Descarrega la llista patró dels ocells del delta de l ... - Terres de l'Ebre

Criteris de confecció de la
Llista Patró
Aquesta Llista Patró pren com a marc bàsic de referència el llibre
Els Ocells del Delta de l’Ebre (Martínez-Vilalta & Motis 1989), la
darrera obra que ha compilat acuradament la totalitat d’espècies
citades en l’àmbit tractat. Un altre catàleg de referència i que també
ha estat estudiat amb atenció fou elaborat a finals de la dècada de
1970 (Ferrer 1977).
En tractar-se de la primera Llista Patró, un treball previ ha consistit
en revisar escrupolosament les dades de totes aquelles espècies
amb una o poques citacions, independentment si feien referència
a tàxons que necessiten ser sotmesos a homologació per part del
Comitè Avifaunístic de Catalunya o pel Comité de Rarezas de la
SEO. Durant aquest procés s’han examinat, sempre que ha estat
possible, les fonts d’informació originals (espècimens naturalitzats
de col·leccions, fotografies, enregistraments sonors, descripcions
originals, etc.).
Els criteris generals considerats per a incloure o excloure una espècie
en aquesta Llista Patró s’inspiren en les recomanacions de la
Association of European Records and Rarities Committees (AERC
2010). En aquest sentit, només s’han inclòs a la Llista les espècies
que disposen de més de 5 observacions realitzades per persones
o equips independents, o amb menys citacions, però que vagin
acompanyades de fotografies, vídeos, enregistraments sonors, o
que comptin amb espècimens naturalitzats. Aquests criteris han
comportat, per exemple, la no inclusió de tàxons relativament freqüents
prop de l’àrea d’estudi, però que han estat citats al delta de
l’Ebre de manera molt poc concreta (e.g. Lullula arborea, Emberiza
cia, etc.). Tampoc s’han incorporat altres tàxons que, malgrat que
hagin estat observats per ornitòlegs experts o, fins i tot, han estat
homologats pel Comité Ibérico de Rarezas de la SEO o pel Comité
de Rarezas de la SEO, no complien amb els criteris anteriorment
esmentats (e.g. Circus macrourus, Calidris tenuirostris, Phylloscopus
humei).
Com ja hem assenyalat, els criteris mitjançant els quals s’elaboren
les llistes patró tenen com a finalitat que tots els tàxons inclosos
hagin estat identificats d’una manera fidedigna i contrastada.
Aquest punt constitueix un dels elements clau més importants en
la confecció d’una llista patró, ja que determinarà en bona part la
seva credibilitat. Exceptuant les dades que es recolzen en proves
documentals (fotografies, vídeos, enregistraments sonors, espècimens
naturalitzats), per altra banda sempre susceptibles de ser
revisades, no existeixen criteris universals alhora d’acceptar aquells
tàxons que solament compten amb observacions de camp. En la
confecció d’aquesta Llista Patró hem triat criteris bastant restrictius,
aplicats tant a espècies comunes com a les anomenades rareses,
independentment del grau d’experiència de l’observador (sempre
complicat d’avaluar). En aquelles espècies que han estat citades i
que finalment no han quedat recollides en la Llista Patró, sempre
justifiquem la raó. Al nostre entendre, aquestes observacions no
resten invalidades, sinó que solament no compleixen els criteris
establerts, conscients sempre del notable grau d’arbitrarietat
d’aquests.
L’avifauna del delta de l’Ebre
En l’àmbit del delta de l’Ebre reconeixem 420 tàxons, dels quals
373 (88,8%) formen part de la Llista Patró (categories A, B i C) i
la resta, 47 tàxons (11,2%), corresponen a espècies al·lòctones
encara no plenament establertes o aquelles de les que hi ha dubtes
raonables d’una arribada natural. Aquests darrers, inclosos a les
categories D i E, no formen part pròpiament de la Llista Patró. En
termes d’espècies, la Llista Patró està integrada per 337 espècies,
ja que algunes estan representades per diverses subespècies,
com ara Emberiza schoeniclus (E. s. schoeniclus i E. s. witherbyi) o
Motacilla flava (M. f. flavissima, M. f. flava, M. f. cinereocapilla, M. f.
feldegg, M. f. iberiae i M. f. thunbergi). Finalment, al llistat global cal
afegir-hi 18 híbrids que han estat citats en estat salvatge.
Els tàxons exclusivament accidentals (82 pertanyents a 81 espècies)
conformen el 21,9% del total de la Llista Patró i corresponen
majoritàriament a ocells aquàtics, sobretot anàtides (Anser fabalis,
Tadorna ferruginea, etc.), limícoles (Pluvialis dominica, Calidris
bairdii, etc.), i làrids i estèrnids (Larus delawarensis, Onychoprion
anaethetus, etc.).
El 26,3% dels tàxons, és a dir 98, nidifiquen regularment en l’àmbit
d’estudi i 14 ho fan solament de manera accidental (Anas crecca,
Sterna dougallii, etc.). Per llur riquesa, destaquen els ardeids (10
tàxons reproductors), les anàtides (9), els sílvids (8), els ràl·lids (7),
els xatracs (7), els limícoles (7) i els làrids (6). Per altra banda, durant
l’estació reproductora, s’hi ha reportat fins a 49 espècies que no hi
nidifiquen (13,1% del total), gairebé sempre exemplars esgarriats o
immadurs i, en algun cas, debilitats (Gyps fulvus, Pandion haliaetus,
Pluvialis squatarola, etc.), però també ocells marins que tenen les
àrees d’alimentació o de dispersió juvenil en aigües del Delta (Puffinus
mauretanicus, Phalacrocorax aristotelis, etc.).
La favorable posició geogràfica del delta de l’Ebre en relació amb
les rutes migratòries afavoreix la presència d’un gran nombre de
tàxons amb estatus de migrant (343 tàxons, 92,0% del total).