M - Fundació Uriach 1838

clíniques urologiques de París regericades
per especialistes eminenls, com Guyon i
Albarran.
El servei de les malalties de la pell, segons
una referencia del (Diario de Barcelonan
del 9 d'abril de 1893, estava regentat per
Joan Cabot (segons Dannn: Josep Cabot i
Rovira).
El servei de malalties de I'oida estava des-
vinculat de les del nas i de la gola; en el primer
local estava a carrec de Joan Mañé,
i, a partir de la inauguració de I'Hospital
definitiu, en el 1893. el regenta Botey.
La descripció del servei de Cirurgia mereix
una atenció especial. Fou el més rellevant
de 1'Hospilal i gracies a Cardenal assolí
una categoria científica inquestionable.
Salvador Cardenal Fernández va neixer a
Valencia I'any 1852. El seu pare era en-
ginyer de camins i es trasllada a Barcelo-
na quan Cardenal tenia dos anys. Es Ilicen-
cia per la Facultat de Medicina de Barce-
lona. Fou preparador anatbmic d'aques-
ta darrera per oposició, metge de la Casa
de Caritat de la Diputació Provincial de
Barcelona i metge de I'empresa textil
.Hermanos Girona..
1)r. Salvador Carden2
Quan es funda inospilal el 1879, és a dir,
en el primer local, Cardenal fou I'encarre-
gat del servei de Cirurgia. Poc temps des-
pres, amb trenta anys, el nomenaren Direc-
tor Adjunt de 1'Hospital i quan s'inaugurh
el nou edifici ja n'era el Director. Tanma-
teix era molt jove en el moment d'ocupar
aquest carrec pero no ens ha d'estranyar si
considerem la seva labor. tot aportant no-
ves tecniques i experiencies recollides de
les seves visites als hospitals estrangers.
El 1879, ja havia visilat per primera ve-
gada Billroth a Viena i va copsar I'efichcia
de I'aplicació de la ~l'eoría de Lislerx en la
Cirurgia, acceptada principalment en les
contrades nordiques: convertida en dogma
a Anglaterra i Alemanya; discutida, enca-
ra. i poc acceptada a Franca. En el nostre
país era prhcticament desconeguda, fins i
tot en els centres universitaris; a la cate-
dra de Patología Quirúrgica, el titular de la
qual era el polifacetic i prestigiós Giné i
Partagas, i altres catedrhtics de Quirúr-
gica, com Wenceslau Picas i Joaquim Gil i
Borés, encara practicaven la Cirurgia tra-
dicional, denomihada Patologia externa,
ja que estava limitada a I'extirpació de tu-
mors externs, abcessos, etc. Mai no abor-
daven el risc d'intervenir les cavitats, de-
gut a la mortalitat segura, produida per