M - Fundació Uriach 1838

CONFLICTE LABORAL
L'ingrés dels metges als serveis hospitala-
ris mai no estigué reglamentat per cap le-
gislació. Es feia un conveni, generalment
verbal, entre el cap de servei i I'aspirant.
Com a única compensació tenien la d'ad-
quirir coneixements, impossible d'assolir
en la practica individual, la convivencia
amb altres companys interessats pels ma-
teixos temes, la practica tecnologica en les
especialitats que donaven prestigi i que es
feia constar en les anotacions de cartes,
receptes, targetes de visita i lambé en les
plaques de les porteries on hi tenien esta-
blerta la consulta privada.
Desconeixem les normes que es seguien pel
nomenament dels metges ajudants de ser-
vei en els primers cinquanta anys. L'Hos-
pital era privat, i. per tant, mai subjecte a
cap norma legislativa oficial. Pero, des que
nosaltres ho recordem, tal sols s'atorgava
nomenament al cap de servei i algun met-
ge segon. Aquest exercia com a primer aju-
dant i suplia al cap eventualment, quan les
circumstancies ho requerien. Els altres
ajudants i col.laboradors eren admesos pel
cap de servei, qui ho posava en coneixe-
ment del Director. En algun cas esporadic
i excepcional, es uomenava metge de ser-
vei firmat pel President del Patronat.
En la decada dels anys 50, i amb motiu de
la implanlació, a escala nacional, de la Se-
guretat Social i els seus centres assisten-
cials, la col.1ectivitat medica comenca a
viure una etapa d'inquietud, preveient el
futur professional que inevitablement re-
percutiria en I'estabilitat de I'Hospital, car
els metges portaven moltes hores del seu
temps sense remuneració ni reconeixe-
ment per part de la institució. Aquesta in-
quietud ana en augment, principalment en
els metges joves, i arnb més motiu quan
s'establi de cobrar els honoraris mkdics
als malalts hospitalitzats. La reclamació
dels metges auxiliars fou constant i pro-
gressiva en la decada dels seixanta, sem-
pre amb la negativa per part de la Direcció.
Aixo provoca una tacita protesta quan
s'inaugura el nou edifici de la Policlínica:
cap dels metges col.laboradors d'entre tots
els serveis no assistí a I'acte inaugural.
Durante els cinc anys que duraren les obres
dels blocs de quirofans i d'Hospitalització.
les reclarnacions anaven en augment: final-
ment es prengueren positures de reivindi-
cació nomenant un lletras laboralista com
a assessor i interlocutor entre els recla-
mants i la Direcció del Centre.
Aquesta situació provoca ineludiblement
la reglamentació interior de I'HospiSal. Es
portaren a terme alguns reglaments apro-
vals pel Patronat: pero. aquestes mesures,
tendien a imposar un concepte funcional,
amb un criteri unilateral. Contrariament,
inaugurar-se el bloc d'hospitalització i po-
sar-lo en marxa, proporciona subtanciosos
ingressos als serveis. Enfront d'aquesta
situació la reclamació laboral fou tan in-
tensa que es decidi convocar una vaga de
metges. la qual en última instancia es des-
convoca, ja que la Direcció accepta la fir-
ma d'alguns contractes.
El criteri de la Direcció era que el Patronat
solament reconeixia com a metges del Cen-
tre els caps de servei, aquells que en el seu
dia foren nomenats per a ocupar aquest
carrec, deixanl els metges que col.labora-
ven en cadascun dels serveis totalment de-
penents del cap de servei. TambF: preci-
saren d'un assessorament jurídic. car ells
eren els responsables dels carrecs fiscals
davant de I'administració. ja que en aquel1
moment es produla una profunda renova-
ció d'aquests aspectes laborals.
En 1979, el Patronat autoritza la signatu-
ra d'uns contractes de lloguer respecte de
les instal.lacions de la Policlínica als caps
de servei i a la vegada també autoritza la
firma de contractes civils als col.labora-
dors que ho desitgessin. La Direcció, per al-
tra banda, es veia obligada a firmar con-
tractes laborals als metges que ho sol.lici-
tessin.