Copia de Caminant FINAL - Parroquia Alboraya

CAMINANT
REFLEXIÓ
María a l’evangeli de Marc
Reflexió en torn a Mc 6,1-6a
Amb fe i alegria acollim estos dies a la
nostra Mare que ve amb motiu de la restauració
de la ja quatre vegades centenària imatge de
sant Cristòfol. Vos propose des d’estes línies del
Caminant, i seguint en la lectura de l’Evangeli
segons sant Marc que veiem ja al número 0 de
esta revista, fer una ullada al paper de Maria als
evangelis. En concret anem a centrar-se en el
fragment de Mc 6,1-6a. Que és de veres, no
resulta un dels passatges sobre Maria més
significatius, però que farem servir per
contemplar a Maria com la primera que segueix
a Jesús.
El primer que podem dir és que resulta
estranya la quantitat de vegades que trobem a
Maria, a la Mare de Déu, als evangelis, resulta
especialment significatiu als nostres temps en
que sovint pareix que tot es mesure per la
fama, la popularitat o inclús pels minuts de
televisió. Hem de dir que els evangelistes no
fan justícia, en este sentit, al paper tant
important de Maria junt a Jesús i després de la
Pasqua junt a les primeres comunitats
cristianes. Per això haurem d’estar alerta a
fragments bíblics, com este de Marc, que en
moltes ocasions ens aporta prou més del que
una primera llegida ens pot fer pensar. En
concret el fragment al que es referim diu el
següent:
« D’allà, Jesús se'n va anar al seu
poble, i els seus deixebles el seguiren. El
dissabte es posà a ensenyar a la sinagoga.
Molts, en sentir-lo, se n'estranyaven i deien:
“D'on li ve, tot això? Qué es aqueixa saviesa
que ha rebut? I aqueixos miracles obrats per les
seues mans? ¿No es el fuster, el fill de Maria, el
germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó?
I les seues germanes, ¿no viuen ací entre
nosaltres?”
I no eren capaces d'acceptar-lo. Jesús
els digué: “Un profeta només es menyspreat al
seu poble, entre els seus parents i a sa casa.”
4
I no pogué fer allí cap miracle; tan sols
va curar uns quants malalts, imposant-los les
mans. I el sorprenia que no tingueren fe.»
El primer que anem a fer sobre este
text és comparar-lo amb altres de pareguts dels
altres evangelis, així tenim que a l’evangeli
segons sant Mateu trobem un text paral·lel molt
semblant a Mt 13, 53-58, n’hi ha algunes
matisacions nosaltres es fixarem només en el
següent: «¿No és el fill del fuster? Sa mare, ¿no
és aquella que es diu Maria? Els seus germans,
¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? I les
seues germanes, ¿no viuen totes entre
nosaltres?[...]»
L'evangelista sant Lluc, en paral·lel a
este text ens ofereix en Llc 4,16-30, una versió
prou més elaborada, amb alguns afegits. Cal
assenyalar també el canvi de lloc, de fet Lluc ha
situat este passatge al començament del seu
evangeli, (és el passatge amb el que obri la vida
pública de Jesús). Ha afegit, per exemple, la
lectura d'Isaïes, lectura incompleta (per cert) i
afig també la interpretació que Jesús dóna,
d'esta manera assenyala l'admiració, la sorpresa
que provoca en els seus paisans, així com altres
dites de Jesús i noves paraules de Jesús, que
justifiquen el rebuig final i la ira dels seus
paisans. És un relat, per tant, més elaborat,
però des del nostre interés cal detindre's en el
fet que no menciona ni a la mare de Jesús ni als
seus germans.
Al quart evangeli, (tot i no formar part
de la tradició sinòptica) arreplega dos passatges
de Jesús interessants, el primer: Jesús en
Galilea Jn 4,43-45, un text que guarda relació
amb el de Marc, atés que assenyala que el
mateix Jesús havia afirmat que: «un profeta no
rep cap honor al seu poble» tot i que ací és ben
rebut pels seus. I en segon lloc a Jn 6,42:
trobem «Aquest; ¿no és Jesús, el fill de Josep?
Nosaltres coneixem son pare i sa mare [...]» on
ací sí, el fet de conèixer l'entorn de Jesús, causa
admiració entre els que li escolten.