M - Fundació Uriach 1838

També fou deixeble predilecte de Cardenal
Josep M.a Güerri. nata Tarragona, de pare
aragones i mare catalana. Deixa els estu-
dis de la Facultad de Medicina de Barce-
lona per dedicar-se a la pintura; tenia una
gran vocacib i molta habilitat per a les arts
plastiques. Durant molts anys freqüenta
els ambients bohemis propis de I'epOca,
fins que s'adonh del poc rendiient econb-
mic de I'art. Deixh la pintura per empren-
dre novament els seus estudis a la FacuI-
tat de Medicina. Després ingressa a 1'Hos-
pital i es va guanyar, mOlt aviat, la con-
fianca del mestre; fou I'aiudant predilec-
te, que demostrh una gran habilitat en el
quirbfan. Morí als 53 anys víctima d'un
cangor pectorisr.
L'EVOLUCI~
MEDICO-CIENT~FICA
DE L'HOSPITAL
Ja hem dit abans que la lundació de I'Hos-
pital, coincidia amb I'evolucib tecnolbgica
de la historia de la humanitat. Dintre del
camp de la Medicina fou transcendental el
descobriment (per part del matrimoni Cu-
rie, i altres) de la radio-activitat i la seva
aplicació a la Medicina. A Barcelona, I'ús
dels Raigs X com a metode complementari
de I'exploracib clínica s'inicih amb els peo-
ners Comas i Prib. En 1903. I'Hospital sol-
licita I'ajut per a la instal.lacib dels apa-
rells, pero hagueren de passar alguns
anys, fins que el metode es feu imprescin-
dible per a la labor de I'Hospital. El 1919,
despres de moltes polemiques per a poder
solventar les despeses, es munta el servei
de Rontgendiagnostic, efectuant-se la pri-
mera radiografia el dia 27 d'octubre del
mateix any. El servei comptava amb un
aparell de Routgendiagnbstic i un depar-
tament adjunt per a revelar els aclixes* de
vidre emulsionat solament per una cara.
El revelat era molt lent, fragil i de poc con-
trast, la qual cosa dificultava la visib de la
imatge: és mes, aquest primer aparell no
disposava del mecanisme per a graduar la
profunditat, i el mateix radibleg la gradua-
va amb la mh posada sobre el focus. En
aquel1 moment, es desconeixien els efectes
secundaris de la radiacib, la qual produí
molles víctimes arreu. Foren els martirs
del progrés tecnologic, entre els quals es
compta el nostre Agustí Prió, cap de ser-
vei de I'Hospital, que morí el 1929, a con-
seqüencia de la disseminacib d'un epitelio-
ma radiodermític d'un dit de la ma. Comas
també fou víctima de les mateixes conse-
qüencies; el vhreig coneixer amb un brac
amputat, a 1'Hospital Clíuic, quan exercia
la seva professib a la Facultat de Medici-
na. Haig de retre un just homenatge a tots
aquells qui ens han precedit i que amb el
seu sacrifici han contribuit a fer possible
el progres de la tkcnica que ens ocupa i