ESGLÉSIA Santa Maria de Barberà - Ajuntament de Barberà del ...

L’església de Santa Maria de Barberà
A l’extrem nord-est de la ciutat de Barberà del Vallès,
arran de la fondalada del marge dret del riu Ripoll, a
145 m d’altitud, s’alça l’antiga església parroquial de
Santa Maria de Barberà, coneguda per la Romànica i
famosa per les pintures que guarda a l’interior.
Per arribar-hi cal prendre la carretera que uneix Barcelona
i Sabadell, en la qual, al punt quilomètric 8.450,
agafarem la via de Sant Oleguer en direcció nord-est. A
l’extrem oposat, a la confluència amb la ronda de Santa
Maria, hi ha l’església de Santa Maria de Barberà.
Un dels primers esments del topònim del lloc data de
l’any 986, quan el rei Lotari, mitjançant un privilegi
de confirmació de béns atorgat al monestir de Sant Cugat
del Vallès, ratificà els alous que aquest cenobi posseïa al
terme de Barberanus.
Poc temps després, el 1006, és consignada ja l’existència
d’una església en aquest indret, ja que aquest any els
comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de
Carcassona confirmaven la donació que un any abans
havia fet Guitard del castell de Barberà a la catedral de
Barcelona, i també de les esglésies que havien estat fundades
en aquest lloc. Tanmateix, l’edifici a què fa referència
aquesta notícia històrica no correspon al que ha
arribat als nostres dies. Segurament a causa del seu mal
estat, o bé al fet que la seva capacitat era insuficient,
hom decidí bastir-ne un altre més espaiós; en aquest
sentit, hi ha notícia documental de dues deixes, l’una de
l’any 1067 i l’altra del 1074, destinades a l’obra de l’església.
Aquest nou temple fou consagrat sota el pontificat de
sant Oleguer, bisbe de Barcelona (1116-1137), i dedicat a
santa Maria.
Al segle XII, concretament l’any 1123, un testament atorgat
per Majència i el seu fill Berenguer notifica que llegaren
una vinya a Santa Maria de Barberà. Poc temps després,
el 1143, l’església de Barberà consta ja com a parròquia,
segons la cessió que els esposos Guillem Berenguer de Fonollar
i Ermessenda i el germà d’aquesta, Ramon Bermon,
feren dels drets que tenien sobre ella a la milícia del
Temple. A partir d’aquest moment són ben poques les
referències històriques que es coneixen d’aquesta església,
la qual fou modificada i transformada interiorment
en el transcurs dels segles.
L’exterior de l’edifici segons una fotografia del començament del segle XX.
Retallable de l’església romànica de Santa Maria de Barberà