricament temes que a les fases 1 i 2 tan sols s’introduïen com a conceptes amb 

vista a la reflexió i a l’inici d’activitats per part de l’empresa. 

Figura 3. Les tres fases d’aplicació del model 

FASE 1 FASE 2 FASE 3 

+ 16 indicadors 0 

= 42 indicadors específics 

+ 27 indicadors 0 (16 de la fase 

1 més 11 de la fase 2) 


(42 de la fase 1 més 64 de la 

fase 2) 

Les medicions de tots els indicadors específics poden ser quantitatives, qualitatives, de procés i d’output. 

És a dir, independentment de si l’indicador demana una mesura numèrica, l’empresa pot dir simplement 

que es troba en el procés d’elaboració de la política que en permetrà la medició en el futur, 

que hi ha de reflexionar més o que considera que el tema és important però que no ho ha pogut mesurar. 

En una primera fase, el més important és intentar reflexionar sobre el major nombre d’indicadors 

possible, independentment de si l’empresa, en aquest moment precís, té dades per mesurar-ho o fer-ne 

una valoració acurada. A partir d’aquí, l’objectiu del model és que l’empresa avanci en la millora de la 

mesura de tots els indicadors específics i, per tant, en la comprensió i la gestió dels 39 indicadors 0 

que, com s’ha explicat, són la clau de volta del model. 

Finalment, cal afegir que tot i que el model específicament creat per la xarxa RScat està format per les 

tres fases esmentades anteriorment per tal d’incorporar tots els indicadors del model de la Global 

Reporting Initiative (GRI), s’hi ha afegit una darrera fase (4) que agrupa tots els indicadors del model 

no integrats en les tres fases anteriors. A l’annex 1 on es presenta el model apareixen llistats tots els 

indicadors de les quatre fases. Així, la versió completa del model agrupa: 


+ 39 indicadors 0 (16 de la 

fase 1 més 11 de la fase 2 

més 12 de la fase 3) 


(42 de la fase 1 més 64 de la 

fase 2 més 85 de la fase 3)

Figura 4. Resum del model d’indicadors RScat 

Utilitat del model 

40 indicadors 0 

(16 de la fase 1 + 11 de la fase 2 + 12 de la fase 3 + 1 de la fase 4) 

226 indicadors específics 

(42 de la fase 1 + 64 de la fase 2 + 85 de la fase 3 + 35 de la fase 4) 

36 de l’àmbit econòmic (16%) 

51 de l’àmbit mediambiental (23%) 

139 de l’àmbit social (un 62%) 

Segons el punt de vista de les empreses que ja han treballat amb el model, els ha “servit com a reflexió”, 

ja que “mai no ens havíem plantejat escriure la RSE que duem a terme; ara [les empreses] ho hem 

vist plasmat i veiem el que fem”. Un apartat que cal tenir present és que el model no dóna “un valor 

de referència, un interval, un mínim i un màxim, per saber on ets i on has d’anar, cosa que ajudaria 

molt”. Tot i això, el model sí que està pensat perquè en un futur proper es pugui dur a terme un benchmarking 

entre empreses o per gestionar l’evolució dels indicadors al llarg del temps. Tal com ho indica 

una de les empreses estudiades, cal una “comparativa d’empreses, amb qui m’he d’emmirallar si ho 

vull fer bé?”. Ara bé, la majoria d’empreses considera que el sol fet d’implantar el model força l’empresa 

a veure què fan, cosa que “permet reflexionar” i identificar “punts en els quals no havia pensat abans 

i que ara crec que els incorporaré [a les pràctiques de RSE]”. Pel que fa al format, la majoria considera 

que “les tres àrees [econòmica, ambiental i social] estan ben compensades” i que el format en tres 

fases del model “permet integrar-la [la RSE] segons la mida de l’empresa i dels seus recursos”. Aquesta 

forma d’implantació per fases permet “veure on pots anar fent coses, perquè el model cobreix totes les 

línies”. És un model amb “molt bona cobertura”, que la majoria d’empreses entrevistades continuaria 

aplicant o utilitzant en el futur, tot i que “estaria bé incloure una introducció completa a la guia sobre 

RSE. Definicions, abast, per a empreses que hi estan poc familiaritzades. Perquè es toquen molts 

aspectes, dels quals no tots són de RSE.” 

Finalment, el model que proposem aquí per a la implantació de la RSE a les pimes permet que l’empresa 

faci un primer diagnòstic i una reflexió sobre quins factors clau ja està tractant i com ho està fent, i 

quins no tracta i per quin motiu. El fet que els factors clau siguin aplicables a totes les pimes fa que, en 

un futur, esdevinguin comparables i, per tant, permet que l’empresa pugui realitzar una determinada anàlisi 

comparativa de les pràctiques en relació amb altres petites i mitjanes empreses. A més, l’empresa pot 

valorar en quins àmbits hauria de dur a terme polítiques concretes i identificar els indicadors que pot fer 

servir per a la gestió i la medició. L’objectiu és incorporar els criteris de la RSE per a cada stakeholder, 

no perquè sigui una obligació, sinó perquè tal com ho demostren diversos estudis, això permet: (a) reduir 

riscos laborals; (b) incrementar la productivitat; (c) generar confiança, legitimitat i credibilitat amb els 

stakeholders, i (d) crear innovació tant en processos de gestió com en productes i serveis. Entenem, per 

tant, que la RSE està esdevenint un factor de competitivitat per a l’empresa, per la qual cosa s’ha d’afrontar 

des d’una perspectiva d’oportunitat i d’inversió en lloc de costos. 

Com s’han d’utilitzar els indicadors per a la gestió de la RSE 

106 vinculats amb els treballadors 

56 vinculats amb els clients 

16 vinculats amb els accionistes 

24 vinculats amb els proveïdors 

48 vinculats amb el medi ambient 

48 vinculats amb la comunitat 

24 vinculats amb el sector públic 

2 vinculats amb els competidors 

L’estudi sobre l’aplicació del model de la RSE a les pimes en quinze casos pràctics ens mostra que cada 

indicador es pot mesurar de forma molt diferent. És a dir, un mateix indicador pot ser mesurat quantitativament 

per una empresa, mentre que una altra el pot gestionar de forma qualitativa. Òbviament, no hi 

ha cap indicador que es pugui fer servir per si sol per definir o canviar polítiques de l’empresa. El més 

important és veure la totalitat dels indicadors i fer-ne una lectura global. Ara bé, el que sí que permet 

cadascun d’aquests indicadors és respondre quatre preguntes que són clau per a la gestió de la RSE. 


1. L’aspecte identificat per l’indicador és rellevant per a la nostra empresa? 

2. Mesurem o gestionem l’impacte d’aquest aspecte de la RSE a la nostra empresa? 

3. Tenim clar cap a on volem anar en relació amb aquest aspecte de la RSE a la nostra empresa? 

4. Sabem com podem avançar cap al nostre objectiu en relació amb aquest aspecte concret de la RSE? 

Per exemple, si agafem un dels indicadors específics de l’indicador 0 “Absentisme laboral” (indicador 

4 del model), indicador específic 4A “Nombre total d’hores perdudes en l’últim any”, segurament hi 

veuríem respostes molt diverses entre diferents empreses, des de mesuraments empírics exhaustius, 

passant per mesuraments poc precisos, fins a una simple aproximació. Aquestes diferències reflecteixen 

les realitats diferents de cada empresa. Per tant, és important que l’empresa respongui aquestes 

quatre preguntes per a cada indicador per millorar la gestió de la RSE, tal com ho podem veure en el 

cas hipotètic següent: 

Taula 3. Cas hipotètic: respostes de tres empreses als mateixos indicadors 

Aspecte de la RSE Empresa A Empresa B 

Empresa C 

Nombre total d’hores perdudes 

en l’últim any 

L’aspecte identificat per 

l’indicador és rellevant per 

a la nostra empresa? 

Mesurem o gestionem l’impacte 

d’aquest aspecte de 

la RSE a la nostra empresa? 

Tenim clar cap a on volem 

anar en relació amb aquest 

aspecte de la RSE a la 

nostra empresa? 

Sabem com podem avançar 

cap al nostre objectiu en 

relació amb aquest aspecte 

concret de la RSE? 

5.000 hores 

És molt rellevant, perquè 

l’empresa té un producte 

altament depenent de la 

mà d’obra. A més, aquest 

nombre d’hores és significatiu 

considerant que es 

tracta d’una pime petita. 

Sí, l’empresa ho mesura 

exhaustivament. 

Com que és una pime, hi 

ha molt poca capacitat 

de suplir baixes i absentismes. 

És important 

reduir l’absentisme. 

Seria important entendre 

la causa d’aquest absentisme 

elevat. 

És a dir, un cop fet servir el model de la RSE a les pimes, cada empresa pot analitzar un per un els resultats 

dels indicadors i d’acord amb això desenvolupar (o no) polítiques concretes com ara en el cas presentat 

a la taula anterior, establir processos de control horari dels treballadors a l’empresa B, establir processos 

de seguiments i anàlisi dels motius de l’absentisme a l’empresa A i no prendre cap mesura a l’empresa 

C. En qualsevol cas, l’empresa en qüestió ha de ser capaç, primer, de fer una lectura global del 

model, ja que algunes de les preguntes que ens genera un indicador les pot respondre un altre. Per exemple, 

pot ser que les inversions en els treballadors com ara plans de formació o de conciliació de la vida 

familiar amb la professional redueixin l’absentisme laboral i la rotació de la plantilla. Per tant, si una 

empresa té un grau d’absentisme elevat i un grau d’inversió en formació dels treballadors baix, d’aquí pot 

raure un dels problemes. El més important és entendre que els indicadors funcionen com a petits semàfors 

que ens mostren on és la nostra empresa en cada aspecte i que, quan el semàfor està vermell o taronja, 

cal esbrinar-ne el motiu per millorar la gestió de l’empresa. En aquest punt, l’empresa ha de fer seus 

els indicadors, de manera que reflecteixin una visió i una estratègia concreta. Així, els indicadors esdevenen 

eines realment útils per a la gestió. 


De tres a cinc dies de 

mitjana per treballador 

anuals 

És bastant rellevant, però 

l’empresa no té un sistema 

de control establert 

que permeti mesurar-lo 

exhaustivament. 

Es mesura de forma 

informal, preguntant-ho 

als caps d’unitat. 

L’empresa té un creixement 

anual elevat i no es 

poden establir els sistemes 

de gestió adequats 

per anar absorbint el creixement. 

És important tenir dades 

empíriques sobre l’absentisme. 

Cal formalitzar la medició 

de l’absentisme. 

No s’efectua registre de 

l’absentisme 

No és gaire rellevant, perquè 

l’empresa no té producció 

pròpia, fet pel 

qual els treballadors no 

tenen control horari, sinó 

objectius de productivitat. 

No es mesura i no hi ha 

intenció de mesurar-ho. 

El cost de la medició és 

superior al benefici que 

ens pot aportar. 

Mantenir-ho com fins ara, 

però revisar-ho si canvia 

l’estructura laboral de 

l’empresa.

4. Anàlisi i exemples per a cada stakeholder 

Com s’ha explicat anteriorment, el model se centra a veure com els indicadors 0 de la RSE per a cada 

stakeholder afecten l’empresa i l’empresa els afecta, i a valorar quins indicadors específics pot fer servir 

l’empresa per dur a terme aquesta valoració i facilitar-ne la gestió. 

En aquest sentit, aquesta part del document mostra per a cada stakeholder (1) els indicadors 0, (2) la 

seva raó de ser i els objectius, (3) les dificultats específiques que representa l’stakeholder per a l’empresa 

i (4) els exemples concrets de com cal omplir i utilitzar els indicadors. Cal tenir present que les 

respostes de les empreses varien molt, i sovint poden ser molt diferents tot i utilitzar els mateixos indicadors. 

Aquest fet, tal com s’explica a la introducció, reflecteix la realitat de cada empresa i no ha de 

preocupar-nos especialment. El que sí que és realment important és reflexionar sobre els indicadors 0 

i aplicar-los adequadament. La forma en què l’empresa després mesura aquests indicadors i com informa 

els stakeholders de les activitats de RSE és una qüestió més flexible, a discreció de cada empresa. 

Fet i fet, l’Annex 1 al final d’aquest document mostra el model RSCat – Xarxa per a la responsabilitat 

social a les pimes en la seva totalitat, incloent-hi els indicadors específics associats a cada indicador 

0. Hi apareixen indicats els indicadors GRI i, dins d’una quarta fase addicional, els indicadors GRI que 

faltarien per completar una memòria social seguint-ne els criteris. D’altra banda, l’Annex 2 mostra el 

quadre associatiu entre el model de la xarxa RScat i les directrius G3 de la Global Reporting Initiative 

per elaborar memòries de sostenibilitat i de RSE. Es tracta d’una taula que considerem que és d’un interès 

especial per dur a terme un transvasament de la informació d’un model a l’altre. 

Treballadors 

Taula 4. Taula d’indicadors 0: treballadors 

Pràctiques i drets laborals 

Avaluació de resultats i competències 

del treballador 


Conciliació de la vida laboral, familiar 

i personal 

Drets humans 

Programes d’igualtat d’oportunitats 

Representació formal dels treballadors 

en la gestió 

Política de salut i seguretat en el 

treball 

Representació sindical o col·lectiva 

Assetjament i abús 

Raó de ser i objectius 

Indicadors 0 – Treballadors 

Descripció de l’entorn laboral 

Absentisme laboral 

Remuneració als treballadors 

Perfil de la plantilla dels treballadors 

Rotació de la plantilla 

Accidents de treball i malalties 

professionals 


Medi ambient i entorn laboral 

Condicions ambientals en el lloc 

de treball 

El grup dels treballadors i el dels clients són els dos grups d’interès de més impacte tant cap a l’empresa 

com a la inversa. A més, els treballadors són el grup d’interès més legislat i regulat i, per tant, el 

que gaudeix de més claredat i més consens a l’hora de definir-ne els factors clau. En aquest sentit, les 

iniciatives internacionals de la responsabilitat social de l’empresa com ara el Global Compact 3 o la 

SA8000 4 , centren les recomanacions en l’entorn laboral. Des d’aquesta perspectiva, en primer lloc cal 

identificar els factors clau relacionats amb les pràctiques laborals, tant des d’un punt de vista dels drets 

dels treballadors com de polítiques de l’empresa per donar oportunitats de creixement professional. 

D’altra banda, cal entendre de forma més descriptiva l’entorn laboral, sobretot en termes empírics. A 

3 

4 

Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - Anàlisi per stakeholder 17

més, cal valorar els impactes mediambientals en l’entorn laboral, ja que les mateixes pràctiques dels 

treballadors poden tenir impactes mediambientals. L’objectiu final és poder presentar una bateria de 

factors clau que mostrin els processos de gestió relacionats amb els treballadors i els resultats que se 

n’obtenen al final, de manera que l’empresa pugui identificar i gestionar les polítiques i els impactes. 

Dificultats específiques del grup 

El grup d’interès dels treballadors presenta dos grans problemes: l’heterogeneïtat d’entorns laborals 

entre diferents pimes i la sensibilitat de les dades. Hi ha des de petites i mitjanes empreses en què tots 

els treballadors es podrien considerar de nivell directiu fins a d’altres on hi ha un sol gestor i la resta 

són operaris. També hi ha pimes que centren totes les operacions en un mateix lloc, mentre que n’hi ha 

d’altres que tenen operacions i personal en diversos països, incloent-hi països emergents. Això fa que 

esdevingui especialment difícil identificar factors clau que siguin representatius i rellevants per als diferents 

grups de treballadors existents al món de les pimes. D’altra banda, i convé tenir-ho present, molts 

dels factors clau de gestió dels treballadors són tan sensibles com ara els salarials o la seguretat. De la 

mateixa manera, hi acostuma a haver una diferència de parers entre l’empresa i els treballadors que fa 

que, de tant en tant, apareguin visions contraposades sobre polítiques laborals, com ara la formació o 

la igualtat d’oportunitats. L’aplicació i el seguiment d’aquests indicadors poden ser una via per resoldre 

divergències com la que es planteja aquí. 

Com s’han d’omplir i utilitzar els indicadors 

Cal aproximar-se a l’stakeholder que forma el grup dels treballadors des de tres enfocaments ben diferents: 

(1) les pràctiques laborals desenvolupades per l’empresa, enteses com les polítiques que desenvolupa 

l’empresa per garantir els drets i desenvolupar el potencial dels treballadors; (2) l’entorn laboral 

de l’empresa, entès com una descripció sobre la base de dades empíriques i comparables amb altres 

empreses, com ara la rotació o l’absentisme, i (3) els impactes mediambientals generats des de l’entorn 

laboral 5 . Els indicadors establerts per cadascun d’aquests tres enfocaments es poden mesurar i 

gestionar de manera diferent, com es veu a la taula següent: 

Taula 5. Exemples d’indicadors: treballadors 

6 

8 

9 

11 

Indicador 0 Indicador específic Empresa 1 Empresa 2 


Perfil de la plantilla de treballadors 


Remuneració dels treballadors 

6A 

8B 

9A 

11A 

Mitjana de facturació per 

treballador 

Percentatge de treballadors 

a temps parcial 

sobre el total de treballadors 

de l’empresa 

Percentatge de la facturació 

bruta que es destina 

al desenvolupament 

professional dels treballadors 

i a la seva formació 

Salari mínim de l’empresa 

dividit pel salari 

mínim interprofessional 

local on es desenvolupen 

operacions significatives 

de l’últim any. 

19.522,48 € 

0 % 

21.280 € 

3,46 

18 Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - Anàlisi per stakeholder 

600.000,00 € 

85,7 % 

La formació 

interna és 

importantíssima, 

però no es 

considera una 

despesa 

1,1 

Empresa 3 

No respon 

33 % 

5 % 

No respon 

5 En aquest darrer punt, només s’hi han inclòs les condicions del lloc de treball, encara que hi hagi d’altres indicadors que puguin estar parcialment vinculats a aquest grup d’interès 

(però no pas directament).

Proveïdors 

Taula 6. Taula d’indicadors 0: proveïdors 

Indicadors 0 – Proveïdors 

Condicions i mitjana de temps de pagament 

Drets humans 

Bones pràctiques amb proveïdors locals 

Selecció, avaluació i associació amb proveïdors 


El grup dels proveïdors és l’stakeholder que representa el risc més elevat per a l’empresa des d’un punt 

de vista de la RSE. Encara que el grup dels treballadors se’n veu afectat de manera similar, el dels proveïdors 

presenta un risc més alt, atès el fet que l’empresa té menys capacitat de control sobre els proveïdors 

que sobre els treballadors i, per tant, pot no ser capaç d’identificar i de gestionar problemes de 

RSE derivats d’aquest stakeholder. De fet, alguns dels escàndols més greus dels darrers anys es deuen 

a problemes amb proveïdors, com per exemple tallers que utilitzen mà d’obra infantil o condicions de 

treball que incompleixen la legislació laboral internacional. Avui dia, es considera que qualsevol empresa 

ha de mantenir un control determinat sobre els proveïdors i no s’hi val a dir que “com que la pràctica 

no la fa l’empresa, no en som responsables”. Un dels problemes que hi ha és que es considera que 

per mitjà dels proveïdors és una relativament senzill que les empreses facin coses sense assumir-ne la 

responsabilitat directa. De fet, una de les raons principals per les quals la RSE ha esdevingut un tema 

clau per a les pimes és que n’hi ha moltes que són proveïdores de grans multinacionals i que exigeixen 

cada cop més tenir un control determinat sobre els proveïdors. I mentre que, fins ara, aquest control se 

centrava únicament i exclusivament en temes de qualitat, temps d’entrega, preu i d’altres aspectes 

purament operatius, actualment el control inclou temes socials i mediambientals. A tall d’exemple, les 

cinc empreses més grans del món del sector tèxtil fan auditories socials dels proveïdors. 


El problema principal d’aquest grup és que, així com les grans empreses poden establir sistemes d’auditoria 

sobre els proveïdors, les pimes, per qüestió de recursos, generalment no poden fer el mateix. Per 

tant, en molts casos la gestió d’aquest àmbit se centra a fer donar certes dades als proveïdors i fer-los 

signar un codi de conducta, com també buscar el compromís que se segueixen unes determinades 

bones pràctiques. A més, moltes pimes tenen relacions molt estretes amb alguns proveïdors, fins i tot 

d’amistat o familiars, cosa que dificulta molt l’aplicació d’aquestes mesures. Finalment, cal subratllar 

que les pimes, generalment, tenen menys poder o menys força sobre els proveïdors. Per tant, la gestió 

dels proveïdors des d’una perspectiva de la RSE, per a les pimes sovint esdevé més una qüestió de convèncer 

que no pas d’exigir. Es tracta, doncs, de fer veure als proveïdors que assumir les polítiques bàsiques 

de RSE els és beneficiós a mitjà o a llarg termini, ja que, d’una banda, els dóna un cert avantatge 

competitiu i, de l’altra, els redueix riscos. 


Els indicadors 0 del grup de proveïdors fan referència a una de les parts més importants dels principis 

que l’empresa aplica en l’àmbit dels treballadors mateixos. Els principis d’aplicació són similars, es 

tracta (a) d’entendre quines pràctiques laborals té el proveïdor actualment i (b) quines mesures polítiques 

està prenent per millorar aquestes pràctiques. A la taula següent podem veure’n alguns exemples 

pràctics. 


Taula 7. Exemples d’indicadors: proveïdors 

2 

29 

27 

Clients 


Condicions i mitjana de 

temps de pagament 



Bones pràctiques amb proveïdors 

locals 

Taula 8. Taula d’indicadors 0: clients 

Indicadors 0 – Clients 


2B 

29B 

27A 

27B 

Nombre d’incidències 

legals relacionades amb 

els proveïdors l’últim any 

L’empresa verifica l’adequació 

de l’actuació dels 

proveïdors als seus valors 

i principis? Com ho fa, 

per mitjà de quins mecanismes? 

Percentatge de despeses 

amb proveïdors locals 

sobre el total de les despeses 

de l’empresa 

L’empresa disposa de 

polítiques i pràctiques de 

foment de la contractació 

de serveis amb proveïdors 

locals? Quines són? 

Satisfacció del client 

Drets humans 

Responsabilitat sobre el producte 

Retenció i fidelització del client 

Reclamació de productes 

Impacte per màrqueting social 


Privacitat del client 

Responsabilitat comunicativa del producte 


21 anuals 

Sí (codi ètic) 

No tenim 

proveïdors 

locals 

El grup dels clients és, juntament amb el dels treballadors, l’stakeholder de més impacte sobre l’empresa. 

Cada dia hi ha més clients, tant institucionals com privats, que exigeixen una actuació responsable 

per part de l’empresa. D’altra banda, fins i tot els clients que no exigeixen una gestió de la RSE 

sí que són sensibles als impactes positius i negatius que es deriven de la gestió de la RSE. Això, per a 

l’empresa, es tradueix a controlar la RSE en la producció dels productes i dels serveis en tota la cadena 

de valor, des del disseny, passant per la contractació de proveïdors i la producció, i fins a la gestió 

de la satisfacció dels clients mateixos. De fet, en els darrers anys han aparegut moltes iniciatives d’etiquetatge 

social i/o mediambiental que tracten precisament aquest tema. Les etiquetes socials i/o 


No 

Cap 

Sí, per auditoria 

externa 

30 % 

Sempre que 

es pot, es contractaproveïdors 

locals 

Empresa 3 

No es registrenincidències 

Sí, SGE-21 

100 % 

Sí

mediambientals certifiquen que en tota la cadena de valor del producte es respecten o es compleixen 

uns principis de la RSE determinats. D’aquesta manera, els clients deleguen la confiança d’haver d’esbrinar 

què ha fet cadascuna de les empreses participants en la producció del producte a l’empresa certificadora. 


Un dels problemes principals del grup dels clients és que hi ha una gran diversitat de tipus de clients. 

És a dir, hi ha des d’empreses que fan les vendes a un o dos clients institucionals, fins a empreses que 

tenen molts milers de consumidors finals. Aquesta diversitat genera una gran disparitat a l’hora d’enfrontar-se 

a la gestió d’aquest stakeholder. D’una banda, com menys clients té l’empresa més simple 

hauria de ser-ne la gestió, però, generalment, el fet que hi hagi pocs clients també implica que tinguin 

més poder sobre l’empresa. També s’esdevé la situació inversa: empreses amb molts consumidors o 

clients finals i, per tant, amb grans dificultats a l’hora d’establir canals de comunicació i sistemes de 

gestió. D’altra banda, però, aquest gran nombre de clients tenen poca capacitat de pressió i/o negociació 

sobre l’empresa. 


Generalment, la RSE cap als clients s’entén en tres direccions: (a) manteniment d’uns valors i uns principis 

responsables, incloent-hi proveïdors; (b) gestió responsable de les activitats de l’empresa dins de 

tota la cadena de valor, i (c) bona gestió mediambiental. No obstant això, els clients sovint ja tenen una 

percepció prèvia de la RSE de l’empresa, per la qual cosa a l’hora de treballar els indicadors per a 

aquest stakeholder és molt important no tan sols dirigir les polítiques i les pràctiques de RSE, sinó 

també els sistemes de comunicació i reporting cap als clients. A la taula següent en podem veure alguns 

exemples pràctics: 

Taula 9. Exemples d’indicadors: clients 

5 

3 

22 


Satisfacció del 

client 

Responsabilitat 

sobre el producte 

Privacitat del 

client 

5A 

5B 

3A 

22A 

L’empresa disposa de 

canals de comunicació 

entre el consumidor / client 

i ella mateixa? De quins 

canals disposa? (Servei d’atenció 

al client/consumidor 

(SAC), enquestes de satisfacció, 

bústia /fulls de suggeriments, 

reclamacions i 

queixes, web, telèfon d’atenció 

al consumidor 

/client, etc.) 

L’empresa mesura el grau de 

satisfacció del client? Com el 

mesura? (enquestes, estudis 

de satisfacció) 

Procediments introduïts al 

cicle de vida del 

producte/servei per millorarne 

l’impacte en la salut i la 

seguretat dels clients 

L’empresa disposa d’una 

política formal de protecció 

de la privacitat i/o un sistema 

de gestió de les informacions 

privades del client/ 

consumidor o usuari? 

Atenció per dos 

sales assistants, 

ja que tenim 

pocs clients. 

No s’aplica. 

En el servei que 

nosaltres donem, 

aquest aspecte no 

s’aplica: consultoria 

Sí, adaptats a 

la LOPD, LSS i 

ICE. 

Canals oberts i 

canals que es 

responen ràpidament 

per 

mitjà de correu 

electrònic, fax o 

telèfon. 

Cada dos anys 

es fa una 

enquesta de 

satisfacció. 

El tipus de producte 

passa 

molts testos de 

seguretat i de 

qualitat per 

requisits legals. 

No es guarden 

dades personals. 

Empresa 3 

No és un servei específic. 

No es mesura, però 

se sap que és força 

elevat, perquè l’empresa 

no ha perdut cap 

dels 40 clients que té. 

Assajos. Normatives. 

Controls de qualitat 

diaris. 

En curs. 



Taula 10. Taula d’indicadors 0: sector públic 

Indicadors 0 – Sector públic 


Inversions i serveis que proporcionen un benefici públic 

Relacions amb els poders polítics i de lobby 



Antigament es considerava que els grans actors socials –com ara les empreses, el sector públic i la 

societat civil– funcionaven d’una forma relativament independent. Avui dia es considera que la línea 

divisòria entre les activitats dels diferents actors és difusa, i que hi ha grans espais d’intersecció entre 

els tres sectors, com per exemple els impactes socials i mediambientals de les activitats empresarials. 

És a dir, l’empresa presta alguns serveis que es poden considerar, almenys en part, públics, i el sector 

públic també desenvolupa activitats que podrien ser considerades de l’àmbit privat. Això es pot veure 

clarament en l’aparició en els darrers anys d’una gran quantitat d’iniciatives publicoprivades en el camp 

de la RSE, com ara el Global Compact de les Nacions Unides o la Global Reporting Initiative, entre d’altres. 

A Europa, en els darrers quatre anys s’ha dut a terme una consulta de diferents entitats públiques, 

privades i civils dins de l’anomenat European Multistakeholder Forum que ha finalitzat amb la publicació 

d’unes recomanacions o directrius concretes de la Comissió Europea sobre la RSE tant per a les 

empreses com per als organismes públics. En aquest sentit, l’objectiu a l’hora de gestionar aquest stakeholder 

consisteix a entendre quins mecanismes o processos de relació amb el sector públic té l’empresa, 

i com s’afecten mútuament. 


El grup del sector públic és un dels stakeholders que normalment presenta menys complicacions, ja que 

les condicions de relació estan definides pel marc legal i institucional i, per tant, són relativament clares 

i transparents. No obstant això, cal recordar que el grup del sector públic és un dels més condicionats 

pel context específic en el qual opera l’empresa, fet pel qual varia molt entre zones geogràfiques 

o en funció del tipus d’administració amb què l’empresa treballa o es relaciona. Per aquest motiu, la 

complexitat de relació amb aquest stakeholder estarà directament relacionada amb la dispersió geogràfica 

i administrativa dels interessos de l’empresa. L’exercici d’actuacions de lobby és un àmbit de gran 

impacte per a les grans empreses, però generalment irrellevant per a les pimes. Malgrat tot, és un àmbit 

que cal tenir en compte, perquè representa un factor d’exposició potencial per part de l’empresa. 


L’element essencial a l’hora d’omplir aquests indicadors és recordar que l’objectiu és tenir clar com es 

relaciona l’empresa amb el sector públic. En aquest sentit, és essencial recordar que les vies de relació 

amb el sector públic no es redueixen només a canals directes, com ara activitats de suport financer o 

de lobbying, sinó que també inclouen activitats indirectes com ara la prestació de serveis que proporcionen 

una repercussió pública, com ara infraestructures. A la taula següent en podem veure alguns 

exemples pràctics: 

22 Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - Anàlisi per stakeholder

Taula 11. Exemples d’indicadors: sector públic 

38 

34 

39 


Relacions amb 

els poders polítics 

i de lobby 

Inversions i serveis 

que proporcionen 

un benefici 

públic 


Comunitat 

38A 

34A 

39A 

Taula 12. Taula d’indicadors 0: comunitat 

Indicadors 0 – Comunitat 

Posició en les polítiques 

públiques i vies de participació 

en el desenvolupament 

i activitats de lobby 

realitzades per l’empresa 

Descripció, desenvolupament 

i impacte de les 

inversions en infraestructura 

i serveis suportats per 

l’empresa que proporcionen 

un benefici públic 

L’empresa rep ajudes financeres 

per part d‘organismes 

públics? Import o valor de 

l‘ajuda. 

Sí 

Col·locació 

d’enllumenat, 

restauració de 

monuments, 

rehabilitació 

d’edificis, formació 

pràctica i 

teòrica. 

2 % 


Drets humans 

Relació amb la comunitat 

Gestió d’impactes a la comunitat 

Condicions ambientals en el lloc de treball 

Premis i distincions per actuacions responsables 

Inversions i serveis que proporcionen un benefici públic 


No 

Cap 

53.328 € 

rebuts per projectes 

d’R+D 

Empresa 3 

Integrants associacions 

sectorials i empresarials. 

Associació. 

Sí (encara que no és 

un aspecte utilitzat per 

l’estratègia de decisions) 

Quan parlem de comunitat, de fet estem parlant de totes les activitats que tenen alguna cosa a veure amb 

les relacions entre l’empresa i la comunitat en què opera, i això inclou gestionar la RSE de les activitats 

empresarials que tenen un impacte directe sobre la comunitat. No obstant això, l’aspecte central d’aquest 

stakeholder és el que al nostre país denominem acció social o, fins i tot, filantropia. Les activitats centrals 

entre l’empresa i la comunitat des d’un punt de vista de la RSE són totes les pràctiques de l’empresa externes 

a l’activitat purament empresarial. D’entre aquestes pràctiques, trobem donacions a ONG, patrocini 

d’activitats esportives o culturals o ajuts per solucionar problemes o emergències (des del Prestige a la integració 

social o laboral d’immigrants). De fet, hi ha diverses organitzacions que es dediquen a avaluar l’acció 

social de les empreses envers la comunitat, com per exemple la Fundación Empresa y Sociedad 6 o, a 

escala internacional, la més reconeguda és l’ONG anglesa Business in the Community. 7 Ara bé, ja fa anys 

que moltes empreses veuen que no té sentit que una empresa inverteixi en projectes de temes que no 

tenen res a veure amb la seva activitat, fet pel qual les empreses tendeixen cada cop més a fer acció social 

relacionada amb el seu negoci. Des d’aquest punt de vista, cal mesurar i gestionar aquestes activitats. 

6 

7 

Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - Anàlisi per stakeholder 23 

No


L’stakeholder que anomenem comunitat presenta dos grans problemes: (1) la dificultat de gestió i medició 

de les activitats i (2) l’heterogeneïtat de definicions de comunitat que hi pot haver. En primer lloc, 

com hem explicat anteriorment, l’activitat principal entre l’empresa i la comunitat és l’acció social. El 

problema és que com que, generalment, els projectes d’acció social queden fora de les activitats pròpies 

de l’empresa, no acostumen a tenir els mateixos sistemes de gestió. Això fa que moltes empreses que 

tenen processos de gestió de negoci molt ben definits i mesurats tinguin molt poca informació sobre els 

procediments i l’impacte real de les activitats d’acció social. De fet, moltes empreses simplement es marquen 

un objectiu numèric, ja sigui absolut o percentual, i inverteixen aquesta quantitat. Aquest és un 

dels motius pels quals, com hem explicat abans, cada dia més empreses intenten centrar l’acció social 

en activitats molt relacionades amb la seva activitat de negoci. En segon lloc, no hi ha una definició unànime 

sobre què inclou el grup d’stakeholder que anomenem comunitat. Com passa amb d’altres stakeholders, 

en aquest cas identifiquem la comunitat com l’ens que rep o genera l’impacte envers l’empresa. 

Aquesta definició fa que una mateixa empresa pugui incloure dins d’aquest grup una associació de 

veïns del barri on té un centre productiu i una fundació que actua a escala internacional. En el cas de la 

comunitat, l’estratègia de RSE de l’empresa és la que defineixen les organitzacions que en formen part. 


És important que l’empresa entengui que els indicadors per a la gestió de les activitats amb la comunitat 

no necessàriament suposen un cost addicional per a l’empresa, i que poden ser tan importants com 

la gestió d’indicadors d’altres grups com ara els treballadors o els clients. Ara bé, és cert que sovint la 

pime no disposa de les dades o els canals de comunicació i els sistemes per gestionar els indicadors de 

relacions amb la comunitat que té per administrar altres grups. Això es pot millorar modificant les polítiques 

d’acció social de manera que se centrin en activitats vinculades al negoci. A la taula següent en 

podem veure alguns exemples pràctics: 

Taula 13. Exemples d’indicadors: comunitat 

7 

33 


Relació amb la 

comunitat 

Premis i distincions 

per actuació 

responsable 

7A 

7B 

7G 

33A 

L’empresa coneix la comunitat 

en què és present? Com? 

Per mitjà de quins mecanismes? 

I la reconeix com a 

part interessada important 

dins dels seus processos 

decisoris? Com la reconeix? 

Per mitjà de quins mecanismes? 

Nombre d’entitats/projectes 

als quals dóna suport per 

mitjà de recursos econòmics. 

Valor econòmic per 

entitat/projecte. 

Nombre i percentatge de 

treballadors sobre el total de 

l’empresa que participen o 

realitzen treballs voluntaris. 

Nombre, nom i any de les 

distincions rebudes en relació 

amb l’actuació social, 

ambiental i ètica 

Sí, per la pertinença 

a entitats referents en 

el sector i coneixement 

de concursos 

privats i públics als 

quals hem estat presents. 


19 

3 

Premi Institut de la 

Dona a l’equitat-diferència 

entre homes i 

dones 2003. I Premi 

Catalunya Empresa 

Flexible 2006 V campanya 

per un equilibri 

de la vida professional 

i personal. 

Reconeixem la comunitat 

i la identifiquem com a 

part, però no hi ha definits 

uns mecanismes. 

Els treballadors s’emporten 

ordinadors que es 

reposicionen. El paper el 

revenen al gestor de residus 

i els diners que en 

fan van a una ONG al 

final de l’any. Donen menjar 

per valor de 600 €. 

Dia del Voluntariat 

2 

Empresa 

3 

No 

1 

NA 

Cap

Competidors 

Taula 14. Taula d’indicadors 0: competidors 

Indicadors 0 – Competidors 



En els darrers anys, hi ha una tendència creixent a establir codis o directrius sectorials per a la gestió de 

la RSE. Per exemple, alguns dels organismes i de les empreses principals del sector financer han signat 

els anomenats Principis per a la inversió responsable que estableixen uns determinats requisits de RSE per 

a les empreses del sector. També es produeix en altres sectors com ara el tèxtil o el de les joguines, entre 

d’altres. Això es deu al fet que moltes empreses han vist que, en el camp de la RSE, els competidors són 

un stakeholder essencial. Per exemple, en el cas que una empresa del sector energètic tingui una actuació 

irresponsable, sovint la percepció social serà que les altres empreses del sector tenen pràctiques similars, 

però que aquesta ha estat l’única descoberta. La reacció social és similar al que succeeix amb el 

dopatge en l’esport. En un món en el qual la reputació de les empreses suposa un alt percentatge del valor 

de les marques, la gestió dels competidors en temes relacionats amb la RSE és un aspecte essencial. És 

cert que aquest tema té més impacte en les grans empreses, però no per això s’ha de deixar de gestionar 

en les pimes. És especialment important per a les pimes que siguin proveïdores de sectors industrials. 


La dificultat en la gestió d’aquest stakeholder rau en la manca de canals i d’hàbits de comunicació amb 

aquest grup. És a dir, hi ha moltes empreses que no s’acostumen a relacionar gaire amb els competidors 

principals. A més, com que la RSE pot ser enfocada com una estratègia de negoci que potencialment pot 

generar un avantatge competitiu, es pot crear la paradoxa que compartir informació sobre l’estratègia de 

RSE suposi, d’una banda, una reducció de riscos però, de l’altra, suposi donar eines a un competidor directe. 

En tot cas, el fet que el model tingui tan sols un indicador per aquest àmbit, i que aquest se centri 

específicament en la comunicació i la publicitat reflecteix la gran dificultat que tenen les empreses per 

establir indicadors concrets i mesurables de la gestió dels competidors. D’altra banda, les pimes tenen 

barreres molt difoses entre els conceptes de clients, proveïdors i competidors, ja que sovint una empresa 

pot ser client, proveïdor i competidor d’una mateixa empresa. 


Tot i la importància d’aquest stakeholder, com hem vist en l’apartat anterior, avui dia la majoria de pimes 

no gestionen els competidors amb procediments formals i mesurables com en el cas d’altres stakeholders. 

No obstant això, moltes empreses comencen a supervisar els competidors mitjançant indicadors estrictament 

qualitatius especialment centrats en l’impuls d’iniciatives sectorials o, com podria ser el cas del 

model de la xarxa RScat, de manera que s’estableixin canals concrets de diàleg amb els competidors. A 

més, cal tenir present que, al model, algunes de les problemàtiques que en grans empreses serien específiques 

del grup dels competidors, per a les petites i les mitjanes empreses apareixen en indicadors d’altres 

grups, com ara la selecció, l’avaluació i l’associació amb els proveïdors o els drets humans, entre d’altres. 

Per aquest motiu, considerem que és essencial –i ho recomanem– que l’empresa estableixi canals de 

comunicació i, fins i tot, estratègies conjuntes amb els competidors en determinats apartats de la RSE. A 

la taula següent podem veure alguns exemples pràctics dels indicadors del model per al grup dels competidors: 

Taula 15. Exemples d’indicadors: competidors 


23 Responsabilitat 

comunicativa 

del producte 

23A 

L’empresa ha realitzat en 

els darrers dos anys alguna 

comunicació que hagi estat 

objecte de reclamació per 

part de clients, usuaris, 

proveïdors o competidors? 

Quina/es? 

No s’aplica Fa 2 anys l’empresa 

encara no 

existia… 

Empresa 3 

Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - Anàlisi per stakeholder 25 

Sí

Accionistes 

Taula 16. Taula d’indicadors 0: accionistes 

Indicadors 0 – Accionistes 





Tot i que, òbviament, els accionistes tenen una gran influència sobre l’empresa, per a les pimes, els 

accionistes acostumen a ser el grup d’interès de menys risc i menys importància des del punt de vista 

específic de la RSE. A les grans empreses, els accionistes generalment són inversors externs a l’empresa, 

fet pel qual formen, juntament amb els treballadors i els clients, els tres stakeholders clau que s’han 

de gestionar des de l’empresa. Aquest no és el cas de les pimes, ja que generalment la majoria d’accionistes 

formen part de l’equip directiu o del nucli operatiu i/o familiar de l’empresa. 


La implantació d’una política de RSE no genera una dificultat especial en aquest grup per a les pimes. 

De fet, per a les pimes, la gestió dels accionistes és sovint equivalent a la gestió de l’equip directiu i, 

per tant, es basa en els elements centrals de control de gestió de l’empresa. També és cert que, per a 

les pimes, la gestió del grup dels accionistes pot generar alguns problemes en termes de gestió d’altres 

grups d’interès, ja que sovint alguns dels accionistes poden ser proveïdors o clients de l’empresa. De 

fet, no és gens estrany trobar inversions de capital creuades entre diferents pimes. Això, com en el cas 

dels competidors, mostra un cop més la diferència en la gestió dels stakeholders entre les grans empreses 

i les pimes, ja que en aquestes últimes la diferència entre els diferents grups d’stakeholders no és 

tan clara. 


Els indicadors centrals per al grup dels accionistes a les pimes se centren en aspectes compartits amb 

altres grups d’stakeholders com ara competidors, proveïdors o clients. Aquí apareixen elements com ara 

la privacitat del client, la responsabilitat sobre el producte o la selecció de proveïdors. En aquest sentit, 

a l’hora de valorar la gestió d’aquests diferents grups d’stakeholders, la pime ho hauria de fer amb 

una visió global i transversal. L’únic àmbit més específic, i més obvi, que cal valorar per a aquest stakeholder 

és el d’anàlisi financera. A la taula següent en podem veure alguns exemples pràctics: 

Taula 17. Exemples d’indicadors: accionistes 


6 Valor econòmic 

generat 

6A 

6E 

Facturació anual bruta de 

l’últim exercici 

Mitjana de facturació per 

treballador 

82.703.338,87 € 

600.000,00 € 


4.995.506,33 € 

16.428 € 

Empresa 3 

517.000 € 

250.000 €

Medi ambient 

Taula 18. Taula d’indicadors 0: medi ambient 

Indicadors 0 – Medi ambient 

Consums d’energia i aigua 

Condicions ambientals al lloc de treball 


Verificació ambiental externa independent 

Reciclatge 


Emissions de gasos 

Emissions d’efluents 

Biodiversitat* 

* Indicador afegit a la fase 4 


Sent precisos en la definició, el medi ambient no seria un stakeholder, ja que no és un grup d’interès 

concret quant a organitzacions que el formen. De fet, hi ha un cert debat sobre si s’ha d’entendre com 

un grup independent o se l’ha d’incloure de forma transversal en els diversos grups com es fa amb els 

temes socials o econòmics. En aquest model, posem el medi ambient com a stakeholder per dos motius: 

(1) perquè té una identitat pròpia i (2) perquè la majoria d’empreses gestiona els temes mediambientals 

de forma independent o separada. En qualsevol cas, l’aspecte mediambiental és, d’entre tots els 

temes de la RSE, el que disposa de més consens quant a definició, factors clau i indicadors. Això fa 

que els indicadors siguin els mateixos, o molt similars, per diferents processos de l’empresa, com ara 

l’elaboració de memòries o les certificacions ISO, entre d’altres. 


La dificultat principal que presenta la gestió del medi ambient és que els indicadors d’aquest grup 

demanen mesuraments empírics d’una complexitat i un cost determinats, com per exemple la medició 

de soroll, la qualitat de l’aire o els mètodes de tractament de residus produïts. L’altra dificultat dels 

temes mediambientals és que, així com amb els aspectes socials l’ús de certificacions i d’eines de gestió 

no és gaire generalitzat 8 , amb el medi ambient, les certificacions com ara l’ISO14001 o l’EMAS sí 

que estan força esteses. En aquest sentit, independentment de si la empresa té certificació mediambiental 

o pretén tenir-ne una, sovint les grans empreses de les quals les pimes són proveïdores tenen 

algun d’aquests sistemes de certificació, i per això exigeixen o poden exigir als proveïdors la resposta o 

les dades en aspectes que, d’entrada, podrien semblar allunyats per a una pime, com ara temes de biodiversitat 

o de verificació mediambiental independent. 


Com hem vist, les pimes s’enfronten a dos tipus de problemes en l’àmbit mediambiental: (1) la complexitat 

i el cost de la medició d’indicadors i (2) la necessitat de tenir en compte els temes mediambientals 

d’una forma exhaustiva. Com que hi ha moltes pimes que no disposen de la capacitat ni dels 

recursos per mesurar i gestionar tots els indicadors mediambientals, el més pràctic és fer servir aquests 

indicadors com a objectius a llarg termini i, mentrestant, fer servir els indicadors per mostrar els avenços 

o les polítiques que es volen establir. Per tant, es tracta d’omplir els indicadors que es pugui amb 

dades empíriques i, en la resta, explicar descriptivament com l’empresa gestiona aquest stakeholder. 

8 Potser la més utilitzada és SA8000. Vegeu: < http://www.sa-intl.org/index.cfm?&stopRedirect=1> 


Taula 19. Exemples d’indicadors: medi ambient 

15 

20 


Condicions 

ambientals en 

el lloc de treball 


15A 

20A 

Nivell de la qualitat de l’aire 

de l’empresa respecte 

dels nivells estàndards 

Quantitat total de residus 

per tipus, destinació i 

mètode de tractament (en 

pes i volum) 

Emissions de 

CO2 0,12. 

Paper i brossa, 

en poca quantitat. 

Som una 

petita oficina. 


Igual a l’estàndard 

Residu especial 

(químic) 8.228 

Kg 

Residu no especial 

247.268 

Kg 

Empresa 3 

No s’avalua. Es considera 

bo. 

No s’aplica

5. Procés d’utilització del model 

El model de la RSE a les pimes es pot trobar a continuació, a l’Annex 1. Tot el contingut de la guia fins 

a aquest punt està pensat únicament i exclusivament per facilitar la comprensió i la utilització del 

model. Per tant, a l’hora de treballar sobre el model, cal recordar el procés que hem seguit fins a arribar 

a aquest punt: 

1) Comprensió de l’abast de la RSE. 

2) Anàlisi prèvia dels stakeholders i de la nostra empresa. 

3) Anàlisi dels 39* indicadors 0 del model i dels objectius per a la nostra empresa (*o 40 en afegir la 

3) fase 4 per incloure tots els indicadors de la GRI). 

4) Comprensió del model, distingint-ne les tres fases d’aplicació; la quarta fase és opcional, i només és 

4) necessària en cas que es vulgui fer una memòria completa sobre la base de la GRI. 

5) Comprensió de les dificultats i anàlisi d’exemples de com s’aplica el model per a cada stakeholder. 

6) Es comença a utilitzar el model de la RSE a les pimes. 

Proposem que l’empresa continuï de manera més o menys precisa aquesta mateixa seqüència. En les 

experiències pilot del model, sovint una de les dificultats o problemes principals ha estat quan l’empresa 

ha volgut passar directament al punt 6 (començar a utilitzar el model) sense fer una reflexió inicial 

sobre la RSE a l’empresa. Aquests passos previs generen una certa complexitat en l’inici del procés, 

però més endavant en faciliten moltíssim la gestió. Només cal imaginar la diferència en la gestió del 

model entre una empresa que encarregui a un/a treballador/a que ompli els indicadors respecte d’una 

altra que realitzi un diagnòstic i un pla d’acció i inclogui una reflexió en el nivell organitzatiu màxim. 

Tant des d’un punt de vista de gestió de riscos com d’identificació d’oportunitats, recomanem aquesta 

segona opció, sobretot si l’empresa vol publicar algun tipus de memòria de RSE o de sostenibilitat. 

Sempre cal tenir present que en qüestions de RSE és força fàcil generar expectatives entre els diferents 

stakeholders i, per tant, sempre és recomanable reflexionar abans d’iniciar processos d’aquest tipus. Per 

tant, el pas següent que l’empresa ha de dur a terme és començar el procés de reflexió. 

Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - Procés d’utilització 29

ANNEXOS 

Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - Introducció 31

A continuació presentem una taula amb el model d’indicadors complet. El quadre recull la llista dels 

226 subindicadors, agrupats en els 40 indicadors 0, i en mostra la informació específica de cada un: 

Codi i enunciat dels subindicadors: el codi sempre estarà format per un nombre que correspon a l’indicador 

de base + una lletra (A, B, C, etc.) segons la posició dins del mateix indicador de base. 

Fase en què s’inclou aquest subindicador: la informació apareix a les primeres columnes i, alhora, s’ha 

diferenciat el color de la font en funció de la fase: fase 1 en negre, fase 2 en verd, fase 3 en lila i fase 

4 en blau. 

Vincle amb el model de la GRI: en cas que el subindicador s’inclogui dins de les línies de la GRI, s’especifica 

el codi que pren en aquest estàndard internacional. 

Impacte principal d’aquest subindicador (econòmic / social / mediambiental) i subimpacte 

Grups d’interès amb què es vincula el subindicador (treballadors / clients / accionistes / proveïdors / 

medi ambient / comunitat / sector públic / competidors). 

Codis dels 

indicadors 

(nivell 0) 

Fase en què 

s’inclou el 

subindicador 

(text per colors) 

INDICADOR 

FASE 1 

FASE 2 

FASE 3 

FASE 4 

Núm. 

SUBINDIC. 

TÍTOL SU 

1 Avaluació de resultats i competències del treballador 

1 1A Percentatge dels treballadors que reben revisions salarials 

2 1B Percentatge de desenvolupament dels treballadors d’acord 

2 Condicions i mitjana de temps de pagament 

1 2A 

Condicions 

i mitjana 

de 

temps 

de 

pagament 

als 

proveïdors 

2 2B Nombre d’incidències legals relacionades amb els proveïd 

3 Responsabilitat sobre el producte 

Procediments introduïts al cicle de vida del producte / ser 

1 3A 

FASE 1 

FASE 2 

FASE 3 

FASE 4 

Núm. 

SUBINDIC. 

Noms dels indicadors (nivell 0) 

TÍTOL SU 

Avaluació de resultats i competències del treballador 

1 1A P t t d l t b ll d b i i l i l 

2 5G satisfacció) (cal especificar-ne el concepte i el pes, el percentatge de cadascun dels motius sobre el total de 

reclamacions i queixes rebudes) 

2 5H Nombre d’enquestes de satisfacció realitzades a clients/consumidors l’últim any i puntuació mitjana obtinguda P 

3 5I L’empresa té un defensor del consumidor o alguna persona amb una funció similar? 

L’empresa promou, forma i incentiva els professionals d’atenció al públic a reconèixer errors i actuar amb rapidesa i 

3 5J 

autonomia en la resolució de problemes? Com? 

Codis dels 

subindicadors 

Annex 1: Model de la RSE a les pimes catalanes 

Enunciat dels subindicadors 

Annex 1: Model d'indicadors RScat - v 3.0 33

SUBIMPACTE 

Treballadors 

Clients 

Accionistes 

Proveïdors 

Medi ambient 

Comunitat 

Sector Públic 

Competidors 

IMPACTE 

CODI 

GRI 

TÍTOL SUBINDICADOR 

FASE 1 

FASE 2 

FASE 3 

FASE 4 

Núm. 

SUBINDIC. 

INDICADOR 

1 Avaluació de resultats i competències del treballador 

1 1A Percentatge dels treballadors que reben revisions salarials d’acord amb el grau de desenvolupament professional LA12 SOCIAL X Pràctiques laborals 

2 1B Percentatge de desenvolupament dels treballadors d’acord amb l’assoliment dels objectius planificats SOCIAL X Pràctiques laborals 

2 Condicions i mitjana de temps de pagament 

1 2A Condicions 

i mitjana 

de 

temps 

de 

pagament 

als 

proveïdors 

ECONÒMIC X Impacte econ. indirecte 

2 2B Nombre d’incidències legals relacionades amb els proveïdors l’últim any ECONÒMIC X Impacte econ. indirecte 

3 Responsabilitat sobre el producte 

Procediments introduïts al cicle de vida del producte / servei per millorar-ne l’impacte en la salut i la seguretat dels 

1 3A PR1 SOCIAL X Resp. sobre producte 

clients 

Enumeració i identificació de les incidències derivades de l’incompliment de les normes relacionades amb els impactes 

2 3B PR2 SOCIAL X Resp. sobre producte 

dels productes/serveis en la salut i la seguretat durant el cicle de vida 

Estudis i recerques tècniques realitzats per l’empresa sobre danys potencials dels productes/serveis comercialitzats per 

2 3C SOCIAL X Resp. sobre producte 

als consumidors/clients l’últim any 

Davant de riscos potencials, l’empresa disposa de mecanismes de divulgació i de comunicació a les parts interessades i 

2 3D SOCIAL X Resp. sobre producte 

adopta mesures preventives i correctives amb agilitat? Quins són aquests mecanismes? 

Cost de les multes significatives fruit de l’incompliment de la normativa en relació amb el subministrament i l’ús de 

4 3E PR9 SOCIAL X Resp. sobre producte 

productes i serveis de l’organització 

4 Absentisme laboral 

1 4A Nombre total d’hores perdudes l’últim any LA7 SOCIAL X Pràctiques laborals 

1 4B Taxa d’absentisme, mitjana d’hores perdudes per treballador LA7 SOCIAL X Pràctiques laborals 

1 4C Tipologia o causes de l’absentisme LA7 SOCIAL X Pràctiques laborals 

3 4D Percentatge total d’hores perdudes per tipologia de contractació SOCIAL X Pràctiques laborals 

3 4E Percentatge total d’hores perdudes per edat i sexe SOCIAL X Pràctiques laborals 

5 Satisfacció del client 

L’empresa disposa de canals de comunicació entre el consumidor/client i ella? De quins canals disposa? (servei d’atenció 

1 5A al client/consumidor (SAC), enquestes de satisfacció, bústia/fulls de suggeriments, reclamacions i queixes, web, telèfon 

ECONÒMIC X Impacte econ. directe 

d’atenció al consumidor/client, etc.) 

1 5B L’empresa mesura el grau de satisfacció del client? Com el mesura? (enquestes, estudis de satisfacció) PR5 SOCIAL X Resp. sobre producte 

2 5C Nombre total de trucades rebudes del client en l’últim any ECONÒMIC X Impacte econ. directe 

2 5D Percentatge de reclamacions/queixes sobre el total de trucades rebudes del client l’últim any ECONÒMIC X Impacte econ. directe 

2 5E Percentatge de reclamacions/queixes no ateses sobre el total de trucades rebudes l’últim any ECONÒMIC X Impacte econ. directe 

2 5F Temps mitjà d’espera al telèfon d’atenció al client fins a l’inici de l’atenció (en minuts) ECONÒMIC X Impacte econ. directe 

Quina ha estat la naturalesa de les reclamacions i les queixes rebudes? (producte o servei, qualitat, valor, seguretat, 

2 5G satisfacció) (cal especificar-ne el concepte i el pes, el percentatge de cadascun dels motius sobre el total de 


reclamacions i queixes rebudes) 

2 5H Nombre d’enquestes de satisfacció realitzades a clients/consumidors l’últim any i puntuació mitjana obtinguda PR5 SOCIAL X Impacte econ. directe 

3 5I L’empresa té un defensor del consumidor o alguna persona amb una funció similar? SOCIAL X Impacte econ. directe 

L’empresa promou, forma i incentiva els professionals d’atenció al públic a reconèixer errors i actuar amb rapidesa i 

3 5J SOCIAL X Impacte econ. directe 

autonomia en la resolució de problemes? Com? 

34 Annex 1: Model d'indicadors RScat - v 3.0

SUBIMPACTE 

Treballadors 

Clients 

Accionistes 

Proveïdors 

Medi ambient 

Comunitat 


Competidors 

IMPACTE 

CODI 

GRI 


FASE 1 

FASE 2 

FASE 3 

FASE 4 

Núm. 

SUBINDIC. 

INDICADOR 

6 Valor econòmic generat 

1 6A Facturació anual bruta de l’últim exercici EC1 ECONÒMIC X X X X Impacte econ. directe 

1 6B Costos d’explotació de l’últim exercici EC1 ECONÒMIC X X X X Impacte econ. directe 

1 6C Benefici net abans d’impostos de l’últim exercici ECONÒMIC X X X X Impacte econ. directe 

2 6D Creació neta de treball (entesa com el resultat de: nre. treballadors any actual - nre. treballadors any anterior) ECONÒMIC X X X X Impacte econ. directe 

2 6E Mitjana de facturació per treballador ECONÒMIC X X X X Impacte econ. directe 

2 6F Pagaments a governs, impostos EC1 ECONÒMIC X X X X Impacte econ. directe 

3 6G Donacions i altres inversions comunitàries EC1 ECONÒMIC X X X X Impacte econ. directe 

3 6H Beneficis no distribuïts EC1 ECONÒMIC X X X X Impacte econ. directe 

4 6I Pagaments a proveïdors de capital EC1 ECONÒMIC X X X X Impacte econ. directe 

4 6J Conseqüències financeres i altres riscos i oportunitats per a les activitats de l’organització a causa del canvi climàtic EC2 ECONÒMIC X Impacte econ. directe 

7 Relació amb la comunitat 

L’empresa coneix la comunitat en què és present? Com? Per mitjà de quins mecanismes? I la reconeix com a part 

1 7A SOCIAL X Societat 

interessada important dins dels seus processos decisoris? Com la reconeix? Per mitjà de quins mecanismes? 

1 7B Nombre d’entitats/projectes als quals dóna suport per mitjà de recursos econòmics. Valor econòmic per entitat/projecte SOCIAL X Societat 

Nombre d’entitats/projectes als quals dóna suport per mitjà de donacions en espècie (productes o serveis, instal·lacions o 

1 7C SOCIAL X Societat 

material immobilitzat). Valor econòmic de les donacions en espècie per entitat 

1 7D L’ 

empresa 

divulga 

internament 

els 

projectes 

als 

quals 

dóna 

suport? 

Com 

ho 

fa? 

SOCIAL X Societat 

2 7E Nombre i nom de projectes socials empresarials creats per la pròpia empresa SOCIAL X Societat 

2 7F L’empresa utilitza els incentius fiscals de deducció o de descompte de donacions i patrocinis? SOCIAL X Societat 

2 7G Nombre i percentatge de treballadors, sobre el total de l’empresa, que participen o realitzen treballs voluntaris SOCIAL X Societat 

3 7H L’empresa realitza campanyes educatives i/o d’interès públic a la comunitat en conjunt amb organitzacions locals? SOCIAL X Societat 

Percentatge de la facturació bruta destinada a acció social (sense incloure-hi obligacions legals, ni tributs o prestacions 

3 7I SOCIAL X Societat 

vinculats a la condició de treballadors de l’empresa) 

Quantitat mitjana d’hores mensuals donades (alliberades de l’horari laboral) per l’empresa als empleats, per a treball 

3 7J SOCIAL X Societat 

voluntari dels treballadors 

3 7K Nombre i tipus d’activitats comunitàries desenvolupades en la propietat de l’empresa SOCIAL X Societat 

8 Perfil de la plantilla de treballadors 

1 8A Percentatge de cada modalitat contractual dins de l’empresa sobre el total de treballadors LA1 SOCIAL X Pràctiques laborals 

1 8B Percentatge 

de 

treballadors 

a temps 

parcial 

sobre 

el 

total 

de 

treballadors 

de 

l’ 

empresa 

SOCIAL X Pràctiques laborals 

1 8C Percentatge 

de 

contractes 

de 

menys 

de 

6 mesos 

de 

durada 

sobre 

el 

total 

de 

treballadors 

de 

l’ 

empresa 


1 8D Percentatge de treballadors externalitzats (subcontractats, per ETT, per empreses de serveis integrals, etc.) SOCIAL X Pràctiques laborals 

1 8E Percentatge de treballadors per gènere i grup d’edat de les diferents categories professionals de la plantilla LA1 SOCIAL X Pràctiques laborals 

1 8F Percentatge de treballadors que pertanyen a grups d’exclusió (p. ex. discapacitats) LA13 SOCIAL X Pràctiques laborals 

2 8G Percentatge de treballadors per localització, regió o població on viuen LA1 SOCIAL X Pràctiques laborals 

2 8H Percentatge de treballadors per nivell salarial o per salari mitjà mensual SOCIAL X Pràctiques laborals 

Perfil de la plantilla dels departaments superiors de gestió i govern corporatiu (desglossat per gènere, grup d’edat, regió o 

3 8I LA13 SOCIAL X Pràctiques laborals 

població on viuen) 

4 8J Polítiques i procediments per a la contractació local EC7 ECONÒMIC X X Pràctiques laborals 


SUBIMPACTE 

Treballadors 

Clients 

Accionistes 

Proveïdors 

Medi ambient 

Comunitat 


Competidors 

IMPACTE 

CODI 

GRI 


FASE 1 

FASE 2 

FASE 3 

FASE 4 

Nº Núm. 

SUBINDIC. 

INDICADOR 

9 Formació dels treballadors 

1 9A Percentatge de la facturació bruta que es destina al desenvolupament professional dels treballadors i a la seva educació SOCIAL X Pràctiques laborals 

Mitjana d’hores de formació anuals per treballador (desglossada per gènere i grup d’edat de les diferents categories 

1 9B LA10 SOCIAL X Pràctiques laborals 

professionals de la plantilla) 

L’empresa disposa i/o promou un pla de formació continuada per als treballadors de les diferents categories 

1 9C LA11 SOCIAL X Pràctiques laborals 

professionals? 

Nombre i percentatge de treballadors sobre el total de la plantilla que participen en cursos de formació relacionats amb 

1 9D LA8 SOCIAL X X Pràctiques laborals 

la salut, la seguretat i la prevenció de riscos laborals a la feina 

L’empresa disposa i aplica un sistema per identificar les competències potencials que han de desenvolupar els 

2 9E SOCIAL X Pràctiques laborals 

treballadors? 

L’empresa ofereix ajudes i/o beques d’estudi per a cursos no relacionats amb la feina però amb impacte positiu en 

2 9F LA11 SOCIAL X Pràctiques laborals 

l’ocupabilitat dels treballadors i que els doni suport en la gestió final de les carreres professionals? 

L’empresa ha creat algun organisme amb representació dels treballadors per negociar el pla de formació de cadascuna de 

2 9G SOCIAL X Pràctiques laborals 

les categories professionals? 

Formació dels empleats sobre procediments i pràctiques relatives als drets humans i sobre polítiques importants per al 

3 9H desenvolupament de les operacions de l’empresa. Cal especificar la tipologia de la formació, el nombre de treballadors HR3 SOCIAL X X X Drets humans 

formats i el total d’hores de formació 

Nombre i percentatge de treballadors que participen en cursos de formació en construcció de relacions amb la comunitat 

3 9I SOCIAL X Pràctiques laborals 

o formació en voluntariat 

Nombre i percentatge de treballadors, sobre el total de la plantilla, que han rebut formació en relació amb els 

procediments i les pràctiques sobre prevenció de la corrupció i anàlisi del risc, com també d’altres temes relacionats amb 

3 9J 

SO3 SOCIAL X X Societat 

la corrupció importants per al desenvolupament de les operacions de l’empresa. Cal especificar la tipologia de la 

formació i el total d’hores de formació 

L’empresa realitza formació, cursos, conferències o reunions sobre bones pràctiques i adequació als drets humans als 

3 9L SOCIAL X Drets humans 

proveïdors? 

Percentatge de treballadors que han estat formats en les polítiques o procediments de l'organització en aspectes de drets 

4 9M HR8 SOCIAL X X X 

humans rellevants per a les activitats. Cal especificar quins d’ells són treballadors de seguretat 

10 Drets humans 

L’empresa inclou el respecte als drets humans com a criteri fonamental en les decisions d’inversió i/o adquisicions? Com 

1 10A SOCIAL X X X X Drets humans 

ho fa? Per mitjà de quins mecanismes? 

L’empresa realitza esforços actius per millorar la seva bona conducta? Disposa de codis interns de conducta, codis ètics, 

1 10B SOCIAL X X X X Drets humans 

i sistemes de gestió que donin suport i monitorin la conducta ètica de l’empresa? 

L’empresa coneix i orienta les seves operacions d’acord amb els principis de l’Organització Internacional del Treball 

(OIT), la Declaració Universal dels Drets Humans, les directrius per a companyies multinacionals de l’Organització de 

2 10C 

SOCIAL X X X X Drets humans 

Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) i/o els principis del Pacte Global? Quin n’és el grau de seguiment de 

l’empresa? 

L’empresa exposa públicament els seus compromisos ètics i de drets humans? Per mitjà de quins mecanismes/ canals: 

2 10D SOCIAL X X X X Drets humans 

material institucional, Internet o algun altre mecanisme adequat als grups d’interès? 


SUBIMPACTE 

Treballadors 

Clients 

Accionistes 

Proveïdors 

Medi ambient 

Comunitat 


Competidors 

IMPACTE 

CODI 

GRI 


FASE 1 

FASE 2 

FASE 3 

FASE 4 

Núm. 

SUBINDIC. 

INDICADOR 

L’empresa disposa de normes conegudes de selecció i avaluació de proveïdors que prevegin criteris i exigències relatives 

3 10E SOCIAL X X X X Drets humans 

al compliment de la legislació laboral, de la seguretat social i fiscal 

Percentatge i nombre total dels principals distribuïdors i clients que han passat per una observació de drets humans. 

3 10F Exemples que demostrin que l’empresa té en consideració els impactes en els drets humans a l’hora de prendre 

HR2 SOCIAL X Drets humans 

decisions sobre els procediments, les inversions o l’elecció de proveïdors o contractistes 

Percentatge i nombre total d’acords d’inversió significatius que incloguin clàusules de drets humans o que hagin estat 

3 10G HR1 SOCIAL X X Drets humans 

objecte d’anàlisi en matèria de drets humans 

Relació de les polítiques i els procediments que utilitza l’empresa per valorar l’actuació sobre els drets humans en relació 

3 10H SOCIAL X X X X Drets humans 

amb la cadena de subministrament i els contractistes, com també els sistemes de seguiment i els seus resultats 

Procediments per a les queixes i les demandes presentades per diferents grups d’interès (clients, treballadors i 

3 10I SOCIAL X X X X Drets humans 

comunitats), relacionades amb els drets humans, inclòs l’article de no-represàlia 

3 10J Percentatge del total de proveïdors que han rebut visites d’inspecció de pràctiques d’acord amb els drets humans SOCIAL X X X X Drets humans 

L’empresa disposa de normes de selecció i avaluació que inclouen criteris específics de responsabilitat social com la 

3 10K SOCIAL X X X X Drets humans 

prohibició del treball infantil, relacions de treball adequades i l’adopció d’estàndards ambientals? 

Activitats identificades que comporten un risc potencial d’incidents d’explotació infantil, i mesures adoptades per 

4 10L HR6 SOCIAL X Drets humans 

contribuir a eliminar-los (explotació infantil) 

4 10 Operacions identificades com de risc significatiu de ser origen d’episodis de treball forçat o no consentit, i les mesures 

HR7 SOCIAL X Drets humans 

M adoptades per contribuir a la seva eliminació (treball forçat) 

4 10N Nombre total d’incidents relacionats amb violacions de drets dels indígenes i mesures adoptades HR9 SOCIAL X Drets humans 

11 Remuneració als treballadors 

Salari mínim de l’empresa dividit pel salari mínim interprofessional local on es desenvolupen operacions significatives de 

1 11A EC5 ECONÒMIC X Impacte econ. directe 

l’últim any 

1 11B Quin (percentatge) i quan ha estat l’últim in crement salarial 

general 

per 

a l’ 

empresa? 


1 11C Percentatge de les despeses salarials en relació amb la facturació de l’empresa després d’impostos EC1 ECONÒMIC X X X X X X X X Impacte econ. directe 

Quins són els beneficis socials oferts als treballadors amb jornada completa (tiquets de restaurant, transport, beneficis 

1 11D LA3 SOCIAL X Pràctiques laborals 

mèdics, ajudes a l’educació dels fills, guarderies, etc.)? Cal especificar-ho per gènere i categoria professional 

2 11E Percentatge de la remuneració variable sobre la massa salarial de l’empresa per grup professional ECONÒMIC X Impacte econ. directe 

L’empresa realitza enquestes per mesurar la satisfacció dels treballadors respecte de la seva política de remuneració i 

2 11F X Pràctiques laborals 

prestacions? 

2 11G Promocions per categoria de treball i nivell salarial, percentatge de promocions internes i increments a nivell salarial SOCIAL X Pràctiques laborals 

2 11H Percentatge de treballadors que es beneficien de programes de bonificació en espècie SOCIAL X Pràctiques laborals 

2 11I Percentatge d’accions de l’empresa en mans dels treballadors SOCIAL X Pràctiques laborals 

3 11J L’empresa ofereix als treballadors bons addicionals orientats per elements de sostenibilitat social o mediambiental? SOCIAL X Pràctiques laborals 

3 11K L’empresa disposa de polítiques o plans per als treballadors que afavoreixin la mobilitat sostenible als centres de treball? SOCIAL X Pràctiques laborals 

3 11L L’empresa disposa de sistemes de previsió social complementària? SOCIAL X Pràctiques laborals 

3 11 Hi ha algun sistema de participació dels treballadors en l’estructura retributiva o en el sistema d’incentius econòmics de 


M l’empresa? 

4 11N Relació entre el salari base dels homes respecte de les dones, desglossat per categoria professional LA14 SOCIAL X Pràctiques laborals 

4 11O Cobertura de les obligacions de l’organització degudes a programes de beneficis socials EC3 ECONÒMIC X Impacte econ. directe 


SUBIMPACTE 

Treballadors 

Clients 

Accionistes 

Proveïdors 

Medi ambient 

Comunitat 


Competidors 

IMPACTE 

CODI 

GRI 


FASE 1 

FASE 2 

FASE 3 

FASE 4 

Núm. 

SUBINDIC. 

INDICADOR 

12 Rotació de la plantilla 

Per al període d’un any (de l’últim any) establert: nombre inicial de treballadors, nombre total d’altes o admissions, 

1 12A SOCIAL X Pràctiques laborals 

nombre total de baixes o acomiadaments i nombre final de treballadors al final del període 

1 12B Nombre total de baixes de treballadors desglossat per grup d’edat i gènere LA2 SOCIAL X Pràctiques laborals 

1 12C Motius de la baixa dels treballadors SOCIAL X Pràctiques laborals 

L’empresa avalua periòdicament la rotació de treballadors i té una política per a la minimització i millora d’aquest 

2 12D SOCIAL X Pràctiques laborals 

indicador? Quina? 

L’empresa disposa de plans socials per gestionar l’extinció de la relació laboral? Quin contingut tenen (programes 


d’orientació laboral, formació, recol·locació, etc.)? 

13 Conciliació de la vida laboral, familiar i personal 

L’empresa disposa de programes de conciliació de la vida laboral i personal (flexibilitat horària, reducció de jornada, job 


sharing, telecommuting, any sabàtic o excedència i any de formació, etc.)? Quins? 

1 13B Percentatge del total de treballadors que participen en aquest tipus de programes desglossats per gènere SOCIAL X Pràctiques laborals 

L’empresa disposa d’un sistema de control de les hores treballades i pren iniciatives perquè es faci la feina dins l’horari 

2 13C SOCIAL X Pràctiques laborals 

establert i legal? 

3 13D Hi ha algun mecanisme de participació del treballador en el disseny d’aquest tipus de programes de conciliació? SOCIAL X Pràctiques laborals 

14 Programes d’igualtat d’oportunitats 

1 14A Percentatge 

i nombre 

total 

de 

persones 

amb 

discapacitat 

que 

treballen 

a l’ 

empresa 

SOCIAL X Drets humans 

L’empresa disposa de polítiques explícites de no-discriminació (per raça, gènere, edat, religió o orientació sexual) en la 

2 14B política salarial, en l’admissió, en la promoció, en l’entrenament i en l’acomiadament dels treballadors? Quines? Com les 

SOCIAL X Drets humans 

comunica als grups d’interès? 

2 14C Nombre i tipus d’incidents de discriminació. HR4 SOCIAL X Drets humans 

L’empresa disposa de polítiques/programes d’igualtat d’oportunitats i de sistemes de revisió per assegurar el compliment 

2 14D SOCIAL X Drets humans 

i el resultat de les revisions? 

2 14E L’empresa disposa i aplica polítiques de promoció de la dona en els diferents grups professionals? SOCIAL X Drets humans 

L’empresa disposa d’algun pla d’acollida per als treballadors immigrants de nova contractació (idioma, drets laborals i 

2 14F SOCIAL X Drets humans 

socials, etc.)? 

2 14G L’empresa disposa d’un programa especial per a la contractació de persones amb discapacitat? SOCIAL X Drets humans 

2 14H L’empresa col·labora amb centres especials de treball? SOCIAL X Drets humans 

L’empresa disposa de mecanismes i de dispositius per identificar conductes discriminatòries dins de la plantilla de 

3 14I SOCIAL X Drets humans 

treballadors? 

L’empresa promou i disposa de mecanismes segurs i de no-represàlia per tal que els treballadors comuniquin els 

3 14J SOCIAL X Drets humans 

incidents? 

15 Condicions ambientals en el lloc de treball 

1 15A Nivell 

de 

la 

qualitat 

de 

l’ 

aire 

de 

l’ 

empresa 

respecte 

dels 

nivells 

estàndards 

M.AMBIENT X X X Medi ambient 

1 15B Nivell 

de 

soroll 

a l’ 

empresa 

respecte 

dels 

nivells 

estàndards 

recomanats 


1 15C Nivell 

de 

temperatura 

a l’ 

empresa 

respecte 

dels 

nivells 

estàndards 

recomanats 



SUBIMPACTE 

Treballadors 

Clients 

Accionistes 

Proveïdors 

Medi ambient 

Comunitat 


Competidors 

IMPACTE 

CODI 

GRI 


FASE 1 

FASE 2 

FASE 3 

FASE 4 

Núm. 

SUBINDIC. 

INDICADOR 

1 16A Consum total directe d’energia desglossat per fonts primàries (kW/h) EN3 M.AMBIENT X Energia 

2 16B Percentatge del consum total d’energia cobert per fonts renovables M.AMBIENT X Medi ambient 

1 16C Consum total d’aigua en l’últim exercici (m 3 

) EN8 M.AMBIENT X Aigua 

3 16D L’empresa disposa de sistemes per monitorar i controlar amb objectius específics l’augment de l’eficiència energètica? M.AMBIENT X Medi ambient 

3 16E L’empresa desenvolupa periòdicament campanyes internes de reducció del consum d’energia? M.AMBIENT X Medi ambient 

3 16 

16 Consums d’energia i aigua 

Estalvi total d’energia gràcies a la conservació i a les millores d’eficiència EN5 M.AMBIENT X Energia 

F 

3 16G L’empresa desenvolupa periòdicament campanyes internes de reducció del consum d’aigua? M.AMBIENT X Medi ambient 

4 16H Consum indirecte d’energia desglossat per fonts primàries EN4 M.AMBIENT X Energia 

4 16I Iniciatives per reduir el consum indirecte d’energia i les reduccions aconseguides amb les iniciatives esmentades EN7 M.AMBIENT X Energia 

4 16J Fonts d’aigua que s’han vist afectades negativament per la captació d’aigua EN9 M.AMBIENT X Aigua 

17 Retenció i fidelització del client 

2 17A Coneix l’empresa el percentatge de retenció, el percentatge de nous clients, la quota de mercat i la fidelitat a la marca? ECONÒMIC X Impacte econ. indirecte 

18 Reclamació de productes 

2 18A Percentatge de productes venuts que l’empresa reclama al final de la seva vida útil EN27 SOCIAL X Resp. sobre producte 

19 Accidents de treball i malalties professionals 

Quins són els mètodes de registre i notificació dels accidents de treball i de les malalties professionals que utilitza 

2 19A l’empresa en referència amb el Repertori de recomanacions i pràctiques de l’OIT sobre el registre i la notificació 


d’accidents de treball i malalties professionals i víctimes mortals? 

2 19B Percentatge i nombre de treballadors sobre el total de la plantilla exposats a condicions de treball amb risc SOCIAL X Pràctiques laborals 

2 19C Nombre total d’accidents de treball de l’empresa i tipologia a la qual pertanyen cadascun d’ells SOCIAL X Pràctiques laborals 

20 Residus produïts 

2 20A Quantitat total de residus per tipus, destinació i mètode de tractament (en pes i volum) EN22 M.AMBIENT X Residus i emissions 

2 20B Quina és la ràtio de l’empresa en quantitat de residus generada i consums de matèria primera? M.AMBIENT X Residus i emissions 

L’empresa disposa de sistemes per monitorar i controlar amb objectius específics la reducció de la generació de residus 

2 20C M.AMBIENT X Residus i emissions 

sòlids? 

Pes dels residus transportats, importats, exportats o tractats que es consideren perillosos segons la classificació del 

4 20D EN24 M.AMBIENT X Residus i emissions 

Conveni de Basilea, annexos I, II, III i VIII, i percentatge de residus transportats internacionalment 

21 Verificació ambiental externa independent 

2 21A L’empresa disposa d’algun sistema de gestió ambiental (ISO 14001 o EMAS)? Quin/s? M.AMBIENT X Medi ambient 

L’empresa se sotmet a verificacions independents externes respecte del seu comportament ambiental? Amb quina 

2 21B M.AMBIENT X Medi ambient 

periodicitat? 

2 21C Els productes o serveis que l’empresa comercialitza disposen d’una etiqueta ecològica? Quina/es? M.AMBIENT X Medi ambient 

22 Privacitat del client 

L’empresa disposa d’una política formal de protecció de la privacitat i/o d’un sistema de gestió de les informacions 

2 22A SOCIAL X Resp. sobre producte 

privades del client/consumidor o usuari? 

L’empresa té una política que li permet al consumidor, client o usuari la inclusió, alteració i exclusió de les seves dades 

2 22B SOCIAL X Resp. sobre producte 

del banc d’informació de l’empresa? 

3 22C Percentatge de les dades de clients cobertes per procediments de protecció de dades SOCIAL X Resp. sobre producte 

Nombre total de reclamacions degudament fonamentades en relació amb el respecte a la privacitat i la fuita de dades 

4 22D PR8 SOCIAL X Resp. sobre producte 

personals dels clients 


SUBIMPACTE 

Treballadors 

Clients 

Accionistes 

Proveïdors 

Medi ambient 

Comunitat 


Competidors 

IMPACTE 

CODI 

GRI 


FASE 1 

FASE 2 

FASE 3 

FASE 4 

Núm. 

SUBINDIC. 

INDICADOR 

23 Responsabilitat comunicativa del producte 

L’empresa ha realitzat en els últims dos anys alguna comunicació que hagi estat objecte de reclamació per part de 

2 23A SOCIAL X X X Resp. sobre producte 

clients, usuaris, proveïdors o competidors? Quina/es? 

L’empresa disposa de procediments i programes de compliment de les lleis, estàndards i codis voluntaris, relacionats 

3 23B PR6 SOCIAL X Resp. sobre producte 

amb les comunicacions de màrqueting (inclosa la publicitat, la promoció i els patrocinis)? 

Enumeració i identificació d’exemples en què no s’hagin complert les regulacions relatives a les comunicacions de 

3 23C PR7 SOCIAL X Resp. sobre producte 

màrqueting, incloses la publicitat, la promoció i els patrocinis 

Tipus d’informació sobre els productes i els serveis requerits pels procediments en vigor i la normativa, i percentatge de 

4 23D PR3 SOCIAL X Resp. sobre producte 

productes i serveis lligats a aquests requeriments informatius 

Nombre total d’incompliments de la regulació i dels codis voluntaris relatius a la informació i a l’etiquetatge dels 

4 23E PR4 SOCIAL X Resp. sobre producte 

productes i serveis, distribuïts d’acord amb el resultat del tipus dels incidents esmentats 

24 Representació sindical o col·lectiva 

Percentatge de treballadors de l’empresa que estan afiliats a algun sindicat, que estan representats per sindicats 

2 24A LA4 SOCIAL X Pràctiques laborals 

independents o que estan coberts per convenis col·lectius 

Nombre i percentatge de conflictes laborals que s’han resolt dins la pròpia empresa (negociació empresa-representants 

2 24B SOCIAL X Pràctiques laborals 

sindicals) 

Nombre i percentatge de conflictes laborals que s’han resolt per via extrajudicial (Tribunal Laboral de Catalunya o 

2 24C SOCIAL X Pràctiques laborals 

mediació administrativa) 

2 24D Nombre i percentatge de conflictes laborals que s’han resolt per la via judicial SOCIAL X Pràctiques laborals 

L’empresa posa a disposició informacions bàsiques sobre drets i deures de la categoria com el pacte salarial, les 


contribucions sindicals, etc.? 

L’empresa dóna informacions que afecten els treballadors en un temps hàbil perquè els sindicats i els treballadors es 

3 24F LA5 SOCIAL X Pràctiques laborals 

posicionin? Quin és, amb dies, aquest període mínim de preavís? 

3 24G Nombre de temes de salut i seguretat coberts amb acords formals amb sindicats LA9 SOCIAL X Pràctiques laborals 

3 24H Nombre i tipus d’incidents de violació de la llibertat d’associació i negociació col·lectiva SOCIAL X Pràctiques laborals 

El comitè directiu es reuneix periòdicament amb el sindicats o els col·lectius per escoltar suggeriments i negociar 

3 24I SOCIAL X Pràctiques laborals 

reivindicacions? Cada quant? 

Activitats de l’empresa en què el dret a la llibertat d’associació i d’acollir-se a convenis col·lectius puguin córrer riscos 

4 24J HR5 SOCIAL X Drets humans 

importants, i mesures adoptades per protegir aquests drets 

25 Representació formal dels treballadors en la gestió 

L’empresa disposa de programes per estimular i reconèixer els suggeriments dels treballadors per a la millora dels 


processos interns, específicament pel que fa a l’organització del treball a la feina? 

L’empresa disposa de polítiques i mecanismes formals per escoltar, avaluar i acompanyar postures, preocupacions, 

2 25B SOCIAL X Pràctiques laborals 

suggeriments i crítiques dels treballadors amb l’objectiu d’agregar nous aprenentatges i coneixements? 

L’empresa preveu i promou la participació de representants dels treballadors en comitès de gestió o en les decisions 

3 25C estratègiques? L’empresa proporciona la formació necessària perquè puguin entendre-ho, analitzar-ho i participar en la 


formulació d’aquests processos? 

Disposicions sobre la representació formal dels treballadors en la presa de decisions o la gestió, inclòs el govern 

3 25D SOCIAL X Pràctiques laborals 

corporatiu 


SUBIMPACTE 

Treballadors 

Clients 

Accionistes 

Proveïdors 

Medi ambient 

Comunitat 


Competidors 

IMPACTE 

CODI 

GRI 


FASE 1 

FASE 2 

FASE 3 

FASE 4 

Núm. 

SUBINDIC. 

INDICADOR 

26 Reciclatge 

2 26A Materials utilitzats per pes o volum EN1 M.AMBIENT X Materials 

2 26B Percentatge dels materials utilitzats que són reciclats (en pes o volum) EN2 M.AMBIENT X Materials 

2 26C Percentatge i volum total d’aigua reciclada i reutilitzada (en m 3 

) EN10 M.AMBIENT X Aigua 

L’empresa disposa de sistemes per monitorar i controlar amb objectius específics l’augment de l’eficiència energètica? 

3 26G M.AMBIENT X Medi ambient 

Quins? 

3 26D Percentatge de la facturació bruta destinada a programes d’incentivació al reciclatge o adequació per al reciclatge M.AMBIENT X Medi ambient 

3 26E L’empresa desenvolupa periòdicament campanyes internes d’educació per al reciclatge de materials? M.AMBIENT X Medi ambient 

3 26F L’empresa desenvolupa periòdicament campanyes internes d’educació per al consum responsable? M.AMBIENT X Medi ambient 

27 Bones pràctiques amb proveïdors locals 

2 27A Percentatge de despeses amb proveïdors locals sobre el total de les despeses de l’empresa EC6 ECONÒMIC X Impacte econ. indirecte 

3 27B L’empresa disposa de polítiques i pràctiques de foment de la contractació de serveis amb proveïdors locals? Quines són? EC6 ECONÒMIC X Impacte econ. indirecte 

28 Política de salut i seguretat en el treball 

3 28A L’empresa disposa d’un pla per a la prevenció de riscos psicosocials? SOCIAL X Pràctiques laborals 

3 28B Nombre i tipus d’incompliments legals sobre la salut i la seguretat SOCIAL X Pràctiques laborals 

Percentatge del total de treballadors que està representat en comitès de salut i seguretat conjunts de direcció-empleats, 

4 28C LA6 SOCIAL X Pràctiques laborals 

establerts per ajudar a controlar i a assessorar sobre programes de salut i seguretat a la feina 

29 Selecció, avaluació i associació amb proveïdors 

3 29A Percentatge del negoci (volum de facturació) relacionat amb activitats o realitzat amb socis de comerç just SOCIAL X X X Drets humans 

L’empresa verifica l’adequació de l’actuació dels proveïdors als seus valors i principis? Com ho fa, per mitjà de quins 

3 29B SOCIAL X X X Drets humans 

mecanismes? 

L’empresa coneix amb profunditat l’origen de les matèries primeres, els productes utilitzats en la seva producció o en les 

3 29C SOCIAL X X X Drets humans 

operacions diàries? I té la garantia que en aquest origen es respecten els drets humans? I el medi ambient? 

L’empresa té i aplica polítiques de compra en què privilegia proveïdors amb certificació ambiental (p. ex.: SA8000, ISO 

3 29D 14001) i/o que disposen de productes ecoetiquetats o de comerç just (etiqueta ecològica de la Unió Europea, distintiu 

SOCIAL X X X Drets humans 

de garantia de qualitat ambiental, FLO, etc.)? 

3 29E L’empresa ofereix als proveïdors formació, cursos, conferències o reunions sobre pràctiques de RSE? SOCIAL X X X Drets humans 

30 Impacte per màrqueting social 

3 30A Percentatge de vendes del total de l’empresa (en volum/valor) que provenen de productes/serveis de màrqueting social ECONÒMIC X Impacte econ. indirecte 

3 30B Enumeració dels impactes socials positius i negatius dels productes o serveis que comercialitza l’empresa ECONÒMIC X Impacte econ. indirecte 

L’empresa realitza estudis per identificar, prèviament a la comercialització dels productes o serveis, els possibles 

3 30C ECONÒMIC X Impacte econ. indirecte 

impactes socials? Quins ha realitzat? 


SUBIMPACTE 

Treballadors 

Clients 

Accionistes 

Proveïdors 

Medi ambient 

Comunitat 


Competidors 

IMPACTE 

CODI 

GRI 


FASE 1 

FASE 2 

FASE 3 

FASE 4 

Núm. 

SUBINDIC. 

INDICADOR 

31 Sistema de gestió mediambiental 

L’empresa disposa d’iniciatives per gestionar i minimitzar els impactes mediambientals que generen els productes i 

3 31A EN26 M.AMBIENT X Productes i serveis 

serveis? Quin és l’abast de la reducció d’aquest impacte? 

3 31B Quin és el grau d’integració dels impactes mediambientals en les decisions directives/de gestió diàries? M.AMBIENT X 

L’empresa disposa de programes de gestió de residus amb la participació del client per a la recol·lecció de materials 

3 31C M.AMBIENT X X 

tòxics o reciclatge postconsum? 

L’empresa posa a disposició dels consumidors i clients informacions detallades sobre els danys ambientals que resulten 

3 31D M.AMBIENT X X 

de l’ús i de la destinació final dels productes? Els en facilita el reciclatge? 

Inversió total i percentatge de la facturació bruta destinada a programes i projectes de protecció i millora ambiental (per 

3 31E EN30 M.AMBIENT X Medi ambient 

tipus) 

3 31F Quantitat i tipologia d’incidents, multes o sancions en matèria mediambiental EN28 M.AMBIENT X Acompliment normatiu 

3 31G L’empresa disposa de mecanismes de mesura de l’impacte mediambiental sobre la cadena de subministrament? M.AMBIENT X X 

3 31H Impactes ambientals significatius del transport utilitzat amb finalitats logístiques EN29 M.AMBIENT X X Transport 

L’empresa disposa d’una política i sistema de monitoratge amb l’objectiu d’augmentar la qualitat ambiental de la 

3 31I M.AMBIENT X 

logística i la gestió de la flota (tant per a vehicles de la companyia com dels col·laboradors contractats)? 

Iniciatives per proporcionar productes i serveis eficients en el consum d’energia o basats en energies renovables, i les 

4 31J EN6 M.AMBIENT X Energia 

reduccions en el consum d’energia que resulten d’aquestes iniciatives 

32 Gestió d’impactes a la comunitat 

L’empresa disposa de programes, pràctiques i indicadors per avaluar i gestionar els impactes de les seves operacions en 

3 32A les comunitats on desenvolupa l’activitat (incloses l’entrada, l’operació i la sortida de l’empresa)? Quins són el seu abast SO1 SOCIAL X Societat 

i efectivitat? 

3 32B L’empresa participa activament en la discussió de problemes comunitaris que genera la seva activitat? SOCIAL X Societat 

3 32C L’empresa realitza un estudi de les necessitats locals abans de dissenyar els projectes a la comunitat? SOCIAL X Societat 

33 Premis i distincions per actuacions responsables 

3 33A Nombre, nom i any de les distincions rebudes en relació amb l’actuació social, ambiental i ètica SOCIAL X Societat 

3 33B Reconeixements rebuts de la comunitat en relació amb les contribucions a organitzacions locals i benèfiques SOCIAL X Societat 

34 Inversions i serveis que proporcionen un benefici públic 

Descripció, desenvolupament i impacte de les inversions en infraestructura i serveis suportats per l’empresa que 

3 34A EC8 ECONÒMIC X X Impacte econ. indirecte 

proporcionen un benefici públic 

Import de la inversió o les inversions en infraestructura i serveis amb benefici públic i percentatge que suposa sobre el 

3 34B ECONÒMIC X X Societat 

total de la facturació de l’empresa 

L’empresa té i aplica pràctiques de compra i d’inversions per perfeccionar el desenvolupament socioeconòmic de la 

3 34C ECONÒMIC X X Societat 

comunitat en què és present? 

En cas que l’empresa disposi d’un pla de pensions per als treballadors, quins són els criteris d’inversió sostenibles dins 

3 34D ECONÒMIC X X Societat 

el mandat de gestió? 

4 34E Entesa i descripció dels impactes econòmics indirectes significatius, inclòs el seu l’abast EC9 ECONÒMIC X X Impacte econ. indirecte 

35 Assetjament i abús 

L’empresa disposa de normes i processos per combatre situacions d’assetjament sexual o moral que siguin divulgades i 

3 35A SOCIAL X Drets humans 

degudament emparades per l’estructura formal i neutral de denunciar i esbrinar els fets? 


SUBIMPACTE 

Treballadors 

Clients 

Accionistes 

Proveïdors 

Medi ambient 

Comunitat 


Competidors 

IMPACTE 

CODI 

GRI 


FASE 1 

FASE 2 

FASE 3 

FASE 4 

Núm. 

SUBINDIC. 

INDICADOR 

36 Emissions de gasos 

3 36A Emissions totals, directes i indirectes, de gasos d’efecte d’hivernacle (en volum/pes) EN16 M.AMBIENT X Residus i emissions 

3 36B Emissions de substàncies que esgoten/destrueixen la capa d’ozó (en pes/volum) EN19 M.AMBIENT X Residus i emissions 

3 36C L’empresa disposa d’iniciatives i sistemes de monitoratge amb objectius específics per a la reducció d’emissions de CO2 i 

EN18 M.AMBIENT X Residus i emissions 

altres gasos d’efecte d’hivernacle? 

3 36D Nivell d’inversió destinada a la prevenció de la pol·lució o a assolir el nivell 0 d’emissió de gasos M.AMBIENT X Residus i emissions 

4 36E Altres emissions indirectes de gasos d’efecte d’hivernacle, en pes EN17 M.AMBIENT X Residus i emissions 

4 36F NO, SO i altres emissions significatives a l’aire per tipus i pes EN20 M.AMBIENT X Residus i emissions 

37 Emissions d’efluents 

3 37A Vessaments totals (m 3 

) d’aigües residuals, segons la naturalesa i la destinació EN21 M.AMBIENT X Residus i emissions 

4 37B Nombre total i volum dels vessaments accidentals més significatius EN23 M.AMBIENT X Residus i emissions 

Identificació, dimensions, estat de protecció i valor de la biodiversitat dels recursos hídrics i dels hàbitats relacionats, 

4 37C EN25 M.AMBIENT X Residus i emissions 

afectats significativament per vessaments d’aigua i per aigües d’escolament de l’organització informadora 

38 Relacions amb els poders polítics i de lobby 

Posició en les polítiques públiques i vies de participació en el desenvolupament i activitats de lobbying realitzades per 

3 38A SO5 SOCIAL X Societat 

l’empresa 

En els últims cinc anys, l’empresa ha estat citada negativament per la premsa per contribuir al finançament d’una 

3 38B SOCIAL X Societat 

campanya política? 

4 38C Valor total de les aportacions financeres i en espècie a partits polítics o a institucions relacionades, per països SO6 SOCIAL X Societat 

4 38D Percentatge i nombre total d’unitats de negoci analitzades respecte dels riscos relacionats amb la corrupció SO2 SOCIAL X Societat 

4 38E Mesures preses com a resposta a incidents de corrupció SO4 SOCIAL X Societat 

Nombre total d’accions per causes relacionades amb pràctiques monopolístiques i contra la lliure competència, i els seus 

4 38F SO7 SOCIAL X Societat 

resultats 

Valor monetari de les sancions i multes significatives i nombre total de sancions no monetàries derivades de 

4 38G SO8 SOCIAL X Societat 

l’incompliment de les lleis i les regulacions 

39 Ajuts del govern 

3 39A L’empresa rep ajudes financeres per part d’organismes públics? Import o valor de l’ajuda EC4 ECONÒMIC X Impacte econ. directe 

40 Biodiversitat 

Descripció de terrenys adjacents o ubicats dins d’espais naturals protegits o d’àrees d’elevada biodiversitat no protegida. 

4 40A Indiqueu-ne la localització i les dimensions dels terrenys en propietat, arrendats o que són gestionats d’alt valor en EN11 M.AMBIENT X Biodiversitat 

biodiversitat en zones alienes a les àrees protegides 

Descripció dels impactes més significatius en la biodiversitat en espais naturals protegits o en àrees d’elevada 

4 40B biodiversitat no protegides, derivats de les activitats, els productes i serveis en àrees protegides i en àrees d’alt valor en EN12 M.AMBIENT X Biodiversitat 

biodiversitat en zones alienes a les àrees protegides 

4 40C Hàbitats protegits o restaurats EN13 M.AMBIENT X Biodiversitat 

4 40D Estratègies i accions implantades i planificades per a la gestió d’impactes sobre la biodiversitat EN14 M.AMBIENT X Biodiversitat 

Nombre d’espècies, desglossades d’acord amb el perill d’extinció, incloses a la Llista vermella de la IUCN i en llistes 

4 40E nacionals, els hàbitats de les quals es troben en àrees afectades per les operacions segons el grau d’amenaça de EN15 M.AMBIENT X Biodiversitat 

l’espècie 


EC1 

EC2 

EC3 

EC4 

EC5 

EC6 

EC7 

EC8 

EC9 

Annex 2: Quadre associatiu entre el model RScat i la GRI 

Valor econòmic directe generat i distribuït, 

incloent-hi ingressos, costos d’explotació, 

retribució a empleats, donacions i altres 

inversions a la comunitat, beneficis no distribuïts 

i pagaments a proveïdors de capital 

i a governs 

Conseqüències financeres i altres riscos i 

oportunitats per a les activitats de l’organització 

a causa del canvi climàtic 

Cobertura de les obligacions de l’organització 

a causa de programes de beneficis 

socials 

Ajudes financeres significatives rebudes de 

governs 

Rang de les relacions entre el salari inicial 

estàndard i el salari mínim local en llocs on 

es desenvolupin operacions significatives 

Política, pràctiques i proporció de despesa 

corresponent a proveïdors locals en llocs on 

es desenvolupin operacions significatives 

Procediments per a la contractació local i 

proporció d’alts directius procedents de la 

comunitat local en llocs on es desenvolupin 

operacions significatives 

Desenvolupament i impacte de les inversions 

en infraestructures i els serveis prestats, 

principalment per al benefici públic 

mitjançant compromisos comercials, probons 

o en espècie 

Entesa i descripció dels impactes econòmics 

indirectes significatius, incloent-ne 

l’abast 

44 Annex 2: Quadre associatiu entre el model RScat i la GRI 

DIMENSIÓ ECONÒMICA 

Acompliment econòmic 

6A 

6B 

6F 

6G 

6H 

6I 

11C 

6J 

11O 

39A 

Presència al mercat 

11A 

27A 

27B 

8J 

Impactes econòmics indirectes 

34A 

34E 

Facturació anual bruta de l’últim exercici 

Costos d’explotació de l’últim exercici 

Pagaments a governs, impostos 

Donacions i altres inversions comunitàries 

Beneficis no distribuïts 

Pagaments a proveïdors de capital 

Percentatge de les despeses salarials en 

relació amb la facturació de l’empresa després 

d’impostos 

Conseqüències financeres i altres riscos i 

oportunitats per a les activitats de l’organització 

a causa del canvi climàtic 

Cobertura de les obligacions de l’organització 

degudes a programes de beneficis 

socials 

L’empresa rep ajudes financeres per part 

d’organismes públics? Import o valor de l’ajuda 

Salari mínim de l’empresa dividit pel salari 

mínim interprofessional local on es desenvolupen 

operacions significatives de l’últim any 

Percentatge de despeses amb proveïdors 

locals sobre el total de les despeses de 

l’empresa 

L’empresa disposa de polítiques i pràctiques 

de foment de la contractació de serveis amb 

proveïdors locals? Quines són? 

Polítiques i procediments per a la contractació 

local 

Descripció, desenvolupament i impacte de 

les inversions en infraestructura i serveis 

suportats per l’empresa que proporcionen un 

benefici públic 

Entesa i descripció dels impactes econòmics 

indirectes significatius, inclòs el seu abast

EN1 

EN2 

EN3 

EN4 

EN5 

EN6 

EN7 

EN8 

EN9 

EN10 

EN11 

EN12 

EN13 

EN14 

EN15 

DIMENSIÓ AMBIENTAL 

Materials 

Materials utilitzats, per pes o volum 

26A 

Percentatge dels materials utilitzats que 

són valoritzats 

26B 

Energia 

Consum directe d’energia desglossat per 

fonts primàries. 

16A 

Consum indirecte d’energia desglossat per 

fonts primàries 

16H 

Estalvi d’energia atesa la conservació i les 

millores d’eficiència 

16F 

Iniciatives per proporcionar productes i serveis 

eficients en el consum d’energia o 

basats en energies renovables, i les reduccions 

en el consum d’energia que resulten 

d’aquestes iniciatives 

31J 

Iniciatives per reduir el consum indirecte 

d’energia i les reduccions assolides amb 

aquestes iniciatives 

16I 

Captació total d’aigua per fonts 

Aigua 

16C 

Fonts d’aigua que s’han vist afectades significativament 

per la captació d’aigua 

16J 

Percentatge i volum total d’aigua reciclada i 

reutilitzada 

26C 

Biodiversitat 

Descripció de terrenys adjacents o situats 

dins d’espais naturals protegits o d’àrees 

d’alta biodiversitat no protegides. Indiqueune 

la localització i la mida de terrenys en 

propietat, arrendats o que són gestionats 

d’alt valor en biodiversitat en zones alienes 

a les àrees protegides 

40A 

Descripció dels impactes més significatius 

en la biodiversitat en espais naturals protegits 

o en àrees d’alta biodiversitat no protegides, 

derivats de les activitats, dels productes 

i dels serveis en àrees protegides i en 

àrees d’alt valor en biodiversitat en zones 

alienes a les àrees protegides 

Hàbitats protegits o restaurats 

Estratègies i accions implantades i planificades 

per a la gestió d’impactes sobre la biodiversitat 

Nombre d’espècies, desglossades segons el 

perill d’extinció, incloses a la Llista Vermella 

de la IUCN i en llistats nacionals, els hàbitats 

de les quals es trobin en àrees afectades 

per les operacions segons el grau d’amenaça 

de l’espècie 

40B 

40C 

40D 

40E 

Materials utilitzats per pes o volum 

Percentatge dels materials utilitzats que són 

reciclats (en pes o volum) 

Consum total directe d’energia desglossat 

per fonts primàries (kW/h) 

Consum indirecte d’energia desglossat per 

fonts primàries 

Estalvi total d’energia gràcies a la conservació 

i a les millores d’eficiència 

Iniciatives per proporcionar productes i serveis 

eficients en el consum d’energia o 

basats en energies renovables, i les reduccions 

en el consum d’energia que resulten 

d’aquestes iniciatives 

Iniciatives per reduir el consum indirecte 

d’energia i les reduccions aconseguides amb 

les iniciatives esmentades 

Consum total d’aigua en l’últim exercici (m3) 

Fonts d’aigua que s’han vist afectades negativament 

per la captació d’aigua 

Percentatge i volum total d’aigua reciclada i 

reutilitzada (en m3) 

Descripció de terrenys adjacents o ubicats 

dins d’espais naturals protegits o d’àrees d’elevada 

biodiversitat no protegida. Indiqueune 

la localització i les dimensions dels 

terrenys en propietat, arrendats o que són 

gestionats d’alt valor en biodiversitat en 

zones alienes a les àrees protegides 

Descripció dels impactes més significatius 

en la biodiversitat en espais naturals protegits 

o en àrees d’elevada biodiversitat no protegides, 

derivats de les activitats, dels productes 

i dels serveis en àrees protegides i en 

àrees d’alt valor en biodiversitat en zones 

alienes a les àrees protegides 

Hàbitats protegits o restaurats 

Estratègies i accions implantades i planificades 

per a la gestió d’impactes sobre la biodiversitat 

Nombre d’espècies, desglossades d’acord 

amb el perill d’extinció, incloses a la Llista 

Vermella de la IUCN i en llistes nacionals, 

els hàbitats dels quals es troben en àrees 

afectades per les operacions segons el grau 

d’amenaça de l’espècie 

Annex 2: Quadre associatiu entre el model RScat i la GRI 45

EN16 

EN17 

EN18 

EN19 

EN20 

EN21 

EN22 

EN23 

EN24 

EN25 

EN26 

EN27 

Emissions totals, directes i indirectes, de gasos d’efecte 

d’hivernacle, en pes 

Altres emissions indirectes de gasos d’efecte d’hivernacle, 

en pes 

Iniciatives per reduir les emissions de gasos d’efecte 

d’hivernacle i les reduccions aconseguides 

Emissions de substàncies destructores de la capa 

d’ozó, en pes 

NO, SO i altres emissions significatives a l’aire per 

tipus i pes 

Vessament total d’aigües residuals, segons la naturalesa 

i la destinació 

Pes total de residus gestionats, segons el tipus i el 

mètode de tractament 

Nombre total i volum dels vessaments accidentals 

més significatius 

Pes dels residus transportats, importats, exportats o 

tractats que es consideren perillosos segons la classificació 

del Conveni de Basilea, annexos I, II, III i 

VIII, i percentatge de residus transportats internacionalment 

Identificació, mida, estat de protecció i valor de la 

biodiversitat dels recursos hídrics i dels hàbitats 

relacionats, afectats significativament per vessaments 

d’aigua i agües d’escolament de l’organització 

informadora 

Iniciatives per mitigar els impactes ambientals 

dels productes i serveis, i el grau de 

reducció d’aquest impacte 

Percentatge de productes venuts i els materials 

d’embalatge que són recuperats al final 

de la vida útil, per categories de productes 


36A 

36E 

36C 

36B 

36F 

37A 

20A 

37B 

20D 

37C 

31A 

18A 

Emissions totals, directes i indirectes, de gasos d’efecte 

d’hivernacle (en volum/pes) 

Altres emissions indirectes de gasos d’efecte d’hivernacle, 

en pes 

L’empresa disposa d’iniciatives i sistemes de monitoratge 

amb objectius específics per a la reducció 

d’emissions de CO2 i altres gasos d’efecte d’hivernacle? 

Emissions de substàncies que esgoten/destrueixen 

la capa d’ozó (en pes/volum) 

NO, SO i altres emissions significatives a l’aire per 

tipus i pes 

Vessaments totals (m3) d’aigües residuals, segons 

la naturalesa i el destí 

Quantitat total de residus per tipus, destinació i 

mètode de tractament (en pes i volum) 

Nombre total i volum dels vessaments accidentals 

més significatius 

Pes dels residus transportats, importats, exportats o 

tractats que es consideren perillosos segons la classificació 

del Conveni de Basilea, annexos I, II, III i 

VIII, i percentatge de residus transportats internacionalment 

Identificació, mida, estat de protecció i valor de la 

biodiversitat dels recursos hídrics i dels hàbitats 

relacionats, afectats significativament per vessaments 

d’aigua i d’aigües d’escolament de l’organització 

informadora 

L’empresa disposa d’iniciatives per gestionar 

i minimitzar els impactes mediambientals 

que generen els productes i serveis? Quin és 

l’abast de la reducció d’aquest impacte? 

Percentatge de productes venuts que l’empresa 

reclama al final de la seva vida útil 

EN28 Cost de les multes significatives i nombre 31F Quantitat i tipologia d’incidents, multes o 

de sancions no monetàries per incompli- 

sancions en matèria mediambiental 

ment de la normativa ambiental 

EN29 Impactes ambientals significatius del trans- 31H Impactes ambientals significatius del transport 

de productes i altres béns utilitzats per 

port utilitzat amb finalitats logístiques 

a les activitats de l’organització, com també 

del transport de personal 

Desglossament per tipus del total de despeses 

i d’inversions ambientals 

Emissions, vessaments i residus 

Productes i serveis 

Acompliment normatiu 

Transport 

Medi ambient general 

EN30 31E Inversió total i percentatge de la facturació 

bruta destinada a programes i projectes de 

protecció i millora ambiental (per tipus)

LA1 

LA2 

LA3 

LA4 

LA5 

LA6 

LA7 

LA8 

LA9 

DIMENSIÓ SOCIAL 

PRÀCTIQUES LABORALS I ÈTICA DEL TREBALL 

Pràctiques laborals i ètica del treball: treball 

Desglossament del col·lectiu de treballadors 

per tipus de feina, per contracte i per regió. 

Nombre total d’empleats i rotació mitjana, 

desglossats per grup d’edat, sexe i regió 

Desglossament del col·lectiu de treballadors 

per tipus de feina, per contracte i per regió 

Nombre total d’empleats i rotació mitjana, 

desglossats per grup d’edat, sexe i regió 

Percentatge d’empleats coberts per un conveni 

col·lectiu 

Període(s) mínim(s) de preavís i pràctiques 

de consultoria i negociació amb els empleats 

i/o els seus representants, en relació 

amb els canvis operacionals 

Percentatge del total de treballadors que està 

representat en comitès de salut i seguretat 

conjunts de direcció-empleats, establerts per 

ajudar a controlar i a assessorar sobre programes 

de salut i seguretat al treball 

Taxes d’absentisme, malalties professionals, 

dies perduts i nombre de víctimes mortals 

relacionades amb el treball per regió. 

Programes d’educació, formació, assessorament, 

prevenció i control de riscos que s’apliquen 

als treballadors, a les famílies o als 

membres de la comunitat en relació amb 

malalties greus 

Percentatge del total de treballadors que està 

representat en comitès de salut i seguretat 

conjunts de direcció-empleats, establerts per 

ajudar a controlar i a assessorar sobre programes 

de salut i seguretat al treball 

Taxes d’absentisme, malalties professionals, 

dies perduts i nombre de víctimes mortals 

relacionades amb el treball per regió 

8A 

8E 

8G 

12B 

11D 

24A 

24F 

Percentatge de cada modalitat contractual 

dins de l’empresa sobre el total de treballadors 

Percentatge de treballadors per gènere i grup 

d’edat de les diferents categories professionals 

de la plantilla 

Percentatge de treballadors per localització, 

regió o població on viuen 

Nombre total de baixes de treballadors desglossat 

per grup d’edat i gènere 

Quins són els beneficis socials oferts als treballadors 

amb jornada completa (tiquets de 

restaurant, transport, beneficis mèdics, ajudes 

a l’educació dels fills, guarderies, etc.)? 

Cal especificar-ho per gènere i categoria professional 

Pràctiques laborals i ètica del treball: relacions empresa / treballador 

Percentatge de treballadors de l’empresa que 

estan afiliats a algun sindicat, que estan 

representats per sindicats independents o 

que estan coberts per convenis col·lectius 

L’empresa dóna informacions que afecten els 

treballadors en un temps hàbil perquè els 

sindicats i els treballadors es posicionin? 

Quin és, amb dies, aquest període mínim de 

preavís? 

Pràctiques laborals i ètica del treball: salut i seguretat en el treball 

28C 

4A 

4B 

4C 

9D 

24G 

Percentatge del total de treballadors que 

està representat en comitès de salut i seguretat 

conjunts de direcció-empleats, establerts 

per ajudar a controlar i a assessorar 

sobre programes de salut i seguretat a la 

feina 

Nombre total d’hores perdudes l’últim any 

Taxa d’absentisme, mitjana d’hores perdudes 

per treballador 

Tipologia o causes de l’absentisme 

Nombre i percentatge de treballadors sobre 

el total de la plantilla que participen en cursos 

de formació relacionats amb la salut, la 

seguretat i la prevenció de riscos laborals a 

la feina 

Nombre de temes de salut i seguretat 

coberts amb acords formals amb sindicats 


LA10 

LA11 

LA12 

LA13 

LA14 

HR1 

HR2 

HR3 

Pràctiques laborals i ètica del treball: formació i educació 

Mitjana d’hores anuals de formació per empleat, 

desglossades per categoria de treballador 

Programes de gestió d’habilitats i de formació continuada 

que fomenten l’ocupabilitat dels treballadors 

i que els donen suport en la gestió final de les 

carreres professionals 

Mitjana d’hores anuals de formació per empleat, 

desglossades per categoria de treballador 

Percentatge i nombre total d’acords d’inversió 

significatius que incloguin clàusules de 

drets humans o que hagin estat objecte d’anàlisi 

en matèria de drets humans 

Percentatge dels distribuïdors i contractistes 

principals que han estat objecte d’anàlisi 

en matèria de drets humans, i mesures 

adoptades consegüentment 

Total d’hores de formació dels empleats 

sobre polítiques i procediments relacionats 

amb els aspectes dels drets humans rellevants 

per a les seves activitats, incloent-hi 

el percentatge d’empleats formats. 


9B 

9C 

9F 

1A 

10G 

10F 

9H 

Mitjana d’hores de formació anuals per treballador 

(desglossada per gènere i grup d’edat de les diferents 

categories professionals de la plantilla) 

L’empresa disposa i/o promou un pla de formació 

continuada per als treballadors de les diferents 

categories professionals? 

L’empresa ofereix ajudes i/o beques d’estudi per a 

cursos no relacionats amb la feina però amb 

impacte positiu en l’ocupabilitat dels treballadors i 

que els doni suport en la gestió final de les carreres 

professionals? 

Percentatge dels treballadors que reben revisions 

salarials d’acord amb el grau de desenvolupament 

professional 

Pràctiques laborals i ètica del treball: diversitat i igualtat d’oportunitats 

Composició dels òrgans de govern corporatiu i plantilla, 

desglossat per sexe, grup d’edat, pertinència a 

minories i altres indicadors de diversitat 

Composició dels òrgans de govern corporatiu i plantilla, 

desglossat per sexe, grup d’edat, pertinència a 

minories i altres indicadors de diversitat 

Percentatge de treballadors que pertanyen a grups 

d’exclusió (p. ex. discapacitats) 

Perfil de la plantilla dels departaments superiors de 

gestió i govern corporatiu (desglossat per gènere, 

grup d’edat, regió o població on viuen) 

Relació entre el salari base dels homes respecte de 

les dones, desglossat per categoria professional 

professional 

Percentatge i nombre total d’acords d’inversió 

significatius que incloguin clàusules de drets 

humans o que hagin estat objecte d’anàlisi en 

matèria de drets humans 

Percentatge i nombre total dels principals distribuïdors 

i clients que han passat per una 

observació de drets humans. Exemples que 

demostrin que l’empresa té en consideració els 

impactes en els drets humans a l’hora de prendre 

decisions sobre els procediments, les inversions 

o l’elecció de proveïdors o contractistes 

Formació dels empleats sobre procediments i 

pràctiques relatives als drets humans i sobre 

polítiques importants per al desenvolupament 

de les operacions de l’empresa. Cal especificar 

la tipologia de la formació, el nombre de treballadors 

formats i el total d’hores de formació. 

Drets humans: no-discriminació 

HR4 Nombre total d’incidents de discriminació i 

mesures adoptades 

14C Nombre i tipus d’incidents de discriminació 

Drets humans: llibertat d’associació i convenis col·lectius 

8F 

8I 

11N 

DRETS HUMANS 

Drets humans: pràctiques d’inversió i proveïment 

HR5 Activitats de la companyia en què el dret a 24J 

Activitats de l’empresa en què el dret a la lli- 

la llibertat d’associació i d’acollir-se a conbertat 

d’associació i d’acollir-se a convenis 

venis col·lectius puguin córrer riscos impor- 

col·lectius puguin córrer riscos importants, i 

tants, i mesures adoptades per donar suport 

mesures adoptades per protegir aquests drets 

a aquests drets

HR6 Activitats identificades que comporten un risc 10L Activitats identificades que comporten un risc 

potencial d’incidents d’explotació infantil, i mesures 

potencial d’incidents d’explotació infantil i mesures 

adoptades per contribuir a la seva eliminació 

adoptades per contribuir a eliminar-los (explotació 

infantil) 

HR8 

HR9 

SO1 Naturalesa, abast i efectivitat de programes 32A L’empresa disposa de programes, pràctiques i 

i pràctiques per avaluar i gestionar els 

indicadors per avaluar i gestionar els impactes 

impactes de les operacions a les comuni- 

de les seves operacions en les comunitats on 

tats, incloent-hi l’entrada, l’operació i la 

desenvolupa l’activitat (incloses l’entrada, l’o- 

sortida de l’empresa 

peració i la sortida de l’empresa)? Quin n’és 

l’abast i l’efectivitat? 

SO2 

SO3 

SO4 

SO5 

SO6 

Percentatge del personal de seguretat que ha estat 

format en les polítiques o procediments de l’organització 

en aspectes de drets humans rellevants per a 

les activitats 

Nombre total d’incidents relacionats amb violacions 

de drets dels indígenes i mesures adoptades 

Percentatge i nombre total d’unitats de 

negoci analitzades respecte dels riscos relacionats 

amb la corrupció 

Percentatge de treballadors formats en les 

polítiques i els procediments anticorrupció 

de l’organització. 

Mesures preses com a resposta dels incidents 

de corrupció 

Drets humans: explotació infantil 

9M 

10N 

Drets humans: pràctiques d’inversió i proveïment 

Posició en les polítiques públiques i participació 

en el seu desenvolupament i en les 

activitats de lobbying 

Valor total de les aportacions financeres i en 

espècie a partits polítics o a institucions 

relacionades, per països 

Drets humans: treball forçat 

HR7 Operacions identificades com de risc significatiu de 10M Operacions identificades com de risc significatiu de 

ser l’origen d’episodis de treball forçat o no consen- 

ser origen d’episodis de treball forçat o no consentit, 

i les mesures adoptades per contribuir a la seva 

tit, i les mesures adoptades per contribuir a la seva 

eliminació 

eliminació (treball forçat) 

Drets humans: pràctiques de seguretat 

SOCIETAT 

Societat: corrupció 

38D 

9J 

38E 

Societat: política pública 

38A 

38C 

Percentatge de treballadors que han estat formats 

en les polítiques o procediments de l'organització 

en aspectes de drets humans rellevants per a les 

activitats. Cal especificar quins són treballadors de 

seguretat 

Nombre total d’incidents relacionats amb violacions 

de drets dels indígenes i mesures adoptades 

Percentatge i nombre total d’unitats de negoci 

analitzades respecte dels riscos relacionats 

amb la corrupció. 

Nombre i percentatge de treballadors, sobre 

el total de la plantilla, que han rebut formació 

en relació amb els procediments i les 

pràctiques sobre prevenció de la corrupció i 

anàlisi del risc, com també d’altres temes 

relacionats amb la corrupció importants per 

al desenvolupament de les operacions de 

l’empresa. Cal especificar la tipologia de la 

formació i el total d’hores de formació 

Mesures preses com a resposta a incidents 

de corrupció 

Posició en les polítiques públiques i vies de 

participació en el desenvolupament i activitats 

de lobbying realitzades per l’empresa 

Valor total de les aportacions financeres i en 

espècie a partits polítics o a institucions 

relacionades, per països 


SO7 Nombre total d’accions per causes relacionades 38F Nombre total d’accions per causes relacionades 

amb pràctiques monopolístiques i contra la lliure 

amb pràctiques monopolístiques i contra la lliure 

competència, i els seus resultats 

competència, i els seus resultats 

PR1 

PR2 

PR6 

PR7 

Fases del cicle de vida dels productes i serveis 

en què s’avaluen, per si escau millorarlos, 

els impactes en la salut i la seguretat 

dels clients, i percentatge de categories de 

productes i serveis significatius subjectes a 

aquests procediments d’avaluació 

Nombre total d’incidents derivats de l’incompliment 

de la regulació legal o dels 

codis voluntaris relatius als impactes dels 

productes i serveis a la salut i la seguretat 

durant el cicle de vida, distribuïts segons el 

tipus de resultats d’aquests incidents 

Programes de compliment de les lleis o 

adhesió a estàndards i codis voluntaris, 

esmentats en comunicacions de màrqueting, 

incloses la publicitat, altres activitats promocionals 

i els patrocinis 

Nombre total d’incidents fruit de l’incompliment 

de les regulacions relatives a les 

comunicacions de màrqueting, incloses la 

publicitat, la promoció i el patrocini, distribuïts 

d’acord amb el tipus de resultat d’aquests 

incidents 


Societat: comportament de competència deslleial 

Societat: acompliment normatiu 

SO8 Valor monetari de sancions i multes significatives i 38G Valor monetari de les sancions i multes significati- 

nombre total de sancions no monetàries derivades 

ves i nombre total de sancions no monetàries deri- 

de l’incompliment de les lleis i les regulacions 

vades de l’incompliment de les lleis i les regulacions 

PR3 

PR4 

PR5 

RESPONSABILITAT SOBRE PRODUCTES 

Responsabilitat sobre productes: salut i seguretat del client 

Tipus d’informació sobre els productes i els 

serveis que són necessaris per als procediments 

en vigor i la normativa, i percentatge 

de productes i serveis subjectes a aquests 

requeriments informatius 

Nombre total d’incompliments de la regulació 

i dels codis voluntaris relatius a la informació 

i l’etiquetatge dels productes i serveis, 

distribuïts segons el tipus de resultat 

d’aquests incidents 

Pràctiques respecte de la satisfacció del 

client, incloent-hi els resultats dels estudis 

de satisfacció del client 

3A 

3B 

23B 

23C 

Procediments introduïts al cicle de vida del 

producte / servei per millorar-ne l’impacte en la 

salut i la seguretat dels clients 

Enumeració i identificació de les incidències 

derivades de l’incompliment de les normes 

relacionades amb els impactes dels 

productes/serveis en la salut i la seguretat 

durant el cicle de vida 

Responsabilitat sobre productes: etiquetatge de productes i serveis 

Responsabilitat sobre productes: comunicacions de màrqueting 

23D 

23E 

5B 

5H 

Tipus d’informació sobre els productes i els serveis 

requerits pels procediments en vigor i la 

normativa, i percentatge de productes i serveis 

lligats a aquests requeriments informatius 

Nombre total d’incompliments de la regulació i 

dels codis voluntaris relatius a la informació i a 

l’etiquetatge dels productes i serveis, distribuïts 

d’acord amb el resultat del tipus dels incidents 

esmentats 

L’empresa mesura el grau de satisfacció del 

client? Com el mesura? (enquestes, estudis de 

satisfacció) 

Nombre d’enquestes de satisfacció realitzades 

a clients/consumidors l’últim any i puntuació 

mitjana obtinguda 

L’empresa disposa de procediments i programes 

de compliment de les lleis, estàndards i 

codis voluntaris, relacionats amb les comunicacions 

de màrqueting (inclosa la publicitat, 

la promoció i els patrocinis)? 

Enumeració i identificació d’exemples en 

què no s’hagin complert les regulacions relatives 

a les comunicacions de màrqueting, 

incloses la publicitat, la promoció i els patrocinis

Responsabilitat sobre productes: privacitat del client 

PR8 Nombre total de reclamacions degudament fona- 22D Nombre total de reclamacions degudament fonamentades 

en relació amb el respecte a la privacitat i mentades en relació amb el respecte a la privacitat 

a la fuita de dades personals dels clients 

i la fuita de dades personals dels clients 

Responsabilitat sobre producte: acompliment normatiu 

PR9 Cost de les multes significatives fruit de l’in- 3E 

Cost de les multes significatives fruit de l’incompliment 

de la normativa en relació amb 

compliment de la normativa en relació amb 

el subministrament i l’ús de productes i ser- 

el subministrament i l’ús de productes i serveis 

de l’organització 

veis de l’organització 


52 Annex 3: Glossari de termes 

Annex 3: Glossari de termes 

Molts conceptes associats a la sostenibilitat i la RSE són termes difusos que engloben diversos enfocaments 

i aproximacions. Per tant, abans de treballar directament amb la guia és important tenir clar a 

què ens referim concretament quan parlem de cada concepte: 

RSE: 

Accountability: 

Stakeholder: 

Medi ambient: 

Drets humans: 

Treballadors: 

Sector públic: 

Comunitat: 

Clients: 

Indicador 0: 

Indicador específic: 

GRI: 

9 

RSE és la sigla de responsabilitat social de l’empresa. Aquest terme, que 

sovint també s’anomena RSC (responsabilitat social corporativa), es refereix 

a com valoren les empreses els impactes socials, mediambientals i 

econòmics que tenen sobre els stakeholders, i com integren aquesta 

valoració en les operacions. 

És un terme que es refereix a com les empreses informen i rendeixen 

comptes de les seves activitats en l’àmbit de la RSE als stakeholders. 

Stakeholder és qualsevol grup que afecta o és afectat per l’empresa. No 

obstant això, per stakeholder ens referim a grup en sentit ampli, com per 

exemple clients, proveïdors o treballadors. Queda clar que la majoria 

d’empreses té diferents impactes o relacions amb organitzacions dins 

d’un mateix grup, però que dins del grup hi haurà molts punts en comú 

que en permeten una determinada generalització. 

Encara que el medi ambient no és un stakeholder segons la definició 

anterior, entenem el medi ambient com a stakeholder perquè és un 

àmbit que té una entitat pròpia i hi ha un consens elevat a escala nacional 

i internacional sobre quins en són els aspectes clau, cosa que no 

passa amb d’altres conceptes. 

Es refereix als drets de la Declaració Universal dels Drets Humans aprovada 

per les Nacions Unides i signada per la majoria de països del món. 

No es refereix solament a empleats de l’empresa fixos o a temps parcial, 

sinó a tots els treballadors que fan feina de forma directa o indirecta per 

a l’empresa. 

Ens referim a organismes públics com ara ajuntaments, diputacions o 

ministeris, però també a òrgans reguladors del sector de l’activitat 

empresarial, encara que siguin privats, com per exemple la CNMV. 

És l’entorn immediat de l’empresa. Ara bé, això no vol dir únicament o 

necessàriament entorn en termes de proximitat geogràfica, sinó que 

també es refereix a proximitat d’activitat. 

Els clients directes i els usuaris finals del producte o servei. 

Es refereix a un indicador conceptual global. És a dir, no es tracta tant 

d’un indicador, sinó més aviat d’un concepte que l’empresa ha de valorar 

i gestionar des d’un punt de vista de la RSE. 

Els indicadors específics que s’estableixen per mesurar i gestionar els 

indicadors 0. Els indicadors poden ser tant qualitatius com quantitatius, 

i tant d’output com de procés. Finalment, l’únic objectiu de cada indicador 

és mesurar el millor possible una part de cada indicador 0 de 

manera que permeti que l’empresa pugui gestionar la RSE. 

GRI és la sigla de Global Reporting Initiative 9 . Es tracta d’una ONG internacional 

que proposa directrius per a l’elaboració de memòries de RSE.

El portal web RScat 

Annex 4: Aplicació en línia del model d’indicadors 

El portal web recull el treball conjunt elaborat pels vuit socis del projecte durant els 

darrers anys i ofereix un conjunt de publicacions, d’informes i d’eines d’utilitat per a les pimes que vulguin 

incorporar elements de responsabilitat social dins de l’estructura de la seva empresa. 

El portal 

El portal, a més de l’aplicació amb el model d’indicadors, inclou altres apartats destacats, com ara: 

- Aprenent RSE: amb documents i recursos didàctics. 

- Un cercador de recursos sobre RSE. 

- Una proposta d’exercici d’autodiagnòstic en RSE per a pimes. 

- Llista i exemples de bones pràctiques d’empreses. 

El model d’indicadors: aplicació en línia 

El portal web s’ha creat amb l’objectiu de permetre incorporar la RSE en la gestió ordinària de l’empresa 

i fer-ne una avaluació al llarg del temps. Una de les eines més importants que ofereix és una aplicació que 

permet a l’empresa sistematitzar la recollida de dades a través d’un model estructurat, però alhora ofereix 

la possibilitat d’extreure’n la informació introduïda. 

Per utilitzar l’aplicació cal accedir a la part privada 

del portal, que requereix registrar-s’hi 

com a usuari. En donar-se d’alta, l’usuari rebrà 

un nom d’usuari i una clau d’accés que li permetrà 

entrar a l’àrea privada. 

Annex 4: Aplicació en línia del model d’indicadors 53

Dins de la part privada, el primer pas serà introduir la informació descriptiva de l’empresa al perfil per tal 

de poder treballar posteriorment amb l’aplicació. Per començar a introduir les dades al model (respostes 

als indicadors), cal accedir a l’apartat “model d’indicadors” i crear un full d’indicadors per a l’any en què 

vulguem treballar. Podem crear tants fulls d’indicadors com ens interessi, per exemple un per a cadascun 

dels anys dels quals tinguem informació. 

Per introduir la informació un cop ja hem creat un full nou, només cal prémer el botó Editar i accedirem 

a la pantalla de l’aplicació: 

L’aplicació en línia del model d’indicadors RScat 

54 Annex 4: Aplicació en línia del model d’indicadors

Dins de l’aplicació, sempre visualitzarem els tres apartats següents: 

1) Criteris de selecció dels indicadors / filtres aplicats 

2) Llista d’indicadors / subindicadors 

3) Formulari d’entrada de dades 

2 Llista 

d’indicadors 

1 Selecció 

3 Formulari 

d’indicadors 

d’entrada 

de dades 

El menú superior ens indica amb quina selecció d’indicadors estarem treballant (per defecte, l’aplicació 

selecciona els indicadors de la fase 1, considerada la versió més simplificada del model per a empreses 

que s’hi inicien). Al menú de l’esquerra apareix la llista completa d’indicadors, tot indicant-ne l’estat de 

cadascun amb diferents icones de color (verd per indicar els indicadors completats, gris pels no aplicables 

o sense resposta i vermell per als pendents). 

Quan seleccionem un subindicador del menú esquerre, ens apareixerà el formulari específic d’introducció 

de dades per aquest indicador. Per cada indicador es poden demanar una variable o més, que poden ser: 

- Dades numèriques 

- Text 

- Tics (opció múltiple o respostes Sí/No) 

- Càlcul de fórmules: a més de les dades que l’empresa completa directament, en alguns subindicadors 

- s’afegeixen d’altres variables que es calculen automàticament a partir de la informació introduïda. 

- Variables repetides: hi ha dades concretes que apareixen en diferents indicadors. L’aplicació relaciona 

- la informació existent i un cop introduïda la dada ja es mostrarà el valor en tots els formularis següents 

- en què es torni a treballar amb aquestes dades. 

- Comentaris: en tots els indicadors apareix un camp obert al final del formulari en què es pot especifi- 

- car més informació sobre les dades introduïdes, incloure comentaris qualitatius addicionals o qualse- 

- vol altre text associat a aquest subindicador. 

Un cop completada tota la informació d’un indicador, només cal actualitzar les dades i la informació quedarà 

registrada al perfil d’usuari, i calcularà les fórmules amb les dades introduïdes i indicarà el nou estat 

de l’indicador segons s’hagi especificat. (Nota: és important recordar marcar l’estat de l’indicador que 

apareix a l’inici del formulari per assenyalar quins s’han completat i quins no són aplicables, ja que us 

orientarà a través del menú de l’esquerra segons els colors). 

En el mateix portal podeu consultar el manual complet amb més informació sobre l’aplicació en línia i 

el seu ús. 

Annex 4: Aplicació en línia del model d’indicadors 55

Per a què em pot servir aquesta aplicació? Què m’ofereix? 

L’aplicació en línia, a més de recollir les dades per realitzar el seguiment de la RSE, us permetrà extreure 

informes amb les vostres dades, com també fer-ne un informe comparatiu amb la resta d’empreses del sector, 

o bé adaptar-ne el contingut al model d'indicadors emprat per la GRI. Alhora, us ofereix la possibilitat 

d’elaborar un informe base que podeu adaptar per elaborar una memòria de sostenibilitat a la vostra empresa. 

56 Annex 4: Aplicació en línia del model d’indicadors

Índex de figures 

Annex 5: Índex de taules i figures 

Figura 1. Components del model de la RSE a les pimes....................................................................10 

Figura 2. Diagrama descriptiu del model de la RSE a les pimes.........................................................11 

Figura 3. Les tres fases d’aplicació del model...................................................................................14 

Figura 4. Resum del model d’indicadors RScat.................................................................................15 

Índex de taules 

Taula 1. Reflexió prèvia sobre els stakeholders i l’empresa...............................................................12 

Taula 2. Anàlisi de la gestió i objectius de la RSE a l’empresa.........................................................12 

Taula 3. Cas hipotètic: respostes de tres empreses als mateixos indicadors.......................................16 

Taula 4. Taula d’indicadors 0: treballadors......................................................................................17 

Taula 5. Exemples d’indicadors: treballadors...................................................................................18 

Taula 6. Taula d’indicadors 0: proveïdors........................................................................................19 

Taula 7. Exemples d’indicadors: proveïdors.....................................................................................20 

Taula 8. Taula d’indicadors 0: clients.............................................................................................20 

Taula 9. Exemples d’indicadors: clients..........................................................................................21 

Taula 10. Taula d’indicadors 0: sector públic....................................................................................22 

Taula 11. Exemples d’indicadors: sector públic.................................................................................23 

Taula 12. Taula d’indicadors 0: comunitat........................................................................................23 

Taula 13. Exemples d’indicadors: comunitat.....................................................................................24 

Taula 14. Taula d’indicadors 0: competidors.....................................................................................25 

Taula 15. Exemples d’indicadors: competidors..................................................................................25 

Taula 16. Taula d’indicadors 0: accionistes.......................................................................................26 

Taula 17. Exemples d’indicadors: accionistes....................................................................................26 

Taula 18. Taula d’indicadors 0: medi ambient...................................................................................27 

Taula 19. Exemples d’indicadors: medi ambient...............................................................................28 

Annex 5: - Índex de taules i figures 57

Aquesta publicació ha estat elaborada per la Xarxa per a la responsabilitat social a les 

pimes (RScat), formada pels membres següents: 

Aquest projecte ha comptat amb el finançament de: 

Generalitat de Catalunya: 

Departament d’Economia i Finances 

Departament de Treball 

Departament de Medi Ambient i Habitatge 

ACC1Ó 

Diputació de Barcelona

Aquesta publicació ha estat elaborada per la Xarxa per a la responsabilitat social a les pimes 

(RScat), formada pels membres següents: 

Aquest projecte ha comptat amb el finançament de: 

Generalitat de Catalunya: 

Departament d’Economia i Finances 

Departament de Treball 

Departament de Medi Ambient i Habitatge 

ACC1Ó 

Diputació de Barcelona

Manual d'ús - Esade

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?