GRAMATICA VALENCIANA - Repositori UJI

lorC/oU .
PUBLICACIONS DELS CURSOS DE LLENGUA
I LITEllATUHA VALENCIA NA DE "LO llAT-PENAT"
'-
GRAMATICA
VALENCIANA
.,
AMB EXERCICIS PRACTICS
PEH
CARLES SALVADOR

SINTAXI 151
El p1'o!esso1' explica
La mare dóna '"
Aquell xic enganxa
Tu compra .
EnsenyaTlJ,s .
El pare de la mestressa clava
c) Copieu les proposicions següents suprimint la preposici6 a
deIs complemente directes que el porten:
E1'a nwlt tm'd quan trobí a Joan.
Goneixes a qui l'estima?
L'orador diu !¡'ases· que enlluernen al poble.
Prim61'ament va llavar la 1'oba i desp1'és llava a sa tilla.
He trobat a ton germa a la platja,
E·/t entrar al saló vaig conéixer al teu tillo
TEXT MODERN
LECTURA
M'agrada la pluja. M'agrada estar darrere la finestra., darrere
I.a meua finestra que s' obre al caner, i veure com plou i com les
gotes d'aigua esclaten contra les pedres, 1 m'agrada passejar sota
la pll.l,ja: sent¡'· com em banya els cabells i e! rostre, o com
colpeja en la tela negra de! meu paraigua. M'agrada també veure
com e! vent rebólica les gotes que cauen, com l'aigua de les
teulades ocupa els rafecs, com davalla per les canaleres. Si és de
nit, la pluja xoca. contra el sostre de la meua cambra i fa un
sorollet monoton i 1'epicat que m'ajuda a adormir-me,
(Un món per a lnft.1nts.)
JOSEP PALACIOS

154 GRAMÁTICA VALENCIANA
T'acompanya fín's a la porta.
T¡'eballava tres roies cada setmana.
El ciclista pasaa peD camí de la platja.
L'excursionista posa la bandera al cim de la muntanya.
ESC1'ic amb llapis vara -la finestra.
b) Dieu la classe de complemcnts destl'iats en l'exel'cici anterior.
c) Afegiu un atl'ibut a cada una de les proposicions segUents:
La llibreta: en que escrivitt está
El te-u alulnne es pensa
Aquells llibl'es són ...
La teua amiga es tonta
Uexposició de 1Ji¡vtU¡·e.s ha ¡'esultat
L'advocat del primer 1Jis es presenta. _.
TEXT MüDERN
LECTURA
Somniant antigues can,ons, serenades,
dormen les torres, dormen els bastions;
COn< una església és la nit encantada
que tingués mil canelobres d'OT.
El campanil., en l'obscur amagat,
somnia que és tard, que és ja mitjanit,
i les campanes, quan han repicat,
han despertat lfn grill que era dormit,
(Co!'!ecció «Quart Creixent., 1957.)
ANTüNI BALLERü

156 GRAMÁTICA VALENCIANA
EXEMPLES: Tu dinis QUE vols. llfai no sabl'em QUINA gon'a
és la teua. (Que i quina són mots interrogatius.)
Vaig passa1' les vacances en el poble QUE t·u m'aconsellal·es.
'Heus aci la taula amb LA QUAL varn dinaT. (Que i la qual són
mots relatius.)
L'adverbi pronominal on introdulx, també, proposicions subordinades
formant-ne parto
EXEMPLE: ATa tOTnem d'ON volies que an,aTem.
317. Les proposicions subordinades poden ésser el subjecte
de la principal, l'acusatiu, l'atribut, i el complement circumstancia!.
EXEMPLES DE:
Subordinada subjecte: QUI CANTA EN LA TAULA i MENJA EN
EL LLIT no té l'enteniment com.plit.
Subordinada complement: El llibTe aconsella QUE CAL ESTUDIAR.
Subordinada atribut: El teu lJTOpósit sembla QUE TINDRÁ IM­
PUGNADORS.
Subordinada complement circumstancial: Anrtoni ha dinat
MENTRE NOSALTRES L'ESPERÁVEM.
318. Hi ha proposicions subordinades que no constltulxen
cap element de la principal. Són les explicatives i les detenninatives.
a) Les subordinades eX1Jl'icatives aclarixen algun element de
la principal.
EXEMPLE: El teu JiU, QUE ÉS J'vIOLT EDUCAT, em saluda despí¿sahir.
b) Les proposicions subordinades detenn-in'atives determinen
algun element de la principal.
EXEMPLE: Va expl'icar les juncions de teatTe QUE HAVIA VIST
A VALENCIA.
319. IDncara hi ha proposicions subordinades impeTsonals.
Són de dues classes: d'injinitiu i de gm·undi.
a) D'infinitiu: 8'estimava més ANAR A PEU. Es molt útil
ESCRIURE BÉ. S'entossudJix a MULLAR-SE EL VESTI'r.
b) De gerundi (expressen una circumstancia de l'acció principal):
Entl'a en casa PLORANT A LLAGRIMA VIVA. PARLANT s'entenen
els homes.
320. Si un fet és conseq:üencia d'un altre, o si succelx des-

158 GRAMÁTICA VALENCIANA
EXEMPLES: ACABADA LA FAENA, cadascú a sa casa. MANANT-HO
ELL, tots nosalt¡'es hem d'obeir. SEGURA LA RETIRADA, el gene¡'al
dona el senyal d'atac. Vam entral' EL CAP BEN AL'!'. Es passejava,
LES UANS A LES BUTXAQUES.
EXERGIClS
a) En 1€>S següents proposicions complexes indiqueu les subordinades:
I-Io sabies tu des que ho vares llegj¡' al d!ial'i.
Vin:gué el compl'ador que m'anunciaves en la teua darl'el'a
lletm.
Acostum(m-lo qtte cada dia vinga a la mateixa hOl'a.
Maria m'ha lli-urat els poe1Jws, qU6, 1J61' cel'f;., són molt inspi­
¡'ats, per a la página lUe¡'d1'ict.
El seu p¡'ünel' pensament va éssel' que 'el tm s'havia tet mal
amb l'eSC01Jeta.
Dé1t sap qwi haw'a de petga¡' les despeses.
A vui he vist que desempedraven el can·el'.
La llengua valenciana és l'insi1'1tment amo el qual hem d'estudia¡·.
Estic moPt conte'nt q1te hages vingut.
Pregunta al conSS¡'ge qU'¿na contel'enciu p¡'onunC'ien en aquesta
aula.
lWho d'igué mentre baixavem l'escala.
No m'agrada q1te et jU.g1¿es dinel's.
La seua cowtJicció és que aixó no du¡·ara.
Ss segw' que ella vindl'a pel matí.
b) Digueu quines proposieions subordinades de les de l'exer-,
ciel anterior eón subjeetes, eomplements direetes, atributs, eomplements
eireumstaneials, explieatives, determinatives, interrogative::;
i de relatiu.
c) Eseriviu eorreetament les segUents proposieions que siguen
de gerundi dolent:
Gaigué del cavall, duenHo tot seguit a l'hospiial.
Dinant llegia el dial'i.
Estudia l'advo'Cacia essent empleat de banca.
Es tanca la ventalla, agatant els dits de la jove.

SINTAXI 161
EXEMPLES: Ss un bon xic, PERO estudia poco No hi havia ningú
SINÓ ello No l'i sabn'¡, mal que li ho digues, ANS li pla1u·a. Jo no
ho fal'ia; AMB TOT, si és el teu g1¿St, també ho taTé.
Consecutiva: Indica deducció, conseqüencia.
EXEMPLES: N o ens vols ajudaT? DONCS no ho taTem. 'Z'ot animal
és mOl'tal; l'home és un ani'mal, DONCS és modal.
ContinuaNves: Denoten addició, continultat.
EXEMPLES': Pots mil'aT tots aquests llibTes i ENCARA C011'1mltaT
tots aquests altTes. Estal'em junts tort el dia i AIXÍ MATEIX tota
la nito
326. Eu !loc de la conjunció adversativa peTó algú usa mes;
aquest canvi és poc recomanable.
EXEMPLE: V1¿ll feT un viatge, MES no tinc dine';-s. Es preferible:
PERO no tine d'ineTs.
La conjunció consecutiva doncs modernament ha estat mal
usada en la 11engua escrita con, a conjunció causal.
EXEMPLE: CTeem que esta malalt, DONCS ta dies que no el
vecm.
La frase correcta usaria en 110c de DONCS una de les conjuncions
causals: cal', perqué.
EXEMPLE: Cl'eem que esta malalt; PERQUE ta dies que no el
Veeln.
Un altre tort a la 11engua és l'ús de puix, que és conjullció
exclusiva de subordinació, en 110c de doncs, que é3 conjunció consecutiva
de coordinació.
EXEMPLE: N o li d'igueTes que vingueTa? Purx ja és aci. La
frase correcta fóra: DONCS ja és ac·Í,
327. En comen

162 GRAMÁTICA VALENCIANA
EXEMPLES: Si 'I'l'Omés erema1'a el Sol, quin migdia! TAMBÉ
C¡'emen els teus ulls, amiga, i els teus llavis que no tenen ni matí
ni ta1·da.
No pue dir si em eonee, COM TAMPOC no pue diT 0'11 vise.
Vosté esta tocada del cap i té el mal de l'amoT eaTagolat als
Tenyons. PERO, veTitat· que no vol be'UTe? DONCS esta peTduda.
EXEROlGIS
a) Destrieu les conjuncions o locucions conjuntives de coordinació
de les chiusules següents, i digueu la classe de cadascuna
d'elles. '
Ell vol el pa i ella la mesela,
Vols que vaja a Oastelló? Dones ja hi aniTé.
Val tant el xie eom la xiea peT a podar l'eneán'ee,
Aeomplil'é l'encáTTec, peTó no em sembla bé.
AniTé a ta casa siga a les deu, siga a les onze,
Oal estudiaj' la paj·t teórica, i eneaTa més la pTáetiea.
No ho eOmpTa1'ern peT gust, sinó per neeessitat.
Ni tu ni jo no podem paj'lar en p'Í/,blie.
b) Substitulu els punts suspensius per les conjuncions o 10cucions
conjuntives de coordinació més adients.
Has vingut 1Jer aprofitaT-te'n; .,' no t'hauTies aeostat a nosaUTes.
Jo no ho faTia; ... si és el teu gttst, ho faTé.
Em donCl1'Us el cliaTi la Tevista.
.. , estime la maTe, la filla. '
No l'odia, ..... l'estima.
No es queixa de ningú ... d'ell mateix.
Aeí tens les fotos qlte volies, i ,.' els dibuixos.
Sense el s6tt eonsenrtiment, no podem fer l'es; ... eonvé que
el veges avui mateix.
No li agl'ada el f¡ttbol. ... t'aeompanYa1'a.
No podem despendl'e moUes pcssetes, ... tampoc no vestim
malament.
e) Copieu les chi.usules següents destriant-ne les que porten
dones de les que no en porten:
Ve l'enemie? Puia: ataquem-lo.
Deu éssei' al poble, peTque no ve ver la soeietat.

168
La senyoreta Teresa ENS MIRA del passadís· estant.
ET VEU prevaler entl'e tots els altTes.
Si no estas ben pl'ove'it HO PAGARÉ jo.
HI VAN TOTS tets uns pillastTes.
L'HA tret del sostTe de la balTaca.
Cal ESCRIURE'M amb desimboltw·a.
diguesme
escl'iviultOs
rentantte
escl'iuTem
miTans
rentat
e1vviali
pOl·tala
traul'en
TEXT CLASSIC
emtTau
ensmiTa
etveu'
Amor és mar tTibulada d'ondes e de vents, que no ha POTt
ni Tibatge. Pereix l'Amic en la mal', e en son perill pereixen sos
tU1'1llents e neixen sos compliments.
RAMON LLULL
(Llibre d'Amic e Ama,. Segle XlI!.)
mescoltava
tentenia
ensescoltava
sal(}a
ana1'1nen
melhapres
LECTURA
GRAMÁTICA VALENCIANA
M!RA'NS bé abans no ET DESFOGUES.
No sé si ET VA entendire; jo sí que T'ENTENIA.
HI I-IAVIA taronges? -No N'HI HAVIA.
b) Copie!J eIs mots següents separant-ne convenientment ele
verbs deIs pronoms febles:
dónansles
enslesenvia
menjal'setela
menjaTsetel
setelhamenjat
senshamenjat
Moria l'Amic per plaer, e vivia per llanguiments; e els plaers
e els turments s'ajustaven e s'unien en ésser una cosa mateixa en
la volentat de l'Amic. E per ap) l'Amic en un temps mateix mO.ria
e vivia.

SINTAXI 173
Us s'usa, encara, com a reclproc:
Us est'ime1¿ com a bons gennans.
Vosaltj'es us llegiu els poemes.
En el llenguatge parlat valencia la forma literaria us es troba
reempla!;ada per vos en tots el casos. Tal ús és admissible, si
bé la llengua literari::l preferix d'usar us davant el verb, almenY'3
darrere un mot acabat en vocal: que, no, si, bé, jo, aTa, etc,
EXEMPLES: Que us diré?, no us vull contaj', s·j us plau, bé us
agrada, jo 1¿S donaTé, aTa us diu (us asiHabic).
En canvi l'ús de vos davant el verb també és llcit.
EXEMPLES: Vos agTada, vos els pl'endTam, Blai vos ha dinl,
quants vos en donen?, com vos anlava dient, etc.
També la forma literaria ens es troba reemplao;:ada per nos
en el llenguatge parlat valencia. La forma vulgar mol'! és Inadmissible.
En la llengua literaria cal usar ens, almenys darrere d'un
mot acabat en vocal.
350, Li i els són els pronoms febles personals de tercera persona
datius, per al singular i plural, respectivament, sense distinció
de generes. S'usen com a tals en:
Llava-LI els mocadoj·s.
LI amostl'a.va el camí.
PTen els tinte¡'s i posa'Ls tinta.
La mare Tepta les tilles i ELS ditt que han de fej',
351. Es és proriom feble de tercera persona i s'usa com a
reflexiu I com'a reclproc. Es reflexlu en:
La jove ES desfa el 1)enUnat.
Es reclproc en:
Les am'igues ES canten passatges de la histój··ia.
352. Cal tindre present que el pronom ¡.¡ sempre és datiu i
que els altre'3 pronoms consignats en aquesta llic;ó com a datius
poden representar també complements acusatius.
353. t1ls falta greu de sintaxi expressar dins una mateixa
proposició dues vegades el mateix complemento Compareu les
segtients proposlcions:
1. La mlwe tallava les ttngles A LA PiLLA.

.....
178 GRAMÁTICA VALENCIANA
Si hi vas parlarem fins a la porta.
Qui et corregix els dibuixos a classe no l'és?
Aquells clavells semblen barats i no ha s6n,
Ja sé que sou a muntanya; pero quan en tornareu?
Hi visqué set anys.
Se'n burlava i per aixo m'enfadí.
TEXT MODERN
LECTURA
L"home sincer i e! revolucionari j)oden confiar en !'heroisme,
en la santedat específica de! ram 'fespectiu, si no en !'exit de la
vi'(tut o de! programa a que s'adhereixen; !'hipocrita, !'home
corrent, bondadós i suspica, «va fent», tranquil, dins la segmetat
que la seua hipocresia defensa i empara. Només e! cínic es troba
amb les mans buides, al final del trajecte. S'haura dive'(tit, pro'
bablement, i em sembla que aquesta és rúnica paga que pot es'
perar. S'hama divertit, i prou. Pero, després de tot, tampoc no
esta malament. El cinisme suposa un punt de vista d'espectador:
el cínic s'imagina vingut en aquest món per passejar,hi ent'l'e la
miseria, la falsedat, el dolor, la injustícia, sense sentir,se'n afectat
immediatament. si més no sense compartir'los, i s'arroga la missió
d'anar denunciant,ho amb tota objectivitat. No es distancia de la
vida -voluptuós, saludable o actiu a vegades, s'hi aferra amb
passió-, pero sí de la vida deIs al.tres: hi inte'(posa un espai
aseptic, un tret que facilite la seua contemplació de la societat
confusa i fraudulenta, esca fabulosa per al seu sarcasme.
(Raixa. 1958,)
lOAN FUSTER

SINTAXI
Donarem els rega/s a/s músics.
Despengen el retrat de la pa,·et.
Havem vist l'amiga al teatre.
Fan fugir la gent del poble.
Repa'"ti"em menjar als pob,"es.
MODEL:
Deixen pa al calaix.
a) EN deixen al cala·ix.
b) HI deixen pa.
c) N'HI deixen.
TEXT MODERN
LECTURA
Per una vela en el mar blaudaria
un ceptre;
per una vela en el mar blau.
ceptre i palau.
Per l'ala lleu d'una virtut
mon goig daria.
i el tros que em resta, mig romput.
de joventut.
Per una flor de romaní
l'amor daria;
per una flor de romaní
l'amor doní.
(Co!'lecció Popular Barcino.)
JOSEP CARNER
181

186 GRAMÁTICA VALENCIANA
380. La partícula pas i la locució no pas que han caigut en
desús en els llenguatges parlat i escrit deIs valencians (pero que
els nostres classics usaven correntment) fóra convenient posarles,
de nou, en circulació.
Pas s'ha d'usar dan'ere verb i afegix a les proposfcions negatives
un sentit d'adversitat,
EXEMPLES:
Jo no rn'espante PAS de les tettes amenaCES, (Tirant,)
Si li dernanes la tinta no te la donan], PASo
No pas servix per a introduir proposicions negative.;:¡ en les
quals el verb esta sobreentés i es nega parcialment el contingut
d'una proposició anterior.
ExEMPLES:
Agata¡'as els ta¡'diellB? -NO PAS el de la roba,
Et rnenjaTlis aquestes t¡'uites? -No PAS el rairn,
EXERClCIS
a) En les proposicions següents, afegiu nOI alla on caIga:
Ningt't ens ha rniTat,
Mai sab¡'em que vol diT.
Enlloc t¡'oba¡'as tanta truita com a l'hort.
Si tu no vens, tamlJOC vind¡'a ella.
Cap deis Teunits ha voldra contessar.
Si cap d'elles t'ho pregunta, Tespon-li que no ho saps.
Si cap d'elles t'ho vol di¡', CO'1n ho taTaS pe?' a sabeT-ho?
Si mai el veus, d6na-li expTessiorl\S de paTt mcua.
Ho ha dU sense ningú pregunta¡·-li-ho.
En ma vida he vist cosa igual,
Ni rn'ha dit, ni li he dit ¡'es.
No plou ni ta vento
En ta vida ho taTas, desenganya't.
Res el dist¡'au; peT aixó no ¡'iu mai.
Res el distmu; peT ai.."có no sap ma;i la llil;ó.
Pe¡' que et tingixes més igno1"ant que ets?
Més s'estima Ilen¡;aT-ho que m'ho dónes.
Cap dona valdTa banyar-s'hi, en aquesta piscina.

SINTAXI 189
b) Quan el gerundl va seguit deIs pronoms de primera o de
segona persona.
EXEMl'LES:
Estem menjant-sE les pomes.
Esteu menjant-sE el meló.
La forma correcta és:
Estem menjant-Nos les pomee.
Esteu menjant-vos el meló.
e) Quan el pronom se s'anteposa al verbo
EXEMPLES:
Ja s'haveu saludat.
No s'hem (o s'havem) visto
La forma correcta és:
EXERCICI8
Ja US haveu saludat.
No ENS hem (o no ENS lwvem) visto
Substltulu el signe + pels pronoms se, s', es, nOél, vos, ens,
us, alla on caIga.
Ell esta afaitant-+.
Fem-+ l'anim.
Feu-+ soeis de l'Ateneu.
Volien baralla1'-+ pe?' no res.
Poseu-+ un poe més eap avant.
Llavem-+ les mans al safa'reig.
No sé perque + llaven al 1·itt.
Mi1'em-+-la de lluny.
+ haveu assabentat de tot.
Tu i jo + teníem per bons amies.
Tu i ell + teniu pe1' bons amies.

SINTAXI 191
384. Si el participi passat ho és deIs verbs haveT de, voleT,
poder, gosaT, saber i 1810 con.corda amb el pronom encara que el
pronom feble siga complement del verb en infinitiu.
EXEMPLES:
Aquesta endevinalla no L'he POGUDA enclevinmoo
He SABUDES Im'-les, les acusacions.
LES ha FETES le'/", les sabates.
Dins el llenguatge parlat hi ha avui la tendencia de deixar
invariable el participi passat en tots els casos. No éG gens recomanable
i cal corregir gramaticalment expressions com les
següents:
No L'he VOLGUT v01re, la 1·epresentació.
L'han VIST cÓ1Ter, la llebl'e.
La caTta, L'han COMEN({AT.
EXERGlCIS
Feu concordar els participis amb els pronoms febles en cursiva
sempre que caIga.
La carta l'han comenQat, pero no l'han acabat.
La teua germana, l'he sentit eá'ntar una vegada.
On són? -No els hem visto
Les havem perdut, les plomes.
Jo me n'he menjat una, i ell se n'ha menjat tres.
Ja has escrit la carta.
La jove que ells han vist és la germana de Perc.
Aquesta canQó l'he eentit cantar.
Aquestes danses, les hem vist bailar a París.
Aquesta dona, l'he sentit cantar.
Aquestes joves, les hem vist ba!lar a París.
La carta, no l'han pogut acabar.
L'havem fet fer pel fustero
No l'han sabut cosir.
Aquella senyora, l'han volgut besar.

Llic;;ó LXVIII
ÚS DE LES PREPOSICIONS A 1 EN
385. La pn¡posició a s'ufla en la introducció de complements
verbals, a més deIs casos estudiats (vegeu §§ 305, 307, 309, 310),
en els següents:
a) Certs verbs, com acced'iT, contTibuh', excitaT, pTocedil',
acostumaT-se, an"iscaT-se, exposaT-se, ded'ica1'-se, admeten un complement
introdult mitján

198 GRAMÁTICA VALENCIANA
EXEMpLES:
No ten'ien aigua PER A apagar el toc.
Aquest vi no és bo pER A bettre.
No apTotita pER A teT ¡'68.
Espe¡'it de vi pER A cnm'taT.
396. S'usa per a davant un nom o pronom quan representa
la finalitat, l'objecte, la destinació.
EXEMpLES:
Han pOTtat una cw·ta pER AL paTeo
És massa hono¡' pER A nosaltres.
397. S'usa per a en els com.plements circumstancials de Boc
de temps per a fixar el tenue o el dia d'una acció.
EXEMPLES:
M'han avisat pER Adema.
Avui hi ha vapor PER A Bw·celona.
En general, pero, cal evitar la substitució de cap a per peT a
com a traducció del paTa locatiu del castella.
EXEMpLE:
EXERCICIS
Dema embw'ca CAP A Tange¡' (no pe)' a Timger).
Lleveu els punts poseu pe,. o per a segons caIga dins les
frases següents:
Hi ha una ca¡'ta ... el teu geTméi.
M'ho han encan'egat '" dmttn's.
No té tOTl;a puja¡·-lo.
EspeTit de vi cremw·.
La testa es ta tu.
M'ho han enviat ... l'ordina¡·i.
La bctndera eTa pOTtada ... u·n cavalleT.
H avia vingtd ... saludar-la.
Ens taIta una cOl'da lligaT-ho.
90 que no vullgues tu, no ho vullgues ... altres,
Té un pis ... llaga¡·.

SINTAXI
Cal compTaT palla .,' el bestia?..
Ho sap ... hav61'-ho estudiat,
i1f'hi vaig acosta?' '" sentiT-ho milloT.
M'espeTaven .. , diT-ho,
No tenia pTOU laTina". tots,
Tens poca aigua ... tot l'estiu.
AniTem a 1J.Iad?'id .,. SaTagossa.
TEXT MODERN
LECTURA
El poble on vivim és una petita vila, insignificant, senzilla,
modesta, cam tantes més n'hi ha al nostre país. De lluny, fa molt
bonic, al,at enmig deIs camps de la seua horta, sempre verds,
menuts i ben atesos cam si fossen un jard" Per damunt els terrats
i les teulades es destaca l'alt campanar de l'església. .Q.uan és festa
i les cam/Janes voltegen, l'aire del poble i dels seus voltants s'omple
d'al,egries, i diríeu que és més festa encara.
Als carrers principals, hi ha edificis nous i rics; Pero el baHi
més típic és el barri vell: un petit canglomerat de cases baixes i
apinyades. Les fa,anes estan emblanquinades de cal" i, si fa molt
de sol, la seua blancor és tan intensa que fereix els ulls. C¿m que
han estat canstrui'des sense ordre i sense cap aliniació formal, s'hi
produei,x una serie de raconades amables, on sembla que el temps
s'aquieta. EIs veins les aprofiten per prendre-hi el sol, a les tardes
de l'hivern, o per recollir-se a l'ombra els dies calorosos de l'estiu.
(Editorial Successor de Vives Mora.)
JOSEP L'ESCRIVA
199

Lli(,;ó LXXV
VIC'IS DE PRONUNCIACIO
A més de lés pronúncies defectuoses estudiades dins les lli

PROSODIA
PRONÚNCIA AVICIADA
CoHege
CUSi1'
Dende
Desampa1'ats
Dimats
Doto1'
Dumenge
Esp1'a
Genit
Gómit
Ham (forma verbal)
Hi haixca
Ingenit
JoUol
Juan
J¡W1'
Jttsep
Llaona
Lleuís
Llonja
Llube?"na
NIang1'ana
iWicalet
Mos (voler-mos)
1I'Iosat1'os, nosat1'os
Nyervi, ni1'vi
Nyi1'viós, ni1'viós
01'ige
Oui1'
Pa
Pac ací
Pac alld
Pac amunt
Paiasso
P1"emit
P1"OVeSSó, professó
PRONÚNCIA CORRECTA
CoHegi
COSi1'
Des de
Desempa1'ats
Dima1'ts
Docto1'
Diumenge
Vesprada
Geni
Vómit
Hem
Hi haja
Enginy
Juliol
loan
Juga1'
Josep
Llegona
Lluís
Llotja
Lhte1'na
Mag1'ana
Miquelet
Nos (vole1'-nos)
Nosalt1'es
Nervi
Ne1'viós
01'igen
Oi1'
Pe1' a
Cap ací
Cap alld
Cap amunt
Pallasso
P1'emi
P1'ocessó
211

212
PRONÚNCIA AVICIADA
Quixal
POS
Ra81'e
Refl'l]'
Reixos
Rellonge
Reto'/'
t:¡inse
Sinyo1'
Tussi1'
UbTiT
UU
Visantet
VosatTos
Xa
GRAMÁTICA VALENCIANA
PRONÚNCIA CORRECTA
Queixal
Puix, puix que, doncs
Dan'eTe
RefTany
Rei,s
Rellotge
RectoT
Sen,se, S6ns
Senyo1'
T08SiT
ObTi1'
Buit
Vicentet
VosaltTes
Xe, xi
417, S'ha aviciat la pronúncia d'alguns mots afegint vocals
eufóniques que literariament són inacceptable>s:
No Eixdtiva sinó Xativa
» Eixdbia » Xabia
» EixeTinga » XeTinga
» Eixa1'op » Xal'op
» Eixavega » Xavega
» Eixalma » Xalma
» Eixen'i » Xeni
» Eixemple » Exemple (x = gz)
» Eix6Tcit » EX61'cit (íd,)
» EixeTcici » EX81'cici (íd,)
» EixecutaT » ExecutaT (íd,)
» FijaT » Fixa¡' (x = ks)
» Lujós » Luxós (íd,)
418. :ros vici de pronunciació canviar o per au:
No Aulo1'
» AuloTal'
» Aufega1'
sinó OlO'/'
» OlOTa¡'
» Ofega1'

PROSODIA 213
419. Els mots amb cons- seguit de c (= s), de p t, solen
pronunciar-se, per vici, cos:
No Ooscient
» Oospimció
» Oostancia
» Oostez.lació
» Oostipa1'
» OostTucció
sinó Oonscient
» Oonspimció
» Oonstancia
» Oonstez.lació
» OonstipaT
» Oonst1'ucció
420. Els mots acabats en -ciencia solen ésser pronunciats
vulgarment en -cencia:
No Ooncencia
» Pacencia
sinó Oonsciencia
» Paciencia
421. Els mots amb ex- inicial seguit de consonant solen pronunciar-se,
per vici, es-:
No Esposició
» Esclusiu
sinó Exposició
» Exclusiu
422. Els mots amb subs- seguit de consonant solen pronunciar-se,
per vici, sus-:
No SusC1'ipció
» Sttstancia
sinó SUbSC1'ipció
» Substancia
423, Els mots amb tTans seguit de consonant solen pronunciar-se,
per vici, tTas-:
No T1'asboTdm'
» T1'asplantaT
sinó TTansbnTdm'
» TTansplantm'
424, Cal evitar la pronunciació rústica de dir: AmpaTo, ampomaT,
ambolic, etc., per Empa1', empoma1', embolic, etc,
EXEROIOI
Preneu deu mote qualssevol deIs de les llistes de correcta
pronunciació i feu amb cadascun d'ells una frase.
Alxt:
1. La roba feia una OlOT molt agradable.

216
EXEROICIS
Jo copie
Tu estudies
Ell odia
Ells pTemien
QUI3 ella sacie
Jo anuncie
Tu lJTOnuncies
Ell Tenuncia
Ells glol'ien
no Oópie
» Estúdies
» odia
» Pn3mien
» Sacie
» Anúncie
» Pl'onúncies
» Renúncia
» GlÓTien
GRAMÁTICA VALENCIANA
Copieu les frases següents substituint els punts pels mots
corresponents presos d'entre els d'aquestes llistes, els quale tenen
diJferent sentit en canviar l'accentuació siHabica.
'1. Música ..
2. HistóTia .
3. PTonúncia .
4. Pl·ovidencia .
5. Renúncia .
6. Difel·encia .
7. Estudi .
8. Radi .
9. Auxili .
10. PTopi ..
11. Justicia .
12. PTesencia .
musica .
hist01'ia ..
pTonuncia .
p¡'ovidencia .
l'enuncia .
difel'encia .
estudia .
il'1'adia ..
auxilia .
eXIJ1'opia ..
ajusticia ..
p1'esencia .
musica
hisíoTia
p1'onuncia
pl'ovidencia
l'e111.tncia
d-ifel'encia
estudia
il'1'adia
auxilia
expropia
ajusticia
pTesencia
1. L'autor d'aquella ... ara ... una cangó que abans ja ... un
altre músico
2. Aquest llibre d'... valenciana és molt interessant perque
... algun fet que no ... cap altre historiador antic.
3. Tin bona ... perque qui ... bé té molt guanyat per a ésser
bon orador. Ahir En Miquel mal dos versos.
4. La ..., cal pensar, com sempre ...
5. Ja ha fet la ... de part deIs seus béns i si no ... deIs altres
éo3 que ja l'any passat deIs que volgué renunciar.
6. La d'edats és notable i ella en parlar ara ... més del
que ... la passada setmana.

PROSODIA 217
7. L'estudiant." la lligó que ahir no ,.,
8. ". poca simpatia; el seu pare n'.. , més.
9. El senyor .. , tant com ,.,
10. .,. la casa i ara '" els bancals.
U. El hotxí .'. els l'eus que ahir no
12. Com que té bona ... el deixaren pa'3sar i ,.. tot l'acte primer;
ara.,. el segon.
TEXT CLAS5lC
Seia's a taula
havent menjat
e almorzat
ja de matí,
tostemps amb mi
enfastijada
e desmenjada,
D'altres viandes
feia demandes,
cert, impossibles;
menjars plalbles
deis que es cOlen
no li pla'ien,
tan fastijosa
com desdenyosa
e delicada.
Amb unt de sutja
o de rovel',
ab cert vermell
tret d'escudelles,
morros e celles
s'empeguntava;
quan se n'untava
fdstic me feia;
LECTURA
(Esp,ll o L1ibre de les DOlles. Segle xv.)
ab por se reia,
de rompre el pinto
Q.,uant mal dinar,
pitjor sopar,
n 'haguí callant
e soportant!
I quant mal dial
Res no em valia,
ans pijorava,
més eixorava.
Md de paper
ploma e tinter
ella tenia;
que n'escrivia
mai ho sabí.
Per cas trobí
tot en la plega;
qu.e fos seu nega,
pe1fidieja,
cridant braveja,
puja a la quinta;
mas jo de tinta
ses mans sullades
viu prou vegades.
JAUMEROIG
l

220
ExEMPLE:
home austeT
que prosodicament fa:
pero no:
ho-rne-aus-teT
ho-rneaus-teT
GRAMATICA VALENCIANA
El triftong es pot tolerar en viclu aigttadeT (vi-duai-gua-deT) ,
Pero no hi ha enllag fonic en: ni.ngú, aigualin1. (nin-gu-aigua-li-Tá) ,
perque la primera vocal -tt és tonica i no .forma, per tant, triftong.
No hi ha, doncs, enllag fonic entre dos mots en els quals el
primer acabe en vocal i el segon comence en vocal, fora deIs
casos exposats. Tot altre enllag fonie és una llicencia poetica
excessiva que cal evitar sempre.
439, Són exemples de sinalefes no recomanables les assenyalades
en els fragments següents:
EXEROICIS
«tendra i humil, 5ent ambicio1t8' de vidre
dins l'enorme ametista del capvespre».
«Rimem, germans, la inedita poesia
deIs nous móns per la Ciencia iHuminats».
«ni el mot gentil de la gracia en els llavis»,
«per qW3 hau1't1. plorat, Déu meu,
la fadrina dolga i bella?»
«nits que s'omplí el cel d'estreles
i es deslliguen les passio1ts».
«Les pupiHes del mar rellampegaven
amb misteTioses llums, plenes d'amor».
Copieu els fragments que seguixen anoteu les sinalefes no
reeomanables:
1. «SU¡'t l'alba; jo aguaite l'hoTa
amb un esglai inteTio¡';
signa l'espe'rit aquesta
ánsia supTema del t¡'iomf.»

224
EXEMPLES:
a) ba1'b i escarp
aljub i escup
verd i cert
b) raja i platja
enveja i corretja
e) gos i bOl)
canemas i bral}
atansa i esperanl}a
GRAMÁTICA VALENCIANA
joventut i actitud
salut i inqu.ietud
arc i amarg
puja i sutja
llija i desitja
pensa i comenl}a
versos i comerl}os
fals i descall}
446. Es inadmissible i per tant d'una llibertat excessiva fer
rimar un mot amb un altre al qual se li altera l'accentuació
tonica.
EXEMPLES:
EXERCIOIS
s01nica i Musica (per Música)
replica i tunica (per tú.nica)
vera i ulcm'a (per úlcera)
Copieu els fragments següents, subratlleu els mots que constitulxen
rimes defectuoses, i indiqueu per que ho són:
1. «Encesa com una flor
suau son perfum escampa;
sa flama osciHant d'am01'
es consum fj'ont a W1a C'stamlJa.»
2. «1 dintre clel dol(j'f mon cor s'm'bm'a
tot pres d'am01' i goig del diví Amat.
Voldj'ía ésser comprés d'algú tothora
i aclivellar son COJO del foc sagrat.»
3. Quan se'l veu en processó,
seguix la volta que fa
amostrant tal devoC'ió
que sembla que és el més bo
de tota la gent que va.»

PROSODIA 225
4, «Veig vostra sang p1"eciOlSa
per tots escampada tota,
més fragant que una 1'osa
sens 1"esta¡" soZs una gota,
Mi¡'a, anima devota
qu,an li costa el te1t pecat,»
5, «Amantwsim Salvador,
aroma d'amo¡" sag¡'at,
Dóna pau al nostre COl'
apartant-lo del pecat,»
6, Don Alforus, que 1m jo¡'n ma¡'xava
de Valencia amb dolor seu
en custodia te de'ixava
al Cabildo de la Selt,»
7, «1 los ossOs se separen de los ossos
los llagos que els un,ien deslligant;
d'edats diverses esquelets confosos,
omb¡'i'us i muts, gelatiJ 'í misteriosos,
al cementeri sens pa¡'ar tornant,»
8, Cantem i ¡'enovem-ne les gloTies de sa historia;
de Fe i Amor escalfen l08 ¡'aigs el nostre C01';
lluitem i de la Pat¡"ia sera nostm victoria
auro¡'a ventw'osa de pau i germanor,»
9, «L'anima co¡"atjosa d'este poble
treballad01' que enfloca ers du¡'s bancals,
lleal de sentiments, d'idees noble
viu¡'a en ses ho¡'tes, sen'es i ma¡'jals,
Mentres s'alcen Montgó i Penyagolosa
com castells de son 1'eine i baix 1m COl'
qu,e aventa en la ban"aca en rams de rosa
la santa llar de Patria, Fe i Amor,»

Un lli/J/'B
iIltBI'Bssalltíssim:
UN MÓN PER A INFANT8
PRIMER LU8RE
DE LECTURA
INFANTIL
Preu: 30 Ptes.
-

Ernest Martínez Ferrando
CarIes Salvador
Vicent Blasco Ibáíiez
Teodor Llorente
Manuel Sanchis Guarner
Francesc Almela i Vives
Joaquim Ruyra
Ricard Santmarti .
Manuel de Pedro!o
Bernat Artola Tomas
Josep Pla .
J oanot Martorell .
Miquel Dol" .
Mossén Frederic Moscardó
Bonaventura CarIes Aribau
Emili Beüt i Belengucr
Josep M.ª Espinas.
Xavier Casp .
ROi" de Corella
Miquel Costa i Llobera .
Enrie Valor .
Josep M.ª Palau i Camps
Jaume Vidal Alcover
Ausias March .
Caries Salvador
Can"ó valenciana
J osep Palacios .
Antoni Ballero .
J oan Crusellas .
Jaume Bru i Vidal
Ramon Llull .
Joan Fuster .
Jasep Carner
Miquel Adlert Noguerol
Jaume Ga"ull
Josep l'Escriva .
Sant Vicent Ferrer
Francesc Almela i Vives
Jaume Roig .
J eroni de Morag!ll;3 .
LECTURES
Págs.
20
23
30
36
38
41
44
46
53
59
62
64
68
72
78
83
91
94
97
99
105
124
129
134
141
146
151
154
159
163
168
178
181
187
194
199
206
209
217
221

Preu: 35 pessetes
[4 caí S