Festa Major - La Fura

Informatiu de l’Alt i Baix Penedès
Germanor, 3 - Tel. 93 890 24 55 - Fax 93 817 16 25
08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS
E-correu: noticiari@lafura.cat
agenda@lafura.cat
exposicions@lafura.cat
bustia@lafura.cat
lafura@lafura.cat
llavordelletres@lafura.cat
pistes@lafura.cat
Exemplar gratuït
Edita: Penedès Edicions S.L. - NIF B58101536
Editor Delegat: Alfons Udina
Consell Editorial:
Marga Carceller, Francesc Murgadas, Joan Rovira,
Arnau Udina, Núria Udina, Alfons Udina i Jordi Valls.
Consell de Redacció:
Marga Carceller, Roser Ferrer, Meritxell Pérez,
Jaume Plans i Alfons Udina.
Seccions:
Francesc Murgadas (Dossier), Roser Ferrer
(Agenda); Jaume Plans i Meritxell Pérez (Noticiari
i Esports); Joan Casas i Ramon Campos (Cinema,
Televisió, Exposicions, Urgències).
Col·laboradors:
Ramon Arnabat, Josep Gol, Jordi Cuyàs i Antoni
Ribas.
Serveis:
Salvador Cantí, Santiago Mata, José Suárez i
Jaume Vàrias (Distribució).
Administració:
Natàlia Garcia (El lector anuncia); Diego Bautista i
Miguel Ángel González-Nuevo (Gestió comercial);
Lídia Recasens (Comptabilitat).
Publicitat:
NEXOS INICIATIVES I SERVEIS, S.A.
Carrer Germanor, 3 - Apartat de Correus 244
Telèfon 93 890 24 55 - Fax 93 817 16 25
08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS
E-correu: publicitat@agencianexos.com
Fotocomposició i muntatge:
PEDICSA (Penedès Edicions, S.L.)
Telèfon 93 890 24 55
Imprès a:
Indugraf Offset, S.A. - Telèfon 977 29 64 77
Dipòsit legal: B-16.850-82
Mitjana de difusió controlada per
DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA
25.374 exemplars setmanals
segons acta de control del 29/01/2011 per al període
gener-desembre 2010.
91.000 lectors
setmanals, segons el
BARÒMETRE DE LA COMUNICACIÓ
I LA CULTURA
3ª 81.000 onada 2011 lectors (juliol 2010 - juny 2011)
setmanals, segons el
Distribució BARÒMETRE gratuïta DE LA COMUNICACIÓ
als 203 forns de pa dels 41
municipis I LA CULTURA de l'Alt (any i 2008) el Baix Penedès: Albinyana, l'Arboç,
Avinyonet El setmanari del en Penedès, català més Banyeres llegit dels del Penedès, Bellvei,
la Països Bisbal Catalans del Penedès, Bonastre, les Cabanyes, Calafell,
Castellet i la Gornal, Castellví de la Marca, Cunit, Fontrubí,
Gelida, la Granada, la Joncosa del Montmell, Llorenç
del Penedès, Masllorenç, Mediona, Olèrdola, Olesa de
Bonesvalls, Pacs, el Pla del Penedès, Pontons, Puigdàlber,
Santa Fe del Penedès, Santa Margarida i els Monjos,
Santa Oliva, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Jaume dels
Domenys, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Martí Sarroca,
Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Sant
Sadurní d'Anoia, Subirats, Torrelavit, Torrelles de Foix,
el Vendrell, Vilafranca del Penedès i Vilobí del Penedès.
A Canyelles, Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú, de la
comarca del Garraf.
I a Cabrera d’Anoia i la Llacuna, de la comarca de l’Anoia.
Membre de:
E D I T O R I A L
DES DEL CAU
Paga tu, paga jo
Com el director d’un banc o una caixa qualsevol li hauria dit, quan bufaven
bons aires, al client que anés a comentar-li que estava en un mal moment –o
bo perquè tenia l’idea d’una nova inversió segura- i que no podia fer front
al pagament de l’hipoteca. Així va contestar la ministra Salgado a les Comunitats
Autònomes que van gosar demanar-li com tenien els pagaments que els
havien promès per eixugar els seus deutes. Dient-los que no hi havia cap problema.
Que aquells impagaments momentanis es podien afrontar amb un nou crèdit que
ampliaria l’anterior, però sense fer-los perdre el tracte preferent. Que seguirien sense
pagar manteniment de la tarja de crèdit, vaja. Potser fent bona aquella dita castellana
que diu que “el que va con un cojo, al mes cojea”, el govern ha adoptat, cada cop
més, estratègies de Botín amb els seus subordinats. Això sí, mentre aplaudeix que
Alemanya i França s’hagin posat d’acord en fer pagar als inversors i als bancs una
part del dèficit generat en els estats. Però, com que això sembla que és economia de
segon curs, Zapatero i companyia, que encara estan a primer, segueixen esperant el
manà per l’estat (ja es parla que Espanya quedaria al marge de l’operació de rescat de
Grècia) i deixen pels que vinguin al darrera el problema del deute autonòmic.
Aquestes autonomies, però, tampoc han après la lliçó. Si més no, la catalana.
Pel que sembla, ella encara està a preparatori. Perquè el que apunten el conseller
Mas-Collell i la vicepresidenta Ortega quan es reuneixen amb els Ajuntaments
que ja estan amb l’aigua a la coroneta, és que aquests han de reduir
despeses. I suggereixen el mancomunat de serveis com a recepta miracle. Ignorant
o fent veure que no s’adonen que això comporta, com l’ombra quan et poses al sol,
reduccions de personal. Però això ja no és tema seu. Ells, com a dirigents del país, el
que han de fer és predicar austeritat. Com cadascú arribi a aquest estat de perfecció
econòmica absoluta, és problema seu. Ah! I de deixar-los diners, res de res. Altres autonomies,
però, sembla que sí han aprés la lliçó. I amenacen al govern central en fer
el que molts clients de bancs i caixes intenten. Fer la dació dels bens als que havien
accedit gràcies al crèdit. Aquells clients pretenen eixugar el deute tornant la casa o el
pis. Les comunitats tornant aquelles competències que tan “generosament” els havia
transferit l’estat. Nosaltres no. Nosaltres no podem ni retornar aquesta ruïna que hem
decorat amb una erra de color. Les Rodalies. Ni tan sols amenaçar amb tornar-ho. No
fos cas que perillés la governabilitat d’Espanya. O són els futurs ministres catalans?
Perquè, si algú espera que el futur govern ens escolti en el tema del concert.
Una situació com aquesta, amb Ajuntaments obertament en fallida com el de
Moià, només es pot resoldre des de la solidaritat i la generositat. Perquè
si als nostres Ajuntaments hem de fer cas de les recomanacions màgiques
del banquer madrileny i del director de sucursal de Barcelona, apujant els
impostos i reduint els serveis, mal anirem. Sobretot perquè aquesta argumentació té
una resposta fàcil i immediata. Exigir-los a ells que es redueixin els serveis i s’apugin
els impostos. I així no anem enlloc. En el dossier d’aquesta setmana apuntem, mig
en broma mig seriosament, la possibilitat de mancomunar les Festes Majors. Perquè
ells no poden mancomunar, per exemple, el transport al Parlament mitjançant un
autobús? Perquè el reserven pel dia que els visiten els indignats? En el fons, per tant,
la cosa no és tan complicada. Es tracta de saber qui paga i què paga. Perquè, mentre
uns paguem i els altres gasten, ja se sap. Com diu la dita, “Paga tu, paga jo, quantes
te’n foteries”
LA FURA 5/25 AGOST 2011
5