Febrer - Març (2.957 Kb) - L'Ametlla de Mar

?
Febrer-març 2008 | pàg. 22
Entrevista
Joan Martí
Autor material de l’obra Braços i Rems
Quatre Cantons
Joan Martí (Palamós, 1953) és un escultor d’arrels absolutament caleres.
Encara que ja era conegut per ser l’autor de la figura que commemora
el centenari del nostre municipi, en aquests dies ha tornat a adquirir un
cert protagonisme a la vida de La Cala per ser l’autor material de l’obra
Braços i Rems que ja dóna la benvinguda als visitants des del centre de
la nova rotonda que hi ha a l’entrada a la població.
- Com va sorgir la idea de crear
Braços i Rems?
- L’escultura Braços i Rems és un
projecte del consistori. Joan Rebull
i Enric Estruch em van proposar
donar forma a unes ratlles que ja
havia pintades perquè s’havia presentat
el projecte a la Diputació.
A partir d’aquí ens van reunir i em van
donar llibertat per crear l’escultura al
meu aire encara que, quedava clar,
era un projecte definit prèviament
i hi havia d’haver a l’escultura dues
mans i dos rems. Podem dir que és
una obra marcada, el que diem un
encàrrec.
- Va ser fàcil adaptar-se a una
idea prèviament establerta?
- En principi el problema que hi havia
era visual. A mi no m’encaixava
que la peanya fos horitzontal i la resta
de l’obra fou vertical. El que vaig fer,
doncs, va ser afegir la part abstracta
que hi ha a l’obra, és a dir, ficar
les onades que hi ha al mig,
baix, que representen la
mar. Vaig jugar amb
l’abstracció per trencar
l’horitzontal.
Però després
em vaig trobar
amb
un altre
p r o -
ble-
ma. No sabia com encaixar-ho tot
plegat. Només ho podia fer amb
una espècie de metamorfosi: les
mans surtint de la mar, els colls de
mar agafen la mar allà on estan els
braços i, després, que les mans no
agafessin els rems com seria el més
lògic sinó que agafessin el tronc i,
d’aquest, que és un cilindre, sortissin
els braços. Es tractava de fer una jugada
que quedés bé a la vista.
-Què s’estima més: treballar per
encàrrec o per una inspiració sobtada?
-Hi ha moltes teories. Cada persona
és un món. Quan treballes per
encàrrec saps que has de fer el que
et diuen encara que tens llibertat per
jugar amb aquest tema. La creació
pròpia es diferent. És un altre món.
Les muses existeixen però, com deia
Picasso, sempre has d’estar amb el
pinzell a la mà perquè, si passen, que
no ho facin de llarg. Més aviat, crec
en el treball del dia a dia. Vaig estar
un temps que no em vaig dedicar
a l’escultura i quan ho vaig tornar a
agafar, em va costar. Perds el ritme.
Has de reciclar el cap. I sobretot tornar
a exercitar el tacte. Saber tocar,
que és bàsic encara que és el cap el
que dirigeix tot plegat.
-La primera cosa que li va encarregar
aquest Ajuntament va ser
la figura que commemorava el
centenari de la vila...
-Sí. Va ser Vicenç Boquera, regidor
de Cultura llavors, que, per al centenari
de La Cala, ens va proposar fer
alguna cosa a Miquel del Roig i a mi.
Per la meva banda, els hi vaig fer una
escultura menuda en una col·lecció
limitada que es pogués regalar. Mi-
quel del Roig va fer una cançó.
-Es poden trobar punts en comú
entre les dues obres...
-Aquella era una figura de mig cos
amb un home que aguantava dos
rems. El treball no era el mateix perquè
aquella era de fusta i pintada.
Braços i Rems és de bronze i cada
material es treballa de forma diferent.
-Quan va trigar en fer l’obra
Braços i Rems?
-Cinc mesos. I la vaig fer en tres parts.
Les dues primeres parts vaig poder
encaixar-les a la nau on treballava
però la última part no perquè la nau fa
8 metres i l’escultura en fa 10 i no vaig
poder veure-la muntada fins que no
va anar a la fundició on sí que hi cabia.
Val a dir que l’escultura està feta
en bronze perquè no pot ser d’una
altra manera quan es treballa amb
peces que han de ser exposades a
l’exterior.
-Durant el procés de creació, s’hi
dedica en exclusiva?
-El que més m’agrada és tenir diferents
coses per fer alhora, no només
treballar en una perquè, així, quan et
canses d’un treball, pots anar alternant-lo
amb un altre. D’aquesta manera
prens distància i, quan hi tornes,
veus les coses de manera diferent,
més objectives, amb més llum. Te
n’oblides. Quan feia Braços i Rems,
feia altres coses també perquè no
m’agrada “emborratxar-me” d’una
sola obra i no veure res més.
-Se sent satisfet del resultat?
-Sí. Estic molt satisfet. I cada vegada
que la miro quan passo per l’entrada
del poble, més. Sobretot tenint en