Ordenació Lluc i Lluís.pub

MISSA D’ORDENACIONS
Fra Lluc M. Torcal Sirera, prevere
Fra Lluís Solà Segura, diaca
Dia 3 de juny de 2007
SOLEMNITAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT
Poblet

RITU DE L’ORDENACIÓ
D’UN DIACA I D’UN PREVERE
1

RITUS INICIALS
Quan tot és a punt, comença la processó per l’església cap a l’altar, com de costum.
L’ordenand de diaca precedeix el diaca que porta el llibre dels Evangelis i els altres
diaques, si n’hi ha; segueix el prevere ordenand, vénen després els preveres
concelebrants i finalment el bisbe, i un xic darrera seu dos diaques que l’assisteixen.
Arribats a l’altar i feta la deguda reverència, cadascú va al lloc que té assignat.
Entretant es canta l’antífona d’entrada amb el seu salm.
ANTÍFONA D’ENTRADA
3

COL·LECTA
Oh Déu Pare, vós en enviar al món el Verb de veritat i l’Esperit santificador,
revelàreu als homes el vostre admirable misteri; concediu-nos que
en la professió de la fe veritable, reconeguem la glòria de la Trinitat eterna
i adorem la seva unitat de poder i de majestat.
LECTURA PRIMERA
LITÚRGIA DE LA PARAULA
Lectura del llibre dels Proverbis 8, 22-31
Això diu la Saviesa de Déu: «De molt abans de començar les seves
obres el Senyor m’infantà com a primícia de tot el que ha fet. He estat
configurada des de sempre, des del començament, abans que la terra existís.
No hi havia encara els oceans, no existien les fonts d’on brollen les
aigües, i jo ja havia nascut. He nascut abans que les muntanyes, abans que
fossin plantades les altures; encara no havia fet la terra ni els llacs, ni la
massa terrosa dels continents; quan ell instal·lava la volta del cel, jo hi era,
quan traçava el cercle de l’horitzó sobre els oceans, quan fixava allà dalt el
cobricel dels núvols, quan contenia les fonts de l’oceà, quan posava límits
6

al mar que no desobeeix les seves ordres, quan construïa els fonaments de
la terra, jo era al seu costat com un deixeble preferit, feia les seves delícies
cada dia, jugava contínuament a la seva presència, jugava per tota la terra,
i compartia amb els homes les meves delícies».
SALM RESPONSORIAL 8, 2b-3. 4-5. 6-7. 8-9; R.: 2a
La majestat que teniu dalt del cel,
els infants més petits ja la canten:
«Heu fet del firmament un ba-luard
que detura el rebel i l’e-ne-mic». R.
Quan miro al cel que han creat les mans vostres,
la lluna i els estels que hi heu po-sat.
Jo dic: ¿Què és l’home, perquè us en re-cordeu?
¿Què és un mortal, perquè li doneu auto-ri-tat? R.
Gairebé l’heu igua-lat als àngels,
l’heu coronat de glòria i de pres-tigi,
l’heu fet rei de les coses queýheu creat,
tot ho heu posat sota els seus peus. R.
Ramades de bous i ovelles,
fins i tot els animals de la selva,
l’ocell que vola i els pei-xos del mar,
i tot el que segueix els camins dels o-ce-ans. R.
7

LECTURA SEGONA
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma 5, 1-5
Germans, ara que ja som justos, com a creients que som, estem en pau
amb Déu, gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor. És per ell que la fe ens ha
donat entrada en aquesta gràcia que posseïm tan en ferm, i és per ell que
tenim la satisfacció d’esperar la glòria de Déu. Encara més: fins enmig de
les proves, trobem motiu de satisfacció, perquè sabem que les proves ens
fan constants en el sofriment, la constància obté l’aprovació de Déu, l’aprovació
de Déu dóna esperança, i l’esperança no pot defraudar ningú,
després que Déu donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el
seu amor.
EVANGELI
Lectura de l’evangeli segons sant Joan 16, 12-15
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Encara tinc moltes
coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada.
Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de la veritat, us guiarà cap al coneixement
de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el
8

que sentirà dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em donarà glòria, perquè
tot allò que anunciarà ho haurà rebut d’allò que és meu. Tot el que és del
Pare és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà, ho rep d’allò que
és meu.»
ORDENACIÓ
El bisbe s’acosta a la seu preparada per a l’ordenació, i es fa la presentació dels
candidats.
ELECCIÓ DEL CANDIDAT AL DIACONAT
Un diaca crida l’ordenand d’aquesta manera:
Que s’acosti el qui ha de ser ordenat de diaca.
Tot seguit l’anomena; i el cridat diu:
Sóc aquí.
I s’acosta al bisbe, al qual fa una reverència.
Posat davant el bisbe, l’abat diu:
Senyor bisbe: la santa Mare Església us demana que ordeneu de diaca
aquest germà nostre.
El bisbe li pregunta:
Ja sabeu si n’és digne?
I ell respon:
En quant ho permet la fragilitat humana, sé i dono testimoni que n’és
digne.
El bisbe diu:
Amb l’ajut del Senyor Jesucrist, Déu i Salvador nostre, escollim aquest
germà nostre per a l’orde del diaconat.
Tothom diu:
Donem-ne gràcies a Déu.
ELECCIÓ DEL CANDIDAT AL PRESBITERAT
Un diaca crida l’ordenand d’aquesta manera:
Que s’acosti el qui ha de ser ordenat de prevere.
9

Tot seguit l’anomena; i el cridat diu:
Sóc aquí.
I s’acosta al bisbe, al qual fa una reverència.
Posat davant el bisbe, l’abat diu:
Senyor bisbe: la santa Mare Església us demana que ordeneu de prevere
aquest germà nostre.
El bisbe li pregunta:
Ja sabeu si n’és digne?
I ell respon:
En quant ho permet la fragilitat humana, sé i dono testimoni que n’és
digne.
El bisbe diu:
Amb l’ajut del Senyor Jesucrist, Déu i Salvador nostre, escollim aquest
germà nostre per a l’orde del presbiterat.
Tothom diu:
Donem-ne gràcies a Déu.
HOMILIA
Llavors tots s’asseuen i el bisbe pronuncia l’homilia.
PROMESA DE L’ESCOLLIT PER AL DIACONAT
Després de l’homilia, l’escollit per al diaconat, i només ell, s’aixeca i es queda
dret davant el bisbe, que l’interroga amb aquestes paraules:
Fill estimat, abans de ser ordenat de diaca, cal que manifestis davant
del poble la teva voluntat d’acceptar aquest ministeri.
Vols ser consagrat al servei de l’Església per la imposició de les meves
mans i pel do de l’Esperit Sant?
L’escollit respon:
Sí, ho vull.
El bisbe:
Vols exercir amb humilitat i amor el ministeri dels diaques, com a
col·laborador de l’orde sacerdotal i en bé del poble cristià?
L’escollit:
Sí, ho vull.
10

El bisbe:
Vols guardar amb consciència pura el misteri de la fe, com diu l’Apòstol,
i predicar-lo de paraula i d’obra, segons l’Evangeli i la tradició de
l’Església?
L’escollit:
Sí, ho vull.
El bisbe:
Tu, que estàs decidit a viure en el celibat: vols observar aquest propòsit
durant tota la vida, com a signe de la teva consagració a Crist per causa
del Regne del cel, al servei de Déu i dels homes?
L’escollit:
Sí, ho vull.
El bisbe:
Vols, en el teu nou estat de vida, mantenir i augmentar l’esperit d’oració
i, en aquest esperit, segons la teva condició, ser fidel a la pregària
de la Litúrgia de les Hores per al bé de l’Església i, també, de tot el
món?
L’escollit:
Sí, ho vull.
El bisbe:
Vols imitar sempre la vida de Crist, tu, que repartiràs el seu Cos i la
seva Sang quan serviràs a l’altar?
L’escollit:
Sí, ho vull fer amb l’ajuda de Déu.
Després l’escollit per al diaconat se’n va davant el bisbe i, agenollat, posa les
mans juntes entre les d’ell.
El bisbe diu:
Promets al bisbe diocesà, com també al teu superior legítim, respecte i
obediència?
L’escollit:
Sí, ho prometo.
El bisbe acaba dient:
Que Déu mateix dugui a terme aquesta obra bona que ell ha començat en tu.
I l’escollit per al diaconat torna al seu lloc i s’asseu.
11

PROMESA DE L’ESCOLLIT PER AL PRESBITERAT
Després, l’escollit per al presbiterat, i només ell, s’aixeca i es queda dret davant
el bisbe, que l’interroga amb aquestes paraules:
Estimat fill, abans de ser ordenat de prevere, cal que manifestis davant
del poble la teva voluntat d’acceptar aquest ministeri.
Vols exercir sempre, guiat per l’Esperit Sant, el ministeri sacerdotal en
la condició de prevere, com a bon col·laborador de l’orde episcopal i
pastor del poble del Senyor?
L’escollit respon:
Sí, ho vull.
El bisbe:
Vols exercir el ministeri de la paraula, amb ciència i amb responsabilitat,
quan predicaràs l’Evangeli i exposaràs la fe catòlica?
L’escollit:
Sí, ho vull.
El bisbe:
Vols celebrar amb pietat i amb fe, i segons la tradició de l’Església, els
misteris de Crist, especialment en el sacrifici de l’Eucaristia i en el sagrament
de la reconciliació, a lloança de Déu i santificació del poble
cristià?
L’escollit:
Sí, ho vull.
El bisbe:
Vols implorar conjuntament amb mi la misericòrdia divina en bé del
poble que tens encomanat, fidel al manament de pregar constantment?
L’escollit:
Sí, ho vull.
El bisbe:
Vols unir-te cada dia més íntimament a Crist, el gran sacerdot, víctima
pura, que va oferir-se per nosaltres al Pare, i així, amb Crist, consagrar-te
a Déu per a la salvació dels homes?
L’escollit:
Sí, ho vull fer amb l’ajuda de Déu.
Després, l’escollit per al presbiterat se’n va davant el bisbe i, agenollat, posa les
mans juntes entre les d’ell.
12

El bisbe diu:
Promets al bisbe diocesà, com també al teu superior legítim, respecte i
obediència?
L’escollit:
Sí, ho prometo.
El bisbe acaba tot dient:
Que Déu mateix dugui a terme aquesta obra bona que ell ha començat
en tu.
LLETANIA
Ara tots es posen drets. El bisbe, sense mitra i amb les mans juntes, de cara al
poble, invita a pregar:
Preguem, germans, Déu Pare omnipotent, que vessi abundosament la
seva benedicció sobre aquests servents seus que ha cridat a l’orde de
diaques i de preveres.
Llavors els escollits es prostren a terra i es canten les lletanies, a les quals tothom
respon. Tothom està dret.
Sant Miquel pregueu per nosaltres
Àngels sants de Déu pregueu per nosaltres
Sant Joan Baptista pregueu per nosaltres
Sant Josep pregueu per nosaltres
Sant Pere i sant Pau pregueu per nosaltres
Sant Andreu pregueu per nosaltres
13

Sant Jaume pregueu per nosaltres
Sant Joan pregueu per nosaltres
Sant Lluc pregueu per nosaltres
Santa Maria Magdalena pregueu per nosaltres
Sant Esteve pregueu per nosaltres
Sant Ignasi d’Antioquia pregueu per nosaltres
Sant Llorenç pregueu per nosaltres
Sant Jordi pregueu per nosaltres
Santa Perpètua i santa Felicitat pregueu per nosaltres
Santa Agnès pregueu per nosaltres
Santa Coloma pregueu per nosaltres
Sant Bernat, santa Maria i santa Gràcia pregueu per nosaltres
Sant Gregori pregueu per nosaltres
Sant Agustí pregueu per nosaltres
Sant Atanasi pregueu per nosaltres
Sant Basili pregueu per nosaltres
Sant Ciril d’Alexandria pregueu per nosaltres
Sant Antoni i sant Pacomi pregueu per nosaltres
Sant Martí pregueu per nosaltres
Sant Ciril i sant Metodi pregueu per nosaltres
Sant Benet, el nostre pare pregueu per nosaltres
Sant Robert, sant Alberic i sant Esteve pregueu per nosaltres
Sant Bernat pregueu per nosaltres
Sant Elred pregueu per nosaltres
Beat Guerric pregueu per nosaltres
Sant Francesc i sant Domènec pregueu per nosaltres
Sant Francesc Xavier pregueu per nosaltres
Sant Lluís Gonzaga pregueu per nosaltres
Sant Joan Maria Vianney pregueu per nosaltres
Santa Maria Egipcíaca pregueu per nosaltres
Santa Escolàstica pregueu per nosaltres
Santa Clara pregueu per nosaltres
Santa Caterina de Sena pregueu per nosaltres
Santa Rosa de Lima pregueu per nosaltres
Santa Teresa de Jesús pregueu per nosaltres
Santa Joaquima de Vedruna pregueu per nosaltres
Santa Teresa de l’Infant Jesús pregueu per nosaltres
Tots els sants i santes de Déu pregueu per nosaltres
14

De tot mal allibereu-nos, Senyor
De tot pecat allibereu-nos, Senyor
De la mort eterna allibereu-nos, Senyor
Per la vostra encarnació allibereu-nos, Senyor
Per la vostra mort i la vostra resurrecció allibereu-nos, Senyor
Per la donació de l’Esperit Sant allibereu-nos, Senyor
Governeu i protegiu la vostra Església us preguem que ens escolteu
Conserveu en el vostre servei el papa,
els bisbes, els preveres i els diaques us preguem que ens escolteu
Visiteu i animeu els nostres monestirs
i tots els qui hi habiten us preguem que ens escolteu
Beneïu aquests escollits us preguem que ens escolteu
Beneïu i santifiqueu aquests escollits us preguem que ens escolteu
Beneïu, santifiqueu
i consagreu aquests escollits us preguem que ens escolteu
Feu que hi hagi pau i concòrdia
en tots els pobles del món us preguem que ens escolteu
Sigueu misericordiós
amb els qui passen tribulacions us preguem que ens escolteu
A nosaltres mateixos, conforteu-nos
i conserveu-nos en el vostre sant servei us preguem que ens escolteu
Jesús, Fill del Déu viu us preguem que ens escolteu
15

Acabat el cant de les lletanies, el bisbe amb les mans esteses diu:
Escolteu, Senyor, les nostres pregàries,
i dueu a terme vós mateix
aquest ministeri que em correspon d’exercir;
i aquests, que creiem dignes de servir els sagrats misteris,
santifiqueu-los amb la vostra benedicció.
Per Crist Senyor nostre.
Tothom respon:
Amén.
L’escollit per a l’orde del presbiterat es retira i es fa l’ordenació del diaca.
ORDENACIÓ DEL DIACA
IMPOSICIÓ DE LES MANS
I PREGÀRIA D’ORDENACIÓ PER AL DIACONAT
L’escollit s’aixeca; s’acosta al bisbe, que està dret davant la seu i amb la mitra
posada, i s’agenolla davant d’ell.
El bisbe li imposa les mans en silenci sobre el cap.
Mentre l’escollit resta agenollat davant d’ell, el bisbe, sense mitra i amb les mans
esteses, diu la Pregària d’Ordenació:
Assistiu-nos, Déu totpoderós:
Vós, donador de tota gràcia,
distribuïu els diversos ordes
i assigneu a cadascú el seu ofici.
Vós, que sou sempre el mateix,
pel vostre Fill i Senyor nostre, Jesucrist,
que és la Paraula, la força i la saviesa vostra,
ho renoveu i ho disposeu tot,
i, preveient-ho des de l’eternitat,
en cada ocasió doneu el que convé.
Vós feu créixer el Cos de Crist, que és la vostra Església,
rica en varietat de gràcies
i composta de diversos membres,
que admirablement formen un sol organisme,
temple de la vostra glòria,
16

per obra de l’Esperit Sant.
Per això constituíreu
tres ordes dedicats al servei del vostre nom,
tal com de bon començament escollíreu els fills de Leví
perquè exercissin el ministeri en el primer tabernacle.
Així, també, al principi de l’Església,
els Apòstols del vostre Fill,
guiats per l’Esperit Sant,
elegiren, per col·laboradors seus
en el ministeri de cada dia,
set homes benvistos de tothom;
i, per l’oració i la imposició de les mans,
els encarregaren el servei dels pobres,
perquè ells, els Apòstols,
es poguessin dedicar més plenament
a l’oració i a la predicació de la paraula.
Mireu, també, Senyor, amb benevolència el vostre servent
que, amb aquesta oració,
consagrem per a l’ofici de diaca
al servei de l’altar.
FEU DAVALLAR, SENYOR, DAMUNT D’ELL L’ESPERIT SANT,
QUE L’ENFORTEIXI
AMB EL DO DE LA VOSTRA GRÀCIA SEPTIFORME,
PERQUÈ PUGUI COMPLIR FIDELMENT EL SEU MINISTERI.
Que sobresurti en totes les virtuts evangèliques:
l’amor sincer,
el zel pels pobres i els malalts,
l’autoritat humil,
la puresa de vida
i el comportament segons l’Esperit;
que en la seva manera de viure
reflecteixi els vostres manaments;
que amb el seu exemple
estimuli el poble sant a imitar-lo;
que, donant testimoni públic d’una bona consciència,
17

perseveri ferm en Crist;
perquè, així, imitant a la terra el vostre Fill,
que no va venir a fer-se servir sinó a servir,
mereixi de regnar amb ell en el cel.
Ell que amb vós viu i regna,
en la unitat de l’Esperit Sant,
Déu, pels segles dels segles.
Tothom respon:
Amén.
LLIURAMENT DEL LLIBRE DELS EVANGELIS
Acabada la pregària d’ordenació, tothom s’asseu. El bisbe es posa la mitra.
L’ordenat s’alça i algun diaca o un altre ministre li imposa l’estola en forma diaconal
i el revesteixen amb la dalmàtica.
Entretant es canta:
Que n’és d’amable el vos-tre temple,
Senyor de l’u-nivers.
Tot jo sospiro i em de-lei-xo
pels atris del Se-nyor. Ant.
Ple de goig i amb tot el cor, (1)
aclamo el Déu que m’és vida. (4) Ant.
18

Fins l’ocell hi ha tro-bat casa,
l’oreneta s’hi fa un niu on posar la fillada,
prop dels vostres al-tars,
Senyor de l’univers, rei meu i Déu meu. Ant.
Feliç el qui viu a ca-sa vostra
lloant-vos ca-da dia.
Feliços els qui s’acullen als vostres murs;
emprenen amb amor el ca-mí. Ant.
Quan passen per valls ei-xutes,
els són com un oasi
beneït amb les pluges pri-merenques.
Entren al primer i al segon mur,
fins a veure Déu a Si-ó. Ant.
Senyor de l’univers, escolteu la me-va súplica,
escolteu, Déu de Jacob.
Déu nostre, mireu amb amor el vostre Un-git,
fixeu-vos en el rei que ens pro-te-geix. Ant.
M’estimo més un dia als vos-tres atris
que mil a ca-sa meva;
quedar-me al portal de la casa del meu Déu,
més que viure amb els in-justos. Ant.
Perquè el Senyor, protecció nostra iýes-cut,
ens dóna la gràci-aýi la glòria;
el Senyor no refusa cap bé
al qui viu honra-da-ment. Ant.
No es diu Glòria al Pare. El salm es talla i es repeteix l’antífona, quan l’ordenat
s’ha revestit amb la dalmàtica.
L’ordenat, vestit amb vestidures diaconals, s’acosta al bisbe que li lliura, quan
s’ha agenollat al seu davant, el llibre dels Evangelis, tot dient:
Rep l’Evangeli de Crist,
del qual has estat fet missatger;
i creu el que llegeixes,
ensenya el que creus
i practica el que ensenyis.
Després el diaca ordenat es retira al seu lloc.
19

PREGÀRIA DE SÚPLICA
ORDENACIÓ DEL PREVERE
Ara s’acosta l’escollit per a l’orde del presbiterat. Tothom es posa dret. El bisbe,
sense mitra, diu de cara al poble i amb les mans juntes:
Preguem, germans, Déu Pare omnipotent, que vessi abundosament els
seus dons sobre aquest servent seu que ell mateix ha escollit perquè
sigui prevere.
Tothom prega uns moments en silenci.
IMPOSICIÓ DE LES MANS
I PREGÀRIA D’ORDENACIÓ PER AL PRESBITERAT
L’escollit s’aixeca; s’acosta al bisbe dret davant la seu i amb la mitra posada, i
s’agenolla davant d’ell.
El bisbe imposa les mans en silenci sobre el cap de l’ordenand.
Després, tots els preveres presents, revestits amb estola, imposen les mans en
silenci a l’escollit.
Finalitzada la imposició de les mans, els preveres resten prop del bisbe fins que
s’acaba la Pregària d’Ordenació, de manera, però, que els fidels puguin veure bé
l’acció litúrgica.
Mentre l’escollit resta agenollat davant d’ell, el bisbe, sense mitra i amb les mans
esteses, diu la Pregària d’Ordenació:
Assistiu-nos, Senyor, Pare sant,
Déu omnipotent i etern,
autor de la dignitat humana
i distribuïdor de tot do i de tota gràcia.
Vós sou el qui feu progressar totes les coses
i els doneu la consistència.
Vós, per la força de l’Esperit Sant,
establiu en el poble sacerdotal,
per formar-lo, i en diversos ordes,
els ministres de Crist, el vostre Fill.
Ja a l’antiga Aliança
es multiplicaren les funcions
instituïdes amb una significació profètica:
així, després de posar Moisès i Aaron com a capdavanters
per conduir i santificar el poble,
20

vau escollir uns homes
perquè els secundessin en el servei
com a ajudants i cooperadors.
En el desert,
difonguéreu l’esperit de Moisès
a setanta homes prudents
perquè, amb l’ajut d’ells,
governés més fàcilment el vostre poble.
Així també, transmetéreu als fills d’Aaron
el do que el seu pare tenia en plenitud,
a fi que hi hagués prou sacerdots segons la Llei
per oferir els sacrificis del tabernacle,
que eren com una ombra de la realitat que havia de venir.
Finalment, Pare sant, en la plenitud dels temps,
vau enviar el vostre Fill al món, Jesús,
Apòstol i gran Sacerdot de la fe que professem.
Ell mateix es va oferir a vós per l’Esperit Sant
com a víctima sense tara,
i va fer participants de la seva missió els seus Apòstols,
consagrats en la veritat,
als quals donàreu uns col·laboradors
per anunciar i fer present, per tot el món,
l’obra de la salvació.
I ara, Senyor,
doneu-nos també a nosaltres, bisbes,
aquest ajudant que necessitem, febles com som,
en l’exercici del sacerdoci apostòlic.
US PREGUEM, DONCS, PARE OMNIPOTENT,
QUE CONCEDIU A AQUEST SERVENT VOSTRE
DE FORMAR PART DE L’ORDE DELS PREVERES;
RENOVEU EN EL SEU COR L’ESPERIT SANT;
QUE REBI DE VÓS, OH DÉU,
EL MINISTERI DE SECUNDAR L’ORDE EPISCOPAL,
I QUE LA SEVA VIDA
SIGUI UN BON EXEMPLE PER ALS ALTRES.
21

Que sigui bon col·laborador del nostre Orde episcopal,
a fi que, amb la seva predicació,
la paraula de l’Evangeli fructifiqui en el cor dels homes,
per la gràcia de l’Esperit Sant,
i arribi fins als extrems de la terra.
Que sigui amb nosaltres
fidel administrador dels vostres misteris,
a fi que el vostre poble
sigui renovat pel bany regenerador del baptisme,
s’alimenti del vostre altar,
els pecadors siguin reconciliats
i els malalts rebin confort.
Que es mantingui, Senyor, ben unit a nosaltres
per implorar la vostra misericòrdia
en bé del poble que li encomanem,
i en bé de tot el món.
Perquè així totes les nacions, reunides en Crist,
formin l’únic poble vostre,
que arribarà a la plenitud en el vostre Regne.
Per nostre Senyor Jesucrist, el vostre Fill,
que amb vós viu i regna en la unitat de l’Esperit Sant,
Déu, pels segles dels segles.
Tothom respon:
Amén.
UNCIÓ DE LES MANS I LLIURAMENT DEL PA I DEL VI
Acabada la Pregària d’Ordenació, tothom s’asseu. El bisbe es posa la mitra.
L’ordenat s’alça. Els preveres presents tornen al seu lloc; alguns d’aquests preveres
imposen l’estola a l’ordenat, a la manera presbiteral, i el revesteixen amb
la casulla.
Després el bisbe es posa el gremial i ungeix amb el sant crisma les palmes de les
mans de l’ordenat, que està agenollat davant seu, tot dient:
Que nostre Senyor Jesucrist,
a qui el Pare va ungir amb l’Esperit Sant i amb poder,
sigui sempre amb tu,
perquè santifiquis el poble cristià
i ofereixis el sacrifici a Déu.
22

Seguidament el bisbe i l’ordenat es renten les mans.
Mentre l’ordenat és revestit amb l’estola i la casulla, i el bisbe li ungeix les mans,
es canta:
Oracle del Senyor al meu Se-nyor:
«Seu a la meva dre-ta,
i espera que faci dels enemics ’
l’escambell dels teus peus». Ant.
Que el Senyor estengui lluny des de Si-ó
el poder del teu cep-tre.
Impera enmig dels e-ne-mics. Ant.
«Ja eres príncep el dia que vas néi-xer,
tens la glòria sagrada des del si de la ma-re,
des del principi jo t’he en-gen-drat.» Ant.
El Senyor no es desdiu del que ju-rà:
«Ets sacerdot per sem-pre,
com ho fou Melqui-se-dec.» Ant.
El Senyor és al teu costat,’
i abat els reis el dia que s’in-dig-na;
judica el pobles i els fa preso-ners,
abat governants arreu de la ter-ra. Ant.
23

No es diu Glòria al Pare. El salm es talla i es repeteix l’antífona després que
l’ordenat ha rebut la unció de les mans.
Després els fidels porten el pa sobre la patena i el vi i l’aigua en el calze, per a la
celebració de la missa. El diaca els rep i els porta al bisbe que els lliura a les
mans de l’ordenat, agenollat davant d’ell, dient:
Rep l’ofrena del poble sant
per presentar-la a Déu.
Pensa sempre el que faràs,
reprodueix en tu el que commemoraràs,
i conforma la teva vida al misteri de la creu del Senyor.
Finalment el bisbe dóna el bes de pau als ordenats, primer al prevere i després al
diaca, dient:
La pau sigui amb tu.
L’ordenat respon:
I amb el vostre esperit.
Semblantment tots els preveres o alguns d’ells, amb el bes de pau poden indicar
que el prevere acabat d’ordenar ha estat associat a ells per l’ordenació; també
tots els diaques o alguns d’ells, ho fan amb el company ordenat.
Mentrestant es canta:
Aclameu el Senyor, arreu de la ter-ra,
doneu culte al Senyor amb cants de festa,
entreu davant d’ell amb crits d’a-le-gria. Ant.
24

Reconeixeu que el Senyor és Déu,
que és el nostre creador i que som seus,
som el seu poble i el ramat que ell pas-tura. Ant.
Entreu als seus portals enal-tint-lo,
canteu lloances als seus atris,
enaltiu i beneïu el seu nom: Ant.
«Que n’és, de bo, el Se-nyor!
Perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles.» Ant.
No es diu Glòria al Pare. El salm es talla i es repeteix l’antífona, després que el
bisbe i els preveres han donat l’òscul de pau a l’ordenat.
La missa segueix com de costum. No hi ha pregària dels fidels.
25

LITÚRGIA DE L’EUCARISTIA
La litúrgia de l’Eucaristia se celebra com de costum; s’omet la preparació del
calze. El diaca acabat d’ordenar assisteix el bisbe a l’altar.
ORACIÓ SOBRE LES OFRENES
Senyor, Déu nostre, santifiqueu, per la invocació del vostre nom,
aquests dons que us oferim, i per ells feu de nosaltres mateixos una ofrena
en honor vostre.
PREFACI
És realment just i necessari, és el nostre deure i és la nostra salvació,
Senyor, Pare sant, Déu omnipotent i etern, que sempre i en tot lloc us donem
gràcies.
A vós que amb el vostre Unigènit i l’Esperit Sant sou un sol Déu, un
sol Senyor; no una sola persona, sinó tres en una sola substància.
Per això, tot el que creiem de la vostra glòria, perquè vós ho heu revelat,
ho creiem igualment tant del vostre Fill com de l’Esperit Sant. I així,
tot confessant-vos Déu veritable i etern, adorem al mateix temps la vostra
essència, única, les persones, distintes, i la seva idèntica majestat.
Majestat que lloen els àngels i els arcàngels i tots els estols celestials,
que no cessen de clamar a una veu, tot dient:
27

En la pregària eucarística el bisbe, o un dels preveres concelebrants, fa menció
del prevere i del diaca acabats d’ordenar, segons aquesta fórmula:
En les intercessions de la pregària eucarística III, després de les paraules ...pau i
salvació, es diu:
Enfortiu en la fe i en la caritat
la vostra Església que encara peregrina a la terra,
juntament amb el vostre servent, el papa Benet,
amb el nostre bisbe Jaume, amb els altres bisbes,
i amb aquests servents vostres
que avui han estat ordenats
de diaca i de prevere per a l’Església,
i amb els preveres i els diaques
i tot el poble que us heu redimit.
28

El diaca acabat d’ordenar assisteix al bisbe en el servei del calze.
Els pares i els familiars dels ordenats poden rebre la comunió amb les dues espècies.
ANTÍFONA DE COMUNIÓ
Acabada la distribució de la comunió es canta un cant d’acció de gràcies:
Ant.
iv. T.
T E De± um Patrem ingé± ni± tum, te Fíli± um uni± gé±
ni± tum, te Spíri± tum Sanctum Parácli± tum, sanctam et indiví±
29
Ga 4, 6

du± am Tri± nitá± tem, toto cor± de et ore confi± témur, lau±
dá± mus, atque bene± díci± mus: tibi glóri± a in s‰± cula.
Ps. 116
L audá± te Dóminum, omnes gentes; * collaudá± te e± um,
omnes pópu± li. Quóni± am confirmá± ta est super nos miseri±
córdi± a eius, * et véri± tas Dómini manet in æ± térnum. Glóri±
a Patri et Fí± li± o * et Spirí± tu± i Sancto. Sicut erat in prin±
cípi± o, et nunc et semper, * et in s‰cula sæculó± rum. Amen.
Es repeteix l’antífona Te Deum Patrem.
POSTCOMUNIÓ
Senyor, que sigui profitosa per a la nostra salvació la recepció d’aquest
sagrament, que és també una confessió de la Trinitat eterna i de la Unitat
indivisible.
30

RITUS CONCLUSIUS
En comptes de la benedicció acostumada es pot dir la que segueix. El diaca fa la
invitació:
Inclineu-vos per rebre la benedicció.
Després el bisbe, amb les mans esteses sobre els ordenats i el poble, diu la benedicció:
Que Déu, que ha instituït l’Església i la regeix,
us protegeixi amb la seva gràcia
a fi que compliu fidelment els vostres deures.
Tothom respon:
Amén.
El bisbe:
Que ell, que ha encomanat al diaca
el ministeri de predicar l’Evangeli de Crist,
t’ajudi a viure d’acord amb la seva paraula,
perquè siguis testimoni seu, sincer i fervent.
Tothom respon:
Amén.
El bisbe:
I a tu, prevere,
que et faci veritable pastor
per distribuir als fidels el pa viu i la paraula de vida,
a fi que creixin més i més en la unitat del cos de Crist.
Tothom respon:
Amén.
El bisbe:
I a tots vosaltres, aquí presents,
que us beneeixi Déu totpoderós,
Pare, Fill i Esperit Sant.
Tothom respon:
Amén.
Donada la benedicció i acomiadat el poble pel diaca, s’organitza la processó cap
a la sagristia, com de costum.
31

La Trinitat, per Claudio Pastro
Retaule de la capella de la Casa General de l’Orde Cistercenc, Roma 2004