Portfolio - Estudi Martí Franch | Arquitectura del Paisatge

EMF és un despatx multidisciplinar que treballa en el projecte, la construcció
i l’estudi de l’espai lliure urbà, periurbà i rural. S’estableix després d’un
període de formació i exercici professional a Barcelona, Amsterdam, Londres i
Berlin, en que es té l’oportunitat de contrastar diferents aproximacions al
paisatgisme, a la cultura de l’espai públic i l’ordenació de la ciutat i el
territori.
L’estudi treballa en projectes d’escala i temàtica diversa entorn de l’espai
lliure. En el disseny de l’espai públic de la ciutat: parcs, passeigs, places,
espais entorn d’equipaments i habitatges i jardins. En el projecte
d’acondicionament per a l’ús públic d’espais rurals i naturals: projectes
d’àrees de lleure, miradors, manuals d’elements de mobiliari i senyalització i
en la redacció de Plans d’Ús Públic. A escala major es treballa en el
tractament paisatgístic d’infraestructures, en la síntesis de visions per la
estructura del espai lliure de la ciutat, en l’estudi i la creació de xarxes de
lleure i en l’assessorament i la redacció de projectes urbanístics.
S’opera a partir d‘un equip compacte de paisatgistes, arquitectes i enginyers
tècnics agrícoles, que s’envolta d’altres professionals quan el projecte ho
requereix. És usual la col·laboració amb arquitectes tècnics, enginyers,
experts en dret urbanístic, en GIS, en medi ambient, en turisme i
desenvolupament local, en fauna, etc. D’ençà al seu establiment, l’estudi
participa tan en la redacció i supervisió directa de projectes, com en
l’assessorament tècnic a d’altres institucions o professionals.
EMF exerceix des de la pràctica del paisatgisme, amb coneixement de les
oportunitats i les limitacions que pressuposa treballar amb material viu, en
un medi dinàmic i per a un públic cada cop més divers. Endevinar les
tendències i projectar espais funcionals i dotats de valors, bellesa i identitat,
és una garantia per generar qualitat de vida i per a créixer més
sosteniblement com a societat.

EQUIP
Martí Franch Batllori · Barcelona 1971
Formació
1998 Llicenciat en Arquitecte del Paisatge per la University of Greenwich,
UK.
1993 Diplomat en Enginyeria Tècnica Agrícola especialitat Hortifruticultura i
Jardineria. UPC · ETSAB
Experiència professional
1999-11 Creació de EMF arquitectura del paisatge
2000-4 Conseller de paisatge de la Fundació Territori i Paisatge
1998-9 Coordinador de la I Biennal europea de Paisatge de Barcelona
1996-7 B&B Landscape & Urbanism, Amsterdam.
1995 Büro Kiefer, Berlin.
Ensenyament
Professor de projectes de paisatge a :
2011 RMIT Royal Melbourne Institute of Technology a Austràlia.
2001-11 MUP Màster Universitari en Paisatgisme (ETSAB).
2006-11 MAP Màster en arquitectura del paisatge de l’ETSAB
2010 École Nationale Superior du Paysage de Versailles. Curs intensiu.
2010 ECA Edinburgh College of Arts. Curs intensiu
2010 Amsterdam. Academie van Bouwkunst. Crític invitat.
2009 Hannover. Leibniz University. Curs intensiu
2002-11 UAB Universitat Autònoma de Barcelona.
Membre
Associació Espanyola de Paisatgistes AEP
Col·legiat al Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya.
Associació dels Professionals dels Espais Verds de Catalunya. APEVC
Conferències
2011 Melbourne. Urban Realilties symposium.
2011 Béziers. Domaine du Lézigno.
2011 Dublin « Open Public Competitons. Delivering Excellence in Public Realm»
2011 Perpignan. Paysages quotidiennes.
2010 Barcelona. Eines de pasiatge. COAMB
2006 Perpignan Atelier d’Urbanisme de Perpignan.
2005 Valencia. «El paisaje de los paisajes»
Revistes
Landscape Design Magazine (Xina), Detail (Alemanya), Paysage (Itàlia),
Casabella (Itàlia), Paisea (Espanya), Paisajismo (Espanya).
Webs
www.landezine.com, www.goooo.hk, www.plusmood.com
Llibres
Seleccionat pel llibre Landscape European Foundation 2012
Catàlegs de la Biennal Europea de Paisatge: 2000, 2002, 2006, 2009, 2010
Podcast
http://www.terragrams.com/Site/Terragrams/Entries/2011/7/2_Martí_Franch.
Premis i mencions
2011 Premi d’arquitectura de les comarques de Girona. Restauració del Club
Med
2010 Finalista Premis Rosa Barba Biennal Europea de Paisatge. Jardins de
Can Framis
2010 Finalista Premis Europeus de l’Espai Públic CCCB Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona. Jardí i Museu de Can Framis.

EQUIP
Daniela Fuentealba Fergadiotti
Arquitecte i Màster Arquitectura del Paisatge
Santiago de Chile 1979
Formació
2008 Màster en arquitectura del paisatge per la ETSAB
2003 Llicenciada en arquitectura per la Universitat de Chile
Experiència professional
2010-act. Estudi EMF, Girona.
2008-09 Treballa al despatx d’arquitectura de Jose Ignacio Castaño, Barcelona.
2008 Col·laboració amb el departament de projectes de Barcelona de Serveis
Municipals
2006-07 Treballa al despatx d’arquitectura i paisatge de Jordi Bellmunt i Xavier
Andreu arquitectes, Barcelona.
2003-05 Treballa al departament de projectes de Sociedad Concesionaria Costanera
Norte, Santiago de Chile
Exposicions i publicacions
2008 Participació en l’ Exposició de projectes acadèmics de les “Jornades de
Paisatge, Aigua i sostenibilitat” de la Expo Zaragoza.
2008 Publicació d’un projecte realitzat en el Màster de Paisatge en SCAPE Magazine.
N.2. “Coast & Tourism, new oportunities for old landscapes”
Anna Lopez Torrent
Arquitecte Tècnic
Anglès 1977
Formació
2009 Arquitecta Tècnica per la Universitat de Girona
2005 Tècnic Superior en desenvolupament de projectes d’edificació i obra civil
Experiència professional
2005-11 Estudi EMF
2007-11 UEC. Unió Empresaris de la Construcció. Responsable del Departament de
Pressupostos
2007-11 Professora eventual en cursos d'amidaments i pressupostos

EQUIP
Gemma Batllori Bas
Biòloga i Màster Universitari Paisatgisme
Sant Feliu de Guíxols 1979
Formació
2011 Màster Universitari en Paisatgisme. ETSAB- UPC. Barcelona.
2005 Llicenciada en Biologia per la Universitat de Girona.
Experiència professional
2010-11 Estudi EMF, Girona.
2006-08 Biòloga , tècnic garant pel control de plagues, a l’empresa Xarles
Terminator Europ ,Girona.
2005 Educadora ambiental al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà,a l’empresa
Sorbus,Girona.
Exposicions i publicacions
2009/10 Participació en l’Exposició Girona Temps de Flors com a membre del Grup de
paisatge de l’APEVC
2010 Publicació de la intervenció realitzada a Girona temps de Flors 2010 a la
revista d’arquitectura Detail n.5 (edició espanyola).
MATERIAL DE L’ESTUDI
6 ordinadors PC
1 impresora A3 HP Officejet Pro K850
1 impresora A3 HP cp 1700
1 plotter HP designjet 500
1 fax brother MFC-590
1 scaner Epson perfection 124OU photo

RELACIÓ DE PROJECTES, OBRES I ESTUDIS
2011
Tractament paisatgístic. Pla Especial del Castell del Remei, Lleida. En curs.
Promotor: Bodega Castell del Remei.
Projecte Executiu Fase 1Arborètum. Centre de Innovació de les plantes de Jardí.
11 Ha
Promotor: Associació de Viveristes de Girona ,Ajuntament de Celrà i Sant Julià de
Ramis. En curs.
Concurs Públic d’Idees per el Diseny del Parc Urbà de l’ Actuació Residencial “Can
Escandell”, Eivissa. 10 Ha. Març 2011. Obtenció de Menció.
Promotor: SEPES
Projecte Bàsic i Executiu del Projecte d’ Adeqüació dels Espais Exteriors i
Edificacions existents en Les Salines de la Tancada del Delta de l’Ebre (Amposta)
Promotor: Obra Social Catalunya Caixa. Obra en curs.
Projecte Bàsic i Executiu de Restauració i Gestió de l‘hàbitat en dues Llacunes
Costaneres del Delta de l’Ebre: Alfacada i Tancada, Delta de l’Ebre.
Promotor: Projecte LIFE “Delta Lagoon” i Obra Social Catalunya Caixa. Obra en curs.
Projecte Executiu de “l’Illa IL1” del Parc de la Devesa de Girona.
Promotor: Ajuntament de Girona
Projecte del tractament de l’entorn de la riera de Vallvidrera en l’entorn del PERI de
la Rierada. Promotor: Ajuntament de Molins de Rei
Concurs d’Idees àrea d’equipaments Can Xarau. Promotor: Ajuntament de Cerdanyola
Projecte d’Adeqüació i millora del “Camí de la Ferradura” i del seu entorn com
Itinerari turístic de la Pedra de Girona
Promotor: Ajuntament de Girona.
2010
Concurs per l’Ampliació del Conservatori de Perpignan en colaboració amb el Atelier
de Arquitectura Philippe Pous, França. 2.400m2
Promotor: Societe d’amenagement foncier et d’urbanisme, SAFU
Direcció ambiental de les obres projecte de restauració del Club Med al Parc Natural
de Cap de Creus a Cadaqués. 65 Ha.
Direcció d’obra del Jardins del Museu d’Art Contemporani Can Framis, Fundació Vila
Casas, en l’antic recinte fabril de Can Framis.. 22@ Barcelona.1 Ha.Promotor: Junta de
Cooperació del Campus Audiovisual .
Redacció Projecte Executiu Corredor Verd de Cerdanyola del Vallès. 150 ha. Promotor:
Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola . Equip amb AZ Serveis
ambientals
Pla Especial d’Ordenació de la Muntanya de Can Ribas (100 ha). Pedrera Rubau. Equip
amb Falcó arquitectes.
Projecte Bàsic d’ordenació de la Riera de Vallvidrera en el seu pas per Molins de
Rei(30 ha), i Projecte Executiu Fase 1 (5 ha) Promotor: Mancomunitat de municipis de
l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Projecte Executiu Riera de la Rassa, segona Fase a Sant Julià de Ramis. Girona.
Promotor: Ajuntament de Sant Julià de Ramis
Projecte Bàsic Zone d’Amenagement Concerté de Mas Orline. (45 ha) Perpignan. Equip
amb Philippe Pous i BE2T.
Projecte Executiu Àrea de Lleure – Mirador al Mas Ventós. Parc Natural de Cap de
Creus. Promotor. Parc Natural de Cap de Creus.
Parc de la Pineda a l’Estartit. (1ha). Promotor: Ajuntament de Torroella de Montgrí.

RELACIÓ DE PROJECTES, OBRES I ESTUDIS
2009
Pla d’Ús Públic de l’Espai Rural de Gallecs. 700 ha. Tm de Mollet, Parets del Valles,
Sta. Perpetua Mogoda.
Direcció d’obra Projecte executiu Plaça dels Països Catalans a Palamós.
Promotor: Ajuntament de Palamós
Redacció i direcció d’obra de la Plaça del Llimoner a Girona.
Promotor: Ajuntament de Girona. Govern d’Espanya
Avantprojecte Arborètum. Centre d’Innovació de les plantes de Jardí. 54 Ha.
Promotor: Ajuntament de Celrà, Sant Julià de Ramis Associació de Viveristes de
Girona
Col·laboració en la redacció del Projecte Executiu per l’arranjament dels carrers i
plaça de la zona 0 del Carmel. (0.4ha) Col·laboració amb Sergi Serrat + UBQ assoc.
SLL. Promotor: Incasol.
Projecte executiu Plaça Escola Bressol a Palamós. Promotor: Ajuntament de Palamós
Concurs Corredor Verd de Cerdanyola del Vallès. 150 ha. Promotor: Consorci
Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola . 1er Premi
Concurs pel Parque Urbano de Valdebebas, Madrid. 80 ha. 1er Accèssit/ 163
canditatures Equip amb Dermot Foley Landscape Architects i Pepa Moran. Promotor:
Oficina de concursos de arquitectura de Madrid
Concurs Consorci del Parc de l’Agulla a Manresa. 65 ha. Projecte retingut.
Equip amb Urbamed urbanistes. Promotor: Consorci del Parc de l’Agulla.
2008
Redacció Projecte executiu Plaça dels Països Catalans a Palamós.
Promotor: Ajuntament de Palamós
Programa Específic d’ordenació de la Punta de Cap de Creus al Parc
Natural de Cap de Creus.
Concurs per la urbanització del Prat Nord 150 ha. Col·laboracio amb LLop-Jornet-
Pastor, Philippe Pous i altres.
Estudi d’Impacte i restauració paisatgístics de la Pedrera Roques Blanques (30 ha) a
Llers (Alt Empordà) Promotor: Tractament i restauracions geològiques S.L
Estudi Paisatgístic i d’accessibilitat a l’espai fluvial del riu Llobregat al T.M.
de Sant Vicenç dels Horts i el T.M el Papiol Conjuntament amb MMAMB.
Promotors: MMAMB, ACA, CC Baix Llobregat, Diputació de Barcelona, Generalitat de
Catalunya.
Execució de la Primera Fase del Projecte d’ordenació dels marges i la llera del riu
Têt en el seu pas per Perpinyà. (1kml / 15ha). Conjuntament amb Philippe Pous
Execució de la de la Station d’Epuration de Perpignan’ equip amb Philippe Pous, OTV
France Sud, FF, Eiffage Construction i Cabinet Merlin. Promotor: Communauté
d’Agglomération Têt Méditerranée.
Execució de la Primera Fase del Projecte de la ZAC du Pole Nautique de Canet amb
Philippe Pous arquitecte i BET2. 70 ha. Promotor: Ville de Canet en Roussillon.
Communauté d’Agglomération Têt Méditerranée. (Perpignan).
Execució de la Primera Fase del Parc de la Riera de la Rassa a Sant Julià de Ramis.
Promotor: Ajuntament de Sant Julià de Ramis

RELACIÓ DE PROJECTES, OBRES I ESTUDIS
2007
Projecte bàsic Jardí de Can Framis – Museu Vila-Casas al districte 22@, Barcelona.
(1 ha) Conjuntament amb l’estudi Baas Arquitectes.
Promotor: Layetana Immobiliària.
Projecte executiu d’adequació de la Riera de la Rasa. Fase I. (0.9 ha).
Promotor: Ajuntament de Sant Julià de Ramis.
Execució d’una passera entre Sant Julià i Sarrià de Ter. Girona. (65 m2).
Promotor: Ajuntament de Sant Julià de Ramis.
Pla de Gestió del Turó de les Tres Creus als T.M. de Montmeló i Montornès del
Vallès. (28 ha) Conjuntament amb Naturalea, SL.
Promotor: Consorci per la defensa del riu Besós.
EIIP Estudi d’Integració i Impacte Paisatgístic del projecte d’explotació de la pedrera
Clotes a Llers. (24 ha) Conjuntament amb SERPA.
Promotor: Tractament i Restauracions Geològiques SL.
Estudi Paisatgístic i d’accessibilitat a l’espai fluvial del riu Llobregat al T.M. de Sant
Feliu del Llobregat. Conjuntament amb MMAMB.
Promotors: MMAMB, ACA, CC Baix Llobregat, Diputació de Barcelona, Generalitat de
Catalunya.
Estudi Paisatgístic i d’accessibilitat a l’espai fluvial del riu Llobregat al T.M. de
Molins de Rei. Conjuntament amb MMAMB.
Promotors: MMAMB, ACA, CC Baix Llobregat, Diputació de Barcelona, Generalitat de
Catalunya.
Projecte executiu d’enderroc i consolidació per la conservació de les restes
arqueològiques del fortí de la Reina a Tarragona. (1 ha). Col·laboració amb J.M. Toldrà
i J. Sardà.
Promotor: Ajuntament de Tarragona.
Projecte Bàsic per l’arranjament dels carrers i plaça de la zona 0 del Carmel. (0.4ha)
Col·laboració amb Sergi Serrat + UBQ assoc. SLL.
Promotor: Incasol.
Avantprojecte d’ampliació del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera a
Garriguella. (0.8ha) Conjuntament amb J.M. Ferran.
Promotor: Fundació Territori i Paisatge.
Programa específic d’ordenació de la Punta del Cap de Creus dins del Parc Natural
del Cap de Creus. Cap de Creus Cadaqués. Conjuntament amb SERPA i Miquel Vilà.
Promotor: Parc Natural del Cap de Creus

Currículum gràfic

EMPLAÇAMENT
Cap de Creus. Cadaqués. Espanya
PROMOTOR
MMAMRM, Dep. Medi Ambient de
Catalunya, P.N. Cap de Creus, Gestora
de Runes de la Construcció.
AUTORS
EMF M.Franch, J/T ARDÈVOL T.Ardèvol
COL.LABORADORS
M.Bianchi,M.Batalla,A.Alvarez,G.
Batllori,C.Gomes,A.Lopez,L.Ochoa,E.
Rivers,M.Solé,C.Paumier. R.Alvarez,C.
Carmona,M.Guirado
SUPERFÍCIE 90 ha ANY 2005-10
COST 7.032.500 € · 3.5 € / m 2
EMPLAÇAMENT
El Prat. Barcelona
PROMOTOR
AENA
AUTORS
Equip Jordi Sargatal: M. Franch,
F. Talsma, J. Schreurs, D. Saavedra,
S. Sales
SUPERFÍCIE 175 ha ANY 2000
EMPLAÇAMENT
Riera de Caldes
PROMOTOR
Consorci peer la defensa del riu Besos
AUTORS
EMF M. Franch, M. Solé, L. Ochoa
COL.LABORADORS
Naturalea
SUPERFÍCIE 16 km ANY 2006
EMPLAÇAMENT
Tarragona
PROMOTOR
Ajuntament de Tarragona
AUTORS
J.M.Toldrà, J.Sardà,
COL.LABORADORS
Naturalea
EMF M.Franch
SUPERFÍCIE 1ha ANY 2006
PROJECTE DE RESTAURACIÓ DEL PARATGE DE TUDELA-CULIP (CLUB MED)
AL PARC NATURAL DE CAP DE CREUS
Possiblement el projecte de restauració més gran de la conca mediterrània. Incloent: la deconstrucció
selectiva de 450 edificacions i la gestió paradigmàtica de 42.000m3 de residus, reciclant pràcticament
el 100% dels materials; dos: la extracció de la Flora Exòtica Invasora de 90ha, majoritàriament
Carpobrotus edulis; tres, la restitució de la orografia i drenatges per restablir les dinàmiques naturals
erosió i transport de sediments; quatre, la implementació d’un projecte de l’ús públic que destil•la
els valors del lloc: ordenant i jerarquitzant el viari i proposant una xarxa de miradors i identificadors
de roques-animal.
CONCURS ÀMBIT DE PROTECCIÓ AMBIENTAL COSTA-AEROPORT DE BAR-
CELONA (AENA)
La proposta es basa en tres idees per a crear un Parc Litoral al Delta del Llobregat: una, vertebrar
la connectivitat i la intermodalitat en el conjunt del delta, tant en termes de circulació tova, transport
públic i privat, com en l’articulació dels nuclis poblats amb el medi natural; dos, recuperar la
conectividad biològica ampliant el cordó dunar y la platja, creant un sistema de llacunes litorals i reforestant
part de la pineda; tres, diversificar i zonificar l’ús públic, compatibilitzant una major oferta
d’oci informal amb els objectius de millora del medi natural. Premi a la millor proposta d’ús públic i
a la idea més original.
PROJECTE BÀSIC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ENTORN FLU-
VIAL DE LA RIERA DE CALDES I RIERA SECA
Un projecte de 17 km de riu que creua 9 poblacions d’urbanització creixent, és difícil d’implementar
amb coherència. Per aquest motiu es planteja un assaig metodològic basat en una certa estandarització
de les solucions tipus per a les problemàtiques habituals. Es tipifiquen 5 grups d’intervencions:
a la llera, marges, camins, plantacions, mobiliari i facilitats ... que posteriorment es dosifiquen i apliquen
‘a mida’ segons les condicions particulars de cada lloc. Alhora es garanteix la continuïtat de la
vialitat longitudinal i la replantació dels boscos fluvials, donant novament estructura tridimensional
al riu.
PROJECTE D’ENDERROC I CONSOLIDACIÓ PER LA CONSERVACIÓ DE LES
RESTES ARQUEOLÒGIQUES DEL FORTÍ DE LA REINA A TARRAGONA
Projecte consistent en l’enderroc d’un restaurant per a ‘bodas y banquetes’ situat al interior de les
restes arqueològiques del Fortí de la Reina a Tarragona i del tractament paisatgístic dels ‘jardins
tropicals’ i facilitats de l’entorn. El projecte té la següent aproximació ‘roca contra roca’ i proposa la
neteja de tots els elements ornamentals fins arribar a la roca mare de gres (arenisca) pròpia d’aquest
tram de Costa, altament urbanitzat, exposant la roca del castell, cúbica, sobre el gres burinat per
al vent. Cercant una certa ‘brutalitat’ i exposició a al medi més propera al Peine de los Vientos de
Donosti que a un passeig domesticat.
RESTAURACIÓ AMBIENTAL
1

EMPLAÇAMENT
Llers. Alt Empordà
PROMOTOR
Tractament i Restauracions
Geológiques, S.L.
AUTORS
EMF Franch, Solé, López
SERPA
SUPERFÍCIE 24 ha ANY 2007
EMPLAÇAMENT
Sant Feliu del Llobregat · Barcelona
Molins de Rei · Barcelona
PROMOTOR
MMAMB, ACA, CC Baix Llobregat,
Diputació de Barcelona,
Generalitat de Catalunya
AUTORS
MMAMB, EMF M.Franch
ANY 2007
EMPLAÇAMENT
Cap de Creus. Cadaqués
PROMOTOR
Parc Natural del Cap de Creus
AUTORS
EMF M.Franch
COL.LABORADORS
SERPA, Miquel Vilà
ANY 2007
EMPLAÇAMENT
Cerdanyola del Vallès · Barcelona
PROMOTOR
Consorci del Centre Direccional
AUTORS
AZ Estudis i projecte de medi ambient
i paisatge-A.Zahonero, EMF – Marti
Franch, Micheal Van Gessel, Green
Project, Alfonso Viador
COL.LABORADORS
Maria Goula, J/T Ardèvols, Pepa Morán,
I,Spannou, , M.Bianchi, L.Majer
SUPERFÍCIE 150 ha ANY 2009
COST
26.080.000 € /Fase 1: 2.000.000 €
EIIP ESTUDI D’INTEGRACIÓ I IMPACTE PAISATGÍSTIC DEL PROJECTE
D’EXPLOTACIÓ DE LA PEDRERA CLOTES
L’explotació preveu formar un cràter 600x400m, a una fondària de 45, al altiplà conegut com ‘Les
Garrigues’. L’EIIP planteja una sèrie de millores al projecte d’explotació: u, diversificació de la orografia,
a partir de variar el talús tipus en funció de l’exposició solar i cobertures vegetals desitjades;
dos, transformació dels sistema de desguàs de les pluvials en un sistema de reg superficial i diversificació
del gradient d’humitats edifiques; tres, diversificació de les cobertures vegetals en funció de
l’exposició solar, pendents i drenatge; Quatre, tractament del límit de l’explotació per trams segons
visuals i valor patrimonial existent.
ESTUDI PAISATJÍSTIC I D’ACCESSIBILITAT A L’ESPAI FLUVIAL DEL RIU LLOBRE-
GAT AL T.M. DE SANT FELIU DEL LLOBREGAT I MOLINS DE REI
Es tracta 4 Avantprojectes per a 4 municipis que tenen una relació extremadament complex amb
l’espai fluvial del riu Llobregat. Durant decennis el creixement d’aquestes ciutats i la construcció
d’infraestructures pel corredor del Llobregat s’ha fet d’esquena al riu. Això ha pressuposat l’aïllament
efectiu d’aquest important corredor fluvial i del lleure ciutadà dels municipis que el voregen. Es
tracta d’un projecte de sutura territorial en sòl bàsicament privat a partir d’un estudi minuciós de les
oportunitats. Els esforços es concentren essencialment en la vialitat pública, les plantacions que els
acompanyen i el establiment d’equipament públics en la nova façana fluvial.
PROGRAMA ESPECÍFIC D’ORDENACIÓ DE LA PUNTA DEL CAP DE CREUS AL
PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS
En l’estat actual d’ordenació, la freqüentació de la Punta del Cap de Creus resulta impactant. La diagnosi
conclou que s’ha de tendir a una ‘monumentalització’ de paratge, discriminant-ne els usos banals
com ara la restauració o el turisme de sol i platja. Es planteja 7 escenaris successius d’allunyament
de l’aparcament envers el límit urbà i des d’allí gestionar el trànsit col•lectiu, assumint que aquesta
és la clau ordenar l’espai.. Per cada escenari s’observen les següent variables: identitat, model
d’accessibilitat, capacitat d’acollida, xarxa de camins, equipaments, serveis, gestió i vigilancia i finalment
valorització del territori.
CORREDOR VERD CERDANYOLA. PARC DE L’ALBA ,SINCROTÓ.
L’objectiu del corredor és la millora de l’hàbitat i la restauració de la connectivitat, construint un espai
ecològic i social, funcionalment eficient entre és el Parc Natural de la serra de Collserola i la Plana
del Vallès. És la major actuació d’aquesta indole a l’estat espanyol. El mosaic agroforestal té dos components,
cultius cerealístics centrals, i lateralment dues rieres que formen els eixos principals de la
funcionalitat ecològica. El projecte inclou la construcció d’un ecoducte damunt l’autopista AP-7, que
representa l’inici de les actuacions per restaurar la permeabilitat ecològica entre sistemes naturals.
RESTAURACIÓ AMBIENTAL
2

EMPLAÇAMENT
PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS, ESPANYA
PROMOTOR
Parc Natural del Cap de Creus, Generalitat
de Catlunya Departament de Medi
Ambient i Habitatge
AUTORS
EMF- Marti Franch, M.Bianchi, L.Mayer,
A.López
SUPERFÍCIE ANY 2009
EMPLAÇAMENT
Girona
PROMOTOR
Aridcal
AUTORS
EMF M.Franch
COL.LABORADORS
D.Fuentealba. A.Lopez, G.Batllori,
C.Gomes
SUPERFÍCIE 104 ha ANY 2010
EMPLAÇAMENT
Molins de Rei
PROMOTOR
Mancomunitat de Municipis de l’Àrea
Metropolitana de Catalunya
AUTORS
EMF Franch
COL.LABORADORS
Marta Bianchi, Lorenzo Major
SUPERFÍCIE 3.5 ha ANY 2010
COST 150.000 €
EMPLAÇAMENT
Delta de l’Ebre · Tarragona · Espanya
PROMOTOR
Catalunya Caixa, Delta Lagoon
AUTORS
EMF - Martí Franch, D.Fuentealba,
G.Batllori, P.Lambán, A.López
SUPERFÍCIE 23 ha ANY 2011
COST 547.000 €
AREA DE LLEURE - MIRADOR DE MAS VENTÓS
Mas Ventós és possiblement el millor mirador de l’Empordà, la petita Toscana Catalana. El projecte
d’ordenació de l’Àrea de Lleure, a demés de resoldre aspectes d’accessibilitat, es genera un nou
recorregut de visita i ‘deconstrueix’ el mirador existent en una sèrie de terrasses ‘cascada’ que multipliquen
les visuals i orientacions, emplaçades entorn d’un aflorament de roca que es re-descobreix.
Es planteja també una renovació gradual del bosc existent, plantant comunitats pioneres de pi en els
sòls denudats, i suros i roures entre les pinedes establertes.
PLA ESPECIAL MUNTANYA DE CAN RIBES
En les instal•lacions de la Pedrera de Can Ribes s’hi compagina l’extracció de pedra i fabricació d’àrid
amb una planta de fabricació d’asfalt a base de reciclat, una planta per la producció de formigó i una
abocament controlat de runa de la construcció. Aquestes instal•lacions es volen ampliar amb una
planta per tractar i reciclar formigó. El Pla planteja tota una línia de mesures per una millor integració
de les instal•lacions industrials, d’apantallament, carenats i camuflatges. I una diversificació del
programa de restauració, variant la topografia, la gestió de les escorrenties i infiltracions i en base a
això de les plantacions.
PROJECTE DE RESTAURACIÓ RIERA DE VALLVIDRIERA.FASE I
Projecte de baix cost que ha permés retornar al ciutadans de Molins l’espai fluvial de la Riera de
Vallvidrera ocupat per hortes il•legals, restaurar-lo i refer l’accessibilitat entre el PN de Collserola
i Molins. A tal efecte s’ha retirat (mmm) m3 de runes i estructures, s’ha eliminant (m3) d’arrels de
canya americana tot obrint la secció del riu facilitant la recolonització de la vegetació autòctona i s’ha
traçat un nou camí longitudinal que supera 3 ponts.
PROJECTE EXECUTIU DE RESTAURACIÓ I GESTIÓ DE L’HÀBITAT EN DOS
LLACUNES COSTANERES DEL DELTA DE L’EBRE: ALFACADA I TANCADA,
DELTA DE L’EBRE, AMPOSTA
Es restaura les piscines d’una antiga piscifactoria en un hàbitat de llacunes litorals intermareals. Es
condició garantir la pervivència de les poblacions existents de fartet (Aphanius iberus) existents,
peix en risc mundial d’extinció i de la flora protegida, Limonium sp, tot creant una llacuna de règim
intermareal per a la creació d’hàbitat per a les aus larolimnícoles. A partir de les diverses exigències
en termes de profunditat, aïllament i pendents, es modela la secció dels malecons de terra entre
piscines per diversificar la inundabilitat i generant un arxipèlag d’illes intermareals.
RESTAURACIÓ AMBIENTAL
3

EMPLAÇAMENT
Perpignan
PROMOTOR
Communauté d’Aglomération Têt
Méditerranée
AUTORS
Philippe Pous, Aqte.
EMF M. Franch
SPC Ferrier - Leduc - Boyer
SUPERFÍCIE 100 ha ANY 2003
EMPLAÇAMENT
Les bordes. Vall D’Aran
PROMOTOR
Grupo F-20
AUTORS
EMF M. Franch, E. Rivers
SUPERFÍCIE 5.700 m 2 ANY 2005
EMPLAÇAMENT
Caner Sur Plage · France
PROMOTOR
Mairie de Canet
AUTORS
Philippe Pous, Aqte.
EMF M. Franch
SUPERFÍCIE 75 ha ANY 2005
COST
26.000.000 € HT
1.700.000 € HT (Espais verts)
EMPLAÇAMENT
Vic
PROMOTOR
incasol
AUTORS
Roldan + Berengué, Aqtes.
EMF Franch, Rivers, López
COL.LABORADORS
J. Selga
SUPERFÍCIE 20 ha ANY 2005
AEROPORT DE PERPIGNAN. ZAC TORREMILA-FRATERNITE.
Annexa al Aeroport, la ZAC Torremilà-Fraternité, la proposta pel sistema dels espais lliures planteja
tres eixos d’intervenció: u, tractar la vialitat d’accés a l’aeroport com un ‘parkway’ que integra el polígon
industrial al paisatge vitivinícola i esdevé la porta a la ciutat de Perpignan; dos, conformar un parc
lineal que gestiona les aigües pluvials mitjançant una successió de basses de retenció que esdevenen
hàbitat; i tres, ordenar la vialitat interna de la ZAC envers al Canigó amb grans avingudes arbrades.
ARRANJAMENT PAISATGÍSTIC D’URBANITZACIÓ A LES BORDES
Proposta d’ordenació dels espais lliures d’una urbanització d’alta muntanya amb arquitectura
clònica.
ZAC DU POLE NAUTIQUE DE CANET EN ROUSSILLON (FR)
L’ampliació de la Marina del Port i la construcció d’un Polígon Industrial dedicat a la fabricació
d’embarcacions de lleure planteja la següent ordenació: U, un eix central, parkway que articula els
diferents sectors del Polígon fins al mar incloent vials d’accés i de lleure segregats; Dos, una zona de
transparència hidràulica amb aiguamolls compensatoris a la impermeabilització del sòl; Tres, una
sèrie d’aparcament paisatgístics en bosquet de pins o freixes en zones de ‘transparència hidràulica’;
Quatre, la construcció i plantació d’una Pineda aparcament al rere platja; Cinc, la restauració de
sistema dunar alliberat de cotxes.
PROJECTE PLANTACIONS PROJECTE BÀSIC D’URBANITZACIÓ
VIC EL GRIELL
Proposta per intentar anticipar una ‘urbanització bosc’. Es substitueixen les establertes regles de
plantació urbana per altres formulacions a major densitat, combinació i gestió que permeten establir
un nou bosc, en un barri de nova plantació. S’assaja la plantació d’un bosc 2 en 1. Combinant espècies
d’implantació i creixement immediat amb d’altres més lentes i nobles.
PROJECTES D’URBANITZACIÓ
4

EMPLAÇAMENT
RIVESALTES · France
PROMOTOR
Conseil General
Pyrenees Orientales
Rousillon Amenagement
AUTORS
Philippe Pous, Aqte.
EMF M. Franch
SUPERFÍCIE ha ANY 2006
EMPLAÇAMENT
Perpignan · France
PROMOTOR
Communauté d’Agglomeration Tet-
Mediterrain
AUTORS
Philippe Pous, Aqte., EMF M. Franch,
BE2T,, L.Majer, M.Bianchi, C.Gomés
SUPERFÍCIE 45 ha ANY 2008
CÔUT
6.827.382 € - Total
382.875 € - Espais verds
EMPLAÇAMENT
Manresa i Sant Fruitós del Bages
PROMOTOR
Consorci de l’agulla
AUTORS
URBAMED
EMF M. Franch,
SUPERFÍCIE 130 ha ANY 2009
EMPLAÇAMENT
Prat del Llobregat
PROMOTOR
Ajuntament del Prat
AUTORS
Equip Jornet-Llop-Pastor, SLP
SUPERFÍCIE 150 ha ANY 2009
ZAC FER EEM RIVESALTES (FR)
La plana al•luvial vitivinícola del nord de Perpignan és extremadament exposada al vent de la Tramuntana.
Les alineacions d’arbres tallavents i els recs drenar les pluvials conformen un paisatge ordenat.
En aquest paisatge tan pla, és difícil d’integrar naus logístiques de grans dimensions 400x90x15. El
projecte proposa d’intercalar franges forestals tallavent, suficientment dimensionades com perquè
el bosc emergent pugui integrar les naus. Alhora les franges forestals recullen i infiltren les pluvials de
les cobertes, contribuint a l’establiment del bosc i reduint el dimensionat de les basses de retenció
de pluvials.
ZAC ORLINE (FR)
El polígon industrial del Mas Orline marca la porta sud de la ciutat des de la A9 i s’instaura sobre
una plana agrícola de vinyes i fruiters. La legislació francesa obliga a mitigar el impacte de la impermeabilització
del sòl propiciat per la urbanització mitjançant la construcció de ‘Bases de retenció’
que durant 48h puguin acumular i alliberar lentament l’aigua de pluja. Contràriament a la solució
habitual, en que es crea una ‘gran bassa’ al punt més baix del polígon, al ZAC Orline es proposa
construir una sèrie de basses més superficials en forma de ‘costelles’ o digitacions que alhora que
gestionen les plujanes formen franges forestals que contribueixen a la integració ambiental i ecològica
del Polígon.
CONCURS PARC DE L’AGULLA. PROJECTE D´URBANITZACIÓ. MANRESA
Litoral’ és la costa d’un territori, allí on es troba terra i aigua. L’horitzó és on la mirada ajunta terra
i cel. Ambdós són els ecotons que determinen els espais amb majors plusvàlues socials, ambientals
i paisatgístiques. Avui el parc és un escènic dipòsit d’aigua potable, altament visitant però intocable.
En el context del paisatge sec de la Catalunya central, es proposa ampliar i ‘activar’ l’aigua tot
reprogramar-la estacionalment. El ‘pack’ de partida proposa un complex de piscines, una plaça de
boires i gel, fonts, olles, jardins aquàtics, canals lúdics i salts. Alhora es vertebra el parc amb el territori
agrícola i poblacions veïnes.
CONCURS PRAT NORD
Fruit del treball de 12 estudis professionals d’urbanistes, arquitectes, paisatgistes, enginyeries de
viari i gestió hidràulica, experts en mobilitat, en dret urbanístic, en promoció econòmica i ambientòlegs,
liderats per Llop-Jornet-Pastor, la candidatura proposa: un eixample compacte en de ‘superilles’
al sud, un parc central enllaçat amb el territori agrícola i la ciutat i una franja nord de terciari i
equipaments metropolitans vinculats a l’autovia. El parc central és un ‘remake’ de la trama agrícola
‘capaç’ d’acollir espais naturbans, lleure i programes diversos, tot valoritzant el sistema hídric deltaic
i fent possible la cohabitació d’urbanitat i natura.
PROJECTES D’URBANITZACIÓ
5

EMPLAÇAMENT
Perpignan · France
PROMOTOR
Communuauté d’Aglomération
Têt Méditerranée
AUTORS
Philippe Pous, Aqte., EMF Franch, Molteni,
Rivers, OTU France, FF, EIFFAGE
SUPERFÍCIE 4.9 ha ANY 2004
COST
32.600.000 €
800.000 € (Espais verds)
EMPLAÇAMENT
Esparreguera · Barcelona
PROMOTOR
Ministerio de Cultura
AUTORS
Vilanova + Moya, Aqtes.
EMF Franch, Rivers, López
COL·LABORADORS
P. Tatcher
SUPERFÍCIE 20 ha ANY 2005
EMPLAÇAMENT
Laroque des Albères, França
PROMOTOR
Mairie de La Roque des Alberes
AUTORS
Philippe Pous, Aqte.
EMF Franch, Rivers, López
SUPERFÍCIE 7.312 m 2 ANY 2005
COST
876.000 € · 120 €/m 2
EMPLAÇAMENT
Cartoixa d’Escaladei. Tarragona
PROMOTOR
Patrimoni Generalitat de Catalunya
AUTORS
J.M. Ferran, C. Fernández,
G. Bosques,
EMF Franch, Rivers
SUPERFÍCIE 8.100 m 2 ANY 2005
DEPURADORA PERPIGNAN
La nova EDAR de Perpinyà es situa al costat de l’existent als ‘Jardins de Sant Jacques’, l’horta de la
ciutat. Per comptes d’un enjardinament es suscita
el propi paisatge agrícola amb tallavents i retícules de fruiters. En planta es gira la posició dels tancs
per evitar la seva alineació respecte al vial d’accés. Els volums de major alçada es situen allunyats del
barri habitat.
PLA DIRECTOR DE LA COLÒNIA SEDÓ A ESPARREGUERA
Pla Director per la conservació d’una de les colònies industrials tèxtils més notables del Llobregat
que manté la seva activitat industrial en forma de tallers i empreses petites i mitjanes. Més enllà de
la catalogació arquitectònica i propostes de renovació dels elements patrimonials i la renovació dels
blocs dels obrers en nous habitatge protegits, el projecte gestionava també la relació amb el paisatge
de la llera fluvial i la reconversió del jardí de l’amo amb un parc públic per les nous habitatges
socials.
CEMENTIRI LA ROQUE DES ALBÈRES (FR)
En un camp de cirerers desenaris s’assaja un híbrid entre la tradició nòrdica del cementiri-bosc i la
tradició mediterrània del cementiri-edifici, per situar el programa sense ferir la bellesa de l’enclau.
El projecte sobreposa dos realitats i geometries que per contrast emfatitzen la seva identitat: la
retícula puntejada dels cirerers i la geometria neta i abstracte dels sepulcres de formigó. En planta,
l’arquitectura es comprimeix en franges estretes que cautelosament es disposen entre els cirerers.
En alçat, l’arquitectura s’ajup sota del mantell de les fulles, permetent la continuïtat de les visuals i la
lectura unitària de l’espai. La vialitat es torna prat.
CARTOIXA D’ESCALADEI. CONCURS RESTAURACIÓ
Emplaçat a la serra del Montsant, Scala Dei S.XII-XIX va ser la primera Cartoixa de la Península
Ibèrica. El conjunt monumental manté un diàleg extraordinari amb el paisatge vitivinícola i montà de
l’entorn. La proposta de concurs reposa sobre tres eixos: la restitució de les volumetries existents
mitjançant mallatges metàl•lics, la construcció d’un complex de museístic-restauració-hotelistic enfonsat
en la zona d’horts, i el tractament de la superfície amb el paisatge agrari propi de la cartoixa,
incloent la restitució dels horts a la coberta del nou equipament.
ESPAIS ENTORN EQUIPAMENTS
6

EMPLAÇAMENT
Lleida
PROMOTOR
Sorigué, S.A.
AUTORS
Jordi Sardà, Aqte.
Lluís Guasch, Aqte.
EMF M. Franch
COL·LABORADORS
O. Llaurador
SUPERFÍCIE 4.5 ha ANY 2006
EMPLAÇAMENT
Garriguella · Girona
PROMOTOR
Fundació Territori i Paisatge
AUTORS
EMF M. Franch,
J.M. Ferran, Aqte.
SUPERFÍCIE 0.8 ha ANY 2007
EMPLAÇAMENT
Cerdanyola del Vallès, Barcelona
PROMOTOR
Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
AUTORS
J.Henrich, J.Artigues, Greccat
EMF M.Franch, L.Majer, M.Bianchi
SUPERFÍCIE 11.600 M2 ANY 2010
EMPLAÇAMENT
Perpignan, França
PROMOTOR
Societé d’amenagement foncier et
d’urbanisme, SAFU
AUTORS
EMF M. Franch, D.Fuentealba
Atelier d’Architecture Philippe Pous
COL·LABORADORS
Pixeldreams Imagenes 3D
SUPERFÍCIE 2400m2 ANY 2010
PARC JARDÍ D’ESCULTURES AL BARRI DE LA BOLA. LLEIDA
Avantprojecte per un programa híbrid i complex, l’exposició d’una col•lecció privada d’escultures
en un espai públic. La proposta planteja un diàleg des del contrast entre un d’arquitectura mínima,
fraccionada i cúbica situada al perímetre i gestionant les entrades i un paisatge central tectònic de
valls i altiplans, que a través del desnivell gestiona les visuals permetent exposar les escultures en
diferents àmbits individualitzats d’acord amb la seva escala.
AMPLIACIÓ DEL CENTRE DE REPRODUCCIÓ DE TORTUGUES DE L’ALBERA
L’avantproposta per a l’ampliació del Centre de Reproducció de Tortugues és la miniaturització d’una
vall de la Serra de les Alberes i les seves subconques versants. L’accidentada topografia es travessada
per un itinerari unidireccional que partint de l’edifici es manté a rasant i permet conèixer els diferents
estats fenològics de la tortuga mediterrània i la d’altres espècies.
CONCURS D’IDEES PARC DE CAN XARAU
Projecte de ‘remake’ d’un parc per integrar-hi equipaments esportius i un auditori alhora que retorna
la façana al riu sec i reformular la centralitat de la ciutat. Projecte tectònic, de treball meticulós
amb la topografia acostar passeig a la llera del riu i integrar part del programa sota els talussos tot
general cobertes plaça-talaia. Projecte pont que cus les dos ribes del riu Sec i el situa en el centre del
projecte, girant les façanes a un riu re-apropiat.
CONCURS CONSERVATORI DE PERPIGNAN
El jardí de l’ampliat Conservatori de Perpinyà vol ser un racó pacífic enmig del brogit urbà. Amb un
primer gest, es converteix el desnivell d’1.5m entre els carrers circumdants i la nova edificación en
un pla inclinat. A sobre s’hi situen un arxipèlag de parterres–bancs, que funcionen com a murs de
contenció i conformen espais de gra petit que acullen el programa. Un espai contemplatiu i pausat,
un jardí de racons. Racons que són espais de trobada per veins, els estudiants i els seus pares. Un lloc
d’intercanvi, apte per improvisar un assaig o una petita actuación o senzillament un espai ombrívol
per descansar.
ESPAIS ENTORN EQUIPAMENTS
7

EMPLAÇAMENT
Palamós, Girona
PROMOTOR
Ajuntament de Palamós
AUTORS
BAAS J. Badia, J.Framis
EMF; M. Franch, L.Majer
SUPERFÍCIE 8500m2 ANY 2010
EMPLAÇAMENT
Lleida, Espanya
PROMOTOR
Celler Castell del Remei
AUTORS
EMF M. Franch, L.Majer, D.Fuentealba,
G.Batllori, P.Lambán
SUPERFÍCIE ANY 2011
EMPLAÇAMENT
Girona
PROMOTOR
Ajuntament de Girona
AUTORS
EMF M. Franch, D.Fuentealba, A.Lopez
G.Batllori
SUPERFÍCIE 2ha ANY 2011
EMPLAÇAMENT
Deltebre · Espanya
PROMOTOR
Catalunya Caixa
AUTORS
EMF - Martí Franch, D.Fuentealba,
G.Batllori, P.Lambán, A.López
SUPERFÍCIE 3 ha ANY 2011
COST 376.600 €
PLAÇA D’HIVERN A PALAMÓS. 1ER PREMI CONCURS
Es proposa la concentració del nou programa d’equipaments municipals entorn d’una gran plaça
buida i programable. Mentre la superfície resta buida, es proposa un sistema de cables sospesos
suport tan de la il•luminació a manera de garlandes de Festa Major, com d’un sistema mòbil de tendals
d’ombra. Aquests tendals varien la seva posició al llarg de l’any, adaptant-se a les circumstàncies
climàtiques i als usos i necessitats de la plaça. El binomi tendals - il•luminació permet apropiacions
flexibles i efectes escenogràfics canviants.
TRACTAMENT PAISATGÍSTIC PLA ESPECIAL CASTELL DEL REMEI
Una nova generació es planteja compaginar l’activitat vitivinícola amb usos terciaris de les bodegues.
Es redacta un Pla Urbanístic i paisatgístic que proposa: u, desviar la vialitat i aparcament al perímetre
creant un nucli lliure de cotxes i establint un nou sentit de visita; dos, tractar l’espai central castellermita-bodega-restaurant
com un espai representatiu; tres, convertir basses i canals en elements
evocatius i de tensió; quatre, reconvertir un camp farratge en la nova porta a l’espai mitjançant la
recuperació del cultiu tradicional de Camamilla en un híbrid entre producció i jardí.
PROJECTE D’ADEQUACIÓ DE L’ILLA IL1 DEL PARC DE LA DEVESA
Projecte d’integració de l’activitat de la Fira de Mostres de Girona, que opera de 3 a 6 mesos any, i
una de les illes del parc històric més important de Girona, la Devesa. El projecte comprén la renovació
i concentració d’estructures obsoletes de la Fira, la definició de límits i el disseny d’una nova
tanca provisional i un d’un nou concepte d’enllumenat viari i d’esdeveniments extensible a d’altres
àmbits de la Devesa.
SALINES DE LA TANCADA, PROJECTE MUSEÍSTIC
S’adreça la restauració de les piscines d’una antiga piscifactoria i espais annexes a la edificació, en
un projecte museístic sobre els paisatge salins i intermareals del Delta de l’Ebre, incloent la natura
i l’etnologia. La proposa explora el potencial del ‘paisatge líquid’ propi del delta i reparteix el programa
i itineraris museístics mitjançant l’excavació d’un arxipèlag d’illes que acullen els programes
necessaris, aparcament, recepció, demostració arts pesca, navegació amb perxa i gestionen la mobilitat.
El remake d’unes salines conformen la nova centralitat i identitat de l’espai i part del programa
divulgatiu.
ESPAIS ENTORN EQUIPAMENTS
8

EMPLAÇAMENT
22@ Barcelona
PROMOTOR
As.Administrativa de coop. de la U.A n.1
del peri del sector campus audiovisual
AUTORS
BAAS J. Badia, J.Framis/ EMF M. Franch
COL·LABORADORS
BAAS: D.Guerra, M.Vitório, M.Mundet,
M.Borrell, M.Garcia
EMF: A.Majoral, D.Gkriti, A.Lopez,
SUPERFÍCIE 8600 m2 ANY 2007-10
EMPLAÇAMENT
Palamós
PROMOTOR
AJ. Palamós
AUTORS
EMF M. Franch,M.Bianchi, M.Batalla,
A,López
SUPERFÍCIE 0.2 ha ANY 2008-10
COST 400.000 €· 134 €/m2
EMPLAÇAMENT
El Bruc. Barcelona
PROMOTOR
AJ. El Bruc
AUTORS
EMF Franch, Llenas, Vallejos,
E. Micaló
SUPERFÍCIE 1.6 ha ANY 2003
COST
100.000 € · 6.3 € / m2 EMPLAÇAMENT
La Pobla de Segur. Lleida
PROMOTOR
Aj. de la Pobla de Segur
Fundació Territori i Paisatge
AUTORS
EMF Franch, Molteni, Rivers
SUPERFÍCIE 4.9 ha ANY 2004
COST
386.000 € · 7.9 € / m 2
JARDÍ DE CAN FRAMIS - MUSEU VILA-CASAS, 22 @ BARCELONA
El Jardí de Can Framis opta pel contrast amb el ritme frenètic i “tecno-exhibicionista” del barri 22@.
Es recull sobre si mateix i crear un racó atemporal, un bosc urbà, serè i assosse¬gat. El jardí es torna
bàsic i ‘salvatge’ i proposa un bosc dens i informe sobre un mar d’heura sòbria. La cúpula arbòria
genera una atmos¬fera pròpia de llum, frescor i ombres que al mateix temps matisa la percepció
de l’edifici. Una coreografia a base de bulbs broten i ‘il•luminen’ els diferents àmbits del bosc en les
diferents estacions de l’any.
PLAÇA DELS PAÏSOS CATALANS. PALAMÓS
Davant de la Biblioteca municipal, la plaça és un jardí dels sentits, extraordinàriament dinàmic. Setmanalment
es transforma en funció de brotacions, floracions o marciments... Un arxipèlag de racons
frescos i pausats entre la vegetació t’acullen per llegir o reposar. ‘’Llibres” de formigó de gran
format on s’hi inscriuen ‘aforismes’ de pensadors universals identifiquen portes i espais principals.
S’hi s’assagen 5 tècniques per minimitzar el consum d’aigua: un dipòsit soterrat que recull aigua dels
edificis, espècies de baix consum, parterres deprimits per infiltrar, esmena del sòl amb gel hidroabsorvent
(30% menys consum) i mulchper reduir transpiració del sòl.
PARC DEL TORRENT DE L’ILLA
El parc es proposa sobre un camp abandonat de vinya i olivera. Un camí enllaça l’espai de cap a cap
i articula una sèrie de petites intervencions arquitectòniques autònomes coherents entre sí, que
acullen diversos usos i funcions. Cadascun d’aquests espais respon a una lògica pròpia que neix de
les qualitats intrínse¬ques del lloc: vistes a Montserrat o al pont, l’ombra sota una pineda, o sota una
olivera, el perfum del romaní i la farigola, la proximitat del pont i el pas de la gent, etc. i acull un ús
diferent: jocs infantils, bancs en una plaça, mirador, festejador, el repòs en un divà, esportiu.
PROJECTE BÀSIC PARC DELS RAIERS
La proposta articula el nucli històric de la Pobla de Segur amb la nova expansió urbana del municipi
que creix a la cua del pantà de Sant Antoni mitjançant un parc urbà-fluvial de programació flexible. El
parc s’ordena en base al reconeixament al càracter i materialitat dels dos rius que el flanquegen, el
Noguera Pallaresa de cabal continu i abundant, i el Riu Flamisell de règim torrencial i violent. Mentre
que una meitat del parc és un bosc de ribera equipat, l’altra és un mosaic de prats i catifes de còdols
de diferents diàmetres que acullen usos i equipaments diversos.
PARCS I JARDINS
9

EMPLAÇAMENT
Begur · Baix Empordà · Girona
PROMOTOR
Grupo F-20
AUTORS
EMF M. Franch, E. Rivers, A. López,
L. Ochoa
SUPERFÍCIE 4.400 m 2 ANY 2006
EMPLAÇAMENT
Sant Julià de Ramis · Girona
PROMOTOR
AJ. Sant Julià de Ramis
AUTORS
EMF Franch, López, Ochoa
SUPERFÍCIE 9.100 m 2 ANY 2007
COST
231.500 € · 25.5 € / m 2
EMPLAÇAMENT
Salt,Girona
PROMOTOR
Gisa
AUTORS
EMF M. Franch, BAAS J.Badia
M.Bianchi
SUPERFÍCIE 25 m 2 ANY 2008
EMPLAÇAMENT
Palamós
PROMOTOR
AJ. Palamós
AUTORS
EMF M. Franch, A.Lopez, M.Bianchi
SUPERFÍCIE 1630 m2 ANY 2009
COST 128.564 €
JARDINS URBANITZACIÓ A BEGUR
Un sistema de terrasses ordenen aquest jardí de topografia extrema entre habitatges adossats. El
desnivell es resolt en secció mitjançant la superposició de terrasses successives d’alçades creixents i
retranqueigs que retroben la escala humana del paratge. Les plantacions cerquen la integració amb la
brolla de les muntanyes circumdants barrejant autòctones persistents i d’altres herbàcies i gramínies
de baix reg i manteniment.
PROJECTE D’ADEQUACIÓ DE LA RIERA DE LA RASA. FASE 1
La Riera de la Rassa passa entre diversos barris feblement connectats de Julià de Ramis. L’encàrrec
demana transformar la Riera, estructura de drenatge, en un espai públic en continuïtat i eix de vertebració
ciutadana. A tal efecte es construeix un nou camí longitudinal confortable que remunta la
riera i relliga barris, dos passos transversals, un pont i un gual, dos parcs, un de capçalera i un que
enllaça amb l’eixampla consolidat. El projecte comporta un ajust de la secció de la riera i importants
plantacions arbòries per convertir la riera actual, bidimensional, en una estructura tridimensional
arbòria d’escala territorial.
PATI INTERIOR CAP SALT
Una sèrie de patis lineals tancats sense reg ni opció de manteniment, es resolen mitjançant la formació
d’una topografia-textura abstracta que combina còdols del proper riu Ter amb cràters de vidre
reciclat.
PLAÇA PERE - JOAN. PALAMÓS
La Plaça Pere Joan es situa entre el Centre de la Gent Gran i una nova escola Bressol per a nens de
1 a 3 anys. Es tracta d’un espai fragmentat en diagonal per l’accés de les ambulàncies al centre Hospitalari.
Propiciar el joc i contemplació intergeneracional és concepte de la proposta. A manera del
‘LEGO’ partint d’una única peça, una la travessa de tren, 120x25x15 de fusta o formigó, es proposa
una sort de artefacte que són seients, estructures per escalar, sorrals, casetes, camins de descoberta
o ‘stepping stones’ i ordenen l’espai.
PARCS I JARDINS
10

EMPLAÇAMENT
Madrid
PROMOTOR
Junta de Compensación Parque de
Valdebebas
AUTORS
EMF- Martí Franch, Dermot Foley
Landscape Architects, Pepa Morán
COL.LABORADORS
M.Bianchi, L.Majer, A.Lopez, Llauna
Arquitectes, 1.8 Arquitectos, Alliart
Engineering, AZ
SUPERFÍCIE 80 ha ANY 2009
EMPLAÇAMENT
L’Estartit, Torroella de Montgrí. Girona
PROMOTOR
Ajuntament de Torroella de Montgrí i
l’Estartit
AUTORS
EMF M. Franch, D.Fuentealba, A.Lopez
SUPERFÍCIE 1.3 ha ANY 2010
EMPLAÇAMENT
Sant Julià de Ramis
PROMOTOR
Aj. Sant Julia de Ramis
Aj. Celrà
AUTORS
EMF M. Franch
SELGA
SUPERFÍCIE 57 ha ANY 2011
CONCURS INTERNACIONAL PARQUE URBANO DE VALDEBEBAS
1ER ACCÈSSIT / 163
Valdebebas és avui un paisatge fragmentat, inexpressiu i sense identitat. La seva centralitat en el
districte aeroportuari, l’orografia , els vestigis del seu sistema hídric i els generosos horitzons,….
ofereixen les bases per activar aquest paisatge i convertir-lo en catalitzador de qualitat de vida i valor
afegit del nou barri. ‘Litoral’ activa el paisatge i genera 12 km de noves riberes i 4 km de nous horitzons
diversificant les condicions per l’ús i l’habitabilitat, a la vegada que forja la identitat de la futura
ciutat sobre dos dels paradigmes de l’inici del segle XXI: l’aigua i les energies passives. A la vegada
que fabula amb la costa que Madrid sempre ha desitjat. Litoral proposa una estructura inicial per la
ordenació del parc i manté una programació oberta de la resta d’espais.
PARC DE LA PINEDA DE L’ESTARTIT
La Pineda de l’Estartit és ròtula entre el teixit urbà i els aiguamolls del Ter Vell, entre ciutat i natura.
Té una feble utilització i no està articulat amb el passeig marítim. El projecte planteja: u, Donar
continuïtat al passeig marítim a l’interior de la pineda per revaloritzar-la; dos, construcció d’una nova
zona central d’equipaments; biblioplatja-ludoteca, bar i serveis; tres, la construcció d‘un sistema de
camins transversals que valoritzen les vistes al Mar i les Illes Medes entre el pins; quatre, reiniciar
plantació de la pineda en les zones denudades; i cinc, la recuperació del ecosistema dunar.
ARBORETUM CENTRE D’INNOVACIÓ DE LA PLANTA DE JARDÍ
Girona és una de les principals regions de producció de planta per a jardineria d’Europa. L’Associació
de Viveristes de Girona lidera una iniciativa per la creació d’un punt de recerca, trobada i difusió del
sector entorn a un nou concepte d’Arborètum. Amb finançament europeu FEDER El concepte és la
plantació per fases d’una col•lecció de les plantes que es produeixen a la regió i la recerca de noves
varietats agrupades per criteris d’aplicació i gestió a la jardineria pública i privada i a la restauració
ambiental: alineacions, límits i tanques, gespes i alternatives, entapissants, comunitats, etc.
PARCS I JARDINS
11

EMPLAÇAMENT
Cerdanyola del Vallès. Barcelona
PROMOTOR
AJ. Cerdanyola del Vallès
AUTORS
Bellmunt - andreu, Aqtes, E. Asensi
A. Zahonero
EMF M. Franch
COL.LABORADORS
C. Artigas, R. Cuevas, J. Ferrer, M.
Pellissa
SUPERFÍCIE 13.5 ha ANY 1997
EMPLAÇAMENT
Vilanova i la Geltrú. Barcelona
PROMOTOR
Aj. de Vilanova i la Geltrú
AUTORS
O. Tarrassó, J. Espinàs, J. Henrich
EMF M. Franch
COL.LABORADORS
Sergi A.
SUPERFÍCIE 60 ha ANY 2000
EMPLAÇAMENT
Cadaqués · Girona
PROMOTOR
Ajuntament de Cadaqués
AUTORS
Vilanova + Moya, Aqtes.
COL.LABORADORS
EMF M. Franch, A. López
ANY 2006
EMPLAÇAMENT
Palafrugell · Girona
PROMOTOR
AJ. Palafrugell
AUTORS
EMF Franch, Rivers, López
La Vola
SUPERFÍCIE 9 ha ANY 2005
CONCURS · TRACTAMENT DEL RIU SEC A CERDANYOLA
Es planteja convertir l’espai fluvial en un gran passeig façana de la ciutat. Es projecta la continuïtat
de la circulació tova a de través de recorreguts laterals i es dibuixen vàries seccions tipus que reconeixen
i aprofiten els diferents processos urbans y periurbans que es produeixen al llarg del riu.
Mentre que en el tram periurbà es projecta un sistema de petites resclo¬ses, que generen sistemes
de depuració, en el tram urbà, s’opta per una secció més dura, que tolera un ús més intensiu i que
acull un pont - plaça sobre el riu.
1er Premi del Jurat.
CONCURS D’ORDENACIÓ FRONT MARÍTIM DE VILANOVA I LA GELTRÚ
Vilanova i la Geltrú, té un front marítim especialment divers en termes de paisatge i de relació entre
els assentaments i la línia de costa. La proposta persegueix un doble objectiu: per una banda establir
cintes de connectivitat i continuïtat entre el centre urbà i front marítim, així com longitudinalment
entre els seus diferents àmbits; i per l’altra, reconèixer i potenciar la identitat dels diferents paisatges
de terra-mar. A partir d’una proposta d’infraestructura que segrega la mobilitat tova, el transport públic
i el motoritzat, es reordena la relació de la ciutat amb el mar i es creen àmbits d’oportunitat..
PLA ESPECIAL NUCLI HISTÒRIC DE CADAQUÉS
Assessorament als redactor del Pla per al disseny de la secció tipus dels carrers del Nucli històric
a reformar. La proposta reformula la secció històrica de paviment de pedra, esquistos, col•locats
verticalment a ‘sardinell’ i bancs, jardineres i explanacions a les portes dels habitatges per una secció
pròxima però més accessible i comfortable. La zona de pas central es pavimenta amb ‘lingots’ de
basalts, color proper als esquistos, els extrems, encara amb bancs, jardineres i els replans de les
portes es continuen executant amb esquistos col•locats verticalment.
AVANTPROJECTE D’ADEQUACIÓ RIERA VILA-SECA. PALAFRUGELL
Avantprojecte que federa tots els espais lliures romanents entorn de la Riera de Vila-seca proposant:
una vialitat tova longitudinal en continuïtat ara inexistent, articular varis espais públic entorn
la riera i donar tridimensionalitat al pas de la riera mitjançant plantacions sistemàtiques que la facin
llegible.
PROJECTES URBANS
12

EMPLAÇAMENT
Perpignan · France
PROMOTOR
Communauté d’Agglomeration Têt
Mediterranée
AUTORS
Philippe Pous, Aqte.
EMF Franch, Rivers, Ochoa,
López, Solé
BE2T
SUPERFÍCIE 26 ha ANY 2005-6
EMPLAÇAMENT
Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter
Girona
PROMOTOR
AJ. Sant Julia de Ramis, AJ. Sarrià de Ter
AUTORS
EMF M. Franch, L. Ochoa, A. López
SUPERFÍCIE 65 m 2 ANY 2006-7
EMPLAÇAMENT
Barri del Carmel · Barcelona
PROMOTOR
Incasol, Generalitat de Catalunya
AUTORS
Sergi Serrat + UBQ assoc. SLL
EMF M. Franch
SUPERFÍCIE 0.4 ha ANY 2007
EMPLAÇAMENT
Girona
PROMOTOR
AJ. Girona
AUTORS
EMF M. Franch, A. López
SUPERFÍCIE 950m2 ANY 2009
COST 181.192 € · 191 € / m 2
ORDENACIÓ DELS MARGES DE LA TÊT PERPIGNAN
El projecte torna la mirada al riu que va fundar la ciutat com a eix estructurador de l’espai públic
tot refent continuïtats, recosint teixits i redefinint centralitat i façana urbana. Inclou: la construcció
d’un pont per a vianants, nous equipaments sobre l’eix fluvial, la reurbanització de l’Av. Torcatis, un
nou parc de capçalera, Parc Claudion i la construcció de la Place de la Têt, un espai a doble alçada
riu – ciutat, a l’arribada de la nova passarel•la. Tot això mantenint el caràcter “natural” de la llera del
riu. A nivell supramunicipal, consolida el riu como eix articulador del trànsit tou de lleure entre las
poblacions fins al mar.
PASSERA ENTRE SANT JULIÀ DE RAMIS I SARRIÀ DE TER
La Riera de la Rassa separa dos municipis en continuïtat que comparteixen espais públics i equipament
esportius. La passera celebra l’encontre dels dos pobles amb una barana-banc just allí on
tothom passa.
PROJECTE BÀSIC PER A L’ARRENJAMENT DELS CARRERS I
PLAÇA DE LA ZONA 0 DEL CARMEL
El 27 de Gener de 2005, el enfonsament del túnel de maniobres de la línea 9 del metro, provoca
l’enfonsament parcial d’un edifici, el desallotjament de 850 persones de més de 200 famílies
i l’enderroc definitiu de 4 blocs d’edificis. En el buit urbà es proposa la construcció d’un bloc de
vivendes socials i un centre cívic entorn d’una nova plaça i la pacificació dels dos carrers qui hi menen.
Els pendents pronunciats del Barri del Carmel, i la necessitat de restar accessible, conviden a
resoldre els importants desnivells mitjançant rampes, el que acaba resultant en una plaça centrípeta
i tectònica.
PLAÇA DEL LLIMONER. GIRONA
La Plaça del Llimoner és l’epicentre del barri gitano de Girona. Possiblement és la zona més desafavorida
i amb major vandalisme de la ciutat. La plaça existent, amb un desnivell de 2m, es fragmentada
per terrasses i murs que la fan inaccessible. Es proposa transformar les terrasses en un conjunt de
grades de diferents alçades que obren l’espai, el transformen en una sort de ‘escenari’ urbà i incorporen
rampes accessibles. Mitjançant aquest gest tectònic es resolt el desnivell i s’incorpora més de
100ml de seient petri no vandalitzable. Es planta 5 Sophores japonica que aporten una ombra fresca
i lluminosa.
PROJECTES URBANS
13

EMPLAÇAMENT
Saint Jean Pla de Corts, Languedoc-
Roussillon, França
PROMOTOR
Communaute de communes du Vallespir
AUTORS
Phillipe Pous, Arqte
BE2T Ingénierie
EMF M.Franch, L.Majer
SUPERFÍCIE 8700M2 ANY 2010
COST 1.270.000 €
EMPLAÇAMENT
Eivissa, Espanya
PROMOTOR
SEPES
AUTORS
EMF M. Franch, Víctor Tenez, L.Majer,
M.Bianchi, D.Fuentealba, G.Batllori
SUPERFÍCIE 17,35 ha ANY 2011
COST 40 €/m2
CONCURS NOU CENTRE URBÀ I COMERCIAL A SAINT JEAN PLA DE CORTS
El nou centre urbà i comercial de Saint Jean Pla de Corts és un tema clau en el desenvolupament
del poble. El objectiu del projecte és reunir a tots els espais públics existents al voltant dels edificis
públics i centre comercial.
PARC DE CAN ESCANDELL. ACCÈSIT CONCURS
En un barri en creixement, s’explora la programació d’un parc a dos velocitat: la xarxa i les parcel•les
programables. La xarxa explota els fluxos i concentra el 90 % la inversió inicial en el 50% de la
superfície. S’inicia l’apropiació del lloc i es deixa que el temps dicti les condicions per a la resta de
l’espai, ocupat per parcel•les programables. Aquestes s’inicien com a zones conreu agrícola extensiu
o plantacions forestals de mínim cost i conformen una pre-estructura paisatgística. La seva formalització
és progressiva, a partir d’inversions posteriors d’acord a les assignacions d’un programa en
evolució.
PROJECTES URBANS 14

EMPLAÇAMENT
Palamós· Girona
PROMOTOR
AJ. Palamós · Medi Ambient
AUTORS
EMF M. Franch, N. Vilà
SUPERFÍCIE 1000 m 2 ANY 2000
EMPLAÇAMENT
Celrà · Girona
PROMOTOR
AJ. Celrà
AUTORS
EMF Franch, Talsma, Schreurs
SUPERFÍCIE 6 ha (2.2km) ANY 2002
EMPLAÇAMENT
Cadaqués
PROMOTOR
AJ. Cadaqués
AUTORS
EMF M. Franch, L. Ochoa,
A. López
SUPERFÍCIE 9 ha ANY 2006
EMPLAÇAMENT
Cadaqués
PROMOTOR
AJ. Cadaqués
AUTORS
EMF M. Franch, L. Ochoa,
SUPERFÍCIE 545 m 2 ANY 2006
TRACTAMENT PAISATGÍSTIC DE L’AVINGUDA DE LA FOSCA
Es proposa el tractament unitari de tota l’avinguda utilitzant una única espècie arbòria, el suro
(Quercus suber), distribuida en grups irregulars. El suro és una espècie autòctona i caracteritzadora
d’aquesta població costera i silícica, i durant dècades va ser un important recurs econòmic. Les 4
rotondes se solucionen amb lleugers moviments de terra i amb la plantació d’un prat de dall amb
espècies ruderals.
CARRETERA C-255 A CELRÀ
Projecte que valoritza i federa els espais públics romanent entorn la Carretera C-255 en el seu pas
per Celrà, notòriament al polígon industrial del poble, a un baix cost. En una primera fase es fa una
sembra de prats florits amb una ordenació d’inspiració ‘Mondrianana’. En una segona fase, no implementada,
es signa un conveni amb els vivers del poble, entre els més importants de l’estat, que
cultivin aquests espais de manera que es reforça aquesta identitat de Celrà i el cost per la municipalitat
és zero.
ARRANJAMENT PAISATGÍSTIC ACCESSOS A CADAQUÉS
Cadaqués possiblement el poble més cinematogràfic i pintoresc de la Costa Catalana, segona residència
de Dalí i altres il•lustres pintors i artistes pateix un problema crònic d’aparcament. El projecte
planteja recréixer en 4 plantes l’aparcament existent a l’entrada del poble, fins a allotjar 1.200 vehicles.
Això permet descongestionar el poble tot segregant veïns de visitants, buidar el Carrer de la
Riera, actualment un aparcament i convertir-lo en una rambla fins al centre. Altres mesures inclouen
la construcció de noves voreres i la gestió de les plantacions entorn de la Carretera.
ROTONDA ENTRADA CADAQUÉS
A l’interior de la rotonda suscita el paisatge de les terrasses d’olivera i els seus murs de pedra seca
que t’acompanyen fins a l’entrada del poble de Cadaquès. Un curós treball amb els nivells i les inclinacions
dels murs et convida a una percepció dinàmica de l’espai.
TRACTAMENTS ACCESSOS URBANS
15

EMPLAÇAMENT
St. Pere Pescador · Girona
PROMOTOR
Fundació Territori i Paisatge
AUTORS
EMF M. Franch
COL.LABORADORS
D. Saavedra
SUPERFÍCIE 10.7 ha ANY 1999
EMPLAÇAMENT
Comarca del Baix Empordà · Girona
PROMOTOR
Consell Comarcal del Baix Empordà
AUTORS
Cicloturisme i Medi Ambient:
EMF M. Franch, E. Vaqué, E. Pérez,
Fdz. de la Regera, I. Salvans
SUPERFÍCIE 350 km ANY 2000-1
EMPLAÇAMENT
St. Esteve de la Sarga. Pallars Jussà.
Lleida
PROMOTOR
Fundació Territori i Paisatge
AUTORS
EMF M. Franch, F. Talsma
SUPERFÍCIE 1.7 ha ANY 2001-2
COST
30.000 € · 1.8 € / m 2
EMPLAÇAMENT
Les Planes de Son. Pallars Sobirà. Lleida
PROMOTOR
Fundació Territori i Paisatge
AUTORS
EMF M. Franch, M. Llenas
COL.LABORADORS
M. Pujadas
SUPERFÍCIE 9.000 m 2 ANY 2001-2
RESERVA MIG DE DOS RIUS
Primer projecte d’intervenció de la Fundació Territori i Paisatge des de la seva creació l’any 1997.
Conciliar un ús públic naturalista i de passeig amb millores en el medi natural, era l’objectiu d’aquesta
intervenció. Es proposa una sèrie d’intervencions orientades tant a l’equipament de l’espai per a
mi¬llorar la seva capacitat d’acollida: traçat, senyalització i condicionament d’un itinerari, la construcció
de miradors al riu i al prat, un estacionament amb informació i capacitat per al pícnic, bancs
i punts d’aguaït, etc. Com intervencions de millora dels hàbitats existents: creació d’una illa per a les
llúdri¬gues, potenciació del bosc de ribera, etc.
RUTES PEL CICLOTURISME AL BAIX EMPORDÀ
Projecte de traçat i jerarquització d’una xarxa per al cicloturisme que comunica tots els municipis
i punts d’interès de la comarca del Baix Empordà. Es dissenya el sistema de senyalització, així
com els punts informatius i d’acollida. La xarxa s’ordena en eixos vertebradors, xarxa bàsica i xarxa
suplemen¬tària i proposa intervencions concretes i pressupostades per a cada un dels trams que
la integren.
ÀREA LLEURE DE LA RESERVA DE MONT-REBEI
Un mur llarg de pedra natural separa l’àmbit dels automòbils de l’espai dels vianants, i esdevé alhora
un llarg banc que dirigeix el visitant cap a la zona de pícnic i d’ombra. L’estacionament es delimita
amb grans peces de pedra, que disposats de manera estudiadament informal, permeten respectar
grups existents de boixos (Buxus sempervirens) i plantar nou arbrat d’ombra i l’apantallament dels
vehicles.
APARCAMENT DEL CENTRE DE NATURA I DESENVOLUPAMENT
SOSTENIBLE DEL PIRINEUS
Aprofitant dos feixes de pastura estabilitzades amb murs de pedra seca i avellaners (Corylus avellana)
i en un entorn forestal de bedolls (Betula pendula) i pi roig (Pinus sylvestris) es col·loca aquest
estacionament per a 45 vehicles a 1600 m d’altitud. La proposta aprofita els arbres del lloc per delimitar
els espais d’aparcament, per proveir ombra i per apantallar visualment els cotxes. Un paviment
a base de matxuca de granit i travesseres de fusta en espina de peix, pauta la mobilitat i vetllen per
una solució efectiva i tranquil·la.
ÚS PÚBLIC DEL TERRITORI
16

EMPLAÇAMENT
Sta. Coloma de Gramanet. Barcelona
PROMOTOR
Ajuntament de Sta. Coloma de
Gramanet. Diputació de Barcelona
AUTORS
EMF M. Franch
S. Abellan, L. Ismael
SUPERFÍCIE 9.000 m 2 ANY 2001-02
COST
85.000 € · 9.5 € / m 2
EMPLAÇAMENT
Sapeira, Tremp · Pallars Jussà · Lleida
PROMOTOR
Ajuntament de Tremp
AUTORS
EMF M. Franch, M. Llenas
SUPERFÍCIE 4 ha ANY 2002
COST
12.000 € · 0.3 € / m 2
EMPLAÇAMENT
Olesa de Montserrat. Barcelona
PROMOTOR
Fundació Territori i Paisatge
AUTORS
EMF M. Franch, E. Micaló
SUPERFÍCIE 6000 m2 ANY 2002-4
EMPLAÇAMENT
Coll de Can Massana a Montserrat.
Barcelona
PROMOTOR
Fundació Territori i Paisatge
AUTORS
EMF Franch, Micaló, LLenas
SUPERFÍCIE 8.500 m 2 ANY 2004
COST
117.800 € · 0.15 € / m 2
ÀREA LLEURE DE PUIG CASTELLAR
El Pla de les Alzines, a part de ser la porta del poblat ibèric de Puig Castellar, segle VI a III a C, és
un mirador privilegiat a la mar mediterrània i la desembocadura del Besòs. L’espai acull visitants excursionistes
i la celebració periòdica del mercat iber. El projecte d’ordenació proposa crear una esplanada
essencialment buida i confinada, equipada amb punts d’ombra, un mirador-escenari i bancs
massissos que referencien, en la seva distribució, les restes arqueològiques.
MIRADOR A SAPEIRA
Sapeira és un poble talaia, construït en una carena amb vistes franques a nord i sud. El projecte proposa
una sèrie d’intervencions a manera de recorregut pel poble, que permeten potenciar i protegir
aquestes vistes, i ordenar algunes parts que actualment estan una mica deixades. Es construeixen
dos miradors d’identitat i ús diferenciats i es protegeixen les visuals al promontori de l’església.
ÀREA DE LLEURE DEL COLL DE LES ESPASES
Ordenació d’un Coll camí del Puig Ventós per permetre la coexistència de vehicles i excursionistes
tot valoritzant les vistes espectaculars a Montserrat.
ÀREA DE LLEURE A MONTSERRAT
El coll de Can Massana és una de les Portes Principals d’accés d’excursionistes al Massís de Montserrat.
Es condiciona una àrea de lleure que treu profit del sistema de terrasses de la Masia preexistent,
tot proposant canvis subtils de topografia. A més d’ordenar l’aparcament per a 90 vehicles.
ÚS PÚBLIC DEL TERRITORI
17

EMPLAÇAMENT
Espai Rural de Gallecs. Barcelona
PROMOTOR
Consorci de l’Espai Rural de Gallecs
AUTORS
EMF M. Franch, L. Ochoa, A. López
ANY 2006
EMPLAÇAMENT
Montornès del Vallès
PROMOTOR
Consorci per a la defensa del riu Besós
AUTORS
Naturalea, S.L.
EMF M. Franch
SUPERFÍCIE 28 ha ANY 2007
EMPLAÇAMENT
Mollet del Vallès · Parets del Vallès
PROMOTOR
Consorci de l’espai rural de Gallecs
AUTORS
EMF M. Franch, M.Solé, A.Lopez
SUPERFÍCIE 455 ha ANY 2009
EMPLAÇAMENT
Girona
PROMOTOR
Ajuntament de Girona, Departament
d’Innovació Universitats i Empresa de la
Generalitat de Catalunya
AUTORS
EMF M.Franch, L.Majer, A.Lopez,
D.Fuentealba, G.Batllori, J.Campoy
SUPERFÍCIE 7 ha ANY 2010
COST 58.870,54 € · 0.84 € / m 2
PORTES DE GALLECS
Manual d’estil. Principis bàsics d’ordenació de les entrades i intervencions al Espai Rural de Gallecs.
Partint d’elements de mobiliari comercials ja existents (Mobiliari Gavarres) es defineixen programes
tipus d’arbrats i mobiliari per equipar els camins de l’Espai rural de Gallecs.
PLÀ DE GESTIÓ DEL TURÓ DE LES TRES CREUS
Aïllat entre la Autopista AP-7, polígons industrials, el riu Congost, el TGV i allunyat dels nuclis de
Montmeló i Montornès del Vallès, el turó té un problema greu d’accessibilitat i apropiació ciutadana.
Té alhora un elevat valor patrimonial amb el jaciment Romà de Can Tacó segle II aC i una privilegiada
condició de talaia. El projecte millora l’accessibilitat ‘tova’ a través dels polígons circumdants, proposant
canvis en les seccions del carrers i construir nous camins de visita al turó, inclou noves dotacions
per diversificar-ne el seu ús, la reconstrucció de les tres creus com a icones territorials i diverses
mesures de restauració dels torrents i boscos existents.
PLA D’ÚS PÚBLIC DE L’ESPAI RURAL DE GALLECS
Gallecs, com d’altres espais rurals metropolitans, està passant de ser un espai estrictament rural, a
ser un espai a on el lleure urbà conviu amb l’agricultura. Es plantegen quatre objectius de valoritzar
el seu patrimoni paisatgístic, desenvolupar les possibilitats de lleure, conciliar el lleure amb l’entorn
i arrelar l’espai en el seu context local i metropolità. Sobre els quals es formulen una sèrie de propostes
estratègiques per a dotar el paratge d’una identitat pròpia, dotar-lo d’una oferta per al lleure
diferenciada i millorar la seva vertebració amb els municipis veïns, la seva capacitat d’acollida y la
tasca de divulgació i seducció ambiental.
ITINERARI TURÍSTIC DE LA PEDRA DE GIRONA
Projecte d’extrem baix cost, que amb els recursos per explicar la pedra de Girona i les seves pedreres,
permet redescobrir la muntanya oblidada durant decennis i gran mirador de la ciutat, a escassos
15 min del centre. Inclou vàries línies de treball; neteja de runes i abocadors, tala de Flora Exòtica Invasora;
obertura del paisatge, obertura de nova vialitat tova i miradors i gestió de l’accés motoritzat.
El projecte torna darrera en davant i proposa el descobriment i valorització de la roca nummulítica
a partir d’artefactes que conviden a aturar-se i afinar la mirada.
ÚS PÚBLIC DEL TERRITORI
18

EMPLAÇAMENT
Comarca del Baix Empordà · Girona
PROMOTOR
Consell Comarcal del Baix Empordà
AUTORS
EMF M. Franch, D. Lledó
COL.LABORADORS
A. Zahonero, A. Cortina, J.Vilanova
SUPERFÍCIE 70.048 ha ANY 2001
EMPLAÇAMENT
Le Mans, Vitoria-Gasteiz, Amsterdam,
Lisboa, Lyon, Milano
PROMOTOR
Interreg II · Métropolisation Pôle ‘Rhône
Alpes/Suïsse’ i Parc de Collserola
AUTORS
EMF M. Franch
COL.LABORADORS
M. Maragall, F. Talsma
ANY 2001
EMPLAÇAMENT
Espais gestionats per la Fundació
Territori i Paisatge
PROMOTOR
Fundació Territori i Paisatge
AUTORS
EMF M. Franch
COL.LABORADORS
Miquel Rafa, Deli Saavedra
ANY 2000
EMPLAÇAMENT
Barcelona
PROMOTOR
Fedenatur
Consorci del Parc de Collserola
Diputació Barcelona. Xarxa de Municipis
Àrea Metropolitana de Barcelona
Fundació Territori i Paisatge
MEMBRE DEL COMITÉ CIENTÍFIC
EMF M. Franch
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ I PROPOSTES DE RESTAURACIÓ DE PUNTS
D’IMPACTE VISUAL AL BAIX EMPORDÀ
A partir de l’establiment d’un ‘paisatge de referència’, basat essencialment en la identitat i l’estructura
de creixement històric de la comarca, es detecta, tipifica i proposa mesures restauradores o de protecció,
per als impactes visuals, tan negatius com positius al llarg de les 36 carreteres més transitades
del Baix Empordà, així com fa un primera determinació de ZIP Zones d’Interès Paisatgístic.
EL PROJECTE DE L’ ÚS PÚBLIC EN ELS ESPAIS NATURALS PERIURBANS
Llibre que recull bones practiques en el projecte de l’ús públic en els espais natural i rurals periubans
agrupant-los en 5 topics: la identitat, l’accessibilitat, la gestió de la freqüentació, els equipaments i la
valorització del patrimoni. Recull les experiències de 7 Espais Naturals i Rurals Periurbans a 5 Països
Europeus.
PROTOCOL OBSERVATORI FOTOGRÀFIC DEL PAISATGE FUNDACIÓ TERRI-
TORI I PAISATGE
Basat en el Protocol de l’Observatori Fotogràfic del Paisatge del Ministeri del Medi Ambient de
França, es proposa una eina per periòdicament inventariar l’estat del paisatge en les Reserves de la
Fundació Territori i Paisatge, al mateix temps que s’inventaria la fauna o flora. A partir de l’establiment
d’un itinerari georeferenciat d’Estacions d’Observació del Paisatge, s’establiex un calendari de periodicitat
que varia segons el cicles del temps: 24 hores / 4 estacions / anual / quinquennal i de
localitzacions i temàtiques lloc-específiques, panoràmiques generals, espais característics o espais
susceptibles de patir canvis bruscs en els propers anys.
III SIMPOSI INTERNACIONAL SOBRE ESPAIS NATURALS I RURALS EN ÀREES
METROPOLITANES I PERIURBANES
Tasques de recerca de topics, projectes i ponents per al Simposi i d’edició del Catàleg posterior.
ESTUDIS
19

EMPLAÇAMENT
Reserves Fundació Territori i Paisatge
PROMOTOR
Fundació Territori i Paisatge
AUTORS
EMF M. Franch
COL.LABORADORS
abcn concept. X. Benet
ANY 1990-2002
EMPLAÇAMENT
Campament estiu
Fundació Territori i Paisatge
PROMOTOR
Fundació Territori i Paisatge
AUTORS
EMF M. Franch, S. Fàbregas
ANY 2003
EMPLAÇAMENT
Massís de les Gavarres. Girona
PROMOTOR
Consorci de les Gavarres
AUTORS
EMF M. Franch, M Vallejos, M Llenas
ANY 2002-3
EMPLAÇAMENT
ESPANYA
PROMOTOR
Caixa Catalunya
AUTORS
EMF- Marti Franch, M.Bianchi
ANY 2009
PROJECTES SENYALITZACIÓ FUNDACIÓ TERRITORI I PAISATGE
La senyalització és una de les eines més immediates per a contribuir tant a la gestió de l’ús públic,
com a la difusió dels valors d’un espai. Amb aquesta doble voluntat, la Fundació Territori i Paisatge
ha dissenyat el seu sistema integral de senyalització del medi natural i rural que es fonamenta en
tres principis bàsics: identitat institucional i associació amb una certa oferta de lleure naturalístic i
paisajístic, integració al medi i resistència i senzillesa constructiva.
MOBILIARI PER CAMPAMENTS FUNDACIÓ TERRITORI I PAISATGE
Juntament amb el dissenyador industrial Salva Fàbregues es conceben un set de taules i cadires combinant
la lleugeresa i resistència a l’oxidació de l’alumini amb les resines d’alta densitat que permeten
jugar amb varis colors.
PROJECTES MOBILIARI GAVARRES
A partir d’una selecció de curosa de materials resistents amb exterior i d’envelliment noble es proposa
una sèrie bàsica d’elements de mobiliari pensats per a parcs i espais naturals. El disseny es
fonamenta en tres principis bàsics: la integració al medi, la resistència i la senzillesa constructiva.
Actualment és comercialitzat per Fundición Dúctil Benito.
ESTUDI PREVI PER L’ESTABLIMENT D’UNA XARXA DE MIRADORS
DEL PAISATGE
Singular encàrrec per dissenyar una sèrie d’elements de mobiliari capaços de conformar una xarxa
de miradors i estacions d’interpretació del paisatge de diferent aforament i facilitats. Aquest elements
hauran de demostrar una certa integració amb el paisatge (diversos), una elevada resistència
i manteniment pràcticament nul.
El concepte és dissenyar un ‘kit’ d’element modulars i articulables que permeten composicions infinites
i que el lloc i el programa siguin els qui determinin la seva configuració. Els elements es dissenyen
a partir de detectar varies necessitats: fita, límit, seient, taula, suport informació, artefacte
interpretatiu.
MOBILIARI I SENYALITZACIÓ
20

EMPLAÇAMENT
Girona
PROMOTOR
Ajuntament de Girona, Amics de les
Flors i els Jardins, Amics de Girona
Antiga.
AUTORS
EMF M. Franch, M. Pujadas, F. Talsma,
J. Schreurs
SUPERFÍCIE 30 m 2 ANY 2001
EMPLAÇAMENT
Girona
PROMOTOR
Ajuntament de Girona, Amics de les
Flors i els Jardins, Amics de Girona
Antiga.
AUTORS
EMF M. Franch, M. Pujadas, F. Talsma,
J. Schreurs
SUPERFÍCIE 30 m 2 ANY 2002
EMPLAÇAMENT
Girona
PROMOTOR
Ajuntament de Girona, Amics de les
Flors i els Jardins, Amics de Girona
Antiga.
AUTORS
EMF M. Franch, Mercè Soler,M. Pujadas
SUPERFÍCIE 30 m 2 ANY 2008
EMPLAÇAMENT
Melbourne · Australia
PROMOTOR
Urban realities
AUTORS
M. Franch, J.Argaard, M.Kyriakou, G.Ho
Wing Kar, D.Lim Fat, G. Blackmore, L.Li
, P.Stone, W.Song, S.Steenholdt
SUPERFÍCIE 50 m 2 ANY 2011
EXPOSICIÓ GIRONA TEMPS DE FLORS 2001. FLORS ESTESES
En el context de ‘Girona Temps de Flors 2001’ Exposició de flors, Monuments, patis i jardins,
s’engalana l’escala de la Casa Codina. Una pica de rentar roba sota la fantàstica escala en espiral de
la finca, és el punt de partida per imaginar una escena quotidiana: la de la roba estesa. Una atmosfera
blava, una teranyina de fils d’estendre roba plens de clavells assecant-se capgirats i una pluja de
bombolles de sabó que cauen del cel creen un paisatge imaginari.
EXPOSICIÓ GIRONA TEMPS DE FLORS 2002
Un llit de falgueres (Adianthum capillus-veneris), extremadament volàtils, gràcils i fresques leviten
dintre d’un pati. Amb elevada demanda d’humitat ambiental, es demanda als visitants de regar les
falgueres amb esprais mentre dura la instal•lació. Al cap de pocs instant d’obrir la instal•lació i contra
tot pronòstic, els esprais esdevenen magnífiques armes de refrescament massiu.
EXPOSICIÓ GIRONA TEMPS DE FLORS 2008
La instal·lació situada al interior d’una Central Elèctrica recicla bombetes Municipals per crear un
tapís d’heures en suspensió. Les bombetes plenes d’aigua s’il•luminen amb la llum de les finestres i
emmirallen la gent que se les mira.
MELBOURNE’S DOCKLANDS SUNSET BEACH
LANDSCAPE URBANISM 3 DAY DESIGN CHALLENGE 2011
Amb 72 hores i 1500 AUS dollars es demana a 10 equips de 10 persones de diverses procedències i
oficis que responguin a 10 espais assignats del Port de Melbourne. Els Docklands són el projecte de
renovació urbana més rellevant dels darrers 10 anys i del propers 20. Malgrat trobar-se en l’espai
més privilegiat de la ciutat, el projecte ha resultat un fracàs notori en termes d’apropiació ciutadana
i segregació d’usos. Team1 , respon a la crida amb un ‘somni-demanda’, una platja a on banyar-se
en aigües cristal•lines , ara contaminades. Una platja que convida a tothom sense diferències. Per
disseminar la demanda es regalen postals als veïns amb la somiada ‘Sunset beach’.
EFÍMERS
21

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DEL PARATGE DE TUDELA-CULIP (CLUB MED) AL PARC NATURAL DE CAP DE CREUS
EMPLAÇAMENT
Cap de Creus. Cadaqués. Espanya
PROMOTOR
MMAMRM, Dep. Medi Ambient de
Catalunya, P.N. Cap de Creus, Gestora
de Runes de la Construcció.
AUTORS
EMF M.Franch, J/T ARDÈVOL T.Ardèvol
COL.LABORADORS
M.Bianchi,M.Batalla,A.Alvarez,G.
Batllori,C.Gomes,A.Lopez,L.Ochoa,E.
Rivers,M.Solé,C.Paumier. R.Alvarez,C.
Carmona,M.Guirado
COST 7.032.500 € · 3.5 € / m 2
SUPERFÍCIE 90 ha ANY 2005-10
- Premi d’Arquitectura de les Comarques
de Girona 2011
- Premi ex aequo a la
INTERVENCIÓ EN EDIFICACIÓ
EXISTENT. Col·legi d’aparelladors de
Barcelona. 2011
- Premi de "Buenas prácticas de conservación
en espacios naturales protegidos".
Fundación Fernando González Bernáldez
i EUROPARC. 2011
Possiblement el projecte de restauració
més gran de la conca mediterrània.
Incloent:
•
•
•
•
la deconstrucció selectiva de
450 edificacions i la gestió paradigmàtica
de 42.000m3 de
residus, reciclant pràcticament
el 100% dels materials;
l’extracció de la Flora Exòtica
Invasora de 90ha, majoritàriament
Carpobrotus edulis;
la restitució de l’orografia i dre-
natges per restablir les dinàmiques
naturals d’erosió i transport
de sediments;
la implementació d’un projecte
de l’ús públic que destil·la els
valors del lloc: ordenant i jerarquitzant
el viari i proposant una
xarxa de miradors i identificadors
de roques-animal.
Procés de deconstrucció i Gestió de runa
Club Med 2008 - Pla de Tudela 2011
Vialitat principal, tram amb aflorament de pegmatita
Mirador Pla de Tudela
Mirador Pla de Tudela
Vial rera platja
Vialitat terciària sense ferm
Mirador Illa de Portaló
Passera Francalús
Faristols interpretació bestiari

CORREDOR VERD DEL CENTRE DIRECCIONAL DE CERDANYOLA DEL VALLÈS
EMPLAÇAMENT
Cerdanyola del Vallès · Barcelona
PROMOTOR
Consorci del Centre Direccional
AUTORS
AZ Estudis i projecte de medi ambient
i paisatge, A.Zahonero, EMF – Marti
Franch, Micheal Van Gessel, Green
Project, Alfonso Viador
COL.LABORADORS
Maria Goula, J/T Ardèvols, Pepa Morán,
I,Spannou, , M.Bianchi, L.Majer
SUPERFÍCIE 150 ha ANY 2009
COST
TOTAL 26.080.000 €
FASE I 2.000.000 €
L’objectiu del corredor és la millora
de l’hàbitat i la restauració de la connectivitat,
construint un espai ecològic
i social, funcionalment eficient
entre és el Parc Natural de la serra
de Collserola i la Plana del Vallès. És
la major actuació d’aquesta indole a
l’estat espanyol. El mosaic agroforestal
té dos components, cultius cerealístics
centrals, i lateralment dues
rieres que formen els eixos principals
de la funcionalitat ecològica. El projecte
inclou la construcció d’un ecoducte
damunt l’autopista AP-7, que
representa l’inici de les actuacions
per restaurar la permeabilitat ecològica
entre sistemes naturals.
Fase I. Secció sota del pont
F.1
Passos de fauna
Fases d’evolució de las masses d’arbres i d’arbustos
Fase I. Planta general

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LES SALINES DE LA TANCADA
EMPLAÇAMENT
DELTEBRE,TARRAGONA, ESPANYA
PROMOTOR
Catalunya Caixa i Delta Lagoon
AUTORS
EMF- Marti Franch, D.Fuentealba,
G.Batllori, P.Lambán, A.López
SUPERFÍCIE 23 HA ANY 2011
COST 547.000 €
Projecte Museístic
El projecte adreça la reconversió de
les edificacions i piscines de l’antiga
piscifactoria de les Salines de la Tancada,
en un projecte museístic sobre
el paisatge saló del Delta de l’Ebre
incloent la fauna, ecosistemes, arts
de pesca, etc...
La proposa explora el potencial
del ‘paisatge líquid’ propi del delta
i reparteix en programa i itineraris
mitjançant un arxipèlag d’illes que
acullen els programes necessaris,
aparcament, recepció, demostració
arts pesca, navegació amb perxa i
gestionen la movilitat. En l’entorn de
la nau-museu es proposa la construcció
d’unes salines amb cristalitzadors
que esdevenen part del programa
divulgatiu i conformen la identitat de
l’espai.
Projecte LIFE
El projecte LIFE té per objectiu la
restauració de les piscines de l’antiga
piscifactoria de les Salines de la Tancada
en habitats de llacunes litorals
garantint les poblacions existents de
fartet (Aphanius iberus), espècie en
risc d’extinció mundial i de Limonium
sp així com la recreació dels hàbitats
per a les aus larolimnicoles.
A partir de les diverses exigències en
termes de d’hàbitat, aïllament i integració
paisatgística es treballa la secció
dels malecons entre piscines per
diversificar els hàbitats sense afectar
les poblacions existents.
Proposta de restauració
Projecte museístic
Proposta cristal·litzadors
Estat Actual
Seccions d’estat actual i proposta de diversificació dels hábitats
Voll d’ocell de l’àmbit del projecte

PROJECTE D’ARRANJAMENT DE LA RIERA DE VALLVIDRERA
EMPLAÇAMENT
Molins de Rei · Barcelona
PROMOTOR
Mancomunitat de municipis de l’Area
Metropolitana de Barcelona
AUTORS
EMF, Anna López, Marta Bianchi,
Lorenzo Majer
SUPERFÍCIE 25 ha ANY 2010
COST
TOTAL 2.428.874 €
FASE I 177.998 €
El projecte planteja la recuperació de
la funcionalitat ecològica i el paisatge
de la Riera, potenciant-ne el seu ús
social i fent-lo compatible amb la
persistència de l’agricultura. Es planteja
les següents actuacions:
• garantir la seva funcionalitat com
a connector ecològic i ciutadà;
• mantenir l’activitat productiva
com a element conformador,
identitari i argument de gestió;
• articular Molins amb la riera i
dotar-la de facilitats per a l’ús
públic i la valorització del paisatge
fluvial
• integració paisatgística i ambiental
dels polígons industrials: existents
i de construcció futura.
Planta general
Vista proposta
Fase I. Vista del mirador
Imatge comparativa zona antics horts
Desbrossada de la canya a la Riera
Mirador - zona d’estada

EIIP ESTUDI D’INTEGRACIÓ I IMPACTE PAISATGÍSTIC DEL PROJECTE D’EXPLOTACIÓ DE LA PEDRERA CLOTES
EMPLAÇAMENT
Llers. Alt Empordà
PROMOTOR
Tractament i Restauracions
Geológiques, S.L.
AUTORS
EMF Franch, Solé, López
SERPA
SUPERFÍCIE 24 ha ANY 2007
L’explotació preveu formar un cràter
600x400m, a una fondària de 45, al
altiplà conegut com ‘Les Garrigues’
L’EIIP planteja una sèrie de millores
al projecte d’explotació:
• diversificació de la orografia,
a partir de variar el talús tipus
en funció de l’exposició solar i
cobertures vegetals desitjades;
• transformació dels sistema de
desguàs de les pluvials en un sistema
de reg superficial i diversificació
del gradient d’humitats
edifiques;
• diversificació de les cobertures
vegetals en funció de l’exposició
solar, pendents i drenatge;
• tractament del límit de
l’explotació per trams segons
visuals i valor patrimonial existent.
Model digital del Terreny. Restauració 30 anys desprès restauració.
Fases d’explotació i restauració.
Mòduls de plantació segons exposició i talús
tipus. Diversificació d’un únic mòdul inicial.
Tipificació / diversificació dels talussos de restauració
partint de la terrassa d’infiltració.
Tipificació / diversificació de les estructures de
drenatge i infiltració.

ZAC TORREMILA - FRATERNITE. AEROPORT PERPIGNAN
EMPLAÇAMENT
Perpignan, France
PROMOTOR
Communauté d’Aglomération Têt
Méditerranée
AUTORS
EMF M. Franch
Philippe Pous, Aqte.
SPC Ferrier, Leduc, Boyer
SUPERFÍCIE 100 ha ANY 2003
La proposta pels espais lliures planteja
tres eixos d’intervenció
• Tractar la vialitat d’accés a l’aeroport
com un ‘parkway’ que alhora que integra
el polígon industrial esdevé la porta a la
ciutat de Perpignan
• Conformar un parc lineal que gestiona
les aigües pluvials mitjançant una successió
de basses de retenció que esdevenen
hàbitat.
• Ordenar la vialitat interna de la ZAC
envers al Canigó amb grans avingudes
arbrades.
Àmbit projecte
Plànol de situació
Aeroport
Têt
Torremila-
Fraternite
I
Zones verdes i vialitat
Zona logística i visuals
Flexibilitat / ZAL
Imatge de referencia
Secció del parkway a l’aeroport
i reserva de tren
Planta general Sistema drenatge
Secció basses de retenció
Bassa de retenció Parc de drenatge Hospital - parc Parkway 1
Secció I :Bassa de retenció i Parc drenatge
ZAC Torremila-Aeroport
Torremila- Rousillon

ZAC DU POLE NAUTIQUE DE CANET EN ROUSSILLON (FR )
EMPLAÇAMENT
Caner Sur Plage · France
PROMOTOR
Mairie de Canet
AUTORS
Philippe Pous, Aqte.
EMF M. Franch
BE2T
SUPERFÍCIE 75 ha ANY 2005
COST
26.000.000 € - Total
1.700.000 € - Espais verds
L’ampliació de la Marina del Port i la
construcció d’un Polígon Industrial
dedicat a la fabricació d’embarcacions
de lleure planteja la següent ordenació:
• un eix central, parkway que
articula els diferents sectors del
Polígon fins al mar incloent vials
d’accés i de lleure segregats;
• una zona de transparència
•
hidràulica amb aiguamolls compensatoris
a la impermeabilització
del sòl;
una sèrie d’aparcament paisatgístics
en bosquet de pins o
freixes en zones de ‘transparència
hidràulica’;
• la construcció i plantació d’una
Pineda
platja;
aparcament al rere
• la restauració de sistema dunar
alliberat de cotxes.
Planta d’ordenació
2
Secció Eix central - Parkway + Via interna + aparcament
1
Secció aparcament rere platja – sistema dunar
5
4
3
1
3
6
7
Fase 1. Vol d’ocell.
Fase 1. Vial intern
Fase 1. Vial intern plantació escocell
Fase 1. Vol d’ocell.
Fase 1. Vial intern

ZAC ORLINE PERPIGNAN (FR)
EMPLAÇAMENT
Perpignan · France
PROMOTOR
Communauté d’Agglomeration Tet-
Mediterrain
AUTORS
Philippe Pous, Aqte.
EMF M. Franch, BE2T.
L.Majer, M.Bianchi, C.Gomés
SUPERFÍCIE 45 ha ANY 2008
COST
6.827.382 € - Total
382.875 € - Espais verds
El polígon industrial del Mas Orline
a Perpignan marca la porta sud de la
ciutat des de la A9 i s’instaura sobre
una plana agrícola de vinyes i fruiters.
La legislació francesa obliga a mitigar
el impacte de la impermeabilització
del sòl propiciat per l’urbanització
mitjançant la construcció de ‘Bases
de retenció’ que durant 48h puguin
acumular i alliberar lentament l’aigua
de pluja. Contràriament a la solució
habitual, en que es crea una ‘gran
bassa’ al punt més baix del polígon,
al ZAC Oriline es proposa construir
una sèrie de basses més superficials
en forma de ‘fingers’ que alhora que
gestionen les plujanes formen franges
forestals que contribueixen a la
integració ambiental i ecològica del
Polígon.
Secció d’una ‘Noue’, 20 m
Planta: les ‘Noues’ (basses de retenció forestals) estructuren l’ordenació.
Funcionament hidràulic de les ‘Noues’- Basses de retenció lineal. Sec / pluja / 48 h desprès
Visió de les ‘Noues’ - Basses de retenció de plujanes com elements estructuradors.
Visió d’una ‘Noue’, 20m
Mas d’Orline Restaurant - centre social del Polígon.
‘Noue’ evolució cap a massa forestal. Plantació / Establiment / Maduresa

PARC DE L’AGULLA A MANRESA. CONCURS
EMPLAÇAMENT
MANRESA, ESPANYA
PROMOTOR
Consorci urbanistic l’Agulla- Ajuntament
de Manresa
AUTORS
EMF- Marti Franch, M.Bianchi
SUPERFÍCIE ANY 2008
COST €
‘Litoral’ és la costa d’un territori, allí
on es troba terra i aigua. L’horitzó és
on la mirada ajunta terra i cel.
Ambdós són els ecotons que determinen
els espais amb majors plusvàlues
socials, ambientals i paisatgístiques.
Avui el parc és un escènic dipòsit
d’aigua potable, altament visitant
però intocable. En el context del paisatge
sec de la Catalunya central, es
proposa ampliar i ‘activar’ l’aigua tot
reprogramar-la estacionalment.
El ‘pack’ de partida proposa un complex
de piscines, una plaça de boires
i gel, fonts, olles, jardins aquàtics, canals
lúdics i salts. Alhora es vertebra
el parc amb el territori agrícola i poblacions
veïnes. Planta
Jardí de les habitacions
Plaça de l’aigua. Fonts, vapor, boira i jocs d’aigua.
Accessibilitat i connexió a les xarxes d’infraestructures viàries.
Estructura arbrat
Lamina de l’aigua. Solarium/pista de gel.

CEMENTIRI DE LAROQUE DES ALBÈRES (FR)
EMPLAÇAMENT
Laroque des Albè res, França
PROMOTOR
Mairie de Laroque des Albères
AUTORS
Philippe Pous, Aqte.
EMF Franch, Rivers, López
COST
876.000 € · 120 €/m2 SUPERFÍCIE 7.312 m 2 ANY 2005
En un camp de cirerers desenaris
s’assaja un híbrid entre la tradició
nòrdica del cementiri-bosc i la tradició
mediterrània del cementiriedifici,
per situar el programa sense
ferir la bellesa de l’enclau. El projecte
sobreposa dos realitats i geometries
que per contrast emfatitzen la seva
identitat: la retícula puntejada dels
cirerers i la geometria neta i abstracte
dels sepulcres de formigó. En planta,
l’arquitectura es comprimeix en franges
estretes que cautelosament es
disposen entre els cirerers. En alçat,
l’arquitectura s’ajup sota del mantell
de les fulles, permetent la continuïtat
de les visuals i la lectura unitària de
l’espai. La vialitat es torna prat..
Maqueta d’estudi
Secció tipus mostrant, cel·les i concessions a terra.
Les concessions a terra són testos amb heura
Paviment prat - parterres silvestres.
Evolució de paisatge en les 4 estacions.

RECONSTRUCCIÓ DEPURADORA PERPIGNAN (FR)
EMPLAÇAMENT
Perpignan · France
PROMOTOR
Communuauté d’Aglomération
Perpignan Mediterranée
AUTORS
Philippe Pous, Aqte.
EMF Franch, Molteni, Rivers
OTV France
FF
EIFFAGE
SUPERFÍCIE 4.9 ha ANY 2004
COST
32.600.000 € - Total
800.000 € - Espais verds
La nova EDAR de Perpinyà es situa
al costat de l’existent als ‘Jardins de
Sant Jacques’, l’horta de la ciutat. Per
comptes d’un enjardinament es suscita
el propi paisatge agrícola amb tallavents
i retícules de fruiters. En planta
es gira la posició dels tancs per evitar
la seva alineació respecte al vial
d’accés. Els volums de major alçada
es situen allunyats del barri habitat.
Planta emplaçament.
Planta proposta d’integració paisatgística. EDAR original (nord) i la nova. Es reconeixen 3 estructures bàsiques
d’integració-plantació: dobles alineacions tallavent + retícula de fruiters + arbres solitaris.
Alçats
Visió de tallavent doble. Populus teixana (creixament
ràpid) + Laurus nobilis (creix. lent)
Vol d’ocell. Integració EDAR amb l’entorn.
Retícula de fruiters al vial d’accés.

CONCURS DE L’AMPLIACIÓ DEL CONSERVATORI DE PERPIGNAN
EMPLAÇAMENT
PERPIGNAN ,FRANCIA
PROMOTOR
Societe d’amenagement foncier et
d’urbanisme, SAFU
AUTORS
EMF- Marti Franch, D.Fuentealba
Atelier d’architecture Philippe Pous
SUPERFÍCIE 2400 M2 ANY 2010
El jardí de l’ampliat Conservatori de
Perpinyà vol ser un racó pacífic enmig
del brogit urbà. Amb un primer gest,
es converteix el desnivell d’1.5m
entre els carrers circumdants i la nova
edificación en un pla inclinat. A sobre
s’hi situen un arxipèlag de parterres–
bancs, que funcionen com a murs de
contenció i conformen espais de gra
petit que acullen el programa. Un
espai contemplatiu i pausat, un jardí
de racons. Racons que són espais de
trobada per veins, els estudiants i els
seus pares. Un lloc d’intercanvi, apte
per improvisar un assaig o una petita
actuación o senzillament un espai
ombrívol per descansar.
Esquema de la proposta
Vista general de la intervenció
Secció transversal
Vegetació. Estat inicial
Vegetació. 10 anys +
Vista del jardí
Vista desde l’accés de l’edifici
Elements vegetals verticals s’apropien de l’arquitectura

CONCURS AJUNTAMENT DE PALAMÓS. PLAÇA D’HIVERN.
EMPLAÇAMENT
PALAMÓS, GIRONA (ESPANYA)
PROMOTOR
Ajuntament de Palamós
AUTORS
BAAS J. Badia, J.Framis
EMF; M. Franch, L.Majer, M. Bianchi,
D.Fuentelba
SUPERFÍCIE 8 500 m2 ANY 2010
Es proposa la concentració del nou
programa d’equipaments municipals
entorn d’una gran plaça buida i
programable. Mentre la superfície
resta buida, es proposa un sistema
de cables sospesos suport tan de la
il•luminació a manera de garlandes de
Festa Major, com d’un sistema mòbil
de tendals d’ombra. Aquests tendals
varien la seva posició al llarg de l’any,
adaptant-se a les circumstàncies climàtiques
i als usos i necessitats de la
plaça. El binomi tendals - il•luminació
permet apropiacions flexibles i efectes
escenogràfics canviants.
Esquema de recorreguts
Master Plan
Vista de nit de la plaça
Isomètric de tendalls
Hivern Estiu
Esquemes de tendalls
Esquemes dels possibles enllumenats
Esdeveniments
Mercat
Concerts
Dinar popular
Pista de gel
Tres reis
Pregó
Sardanes i recepció
Flexibilitat d’usos

TRACTAMENT PAISATGÍSTIC. PLA ESPECIAL DEL CASTELL DEL REMEI.
EMPLAÇAMENT
LLEIDA, ESPANYA
PROMOTOR
Celler Castell del Remei
AUTORS
EMF- Marti Franch, L.Majer,
D.Fuentealba, G.Batllori, P.Lambán
SUPERFÍCIE 22 HA ANY 2011
Una nova generació es planteja compaginar
l’activitat vitivinícola amb
usos terciaris de les bodegues.
Es redacta un Pla Urbanístic i paisatgístic
que proposa:
•
•
•
•
desviar la vialitat i aparcament al
perímetre creant un nucli lliure
de cotxes i establint un nou sentit
de visita;
tractar l’espai central castell-
ermita-bodega-restaurant com
un espai representatiu;
convertir basses i canals en elements
evocatius i de tensió;
quatre, reconvertir un camp fa-
rratge en la nova porta a l’espai
mitjançant la recuperació del
cultiu tradicional de Camamilla
en un híbrid entre producció i
jardí.
Maqueta
Masterplan . Fase 1II
Principals eixos d’organització de l’espai
Fotomuntatge

JARDINS DE CAN FRAMIS - MUSEU VILA-CASAS, 22@, BARCELONA
EMPLAÇAMENT
22@ Barcelona
PROMOTOR
AS. ADMINISTRATIVA COOP. DE LA
U.A. núm. 1 DEL PERI DEL SECTOR
CAMPUS AUDIOVISUAL
AUTORS
BAAS J. Badia, J.Framis
EMF M. Franch
COL.LABORADORS
BAAS: D.Guerra, M.Vitório, M.Mundet,
M.Borrell, M.Garcia
EMF: A.Majoral, D.Gkriti, A.Lopez,
COST
735528.95 € · 84.99 €/m 2
SUPERFÍCIE 8600 m2 ANY 2007-2010
El Jardí de Can Framis opta pel contrast
amb el ritme frenètic i “tecno-exhibicionista”
del barri 22@.
Es recull sobre si mateix i crear un
racó atemporal, un bosc urbà, serè
i assosse¬gat. El jardí es torna bàsic
i ‘salvatge’ i proposa un bosc dens
i informe sobre un mar d’heura
sòbria. La cúpula arbòria genera una
atmos¬fera pròpia de llum, frescor i
ombres que al mateix temps matisa la
percepció de l’edifici. Una coreografia
a base de bulbs broten i ‘il•luminen’
els diferents àmbits del bosc en les
diferents estacions de l’any. afia a
base de bulbs broten i ‘il•luminen’ els
diferents àmbits del bosc en les diferents
estacions de l’any.
Finalista
Finalista
CCCB
Bosc & bulbs. Sota l’estrat arbori es compon una coreografia per a bulboses i herbàcies, que amb les
seves floracions ‘encenen’ els diferents àmbits del jardí al pas de les estacions en successives composicions
monocromàtiques.
Planta
Planta

PLAÇA DELS PAÏSOS CATALANS
EMPLAÇAMENT
Palamós
PROMOTOR
AJ. Palamós
AUTORS
EMF M. Franch,M.Bianchi, M.Batalla,
A.Lopez
SUPERFÍCIE 2971 m2 ANY 2008-10
COST 400.000 € · 134€/m2
Davant de la Biblioteca municipal, la
plaça és un jardí dels sentits, extraordinàriament
dinàmic. Setmanalment
es transforma en funció de brotacions,
floracions o marciments... Un
arxipèlag de racons frescos i pausats
entre la vegetació t’acullen per llegir
o reposar.
‘’Llibres” de formigó de gran format
on s’hi inscriuen ‘aforismes’ de pensadors
universals identifiquen portes
i espais principals.
S’hi s’assagen 5 tècniques per minimitzar
el consum d’aigua: un dipòsit
soterrat que recull aigua dels edificis,
espècies de baix consum, parterres
deprimits per infiltrar, esmena del
sòl amb gel hidroabsorvent (30%
menys consum) i mulch per reduir
transpiració del sòl.
Dipòsit 160.000 lts. Reg
Vegetació de baix consum hídric
Hidrogel. 30-50% + retenció de reg
Escorrentia superficial
Paviment amb junta de sorra
Mulch : menys evaporació i males herbes
Gestió de l’aigua
Il·luminació dels llibres
Detalls del jardí
Llibres amb frases

PARC DEL TORRENT DE L’ILLA
EMPLAÇAMENT
El Bruc. Barcelona
PROMOTOR
AJ. El Bruc
AUTORS
EMF Franch, M.Llenas, M.Vallejos,
E. Micaló
COST
100.000 € · 6.3 € / m2 SUPERFÍCIE 1.6 ha ANY 2003
El parc es proposa sobre un camp
abandonat de vinya i olivera. Un camí
enllaça l’espai de cap a cap i articula
una sèrie de petites intervencions
arquitectòniques autònomes coherents
entre sí, que acullen diversos
usos i funcions.
Cadascun d’aquests espais respon
a una lògica pròpia que neix de les
qualitats intrínse¬ques del lloc: vistes
a Montserrat o al pont, l’ombra
sota una pineda, o sota una olivera,
el perfum del romaní i la farigola,
la proximitat del pont i el pas de la
gent, etc. i acull un ús diferent: jocs
infantils, bancs en una plaça, mirador,
festejador, el repòs en un divà,
esportiu.
Planta context
Panoràmica zona entrada
Mirador del Pont
La Pineda

JARDINS URBANITZACIÓ A BEGUR
EMPLAÇAMENT
BEGUR, ESPANYA
PROMOTOR
Grupo F20
AUTORS
EMF- Marti Franch, E.Ribes, A.Lopez,
L.Ochoa
SUPERFÍCIE 4.400m2 ANY 2006
COST €
Un sistema de terrasses ordenen
aquest jardí de topografia extrema
entre habitatges adossats.
El desnivell es resolt en secció mitjançant
la superposició de terrasses
successives d’alçades creixents i retranqueigs
que retroben la escala humana
del paratge.
Les plantacions cerquen la integració
amb la brolla de les muntanyes
circumdants barrejant autòctones
persistents i d’altres herbàcies i gramínies
de baix reg i manteniment.
Obra
Planta general
Secció

PROJECTE D’ADEQUACIÓ DE LA RIERA DE LA RASA
EMPLAÇAMENT
Sant Julià de Ramis · Girona
PROMOTOR
Ajuntament de Sant Julià de Ramis
AUTORS
EMF, M.Franch, A.López
SUPERFÍCIE 8.654 M2 ANY 2005- 2008
COST 394.586 € · 45 € / m 2
La Riera de la Rassa passa entre
diversos barris feblement connectats
de Julià de Ramis. L’encàrrec demana
transformar la Riera, estructura de
drenatge, en un espai públic en continuïtat
i eix de vertebració ciutadana.
A tal efecte es construeix un nou
camí longitudinal confortable que
remunta la riera i relliga barris, dos
passos transversals, un pont i un gual,
dos parcs, un de capçalera i un que
enllaça amb l’eixampla consolidat.
El projecte comporta un ajust de la
secció de la riera i importants plantacions
arbòries per convertir la riera
actual, bidimensional, en una estructura
tridimensional arbòria d’escala
territorial.
Croquis vegetació muntanya
Vegetació original.
Riera bidimensional
Fase I. Pont-Plaça
Vegetació proposta.
Estructura forestal tridimensional
Gual plaça. Parc de Capçalera
Accesibilitat ciutadana
Fase I. Muntanya jocs
Fase I. Muntanya jocs
Camí longitudinal
El pont-plaça de nit
Gual-Plaça

PLAÇA PERE-JOAN, ESCOLA BRESSOL
EMPLAÇAMENT
Palamós, Girona Espanya
PROMOTOR
Ajuntament de Palamós
AUTORS
EMF, M.Franch, A.López, M.Bianchi.
SUPERFÍCIE 1630 M2 ANY 2009
COST
128.564 €
La Plaça Pere Joan es situa entre el
Centre de la Gent Gran i una nova
escola Bressol per a nens de 1 a 3
anys.
Es tracta d’un espai fragmentat en
diagonal per l’accés de les ambulàncies
al centre Hospitalari. Propiciar el
joc i contemplació intergeneracional
és concepte de la proposta.
A manera del ‘LEGO’ partint d’una
única peça, una la travessa de tren,
120x25x15 de fusta o formigó, es
proposa una sort de artefacte que
són seients, estructures per escalar,
sorrals, casetes, camins de descoberta
o ‘stepping stones’ i ordenen
l’espai.
Concepte: banc-joc
Planta
Vista 1
Vista 2
Vista a vol d’ocell de la proposta

CONCURS PARC URBÀ DE VALDEBEBAS
EMPLAÇAMENT
Madrid · Espanya
PROMOTOR
Junta de Compensación Parque de
Valdebebas
AUTORS
EMF- Martí Franch, Dermot Foley
Landscape Architects, Pepa Morán
Col·laboradors:
M.Bianchi, L.Majer, A.Lopez, Llauna
Arquitectes, 1.8 Arquitectos, Alliart
Engineering, AZ
SUPERFÍCIE 80 ha ANY 2009
Valdebebas és avui un paisatge fragmentat,
inexpressiu i sense identitat.
La seva centralitat en el districte
aeroportuari, l’orografia , els vestigis
del seu sistema hídric i els generosos
horitzons,….ofereixen les bases per
activar aquest paisatge i convertir-lo
en catalitzador de qualitat de vida i
valor afegit del nou barri.
‘Litoral’ activa el paisatge i genera 12
km de noves riberes i 4 km de nous
horitzons diversificant les condicions
per l’ús i l’habitabilitat, a la vegada
que forja la identitat de la futura
ciutat sobre dos dels paradigmes de
l’inici del segle XXI: l’aigua i les energies
passives. A la vegada que fabula
amb la costa que Madrid sempre ha
desitjat. Litoral proposa una estructura
inicial per la ordenació del parc i
manté una programació oberta de la
resta d’espais.
Aigues, programa, clima
Vista a vol d’ocell de las basses
< 4.
Planta general
Secció general des del camí de la cima fins a les basses al límit de la ciutat
>2.
4.
>3.
>1.
1.
2.
3.

PARC DE LA PINEDA L’ESTARTIT, TORROELLA DE MONTGRI.
EMPLAÇAMENT
L’Estartit, Torroella de Montgri , Girona
PROMOTOR
Ajuntament de Torroella de Montgri i
L’Estartit
AUTORS
EMF, M.Franch, D. Fuentealba, A. López
SUPERFÍCIE 1,3 ha ANY 2010
La Pineda de l’Estartit és ròtula entre
el teixit urbà i els aiguamolls del Ter
Vell, entre ciutat i natura. Té una
feble utilització i no està articulat
amb el passeig marítim.
El projecte planteja:
• Donar continuïtat al passeig
marítim a l’interior de la pineda
per revaloritzar-la;
• construcció d’una nova zona
central d’equipaments; biblioplatja-ludoteca,
bar i serveis;
• la construcció d‘un sistema de
camins transversals que valoritzen
les vistes al Mar i les Illes
Medes entre el pins;
• reiniciar plantació de la pineda
en les zones denudades; i cinc,
la recuperació del ecosistema
dunar.
Estat actual Fase 1
Fase 2
Fase 3
Vista de la zona de jocs i biblioplatja-ludoteca
Vista a vol d’ocell de la proposta
4.
5.
3.
1.
2.
1.
Camí principal i camins transversals
Vista des del camí principal
Vista de l’accés a la pineda desde la platja

ORDENACIÓ DELS MARGES DE LA TÊT PERPIGNAN
EMPLAÇAMENT
Perpignan · France
PROMOTOR
Communauté d’Agglomeration Têt
Mediterranée
AUTORS
Philippe Pous, Aqte.
EMF Franch, Rivers, Ochoa,
López, Solé
BE2T
SUPERFÍCIE 26 ha ANY 2005-6
El projecte torna la mirada al riu que
va fundar la ciutat com a eix estructurador
de l’espai públic tot refent continuïtats,
recosint teixits i redefinint
centralitat i façana urbana.
Inclou:
• la construcció d’un pont per a
vianants
• nous equipaments sobre l’eix
fluvial,
• la reurbanització de l’Av. Torcatis
• un nou parc de capçalera
• Parc Claudion i la construcció
de la Place de la Têt
• un espai a doble alçada riu –
ciutat, a l’arribada de la nova
passarel•la
Tot això mantenint el caràcter “natural”
de la llera del riu. A nivell supramunicipal,
consolida el riu com eix
articulador del trànsit tou de lleure
entre les poblacions fins al mar.
Projecte d’ordenació a llarg termini. La Têt com a eix vertebrador dels espais lliures de la ciutat
Fotomuntatge comparatiu. Estat 2007. Proposta. Obertura visual i apropiació ciutadana dels marges i la llera de riu.
Obra 2008. La llera feta accessible i visualment permeable.
Estat inicial 2007. Muralla de canya americana
(Arundo donax). El riu no existeix.
Obra 2008. El ciutadans col•lonitzen la llera
Obra 2008. El ciutadans col•lonitzen els marges.
Plataforma fusta
Obra 2008. Obertura visual al riu.

REFORMA PLAÇA DEL LLIMONER
EMPLAÇAMENT
VILAROJA ,GIRONA, ESPANYA
PROMOTOR
Ajuntament de Girona, Gobierno de
España (Fondo de Inversión Local para
el Empleo)
AUTORS
EMF- Marti Franch
SUPERFÍCIE 947 M2 ANY 2009
COST 181.192 € · 191 € / m2 La Plaça del Llimoner és l’epicentre
del barri gitano de Girona. Possiblement
és la zona més desafavorida i
amb major vandalisme de la ciutat.
La plaça existent, amb un desnivell
de 2m, és fragmentada per terrasses
i murs que la fan inaccessible. Es proposa
transformar les terrasses en un
conjunt de grades de diferents alçades
que obren l’espai, el transformen en
una sort de ‘escenari’ urbà i incorporen
rampes accessibles.
Mitjançant aquest gest tectònic es
resolt el desnivell i s’incorpora més
de 100ml de seient petri no vandalitzable.
Es planten 5 Sophores japonica
que aporten una ombra fresca i lluminosa.
Grades i rampes
Conjunt de grades de diferents alçades
Estat inicial
Planta de la plaça
Isométrica
Secció

CONCURS NOU CENTRE URBÀ I COMMERCIAL A SAINT JEAN PLA DE CORTS
EMPLAÇAMENT
SAINT JEAN PLA DE CORTS, LANGUEDOC-
ROUSSILON, FRANÇA
PROMOTOR
Communaute de communes du Vallespir
AUTORS
Phillipe Pous, Arqte.
BE2T Ingénierie
EMF; M. Franch, L.Majer
SUPERFÍCIE 8.700 m2 ANY 2010
COST
1.270.000 € HT
El nou centre urbà i comercial de
Saint Jean Pla de Corts és un tema
clau en el desenvolupament del
poble. El objectiu del projecte és
reunir a tots els espais públics existents
al voltant dels edificis públics i
centre comercial.
Planta general
Esquemes de la flexibilitat d’usos de la plaça
Vista 1
Vista 2
Vista 3

PARC DE CAN ESCANDELL. ACCÈSIT CONCURS
EMPLAÇAMENT
EIVISSA, ESPANYA
PROMOTOR
SEPES
AUTORS
Victor Tenez, EMF- Marti Franch,
L.Majer, M.Bianchi, D.Fuentealba,
G.Batllori,
SUPERFÍCIE 17,35 HA ANY 2011
COST 40€ / m 2
En un barri en creixement, s’explora la
programació d’un parc a dos velocitat:
la xarxa i les parcel•les programables.
La xarxa explota els fluxos i concentra
el 90 % la inversió inicial en el 50%
de la superfície. S’inicia l’apropiació
del lloc i es deixa que el temps dicti
les condicions per a la resta de l’espai,
ocupat per parcel•les programables.
Aquestes s’inicien com a zones
conreu agrícola extensiu o plantacions
forestals de mínim cost i
conformen una pre-estructura paisatgística.
La seva formalització és
progressiva, a partir d’inversions
posteriors d’acord a les assignacions
d’un programa en evolució.
Voll d’ocell de la proposta
Secció
Esquema territorial
Fotomuntatge
Fase 1
Fase 2

PLA D’ÚS PÚBLIC DE L’ESPAI RURAL DE GALLECS (PUP)
EMPLAÇAMENT
Mollet del Vallès i Parets del Vallès ·
Barcelona
PROMOTOR
Consorci de Gallecs
AUTORS
EMF, Mercè Solé, Anna López
SUPERFÍCIE 455 ha ANY 2009
Gallecs, com d’altres espais rurals
metropolitans, està passant de ser
un espai estrictament rural, a ser un
espai a on el lleure urbà conviu amb
l’agricultura.
Es plantegen quatre objectius :
• valoritzar el seu patrimoni paisatgístic,
• desenvolupar les possibilitats de
lleure,
• conciliar el lleure amb l’entorn
• i arrelar l’espai en el seu context
local i metropolità.
Sobre els quals es formulen una
sèrie de propostes estratègiques
per a dotar el paratge d’una identitat
pròpia, dotar-lo d’una oferta per al
lleure diferenciada i millorar la seva
vertebració amb els municipis veïns,
la seva capacitat d’acollida i la tasca
de divulgació i seducció ambiental.
Millores al paisatge
Imatge de les àrees de descans
Vista panoràmica
Proposta d’ús públic

ÀREA DE LLEURE DEL PUIG CASTELLAR
EMPLAÇAMENT
Sta. Coloma de Gramanet. Barcelona
PROMOTOR
Ajuntament de Sta. Coloma de
Gramanet. Diputació de Barcelona
AUTORS
EMF M. Franch
S. Abellan, L. Ismael
COST
85.000 € · 9.5 € / m2 SUPERFÍCIE 9.000 m 2 ANY 2001-02
El Pla de les Alzines, a part de ser la
porta del poblat ibèric de Puig Castellar,
segle VI a III a C, és un mirador
privilegiat a la mar mediterrània
i la desembocadura del Besòs.
L’espai acull visitants excursionistes
i la celebració periòdica del mercat
iber. El projecte d’ordenació proposa
crear una esplanada essencialment
buida i confinada, equipada
amb punts d’ombra, un miradorescenari
i bancs massissos que referencien,
en la seva distribució, les
restes arqueològiques.
Planta general
Panoràmica del Pla de les Alzines

ÀREA DE LLEURE DEL COLL DE CAN MASSANA A MONTSERRAT
EMPLAÇAMENT
Coll de Can Massana a Montserrat.
Barcelona
PROMOTOR
Fundació Territori i Paisatge
AUTORS
EMF M. Franch, E.Micaló, M.Llenas
COST
117.800 € · 13.85 € / m2 SUPERFÍCIE 8.500 m 2 ANY 2004
El coll de Can Massana és una
de les Portes Principals d’accés
d’excursionistes al Massís de
Montserrat.
Es condiciona una àrea de lleure que
treu profit del sistema de terrasses
de la Masia preexistent, tot proposant
canvis subtils de topografia. A
més d’ordenar l’aparcament per a
90 vehicles.

ITINERARI TURÍSTIC DE LA PEDRA DE GIRONA
EMPLAÇAMENT
GIRONA, ESPANYA
PROMOTOR
Ajuntament de Girona, Departament
d’Innovació Universitats i Empresa de la
Generalitat de Catalunya
AUTORS
EMF- Marti Franch, L.Majer, A.López,
D.Fuentealba, G.Batllori, J.Campoy
SUPERFÍCIE 7 HA ANY 2010
COST 58.870,54 € · 0.84 € / m 2
Projecte d’extrem baix cost, que amb
els recursos per explicar la pedra de
Girona i les seves pedreres, permet
redescobrir la muntanya oblidada
durant decennis i gran mirador de la
ciutat, a escassos 15 min del centre.
Inclou vàries línies de treball:
• neteja de runes i abocadors
• tala de Flora Exòtica Invasora
• obertura del paisatge
• obertura de nova vialitat tova
• miradors
• gestió de l’accés motoritzat
El projecte torna darrera en davant
i proposa el descobriment i valorització
de la roca nummulítica a partir
d’artefactes que conviden a aturar-se
i afinar la mirada.
Planta general
Mirador de la Pedrera
Zona d’estada a l’interior de la Pedrera
Pas del mur
Detall Mirador Nummulits
Treballs desbrossada - obertura nou cami
Camí interior Pedrera
Comparativa de la pujada a la Torre
d’Alfons XII

MOBILIARI SISTEMA GAVARRES
EMPLAÇAMENT
Massís de les Gavarres, Girona
PROMOTOR
Consorci per a la Protecció i la Gestió de
l’Espai d’Interès Natural de les Gavarres
AUTORS
EMF M. Franch, M Vallejos, M Llenas
ANY 2002-3
A partir d’una selecció de curosa de
materials resistents amb exterior i
d’envelliment noble es proposa una
sèrie bàsica d’elements de mobiliari
pensats per a parcs i espais naturals.
El disseny es fonamenta en tres
principis bàsics: la integració al
medi, la resistència i la senzillesa
constructiva.

ESTUDI PREVI PER L’ESTABLIMENT D’UNA XARXA DE MIRADORS DEL PAISATGE
EMPLAÇAMENT
ESPANYA
PROMOTOR
Caixa Catalunya
AUTORS
EMF- Marti Franch, M.Bianchi
ANY 2009
Singular encàrrec per dissenyar una
sèrie d’elements de mobiliari capaços
de conformar una xarxa de
miradors i estacions d’interpretació
del paisatge de diferent aforament i
facilitats. Aquest elements hauran de
demostrar una certa integració amb
el paisatge (diversos), una elevada
resistència i manteniment pràcticament
nul.
El concepte és dissenyar un ‘kit’
d’elements modulars i articulables
que permeten composicions infinites
i que el lloc i el programa siguin els
qui determinin la seva configuració.
Els elements es dissenyen a partir de
detectar varies necessitats: fita, límit,
seient, taula, suport informació,
artefacte interpretatiu.
Fotomuntatges de sintesis
Plataforma + seient
Plataforma + marc
Criteri. Sintetitzar diferents tipologies de miradors
Plataforma + marc + seient
Límit + columnes + seient
Límit + torre + seient
Proposta:
6 elements simples modulars: plataforma,
fita, seient, taula, faristol ,
‘periscopis’ Una materialitat de base
Acer Cor-ten i accessoris
Combinatoria. Variacions amb 6 peces.