PLE ORDINARI 4 MAIG DE 2009 - CUP Vilanova

Acta núm. 5 

AJUNTAMENT DE 

VILANOVA I LA GELTRÚ 

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA 

DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DEL DIA 4 DE MAIG DE 2009 

A Vilanova i la Geltrú, quan són les 18 hores del dia 4 de maig de 2009, sota la 

presidència del senyor alcalde, JOAN IGNASI ELENA I GARCÍA, es reuneixen 

al saló de sessions de la Casa de la Vila les persones següents: 

ENCARNA GRIFELL I MARTÍN 

JUAN LUIS RUIZ LÓPEZ 

MÍRIAM ESPINÀS I RIERA 

JOAN MARTORELL I MASÓ 

ALBERT SANABRA I GUILLAMON 

PALMIRA ARCARONS I OFERIL 

ISABEL PLA I GONZÁLEZ 

XAVIER CARBONELL I CIRAUQUI 

SALVADOR BECERRA VILLA 

NEUS LLOVERAS I MASSANA 

GLÒRIA GARCÍA I PRIETO 

ARIADNA LLORENS I GARCÍA 

PURIFICACIÓ SANTAMARÍA I IZQUIERDO 

GERARD MARTÍ FIGUERAS I ALBÀ 

ISABEL LLANAS I SÀNCHEZ 

FRANCESC XAVIER SÁNCHEZ I VERA 

SANTIAGO RODRÍGUEZ SERRA 

ÓSCAR CARRETERO ARIZA 

IOLANDA SÁNCHEZ ALCARAZ 

XAVIER OLLER BONDIA 

JOSEP TOMÀS ÁLVARO I JUNCOSA 

JOAQUIM ARRUFAT IBÁÑEZ 

SECRETARI ACCTAL. 

JOSEP GOMARIZ MESEGUER 

INTERVENTOR 

CÈSAR RODRÍGUEZ SOLÀ 

per efectuar una sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament en primera 

convocatòria. 

No assisteixen ni el Sr. JOSEP LLUÍS VIDAL I PIQUÉ ni el Sr. JOSEP IBARS I 

MESTRE.



A continuació es tracten els punts de l’ordre del dia, els quals són els següents: 

1. Aprovació, si s’escau, de l’esborrany de l’acta de la sessió ordinària del dia 

6 d’abril de 2009. 

ALCALDIA-PRESIDÈNCIA 

2. Presa de possessió del Sr. JOAQUIM ARRUFAT IBÁÑEZ, com a regidor 

d’aquest ajuntament. 

COHESIÓ SOCIAL I IDENTITAT 

3. Donar compte de l’acord de la Junta de Govern Local de 7 d’abril de 2009, 

pel qual s’aproven els ajuts i subvencions destinats a les entitats, 

associacions i/o col·lectius per a l’any 2009. 

4. Proposta d’aprovació del Pla Local de Joventut 2009-2011. 

ECONÒMICA I ORGANITZACIÓ INTERNA 

5. Aprovació de les xifres de població a l’1 de gener de 2009. 

6. Donar compte del Decret de la Presidència d’aprovació de la liquidació dels 

pressupostos municipals 2008. 

7. Comptes 2008 

CIUTAT SOSTENIBLE I PARTICIPACIÓ 

8. Aprovació definitiva de l’Estudi de Detall de parcel·la d’ús terciari al sector 

sobre l’Aragai (La Carrerada). 

9. Modificació del punt segon de l’acord de Ple de 5 de juny de 2006, en el 

sentit de posar a disposició del Departament d’Educació de la Generalitat 

de Catalunya l’ampliació del CEIP Sant Jordi. 

10. Modificació puntual del Pla General d’Ordenació, referent a la regulació 

específica dels usos hoteler i de restauració en determinat sòl no 

urbanitzable. 

11. Declaració d’obra nova i cessió al Cat Salut de l’edifici i terreny del Cap 

Eixample de Mar. 

MOCIONS 

12. Moció de la CUP per a la constitució d’una taula de ciutat per la crisi. 

13. Moció per a l’adopció de mesures econòmiques proactives. 

14. Moció del PP sobre les plagues de tèrmits. 

15. Moció de CiU sobre la reducció del pressupost del fons per a la integració 

dels immigrants.



16. Moció de CiU sobre el compliment dels acords de Ple. 

17. Moció de CiU sobre la gossera municipal. 

URGÈNCIA 

17 bis. Moció de la CUP per declarar el 23 d’abril Dia de la Llengua Catalana. 

PREGUNTES ORALS 

18. Preguntes del grup municipal de CiU. 

ALCALDE 

1. APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE L’ESBORRANY DE L’ACTA DE LA 

SESSIÓ ORDINÀRIA DEL DIA 6 D’ABRIL DE 2009. 

Molt bé, doncs comencem la sessió ordinària del Ple municipal, de data 4 de 

maig. Primer punt de l’ordre del dia, l’acta. Si no hi ha cap qüestió, la 

donaríem per aprovada. 

S’aprova l’acta de la sessió ordinària del dia 6 d’abril de 2009, per unanimitat 

dels presents. 


2. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA. PRESA DE POSSESSIÓ DEL SR. 

JOAQUIM ARRUFAT IBÁÑEZ, COM A REGIDOR D’AQUEST 

AJUNTAMENT. 

I passem al segon punt, que és la presa de possessió del senyor Joaquim 

Arrufat Ibáñez, com a regidor d’aquest ajuntament. 

Senyor secretari... 

El secretari llegeix el següent: 

Havent-se fet efectiva la renúncia al càrrec de regidor del Sr. EDUARD 

PINILLA I BUSQUETS, davant el Ple de 6 d’abril de 2009 i havent-se rebut la 

credencial de la Junta Electoral Central, expressiva d’haver estat designat 

regidor de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú el Sr. JOAQUIM ARRUFAT 

IBÁÑEZ, de la qual se li ha lliurat còpia per la Secretaria municipal, a l’efecte 

que pugui fer efectiu el seu dret a la presa de possessió com a regidor 

municipal, el senyor alcalde li formula la pregunta següent:



“Jureu o prometeu, per la vostra consciència i el vostre honor, complir fidelment 

les obligacions del càrrec de regidor de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 

amb lleialtat al rei i observar la Constitució com a norma fonamental de 

l’Estat?” 

El senyor JOAQUIM ARRUFAT respon: 

“Ho prometo per imperatiu legal i juro treballar per la llibertat dels Països 

Catalans.” 


Molt bé, doncs ja formalment i legalment és part d’aquest Consistori, 

representant dels vilanovins i vilanovines. Molta sort en l’exercici de la seva 

responsabilitat de representació dels ciutadans i ciutadanes. 


3. COHESIÓ SOCIAL I IDENTITAT. DONAR COMPTE DE L’ACORD 

DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DE 7 D’ABRIL DE 2009, PEL 

QUAL S’APROVEN ELS AJUTS I SUBVENCIONS DESTINATS A 

LES ENTITATS, ASSOCIACIONS I/O COL·LECTIUS PER A L’ANY 

2009. 

Passem, doncs, al punt número tres, que és donar compte de l’acord de la 

Junta de Govern Local de 7 d’abril de 2009, pel qual s’aproven els ajuts i 

subvencions destinats a entitats, associacions i/o col·lectius per a l’any 9, 2009. 

Senyor secretari. 

El secretari, atesa la gran extensió de l’acord, dóna per reproduïda la seva 

lectura. L’acord és el que es transcriu literalment a continuació: 

Es dóna compte de l’acord de la Junta de Govern Local d’aquest Ajuntament 

celebrada el dia 7 d’abril de 2009, que literalment diu: 

“PRIMER. Destinar la quantitat de SEIXANTA-QUATRE MIL EUROS (64.000 

€), amb càrrec a la partida 31.451.48901 CONVENIS I SUBVENCIONS 

ENTITATS CULTURALS del vigent pressupost ordinari de despeses, per fer 

front als convenis i subvencions de l’any 2009 de les entitats que tot seguit es 

relacionen:

CONVENIS 



BORDEGASSOS DE VILANOVA (G 59137562) 17.000€ 

CERCAVILA DE L'IMAGINARI (G 62408000) 6.500€ 

MOIXIGANGA DE LA GELTRÚ (Q 5800283 C) 800€ 

DIABLES VILANOVA I LA GELTRÚ (G 59967703) 2.050€ 

DIABLESSES DE LA GELTRÚ (G 59391680) 600€ 

DIABLES LA COLLADA-ELS SIS CAMINS (G 64726417) 800€ 

ASSOC. AMICS CARPA JUANITA I PORRÓ (G 64532831) 800€ 

ASSOC. AMICS DEL DRAC DE LA GELTRÚ (G 60665617) 1.500€ 

FOMENT VILANOVÍ (G-64418189) 6.000€ 

UNIÓ VILANOVINA (G-58302712) 3.000€ 

PENYA FILATÈLICA (G-08944969) 12.000€ 

GRUP DE DANSA (G-58550278) 500€ 

INSTITUT D’ESTUDIS PENEDESENCS (G-08885311) 3.000€ 

ASSOCIACIÓ AMICS DEL MUSEU BALAGUER (G 62211959) 3.000€ 

FEDERACIÓ CATALANA DE FOTOGRAFIA (G-58284803) 2.500€ 

AFEVI, AMICS DEL FERROCARRIL DE VNG (G-58819707) 1.900€ 

MUSEU DEL MAR (G-58627498) 1.000€ 

SUBVENCIONS 

ASSOC. CULTURAL BALL ENVEJA (G 63714562) 600€ 

GRUP INSTRUMENTAL LA GELTRÚ (G-60426079) 450€ 

SEGON. Destinar la quantitat de VINT-I-UN MIL SIS-CENTS SETANTA-CINC 

EUROS (21.675 €), amb càrrec a la partida 31,451,2260602 del vigent 

pressupost ordinari de despeses, per fer front als convenis i subvencions de 

l’any 2009 de les entitats que tot seguit es relacionen: 

CONVENIS 

EL ROSSEGALL, GRUP DE TEATRE (G 59344911) 1.500€ 

ORFEÓ VILANOVÍ (G 61000618) 1.200€ 

XARXA D’ESPECTACLES (G 59167288) 4.500€ 

COR DE CAMBRA ISQUIONE (G 64846033) 800€ 

JOVENTUTS MUSICALS (G-62261391) 1.800€ 

CORAL MOXAINA (G 64619789) 800€ 

DANSAIRES VILANOVINS (G-08973810) 8.575€ 

AMICS DE LA LÍRICA (G-59972745) 2.200€

SUBVENCIONS 



KATHARSIS TEATRE (G 63948012) 300€ 

TERCER. Destinar la quantitat de DOS MIL VUIT-CENTS NORANTA-DOS 

EUROS (2.892 €), per fer front al conveni de l’any 2009 de DRAC DE 

VILANOVA (G-58302712), desglossada de la següent manera: 

Amb càrrec a la partida 31,451,48901, la quantitat de 1.500 €. 

Amb càrrec a la partida 31.451.62201, la quantitat de 1.392 €. 

QUART. Destinar la quantitat de DOS MIL CINC-CENTS EUROS (2.500 €), 

per fer front al conveni de l’any 2009 de ENDIMARI (G-62963012), amb càrrec 

a la partida 09.466.48202. 

CINQUÈ. Destinar la quantitat de SIS-CENTS EUROS (600 €), per fer front al 

conveni de l’any 2009 de CASA DE ANDALUCÍA (G-58066093), amb càrrec a 

la partida 01.465.21202. 

SISÈ. Destinar la quantitat de TRES-CENTS EUROS (300 €), per fer front al 

conveni 2009 de l’entitat ASSOCIACIÓ LÚDICA LA COLLADA (G-64578412), 

amb càrrec a la partida 01.465.21202. 

SETÈ. Destinar la quantitat de SET-CENTS CINQUANTA EUROS (750 €), per 

fer front al conveni de l’any 2009 de HERMANDAD DEL ROCÍO (G- 

63218895), amb càrrec a la partida 01.465.21202 

VUITÈ. Destinar la quantitat de SET-CENTS EUROS (700 €), per fer front al 

conveni de l’any 2009 de CCA RAFAEL ALBERTI (G-58785569), amb càrrec 

a la partida 01.465.21202. 

NOVÈ. Destinar la quantitat de SIS-CENTS EUROS (600 €), per fer front al 

conveni de l’any 2009 de CASA CASTILLA LEÓN (G 58106699), amb càrrec 

a la partida 01.465.21202. 

DESÈ. Destinar la quantitat de VUIT-CENTS EUROS (800 €), per fer front al 

conveni de l’any 2009 de JOVES CRISTIANS (Q 5800295 G), amb càrrec a la 

partida 01.465.21202. 

ONZÈ. Destinar la quantitat de SIS-CENTS EUROS (600 €), per fer front al 

conveni 2009 de l’entitat AMICS DEL COUNTRY DE VNG (G 64676042), amb 

càrrec a la partida 01.465.21202.



DOTZÈ. Destinar la quantitat de MIL CINC-CENTS EUROS (1.500 €), per fer 

front al conveni 2009 de l’entitat HOSPITAL LOURDES (G 08696478), amb 

càrrec a la partida 01.465.21202. 

TRETZÈ. Destinar la quantitat de QUATRE-CENTS EUROS (400 €), per fer 

front al conveni 2009 de l’entitat ASSOCIACIÓ BONSAI (G 61219796), amb 


CATORZÈ. Destinar la quantitat de TRETZE MIL EUROS (13.000 €), per fer 

front al conveni de l’any 2009 de GEGANTERS (G 60160009), amb càrrec a la 

partida 31.451.48901. 

QUINZÈ. Destinar la quantitat de DOS MIL EUROS (2.000 €), per fer front al 

conveni de l’any 2009 dels FALCONS DE VILANOVA (G 61987327), amb 


SETZÈ. Destinar la quantitat de SET MIL DOS-CENTS EUROS (7.200 €), per 

fer front al conveni de l’any 2009 de L’ASSOCIACIÓ PESSEBRISTA (G 

61427878), desglossada de la següent manera: 


Amb càrrec a la partida 31.451.62201, la quantitat de 700 €. 

DISSETÈ. Destinar la quantitat de SETZE MIL EUROS (16.000 €), per fer front 

al conveni de l’any 2009 de L’AGRUPACIÓ DE BALLS POPULARS (G 

58550252), desglossada de la següent manera: 



DIVUITÈ. Destinar la quantitat de QUINZE MIL SET-CENTS SETANTA-CINC 

EUROS (15.775 €), per fer front al conveni de l’any 2009 de l’AE LA TALAIA I 

AMICS DE LA SARDANA (G 58124702), desglossada de la següent manera: 



DINOVÈ. Destinar la quantitat de TRES MIL EUROS (3.000 €), per fer front al 

conveni de l’any 2009 del CÍRCOL CATÒLIC (G 59167288), amb càrrec a la 

partida 31.451.48901. 

VINTÈ. Destinar la quantitat de CINC-CENTS EUROS (500 €), per fer front al 

conveni 2009 de l’entitat ASSOCIACIÓ DE VOLUNTARIS DEL GARRAF (G 

60598067), amb càrrec a la partida 01.465.21202.



VINT-I-UNÈ. Destinar la quantitat de TRES-CENTS EUROS (300 €), per fer 

front al conveni 2009 de l’entitat ASSOCIACIÓ REIKI (G-64589195), amb 


VINT-I-DOSÈ. Destinar la quantitat de TRES-CENTS EUROS (300 €), per fer 

front al conveni 2009 de l’entitat ASSOCIACIÓ ALFA (G-59485664), amb 


VINT-I-TRESÈ. Destinar la quantitat de VUIT-CENTS CINQUANTA EUROS 

(850 €), per fer front al conveni 2009 de l’entitat AI MARE (Associació de 

suport a la lactància materna) (G 64554850). Aquesta quantitat anirà 

desglossada de la següent manera: 



VINT-I-QUATRÈ. Destinar la quantitat de VINT-I-DOS MIL EUROS (22.000 

€), amb càrrec a la partida 34.329.48000 CONVENIS I SUBVENCIONS 

D’EQUITAT, INFÀNCIA, ADOLESCÈNCIA I GENT GRAN, per fer front als 

convenis i subvencions de l’any 2009 de les entitats que tot seguit es 

relacionen: 

CONVENIS 

CE ELS GRUMETS (Q 5800191 H) 1.000€ 

CENTRE D'ESPLAI DRAC MÀGIC (G 60618402) 2.500€ 

CENTRE D'ESPLAI LA GELTRÚ (Q 5800283 C) 3.000€ 

CENTRE ESPLAI L'ESPURNA (Q 5800102) 2.500€ 

AGRUPAMENT ESCOLTA ICTÍNEU (G 62773221) 800€ 

CENTRE D’ESPLAI LA CAPSA. (Q 5800295 G) 1.000€ 

ASSOCIACIÓ DONES LA FRONTISSA, (G 61970620) 2.600€ 

DONES CREADORES (Sílvia Estruch Herman 37691893-E) 800€ 

ASSOC. COMPEX (G 61862249) 

2.900€ 

SUBVENCIONS 

GENT GRAN DE LA MAR (G 60923695) 300€ 

GRUP DE JUBILATS CCOO (G 08496606) 200€ 

JUNTA DE CAN PAHISSA 2.200€ 

(NIF President de la Junta Domènec Pellicer 36.199.669S) 

GRUP CANT L’ALBADA CAN PAHISSA (G 64859507) 1.700€ 

FRÀTER (G 08328486) 500€



VINT-I-CINQUÈ. Destinar la quantitat de DOS MIL VUIT-CENTS EUROS 

(2.800 €), per fer front al conveni de l’any 2009 d’AULA D’EXTENSIÓ 

UNIVERSITÀRIA DE LA GENT GRAN (G 59195537). Aquesta quantitat anirà 




VINT-I-SISÈ. Destinar la quantitat de nou mil nou-cents euros (9.900 €), per fer 

front al conveni de l’any 2009 D’AMICS DE LA GENT GRAN (G60017464). 

Aquesta quantitat anirà desglossada de la següent manera: 




VINT-I-SETÈ. Destinar la quantitat de VINT-I-DOS MIL SET-CENTS EUROS 

(22.700 €), amb càrrec a la partida 35.313.48000 CONVENIS REGIDORIA DE 

SERVEIS SOCIALS I SALUT del vigent pressupost ordinari de despeses, per 

fer front als convenis de l’any 2009 de les entitats que tot seguit es relacionen: 

CONVENIS 

ACA FIBROMIÀLGIA (G43595206) 1.500€ 

ASSOC. CDI ATENCIÓ PRECOÇ (G08992216) 3.300€ 

ASSOC. DIABÈTICS GARRAF (G60219763) 1.200€ 

ASSOC. ESCLEROSI MULTIPLE (G62297676) 1.000€ 

ASSOC. SUPORT (G63129860) 3.500€ 

FUNDACIÓ FORMACIÓ I TREBALL (G60229846) 4.000€ 

ASS. CATALANA PER AL PARKINSON (G58276072) 1.600€ 

ASS. CATALANA SÍNDROME DE SJÖGREN (G64411481) 1.000€ 

ASS. FAMILIARS/AMICS MALALTS MENTALS 

(G62059043) 

900€ 

SERVEI D’HABITATGE SOCIAL. PARRÒQUIA ST. JOAN 

2.500€ 

BAPTISTA (R-5800102-E) 

ATRA ASSOCIACIÓ (G-58219874) 1.600€ 

CERCLE DE SORDS DE VNG (G-581478521) 600€ 

VINT-I-VUITÈ. Destinar la quantitat de TRES MIL SIS-CENTS EUROS 

(3.600€), per fer front als conveni de l’any 2009 de CÀRITAS 

INTERPARROQUIAL (Q5800295G). Aquesta quantitat anirà desglossada de 

la següent manera: 

Amb càrrec a la partida 08.465.48200, la quantitat de 1.600 €.




VINT-I-NOVÈ. Destinar la quantitat de VUIT-CENTS CINQUANTA EUROS 

(850 €), per fer front als convenis de l’any 2009 de l’entitat ALBA LACTÀNCIA 

MATERNA (G 60447000). Aquesta quantitat anirà desglossada de la següent 

manera: 



TRENTÈ. Destinar la quantitat de VUIT-CENTS EUROS (800 €), per fer front a 

les subvencions de l’any 2009 de l’entitat CEIP ÍTACA (G 63886956), amb 


TRENTA-UNÈ. Destinar la quantitat de QUATRE MIL VUIT-CENTS 

CINQUANTA EUROS (4.580 €), per fer front als convenis de l’any 2009 amb 

càrrec a la partida 09.466.48202. Aquesta quantitat anirà desglossada de la 

següent manera: 

LA CRIDA (G 60118569) 580€ 

CATALUNYA VOLUNTÀRIA (G 62216098) 4.000€ 

TRENTA-DOSÈ. Destinar la quantitat de DOS MIL VUIT-CENTS EUROS 

(2.800 €), per fer front al conveni 2009 de l’entitat CAN PISTRAUS (G 

64365026). Aquesta quantitat anirà desglossada de la següent manera: 



TRENTA-TRESÈ. Destinar la quantitat de DOS MIL CINC-CENTS EUROS 

(2.500 €), per fer front al conveni 2009 de l’entitat ESPAVILA (G-64421456), 


TRENTA-QUATRÈ. Destinar la quantitat de DOS MIL EUROS (2.000 €), per 

fer front al conveni 2009 de l’entitat ASSOCIACIÓ DESPERTA (G 64288434), 


TRENTA-CINQUÈ. Destinar la quantitat de DOS MIL EUROS (2.000 €), per fer 

front al conveni 2009 de l’entitat ORGANITZACIÓ ZERO (G 61557484), amb 


TRENTA-SISÈ. Destinar la quantitat de CENT QUARANTA-NOU MIL DOS- 

CENTS EUROS (149.200 €), amb càrrec a la partida 33.452.48201 

CONVENIS I SUBVENCIONS ENTITATS ESPORTIVES, per fer front als



convenis i subvencions de l’any 2009 de les entitats que tot seguit es 

relacionen: 

SUBVENCIONS 

CLUB BILLAR VILANOVA (G 58880030) 1.200€ 

CLUB VELO SPRINT (G 61574331) 3.300€ 

CLUB ESPORTIU VILANOVA (G 58262858) 9.000€ 

CLUB DE FUTBOL VILANOVA (G 58496217) 60.000€* 

CLUB PATÍ VILANOVA (G 58242421) 24.000€ 

CLUB ESPORTIU BÀSQUET SAMÀ (G 61845269) 3.500€ 

CLUB JUDO VILANOVA (G 63942395) 300€ 

CLUB ESPORTIU ALFA (G 62217609) 3.000€ 

CLUB ESPORTIU AZIMUT (G 64642739) 300€ 

FUNDACIÓ 

64597701) 

PRIVADA CLUB PATÍ VILANOVA (G 36.000€ 

CLUB TENNIS TAULA VILANOVA (G 60589454) 3.000€ 

AE LLAGUTS CONFRARIA PESCADORS DE VNG 

(G 64449689) 

1.600€ 

CLUB NATACIÓ VILANOVA (G 59488288) 

SEL VNG 

3.000 

(Secció Esportiva de l’associació Penya La Lleganya) 

G-63610788 

1.000€ 

* Entregat a compte 49.000 €: 

Decret 27/05/08 12.000 € 

Decret 27/05/08 12.000 € 

Acord Junta de Govern Local 17/03/09 25.000 € 

TRENTA-SETÈ. Destinar la quantitat de SEIXANTA MIL EUROS (60.000 €), 

per fer front al conveni de l’any 2009 amb LA FUNDACIÓ PRIVADA UNIÓ 

D’ESPORT BASE VILANOVA (G 62543160). Aquesta quantitat anirà 




TRENTA-VUITÈ. Destinar la quantitat de DOS-CENTS EUROS (200 €), per 

fer front a les subvencions de l’any 2009 amb l’entitat SECP LA GAVINA (G 

58773227), amb càrrec a la partida 10.620.2260040. 

TRENTA-NOVÈ. Destinar la quantitat de DOS MIL CENT CINQUANTA 

EUROS (2.150 €), per fer front a la subvenció d’ASSOCIACIÓ FESTES SANT



ISIDRE (G-61816294). Aquesta quantitat anirà a càrrec de la partida 

10.620.2260040. 

QUARANTÈ. Destinar la quantitat de VUIT MIL DOS-CENTS NORANTA-UN 

EUROS (8.291€), per fer front a la subvenció d’INSTITUT SETMANA MAR (G- 

58333998). Aquesta quantitat anirà a càrrec de la partida 10.620.2260040. 

QUARANTA-UNÈ. Destinar la quantitat de DOS MIL EUROS (2.000 €), per fer 

front a la subvenció de l’ASSOCIACIÓ CONCESSIONARIS MERCAT DE 

MAR (G-658331067). Aquesta quantitat anirà a càrrec de la partida 

10.620.2260010. 

QUARANTA-DOSÈ. Destinar la quantitat de VUIT-CENTS EUROS (800 €), 

per fer front a la subvenció de l’AMPA CEIP CANIGÓ (G 58229253). Amb 


QUARANTA-TRESÈ. Destinar la quantitat de VUIT-CENTS EUROS (800€), 

per fer front a la subvenció de l’AMPA ESCOLA POMPEU FABRA (G 


QUARANTA-QUATRÈ. Destinar la quantitat de MIL EUROS (1.000 €), per fer 

front a la subvenció de l’AMPA ESCOLA COSSETÀNIA (G 61164257), amb 


QUARANTA-CINQUÈ. Destinar la quantitat de VUIT-CENTS EUROS (800 €), 

per fer front a la subvenció de l’AMPA ESCOLA L’ARJAU (G 59388215), amb 


QUARANTA-SISÈ. Destinar la quantitat de VUIT-CENTS EUROS (800 €), per 

fer front a la subvenció de l’AMPA ESCOLA LLEBETX (G 58712449), amb 


QUARANTA-SETÈ. Destinar la quantitat de SIS CENTS EUROS (600 €), per 

fer front a la subvenció de l’AMPA CEIP VOLERANY (G 64270895), amb 


QUARANTA-VUITÈ. Destinar la quantitat de SIS-CENTS EUROS (600 €), per 

fer front a la subvenció del CEIP GINESTA (Q 5855236 E), amb càrrec a la 

partida 33.452.2260602. 

QUARANTA-NOVÈ. Destinar la quantitat de SIS-CENTS EUROS (600 €), per 

fer front a la subvenció de l’AMPA ESCOLA LA PAU (G 61705471), amb 

càrrec a la partida 33.452.2260602.



CINQUANTÈ. Destinar la quantitat de VUIT-CENTS EUROS (800 €), per fer 

front a la subvenció de l’AMPA COL·LEGI SANT BONAVENTURA (G 


CINQUANTA-UNÈ. Destinar la quantitat de VUIT-CENTS EUROS (800 €), per 

fer front a la subvenció de l’AMPA CEIP SANT JORDI (G 63284277), amb 


CINQUANTA-DOSÈ. Destinar la quantitat de VUIT-CENTS EUROS (800 €), 

per fer front a la subvenció de l’AMPA IES DOLORS MALLAFRÉ (G 


CINQUANTA-TRESÈ. Destinar la quantitat de VUIT-CENTS EUROS (800 €), 

per fer front a la subvenció de l’AMPA ESCOLA EL CIM (G-61254165). 

Aquesta quantitat anirà a càrrec de la partida 33.452.2260602. 

CINQUANTA-QUATRÈ. Destinar la quantitat de VUIT-CENTS EUROS (800 €), 

per fer front a la subvenció de l’AMPA IES LLUCH I RAFEQUES (G- 


CINQUANTA-CINQUÈ. Destinar la quantitat de VUIT-CENTS EUROS (800 €), 

per fer front a la subvenció de l’AMPA MANUEL DE CABANYES (G- 


CINQUANTA-SISÈ. Destinar la quantitat de QUARANTA-SIS MIL QUATRE- 

CENTS EUROS (46.400 €), amb càrrec a la partida 06.464.48000 

D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS del vigent pressupost ordinari de despeses, per 

fer front als convenis de l’any 2009 de les entitats que es relacionen: 

AV. DE L’ARAGAI (G 62676978) 1.300€ 

AV. DE L’ARMANYÀ (G 58516121) 4.200€ 

AV. DE LA COLLADA-ELS SIS CAMINS (G 59116285) 4.200€ 

AV. CAN MARQUÈS (G 58800152) 3.200€ 

AV. DEL MOLÍ DE VENT (G 59030791) 13.500€ 

AV. DEL PRAT DE VILANOVA (G 62205182) conveni 1.300€ 

AV. DEL PRAT DE VILANOVA (G 62205182) subv. 1.000€ 

AV SANTA MARIA (G 08844094) 1.300€ 

AV. FONDO SUMELLA (G 60905775) 4.200€ 

AV. PLAÇA DE LA SARDANA (G 58325903) 7.200€ 

AV. BARRI DE RIBES ROGES, (G-64900327) 1.000€ 

FEDERACIÓ D’AAVV (G-65010399) 4.000€



CINQUANTA-SETÈ. Destinar la quantitat d’ONZE MIL EUROS (11.000 €), per 

fer front a la subvenció i conveni de L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE CENTRE 

VILA (G 60556776). Aquesta quantitat anirà desglossada de la següent 

manera: 



CINQUANTA-VUITÈ. Destinar la quantitat d’ONZE MIL EUROS (11.000 €), per 

fer front als convenis de l’any 2009 de L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS BARRI DE 

MAR (G 58308032). Aquesta quantitat anirà desglossada de la següent 

manera: 

Amb càrrec a la partida 31,451.48901, la quantitat de 1.000 €. 



CINQUANTA-NOVÈ. Destinar la quantitat de TRETZE MIL DOS-CENTS 

EUROS (13.200 €), per fer front a la subvenció i conveni de L’ASSOCIACIÓ 

DE VEÏNS SANT JOAN (G 58662743). Aquesta quantitat anirà desglossada 

de la següent manera: 

Amb càrrec a la partida 31,451.48901, la quantitat de 2.500 €, com a 

subvenció. 

Amb càrrec a la partida 06.464.48000, la quantitat de 10.700 €, com a 

conveni. 

SEIXANTÈ. Destinar la quantitat d’ONZE MIL CINC-CENTS EUROS 

(11.500€), per fer front a la subvenció i conveni de L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS 

DE LA GELTRÚ (G 59391680). Aquesta quantitat anirà desglossada de la 

següent manera. 


conveni. 


subvenció. 

SEIXANTA-UNÈ. Destinar la quantitat de DOTZE MIL CINC-CENTS EUROS 

(12.500 €), per fer front a la subvenció i conveni de L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS 

DEL TACÓ (G 58904186). Aquesta quantitat anirà desglossada de la següent 

manera: 


conveni.




subvenció. 

SEIXANTA-DOSÈ. Destinar la quantitat de MIL TRES-CENTS EUROS (1.300 

€), per fer front al conveni de L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE CASERNES (G- 


SEIXANTA-TRESÈ. Destinar la quantitat de QUATRE MIL QUATRE-CENTS 

VINT-I-CINC EUROS (4.425 €), amb càrrec a la partida 08.465.48200 del 

vigent pressupost ordinari de despeses, per fer front als convenis i subvencions 

de l’any 2009 de les entitats que tot seguit es relacionen: 

CONVENIS 

ASSOC. LLATINOAMERICANA GARRAF (G 64302771) 900€ 

CREU ROJA (Q2866001G) 2.625€ 

ASSOC. CULTURAL ISLÀMICA DE VNG (G-62554233) 900€ 

SOS RACISME (G58958323) 0 

ASSOC. CULTURAL CANDOME (G 63456784) 0 

ASSOC. CULTURAL GARRAF PLURAL (G63267991) 0 

SEIXANTA-QUATRÈ. Destinar la quantitat de CINC-CENTS EUROS (500 €), 

per fer front al conveni de L’ASSOCIACIÓ GUIXOT (G-64725427). Aquesta 

quantitat anirà a càrrec de la partida 01.465.21202. 

SEIXANTA-CINQUÈ. Facultar l’alcalde per a la signatura dels documents 

necessaris per a la formalització del present acord.” 


Molt bé, doncs el senyor Álvaro. 

JOSEP TOMÀS ÁLVARO 

Bé, gràcies, senyor alcalde. De fet, aquest és un tema que el que s’ha treballat 

és interdepartamentalment entre totes les regidories. Amb Educació, en aquest 

cas també Esports, dins de lo que és l’Àrea de Cohesió Social i Identitat, i 

també entitats que en aquest cas pertanyen a l’Àrea de Participança i de temes 

del territori. Per tant, el que s’ha fet és un treball de tot el que eren els 

convenis i subvencions, s’ha dut a aprovació a la Comisió Informativa. S’ha 

mantingut pràcticament la quantitat econòmica de l’exercici també 2008 i el que 

fem efectiu avui és donar compte d’una aprovació que és va dur a terme a la



Comisió de Govern i que s’ha treballat conjuntament, repeteixo, entre 

diferentes regidories de l’Ajuntament. 


Molt bé, donat compte s’ha donat. Si hi ha alguna intervenció... i sinó passem 

al punt número quatre. 

S’ha donat compte de l’acord de la Junta de Govern Local esmentat. 


4. COHESIÓ SOCIAL I IDENTITAT. PROPOSTA D’APROVACIÓ DEL 

PLA LOCAL DE JOVENTUT 2009-2011. 

Passem al punt número quatre, que és la proposta d’aprovació del Pla Local de 

Joventut 9, 2009-2011. 

Senyor secretari, suposo que també la lectura la donem per feta, perquè si 

l’hem de llegir tot... en fi... 

SECRETARI 

Sí simplement aprovar el Pla Local de Joventut 2009-2011 de l’Ajuntament de 

Vilanova i la Geltrú. 

La proposta que es porta a aprovació és la següent: 

Atès que el Pla de Mandat 2007-2011 recollia, com un dels seus objectius 

prioritaris en l’àmbit de joventut, disposar d’un nou Pla Local de Joventut com a 

document marc que reculli les línies estratègiques a desenvolupar en els 

serveis, programes, projectes i actuacions adreçats al col·lectiu jove de la 

ciutat. 

Atès que el coneixement de la realitat juvenil és un element imprescindible per 

a poder adequar les polítiques de joventut a les necessitats reals dels joves. 

Atès que l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, a través de la seva Regidoria de 

Joventut, expressa el seu interès per conèixer com viuen els joves de la ciutat i 

saber quines necessitats i problemàtiques són les que més els afecten. 

Atès que l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha de dotar els i les joves dels 

equipaments, recursos i serveis necessaris perquè aquests puguin 

desenvolupar les seves aptituds, per al bé de la comunitat, vetllant pels



interessos de tots/es els conciutadans/es i afavorint les oportunitats d’igualtat, 

així com facilitant els instruments de participació necessaris perquè el col·lectiu 

jove pugui expressar els seus interessos, i que aquests siguin efectius. 

Atès que és important també tenir coneixement i visualitzar totes les actuacions 

referents a polítiques de joventut que es desenvolupen al municipi, ja sigui des 

de la Regidoria de Joventut, altres regidories, altres institucions (Generalitat, 

Diputació, Consell Comarcal) i procedents del teixit juvenil. 

S’acorda: 

“Aprovar el Pla Local de Joventut 2009-2011 de l’Ajuntament de Vilanova i la 

Geltrú.” 


I el senyor Álvaro el presenta. 


Gràcies. Bé, el que fem avui és portar a aprovació en aquest Ple el Pla Local 

de Joventut. Una eina que pensem que ha de ser doncs indispensable per 

poder dur a terme les polítiques adreçades a una part molt important de la 

ciutadania de Vilanova i la Geltrú. Sabeu que Vilanova i la Geltrú, d’idèntica 

manera que la resta del nostre territori nacional, en els darrers anys hem pogut 

veure com canviaven les realitats socials i també la tecnologia i, en 

conseqüència també s’han anat introduint canvis en la pròpia concepció dels 

serveis i dels processos per atendre el jovent. 

La població juvenil és un factor clau en el desenvolupament de quansevol 

municipi. Com deia l’altre dia la consellera d’Acció Social i Ciutadania, la 

senyora Capdevila, el dia de la inauguració de l’Oficina, no és només que la 

gent jove sigui el futur, sinó que la gent jove també és el present, no? Per tant, 

el canvi social és inherent també a la nostra societat i en tots els nivells que la 

conformen. En aquest sentit, l’actor jove i la seva condició s’ha modificat 

progressivament fins a allargar aquesta etapa vivencial a uns extrems que 

anys enrera ens haguessin semblat irreals i en consonància amb l’esmentat 

canvi. El jovent segueix sent un model d’experimentació personal, cada 

vegada amb recorreguts més individualitzats. Degut també a aquest, a 

aquesta sèrie de canvis estructurals, és raonable pensar aleshores que 

existeixen noves necessitats i demandes de la població jove que han de ser 

escoltades, tingudes en compte i també cobertes, no? Però també hi ha 

quelcom positiu en aquesta transformació de la condició de jove. La 

inestabilitat i la incertesa vital fa que l’única opció sigui l’autonomia i la gestió



de la pròpia vida. Aquest fet també afecta els joves que passen a ser actors 

creatius i no passius. 

Els joves avui dia disposen de moltes eines tecnològiques, fan servir fotologs, 

xats, facebooks, etc. Les xarxes socials fan més àmplia la seva capacitat de 

relació, d’autogestió i amplia també l’accés directe que tenen a la informació. 

Des dels serveis d’informació els i les joves són nous camins a explorar per 

acostar-nos en aquest jovent. Però alhora també moltes vegades, sabent que 

l’ús que es fa d’aquestes xarxes socials i dels () en general, no està exempt de 

dificultats. Més enllà d’aportar-los nous elements, els produeix sobreinformació, 

l’anomenada infoxicació que, lluny d’ajudar-los a ser més autònoms, els confon 

o fins i tot els aporta informacions poc certes. Disposen de tanta informació 

que moltes vegades es troben desorientats a l’hora de decidir sobre quin camí 

emprendre en la seva trajectòria vital. 

Les noves tecnologies, en si mateixes, no han possibilitat l’esclariment sinó el 

volum d’informació que disposen. És aquí on jugaran un paper important els 

diferents serveis d’orientació personalitzada que s’han posat en marxa en 

aquest cas amb l’Oficina Jove de la comarca, com un dels mitjans per adaptar 

les polítiques de joventut a la realitat juvenil. En aquesta mateixa línia, 

l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú té la voluntat de dotar els joves dels 

equipaments, recursos i també serveis necessaris perquè aquests puguin 

desenvolupar les seves aptituds com a ciutadans i ciutadanes de ple dret, pel 

bé de la comunitat, també vetllant en aquest cas pels interesos de tots i totes 

els conciutadans i conciutadanes i afavorint també les oportunitats d’igualtat. 

Així també, facilitant els instruments de participació necessaris perquè el 

col·lectiu jove pugui expressar els seus interesos i que aquests siguin efectius. 

Per tot això era necessari realitzar el Pla Local de Joventut. El coneixement de 

la realitat juvenil és un element imprescindible per poder adequar les polítiques 

de joventut a les necessitats reals i als interessos dels joves. L’Ajuntament de 

Vilanova, mitjançant la Regidoria de Joventut, expressa el seu interès per 

conèixer com viuen els joves de la seva ciutat i també saber quines necessitats 

i problemàtiques són les que més els afecten. 

Per tant, s’han realitzat tres temes prou importants. Primer, s’ha analitzat... 

s’ha fet una anàlisi de les dades referents a la població juvenil del municipi; 

s’ha fet també i s’ha visualitzat les polítiques de joventut que s’estan duent a 

terme des de diversos ens. I també, com a punt final, de fet, aquest Pla servirà 

per marcar... aquest treball servirà per marcar als objectius del Pla Local, 

l’apartat de la diagnosi de la realitat juvenil. L’anàlisi de la realitat juvenil ha 

estat realitzat utilitzant tècniques quantitatives i també qualitatives en el seu 

contingut. Totes dues tècniques, pensem i pensàvem que són necessàries per 

poder fer una aproximació a la realitat canviant dels joves.



Si bé la primera que heu vist en el Pla que us hem fet arribar i que hem parlat a 

la Comisió Informativa de Cohesió Social, era en aquest cas veure, de l’estudi 

de les dades, quina és la situació dels joves del municipi, perquè aquí és on 

veritablement s’han d’aplicar aquestes tècniques qualitatives que serviran en 

aquest cas per poder veure com ho viuen els joves en primera persona. I en 

aquest cas concret també s’han fet, mitjançant la realització d’una enquesta, 

als instituts de secundària de la ciutat, una altra també en el carrer, cercant els 

joves més grans de manera aleatòria, i també de tres grups de discusió de 

joves. I en aquest cas també una amb tots els tècnics i les tècniques i experts 

de l’Ajuntament i també d’altres administracions del nostre país. 

Per tant, amb aquesta combinació de les dues tècniques creiem que s’ha 

aconseguit fer un anàlisis més acurat i real de les problemàtiques i de les 

necessitats dels joves, que servirà, evidentment, per ajudar a fixar aquests 

objectius assolint el futur Pla Local, que és el que avui aprovem i, per tant, 

d’aquí en sortiran totes aquestes actuacions i accions que hem de fer. 

També en paral·lel a aquest anàlisis s’ha realitzat una visualització de les 

polítiques de joventut que s’estan duent a terme en el municipi. Aquesta 

visualització s’ha fet a tres nivells: un, des del propi Ajuntament de Vilanova; 

l’altre, des d’altres administracions a nivell supramunicipal, i també conèixer el 

que estan fent els joves en el teixit associatiu de la nostra ciutat. 

Repeteixo, aquesta visualització ha de permetre reflectir totes aquestes 

actuacions que es duen a terme per poder analitzar-les, tenir-les en compte i, 

per tant, doncs que són aquests objectius i aquelles actuacions a desenvolupar 

en aquest Pla Local de la Joventut. Així doncs, aquesta pensem que ha de ser 

la base per aquest desenvolupament d’aquests programes i d’aquestes 

accions de joventut a la nostra ciutat en els propers dos anys. 

Hem de dir que aquest document s’ha elaborat amb la participació i la 

col·laboració de moltes persones, d’entitats de les institucions. Hem d’agrair la 

participació de tot el jovent, de totes les entitats, dels grups municipals, de les 

diferents regidories municipals, d’elements com l’IMET i empreses municipals 

que també estan dins de tot el que significaria la xarxa de l’actuació del 

municipi. Perquè si és ben cert que hi ha una intervenció directa del 

Departament de Joventut, no és un departament que sigui impermeable, sinó 

que hem cercat i hem trobat la col·laboració amb tots els estaments que abans 

hem esmentat, no? Per tant, el que fem portant aquesta aprovació és un Pla, 

pensem que molt ben realitzat, treballat i acurat entre l’empresa que mitjançant 

la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona ens ha fet tot aquest 

treball de camp i sobretot també conjuntament amb els tècnics, les tècniques i



les diverses persones i entitats que han participat i, fruit de tot aquest treball, 

us demanem el vot favorable. 


Gràcies, senyor Álvaro. Senyor Arrufat. 

JOAQUIM ARRUFAT 

Sí, nosaltres donarem el vot favorable a la proposta de Pla Local de Joventut. 

És evident que nosaltres ens alegrem molt que s’hagi començat amb el... que 

es posés fil a l’agulla amb el tema de joventut. Us podeu imaginar per què, 

però bàsicament perquè la nostra candidatura sorgeix també de 

l’associacionisme juvenil temps enrera i, per tant, hem estat conscients de les 

mancances que té Vilanova respecte als joves. 

La diagnosi que fa el Pla Local de Joventut pensem que a més a més és una 

eina prou interessant. Segurament nosaltres no l’hauríem fet igual, però se’n 

deriven unes dades que són molt interessants i que crec que cal tenir en 

compte. Algunes crítiques i algunes positives. De crítiques, entre altres, la 

valoració que en fan els joves, en la part quantitativa, del FIMPT, del Trapezi, 

dels Tres Tombs i de la Fira de Novembre, bàsicament, és realment molt 

precària... vull dir, és una nota crítica. Per a nosaltres potser positiva respecte 

a la Fira, però crítica. El que un 70% dels joves usin transport privat, enfront 

d’un 11% que usi la bicicleta, doncs també és una nota crítica. Que només el 

4’4 dels instituts, dels joves als instituts, coneixi la Borsa Jove d’Habitatge, 

doncs també és crític. Que entre els joves de 18 a 29 anys, o 19 a 29 anys, 

també no passi del 30% la... el tant per cent de joves que coneixen la Borsa 

d’Habitatge, doncs també... també és nota crítica. Però també és positiu, 

sobretot que surtin propostes d’aquesta diagnosi, a favor doncs de la creació 

d’un Consell de Joves, o de realitzar consultes populars puntuals. 

Dit això, nosaltres, de tot el llistat de propostes que en surten d’aquest Pla 

Local de Joventut, que és enorme, és un llistat enorme i que no sabem fins a 

quin punt serà tot realitzable. Pensem d’alguna manera que potser és... és 

demanar la lluna totes les coses que surten en aquest Pla Local, tant de bo es 

pogués realitzar bona part del que hi ha. Nosaltres destacarem una sèrie de 

proposes que s’hi diuen, que d’altra banda ja estaven clares abans de fer la 

diagnosi. Vull dir, ja portaven anys demanant-se i no calia tampoc fer aquesta 

diagnosi per... per justificar-les, tot i que, com dic, és molt interessant tenir 

aquest document perquè pot ser utilitzat d’ara endavant bastant... doncs, per 

parlar de joventut.



Cal promocionar la Borsa d’Habitatge. Segurament promocionar-la no és 

editar tríptics, sinó fer que funcioni, que sigui un servei real, i això suposo que 

depassa l’Àrea de Joventut i és una aposta de ciutat doncs bastant atrevida, 

però creiem doncs que important, en els temps que corren. 

Cal crear un espai polivalent. Això ja fa molts anys que ho demana la joventut 

d’aquesta ciutat i ara doncs queda... queda recolzat també per aquest Pla 

Local, però bé, confiem que aquest Pla Local no només ho recolzi políticament, 

sinó també que a partir d’aquí doncs es realitzi finalment. 

Cal... justament una de les conclusions és que cal promoure descomptes a les 

activitats culturals. I nosaltres afegiríem: i cal que n’hi hagi, d’activitats 

culturals i cal que hi hagi una agenda cultural potent a la qual els joves hi 

tinguin ganes d’anar, amb descomptes o sense, però els descomptes 

afavoreixin. 

I finalment, una altra proposta, que també fa anys doncs que... que circula, i 

que ara queda materialitzada en aquest Pla Local de Joventut, és la creació del 

Consell de Joves autogestionat. Vull dir, tota l’estona, en el Pla Local de 

Joventut, tant en la diagnosi, en la part qualitativa, en els grups de discussió, 

com a les altres parts del Pla Local de Joventut, es parla d’un Consell de Joves 

dinamitzat pels joves, potenciat pels joves, autogestionat. Això és summament 

difícil de fer, i des de la CUP us encoratgem doncs a posar-lo en marxa. 

Moltes gràcies. 


Gràcies, senyor Arrufat. Senyor Rodríguez. 

SANTIAGO RODRÍGUEZ 

Gràcies. Bé, per posicionar el nostre grup sobre aquesta proposta d’aprovació 

del Pla Local de Joventut. Nosaltres no entrarem en el fons, en el contingut del 

Pla Local de Joventut, en el ben entès de que hi han mesures de les que es 

proposen, doncs que poden ser perfectament compartides, d’altres que poden 

ser discutides, però que en general entenem que comprèn un conjunt 

d’actuacions i de previsions envers a la joventut, que entenem que és positiu. 

Però nosaltres també entenem que la participació a la que s’ha fet esment i la 

manca de relació dels joves a la que feia esment el regidor en el seu moment, 

no ha tingut el seu reflexe en la forma de tramitació d’aquest Pla Local de 

Joventut, i concretament nosaltres teníem entès que d’alguna manera se 

sotmetia també a la participació i al debat entre les organitzacions juvenils dels 

partits que tenen representació municipal, i també teníem entès precisament 

que era durant aquest mes de maig que aquestes organitzacions juvenils



s’havien d’acabar de trobar per acabar de dir la seva al respecte d’aquest Pla 

Local de la Joventut. I això al final no ha estat aixins. És a dir, es porta a 

aprovació del Pla Local de Joventut abans de que les organitzacions juvenils, 

dels partits que formen... que tenen representació en aquest Consistori, hagin 

pogut dir la seva. I, per tant, per aquest motiu, el nostre grup, insisteixo, no 

entrant en el fons del Pla que es porta a aprovació, però sí en la forma, i 

precisament perquè es predica, al nostre entendre, una participació que en 

realitat i respecte d’uns col·lectius en concret, no ha estat aixins, el nostre grup 

votarà en contra d’aquesta proposta. Gràcies. 


Gràcies, senyor Rodríguez. Senyora Santamaría. 

PURI SANTAMARÍA 

Gràcies. Gràcies, senyor Elena. Bé, jo començaria dient que aquest grup 

municipal està molt agraït, a nivell tècnic, la col·laboració que ha tingut eh?, 

des de l’àrea pertinent, perquè és un document ampli, és un document llarg, és 

un document que recull molts aspectes i que, en definitiva, doncs no estaria bé 

que jo no ho deixés... que constés en acta que hem tingut tota la col·laboració i 

que ens ha ajudat molt doncs en la descripció minuciosa de cadascun dels 

aspectes que contempla. L’entenem aquest Pla -com altres, eh?, als quals 

hem col·laborat amb el govern, alguns de manera molt insistent-, l’entenem, 

com dic, com una eina, ja ho ha dit el senyor Álvaro, m’ho he apuntat, com un 

punt de partida. Perquè constata unes realitats que ens preocupen molt, eh?, i 

jo crec que a tots nosaltres, no cal explicitar-ho, però és veritat que ens 

preocupa molt que el ciutadà d’una franja d’edat estigui desvinculat del seu 

Ajuntament. Ens preocupa molt que ignorin una sèrie d’activitats que s’estan 

fent, de cara a ells precisament. Ens preocupa molt el nivell de consum que 

tenen determinades franges dels nostres joves a la ciutat, que vam constatar fa 

sis anys, diria jo, i que això no ha de... no ha minvat, sinó que ha anat creixent, 

i per tant, el grup municipal de Convergència i Unió, sens dubte, serem un grup 

col·laborador, serem un grup que treballarà colze a colze amb el govern, 

perquè tota aquesta problemàtica que detecta el Pla, a part dels objectius que 

pretén aconseguir, siguem capaços entre tots, com a responsables polítics, de 

millorar-la, eh? I també dir que aquest Pla de Joventut reclamem, senyor 

Álvaro, reclamem que no sigui un Pla on... té moltíssimes pàgines, eh?, 

s’aprova avui, es fica al calaix, va per no sé quina via i després passi-ho bé. 

Això ens està passant. 

Reclamo l’avaluació, la discussió. Nosaltres, de tota manera, ho anirem fent, 

però no obstant jo crec que hauria de sortir de la part que té la responsabilitat, 

que és el govern, eh? Perquè, tal com han dit abans, els joves no són el futur,



són el nostre present, i un present que per ells, en aquest moment, és no 

massa, massa, massa feliç, eh? Per tant, a nosaltres ens toca posar fil a 

l’agulla, esmerçar esforços i a més a més trobo a faltar un aspecte molt 

important, i és que en cap de les... no sé si dir-li fitxes o fulls que contempla 

accions, no hi ha ni un euro, ni un sol euro. Jo suposo que vostè ho té present 

això, eh?, jo vull pensar que no és un paper redactat i pagat a qui ho ha 

redactat i ja està, eh? 

A més a més, també ens interessaria molt que s’entrés en coordinació amb el 

Pla de Joventut comarcal, que inclou els nostres joves vilanovins. Per tant, allà 

hi ha un document que ja està fet, que també ha fet un estudi –jo el desconec, 

perquè no formo part del Consell Comarcal, però que jo crec que deu estar 

interessant. Per tant, no ho deixem en un paper molt ben fet i redactat. 

I després, repeteixo, que sigui una eina en la que puguem col·laborar tots. 

Moltes gràcies. El nostre vot serà favorable. Gràcies. 


Gràcies, senyora Santamaría. Senyor Álvaro. 


Gràcies, senyor alcalde. Primer agrair la intervenció del senyor Arrufat, de la 

senyora Purificación i també del senyor Rodríguez, en el sentit de que això no 

era... no és una aprovació d’un document de cara a la galeria, és un document, 

un Pla Local de Joventut que el que vol és aprofundir i, per tant, doncs veure 

quina era la realitat. És allò que tothom ho sabia però que no havia quedat 

doncs plasmat ni escrit. Que és cert que s’havien fet fa dotze, catorze anys 

enrera, plans integrals de joventut, que s’havia intentat fer plans locals de 

joventut, però que finalment doncs no havien arribat mai a bon port. La 

voluntat política d’aquest govern i, pel que he escoltat, de tots vostès, és que 

aquest Pla Local sigui una eina que aquelles prioritats i aquelles accions que 

hem de fer, es fagin. I, per tant, cada acció que s’hagi de dur a terme, anirà 

acompanyada d’una partida pressupostària. Evidentment, no podíem fer ara... 

haguéssim pogut posar quina era la quantificació dels euros, però com que hi 

havia diverses accions de diverses competències municipals, haurem de 

treballar i prioritzar quines són les que podem dur a terme. I en aquest sentit 

aixís ho farem. 

Deixi’m fer esment, pel que s’ha comentat, el senyor... per part del senyor 

Arrufat, el tema aquest que has comentat. Aviam, naltros sabíem això que... 

que existia, però que ens havia arribat, però que en aquest treball 

conjuntament que s’ha fet amb diverses organitzacions juvenils, amb diversos



ajuntaments de la comarca també hem treballat, amb el Consell Comarcal, hi 

havia una realitat, i aquesta realitat precisament va venir plasmada amb el 

tema de l’habitatge i amb el tema de salut i amb el tema d’assessories laborals, 

fins i tot, precisament doncs amb la inauguració, amb la posada en marxa de 

l’Oficina Jove del Garraf. Precisament amb aquesta voluntat d’Oficina 

d’Emancipació Juvenil que s’està duent a terme per part del govern del nostre 

país, era de quina manera podem simplificar i posar a l’abast del jovent aquells 

serveis que estan... allò, diseminats, o que estan diversos... per diferents llocs 

o racons del municipi. Per tant, en aquests moments a la Rasa Miquelet hi ha 

l’Oficina Jove del Garraf, que el que pretén és que quan un jove, o no tant jove, 

va en aquella oficina, pugui tenir tota la informació que fa referent amb el tema 

de la borsa de l’habitatge, en temes de salut, en temes d’assessories de 

quansevol mena i se li donarà un servei al més acurat possible. I des d’allí se’l 

vagi derivant amb els diversos serveis locals o comarcals, amb competències 

que es tinguin per poder dur a terme aquesta feina. I és la realitat, el que... els 

números que ens han sortit són els que han sortit i, per tant, penso que a la 

màxima transparència per part d’aquest govern de posar a disposició un Pla 

que en cap moment ha estat maquillat, sinó senzillament que són les dades 

que ens han arribat. 

I bé, hi han factors que poden ser més positius o negatius, però és el que 

pensa el jovent i, per tant, allò és el que hem plasmat. El que hem de fer és 

que si volem dur a terme accions, doncs aquelles que vulguem canviar per 

millorar. I aquí això és el que es tractarà i en aquest Consell de Joves que hi 

ha aquesta voluntat de que es fes, doncs primer s’havia de fer precisament un 

estudi per saber quina era la realitat juvenil de la ciutat, i a partir d’aquí poder 

començar a treballar. 

I el tema de l’autogestió, moltes vegades se’ns critica que no ajudem a fer 

l’autogestió. Amb aquest... aquest govern, en temes de participança i en 

temes de relació amb entitats veïnals i amb joves, el fet de l’autogestió i la 

col·laboració per part de l’Ajuntament hi ha estat sempre. I moltes entitats han 

tingut la capacitat d’autogestionar-se i fer aquelles coses que han volgut amb el 

suport de l’Ajuntament. Mai hem volgut tutelar. Moltíssimes de les accions que 

fan moltes entitats d’aquesta ciutat tenen el suport per part d’aquest 

ajuntament, però mai tutelatge ni intervencionisme, sinó aquell suport que com 

a administració, podríem discrepar, però que com a administració hem de dur a 

terme. 

De totes maneres, satisfets i feliços en aquest cas que per part de la 

Candidatura d’Unitat Popular vegin doncs que hi ha un document que doncs hi 

han moltes de les coses que vostès pensen que aquest govern doncs ho va 

treballant i ho va fent. I la senyora Santamaría, doncs, el mateix, gràcies per la 

seva intervenció i perquè disposem de treballadors i treballadores municipals



que acostumen a ser o que treballen, es creuen la feina que fan i, per tant, tot 

allò que es du a terme i complicitats, ajut i col·laboració amb tots els regidors i 

regidores d’aquest ajuntament, la que fagi falta. I en aquest sentit, no és 

perquè governem nosaltres, quan han governat altres partits també, també hi 

ha estat aquesta (), els professionals d’aquesta casa sempre han estat i seran 

bons professionals. Lo de l’euro ja li he comentat. El tema de les partides, les 

marcarem en el seu moment per aquelles accions que vulguem dur a terme. 

I després, senyor Rodríguez, deixi’m que li digui una cosa, nosaltres hem 

convocat a totes les joventuts dels partits polítics. I les joventuts que han 

volgut han participat en aquest document, han participat entitats, han participat 

joves dels instituts, han participat moltíssimes entitats i col·lectius, unes que 

estaven preseleccionats, com allò que es diu la joventut organitzada, i altres 

que són la joventut no organitzada, eh?, que són doncs això, persones que 

existeixen, però que no tenen perquè estar organitzades. Hi han participat. Hi 

han hagut joventuts de partits polítics que hi han participat i, per tant, han pogut 

dir la seva. I si és només per aquest tema de que vota vostè en contra, si 

convé fem una sessió amb els Noves Generacions, les joventuts del seu partit, 

que puguin dir la seva, però aquest, com que és un Pla obert, aquelles 

modificacions, aquelles... suma de coses que s’hi puguin aportar, només 

faltaria!, les portes obertes, però penso que un vot negatiu a un Pla Local que 

el que fa és reflectir la realitat i unes propostes que ens vénen moltes d’elles 

marcades per les pròpies aportacions dels col·lectius i els grups que hi han 

participat, no ho entenc. Que vostè ves optat per l’abstenció, bé. Quan a més 

a més he de dir-li que aquest document s’ha portat dues vegades en 

comissions informatives i que vostès han tingut l’oportunitat de participar en 

aquest debat. Per tant, si no hi han participat és perquè potser no hauran 

pogut per la seva agenda o perquè han pensat o han cregut que aquest era un 

Pla que... que potser no, no tenia el seu vistiplau. 

Repeteixo, sap greu que votin en contra d’un Pla Local que el que pretén 

precisament és posar fil a l’agulla i posar en solfa aquelles coses que són la 

realitat d’aquesta ciutat. Moltes gràcies. 


Molt bé, senyor Álvaro... gràcies, senyor Álvaro. Senyor Rodríguez. 


Gràcies, senyor alcalde. Reitero que el nostre posicionament és per la forma. 

Entenem que pel que fa a l’organització juvenil les Noves Generacions no és 

d’aquesta manera com ho tenim entès. Nosaltres teníem entès que les 

organitzacions juvenils s’havien emplaçat durant aquest mes de maig per



acabar de debatre aquest Pla de Joventut, aixins ens ho han trasladat i aixins 

els hi trasladem nosaltres. En qualsevol cas sí que acceptem la invitació que 

fa per tal de que les Noves Generacions puguin ser copartíceps d’aquest Pla 

Local de Joventut i, repeteixo, no votem en contra pel contingut, que en unes 

mesures doncs estarem més d’acord, en altres estarem menys, però entenem 

que òbviament doncs hi ha d’haver absolutament de tot, sinó que ho fem per 

les formes, perquè entenem que no han estat les correctes. 

A les 18.15 hores, entra el senyor GERARD FIGUERAS. 


Bé, doncs, passem... aclarides les posicions, passem a la votació. Vots a 

favor? Vots en contra? Amb el vot en contra del Partit Popular, s’aprova... i el 

vot a favor de la resta, s’aprova el Pla. 

Es vota la proposta, la qual s’aprova amb el resultat següent: 


Vots a favor: PSC, CIU, ICV-EA, ERC i CUP (21) 

Vots en contra: PP (2) 

5. ECONÒMICA I ORGANITZACIÓ INTERNA. APROVACIÓ DE LES 

XIFRES DE POBLACIÓ A L’1 DE GENER DE 2009. 

Passem al punt número cinc, que és l’aprovació de les xifres de població a 1 

de gener de 2009. 

El secretari llegeix la part dispositiva de la proposta següent: 

D’acord amb l’article 81 del Reglament de població i demarcació territorial de 

les entitats locals, els ajuntaments aprovaran la revisió dels seus padrons 

municipals amb referència a l’1 de gener de cada any, formalitzant les 

actuacions portades a terme durant l’exercici anterior, i per donar compliment a 

les disposicions vigents sobre la revisió del Padró municipal i el procediment 

d’obtenció de la proposta de les xifres oficials de població d’aquest Ajuntament, 

es proposa l’adopció de l’acord següent: 

“Aprovar la totalitat de la gestió administrativa realitzada durant l’any 2008, 

període de la revisió del Padró Municipal d’Habitants amb referència a l’1 de 

gener de 2009 i la xifra de població resultant, que ascendeix a SEIXANTA-SIS 

MIL TRES habitants (66.003).”




Seixanta-sis mil tres. Molt bé. Passem a la votació. Això s’ha d’aprovar, no? 

SECRETARI 

S’ha d’aprovar, s’ha d’aprovar. 


Vots a favor? Intervenir? Sí, home, endavant. 


Sí, sembla estrany que vulgui intervenir per parlar de les xifres de població del 

cens, però bé, des de la CUP volíem dir que ens alegrem que no es compleixin 

les previsions del govern d’arribar a ciutats de 100.000 o 125.000 habitants, i 

estem realment alleugerits. Gràcies. 


Satisfacció compartida i que a més no es produirà. Per tant, com que no es 

produirà... molt bé, seixanta-sis mil tres. Vots a favor. Molt bé. 

Es vota la proposta, la qual s’aprova per unanimitat dels presents. 


6. ECONÒMICA I ORGANITZACIÓ INTERNA. DONAR COMPTE DEL 

DECRET DE LA PRESIDÈNCIA D’APROVACIÓ DE LA LIQUIDACIÓ 

DELS PRESSUPOSTOS MUNICIPALS 2008. 

Molt bé. El punt número sis i set, si els hi sembla, els fem plegats. El secretari 

ens llegirà... perquè al final el sis no s’ha de votar, i per tant... i el set sí. Per 

tant, tant se val a efectes de votació i em sembla que tots compartim que pot 

ser un punt que vagi junt, eh? El sis i el set, perquè parlem de lo mateix. Ens 

pot llegir el que es dóna compte amb relació al sis, i el contingut del set, i 

després el senyor Sanabra i els grups doncs ja intervindran. 

A continuació, a proposta de l’alcalde, es tracten conjuntament els punts 6 i 7 

de l’ordre del dia.

El secretari llegeix el text següent: 



Es dóna compte del Decret de Presidència de 3 de març, d’aprovació de les 

liquidacions dels Pressupostos de l’Ajuntament i dels seus Organismes 

autònoms corresponents a l’exercici 2008, tot això d’acord amb el que disposa 

l’article 193.4 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual 

s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i l’article 90.2 

del Reial Decret 500/1990. 

A continuació es transcriu el Decret esmentat: 

DECRET DE LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DE L'ANY 2008 

D'acord amb les atribucions que em confereix l'article 191 del Real Decret Legislatiu 

2/2004, text refòs de la Llei d'hisendes locals, 

DISPOSO: 

Aprovar la liquidació del Pressupost de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i els 

seus OO.AA. corresponent a l'exercici de 2008, d'acord amb les dades següents: 

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 

Deutors per ingressos de l'exercici corrent 33.068.388,37 

Deutors per ingressos d'exercicis tancats 18.202.260,84 

Deutors per operacions no pressupostàries 524.210,21 

Provisió per a saldos de dubtós cobrament -650.000,00 

Ingressos pendents d'aplicació 0,00 

Total deutors a finals de l'exercici 51.144.859,42 

Creditors per despeses de l'exercici corrent 13.584.413,41 

Creditors per despeses d'exercicis tancats 629.496,96 

Creditors per devolucions d'ingressos 0,00 

Creditors per operacions no pressupostàries 22.737.682,53 

Pagaments realitzats pendents d'aplicació -100,25 

Total creditors a finals de l'exercici 36.951.492,65 

Fons líquids a tresoreria a finals de l'exercici 4.961.144,32 

Romanent líquid de tresoreria 19.154.511,09 

Romanent per a despeses amb finançament afectat -22.310.159,29 

Romanent disponible per a despeses generals -3.155.648,20 

O.A. CFO La Paperera 

Deutors per ingressos de l'exercici corrent 917.380,93 

Deutors per ingressos d'exercicis tancats 711.105,85 

Deutors per operacions no pressupostàries 1.838,86



Provisió per a saldos de dubtós cobrament 0,00 


Total deutors a finals de l'exercici 1.630.325,64 

Creditors per despeses de l'exercici corrent 92.079,03 

Creditors per despeses d'exercicis tancats 0,00 


Creditors per operacions no pressupostàries 2.191.701,86 

Pagaments realitzats pendents d'aplicació 0,00 

Total creditors a finals de l'exercici 2.283.780,89 

Fons líquids a tresoreria a finals de l'exercici 662.989,94 

Romanent líquid de tresoreria 9.534,69 

Romanent per a despeses amb finançament afectat 0,00 

Romanent disponible per a despeses generals 9.534,69 

O.A. de Patrimoni Víctor Balaguer 

Deutors per ingressos de l'exercici corrent 88.065,00 

Deutors per ingressos d'exercicis tancats 191.478,47 

Deutors per operacions no pressupostàries 0,00 

Provisió per a saldos de dubtós cobrament 0,00 


Total deutors a finals de l'exercici 279.543,47 

Creditors per despeses de l'exercici corrent 115.318,61 

Creditors per despeses d'exercicis tancats 150.932,74 


Creditors per operacions no pressupostàries 29.406,14 

Pagaments realitzats pendents d'aplicació 0,00 

Total creditors a finals de l'exercici 295.657,49 

Fons líquids a tresoreria a finals de l'exercici 88.749,71 

Romanent líquid de tresoreria 72.635,69 

Romanent per a despeses amb finançament afectat 0,00 

Romanent disponible per a despeses generals 72.635,69 

L'aprovació de la liquidació de l'O.A. de Patrimoni Víctor Balaguer ve 

condicionada a l'acord favorable de la Junta de Patrons d'aquesta entitat. 

Vilanova i la Geltrú, 3 de març de 2009



7. ECONÒMICA I ORGANITZACIÓ INTERNA. COMPTES 2008. 


1. La Comissió Especial de Comptes, en la sessió de 31 de març 2009, va 

informar els comptes anuals de l’exercici de 2008 de l’Ajuntament de Vilanova i 

la Geltrú, dels seus Organismes Autònoms i de les societats municipals. 

2. Els comptes anuals de l’exercici del 2008 han estat exposats al públic, 

d’acord amb l’article 212 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel 

qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (BOP 

núm. 130, de 30 de maig 2008), sense que s’hagin presentat reclamacions. 

Per tot això, es proposa a l’Ajuntament en Ple l’adopció del següent acord: 

“Aprovar els comptes anuals corresponents a l’exercici de 2008 de 

l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, els Organismes Autònoms Centre de 

Formació Ocupacional La Paperera i Biblioteca Museu Víctor Balaguer i les 

societats municipals Promoció Industrial Vilanova, Societat Anònima Municipal 

(PIVSAM), Informació i Comunicació de Vilanova i la Geltrú, Societat Anònima 

Municipal (ICVSAM), Serveis d’Aparcaments de Vilanova i la Geltrú, Societat 

Anònima Municipal i Companyia d’Aigües de Vilanova i la Geltrú, Societat 

Anònima Municipal.” 


Endavant senyor Sa... gràcies, senyor secretari. Senyor Sanabra. 

ALBERT SANABRA 

Gràcies, senyor alcalde. Senyores i senyors regidors, tal i com marca el Real 

Decret 2/2004, l’alcalde de la ciutat va signar l’aprovació de la liquidació del 

pressupost 2008 de l’Ajuntament i dels seus Organismes Autònoms. I, com diu 

la Llei, se n’ha de donar compte al Ple i aquest era el punt anterior. 

Per altra banda, el passat 31 de març es va convocar la Comisió Especial de 

Comptes, com ha llegit el senyor secretari, on vàrem entregar tota la 

documentació dels comptes municipals, els quals han estat exposats al públic 

durant quinze dies, i mentrestant, durant aquest mes d’abril, hi ha hagut els 

diferents Consells de les societats per exposar i, en tot cas, aprovar les 

respectives liquidacions. Per tant, presentem ara la liquidació conjunta de 

l’Ajuntament, organismes autònoms i societats municipals. Al mes de 

setembre ja ho anunciàvem, en el pressupost de l’Ajuntament hi haurà dèficit,



dèiem, i així ha estat, un dèficit acumulat a 31 de desembre, de 3.155.648 

euros. Un dèficit important, però un dèficit inferior al que hi hagués hagut si el 

govern no hagués pres mesures durant l’últim trimestre. 

D’on ve, el dèficit? Hem estirat més el braç que la màniga? Com vostès 

saben, quan hi ha dèficit és que hi ha hagut més despeses del pressupostat o 

han mancat ingressos dels previstos, i en aquest cas ha passat el segon 

supòsit, han mancat més de 3’5 milions del previst, provinents de quatre 

partides, totes elles relacionades amb la construcció. Fent una repassada 

veiem que a l’impost d’obres de l’any 2006 hi havia 4’2 milions liquidats, a l’any 

2007 2’3 i al 2008, que en prevèiem 2’9, han estat 700.000 euros. O sigui, un 

70% menys que al 2007 i un 83% menys que al 2006. 

A l’impost de transmisió plus-vàlua, veiem que al 2006 hi havia 2’45 millons, a 

l’any 2007 2’6 i al 2008, que en prevèiem 2’7, han estat 1’5, o sigui, un 42% 

menys que a l’any anterior. 

A les llicències d’obres, a l’any 2006 360.000, al 2007 340, i al 2008, que en 

prevèiem 330, han estat 163.000, un 52% menys. 

I finalment, la llicència d’activitats, l’any 2006, 621.000 euros, a l’any 2007, 

816.000 euros, i al 2008, de 825.000 previstos, han estat 495.000, o sigui, un 

40% menys que l’any anterior. 

Sumant els quatre conceptes tenim que l’any 2007 havíem liquidat 6 milions i a 

l’any 2008 en prevèiem 6’8 i finalment han estat 2’9, un 52% menys que al 

2007. 

Entre aquestes quatre... entre aquests quatre conceptes hem deixat 

d’ingressar, doncs, 3’9 milions d’euros, i això, senyores i senyors regidors, com 

deia algú, fa mal. I hom pot pensar, si ho veies a venir, per què no hi posàveu 

remei? Remei n’hi vàrem posar, potser no tot el que un hagués volgut, però 

Déu n’hi do. Mirin, de 3’9 milions de menys ingressos, es passa a un dèficit del 

propi any de 2’7, o sigui, un estalvi d’1’2, degut a més ingressos i menys 

despesa. 

Ja vàrem explicar en el seu moment les partides que es retocaven del 

pressupost municipal, pràcticament de totes les regidories, excepte Serveis 

Socials i Educació. A aquests 2’7 milions s’hi han de sumar els ajustos entre 

baixes i altes del propi any i el romanent de l’any 2007, i tenim un resultat 

acumulat negatiu de 2’5 milions. I aquí podíem haver acabat, però en 

coherència amb els últims anys hi hem previst una dotació per insolvències de 

650.000 euros, és per això que el resultat final és el de menys 3.155.000. 

Sumada a la previsió inicial del pressupost el romanent d’anys anteriors, es



disposava aquest any de 117’7 milions. D’aquests se n’han executat o 

consignat, en total, 81’8, o sigui, un 70% del pressupost s’ha fet. Si només ens 

referim a les inversions, i deixant de banda les urbanitzacions del Llimonet i 

Masia d’en Barreres, l’executat és d’un 43%. És una xifra moderada, que s’ha 

de millorar, però que anem millorant, ja que l’any 2005 aquest tant per cent era 

d’un 30, l’any 2006 va pujar a un 37, l’any 2007 un 41 i ara ja ha estat un 43. 

Penso que amb el ritme que portem enguany, al 2009 ho tornarem a superar. 

Si ens centrem en el que anomenem pressupost ordinari, els ingressos 

definitius de l’Ajuntament han estat de 58’6 milions, 18’9 dels quals són 

aportacions de les altres administracions, un 32%, i la resta els aportem els 

vilanovins mitjançant els tributs municipals. Un cop més, doncs, hem de 

clamar un finançament més equilibrat per als ajuntaments, ja que aquests ens 

hem de fer càrrec de despeses que no ens pertoquen. Concretament, els 

nostres tributs corresponen a l’IBI un 30% del total, l’Impost de Vehicles un 6, 

la plus-vàlua un 2’5, l’IAE un 4’4, l’Impost d’Obres un 1’1 i diverses taxes i 

altres ingressos un 24%. 

Ara ja no tant, però encara es diu que Vilanova és un dels municipis més cars, 

més cars respecte a qui i a què? Podríem dir que l’impost que ens grava a 

tots, l’impost universal vilanoví, directa o indirectament és l’IBI. Els que tenim 

casa o els que estan de lloguer, perquè també se’ls hi repercuteix, ja que no 

tothom paga el de vehicles o la plus-vàlua o el d’obres. Doncs bé, dir que el 

recollit per IBI l’any 2008 representa una despesa mitja de 23 euros mensuals 

per vilanoví, per vilanoví, mensuals. Els convido a tots a repassar què gastem 

a casa nostra de mòbil més connexió a Internet cada mes. Quan arribem a 

casa ens ho mirem. 

Les despeses finals del pressupost ordinari han estat de 61’4 milions. Un 42% 

ha anat a parar al capítol I, un 52 a despeses més transferències corrents, i un 

6% a la càrrega financera. Pràcticament igual que l’any anterior, on les ràtios 

van ser un 42, un 50 i un 8. O sigui, al 2008, amb càrrega financera, hem 

millorat, hem pagat menys. Al 2008. 

Aquest 52% de despeses més transferències corrents representen 31’4 

milions. D’aquests, un 40% es destinen a l’Àrea de Serveis a la Ciutat, un 40% 

a l’Àrea de Serveis a les Persones i el 20% restant a les altres. 

Dir també, com a dada a tenir en compte, que el servei de recollida de brossa 

ha costat 5.820.000 euros, mentre que el recollit va ser 4.050.000, un 30% 

menys, 1’8 milions de diferència. Junt amb aquestes xifres hem d’afegir el 

muntant de rebuts de difícil cobrament, xifrat aquest any en 3’4 milions, i que 

encara que poc és un import que des de l’any 2005 va baixant degut a la 

provisió que hi destinem cada any, i també els crèdits reconeguts, que són 

543.000 euros, i que també disminueixen en respecte a l’any anterior.



Satisfet? No. Un no pot oblidar molts anys a l’empresa privada, on havia de 

donar comptes anualment d’un resultat i evidentment positiu. I aquests últims 

quatre anys estava molt content del resultat que anava sortint i algú pot dir: 

això no és una empresa, és l’administració. Doncs precisament per això hem 

d’anar amb més cura, perquè els diners són de tots i el govern els gestiona, i 

més d’un cop he tingut la sensació, la sensació personal de no haver-ho fet 

prou bé i que abans de l’estiu ja s’hagués tingut de començar a reduir la 

despesa. Però, d’on? Potser havíem de suprimir la despesa no obligatòria, 

aquest 30% que fem els ajuntaments? Potser no havíem de fer el Trapezi? 

No havíem de fer castell de foc per la Festa Major? O potser la cavalcada de 

Reis tampoc calia? No havíem de subvencionar les guarderies? Havíem de 

reduir les beques, o potser els ajuts socials? Potser el camió de la brossa 

hagués pogut passar cada dos dies? D’idees ja en vàrem rebre per part 

d’alguns de vostès: que si les gratificacions, que si el 08800, que si el personal 

–quan per altre costat ens reclamaven més policies-, etcètera. Totes sumades, 

però, no passaven d’un estalvi de 100.000 euros. 

L’exercici que varen fer tots els regidors d’aquest govern a l’últim trimestre de 

l’any passat, analitzant partida per partida i fent un estalvi de quasi 800.000 

euros, va ser el que finalment em va fer creure que havíem fet tot el que 

podíem fer en aquell moment. Concretament, d’aquests 800.000 euros, el 40% 

corresponen a l’Àrea de Serveis a la Ciutat, un 20% a Serveis Generals i 

Comunicació, un 16% a Projectes i Alcaldia i un 24% a Cultura i 

Desenvolupament. Ja he dit abans que no vàrem rebaixar cap euro de les 

regidories que atenen més directament la ciutadania, ja que aquest govern 

prima les seves polítiques per acompanyar les persones actualment amb 

dificultats. 

La reflexió final és que no ho hem fet tan malament quan el govern de l’Estat, 

després de diverses reunions amb la Federació Espanyola de Municipis i 

Províncies, el passat 24 d’abril, va aprovar el Real Decret 5/2009, flexibilitzant 

la Llei d’estabilitat pressupostària i deixant que el dèficit del 2008, més els 

crèdits reconeguts, es puguin finançar amb un crèdit a tornar en sis anys. La 

Llei d’estabilitat pressupostària ens obligava a fer-ho en dos anys, els que 

queden per acabar la legislatura, i en canvi aquesta disposició del govern són 

sis anys. 

Aquesta mesura és la demostració que la gran majoria d’ajuntaments de 

l’Estat, de l’Estat, han acabat el 2008 amb dèficit. Això, però, no ens fa feliços i 

en tot cas el que hem de procurar és acabar el 2009 bé. I estem treballant en 

aquest sentit amb un pressupost ajustat i amb un seguiment acurat dels 

ingressos. I a pesar del dèficit econòmic hem fet moltes i moltes accions, 

primant i incentivant les dedicades a les persones. A l’OAC s’han atès més de 

80.000 tràmits i s’ha donat informació a més de 44.000 casos, sent més de



120.000 gestions en un any. Un 17% menys... més que al 2007. El servei de 

telefonia ha atès 89.000 trucades, un 16% menys que l’any anterior perquè es 

va posar en marxa la nova centraleta amb la possibilitat de posar-se en 

contacte directament amb la persona que es busca amb el servei (), o sigui, 

marcant l’extensió. 

Les demandes a serveis de la Policia local han estat de 24.330, un 19% més 

que al 2007. I l’Oficina d’Atenció de la mateixa Policia ha gestionat més de 

13.500 tràmits. Els guàrdies de barri han donat resposta a un total de 17.800 

serveis, i la campanya d’educació viària a les escoles ens ha permès aproparnos 

a 2.500 alumnes i donar classes pràctiques a un total de 1.174 escolars. 

Mitjançant la Regidoria d’Educació es va augmentar un 30% l’ajut al transport 

escolar,un 24% l’ajut per a llibres i materials, i un 6% l’ajut dels Consells 

Escolars. A la Regidoria de Serveis Socials s’han efectuat 455 serveis del 

programa Hola Nadó, s’han obert 1.461 expedients de primera acollida, s’han 

atès més de 5.600 persones als EBASP, s’han servit 11.069 àpats a domicili i 

8.330 a Can Pahissa, i s’han invertit 18.352 hores en els serveis d’assistència 

a domicili i 2.525 hores per ajudar a la neteja dels mateixos. S’han donat 

també 417 ajuts econòmics, que representen 144.000 euros, un 22% més que 

al 2007. Es constata, doncs, el que hem anat repetint, vàrem retallar diverses 

partides, però no en Educació i Serveis Socials, que es varen augmentar. 

Línia que continuem aquest 2009, la d’augmentar aquests serveis, perquè un 

govern d’esquerres i progressista, davant de les dificultats econòmiques 

actuals, el que fa és incentivar l’assistència a les persones per sobre de 

qualsevol altra acció, encara que molts no ho vulguin entendre així. 

Com ja saben vostès, a través dels diferents Consells efectuats, el resultat 

anual dels organismes i societats han estat correctes, podríem dir, és a dir, 

lleugerament positius, i consolidant el romanent total, fa que hi hagi un dèficit 

final de 3.227.399 euros. 

No voldria acabar sense agrair als diversos tècnics municipals que, havent-se 

trobat disminuït l’últim trimestre passat el seu pressupost, han fet mans i 

mànigues perquè la majoria de vegades no es notés. Però al mateix temps 

haig de demanar-los, una vegada més, a tots els tècnics, un exhaustiu 

seguiment de les despeses del 2009, i sobretot seguiment dels ingressos. 

Tampoc serà un any fàcil, el 2009, ho estem veient. Un exhaustiu seguiment 

de les despeses del 2009, i sobretot seguiment dels ingressos. Tampoc serà 

un any fàcil, el 2009, ho estem veient dia a dia. Però hem de fer com el Barça 

dissabte, no s’ha de deixar perdre cap pilota, s’ha d’anar a totes i no 

conformar-nos amb el que hi ha previst. Si podem aconseguir més 

subvencions, millor, perquè les necessitarem.



Senyores i senyors, després de totes aquestes explicacions, poso a la seva 

consideració l’aprovació dels comptes consolidats de l’any 2008. Gràcies per 

la seva atenció. 


Gràcies, senyor Sanabra. Senyor Rodríguez. 


Gràcies. Jo voldria fer en aquesta ocasió una intervenció sense... breu, 

avanço, i sense esmentar gran cantitat de números, o almenys fent-ho amb els 

números imprescindibles. 

I el regidor es formulava una pregunta retòrica, que em permetré respondre 

des del nostre punt de vista. A l’inici de la seva intervenció, tot dient el resultat 

del dèficit és que hem estirat més el braç que la màniga, deia no, és les 

determinades circumstàncies, etc., no? Home, jo no sé, jo, com a ciutadà, si al 

final d’un any faig números, o me’ls fa el banc, i em diu: “escolti’m, miri, vostè 

al llarg de l’any ha guanyat X i vostè ha gastat més d’allò que ha guanyat, miris’ho 

bé, perquè ha estirat més el braç que la màniga”, no? Tot i que jo m’hagi 

aplicat i hagi adoptat mesures de contenció, segurament la conclusió a la que 

arribaré jo, i sobretot a la que arribarà el senyor que està en el banc al davant, 

és: “escolti’m, les mesures que vostè ha adoptat han estat insuficients, perquè 

el resultat al final és que vostè ha continuat gastant més d’allò que ha 

ingressat. I, per tant, aquest és un ritme que vostè no pot aguantar massa 

temps, perquè el portarà amb una situació delicada i, per tant, vostè té que 

rectificar”. 

Per tant, home, jo crec que la lectura que podem fer i que hem de fer de les 

comptes municipals que es porten avui a aprovació, una mica és aquesta, és 

dir, escolti’m, vostès van adoptar mesures que es van intentar consensuar, es 

van parlar, es van discutir, es va fer una modificació de pressupost per tal 

d’intentar corregir la desviació que era previsible. Escolti’m, sí, es va fer. Ha 

estat suficient? No, no ha estat suficient, i això ens ha dut a un resultat que no 

és un resultat bo. Que en les actuals circumstàncies és un resultat que no 

només presenta l’Ajuntament de Vilanova, que presenten altres entitats 

públiques? Absolutament d’acord. Això ens consola? No. No em consola a 

mi com a ciutadà que el veí del costat estigui exactament igual que jo, gastant 

més d’allò que ingressa. No em consola. Per tant, jo, i per tant crec que 

l’Ajuntament de Vilanova és qui ha prendre les mesures per tal d’intentar 

adequar el ritme de despesa al ritme d’ingressos que té. I per tant, la situació 

des del nostre punt de vista és aquest que li expresem.



I ens diu: és Vilanova una ciutat cara en quant a impostos municipals. I ens 

posa l’exemple de l’IBI i ens ho compara amb el cost de la factura de mòbil o 

d’Internet. Miri, no ho sé. És cara o no es cara 24 euros per ciutadà? Bueno, 

per a una família de tres persones, quatre persones, 72, 96 euros al mes... és 

poc?, és molt? No ho sé, no sé perquè comparar-ho amb la factura de 

telefonia mòbil o no. En tot cas haurà d’estar en funció de que els membres 

d’aquella família tinguin treball o no. I malauradament avui i l’any passat són 

cada vegada més els vilanovins que perden el seu lloc de treball. Per tant, és 

possible que allò que no és car, que potser no és car per una cantitat important 

de ciutadans, potser sí que és massa car per a aquells ciutadans, precisament, 

que són els més desfavorits i els que necessiten més el recolzament de les 

institucions, i ja no li diré d’un govern que es diu progresista, eh? Per tant, 

creiem que les xifres sempre són relatives i jo crec que s’han de mirar també 

moltes vegades, i sobretot en aquests casos concrets en els que estem patint 

una pèrdua de llocs de treball important des de la perspectiva del més feble, i 

entenem que això no s’ha fet des d’aquest punt de vista. 

Al respecte de la filosofia de que en època de crisis són les administracions 

que d’alguna manera tenen que tirar el carro o no. Miri, estem parcialment 

d’acord, estem parcialment d’acord en que especialment, i ho hem discutit en 

altres ocasions, comisions informatives, de que efectivament en un moment en 

què la construcció està travessant moments difícils, que s’adoptin mesures des 

de les administracions per tal de facilitar que es mantinguin, més que crear, 

que es mantinguin llocs de treball en aquest sector pot ser positiu. Miri, podem 

estar-hi d’acord. Sobre si les obres que s’estan fent a Vilanova o no serveixen 

per a aquest objectiu? Potser ja tenim més dubtes; sobre si això és eficaç o 

no, ja tenim més dubtes. Perquè, en definitiva, aquestes inversions 

extraordinàries que es poden fer gràcies a una, sense mala intenció, però a 

una gràcia del president del govern, és per acallar les veus dels ajuntaments 

que reclamaven una millora del finançament. I nosaltres ens sumem a la 

demanda d’una millora del finançament, però no a una millora del finançament 

per fer unes obres concretes a l’any 2008 perquè hi ha una crisi de la 

construcció, sinó una millora del finançament que ens permeti fer una previsió 

dels ingressos que tindrem al llarg dels anys i que, per tant, ens permeti fer una 

programació adequada a les necessitats de la ciutat per tal de fer les obres 

d’inversions que necessita la ciutat; d’una forma programada, no començant a 

l’abril i acabant al desembre perquè sinó es perd la subvenció, es deixa de 

perdre la subvenció, amb uns determinats requisits, a corre-cuita fent 

projectes, etc., etc., etc. Que tot això que tindrà la ciuat... ho acceptem, hi 

estem d’acord, però que és la forma de resoldre o d’intentar resoldre els 

problemes de l’Ajuntament, escolti’m, des del nostre punt de vista no ho és. 

Permeti’m també que, al respecte de l’esment que fan vostès de que és un 

govern que es preocupa de les persones, etc. Aquest és un discurs molt, molt



repetitiu. És un discurs molt repetitiu. Home, també la Plataforma de Serveis a 

les Persones són serveis a les persones i el tenim parat. I és una obra que 

tenim parada, que no podem abordar, que no podem tirar endavant. O que no 

tira endavant. I aquesta és una realitat. O permeti’m una anècdota, és ajudar 

també a les persones que més ho necessiten les –i ja sé que es va aprovar 

una moció, vam aprovar una moció per intentar posar-hi remei, no?-, aquestes 

travetes que es posen amb els ciutadans, concretament amb els majors de 65 

anys, perquè es puguin estalviar dos euros en la targeta de l’autobús. No és 

aquesta una forma de dir: escolti’m, nosaltres bonificacions les que facin falta, i 

después anar posant traves per evitar que hi hagin ciutadans que s’accedeixin 

a aquestes bonificacions. Per tant, nosaltres abonarem totes aquelles 

propostes que siguin i que facin referència a millorar el servei a les persones, 

però efectivament, i de veritat, no dir-ho i després posar travetes per intentar 

evitar que aquests serveis efectivament arribin a les persones que ho 

necessiten. Per tant, per tots aquests arguments i per tots aquests motius el 

nostre grup votarà en contra d’aquests comptes. Gràcies. 


Gràcies, senyor Rodríguez. Senyora Lloveras. 

NEUS LLOVERAS 

Bona tarda, senyors, senyores. El grup municipal de Convergència i Unió no hi 

trobem res de positiu en una liquidació que dóna tres millons d’euros de dèficit. 

A nosaltres ens preocupa molt. Intentar buscar algun punt positiu en aquesta 

liquidació ens és impossible. Perquè en definitiva el senyor Sanabra cada any 

ens explica el que estem fent aquí i de què es tracta, però si simplifiquem, què 

estem aprovant aquí? A veure, com l’ajuntament ha administrat uns diners que 

els vilanovins i vilanovines li han donat perquè els gestioni. I efectivament, en 

aquest context, l’Ajuntament ha gestionat malament aquests diners, perquè 

tenim tres millons de dèficit. 

Nosaltres, el grup municipal de Convergència i Unió cada any, any rera any, 

parlem d’aquest tema i denunciem la mala gestió financera que s’està portant. 

Perquè els diners dels vilanovins considerem que no es gestionen bé i per 

aquest motiu els vilanovins acabem pagant molt, massa, per massa poc. 

És un tema de rigor. Nosaltres considerem que es gestiona amb molt poc 

rigor, i parlant de rigor, aquí s’està donant la culpa de tot aquest tema a la crisi, 

però compte, que durant l’any 2008 es va veure vindre durant tot l’any que la 

cosa anava malament i aquí no es va moure ni una peça fins al mes d’octubre, 

quan Convergència i Unió ja vam presentar al mes de juny una moció 

demanant que s’estudiés el pressupost i es prenguessin mesures. Per això,



des d’aquest punt de vista, a veure, que hi hagi crisi no és excusa per fer les 

coses malament. I nosaltres creiem que s’haguessin tingut que prendre 

mesures més aviat. Que el senyor Sanabra destaqui que ja es van prendre 

mesures a l’últim trimestre de l’any, bé, tampoc ho veig positiu. Més aviat 

s’hauria de dir: malauradament, vam prendre mesures només a l’últim trimestre 

de l’any. S’hagués tingut que tindre molta més previsió i el tancament podia 

haver estat diferent. 

En aquest context també vull recordar a tothom que quan es va debatre les 

mesures correctores -és un tema també de rigor-, es va estar parlant, l’equip 

de govern va estar manifestant tot el temps, i així consta en acta, que es 

prenien mesures correctores per valor d’un milló i mig d’euros. Nosaltres vam 

insistir que no era així. Consta en acta, perquè ho hem comprovat, que es 

parlava de mesures correctores d’un milló i mig d’euros. Ara s’està parlant de 

que el govern es felicita que han arribat a bon terme les mesures correctores 

per valor de 900.000 euros. Serà poc, però és gairebé el doble, i des d’aquest 

punt de vista torno a insistir en que és un exemple més de la falta de rigor en 

què es gestionen els recursos i en la situació que en aquests moments es 

troba l’Ajuntament. 

Perquè per a nosaltres aquesta liquidació no és més que una punta de 

l’iceberg. Perquè els problemes ja hi eren abans; ja fa molt de temps que 

nosaltres estem denunciant que l’Ajuntament va tapant forats, que hi han dos... 

tres millons i mig d’euros de rebuts que l’Ajuntament cada any torna a declarar 

que té i que els... recaptació diu que aquests rebuts són incobrables. 

Qualsevol persona que estigui una miqueta introduïda en aquest tema sap que 

això no passaria una auditoria, que qualsevol persona que audités aquests 

temes diria que això és incorrecte, que això s’ha de donar de baixa. Amb la 

qual cosa parlem de tres millons de dèficit, més tres millons i mig més que 

tothom sap que són incobrables. Ja anem per sis millons i mig. A banda 

d’això, cada final d’any es passen factures d’un any a l’altre. Mig milló d’euros. 

Si sumem tot això, ja anem per set millons d’euros que l’Ajuntament té de 

dèficit acumulat. Una situació... a veure, si ho mirem potser en pessetes 

s’entén més, perquè quan parlem d’euros sembla que sigui poc, però són 

1.165 millons de pessetes. Aquest dèficit el que fa és que sigui difícil de 

gestionar i els recursos que es tenen es vagin improvitzant i s’utilitzin per tapar 

forats. I això es veu clarament quan es mira l’estat d’execució de les 

inversions. Enguany, de l’any 2008, només s’han executat un 10% de les 

inversions previstes... un 10%. De l’any 2007 encara queden per executar, al 

tancament de l’any 2008, 24 millons d’inversions. Nosaltres creiem que això és 

-perdó, eh?, necessitaré ulleres-, nosaltres creiem que això és un... s’està 

precisament atrassant les inversions, l’execució –gràcies, Santi- de les 

inversions, perquè falten recursos i el que es fa és anar tapant forats com es 

pot. Des d’aquest punt de vista també hem analitzat el pressupost de



despeses corrents i hi han un parell de temes que ens han cridat l’atenció. Ens 

crida l’atenció que la partida de formació no s’hagi executat aquest any. De 

100.000 euros que hi havien destinades a formació, aquesta partida no s’ha 

aplicat. Creiem que precisament és un tema que no s’hauria de deixar mai de 

banda. 

Per altra banda també ens preocupa molt –i també tornem a entrar en un tema 

de rigor- que també aquest any hi han 192.000 euros de les quotes del mercat 

exterior que no s’han cobrar durant l’any 2008. És un tema en el que tornarem 

a insistir, perquè és un tema que ja fa temps que ens està preocupant i que 

veiem... ens ha cridat l’atenció al veure el pressupost que tornava a haver-hi 

aquest import pendent. 

Per altra banda també demanaríem al senyor Sanabra que ens expliqués de 

què són 355.000 euros d’ingresos diversos, extraordinaris, que no se’ns ha 

explicat i que voldríem saber de què es tracta. 

En definitiva, nosaltros creiem que una... que aquesta liquidació demostra que 

una manca de direcció política el que porta és a una situació econòmica 

dolenta. Les coses no s’estan fent bé, es van tapant forats i per aquest motiu 

tenim una ciutat desendreçada i amb moltes mancances. Tot el que paguem, 

molt no hi ha diners per tot el que... i el que es fan són pedaços. No s’han 

administrat bé els diners dels vilanovins i per aquest motiu nosaltres votarem 

en contra d’aquest pressupo... d’aquesta liquidació. Gràcies. 


Gràcies, senyora Lloveras. Senyor Sanabra. 

ALBERT SANABRA 

Sí, breument. Contestar o dir al senyor Rodríguez allò del braç i la màniga, 

no? Bé, jo penso que de cara al 2009 això ho hem tingut en compte. O sigui, 

hem fet un pressupost bastant més ajustat, però bastant, que el 2008. Hem 

tingut en contra els ingressos reals que hi ha hagut en aquestes partides 

directament implicades en la construcció, i les hem rebaixat bastant. I vostè ho 

sap perfectament. Per tant, jo penso que... que... el dubte aquest de que si 

el... i enllaço ja amb lo que deia la senyora Lloveras, el dubte aquest de si 

teníem de retallar abans o no, ja l’he dit abans, és que he estat jo el primer de 

dir-ho, és un problema personal, de dir: tenia, al mes de març, quan el senyor 

Sanabra va presentar el primer estat de liquidació que trimestralment em passa 

la gent d’Intervenció, començar a retallar? Però, qui posa el cascavell al gat? 

O sigui, d’on traiem els diners? Ningú ha dit encara cap partida, ningú, ni ha dit 

ningú ni ho dirà ningú, d’on hem de treure tres milions d’euros. Ningú. Ningú



s’atrevirà a dir aquí, micro, micròfon al davant, de dir: miri, doncs rebaixi d’aquí 

i d’allà. És que són 3’9 milions d’euros, no estem parlant de 100.000 euros. 

Per tant, jo em sembla que al final el resultat evidentment que no estem 

satisfets, evidentment que no estic satisfet, però home, dintre de tot, bueno, ja 

s’ha dit i s’accepta –per lo menos el senyor Rodríguez ho ha acceptat- de que 

hi ha molts ajuntaments, de tots els colors, de tots els colors, que tindran 

dèficit. No té res a veure el color, aquí. Per tant, tots devem estar gestionant 

malament, tots aquests ajuntaments, eh?, de tots els colors, tothom gestiona 

malament, de tots els colors, inclús dels que som aquí en aquesta sala. Per 

tant, jo no accepto aquest discurs rítmic cada any de la senyora Lloveras, de 

gestió amb poc rigor, amb poc rigor, gestionem amb poc rigor. Home, doncs, 

faci’ns vostè un manual de bones pràctiques, a veure què vol dir gestionar amb 

bon rigor. Si gestionar amb poc rigor vol dir que de les despeses que hi ha no 

ens hem passat, o sigui, si vostè mira l’estat de liquidació veurà que hi ha 

700.000 euros que hi ha de diferència entre el que hi havia, amb el contret 

finalment, 700.000 euros d’estalvi, fins i tot posant aquests 500.000 euros que 

han quedat de crèdits reconeguts a dintre, resultaria que no havíem gastat més 

de la despesa prevista. Això és poc rigor? Ara, que el poc rigor és de que si 

nosaltres al mes de desembre vèiem que l’impost de construccions baixava a 

la meitat, haguéssim tingut de reduir una partida de cop i volta, o una regidoria 

un milió d’euros, doncs sí, això és poc rigor per part del regidor d’Hisenda. 

Però miri, no ho sé fer d’una altra manera. 

Aquest milió i mig d’euros que vam dir a l’últim trimestre, home, recordi que hi 

havia una part de l’ordinari una part d’inversions, i si vostè mira l’executat 

d’inversions veurà que de les partides que vam dir: de jardineria... bueno, no 

me les sé de memòria, no hi són, no estan. Per tant, també recordar que 

aquest any hem depurar casi dos milions d’euros d’inversions d’altres anys. 

Hem tret 1’9 milions d’euros que hi havia previstos d’entrada, que ja sabem 

que no entraran: subvencions d’aquestes que després no vénen i històries 

rares, i hem tret 1’9 milions d’euros de despeses que tampoc es fan. 

El tant per cent d’inversions. Home, també li he dit. Vostè em diu un 10% 

d’aquest any; és possible, no ho he mirat així, perquè com que a mi em donen 

el pressupost consolidat... però home, hem fet un 40 i pico per cent. Que és 

poc, que hauria de ser més?, no tinc referència d’altres ajuntaments, amb tota 

sinceritat, no ho sé jo els altres ajuntaments si del pressupost d’inversions, de 

l’anual, en cobreixen un 80 o un 90, o del que ve d’altres anys en cobreixen un 

50 o un 60, no ho sé, però jo estic satisfet perquè cada any n’anem fent més. 

Que podria... que un és d’una manera i voldria anar més de pressa?, d’acord, 

però cada any n’anem fent més. 

De la partida de 355.000 euros d’ingressos ja li donaré, perquè no la tinc aquí 

detallada.




Bé, jo, si em permeten, només dues... un aclariment i un parell de 

consideracions. L’aclariment és amb relació a la Plataforma. La Plataforma de 

Serveis a les Persones s’han aturat les obres, no per falta de recursos, sinó 

senzillament perquè el constructor ha abandonat l’obra i s’ha de tornar a licitar 

l’obra, perquè torni a venir un adjudicatari. Això s’ha explicat molt i és així i, 

per tant, nosaltres no hi hem pogut fer res més enllà de les accions legals que 

es puguin fer contra qui ha abandonat l’obra o no, però amb independència 

d’això, ha abandonat l’obra, per les raons que ara no vénen al cas, però vull dir 

que l’ha abandonat i per tant l’Ajuntament té els recursos... el Consorci de 

Serveis a les Persones té els recursos per tirar-la endavant i ha de tornar a 

licitar l’obra. I així ho ha fet –em sembla que ja ha sortit el plec- i, per tant, les 

obres, de forma natural, tornaran a reiniciar-se, naturalment amb el retard que 

ha suposat, doncs, aquest problema que ens ha generat l’empresa que ha 

abandonat l’obra. Per tant, per aclarir això perquè... no generar preocupació 

amb relació a aquesta qüestió, que això tirarà endavant. 

Miri, hi ha una cosa que em sembla que és evident, i és l’any passat es va 

produir una davallada profunda dels ingressos de l’Ajuntament, i el retallar és 

un concepte que, com deia el senyor Sanabra, s’ha de concretar amb què. I a 

la meitat d’un any, al novè mes, o al tercer mes, és molt complicat fer una 

reducció d’un percentatge del 7 o del 8%, quan tens uns gastos, molts dels 

quals són fixes com a conseqüència de contractacions; des del personal, 

passant pels contractes de serveis i altres compromisos contrets, que es fan 

difícils de reduir. Per tant, la reducció ja no és sobre 60 millons, 

aproximadament, d’euros de l’ordinari, sinó dels que queden disponibles una 

vegada exhaurits els compromisos contrets i, en concret, doncs el capítol I, que 

és el 40% del... aproximadament, eh?, números rodons, del pressupost 

municipal. Creiem que s’ha actuat amb responsabilitat fent un esforç de 

reducció l’any passat, per una banda, i per una altra continuar-lo amb aquest 

any. És a dir, el que hauria estat segurament irresponsable és fer una previsió 

aquest any d’ingressos que no hagués tingut en compte la liquidació de l’any 

anterior, i s’ha fet, és a dir, a la previsió d’ingressos d’enguany del pressupost 

municipal va bastant lligada a la previsió que en aquell moment hi havia de 

liquidat en els ingressos del pressupost municipal. 

Però després hi ha una altra qüestió; és amb relació al dèficit, i més enllà de 

les consideracions de si gestionem amb rigor o no, que naturalment sobre això 

tindrem posicions diferents, però hi ha vegades que no només és l’eficiència o 

el resultat final del pressupost municipal, o del que hi hagi dèficit o no, hi ha 

moments en els que hi ha a la ciutat necessitats que l’Ajuntament ha d’atendre, 

fins i tot assumint el risc de que hi hagi dèficit, i això ho defenso. És a dir, jo 

defenso que en un moment determinat l’Ajuntament potser ha de fer dèficit per



poguer donar compliment a unes necessitats que hi han a la ciutat que s’han 

de donar resposta, sobretot en moments de dificultat econòmica. Evidentment, 

no s’ha de tirar de veta, hi ha d’haver un just equilibri, difícil, entre els ingressos 

i les despeses, entre la realitat i les necessitats, sempre il·limitades, però en 

moments conjunturals com l’actual, molt altes. I sempre podrem agafar 

exemples de coses que l’Ajuntament no fa bé, n’hi han infinitat. També els hi 

podria dir uns quants. Coses que no fem bé i que podríem millorar, en el 

terreny de serveis d’atenció a les persones i en tantíssimes coses. Home, però 

hi ha resultats que són clamorosos i evidents, amb relació a l’atenció a les 

persones, amb relació als temes de beques, que ha donat xifres el senyor 

Sanabra, amb relació a la teleassistència, amb relació a l’ajuda a domicili, amb 

relació a la gent gran, amb relació a la gent més necessitada, amb relació a les 

bonificacions, amb relació a tantes i tantes coses que l’Ajuntament intenta 

donar resposta dia a dia, en un moment especialment difícil, a més a més. I 

aquest just equilibri no es pot reduir només a un debat sobre si quadren o no 

quadren els números, eh? És a dir, sí, hi ha tants ingressos, hauria de ser 

exactament a les despeses. Certament és així, aquest és el principi, però 

després hi ha una realitat i és que en una ciutat en la que tu pressuposes una 

sèrie d’ingressos, que hi ha una davallada com a conseqüència de la crisi 

econòmica, home, difícilment, difícilment es pot directament aplicar-les a 

reducció de despeses perquè això afecta directament els serveis. 

I és veritat, hi ha coses que fa l’Ajuntament que l’oposició pot dir: escolti, això 

no ho haurien de fer i tal; però el gruix d’una cantitat econòmica com la de tres 

millons d’euros, suposa afectar molt directament els serveis municipals d’una 

forma molt directa, una reducció dels serveis municipals, i nosaltres vam 

considerar que això era imprudent, i a més en la situació en el moment en el 

qual està. Per tant, és en aquest equilibri en el qual ens estem movent. Faig 

aquest aclariment, o aquesta consideració per part meva, perquè no només 

vull que... volia que el debat es reduís única i exclusivament a dir: pues, tenen 

tant, gasten tant. Hi han més conjuntures, hi han més situacions, hi han més 

circumstàncies, a la realitat de la ciutat, i en aquest sentit és el que hem 

intentat atendre. 

Com també el senyor Rodríguez feia referència a quelcom que jo hi estic 

d’acord; aquest Pla d’estimular l’economia i l’ocupació, per a mi, i crec que per 

a mi i per al conjunt d’alcaldes que s’han manifestat públicament, per 

l’Associació i la Federació de Municipis, ha quedat clar que el valoren 

positivament, com un element d’estimular activitat econòmica, com una 

aportació de recursos als ajunt... puntual als ajuntaments per crear, més aviat 

com vostè deia, per mantenir ocupació. Però que això res té que veure amb el 

finançament dels ajuntaments. És més, és que no té que veure, no és que no 

resolgui el tema del finançament dels ajuntaments, és que no el considerem, o 

jo no el considero, almenys, finançament municipal. Els ajuntaments ens hem



convertit en un instrument en un moment determinat del govern de l’Estat, per 

aplicar una política de generació d’activitat econòmica en el terreny de la 

construcció, per generar o mantenir llocs de treball. Per tant, jo crec que 

tothom ha deixat clar que una cosa és el finançament dels ajuntaments, que no 

està resolt, i això ho ha dit la Federació de Municipis per activa i per passiva, i 

l’Associació, i l’altre aquest Pla d’estímul de l’activitat econòmica, que ha 

discutit de la seva consideració sobre el mateix, que l’han fet públicament cada 

partit, on en tot cas també tots coincidim que l’hem d’aprofitar, no? També a 

mi m’agradaria que fos més flexible, també m’agradaria que fos... en fi... però 

és una realitat que ens hem trobat, que l’ha fet el govern de l’Estat i que en tot 

cas l’hem d’aprofitar. Em sembla que això ho compartim tots. 


Gràcies. Per fer un parell de puntualitzacions; una sobre la intervenció del 

senyor alcalde, una altra sobre la intervenció del regidor d’Hisenda, no? 

Escolti’m, nosaltres compartim les... l’opinió al respecte de la dificultat que és 

l’haver de modificar un pressupost a la baixa, i vostè deia: escolti’m, és que és 

molt complicat en tercer mes de l’exercici de modificar un pressupost a la 

baixa, perquè tens una sèrie d’ingressos, etc., etc. i una sèrie de despeses 

compromeses, etc., no? Escolti’m, i té raó. Imagini’s si és difícil fer-ho al 

tercer mes que encara més difícil deu ser fer-ho al novè mes, que és aquell en 

el que vostès ho van fer. O al menos aquell en el que vostès van dir que ho 

farien, no? Per tant, aquesta... aquestes dificultats nosaltres les compartim i 

per això ja amb anterioritat s’havia dit: compte, perquè la situació econòmica 

no va... no va fina. El que passa que alguns s’ho creien i altres no s’ho creien. 

I aquest govern municipal en el seu moment això no s’ho va creure i va fer 

unes previsions que después no s’han complert, tot i que ja hi havien 

símptomes més que evidents de que la situació econòmica no anava tot a 

l’hora que hauria d’haver anat, no? Primera qüestió, senyor Sanabra. 

Com a regidor d’Hisenda també li dic, escolti’m, vostè no pot di’n-se en els 

grups de l’oposició: escolti’m, diguin vostès d’on retallo tres milions. De fet, sí 

que pot dir-ho, vostè ho ha fet. Escolti’m, el regidor d’Hisenda és vostè. No 

intenti trasladar la responsabilitat del govern en els grups de l’oposició. És que 

vostè ens ofereix dos solucions: una, o la resignació en el dèficit; o dos, que 

l’oposició dongui solucions. Miri, perdoni, li donaré una tercera opció; si vostè, 

com a regidor d’Hisenda, es veu incapaç de fer quadrar els números, li dic més 

clar o no li dic més clar. No li dic, no li dic, no li vull dir perquè no vull que 

s’interpreti com una petició formal, però sí que l’invito en aquesta reflexió. 

Escolti’m, no es tregui la responsabilitat de sobre, la responsabilitat és seva, 

com a regidor d’Hisenda. La responsabilitat és del conjunt del govern i, per 

tant, és el conjunt del govern que ha d’oferir solucions a la situació que es 

troba, igual que és responsabilitat del pare de família o de la família, quan es



troba en una situació econòmicament precària, intentar sortir d’aquesta situació 

de la millor forma possible pel conjunt de la família, no? Per tant, no ens 

desprenguem de responsabilitats, cadascú té les que té. 

Escolti’m, respecte dels comptes de l’any 2009, vostè ens dóna un missatge de 

que, escolti’m, hem... ja sabem per on hem d’anar, ja hem intentat rectificar. 

Miri, tant de bo, per tres motius, tant de bo això sigui així per tres motius. 

Primer motiu: pel bé de les finances municipals, perquè evidentment una 

situació amb dèficits continuats com el que hem tingut en l’any 2008 no és 

sostenible en el temps. Tant de bo per a les finances municipals. Però en 

segon lloc, tant de bo per la coherència del seu discurs. És a dir, si això és 

cert, veurem en les comptes del proper any que s’ha rectificat i esperem poderli 

dir: escolti, miri, doncs celebrem que vostès hagin rectificat i hagin corregit. 

Però encara li diré un tercer motiu: per coherència del discurs del grup de 

Convergència i Unió, els hi posaran molt difícil arribar a un debat d’uns 

comptes anuals d’un pressupost al qual el grup de Convergència i Unió li ha 

donat suport, amb uns impostos que s’han incrementat un 4%, també amb el 

suport del grup de Convergència i Unió, i que després arribin al final de l’any 

2009 i diguin: mirin, no ens surten els números, no hem pogut estalviar i, per 

tant, ens tornen a desquadrar els números. Gràcies. 



NEUS LLOVERAS 

Referent a les explicacions, evidentment és difícil, quan et comencen a fallar 

els ingresos, com ha passat aquest any, reduir les despeses, però el problema 

quin és?, el problema és que no s’han fet els deures quan s’havien de fer. Jo 

crec que ja fa molts anys que s’hagués tingut que començar a fer contenció de 

despesa i estalvi. Nosaltres portàvem... portem molts anys apuntant que 

especialment la par... el capítol I és excessiu, l’Ajuntament té masses 

despeses pròpies. I en aquest cas, evidentment, contenció sí, evidentment, 

l’Ajuuntament no ha de deixar de fer serveis i que en un moment donat s’hagi 

de gastar una quantitat de potser no seria recomanable, és evident, sempre i 

quan la situació no arribi a la situació que ara hem arribat, que la manca de 

liquidés provoca una paràlisi al govern i per aquest motiu hi han, llavors, 

accions que no es poden fer. S’ha arribat a un moment que... quan la gestió 

econòmica... a veure, és que té una certa... té molta importància que 

l’economia municipal estigui sanejada i que funcioni bé, perquè sinó és 

impossible portar a terme una acció de govern correcta i llavors passa lo que 

estàvem comentant abans de les inversions, que aquí a Vilanova s’eternitzen.



Cada any fem un gran pressupost d’inversions, però després, a la realitat no es 

poden executar. 

I en quant al pressupost de l’any 2009, parlàvem... a veure, com s’ha de 

reduir... com s’hagués pogut ajustar més el pressupost de l’any 2008? 

Evidentment, és feina del senyor Sanabra, però si s’hagués fet des del principi 

d’any la cosa hauria sigut molt diferent que a final d’any. De fet, en el 

pressupost de l’any 2009, això s’ha fet des de principi d’any, i s’han pogut 

ajustar bastant els números, per la qual cosa el resultat final probablement serà 

bastant millor. I a mi que em digui que la majoria d’ajuntaments aquest any 

tindran dèficit, això, a nosaltres, no ens serveix d’explicació ni ens val per res. 

Nosaltres hem de mirar el que està passant a casa nostra. És a dir, resumint, 

el problema nosaltres creiem que ara s’ha agreujat i és molt difícil de reconduir, 

perquè la situació no ve d’ara sinó que ja fa molts anys que els recursos 

econòmics s’estan gestionant malament a l’Ajuntament de Vilanova, amb la 

qual cosa la gent també en té massa de despesa, i per aquest motiu, ara en 

aquest moment és molt difícil ajustar-la per no treure un resultat negatiu, tal 

com ara ha passat. Des d’aquest punt de vista, tornar a insistir en que 

considerem que la gestió econòmica s’està portant a terme des de ja fa molt de 

temps amb poc rigor, amb no suficient control de la despesa i per aquest motiu, 

ara en aquests moments hi han una sèrie de despeses pròpies de 

funcionament de l’Ajuntament compromeses que són molt difícils de reconduir i 

d’ajustar. Per tant, considerem que el que s’ha de fer és continuar fent la feina 

a la Regidoria d’Hisenda i insistim en que trobem a faltar rigor en la gestió 

econòmica d’aquest Ajuntament. Gràcies. 


Molt bé, passem a la votació, doncs. Del set, eh?, perquè el sis és donar 

compte. Estem d’acord, no? Per tant, és aprovació dels comptes sí o no, per 

entendre’ns. Vots a favor dels comptes? Vots en contra? Abstencions? 

S’aprova amb el vot del govern, l’abstenció de la CUP i el vot en contra del 

Partit Popular i Convergència i Unió. 

Es vota la proposta corresponent als comptes 2008, la qual s’aprova amb el 

resultat següent: 

Vots a favor: PSC, ICV-EA i ERC (13) 

Vots en contra: CIU i PP (9) 

Abstencions: CUP (1) 

Després de la votació, a les 19.14 hores, surten de la sala el senyor ÓSCAR 

CARRETERO i el senyor ALBERT SANABRA.




8. CIUTAT SOSTENIBLE I PARTICIPACIÓ. APROVACIÓ DEFINITIVA 

DE L’ESTUDI DE DETALL DE PARCEL·LA D’ÚS TERCIARI AL 

SECTOR SOBRE L’ARAGAI (LA CARRERADA). 

I ara passem al punt número vuit, que és l’aprovació definitiva de l’Estudi de 

Detall de la parcel·la d’ús terciari al sector Sobre l’Aragai. 


I. En data 3 de març de 2009, la Junta de Govern Local, en sessió ordinària, 

va acordar aprovar inicialment l’Estudi de Detall de la parcel·la d’ús terciari del 

sector Sobre l’Aragai, emplaçada a la rda. Ibèrica – av. La Collada – c. Pit 

Roig, presentat a tràmit pel Sr. Raimon Clavé Campamà, condicionant la seva 

aprovació definitiva a la presentació d’un document refós que incorporés les 

prescripcions enumerades a l’apartat VIII de l’informe tècnic emès al respecte. 

II. L’esmentat Estudi de Detall es va sotmetre a exposició pública pel termini de 

vint dies, i es va publicar l’acord d’aprovació inicial, mitjançant edicte, en el 

Butlletí Oficial de la Província, núm. 66, de data 18 de març de 2009, i en el 

Diari de Vilanova, de data 20 de març de 2009, així com en el tauler d’edictes 

de l’Ajuntament i a la pàgina web municipal, no havent-se presentat cap escrit 

d’al·legacions en el termini d’informació pública. 

III. En data 26 de març de 2009, la Sra. Olga Clavé Alemany, ha presentat un 

document refós del dit Estudi de Detall, núm. de registre d’entrada 7911/1, que 

incorpora les prescripcions contingudes en l’acord d’aprovació inicial, per tal de 

procedir a la seva aprovació definitiva. 

IV. Per tot l’exposat, d’acord amb l’informe tècnic municipal emès al respecte, i 

de conformitat amb la disposició transitòria novena del Decret Legislatiu 

1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, 

que remet als articles 64, 65 i 66 del DL 1/1990, de 12 de juliol, pel qual 

s’aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria 

urbanística, la Comissió informativa de Ciutat Sostenible i Participació proposa 

al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següent 

ACORD 

“PRIMER. Aprovar definitivament l’Estudi de Detall de la parcel·la d’ús terciari 

del sector Sobre l’Aragai, emplaçada a la rda. Ibèrica – av. La Collada – c. Pit 

Roig, presentat a tràmit per la Sra. Olga Clavé Alemany.



SEGON. Publicar el present acord en el Butlletí Oficial de la Província, en un 

dels diaris de premsa periòdica de més divulgació en l’àmbit municipal i a la 

web municipal d’aquest Ajuntament, per a la seva executivitat. 

TERCER. Trametre un exemplar del document i una còpia de l’expedient 

administratiu complet, degudament diligenciats, a la Comissió Territorial 

d’Urbanisme de Barcelona, per al seu coneixement. 

QUART. Notificar aquest acord als interessats.” 


Senyor Martorell. 

JOAN MARTORELL 

Gràcies, senyor alcalde. Bé, breument. Aquesta proposta s’ha passat en 

Comisió Informativa, es va passar una aprovació inicial fa uns mesos i és 

acabar d’aprovar l’Estudi de Detall del Polígon... del sector de la Carrerada, 

que inclou l’ús terciari en un dels seus sectors i, per tant, doncs, el que fem 

avui és aprovar definitivament aquesta proposta d’Estudi de Detall que ha 

incorporat les prescripcions que s’havien posat en l’aprovació inicial i l’ús de les 

plaques fotovoltaiques que s’havia proposat en Comisió que s’incorporessin. 

Per tant, els demano el vot favorable. 


Vots a favor? S’aprova... perdó, abstencions? S’aprova amb l’abstenció de la 

CUP i el vot favorable de la resta de grups. 

La proposta s’aprova amb el resultat següent: 

Vots a favor: PSC, CIU, PP, ICV-EA i ERC (20) 


9. CIUTAT SOSTENIBLE I PARTICIPACIÓ. MODIFICACIÓ DEL PUNT 

SEGON DE L’ACORD DE PLE DE 5 DE JUNY DE 2006, EN EL 

SENTIT DE POSAR A DISPOSICIÓ DEL DEPARTAMENT 

D’EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA 

L’AMPLIACIÓ DEL CEIP SANT JORDI.




Passem al punt número nou, que és la modificació del punt segon de l’acord 

del Ple de 5 de juny de 2006, en el sentit de posar a disposició del 

Departament d’Educació de la Generalitat l’ampliació del CEIP Sant Jordi. 


I. La Junta de Govern Local, en acord de data 2 de novembre de 2004, va 

posar a disposició del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de 

Catalunya, per ampliació del pati de l’escola d’Educació Infantil i Primària Sant 

Jordi, ubicada al carrer de la Mare Isabel Ventosa, el solar núm. 77, de 898 m 2 

de superfície, i part del núm. 78, de 1.351,25 m 2 , integrants del sector Sant 

Jordi I. 

II. Posteriorment, el Ple de l’Ajuntament en data 5 de juny de 2006, va aprovar, 

prèvia desafectació, la cessió gratuïta del domini de les finques núm. 78A de 

1.317,30 m 2 , i núm. 77 de 898,05 m 2 , a la Generalitat de Catalunya 

(Departament d’Educació), amb la finalitat exclusiva que l’administració 

cessionària construeixi (per si mateixa o per un tercer, mitjançant qualsevol 

negoci jurídic) i posi en marxa l’ampliació del CEIP Sant Jordi. 

III. El Departament d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya, 

mitjançant escrit de data 11 de març de 2009, amb número d’entrada 6594, ha 

sol·licitat, d’acord amb l’actual situació de les parcel·les, un acord de Ple 

complementari al de 5 de juny de 2006, en el sentit de posar a disposició del 

Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya les finques registrals 

57.123 i 52.557, identificades urbanísticament com a 78A i 77 de 1.317,30 m 2 i 

898,05 m 2 , respectivament, en lloc de la seva adquisició dominical a títol de 

cessió gratuïta. 

Vist l’acord de Ple de l’Ajuntament de data 5 de juny de 2006 i atesa la 

sol·licitud del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, 

S’ACORDA: 

“PRIMER. Modificar el punt segon de l’ acord de Ple de data 5 de juny de 2006, 

en el sentit de posar a disposició del Departament d’Educació de la Generalitat 

de Catalunya les finques registrals 57.123 i 52.557, identificades 

urbanísticament com a 78A i 77 de 1.317,30 m 2 i 898,05 m 2 , respectivament, 

del sector Sant Jordi. Així doncs, no es cedeix el domini a favor de la 

Generalitat de Catalunya.



SEGON. Posar a disposició de la Generalitat de Catalunya una porció de 

terreny de 114,98 m 2 per ubicar provisionalment, durant les obres, la caseta 

d’obres i la zona de provisions. Limita: al nord, amb parcel·la no urbanitzable 

de superfície 2.223 m 2 i carrer de l’Assemblea de Catalunya; al sud, amb la 

finca registral núm. 52558, actualment propietat de l’Ajuntament de Vilanova i 

la Geltrú; a l’est, amb el carrer de l’Assemblea de Catalunya i amb la finca 

registral núm. 52.558; i a l’oest amb la parcel·la no urbanitzable abans 

esmentada i amb el solar inicial del CEIP Sant Jordi. Forma part de la referida 

finca registral 52.558. 

TERCER. El terreny és apte per al seu destí com a equipament escolar i 

comptarà amb abastament d’aigua, evacuació d’aigües, subministrament 

d’energia elèctrica, amb la potència suficient per a l’execució de l’obra i 

posterior correcte funcionament de l’equipament escolar, així com amb la 

instal·lació d’una estació transformadora d’energia elèctrica –en el supòsit de 

ser necessari i que s’ubicarà fora del recinte escolar- i al vial que dóna davant 

del terreny es trobarà pavimentada la calçada i tindrà encintades les voreres. 

L’Ajuntament adquireix el compromís d’eliminació de qualsevol obstacle que 

pugui impedir l’execució de les obres, fent-se càrrec de la construcció dels 

guals i de les entrades al recinte del centre. 

QUART. La quota de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres que 

s’acrediti per a la construcció del centre, en base a l’article 103 del Reial Decret 

Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei 

reguladora de les hisendes locals, gaudirà d’una bonificació del 95% atès que 

es tracta d’una construcció d’especial interès o utilitat municipal. S’estableix la 

gratuïtat de les taxes acreditades per a l’atorgament de la llicència d’obres com 

a conseqüència d’aquestes obres. 

CINQUÈ. Notificar el present acord al Departament d’Educació de la 

Generalitat de Catalunya.” 

Durant la lectura que fa el secretari, a les 19.15 hores, entra el senyor ÓSCAR 

CARRETERO. 


Gràcies. Senyor Martorell.




Sí, breument. És fer un pas que ens havia demanat el Departament 

d’Educació per tal de canviar aquesta... aquesta qualificació per tirar endavant 

amb l’ampliació de l’Escola Sant Jordi usant un espai determinat. 


Molt bé. Vots a favor? S’aprova per unanimitat. 



10. CIUTAT SOSTENIBLE I PARTICIPACIÓ. MODIFICACIÓ PUNTUAL 

DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ, REFERENT A LA 

REGULACIÓ ESPECÍFICA DELS USOS HOTELER I DE 

RESTAURACIÓ EN DETERMINAT SÒL NO URBANITZABLE. 

El punt número deu és la modificació puntual del Pla General d’Ordenació 

referent a la regulació específica d’usos hoteler i de restauració en determinat 

sòl no urbanitzable. 

Perdó, senyor secretari... 

El secretari llegeix la part dispositiva de la proposta: 

I. El títol VI del Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú, aprovat 

definitivament el 29 de juny de 2001 i publicat en el DOGC el 2 d’agost de 

2001, estableix la regulació del sòl no urbanitzable en dit municipi, i en el 

subtítol VI-II es conté l’ordenació del sòl no urbanitzable d’especial valor o 

protecció. 

Dins el Capítol Segon (Regulació d’usos al sòl no urbanitzable), l’article 258 

estableix al seu apartat 1 que dels usos definits a l’art. 33 de les presents 

Normes Urbanístiques queden prohibits en sòl no urbanitzable una 

determinada relació d’usos, i pel que fa a l’hoteler i restauració, determina que 

només s’admetran aquests “mitjançant Pla Especial en edificis catalogats en 

raó de la seva protecció i amb capacitat per a ser adequats a aquests usos, i 

justificant-ne l’interès i la necessitat. Sense necessitat de Pla Especial, a la 

clau 23 s’admeten albergs de caràcter social per al desenvolupament 

d’activitats, cases de colònies i instal·lacions de turisme rural, sempre en 

edificis existents i/o possible ampliació dels mateixos, si resulta autoritzada per 

la regulació de la respectiva zona”.



L’article 47.3 del Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya (aprovat per 

Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol), preveu la possibilitat de reconstruir i 

rehabilitar masies i cases rurals que calgui preservar, en sòl no urbanitzable, 

en els termes previstos en dit article (és a dir, per raons arquitectòniques, 

històriques, paisatgístiques o socials), amb els requisits fixats pels articles 50 i 

51 de la mateixa Llei, i amb la condició que estiguin incloses en el catàleg a 

què es refereix l’article 50.2. 

Així mateix, l’article 55.1 del Reglament que desenvolupa la Llei d’Urbanisme 

(aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol), admet en els supòsits abans 

indicats els usos de restauració, sempre i quan aquestes masies o cases rurals 

hagin estat incloses per part del planejament urbanístic general o especial en 

el catàleg previst per la Llei d’Urbanisme a aquests efectes, amb la possibilitat 

també de destinar-se a establiment hoteler (excloent-hi la modalitat d’hotel 

apartament), si ho preveu expressament el catàleg, el qual pot establir un límit 

de nombre de places. 

La resta del referit article 55 determina les condicions a complir, contingut i 

determinacions mínimes que han d’incorporar el catàleg en qüestió, però no 

predetermina detalladament el contingut del catàleg de masies i cases rurals. 

II. En un catàleg de masies o PEM, la finalitat és recollir les construccions 

rurals tradicionals, habitades o no, que permetin mantenir el teixit rural viu i que 

presentin un estat de conservació suficient per acreditar la seva rehabilitació i 

adequació en els usos previstos per la Llei. 

La funció principal del catàleg és recuperar les masies i les cases rurals 

d’acord amb els criteris dels articles: 

LUC : art. 47.3 / 50.1 / 50.2 / 58.9d / 67.4 / DT dotzena. 

RLUC : art. 55 / 56.1 / 68.8e / 73.2.4a / 95 / DT sisena 1. 

III. En conseqüència, d’acord amb la Memòria Justificativa incorporada a 

l’expedient, l’objectiu de la present modificació de planejament general resideix 

en permetre, amb relació als usos hoteler i de restauració indicats a l’article 

258.1 PGO i respecte al supòsit excepcional de no necessitat de previ Pla 

Especial que en el mateix es contempla, que a les claus 18 (sòl de valor 

agrícola), 18b (sòl agrari de valor paisatgístic) i 23 (SNU de protecció natural i 

paisatgística) s’admetin també, a banda dels usos ja previstos, l’ús de 

restauració (bars, restaurants i similars), sempre que es tracti de masies 

existents i sempre que el desenvolupament de dit ús no comporti increment de 

volum ni modificació substancial de l’edificació, d’acord amb les condicions i 

paràmetres de la modificació substancial i/o ampliació dels mateixos que



s’estableixin en el corresponent Catàleg de Masies que l’Ajuntament ha 

d’aprovar per dotar de règim jurídic i urbanístic a aquest supòsit, si resulta 

autoritzada per la regulació de la respectiva zona. 

Així mateix, a aquests efectes i mentre no s’aprovi l’esmentat Catàleg de 

Masies, la modificació incorpora la definició de masia entenent-se com aquella 

edificació tradicional lligada originàriament a una explotació agrícola en l’àmbit 

rural i que, a falta d’altre tipus d’acreditació, tingui una antiguitat de més de 

cinquanta anys. 

Aquest objectiu comporta també la modificació de la taula incorporada en 

l’article 259.1 PGO, en la qual figura la reglamentació detallada d’usos en sòl 

no urbanitzable, pel que fa a la fila “Bars, restaurants i similars” i amb relació a 

les columnes relatives a les claus 18 i 18b, en el sentit de canviar la paraula 

“NO” actualment existent, per la remissió expressa a l’epígraf (2), en el qual es 

diu que aquest tipus d’usos són acceptables només en les condicions de 

l’article 258.1. 

IV. De conformitat amb l’art. 117.3 del Reglament de la Llei d’urbanisme, la 

tramitació de les modificacions dels plans urbanístics se subjecta al mateix 

procediment que la seva formació. No obstant això, en el cas de modificació 

del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, no són obligatòries les actuacions 

preparatòries assenyalades a l'apartat 1, lletres b) i c) de l'article 101 d'aquest 

Reglament, i el tràmit d'audiència que preveu l'article 83.7 de la Llei 

d'urbanisme només s'ha de concedir, si s'escau, als ajuntaments el terme 

municipal dels quals confini amb l'àmbit de la modificació. 

D’altra banda, l’art. 118 de dit Reglament regula les determinacions i 

documentació de les modificacions dels instruments de planejament urbanístic 

i d’acord amb l’informe jurídic incorporat a l’expedient, la present modificació 

s’adequa als requisits establerts en dit article. 

V. L’òrgan municipal competent per a l’adopció de l’acord d’aprovació inicial de 

la present modificació puntual de Pla General és el Ple de l’Ajuntament, de 

conformitat amb l’article 22.2 c) de la Llei de bases del règim local. La seva 

tramitació s’ha de subjectar a les mateixes disposicions que en regeixen la 

formació (art. 94.1 i 83 TRLUC) i l’òrgan competent per a la seva aprovació 

definitiva és la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (art. 78 a) 

TRLUC). 

VI. La formalització de la proposta de modificació es materialitza en la 

documentació escrita de PGO amb la modificació de l’apartat 1r de l’art. 258 de 

les Normes Urbanístiques del PGO, en permetre amb relació als usos hoteler i 

de restauració indicats a l’article 258.1 PGO i respecte al supòsit excepcional



de no necessitat de previ Pla Especial que en el mateix es contempla, que a 

les claus 18 (sòl de valor agrícola), 18b (sòl agrari de valor paisatgístic) i 23 

(SNU de protecció natural i paisatgística) s’admetin també, a banda dels usos 

ja previstos, l’ús de restauració (bars, restaurants i similars) sempre que es 

tracti de masies existents i sempre que el desenvolupament de dit ús no 

comporti increment de volum ni modificació substancial de l’edificació, d’acord 

amb les condicions i paràmetres de la modificació substancial i/o ampliació 

dels mateixos que s’estableixin en el corresponent Catàleg de Masies que 

l’Ajuntament ha d’aprovar per dotar de règim jurídic i urbanístic a aquest 

supòsit, si resulta autoritzada per la regulació de la respectiva zona. 

Així mateix, a aquests efectes i mentre no s’aprovi l’esmentat Catàleg de 

Masies, la modificació incorpora també la definició de masia entenent-se com 

aquella edificació tradicional lligada originàriament a una explotació agrícola en 

l’àmbit rural i que, a falta d’altre tipus d’acreditació, tingui una antiguitat de més 

de cinquanta anys. 

D’altra banda, en coherència amb aquest objectiu, cal també modificar la taula 

incorporada en l’article 259.1 PGO, en la qual figura la reglamentació detallada 

d’usos en sòl no urbanitzable, pel que fa a la fila “Bars, restaurants i similars” i 

amb relació a les columnes relatives a les claus 18 i 18b, en el sentit de canviar 

la paraula “NO” actualment existent per la remissió expressa l’epígraf (2), en el 

qual es diu que aquest tipus d’usos són acceptables només en les condicions 

de l’article 258.1. 

VII. D’acord amb l’article 114.3 k) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, 

pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, 

per a l’adopció d’aquest acord es requereix el vot favorable de la majoria 

absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 

VIII. Per tot l’exposat, vista la Memòria Justificativa i l’informe jurídic incorporats 

a l’expedient, i de conformitat amb el Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, 

pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme i el Reglament que la 

desenvolupa, la Comissió Informativa de Ciutat Sostenible i Participació 

proposa al Ple de l'Ajuntament l’adopció del següent 

ACORD: 

“PRIMER. Aprovar inicialment la Modificació Puntual de Pla General 

d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú, referent a la regulació específica dels usos 

hoteler i de restauració en determinat sòl no urbanitzable, indicats a l’article 

258.1 PGO i a la taula incorporada en l’article 259.1 PGO, amb relació a la 

determinació dels requisits i condicions per poder desenvolupar dits usos a les 

claus 18 (sòl de valor agrícola), 18b (sòl agrari de valor paisatgístic) i 23 (SNU 

de protecció natural i paisatgística) i en masies existents.



SEGON. Publicar el present acord en el Butlletí Oficial de la Província, en el 

tauler d’anuncis de la Corporació, en un dels diaris de premsa periòdica de 

més divulgació en l’àmbit municipal i en la web municipal d’aquest Ajuntament, 

i sotmetre’l a informació pública pel termini d’UN MES des de la darrera 

publicació obligatòria, de conformitat amb l’article 23 del Reglament de la Llei 

d’urbanisme, i 94.1, 83 i Disposició Addicional Setena del text refós de la Llei 

d’Urbanisme. 

L’expedient restarà a disposició de qualsevol interessat en la Regidoria 

d’Urbanisme i Planejament, carrer de Josep Llanza 1-7, 08800 de Vilanova i la 

Geltrú (Barcelona), de dilluns a divendres, de 9:30 a 14:00 hores.” 


Molt bé. Senyor Martorell. 


Moltes gràcies, senyor alcalde. Bé, el nostre Pla General inclou l’ús hoteler i 

de restauració en aquest sòl no urbanitzable. Aquestes claus que estem 

anomenant són les 18, 18.b, que són sòl agrícola i 23, que és de valor 

paisatgístic. Inclou la possibilitat de poder posar aquest tipus d’establiment en 

determinades claus, no la 18 ni 18.b, si la casa és de catàleg. El catàleg 

nostre és bastant antic. Hi ha una sèrie d’edificacions en aquest sòl que en la 

proposta que es porta avui a votació doncs podrien augmentar el rendiment 

econòmic de la gent que treballa la terra i que té... que fa un ús agrícola de les 

seves parcel·les, i que a més a més doncs té edificis que considerats com a 

masies, per tant, doncs d’una certa antiguitat, a la qual doncs es podria donar 

doncs un valor en aquest cas de restauració o de petit hotel, etcètera. És una 

aprovació inicial. 

Aquí, el que fem, són dues coses: incloure en el... en el redactat del Pla 

General una modificació a l’article 258 i una altra al 259, que és la graella que 

ens permet... la taula que ens permet doncs anar a trobar ràpidament els usos 

que hi ha a cada sector, i el que fem és poder... tenir aquest ús d’hoteler, bar, 

restaurant, etc., en establiments... perdó, en edificis catalogats com a masies, 

per tant, d’una... d’una antiguitat determinada, que no figura en el catàleg de 

patrimoni de la ciutat, però que sense modificar volum, doncs la poguessin tirar 

endavant aquesta activitat. Complementàriament amb això, el que es proposa 

és que en el redactat figuri en l’aprovació aquesta aprovació inicial i, per tant, 

doncs en el seu tràmit posterior, que el catàleg de masies de la ciutat, que és 

un document que s’hauria de fer i que, per tant, doncs ens comprometem a 

tirar endavant dins la Regidoria de Planejament, el catàleg de masies de la



ciutat, del terme municipal, doncs hauria d’incloure el que serien els usos 

possibles en el sòl agrícola. 

Pensem que tenim una realitat doncs a la nostra ciutat, en què hi ha un sector 

agrícola, unes claus que urbanísticament es preveu que es dediquin a aquest 

ús, i per tant és bo preservar-ho i que donar possibilitats de que la gent que 

manté aquest sòl doncs pugui també treure’n possibilitats econòmiques 

complementàries. El món del conreu agrícola doncs és una situació que a la 

nostra ciutat ha rebut molta presió per altres motius i que, per tant, doncs ens 

sembla una manera de complementar aquest valor que... que tenen de per si. 

Per tant, no es tracta de canviar un ús d’agrícola en aquest sector, sinó 

simplement de que qui tingui uns edificis doncs pugui donar aquesta... aquest 

ús en aquests edificis. Per tant, els demano el seu vot favorable per a aquesta 

proposta. 


Passem, per tant, a la votació. Ho he preguntat, eh?, i no hi havia paraules. 

Vots a favor? S’aprova per unanimitat. 


Després de la votació, a les 19.22 hores, surten la senyora ARIADNA 

LLORENS i el senyor JOSEP TOMÀS ÁLVARO. 


11. CIUTAT SOSTENIBLE I PARTICIPACIÓ. DECLARACIÓ D’OBRA 

NOVA I CESSIÓ AL CAT SALUT DE L’EDIFICI I TERRENY DEL 

CAP EIXAMPLE DE MAR. 

Passem al punt número onze, que és declarar... declaració d’obra nova i 

cessió al Cat Salut de l’edifici i terreny del CAP de l’Eixample de Mar. 


El Ple de l’Ajuntament de data 11 de juliol de 2005 va aprovar, prèvia 

desafectació, la cessió gratuïta del domini del bé immoble situat a l’àmbit de 

l’Eixample de Mar, amb una superfície de 779 m 2 ; amb la finalitat exclusiva de 

destinar-la a un Centre d’Atenció Primària. 

En data 13 de setembre de 2006 es va signar un Conveni de col·laboració 

entre el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, el Servei Català 

de la Salut (CatSalut) i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, amb l’objecte



d’establir les bases per a la construcció d’un nou centre d’atenció primària a 

Vilanova i la Geltrú, a la zona de l’Eixample de Mar, per a la prestació de 

l’assistència sanitària al municipi. 

Atesa la necessitat de procedir a la inscripció registral de la declaració d’obra 

nova de l’edifici del CAP construït a l’Eixample de Mar de Vilanova i la Geltrú i 

alienar l’edifici a favor del CatSalut. 

Atès l’nforme tècnic emès al respecte. 

Es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció de l’acord següent: 

“PRIMER. Procedir, d’acord amb la legislació hipotecària, a la inscripció en el 

Registre de la Propietat de la declaració d’obra nova de l’edifici del CAP situat 

a la plaça dels Boleranys, núm. 5, a la zona de l’Eixample de Mar de Vilanova 

i la Geltrú, de conformitat amb la descripció que conté l’informe tècnic emès en 

data 27 d’abril de 2009 per l’arquitecte senyor Enric Tarrida Cruz, el qual 

literalment diu: 

“Situat a l’Eixample de Mar, sector delimitat pels vials: passeig del Carme, 

rambla de Joan Baptista Pirelli, carrer de Pere Jacas i rambla de la Pau. Sector 

de recent construcció i totalment consolidat. Nivell d’accessibilitat adequat per a 

qualsevol persona i vehicles d’incendis. 

SOLAR: Situat a la plaça dels Boleranys, núm. 5, de Vilanova i La Geltrú. Té 

una superfície de 779,00 m 2 . 

Delimita: de front entrant, límit nord, en una línia poligonal de 44,40 m., amb la 

plaça dels Boleranys; esquerra, límit est, en una línia de 23,32 m., amb darreres 

dels edificis del carrer Ferrer i Vidal, núm. 36; fons, límit sud, en una línia de 

44,33 m., amb darreres dels edificis del passeig del Carme, núm. 39 a 46; i 

dreta, límit oest, en una línia de 10,65 m., amb la plaça dels Boleranys. 

Sobre aquest solar s’ha construït el següent edifici: 

EDIFICI: 

Edifici aïllat, construït l’any 2009, destinat a Centre d’Assistència Primària i 

Centre de Dia, amb planta soterrani i tres plantes sobre rasant. Disposa de dos 

ascensors i una escala al Centre d’Assistència Primària i un ascensor i una 

escala al Centre de Dia i es distribueix segons el següent detall: 

Planta soterrani de 678,21 m2., amb diversos despatxos, sales d’activitats, 

vestidors, serveis i magatzems. Delimitada pels límits del solar, abans 

descrits, i amb tres patis de ventilació de: 3,55 x 3,00 m., junt al límit nord; 

de 2,10 m., x 5,00 m., junt al límit est i de 1,93 x 21,05 m., amb un 

eixamplament de 2,12 m., x 2,95 m., junt al límit sud.



Planta baixa de 683,36 m2., amb diverses sales d’espera, consultes, 

despatxos, aules i serveis, delimitada pels límits del solar i amb tres patis 

de ventilació de: 3,55 x 3,00 m., junt al límit nord; de 2,10 m., x 5,00 m., 

junt al límit est i de 1,93 x 21,05 m., amb un eixamplament de 2,12 m., x 

2,95 m., junt al límit sud del solar. 

Planta primera de 519,18 m2., amb sales d’espera, consultes i serveis. 

Delimitada per l’alineació del carrer en el seu límit nord, amb una reculada 

de 6,80 m., x 2,00 m.; reculada 7,80 m., del límit est; reculada 2,80 m., del 

límit sud, excepte en un tram de 3,40 m., coincident amb l’escala., i 

delimitada per l’alineació del carrer en el seu límit oest. 

Planta segona de 109,74 m2., destinada a instal·lacions i taller, reculada 

en línia inclinada, entre 3,30 m., i 9,80 m., del límit nord; reculada en línia 

inclinada entre 17,20 m., i 17,80 m., del límit est; reculada 2,80 m., del 

límit sud excepte en un tram de 3,40 m., coincidint amb l’escala; i reculada 

6,20 m., del límit oest. 

La superfície construïda total de l’edifici és de 1990,49 m2. 

CONSTRUCCIÓ: 

Fonamentació amb pilotatges units en testa per llosa de soterrani, murs de 

contenció en pantalla de pilons i formigó armat. Estructura de formigó armat 

amb forjats reticulars. Coberta plana invertida. Tancaments de formigó 

arquitectònic. Fusteries d’alumini. 

Acabats interiors: Paviments de terratzo. Divisions ceràmiques de 7 cm 

revestides de panells de DM laminat ignífugs a les zones comunes, rajola 

ceràmica a les consultes i vestuaris, i enguixat a les demés dependències. 

Cel-rasos de cartró-guix registable a totes les àrees. Fusteria de fusta amb DM i 

laminat plàstic. 

Instal·lacions de: fontaneria, electricitat, climatització, gas, veu i dades, i 

desplaçament.” 

SEGON. Alienar l’edifici objecte de declaració d’obra nova, situat a la plaça 

dels Boleranys, núm. 5, a la zona de l’Eixample de Mar, a favor del CatSalut. 

El preu d’alienació, amb els impostos corresponents, serà el que resulti en 

aplicació del Conveni signat entre el Departament de Salut de la Generalitat 

de Catalunya, el CatSalut i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, de data 13 de 

setembre de 2006, en el pacte setè. 

TERCER. Es faculta al senyor alcalde-president de l’Ajuntament de Vilanova i 

la Geltrú perquè, a través de la corresponent resolució, estableixi de forma



definitiva el preu final de compravenda, segons el pacte esmentat, i signi els 

documents que siguin necessaris per executar aquest acord. 

QUART. Notificar el present acord al Departament de Salut de la Generalitat 

de Catalunya, al CatSalut i a la Regidoria de Serveis Socials, Salut i Sanitat, 

Convivència i Mediació.” 


Molt bé, doncs, passem a la votació. Vots a favor? S’aprova per unanimitat. 


Després de la votació de la proposta, quan són les 19.25 hores, s’incorporen a 

la sessió la senyora ARIADNA LLORENS i el senyor JOSEP TOMÀS 

ÁLVARO. 


MOCIÓ D’URGÈNCIA 

Passem a l’apartat de mocions. Hi ha una moció d’urgència, presentada per... 

per la CUP, que és sobre... 

SECRETARI 

No la tinc, no la tinc. 


No la té. Pues.... si li pots fer arribar... Xavi... sobre... 

SECRETARI 

Primer s’ha de justificar la... la urgència. 


Bé, la urgència es justifica pel fet de que el... la Candidatura... primer per la 

data. Si pot llegir el títol, si us plau, de la...

SECRETARI 



Sí. Moció que presenta la Candidatura d’Unitat Popular per declarar el dia 23 

d’abril Dia de la Llengua Catalana. 

Molt bé. Precisament perquè és la... el moment en el qual ens trobem en... Dia 

de la Llengua Catalana. Precisament perquè ens trobem en un... en la data... 

justament al Ple més a prop d’aquesta data, sembla que és raonable la 

urgència. Per tant, si els hi sembla, passem a votar la urgència. Aquests són 

els arguments. 

Senyor Rodríguez. I també pel fet de que la Candidatura d’Unitat Popular 

durant quinze dies o tres setmanes, no sé exactament, no ha tingut regidor 

formalment, perquè pels tràmits aquests legals de la registre del cens electoral 

i no sé què i, per tant, no ha pogut formalment presentar-la en plaç, en 

terminis, la seva moció, com a conseqüència de que el dilluns, que és l’últim 

dia de presentar-se les mocions, no havia arribat en l’Ajuntament el paper del 

Registre central segons el qual el senyor Arrufat podia ser regidor. Com a 

conseqüència, la fórmula que vam suggerir era que per complir la tramitació 

que correspon, es presentés com a urgència aquesta moció i, per tant, es 

pogués fer possible la seva discussió. 


Gràcies, senyor alcalde. Per posicionar-me sobre... 


La urgència. 


... la urgència, no? Nosaltres entenem que aquí hi han dos circumstàncies, i 

una és la que vostè esmentava. La CUP no disposava de regidor, no ha 

disposat de regidor durant aquest mes d’abril i, per tant, això no feia possible la 

presentació formal d’una moció. Aquesta és una circumstància i entenem 

aquesta circumstància i no tindríem absolutament cap inconvenient en votar la 

urgència, atenent aquesta circumstància. Però hi ha una segona 

circumstància, que no podem obviar, i és que si aquesta moció sobre el 23 

d’abril s’hagués presentat al mes anterior, que la CUP sí tenia regidor, doncs 

s’hagués pogut debatre en el temps oportú, perquè encara no s’hagués 

celebrat el 23 d’abril i, per tant, no ens trobaríem ara forçant una determinada 

situació. Per aquest motiu, nosaltres ens abstindrem en la urgència. Gràcies.



A les 19.28 hores, s’incorpora a la sessió el senyor ALBERT SANABRA. 


Quantes mocions hem votat, no?, la urgència... perquè ha arribat tard el paper 

de la Federació de Municipis declarant el dia no sé quin... saps?, a vegades 

passa això. Tampoc ens hem de posar tant d’això... 

Per tant, votem la urgència. Vots a favor? Em sembla que ens posicionarem. 

Abstencions. El grup Popular. Per tant, s’aprova la urgència. I la farem 

l’última, perquè això és com prescriu, que correspon fer-la l’última. És així, oi? 

Es vota la urgència de la moció presentada per la CUP per declarar el 23 

d’abril dia de la llengua catalana. S’aprova la urgència amb el resultat següent: 


Abstencions: PP (2) 

A proposta del senyor alcalde, com es pot llegir a continuació, es tracten 

conjuntament les mocions 12 i 13. 


12. MOCIÓ DE LA CUP PER A LA CONSTITUCIÓ D’UNA TAULA DE 

CIUTAT PER LA CRISI. 

Molt bé. Jo suggereixo que la 12 i la 13 la fem junts, perquè parla dels 

mateixos temes, aproximadament i la posició del govern, la posició del govern 

amb relació a la 12 i la 13 serà la mateixa. En conseqüència, em sembla que 

tindria sentit que la féssim... que la féssim així. Per tant, correspondria, com 

portem encara això, eh?, la “L” en aplicació del Reglament, jo el primer tocaria 

que el senyor Arrufat presentés la dotze, no?, i el govern la tretze. És així o 

no? I després que els grups es posicionin. Estem d’acord, no? 

Senyor Arrufat... sí o no? No, la posició respecte la dotze i la tretze no és la 

mateixa. En tot cas, com la discusió serà única. És a dir, per part del govern 

el que direm respecte de la dotze i de la tretze és el mateix. És la discusió, 

eh?, el que es fa junt. La votació, naturalment no. 

Molt bé. Vinga, endavant, senyor Arrufat. Ai, perdó, senyor secretari. 

El secretari llegeix la part resolutiva de la moció següent:



La nostra ciutat està patint la crisi econòmica general causada per la voracitat 

irresponsable del capital financer que, com un tsunami, està afectant cada 

vegada més i més ràpidament conciutadans i empreses grans, mitjanes o 

petites. 

En el cas de la nostra ciutat, però, aquesta crisi es veu agreujada per altres 

factors: 

- La caiguda de l’activitat immobiliària, sustentada en gran part en l’afany 

especulatiu, i que s’havia convertit en els darrers anys en un dels motors 

econòmics de Vilanova. 

- La suburbialització econòmica a què estem sent sotmesos respecte de 

Barcelona, la qual cosa ens limita la capacitat de comptar amb un model 

propi d’activitat econòmica, alhora que ens fa subsidiaris d’altres àmbits i 

ens resta capacitat de reacció. 

- Els EROS de grans empreses de capital forani que, amb l’excusa de la 

caiguda de la producció, sovint aprofiten per fer ajustaments salvatges de 

plantilles o per deslocalitzar, i deixen i continuaran deixant centenars de 

treballadors/es al carrer. 

A tot aquest panorama cal sumar-hi l’estrangulament econòmic a què està 

sotmetent l’Estat Espanyol a Catalunya i, de retruc, els seus ajuntaments, en 

no procedir a solucionar el finançament a què obliga un Estatut, en el qual, per 

cert, alguns partits havien dipositat grans esperances. Uns diners escatimats a 

Catalunya que Zapatero podrà fer servir per bé per ajudar la banca o bé per 

greixar el finançament de les altres comunitats autònomes o fins i tot per 

finançar el pla del seu nom. 

Atesa, doncs, aquesta situació de greu crisi econòmica a la nostra vila que 

continuarà comportant el deteriorament de sectors econòmics quantitativament 

importants per a la ciutat i la degradació de les condicions de vida d'àmplies 

capes socials. 

Atesa la tensió social que està començant a generar la crisi, que probablement 

s'aguditzarà en els propers mesos, amb totes les conseqüències que aquesta 

pot tenir per a la convivència a la ciutat. 

Atès que Vilanova es troba entre les ciutats amb el nombre més alt de famílies 

sota el llindar de la pobresa de tot Catalunya, situació que pot empitjorar 

exponencialment durant la crisi.



Atès que l’Ajuntament no pot quedar-se de braços plegats ni pretendre resoldre 

en solitari problemes i situacions que superaran de llarg la capacitat 

d’incidència de la institució. 

Atesa la necessitat de construir espais de diàleg i corresponsabilitat entre els 

agents socials, econòmics i polítics per abordar qüestions de ciutat en temps 

de crisi, la CUP proposa al Ple Municipal l’adopció dels següents ACORDS: 

“1. La constitució d'una taula de ciutat per la crisi que compti amb 

representants dels empresaris, dels comitès de fàbrica, dels sindicats, dels 

partits polítics i d'altres agents socials que, per la seva especificitat, tinguin o 

puguin tenir una aportació d'interès als temes que abordi la taula. 

2. Que la Taula per la Crisi tingui dues funcions principals: fer d’observatori de 

la crisi (mitjançant recollida d’informació i diagnòstics) i fer propostes per fer 

front a la crisi. 

3. Que la Taula es reuneixi amb la suficient periodicitat per tractar tota la 

dimensió de la crisi econòmica, així com les seves conseqüències a nivell de 

cohesió social, serveis socials, teixit productiu, etc, i poder fer un seguiment a 

temps real. 

4. Que l’Ajuntament convoqui tots els grups municipals del consistori a una 

comissió extraordinària per acordar les formes, els temps i els actors de la 

Taula.” 

13. MOCIÓ PER A L’ADOPCIÓ DE MESURES ECONÒMIQUES 

PROACTIVES. 

El secretari llegeix els acords que es proposen en la moció següent: 

EXPOSICIÓ DE MOTIUS: 

Tots els indicadors econòmics posen de relleu l’existència d’una crisi 

econòmica de gran abast que incideix en el funcionament del sistema financer 

i perjudica especialment les empreses i les famílies. Entre aquests indicadors 

destaca especialment l’atur, que en els darrers mesos augmenta de forma 

progressiva al nostre municipi i comarca, segons confirmen diversos informes. 

L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú no és aliè a la situació econòmica general 

i, per tant, com qualsevol entitat de caire econòmic, està sotmès a les tensions 

pròpies del moment, així com el conjunt de la ciutat.



Davant d’aquesta situació l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha d’establir les 

seves polítiques per tal de minimitzar l’impacte que la crisi provocarà en el 

municipi, així com establir mecanismes que facilitin l’activitat econòmica local 

en pro de la recuperació de llocs de treball. 

Entenem que davant d’aquesta situació extraordinària, cal unitat d’actuació 

per tal de plantejar i intentar consensuar mesures que ajudin a reduir els 

efectes d’aquesta crisi sobre el municipi i el conjunt dels seus ciutadans. 

Entenem que aquesta unitat s’ha de concretar formalment en una estructura i 

en actuacions que permetin el diàleg i el consens entre els diferents grups del 

Consistori, assumint la responsabilitat que cada grup polític té en aquests 

moments. 

Entenem també que el plantejament de mesures i la consecució del consens 

només es pot fer a partir de l’anàlisi de la informació completa i actual de 

l’evolució dels diferents factors econòmics. 

Per totes aquestes raons, proposem l’adopció dels següents 

ACORDS 

1. En el si de la Junta de Portaveus, i amb la composició i funcionament que 

aquest òrgan determini, crear un grup de treball i estudi per analitzar i proposar 

mesures contra la crisi econòmica proposades pel govern i altres que es 

proposin, elaborant un pla de crisi on s’exposin les mesures de contenció 

econòmica i elabori un pla de mesures actives. 

2. Proposar al Consell Comarcal del Garraf la creació d’una “Taula anti crisi” 

que, composta per representants del món empresarial, sindical, social i polític 

de cada municipi de la nostra comarca, tingui per objectiu recollir informació i 

elaborar propostes per fer front a la crisi econòmica. 

3. Comunicar el present acord al Consell Comarcal del Garraf i a tots els 

ajuntaments de la comarca.” 


Endavant, doncs, senyor Arrufat. 


Bé, nosaltres fa dos mesos que vam fer pública aquesta proposta de taula de 

ciutat per la crisi, perquè entenem que la situació de crisi no està ni molt menys



al final, sinó que està més aviat al principi i que les conseqüències, doncs, 

s’aguditzaran les conseqüències de la crisi, en rebrà molta població de la que 

podríem dir invisible, és a dir, d’aquella que segurament no... no té accés fàcil 

a la seva visibilització als mitjans, o a les institucions, i que, per tant, calia 

generar un marc de debat i un marc de recollida d’informació i de generació de 

propostes obert a participar, etc., per estar atents a aquesta situació de crisi. 

Nosaltres no hem fet la gosadia d’anomenar la proposta ni Taula Anticrisi, ni 

mesures contra la crisi, perquè entenem que la crisi s’ha generat molt lluny 

d’aquí, diguéssim, en quant a... s’ha generat, s’ha generat molt lluny i, per tant, 

no... no, des dels ajuntaments no, no podem fer front a aquesta crisi ni hi 

podem posar remei, només el que podem fer és tractar-ne les seves 

conseqüències, intentar fer-la al més... al menys agressiva possible contra 

determinades classes socials i intentar doncs emetre, o sigui, fer petites 

mesures que puguin dinamitzar a nivell molt local aquesta economia, doncs, 

que està ara mateix bastant malmesa. 

En aquest sentit, nosaltres, la moció que presenta el govern, que és el punt 

número tretze, entenem que no és diferent a la nostra, però traspassa la taula 

de ciutat per la crisi al Consell Comarcal. Nosaltres, no és que hi estiguem en 

contra, però pensem que haurien de ser compatibles les dues taules de ciutat 

per la crisi, entre d’altres coses perquè el Consell Comarcal entenem nosaltres 

que segurament no és la institució més forta a la comarca, o sigui, no és la 

institució més forta a Vilanova per abordar aquesta qüestió, però a més a més 

perquè pensem que Vilanova, en si mateixa, ja és prou complexa i hi ha prous 

agents com per crear aquesta taula de ciutat per la crisi i que pugui donar veu 

a suficient gent. Però no només perquè pugui donar veu, és a dir, no es tracta 

només d’un Consell de Participació perquè la gent ja porti d’allò... sinó perquè 

també les dades que es tractin allà siguin compartides per tots els agents que 

hi formen part i, per tant, entre tots puguem ser conscients de quines situacions 

està generant la crisi. I això ho diem també perquè ens temem que aquesta 

crisi, com està passant en altres llocs, derivi en fets socials dels quals després 

ens en puguem... ens en puguem empenedir i de no haver-hi posat remei i de 

no haver-los vist a venir abans. O que la institució es trobi incapacitada o 

invàlida per arribar als agents que protagonitzen aquests fets socials, o que es 

vegin implicats en aquests fets socials, en aquestes tensions socials. 

Per tot això, nosaltres no ens oposem a... a la... a determinats punts, excepte 

el primer, a la resta de la... de la moció que presenta el govern, però demanem 

igualment el vot favorable a la creació d’una taula de ciutat per la crisi a 

Vilanova i la Geltrú. Gràcies.




Gràcies. Ara el senyor Ruiz, en nom del govern per l’altra moció, i després els 

grups. 

JUAN LUIS RUIZ 

Sí, moltes gràcies, senyor alcalde. Jo insisteixo en aquesta qüestió que crec 

que podem arribar a un... a una moció conjunta i d’acord entre totes les forces 

polítiques, eh? És a dir, és evident que hi ha una crisi econòmica de gran 

abast, que afecta a les famílies i a les empreses i, per tant, si afecta a les 

empreses també afecta a les famílies. L’Ajuntament presentava aquesta 

mateixa setmana les 49 mesures que des de fa... 49 mesures per lluitar, en la 

mesura de les nostres competències, evidentment, com a Ajuntament, per 

lluitar contra aquesta crisi. Aquest marc que vostè ens demana, de diàleg i de 

relació amb els agents econòmics, socials i entitats, jo vull deixar ben clar que 

des de fa mesos existeix. És a dir, abans del mes de desembre ja vam parlar, 

ens vam trobar amb els agents econòmics, amb els agents socials, amb 

entitats, amb associacions, i moltes d’aquestes mesures precisament vénen 

precisament, i neixen d’aquest diàleg amb aquests agents econòmics i socials, 

no? Clar, des de Serveis Socials, des de l’Institut Municipal d’Educació i 

Treball, des de la pròpia Regidoria de Promoció de la Ciutat, que té un 

contacte permanent amb tots els gremis, amb l’associació d’empresaris, en la 

qual també surten propostes, propostes que estan recollides en aquest 

document i que s’estan duent a terme. A més a més s’ha creat, a dins de 

l’Institut Municipal d’Educació i Treball la taula per a l’educació i treball. També 

hi han els agents econòmics i socials, on porten tres sessions, precisament. 

Tot i que el marc era debatre i aprofundir en temes relacionats amb la transició 

escola-treball, però clar, la crisis evidentment que allà on... és a dir, que, que... 

doncs que està d’actualitat i per tant aquesta taula, on hi han els agents 

econòmics, socials, on hi han, repeteixo, altres entitats, han abordat temes 

de... i propostes per la... mesures per pal·liar aquesta crisi, no? 

Per tant, jo, el que li demano una vegada més és que ho deixi sobre la taula, 

que en el si de la Junta de Portaveus puguem, primer, conèixer tots els 

portaveus i totes les formacions polítiques, conèixer totes aquestes mesures 

que s’estan duent a terme des de l’Ajuntament, fer una avaluació de les 

mateixes, fer un seguiment de les mateixes -algunes segurament serà difícil 

avaluar-les ara mateix, perquè l’impacte segurament no és tant a curt termini- i 

en tot cas, en el si de la Junta de Portaveus, valorar una acció conjunta al 

voltant d’aquesta qüestió, ja sigui a través d’un grup de treball, ja sigui a través 

del que decidim, no? Però jo crec que és necessari primer conèixer totes 

aquestes actuacions, amb dades, amb dades, quina és l’avaluació, quin és el 

seguiment, que es puguin fer propostes noves. Però repeteixo, aquest diàleg



que vostè demana amb els agents econòmics i socials, és que ja fa mesos que 

els estem tenint, i de forma permanent amb les associacions de veïns. En el 

Consell Municipal d’Associacions de Veïns, quan es va presentar el pressupost 

de l’any 2009, les mateixes associacions van presentar tota una sèrie de 

propostes, que algunes van estar recollides. Per tant, existeix una taula de 

treball que és la taula de treball, com he dit abans, de la Mesa d’Educació i 

Treball. Per tant, existeixen marcs on estem tots representants, administració i 

agents econòmics i socials, on jo crec que ja podem aprofitar aquestes 

sinergies per tal de... de treballar conjuntament, no? 

Per tant, jo li repeteixo i li demano una vegada més que ho deixi sobre la taula. 

En tot cas emplaçar-nos en el temps que nosaltres decidim, tots els portaveus, 

a poder fer aquesta taula, diguéssim, o aquesta sessió específica d’anàlisis de 

les mesures que s’estan duent a terme, i a partir d’aquí intentar consensuar 

una... una, una actuació conjunta, no? 


Si estàs d’acord... si està d’acord o no. I per tant, si fos així, ho deixaríem 

sobre la taula. Sinó, doncs... continuem amb el debat de fons. 


Sí, no, nosaltres mantenim la nostra proposta de taula de ciutat per la crisi. 

Entenem, entenem tots aquests processos de participació, de contacte... 

faltaria més!, o sigui, faltaria més! És evident, vull dir, trobem normal, positiu, 

etc., que l’Ajuntament, el govern, mantingui un contacte permanent. Vull dir, no 

ho posem en dubte en aquest cas. Faltaria més que en una situació de crisi i 

de... de desestructuració de molts marcs econòmics que teníem ja una mica 

establerts, doncs el govern no fes aquesta actuació. 

Nosaltres, el que proposem és la creació d’un marc institucional diferent a 

aquest que està proposant. I ho proposem justament perquè entenem 

important que es visibilitzi i s’expressi en primera veu aquesta taula per la crisi i 

que no sigui una gestió del govern. És a dir, em sembla molt bé, com a 

mesura del govern. Nosaltres el que proposem és una taula de ciutat, no de 

govern. 

Llavors, en aquest sentit, ja li dic, les mocions no es diferencien gaire, 

simplement que una és a nivell de comarca i entenem que la institució idònia 

no és el Consell Comarcal, i la nostra és a nivell de Vilanova i entenem que cal 

un marc, un marc nou, un marc ambiciós, un marc amb unes... amb unes 

característiques pròpies i que tingui veu pròpia per abordar aquest... aquestes 

funcions d’observatori, d’una banda, de la situació de crisi, i d’elaboració de



recomanacions de cara al govern i de cara als altres agents econòmics i 

socials. 


Vinga, doncs. Passem al Partit Popular. Senyor Rodríguez. 


Gràcies, senyor alcalde. Una pregunta, per situar-nos. Estem debatent les 

dos mocions de forma conjunta? O estem debatent únicament la de la.... 


Les dues. 


Les dues? És que és el que havia entès, però després del debat m’ha donat la 

impresió de que estàvem centrats exclusivament en una de les mocions. 

Bé, nosaltres, a la vista de les dues propostes de resolució, ens posicionem... o 

sigui, ens abstindrem en la moció que presenta la Candidatura d’Unitat 

Popular, ara ho exposaré, i donarem suport a la... a la proposta que presenta, 

suposo que és l’equip de govern, o els grups que donen suport al govern, no? 

En aquest sentit dir, home, la idea, tot i que –ja m’avanço, eh?- hi han 

discrepàncies profundes en l’exposició de motius de la... de la moció que 

presenta la Candidatura d’Unitat Popular, el texte que proposa per a la seva 

aprovació creiem que és un texte perfectament assumible. Per tant, ens 

agafem amb la idea del resultat final que es vol fer, amb independència que la 

diagnosis que es faci en l’exposició de motius estiguem, jo diria que fins i tot 

radicalment en contra de moltes de les coses que allà s’expresa, però sí que 

agafem aquesta idea que és lo que pretén la part dispositiva, en el sentit de 

buscar o crear un foro en el qual puguem conèixer, puguem debatre i puguem 

proposar mesures concretes per tal d’intentar minimitzar els efectes de la 

situació econòmica a la nostra ciutat. Això per un costat. 

Però per un altre costat també hem de reconèixer que la proposta que fa 

l’equip de govern en el sentit d’ampliar l’abast i ampliar l’àmbit a nivell 

comarcal, jo deixaria de banda el fet de que... el fet de les institucions. Jo no 

em fixaria tant amb la institució del Consell Comarcal, ni que sigui la institució 

que d’alguna manera canalitzi la realització d’un foro d’aquestes 

característiques, però sí que ho miraria des del punt de vista de coordinar



polítiques i coordinar... i fer-ho des de la proximitat. Entenem que és positiu 

que no només sigui un sol ajuntament, tot i que la nostra ciutat té l’entitat 

suficient com per poder-ho fer, creiem que és positiu que ho fem des d’un punt 

de vista més ample i amb una visió una mica més ample, com podria ser 

perfectament el de la comarca del Garraf. I, per tant, hi veiem més beneficis 

amb aquella proposta que fa l’equip de govern respecte de la comarcalitat 

d’aquest foro, que no pas la que ens presenta la Candidatura d’Unitat Popular. 

I és per aquest motiu que nosaltres donarem suport a la proposta que 

presenten els grups que donen suport al govern i en canvi ens abstindrem en 

la proposta de la Candidatura d’Unitat Popular. 


Gràcies. Senyora Lloveras. 

NEUS LLOVERAS 

Bé, el grup municipal de Convergència i Unió avanço que donarem suport a les 

dues mocions, però voldria començar per una reflexió, que crec que és bastant 

greu que a aquestes alçades, quan ja portem un any amb una situació de crisi 

greu, encara ens estem discutint i parlant sobre prendre mesures. Jo crec que 

ara ja toca prou parlar de quines mesures, quines taules fer, ja s’han de 

prendre mesures ja. Per tant, pregaria que aquestes... tot el que ara acordem 

es prengui amb seriositat i es porti ràpidament a terme, perquè realment crec 

que és molt lamentable que a aquestes alçades encara estem discutint això. 

S’hauria d’haver fet ja. 

Per altra banda, en aquest context, com a grup majoritari de l’oposició, voldria 

saber quines... ens hauria agradat que el govern ens hagués explicat quines 

mesures s’han pres fins ara, perquè no en tenim coneixement a cap de les 

comisions que es celebren. A banda que també ens preocupa conèixer bé 

aquestes mesures perquè per part dels treballadors aturats i diversos 

col·lectius ens arriba la inquietud de que es senten bastant desemparats. Des 

d’aquest punt de vista volem conèixer realment quines mesures s’han pres, 

cosa que ja hauríem d’haver estat informats, fins ara. 

Entrant una miqueta més en el detall de les mocions, referent a la moció del 

grup de la CUP, compartim plenament el contingut de l’exposició de motius, tot 

i que nosaltres probablement hauríem expresat d’una altra manera, i trobem 

que és realment molt interessant que es fagi una taula on intervinguin tots els 

agents socials, perquè realment ens preocupa molt el que pot passar en els 

propers mesos si la crisi s’agreuja i la cosa continua com fins ara, creiem que 

hi hauran conflictes que seran totalment nous per a la ciutat i creiem que és



important que es porti a terme aquest diàleg. Per aquest motiu donarem suport 

a aquesta moció. 

I referent a la moció del govern, evidentment és positiva, tot i que considerem 

que aquest tema Vilanova i la Geltrú, a nivell de ciutat, ja hi ha prou 

problemàtica i prou entitat com per debatre aquest tema. Creiem que el 

Consell Comarcal seria un esglaó més, però que bàsicament primer s’ha de 

debatre aquest tema a nivell de ciutat, perquè ademés, les problemàtiques de 

les diferents poblacions de la comarca tampoc totes són iguals. És a dir, 

donaríem suport a aquesta moció perquè ho considerem un tema 

complementari, però que per a nosaltres no treu que a nivell de Vilanova s’hagi 

de debatre molt a fons la problemàtica que hi ha actualment i el que pot passar 

en els propers mesos i que és important que això es debati amb tots els agents 

socials de la ciutat. 

Per aquest motiu donarem suport a les dugues mocions, perquè d’alguna 

manera una és complementària de l’altra. Gràcies. 


Des del govern dividirem la intervenció. Jo només per fer un matís, eh?, 

respecte al que ha dit. La situació econòmica és molt greu i la situació dels 

comitès d’empresa i dels treballadors que ells representen a les empreses 

grans de ciutat, especialment, i a totes... la petita empresa que passa més 

anònimament la seva situació precària i la pèrdua permanent de llocs de 

treball, és molt greu. 

Jo només li dic que digui... i per tant l’Ajuntament té les competències que té, 

ho hem comentat tots, i les dificultats que té per intervenir en un conflicte que 

és global. Un comitè d’empresa de la ciutat que no s’hagi sentit que ha tingut 

el govern municipal i el seu alcalde al costat permanentment i fins al final, un. 

Perquè les afirmacions són fàcils de fer, però seria aconsellable que a més a 

més s’argumentessin i es sustantessin amb fets. Una empresa, un comitè que 

hagi vist que el seu alcalde i el seu govern municipal no ha estat al seu costat 

en tot, no en alguna, no, en tot, al que en tot moment se li ha demanat. Perquè 

abans de fer una afirmació així jo crec que s’hauria d’anar acompanyat d’una 

comprovació per part dels qui són els representants dels treballadors d’aquesta 

ciutat. 

I efectivament, jo, per un matís final, no estem d’acord en una qüestió de... 

amb la moció, perquè creiem realment que hi ha una sèrie de qüestions de 

s’han de debatre a nivell comarcal, no tant en el si del Consell Comarcal o no, 

sinó a nivell comarcal. Els sindicats, els més majoritaris, representen... estan 

organitzats a nivell comarcal. L’associació d’empresaris més representativa



està organitzada a nivell comarcal. Els gremis estan organitzats a nivell 

comarcal i supracomarcal, no? El generar –i així ho vam valorar en el marc del 

Consell Comarcal i els diferents grups del Consell Comarcal- era important que 

hi hagués una estructura, diguem-ne, un anàlisi compartit i que no es 

fragmentés en els sis municipis i que hi haguessin taules a cada lloc on hi 

haguessin representants de l’ADEG, a sis municipis de... no?, dels sindicats de 

sis municipis, etc. Això no treu... això seria el que seria la taula més formal, 

no? Per altra banda, a nivell local s’estan prenent mesures, i ara el senyor Ruiz 

les explicarà, per una banda, però pensem que en el marc de la comisió, de la 

Junta de Portaveus, s’ha de fer una anàlisi de tot el que s’ha presentat, de tot 

el que s’ha fet, i a més a més, si és necessari -segurament ho serà-, tenir 

converses tots plegats, no només el govern com hem tingut, sinó tots plegats, 

amb els sindicats, amb els comitès d’empresa, amb els veïns, amb entitats 

determinades, amb col·lectius de barri, amb el que sigui, no?, el que 

considerem en cada moment que sigui necessari. Ho dic perquè més enllà de 

quin sigui el resultat de la votació nosaltres mantenim la necessitat de que a 

nivell local també hi hagi una representació i una formalització, més enllà de la 

pròpia, de la pròpia... govern municipal, és a dir, amb la participació de tothom, 

en aquest contacte i relació amb la societat organitzada respecte de la crisi, de 

tota la situació i, naturalment, és evident que no va lligada la constitució o no 

d’una taula amb el fet de que s’han fet accions, com ja vostè ha assenyalat, 

com ara concretarà el senyor Ruiz en la seva intervenció. 


Sí, jo, en tot cas, complementant el que deia el senyor alcalde, és a dir, la idea 

de... de la creació d’aquesta taula a nivell comarcal neix, precisament, de les 

associacions sindicals i empresarials d’aquesta ciutat. En les reunions que 

vam tenir amb ells el que ens van proposar és ampliar aquest àmbit de debat 

més enllà estrictament del que és a nivell municipal, no? I el que ens deien 

també, a més a més, hi era jo present en aquestes reunions, és que, home, si 

tenim un instrument com és l’IMET, en el qual hi ha els agents econòmics i 

socials, el que hem de fer és aprofitar-nos d’aquest instrument i deixar-nos de 

crear més taules i més fòrums de debat, perquè evidentment no hi arriben a tot 

arreu, perquè a més a més s’hi han de convocar tots els gremis, tots els 

empresaris, tots els comitès de fàbrica, com posa en la seva moció, és a dir, jo 

crec que... que difícilment arribaríem a solucions. I d’aquesta... i a més a més 

repeteixo, és que sembla com que... com que ara ens despertem aquí a fer 

mesures per pal·liar la crisis, repeteixo, en la mesura que un ajuntament pot 

fer-ho, home, ja fa mesos que hi estem en això, no?, ja fa mesos que hi estem 

treballant. No ho dic tant per vostè, no ho dic tant per vostè, per la seva 

intervenció, perquè algú ha dit que no són moments de proposar i jo crec que 

sí, que és moments de proposar, ara, abans i segurament d’aquí a quinze dies 

i d’aquí a un mes, no? Tot el que sigui mesures per intentar, en la mesura de



que sigui possible, doncs afavorir doncs la creació de llocs de treball i aminorar 

doncs aquesta crisi dels nostres ciutadans i ciutadanes, doncs benvingudes. 

Es desconeix quines són les mesures que ha pres l’Ajuntament. Doncs jo en 

tot cas no tinc cap inconvenient en refrescar ara mateix quines són aquestes, 

no? Per començar, en l’àmbit propi de l’Ajuntament doncs hi ha hagut una 

reducció de la despesa del pressupost municipal ordinari, aquesta reducció és 

sensible, és el... al voltant del 21’5% i que malgrat aquesta reducció, les 

regidories que atenen més directament doncs a la ciutadania i que per tant 

doncs han d’actuar amb les seves polítiques per acompanyar les persones 

amb dificultats, aquestes han augmentat la seva dotació econòmica, no? 

Per una altra banda, el manteniment de les inversions municipals, com un 

element de reactivació econòmica, el conjunt d’actuacions que s’hauran dut a 

terme a la nostra ciutat al final d’aquest any serà proper als 30 milions d’euros. 

Per una altra banda, tota la política tributària que acompanya el manteniment i 

la creació d’activitat econòmica –vull recordar que per a l’any 2009 hi ha un 

augment del 0% d’aquells impostos vinculats a la creació d’activitat econòmica, 

com són les llicències d’activitats i les llicències d’obres. Polítiques? Totes les 

polítiques de foment de l’ocupació, amb formació professional, ocupacional, la 

proposta formativa per a aquest any s’amplia el nombre de cursos; passem de 

29 a 53 cursos. A més a més també, repeteixo, doncs, es crea la mesa 

d’educació i treball, que és un àmbit de treball conjunt entre ambdós àmbits, 

que també intenta doncs trobar possibles idees que ajudin a pal·liar els efectes 

de la crisi econòmica. Per tant, aprofitem aquest espai. La creació d’un nou 

servei de prospecció a l’Institut Municipal d’Educació. L’Institut Municipal 

d’Educació també aposta per les contractacions conjunturals, mitjançant les 

polítiques actives: tallers d’ocupació, plans d’ocupació, escoles taller. La 

contínua... continuant doncs amb l’aposta per l’Àrea d’Orientació que s’està 

duent a terme des de l’Institut Municipal d’Educació, que en aquests tres 

mesos ja ha atès 5.421 consultes. Potenciar el treball des del Club 

Emprendre, també des de l’IMET, conjuntament amb el servei de la 

Mancomunitat Penedès-Garraf i la Regidoria de Desenvolupament Econòmic, 

s’ha ampliat i millorat la borsa de treball i el Club de la Feina. A més a més, tot 

el que fa referència als serveis socials bàsics, amb un increment del 

pressupost destinat a ajudes per a llibres i material escolar, amb gairebé un 

21% més. L’increment de la bossa d’ajuts per a activitats, gairebé un 6% més. 

L’increment del pressupost destinat al transport escolar no obligatori, al voltant 

d’un 30% més. L’increment del pressupost destinat al programa d’ajuts 

econòmics d’urgència dels serveis socials bàsics. A final d’any, d’aquest any, 

pot arribar a suposar un increment de més del 60% d’ajuts concedits respecte 

l’any anterior.



En definitiva, i globalment, entre totes les administracions que hi actuen en 

aquest tema de Serveis Socials a la nostra ciutat, suposaria un increment total 

de gairebé el 95% respecte a l’any anterior. El reforç de la línia de subvenció a 

Càritas interparroquial en el seu servei del banc d’aliments. L’increment de 

l’ajuda al programa d’arts escèniques del PAE. El suport a entitats, 

associacions i col·lectius de l’àmbit educatiu. També buscar nous criteris 

d’adjudicació d’ajudes a les famílies per tal de que s’hi puguin acollir més gent 

amb necessitats diverses. Accions destinades a cobrir les necessitats de les 

persones en el marc del diseny del Pla Local de Serveis Socials. Potenciar les 

accions per al foment de l’habitatge social. La implantació d’una borsa 

d’habitatge de lloguer local. Treballar conjuntament amb l’associació 

d’habitatges socials Sant Joan. Optimitzar els habitatges disponibles 

convertint-los en habitatges de pas, compartits per diverses persones i/o 

famílies. Tot el tema de les bonificacions, que aquest any, l’any 2009, hi han 

noves bonificacions. La bonificació del 95% en la transmissió de propietats 

entre cònjuges; bonifica un 25% de l’IAE en les noves altes els dos primers 

anys; bonifica un 50% els drets d’exàmens si s’està a l’atur. L’oferta pública de 

treball per a l’any 2009 és de 26 places. La col·laboració social per a l’any 

2009 aquest any hi ha un increment superior al 50%, amb 135.000 euros, que 

a més a més, cal afegir als 100.000 euros fruit de l’acord amb el comitè 

d’empresa, que per tant podrem contractar 30 operaris durant 6 mesos i 4 

auxiliars administratives també durant 6 mesos, que ara mateix estan a l’atur. 

La millora en els avantatges per a col·lectius, els 30 minuts d’estacionament 

gratis als pàrquings, la promoció del voluntariat per atenció i prevenció a 

persones amb risc d’exclusió social. Visites a diferents empreses de la ciutat, 

per conèixer quines són les seves necessitats i la seva situació actual i futura; 

aquesta feina s’ha fet i es continuarà fent. Potenciació de l’emprendoria local, 

suport a la consolidació d’empreses, suport al desenvolupament de la gestió 

del coneixement i la innovació. Dinamització del teixit empresarial local. 

Cal dir que totes aquestes actuacions o accions, o activitats desenvolupades, 

cerquen la complicitat i col·laboració d’agents rellevants del nostre territori, que 

permeti sumar esforços i potenciar la visió estratègica i necessària per aportar 

valor a les empreses locals. I això s’ha fet precisament de la mà de les 

associacions d’empresaris, de tots els gremis, de tot el món empresarial i el 

teixit empresarial, no? La facilitació i mediació en l’obtenció de crèdits 

empresarials, la trobada entre el món de l’empresa i el mercat de treball, a 

través del programa face-to-face. La potenciació de l’emprendoria i la 

innovació, la creació de grups de qualitat i de treball a través del laboratori 

estratègic de la ciutat. El programa formatiu Campus Empresa. La formació 

estratègica per a empresaris i emprenedors a través de l’espai web. 

L’observatori del desenvolupament local. El suport a la implementació i 

coneixement de les TIC a l’empresa, a través del Pla PIMES TIC. Incentivació 

del comerç i dinamització de l’actitivat econòmica urbana. Cens d’empreses i



polígons industrials. L’elaboració d’una guia d’innovació de les empreses a la 

nostra ciutat. La dinamització d’empreses dedicades al disseny de videojocs i 

programes multimèdia. La dinamització i organització dels mercadals 

especials, com el mercadal de Setmana Santa i de l’estiu. El suport al 

col·lectiu d’artesans locals i realització del projecte d’artesania local d’autor. 

Les polítiques impositives que cobreixin la creació i el manteniment de 

l’activitat econòmica i comercial, etc., etc., etc. 

És a dir, s’estan duent mesures en aquest sentit. Potser en calen d’altres, 

potser en tot cas el que... jo repeteixo que el millor àmbit de treball, el millor 

àmbit de discusió, seria la Junta de Portaveus, per valorar quina és l’avaluació 

de totes aquestes mesures i, en la mesura que sigui possible, poder-ne 

proposar de noves. 


Gràcies. Ara el senyor Arrufat. Perdona. 


I malgrat tot, continua la crisi. Malgrat tot, eh? Sembla mentida, però continua. 

No, bé, un comentari que volia fer abans, i com que ha tret aquestes d’això... 

m’imagino que... no sabia que es deia 49 mesures el document, però un dels... 


No, no es diu. 


No es diu. Són 49 mesures, perdó. 


He citat 49. 


En un dels punts, per cert, s’especifica, a no sé quin punt, perquè no ho tinc 

davant, s’especifica que al Ple del 6 d’abril es va votar la constitució d’una taula 

comarcal per abordar la crisi, cosa que no s’ha fet. Que s’està debatent ara. 

Ho dic perquè ho rectifiquin quan... és un dels punts del... del document. Ho 

posa. S’ha escapat, o el que sigui. Deu ser un error del que ho va redactar.



Bé, nosaltres continuem pensant que segurament les necessitats econòmiques 

de Sitges i... de Sitges, d’Olivella i de Vilanova, doncs, són probablement 

diferents. La constitució, l’estructura social i els problemes... repeteixo, dels 

agents rellevants, em sembla molt bé que estiguin, em sembla molt bé que 

estiguin a la taula de l’IMET, em sembla molt bé que s’hi treballi, però sobretot 

hem parlat de la població invisible i dels agents segurament irrellevants, però 

que són els que en un moment determinat, en una situació de crisi i de canvi 

social, de canvi en l’estructura social, seran els que donaran més sorpreses, 

segurament. 

S’ha centrat el debat segurament al voltant de... quan es parlava de la nostra 

moció, en l’adopció de mesures contra la crisi. Nosaltres la volíem centrar més 

en l’adopció de prevenció del conflicte social i, per què no dir-ho, esperem que 

no arribi al conflicte racial, fins i tot, que podria arribar en determinat si la crisi 

continua avançant amb aquestes, amb aquestes velocitats. 

I finalment entenem que a nivell comarcal hi accedirà en aquesta taula qui 

tingui justament estructura comarcal i una estructura comarcal forta 

institucionalitzada que li permeti tenir... fer diagnosis i propostes a nivell 

comarcal. Dubtem, i tant de bo sigui així, però dubtem que els col·lectius 

d’immigrants, les associacions de veïns, una a una, puguin participar en aquest 

consell, en aquesta taula comarcal. I és justament la valoració dels detalls que 

aquestes associacions de veïns, que aquests col·lectius d’immigrants, que 

aquests col·lectius de comerciants de barri, ens poden fer arribar, justament és 

això el que tindrà valor afegit, per sobre de la tasca que pugui fer el govern a 

nivell de... del govern de Vilanova o del Consell Comarcal, per sobre d’això. 

I finalment, si el senyor alcalde ha fet una intervenció gairebé a favor de la 

nostra moció, no sé si entendre que hi votarà a favor o no, però a favor de... 

paral·lelament a la constitució de la taula comarcal, constituir una taula de 

ciutat justament per arribar en aquells detalls i en aquells matisos que una 

taula comarcal difícilment hi arribarà amb la mateixa facilitat. Res més. 


Santi? Sí, senyor Rodríguez. 


Gràcies. Bé, la intervenció que anava a fer anava... semblant al que ha dit el 

senyor Arrufat, no? Després del publireportatge del senyor Ruiz, el que ens 

estranya és que encara hi hagi crisis. I està clar, després de tot aquest conjunt 

d’accions, fins i tot dubtem de que sigui necessari que fem una taula comarcal



per parlar de mesures, perquè vostès ja les han adoptat totes. Em dóna la 

impresió que d’una forma una mica esbiaixada o molt esbiaixada, però en 

qualsevol cas no pateixi, no pateixi, que tindrem la transcripció literal de la seva 

intervenció i tindrem oportunitat de seguir una per una totes aquelles mesures 

que vostè avui ens ha anunciat aquí. Gràcies. 


Senyora Lloveras. 

NEUS LLOVERAS 

Bé, en primer lloc torno a afirmar, i ho dic perquè estic convençuda, que ara el 

que toca és actuar, és a dir, parlar menys i fer més coses, perquè crec que en 

aquesta ciutat es peca de parlar massa i fer poc. Per aclarir aquest tema. 

En segon lloc, el teixit empresarial de Vilanova no el formen només les grans 

empreses, senyor alcalde. Hi han les PIMEs, autònoms, botiguers, que no 

tenen representació sindical. Nosaltres, és a dir, el fet de que hagi parlat amb 

els representants de les empreses que estan en situació d’ERO no vol dir que 

no hi hagin treballadors a Vilanova que estan inquiets i es senten abandonats i 

estan descontents. Li posaré un exemple molt clar: treballadors de la 

construcció estan... hi han molts treballadors de la construcció en atur que 

estan molt preocupats i estan buscant els 940 llocs de treball que havia de 

donar el Pla Zapatero. M’ha demanat un exemple i li dono. 

En tercer lloc, senyor Ruiz, moltes gràcies per la llista de la tasca de feines que 

es fan a l’Ajuntament, però si us plau, moltes... d’aquestes feines digui’m 

quantes són noves d’aquest any i quantes ja hi eren. És que vostè m’està 

explicant tot lo que es fa aquí, per favor, això és explicar una cosa per una 

altra. Per tant, senyor Ruiz, no cal, eh?, no cal. Res més, gràcies. 


Home, hi ha el risc que si el senyor Ruiz les explica el senyor Rodríguez digui 

que fa un plurireportatge. Home, hauríem de ser una mica més endreçats. És 

a dir, és clar, si resulta que nosaltres... els senyors de la CUP presenten una 

moció, jo, que crec que no s’ha de votar a favor, dic, ho dic sincerament, crec 

que s’estan fent coses, que les coses que s’han de fer s’han de compartir, i jo 

em comprometo a convocar una Junta de Portaveus només per parlar d’això. 

Per parlar de les mesures que es fan, per analitzar-les i per analitzar com 

socialitzem, si em permeten l’expressió, com les compartim, diguem-ne, tots 

plegats, i amb més gent, eh? Que crec que aquest, crec, és l’esperit de la 

moció i amb la qual crec que he estat respectuós tota l’estona sobre el seu



contingut i la seva presentació, perquè em sembla que és un tema lo 

suficientment sèrio com per abordar-lo i intentar explicar molt acuradament el 

que un diu, no? 

Respecte de les ironies sobre si encara existeix o no crisi, que ha fet el 

senyor... el senyor Rodríguez, mirin, és una crisi global, és una crisi... en fi, que 

podríem ara entrar si hi han més problemes al nostre país que en altres, a la 

nostra comarca que en altres, en un país que en altre, i aquí entrarem en una 

discusió que em sembla que no és pròpia, no? Em sembla que tots compartim 

que és una crisi que és global. En qualsevol cas, el que és segur és que 

sempre així ho hem manifestat, que les mesures que pot adoptar un govern 

municipal, un ajuntament, doncs davant de la magnitud d’aquesta crisi són molt 

modestes, i sempre, si m’han sentit parlar d’aquest tema sempre he utilitzat 

aquesta expresió, perquè és la realitat. Són molt modestes. 

Per altra banda comparteixo bastant, no el llenguatge, però sí l’esperit del fons 

del que diu la moció de la CUP respecte del perquè estem en aquesta situació. 

Però és un anàlisi més, més profund i que no és el cas. Però les mesures que 

pot prendre un govern municipal són, des d’aquest punt de vista, modestes i, 

per tant, l’anàlisi que ha fet i l’explicació que ha fet el senyor Ruiz respecte 

d’aquestes mesures, no és ara per fer aquí una arenga municipal, sinó davant 

d’una afirmació segons la qual es diu () quines són aquestes mesures, no? I 

nosaltres les expliquem. I el mateix senyor Ruiz ha dit: “i segur que algunes es 

poden reforçar, altres es poden afegir, altres es poden modificar, altres es 

poden...”, en fi, i són objecte de canvis i susceptible de millores perquè la 

situació realment és greu. 

I finalment, per acabar, el Pla d’estímul de l’economia, el Pla que va promoure 

el govern de l’Estat, que em resisteixo a dir el nom que utilitza tothom perquè 

els plans no són d’una persona, sinó són d’un país, ha generat l’expectativa de 

generar 900 llocs de treball a la nostra ciutat, o bé sigui per la via de la creació 

de 900 llocs de treball, o bé sigui pel manteniment de 900 llocs de treball. 

Sempre hem dit: ocuparan a 900 persones. 

Hem fet un esforç l’Ajuntament, la ciutat, el govern, amb complicitat em sembla 

amb tothom, perquè la majoria de les empreses que facin aquesta feina siguin 

de la ciutat. Perquè a més a més es subcontracti, en la mesura del possible, a 

empreses de la pròpia ciutat, i a més a més perquè es contractin empreses de 

la ciutat. Per donar-li especial relevància en aquesta necessitat que tots 

compartim, personalment jo he sol·licitat això en totes i cadascuna de les 

empreses que treballen a la ciutat. I espero que efectivament, i en farem el 

seguiment, de que això sigui efectivament així. De moment, de moment, les 

contractacions que s’estan fent de forma majoritària, que són persones de la 

ciutat, de moment les empreses que es subcontracten són bàsicament de la



ciutat i les empreses que han sigut adjudicatàries directament, diguem-ne, són 

empreses de la ciutat. En aquest esforç hi estem tots compromesos. Per tant, 

aquí la inquietud, que sé que és certa, per part de la senyora Lloveras és 

compartida pel govern municipal i viceversa, diguem-ne, eh?, i per tant en 

aquest sentit doncs no tingui dubte que esmerçarem tota l’energia possible 

perquè això sigui així i me n’alegro de saber que no hi ha cap empresa gran de 

la ciutat que hagi tingut conflicte que no hagi sentit el seu govern municipal al 

costat. I les petites, en la mesura del possible, li ben asseguro que també. 

Passem a la votació de la primera moció, de la primera moció, que és la 

número dotze, la moció de la CUP. Vots a favor? Vots en contra? 

Abstencions? Decau amb els vots a favor de la CUP i de Convergència i Unió, 

l’abstenció... el vot en contra del govern i l’abstenció del grup Popular. 

L’altra moció. Vots a favor? Abstencions? Vots en contra? Abstenció. Una 

abstenció del senyor... del representant de la CUP i el vot a favor... s’aprova, 

s’aprova la moció. 

Es voten les dues mocions corresponents als punts 12 i 13 de l’ordre del dia. 

En primer lloc es vota la moció corresponent al punt número 12, presentada 

per la CUP, la qual es desestima amb el resultat següent: 

Vots a favor: CIU i CUP (8) 

Vots en contra: PSC, ICV-EA i ERC (13) 


En segon lloc es vota la moció corresponent al punt 13 de l’ordre del dia, la 

qual s’aprova amb el resultat següent: 


Vots a favor: PSC, CIU, PP, ICV-EA i ERC (22) 


14. MOCIÓ DEL PP SOBRE LES PLAGUES DE TÈRMITS. 

I ara, si em permeten, passem a la número quinze, catorze, disculpin, del Partit 

Popular, sobre la plaga de tèrmits. 

A les 20.09 hores, surten de la sala la senyora MILA ARCARONS i els senyors 

JUAN LUIS RUIZ i ALBERT SANABRA. 

El secretari llegeix la part resolutiva de la moció següent:



En els darrers anys s’han posat en evidència als nuclis antics de la nostra 

ciutat, algunes plagues de tèrmits. Els tèrmits s’alimenten fonamentalment de 

fusta, la qual cosa pot acabar provocant situacions de risc, quan ataquen 

bigues de fusta de cases antigues. 

Un exemple el trobem al local on s’ubicava el Centre de Recursos i Informació 

Ambiental (CRIA) d’aquest Ajuntament, al carrer Bonaire, 1, el qual s’ha hagut 

d’apuntalar i tancar per la situació provocada pels tèrmits. En aquest cas, la 

mateixa situació es repeteix en varis elements de la mateixa finca, però aquest 

no és un cas excepcional, atès que altres finques del nucli antic de la nostra 

ciutat pateixen situacions similars. 

És freqüent que amb l’arribada de les calors es posi en evidència la presència 

de tèrmits en els elements de fusta, pel que al trobar-nos davant de l’inici de la 

temporada de calors, pot ser un bon moment per intentar avaluar quin és 

l’abast de les plagues de tèrmits a la nostra ciutat, i quins són els riscos. 

És per tot això que el Grup Municipal del Partit Popular proposa al Ple l’adopció 

dels següents: 

ACORDS 

“Instar l’equip de Govern municipal a: 

a/ Realitzar una campanya d’informació amb els següents objectius: 

1. Informar la ciutadania que tingui estructures de fusta al seus habitatges, 

ocultes o vistes, o qualsevol element de fusta que pugui haver estat 

afectat de tèrmits de la supervisió regular del estat de conservació. Així 

com dels riscos que suposa no tractar a temps aquestes plagues i la 

repercussió que té quan es detecta i no es fa un tractament correcte. 

2. Una vegada detectada la aparició de tèrmits, informar dels diferents 

tractaments. 

3. Conscienciar tothom que aquest no és pas un problema puntual, sinó 

que pot afectar barris sencers. És important que tothom conegui 

aquesta plaga i les seves conseqüències. 

b/ Elaborar un cens dels habitatges i finques de la nostra ciutat que poguessin 

estar afectats per plagues de tèrmits i un pla de seguiment dels elements 

censats, per tal de poder anticipar situacions de risc i evitar mals majors.



c/ Preveure un conjunt de mesures de suport, ja siguin d’acompanyament, de 

suport tècnic o econòmic, per tal d’abordar situacions extraordinàries que 

podrien provocar l’extensió de les plagues a altres finques i habitatges per 

part de l’Ajuntament.” 


Senyor Rodríguez. 


Gràcies, senyor alcalde. Per defensar aquesta moció que, comparada amb les 

dues anteriors, evidentment té una importància molt menor, excepte per a 

aquell ciutadà que pateix una situació d’aquestes, no? I realment ens arriba en 

el nostre grup, doncs la queixa d’uns veïns, concretament del barri de la Geltrú, 

que tenen un problema amb termits i que fins i tot afecta un local municipal, 

com és el Centre de Recursos i Informació Ambiental, el qual sembla ser doncs 

que està tancat i apuntalat precisament per la presència de tèrmits en les 

bigues. En aquesta mateixa finca sembla ser que ja hi han algun altre 

habitatge que està exactament en aquestes mateixes, en aquestes mateixes 

condicions i doncs hi ha una preocupació per part dels veïns dels habitatges c 

col·lindants que si no s’actua en aquesta finca, doncs aquesta plaga doncs es 

pugui estendre en altres finques. I per tant, aquest problema pugui escamparse. 

Fins i tot en aquest mateix edifici sembla ser que hi ha hagut ja algun 

desprendiment físic que, doncs, sortosament, doncs no ha causat danys, no? 

Però sí que se’ns explica que no han trobat que l’Ajuntament, els Serveis 

Tècnics Municipals els puguin donar una orientació al respecte de què cal fer 

davant d’una situació d’aquestes i, per tant, entenem que seria important que 

des dels Serveis Municipals, Serveis Tècnics Municipals, doncs hi hagués 

alguna mena d’actuació que es tingués en consideració aquest tipo de plagues 

que, si hi pogués haver un cens de finques que poguessin estar afectades per 

aquests animalons que surten amb la calor i precisament per això ara 

presentem la moció, perquè és època en la que es fan... que es fan visibles i, 

per tant, d’alguna manera intentem tenir sota observació aquest efecte i, en la 

mesura que sigui possible, no tant posar-hi remei des de l’Ajuntament, però sí 

acompanyant els ciutadans que es troben amb una situació d’aquesta, 

d’assessorar-los, informar-los sobre què cal fer per tal d’intentar evitar que 

aquestes plagues es puguin estendre en altres finques i puguin representar en 

algun moment un mal major. Gràcies. 


Petits ho són ells, però el problema, per desgràcia... Senyor Oller.

XAVIER OLLER 



Gràcies, senyor alcalde. Bueno, per anunciar el vot favorable del govern a 

aquesta moció, com no podia ser d’una altra manera, perquè entenem que 

tenim el deure doncs de... de fomentar lo que són el manteniment de totes les 

edificacions, evidentment també fomentar doncs la tasca de rehabilitació del 

parc existent de les nostres construccions tradicionals, perquè, bueno, per la 

tipologia de patologia que està descrivint la moció, doncs, es concentra en una 

part de la nostra ciutat d’un creixement doncs amb uns... amb una certa 

antiguetat. 

Bueno, comentar que el govern i els serveis tècnics municipals han estat 

constantment en contacte amb els veïns afectats per l’edifici del carrer Bonaire, 

número 1. En aquest cas jo crec que no s’han pogut sentir desatesos i també 

anunciar, bueno, que l’Ajuntament, en certa manera, té experiència en aquest 

tipus de plagues perquè, per desgràcia, ho hem patit en el Principal i en el 

Museu Papiol. Per lo tant, l’orientació tècnica i ademés comentar que el tècnic 

que està a habitatge podem dir que és un gran especialista, les orientacions 

tècniques jo crec que han estat ben donades. 

Només recordar també, respecte a la campanya informativa, que entenem que 

s’ha de fer, recordar que a finals del 2006, principis del 2007, des de la 

Regidoria d’Habitatge ja es va fer la sèrie domatia, que va constar doncs d’un... 

d’uns programes de televisió al Canal Blau, que parlaven de tota una sèrie de 

patologies. No estava només centralitzat en el tema dels tèrmits, sinó que 

parlava de les patologies en general dels habitatges. Aquests programes de 

televisió van anar acompanyats amb uns articles també al Diari de Vilanova i 

amb uns tríptics. Per lo tant, aquesta feina l’hem de continuar fent i 

evidentment votem la moció a favor i, bueno, agafem el repte de l’apartat 

número dos, d’elaborar el cens d’habitatges, que és un... una tasca important, 

però ens en sortirem. Gràcies. 


Senyora Llanas. 

ISABEL LLANAS 

Sí, gràcies. Per posicionar el nostre grup, cal dir que aquesta moció ens ha 

semblat incomplerta en els seus acords, donat que entenem que la descripció 

dels mateixos únicament fa referència a les finques i habitatges particulars. En 

el sentit que deia el senyor Oller, al marge del Centre de Recursos i Informació 

ambiental que cita en l’exposició, tots tenim al cap que el Museu Papiol fa força 

temps que es troba en procés d’obres, donada, entre altres coses, per la plaga



de termits que es va trobar al sostre i que va posar en greu risc tant la salut 

integral de l’edifici, com la de tot el mobiliari que hi contenia i que va haver de 

ser traslladat de forma imminent. També en la remodelació del Teatre 

Principal ha estat imprescindible fer un tractament específic de les bigues de 

fusta i ben segur, doncs, que molts altres edificis públics no estan eximits 

d’estar o poder estar afectats per aquestes plagues. Així doncs, demanem que 

en els acords d’aquesta moció s’hi incorporés un punt d), on hi constés que 

tots els punts que s’hi detallen també seran d’aplicació als equipaments o 

edificis públics, especialment pel que fa als punts b) i c). 

Pensem que un cop més, tal i com hem demanat de forma reiterada en la 

campanya del mosquit tigre també, l’administració ha de predicar amb 

l’exemple i avançar-se en l’acompliment de les exigències que s’imposen a la 

població. Més encara amb la responsabilitat social que com a tal li pertoca. 


Gràcies, Isabel. Senyor Rodríguez, per si accepta la incorporació. Per part del 

govern, si l’acceptés també votaria favorablement. 


No tenim absolutament cap inconvenient en acceptar aquesta incorporació. I 

és cert, fins i tot en el moment de redactar la moció el nostre grup no va caure 

en que efectivament, la Casa Papiol i el Teatre Principal havien estat objecte 

també dels tèrmits. Però en qualsevol cas, el que ens orientava la moció no 

era tant els problemes que poguéssim tenir com a institució, com a ajuntament, 

que evidentment també ens preocupen, sinó els problemes que els ciutadans 

tenen en el seu habitatge i allà on han de conviure diàriament. Gràcies. 


Molt bé. El Xavier està d’acord, el govern també. Vots a favor? S’aprova per 

unanimitat. 

Es vota la moció, afegint un quart punt d/, la qual s’aprova per unanimitat dels 

presents. 

El text aprovat és el següent: 

“Instar l’equip de Govern municipal a: 

a/ Realitzar una campanya d’informació amb els següents objectius:



1. Informar la ciutadania que tingui estructures de fusta al seus habitatges, 

ocultes o vistes, o qualsevol element de fusta que pugui haver estat 

afectat de tèrmits de la supervisió regular del estat de conservació. Així 

com dels riscos que suposa no tractar a temps aquestes plagues i la 

repercussió que té quan es detecta i no es fa un tractament correcte. 

2. Una vegada detectada la aparició de tèrmits, informar dels diferents 

tractaments. 

3. Conscienciar tothom que aquest no és pas un problema puntual, sinó 

que pot afectar barris sencers. És important que tothom conegui 

aquesta plaga i les seves conseqüències. 

b/ Elaborar un cens dels habitatges i finques de la nostra ciutat que poguessin 

estar afectats per plagues de tèrmits i un pla de seguiment dels elements 

censats, per tal de poder anticipar situacions de risc i evitar mals majors. 

c/ Preveure un conjunt de mesures de suport, ja siguin d’acompanyament, de 

suport tècnic o econòmic, per tal d’abordar situacions extraordinàries que 

podrien provocar l’extensió de les plagues a altres finques i habitatges per 

part de l’Ajuntament. 

d/ Tot el que s’ha detallat anteriorment, també serà d’aplicació als 

equipaments o edificis públics, especialment pel que fa als punts b/ i c/.” 


15. MOCIÓ DE CIU SOBRE LA REDUCCIÓ DEL PRESSUPOST DEL 

FONS PER A LA INTEGRACIÓ DELS IMMIGRANTS. 

Passem a la moció número quinze, del grup de Convergència i Unió, sobre la 

reducció del pressupost del fons per a la integració dels immigrants. 

A les 20.11 hores, torna a la sala el senyor JUAN LUIS RUIZ. 

El secretari llegeix la part resolutiva de la moció següent: 

Atès l’anunci inicial del Ministeri de Treball i Immigració a les comunitats 

autònomes d’una retallada de prop del 30% dels fons estatals per a polítiques 

destinades a l’acollida i integració dels col·lectius d’immigrants. 

Atès que per a Catalunya aquesta retallada representaria passar dels 43 

milions d’euros previstos a només 30 milions d’euros per a aquest any.



Atès que més recentment el Ministre Corbacho declarava finalment el seu 

compromís a fer a marxa enrere en la retallada del 30% en el Fons Estatal 

d’Acollida i Integració, però sense especificar la nova quantitat. 

Atès que aquests fons representen una important font de finançament per a les 

polítiques que es desenvolupen en el conjunt d’ens locals adreçades a 

l’acolliment de la població nouvinguda, i que aquestes polítiques són un eix 

fonamental de les polítiques a favor de la cohesió social. 

Atès que els ajuntaments són els que gestionen i acumulen major experiència 

respecte a aquestes polítiques de gestió de la nova realitat demogràfica del 

país i que no es pot improvisar i treballar sense conèixer quina és la quantia 

econòmica per desenvolupar les diferents accions a realitzar. 

En base als motius exposats, el Grup Municipal de Convergència i Unió 

proposa al Ple l'adopció dels següents 

ACORDS: 

“1. Traslladar a la consellera d’Acció Social i Ciutadania, l’extrema preocupació 

respecte a la inconcreció relativa a la quantia final destinada als fons estatals 

per a polítiques d’acollida, mediació i acomodació dels col·lectius d’immigrants 

adreçada a Catalunya. 

2. Traslladar al ministre de Treball i Immigració la preocupació per aquesta 

inconcreció. 

3. Traslladar el nostre suport a la Generalitat en la negociació per a la 

reconducció d’aquesta situació per concretar quins són definitivament els fons 

estatals destinats a aquestes polítiques per a Catalunya. 

4. Demanar a la consellera que, en els convenis de col·laboració entre la 

Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament, així com amb la resta d’ens locals, per 

dur a terme aquests programes, no es vegi reflectida cap disminució dels fons, 

per tal que, fins que no es recondueixi la situació, no siguin els ajuntaments els 

qui assumeixin el cost extraordinari que pot suposar treballar i preveure 

accions desconeixent de quins recursos es disposarà. 

5. Traslladar el present acord al Ministeri de Treball i Immigració del Govern de 

l’Estat espanyol, a la Conselleria d’Acció Social i Ciutadania del Govern de la 

Generalitat de Catalunya, a tots els grups amb representació al Parlament de 

Catalunya i al Congrés dels Diputats, a la FMC i a l’ACM.”


Senyora Llorens. 

ARIADNA LLORENS 



Sí, gràcies. Bé, aquesta moció el que... parla sobre una... un... l’anomenat 

Fondo de Apoyo a la Acogida y la Integración del Inmigrante. Aquest és un 

fons que prové de Madrid, i és un fons que té la voluntat de donar els recursos 

necessaris per desenvolupar totes aquelles polítiques relatives a l’acollida i la 

integració, així com al reforç educatiu i l’atenció a lo que és la immigració. 

En aquest sentit, en un moment de crisi econòmica, un noment difícil, són a 

vegades els col·lectius més deprimits, els col·lectius diguem-ne que pateixen 

més aquest tipus de col·lectius, i és en aquest sentit que aquest tipus de fons 

és un fons que va destinat bàsicament als ens locals i, per tant, als 

ajuntaments. I és des dels ajuntaments que hem d’exigir que aquests fons ens 

arribin, i ens arribin amb la màxima quantia, sobretot quan hem sentit durant tot 

aquest Ple moltes afirmacions relatives al dèficit que patim en aquests 

moments i la difícil situació que passa per aquest ajuntament. Per tant, tenim 

present que és molt difícil assolir més ingressos. És a través d’aquests fondos, 

d’aquests fons, perdó, que podem aconseguir més recursos econòmics per 

desenvolupar uns ajuts que són vitals per a la cohesió i per a la convivència. 

Certament, el ministre Corbacho, el ministre de Treball i Immigració, es va tirar 

enrera d’aquesta primera idea de reduir en un 30% aquest fons i, davant de la 

gran presió que hi va haver-hi, es va retractar públicament. El cert és que a 

data d’avui el ministre només ha fet aquesta afirmació, però no ha concretat, 

no ha definit, no ha fet, diguem-ne, no ha reposat els recursos a nivell 

pressupostari, ni ha fet cap, diguem-ne, concreció de com tiraria enrera 

aquesta afirmació. És a dir, a data d’avui, doncs el fet és que hi ha una 

reducció d’un 30%. 

Lògicament, des d’aquest ajuntament, i creiem des de la majoria dels 

ajuntaments, hem de treballar i hem de lluitar perquè aquesta retractació del 

ministre sigui efectiva quant abans, en el sentit bàsic de que quansevol 

actuació, quansevol planificació sense saber amb quins recursos comptes, 

sense saber exactament quina és la magnitud de la quantia amb la que podem 

treballar, doncs serà difícil de quadrar-la i serà difícil de desenvolupar-la. I és 

en aquest sentit que demanem des del grup de Convergència i Unió aquests 

acords. Gràcies.




Gràcies, senyora Llorens. Senyora Grifell. 

ENCARNA GRIFELL 

Gràcies, senyor alcalde. Bé, de fet, nosaltres, en tota l’exposició de la moció 

que es presenta, estem absolutament d’acord amb tots els fets, perquè de fet 

aquest fons que es va crear l’any 2005 és un fons molt important per als 

ajuntaments de cara a totes les polítiques d’acollida per a la immigració. I de 

fet ja s’havien fet moltes... molts escrits, diguem, des de la pròpia Generalitat, 

la pròpia Conselleria del Departament d’Acció Social i Ciutadania, que és on 

està la Secretaria d’Immigració, ja havien fet molts escrits amb el nostre suport, 

i gràcies a les presions dels... dels diferents... del govern de la Generalitat en 

aquest cas, i dels diferents... d’altres comunitats autònomes; de fet, el Consell 

de Ministres del dia 30 d’abril, del dijous 30 d’abril, va acordar la restitució dels 

59 milions d’euros, que són exactament el mateix número que havien... que 

havien retirat en el Decret del 2 de febrer. Per tant, aquest acord, el que 

demana aquesta moció ja està acordat en Consell de Ministres del 30 d’abril. 

Per tant, home, això està... està... vull dir, està publicat aquest acord, i és 

exactament els mateixos diners, els mateixos... la mateixa quantitat que 

s’havien retirat, que eren 59 milions d’euros, que representaven que es 

reduïen. 

Llavorens, home, jo el que penso és que ho deixem, diguem, sobre la taula i si 

de cas anem mirant en quines parts es van dedicant, perquè sabem la 

quantitat diguem de Catalunya, mirem en quines parts es van concretant i 

llavorens, si de cas, ho tornem a reprendre en un altre... en un altre Ple. Jo 

proposo això, perquè clar, sinó és que no té sentit. 


Senyora Llorens. 

ARIADNA LLORENS 

Ah, gràcies. Bé, com saps, presentem les mocions dues setmanes abans del 

Ple i, per tant, en aquella data no hi havia coneixement d’això. Sí que 

m’agradaria donar un cert èmfasi en el sentit de que és ben cert que des de 

Catalunya s’ha insistit molt en això, que és una quantia que ens interessa molt 

tenir i que, per tant, és bo mantenir aquesta fermesa i insto el govern –i ho 

deixarem així sobre la taula-, però insto el govern a mantenir la fermesa en 

això, com en moltes altres coses, que cal que des de Catalunya mantenguem 

la fermesa, perquè ens han dit que sí a moltes coses, eh?, per exemple



l’Estatut, i estem aquí esperant des de fa molt de temps. I cada dia, cada mes 

que no tenim el que ens pertoca, doncs la crisi econòmica afecta més a 

Catalunya. Gràcies. La deixo sobre la taula. 

Es deixa la moció sobre la taula. 


16. MOCIÓ DE CIU SOBRE EL COMPLIMENT DELS ACORDS DE 

PLE. 

Passem al següent punt, que és el compliment dels acords de Ple. Moció 

número setze. 


El 5 de febrer de 2007, el Ple de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va 

aprovar una moció en la qual s’instava l’equip de govern municipal a dur a 

terme diferents accions amb relació a la Vegueria del Penedès a la nostra 

ciutat. 

Des d’aleshores molts pocs acords dels que recollia aquella moció han estat 

duts a terme. En aquest sentit, ja al mes de juliol de 2008, aquest Ple aprovava 

una moció que instava el govern municipal a donar compliment a aquells 

acords que, malauradament, avui encara no han estat implementats en la seva 

totalitat. 

Considerem que dos anys i dos mesos són temps suficient per a donar 

compliment a les mesures que es derivaven d’aquesta moció. 

És per aquests motius que el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa 

al Ple d’aquest Ajuntament l’adopció del següent 

ACORD: 

“Instar l’equip de govern a donar compliment als acords adoptats al Ple de 5 de 

febrer de 2007, amb relació a la Vegueria del Penedès, que avui encara no 

hagin estat executats, en el termini màxim d’un mes.” 

Després de la lectura del text, a les 20.19 horen, tornen a la sala la senyora 

MILA ARCARONS i el senyor ALBERT SANABRA.


Senyor Figueras. 

GERARD FIGUERAS 



Gràcies, senyor... gràcies, senyor alcalde. Bé, l’objecte d’aquesta moció és 

bastant clar. Ens hem de remetre al 5 de febrer de l’any 2007, és a dir, dos 

anys i dos mesos enrera, en el que aquest Ple, amb el suport doncs ampli dels 

grups que aquí hi eren representats i hi són representats, donaven suport 

doncs a una moció que aprovava un seguit d’acords amb relació a mesures i 

difusió a prendre de cara a la... a la Vegueria Penedès. En vistes que aquests 

acords no es complien, ja va ser al juliol del 2008 que aquest mateix Ple va 

tornar a donar dos mesos de termini en aquest equip de govern per tornar a fer 

efectius aquests acords, però avui, gairebé un any més tard, és a dir, al Ple del 

maig del 2009, tornem a veure com, lamentablement, només s’han vist 

acomplerts alguns dels acords d’aquella moció, no?, com és la instal·lació 

d’algun cartell anunciant que aquest és un municipi adherit en la Plataforma 

per una Vegueria Pròpia, a l’entrada de la ciutat, però d’altres, com són la 

instal·lació de la ubicació doncs dels logotips de la Vegueria Penedès en els 

documents oficials, la difusió de la qüestió de la Vegueria a les entitats de la 

ciutat, alguna aportació doncs econòmica per poder doncs col·laborar a 

l’exposició i la difusió d’aquesta vegueria, la situació... la col·locació d’un cartell 

a la façana de l’Ajuntament, o fins i tot la reserva d’espais als mitjans de 

comunicació municipals per tal de poder fer difusió doncs d’aquesta... 

d’aquesta Vegueria, no han estat encara avui acomplerts. 

És per això, doncs, que avui una vegada més tornem a demanar en aquest Ple 

municipal que l’equip de govern es comprometi a donar compliment d’aquests 

acords i donem un termini d’un mes, perquè entenem que és prou raonable. 

Ja han passat dos anys i dos mesos i moltes d’aquests acords que s’hi... que 

s’hi recullen són doncs d’una implementació gairebé immediata, no? És per 

això que creiem que en el termini d’un mes és una qüestió doncs prou capaç 

per poder ser tirat endavant. És per això que els hi demanem el suport doncs 

dels grups aquí representats, que no és res més que tornar a demanar que 

aquest Ple compleixi allò que ja ha aprovat. Gràcies. 


Bé, en tot cas pel govern, per posicionar el govern a favor d’aquesta moció. El 

nostre vot favorable. 

Senyor Arrufat.




Bé, des de la Candidatura d’Unitat Popular, entenem que la qüestió de la 

Vegueria del Penedès, més enllà de ser una qüestió d’etiquetes, és un debat i 

és una qüestió vital per al Penedès i per a la nostra comarca, en tant que posa 

sobre la taula models de desenvolupament territorial, models de 

desenvolupament econòmic i marcs de presa de decisions sobre el territori, i 

per a nosaltres és summament important. Entenem perfectament que això no 

ho comparteixi el Partit Socialista i que faci el que... el que cregui convenient 

per els acords adoptats en plens, doncs deixar-los... diluir-los o deixar-los... 

endarrerir-los o deixar-los sobre la taula. I ens preocupa encara més que... 

sentir respondre al conseller Nadal, quan se li pregunten quants cims pretén 

fer, quants cims, quants centres intercanviadors de mercaderies pretén fer, que 

la resposta sigui: “tants com em deixin, tants com sigui possible”. Ens 

preocupa enormement perquè sabem i ens temem que discrepem enormement 

en el model de desenvolupament econòmic per al nostre país, i en el futur per 

al nostre país. Ara bé, demanarem que aquesta... la moció aquesta, doncs 

perquè es faci compliment d’aquests... d’aquesta moció que es va aprovar ara 

fa dos anys i uns quants mesos, sobretot els grups del govern que no són el 

Partit Socialista, doncs que prenguin el compromís de tirar-ho endavant, junt 

amb tot el govern. Gràcies. 


Bé, és un compromís del govern. Vots a favor? S’aprova per unanimitat. 

Es vota la moció, la qual s’aprova per unanimitat dels presents. 


17. MOCIÓ DE CIU SOBRE LA GOSSERA MUNICIPAL. 

I passem a la moció número disset, del grup de Convergència i Unió, sobre la 

gossera municipal. 

Aquí ha demanat la paraula, en nom de VNG en Acció pels Animals, la senyora 

Magda Benet de Caralt que, en compliment del que diu la normativa de la que 

ens hem dotat per garantir la participació del ciutadà, de les entitats en els... 

per fer posicionaments en els debats del Ple, doncs pot tenir la paraula, en 

nom de VNG en Acció pels Animals, la senyora Magda Benet de Caralt, en el 

qual li demano que s’abstingui de fer insults i desconsideracions a membres 

d’aquest ajuntament o qualsevol altre indret de la ciutat. Molt bé, té la paraula 

durant deu minuts.

MAGDA BENET 



Sí, perdoni, però li recordo que en la meva lectura no vaig fer cap insult. 

Senyor alcalde, senyores regidores, senyors regidors, ja són 10.000 els 

ciutadans de Vilanova els que ens han manifestat amb la seva signatura el seu 

rebuig al tancament de la gossera. Deu mil vilanovins no poden ser ignorats 

pel seu alcalde. 

Al passat Ple, com ja saben, vam cridar molt la frase: “Volem una gossera, 

consulta popular!” Lamentem que hi hagués també alguns insults, segurament 

fora de lloc, tot i que han d’entendre que la gent té sentiments, se sentien 

enganyats, i més quan hi ha vides en joc. És difícil controlar les emocions, 

perquè són vides no humanes, però vides. També remarcar que s’ha acusat a 

les entitats protectores dels aldarulls que hi va haver en el Ple, però han de 

comprendre que les entitats no es poden fer responsables de les emocions i 

reaccions de desenes de ciutadans que van assitir-hi, sense pertànyer a cap 

de les associacions animalistes de Vilanova. 

En el Ple d’avui, com poden comprovar, tan sols hem pujat uns quants 

representants de les entitats protectores, i ens mantindrem, com ens hem 

mantingut ja, en silenci, al Ple, tot el Ple, sigui quin sigui el resultat de la moció, 

el resultat de la moció que avui presenta Convergència i Unió. Si se sent 

quansevol comentari, els hi podem assegurar que no serà per part de cap 

membre de les entitats aquí presents. Aquesta decisió la vam prendre la 

mateixa setmana del Ple anterior, degut a les mentides i tergiversacions dels 

fets i no perquè cap partit ens hagi pogut presionar en tirar endavant o no una 

moció. És una decisió nostra, i creiem que el silenci té el mateix significat per 

a tothom. 

El passat 23 d’abril vam entrar per instància la petició d’una consulta popular, 

tal i com ho havíem demanat de paraula al passat Ple, tot i que el govern no hi 

va fer cap al·lusió. Avui els ho tornem a demanar i recolzem la moció de 

Convergència i Unió, demanant que es suspengui el trasllat dels animals a 

Vilafranca fins que s’estudiïn totes les alternatives i es busquin solucions. 

Volem tornar a reitera que en contra del que afirma la senyora Iolanda 

Sánchez, hi ha moltes conclusions de la Comissió d’Investigació que no s’han 

complert, com per exemple la creació d’una comissió mixta entre ajuntaments, 

entitats protectores i Mancomunitat, per a la creació d’un futur projecte 

mancomunat. 

La Comissió no contemplava el tancament del Centre i el traspàs a Vilafranca, 

sinó l’ampliació del Centre a Vilanova i amb la col·laboració dels voluntaris. 

Aquesta comissió mixta no s’ha creat, ni es va informar en cap moment del



tancament de la gossera. Ens vam assabentar pels mitjans de comunicació. 

Per part del govern i per part de la Mancomunitat s’afirma que Vilafranca no 

sacrifiquen indiscriminadament els animals. En unes declaracions, la senyora 

veterinària de la gossera de Vilafranca, la senyora Beatriz Pina, deia que hi ha 

140 gossos i n’esperem una cinquantena de Vilanova. Paraules textuals. 

Senyora Sánchez, segons vostè hi havia 102 gossos fa just un mes, si fem 

matemàtiques, a vostès que tant els agrada la pedagogia, hi ha 52 gossos que 

no se sap on van a parar. Sí que és veritat que gràcies a les entitats en aquest 

mes hi ha hagut moltes adopcions, però no 52. També afegim que 

l’ajuntament és directe i legalment responsable de tots els animals residents al 

Centre i seria absolutament il·legal reubicar-los en qualsevol altre lloc, amb uns 

estatuts diferent al d’una adopció o centre d’acollida. Seria literalment un 

abandonament. 

Posteriorment, el senyor Ràfols, gerent de la Mancomunitat, deia que esperen 

un centenar d’animals en total, dels diferents municipis que s’adhereixen al 

servei de la Mancomunitat. Si ja només a Vilanova hi ha, segons vostè, 

senyora regidora, 300 animals, entre gats i gossos, no ens volem imaginar què 

passarà amb els que sobren. Afegir, per qui no ho sàpiga, que la gossera de 

Vilafranca ja té un crematori, construït precisament fa poques setmanes. Ens 

preguntem el per què de la seva construcció. Si no hi haurà sacrificis, tants 

animals moriran en un any perquè aquest crematori sigui rendible? 

Una de les entitats protectores va demanar un llistat dels animals que hi ha 

actualment a la gossera. Se li va denegar, al·legant que no era part 

interessada. També va demanar informes sobre el suposat risc biològic, una 

de les excuses que la senyora regidora utilitza per justificar el tancament. I 

aquests informes tampoc s’han volgut mostrar. 

Amb tan poca transparència per part del govern de Vilanova i amb aquestes 

declaracions per part dels responsables de la gossera de la Mancomunitat, no 

ens podem creure que cap animal serà sacrificat i menys després que la 

senyora regidora, la senyora Iolanda Sánchez, manifestés recentment en un 

programa de ràdio que en una gossera no es té perquè mantenir un gos que, 

per exemple, és lleig, fent referència a que els animals lletjos, segons el seu 

criteri, s’han de sacrificar. Senyora Sánchez, vostè va dir en el passat Ple i en 

diversos mitjans, que el Centre d’Acollida de Vilanova estava sobresaturat. 

Trobem molt poc ètic que ara acusi els voluntaris d’aquesta saturació, quan va 

ser vostè la que va prohibir fer fotos i, per tant, fer cap tipus de foment de les 

adopcions. Li recordem que per Nadal tan sols ens va donar permís per treure 

en una fira a dos gossos, això sí, però pagant nosaltres la seva assegurança, i 

a més, no els podíem treure de dins de la caseta situada a la rambla. Això és 

facilitar per vostè les adopcions? Ja sabem que per a vostè la millor manera 

de buidar una gossera és sacrificant tots aquells animals no adoptables;



segons el seu criteri. És a dir: lletjos, d’avançada edat... Per a nosaltres i per 

als 10.000 ciutadans que han signat, les gosseres no es buiden així, sinó 

donant l’oportunitat a tots els animals de trobar una família i fent un bon foment 

de les adopcions. 

Ara volen quedar bé vostès, i dir que les entitats i els voluntaris hem de 

participar en aquesta tasca a la gossera de Vilafranca. Ara volen que 

fomentem les adopcions d’uns animals que ni tan sols coneixeríem? Vostès 

han portat la gossera a una saturació i aprofiten la situació com una excusa 

més per tancar-la. 

Des del govern s’ha insistit molt en justificar el tancament per un problema 

econòmic. Després d’un ball de xifres, s’ha acabat dient que l’ampliació costa 

500.000 euros. Curiosament ningú ha pogut examinar aquestes xifres ni 

pressupostos. 

També justifiquen preguntant si és possible que tots els municipis del Garraf i 

de l’Alt Penedès, que porten els seus animals a Vilafranca, s’equivoquin. No 

entrarem en si s’equivoquen o no, però senyor alcalde, no faci demagògia. 

Tots aquests municipis no tenien gossera, tampoc tenien un voluntariat com el 

de Vilanova, ni els hi van prohibir l’entrada a tots ells d’un dia per l’altre. Per 

tant, no és comparable, no és comparable i no és un argument vàlid per a 

justificar el traspàs a la Mancomunitat. Un regidor o regidora, al capdavant 

d’una Regidoria, ha de mirar de sentir i estimar el que fa, i conèixer les 

inquietuds dels que es veuen afectats per la seva Regidoria. Però vostè, 

senyora Iolanda, s’està carregant tot el que envolta al medi ambient d’aquesta 

ciutat, perquè com demostra dia a dia en tots els seus actes, ben poc li importa 

el medi ambient. 

El voluntariat mou el món amb totes les seves variants més humanistes, 

animalistes, ecologistes: Creu Roja, Intermón Oxfam, Greenpeace, PETA, 

asssociacions contra el Càncer, contra la SIDA... Cap d’elles no sobreviuria 

sense la lluita diària de milions de voluntaris. Senyora Sánchez, el voluntariat 

és el primer que vostè ha eliminat. I com a conseqüència, ha deixat totalment 

desemparats i sense cap tipus d’ajuda a centenars d’animals. Creu que el món 

sencer s’equivoca? 

Per no estendre’ns més i donar voltes al mateix, a data d’avui, 4 de maig, ja no 

som tots els voluntaris i entitats els que parlem, ara està parlant el poble, 

perquè 10.000 signatures podem dir que és el poble. Tenim suport de gent i 

protectors d’arreu d’Espanya, inclús alguna d’Europa i de Sudamèrica. Senyor 

alcalde, senyora Sánchez, senyor Álvaro, potser vostès continuaran amb la 

seva decisió, però nosaltres no deixarem de lluitar ni un sol dia. No ens 

quedarem de braços creuats veient el futur i la barbàrie que els espera als



pobres animals si continuen tirant endavant el seu nefast i injust projecte, 

ignorant a molts vilanovins que demanen una gossera i que volen els nostres 

animals -o volem, millor dit- a la nostra ciutat. Escoltin la veu del poble, aturin 

aquest tancament i busquin solucions, per favor. Moltes gràcies. 

Amics i Protectors dels Gats, Unió Protectora d’Animals del Garraf i VNG en 

Acció pels Animals. 


Molt bé. Gràcies, senyora Magda Bertran. Ara el senyor Gomáriz llegirà la 

moció. I té la paraula la senyora García, Glòria García. 


Vilanova i la Geltrú, capital de comarca, ha de cobrir totes les necessitats que 

la ciutadania genera i necessita. 

No ens podem permetre perdre infraestructures, equipaments, ni deixar de 

donar serveis. És per aquest motiu que deixar de tenir la gossera al nostre 

municipi és restar. 

No val l’argument que la resta de municipis de la comarca no tenen aquest 

servei. Aquest hauria de ser un motiu més per mantenir la nostra gossera i 

portar a terme el projecte comarcal d’oferir servei a la resta de municipis del 

Garraf, assumint així el lideratge que com a capital ens pertoca. 

Per tot això, el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple de 

l’Ajuntament l’adopció dels següents 

ACORDS: 

“1. Que es deixi en suspens el trasllat dels animals a Vilafranca i que en el 

termini d’un mes es faci un nou estudi econòmic sobre la possibilitat de 

mantenir la gossera a Vilanova, que tingui en compte totes les possibilitats 

de gestió. 

2. Que, un cop realitzat l’estudi, es busqui el consens amb tots els grups 

municipals. 

3. Que el govern municipal es comprometi a buscar solucions de forma 

immediata a: 

• Les colònies de gats, ja que la situació comença a ser crítica.



• La recollida d’animals, ja que a dia d’avui no ens consta que la faci 

ningú. 

• La col·laboració amb els grups de voluntaris, per tal de regularitzar el 

suport que aquest col·lectiu pot donar.” 

GLÒRIA GARCÍA 

Gràcies. Vilanova i la Geltrú és capital de la comarca del Garraf, i tot i que és 

una obvietat cal dir-ho, cal recordar-lo, perquè el govern de la ciutat ho ha 

oblidat. No exerceix de capital de la comarca. Capital de la comarca no 

serveix només per sortir als llibres de text o als mapes de carreteres, serveix 

per liderar projectes d’àmbit supramunicipal, per significar, significa centralitzar 

infraestructures i donar serveis. Però el govern de la ciutat ni lidera projectes 

ni exerceix de capital, és més, ha perdut l’oportunitat de buscar la complicitat 

amb els altres municipis per gestionar i oferir els serveis de la gossera 

municipal amb caràcter comarcal. De fet, utilitza com a argument del trasllat 

que els altres municipis ja tenen el servei contractat a Vilafranca, i tots els 

municipis no es poden equivocar. Altres arguments per justificar el tancament 

de la gossera és que és molt car condicionar-la i mantenir-la, que hi ha 

sobresaturació i risc sanitari. Des del grup de Convergència i Unió ens 

preguntem: des de quan tenen totes aquestes dades el govern? Per què s’ha 

sortit... ha sortit a la llum aquestes dades ara? Per què es va permetre que 

una Comissió d’Investigació perdés molts mesos debatent uns fets? El govern 

ens va donar peixet, ens va deixar fer, ens va donar llargues i ara diuen que és 

responsabilitat política actuar com ho fan, quan ja fa molt de temps que la 

decisió està presa. 

Han tractat amb menyspreu a tots els grups de l’oposició i, el que és pitjor, a la 

ciutadania. Parlen de responsabilitat política en època de crisi. Miri, si no fos 

dramàtic, fins i tot faria gràcia. Que un govern, que té un forat a la mà a l’hora 

de gestionar, parli de responsabilitat. Un govern que amb la mala gestió a què 

ens té acostumats, fa que sigui normal que la rambla de la Pau es faci dos 

vegades en sis mesos, que hi hagi un problema generalitzat de rajoles (al 

carrer Caputxins, al Mercat, al passeig, o l’últim l’exemple del carrer Jardí). 

Quants diners costa tot això? Aquí no cal aplicar un principi d’estalvi? Si l’obra 

pública s’ha de fer tantes vegades, no és d’estranyar que no quedin recursos 

per mantenir infraestructures que no convenen. Realment el que volen és 

estalviar? Facin cas de les propostes que el grup de Convergència i Unió fa a 

la Comissió d’Hisenda. 

Ens parlen de responsabilitat de govern. És responsable permetre que una 

infraestructura en funcionament es faci malbé? És responsable no cercar els 

recursos econòmics necessaris per mantenir-la? És responsable deixar de 

donar un servei de proximitat i necessari?



El govern fa el que vol, governa la ciutat de forma arbitrària i ens demana a la 

ciutadania que siguem responsables. A més, busca culpables. Diu que és 

responsabilitat de les persones que abandonen els animals. I miri, estic 

d’acord. Certament en l’abandonament dels animals domèstics és culpa de qui 

els abandona, però la responsabilitat és de l’administració pública. És 

l’administració qui ha de suplir totes les actituds incíviques. Al Diari de 

Vilanova del 24 d’abril, la senyora Sánchez, la regidora Iolanda Sánchez, ens 

demanava que cessin les desqualificacions, les difamacions i les actituds 

desmesurades i provocatives. Imagino que es referia a la gent o a algunes 

persones que van assistir al passat Ple i que es van comportar de forma molt 

incívica. Des del grup de Convergència i Unió ens sumem a aquesta petició. 

És més, l’assumim, la liderem i l’ampliem a l’equip de govern. I li demanem 

que cessin les desqualificacions, les difamacions i les actituds desmesurades i 

provocatives envers els grups de l’oposició. És per tot això que els hi 

demanem que votin a favor de la nostra moció. Gràcies. 


Senyora Sánchez. 

IOLANDA SÁNCHEZ 

Bé, durant més d’un mes i mig, inclús, jo diria que inclús en una conversa a lo 

millor més informal, no tan formal, diria el dia dels Tres Tombs, concretament, 

el govern ha mantingut obert al diàleg i l’explicació al principal grup de 

l’oposició i evidentment també a la resta de grups del Consistori, perquè vam 

inclús avançar part del treball o de les qüestions que portàvem, amb el 

principal grup de l’oposició. I en aquestes reunions el govern va explicar la 

situació d’on venia, la situació crítica a la nostra gossera, va explicar i va portar 

els informes, vam fer inclús una reunió prèvia a la Comisió Informativa i en 

vàries comisions informatives on hem explicat amb detall i hem portat el 

projecte executiu sobre la taula, amb la valoració econòmica d’aquest projecte 

executiu sobre l’ampliació, comisió informativa, i a les actes em remeto. Per 

tant, no entenem que durant tot aquest temps que estàvem explicant i 

plantejant les línies de treball per veure quina decisió preníem sobre si es 

reformava i ampliava el Centre, o si davant de la proposta de la Mancomunitat 

es treballava, és evident que el govern va prendre una decisió i que plantejava 

als grups... la consulta als grups, intentant buscar el consens, consens que, en 

principi, dos dies abans, almenys amb el principal grup de l’oposició, creia que 

tenia, i amb vostè concretament. El sí afirmatiu, en molts moments, i a última 

hora deien: home, davant de la presió que estem tenint, doncs una extensió i 

com a molt doncs... i això en tot cas em remeto doncs a les converses i 

ademés amb testimonis, que hem tingut sobre quin havia de ser... o quin



pretenia ser el posicionament de Convergència, que bueno, que va canviar jo 

diria que el mateix dilluns en el Ple, perquè amb algun regidor que m’havia 

trobat de Convergència i Unió el migdia del mateix Ple, doncs pensava que 

s’abstenia el seu grup davant de la proposta i acord de govern. 

Bueno, per això dic que em sorprèn, doncs, ara, doncs que desconeguin o que 

plantegin que desconeixien o desconeixen quina és la situació, quines han 

estat les explicacions del govern i quines són, concretament, els mecanismes 

que hem portat a prendre aquesta... aquesta decisió al passat Ple. Perquè sí, 

com a govern –i vostè ho deia-, tenim tota la responsabilitat sobre 

l’abandonament i el que passa amb els animals abandonaments i sobre, 

evidentment, la seva protecció i el seu destí. I en aquest sentit doncs la decisió 

es fonamentava amb aquests criteris i amb aquests principis. 

I bàsicament, i per no fer doncs la mateixa exposició que vam fer en el passat 

Ple, de forma resumida voldria dir que són cinc els motius i els criteris que ens 

van portar a l’aprovació del traspàs a la Mancomunitat. Concretament, el 

primer: la gossera actual –sembla que ara es reconeix- de Vilanova no 

compleix les condicions que l’Ajuntament de Vilanova vol per als animals. 

Segona, la gossera de la Mancomunitat és un servei a favor dels animals, 

consensuat i participat per tots els ajuntaments del Garraf i de l’Alt Penedès. 

Tercer criteri: l’Ajuntament de Vilanova és i serà, aquest govern és i serà 

estrictament escrupolós en el compliment de la Llei de defensa i protecció dels 

animals i és, a més, va ser un dels seus impulsors, dels seus màxims 

impulsors. Recordo que ens vam avançar inclús al que deia la mateixa Llei 

respecte al que era el sacrifici d’animals, en aquest mateix Ple. Quart: és 

evident, sí, ha pesat també el criteri d’estalvi en aquests moments que parlem i 

que estem parlant de situacions greus en famílies i en ciutadans i ciutadanes 

de la nostra ciutat, i el que suposava primer afrontar una reforma d’una 

valoració econòmica de 500.000 euros i afrontar la despesa que tenim per 

animal anual, que és 1000 euros a l’any el que ens està costant actualment 

l’animal al Centre de Vilanova, a passar-ho de forma mancomunada, a que 

això sigui la meitat de cost. I és evident, l’Ajuntament de Vilanova potenciarà i 

farà pedagogia activa a favor de la tinença responsable dels animals, que 

entenem que és el veritable origen del problema, aquest és el veritable origen 

del problema. I en aquest sentit hem manifestat i hem reiterat, i reitero, la 

ferma voluntat de voler treballar conjuntament amb les entitats animalistes, per 

fer possible que no calguin centres d’aquest tipus, que no calguin -i aquest és 

l’objectiu comú que hem de treballar tots plegats-, que no calguin perquè deixin 

d’haver abandonaments, perquè s’adopti més, perquè realment tinguem i fem 

campanyes efectives de xips, d’instal·lació de xips en els animals, perquè 

realment fem esterilitzacions perquè realment es tingui una tinença 

responsable d’animals.



Jo avui també demano en aquest sentit, i agraeixo l’actitud diferent a la que hi 

va haver en el passat Ple, doncs que va tocar, jo crec, l’ànima de la ciutat, en 

el sentit de que no s’havien vist en Ple, doncs, els insults i la violència verbal 

d’algunes persones, i agraeixo realment doncs l’actitud que en aquest sentit 

doncs els representants de les entitats avui han tingut en la defensa del seu 

posicionament i del seu criteri. I en aquest sentit reitero que tenim ganes de 

seure a la taula i treballar, perquè hi han hagut i perquè han d’haver aquestes 

rectificacions i aquestes excuses sobre... sobre els insults que vam patir doncs 

els regidors o els membres del govern. I és en aquest sentit que també 

valorem positivament que en aquest cas la Fundació Altarriba ens ha fet 

arribar, tot just divendres, de forma oficial, a través del correu electrònic, una 

nova proposta, on –i llegeixo- planteja o... i assumeix o manifesta en aquesta 

nova proposta –i ho dic literalment-, no és fonamental, es diu, tot i que... no és 

fonamental que els animals estiguin a Vilanova, Vilafranca o Cubelles, sinó que 

aquests estiguin en condicions de vida digna. Parteix de... d’aquesta visió i en 

aquest sentit la Fundació Altarriba està plantejant alternatives que tot just van 

arribar divendres a la nostra... als nostres correus electrònics i que mantenim la 

línia de treball d’obrir-nos a plantejar, doncs això, una millora de les condicions 

de vida dels animals, que hem de fer de forma conjunta, millorar el sistema de 

tinença responsable. Però en aquest sentit mantenim la nostra proposta de 

trasllat a la Mancomunitat perquè, com deia, en aquests moments millora les 

condicions de vida dels animals i suposa, doncs, evidentment, un estalvi per a 

la nostra ciutat. 


Gràcies, senyora Sánchez. Senyor Arrufat. 


Moltes gràcies. Bé, des de la Candidatura hem estat crítics amb el procés. No 

entraré a valorar el Ple... el Ple anterior, perquè ens sumem, diguéssim, al... 

al... a la crítica que es fa al Ple anterior per l’actitud, doncs, del públic assistent, 

o de part del públic assistent, en el que entenem que no hauria de ser el 

comportament dins del Ple, però bé, com que al... al dia següent el govern va 

fer una roda de premsa en què semblava que gairebé l’únic culpable era la 

CUP, doncs, diguéssim, quedem exculpats aquí. 

I entraré... entraré a valorar una mica el que en pensem nosaltres de la 

gossera i de la moció, en concret, de Convergència, que ja avancem que 

votarem a favor. Pensem que dels cinc criteris que ha dit la senyora Sánchez, 

gairebé cap correspon a les preocupacions que hi ha darrera d’aquest tema. 

És a dir, són... evidentment són criteris per prendre una decisió, però no 

toquen aquells criteris que diguéssim estaven sobre la taula a l’hora de generar



una polèmica o a l’hora de generar aquest debat. És a dir, coincideixo amb... 

coincidim amb Convergència a l’hora de demanar capitalitat a Vilanova, a 

l’hora de liderar serveis públics, igual que a l’hora de reclamar un hospital per a 

Vilanova, reclamem també això, una capitalitat a l’hora de liderar serveis 

públics. És a dir, no crec que estiguem... no crec que ens puguem permetre 

anar tancant serveis públics quan es genera un conflicte o quan aquests 

queden petits. 

Després hi ha un actiu importat en tot aquest afer. Han estat i són els 

voluntaris, que pensem que segurament amb aquesta... amb la decisió que es 

va prendre en el Ple anterior, doncs queden relegats a una segona o a una 

tercera... a un segon o tercer paper, quan segurament el més agosarat però 

engrescador i segurament el que hagués aportat més hagués estat intentar 

trobar la manera com aquest actiu de voluntaris multipliqués els beneficis de 

tenir-los a la nostra ciutat. 

Tampoc insistiré en el fet que les conclusions de la Comissió doncs van ser 

tallades en sec, no?, i no s’han recuperat ni s’han posat en valor doncs per 

aquest canvi de... o aquesta decisió presa en l’últim Ple de tancar la gossera 

de Vilanova i segurament és una llàstima i segurament doncs és un fracàs de 

la participació ciutadana. 

I finalment direm que... fixi’s que són... tot han estat criteris diferents, o sigui, el 

criteri de servei públic i ara li diré el criteri de democràcia participativa. És a 

dir, si hi ha una qüestió que preocupa, segurament, durant aquest any ha 

preocupat a un grup de gent nombrós a Vilanova i la Geltrú, i no exempt de 

polèmica i de... i d’arguments que es contraposen d’una banda i de l’altra i que 

difícilment són discernibles per criteris tècnics, sinó que van molt més enllà, 

segurament era una ocasió per tirar endavant agosaradament propostes de 

consulta popular i posar això a judici de la ciutadania: voleu que la gossera es 

passi a la Mancomunitat o voleu que l’Ajuntament lideri una proposta de 

gossera a Vilanova i la Geltrú, la mateixa renovada o una segona gossera en 

algun altre emplaçament. Segurament aquesta era l’ocasió que bé, es va tallar 

en sec en l’últim... en l’últim Ple per la decisió de traslladar-la a la 

Mancomunitat. 

I ja per últim, per acabar, segurament no trobàvem diguéssim prou justificatiu 

l’argument pel qual la gossera de Vilafranca ja tenia els animals de tota la resta 

de la comarca, i seria impossible generar un servei públic a Vilanova de 

gossera que... que centralitzés els animals de la nostra comarca. O sigui, 

trobem que segurament aquest fet és perfectament modificable i Vilanova sí 

que podria liderar una gossera a nivell comarcal.




Gràcies, senyor Arrufat. El senyor Álvaro. 


Gràcies. Bé, nosaltres hem parlat poc sobre aquest tema, perquè el dia de la 

proposta i el tracte que hi va haver en aquest Ple, doncs, vàrem volguen-se 

mantenir al marge, bàsicament perquè el comportament no havia estat al més 

adequat, i a més a més per l’experiència dels anys que fa que estem aquí, 

doncs hem viscut de tots colors però d’aquesta mena, em fa l’efecte que era la 

primera vegada. I hem tingut fins i tot ocupacions en el saló de Plens, però no 

és tant ni tampoc tan greus en aquest cas, no? Deixi’m dir que la capitalitat, la 

capitalitat de comarca no s’exerceix per... per voler ser-ho i perquè tinguis en 

aquest cas un equipament aquí, la capitalitat s’exerceix amb voluntat de ser 

més enllà, i nosaltres anem més enllà, amb la capitalitat del Penedès. Sé que 

això molesta i fins i tot incomoda amb algú, però Vilanova ha de ser en aquest 

cas la capital del Penedès. Però això no vol dir que quan exerceixes la 

capitalitat que tots els serveis els tinguis que tenir a la capital, perquè llavorens 

si només volem coses que siguin bones i no volem les dolentes, tota la brossa, 

les escombraries, on les enviem? Ens les quedem també aquí a Vilanova o les 

enviem a Vilafranca, no? És a dir, que tu pots liderar un territori sense haver 

de tenir la necessitat de tots els serveis que estiguin ubicats aquí. No vol dir 

això, que tu puguis liderar aquest projecte amb els serveis administratius, i no 

aquest cas, que estiguin físicament en aquest espai. 

Perquè el més important, ho deia abans la senyora Sánchez, amb aquesta 

proposta dels senyors d’Altarriba -que celebro que canviïn el tipo de discurs i, 

per tant, ens puguem entendre, perquè parlarem com a persones i, per tant, 

podrem entablir quansevol parlament amb tranquil·litat i no pas escridassantnos-, 

doncs segurament és que els animals estiguin bé, perquè, que jo sàpiga, 

dels regidors que estem en aquest saló de Plens, no tenim les mans tacades 

de sang, ni anem assassinant ni anem matant animals, al contrari, segur que 

ens encanten els animals i ens agrada doncs estar amb ells, però clar, el que 

possiblement hem pecat en aquest... en aquest ajuntament o en aquest govern 

és que les ordenances estan per complir-les i l’Ordenança de la tinença dels 

animals, digui el que digui, la realitat és que qui té la culpa és el que abandona 

l’animal, no ens traspassem també allò de les responsabilitats que abans 

parlàvem, no? Per tant, qui té la culpa és el que abandona l’animal, i 

segurament perquè aquest govern o aquest ajuntament no ha estat prou 

estricte amb la tinença dels animals i, per tant, celebro que hi hagi aquesta 

voluntat i que fem una ordenança que sigui estricta i que la puguem complir 

amb tinença d’animals i, per tant, que tothom sigui responsable d’allò que té. I 

a partir d’aquí doncs puguem actuar, no?



I jo crec que s’ha fet molta demagògia, sobretot per part de Convergència i 

Unió, perquè la mateixa informació que tinc jo com a representant d’Esquerra 

Republicana, la té vostè el mateix dia, senyora Glòria, el mateix dia que vostè 

té els papers i el senyor Pinilla que és aquí present també. El mateix dia que 

nosaltres tenim aquests papers, aquests documents, de la necessitat d’aquest 

trasllat per totes les mesures, les tenim nosaltres com a membres del govern. 

La senyora Iolanda Sánchez convoca un dia () i diu: escolti, hi ha això, això i 

això. I ens ho mirem, i vostè diu: caram! Doncs sí, econòmicament en aquests 

moments jo prefereixo les persones que els animals, perquè estem en una 

precarietat econòmica i això no vol dir estar en contra dels animals, sinó que 

els serveis prefereixo destinar diners per altres coses més importants que no 

pas en aquest cas () pel tema dels animals, perquè els animals aniran a 

Vilafranca, estaran bé, estaran molt bé, i ens costaran menys diners als 

vilanovins. I aquesta és la realitat i no ens hem de molestar per això. 

Senzillament és aquest el tema. I trasladem la gossera allí dalt, els animals 

van allà. I escolti’m, nosaltros pagarem uns diners que ens costarà menys 

diners. I per tant, els voluntaris, escolti’m, poden anar a Vilafranca. Fins ara 

baixaven de Canyelles i de Vilafranca aquí a Vilanova, perquè era l’únic lloc on 

els voluntaris podien anar-hi. Doncs ara aniran a Vilafranca i a més a més es 

sacrificaran aquells animals que veritablement doncs els veterinaris diguin si 

tenen una malaltia, si són perillosos... allò que digui la normativa. I ja està, si 

tampoc no cal que en fem un gra massa en aquest tema. Senzillament és: la 

decisió està presa, no cal que anem remenant més, remenant més, perquè al 

final prendrem mal. S’ha pres la decisió, se’n va a la Mancomunitat, fa la 

gestió, ens costaran aquests diners i ja està, i qui vulgui tenir animals tindrà 

animals i qui vulgui, en aquest cas, qui vulgui en aquest cas podrà anar a 

Vilafranca i des d’aquest govern farem allò necessari perquè els voluntaris 

tinguin i puguin fer allò que fins ara havien pogut fer a Vilanova. Però no 

dramatitzem tant les coses. Jo crec que el més important són les persones en 

aquests moments en la situació que estem i fins aquí podem dir. Per tant, 

votarem en contra de la moció de Convergència i Unió, eh? 


Gràcies, senyor Álvaro. Senyor Rodríguez. 


Gràcies, senyor alcalde. Permeti’m que comenci fent constar que intentaré 

intervenir, ho faré, sense insultar i sense faltar al respecte absolutament a 

ningú. Crec que era important aquesta apreciació, perquè com l’apreciació que 

vostè li ha fet a una persona que ha intervingut i que, almenys el nostre grup 

no té constància que ho hagi fet mai, doncs permeti’m que faci també aquesta



apreciació que la meva intervenció, la nostra intervenció serà sense insultar ni 

faltar al respecte a ningú. Jo crec que aquest és un debat que se n’ha parlat 

molt, s’han donat moltes xifres, s’han dit moltes coses. Ara sentíem el senyor 

Álvaro dir: se n’ha fet molta demagògia i sumar-hi una part addicional de 

demagògia, nosaltres estem primer les persones que els animals... etc., etc., 

etc. És demagògia, això també. Perquè aixins com vostès ressalten ara una 

proposta de la Fundació Altarriba, en el que pot arribar a admetre que hi hagin 

dos centres, no un, dos centres, el de Vilafranca i el de Vilanova, també hi 

havia una proposta d’Altarriba per fer-se càrrec, per fer-se càrrec del Centre 

amb els mateixos recursos que es destinen a Vilafranca. Per tant, no pot ser 

aquesta l’excusa, perquè si l’excusa hagués estat el tema econòmic, vostès 

tenien la possibilitat de mantenir el Centre a Vilanova, i exactament amb els 

mateixos diners que els hi costava el traspàs a la Mancomunitat, però en 

realitat, si és que aquest jo crec que no és el problema, el problema no és que 

fem servir unes xifres, o fan servir unes altres xifres segons ens interessa o no 

ens interessa, no ens pot dir que el cost de mantenir el centre de Vilanova és la 

meitat de... o de portar-lo a Vilafran... o sigui, mantenir-lo a Vilanova és el 

doble que portar-lo a Vilafranca. No compten vostès la inversió inicial que és 

necessària, inversió inicial que vostès tenen calculat en funció o en la previsió 

de que fos un centre que pogués acollir animals de tota la comarca, perquè 

aquest era el mandat que hi havia, teòricament, de la Comissió de Seguiment. 

Si vostès em diuen que no, motiu de més de posar en evidència que aquella 

Comissió de Seguiment o d’Investigació doncs no va servir absolutament per 

res, perquè no han fet absolutament cas de res, no? 

Però jo voldria anar una mica més al moll de l’os, no? I si analitzem coses que 

s’han dit, no ara recentment, jo em remeto a uns anys enrera. Tenim 

hemeroteques magnífiques en les quals podem veure el que es deia, el que 

s’ha dit, la proposta que vàrem fer d’acord tot l’Ajuntament per tal d’evitar el 

sacrifici innecessari d’animals, etc., etc., etc. Per tant, donant suport a 

l’aplicació de la Llei de protecció dels animals a la nostra ciutat, etc., etc. Quan 

es va fer la inversió de la gossera, i uns anys després i no fa pas massa temps, 

en què es qualificava el Centre de Vilanova com un centre modèlic, es 

calificava com un centre excepcional, la participació i la col·laboració dels 

voluntaris es posava d’exemple, i no parlo de tanta temps enrera, no parlo de 

tanta temps enrera. Què ha canviat en un determinat moment perquè allò que 

era modèlic hagi acabat convertint-se en un desastre que s’ha hagut de tancar, 

s’ha hagut de clausurar, s’ha hagut d’evitar la participació dels voluntaris. 

Jo només li trobo una resposta, només li trobo una resposta, és que 

segurament els voluntaris no han seguit les indicacions que rebien per part de 

l’Ajuntament, i han discrepat de la línia política que s’ha seguit per tal de 

gestionar aquest Centre. No li trobo cap altra explicació. Els voluntaris, que a 

Vilanova, si no recordo malament, tenim cinc entitats, si no recordo malament



són cinc entitats de voluntaris, i que altres municipis de la comarca no tenen, i 

que a Vilafranca mateix no tenen, potser també desincentivats perquè el centre 

de Vilafranca no permet la participació directa d’entitats de voluntaris en la 

gestió de la... del centre. I en definitiva, el tema que tenim sobre la taula és la 

participació dels voluntaris. I això es pot veure de dues formes, i nosaltres 

creiem que ho veiem d’una forma i vostès són lliures, evidentment, de veure-ho 

des d’un altre punt de vista, però nosaltres creiem que els voluntaris són un 

actiu que cal aprofitar. És un actiu que a més a més tenim a la nostra ciutat i 

que no tenen altres ciutats i que entenem que és imprescindible la seva 

participació. Perquè és que, d’altra banda, podem parlar de democràcia 

participativa, podem parlar de processos participatius, podem parlar de fer 

participar als ciutadans. Però si quan tenen la possibilitat de fer participar, el 

que fem és talla’ls-hi el pas, apartar-los. És com si algú veiés en els voluntaris, 

més que un actiu, un problema. I un problema per què? Per què discrepen de 

l’opinió de com s’ha de gestionar un centre d’aquestes característiques? 

En definitiva, permeti’m que li dongui la raó a la senyora Sánchez. El que hem 

de fer és seure a la taula i treballar. Ara tenen l’oportunitat. Fem extracció de 

tot el que ha passat, donguin suport a aquesta moció, retrotraiem-ne... 

retrotraiem-nos en el temps i seiem a la taula de treballar, que és el que venim 

demanant des de que es va fer la Comisió i al llarg del temps, i almenys per la 

nostra part, cada vegada que se’ns ha demanat la nostra opinió, sempre hem 

dit: tenim un actiu, que són els voluntaris. I la gestió d’un centre, de la manera 

que sigui, amb centre propi a Vilanova o a través d’un centre de la 

Mancomunitat, s’ha de fer comptant amb l’opinió d’aquestes entitats. I aixins 

ho volem fer, i per això donarem suport en aquesta proposta. Gràcies. 

GLÒRIA GARCÍA 

Gràcies. Aviam, començaré pel senyor Álvaro. El govern ha pres una decisió, 

senyor Álvaro, però clar, les regles del joc de la democràcia permeten que 

l’oposició pugui parlar-ne tantes vegades com vulgui, encara que a vostè li 

doni, no sé, una miqueta de ràbia o li faci, no ho sé, eh?, li sàpiga greu. 

L’oposició pot tractar el tema malgrat el govern hagi pres una decisió. És per 

això que debatem i és per això que demanem que reconsiderin la seva decisió. 

Ho tenim clar que han pres una decisió i que és inamobible de moment, eh? 

Després parlaré amb la senyora Sánchez. Jo també tinc testimonis, menos mal 

que a les reunions dels Tres Tombs hi havien més persones també del meu 

grup, que van assistir-hi. Jo no parlaré del contingut d’aquestes reunions, 

perquè les converses privades, senyora Sánchez, com el seu nom indica, són 

privades i no s’han de fer públiques. I traspassar aquesta línia i a més a més 

tergiversant el contingut, home, és de poca classe.



De totes maneres, si tinguessin tan clar el nostre vot i tenien tan clar, tan clar 

que Convergència i Unió els hi donaria el recolzament, no entenc la trucada del 

mateix dia del Ple, que em va fer vostè a mi, per preguntar-me el vot, i quan jo 

li vaig dir: “Iolanda, direm que no”, on estava el dubte? Perquè clar, després al 

Ple semblava que fos una sorpresa que Convergència i Unió votés que no. 

Semblava que fos una sorpresa. Feia hores, eh?, que vostè mateixa ho sabia, 

ho havia sentit de la meva pròpia veu. 

Del regidor que parlen, suposo... bueno, no sé de qui deu ser que li han dit que 

d’això... no devia assistir a la reunió on nosaltres vam fer el cònclave per 

debatre que votaríem que no, eh? No devia venir a aquesta reunió aquest 

regidor de Convergència que va parlar i que li va dir que... que d’això. 

Miri, jo, és que la veritat és que sincerament, no entenc quan parlen de que la 

capitalitat no sé què... Escolti’m, senyor Álvaro, vostè no sap que tenim dos 

centres de recollida d’escombraries? Un al Garraf, que és orgànica, i un al 

Penedès, que és la, que és la inorgànica? Vostè sap que la Mancomunitat 

Penedès-Garraf, que gestiona i té molts serveis, té la majoria dels serveis 

doblats, una oficina permanent a cada comarca? És incompatible tenir-ne 

dugues gosseres? Mai de la vida hem parlat de la gestió ni hem manifestat 

que estiguem en contra de la gestió de la Mancomunitat. Senzillament estem 

dient que perdre infraestructures que ja teníem i deixar-les fer malbé i després 

dir: costa molt mantenir-les o arreglar-les. Això també és fer demagògia. Això 

també. Se’ns acusa a tots de demagògia. Jo pretenia que avui féssim una 

miqueta les paus, però bueno, veig de no anem... no anem pel camí. 

I després, no sé, nosaltres tota la vida hem parlat de consens i diàleg, sempre. 

Aquestes frases han sortit contínuament: consens i diàleg, consens i diàleg. 

Hem d’aconseguir que el que es porti al Ple vagi consensuat, que tots diguem 

que sí, que tots anem a una, que tots fem un front comú, perquè és la manera 

de que les coses se solucionin. Si anem al Ple amb una decisió que, 

evidentment, com a govern tenen tot el dret del món de portar sense 

consensuar, doncs escolti’m, es poden trobar amb sorpreses de que la gent 

doncs voti coses que a vostès no els hi acaben d’agradar. 

I l’última és que bueno, jo em quedo també molt parada de que ara hagin 

pactat o sembla que hagin pactat un... unes converses o no sé què, o Altarriba 

els hi ha fet arribar. Les altres associacions, n’hi han vàries, eh?, jo no sé si 

les altres associacions també tenen consensuada aquesta... aquesta decisió o 

si una de les comissions o una de les solucions de la comissió també era 

consensuar, mitjançant la UPAC, que sembla que era l’associació que unia a 

totes les associacions animalistes, tenir com a interlocutor una persona, que 

era la UPAC, no una persona, una associació, no sé si han parlat directament



amb la UPAC o la UPAC els hi ha fet arribar cap projecte alternatiu a Altarriba. 

Bueno, això és tot, eh? Gràcies. 

IOLANDA SÁNCHEZ 

Bé, breument. Dues qüestions. Primer, no tanquem, o sigui, no tanquem un 

servei, mancomunem. O sigui, anem a una Mancomunitat de la qual som 

membres. No deixem de donar un servei, que és el que ens pertoca 

competencialment i per obligació. L’únic, i en tot cas podem parlar i llavors 

hem fet una... plantejàvem el tema de la Vegueria, els temes aquests que 

diem: ostres, això de la Vegueria a vegades no ho tenim tots molt clar 

conceptualment però hem de caminar cap a coses, no? Pues caminar cap a 

coses així és anar caminant cap a... cap a serveis mancomunats. 

Primer de tot aclarir, no sé si s’ha entès, he dit que la Fundació Altarriba ha fet 

arribar el divendres, per correu electrònic, a l’equip de govern, i em sembla que 

publicitat en la seva pàgina web, una proposta que està... que està sobre la 

taula, que tenim i el que manifestem és que tenim ganes, perquè sí que ho 

hem entès sempre, que la nostra ciutat té un actiu amb el voluntariat 

animalista, com en qualsevol voluntariat, i en tot cas nosaltres tenim ganes de 

treballar i posar-nos a la taula a treballar amb acords sobre com hem de fer 

una tinença responsable, com s’ha de produir que no hagin abandonaments, 

com s’han de... com hem de treballar perquè cada dia hi hagin més adopcions. 

I el treball que sigui els acords que arribin. 

Una altra cosa és que en la gestió del centre, i és el que sempre hem plantejat, 

i vostès... i tot el Consistori, per unanimitat, vam aceptar que la gestió passés a 

la Mancomunitat, i la Comisió d’Investigació va mantenir que al 2010, al gener 

del 2010, fos gestionada per la Mancomunitat. Això està aprovat en l’acord del 

2006 i en l’acord de la Comisió d’Investigació. Per tant, el que s’estava 

plantejant, i que s’està plantejant, és que els centres, els centres d’animals, els 

centres d’acollida, bàsicament, i en això segurament doncs plantejava quina 

era la problemàtica real i que vam poder segurament viure en la Comisió 

d’Investigació, el tema és que no s’està deixant treballar i no s’estava deixant 

treballar a uns tècnics que estan... que tenen una capacitat professional i 

ademés reconeguda per les conclusions de la Comisió d’Investigació, que van 

dir que els veterinaris del nostre Centre van treballar doncs amb l’ètica, 

legalment, i reconeixien que s’havia gestionat des de l’òptica veterinària, des 

del servei veterinari, bé aquest Centre. 

Per tant, sí és cert, hi ha hagut uns problemes de convivència entre els criteris 

d’entitats protectores en el funcionament o en el tractament d’algunes... 

d’alguns casos dintre de la nostra gossera. Jo crec que aquest ha estat 

bastant el motiu i el detonant bàsicament d’un conflicte que s’arrastra, doncs,



llargament. En aquests moments l’únic que estem plantejant és que la nostra 

gossera ha quedat en una situació crítica, saturada, que en aquests moments 

posar-la al dia val aquesta inversió, cinc-cents mil euros, i que en aquest sentit, 

i recollint una de les conclusions de la Comisió d’Investigació, que és que 

s’havia de traslladar... s’havia de passar a la Mancomunitat, com aquest Ple va 

acordar, doncs passem la gestió i passem les instal·lacions. Simplement per 

deixar clar que en tot cas doncs aquesta era la posició i les explicacions. 

I en tot cas jo no em referia a cap conversa que hem tingut privadament, 

m’estava referint que vam començar part de les converses, concretament un 

dia de forma informal, i que hem continuat en el si de les reunions 

preparatòries i de treball que hem tingut, amb les explicacions pertinents i que 

en tot cas, digui’m en tot cas que no vaig entendre quin havia de ser el seu 

posicionament, però fins divendres d’abans del Ple, fins divendres, i ho vaig 

notar simplement en el Diari de Vilanova, i per això vaig trucar-la, perquè em 

va sobtar que vostè, fins divendres, concretament dijous, amb l’alcalde present, 

ens va dir: home, nosaltres estàvem treballant per votar afirmativament, però 

en tot cas ens abstindrem, Iolanda. Jo vaig dir: molt bé, puc entendre-ho... 

tal... jo no seré qui diré... I divendres surt la informació en el Ple, que semblava 

que vostès canviaven de posicionament. 


Bé, no és... 


Permeti’m intervenir, senyor alcalde. 


Podrà intervenir quan li correspongui, eh? Ens hem de relaxar una mica, 

sobretot perquè... home, jo alguna consideració també m’agradaria fer, 

sobretot començant pel primer comentari que m’ha fet el senyor Rodríguez, 

amb relació a que no li faci cap referència a que parli correctament i tal. En la 

mesura que vostè mai m’ha acusat de tenir les mans tacades de sang, ni de 

ser mentider, ni de corrompre la democràcia, ni de ser assassí, ni de ser tot 

això, és normal que jo mai m’hagi sentit amb ningú fer-li una prèvia dient: 

home, li pregaria que mantingués un respecte, respecte, no fer acusacions, no 

insultar, no fer cap comentari d’aquests. És raonable pensar que la persona 

que sí que ho ha fet, de forma ostentosa i per escrit, i figura a les actes del Ple 

municipal, li faci una referència en aquest sentit, perquè evidentment, home, 

penso que no és lo propi ni lo correcte les intevencions en el Ple municipal, ni



mai, fer aquest tipo de consideracions. Tampoc cal que s’indignin tant, perquè 

és una realitat. Això ho hem estat vivint. 

Sobre aquest tema tenim posicions diferents, ja ho hem manifestat. La 

senyora Sánchez se n’ha fet un fart d’anar explicant -i hi ha gent que està a 

favor i gent que està en contra- de quina era la posició del govern i a quins 

criteris responia aquesta posició del govern. Però home, jo he vist amb un cert 

disgust... permeti’m fer una prèvia, jo tinc la convicció íntima, i la traslado, i 

vostès poden manifestar la contrària, el grup de Convergència i Unió i cadascú 

tindrà la credibilitat que té i a partir d’aquí cadascú farà la seva valoració 

respecte a les coses si són així o no, de que el seu grup ha canviat d’opinió. 

És la meva opinió, és la meva opinió de que han canviat l’opinió i que la van 

canviar a última hora, i que la van canviar com a conseqüència de la coyuntura 

que es va produir. És la meva opinió. Permeti’m que la pugui expresar. És la 

meva opinió com a conseqüència de vàries coses. El fet de trobar-me a una... 

el fet de que una persona el mateix migdia del Ple municipal em manifestés 

que pensava que s’abstenien, i una persona destacada del grup municipal, en 

concret el que fins ara era portaveu, home, em resulta sorprenent després el 

vot contrari. Ho han d’entendre, ho han d’entendre. Com també em resulta 

sorprenent el fet de que alguns regidors no coneixessin la posició del govern 

fins i tot passat el Ple municipal. Però això és la meva opinió, vostès poden 

manifestar la contrària. I pensin que no he fet cap posicionament respecte de 

converses privades que s’hagin tingut, sinó sobre un fet concret, una dada 

concreta que és la meva opinió. 

A mi m’hauria agradat, a mi m’hauria agradat, que el grup de Convergència i 

Unió hagués mostrat, ni que sigui una, ni que sigui una mostra de solidaritat 

amb un govern a nivell personal, que va ser acusat d’assassins, que va ser 

acusat de corruptes, que va ser acusat de tenir les mans tacades de sang, que 

va ser acusat de tot això en un Ple municipal. De regidors que van ser objecte 

de seguiment per part de persones fins a prop de casa seva, de persones que 

hem vist cartells a la porta de casa seva, i per a mi això és una coacció. 

M’hauria agradat sentir una mínima mostra de solidaritat personal, discrepant, 

discrepant del contingut de la decisió, una mostra de solidaritat personal per 

part del grup majoritari, per part del grup de Convergència i Unió. I em sorprèn 

que avui per part del grup de Convergència i Unió es faci una manifestació en 

el sentit de dir: les provocacions, les agresions, les coaccions, els insults, han 

de desaparèixer, tant de les entitats com del govern. A qui ha insultat aquest 

govern? A qui ha insultat aquest govern? A qui ha amenaçat aquest govern? 

A qui ha coaccionat aquest govern? A qui ha perseguit aquest govern? A qui 

ha insultat algun membre d’aquest govern públicament? A qui? M’agradaria 

que ho manifestessin. I diguin clarament si vostès consideren que l’actitud que 

va tenir alguna gent en el Ple municipal anterior és homologable a l’actitud del 

govern municipal. Si vostès ho consideren, per favor manifesti-ho públicament,



perquè aquest govern municipal les ha passat i les ha passat gruixudes durant 

aquest procés, les ha passat i les ha passat gruixudes durant aquest procés. 

Per tant, jo crec que vostès tenen tot el dret a canviar d’opinió, des del meu 

punt de vista, que l’han canviat i crec que tinc el dret a manifestar-ho, 

naturalment, em sembla raonable si consideren que això els hi pot portar algun 

avantatge o algun... o algun suport extra, però em sembla que hauria hagut 

d’haver-hi una posició més clara respecte del que hem estat sotmesos alguns 

membres del govern municipal durant tot aquest temps. I no hem sentit, no 

hem sentit per part del grup de l’oposició cap suport, ni que sigui a nivell 

personal, respecte d’aquestes actituds absolutament intolerables com tots ens 

omplim la boca de dir, però que després no concretem amb fets. 

Res més a dir, res més a dir que manifestar que es tracta d’una posició que 

considero que des del punt de vista de la gestió pública és una posició 

sensata, que és una posició raonable, que és una posició equilibrada. Res 

més a dir que considerem que és la decisió més encertada, donades les 

circumstàncies, donat el moment en el qual estava el centre i les oportunitats 

que hi han d’ampliar la gossera de Vilafranca i com a conseqüència de donar 

unes millors garanties en els animals que allà hi aniran. I en aquest sentit em 

sembla que és una decisió que des del punt de vista de la protecció dels 

animals, que és una competència nostra, com efectivament han dit, com des 

del punt de vista de l’eficiència en la gestió, l’eficiència econòmica, des del meu 

punt de vista em sembla que és una decisió encertada. I la nostra posició és la 

d’extendre la mà a la col·laboració amb les entitats, respecte de les polítiques 

d’acolliment, de les polítiques de foment de l’adopció dels animals, així com de 

vetllar el seguiment, per vetllar de l’estricte compliment de la legislació vigent 

respecte de la cura dels animals, per una banda, i per una altra també les que 

ens hem dotat nosaltres mateixos, pel que fa referència, ja ho saben, a la no 

eutanàsia d’animals, etc., etc. Per tant, l’anticipació del compliment de la Llei 

que en aquests moments està en vigor i que alguns ajuntaments han fet la 

pròrroga. 

Senyor Rodríguez. 


Gràcies. No, només dugues, dugues coses per tancar aquest debat, perquè 

veig que tampoc no... i els posicionaments estan molt marcats, molt ancorats i 

em dóna la impresió que encara que hi hagin 10.000 firmes més, 

malauradament, l’equip de govern doncs té adoptada una solució i no dóna la 

impresió de que hagi de... vulgui canviar d’opinió. Però permeti’m un prec, 

només, amb relació en aquest tema. I aquest prec és, especialment a la 

senyora Iolanda Sánchez. Miri, el document de conclusions de la Comisió de 

Seguiment que es va fer... ho dic perquè vostè s’empara moltes vegades en



frases extretes de contexte del document. No. Escolti’m, el document de 

conclusions de la Comisió de Seguiment va ser extraordinàriament treballat i 

debatut per absolutament tots els seus membres, per tal de possibilitar arribar 

a un consens. Per tant, li demano, no faci servir paraules extretes i aïllades 

d’aquest contexte, perquè segur que trobarem la rèplica a allò que vostè ens 

digui de forma aïllada. Vostè ens diu: parla dels veterinaris, etc., etc., etc. Sí, i 

per què hi fa cas en aquesta part de les conclusions i no fa cas en aquella altra 

part de les conclusions que diu: a 31 de desembre s’elaborarà un nou 

contracte per treure a concurs el servei de veterinaria. És clar, ens ho explica? 

Per què fa cas d’una frase sí i de la següent no? Per què a vostè li interessa? 

Doncs escolti’m, li demano que com a document de consens, home, no ho 

espatlli més de lo ja ho han espatllat. Va ser un document molt treballat i molt 

de consens. 

I per acabar la qüestió i amb referència a la solidaritat que l’alcalde demanava 

al principal grup de l’oposició respecte dels fets del darrer Ple, que nosaltres 

hem mostrat, que nosaltres reiterem aquesta solidaritat envers aquesta situació 

que han patit els membres del govern, i que és exactament la mateixa que els 

regidors d’aquest grup municipal van trobar a faltar en el seu moment, quan 

van ser objecte d’unes agresions de característiques similars, del conjunt del 

Consistori. Gràcies. 



NEUS LLOVERAS 

Senyor alcalde, en primer lloc jo reclamo el dret de l’oposició a deliberar i 

decidir lliurement en qualsevol moment el que cregui més convenient. És que 

sembla que s’estigui posant en dubte això. A veure. Nosaltres hem mantingut 

la mateixa postura des del primer dia, en aquesta conversa que deia la senyora 

Sánchez hi érem diverses persones que estàvem aquí, i en tot moment es va 

parlar d’arribar a un acord consensuat i dialogant amb tothom. Com que això 

vostè no va ser capaç de liderar-ho fins l’últim dia, els últims dies vam haver de 

reunir-nos i prendre una decisió. I la decisió va ser la que vam considerar més 

adequada. Per tant, per favor, però insisteixo, és que ja s’ha dit masses 

vegades. Només faltaria que els grups de l’oposició no poguéssim deliberar i 

decidir lliurement el que hem de votar! Per favor, aquest tema prou. 

Per altra banda, senyor alcalde, em sembla molt lleig que parli d’una persona 

que no està aquí ara per contestar-li el tema que ha dit. D’acord? És a dir, 

que, si us plau.



I referent a la senyora Sánchez, acaba de tornar a fer un altre exemple de 

demagògia, senyora Sánchez. Ens ha dit que vostè està disposada a dialogar 

i parlar. Doncs per favor, la nostra... la nostra moció és una possibilitat. Estem 

parlant d’acordar durant un mes parlar del tema i estudiar-ho. Per tant, queda 

constatat que lo que vostè acaba d’explicar-nos aquí és demagògia, perquè li 

estem donant l’oportunitat de tornar a reconsiderar el tema i de parlar-ne, tal 

com s’hagués tingut que fer des del primer dia. I això no s’ha fet. 

I per últim, penso que no val la pena parlar-ne més, però és que ja està bé. A 

veure, aquest grup, des de vàries persones... i en el Ple, vam mantenir una 

postura, la mateixa postura que van tenir tots els regidors d’aquí. Vam estar 

parlant amb la gent que hi havia en la sala. Però en canvi hi va haver una 

persona del seu govern, i concretament vostè, senyor alcalde, que després del 

Ple va dir mentides, i això és el que jo no puc acceptar i ademés contra la 

meva persona. Per tant, li demanaria, si us plau, que les retirés. 


Bé, molt ràpidament per dir que naturalment no... no qüestiono la possibilitat de 

que vostès decideixin cada cosa en el moment que l’hagin de fer, no m’haurà 

interpretat bé, no m’hauré explicat bé, si no ho he dit. Com jo tinc el dret a 

opinar sobre els seus canvis d’opinions quan em sembli, quan me’n sembli 

oportú. 

Segona. Respecte les afirmacions que vaig fer sobre quin va ser el seu 

capteniment en aquesta coyuntura que es va viure, quin va ser el seu 

posicionament i la seva actitud. La meva posició respecte del que va fer, la 

mantinc, i crec que va ser un error per la seva part el seu comportament i la 

falta de solidaritat que va tenir amb el govern municipal. És la meva posició i, 

si em permet, de la mateixa manera que respecto els canvis de posició que 

vostè pugui tenir o el moment en el qual vostè decideix les coses, també tinc el 

dret d’opinar de quina crec que és la seva posició respecte del moment que es 

va viure aquí de tensió i de dificultat per part de tots els que aquí hi érem. 

Naturalment és la meva opinió i em reservo naturalment el dret a que, com no 

pot ser d’una altra manera, vostè tingui la que li sembli més correcta en cada 

moment. 

NEUS LLOVERAS 

Vostè va dir concretament que m’estava fent fotos. Això ho pot afirmar? M’ho 

pot demostrar? Algú ho ha vist? I que firmava? Això és mentida, senyor 

alcalde. Això és mentida.




Efectivament. Senyora Lloveras, vostè aquí, en comptes d’estar al costat dels 

qui érem agredits, estava contemporitzant amb les persones que ens estaven 

agredint i estava vostè donant suport a les persones que estaven agredint i al 

seu comportament implícit. És la meva opinió i per tant ho mantinc. És la 

meva opinió. 

Passem a la votació. Vots a favor de la moció. Vots en contra. Decau la 

moció. 

Es vota la moció, la qual es desestima amb el resultat següent: 

Vots a favor: CIU, PP i CUP (10) 

Vots en contra: PSC, ICV-EA i ERC (13) 

17 BIS. MOCIÓ D’URGÈNCIA DE LA CUP PER DECLARAR EL 23 D’ABRIL 

DIA DE LA LLENGUA CATALANA. 


I passem a la moció darrera, que és la moció que presenta la Candidatura 

d’Unitat Popular sobre el 23 d’abril com a Dia de la Llengua Catalana. 

Respecte d’aquest tema, després el senyor Álvaro li dirà, però demanaríem 

que un dels punts, si pogués quedar sobre la taula, perquè pensem, 

especialment el punt número quatre, que caldria probablement d’una reflexió 

més conjunta, perquè estan plantejant la possibilitat de fer uns premis, que és 

una acció molt concreta, que em sembla que potser ho podríem parlar més 

tranquil·lament. Però endavant. 


El 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, els catalans i les catalanes celebrem la festa 

del llibre i de la rosa, recordant la llegenda de Sant Jordi. Amb els anys, la 

Diada de Sant Jordi s’ha convertit en una festa catalana d’àmplia participació 

popular. El que en un principi fou el Dia Internacional del Llibre, el 23 d’abril, 

per la coincidència amb la celebració de la diada del patró de Catalunya, Sant 

Jordi, ha esdevingut amb els anys una festa nacional catalana, probablement 

la de més participació popular. 

La vinculació de la celebració del llibre i, per tant, la literatura i la llengua, amb 

la celebració de la diada del patró de Catalunya, coincideix gairebé en el temps 

amb la celebració d’una altra diada en una part del nostre país, el País 

Valencià. El 25 d’abril, el País Valencià commemora amb actes i



manifestacions la caiguda d’Almansa i l’inici de l’ocupació borbònica dels 

Països Catalans, l’any 1707. Aquesta diada se centra actualment en 

reivindicar la unitat de la llengua catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a 

Maó. 

Segurament per aquestes raons i d’altres, el 23 d’abril s’ha convertit també en 

una jornada reivindicativa en favor de la llengua catalana, de la seva oficialitat 

arreu del país, del seu ús social i de la seva unitat al llarg i ample dels Països 

Catalans. 

Per tot això, el grup municipal de la CUP proposa al Ple l’adopció dels 

següents ACORDS: 

“1. Que l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú declari el 23 d’abril Dia de la 

Llengua Catalana a la ciutat. 

2. Demanar a la Generalitat de Catalunya, a la Generalitat Valenciana i al 

Govern de les Illes Balears que declarin el 23 d’abril Dia de la Llengua 

Catalana. 

3. Que l’Ajuntament commemori la diada del 23 d’abril com a Dia de la 

Llengua Catalana a través d’actes o accions educatives, socials o culturals, 

fent especial atenció al conjunt de terres de parla catalana i a la dimensió 

nacional de la llengua que les vertebra. 

4. Que l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú organitzi la convocatòria i 

lliurament d’uns Premis Sant Jordi de la Llengua Catalana, amb els quals 

anualment es reconegui la labor de persones físiques i jurídiques en 

defensa del català i en favor del seu reconeixement com a llengua nacional, 

tant a Vilanova i la Geltrú com a la resta dels Països Catalans, tenint 

especial cura en els territoris de parla catalana on la situació de la llengua 

és jurídicament o social més precària. 

5. Fer arribar aquests acords a la Generalitat de Catalunya, la Generalitat 

Valenciana i al Govern de les Illes Balears.” 


Endavant, senyor Arrufat. 


El 23 d’abril, diada de Sant Jordi, els catalans i les catalanes celebrem la festa 

del llibre i de la rosa, recordant la llegenda de Sant Jordi. Amb els anys, la



Diada de Sant Jordi s’ha convertit en una festa catalana d’àmplia participació 

popular. 

El que en un principi fou el Dia Internacional del Llibre, el 23 d’abril, per la 

coincidència amb la celebració de la Diada del patró de Catalunya, Sant Jordi, 

ha esdevingut amb els anys una festa nacional catalana, probablement la de 

més participació popular. La vinculació de la celebració del llibre i, per tant, la 

literatura i la llengua, amb la celebració de la Diada del patró de Catalunya, 

coincideix també en el temps amb la celebració d’una altra diada en una part 

del nostre país, el País Valencià. El 25 d’abril, el País Valencià commemora 

amb actes i manifestacions la caiguda d’Almansa i l’inici de l’ocupació 

borbònica dels Països Catalans, l’any 1707. Aquesta diada se centra 

actualment en reivindicar la unitat de la llengua catalana, de Salses a 

Guardamar, i de Fraga a Maó. 

Segurament per aquestes raons i d’altres, el 23 d’abril s’ha convertit també en 

una jornada reivindicativa en favor de la llengua catalana, de la seva oficialitat 

arreu del país, del seu ús social i de la seva unitat al llarg i ample dels Països 

Catalans. 

I crec que no afegiria res més. En tot cas escoltaríem la modificació 

proposada. 


Són un parell de modificacions. La primera, pensem... aviam, la moció, amb 

totes les dificultats que hi ha hagut per poder-la presentar en el Ple, ja que per 

unes qüestions burocràtiques i per decisió seva de canviar de regidor –també 

tot s’ha de dir-, vostès no podien en aquest cas doncs, doncs presentar 

aquesta moció. Però vagi endavant que nosaltres compartim majoritàriament 

l’esperit i, per tant, aquests punts. L’únic que ens hagués agradat que... o ens 

agradaria que, dins el marc de la Comisió Informativa, i cercant el consens, 

que no vol dir unanimitat, poguéssim trobar el fet aquest del premi, de quina 

manera podríem fer-ho. Per tant, tots els punts els votaríem, afegint en el cinc, 

el punt cinquè diu: Generalitat de Catalunya, Generalitat Valenciana i Govern 

de les Illes. Hi afegim el Govern d’Aragó i en aquest cas a l’Estat francès i a la 

ciutat de l’Alguer, perquè llavors tindríem tots els territoris de parla catalana i 

en aquest cas doncs segurament que estaríem tots més cofois i més... més bé, 

no? Per tant, si li sembla bé aquest punt de... del tema del premi, parlem-ne 

tots plegats i l’altre ho votaríem tot a favor per part del govern.




Sí, sí. Jo crec que estarem... estarem d’acord en parlar... en acabar d’ajustar 

el punt quatre a la Comisió Informativa i votar la resta de punts a favor i en 

afegir les tres administracions que ha dit, més el principat d’Andorra, suposo? 


També. 


També. 


I Llívia. 


Llívia és nostra, eh? Passem a la votació, si no hi ha més intervencions. 

Passem a la votació, sí? Vots a favor. Abstencions. Amb l’abstenció del Partit 

Popular i amb el vot a favor dels altres grups, es dóna per aprovada amb els 

canvis que hem comentat. 

Es vota la moció, amb la transacció, la qual s’aprova amb el resultat següent: 

El text aprovat és el següent: 



“1. Que l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú declari el 23 d’abril Dia de la 

Llengua Catalana a la ciutat. 

2. Demanar a la Generalitat de Catalunya, a la Generalitat Valenciana i al 

Govern de les Illes Balears que declarin el 23 d’abril Dia de la Llengua 

Catalana. 

3. Que l’Ajuntament commemori la diada del 23 d’abril com a Dia de la 

Llengua Catalana a través d’actes o accions educatives, socials o culturals, 

fent especial atenció al conjunt de terres de parla catalana i a la dimensió 

nacional de la llengua que les vertebra.



4. Fer arribar aquests acords a la Generalitat de Catalunya, la Generalitat 

Valenciana, al Govern de les Illes Balears, al Govern d’Aragó, a l’Estat 

francès, a la ciutat de l’Alguer i al principat d’Andorra.” 


18. PREGUNTES DEL GRUP MUNICIPAL DE CIU. 

I passem al punt de les preguntes, que és... són dos. Perdonin, eh?, que no 

les tinc aquí al davant. Una és sobre el... els jocs infantils, no sé si és la 

primera, i l’altra és sobre el servei d’urgències. En tot cas comencem per la del 

servei d’urgències, que és la primera. 

FRANCESC XAVIER SÁNCHEZ 

A opinió del govern, quina és la situació actual del servei d’urgències dels 

Camils. 


La pregunta és dels Camils? Exclusivament? Vale, perquè com que si és del 

Consorci Sanitari del Garraf és diferent, perquè són dos centres, i en concret, o 

sigui, jo crec que ara el servei d’urgències no es pot, o crec que faríem 

malament si miréssim només el servei d’urgències d’un dels centres en què 

constitueix el Consorci Sanitari del Garraf. Per tant, jo crec que és convenient 

pensar en el Consorci Sanitari, per tant, pensar en els dos centres. Per què? 

Perquè la coordinació dels dos centres pot aportar també millores. 

En aquest sentit, jo el que li diria és, fa quatre mesos que s’ha constituït el 

Consorci; està fent-se un estudi de diagnòstic de la situació per tal de planificar 

quines accions s’han de fer i malgrat això, el Consorci Sanitari té sobre la taula, 

com a prioritat el tema de l’atenció de les urgències per a l’any 2009, 2009 i el 

que segueixi. Però vull dir que... perquè sabem que això és una preocupació 

per a la població i és una preocupació per als professionals i, per tant, en això 

ja s’hi està treballant i tant a curt, com a mig, com a llarg termini. Sabem que hi 

ha problemes i, per tant, s’hi està treballant. 


Gràcies. Senyor...

FRANCESC XAVIER SÁNCHEZ 



La pregunta no... no és absurda, simplement és pel fet de que nosaltres hem 

constatat clarament que el servei d’urgències de l’hospital dels Camils doncs 

s’han trobat amb situacions tan paradoxals que familiars han tingut que donar 

el menjar a persones al passadís. I això ja no... no ha estat una anècdota, sinó 

que comença a ser habitual, per la sobresaturació que té aquest, aquest 

servei. Afegint a això que no disposem d’aquest hospital, doncs que algun 

moment el Partit Socialista ens va prometre i que encara l’esperem, jo sí que 

demanaria al govern... al govern municipal, donat que forma part del 33%, si no 

m’equivoco, del Consorci i aquest grup no hi participa directament a la presa 

de decisions, doncs que aquestes mesures que diuen que han de prendre, les 

prenguin de forma urgent, perquè sincerament, la gent de Vilanova ho està 

patint i ho està patint de forma greu, no? Tant ells com els professionals que 

ens han fet arribar doncs diverses queixes al respecte. 

Agrairia, per tant, que el govern traslladés, perquè nosaltres no ho podem fer 

directament, a que el Consorci prengui mesures al respecte de forma, jo crec 

que immediata. 


Gràcies. Senyora... 


En aquest sentit, li repeteixo que és una prioritat, perquè som conscients d’això 

i que hi ha coses millorables. Li puc dir també, òbviament, vostè sap 

perfectament que l’atenció a les urgències hospitalàries és un tema complex i 

que podem anar per qualsevol dels hospitals de Catalunya, però 

independentment d’això les mesures que hi ha ja estan, o sigui, sobre el curt 

termini, però a més també s’està treballant en les mesures a mig i llarg termini i 

això inclou la necessitat d’espais i infraestructures. 


Molt bé. Parcs i... jocs infantils, disculpin. El Gerard, senyor Figueras, perdó. 


Sí. Quina és l’opinió del govern respecte de l’estat dels equipaments infantils 

de parcs i places de la ciutat. Gràcies.




L’opinió de l’equip de govern és que, en termes generals, les condicions són 

més que òptimes, tot i que de ben segur que hi ha algun cas, algun punt 

concret en el qual els actes vandàlics doncs són motius d’actes vandàlics 

importants i que, per tant, fan difícil un correcte, una correcta conservació i 

manteniment. Però en termes generals creiem que és més que òptim. 


Gràcies. El motiu de la pregunta és perquè m’haig de remuntar al novembre 

de 2007. Aquest regidor ja va manifestar doncs alguna opinió i alguna 

pregunta al respecte, sobre uns determinats equipaments infantils de parcs i 

jardins de la ciutat. Després d’aquesta pregunta concreta, es va elevar també 

una moció, al març de 2008, sobre l’estat de la via pública, que incloïa, entre 

d’altres, la millora d’aquests equipaments infantils en els parcs. I finalment, es 

va fer, hi va haver, en el juny, perdó, en el maig de 2008, una nova pregunta, 

concretament en dos casos de mal estat d’equipaments infantils en espais de 

Vilanova. La nostra sorpresa és que el govern pugui valorar doncs 

positivament aquest estat de la ciutat, més després de que s’obrís una partida 

específica, adjudicant amb una empresa el manteniment d’aquests 

equipaments, quan nosaltres, el que ens sorprèn, i només hem agafat tres 

exemples, com són el parc de Ribes Roges, el parc Samà o algun dels parcs 

que hi han al barri de l’Aragai, que aquest manteniment o aquest estat no és 

tan òptim. En concret, doncs al parc de Ribes Roges hi han cables, hi ha 

brutícia, per no parlar només de l’aparcament. En el parc Samà molts dels 

bancs i dels equipaments estan en mal estat i en concret em fixo en el parc 

que hi ha doncs en els carrers del Pit-Roig i Alosa, al barri de l’Aragai, que fa 

un any i mig, quan aquest regidor ja manifestava la seva preocupació per 

l’estat lamentable, en fotografies d’ahir l’estat no és només lamentable sinó que 

és molt pitjor, amb cartells que indiquen el joc deplorables, els columpios que 

hi havien segueixen sense estar posats, i aixís podria anar repetint amb l’estat 

doncs dels bancs, d’alguns dels marges o d’alguns dels altres equipaments. 

És per això que demanem diligència, perquè creiem que amb un any i mig és 

temps suficient per poguer haver arreglat aquests equipaments. Gràcies. 


En tot cas, no fagi de l’anècdota una generalització, que en l’atzar, els tres que 

ha agafat de ben segur que no ho són. De totes maneres, miri, jo també li 

porto fotos i si és dels jocs infantils, vostè creu que aquests estan en òptim 

estat? Estan perfectes. Aquest? En perfectes. No, és que encara no m’ha 

ensenyat un joc infantil, vostè. Vostè el que m’està ensenyant és un banc i un



cartell, però els jocs infantils, el que són els jocs infantils, estan en perfectes 

condicions. 

De totes maneres, repeteixo, deixi’m acabar, home, que jo l’he escoltat, 

home... Repeteixo, sóc conscient que hi han determinats espais en el qual els 

actes vandàlics són molt importants, i fins i tot en algun concret, en algun 

concret, ens estem replantejant, amb les pròpies associacions de veïns, el fet 

de replantejar la ubicació fins i tot i l’ús d’aquells espais infantils. Perquè 

evidentment és una despesa que és inassumible. És a dir, hi han parcs que 

ens han robat les tanques cada cop que les posem, parcs que... que la... és a 

dir, que en foten de graffittis d’una manera brutal. En tot cas, jo també li 

ensenyo fotos de... evidentment, vostè m’ensenya els tres que estan 

malament, però és que hi han 49 a tota la ciutat, eh? Hi han 49. Per tant, hi 

han 49 jocs... espais de jocs infantils a la nostra ciutat. Per tant, no fagi, si us 

plau, de l’anècdota una genera... ho vulgui generalitzar-ho, perquè a més a 

més, precisament, l’estat dels jocs infantils és el que més valoren les 

associacions de veïns i els usuaris d’aquests mateixos. 

L’any passat ens vam destinar al voltant de 170.000 euros en la millora i en el 

manteniment dels espais de jocs infantils. Aquest any destinarem 

aproximadament la mateixa quantitat. Ara farem el repintat general, 

modificarem tots els que estan trencats i, per tant, s’ha de modificar. Farem 

nous a la plaça Xoriguer. 


S’ha acabat el temps, si us plau. 


PRECS 

Molt bé. Doncs acabat el torn de preguntes, que no n’hi havia cap altra, 

passem al torn de precs i preguntes, repreguntes, etc. Si els hi sembla, 

comencem pel representant de la CUP, Partit Popular no sé si en té i després 

comencin per aquí i així anem fent. Endavant senyor... eh? Precs, precs. 


Disculpa, en tinc dos. Els dic els dos seguits, o primer un i després...?




Sí, perquè els precs, i m’agrada que m’ho digui perquè així jo sempre ho dic 

als plens, quan fan precs nosaltres no els hem de contestar en el mateix 

moment, no és que ens importi poc lo que ens diu i no ho contestem, sinó que 

el prec queda recollit a l’acta i després nosaltres els hem de contestar o... vull 

dir que no ho fem en el mateix moment. 


Fa temps que l’alcalde ens parla d’un nou hospital a Vilanova, tot i no figurar en 

el mapa sanitari de futur de la Generalitat. El passat mes de setembre, amb el 

vot favorable de la CUP, el Ple va votar a favor de la creació del Consorci 

Sanitari del Garraf i se’ns va vendre com la solució a tots els mals. El fet és 

que han passat més de set mesos i la situació als hospitals de Sant Antoni i de 

Sant Camil segueix sent desastrosa, amb llistes d’espera inacabables, esperes 

de malalts a passadissos durant hores i hores. Quines passes s’han seguit 

des del govern per millorar de forma radical aquesta situació? Per què la 

creació d’aquest Consorci no ha significat, a hores d’ara, resultats significatius? 


Només un... un matís, insisteixo, no es pot... no es contesta en aquest mateix 

moment, sinó que es contesta en el seu moment i, com a conseqüència del 

ROM nou, no sé si sempre ha estat així, en aquest torn el que es fan només 

són precs i no preguntes. Ho dic perquè les preguntes tenen un altre camí, 

que sigui la pregunta oral o la pregunta escrita. De tota manera, escolti, només 

faltaria que... la contestarem i la prendrem com a pregunta escrita i ja està, eh? 

Però ho dic per a properes ocasions. Ja està. 


El nou ROM, en el punt que parla de la demanda de còpia escrita d’informació 

per part dels diferents grups municipals, diu: “les sol·licituds de còpies hauran 

de ser resoltes en el termini de 10 dies hàbils, des de la data de registre de la 

sol·licitud, bé de forma tàcita mitjançant el seu lliurament, bé de forma 

expressa, mitjançant resolució, en els casos de denegació, entenent-se 

estimada la petició si no es notifica la denegació dintre de l’esmentat termini de 

10 dies. En tot cas, el lliurament de les fotocòpies no podrà endarrerir-se més 

enllà dels 20 dies hàbils següents a la presentació de la sol·licitud.” 

La CUP ha demanat informació escrita –ja no cito el ROM-, la CUP ha 

demanat informació escrita de punts de l’ordre del dia de les Juntes de Govern



Local dels dies 3, 10, 17 i 24 de març i en cap dels casos ha rebut ni resposta 

ni còpia i ambdós supòsits estan fora de termini. 

Formulo la pregunta? 


No, el prec, que suposo que el prec és que ho fem, diguem-ne. Endavant. 


Gràcies. Bé, jo voldria fer un prec... dos precs, el primer va adreçat al senyor 

alcalde, tot i que a la Comissió Informativa pertinent els regidors que 

representen el grup de Convergència i Unió ja han tractat el tema, però jo 

considero que, per l’experiència viscuda, ara fa tres o quatre dies, val la pena 

que... que ho comentem aquí. Parlo de l’aparcament del passeig de Ribes 

Roges. Sé, pels meus companys que estan a la Comissió que s’ha parlat, que 

s’ha dit que el Pla aquest de l’Estat que vostè no vol nombrar com Pla... eh?, 

doncs ho té contemplat, però jo crec que... miri, jo vaig anar un dia a la tarda, i 

permeti’m que m’estengui, però jo crec que val la pena de que ho entenguem, 

que el ciutadà té una opinió i aquesta opinió molesta que no es tingui en 

compte, no? Jo vaig anar un dia a la tarda, i em vaig estar expressament una 

bona estona, i no va haver cap ciutadà que no renegués de l’Ajuntament, de 

l’Ajuntament. Eh?, l’Ajuntament, que és la institució a la qual ells adrecen les 

queixes, no?, el pàrquing de Ribes Roges està en un estat tan deplorable, tan 

summament deplorable que jo crec que no es pot esperar al setembre ni a 

l’octubre, s’ha de fer de forma imminent i definitiva, i que a més a més el prec 

va per aquí, senyor alcalde, ens degrada com a ciutat. Ara ve el bon temps, la 

gent aparca majoritàriament. Jo li prego a vostè, senyor alcalde, quan vagi a 

casa, sap que li faig amigablement, eh?, quan vagi a casa doni el tomet per 

baix i intenti aparcar, perquè realment és una heroïcitat. Gràcies. 

L’altre prec va adreçat a la senyora regidora de Salut, perquè fa com un... jo 

diria un any, un any, eh?, en una Comissió Informativa especial que vam fer, 

per un cas dramàtic vilanoví. Es va parlar d’una sèrie de protocols que 

s’estaven fent. Nosaltres vam demanar que ens mantinguessin informats i 

alhora els reclamàvem, no?, tant la part tècnica com vostè van adquirir aquell 

compromís. No s’ha parlat en Comissió Informativa, clar que vostè no assisteix 

i a lo millor és per això, però si convé, un altre dia convoqui’ns, eh? Aquest és 

un, eh?, el adreçat a la infància, m’estic referint. 

Però, i l’altre jo li prego, jo li prego que ens faci cinc cèntims de què està 

passant amb el protocol d’absentisme escolar? Jo vaig fer el prec aquí, es va 

parlar allà, la callada per resposta. Per tant, li prego, si us plau, que ens



informi, simplement perquè ha passat un curs més, i els nens estan al carrer. 

Gràcies. 


Sí, volia fer un prec i després una menció. El prec és doncs de que... demanar 

al govern que procedeixi a la reparació imminent de les excepcions que 

signifiquen els parcs infantils que estan en algunes places i jardins de la ciutat, 

que de forma excepcional no han pogut estar reparats ni en condicions de 

salubritat, tal i com corresponen, en la immediatesa. 

I després fer una menció doncs al testimoni que recull el llibre que avui també 

doncs ens han donat, doncs un prec a una menció específica especial en el 

senyor Marcel·lí Garriga, perquè crec que el testimoni que deixa també a les 

generacions joves d’aquesta ciutat és molt valuós i penso que com a 

Ajuntament, més enllà que el senyor alcalde ja hagi participat en el preàmbul 

d’aquest llibre, penso que com a Ple doncs sí que seria de rebut que féssim 

doncs aquesta... aquesta menció específica pel testimoni aquest de la història 

de la nostra ciutat, que a més a més ja ha estat doncs premiada per algunes 

de les entitats vilanovines, pel que representa. Gràcies. 


Molt bé, doncs s’aixeca la sessió. 

RECULL DE PREGUNTES PRESENTADES PER ESCRIT 

I LES SEVES RESPOSTES 

PREGUNTES DE LA CUP (18 de març de 2009) 

1) De quantes places d’aparcament disposa la planta soterrània de 

l’espai Neàpolis? Atès que tenim notícia que alguns treballadors i/o 

col·laboradors de Canal Blau (ràdio i televisió) no han pogut aparcar 

amb els seus vehicles particulars en aquesta ubicació, qui està 

autoritzat a aparcar en el recinte esmentat? I quins han estat els 

criteris establerts per determinar qui pot –o no– aparcar? 

• 75 

• Els de l'organització i treball propis de Neàpolis.



2) Des del començament de l’actual legislatura, quants estudis ha 

encarregat l’equip de govern? Demanem, si s’escau, una relació de la 

descripció de cada estudi, l’empresa contractada per executar-lo, la 

regidoria que l’ha encarregat i la despesa econòmica generada per a 

endegar-lo.

ESTUDIS 



REGIDORIA DESCRIPCIÓ EMPRESA DESP. ECON. AJUTS 

SEGURETAT I 

PROTECCIÓ 

CIUTADANA 

Elaboració Pla Protecció Civil 

Municipal 

JOVENTUT, 

LLENGUA I 

AGERMANAMENTS Elaboració Pla Local de Joventut 

DESENVOLUPAMENT 

LOCAL I PROMOCIÓ Cens empresarial: 

Elaboració d'un cens d'empreses 

per a la dinamització del teixit 

Empresarial 

MOBILITAT 

David Tisaire Berga 

La carpa, recerca i eines 

de transformació 

social SL 

22.000,00 € 

20.126,00 € 

1.200,00 € 

8.000,00 € 

Generalitat 

Generalitat 

Institut d'Estudis 

Territorials 40.600,00 € 21.360,00 € Diputació 

Identificació i implementació de Juan Lucas Galak 

Camins 

Komhauser 13.896,60 € 

Escolars CEIPs Canigó, Cossetània, 

l'Aragai i l'Arjau 

(Moville) 

Projecte constructiu de la fase 2 del 

Pla Especial de la Bicicleta 

Pla de pacificació del trànsit 

Enginyeria i 

Medi Ambient de 27.500,00 € 

Badalona (EMAB) 

Assessoria 

Infraestructures i 11.687,00 € 

Mobilitat (AIM)



3) Quants serveis de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú estan externalitzats? Voldríem un llistat indicant el 

servei i la data d’externalització i l’empresa. Quins serveis s’han externalitzat en el que portem de legislatura? 

I en l’anterior? 

SERVEIS EXTERNALITZATS 

REGIDORIA EMPRESA 

SEGURETAT I PROTECCIÓ CIUTADANA 

Recollida de vehicles Serveis d'aparcaments de ViG, SAM 

PARTICIPACIÓ 

Servei ludoteca El Llampec El Mussol sccl 

Projecte comunitari joves barri Tacó Bertexam scp 

accions espais cívics Bertexam scp 

Gestió espais cívics municipals 

Bertexam scp 

CONVIVÈNCIA 

Serveis de mediació Mediación y convivencia SL / Gestión integral del conflicto SL (2007) 

DESENVOLUPAMENT LOCAL I PROMOCIÓ CIUTAT 

Fira Galàctica (Attic) Stereonoise slu 

Fira de Novembre Expo gestió i serveis de fires sl 

Plans sectorials turisme nàutic (Conveni Estació Nàutica) Estació Nàutica 

Mireia Miró Lorenzo (2007-2008) / Taller Projectes Oci 

Gestió Oficina de Turisme Parc de Ribes Roges 

sal



TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA 

COMUNICACIÓ 

Manteniment programes T-systems 

CULTURA 

Trapezi Focus SA (2007) 

FIMPT Focus SA (2007) 

(2008 i 2009: tota la gestió és municipal) 

EDUCACIÓ I TREBALL 

Funcionament La Baldufa i l'Escateret 

Associació per a la creació d'estudis i projectes socials (CEPS) 

ESPORTS 

Manteniment instal·lacions esportives municipals Agrego Facility Services SL 

Servei de monitoratge de la piscina municipal c/ Olivella Parc del Garraf Sport AIE 

Pla d'activitat física i salut Parc del Garraf Sport AIE 

Fundació Hospital Comarcal Sant Antoni Abat / Consorci Sanitari Garraf 

INFÀNCIA, ADOLESCÈNCIA, GENT GRAN I PLANS 

EQUITAT 

Serveis organització i gestió ludoteques municipals 

SERVEIS SOCIALS, SALUT I CONVIVÈNCIA 

El Mussol sccl 

Serveis teleassistència domiciliària Sergesa Televida sl (contraprestació dels costos i contracte amb Diputació) 

Laureano Lombarte (2009) - Remedios Cano Moreno 

Gestió del menjador Can Pahissa 

(2008) 

Gestió i realitz. serveis espai jove, espai d'acció, crea i Actua sccl



aprèn 

Servei d'acolliment d'urgència Hostal Can Gatell scp 

Racons dels menuts, cau dels petits i racó tertúlies Associació per a la creació d'estudis i projectes socials (CEPS) 

Hola nadó Associació per a la creació d'estudis i projectes socials (CEPS) 

MEDI AMBIENT 

Agenda 21 Maria del Mar Sivill Capdet 

Prestació serveis d'informació i de vigilància ambiental 

Platja Llarga La vola Companyia serveis ambientals sal 

Control de coloms Falcon centre Cataluña sl 

Consultoria i assist. Projecte gestió del centre de recursos 

CRIA Geokos scp 

SERVEIS VIARIS 

Servei de recollida d'escombraries Compañía catalana de servicios 

Recollida de cartró porta a porta Formació i treball. Fundació privada 

Servei Transport Urbà de viatgers 

Gestió i servei de vigilància, salvament i socorrisme 

Transports Ciutat Comtal 

platges Sport salvament slu (2009) / Assoc. Socorristes aquatics AQUASOS (2008) 

Servei de manteniment de zones jocs infantils Parc's Juegos y Jardineria SLL 

Servei de neteja viària Fomento de Construcciones y Contratas 

Contracte de Jardineria zona A i plantes i abonaments Cespa SA 

Contracte de Jardineria zona B Mancomunitat disminuïts psíquics del Garraf 

Manteniment de platges Serveis Marítims i Costers de la Mediterrània (SEMAC) 

Servei neteja Wc platges temporada estiu Servicios Especiales de Limpieza SA (SELSA) 

Servei de neteja manual de platges Fomento de Construcciones y Contratas 

Sociedad Española de Construcciones Eléctricas 

Enllumenat públic 

Servei intal·lació, desinstal·lació i manteniment de la 

(SECE) 

megafonia ECO ALFA 

Servei intal·lació, desinst i mantenim boies litoral i canals Serveis Marítims i Costers de la Mediterrània (SEMAC)



nàutics 

Servei d'obres de conservació i reparació d'infrastructures 

urbanes Pendent d'adjudicar 

GENERALS - TRANSVERSALS 

Neteja edificis Servicios Especiales de Limpieza SA (SELSA) 

Formació i treball. Fundació privada 

Reconeixements mèdics Genars sl 

MCA UGT Catalunya 

Telefonia fixa Telefónica 

Telefonia mòbil Movistar 

Orange Catalunya xarxa de telecomunicacions 

Internet 

SA 

Contracte control de plagues Rentokil Initial España SA 

Contracte manteniment extintors 

Projectes d'enginyeria i manteniment d'extintors SL 

Contracte manteniment ascensors General elevadores S. XXI SL (1) 

(1) Unificació paulatina dels contractes a l'empresa guanyadora de la 

licitació, 

en funció dels terminis de finalització dels diferents contractes vigents



4) En quina partida econòmica de l’actual pressupost es preveu 

comptabilitzar, si es dona el cas, les inversions que es plantejen vers 

l’USM? 

Dotació USM: 30.000 euros 

PREGUNTES DE LA CUP (30 de març de 2009) 

1) Quin va ser el cost de construcció del centre municipal d’acollida 

d’animals (CAAC)? 

El cost de construcció de les gosseres municipals va ser de QUINZE 

MILLIONS CINC-CENTES VUITANTA-NOU MIL SET-CENTES VINT 

PESSETES amb un 16 % d’IVA inclòs. El projecte de construcció fou 

redactat per l’enginyer tècnic municipal, Sr. Jordi Miró i Surroca i fou presentat 

en el Plenari Municipal de 6 de maig de 1996 i aprovat inicialment en el 

Plenari Municipal de 3 de juny de 1996. 

2) Que s’hi farà a l’actual equipament un cop es traslladi al centre de la 

Mancomunitat de Moja? 

D’acord amb el que s’aprovà en el Plenari Municipal celebrat el passat 6 

d’abril de 2009, les instal·lacions del CAAC municipal de Vilanova i la Geltrú 

seran enderrocades per inadequació de les mateixes, immediatament a la 

finalització del trasllat total dels animals existents, a fi de permetre les obres 

d’ampliació de la deixalleria municipal. 

3) Quantes sancions s’han posat als propietaris d’animals domèstics 

per no recollir les defecacions a la via pública dels seus animals 

durant el 2008 i 2009? 

Ni durant el 2008 ni el 2009 - que es tingui constància -, no s’han posat 

sancions a les persones propietàries d’animals per no recollir les defecacions 

a la via pública dels seus animals. Ens consta, però que la Policia Local ha fet 

diversos advertiments informant de l’obligatorietat de la ciutadania de fer-se 

responsable d’aquesta acció cívica. Així mateix, i a nivell general, des dels 

centres cívics, el servei de medi Ambient i l’Oficina d’Atenció Ciutadana, es 

reparteixen a la gent interessada i de manera gratuïta bosses especials per a 

l’esmentada recollida.



4) Quines obres s’han fet durant el 2008 per adaptar la via pública als 

usuaris de cadires de rodes? 

Les adaptacions a la via pública durant el 2008 : 

• La reurbanització del C.Jardí 

• Els rebaixos de la Avda. Montseny i el rebaix del C.Joan Llaveries amb 

C.Aigua. 

5) Quines obres s’han previst durant el 2009 per adaptar la via pública 

als usuaris de cadires de rodes? 

Les adaptacions a la via pública durant el 2009 : 

• La reurbanització dels carrers inclosos en les obres d’inversió del Fons 

Estatal d’Inversió Local, Nucli Antic i municipals. 

• Actuacions realitzades enguany: 

Rebaixos en C.Joan Maragall amb Amselm Clave , Teodor Creus i 

Coromines amb Josep Coroleu, Rambla Exposició amb Ventosa i Roig, 

C.Tarragona amb C.Josep Coroleu i C.Josep Llanç+a amb C.Havana. 

• Previsió d’actuacions: 

En els propers mesos està previst adaptar a PMRs les rutes no 

adaptades de l’estació d’autobusos. 

• Previsió de futur: 

Enguany és previst de realitzar l’actualització del Pla d’Accessibilitat, 

per tal d’inventariar l’accessibilitat del municipi i refer la planificació 

d’actuacions en matèria d’accessibilitat. 

I a més a més , dins el nou contracte de manteniment i dins de les 

disponibilitats s’aniran construint més. 

6) Fa uns mesos la CUP va preguntar sobre la plaça Miro i Soler i per la 

resposta entenem que es va confondre amb la plaça Miro de 

Montgros. Per això, tornem a fer la pregunta: La plaça Miro i Soler tot i 

la seva petitesa, hi aparquen cotxes degut a que no hi ha cap 

impediment físic per fer-ho. Als veïns en la reunió d’urbanització al 

local del Rasa del Miquelet, se’ls hi va comentar que en cas que això



passes s’hi posaria solució, per això des de la CUP volem saber quina 

solució s’aplicarà i quan? 

Aquesta plaça està perfectament senyalitzada conforme l’estacionament no hi 

està permès. No es recomanable la col·locació d’elements físics que 

obstaculitzin l’estacionament de vehicles degut a què el gir per als vehicles 

provinents de carrer Major cap a Fossar Vell és tancat. És per això que la 

opció recomanada és el control policial. 

7) Durant la poda dels arbres de la rambla Principal, es van trencar 

diversos cúpules de vidre dels fanals de la rambla, degut a la caiguda 

de les branques. Per això, el grup municipal de la CUP voldria saber 

quan es repararan aquestes cúpules de vidre dels fanals i qui pagarà 

els desperfectes ocasionats per la poda de les branques de les arbres 

de la rambla Principal. 

S’han analitzat les anomalies que presentava l’enllumenat de la Rbla. 

Principal, i s’ha verificat que n’hi havien que eren degudes al temporal de vent 

del mes passat. Estaven pendents d’executar-ne la reparació i ja s’han reparat 

amb els serveis municipals. Hi ha un braç i llumenera de la zona propera al C/ 

Cuba que va resultar afectat en l’actuació de poda, que està en espera 

d’executar la reparació, que anirà a càrrec de l’assegurança prevista per les 

actuacions de jardineria. 

8) Quantes places de pàrquing hi ha disponibles a la plaça de les 

Casernes per a compra? 

60 de cotxe i 4 de motocicleta 

9) Quin és el motiu per qual, l’equip de govern creu que no s’han venut 

les places de pàrquings de l’aparcament de les Casernes? 

Paralització total del mercat immobiliari, combinat amb la restricció de la oferta 

creditícia per part de les entitats bancàries, encara que els preus no s’han 

incrementat, i en comparativa amb altres poblacions, estan per sota dels preus 

de mercat. 

Per altra banda, es manté la desconfiança del comprador en la fórmula de la 

concessió administrativa. 

10) La premsa local va recollir fa uns dies les queixes dels veïns de 

Sant Cristòfol per la pudor de la sorra que s’acumula a la platja, per 

això el grup municipal de la CUP voldria saber quines accions ha 

realitzat l’equip de govern per solucionar aquest problema?



Les sorres contaminades que provoquen males olors, s’han traslladat a 

l’abocador. 

11) Després de les queixes dels pares i mares de l’escola Arjau per la 

construcció del pavelló. Quines accions a realitzat l’equip de govern 

per a la participació ciutadana i en quina situació es troba aquest 

tema? 

La redacció d’aquest projecte ha estat treballat des de bon començament amb 

els representants dels qui seran els usuaris finals. 

Amb el primer esborrany de proposta arquitectònica es va fer una presentació 

al Consell Escolar Municipal de l'Escola del Arjau el 6 de Juny de 2006, i a 

partir d’aquell moment es van generar 2 trobades més amb l’escola per anar 

explicant l’evolució del projecte. 

Igualment aquest projecte es va anar treballant amb l’associació de veïns del 

Barri de Mar ja que des de aquest Consistori s’ha considerat que aquest ha de 

ser un equipament de barri i no única i exclusivament de l’escola. 

Ha estat un projecte que durant tot el procés ha estat a la disposició de tots 

els ciutadans i ciutadanes de Vilanova que el volguessin consultar. 

Durant el procés preceptiu d’exposició pública d’aquest projecte s’han 

presentat unes 90 signatures en contra de la seva construcció i uns 200 a 

favor. 

En vista de les signatures contràries al projecte, i a petició de la direcció del 

centre, varem fer una altra sesssió informativa en el marc d'un Consell Escolar 

obert a totes les famílies, on varem explicar com havia anat tot el procés i 

varem resoldre dubtes que varen anar sorgint. 

12) Quines accions està realitzant l’ajuntament de la ciutat per 

apaivagar la crisis laboral a la ciutat? 

Podeu consultar la resposta a l’adreça web següent: 

http://www.vilanova.cat/doc/doc_61828698_1.pdf 

Des de l’IMET s’estan fent les accions següents:



1. Creació del Servei de Prospecció. Aquest servei es dedica a visitar les 

empreses per conèixer les seves necessitats en el moment present i planificar 

de manera més acurada el futur proper. 

2. Impuls de cursos de formació no subvencionats, a càrrec de recursos 

propis, amb la intenció d’arribar al màxim d’aturats possibles. 

3. Impuls dels tallers d’ocupació com a fórmula per crear treball directe. 

4. Reforç dels recursos humans en l’atenció de cara el públic, en les àrees 

d’orientació i ocupació. Cal senyalar, per exemple, que a 30 d’abril de 2008, 

les visites al Club de la Feina havien estat de 3.969. A 30 d’abril de 2009, el 

número de visites que portem és de 8.233 

5. Creació de l’InfoIMET (oficina d’informació de totes les polítiques educatives 

i de treball) per facilitar els tràmits administra 

13) Quines accions a realitzat l’equip de govern per a evitar les pudors 

al Torrent de la platja de Ribes Roges? 

El passat dia 16 de març es va adreçar un escrit a la Cap de Serveis de 

Costes de la Generalitat en el que se li demana, per tal de poder trobar una 

solució definitiva al problema existent. 

14) Fa uns dies es va anunciar, el canvi d’empresa constructora de 

l’hospital de dia situat a la rambla dels Josepets. Per això des de la 

CUP voldríem saber com canviarà el termini d’execució de l’obra 

amb aquest canvi d’empresa constructora? 

El termini d’execució de l’obra de la Plataforma de Serveis es veu modificat pel 

període de temps que comporta la nova licitació de la resta de l’obra. 

PREGUNTES DE CIU (4 de maig de 2009) 

1. Pregunta sobre el Consell Esportiu del Garraf 

Ara fa un any una auditoria externa va determinar que el Consell 

Esportiu del Garraf, presidit pel regidor d’Esports de l’Ajuntament de 

Vilanova i la Geltrú, tenía un dèficit acumulat a 31/12/2007 de 

158.607,46 €. 

El Grup Municipal de CIU voldríem saber:



a) Quin pla de sanejament es va establir per liquidar aquest deute? 

b) Quin és l’estat d’execució d’aquest pla de sanejament? 

c) Quin ha estat el resultat de l’exercici 2008 del Consell Esportiu del 

Garraf? 

Amb relació a la seva pregunta, ens plau informar-los que l’hem traslladada a 

la Junta Directiva del Consell Esportiu del Garraf. 

2. Pregunta sobre les obre del Fons Estatal d’inversions Local 

Segons la informació facilitada per l’equip de govern sobre les obres 

corresponents al fons estatal d’inversió local, a dia d’avui s’han 

adjudicat un total de 13 projectes per un import total de 8.753.947, 60 

Euros. 

Sobre aquests projectes el Grup Municipal de CIU voldríem saber: 

a) Quants treballadors s’han contractat específicament per a la 

realització dels projectes adjudicats per part de les empreses 

corresponents? 

A data 18 de maig tenim 95 treballadors. 

b) Quina és la població del domicili de cada un d’aquests treballadors 

contractats? 

De 95 treballadors: 

• 50 són de Vilanova i la Geltrú 

• 61 de la comarca del Garraf ((Sant Pere de Ribes (8), Cubelles (3))) 

• La resta són de Cunit (2), Gavà, Rubí, Vilafranca (3), Sant Feliu de 

Llobregat (2), Cerdanyola del Vallés (2), Sant Vicenç (4), Cervelló, 

Pallejà (2), Galícia, Terrassa (4), Barcelona, Equador (2), Brasil (3), 

Marroc (2), València, Hospitalet de Llobregat, Martorelles, 

c) Quina és l’oficina de l’INEM que ha tramitat la seva contractació? 

L’oficina de contractació és l’OTG de Vilanova i la Geltrú a excepció d’un 

cas que ha estat de Terrassa. 

______________________________________________________________



Complert l’objecte de la convocatòria, s’aixeca la sessió a les 21.45 hores, de 

la qual s’estén aquesta acta que firma el president amb mi, el secretari 

accidental.

PLE ORDINARI 4 MAIG DE 2009 - CUP Vilanova

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?