Ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la Ciutat de ...

PURCHASED FOR THE
UNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY
FROM THE
CANADÁ COÜNCÍL SPECIAL GRANT
FOR
CATALÁN LANGUAGE & LITERATURE 68

COLLECCIO
;': ¿ ^ ^'
DOCUMENTS HISTORICS INEDITS
DE L'ARXIU MUNICIPAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA

RUBRIQUES DE BRUNIQUER
CEREMONIAL
DELS
Magnífichs Consellers
y
Regiment de la Ciutat de Barcelona
VOLUM QUINT
PUBLICAT PER ACORO I A DESPESES DE l'ExCM. AJUNTAMENT CONSTITUCIONAL
I INICIAT PELS IL'LUSTRES SENYORS REGIDORS
D FRANCESC CARRERAS I CANDI i D. BARTOMEU GUNYALONS I BOU
EN COMISSIÓ
DEL MATEIX EXCEL'LENTÍSSIM AjUNTAMENT
BARCELONA. — 1916
ímpremta d'Henrich i Companyía, en comandita
Carrer de Córcega, )4 8

D?
I yr*

^^js^ '«sj^ '^l^ tj^ td^ ^^jw
^^ í$^ ^$sí í^ S$^ i^
v»igv ^>?^^^v^S v^'ts v^**v v»^;
CAP. LXXI.
CASOS SINISTRES, Y SUCCESSOS
extraordinaris.
IVENDRES 9 chalendas Januarij 1350, Vigi-
lia de Nadal en la nit en la Iglesia de S} Cu-
gat del Vallers dientse las matinas fou mort
fra. Arnau Abad de dit Monastir estant en lo
Cor, y tenint ell la Creu en las mans.
A 30 de Abril 1462, fou capturat un Conseller per orde
deis altros, y levada la gramalla, y á 18 de Maig fou ofegat.
A 12 de Maig 1482, Carta deis Jurats de Gerona ab que
donan avís de un cas atrocíssim, y enormíssim seguit lo die
abans que havían trobat mort en la Parroquia de Sobrerroca
ferit de una stralla per la spalla á Joan Desvern Ciutadá deis
Principáis de Gerona, home molt mansuet, é investigant lo
cas, trobaven que sería per que demanava Censos, y Tascas
ais Pagesos de aquella montanya, y sabían que aquells page-
sos proceyen a molts altros actes desordenats, y feyen tais
moviments ques podíe dubtar nos seguissen turbacions com
las passadas, las quals tingueren principi de semblan ts fets.
A 7. de Desembre 1492, succehí lo cas de la Coltellada del
Rey D.° Ferrando devallant de son Palau per las escalas de
S}^ Agatha, que Joan Canyamás de Canyamás home orat, é
Ignocent lo ferí al coll de part derrera, y forenli donats set
punts, y lo dit Joan Canyamás fou pres, é tormentat, é jatsíe

6 RÚBRICA D'eSTEVE GILABERT BRUNIQUER
que conegueren era foll, y orat, fou condemnat á mort, si be
lo Rey li havía perdona!, y la Sentencia fou, quel posaren en
un Carretó amarrat en un pal, y a la Plassa del blat vella li
fou levat lo un puny, y al Born laltre, y aquí morí. A la Plassa
de S.* Jaume li levaren lo ñas, un ull, y una cama, y á la
Plassa nova ima cuxa. A la Plassa de S.** Ana la altre cama,
y cuxa, y apres lo portaren per lo Carrer de S.* Pere, la Volta
del Portal nou, y per lo camí lo squarteraren, foral Portal nou
fou mes foc al Carretó, y tot fou cremat, feuse aquesta rigor
segons lo cas ho requería, heu tret de un Ilibre antich de un
particular.
A 13 de Juliol 1500, vingue nova que lo Papa Alexandre
era mort ferit de un lamp.
A 6 de Juny 1553, fou lo enderroch del Castell nou prop
lo Cali, que caygué, y derroca una Casa devant. Vide lo Die-
tari.
A 27 de Abril 1559, vingué la nova de la desastrada mort
del Rey Enrich de Franca, qui morí en ima Justa que feya
per lo Casament de sa filia ab lo nostre Rey D.° Phelip.
A 3 de Febrer 1568, lo Rey scriu á la Ciutat donant raho
de las causas quel han mogut á pendre al Príncep D.° Carlos
son fill.
A 24 de Setembre 1591, succehí en Qaragosa lo cas de An-
tonio Pérez, que lo Poblé se amotina, yl leva de mans de la
Justicia.
A 13 de Mars 1602, essent en Barcelona un Embaxador
de Venecia lo feriren ab spasa de una coltellada, é per90 un
deis Consellers lo ana á visitar, y la Ciutat offerí premi de
500 ÍB S».
A 19 de Agost 1604, succehí que un home condemnat á
mort, de veurer los torments per quel volían torturar perdé
la páranla, si be oMa, y encara que li daren botons de foch,
may parla.
A 12 de Octubre 1605, Eclipsi notable del Sol.
En lany 1605, foren tantas las Plujas, que causaren danys
notables, ys gastaren molts blats en les Sitges, com se veu a
12 de Octubre cum sequentibus.
A 10 de Janer 1606, las Portas de la muralla al Portal del
Studi caygueren, y prengueren desota una fadrína que morí
promptament, y un frare que resta sens speranga de Vida.

CAP. LXXI. — CASOS SINISTRES I SUCCESSOS EXTRAORDINARIS J
A 26 de Janer 1607, vingue nova de la cayguda de D."^
Pedro Franquesa Conde de Vilallonga, gran privat del Rey,
scríuense en Dietari cosas particiilars.
Dijous á 27 de Juliol 1628, en Dietari apar que vingué
noticia com se havía robada la Custodia de la Iglesia Parro-
quial de S.* Genis de Orta, Bisbat, y Territori de Barcelona,
del Sacrari ahont estava lo SS Sagi-ament, y havían deixa-
das las formas en térra,
A 2 de Desembre 1639, lo Llamp ferí lo Espirall de les
fonts, es al Camí qui va del Portal del Ángel, a la Creu de
Jesús, y á 3 lo Consell de cent delibera adobar dit Espirall.
A 28 de Fcbrer 1642, en Concell de cent apar que lo Llamp
ferí en la Torre de Mongat, y per dita raho se feren las obras
convenients per lo reparo de dita Torre.
Diumenge á 21 de Janer 1646, en Dietari apar que succehí
un cas grave en la present Ciutat, y fonch que en lo Carrer
deis Assahonadors en una Casa estavan dos Estadants ab sas
mullers, y filis, los uns deis quals eren de defora, y tenintsen
de anar lo un Estadant fora de Casa, y de la present Ciutat
per sos afers, deixant sa muller, y algún fill en Casa; lo qui
resta inspirat del Dimoni ab poch temor de Deu, y copdiciós
de algunes dobles que segon se deya tenía, degollá la muller
del que sen havía anat, y degollada, la tira dins lo Pou, é á
la que dit Estadant torna en sa Casa, maná al qui era romas
en ella sa muller hont era, lo qual li digué era dalt en una
Cambra, y á la que sen pujaba per la Escala pera trobar sa
muller, lo altre li salta derrera ab una destral pegantli un
gros colp al cap ab ella, ferintlo malament, y a la que dit ferit
sentí lo colp, se gira, y ab una daga, li dona una punyalada
en lo front cridant molts grans crits cahent tots dos Escalavalí,
y á la que los Vehins ho sentiren, lo qui havía comes tant gran
delicte, no obstant ferit de la punyalada, fugí en la Iglesia de
S.* Cugat prop de dit Carrer per que la Justicia nol prengues,
y sabentho los S.®"^ del Concell Criminal, manaren de promte
ligarlo en dita Iglesia fins á tant se vés si li valía, ó no, y de-
clarat que no li valía, lo portaren á la Presó.
Dilluns á 27 de Agost 1646, en Dietari apar, que passada
mitja nit, se mogué una gran tempestat de trons, y llamps
que era cosa de temer, y en particular quant á la matinada
se sabe, que un Llamp havía ferit en la Iglesia de la Seu de

8 RÚBRICA D'eSTEVE GILABERT BRÜNIQUER
la present Ciutat, prenent una part del Orga qui está al costat
de la Capella de la SS.^ Magestat, la qual espatllá tota, y
de aquí sen devallá per las Escalas de la Capella de la gloriosa
S.** Eulalia, pegant en una pedra de las barras de ferro del
cap de dita Escala a la part del dit Orga, y axí mateix tras-
passá la paret de dita Capella de SM Magestat, que es mitgera
á la altre Capella, fenthi un forat molt gros, cosa que dona
gran espant, y admiració ais Ciutadans.
Dimars á 28 de Agost 1646, en Dietari apar, que en la
matinada se mogue gran tempestat de trons, y llamps com
la del die abans, ab la qual succehí una cosa de gran admiració,
y fonch, que un Llamp entra en la Iglesia de las monges
Geronimas de la present Ciutat cerca lo Portal de S.* Antoni,
y de aquí dona en una Capella hont hi havía un S.* Crucifici,
al qual ferí de tal manera quel obrí per lo mitg de cap á peus,
cahent lo cap en térra, sens cremarseli ningún cabell, y axí
mateix per los genolls, y altres parts del Cos lo va capolar,
essent cert que fora caygut de la Creu sino per una anella que
sustenía lo Cos de part de derrera, fou molta la gent que ana
á veurer semblant espectáculo, restant tothom admirat, y
suspés del cas.
A I de Mars 1658, en Concell de cent se tracta del cas
sinistre succehit a Joan Matheu Mascaró, per mans deis Es-
claus de las Galeras.
Dijous á 21 de Octubre 1683, en Dietari apar, que fou
penjada una Dona de edat de 23 anys, inculpada de haver
appensadament, y proditoriament consentit en la mort de
son marit, que fou mort á punyalades, y apres llangat dins
un Pou en la Parroquia de Palau Tordera.
A 9 de Mars 1408, en Dietari apar, que vingué de la Vila
de Tarrega lo honrat en Lluís Alanyá, qui amena im Castellá
pres, qui era encolpat del furt de la Custodia de la Seu.
A 16 de Octubre 1425, en Dietari apar, que vingué lo
honrat en Pere Dusay ab lletra del Rey dressada ais Conce-
llers de 9 de dit mes de Octubre, ab la qual lo Rey lo certi-
fica á consolació llur, com la dita jornada de 9 de Octubre,
ell havía rebuda una letra del Infant D." Enrich frare seu, ab
la qual lo certificava, com ell era fora la Presó, é era en lo
Camí que sen venía al dit S.°' Rey, é recitave lo dit honrat
en Pere Dusay, que lo dit D."^ Enrich isqué de la dita Presó

CAP. LXXI. — CASOS SINISTRES I SUCCESSOS EXTRAORDINARIS 9
á 7 del dit mes, é que dins dos dias sería ab lo dit S.^"^ Rey á
Zaragosa.
Dilluns á 2 de Febrer 1428, en Dietari apar, que segons
plagué á nostre Senyor Deu, vers las 8 horas ans de mitg
Jorn, fou molt gran, é espantable Terratremol, é de gran du-
rada, per lo qual en los mes Alberchs de la Ciutat se farían (')
Parets, é en alguns se enderrocaren Embans, Cuynes, Fume-
rals, é Escales, é en la Iglesia de nostra Dona S.** María de
la mar caygué certa part de la O, é entre homens, é dones, é
Infants morirenhi 21, ó 22, Deu hage lurs animes amen. Y á
4 partí lo Corren de la Ciutat, lo qual per ordinació de Conce-
llers ana ais monastirs de Escala Dei, de Poblet, é de Mont-
serrat per que fassian oració á nostre Senyor Deu quens
perdó, ens leu per la sua infinita misericordia la plaga del
Terratremol.
Divendres á 14 de Juny 1437, en Dietari apar, que fou
escapsat en Barthomeu Dolalench (2) Donzell, per manament
de la Senyora Reyna en la Plassa del Blat; per 90 com era
estat delat, que ell ab altres ha vía feta gavella, é alguns dies
havía passats eran estats penjats per la dita raho dos de
altres.
Dijous á 26 de Febrer 1439, en Dietari apar, que per cas
desastrat, se mes foch en una partida de frares menors vers
lo hort del dit Monastir, é cremas un Dormidor poch, é moltes
Cambres ab tots los libres, é altres bens que eren en les dites
Cambres.
)
Dilluns á I de Setembre 1449, en Dietari apar que Guillem
Bosse Armenyachs Gaseó del Ganaig (3), qui pochs dies havía
ab pensa deliberada havía donada una gran coltellada per la
Cara en altre Gaseó dins la Plassa del Born, é per procés, é
ab confessió sua propria se mostrá esser cap de gavella, fou
posat á Juy de Promens, é sentenciat a esser penjat, é de fet
fou penjat, ras lo cap per que allegaba Corona, é ultima á
las foreas de la Rambla.
Divendres a 16 de Octubre 1461, en Dietari apar, que lo
dit die vers 2 hores del matí los Contraris de M.° Burgués de
( 1
(2)
fenien din en Dietari.
En Dietari aquest cogiiom es Dostalrich,
(3) El nom d'aqueix malfactor, en Dietari apareix escrit sots la següent
forma; Guillem Bosser de la Davmenyach gaseo alias gauaig..,

10 RÚBRICA D'ESTEVE GILABERT BRUNIQUBR
Viladecans meteien foch á les portes majors de la Carcera.
Dimecres á 4 de Noembre 1467, en Dietari apar, que lo
Veguer de Barcelona per manament del 5.°"^ Primogenit se-
gons se dix pres dins la Casa de la presen t Ciutat lo Conceller
ters hora tarda, é aquell jaquida la Gramalla dins la dita Casa,
mes en la Presó comuna de la ditaCiu[ta].*, é nos dix per que.
Dilluns á 23 de Febrer 1495, en Dietari apar, que entre
5 é 6 hores ans de mitg Jorn caygué, é se enderrocá lo Esperó
de Ponent quis te ab la muralla de la Dressana, causantho la
mar, é tempestat de aquella.
Dimars á 19 de Agost 1516, en Dietari apar, que fonch
sentenciat Peyrot de la Roca Gaseó, qui havía mort lo Batlle
de Moneada en dita Baronía 90 es primer degollat, y apres
scorterat, y penjats los quatre Corters, é cap, per los Camins
Reals de dita Baronía.
Disapte á 5 de Juliol 1544, en Dietari apar, que en la ma-
rina un Soldat mata á trayció un Criat de M.^ Fran.'^^Setantí,
y encontinent fonch pres, y penjat lo mateix die.
Dilluns á 29 de Maig 1564, en Dietari apar, que ferí lo
Llamp en lo Monastir de Predicadors.
Disapte á 20 de Noembre 1567, en Dietari apar, que ferí
lo Llamp en algunas parts d^ la present Ciutat, y mata un
minyó de 12 anys.
Dimars á 25 de Maig 1568, en Dietari apar, que feu un
gran tro, y caygué un llamp molt gran, y ferí en la Seu de
Barcelona.
A 5 de Abril 1582, Sentencia Real contra Miquel Utrolis
condemnantlo á penjar, per que havía testificat fals contra
Pere, y Francesch Cassadors, dient de ells, que havían
conspirat contra lo Prior D.° Ernando (*) Virrey per ferio
matar; son aquí unas Cridas, y la sua deposició. Diversorum
5."s fol. 262.
(*) Don Ferian de Toledo, Prior a Castella de l'Ordc de St. Joan de
Jerusalem.
-^^^^d^W"^^ ^

CAP. LXXII.
COSAS PRODIGIOSAS, Y PEREGRI[NE].s
IMECRES i6 de Setembre 1354, poch apres
de las tres horas feu Eclipsi del Sol, que dura
cerca de mitja hora.
Dijous 23 de Juny 1356, die de Corpus, y
Vigilia de S.* Joan.
A 17 de Juhol 1357, Y lo die seguent fou feta festa en
Barcelona, y lo Poblé dejuná pregant á Deu que cessassen
las lagostas que eran en las parts de Castella, y Valencia,
y ja eran á Tortosa, que devoravan los Sembráis.
A 5 de Mars 1378, ferí lo lamp en una Ñau que era de
Jaume Ferrer en esta Plaja, y trenca lo arbre en molts trossos.
Divendres á 7 de Juny 1415, cerca lo fi de la quinta hora
apres mija nit, fou Eclipsi del Sol, que dura cerca mija hora.
A 5 de Juny 1458, fou trobada en esta mar una Balena
morta de largaria de 30, ó 31 passas, y á 15 de Noembre 1459,
al cap de Lobregat'fou trobada una altre de largaria 21, ó 22
passas. Vide lo Die tari.
A 15 de Desembre 1458, la Ciutat de Leyda scriu, y demana
consell, y ajuda pera matar las Lagostas que talavan,
y devoravan los fru3rts de la térra.
A 3 de Desembre 1604, morí en la Parroquia de Bigues
del Valles, Miquel Valls, alias Luc, Pages, home de 70, anys,
que may havía begut. Vide lo Dietari.
Dimecres á 12 de Octubre 1605, en Dietari apar que hi

12 RÚBRICA d'eSTEVE GILABERT BRUNIQUER
hague Eclipsi de Sol molt gran per que dura poch manco de
mitg quart, que lo die se torna tant obscur com si fora Entrada
de nit quasi al toch de la Ave María, apres poch á poch
vingué a clarirse,
Dijous á 17 de Noembre 1605, en Dietari apar, que en la
nit se veren en lo Cel uns grans senyals de foch, que molts
pronosticaren eran mals senyals.
Díumenge á 11 de Abril 1627, en Dietari apar, que se
entongue per cosa molt certa, y passada en veritat, per
haverho vist algunas personas que se adonaren, que lo de-
matí de Pasqua prop passada, anant la gent á visitar los
Scpulcres, veren que una figura de Christo molt devota de
bulto clavat en la Creu, que está dins la Iglesia de les monges
del Monastir de N.^ S.''^ deis Angels, y peu de la Creu de la
present Ciutat dins las Capellas deis S.t^ Misteris que allí son
junt la Capella del S.* Sepulcre, suá molta suor desdel Cap,
ñns en lo mitg del pit, y digueren que dues dones velletes
havían dit, que ja lo die del Dijous Sant prop passat sen ado-
naren, sino que no ho gosaren dir, y axí hi tornaren lo dematí
de Pasqua, y ho tornaren a veurer, y á les hores ho digueren.
Dimecres á 13 de Mars 1686, en Dietari apar, que en dife-
rents parts de Cathalunya hi havía un gran número de Lla-
gostas que causaban dany a la térra, y á 5 de Abril fou la
Benedicció de la térra, y se malehiren las llagostas, y á 9 de
Juliol 1687, se veu que tornaren las ditas Llagostas, y axí
mateix se feren pregarlas, y á 16, se feu altre Benedicció del
Terme, y se malehiren las Llagostas, y á 24, y en altres dies
seguents apar que entraren ditas Llagostas dins la present
Ciutat, y á 25 de Setembre la Ciutat feu vot, y prengué per
Patrona a María SS.^ de la Mercé, y á 22 de Febrer 1688 se
feu altre vegada la Benedicció del Terme, y se malehiren las
Llagostas.
Dijous á 25 de Desembre 1704, en Dietari apar, que a las
5 de la tarde estant seré, y sens veurerse ningún nuvol, de
repente se veu una flamarada molt ardent en la present Ciu-
tat, exint, y venint segons verídicas personas del Mar, uns
dient venía á modo de barra de liga de foch, é altres ab globo,
y cua; se obrí, y deixá tres nuvols molt blanchs, los quals
duraren en la Regió Celeste mes de mitja hora, y despres de
dita flamarada, se sentí en lo Cel com si se disparaven algunes

Cap. LXXli.— COSES PRODIGIOSES i PEREÓRÍNtíS 1 í)
Artillerías, y despres molta mosquetería, que dura cerca de
tres Credos.
Dimecres a 12 de Maig 1706, en Dietari apar, que entre
las 9, y 10 del matí se eclipsa lo Sol quedant tot obscur com
si fos de nit vehentse las Estrellas, dura lo estar lo Sol del
tot eclipsat passat de un quart, causa dit Eclipse molt terror.
Dijous á 29 de Agost 1448, en Dietari apar, que entre 9,
e 10 hores de die, fou Eclipsi de Sol, en tant que no perdé
tota la claror, empero la claror se engroguí, é dura per alguna
pausa.
Dilluns á 23 de Setembre 1448, en Dietari apar, que fou
escampada fama per la present Ciutat, é axí fou trobat de
fet, que dellá lo cap de Llobregat fou atrobat un Peix molar
mort, que havía de larch en torn setse Canas, é dalt de tall,
ó gruxa una Cana.
Divendres á 18 de Juny 1456, en Dietari apar, que fonch
fama per la present Ciutat, que en lo principi del present mes
vers Levant, fonch vista en la matinada per molts, entre una,
é dues hores apres mitja nit una Estela, ó Cometa, langant
alguna claror á manera de claror de lum fosquet, que se este-
nía al devant de ella á parer humanal, sie 3, ó 4 Canas, apres
á 15, é 16 del dit mes present fonch vista la dita, ó altre Estela,
ó Cometa semblant entre 8, é 9 hores intrant la nit entre Po-
nent, é Tremuntana.
Dimecres á 15 de Setembre 1456, en Dietari apar que
vench nova ab Corren quin porta letres, é signantment del
S.* Pare dressades al Rev.* Bisbe de Barcelona, en virtut de
las quals lo dit Rev.* Bisbe de continent rebudas aquellas
qui fou a 1 entrant de la nit ab tot lo Clero de la Seu processionalment
dins la dita Seu ab gran solemnitat cantaren Te Deum
laudamus, é alguns poclis en nombre per la Ciutat fcren ali-
maries, la qual nova es com lo Blach, qui era ab 40000 de
sí mateix ab subvenció del Emperador de Alemanya, qui li
trames 80000 homens de armes del Rey de Ungría qui li trames
50000 Combatents é del Rey de Bohemia ab gran mul-
titud de gent ordenades totes les dites hostes, de les quals
fou Capitá fr. Joan Cabestano qui aquí ere ab 6000 frares á
consell, é instigado de un Pelegrí qui sobre vench els anima,
é ordena les dites hostes, é gents, é entrega al dit fr. Joan un
Scut ab senyal de un Crucifix al devant. é lo dit fr. Joan ab

14 RÚBRICA d'eSÍEVE GtLABBRt BRUNIQUER
lo dit Pelegrí al costat comensaren la Batalla contra los Cans
Turchs a 5 de Juny, é dura continuament un die, de hora de
tercia, una nit, é lo sent demá fins á mitg jorn, é finalment los
Christians venceren, é desconfiren los Turchs, qui segons les le-
tres eren en nombre passats de 200000, é sonhi morts 120000, é
deis Christians 6095, é molts nafrats, los quals ab lo nom de Jesús,
lo dit fr. Joan goría, é á la perfí desconfits los dits Turchs,
é barrejades lurs Tendes, or, joyells, argent, é artillerías, foren
presos per los dits Christians, é Bombardes 130, de que la
menor tirave 5 quintars, é lo dit Pelegrí entre los vius, é morts
no ses trobat, y á 18 de dit mes de Setembre per la dita nova
foren fetes per lo Clero de la Seu, é per la Casa de la Ciutat,
é generalment per totes les altres Iglesies, é per los Singulars
de la dita Ciutat grans, é solemnes luminaries, é aulimares, y
á 19, per la dita nova, fou feta gran solemne, é general pro-
cessó, en la qual entrevingueren lo S.**"^ Bisbe, é Clero de la
Seu de Barcelona, ab tot lo Clero, Creus, é ganfanons de les
altres Iglesias Parroquials, é ordens de frares de la dita Ciutat,
la qual processó acompanyaren lo Mag.*^** Governador de Ca-
thalunya, los Consellers ab molts Prohomens, é quasi tot lo
Poblé de cascun stament de la dita Ciutat, axí máseles, com
fembres, é fonchi fet solemne ofici per lo dit Senyor Bisbe
ab grans perdons per ell com á Legat del S.* Pare donat á
aquells qui la dita processó seguirían, é los lochs per hont la
dita processó passá, é lorde de aquella son los ques segueixen;
90 es que primerament isqueren de dita Seu per lo Portal
major la Bandera de S.** Eulalia, apres seguiren les dites
Creus, é ganfanons, apres se sotseguí lo Clero tot, é a la fi lo
S.°^ Bisbe, é immediate los dits Mag.^^ Governador, é Conse-
llers, é tot lo Poblé, apres prenent per la Plassa del Rey, é
per lo Carrer apellat deis Speciers, é per la Plassa de S.* Jacme
tirant vers lo Portal de la Boquería, é gira á la Iglesia del Pi,
é aquí lo dit S.*" Bisbe celebra lo Ofici, é ñnat aquell, pres per
lo Carrer de la Figuera Cocorella, é per la Plassa nova, é torna
á la dita Seu.
Diumenge á 15 de Maig 1457, en Dietari se troban dife-
rents notas continents las personas se moren quiscun jorn de
Epidemia, é de altres mals.
Dijous á 15 de Noembre 1459, en Dietari apar, que segons
fama publica continuada en veritat, al Cap de Llobregat fou

Caí». LXXti, — COSES fRÓDiGlÓSÉS 1 PEREGRINES I5
trobat un gian Peix mort, á comuna veu apellat Balena, de
larch segons dir de molts de 21, en 22 passas, é diuse que te
un membre de larch de una Cana, é de gros, de la Cuxa de
un home.
Dimars á 23 de Juny 1461, en Dietari apar que fou Eclipsi
de Luna.
Divendres á 8 de Noembre 1577, ^" Dietari apar, que apa-
regué una Cometa cabelluda, una Coa cabelluda que tirava
entre llevant, y mitgjorn.
Dijous á 20 de Agost 1587, en Dietari apar, que havent
penjat un home inculpat de certa mort, de que ere Innocent,
fou desliurat per intercessió de N.^ S.°" de Montserrat mira-
culosament.
Disapte á 7 de Mars 1598, en Dietari apar que hi hagué
Eclipsi de Sol entre las 9, é 10 hores del matí, y dura per
espay de mitja hora.

CAP. LXXIIL
TERRATREMOLS, INCENDIS, FORTUNA
de Mar, Sequedats, y Inundacions de ayguas, ó
grans Plujas.
LS Idus de Mars 1346, fr. Julia en cert nom
feu apoca ais Consellers de 464 ^ 10 ^ 3, per
lo dany de una ñau que á instancia de ells era
estada amparada en esta Plaja, y per tempestat
de temps era venguda á térra á la Plaja
de Fraga prop la punta de Monjuich.
Dimecres á 2 de Mars 1373, en la nit apres seguent fou
gran Terratremol en Barcelona, y en altres diversas parts, y
dilluns, dimars, y dimecres apres seguents foren celebrades
festes en Barcelona, y fetes Professons exint de la Seu, anant
per fora lo mur nou, en las quals Professons foren lo S.°^ Rey,
y lo Compte de Empuries, y lo de Urgell, Bisbe de Barcelona,
frares, y Capellans de las Parroquias, y molts Nobles Cava-
liers, y Ciutadans, y també hagué Terratremol en Barcelona
á 3, y á 23 de Maig de dit any.
Al primer de Febrer 1376, apres de tocada la Campana del
Ladre, hagué Terratremol en Barcelona,
lunya, y segons se digué en altres parts.
y per tota Catha-
A 18 de Mars 1376, hague gran tempestat de mar en Bar-
celona, y dona á través al cap de Lobregat un Pamfil de Ge-
\ nova carregat de mercaderías, y moriren fins en 60 personas
i entre líberos, y esclaus.
V - 2

1
8
RÚBRICA D'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
Dissapte 25 de Desembre 1379, festa de Nadal á la nit,
se posa foch en S.** María de la Mar, ys crema lo Altar major,
y feu gran dany en dita Iglesia.
A 27 de Agost 1389, en Barcelona, y son Territori feu tan
grans pinjas, que en lo Carrer deis Orbs se ruinaren diversas
Casas, y vers lo Pont den Canderá, y gian part de la muralla
vers lo Monastyr de les Sors menors de S.* Antoni del Orde
de S.«a Clara.
Dijous á 6. de Janer 1396, dona al través vers Monjuich
una Ñau per gran Tempestat de mar, que dura quasi vuyt
dias.
A 8 de Setembre 1401, en la nit se posa foch en una Ñau,
ys crema tota,
A 16 de Octubre 1402, lo Riu de Llobregat vingué tant
poderos, que derruhí los molins de Molinderey, y ocupa tota
la Planitje de Lobregat vers mar fins a la Beguda apellada
de la Ma9anera, y quasi fins á Monjuich.
Diumenge á 14 de Octubre 1403, ans de mitja nit feu tan-
tas plujas en Mallorca, que una Riera que passava per mitg
de la Ciutat vingue tan giossa, y furiosa, que derruhí de la
muralla per 60, passas, y derroca dins Ciutat mes de 1500.
Casas, hont moriren mes de 4000, personas.
A 15 de Febrer 1404, per fortima de mar, se perderen sinch
naus en esta Platja, y vingueren á donar en térra.
A 30 de Mars 1410, entre quatre, y sinch passat mitg die
fou molt gran Terratremol en Barcelona, y en altres parts de
Cathalunya, y havíay mortaldat, y fou major per lo Terra-
tremol, y Diumenge á...(*) de Agost, hague Terratremol, pero
no tant gran, empero havíay mortaldat, y dura fins á Nadal.
A 3, de Mars 1420, per fortuna de mar, se perderen sinch
Naus.
A 2 de Febrer 1428, TeiTatremol en Barcelona, y caygue
la O. de S.*^ María de la mar, y morirenhi be 25, personas,
y en dit any en Barcelona, y per Cathalunya hague Terratremol
diversas vegadas, y caygueren molts Castells, y en Bar-
celona moltas Casas, y quasi totas restaren cruxides, y crivi-
lladas.
A 26 de Febrer 1439, se mete foch al Monastyr de fra
(*) En blanc.

.
CAP, LXXIII.— TERRATRÉMOLS, INCENDIS, ETC. I9
menors, y cremas un Dormidor ab tots los libres, é cosas que
eran en las Cambras.
A II de Octubre 1448, Pregaries per Terratremols, y pes-
tilencias.
A 19 de Octubre 1461, Consell per que havían posat foc
á las portas de la Casa de M.° Galceran Buigues Cavaller, y
lo Consell delibera donar 100. florins a quiu descubriría, y fer
remissió pus no sie lo principal, y que los Officials en los
guiatges posen clausula, pus no sie impetit de aquest cas.
A 23 de Febrer 1495, per fortuna de mar, se derroca lo
Speró de ponent prop la Dregana.
A 19 de Juny 1500, fou tanta la pluja, ques umpliren los
valls, y puja la aygua sis palms sobre lo lindar del Portal
de S.* Sever, y la envalada que era a la Plassa de S.* Jaume
derroca la barana, claverolas, y pinacles del Porxo.
A II de Juliol 1 51 3, per que en la nit havían posat foc
á las portas de Casa de M.° Jaume Fontarnau Canonge de la
Seu, per 90 lo Veguer a instancia de Consellers mes procés
de Sometent, y lo Consell delibera donar 100 florins a qui
descubriría lo cas.
A 23 de Noembre, sive á 24 de Desembre 1559, se posa
foc al Pes de la fariña.
A 13 de Juny 1568, en esta Plaja succehí, que una Ñau
regucea de 2000 salmes se crema tota,
A 5 de Janer 1570, se crema tota la Casa del Pes de la
fariña.
A 10 de Juny 1578, feu un grandíssim dilubi de aygua,
cosa notable, que feu grans danys. Vide lo Dietari.
A 28 de Octubre 1591, plogué tant, que la aygua derroca
las portas del Portal del Ángel, y les baranes del Pont, y feu
molts altros danys. Vide lo Dietari.
A 8. de Abril 1595, feu tant gran tempestat de mar, que
tragueren lo SS.°^ Sagrament de S.** María de la mar al Ba-
luart
A 3. de Setembre 1604, en Dietari está notat un cas que
succehí en Berga, que hu mata al Jurat en cap, y fugí, ys
recullí en una Casa fora, y lo Poblé irat ana en son seguiment,
y posaren foc á la Casa, y allí dins morí, ys crema.
A 9 de Desembre 1604, succehí que per falta de blats, lo
Poblé volía posar foc á Casa del Conseller quint del any abans

20 RÚBRICA d'ÉSTEVE CJiLABÉRT BRÚNIQÜEIl
al Born, y la Plassa en un súbito se omplí de gent, y per asso*
segarho, anaren alia personalment ViiTey, Jutges de Cort, y
Consellers, y ab sa presencia, y per manament del Virrey, tothom
sen ana, lo Poblé tenía quexa deis Consellers passats per
que havían dexada la Ciutat desprovehida, y assenyaladament
del quint per que ell negociava ab blats, y feya pastar
a Natzaret per vendré, segons que axí era fama.
En lany 1605, feu tan grans plujas, que causaren danys
notables, axí en perduas de blats á les sitges, com alias, com
se veu á 12 de Octubre cum sequentibus.
A 6. de Desembre 1605, fou tanta la Tormenta de mar,
que dins lo Port de esta Ciutat sinch Vexells se perderen,
ys feren trossos.
A 10. de Janer 1606, per que posaren foc á las portas de
Casa de M.° Fran.'^'^ Gamis Rector del Studi, ne tingueren Con-
sell de cent, y ab cridas, oferiren premis á qui ho descubriría.
A I de Mars 1606, se crema la Casa de Antich Riera Dro-
guer a la Boria, y una del costat, y reberen gran dany dos
Casas Veynas. Vide lo Dietari.
A 28. de Juny 1606, se posa foch dalt al Campanar de la
Seu. Vide lo Dietari.
A 15. de Agost 1607, grandíssima pluja, que causa nota-
ble dany.
A 4. de Abril 1608, se posa foch a la lenya deis forns de
la Ciutat, que eran junt la Sala de les Armas, y fou lo in-
cendi tal, que ja comensava pendre la Sala de les Armes, y
pergo tragueren los forns de assí. Vide lo Dietari.
A 15, de Juny 1617, deliberan dar premis á qui descubri-
ría qui havía posat foc á las portas de Casa lo Rector del Studi.
A 2 de Juny 1633, se diu en Dietari, que dins Ciutaty y
fora de ella hi hague terratremol.
A 7, de Juny 1639, se diu en Dietari, qucs posa foc á la
Presó, fou gran, y se feren moltas diligencias, y en lo any
antecedent á 7 de Maig en lo Hospital General de S.'^ Creu
tambe hi hague un cruel incendi, que crema uns quartos de
aquell.
Dijous á 23 de Abril 1643, en Dietari apar, que se mogué
en lo molí molta fortuna, que fou forsos portar en lo Baluart
de mitg jorn lo- SS."^ Sagrament de SM María.
Dilluns á 18 de Maig 1643, en Dietari apar, que los pre-

CAP. LXXIII.— TERRATRÉMOLS, INCENDIS, ETC. 21
SOS de la Presó posaren foch en ella en la Estancia del Corral,
y á 19 foren a^otats sis presos per dit delicie.
A 10 de Maig 1645, en Concell de 36 se tracta deis Pro-
cessos fulmináis per lo S.®"^ Bisbe de Barcelona, contra los
qui cremaren las Iglesias de Montiro, y Riudearenas.
A 12 de Agost 1645, en Concell de cent se tracta del In-
cendi, que de pochs dies havía succehit en la Casa, ó Hospital
deis Infants Orfens.
A 23 de Desembre 1653, en Concell se troba, que sinistrament
se posa foch en las Aduanas, en la Estancia del Cre-
dencer deis forments.
Dilluns á 21 de Juny 1660, en Dietari apar que hi hagué
un gran Terratremol en la present Ciutat.
Divendres á 23 de Setembre 1678, en Dietari apar, ques
mogue grandíssim Temporal de vent de llevants ab grandís-
simas pinjas molt tortas, y continuas que duraren per alguns
dies, y á 27 se fa memoria de alguns excessos succehits á
causa de dit Temporal.
Dijous a 9 de Noembre 1684, en Dietari apar ques mogué
una gran borrasca de vent de mitg jorn en la mar, y entre
9, é 10 hores de la nit, se enfonsá una galera, y se negaren
tots los que estaban dins, y á 16 en la Seu, se celebra un
Ofici de Difunts, per les animes deis Difunts.
Dimecres á 10 de Setembre 1687, en Dietari apar, que
entre la una, é dos horas de matinada en lo Convent de
N.* S.*'^* de la Mercé se posa un gran Incendi de foch en la
Sagristía, que crema tots los calaxos ahont estaban tots los
adornos de la Iglesia, y de gran valor, y pera dir quant gran
fou lo Incendi, que dirrití tots los Calsers, y demés plata, y
or, y se trobá tot fus, y dura fins á les dos hores tocadas, y á
12 de Noembre en Concell de cent se tracta de dit Incendi,
y á II de Agost 1688, en Concell se tracta lo mateix.
Dimecres á 14 de Juny 1690, en Dietari apar que á la
una hora de matinada, se comensá á posar foch en lo Con-
vent de las monjas de S.** Madalena en lo Carrer de la
Riera de S.* Joan, lo qual foch ana continuant, y creixent,
y entre las 3, é 4 horas de la mateixa matinada, fou tant
gran lo Incendi, que lo poder deis homens no era, ni fou
bastant pera aplacar la activitat del foch, que sois fou la
presencia del SS. Sagrament, que per lo Sacerdot que asis-

32 RÚBRICA D'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
teix en la Iglesia de dit Convent fonch aportat, y detingut
en los Claustros, y demes parts de dit Convent en vista del
foch (medi eficás pera apassiguarlo) per lo qual Incendi fou
deborat, un deis majors quartos del Convent dit lo Dormi-
dor, y ab ell lo Arxiu, y cremats tots los papers, y robas, y
demes cosas que eran en tot lo dit quarto, en lo qual Incendi
morí ima monja de dit Convent, y á ii, y 14 de Juliol en
Concell de cent se tracta de dit Incendi, y á 11 de Agost en
Consell se tracta lo mateix, y á 11 de Setembre en Concell
se tracta lo mateix, y á 23 de Janer 1691, en Concell se tracta
lo mateix, y á 12 de Maig en Concell se tracta lo mateix, y
á 16 de Octubre en Concell se tracta lo mateix, y á 6 de Agost
1692, en Concell se tracta lo mateix, y á 27 de Setembre en
Concell se tracta lo mateix, y á 29 de Noembre en Concell se
tracta lo mateix, y á 16 de Janer 1693, en Concell se tracta
lo mateix.
A 13 de Juliol 1691, en Concell se tracta de la desgracia
succehí lo die 10 de dit mes de la Crema de la Casa de la
Aduana, y Pastrim de la present Ciutat, y en ella las fariñas
estavan previngudas per la provisió del Pastrim, y Pá de
esta Ciutat, y á 30 fou deliberat en vista de dit Incendi,
fer pastar per subvenció deis Ciutadans en la Canonja, y
en lo Hospital de misericordia, y á 13 de Mars 1692, en lo
manual se troba un acte de Preu fet de fer obras en dita
Aduana, y lo mateix die foren deliberadas pagar 1800 % ^
per reparos, y á 7 de Juny en Concell se tracta lo mateix, y
á 20 y 30 de Octubre en Concell se tracta lo mateix, y á 17,
21, y 29 de Noembre en Concell se tracta lo mateix, y a 18 de
Febrer 1693 en Concell se tracta lo mateix, y á 30 de Janer
1694, en Concell se tracta lo mateix, y á 8 de Febrer 1694,
foren deliberadas pagar dos quantitats per dita raho, y á 13
de Juliol en Concell se tracta lo mateix, y á 10 de Setembre
en Concell se tracta lo mateix, y á 11 y 30 de Octubre en
Concell se tracta lo mateix, y á 12, y 16 de Noembre en
Concell se tracta lo mateix, y á 14 de Abril 1696, en Concell
se tracta lo mateix, y á 23 de Maig en Concell se tracta lo
mateix, y á 4 y 16 de Juny en Concell se tracta lo mateix,
y á 27 de Setembre en Concell se tracta lo mateix, y á 9 de
Noembre en Concell se tracta lo mateix, y á 6, y 17 de Octubre
1698, en Concell se tracta lo mateix, y á 5 de Noembre

CAP. LXXIII. TERRATRÉMOLS, INCENDIS, ETC. 2$
en Concell se tracta lo mateix, y á 27 y 30 de Janer 1699,
en Concell se tracta lo mateix, y á 16 de Febrer en Concell
se tracta lo mateix, y á 5 de Mars en lo manual se troba im
acte de Preu fet, y a 15 de Juny en Concell se tracta lo ma-
teix, y á 20 en lo manual se troba altre acte de Preu fet, y
á 25, y 27 de Noembre en Concell se tracta lo mateix, y en
aquest ultim die en lo manual se troba altre acte de Preu
fet, y á 6, y 15 de Maig 1700 en Concell se tracta lo mateix,
y á 3 de Agost en Concell se tracta lo mateix, y á 9 de Maig
1701, en Concell se tracta lo mateix, y á 6 de Juny en Con-
cell se tracta lo mateix, y á 8 de Octubre 1704, en Concell
se tracta lo mateix.
Dijous á 14 de Juliol 1695, en Dietari apar, que se posa
foch en lo Magatsem de la Palla de la Dressana.
Dimecres á 14 de Febrer 1704, en Dietari apar que se
posa foch en las Casas de la Viuda de Joseph Llopis Estam-
per en la Estampa que es en las Casas posseheix en la Plassa
del Ángel, y en lo
una hora.
Porxo de ditas Casas, y dura passada de
Dimecres á 16 de Setembre 1705, en Dietari apar, que
caygué una bomba ensesa en la Casa de la Ciutat, la qual
pega en la paret del Arxiu en lo Terraplé deis Tarongers de
la present Casa, y á 26, ne caygué altre en dita Casa, que
rebentá sobre la Escrivanía major.
A 9 de Febrer 1425, en Dietari apar, que fou feta Pro-
fessó general de la Seu per raho del Terratremol molt devota,
é tant devota, que no es memoria de homens ja mes anas
tant devotament, ne tant ordenada, car lo Rev.* Patriarcha,
é tots los Canonges, é Preveres de la dita Seu, é molts hono-
rables Cavallers, é Ciutadans anaren descalsos, é foren entre
homens, é donas mes de 30000 Personas, ultra mes de 2000
entre homens, é dones, é Infants, los quals se bateren.
A 7 de Noembre 1426, en Dietari apar, que per gran for-
tuna tempestuosa moguda en la Plaja de la Mar de Barce-
lona, se perderen dues Naus, ab certs carrechs, é havers.
Diumenge a 2 de Mars 1427, en Dietari apar, que poch
apres que hagueren tocadas 9 horas de la nit, per voler de
Deu, fou Terratremol en la Ciutat de Barcelona, lo qual no
dura gayra, sino fort poch, é la nit del dilluns apres seguent
entre una, é dues hores apres mitja nit se continua lo dit

24 RÚBRICA D'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
Terratremol, é dura un poch mes que la primera vegada, y
á 13 de dit mes, apres de las onze horas de mitgjorn fou
Terratremol major que los altres Jorns passats no havía fets,
y á 14 de dit mes vers las 12 horas del mitgjorn continua
lo dit Ten-atremol axí gran, ó m.ajor quel Jorn de Dijous prop
precedent, y á 17 de dit mes se feu solemne Professó en la
Ciutat, precehint la Creu, é lo Clero de la Seu per raho del
dit Terratremol, é íou fet lo Ofici en la Iglesia de INIadona
S.*^ María de la mar, é feuhi molt solemnement lo Sermó
Mestre Felip de Malla.
Dimecres á 19 de Mars 1427, en Dietari apar, que en lo
comen9 de la nit poch ans de nou hores íeu Terratremol molt
pus espantable que los altres dies, en tant que lo Poblé ab
gran glay anaren á la Seu, é per les altres Iglesias hont de
continent foren fetes solemnes Professons.
A 21 de Mars 1427, en Dietari apar feu dues vegades Terratremol
assats espantable, go es ans del mitgjorn, é una hora
apres mitg jorn.
A 22 de Mars 1427, en Dietari apar, que vers las onze
horas ans de mitg jorn feu Terratremol axí gran com los dies
passats.
A 22 de Abril 1427, en Dietari apar, que la nit ques seguí
apres aquest jorn entre deu, y onse hores ans de la mitja
nit, fou gran, é espantable Terratremol, é continua tota [la]
nit en vegadas menors.
Disapte á 13 de Setembre 1427, en Dietari apar, que vers
las 5 hores apres mitg die ploch molt, é fou tant gran diluvi,
que per diversos albcrchs de Barcelona, especialment en lo
Rebal, é en lo Plá den Lull entra molta aygua que no la
pogueren cxaugar, en la Ribera se enderrocá un Portal que
que novellament havían fet en lo mur, é per raho de la Riera
del Rebal, hagueren á fer diversos trenchs per que la aygua
sortís en lo Valí.
A 6 de Noembre 1435, en Dietari apar, que entre 5, c 6
hores del matí ans de mitg jorn feu dues vegades Terratremol.
A 18 de Noembre 1439, en Dietari apar que fou gran fortuna
en la mar, en tant que desbarata la Caixa que era en la
dita mar per comensament del molí que es comensat de fer
en la Platja de aquesta Ciutat, axí que tot 90 de la dita Caixa
qui era del ayguamunt, enderrocá la dita mar.

CAt>. LXXIU.— TERRATREMOLS, INCENDIS, ETC. 2$
Divendres á 8 de Setembre 1447, en Dietari apar, que
entre las 8, é 9 hores ans del mitg jorn, se leva, é insurgí
Temporal, ó tempesta! de vent, en que apres se mostrá gran
inundació de aygua, en que molts foren de credulitat esser
seguits, permetentho Deu Eternal per Diabolical operació, la
qual Tempestat enderrocá per la Ribera de la mar la major
part de las Teuladas qui ixen fora los Edificis, é part de
la Teulada de la Casa de la Ala novament feta hont venen
los draps á tall, devant la Pescatería, é lo apitray de la Es-
cala de pedra alta que es sobre lo Terrat de la Lotge de la
mar de la Ciutat, é axí enderrocá, é trenca molts arbres, é
moltes parets altes, é carafexa, é mogué algún poch la Creu
de pedra nova del Coll de la Selada, é mes se seguí aquella
hora, é die, que lo flum de Besos per grans ayguas infla en
tant, que trenca á la part de S.* Martí de Provensals, é um-
plí de aygua la Lacuna, é la part de S.* Martí, fins pres la
Torre de M."^ Fivaller apres lo Clot devers mar, é enderrocá
dues arcadas del Pont nou de pedra, qui es dellá lo Pont vell
qui vá á Badalona, é damnajá grantment las Casas den Lull,
den Serra, alias den Limona, den Sabater, é den Oliver qui
eren vers á la mar, é á la Lacuna, é ha mort molt Bestiar
gros, é menut segons relació de molts, é aquell die mateix
enderrocá tres pontades del Pont de Senboy, é duas pilas
de País del dit Pont, é sen mena la Barca de S.* Andreu ses
matoses, é ultra assó, periclita una Ñau de Gabriel Martí, é
Fran.

26 RÚBRICA d'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
en la Ciutat de Napols, é altres Ciutats é lochs del Regne
de Napols, fou segiiit gran Terratremol, qui enderrocá Cas-
tells, alous, é Iglesias, é Cases hont moriren moltes persones,
é caygudes Ciutats, é lochs en lo dit Regne.
Dimars á i8 de Setembre 1459, en Dietari apar, que los
Concellers anaren á Senboy de Llobregat, per veurer lo Pont,
qui per fama se deya esser enderrocat per gran inundado de
ayguas.
Dimars á 8 de Juny 1462, en Dietari apar, que vingué nova
com la 5.°"^* Rejma qui ab lo 8.°"^ Primogenit se era mesa á
la forsa de la muralla vella de la Ciutat de Gerona, feu me-
tre foch á la Ballestería de la dita Ciutat, en que crema mol-
tes Cases de la dita Ciutat.
Disapte á 4 de Setembre 1462, en Dietari apar, que vin-
gué nova certa, com la gent francesa passaven per los passos
de Hostalrich venint en la present Ciutat, é per causa de la
dita nova, los dits Concellers ab concell feren enderrocar, é
cremar les Cases qui eren fora los Portáis de la present Ciu-
tat tantes quantes pogueren, que fou una gran tala.
Dimars a 23 de Desembre 1511, en Dietari apar, que á
las 7 horas del matí feu una bona verdugada de Terratremol,
de la qual la gent se espanta molt, y á 25 de dit mes entre
las 3, é 4, horas ans de mitg jorn feu Terratremol, empero fou
poca cosa.
Divendres á 3 de Mars 1525, en Dietari apar, que plogué
tant, que causa alguns damnatges de Enderrochs de Cases
en la present Ciutat, y per dita raho se feren pregarles en la
Seu, y totas las Parroquias de la present Ciutat per serenitat.
Dimars á 3 de Octubre 1542, en Dietari apar, que fou tant
gran la abundancia de pluja, que entra la aygua per lo Portal
nou, é per lo de S.* Sever, é hisqué fins á la Rambla devant
lo Estudi nou.
Diumenge á 20 de Juny 1604, en Dietari apar que hagué
molt gran Tempestad de trons, y llamps, y ferí á S.*» María
de la Mar, al Hospital, y á una Casa que es prop de Natsa-
ret, y á S.* Culgat del Valles ha cremat uns roures.
Dimecres á 21 de Desembre 1605, en Dietari apar, que en
la nit passada hague Terratremol en Barcelona vers las partidas
del Carrer de la Palla, y ques derrocaren algunas Xa-
meneyas.

CAP. LXXIII.— TERRATRÉMOLS, INCENDIS, ETC. 27
Divendres á 3 de Noembre 1617, en Dietari apar, que se
mogué tant gran Temporal de vent, aygua, y pedra, y Tem-
pestat en la mar, que los Vexells que estaven en lo molí co-
rrían molt gran perill, y sobre agó se feren moltes depreca-
cions com se veu en dit die, y en lo die seguent.
Dilluns á 28 de Desembre 1626, en Dietari apar, que se
posa foch en una Casa de Mestre Matas Daguer situada en
la Plassa del Rey, y fonch tant gran, que caygué tota la
Casa, y moriren en ella la muller de dit mestre Matas, y qua-
tre, ó sinch altres Personas.
Dimecres á 5 de Abril 1628, en Dietari apar, que hi bagué
Terratremol en esta Ciutat.

\I^\|f\|/yy\y\I/\y\yMww
CAR LXXIIIL
MARCAS, Y REPRESALIAS.
N lany 1394, la Ciutat arma tres naus contra
Genovesos per virtut de la marca declarada
contra ells per cert forment de Cicilia ques
havían pres, que venía á compte de aquesta
¿¿ja¿b^ iiL,vA Ciutat, y las naus quel portavan per tormenta
donaren en aquellas mars de Genova,
A 17, de Agost 1397, in manuali contractuum, los Con-
sellers prengueren en compte ais Arrendadors de la Imposició
de les honors 140

30 RÚBRICA D'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
A 7 de Octubre 1457, Berenguer Managat Consol de Puig-
cerdá presta caució de fer restituhir á un Ciutadá cert dret
que allá havían exigit de ell, ó de presentarse devant Conse-
llers, no guiat, ni assegurat.
A 15 de Setembre 1460, per que los de Gerona se havían
pres un Vexell de blats de Barcelona, lo Consell proveheix
represalias.
A 27 de Juliol 1461, per que los de Blanes se havían atu-
rada una Barca de blat, que venía á Barcelona, lo Consell
delibera, que dada fadiga primer al Compte de Módica, sie
procehit contra los de Blanes, axí per mija del Proces de
Sometent, com per tots altros deguts remedis.
A 10 de Desembre 1466, per que lo Rey de Portugal tenía
detingut allí al Abad de Montserrat, deliberan que sien detin-
guts assí los Portugueses que aparría ais Consellers.
A 16, y 18 de Maig 1485, los Consellers scriuen á certs
Magistrats de Fran9a per certa marca, que allá havían decla-
rada contra Cathalans demanant la revocassen, y esmenassen
los danys, que altrament assí farían lo mateix.
A 27 de Mars 1498, en libre de patents fol. 10, letras de
Consellers, en conformitat de las del Veguer dirigidas al
Batlle de Blanes, sots cominació de Marca per que cancellás
tots procehiments fets contra un Ciutadá, y á 16 de Juny en
lo mateix libre fol. 11, son altras dirigidas ais Justicias de
Aragó, per que executassen certs deutors de certs Ciutadans,
sots cominació de Marca, y á 14, de Octubre 1501, en dit
Ilibre fol. 22, altras dirigidas al Batlle de Olesa, en favor de un
Ciutadá, pera que revoque tots procehiments contra ell, y á
15 de Noembre 1505, en dit Ilibre fol. 55, altres a instancia
de un Ciutadá, dirigidas al Senyor, y al Batlle de S.* Vicens
deis Horts, tambe ab cominació de marca, y á 21 de Juliol
1506, en dit Ilibre fol. 64, altres semblants contra lo Senyor,
y Batlle de Gavá.
A 30 de Abril 1506, los Consellers scriuen ais de Cervera,
que com lo Leuder de Cervera bagues presos tres moltons de
la Ciutat, que per 90 havían tambe ells fet capturar tres ho-
mens de dita Vila, y per exir del an-est havían pagat 60 ^
per lo preu de dits moltons, y 8 ^ per despeses, yu scriuen
tambe al Loetinent de Batlle general de Cervera, y á 5 de
Agost 1521, es altre semblant scrita á Cadaques.

CAP. LXXIV.— MARQUES I REPRESALIES 3 I
A i8 de Febrer 1512, Gaspar Mas ... (*) y Pere Jofre de Ma-
taré per que de manament de Consellers eran detinguts, y
arrestáis en Barcelona per las penyoras que en dita Vila eran
estadas preses de Joan Fabregues Pescador de Barcelona,
pretenent era obligat á pagar cert dret del Peix que havía
pescat en la mar de Mataró imposat per obras de la Iglesia,
pergo prestaren caució á Consellers, que per tot lo die seguent
farían tornar les penyores á dit Fabregues.
A 13 de Janer 1513, essent estada declarada marca contra
Francesos, fou posat en dubte si los qui habitavan en Barce-
lona eran compresos ab dita marca, y fou declarat, que havent
any, y dia de sa estada assí, eran haguts per Ciutadans, y
així no podían esser marcats, com se refer en una letra de
Consellers scrita ais de Vich.
A 28 de Abril 1513, en libre de patents fol. 128, letras
dirigidas á las Justicias de Aragó, per que fassan execució
contra los de Barbastre per un Censal que feyan á vm Ciutadá
ab cominació de marca, y á 31 de Maig en dit Ilibre fol. 130,
son altres dirigidas á las matexas Justicias, per que fassan
execució contra lo General de Aragó, per pencions de Censal
de un Ciutadá.
A 24 de Maig 1515, Caució de Joan Costa de Papiol per
deslliurar del arrest á Jaume Vilar, de manament de Conse-
llers, per un moltó que allá havían pres deis Carnicers de Bar-
celona, y promet pagar lo moltó ab despesas.
A 2 de Octubre 1516, en libre de patents fol. 174, letres
de Consellers dirigidas ais Justicias de Valencia, per que exe-
cuten ima Sentencia de greuges á favor de un Ciutadá ab
cominació de marca.
A 27 de Juny 1517, en libre de patents fol. 180, letres
drenadas ais Senyors, y Batlle de Anglasola á favor de un Ciu-
tadá de Barcelona, per que nol molestassen ab cominació de
marca, y á 16 de Noembre en dit Ilibre fol. 184, son altres
semblants letres dre9adas al Batlle de Tossa, per que execute
una Sentencia á favor de un Ciutadá, y á 22 de Maig I5i8,en
dit Ilibre fol. 189, lletres dre9adas ais Justicias de Aragó, per
que fassan Execució contra Barbastre per un Censal de un
Ciutadá ab cominació de marca.
(•) Hi ha un blanc.

jl rÓbRÍCA d'eSTEVE GÍLABÉRT BRlÍNÍQÚEft
A 23, y 24 Juliol 1526, Manleutas de dos homens de Begur
arrestáis en una Casa per dret que los de allá feyen pagar á
Ciutadans, est in Burea.
A 5 de Desembre 1572, Debitori de Pe re Montaner de
Sterri de 29 duc[ats]. que los de allá ha vían extorquits per
leuda del Bestiar de la Ciutat, y per 90 los Consellers lo havían
manat posar en presó.
A 21 de Agost 1573, apoca de 15 (g 3 ^ per dret extorquit
en Perpinyá de cert Ciutadá,
A 12 de Noembre 1573, apoca de 3 "g «§> havían extorquidas
de un Ciutadá per dret en Solsona.
A 26 de Abril 1574, al primer de Octubre 1574, á 28 de
Abril 1575, á 16 de Juny 1575, y á 16 de Mars 1576, son apo-
cas de quantitats que los de Perpinyá, Rosas, y Urgell havían
extorquidas de Ciutadans.
A 27 de Noembre 1574, Consell de cent per que lo Arque-
bisbe de Tarragona havía posat entredit contra los Consellers
per haver fetas Represalias contra los de Tarragona per la
cobranga de Leudes que feyen pagar ais de Barcelona, y en
causa de contenció fou declarat tocar la conexenga á la Cort
Secular, es in primo Sententiarum. tol. 102, y á 29 de Octu-
bre 1575, se veu lo mateix.
A 25 de Setembre, y 15 de Noembre 1577, lo Castella de
Valencia de Pallars, á 29 Desembre 1578 en Castello de Am-
puries, a 12 de Noembre 1579, en Agramunt, a 22 de Juliol
1580 en Mallorca, á 13 de Octubre 1580, en Aseó, á 17, y 20
de Desembre 1580, y á 4 de Noembre 1581, en Perpinyá, y
á 27 de Noembre 1582, en Tarragona, son apocas de quanti-
tats que en dits lochs havían extorquit de Ciutadans per
leudes, y imposicions, y ab ditas apocas se son cobradas assí,
á 12 de Mars 1583 de Perpinyá, á 18 de Noembre de Perpinyá,
á 18, y 22 de Noembre 1583, y a 7, y 9 de Febrer 1584, de
Tortosa, a 23, y 27 de Maig 1584 de Perpinyá, son apocas
semblants totas en manuals de dits anys en Casa de la Ciutat,
y á II de Octubre 1586, de Blanes.
A 9 de Janer 1584, Represalias contra los de Tortosa, per
que feyan pagar leudas ais de Barcelona, y á 23, Consell de
cent per dit negoci.
A 26 de Agost 1586, los Consellers donaren Consell al
Capdegua>i:a del Veguer capturas al Lcuder de Copliure per
que havía exigit dret de un Ciutadá.

CAÍ». Lxxiv.— Marques 1 représaLiéS 33
A 30 de Agost 1586, in manuáli Apoca de Pera Vilamajor
al Leudar de Cambrils de 15 ÍB 8 ^ per drets axigits par dit
Lauder dal dit Ciutadá par lo qual, los Consellars havían mas
en presó al dit Laudar.
A II de Octubre 1586, Joan Andreu y Gabriel Gallart de
Blanes detinguts en los Carcars da manament de Consellars
per los penyoraments de certs cuyros per imposicions que
havían fet pagar á cert Ciutadá, prestaren caució de resti-
tuendo.
A 19 de Setembre 1588, apoca de 97 ffi ^
procehides de la
Venda da quatra mules venudes de manament de Consellers
que eran de certs Ciutadans de Tarragona represaliades per
drats que havían fet pagar á certs Ciutadans.
A 30 de Abril 1594, apoca de Rafel Fort Ciutadá de Bar-
celona de 30 ^ 8, rabuts da cert Ciutadá de Balaguer, par
cobranza da la imposició li havían fet pagar allí, per lo qual
los Consellers li havían emparat un rossí al Hostal.
A 15 de Octubre 1604, represalias contra Mallorquins,
per que allá layan pagar drets ais de Barcelona, y lo Virrey
dit die damana a Consellers no represalíen una Ñau de Ma-
llorca.
A 28 da Juny 1627, Consall de cent per haverse detingut
los de Perpinyá una partida de moltons dais Arrendataris del
tall de las Carns de asta Ciutat, ab prataxt da que havían
de pagar dret de lleuda, resolgué fossan declaradas marca,
y represalias contra la Universitat, y Singulars personas,
y bens de dita Vila, y Singulars, com en efecte foren declara-
das, y se feren varios procehiments en dita raho, axí en Casa
la Ciutat, com en la R.* Aud[ienci].^ Embaxadas, y Cartas,
se tingueren varios Consells de cent, Consultas, y Juntas, y
se scriguaren diferents Cartas, que fonch materia de molt
encono par una part, y altra, y dura fins á 20 de Maig 1636,
com tot se pot veurer en las mans de deliberacions, Diataris,
y Registras de Cartas Reals de tot lo sobre dit temps, que
per ser tanta cosa la ques feu, y haver asso sois (si se ba-
gues continuat cada cosa de per sí) de menester un Volumen,
se es remes ais dits Ilibres, y temps ahont ab tota expressió,
y distincció se podrá veurer tot lo que succehí per raho de
ditas represalias, y ma armada que declara Perpinyá contra
Barcelona.
v-3

34 RÚBRICA d'eSTEVÉ GÍLABERT BRUNIQUÉR
A 26 de Maig 1629, en Registre de Cartas comunas fol. 136,
se scriu á S. M. suplicantlo mane al Locthinent restituesca á
Matheu Maladent Francés lo que se li havía apres quant se
feren las Represalias deis franceses, y axí mateix que S. Mag.'^
manas despatxarli im guiatge per ell, sos Companys, filis,
familia, bens, y mercaderías, pera que ab tota seguretat de
qualsevols represalias, pugan liberament negociar, 3^ comer-
ciar en aquest Principat, y Comptats.
A 18 de Maig 1640, en Concell de cent se tracta de una
Causa aportava lo D°^ Feliph Bou contra la Ciutat, sobre
haverli dita Ciutat per causa de Represalias declaradas contra
la Vila de Perpinyá, executada, y veñuda una Casa propria
de dit Bou que tenía en lo Carrer de la Boria de esta Ciutat,
y á II, y 28 de Mars 1643, en Concell de cent se tracta del
mateix, y de fer ima Concordia ab dit D.^"^ Bou, y á 12, y 13
de Maig en Concell se tracta del mateix.
A 22 de Abril 1675, los Concellers deliberaren ios declarada
marca contra la Universitat, y singulars Personas de la
Ciutat de Tarragona per raho de no voler pagar lo dret de
Lleuda,
A 16 de Abril 1669, en Concell se troba un vot fet a cerca
de Represalias, y franquesa de Ciutadans de Barcelona.
A 23 de Agost 1694, en Concell de cent se tracta de fer
obras en la fortificado de Monjuich, y á 31 en Concell se
tracta lo mateix, y á 2, y 18 de Setembre en Concell se tracta
lo mateix, y á 3, 16, y 26 de Octubre en Concell se tracta lo
mateix, y á 23 de Noembre en Concell se tracta lo mateix, y
á 15 de Janer 1695 en Concell se tracta lo mateix, y á i, y 21
de Febrer en Concell se tracta lo mateix.
A 21 de Mars 1380, Provisió de Jutge, declarant que lo
Veguer de Barcelona podíe provehir marca contra los del
Vendrell, per raho de certas Emparas que lo BatUe del Vendrell
havía fetas en bens de certs Ciutadans, y request, no
las havía volgudas cancellar. Diversorum 2."^ fol. 47.
A 12 de Maig 1514, Pragmática del Rey Ferrando, ab
inserta de altre del Rey en Pere de 5 deis Idus de Agost 1339,
sobre marcas, y represalias. Diversorum 2."® fol. 333.
A 17 de Octubre 1567, y en altres anys, apocas de Fran.*^''
Sunyer Síndich de la Ciutat á diversos, de quantitats exigidas
per represalias. Diversorum 4."^ fol. 199.

CAi^. LXXIV.— MARQUES í REPRÉSALIÉS 35
A 22 de Noembre 1597, Provisió de la Regia Audiencia,
á favor deis Concellers, en raho de Represalias contra Mallor-
quins. Diversorum i."^ fol. 242.
Sentencia arbitral entre los de la Vila de Capelladas de
una, y certs Ciutadans que tenían bens en dita Vila, y de-
claran en raho de certa marca adjudicada, que per los deutes
de la Vila contractats de apres que los dits eran Ciutadans
de Barcelona, no eran tenguts, y que los dits Ciutadans no
eran tenguts contribuhir en las tallas de dita Vila. Diversorum
2.^ fol. 46.
Certificatoria de diversas jornadas que es exida la Ban-
dera de la Ciutat, y de diversas marcas, y represalias fetas
en defensa del Privilegi de la franquesa. Diversorum 3."^
fol. 42.

CAP. LXXV.
HOSPITALS, Y COSAS RESPECTANTS
á Pobres, y á pietat Christiana, y Repenedidas.
12 de las Chalendas de Maig 1308, en poder
de Esteve de Podio Not[ari]. de Barcelona fou
fundat lo Hospital de Pere Desvilar, la qual
fundació fou confirmada per dit Pere Desvilar
ab son testament que feu en poder de Jaume
Folquer Not[ari]. de Barcelona á 3 de las chalendas de Agost
de 131 1, a la que anyadí que Jaume Desvilar son germá fos
Procurador, y Adm[inistrad].°'" de dit Hospital per los dias
de sa vida, y que despres de sa mort, ho fos aquell que vol-
guessen los Consellers. Tot lo que se trobará en un Ilibre
gros antich del Racional ab cubertas de fusta, fol. 62, y á
6, de las chalendas de Juliol 1321, en poder del mateix No-
t[ari], y en lo mateix Ilibre, es la Consigna de certes rendas
al Capellá conductici.
A las nonas de Janer 1324, in manuali Petri Venrelli
Not[arii]. fol. 11, los Consellers fan procura per la questió que
tenían, sobre que lo Administrador de la Cape lia deis malalts,
ó lo Bisbe, y Capítol volían fer una nova Obra per ais Lebrosos
al Coll de la Creu per aportarlos allá, y á 12 de las chalendas
de Febrer in dicto manuali fol. 13, dos Ciutadans ordenats
per los Consellers, y Consell á visitar, y regoneixer los pobres
malalts Lebrosos, presentan certa Requesta al Bisbe.
A 3 de las chalendas de Noembre 1326, en manual de Pere

38
RÚBRICA d'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
Venrell Not[ari]. los Consellers, y los Marmessors de Guillem
Deulonde presentan al Rey una scriptura contenint que com
ell bagues venut ad imperpetuum per la guerra de Sardenya
per preu de 103.125 , ais dits Marmessors á ops del Hospital
den Pere Desvilar en franch alou tres molins, ais casáis deis
molins de S.* Pere, y ells li havían promes que si dins tres
anys los tornave lo preu, Un farían revenda, pus ley notifi-
cassen sis mesos abans, per90 ley notifican.
A 10. de las chalendas de Janer 1350, los Consellers coma-
naren lo Hospital den Bernat Marcús a Arnau Carbonell Pbre.
ab poder de rebre, y administrar lo dit Hospital, y á 9 de las
chalendas de Juny 1334, es altre, y á 7 de las chalendas de
Juny, lo dit Administrad] .°' ó Rector de dit Hospital feu
inventari segons se conté en manual ab designa de les
rendes.
En lo Semestre de Miquel Aguilar Clavari lany 1364, se
vcu pagaren 10 ^ á un Scrivá per dos dies que entrevingué
en pendre lo Inventari del Hospital den Marcús.
A 25 de Noembre 1365, lo Consell de cent delibera donar
per amor de Deu 500 que li fe ye la Ciutat á for de 16 milia per mil,
per recullir les dones del Publich la Semmana S.*^ ab que los
Consellers li prometessen nol quitarían ñns que haguessen
luyts tots los altres Censáis que feyan á major for, lo Consell
ho accepta.
A I. de Octubre 1378, per la Vellesa, y Pobresa de Gila-
bert de Malla, lo Consell li dona una porció del Hospital den
Pere Desvilar.
A 30 de Agost 1379, lo Consell de cent dona poder a Con-

CAP. LXXV. — HOSPITALS I COSES RESPECTANTS A POBRES 39
sellers de fermar per raho de Senyoría tots actes de coses del
Hospital den Pere Desvilar.
En lo Semestre 26 de Miquel Aguilar Cíavari en lany 1382
Carta 44, se veu que ja en dit temps havía Adm[inistrad].°'"
deis Infants Orfans, y en c[art].^ 49, se veu com hi havía Or-
dinació de la Ciutat, que los Pobres mendicants havían de
portar cert senyal.
En lany 1383, Dalmau de Caspa era ordenat per la Ciutat
á regonexer, y dar los senyals ais Pobres mendicants de la
Ciutat, tenía de salari cascun any 6 íg ^.
A 13 de Mars 1391, taxació de salari de persones qui
tingan carrech deis Pobres mendicants.
A 17 de Abril 1401, tots los Hospitals de Pobres de Barce-
lona foren reduits en un Hospital nomenat de S.** Creu, lo
qual fou comengat en lo Hospital ques deye den Colom, y
foren posades quatre pedrés en dita obra nova, una per lo
Rey D."^ Martí, altra per la Rejma María sa muller, altra per
lo ínclit Jaume de Prades en nom del Rey de Cicilia, y la
quarta per los Consellers de Barcelona, las quals quatre
pedras foren portadas de la Seu ab gran professó.
A 26 de Noembre 1407, Órdinació que los Pobres mendi-
cants porten bolla de plom, y que los Adm[inistrad].°'^ den
Pere Desvilar tingan 100 ^ cascu, y que miren sobre assó.
A II de Juliol 1409, foren donadas á dos Ciutadans per
est efecte elegits 165 «g %> per deliberado de Consellers, pera
convertirlas en comprar camisas, cal9as, sabatas, y altros
menesters á la gent pobre que seguía á mestre Vicens Ferrer
frare de Predicadors, qui á pregarles de Consellers ere vingut
á Barcelona pera instruhir, y predicar la gent al servey de
Deu, y á pau.
A 18 de Desembre 1427, los Consellers provehiren Adm[i-
nistrad].°' del Bassí deis Infants Orfans. Vide lo Dietari.
A 12 de Noembre 1434, los Consellers, y Promens delibe-
raren, que en lo Hospital de S.** Creu nos acullissen masells
sino del Bisbat, ys tracta de fer lo Hospital de masells foral
Portal nou, y digueren no convenía per ser mal sá.
A 19 de Febrer 1435, los Consellers ordenaren, que de
diners del Hospital den Pere Desvilar fossen donats á cascu
deis Verguers cascun any 2 florins, per servey de portar lo
Uibre deis molins.

40 RÚBRICA d'eSTEVE GILABERT BRÜNIQUER
A 17 de Octubre 1436, se veu, que cascuna Consellería
provehía las porcions del Hospital den Pere Desvilar per son
any tantum, y no de vida, com vuy.
A 13 de Setembre, y 13 de Desembre 1438, los Consellers
proveheixen Adm[inistrad].°'" deis Infants Orfans juxta la
institució de Guillem de Pou, qui volgué ne fos Adm[inis-
trad].®"^ home que no tingues muller, y fes vida heremítica
elegidor per Consellers, y á 4. de Abril 1444, yáii, yigde
Setembre 1448, y á 9 de Agost 1476, son altras.
A 28 de Setembre 1442, los Consellers scriuen al Bisbe
querellantse de son Ofíicial que volía quatre diners per Iliura
de les herencias del Hospital General, y li cotan molts Exemplars,
y á 21 de Desembre scriuen al Rey quexantse ab gran
sentiment del Bisbe per dita pretensió dientli mercenari, y
no Pastor, y scriuen tambe al Consili de Basilea, y á 22,
scriuen al Rey de Navarra.
A 4 de Abril 1444, los Consellers en fathica de Leonart
Raphel de Vallseca, qui request no volgué concordar ab ells,
feren nominació de Bassiner deis Infants orfens. Vide lo
Dietari.
A 18 de Agost 1444, havent la Reyna scrit a Consellers
permetessen acaptar assí en Barcelona lo Bassí del Hospital
de S.*^ Lucia, é de S.* Miquel de Vila real del Regne de Valen-
cia, li responen ho permetrían, si feya que lo Hospital Gene-
ral de Barcelona pogues acaptar en Valencia.
A 29 de Octubre 1444, havent la Reyna scrit a Consellers
fos admes per donat en lo Hospital de S.** Candia edificat á
Prohensa[na] prop aquesta Ciutat fr. Joan Bonfill, li responen
que dit Hospital está a Administració den OHver, lo qual hi
havía posat un marit, y muller, per que anant lo marit acap-
tant ella reste per dar recapte ais Pobres.
A 30 de Janer 1448, Ordinació que cascun any en lo mes
de Janer se deu fer elecció de un Adm[inistrad].°'^ del Hospi-
tal General per la Ciutat, á fi que cascu deis dos Adm[inis-
trad].*"* per la Ciutat tinga lo regiment dos anys, y en lo Tes-
tament deis Consellers del any 1452, se refer com la Elecció
del Prior del Hospital se devía fer per lo Bisbe, y Consellers
ab quatre Promens, y en dit Testament recomanan ais suc-
ccssors que tingan á memoria las injusticias del Bisbe de pre-
tendre quatre diners per liura de las herencias que pervenen

CAP. LXXV, — HOSPITALS I COSES RESPECTANTS A POBRES 4I
al Hospital per que non deu haver sino de la quantitat ques
esguarda á les Sepultures, é lexes pies particulars.
A 18 de Abril 1454, lo Bisbe, y Capítol presentaren pro-
test á Consellers dient que per Ordinacions del Hospital, lo
Capítol elegía dos Canonges, y la Ciutat dos Ciutadans en
Administradors, elegintne cada any hu, per que ni bagues
sempre dos de vells, y que havent la Ciutat elegit en un any
dos, era contra ditas Ordinacions.
A 23 de Octubre 1454, se ven com la Ciutat de temps atrás
costumava dar al Hospital General per via de prestich cascun
any 2000 florins, y dit die delibera que fossen despesos en
usos del Hospital á ordinació de Consellers, sens cridarbi los
Adm[inistrad].°'^^ Canonges per quexas quen tenían.
A 13 de Noembre 1455, Ordinació deis Infants perduts.
A 18 de Febrer 1468, lo Consell de cent comet, y remet á
Trentenari que pugan stablir en Encant publich las proprie-
tats del Hospital den Pere Desvilar quels serán retudes, y
que no pugan fer reduccions de censos, sino que los amos de
las proprietats que las retran, y apres las stablescan com
desobre es dit.
A 20, de Noembre 1473, lo Consell de cent ordena, que lo
que sobrará de las porcions del Hospital den Pere Desvilar
retut lo compte, sie smercat en augment de les porcions deis
Pobres
.
A 7 de Noembre 1474, per que les dones recluses de S.'
Geronim estavan stretes en companyía deis masells, per 90
se tracta de mudar los masells al Hospital de S.* Mathía.
A 20 de Noembre 1476, los Consellers, y Joan Gaspar de
Vallseca juxta lo Testament de Guillem de Pou, feren Bassiner
deis Infants Orfans vacant per mort.
A 18 de Abril 1477, scriuen ais Consols de Tarragona, que
cert Testador havía fet son Testament en una casa prop lo
Castell de S.^ Miquel de esta Ciutat, y havía fet lexes al Hospi-
tal General de Barcelona, y al Monastyr de Scala Dei, y de
S.* Geronim de la murtra, y á S.* Just de Barcelona, qui per
tot pren suma de 950 % %>, y son coses qui son fora lo Arque-
bisbat de Tarragona, empero lo Arquebisbe preten que deu
haver de dites leXes la quarta part per dret, y los Consellers
diuen que tal dret no es degut per costum de aquesta Ciutat,
y
que hon tal quarta fos deguda, nos deu pagar ai Diocessa

42
RÚBRICA D'ESTEVE GILABKRT BRUNIQUER
del Loe hont es fet lo Testament, sino al Diocessa don es lo
á qui es fet lo tal llegat, y com los legataris no sien consti-
tuhits en la Diocessi de Tarragona, y entengan que Tarragona
viu sots orde de Barcelona, y en Barcelona tal quarta may
sie pagada, perco los pregan vullen ajudar en assó.
A 24 de Abril 1477, á instancia de la Reyna, y de altres
personas, los Consellers proposaren en Trentenari si la Ciutat
consentiría que la Casa del Hospital de S.* Mathía, en que
alguns pobres jauen ais vespres, unit al de S.*^ Creu fos otorgat
á les dones recluses, que per novella provisió del Papa novament
son constituhides sots regla deis G^ronims, las quals
volen á lur despesa obrar Casa per ellas en dit Hospital, é
encara lexaran loe per los dits pobres, yls tindran los lits nets,
y á 25 de dit lo Consell de cent ho remet á Trentenari, y a 6
de Maig ho tractan en Trentenari, qui ho remet a personas,
y á 16 de Agost otorgaren dit Hospital de S.* Mathía á dites
donas.
Al primer de Abril 1479, se refer, que haventhi per lo
passat en Barcelona molts Hospitals, fou deliberat per la
Ciutat que era Adm[inistrad].°''^ de part de ells, y per lo Bisbe,
y Capítol, qui eran Adm[inistrad].°'^^ de altros, de unirlos al
Hospital de S.*^ Creu, y que tot vingues á una bossa, é asso
fou lany 1400. Apres en lany 1407, com lo dit Hospital fos
molt carregat de grans carrechs, la Ciutat delibera que cascun
any li fos fet prestich de 3000 florins, ab condició que si apres
lo Hospital acquiriría rendes, li fos diminuhit dit prestich
per rata, y com las rendas aquisidas pujarien 3000 florins,
cessas del tot, y que axi ere estat practicat, que en lany 1450,
fou reduhit dit prestich a 2000 ñorins, y per quant dit Hos-
pital havía augmcntat, se posava en dubte si del tot sería
levat dit prestich, per la fretura en que la Ciutat estava, y lo
Consell ho comet á personas, y á 13 de Nohembre 1482, cessá
del tot.
A 13 de Desembre 1479, los Porcionaris del Hospital den
Pere Desvilar presentaren á Consellers una Scriptura en ques
refer, que era estada consignada una porció a la Casa de les
Egipciaques; 90 es 7 'S 12 ^ 6, per donar á menjar, y á beurer
á les dones del Publich los tres dias de la Semmana Santa.
A 21 de Nocmbre 1480, Ordinacions del Procurador del
Hospital den Pere Desvilar.

CAP. LXXV. — HOSPITALS I COSES RESPECTANTS A POBRES 43
A 14 de Jiiny 1494, scriuen al Virrey de Cicilia, y altros
en recomendació del Hospital General de Barcelona, que D.»
Joana Comptesa de Módica havía fet Hereva á sa filia, ab
vincle que havía hagut loe á favor de dit Hospital.
A 31 de Agost 1504, á petició del Cirurgiá del Hospital
General per sa vellesa, lo Trentenari li dona en adjunct un
nebot seu.
A 7 de Noembre 1504, Ordinació que los Consellers deuen
anar cascun dissapte a visitar lo Hospital, y á 22 es la Insti-
tució de la Confraría del Hospital sots invocado de S.** Creu,
y aquí son largament las Ordinacions de dita Confraría, y en
dit Consell tractantse del gran gasto del Hospital, se diu que
passa de 400 Dides, y á 30, ho scriuen al Rey.
En lo Testament deis Consellers que acabaren lo die de
S.* Andreu 1504, se refer, que ells havían introduhit, y ordenat,
que dos homens honrats, y dos dones per semmanas
visitassen cada dia lo Hospital per que fessen dar bon recapte
ais malalts, fent bosses per dit efecte de persones dispostes á
est exercici, y cada dissapte feyen Extracció pera la Semmana
seguent, y los Verguers tenían carrech de avisarlos, y que ells
dits Consellers, y Trentenari havían ordenat, que cascun dis-
sapte los Consellers anassen al Hospital per visitarlo, y dar
orde que los Ministres de aquell ab diligencia fassan son dever,
y axí recomanan continúen aquest orde.
A 21 de Setembre 1505, lo Consell de cent delibera, que
per las necessitats del Hospital sie sobvengut per via de prestich
de 30000 ^ pagadors en tres anys en tres pagues, pero
que los Consellers vegen, y examinen lo estat del Hospital,
y redressen lo quels parra, la qual deliberació fou feta per que
los Adm[inistrad].°" demanaven que la Ciutat los socorregues
per via de prestich.
A 10 de Noembre 1507, in Tertio Manuali Joannis Fanés
Not[arii]. los Consellers fan Procurador deis Infants Orfens.
A 17 de Abril 1508, lo Consell en consideració que los
Pobres assenyaladament los malalts de S.' Ncn, y altres
inquietaven ais ohints missa, ordena que nengun Pobre es-
tranger de nació, sots pena de assots poguer estar mes de
tres dias en Barcelona, y que nengun pobre acaptas per las
Iglesias, y elegiren persona qui fos vehedor de assó, y á 21 de
Juliol en Concell se tracta lo mateix.

44
RÚBRICA d'esteve gilabert bruniquer
A 21 de Juliol 1508, elecció de M.° Francí Bu9ot, per mort
de M.o Fran.*^^ Joan Gerona, en Vehedor deis pobres mendi-
cants.
A 2 de Mars 1509, en libre de patents fol. ico, letras de
Consellers dirigidas universis, en recomendació deis Aple-
gadors del Hospital Gen.', qui anavan á publicar las Indul-
gencias de dit Hospital, y de la Confraría,
A 26 de Octubre 1511, lo Virrey ab professó del Hospital,
posa la primera pedra de la Enfermería del Hospital vers
ponent. Vide lo Dietari.
A 27 de Mars 151 5, los Consellers scriuen ais Jurats de
Valencia, y ais Adm[inistrad].°'^^ de aquell Hospital en resposta
negantlos la publicació del Jubileu, y Taula que dema-
navan se publicas, ys posas assí per las necessitats de aquell
Hosp.i
A 30 de Janer 151 9, deliberado que los dos Consellers
quints immediats predecessors sien Adm[inistrad].°^ del Hos-
pital den Pere Desvilar.
A 24 de Maig 1520, Ordinació que lo Procurador del Hos-
pital den Pere Desvilar acabat lany dins tres mesos hage á
dar compte, y pagar lo reliquum, alias ipso facto sie privat,
y sen trague altre.
A 2 de Setembre 1520, los Consellers elegiren en Adm[inistrad].°^
deis Infants Orfens á Diomedes Martí vacant per mort
juxta la voluntat de Guillem de Pou, attes nos trobava hereu
seu, per que dit Guillem ab son Testamcnt en poder de Ramón
de Massana Not[ari]. a 15 de Noembre 1370, de sos bens feu
dita Causa pia, y dexá la nominado de Administradors ais
Consellers, y á son hereu, y á 20 de Desembre 1520, dit Martí
feu apoca al hereu de son predecessor de 74 «g 8 ^ 8 per la
resta de sos Comptes examinats per lo Scrivá Racional.
A 25 de Noembre 1525, deliberado que ais Adm[inis-
trad].°" del Hospital den Pere Desvilar los sien dades cascun
any per son salari á cascu 12 «g ^.
A 17 de Febrer 1526, fou comengat que los Obrers fossen
al Enterro deis ossos deis Sentcnciats de la Creu cuberta.
A 28 de Noembre 1527, Ordinació que limita lo poder ais
Adm[inistrad].o" del Hospital den Pere Desvilar.
A 28 de Noembre 1527, lo Consell ordinari statuhí, y
ordena en conformitat del Rev.* Capítol, que los Adm[inis-

CAÍ». LXXV. — HOSPltALS I COSES RESPECtANfS A POBrES 4$
trad].°" del Hospital General no pugan vendré, ni alienar,
ni definir herencias, ni cosas del Hospital, ni vineles á que
estigan subjectes á favor de dit Hospital de lOo «g ^ en amunt,
sens licencia deis Consellers, y Promens de Barcelona, y del
Bisbe, y Capítol.
A 25 de Janer 1530, lo Consell de cent delibera fossen
emprestades al Hospital General 400 ÍB %>.
A 8 de Noembre 1542, deliberado que les 6

4Ó
RÚBRtCA d'eSÍeVe otLAIlÉRt B^UÍñÍQÜÉÍI
dones Repenedides, é fou intitulada Casa de S.* Salvador, y
aquí estigueren acomodant lo Triquet cubert de Taulada, y
ab altar, y campana, aquis deye missa, y tot fou ab autho-
ritat del Bisbe, y anantsen dit fr. Andrés, los Consellers hi
posaren Adm[inistrad].°", en apres dit fr. Andrés feu donació
de dita Casa ais Pares de Betlem, sobre que litigaren los dits
Adni[inistrad].°'^^ y Pares de Betlem, com de tot assó apar
en lo translat de la Causa vertent entre la Ciutat, y los PP. de
Betlem en raho de dita Casa.
A 25 de Abril, y 18 de Noembre 1567, los Adm[inistrad].°"
del Hospital General demanavan la Casa de les Egipciaques
per ampliarse, y foulos negada.
A 29 de Maig 1568, y al primer de Setembre, lo Consell
dona licencia ais Administradors del Hospital pera concordar
certes Causes.
A 23 de Mars 1569, lo Consell de cent comete á Consellers,
y
quatre persones comprassen Casa per les Repenedides.
A 2 de Mars 1572, en libre de patents fol. 9, recomendado
de Consellers á favor deis acaptadors del Hospital.
A 24 de Noembre 1573, se tracta en Consell de recuUir
los minyons perduts, y minyones.
A 4 de Juliol 1574, y á 14 de Noembre 1584, lo Consell
dona licencia ais Administradors del Hospital General de fer
certas Vendas.
A 23 de Maig 1578, en libre de patents fol. 64, letras de
Consellers en recomendado de las almo3'Tias del Hospital
Gen.', y á 22 de Setembre 1579, en dit Ilibre fol. ']^, son altras.
A 6 de las chalendas de Noembre 1578, los Consellers
scriuen al Papa en recomendació de la nova Casa de les Repe-
nedides, per qucy don indulgencies.
A 9 de Noembre 1578, lo Consell de cent delibera 500 íg §>
p(ír comprar Casa per les Repenedides.
En lany 1579, ^^u comentada la Casa de les donas Repe-
nedidas prop lo Carme, y á 27 de Juliol 1610, Ordinació de
quines dones poden entrar en dita Casa, y acusa las ordina-
cions del any 1578, y que los Consellers pugan despendre en
sustento de ditas dones cascun any X íB ^.
A 4 de Febrer 1580, scriuen al Comissari General de la
S.*'^ Cruzada,^ en recomendació de la acapta de la Casa de les
Repenedides de N.^ S." de la Victoria, ab la qual, y ab altre

CAP. lXxV. — hóspiTals i coses respectants a PO BRES 47
que scriuen á i6 de Maig, diuen que eran 40 dones, y encara
mes, y que ara seis havía principiada Casa, y Iglesia de molt
gi-an cost.
A 27 de Noembre 1582, elecció de Capellá del Hospital
den Pere Desvilar pera la Capella de S.** Martha.
A 25 de Octubre 1583, apoca de Consellers a Joséph Mi-
quel Moradell, de 100, flassadas que donava á obs del Hospi-
tal de Misericordia.
A 25 de Janer 1584, deliberaren recullir tots los Pobres
mendicants á la Casa deis Angels vells, apres deliberaren fer
lo nou Hospital de la misericordia per dit efecte, y á 23 de
Febrer se crida ab veu de Trompetas, ys publica la dita nova
fundació del Hospital de Misericordia, y á 2 de Mars se feren
las Ordinacions en raho de dit Hospital, y a 17 de Agost los
Consellers ho scriuen ais Bisbes de Cathalunya, y al Papa.
A 24 de Janer 1585, los Consellers, y Setsena del Hospital
de la Misericordia, elegiren al Bisbe en Conservador de dit
Hospital.
A II, de Mars 1585, es la comissió feta á Consellers, y 12
persones pera posar en deguda forma lo Hospital General, y
lo de Misericordia.
A 10 de Janer 1586, los Consellers feren la primera elecció
deis Adm[inistrad].°'^^ del Hospital nou de la Misericordia.
A 27 de Febrer 1586, los Consellers fan Obrers de N.^ S."
de la Victoria de les Repenedides.
A 3 de Abril 1588, se instituhí una Professó de S.*^ Creu
en lo Hospital Gen.^ de S}^ Creu faedora cada mes.
A 24 de Noembre 1588, Ordinació que los Consellers vells
segon, y ters alternativament han de ser elets cada any en
Adm[inistrad].°'^ de la Misericordia, qui ensemps ab quatre,
hu de cada Stament administren dit Hospital.
A 24 de Noembre 1588, la Ciutat dona ais Infants Orfans
un Carrero era entre dita Casa, y la Misericordia, per ampliar
lo Hort deis Orfens.
A 14 de Octubre 1597, Hermanos de Joan de Dios comen-
taren Casa de Hospitalitat á la Rambla, y á 31 de Mars 1598,
foren trets de aquí, y portats á la Misericordia per servir
aquella Casa, subordinats ais Adm[inistrad].°''s, y de aquí
los tragueren fora Barcelona, y sen anaren, y traurels de la
Rambla, y Misericordia, fou ab orde del Bisbe, y Consellers.
Vida lo Dietari.

48
RÚBRICA d'eSTEVE GILABÉRT BÍÍUÑIíJüÉR
A 5 de Noembre 1598, Ordinació que los Adm[inistrad].°'s
deis Pobres de la presó, Orfens, y Repenedides sien Biennals.
A 17 de Noembre 1601, per aplicarho al Hospital General,
lo Consell de cent dona certa part de la Casa de les Egip-
ciaques.
A 8 de Febrer 1607, per que havían posat entredit en la
Capella de S}^ Martha del Hospital den Pere Desvilar per que
lo Beneficiat no pagava la quarta, se satisfeu, que alió no
era benefici, sino un Capellá ad placitum de Consellers. Vide
lo Dietari.
A 19 de Juliol 1607, anaren dos Canonges, y dos Ciutadans
per part del Capítol, y de la Ciutat, partint de Casa la
Ciutat al S.°^ Viney, per darli raho de com los Adm[inis-
tradj.o*^ del Hospital havían fet assotar allá una dona per lo
pati, y per las Cambradas, clausis januis, y de com lo Hospi-
tal tenía privilegi, y possessió de fer semblants castichs, y
asso era per que havían entes que la Regia Cort feya regalía
contra los Adm[inistrad] °" layes, y á 21, se tingue Consell
de cent.
A II de Agost 1607, reformació del Hospital de Miseri-
cordia.
A 7, de Noembre 1608, lo Consell de cent concedí al Hos-
pital General una part de la Casa de las Egipciacas par ampliar
lo quarto dit lo Monestir de les donselles, á coneguda deis
Consellers, y durant lo beneplacit de la Ciutat, y lloch á la
Rambla per teñir llenya.
A 17 de Janer 1612, y á 8 de Febrer 1620, deliberació de
dar á la Misericordia una cortera de blat cada dia á cert temps,
A 25 de Agost, sive de Noembre 1612, Ordinació del Consell
de cent, que á les Repenedides noy pugan ser admesas
sino donas del Publich, y sino serán del Publich, sie ab deli-
beració del Trentenari.
A 23 de Mars 1613, elecció de Mare de les Repenedides, y
dit die Consell de cent, per que ab clau falga eran entrats en
dita Casa, y sen havían portada una Dona.
A 17 de Mars 1614, los Consellers deliberan, y ordenan,
que lo Procurador del Hospital den Pere Desvilar don las
21 ® ^ que solía dar á la Guarda de les Egipciaques cascun
any per dar |i menjar á las Cantoneras que antiguament se
recullían allá la Semmana S.^*, que á cetero las pag ais Ad-

CAÍ». LXXV. — HOSPITALS I COSES RESPECTAXTS A POBRES 49
m[inistrad].°'^ de les Repenedides per que ara se recullen allá.
A 6 de Juliol, y á 3, y 20 de Setembie 1614, Consell de
cent, y ja á 25 de Abril se tingue, sobre la Carn que la Ciutat
havía veñuda fiada al Hospital General, de que demanavan
cautela ais Adm[inistrad].°", y no la volían fer.
A 22 de Mars 1616, deliberació, y manament de Conse-
llers al Procurador del Hospital den Pere Desvilar, que de
las 28 «S ^ que solía pagar cada any á la Guarda de les Egipciaques,
^o es y % %> per pagar los Censos de la Casa, y las
21 ft ^ per donar á menjar la Semmana Santa á les dones del
Publich, y Cantoneras, que daquí avant cada any pag ditas
21 «S

5Ó
RÚBRICA D'ESTEVE GILABERT BRUÑIQÜER
Institució vol fer un particular de asistencia de sis Capellans
ais malalts del Hospital ab la conformitat se expressa en lo
papeí cusit en lo mateix Consell, y á 21 de Noembre en Con-
cell se tracta lo mateix.
A 21 de Noembre 1640, los Concellers deliberaren que
fossen entregadas ais Adm[inistrad] °'^s del Hospital General
quatre molas de molí, pera fer fer lo molí de Sanch se fa en
dit Hospital.
A 29 de Noembre 1640, los Concellers anomenaren en
Capellá de la Capella de S.** Martha del Hospital de Pere Des-
vilar á M.° Joseph Roig Pbre., per mort de M.° Pere Stalella
Pbre.
A 4 de Maig 1641, en lo Llibre de Deliberacions apar que
lo Concell de 36 á 9 de Mars 1638, disposá que las favas ab
sos recaptes que se acostumavan donar ais Pobres quiscun
any en certs dias da la Quaresma, y en lo die deis morts en
lo Hospital den Pere Desvilar prop S.*^ Claia, se donassen á
cetero ais Pobres de la misericordia, y de la Presó, y a 28 de
Febrer 1642 se tracta del mateix.
A 17 de Janer 1642, en Concell de cent se tracta que nos
pugan fer arrendaments deis molins del Hospital den Pere
Desvilar sens Ilicencia, ó exprés consentiment del Concell
de cent.
A 3 de Noembre 1644, lo Concell de cent delibera fer ima
Estancia nova en lo Hospital Gen.^ de S.*^ Creu, pera fer allí
las Anathomías.
A 17 de Janer 1645, en Concell se tracta de reparar lo
Corralet del Hospital Gen.^ de S.t« Creu.
A 12 de Agost 1645, lo Concell de cent delibera fossen
pagadas 400 ^ %> ais Adm[inistrad].°"^s del Hospital de Infants
(Jrfans, per los gastos de las obras se havían de fer en la Casa
de dit Hospital, á causa del Incendi, que pochs dias havía
siiccehit en aquella.
A 17 de Abril 1646, en Concell de cent se tracta de fundar
un Hospital de S.* Sperit per la Ensenyansa de las arts meca-
nicas de que en esta Ciutat nos te noticia, y á 20 en Concell
se tracta del mateix, y á 16 de Maig en Concell de cent se
tracta lo mateix, y aquí se troban los apuntaments fets per
dita Institució, y á 17 en Concell se tracta lo mateix.
A 7 de Noembre 1646, en Concell de 36 se troba una Supli-

CAP. LXXV. HOSPltALS 1
COSES
RESPECTANTS A POBRES 5
cació presentada per los Ad.m[inistrad].°'^^ del Hospital Gen.'
de S.*^ Creu, en orde ais Cirurgians majors de dita Casa, y á
28 en Concell se tracta lo mateix.
A 2 de Octubre 1647, en Concell de cent se troba una Su-
plica donada per los Adm[inistrad].°'^ del Hospital Gen.* de
S.** Creu, ab la qual demanan á la Ciutat intercedesca ab
Sa Santedat, per la nova concessió de las moltas Indulgencias
y
privilegis concedits á la Confraría de S.** Creu, instituhida
en dit Hospital.
A II de Mars 1649, en Concell de 36 se tracta de que lo
Hospital de N.^ S.^^ de Misericordia cuyda de traurer lo fanch
deis Carrers, y Clavagueras de esta Ciutat.
A 23 de Juliol 1649, en Concell se tracta de donar principi
per emplear las personas del Hospital de Misericordia en tre-
ballar.
A 24 de Mars, y 9 de Abril 1650, en Concell de cent, y
altres se tracta de la fundació feu Pau Ferran, del Hospital
de Convalecencia, y á 19 de Maig en Concell de cent se tracta
la mateix, y á 16 de Abril 1652 en Concell de cent se tracta
lo mateix, y á 11 de Octubre 1654 en Concell de cent se tracta
deis Debats tinguts entre los Marmessors de dit Pau Ferran,
y los Adm[inistrad].°" del Hospital Gen.* de S.*^ Creu.
A I de Abril 1651, fou deliberat traurer tots los pobres
del Hospital de Misericordia, y abarracarlos en las Casas, y
horts circumvehins, per causa deis malalts de Contagi que
hi havía en dit Hospital.
A 29 de Noembre 1651, los Concellers provehiren una
Porció del Hospital de Pere Desvilar á favor de María Agnés
Fontana.
A 14 de Juliol 1654, en Concell de cent se troba una Suplicado
donada per M.° Joseph Berart, en orde a la Fundació
de la obra pia deis sis Capellans pera servir, y administrar lo
aliment ais pobres homens malalts del Hospital General de
SM Creu, y á 30 de Setembre 1655, en Concell de cent se
troba altre Suplicado donada per lo mateix, y á 11 de Noem-
bre en Concell se tracta lo mateix, y á 16 de Setembre 1656
en Concell de cent se troba altre Suplicado donada per lo
mateix.
A 24 de Maig 1655, en Concell de cent apar, que Sa Altesa
demaná la Iglesia del Hospital de Misericordia pera femé
1

$2
RÚBRICA D*EStÉVE GILABÉRt BkÜNÍQÜtft
Hospital per los Soldats, y á 28 en Concell de cent se tracta
lo mateix, y á 22 de Juny en Concell se tracta lo mateix.
A 25 de Octubre 1656, en Concell de cent se tracta de arren-
dar lo molí de S.* Pere propri del Hospital de Pere Desvilar,
y á 3 de Febrer 1657, en Concell de cent se tracta lo mateix,
y aquí se diu que la Abadessa de S.*^ Clara introduhí Plet
contra la Ciutat.
A 23 de Maig 1658, en Concell de cent se tracta del Socorro
demana S. Mag,' per la Erecció del Hospital de la Corona de
Aragó en Madrid y á 3 de Juny en Concell se tracta lo mateix.
A 31 de Maig 1658, en Concell de 36 se tracta de que lo
fadrí Apothecari que estará en la Botiga del Hospital, li
valga per pratica lo temps estará en ell, axí com si estigues
en Casa de Mestre CoUegiat.
A 24 de Juliol 1658, en Concell de cent se troba una Suplicado
donada per los Adm[inistrad].°'^ del Hospital de N.*
Senyora de Misericordia, en orde á la Beatificació del P.®
Diego Pérez de Valdubia (*) Fundador de dit Hospital.
A 10 de Mars 1659, fou deliberat pagar 80 ® ^ ais Ad-
m[inistrad].°'"^ del Hospital General de S.** Creu, per acabar
la Estancia que en lo dit Hospital Gen.* se era comensada
pera fer las Anathomías, y á 14 de Noembre 1660, en Concell
do cent se tracta lo mateix, y á 17 de Janer 1673, en Concell
de cent se tracta de acabar lo dit Theatro, y á 7 de Noembre
foren deliberadas pagar 100 á bon compte del gasto de
dita Obra, y á 6 de Mars 1675, foren deliberadas pagar 50 6 §•
a cumpliment del Preu fet de dita Obra.
A 30 de Juliol 1659, los Consellers deliberaren donar
porció de S.** Martha quiscun any ais Advocats de la Ciutat.
A 20 de Febrer 1663, en Concell de cent se tracta de res-
tituhir lo Hospital de N.^ SJ^ de Misericordia á sos Adm[inis-
tiad].o" y á la present Ciutat, lo qual Hospital estava ocupat
ptir los Soldats malalts.
A II de Agost 1663, en Concell de cent se tracta deis Cen-
sáis que la present Ciutat feya al Hospital Gen.* de S.** Creu.
A 18 de Octubre 1664, en Registre de Obrería apar que los
Obrers concediren Ilicencia ais Adm[inistrad].°'"s del Hospital
di: N.» S.'* de Misericordia de esta Ciutat de poder tancar, y
() Valdivia.

CAP. LXXV. — HOSPITALS I COSES RESPECTANTS A POBRES 53
clourer un Carrer que passa de la Plasseta devant lo Collcgi
del S.°^ Bisbe, dita la Plasseta de Montalegre, al Carrer deis
Talléis, á íi de valerse dit Hospital de dit Carrer.
A 16 de Mars 1666, en Concell apar, que lo Hospital deis
masells de S.* Llatser fou restituhit al Hospital Gen.^ de S.**
Creu, lo qual Hospital de S.^ Llatser antes estava ocupat per
los Soldats malalts.
A 19 de Abril 1666, en Concell de cent se tracta de recullir,
y tancar en lo Hospital de Misericordia tots los Pobres que
demanan caritat per Ciutat, y en las Iglesias, y á 16 de Mars
1667 en Concell de cent se tracta lo mateix, y á 11 de Abril
1670 en Concell de cent se tracta lo mateix, y á 10 de Juliol
1673, en Concell de cent se tracta lo mateix, y á 8 de Agost
en Concell de cent se tracta lo mateix, y á 2 de Setembre en
Concell se tracta lo mateix.
Dijous á I de Mars 1668, en Dietari se tracta de una dife-
rencia tinguda entre los Adm[inistrad].°" del Hospital Gen.^
de S.** Creu, á cerca la precedencia entre ells.
A 8 de Juliol 1672, lo Concell de cent delibera donar 400 «g
per obras fahedoras en lo Hospital de Misericordia, y á 21
de Febrer 1673, en Concell de cent se tracta lo mateix, y á
13 de Mars foren deliberadas pagar 415 ft 15 ^ per ditas Obras,
y á 26 de Maig foren deliberadas pagar 500 per ditas
Obras, y á 21 de Agost foren deliberadas pagar 550 «S %> p(ír
ditas Obras.
Divendres á 30 de Juny 1673, en Dietari apar que los PP.
Inquisidors feren mandato ais Adm[inistrad].°" del Hospi-
tal Gen.^ de S.** Creu de la present Ciutat baix penas, que
com á Obrers que dits Adm[inistrad].*''^ son deis Palaus Reals
de la present Ciutat, fessen adobar, y reparar aquells, y á i,
y 3 de Juliol se tracta del mateix.
Dimars á 8 de Agost 1673, en Dietari apar, que lo Concell
de cent delibera se recaptassen tots los Pobres de la Miseri-
cordia, y á 16 de Setembre se feu Embaxada al S.°' Bisbe per
dita raho, y á 18, y 23, se tracta del mateix.
A 3 de Octubre 1673, en lo Manual se troba lo acte de Preu
fet de fer la Aula Anathomica del Corralet del Hospital Gen.^
de S.** Creu de esta Ciutat.
A 30 de Noembre 1675, en Concell de cent se tracta de la
Fundació deis sis Capellans, ó Religiosos pera cuydar deis
malalts del Hospital Gen.^ de S.** Creu.

54
RÚBRICA d'esteve gilabert bruniquer
A 13 de Juny 1676, foren deliberades pagar 30 g §> per
lo gasto de dos aposentos fets en lo Hospital Gen.^ de S.*^
Creu, per lo serve y deis PP. Agonisants que serveixen ais
Pobres malalts de dit Hospital, y á 27, foren deliberadas
pagar 70

CAP. LXXV. — HOSPITALS I COSES RESPECTANTS A POBRES 5 5
Febrer 1688, en Concell de cent se tracta lo mateix, y á 26 de
Octubre en Concell se tracta lo mateix.
Dilluns á 10 de Setembre 1685, en Dietari apar, que lo
Concell de cent tracta de alguns negocis tocants al Hospital
Gen.' de SM Creu de esta Ciutat.
A 14 de Mars 1691, en Concell se tracta, de que se continué
en la Tabba de las robas del moltó lo pacte que ja hi era, de
donar 12 perdius quiscun die per sustento deis Lleons, ajus-
tant en ell, que tot lo temps que no hi haurá Lleons, se done
al Hospital de Misericordia, y que axí mateix se done al dit
Hospital lo Budell Cular.
Dimars á 24 de Febrer 1699, en Dietari apar, que comen-
saren á entrar 14 Donas en la Clausura novament feta en lo
Hospital de N.^ S.*"^* de Misericordia, y aquí se troba la Fun-
dado.
A 20 de Octubre 1699, ^^ Concell de cent se tracta de
subministrar quiscun any per la subvenció, y Vestuari de las
Donas, y minj^onas del Hospital de N.* S.^* de Misericordia
6 quintars de llana, y cada dia 6 Uiuras de Carn de moltó, y
á 4 de Noembre en Concell se tracta lo mateix, y aquí se tro-
ban las Ordinacions fetas per la Ciutat á cerca la distribució
de dita Carn, y Llana. Estas Ordinacions se troban en lo
Dietari.
Divendres á 17 de Noembre 1702, en Dietari apar que se
feu nominació de Carnicer del Hospital Gen.' de S.*^ Creu.
A 23 de Noembre 1702, en Concell de cent se tracta de
donar al Hospital deis Infants Orfans quiscun dia axí de Carn
com quaresmal dos iliuras de Carn, y quiscun any dos quin-
tars de llana.
A 7 de Maig 1704, en Concell se tracta sobre lo refugir en
lo Hospital Gen.' de SM Creu molts facinerosos, y altres per-
sonas de mal procehir.
A 13 de Noembre 1706, en Concell de cent se tracta en
orde á la instauració de la Confraría de S.*^ Creu en la Iglesia
del S.* Hospital Gen.' de S.** Creu de esta Ciutat.
A 19 de Octubre 1708, en Concell de cent se tracta á cerca
deis malalts de la Misericordia, per esser admesos en lo Hos-
pital Gen.' de S.** Creu.
A 23 de Noembre 1709, lo Consell de cent resolgué que
lo Hospital de N.* S.'^ deis Infants Orfans ios subvingut ab

56
RÚBRICA d'esteve gilabert bruniquer
una Iliura de Carn de moltó quiscun dia axí de Carn, com
quaresmal.
A 31 de Janer 1712, en Concell se troba un memorial de
Apuntaments en orde á la Adm[inistra].'^'° del Hospital de
Misericordia.
A 6 de Noembre 1712, en Concell de cent se troba una
Suplica donada per los Administrad] .^"^^ del Hospital Gen.'
de S.** Creu, á cerca los filis Exposits de dit Hospital.
A 6 de Noembre 1712, en Concell de cent se troba una Su-
plica donada per los Adm[inistrad].°" del Hospital de Mise-
ricordia, en orde al netejar, y limpiar las Plassas, y pagar los
dos diners los Pagesos, y Revenedors, y [a] 8 en lo Ilibre de
Ordinacions se troba una Crida publicada en orde á dit fet.
A 14 de las Calendas de Abril 1338, Possessió de Arnau
Ballester, de la meytat de las dos molas del Molí del Casalet
de S.* Pere, quin tenía gracia del Rey. Diversorum 5."* fol. 15.
A 28 de Juny 1380, Venda de Bonanat de Pere, del Molí
del Casalet de S.* Pere ais Adm[inistrad].°'^ del Hospital den
Pere Desvilar. Diversorum 5."^ fol. 12.
Dimecres á 18 de Mars 1439, en Dietari apar, que los
Concellers deliberaren, que de aquí avant la hora que los
Molins del Hospital den Pere Desvilar, lo qual Hospital es
9ots Adm[inistra].'^'° deis Concellers, é Concell de cent se arrendaran,
se hagen á arrendar al Encant publich, é al mes
donant, é assó fou fet, per 90 com en lany present se eren
arrendats, é apres li oferiren molt major preu que no sen ha-
vía hagut; 90 es 50 'S ^, é mes per quiscun mes.
Dimars á 5 de Juliol 1446, en Dietari apar que los Conce-
llers ab concell de certs Prohomens havían provehit, é orde-
nat, que com á 4 del mes de Abril 1437, los Consellers qui
lavors eren ab cert Concell haguessen provehit, que en los
dimecres, dijous, divendres, é disaptes de les Semmanes San-
tes, per reverencia de la S.** Passió de Jesu Christ, totes les
fembres Bordelleres de la Ciutat se excloguessen dins la Casa
de les Egipciaques, á les quals, ó á la Majoral de aquelles per
la despesa de les dites Bordelleres asignaren la porció la qual
lo Corren de la Ciutat rebía cascun any en lo Hospital den
Pere Desvilar de la dita Ciutat, é ara los Concellers, é cert
Concell hagen .provehit, é ordenat que en los dits días de la
Semmana Santa les dites fembres romanguen en lurs Bor-

CAP. LXXV. — HOSPITALS I COSES RESPECTANTS A POBRES 57
dells, pero que hi sien guardadas per los Capdeguaytes; Per90
volgueren, provehiren, é ordenaren, que la dita porció roman-
gue á les dites Dones Egipciaques, ab tal pero carrech, que
de la dita porció, la qual pren suma cascun any de 7

58
RÚBRICA d'esteve gilabert bruniquer
mercaders, é altres notables Prohomens de cascuns estaments
anaren á la Seu, é aquí en lo Altar major hont era la dita
Reliquia encastada en un bell Reliquier se feu solemne Ofici,
lo qual feu lo Patriarcha qui dix la missa ab notable Sermó, é
finit lo dit Ofici, precedents 13 Trompetes, é 3 Tabalets, é ab
sobre vestes, é panons de la Ciutat, anants sonant ab llurs
Trompes, é fluviols, é sis Sonadors de corda que sonaven de-
vant la Custodia de la Reliquia, isqueren de la dita Seu per lo
Portal major dressant vers lo Palau Bisbal, é tirants á la
Plassa de S.* Jaume, é axí dret Cami portaren, é meteren la
dita Reliquia en la Capella major de dit Hospital qui ere empa-
liada, é ornada per rebre la dita Reliquia; la practica, é orde
del portar, é acompanyar es la seguent, que precehiren les
dites Trompetes, é fluviols, apres tot lo Clero ab la Bandera de
SM Eulalia, é los ganfanons de la dita Seu, é apres lo dit Pa-
triarcha qui portava la Reliquia, é pres venían lo dit Governa-
dor, Concellers, é molta notable gent, é dones en nombre infinit.
Dijous á 9 de Abril 1467, en Dietari apar se tingué Concell
de cent per causa de certs Establiments fahedors de les Cases
quis teñen per lo Hospital den Pere Desvilar, les quals son
inhabitades.
A 24 de Setembre 1468, Concell de 32, sobre Establiments
de proprietats qufís teñen per lo Hospital den Perc Desvilar
y á 9 de Agost 1469, es altre Concell, y á 27 de Juny, y 31 de
Agost 1470 son altres deliberacions, y á 29 de Maig 1472 es
altre.
A 29 de Noembre 1470, en lo Llibre de Ordinacions fol.
176 se troba ima Ordinació publicada en orde al Régimen, y
govern del Hospital den Pere Desvilar.
A 13 de Noembre 1472, y 25 de Abril 1473, Concells de 32,
sobre lo Establiment de una Casa del Hospital den Pere Des-
vilar.
A 7 de Janer 1474, Concell de 32, per cert alou del Hospi-
tal den Pere Desvilar.
A II de Mars 1474, Concell de 32, sobre certa proprietat
ques té per lo Hospital den Pere Desvilar.
A 6 de Octubre 1474, Concell de 32, sobre certes Cases
ques teñen per lo Hospital den Pere Desvilar.
A 17 de Noembre 1474, Concell de 32, sobre establir una
Casa ques té per lo Hospital den Pere Desvilar.

CAP. LXXV. — HOSPITALS I COSES rESPECTANTS A POBRES 59
A 24 de Abril 1475, Concell de 32, sobre establiments de
Proprietats del Hospital den Pere Desvilar.
A 13 de Juliol 1478, Concell de 32, per certas Proprietats
del Hospital den Pere Desvilar.
A 8 de Juliol 1479, Concell de 32, sobre cert Establiment
de Proprietat del Hospital den Pere Desvilar.
A 27 de Juliol 1480, Concell de 32, sobre Establiment de
certes Cases ques teñen per lo Hospital den Pere Desvilar.
A 31 de Maig 1483, Concell de 32 sobre certa permutació
de les Cases ques teñen per lo Hospital den Pere Desvilar.
A 22 de Setembre 1484, Concell de 32 per certa proprietat
ques té per lo Hospital den Pere Desvilar.
Dimars á 25 de Noembre 1488, en Dietari apar, que lo
Concell de cent delibera que de aquí avant los Adm[inis-
trad].°'^s ¿gi Hospital den Pere Desvilar hagen de salari dos
parells de Capons cascu en la festa de Nadal, é á Pasqua un
Cabrit, é que les 20 g -^ que eren acostumades donar á cascu
del dits Adm[inistrad].°" sien totalment levades.
A 31 de Maig 1491, Concell de 32, sobre la reducció de
certa proprietat ques té per lo Hospital den Pere Desvilar.
Disapte á 15 de Noembre 1494, en Dietari apar, que los
Consellers de voluntat de m.° Jacme Busquets Pbre. Benefi-
ciat del ters Benifet sots invocado de S.^Barthomeu instituhit
en la Seu de Barcelona, é den... (*) Nadal, qui está en la Casa
de les Egipciaques deliberaren, é manaren al Narcís Banus
Not[ari]. Procurador de les rendes del Hospital den Pere
Desvilar, que de aquí avant donas, é pagas al dit M.° Jacme
Busquets per los Censos que com á Beneficiat demunt dit
reb sobre les Cases de les Egipciaques tota hora, é quant
li fos res degut en aquesta manera; 90 es una mesada al dit
m.° Jacme Busquets, é altre mesada al dit Nadal fins lo dit
m.*» Busquets sie pagat integrament, é ago tota hora, é quant
lo cars aportará que sie degut al dit m.° Jacme Busquets, de
les pecunies empero que lo dit Nadal reb de les rendes del dit
Hospital den Vilar, com á Pare, é Guarda de les Egipciaques.
A 26 de Noembre 1495, Concell ordinari per certa pro-
prietat del Hospital den Pere Desvilar.
A 20 de Juliol, y 10 de Noembre 1498, Concell Ordinari
(•) En blanc.

6& RÚBRICA d'eSTEVE GILABERT BRUNIQUER
sobre lo Establiment de unas Casas alou del Hospital den Pere
Desvilar.
A 28 de Noembre 1504, Concell Ordinari sobre Establiments
de les Proprietats del Hospital den Pere Desvilar.
A 4 de Setembre 1505, Concell ordinari sobre lo Establiment
de unes Cases del Hospital den Pere Desvilar.
Dimars á 21 de Agost 1526, en Dietari apar, que los Con-
cellers per observar las Ordinacions del redrés del Hospital
den Pere Desvilar fetas en lany prop passat, anaren á fra me-
nors, per entrevenir en lo Aniversari per la anima de m.° Pere
Desvilar, y á 29 de Agost 1527, tambe asistirán á dit Ani-
versari.
A 14 de Janer 1558, Letra del Rey, en recomendació del
Hospital de Zaragoza. Diversorum 2."* fol. 204.
A 3 de Juliol 1559, Carta del Rey, en recomendació del
Hospital de N.* S."^^ de Vestisse en la Pulla Regne de Napols.
Diversorum 2."* fol. 206.
A 8 de Agost 1584, en lo Llibre de Ordinacions fol. 52, se
troba una Crida publicada, que pera portar les gramallas de
dol, las Atxes, y Covens del Pá, en les Sepultures, y Funera-
ries, demanen los Homens, y Donas del Hospital de miseri-
cordia, y á 27 de Mars 1593 fol. 119, es altre, y á 6 de Mars
1608, es altre, y á 16 de Abril 1614 fol. 156 es altre.
Dilluns á 21 de Janer 1608, en Dietari apar, que los Conce-
llers presentaren lo Benefici de S.** María, y S.* Miquel en la
Capella de S}^ Martha del Hospital den Pere Desvilar á Joan
Parera Pbre. per mort de m.° Damiá Folchs.
Dilluns á 21 de Janer 1608, en Dietari apar, que los Concellers
nomenaren y provchiren per Capellá de S}^ Martha
á m.° Benet Ferrer Pbre. per mort de m.° Joan Martí Pbre.
A 27 de Juliol 1613, en lo llibre de Ordinacions fol. 133,
se troba una Crida publicada per lo Jubilen de S.*» Martha.
Disapte á 10 de Juliol 1627, en Dietari apar, que en lo
Hospital de N." Senyora de Misericordia se feu solemne festa,
á causa de haver lo Rev. Bisbe de Barcelona concedit llicen-
cia á dit Hospital de teñir Sacrari en sa Iglesia, y haverse
posat en ell lo SS. Sagrament.
Dilluns á 26 de Mars 1629, en Dietari apar, que los Conce-
llers anaren .al Hospital Gen.* de S}^ Creu de la present Ciutat,
per la festa se feu en dit Hospital, de posar, y benehir la pri-

CAP, LXXV. — HOSPITALS I COSES RESPECTANTS A POBRES 6
mera pedra en la Obra nova de la Convalecencia, situada de-
vant la Iglesia del Monastir de N.* SJ* del Carme de dita
Ciutat.
A 10 de Noembre 1633, en Dietari apar, que se comensá
fer la Capta per recullir los pobres de la Ciutat al Hospital de
N.* S.^^ de Misericordia, y á 2 de Janer 1634 apar, que ja
havían recullit alguns pobres, y á 17 de Janer 1651, en Concell
de cent se tracta lo mateix.
Dimecres á 22, 28, 29, 30, y 31 de Octubre, 7, 8, y 14 de
Noembre 1636, en Dietari se troba una Escriptura presen-
tada al Rev. 5.°'" Bisbe de Barcelona á instancia del Síndich
de la Ciutat, ab la qual se veu, que en lo any 1401 se uniren
diferents Hospitals que hi havía en la present Ciutat, y edi-
ficaren lo General de SM Creu, y tambe se tracta de la Pre-
cedencia de sos Adm[inistrad] °'^®, y se troba im vot fet per
los Advocats sobre dita precedencia.
Dimecres á 24 de Febrer 1638, en Dietari apar, que los
Concellers anaren al Hospital de Misericordia pera veurer fer
la Extracció de una de las Donzellas pobres de dit Hospital,
conforme ha instituhit lo q.° (quondam) 5.°^ Mathías Vilar Ciu-
tadá honrat de Barcelona.
A 13 de Desembre 1639, ^^ Concell de cent se tracta de
aumentar fins en numero 6 las personas que cuydan de donar
lo sustento ais Pobres malalts del Hospital Gen.* y á 3 de
Mars 1640 en Concell se tracta lo mateix.
1

CAP. LXXVI.
FALLITS, Y ABATUTS,
10 de Noembre 1360, fou escap[s]at Fran.*^^
Castelló, Banquer abatut, devant sa Casa en
la Plassa deis Cambis de mar.
En lo Testament deis Consellers del any
1452, recomanan ais Successors, que per observanga
de las Ordinacions fetas contra los Abatuts, los dits
Consellers fessen Ordinació de que cascun any fossen jurades
al comen9ainent de la Consellería, y en especial de fer posar
los pitafis deis abatuts en lo Portal de la Lotge, y que en tot
cas los qui ho merexeran, fossen posats a Juy de Promens,
encara que fossen moneders.
A 31 de Janer 1519, per haver fallit, y abatut un, fou de-
clarat inhábil a Receptor.
A 13 de Desembre 1567, Jaume Ventallols isque Obrar
Mercader, y per que ere estat abatut, ne tragueren altro.
A 14 de Agost 1628, en Dietari apar de crida feta per lo
S.o"" Loctinent general, de dos que havían fallit.
A 25 de Setembre 1628, en Dietari apar, com foren publi-
cats ab cridas Reals per abatuts dos mercaders.
A 20 de Noembre 1628, en Dietari apar de un vot de Doc-
tors aconsellant poden desinsicular uns abatuts, y fallits, y
á 21, es un vot de tres Senyors del Real Consell, á cerca lo
prop dit fet, y declaran fossen desinsiculats, y nomenats

é4 RÚBRICA D*ESTEVE GÍLABÉRT BRÜNIQÜEÜ
altres en sos llochs, y que assó sois tocave ais Consellers, y no
ais Habilitadors, per quant los habilitadors sois tenían cogni-
ció de les qualitats deis proposats, y aquí se diu com segueren
los S.°" del Consell, del sobre dit se seguí questió entre Con-
sellers, y habilitadors, com se veu á 24, pero no passá avant.

CAP. LXXVII.
TORRAS DE GUARDA DE MONJUICH,
y de Mongát, y del cap del Riu
de Lobregat, y altras.
1 6 de Febrer 1357, apar com Pere Rierola ere
estat assignat á fer al9ar, obrar, y reparar la
Torre del Farell de Monjuich.
A 31 de Agost 1357, albará testimonial del
gasto de Pere de Quadres en la obra de la Torre
era novellament feta á Montgat, per 90 que les Guardes qui
fan los íarons hi puxan estar segurs, fou la despesa de dita
Obra de la Torre 76'Si8^io,y per fer mudar les forques de
pedra que estavan aquí, y posarlas en altre part 16 ffi 3 ^ 6,
A 8 de Mars 1365, la Ciutat paga á la Guarda de Mongat
7 ÍB 10 ^ per la meytat de son salari, com apar en lo Semestre
de Miquel Aguilar Clavari de dit temps, en la qual partida se
rabona que entre lo S.°^ Rey, y la Ciutat ere avengut que les
Parroquias Vehinas deuen pagar laltra meytat.
En lo Semestre 26, de Miquel Aguilar Clavari del any 1382,
C[art].^ 72, se veu com la Ciutat havía comprat de Guillem
Canet certes Vinyes al Puig de Montgat, y per que dit Canet
se mes a podarlas, la Ciutat las feu arrabassar.
A 22 de Mars 1400, fou deliberat que fos edificada la Ca-
pella de S.* Joan Bap.*^ y Evangelista, S.^ Roch, y S.*^ Sebastiá
á la montanya de Mongat, alou de la Ciutat, que Pere
Carbonell un de las Guardas demanava licencia.
v-5

66 RÚBRICA D*ESTEVÉ GILABERT BRUNlQÜEft
A 25 de Abril 1408, lo Consell de cent delibera donar per
la obra de la Torre de las Medes 200 florins.
A 3 de Maig 1424, in libro notularum 1412, et aliorum,
Estima de Experts lo alou de les pesses de térra al Puig de
Monjuich, prop la Torre del Farell, á cens de 9 %.
A 15 de Abril 1437, la Guarda de Monjuich presta Sagrament,
y homenatge en ma del Capdeguaj^a.
A 13 de Noembre 1476, com per lo passat diverses vega-
des lo lamp bagues ferit en la Ton-a de Monjuich, é matava las
guardas, é assó succehía per quant no hi ha nenguna Caseta
que fos pus baxa que la dita Tone, en que quant fa mal temps
dites guardes estiguessen, lo Consell delibera ques fes dita
Casa baixa, ab que no si despengues sino 5 «g %>.
A 2 de Octubre 1479, los Consellers scriuen ais de Tiana,
que la Guarda de Montgat es Ministre, y Ciutadá de Barcelona,
y que pergo nol inquieten en ferli pagar talls.
A 27 de Octubre 1487, scriuen ais de Tiana,
pagar á tots los que deuen á dita guarda.
que fassan
A I de Abril 1500, scriuen a la Guarda de Montgat en raho'
de la Talla que fan los de Alella per pagar dita guarda.
A 26 de Agost 1512, los Consellers scriuen ais Jurats de
Badalona, que na María Castellona se quexava que ells la
volían compellir á pagar per lo salari de la Guarda de Montgat,
y que eUa succehía á Ecclesiastich, y que may havía pagat,
y que pergo fossen contents venir ab lo Capbreu, ó Levador
deis que son obligats á pagar dita guarda, per que ells hi pugan
declarar de justicia.
A 14 de Octubre 1516, scriuen al Batlle de Tayá que
fassa pagar los dos sous á certes Cases ques escusaveri segons
los altres ho solen pagar á les Guardes de Montgat.
A 23 de Abril 1535, en Dietari se declaran los Senyals que
ía la ToiTe de Monjuich, per quel Emperador ho demana.
A 19 de Febrer 1540, Consellers, y Obrers van a Montgat,
y visuran las torras, y vist que Joana Vilara se havía presas
dos pessas de térra, li donan temps per que amostre de son
títol.
A 18 de Mars 1565, es la deliberació de fer la Torre del Cap
del Riu de Lobregat, y feren elecció de persones, y á 19 de
Agost 1566, fou posada la primera pedra de dita Torre per lo
Virrey, y Coasellers, y á 31, de Juliol 1566, es la Capitulació

CAP. LXXVil. — TORRES DE GÜARt)A DE MÓNTJÜIC, ETC. 6?
sobre la fabrica de dita Torre, y á 25 de Abril 1566, es la deli-
beració de feria.
A 17 de Jiiny 1567, deliberació que sien asoldadats 40
homens per la Torre del Cap del Riu ab sou de 60 ^ lo mes
cascu.
A 5 de Jiiliol 1568, devant lo Conseller en cap com á Coro-
nell, se feu enquesta contra certs Soldats de dita Torre.
A 15 de Setembre 1568, se tracta, ys comet á personas la
contribució que deuen pagar las Casas foranas per la conser-
vació de les guardas, ó Soldats de la Torre de Lobregat.
A II de Abril 1570, en Jacomí guarda de Montgat, per sa
inhabilitat, fon remogut, y fouhi posat en Libo.
A 7 de Juliol 1573, Capitulado sobre la Obra de la Cisterna
de Mongat.
A 21 de Janer 1575, los Consellers comanaren la Capella
de Mongat á un Hermitá, y á 10 de Juny, los Consellers feren
Sagristans de dita Capella á certs homens de allá.
A 15 de Maig 1584, Ordinacions deis Soldats de la Torre
de Lobregat.
A 4 de Juliol 1591, los Soldats de la Torre de Lobregat que
eran 12, yls mudaven cada Consellers, foren redu3^s á 6, ultra
lo Capitá, y foren perpetuats de vida.
A 3 de Juliol 1594, Ordinació, que los Soldats de la Torre
del Cap del Riu se donen per oposició, empero á 28 de Febrer
I595> fou revocada.
A II de Juny 1618, deliberació de reparar la Torre del
Cap del Riu, que ab las inundacions passadas, se era molt
derrocada.
A 30 de Agost 1618, se tracta de girar lo Riu de Llobregat,
y no vingues á ferir la Torre.
A 19 de Setembre 1629, en ma de deliberad ons, los Con-
sellers llohan, y aproban la nominació feta per Joseph Miquel
Quintana Ciutadá, Deputat Real, de la persona de D.° Pedro
Aymerich en subrogat pera servir lo Offici de Capitá de la
Torre del Cap del Riu que obtenía.
A 16 de Noembre 1632, lo Consell de cent resolgué que la
Plassa de Soldat de la Torre del Cap del Riu morint Miquel
Balcells ans de ser collocada Elisabeth sa filia, reste en cap
de la filia, pera collocarse, y en cars sie casada, sie elegit aquell
ab qui casará, ab que hage de ser Cátala lo que casará ab ella.

68 RÓBRtCA E>'ÉSTEVE GtLABERT BRÜNtQÜÉR
A 30 de Noembre 1633, lo Consell de 36, conferí lo offici
de Soldat de la Torre del Cap del Riu á favor de una filia de
Joan Planes Parayre, es á saber en aquell que casaría ab ella.
A 26 de Febrer 1636, en Uibre de patents fol. 182, es pa-
tenta favor de la Guarda de Montgat pera exigir los 2^ per
fogatge que acostuma de rebrer.
A 28 de Febrer 1642, en Concell de cent apar que se feren
obras en la Torre de ^longat á causa de haverhi ferit lo Lamp.
A 17 de Janer 1646, en Concell de cent se tracta de fer
alguns remiendos en la Torre de Monjuich.
A 23 de Mars 1646, los Concellers deliberaren pagar certas
quantitats per diferents remiendos fets en la Torre de Mon-
juich.
A 23 de Janer 1647, fou deliberat pagar 9 *ffi 8 -^ á Pere
Donadeu mestre de Casas, per haver ajudat á posar la Asta
al Senyal de Monjuich.
A I de Agost 1648, en Concell se tracta de la Obra fahe-
dora pera que la aygua de Llobregat no fassa dany á la Torre
del Cap del Riu.
A 8 de Noembre 1648, en Concell de cent se tracta de las
Obras se han de fer en la Casa, y Torre de Mongat.
A 30 de Abril 1649, lo Concell de 36 delibera pagar 12 "g
3^6 per diferents obras fetas en la Casa del Farell de Mon-
juich, y en la Iglesia de S.* Sebastiá.
A 13 de Desembre 1649, en Concell de cent se tracta de
conservar la Torre, y fortalesa de Monjuich, y á 2 de Janer
1650 en Concell de cent se tracta lo mateix.
A II de Maig 1650, en Concell de cent se tracta de reparar
la Torre del Cap del Riu.
A 13 de Desembre 1650, fou deliberat pagar 33 ft 18 ^ 9
per diferents ornaments per la Capella de S.* Joan de la Atalaya
de Mongat,
A 8 de Maig 1658, en Concell de cent se tracta de las obras
fahedoras en la Toitc de Monjuich, y a 11 de Maig 1660, en
Concell de cent se tracta lo mateix
^-(^L
ÍCJTcr

CAR LXXVIIL
RELOTGE DE LES HORAS, Y RELOTGER.
2, de Agost 1391, fou deliberat fer la Campana
de les horas.
A 13 de Noembre 1393, cerca las nou hores
apres mitg dia en lo Palau del Arquebisbe de
Tarragona la Ciutat feu fer, y fou buydada una
gran Campana nomenada S.* Onorat pera servir al Relotge, y
á 20, fou beneyda, Padrí lo Conseller en cap, y fouhi present
lo Bisbe, y Canonges en professó, y lo dimars apres seguent
fou portada á la Seu ab gran professó, y lo dissapte apres que
fou á 22, la pujaren al Cluquer de la Seu.
A 25 de Abril 1408, la Ciutat dona á la Seu una Casa junt
dita Seu, hont solía estar la Campana de les hora.s.
A 5 de Mars 1453, Consell sobre que un home havía ofert
que faría cert artifici ab contrapesos, las horas tocarían per
ellas mateixas, y no sería necessitat ferias tocar á mans com
fins á les hores era estat fet.
A II de Febrer 1454, fou deliberat que lo Seny de les horas
tocas tres batalladas al levar Deu.
A 20 de Noembre 1465, per quant en la provisió den Bernat
Vidal del Ofíici de tocar les horas ensemps ab los altros Oíñcis,
y carrechs en aquell agregats, foren posades penes sobre les
errades en tocar les horas, lo Consell á suplicació de dit Vidal
remogue les penes, y per que ell havía prestades a la Ciutat
300 ffi %>, delibera que no pugues esser privat del Oíhci, que no
li restituyssen les 300 ffi %.
En lo Semestre de 1479, se veu que lo Relotger, qui tenía

70
RÚBRICA D'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
carrech de sonar les hores, axí de dies, com de nits, tenía de
Salari lany 25 'K ^.
A 8 de Noembre 1480, fou ordenat per lo Trentenari que
cada tres mesos fossen eletes quatre persones, qui ab un Con-
seller regonegan lo bastiment del Seny de les hores.
A 26 de Janer 1488, deliberació del Consell de cent de fer
Relotge de quarts de horas, y á 5 de Octubre 1490, es la Cau-
ció del Mestre.
A 5 de Desembre 1489, requestas, y respostas entre Capí-
tol de la Seu, y Consellers en raho del Campanar de les horas,
que per lo gran pes de la Campana minava ruyna, hont se
diu, que á 18 de Noembre 1393, lo Bisbe, y Capítol donaren
licencia á Consellers de posar en lo Cloquer, ó Torra de la Seu
per Campanar lavors novament fabricada, lo Seny, ó Campana
que la Ciutat novament havía feta per sonar les horas.
A 25 de Abril 1491, fou deliberat reparar lo Campanar de
les horas.
A 4 de Maig 1492, fou deliberat fer las Obras necessarias
al Campanar de les horas á comunes despeses de la Ciutat,
y del Capítol, ab protestació, que la Ciutat noy es obligada.
A 25 de Setembre 1494, in libro notularum 1490, et aliorum,
Capitulació sobre la fabrica de ferro de un Relotge de
les hores per preu de 56 ig %>.
A 24 de Abril 1503, privan al Relotger per mal servey, y
per que sen era anat estar fora, y proveheixen lo Ofñci á favor
de altri.
A 26 de Noembre 1509, lo Consell revocant lo Beneplacit,
fa altre Relotger.
A 21 de Noembre 1521, Capitulació entre la Ciutat, y Capí-
tol de una, y un Mestre de Cases de altre, sobre la reparació
del Campanar.
A 16 de Octubre 1530, fou dehberat fer cert adop, y obres
en lo bastiment, y Relotge del Seny de les horas, pagantne lo
Capítol la sua porció com es acostumat, y á 23 de Juliol 1531,
se feu re lacio en Consell de cent, que dites obres eran fe tes,
y
que en lo que es lo bastiment de fusta, lo Capítol havía pagat
la meytat, empero en lo que es lo bastiment de ferro lo Capí-
tol nou volía pagar, per que diu nou havía costumat, per90
lo Consell dekbera, que dites despeses fetes, y fahedoras per
dit Relotge, sien pagades per la Ciutat.

CAP. LXXVIII. — RELLOTGE DE LES HORES I RELLOTGER Jl
A 31 de Octubre 1530, Capitulació sobre la reparació del
bastiment de les horas entre los Consellers, y Canonges de la
Seu de una, y certs fusters de altra.
A 31 de Agost 1534, per que M,° Ambrosio Flamench, qui
tenía carrech del Relotge sen era anat, lo Trentenari provehí
dit carrech en favor de Jaume Sala ferrer ab lo salari de 35 "g §>
lany acostumat, obligantlo a que hage de tocar á temps á
batallades, y pendre Inventar! de les aynes, y tornarles.
A 18 de Mars 1575, Capitulació sobre la fabrica del Reloge
gran de la Seu.
A 14 de Setembrc 1577, fou beneyda la Campana deis
quarts de les hores per lo Senyor Bisbe, foren Padrins el Con-
seller en cap, y la Governadora.
A 31 de Maig 1634, Consell de 36, en orde al Ofíici de Re-
Uotger, en lo qual hi ha un paper, y deliberado del que se li
deu pagar, axí per adops del Rellotge, com tocar ab las mans
les hores, no empero lo íil de ferro, ni oli.
Al primer de Juny 1638, Consell de cent á cerca del Rellot-
ge, y conservado de aquell, deliberant que al Rellotger qui ere
Joan Baro, se li pague quiscun any 150 ffi ^, y que dit Rellotge
lo aporte Fran.*^*^ Mercader, pagantli 100 "S ^ per any
durant la vida de dit Baró, y finida la vida de dit Baró, reste
Rellotger dit Fran.^^ Mercader ab salari de 200 íB "9* P^^ any,
ab obligació de haverlo de conservaren tot, com ho tenía ofert
ab suplicado en dit Consell, y que lo dit Oííici de Rellotger en
cars de vacació, sie provehit per lo Consell de cent per opo-
sició, y en dit Consell hi ha una larga relació á cerca de dit
Relotge.
A 12 de Setembre 1639, Consell de cent á cerca la disposi-
ció de la provisió del Ofíici de Rellotger que se havía de pro-
vehir per mort de Fran.^^ Mercader.
A 3 de Mars 1640, deliberació ques fassan Cridas per la
Oposició del Rellotge, que se havía de provehir, segons lo
disposat per lo Consell de cent al primer de Juny 1638, y á 5
del mateix fonch feta la Crida, com apar en Registre de Cridas
fol. 58.
A 13 de Desembre 1639, lo Concell de cent delibera pagar
á Fran.*^^ Aymerich Fuster 78 ffi 17 §> 2, per los treballs en la
fabrica del Campan ar de las horas de la present Ciutat, y axí
mateix á Antoni Miralles Courer 89 •£ 8 ^ 6, per la feyna ha

72 RÚBRICA d'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
feta tocant á son ofici en la fabrica de dit Campanar, y axí
mateix á Benet Ginebreda Mercader 34 ffi 17 §» 7, per lo plom
que emplea per adobar lo dit Rellotge.
A 3 de Agost 1645, foren deliberadas pagar diferents quan-
titats per los gastos de adobar lo Rellotge de las horas de esta
Ciutat, y á 30, fou deliberat pagar 170 per dita raho.
A 12 de Juliol 1685, lo Concell de cent delibera se posas
pendol en lo Rellotge de la Ciutat.
A 3 de Setembre 1708, en Concell de cent se tracta de fer
lo Llanternó de la Campana deis quarts en lo Rellotge de la
Ciutat, ya 14 de Octubre 1709 en Concell se tracta lo mateix,
y en aquest die en lo manual se troba un acte de preu fet de
dita Obra, y a 8 de Janer 1710 en Concell se tracta lo mateix,
y á 5, y 12 de Setembre en Concell se tracta lo mateix.
A 17 de Desembre 1576, en lo Llibre intitulat Notularum
5."^ se troba un acte en lo qual se diu lo pes que porta lo Re-
llotge del Campanar de la Seu.
A 25 de Abril, y 4 de Maig 1452, Concell de cent sobre la
obra del Campanar de la Seu.
A 12 de Abril 1481, Concell sobre la reparació del Bastiment
del Seny de les hores.
A 27 de Juliol, y 17 de Setembre 1482 Concells de 32 sobre
certa obra feta en lo Bastiment del Seny de les hores.
A 14 de Maig 1483, Concell de 32 sobre lo Bastiment de
les hores.
A 9 de Febrer, y 8 de Juliol 1484, Concells de 32 per lo
Bastiment de les hores.
A 15 de Noembre, y 15 de Desembre 1484 Concells de 32
per lo regoneixament del Seny de les hores, y á 26 de Abril,
y 22 de Juny 1485 Concells de 32, per lo mateix.
A 10 de Janer 1486, Concell de 32, sobre la Elecció de les
persones que han á regoneixer lo Bastiment del Seny de les
hores.
A II de Maig, y 10 de Jimy 1486 Concells de 32, per lo
regoneixament del Bastiment del Seny de les hores, y á 21
de Noembre Concell de 32, per lo mateix.

CAP. LXXVIII. RELLOTGE DE LES HORES I RELLOTGER 73
A 23 de Jiiny, 7, y 15 de Febrer, y 24 de Abril 1487, Con-
cells de 32 per lo regoneixament del Bastiment del Seny de
les hores, y á 2 de Octubre Concell de 32 per lo mateix.
A 27 de Janer, y 31 de Mars 1488, Concells de 32 per raho
de les despeses del Relotge.
A 14 de Juny 1488 Concell de 32 per lo regoneixament del
Bastiment del Seny de les hores, y á i de Octubre Concell
de 32 per lo mateix, y á 19 de Desembre Concell de 32 per lo
mateix.
A 23 de Mars 1489 Concell de 32, per regoneixer lo Bastiment
de les hores, y á 26 de Juny, y 31 de Agost Concells de
32 per lo mateix, y á 18 de Setembre Concell de 32 per lo ma-
teix, y á 27 de Noembre Concell de 32 per lo mateix.
A 5 de Octubre 1490, Concell de 32 per lo regoneixament
del Bastiment del Seny de les horas, y á 27 de Febrer 1492
Concell de 32 per lo mateix, y á 3 de Janer, y 7 de Maig 1494
Concells de 32 per lo mateix.
A 7 de Octubre 1494, Concell Ordinari per les despeses per
lo tocar de les hores.
A 28 de Febrer 1495 Concell Ordinari per lo regoneixament
del Campanar de la Seu.
A 29 de Febrer, 19 de Octubre, y 14 de Desembre 1496
Concells sobre lo regoneixament del Bastiment del Seny de
les hores, y á 24 de Abril 1497, Concell Ordinari per lo mateix.
A 31 de Maig, 19 Juliol, 9 Octubre, y 15 Desembre 1497,
Concells Ordinaris per lo cobrir lo Bastiment del Seny de les
hores.
A 16 de Mars, y 22 de Juny 1498, Concells Ordinaris per
lo regoneixament del Bastiment del Seny de les hores, y á
24 de Desembre Concell ordinari per lo mateix.
A 3 de Setembre, y 19 de Desembre 1499 Concells Ordina-
ris per lo regoneixament del Bastiment del Seny de les hores.
A 29 de Juliol, y 19 de Desembre 1500 Concells Ordinaris
per lo regoneixament del Seny de les hores.
A 8 de Octubre 1501, Concell Ordinari per lo regoneixament
del Seny de les hores.
A 30 de Desembre, y 7 de Mars 1502 Concells Ordinaris
per lo regoneixament del Seny de les hores, y á 20 de Desem-
bre Concell Ordinari per lo mateix.
A 10 de Mars, 26 de Juny, 16 Octubre, y 20 de Desembre

74
RÚBRICA d' ESTÉN E GILABERT BRUNIQUER
1503, Concells Ordinaris per lo regoneixament del Seny de
les hores.
A 17 de Juny, 6 Setembre, y 17 Desembre 1504, Concells
Ordinaris, per lo regoneixament del Seny de les hores.
A II de Mars, y 18 de Juliol 1505 Concells Ordinaris per
lo regoneixament del Seny de les hores.
A 31 de Janer, 18 Mars, 13 Juny, y 14 de Desembre 1506
Concells Ordinaris per lo regoneixament del Seny de les hores.
A 2 de Desembre 1507 Concell Ordinari per lo regoneixament
del Seny de les hores.
A 10 de Mars, y 19 de Octubre 1508 Concells Ordinaris per
lo regoneixament del Seny de les hores.

CAP. LXXVIIII.
TAULA, Y BANCH DE LA CIUTAT,
y altros Banchs de Cambiadors.
25 de Abril 1400, en Consell de cent se dona
una Suplicació de alguns Ciutadans adver-
tints sería be fer Taula de Cambi hont se de-
guessen posar tots los deposits, deis quals di-
ners, y deis demes quey entrarían, y del que
sobraría de les Imposicions, se porían luyr los Censáis que feya
la Ciutat, y lo Consell ho comete á personas.
A 14 de Desembre 1400, Consell de cent sobre la dita nova
institució de la Taula ab les primeras Ordinacions de la Taula
fetes lany 1401, feren dos Regidors, y un Scrivá qui scriguessen
y fessen los actes de la Taula; los Regidors teníen de Salari cascu
150 ffi 6* ios quals no pugan dexar despendre á nengu sino la
quantitat hi tindrá, exceptat pencions de Censáis, y Violaris
de la Ciutat, compras de forments, y Missatgerías.
A 19 de Janer 1401, se tench Consell general en las gradas
del Palau Real, y foren constituhits Síndichs per assegurar la
Taula, é dit die feren la Seguretat en la Cort del Veguer no
sois per 2000 marchs de argent, empero per tot lo diner hi
entrará.
A 20 de Janer 1401, fou posada la Taula del Cambi assegurada
per la Ciutat, y fou posada en la Lotja nova per des-
carregar la dita Ciutat, fou ab cerimonia segons está notada
en dita jornada.

70 RÚBRICA D'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
A 13 de Janer i405,Ordinació que los Regidors de la Taula
hagen á dar fian9as qo es cascu per 6000 florins de or de
Aragó.
A 5 de Noembre 1437, es la Ordinació que Banquers no
pugan teñir diners en la Taula.
A 19 de Noembre 1437, Ordinacions deis Cambiadors.
A 7 de Octubre 1438, se mostra com Taula de Cambi assegurada
nos pot teñir sens licencia del Veguer, la qual no la
dona, sino certificat deis Consellers de la idoneitat del Cambiador,
ys resol que es convenient a la Taula, noy hage Tau-
les assegurades.
A II de Octubre 1442, Consell per la quexa ques tenía de
molts que tenían diners en la Taula, y prenían interés per
girarlos á altri quils teníe en Banch, y feye negociado de
assó.
A 19 de Desembre 1442, privaren á Joan Pasqual regint
los Comptes de la Taula,
A 31 de Janer 1443, los Taulers entraren en possessió de
sa Administrado, y partiren de Casa la Ciutat ab Consellers,
y anaren á Lotge.
A 18 de Juny 1443, los Consellers provehiren á Pere Bru-
niquer Mercader en Regonexedor deis Comptes de la Taula, lo
qual era net de Bernat Bruniquer de la Vila de Granollers, y
de Agnés muller sua, germana del Bisbe de Barcelona Miquel
de Ricoma, deis quals Conjuges es sisé net Steve Gilabert
Bruniquer Autor del present Uibre.
A 30 de Agost 1445, Ordinacions sobre Cambiadors.
A 7 de Setembre 1445, revocan la ordinació, prohibint
ais Cambiadors teñir compte en la Taula.
A 10 de Mars 1446, Ordinació deis Cambiadors, y Cambis.
A 29 de Mars 1446, la Rcyna scriu, y prega ais Consellers
diferisscn la execució de la Ordinació que havían feta sobre
Cambis, disposant ques deguessen pagar per la Taula, y no
per Banch.
A 31 de Juliol 1452, Ordinació que los Cambiadors hagen
assegurar per 2000 marchs de argent.
A 17 de Noembre 1452, havent remes lo Consell de cent á
Consellers, y 24, personas lo levar un diner del dret de la
Carn.los Adrr\[inistrad].°'^ de la Taula presentaren una Scrip-
tura protestant que nos podía levar que primer lo deute de

í;At>. LXXÍX. — tAÜLA I BAÑC DÉ LA CIÜTAt, ETC. ^^
la Ciutat á la Taula no estigues saldo, y que la Ciutat vuy
devía 220000 ffi ^, y haguey respostas, y replicas.
A 29 de Janer 1453, la Ciutat devía á la Taula entorn
97000

78
RÚBRICA d'esTEVE GILABERT BRUNlQÜER
de sis Cambiadors, ajustaren dos mes aquí nomenats per la
probitat dells, y ja ho eren estats.
A 21 de Janer 1466, admissió de un Cambiador.
A 21 de Febrer 1466, vacant lo Ofíici del Manual de la Taula
los Consellers ho proposaren en lo Trentenari, y ab ampies
páranles lo Consell recita quant anave en ben provehir de la
persona qui havía de regir dit Offici, la qual era necessari ios
dotada de Promenía suficiencia, y bona ploma.
A 6 de Maig 1466, Sindicat del Consell de cent per pendre
á Censal per íorniment de la Taula.
A 21 de Juny 1466, Ordinació que nengu puga dar comp-
tants per pendréis en la Taula ab interés de mes de 8 per 100.
A 10 de Mars 1467, los Adni[inistrad].o'^ de la Taula feren
procura pera rebre certs deutes de la Taula.
A 27 de Abril 1467, admissió de un Cambiador de menuts.
A 4 de Desembre 1467, se refer la Ordinació que nengu
pogues pendre, ni nengu pogues donar de diners comptants
fent pagament de aquells en la Taula mes avant de 3 ^ per
Hura, y aquesta Ordinació portara gran contrari á la Taula,
pergo revocan la dita Ordinació.
A 18 de Febrer 1468, Ordinacions, y redres de la Taula.
A 24 de Abril 1472, fou ordenat que los diversos Comptes
que tenía lo Clavari en la Taula fossen reduhits á un.
A 19, y 24 de Noembre 1472, admissió de Cambiadors.
A II de Janer 1473, en Trentenari se refer, com havent
los Consellers demanat al Rey volgues confirmar lo privilegi
del guiatge de la Taula que havía otorgat al Duc de Calabria
en temps de les Turbacions, lo Rey respongue que nol volía
confirmar, sino otorgarlo de nou á la letra, y per90 dit die deli-
beraren que fossen pagades 100 ft al Secretari Coloma per
la expedició de dit privilegi.
A 26 de Noembre 1473, admissió de un Cambiador.
A 25 de Abril 1474, se veu com la Ciutat havía reduhit lo
Offici de Arxiver de la Taula á un Official, com abans fossen
dos pera Ihurar salar is, é dit die fou feta elecció de dos, qo es
un Mercader, y un Notari,
A 22 de Juny 1474, admissió de un Cambiador, y á 21 de
Mars 1475, es altra.
A 3 de Noembre 1474, suspenen ad beneplacitum la ordi-
nació deis Cambiadors, que prohibía teñir compte en la Taula.

Cap. LxXix. — taüLa i baMc t>t, la ciütat, eTc. 5^9
A 2 de Abril 1476, los Consellers referen com havían fet
ressenya deis Ilibres, y monedes de la Taula, y que havían
trobat hi fallíen 2200 ÍB %>, de les quals en Perc Morer qui
pifava les monedas havía contestat se era planit, y que las
havía convertidas en sos negocis, y a 20, lo Consell lo priva,
yn elegí altro, y á 22 de Juny haventse presa informació per
lo Batlle de dit fet, per ordinació de Consellers fou legida
en Consell, qui havent raho ques de vían castigar tais culpas,
prevenir á semblant dany per lo esdevenidor, ho comete á
y
persones, y á 22, de Agost deliberan que tot sie abolit encara
que fossen trobats en culpes.
A 22 de Agost 1476, Ordinacions de Taula, per les quals es
disposat, que cascun any los ]\Iinistres deuen prestar Sacra-
ment, é homenatge ais novells Consellers, com se refer á 3 de
Desembre 1481, que prestaren jurament en ma del Scrivá del
Consell, y homenatge en ma del Conseller en cap.
A 4 de Setembre 1476, lo Veguer per orde del Rey pre-
tengue inquirir sobre los avan90s que la Taula feya en la ba-
lanza, y
que los dits avanzos vinguessen a sa ma, á que la
Ciutat contradigue ab gran sentiment.
A 18 de Janer 1477, admissió de tres Cambiadors.
A 30 de Juny 1477, admissió de un Cambiador.
A 5, de Janer 1478, admissió de dos Cambiadors.
A 23 de Febrer 1478, admissió de un Cambiador.
A 23 de Febrer 1478, tractantse en Consell de certas mau-
leutas de censáis a obs de la fabrica del molí, se diu que los
Creadors no volíen dexar lo diner sino ab pacte, que en cas
de luyció, sie de aquella pecunia, y al for que la Taula pendra,
é donara les pecunies, y lo Consell ho delibera.
A 9 de Juny 1478, admissió de un Cambiador.
A 8 de Octubre 1478, admissió de un Cambiador.
A II de Febrer 1479, hu demanava que pogues teñir Taula
de Cambi á la Plassa del blat, y li fou negat.
A 2 de Desembre 1480, los dos Adm[inistrad].

So Rl^BRtCA d'eSTÉVÉ GILABÉÜT BRÜNlQÜÉft
deguessen deposar en la Taula de esta Ciutat, y altros deyen,
que en la dita, ó altre Taula a conexensa de Deputats per que
deyen que la Ciutat de Barcelona era Acrehedora en lo General,
y per virtut del Privilegi de la Taula se pagaría á sí ma-
teixa en prejudici deis altros Acrehedors, y per 90 proposaren
assó en Consell de cent, qui ho comete á personas.
A 31 de Maig 1482, admissió de un Cambiador.
A 4 de Noembre 1483, ó 1484, lo Trentenari delibera, y
ordena, que los Ministres, y Oficiáis de la Taula haguessen de
prestar caució per 1000 florins de or, é per 90 á 7 de Maig 1507,
Nicolau Bret Balancer, óCaixer de la Taula presta dita caució,
y per sa renunciado isque Amador Parets, qui á 16 de Juliol
presta caució.
A 28 de Maig 1484, lo Consell priva al Regint lo Uibre major,
per haver deixat despendre á qui noy tenía diners, yn
proveheix altre.
A 22 de Setembre 1484, lo Consell admet un Cambiador
prestada Caució, y á 22 de Juny, y 28 de Noembre 1485, son
altras.
A 23 de Noembre 1485, protesta del Síndich devant lo
Regent per los manaments que havía fets lo Algutzir Real ais
Taulers, que donassen al Thezorer del Rey certs diners de un
Convers, en consequencia de las provisions deis Inquisidors,
y á 21 de Noembre 1486, es altro protest al Algutzir, sobre
semblant manament.
A 5 de Juny 1486, los Consellers scriuen al Rey en recomendació
de la observan9a del Privilegi del guiatge de la
Taula, per que lo Virrey volía levar certs diners de un herege
declarat, es digne de veure, y á 28 de Agost ab letra de crehen-
9a, embían lo Síndich al Rey.
A 23 de Setembre 1486, Consell per que lo Rey havía fet
manament ais Taulers donassen á son Thezorer las pecunias
de un heretge, com á bens confiscáis, y sobre assó hague grans
pretencions, y debats.
A 30 de Noembre, y 2 de Desembre 1487, requestas deis
Taulers al Clavari per cobran9a de certs deutes.
A 6, y 8 de Febrer 1488, los Consellers scriuen a sos Embaxadors
en la Cort, com los Inquisidors havían fet cert
manament ais Taulers, y que volían veure los libres de la
Taula.

CAP. LXXlSC. — TAÚr.A i BANC tlK t.A CÍUTAT. ETC. Si
A 25 de Abril 1493, lo Consell fa nova provisió de Arxi-
ver de la Taula.
A 26 de Agost 1494, per que la Taula ha vía fet perdua
ab mutació de monedas, fou deliberat, que la perdua fos pa-
gada del dret de Vi, y Verema.
A 26 de Noembrc 1497, fou deliberat, que fos satisfeta
la Taula del dany que havía patit ab la moneda nacsa, ó curta
que havía presa, y apres la havía donada bona, y de mes
valor.
A 26 de Setembre 1499, admissió de un Cambiador.
A 9 de Octubre 1497, admissió de un Cambiador.
A 31 de Octubre 1500, admissió de un Cambiador.
A 18 de Febrer 1508, los Consellers scriuen al Rey, que
los insiculats á Consellers per la major part son indisposts á
Oíñcis de la Taula, y que per go sería millor fossen per elecció,
ó sen fes bossa apart.
A 31 de Maig 1513, fou dat adjunct al libre corrible de la
Taula, ab que lo adjunct prestas caució sens prejudici de la
Caució del primer, y que lo Salari fos del primer de sa vida,
y apres mort sua lo rebes lo adjunct.
A 17 de Maig 1521, fou levat lo Caxer de la Taula.
A 22 de Agost 1521, apellado de certs manaments apos-
tolichs sobre certs diners de la Taula.
A 25 de Noembre 1522, havent demanat moltes vegadas
Bernat Fluviá Seriva del manual de la Taula, y en est temps
Conseller, que á despesa, y
perill seu 11 consentissen que pe-
gues fer scríurer per altri les partides, y pendre qui li ajudas
per dar millor expedició al negoci de la Taula, li fou negat.
A II de Juliol 1530, se veu com lo Tauler no pot teñir
banch, ni en son nom, y de altri, y per ser Banquer lo Tauler
extret, fou declarat inhábil.
A 15 de Juliol 1530, Extracció de Tauler per remoció de
altre.
A 24 de Noembre 1531, subrogáis deis Oíhcials malalts
de la Taula deuen ser pagats íntegrament del Salari.
A 15 de Desembre 1531, havent lo Consell de cent á 25 de
Noembre 1529, remes á Consellers, y Trentenari fessen elecció
de persones pera reveure, y com.probar los libres de la Taula
per los molts errors si trobaven, per 50 feren elecció de per-
sones, yls tatxaren de Salari a.° (a rahó) 40 ÍB §> per cada
v-6

o2 RÚBRICA D' ESTE VÉ GÍLABÉRT CRÜÍÍÍQÜÉÍI
bienni, y á 23 de Janer 1532, los Consellers feren elecció de
sis Mercaders, y sis Notaris, y juraren juxta la forma allí
escrita.
A 21 de Noembre 1534, lo Canonge Rafel Ubach Procurador
de Joan Alió Mercader per quant dit Alió falsament, y
per vias suposadas ha vía tret de la Taula diversas quantitats,
com ell ho havía confessat, é la Regia Cort per^o sens prejudici
de las obligacions de dit Alio, y de sas ferman9as com
á Credencer, ó Revisor de les monedas de la Taula que era,
y ajudant pera tirar las restas, promet ab novas ferman9as
pagar 3300 ^ §> dins tres mesos in bur9a.
A 24 de Noembre 1534, Extracció de Miquel Sans Scrivá
del manual de la Taula en loe de Bernat Fluviá per los fraus,
y falsedats per ell comesos en dit Offici privat ab sentencia
del Cíavari de 3 de Octubre.
A 3 de Abril 1535, los Consellers feren capturar al Tauler
per raho de... (*).
A 22 de Setembre 1536, per renimciació de Nicolau Arles
Tauler, sens empero prejudici de las accions de la Ciutat con-
tra ell, y sas fermangas, se feu nova extracció en son loe de
Tauler, y dit die Joan Bolet no fou hábil á Tauler per que
tenía banch.
A 25 de Janer 1539, lo Consell de cent dona poder á Con-
sellers de dar un ajudant a Geronim Totasaus Libre major
de la Taula, per que lo negoci de la Taula havía molt cres-
cut, y ell sol noy podía dar recapte.
A 28 de Juny 1542, per ordinació deis Consellers, y Cla-
vari fou capturat lo Bastaix de la Taula per que astuciosament
robava los diners de la Taula.
A 14 de Abril 1545, rcdres de la Taula.
A 9 de Maig 1454, fou feta extracció del Llibre major,
per la privació de Geronim Totasaus privat de dit Offici ab
sentencia del Cía vari.
A 13 de Setembre 1554, Requesta deis de la quatreta de la
(*) En blanc. El Dietati dona, comptc de dit fet en aquests termes:—
E lo dit die los diu consellers proucyren que lo honorable Galceran Ro-
iiira altre deis adniinistraclors de la taula de la Ciutat per correctio ios
mes en les presons comunes del veguer y baile de Barchinona y aqui ma-
teix íou desliurat de la mateixa ordinació.»
•

éAk LXXIX. — TAÜLA i BAÍs^C DÉ LA CIÜTAT, ETC. 8j
Taula, al Clavari, y Síndich, per que attenga á la cobran9a
deis deutes.
A 20 de Juny 1555, Requesta del Síndich al Clavari per
que execute los deutes de la Taula conforme lo nouRedres.
A 31 de Dcsembre 1556, Deutor de la Taula inhábil pera
oficis de la Ciutat.
A 6 de Maig 1560, debitori de Pere Belloch Mercader de
154 S %> ques trobava deutor en sos comptes de la Taula, y
dona ferman^as.
A 25 de Setembre 1560, debitori de Gabriel Marcet de
1086 g 16 ^ ques trobava deutor en sos comptes de la Taula,
y dona fermancas.
A 10 de Febrer 1564, Bernat Taverner fou extret enCaxer
de la Taula, y per que tenía banch, ne tragueren altro.
A 15 de Janer 1567, es la creació del ofíici de la Rubrica
del Ilibre major de la Taula, y lo que ha de fer, y donan forma
sobre la Elecció, y á 10 de Noembre 1604, provisió de dita
rubrica á favor de Pan Albaret Conseller quart nomenat en-
tre los tres Mercaders, y dos Notaris de Barcelona, conforme
dita Ordinació de 1567.
A I o de Maig 1568, los Consellers deliberan dar copia de
las Ordinacions de la Taula ais Jurats de Gerona, qui las de-
manaven per la nova fundació de la Taula de Gerona.
A 12 de Maig 1570, sobre manament fet de part deis In-
quisidors ais Taulers denunciassen los diners de Pedro de Lana,
y que nols dexassen despendre, hague tractes, y parlaments
entre Consellers, é Inquisidors per medi de terceres persones.
A 27 de Juny 1573, in Regestro provisionum Verbalium,
Sentencia de Consellers entre lo Oíiici de la Rubrica de la
Taula, y lo Llibre major, y demes Oíhcials de la Taula, sobre
lo que dita Rubrica pot, y deu fer.
A 5 de Desembre 1573, los Consellers restituhiren a M.*"
Fran.^^ Ubach los Censáis consignats en paga del que de vía
son Pare Joan Ubach Regint lo llibre major de la Taula per
errors trobats.
A 9 de Janer 1574, Consell de cent per que Ladres eran
entrats en la Casa de la Taula, y donan premi de 500 ® ^.
lo Consell dona adjunct á Jaume Co-
A 29 de Mars 1574,
dina Llibre major per sa Vellesa, é isque Jaume Sala, y tots
tiraven salari integre.

§4
RÚBRICA d'eSTEVE GÍLABERT BRÜNÍQÜÉÜ
>. 9 de Juny 1574, deliberació de comprar la Casa per
teñir la Taula, y á 21 de Agost 1586, fou delibera! comprar la
Casa de M.

CAP, LXXIX. TAULA I BANC DE LA CIUTAT, ETC. 85
A II de Setembre 1579, en dit Ilibre los Consellers declaran,
que lo Scrivá de la Taula ab un Testament fet en Falcet ab
sois dos testimonis pres per un notari Apostolich devía dei-
xar despendre al hereu.
A 16 de Abril 1581, ab deliberació feta dit die, se veu
que ja hi havía compte de Universitat, que eran perduas de
fofments, y Carns.
A 22 de Desembre 1581, in Regestro provisionum Verbalium
los Consellers declaran que lo Scrivá de la Taula devía
ab títol de Donació universal entre vius deixar despendre los
diners dits ais defuncts.
A 27 de Abril 1583, declaració de Consellers, que certa
quantitat que era en la Taula dita, y escrita á mestre, y Con-
vent de Malta, la podía despendre lo Procurador de Mestre,
y Convent, encara que apres de la firma de la Procura lo Mestre
ios mort.
A 3 de Juliol 1583, Ordinació que nengun Deutor qui
tinga punt en la Taula, ni li deixen despendre, que primer
no ha ge girat lo deute.
A 7 de Febrer 1584, declaran que lo Síndich ordenat per
la President, 90 es la mes antiga, y Convent de S.* Pere per
que noy havía Abadessa, ni Priora confirmada, podía despen-
dre lo nom de Abadessa, y Convent.
A 9 de Agost 1586, declaració sobre las soltas de las par-
tidas que las degan fer los Jutges qui son de las Causas, y no
los hereus'dels Doctors defuncts nom,enats en la solta.
A 14 de Janer 1587, declaració de un dubte donat per lo
Scrivá de la Taula ab que proveheix que la Viuda com á tc-
nint, y possehint, y hereva de vida, se pot girar los diners de
son marit, jatsíe que los Substituhits sien pies causas.
A 31 de Juliol 1587, Sever Salva Donsell vené á la Ciutat
unas Casas derrera la Iglesia de S.* Just en lo Carrer qui vá
de la Plassa de Casa la Ciutat vers la font de S.* Just derrera
las Casas de la Taula, que foren de Perot Salva son Pare,
preu 300 % %.
A II de Maig 1588, sobre lo albará deis Deputats pera la
Taula hague dubte si devía passar per faltarhi un Stament, y
sois hi eran fermats Deputat, y Ohidor Real, yOhidor Eccle-
siastich, y los Consellers deliberaren devía passar.
A 10 de Juliol 1588, los Consellers scriuen ais de Leyda en

86 RÚBRICA d'eSTEVE GILABERT BRUNIQUER
resposta embiantlos Ordinacions, y cosas del orde de aquesta
Taula que ells demanavan per la nova Taulaque los de Leyda
volían fer.
A 14 de Juny 1589, deliberació de pagar 140 íB ^ per un
drap de [Ar]ras de la historia de Rodas per embelliment de la
Casa de la Taula.
A 27 de Juliol 1589, per absencia del Clavari fou deliberat
que lo Conseller segon fassa lo Of&ci, y fassa las Cédulas de la
Taula.
A 19 de Noembre 1589, vot de Advocat de la Ciutat, ab
que diu que la Taula donave lo diner al hereu del defunct ab
adjudicació ab intestat, etiam que apres se tropia Testament
ab altro hereu.
A 25 de Maig 1590, en Consell se tracta de posar Banch.
A 18 de Noembre 1592, lo Consell de cent delibera que
fessen elecció de persones per arxivar los Ilibres de la Taula
ab sentencia de excomunicació.
A 25 de Abril 1593, es la deliberació de fer robas de xa-
mellot ais Bastaixos de la Taula cada Bienni.
A 15 de Juliol 1593, declaració del dubte posat per lo
Scrivá de la Taula sobre los diners dits, y escrits á Federich
Roig, y de Soler procehits de luyció de Censáis de la heretat
de Pere Joan Roig, pretenent Felip Roger de Calella hereu
de dit Pere Joan Roig per haver loe lo vincle en son favor per
mort de dit Federich sens filis, que dits diners li spectaven,
y que ell los devíe despendre, y no lo hereu de dit Federich,
per 90 los Consellers ab consell de Advocats declararen que
dits diners se devían mudar a nom de Phelip Roger.
A 30 de Agost 1593, es lo redres deis comptes del Clavari
en la Taula que son ordinari, extraordinari, y de forments, y
quey hage altre compte de la Universitat, ys ordena que nos
pugan dar renunciacions. Diversorum i."^ fol. 57.
A 17 de Janer 1594, per que lo Clavari havía fet punt á la
Taula á 12000 ® «^ del Rey per altras 12000 % ^ que lo Rey
de vía á la Ciutat, lo Rey scriu, y prega lo alcen saltim per
6000 S ^.
A 21 de Agost 1595, per que los ladres tentaren de foradar
la Casa de la Taula, lo Consell delibera donar premis de
300 tB S*-
A 17 de Octubre 1595, fou deliberat comprar pera la Taula

CAP. LXXIX. — TAULA I BANC DE LA CIUTAT, ETC. 87
la Casa de Geronim Argcnsola, y á 26, es la Venda firmada
per dit Geronim Argensola, y sa muUer per preu de 1700 'g %
á censal, lo qual restas obligat per la evicció.
; A 8 de Janer 1596, dubte de manual de Taula si dexaría
passar un albará de Deputats, attes no venía fermat sino de
ma de un Deputat, y de dos Ohidors, y haguey vots de Doc-
tors diferents molt larchs, y justificáis per uns, y altros, y
á 29, nomenaren sinch Doctors del R} Consell.
A 20 de Mars 1596, los Consellers tatxan las Candelas ais
de la Taula.
A 17 de Juliol 1598, se nota lo cas de hu que ab procura
fal^a leva diners de la Taula, y á 19, de Setembre fou penjat.
A 22 de Febrer 1600, se veu com lo Clavari tenía fet punt
á uns diners del Rey en la Taula.
A 26 de Febrer 1600, á petició del Virrey per extirpar la
moneda fal^a, y toriscada, se tracta en Consell de que la
Ciutat paras un banch.
A 13 de Mars 1600, havent lo l^ey scrit á Consellers que
al^assen lo punt que havían posat á certs diners del Rey per
6000 % ^ que devía á la Ciutat, dientlos que havía manat á
son Thezorer general, que deis primers dirers del Servey de la
Cort general las pagas, li responen que S. Mag.*^ don aqueix
orde ais Deputats, y ells al9aran lo punt.
A 13 de Juliol 1 601, Sentencia sobre la diferencia era en-
tre lo Scrivá, y Rubrica de la Taula per las precedencias.
A I de Agost 1601, es la deliberació de manllevar á censal
looooo íB %> per restituhir á la Taula lo que la Ciutat hi devía.
A 15 de Noembre 1602, Redres de la Taula, y es de molta
importancia, y entre altres es, que los Banquers per nenguna
via tingan compte en la Taula.
A 8 de Janer 1603, se tracta de parar un Banch de la
Ciutat.
A 8, de Janer 1603, es ordenat, que los Taulers pugan pen-
dre polisas per ais Banchs, y pendre los diners, y portarlos á
la Taula.
A 15 de Octubre 1603, se tracta en Consell, que havent
deliberat que en la Taula se donassen los Scuts nous que la
Ciutat havía fets á 25 %>, obtenint per assó privilegi del Vi-
rrey, diuse aquí que lo Virrey nol havía volgut consentir.
A 21 de Mars 1604, Captura de Jaume Losada regint lo

88 RÚBRICA d'esteve gilabert bruniquer
Ilibre corrible de la Taula per haver deixat despendre notables
sumes á qui noy tenía diners, y á 27, lo Consell lo priva del
Offici, y capturaren tambe ais deutors, y apres se li feu rega-
lía, y pera exigirli la deposició, lo portaren pres á la Taula, y
aquí sobre son Ilibre lo Jutge lo interroga, j^-feuse ab interven-
ció, y en presencia del Conseller quart á 10 de Abril, y dit
Losada, y alguns deis deutors foren desinsiculats, y publicats
ab crides, com se troba ho resolgue lo Consell de cent á 27 de
Mars de dit any, y si be dit Losada recorregué a la Regia Au-
d[ienci].*, empero á 10 de Setembre leva la inhibició al Cla-
vari en lo que es lo deute, y á 24 de Abril 1605, lo Consell de
cent que fossen fets deutors tots los dits cascun bienni en los
Ilibres majors y ques procehís civil, y criminalment contra ells.
A 26 de Agost 1604, Embaxada al Virrey per lo que los
Banquers no volían acceptar las polissas pera la Taula.
A 21 de Mars 1605, se tracta de que la Ciutat paras un
Banch.
A 26 de Mars 1605, se fa manament de part del Cíavari
á uns Banquers mostren lo compte de uns deutors de la Ciu-
tat, y obeheixen.
A 6 de Maig 1605, Crida del Virrey, que los Banquers no
pugan dar en menuts sino fins en onze diners.
A 16 de Desembre 1605, los Visitadors deis olim Deputats
feren cert manament ais Arxivers de la Taula, y los Conselle rs
los fan manament quel revoquen, y á 24 de Janer 1606, se
tingue Consell de cent, y los Visitadors ho revocaren.
A 14 de Janer 1606, declaració de Consellers que certa
quantitat girada al Veguer en nom exprés á solta del Jutge
de reclams, la devía despendre lo Veguer qualsevol qui sería,
y no aquell, ni son hereu en nom exprés de qui era scrita.
A 24 de Abril 1606, provisió del Clavari manant al Racio-
nal continué per deutors de la Ciutat ais deutors de la Taula.
A 19 de Desembre 1606, fou capturat per la Regia Cort lo
Tauler Ciutadá, empero la Captura fou fora de la Casa de la
Taula, y per culpas fora de son oflfici, y morí apres en Presó, y
en son loch serví lo Conseller segon, y axí se feu en lany 1590,
y lo Consell de cent a 17 de Janer 1607, aprova que servís dit
Conseller, y delibera que la Taulería nova se dega obrir tots
anys a 15 de Fííbrer.
A 31 de Octubre 1609, juraren los Officials del Banch de la

CAP. LXXIX. — TAULA I BANC DE LA CIUTAT, ETC. 89
Ciutat novament erigit, y prengueren possessió, ys comen9á
dit die á fer partidas en dit Banch.
A 25 de Noembre 1610, ab deliberació de 60 ffi ^ se refer
un vot de Doctors del R.^ Consell, declaran!, que lo Notari del
Banch es tengut á pagar las quantitats levadas de dit Banch
ab polissas falcas, y á 26, en consell de cent es originalment
cusit lo dit vot deis Doctors.
A 26 de Noembre 1610, dehberació de Trentenari sobre
lorde deis Officials de la Taula com han de jurar, de que alguns
recorregueren, y fouhi declarat á 12 de Abril 1613.
A 29 de Noembre 1610, dubte del Scrivá de la Taula, sobre
que sis Marmessors de un difunt, ó la major part despenían
lo nom de aquell, empero que los tres eran estats remoguts
per lo Bisbe, y los altres tres eran estats subrogats en loe de
aquells, y aquestos volían despendre, y los tres remoguts con-
tradiuen, y requerían nols dexassen despendre allegant rahons
contra la remoció, y los Consellers de parer deis Advocats,
declararen que los tres Téstame ntaris, y juntament Subro-
gáis, podían, y devían despendre, attes eran Subrogats per
Jutge competent, com la Taula nos dega entrometre si son
ben subrogats, ó no.
A 17 de Janer 1611, Ordinacions del Banch de la Ciutat.
A 17 de Janer 1611, se tracta en Consell de cent á carrech
de qui devía venir lo dany de certas polisas fal9as pagadas en
dit Banch, y [se] deixá á major deliberació.
A 23 de Mars 161 1, lo Consell de cent delibera se poguessen
girar las partidas de la Taula al Banch, y del Banch á la Taula.
A 2 de Mars 161 2, vot de Doctors declarant que lo Scrivá
del Banch deu deixar despendre lo compte doble ab la firma
de un dells, pus tinga páranla.
A 7 de Juny 1612, fou deliberat que tots los Officials del
Banch de la Ciutat a sa extracció sien votats ab lenques de
paper en capses per scrutini.
A 19 de Desembre 1613, in Regestro dehberationum los
Consellers ab vot de Assessor proveheixen que lo Regint lo
manual de la Taula corregís un nom en una partida, jatsíe fos
estada treta, y posada en Uibre major.
A 13 de Janer 1614, en Consell de cent se explica que la
Taula nos era poguda obrir per falta de moneda blanca, y que
per^o havían conferit ab lo Virrey, y que S. Ex.* consentía,

90
RÚBRICA D'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
que los doblons de dos caras sensillos se donassen, ys pren-
guessen á 35 , y los dobles á 35, reals.
A 17 de Setembre 1614, los Consellers ab deliberació or-
denaren que los diners que los altros Banquers tenían en lo
Banch de la Ciutat, los fossen posats en datas á la Caixa, y
intimat vinguessen á rebrels, y que Banquers no poguessen
teñir compte en lo Banch de la Ciutat, y á 24, lo Trentenari
ordena lo mateix.
A 9 de Janer 1615, havent la Ciutat carregat un Censal de
6000 íB ^ de Jaume Genoves preses ab moneda blanca á 17
de Desembre 1613, per forniment de la Taula per que estava
ab notable falta de tal moneda, y pergo havían fetes certes
obligacions molt desavantatjades, deliberan quitarlo.
A 23 de Mars 161 5, los Consellers deliberan que lo Caixer
de la Taula reba del Caixer del Banch certas monedas de or
curtas, y no corrents, y lin don altres tantes de les corrents,
salvant dret contra lo Caixer.
A 8 de Abril 161 5, havent los Consellers suspesos á tres
mesos al Administrad] .o»^
y Llibre major, y Caixer del Banch,
recorregueren á Consell de cent, y declara que fossen restitu-
hits, y que lo Cíavari conegues de sas culpas.
A 2 de Juliol 1615, fou deliberat demanar Privilegi Real,
que noy bagues al tro Banch, sino el de la Ciutat.
A 22 de Desembre 1615, per raho de que un Llibre major,
y un Notari no bastavan á dar recapte al Banch de la Ciutat,
fou deliberat fossen dos.
A 31 de Octubre 1616, lo Consell admete la Subrogado
del Admrinistrad].®"^ del Banch ab nova seguretat, y júrame
nt.
A 25 de Abril 1617, Creximoni deis Salaris de Arxivers
de la Taula, y Banch fins en 240 % %> lany cascu, empero que
no seis pac la derrera ter^a, que no hagen arxivat los Ilibres
del any abans.
A 20 de Febrer 161 8, apar en Dietari, com dit die estigueren
uberts Taula, y Banch a efecte de rebre los Trentins
ais preus que antecedentment tenían, donantlos la Ciutat son
just valor com de abans, corrent per la Ciutat lo dany de la
baxa, deposantho en compte deis quels aportaven.
A 28 de Mars 1618, deliberació de Consellers ab parer deis
Advocats manant al Caixer de la Taula servís personalment

CAP. LXXIX. — TAULA I DANC DE LA CIUTAT, ETC. QI
per ocasió de que lo qui servía per ell donava moneda curta,
y falsa.
A 21 de Maig 1618, tractan de mudar lo Banch en altre
part, y a II, de Juny es la deliberació de Consell de cent de
fer lo dit Banch, cometentho ais Consellers, y vuyt persones.
A 8 de Agost 1618, los Consellers deliberaren que certes
quantitats di tes, y escrites en lo Banch a c[omp].*® del Ca-
nonge Fran.*^^ Guasch, que las puga levar lo Capítol de la Seu,
attes son diners de dit Capítol.
A II de Abril 161 9, deliberació de Consell de fer Crida,
y donar premi per un robo fet en lo Estudi de la Casa del
Tauler, y á 27, foren fetes cridas, en registre fol. 92.
A 19 de Abril 1619, Ordinació que lo va, y ve de la Taula
al Banch sie fermat de un Tauler a soles.
A 22 de Janer 1620, en Registre de Cridas, y Ordinacions
fol. 133, son Ordinacions fetas per lo Consell de cent, per lo
bon Régimen, y govern del Banch de la present Ciutat.
A 31 de Janer 1620, en la ma de deliberacions, es la deli-
beració ab la qual se ordena, que a cetero lo Candeler de la
Ciutat, per compte de la Ciutat done cera ais Officials de la
Taula per la festivitat de Nra. S.'"^ Candelera.
A 14 de Febrer 1620, en la ma de deliberacions apar com
los Consellers deliberaren fos á cetero donada cera ais Oífi-
cials del Banch per la festivitat de la Candelera, y á 22, augmentan
lo salari ais del Banch.
A 30 de Juliol 1620, en la ma de deliberacions apar que
lo Consell de cent augmenta lo salari del Bastaix de la Taula
a 120 ffi ^ lo any, com abans no tingues sino 80 "g ^.
A 12 de Setembre 1620, en lo Consell de 36, fonch proposat,
que essent estat extret en Notari de la Taula Joan Andreu
Not[ari]. de Barcelona, y que havent renunciat lo offici tenía
de Regint altre deis Manuals del Banch, no li havían donat
possessió de la Taula per la poca pericia de dit Joan Andreu,
y errors havía comesos en lo del Banch, y fonch resolt que
prestada la sólita caució, li fos donada possessió del nou oñici.
A 22 de Febrer 1622, lo Consell de cent delibera augmen-
tar lo Salari ais Ofñcials del Banch, 90 es ais Ilibres majors
á 300 "ffi ^ quiscu per any, ais manuals 250 % %> per any a
quiscu, al Caixer 240 % ^, al Credencer 180 «g ^, y al Bastaix
120 ® %>.

92
RÚBRICA d'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
Al primer de Juliol 1624, á 5, y 7 del mateix, se tracta de
arxivar los Ilibres de forments.
A 8 de Agost 1626, en Registre de Ordinacions fol. 146,
crida oferint premi per descubrir lo robo se havia íet en la
Taula.
A 10 de Maig 1628, tractantse en lo Consell de 36, si lo
Bastaix de la Taula prestaría caució com los demes Officials,
delibera lo dit Consell se fes extracció en la forma estilada, y
fonch extret Andreu Marata, al qual lo die 12, presta jurament
en ma deis Consellers, y Taulers, y li fonch donada pos-
sessió per lo Verguer de la Casa de la Ciutat.
A 22 de Desembre 1628, deliberaren los Consellers los
Officials del Banch aporten en dit Banch un Ilibre dit del
Hospitalet, en lo qual degan assentar las restas, com se fa
en la Taula, no continuant resta, que no arrive á un sou.
A 18 de Agost 1629, en la ma de deliberacions crean Argenter
de la Taula Regonexedor de monedas a Bernat Camps
Argenter, que segons apar ab deliberado deis Consellers á 21
del mateix, tenía 10 ^ de salari quiscun die.
A 13 de Desembre 1631, Consell de Cent, en lo qual fonch
extret en Adm[inistrad].°'^ del Banch M.^ Fran.

CAP. LXXIX.— TAULA I BANC DÉ LA CIUTAT, KTC. 93
que lo que demanava de deixar gastar algu de la Taula una
quantitat, no dient la quantitat certa, no podía ser sino es
jurant com havía perdut lo compte.
A 26 de Mars 1637, Consell de cent lo qual ordena ais offi-
cials de la Taula formen compte de las quantitats serán depo-
sades per compte de Sa Mag.*^ specificant la quantitat, y spe-
cie de moneda pera ferse los pagaments ab la mateixa forma,
y asso no obstant qualsevols ordinacions lo contrari dient.
A 28 de Noembre 1638, fonch per lo Consell de 36, elegit
en Argenter del Banch Joseph Vilella Argenter.
A 13 de Mars 1640, en Concell de cent se tracta de fer
adobar una part de la Encavallada es sobre la Bóveda de la
Estancia del Banch, per estar en imminent perill.
A 19 de Setembre 1642, en Concell de cent se troban uns
Apuntaments fets en orde al Ofici de Caixer de la Taula.
A 14 de Juliol 1643 los Concellers deliberaren pagar 53 «K
6^6 per los gastos fets en la obra del Banch de la present
Ciutat, y á 21 de Juliol 1648, foren deliberadas pagar 30 «g
12 ^ per 4ita raho.
A 5 de Febrer 1645, en Concell de cent se tracta de fer
Prestatges per posar los Llibres del Banch, y Taula, y á 25 de
Abril en Concell de cent se tracta lo mateix, y á 8 de Agost
íou deliberat pagar 500 "g %> per estas, y altres Obras, y á 20
de Desembre fou deliberat pagar 500

^4
RÚBRICA d'esTÉVE GILABERT BRÜNtQÜÉk
A 2 Agost 1649, lo Concell de 36 delibera pagar 52 íB 5 ^
per los assientos deis Banchs de la Taula.
A II de Setembre 1649, en Concell de cent se tracta de
certa queixa tenían los Notar is contra los Oficiáis de la Taula.
A 7 de Maig 1650, fon deliberat pagar 250 ÍB ^ á Joan
Sanpere Llibreter per adobar los Llibres, Rubricas, y manuals
di la Taula, que tots estavan per térra ab un munt cuberts
de pols.
A 23 de Febrer 1651, fou deliberat se cubrissen de Baque-
tas losTaulells de la Estancia del Banch,y fer los draps que
son devant los dits Taulells, y á 12 de Maig fou deliberat pa-
gar 297 % %> per dita ralio.
A 31 de Agost 1651, fou deliberat pagar 16 íB ^ á Joseph
Jornet Pintor, per haver daurat, y pintat un Tauló per lo
Banch de la present Ciutat.
A 15 de Janer 1652, fou deliberat pagar 48

CAP, LXXIX.— TAÚLA I ftANC DÉ LA CIÜTAT, ETC. ^J
foradat las Finestras de la Casa de la Taula, y á 23 foren deli-
beradas pagar 20 "S -^^ per los aixaus del preu fet de las Rexas
per la precaució de dita Taula, y á 24 foren deliberadas pagar
500 S ^ per la primera paga del dit Preu fet, y á 16 de Desembre
1673 foren deliberadas pagar 250 % -^ per la segona paga
de ditas rexas, y á 3 de Noembre 1674 foren deliberadas pa-
gar 227 ffi 13 ^ 7
per lo gasto de ditas Rexas.
A II de Juliol 1681, en Concell de cent se tracta del go-
vern, y Régimen de la Taula deis Comuns deposits de la pre-
sent Ciutat, y á 12, y 28 en Concell se tracta lo mateix, y á
18, y 21 de Octubre en Concell de cent se tracta lo mateix.
A 17 de Juny 1682, foren deliberadas pagar 38 "ffi 12 ^ per
unas Cortinas grans de bocaram blau per las finestras de la
Taula deis Comuns deposits.
A 19 de Agost 1683, foren deliberadas pagar 33 "ffi
§> per
un Quadro de nou pams de alsada, y set de ampie de la pu-
ríssima Concepció de N.* Senyora ab guarnició dorada, que
se ha fet per sobre lo portal de la porta del Erar i de la Taula
de la present Ciutat.
A II de Abril 1687, Informació rebuda devant lo Veguer
á instancia del Síndich de la Ciutat, en orde á la Extracció de
Tauler, ó Adm[inistrad].°' de la Taula deis Comuns deposits
de la present Ciutat. Diversorum 7."^ fol. 537.
A 10 de Abril 1690, foren deliberadas pagar dos quantitats
per adornos del Aposento dit lo Banch vell.
A 9 de Agost 1694, foren deliberadas pagar 44 "S 11 §> per
la Encavallada se feu sobre lo Sostre del Erari de la Taula.
A 16 de Janer 1699, en Concell se tracta de fer habitar lo
Bastaix del Banch en lo mateix Banch, y á 28 de Mars en
Concell de cent se tracta lo mateix, y á 9 de Abril en Concell
se tracta lo mateix.
A 21 de Octubre 1699, en Concell se tracta sobre lo Redres
de la Taula, y Banch, y que los Oficiáis no pugan teñir Compte
en ellas.
A 27 de Abril 1703, en Concell de cent se tracta sobre lo
nou Redres, y Ordinacions de la Taula, y Banch, y á 30, en
lo Liibre de Ordinacions se troban publicadas y en lo mateix
die 30 en Concell se tracta lo mateix, y á 30 de Janer 1704 en
Concell se tracta lo mateix.
A II de Agost 1703, en Concell de cent se tracta de la

96
rÓbrica d'esteve GÍLABERT BRÜNÍQÜÉ!^
Ordinació sobre la habitació que deu fer lo Tauler Ciutadá, y
Militar en la mateixa Casa de la Taula durant son Bienni.
A 14 de Mars 1401, Ordinacions de la Taula de la Ciutat,
y son quant novament fou instituhida la Taula. Diversorum
2."^ fol. 56, 57, y 58.
Dimecres á 23 de Mars 1616, en Dietari apar, que se tin-
gué Concell de cent sobre certes Ordinacions que se feren per
lo bon redres del Banch.
A 14 de Abril 1616, en lo manual se troba lo acte de Preu
fet de las obras se han de fer en la Casa del Banch.

^M^m^í ^^i*^^
CAP. LXXX.
GALERAS QUANT VENEN DEUEN
saludar primer, y la Torre de Monjuich fa
senyals, segons que aquí se
explican.
23 de Abril 1535, lo Emperador demana ais
Consellers li diguessen deis senyals que fa la
Torre de Monjuich, y son segons que á dita
jornada se explican aquestos.
A 20 de Setembre 1554, estant surtes dues
galeras del Capitá D ° Luys de Qunyega, y de Requesens Comanador
major, y tenint la Capitana son Standart posat, arri-
baren quatre galeras de D.Q Bernardino de Cardenes, y per
que las dos no baxaren son Standart, las arremeteren, yl le-
varen, de que lo Comanador major qui era en térra, y lo
Compte de Itona son Cunyat, y D.'^ Miquel de Gralla son So-
gre alterats volgueren armar per anar á ven jarse, empero lo
Virrey los arresta, y la cosa se aquieta, heu tret de un libre de
un particular.
A 10 de Juliol 1562, venint lo Virrey de Perpinyá ab tres
galeras en que venía lo Príncep de Sena, al arribar no tiraren,
ni tampoch lo Baluart al desembarcar las galeras tiraren, em-
pero lo Baluart no tira ab parer de Promens.
A I de Agost 1564, venint D.° García de Toledo Capitá
General, y Almirant de la mar ab 83 galeras, no saludaren, ni
tampoch lo Baluart saluda.
A 7 de Agost 1564, venint D.° Diego Hurtado de Mendoza
v-7

9^
RÚBRICA D'ESÍEVE GiLABfeRT BRÜNÍQÜfili
Príncep de Melito per Virrey de Cathalunya ab quatre gale-
ras no saludaren, ni tampoch las saludaren.
A 8 de Octubre 1564, lo Virrey digué ais Consellers fossen
contents de íer bona salva al General de las galeras que venía
saludant ell, y lo Conseller li respongué ho farían, que serían
tres tirs, y los mes serían per servey de S. Ex.^ y las galeras
arribaren, y no saludaren, ni tampoch las saludaren.
A 20, de Agost 1568, fou la primera Venguda de D.*^ Joan
de Austria, en recomendació del qual lo Rey D.° Felip son
germá scrigué, empero desitjant los Consellers saber que de-
vían íer axí en saludar, com en lo títol que li havían de dar,
y lo Rey á 19, de Juny respon que en lo del saludar las galeras
se guardas lo costum, 90 es que tirassen primer las galeras,
y apres que la Ciutat respongues per lo que havía entes que
la Ciutat no saludava primer, sino que vingues lo Rey, ó Prín-
cep, y en lo del Títol, que li digan Ex.*
Al primer de Octubre 1576, los Consellers scriuen al Rey,
y li embían Embaxada, querellantse del Virrey per que en la
venguda de March Antonio Colona ab dos galeras, volía que
lo Baluart tiras primer, y per que no tira primer, feu posar a
la presó al Artiller, jatsíe que los Consellers havían fet res-
pondrer ab sis pessas, no sent deguda sino una.
A 17 de Abril 1578, en Dietari se scriu, que per galeras en
que ve lo General de la mar, lo Baluart respon ab sis tirs, y
per altre Stol tres, y per una, ó dos ab manco, y dit die vingué
lo General de la mar el Duc de Sessa, y per que lo Artiller
saluda primer, fou mes á la presó.
A 15 de Setembre, sive Octubre 1578, venint per mar el
Duc, y Duquesa de Bronzoy ab nou galeras, lo Virrey em-
biá á dir ais Consellers fossen contents al desembarcar fer al-
guna salut, y no ho feren per que no es de costum sino ab los
Reys.
A 12 de Juny 1584 vingueren quatre galea9as, cosa que
ja may en Barcelona se era vista.
A 20 de Agost 1588, arribaren vint y dos galeras, y per que
no saludaren, y lo General ja era en térra, los Consellers li
embían á dir que don orde de saludar com ho feu, y sen torna,
y feu saludar, y batre tenda.
A 22 de Juliol 1590, vingueren galeras, y no saludaren sino
la Capitana, y la Ciutat no volgue respondre, pus no havían

CAP. LXXX.— GALERES QÜAN VENEN DEUEN SALUDAR, ETC. 90
tirat totas, apres ne arribaren vuyt, y totas saludaren, y la
Ciutat respon ab tres tirs com es de costum.
A 5 de Octubre 1590, vingueren dos galeras Turquescas que
los Catius Christians qui en ellas eran al rem se eran al^ats,
y cativaren ais Ture lis.
A 4 de Desembre 1590, vingueren galeras genovesas, y no
saludaren, y la Ciutat las tira ab bala per alt pera ferias salu-
dar, yls cmbiá una barca dientlos saluden, ó sen vagen, y per
90 sen anaren á alta mar, y apres los embiaren un Cavaller
quils desenganyá que altra vegada vinguessen de die, y sa-
ludassen, per que altrament los tiraríen ab bala, y per que
las barcas de la Terra anaven, y venían de las galeras assí,
los Consellers feren posar a la presó ais Patrons.
A 28 de Maig 1591, lo Marques de Torrilles fill, y Locti-
nent de Andrea Doria General de la mar, arriba ab sas gale-
ras, y no volgué saludar, y apres de algunas diligencias los Con-
sellers deliberaren de tirarlos ab bala, yls tiraren, y lo Virrey
ho tingue per be, y dix que del Baluart del Rey ell faría lo
mateix sino saludavan, y per 90 lo Governador hi volgue anar
ab una barca, y las Galeras se algaren, y tiraren ab bala alguns
tirs vers la Ciutat, y vingué á poc com no tocaren al Gover-
nador, y los Consellers de continent juntaren Consell de cent,
hont de part del Virrey vingué un Doctor del R) Consell, y
aquí explica ab sentiment de S. Ex.^ de aquest desacato, y que
havía pensat scriure per la Costa no li donassen pratica; empero
que per quant las galeras venían per aportarsen al Duc
de ^aboya que venía de Castella, havía reparat, y demanava
consell á la Ciutat, y Exemplars, y lo Consell delibera embiar
Embaxada al Rey, y que ab veu de crida publica, tots los
genovesos sien desterrats de Barcelona, y la dita Crida se feu
lo endemá, é á 5, de Juny anant los Consellers á visitar al
Duc de ^aboya, lo Virrey los parla primer, y li dix que salvas
en tot las deliberacions fetas per Consell de Cent contra Ge-
novesos, empero que per fer servey al Duc de ^aboya, fossen
contents dissimular quant las galeras vingan, pus que salu-
den per levar scandols, y al primer de Juliol apres de consul-
tas, y replicas quey hague, essent arribat lo Marqués ab sas
galeras, y saludat, se embarca en ellas el Duc de ^aboya, em-
pero la Ciutat no sufrí que isques nengu de las galeras, sino
que la Embarcado se feu tota á costa de la Ciutat, y lo Rey

loó RÚBRICA d'estevé GILABERT BKÚNÍQUER
scrigué loant lo fet á 22 de Juny, es en libre de letres r[ea].'^
fol. 187, y á 23 de dit, fol. 188.
A 15 de Juny 1591, vingueren quatre galeras del Papa, y
saludaren, y la Ciutat los respongué ab bella salva.
A 15, de Agost 1592, vingueren vuyt galeras, y saluda la
Capitana sola, y lo Baluart respon ab una pessa xica.
A 13, de Setembre 1592, lo Virrey demana ais Consellers,
que al Condestable de Castella que anava per Governador de
Milá fessen alguna demonstració, y á 15, arribant las gale-
ras, tira lo Baluart del Rey, y las galeras tiraren, y al entrar
al molí la Capitana sola saluda, y la Ciutat li respon ab una
pessa xica sola.
A 14 de Desembre 1596, arribaren vint galeras, y saluda-
ren, y la Ciutat respongué ab quatre pessas, co es las tres per
compte de tornar la Salut, y una per que en ellas venía el
Duc de Feria per Viney de Cathalunya.
A 12 de Nocmbre 1597, arribaren galeras, y no saludaren
per ser de nit, los Consellers trameten al General donant que-
xa de asso dientli que las fassa pujar á alta mar, y al tornar,
que saluden, ys feu axí.
A 28 de Noembre 1597, vingueren galeras, y per ser de nit,
no saludaren fins que fou die.
A 16 de Juny 1598, vingueren quatre galeras, y saludaren,
y foulos respost ab dos tirs, y á 17 arribaren sis galeras, y
foulos respost ab dos tirs.
A 24, de Setembre 1598, vingueren galeras, y no saluda-
ren, y los Consellers feren tancar los Portáis, y jatsíe ques
escusavan que dexavan de saludar per la mort del Rey, nols
fou admesa la escusa, y així sen pujaren á alta mar, y al tor-
nar saludaren.
Galeras si venen á la nit no saludan, empero al matí pujan
á alta mar, y tornan, y saludan, com se veu á 20 de Agost
1605.
A 29, de Desembre 1606, venguda de la Duquesa de Tenanova
venint per mar ab galeras, vide Dietarium dicto die,
et 30.
A 21 de Juliol 1608, fou la Benedicció del Standart de las
quatre (ialeras del General de Cathalunya, Capitá General de
ellas D.° Ramón Doms.
A [21] de Octubre 1613, vingue lo Virrey, y Virreyna, y

CAP. LXXX.— GALERES QUAN VENEN DEUEN SALUDAR, ETC. lOI
filias de Tarragona, ni las galeras saludaren, ni lo Baluart; al
desembarcar las galeras tiraren, empero lo Baluart no ab parer
de Promenía que ja sobre asso los Consellers havían tenguda.
A 19, de Agost 1 61 5, per que certes galeras essent assí lo
Generalíssim de la mar eran vengudes, y no havían volgut
saludar, ne tingueren Consell de cent, y la Ciutat feu tancar
los Portáis, ys posa en arma per no dexarlos entrar, ni sufrir
prenguessen provisions dassí, y á 21 de Noembre lo Rey scriu
reprenent la acció de tancar los portáis de la Ciutat, y fer armas
per impedir la Entrada de la gent de ditas galeras, est
in 4.° litterarum Regiarum fol. [y8^]
A 21 de Maig 1618, los Consellers scriuen áSa Mag.* supli-
cantlo sie servit manar que arribant galeras en esta Ciutat
despres de haver saludat a la Ciutat, saluden ab artillería al
Standart Real de la Galera Capitana de Cathalunya com sem-
pre se era fet, y en dita ocasió no ho havían observat las que
eren arribades.
A 2 de Agost 1618, en Dietari apar com lo Secretari Miquel
Pérez de part del Virrey demana ais Consellers que fossen
servits lo endema ques beneyría lo Standart Real, ordenar
que tiras la Artillería, al que se li respongue ques faría, no
obstant altres vegades no se era fet, y á 5, torna de part de
S. Ex.^ á donar gracias.
A 4 de Agost 1618, lo Rey scriu reprenent que la Ciutat
bagues fet tancar las Portas, impedint la Entrada á la gent
de dos galeras que venían de Tarragona per que no havían
saludat, y diu que no venint de fora Regne, no costuman sa-
ludar.
A 4 de Octubre 161 8, en Dietari apar com arribaren onse
galeras de Genova, y los artillers de la Ciutat sens aguardar
que aquellas saludassen, dispararen las pessas de artillería de
la Ciutat, empero apres saludaren las de Genova, y la Ciutat
torna a saludar, y á 5 del mateix se tingue una Promenía, y
se resolgue ferne lo sentiment que en Dietari se diu, que es
suspendrer lo Baluarder, y anomenarne de altro, y posar á la
presó un artiller, lo que se executá, empero lo Virrey se inter-
posá, y foren trets de la presó.
A 27, de Octubre 1625, havent de venir la galera Real ab
lo Cors mort del Generalíssim Príncep Philiberto, lo Virrey
demana que la Ciutat saludas primer y lo Consell delibera

102 RÚBRICA D'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
scríurer á S. Mag.* per propri, y las galeras passaren á alta
mar.
A 3 de Noembre 1625, en Registre de Cartas comunas fol.
134, Carta pera S. Mag.* á cerca si esta Ciutat devía saludar
primer las galeras, en les quals venía lo Cors del Príncep
Philiberto defunct Generalíssim del mar.
A 20 de Abril 1628, en Dietari se veu, que arribaren ga-
leras de Espanya, y per ser Dijous Sant, no saludaren ab
voluntat de Consellers,
saludaren.
y apres lo dissapte isqueren fora, y
A 2 de Juny 1628, en Dietari apar com arribaren galeras
del Papa essenthi la Capitana ab lo Standart de las armas del
Papa, y antes de entrar se demaná per lo 5.°'" Bisbe, que la
Ciutat saludas primer attes ditas galeras aportavan un Nuncio
Apostolich, y mirats exemplars, y trobat á 15, de Juny
1 591, exemplar semblant de galeras, y que las ditas galeras
havían saludat, y fet la salva primer, y apres lo Baluart, fonch
respost, que no podían exirse de dit exemplar, y axi saludaren
primer las galeras, y apres lo Baluart.
A 30 de Juny 1629, se veu en Dietari com vingueren gale-
ras de Malta, y sobre lo saludar hi hague debats, y lo S°^ Loc-
tinent ho ajusta, y lo endemá isqueren del molí, y saludaren
totas.
A 17 de Setembre 1629, en Registre de Cartas Reals fol. 88,
scriu Sa Mag.* dient que per que es sa voluntat que los ordes
que te donats de no fer salvas ais vexells que aiTÍbaran en
aquest Port, no se enten sino en sos Standarts, y que en los
Princeps forasters se guardia lo ques solía, y á 2 de Octubre
lo Consell de cent resolgue, que en lo saludar, los Consellers
estigan advertits en las ocasions se ofer irían de vingudas de
Princeps forasters en seguir los exemplars continuats en los
Dietaris de la present Casa, en fer tantsolament lo que tro-
baran se es fet, y practicat fins ara en semblants vingudas, y
en dit Consell de 2 de Octubre se llegí una carta de Sa Mag.*
en orde al saludar de las Galeras quant venen.
A 27 de Juliol 1638, en Dietari apar, que arribaren en
esta Ciutat 25, ó 30, Vexells de la R.^ Armada, y per que
no saluda sino la Capitana, la Ciutat no saluda.
A 30 de Noembre 1649 ^n Concell se troban uns apuntaments
fets en orde á las utilitats se segueixen de teñir galeras

CAP. LXXX.—GALERES QUAN VENEN DEUEN SALUDAR, ETC. IO3
la present Ciutat, y á 13 de Desembre en Concell de cent se
tracta lo mateix.
A 17 de Juny 1665, en Concell de cent se troba un Assiento
fet per D.° Joan Guinart de 36000 ffi %> per la fabrica de Gale-
ras, y á 4 de Juliol en Concell de cent se tracta lo mateix.
A 25 de Janer 1669, en Concell de cent se troba una R.^
Carta ab la qual se mana á la Ciutat cuyde de fabricar tres
galeras, y á 29 de Agost en Concell de cent se tracta lo mateix,
y á 5 de Setembre en Concell de cent se tracta lo mateix.
A 23 de Agost 1459, Lletres deis Deputats ais Concellers
per que revocassen las Cridas de lur ordinació fetas per lo
Veguer, manant que ningún Veixell carregás fins que los Ve-
xells de certa Armada que la Ciutat havía feta contra Cossaris
fossen tornats, y las responsivas de Consellers á Deputats per
que revoquen ditas letres á 31 de Agost de dit any, y requestas
sobre assó presentadas. Diversorum 3."^ fol. 44.
A 9 de Noembre 1500, Letra del Rey per ais Jurats de
Mallorca per que paguen ais de Barcelona la part que tocaba
a Mallorca en les despeses de la Armada de dos Galeras, y una
Galiota que Barcelona havía feta en defensa de aquestas mars.
Diversorum 2."^ fol. 151.
A 14 de Juliol 1606, Crida del Virrey prohibint traure
fusta, ó lenyam de Cathalunya, a causa de la fabrica de Ga-
leras, y Vexells. Diversorum 4."^ fol. 201.
A 24 de Agost 1616, Embaxada de Deputats al Virrey,
sobre Cridas publicadas que ningu gosás embarcar minyonas
de catorse anys en avall. Diversorum 4."* fol. 59.

CAP. LXXXL
MOLINS, MOLINERS, MOLTURAS,
Pes de la fariña, Rechs, y Rius, y Bassas, Rieras,
Sequias, y Corredoras.
N lany 1301, la Ciutat feu ordinació, que ni
los Hospitals, ni los frares poguessen anar a
captar fariña ais molins per que los moliners
los donavan lo que no era seu.
En lany 1336, foren edificáis los molins
Reals nous, per que los vells no bastavan á dar compliment, y
los Adm[inistrad].°" del Hospital den Pere Desvilar preten-
gueren nos podían fer per lo dany quen rebría son molí, é per90
á 15 de Janer 1338, lo Procurador fiscal del Rey, y los hereters
de dits molins nous donaren una petició en Consell de
cent, demanant que lo hospital cessas dita demanda.
A 10, de las Chalendas de Janer 1350, los Consellers feren
definició de Comptes ais olim obrers, del que havían rebut,
y pagat per fer adaptar, y dirigir los camins que son sobre
lo Portal de Lobregat apellat den Cardona per la nova Ven-
guda de la Reyna D.* Eleonor filia del Rey de Cicilia, y per
adaptar lo pas del Torrent del mal Consell, y per adaptar la
Riera que es sobre la Torre de Romeu Lull.
Dilluns a 9 de Juliol 1375, fou comencat á pesar los sachs
en lo Pes de la fariña al Pont den Canderá de ordinació de la
Ciutat.

Í06 RÚBRICA D'eSTEVE GILABERT BRUNIQUER
A 20 de Noembre 1377, bans de Moliners per las moltures,
que no pugan pendre sino lo costumat fol. 39.
A 23 de Desembre 1377, ^^ Consell comete á Consellers
derrocassen los molins den Malla, per que la aygua causava
mala salut, y també derrocassen lo molí de Bertrán Qamun-
tada.
A 5 de Janer 1378, per que los hereters de Molins prete-
nian no estar á les ordinacions de la Ciutat en lo de les mol-
tures, y sobre asso era moguda causa devant lo Rey, pergo
lo Consell delibera ques prosseguís per alcánzame justicia.
A 15, de Noembre 1378, lo Consell delibera comprar los
molins de Andreu de Malla, y de Guillem Qamuntada per
evitar la infecció, y corrupció del Rech cubert que per dins
Ciutat venía fins al Pont den Canderá, que causava que aque-
llas partidas del Portal nou eran desabitadas, y donan forma
com se ha de pagar sens dany de la Ciutat.
A 30, de Agost 1379, com la Ciutat bagues comprat los
dits molins per derrocarlos, tractan en Consell de ques fassan
ais Molins de S.* Pere que son del Hospital den Pere Desvilar
dos molas mes, y de crexer lo Casal.
A 13 de Maig 1393, lo Consell de cent delibera pagar á la
Abade9a de S.* Pere 4000 %> per las duas Rodas del molí den
Malla, que foren transportadas al molí de S.*^ Pere.
A... (*) de Juliol 1395, fou feta la Resclosa á Besos per
pendre la aygua del Rech reyal, y las horas la Ciutat era Se-
nyora del Molins Reyals.
En lany 1396, la Ciutat feu adovar, y reparar la Riera de
Horta, que es sobre lo Rech Reyal qui es de la Ciutat, vers
la partida ó loe devant la Torre de Ramón Botella.
A 12 de Setembre 1397, deliberado sobre la Venda fahedora
al Hospital, de mitg corta de forment quis rebía sobre
certs Mohns, alou de la Ciutat.
A 22 de Noembre 1401, se tracta en Consell de fer venir
la aygua de Lobregat pera regar lo Territori de Barcelona, la
qual prenentla á la Resclosa poría pujar á Cornelia, y a la
Casa que solía esser den Bellvis, y lo Consell ho comete á Con-
sellers presents, y esdevenidors ho fassan.
A 24 de Febrer 1405, se delibera la despesa de la aygua de
(•) Eb blanc.

Cap. lxxxi, — molins, moliners, moltures, etc. 107
Ripollet per metrela al Rech Condal, costa 300 florins, y ab
altra deliberació feta á 28, de dit, se veu que la despesa fou
400 florins.
A 5 de Juny 1412, foren pagadas per fer una Resclosa á
Besos per defcn9a del Riu, y pendre la aygua del Rech Con-
dal 82 íB 10 §>.
A 9 de Desembre 141 7, apoca del Cíavari de la Ciutat á
Antoni ^abastida alias Hostalrich de 13 «S 10 ^, per Cens
del molí nou que es en lo Casal nou nomenat Soler, y del
Molí ter9al en dit Casal, ques teñen en alou de la Ciutat, suc-
cehint al S.*»" Rey.
A 15, de Mars 1418, Jaume Gilabert loha, y aprova la Ser-
vitut de son Camp que los Consellers se havían presa de dit
Camp á obs del Rech Condal.
A 22 de Noembre 1420, Ordinacions del Pes de la fariña
Ínter alia que dega estar ubert del so de la Squella de la Seu,
fins al Seny del Ladre.
Los Molins Reyals foren venuts á la Ciutat per lo Rey en
Pere mitjantsant carta de gracia, y foren remuts, y resti-
tuhits al Batlle General á 12 de Noembre 1428. Vide lo Dic-
tar i.
A 10, de Febrer 1440, Consell sobre la Compra deis Mo-
lins Reals per preu de 20000 florins.
A 20, de Abril 1444, Joan Ram vené á Consellers un tros
de térra á obs de fer pas, ótransit á la Riera de Collcerola pera
feria anar al Valí prop lo Portal deis Tayers, y exir á mar.
A 12, de Maig 1444, Galceran Antich vené un tros de térra
á obs de dita riera.
A 17, de Mars 1445, Miquel Blasco obtenint lo Benefici
de S.* Vicens en la Seu, feu venda, y absolució á Consellers
de 7 ^ 2, ab tota Senyoría de major cens, y altre cens de
4^4, que rebía, y li feyan per un tros de térra havían pres
á obs de fer dita Riera, per preu de 32

loS RÚBRICA d'esteve GILABERT BRUNIQUER
per profit de la cosa publica prengué, y derroca, per qo que la
aygua que scapava de ells causava mala salut, diuse axí en
lany 1402, la Ciutat compra del Rey lo Cens, y Senyoría de
dit molí del Coll de la Celada en poder de Guillem Oliver
Not[ari]. a 13 de Noembre 1378, y la Venda de dit molí que
feu Bertrán Qamuntada á la Ciutat per preu de 2400 'S ^,
reservantse dit Venedor lo Casal, fou en poder de Fran.*^^ de
la Dernosa Not[ari]. de Barcelona á 24 de Noembre 1378, y
eran duas molas, de tal manera que molent la una, havía de
cessar la altre.
A 4 de Noembre 1447, Ordinació prohibint arrendar los
molins den Pere Desvilar que están a Administració deis Con-
sellers, y á 26, de Octubre 1565, se proposa que serie conve-
nient arrendarlos, y al Consell no li aparegué.
A 7 de Noembre 1447, foren pagades 5 «g 10 ^ á Guillem
de Bus que ts per lo any del Delme que ell rebía sobre dos
trossos de térra fora lo Portal de S.* Sever presos á obs de fer
Riera per las ayguas de Collcerola, y altras pera ferias tirar
al Valí per que vagen á mar, com abans entrassen peí Portal
de S.* Sever, y destruyían la Rambla, Vide Titulum Térras á
18 de Abril, y 29 de Agost 1447.
A 15, de Febrcr 1449, Requesta de Consellers ab letra del
Rey al Batlle General per que no arrende los Molins Reals,
per las Vexacions feyan al Poblé.
A 25, de Febrer 1450, lo Batlle General demanava que la
Ciutat procuras que tots los Molins vinguessen á una Unitat,
y lo Consell resolgué no convenía per que lo Poblé ne sería
mal servit, empero á 27, de Noembre fou deliberat que tots
los Molins del Rey, y de hereters, y del Hospital den Pere Des-
vilar, fossen mesos en un Regiment.
A 16, de Agost 1452, los Consellers Senyors de Sabadell,
scriuen al Batlle de Sabadell fassa crida prohibint lo regar, á
fi que la aygua puga venir a Barcelona ais Molins per la gran
nccessitat ni havía, tambe scriuen al Paborde major de S.*
Cugat de Vallers, que fassa que la Riera de Ripollet puga
entrar en lo Rech Condal.
A 30 de Agost 1457, Resclosa de Besos, se tracta de feria
de argamassa, y van á Moneada per regonexer lo loe hont se
devía fer, y á 16, de Noembre se diu que lo Batlle General hi
daría 2000 florins, y los hereters 1000, y que la Ciutat hi donas
30000 florins.

CAP. LXXXI, MOLINS, MOLINERS, MOLTURES, ETC. lÓQ
A 17, de Setembre 1460, fon deliberat fer la Bassa foral
Portal del Carnelatge vuy apcllat ab aqueix nom, perqué les
hores noy havía portas.
A 24 de Abril 1472, Bernat Vidal dona una Suplicació en
Trentenari dient, que tenía Stabliment de la aygua del Rech
Condal del molí apellat de la mar, fins al Ribatge, é que volía
fer aquí certs artificis per lo us de dita aygua, los quals no
pot, ni vol fer sino ab concessió de la Ciutat, y lo Trentenari
ho remete al de Cent, lo qual á 25, de dit ho comete, y torna
al Trentenari, é lo dit Consell á 15 de Noembre acceptá les
ofertes de dit Vidal de fer á ses despeses la Pallissada de país
verts en lo costat de la Clavaguera de la Ciutat á la part de
Levant, é lo git de pedra, y altres coses en sa Suplicació, y
de teñir la Clavaguera en condret, scurantla quant sie menes-
ter, y li consentí á ell, y ais seus perpetuament que puga fer
teñir, y conservar les Clavaguera, Trastallador, Casal, y altres
coses, ab tal empero que asso no sie contra privilegis, ó liber-
tats de la Ciutat, y que si ere vist en lo sdevenidor a la Ciutat,
que lo dit Casal que lo dit Bernat fará á la marina fora la
muralla fos damnos a la Ciutat, que en tal cas la Ciutat puga
ferio derrocar, y tambe que si fabricant les dites coses feye
dany algu á la Clavaguera de la Ciutat, del tal dany sie tingut
dit Bernat relévame indemne á la Ciutat.
A 26, de Juny 1473, per que los Consellers despeníen excessivament
en las añadas que feyan cada any una jornada per
visitar lo Pont de Senboy, y altre jornada la vía de Moneada
per visitar lo Rech, y altros aparatos de les aygues, delibera-
ren no poguessen despendre sino fins en 10, florins valents
5 ÍB 10 S>.
A 31, de Agost 1473, per que per part del Batlle General
ere estat dit á Consellers, que la fariña de les falles del Pes de
la fariña, era de forments prims en dany deis moliners per las
rahons allí advertides, lo Consell ho comete á persones.
A 24 de Abril 1475, per que la Ciutat no rebía res de les
rendes de la Batllía General per que no bastaven á pagar los
Censáis vells, y axí la Ciutat no podía esser satisfeta de sos
Censáis, y M.° Jaume Fivaller havía obtengut, que donant
ell 300 ffi ^ al Rey, li feye stabliment de certs molins, y asso
nos podía fer sens consentiment de la Ciutat, per 90 ho propo-
saren en Trentenari, y digueren que pujas al de Cent.

lio kUBRlCA b'ÉSÍEVÉ GlLAÓERt BKÜNÍQUEK
A 26 de Noembre 1482, provisió del Offici de teñir nets
abeuradors, y Levadors.
A 14 de Maig 1488, protesta del Síndich al Regent la Vice
Cancellaría, y al Batlle General per que no executassen certa
gracia del Rey a favor deis frares de Cartoxa en raho de sos
molins que foren den Marles.
A 14 de Janer 1491, Ordinació que hereter de molins, no
puga ser Receptor deis Molins.
A 19 de Janer 1491, Ordinació prohibint que los hereters
de Molins no pugan teñir Companyías, ni arrendar de altres
hereters, sino ab certa forma, empero fou suspesa á 22 de
Noembre 1504, per que lo Poblé ere mal servit per dita pro-
hibició, y tambe fou suspesa á 7 de Octubre 1535, á favor de
Fran.*^^ Fivaller.
A II de Mars 1491, deliberan que lo Rech Condal que
roblíe lo molí va ge per lo loe hont costumava passar, y á 13
de Maig deliberaren quel fassan girar la via del valí fora la
muralla.
A 7 de Mars 1499, remogueren drets de forments, y fariña,
empero no res menys ordenaren per evitar fraus de Moli-
ners, que deguessen passar los Sachs al pes, y que per sus-
tento deis Ministres, tothom degues pagar dos diners per
quintar de fariña, y pergo á 9, levaren del Salari del Collector
deis dits drets de forments, y fariña 10 íB %>, attes que no havía
de cuydar sino deis drets deis altros grans, y de carbó, y orde-
naren que los Romaners, y fallers fessen los albarans de la
fariña.
A 22 de Noembre 1504, Ordinacions de les falles del Pes
de la fariña.
A 28 de Janer 1508, diferencias entre Consellers, y Batlle
General per que pretenía que las fariñas que entraven pera
vendré, y no eran moltas en los molins reals devían pagar
iterum moltures.
A 10 de Noembre 1518, Capitulació entre Consellers, y
Batlle General sobre posar en imitat, y en companyía los mo-
lins de S.* Pere, y Reals.
A 30 de Juny 1519, fou remogut M.° Durall de la bassa
del Rech, y donat an en Cardona.
En lany 1521, los Consellers manaren ais Pesadors de la
fariña no dexassen passar nengun Sach de certs molins, y
sobre asso se presentaren requestes.

CAP. LXXXI. MOLINS, MOLiNÉRS, MOLTURES, ETC. ííl
A 27, de Noembre 1522, Ordinació que los fallers hagen á
dar compte ais Racionáis de la Ciutat.
A 28 de Juliol 1523, Capitulació sobre fer lo Abeurador del
Portal de S,* Antoni.
A 4, de Abril 1525, se tracta de fer Companyía de tots los
molins per temps de sinch anys.
A 24, de Jiüiol 1528, ordinació sobre les falles deis moli-
ners.
A 26 de Juny 1529, per estretiira de ayguas la Ciutat em-
biava á molre á Molinderey, Sabadell, y altres parts, y per90
lo Batlle general maná tapar les fibles del Rech Condal. Vide
lo Dietari.
A 15 de Desembre 1530, Consell ab ques declara que la
Ciutat lícitament havía pogut fer la scurada del Rech Condal,
com á Creadora sobre los molins reals, y per qae era interés
del be publich, y que la despesa se li de vía fer bona, y que lo
Clavari ho cobra, y reba deis preus deis Arrendaments, y fou
lo gasto 3168 10.
A 7 de Octubre 1535, se tracta, ys procura com á cosa que
conve posar en comunitat los molins, dispensant pro hac vice
la ordinació queu prohibeix.
A 27 de Juny 1537, deliberado de arrendar la bassa del
Speró de levant.
A 13 de Setembre 1547, lo Consell de trenta consentí á
Geronim Avinyó mariner, y á Miquela sa filia de llur vida la
bassa, ó Levador que la Ciutat te prop lo Speró de Levant
per quel tinguen net, y de cada Bugada pugan rebre dos
diners.
A 28 de Agost 1548, un Conseller, y lo Batlle General ana-
ren a Lobregat per veure sis poría portar la aygua á Barce-
lona. Vide lo Dietari.
A 27 de Febrer 1549, Ordinació del Consell de cent que
los obrers fessen que los Terratinents del Prat á sas costas
fassan las Sequías, y Corredoras, y Ponts necessaris per aviament
de les aygues, y que les terres se poguessen conrar.
A 28 de Juny 1549, Capitulació sobre la Obra del Pont de
la Sequia madriguera devant lo Mas porcell.
A 28 de Febrer 1550, Ordinació de les Sequies, y Corre-
doras ,
A 7, de Juliol 1550, Capitulació entre Consellers, y Matheu

iíi RÚBRICA D*ESTEVE GÍLÁBERf BRÜNlQÚfeí?
Carboncll fuster sobre las peanyas, millovament , y fortificació
faedor en lo Pont novament fabricat sobre la Sequía madri-
guera devant lo mas den porcell.
A 12, de Noembre 1550, Capitulació sobre la Obra del Pont
de la Lacuna.
A 4, de Noembre 1551, se tracta en Consell de fer venir la
aygua de Lobregat, y metrela en lo Rech monar.
A 17, de Agost 1557, Capitulació sobre fer un Pont al Valí
dit lo Testament deis asens per 67 g ^ mans, y tot pertret.
A 10, de Maig 1566, cum sequentibus, requestas al Batlle
General, per las ayguas que faltaran ais molins.
A 24, de Desembre 1567, Ordinacions del Pes de la fariña.
A 5, de Abril 1568, in Regestro deliberationum post 7, Apri-
lis, Conseller quint, y Administrad] .°^ de les Plasses anaren
per los molins, y manaren ais m.oliners no exigissen moltures
sino conforme la Tarifa, y segons es acostumat, y á 7, de Maig
Consell de cent sobre dit fet, y deliberan fer Embaxada al
Virrey, hont se veu una Suplicació decretada sobre assó.
A [6] de Maig 1568, deliberaren dar bollatí de forment, y
en lo Ilibre deis Sinquanteners se veu que lo Capítol ne pren-
gue 50, Corteras, Mataró 30, y lo Virrey 50.
A 27, y 29 de Agost 1568, se tracta de fer venir una Sequia
del Riu de Lobregat á Barcelona.
A 5, de Janer 1570, se crema lo Pes de la fariña. Vide lo
Dietari.
A 3, de Octubre 1572, Ordinació que lo Pes de la fariña no
puga estar ubert sino de dia á dia.
A 24 de Janer 1575, se menciona la Ordinació que al Pes
de la fariña no si pot teñir foch per que fon cremat.
A 9, de Abril 1578, se tracta de mudar lo Rech Condal, y
ferio exir al Portal del Carnalatge, per que quant hi ha maror,
no dexa entrar la aygua del Rech á la mar, y fa gran dany per
que se scampa peí Plá den Lull, y la Ribera, y en lany 1606,
se feu dita obra del Rech, yl feren que isques per lo Carrer de
S.'* Clara, empero no rehisque, per que la aygua trobá aquell
pas massa alt, y axí vá per lo mateix álveo que abans.
A 1, de Octubre 1580, se fa quexa en Consell de cent, que
lo Batlle General volía fer pagar de tragí de blats a sis diners,
no havent acostumat pagar sino á quatre diners per cortera.
A 4, de Noembre 1580, fou deliberat de fer un molí de

Cap. lxxxi.— mólins, móliners, moltures, eTc. íi^
Sanch de una, ó dos besties per que molgues per la fleca en
falta de aygua.
A 23 de Abril 1583, regalía contra los qui impedían la
aygua de Besos no arribas a Barcelona.
A 6, de Maig 1584, la Ciutat per sequedal embiava a molre
á Gerona, y á 14, de Juliol deliberan fer dos molins de vent,
y á 3 de Setembre, 8 de Noembre, y 12 de Desembre son las
Capitulacions sobre la fabrica de dits molins prop la Creu
cuberta.
A 13 de Juny 1584, deliberació de reparar la Resclosa.
A 14 de Juny 1584, Consell de cent per que los Canonges
de la Seu havían desfeta la Resclosa del Rech Condal per que
la aygua anas al seu molí de S}^ Coloma de Gramanet.
A II de Agost 1584, Venda de Miquel Massot ais Conse-
llers del dret de quitar una pessa de térra prop la Creu cuberta
per fer molins de Vent, y á 24 de Setembre es la revenda.
En lany 1586, embiaren embaxada al Rey demanantli
ínter alia venes á la Ciutat los molins, y Cops.
En lany 1591, ó 1592, Not[ari]. Montserrat Besturs, en-
questa criminal contra Móliners per que posaven cals en la
fariña.
A 25 de Juny 1591, deliberació de traure lo Rech de Ripo-
llet qui passa a Moneada a debit deis molins Reals.
A 21 de Octubre 1593, tractantse de arrendar los Mohns
de S.* Pere del Hospital den Pere Desvilar, es deliberat de
no ferho.
A 7, y 8, de Noembre 1594, Consell de cent per que lo
Administrador de les Plasses captura á un Moliner per que
exigía moltures indegudes, lo Batlle General captura al Sota
Adm[inistrad].°'^, y aquís mencionan los Consells de 6, Maig
1568, y de 30, de Setembre 1580.
A... (*) de Juliol 1595, lo Batlle General feu capturar a
Rafel Sisteró Romaner del Pes de la fariña per que feya tor-
nar la aygua al Rech Condal, y los Concellers manaren al Cap-
deguayta posas á la presó al Ofíicial de la Batllía que havía
feta aquella captura de Sistero, empero lo Batlle feu traure
á Sistero, y los Consellers al altre, y no res menys la Regia
Cort feu capturar al Capdeguayta, yl tingueren vuyt dies, yl
(*) En blanc.
V-8

1 14
RÚBRICA d'eSTEVE GILABERT BRUNIQUER
tragueren ab Sagi-ament, y homenatge á pena de 25 ÍB O* com
se rcfer ab una Carta de Consellers de 28 de dit, y á 29, scriuen
al Síndich en Cort á qui anava tambe la primera que lo Re-
gent havía embiat a cercar al Capdeguayta, yl havía molt re-
prcs, y que altre vegada no prengues Officials Reals encara
que fos á rcquesta de Concellers per quel castigaran.
A 5, de Juliol 1597, Madriguera de la Lacuna, y abeura-
dors se dona carrech á hu queu tinga net.
A 24, de Febrer 1614, Concell de cent per que essent anat
lo Adm[inistrad].°'^ de les Plasses sota a un molí per cert frau,
lo Batlle de les ayguas los captura, yls tingué tancats allí
algunes hores, yls desarm.á, si be apres los dexa anar libres,
sobre que se tingué Consell de cent, y resolgué que lo Adm[i-
nistrad].°'" sen portas lo Sach per conexer del fiau com ho
feu, y que fos procehit á captura contra lo Batlle de les ay-
gues.
A 16, de Janer 1615, per que lo Administrador havía se-
crestats certs Sachs en un molí, y lo Batlle General havía
manat al Moliner nols donas, ne tingueren Consell.
A 8, de Maig 161 7, lo Batlle General concedí á Joan del
Ves licencia de passar á coU al Riu de Besos desdel pas de S.*
Adriá, 6 de S.*^^ Coloma de Gramanct fins a mar, privativé ad
alios quoscumque, al cens que apres se li imposará, heu tret
de la matexa patent del dit Joan del Ves.
A 25, de Setembre 1619, deliberaren, y nomenaren Guarda
de la Bassa del Portal del Carnalatge.
A 23, de Mars 1624, Concell de cent á cerca debats entre
Ciutat, y Batlle General per raho de molre en lo molí de Pere
Desvilar, pretenent no poder moldrer blats de la Ciutat, ha-
vent fet aprehenció de alguns Sachs, ahont hi ha un vot de
Advocats á cerca lo dret asistcix á la Ciutat, y se resolgué fer
Embaxada á S. Ex.* per medi de tres Consellers, y Promens
sens disgregarse lo Consell, y en dit Consell ans de ferse la
Embaxada, arriba de part del Virrey lo Procurador fiscal, y
digne que per ser la hora tarda S. Ex.^ no havía pogut remediar
aquest fet, pero que lo endemá ho remediaría, y al marge
de dit Consell está notat, que lo Virrey maná restituhir los
SacKs en dit molí lo endemá ans de mitg dia.
A 24 de M-aig 1624, Consell de cent, per haversen aportat
lo Batlle General del molí de S.* Pere las fariñas deis flaquers,

CAP. LXXXI. MOLINS, MÓLINÉRS, MOLTURES, ETC, ll^
y Casulans, y per haver fetas unas Cridas prejudicials á la
Ciutat, lo que fonch manat restituhir per S. Ex.», y al primer
de Juny en Ilibre de Cartas comunas fol. 78, se scriu á S. Mag.*
donantli noticia deis procehiments de fet obrave lo Batlle Ge-
neral, suplicantlo manas al dit Batlle General no fes semblants
procehiments.
A 4, de Octubre 1624, Conscll sobre certs molins de Sanch.
A 28, de Juliol 1627, en Dietari es un memorial pera Sa
Mag.* acerca la concessió, y jurisdicció de la aygua de Llobre-
gat, y seguidament es una carta per al S.°^ Duc de Cardona,
y dos memorials estampáis á cerca dit fet, y á 11 de Setembre
copia de una carta de Sa Mag.*^ al 5.°"^ Virrey sobre lo ma-
teix fet, ya 14 de Agost del mateix any en Registre de Cartas
comunas fol. 34, es Carta ab la qual notician á Sa Mag.* de
voler fer venir á esta Ciutat una Siquia del Riu de Llobregat
partint de Martorell, demanantli franquesa de drets, y lo mateix
die en dit Ilibre fol. 34, es la que se scrigue al S.°^ Marques
de los Veles Senyor de Martorell pera que concedís facultat
de pendrer dita aygua.
A 20 de Juny 1628, lo Consell de 36, á vista de la gran
penuria hi havía de fer fariñas, delibera se adovassen los dos
molins de Vent de la Creu cuberta, y sen fessen dos mes á la
muralla, y á 31 de INIaig de dit any delibera ques fessen dos
molins de vent mes.
A 8 de Juny 1633, en Consell de cent se tracta de la Sequia
de Llobregat, ahont es lo nivell fet per dita Sequia, y á 2,
de Juliol scriuen á S. Mag.* en orde á dita Sequia, com apar
en Registre de Cartas comunes fol. 31.
Dilluns á 13 de Juny 1633, en Dietari se troba una Embaxada
feta al S.°^ Virrey per la Sequia del Riu de Llobregat.
A 28 de Mais 1634, en lo manual se troba lo acte de Preu
fet de la Obra del Pont de la Llacuna.
Divendres á 27 de Juliol 1635, en Dietari apar, que los
Concellers feren Embaxada al S°^ Governador, suplicantlo
fos servit posar remey en los molins, y aygues, per teñir abas-
tada la present Ciutat de farines.
A 24 de Febrer 1640, foren pagadas diversas quantitats á
Pau Cabes per haver adobat los molins de vent, com apar del
acte de Preu fet á 16 de Juliol 1639.
A 10 de Juliol 1640, lo Concell de cent dona Ilicencia a

ii6 RÚBRICA d'esteve GILABERT BRUNIQUER
Joan Ton'ell Negociant de la Vila de Reus, pera que á sos
gastos pogues fer, y fabricar tres molins de Sanch en lo puesto
que ios Obrers li senyalarían.
A 21 de Noembre 1640, los Concellers deliberaren que ios-
sen entregadas ais Administrad]. "''^ del Hospital Gen.^ quatre
rnolas de molí pera fer fer lo molí de Sanch se fa en dit Hos-
pital.
A 29 de Noembre 1640, en Registre de Obrería apar que
los Obrers concediren Ilicencia á Pere Joan Clot mestre de
Casas, de fer mi Pont de fusta, ó pedra sobre del Rech en las
Casas que te en lo Plá den Lluy.
A 24 de Janer 1641, los Concellers deliberaren gastar 200
S ^
per la fabrica de Molins de sanch.
A 17 de Janer 1642, en Concell de cent se tracta que nos
pugan fer arrendaments deis molins del Hospital den Pere
Desvilar sens Ilicencia, ó exprés concentiment del Concell de
cent.
A 21 de Janer 1643 en Registre de Obrería apar que los
Obrers concediren Ilicencia á Guillem Verges Mercader de po-
der fer, y fabricar un Pont de pedra sobre lo Rech en lo enfront
de las Casas que té al cantó del Carrer den Oliver, que ixen al
Plá den LlulL
A 23 de Janer 1643, los Concellers deliberaren pagar certa
quantitat ab motiu de la fabrica de fer venir la Siquia de Llo-
bregat en la present Ciutat.
A 20 de Setembre 1643, los Concellers deliberaren que los
Moliners pagassen \m sou per cada Iliura de fariña que faltaría
en los Sachs quant tornarían de molre en la Casa del Pes de la
fariña.
A 23 de Janer 1644, los Concellers deliberaren comprar sis
molinets de fer fariña, y á 28, fou deliberat pagar 90

CAP. LXXXI. MOI.INS, MOLINERS, MOLTURES, ETC. llj
fanch al pas deis Tayers, y Carrer deis Angels, y reblir de la
térra lo Pou se feíi jimt á la Caseta de mo[sse]n Pere.
A 13 de Agost 1646, fou deliberat pagar 24 ffi 7 ^
per lo
adop de iin molí de vent.
A 6 de Setembrc 1646, en Concell de cent se tracta de ado-
bar la Resclosa del Riu de Besos, pera evitar lo dany que
dona ais molins.
A I de Agost 1648, en Concell se tracta de la Obra fahedora
pera que la aygua de Llobregat no fassa dany a la Torre del
Cap del Riu.
A II de Agost 1648, en lo manual se troba un acte de
Promesa fet per los Terratinents de devant lo Portal de S.*
Pau fins al Portal de la Dressana, que conservaran la Siquia
que per allí passa.
A 5 de Octubre 1649, foren deliberadas pagar 52 líB ^ 6 per
los gastos de las obras de dos molins de Sanch ques fan á S}^
Anna.
A 7 de Octubre 1649, ^ou deliberat pagar 56 ffi 17 §» per
los gastos de un molí de Sanch ques fa en la Casa que habita
Pere Martyr Caseras.
A II de Octubre 1650, fou deliberat arrendar los molins
de vent que son dins la present Ciutat.
A 14 de Desembre 1652, en lo manual se troba lo acte de
Establiment firmat per lo Cíavari de la Ciutat, á favor de An-
tón Tarrassa Calseter Ciutadá de Barcelona, de tota aquella
pessa de Terra Campa de tinguda mitja mujada bastanta de
térra situada en lo Territori de Barcelona prop la Creu cuber-
ta, y en lo lloch ahont se troban los molins de vent.
A 12 de vSetembre 1657, en Concell de cent se tracta de
adobar los molins fariners de Sanch que son en las Casas deis
Castells de la present Ciutat, y en S.*^ Anna.
A 16 de Noembre 1665, en Concell de 36 se troba una Suplicado
donada per la Contraría deis Moliners, demanant ab
ella novas Ordinacions per lo bon govern de dita Contraría,
y á 26 en Concell se tracta lo mateix.
A 23 de Noembre 1668, y en altres Jornadas atrás en Con-
cell se troba la pretendo tenía Fran.*^^ Pujol Mercader contra
la Ciutat, per ocasió del Molí de la Sal.
A 19 de Agost 1 671, fou deliberat pagar 85 ^ §> per lo
preu fet de la escura de la Siquia mestre.

Il8 RÚBRICA d'eSTEVE GILABERT BRUNIQUER
Disapte á 28 de Abril 1674, en Dietari se troba una Carta
escrita per la Ciutat á la Reyna, á cerca de la pretenció tenía
lo Batlle General de poder establir los Molins.
A 24 de Noembre 1676, foren deliberadas pagar 40 "ffi ^
per lo preu fet de fer un Rcch en lo Arenal desdel Baluart de
Llevant á la mar, á efecte que per dit Rech discorregues la
aygua del Rech Condal que vá per dintre lo valí, y lo mateix
die foren deliberadas pagar 33 ffi •§> per la Entrada de un Es-
tabliment fet per la Batllía gen.^ á la present Ciutat, de poder
teñir lo Empriu de rentar, y netejar las tripas deis Bestiars
de la Ciutat en lo dit Rech, á ccns de 2 §>annuals, lo un per lo
cens, y lo altre per la Amortisació, y á 31 de Juliol 1682, en
Concell se tracta lo mateix.
A 16 de Agost 1677, en Concell se tracta de la pretenció
tenían los Moliners en orde á que seis done una Iliura de fariña
per quiscuna quartera que molen, ó las Estrenas que seis acostuma
donar.
A 20 de Agost 1677, fou deliberat ferse una Caseta al Tras-
tallador que es devant S.* Agustí, per lo qual emboca la aygua
del Rech á la Cíaveguera mestre del Carrer den Gensana, fentse
porta en aquella, á fi que se puga tancar en clau.
A 8 de Octubre 1677, fou deliberat fer un padrís á la vora
del Rech cerca lo Escorxador.
A 26 de Agost 1679, en Concell de cent se tracta deis Mo-
lins de vent que se troban prop la Creu cuberta.
A 22 de Setembre 1681, en Concell se tracta del Molí de la
Sal ques troba sobre lo Rech Condal, y á 14 de Juhol 1682, en
Concell de cent se tracta de comprar lo dit Molí.
A 21 de Abril 1682, en Concell de cent se tracta de fer
nou lo Pont del Rech Condal, y á 4 de Juny foren deliberadas
pagar 86 3 per la primera paga del Preu fet de dita
obra, y á 29 de Noembre foren deliberadas pagar 86 ffi 13 ^ 4
per la segona paga de dit Preu fet, y á 30 de Abril 1683 foren
deliberadas pagar 86 íB 13 § 4 per la tercera, y última paga
de dit Preu fet, y á 16 de Maig de dit any 1682, en lo manual
se troba lo acte de Preu fet de dit Pont, y á 29 de Noembre en
dit manual se troba altre acte de Preu fet.
A 23 de Setembre 1683, en Concell de cent se tracta de la
Compra de la mola, y dos ter90s de mola que lo Rey te, y
posscheix en lo molí gran de S.* Pere, y á 29, y 30 en Concell

CAP. LXXXI. JIOLINS, MOLINERS, MOLTURES, ETC. 1 19
se tracta lo mateix, y á 23, 27, 29, y 30 de Noembre en Con-
cell se tracta lo mateix, y á 30 de Desembre en Concell se
tracta lo mateix, y á 12 de Maig 1684 en Concell se tracta lo
mateix, y á 29 de Noembre 1685 en Concell se tracta lo mateix,
y á 28 de Janer 1686 en Concell se tracta lo mateix, y á 24 de
Abril en Concell se tracta lo mateix, y á 25 de Setembre en
Concell se tracta lo mateix, y á 22 de Noembre 1687 en Con-
cell se tracta lo mateix, y á 25 de Setembre 1711 en Concell
de cent se tracta lo mateix.
A 31 de Agost 1689, foren deliberadas pagar 116 Ig ^ per
los adops deis molins son en los Castells de la present Ciutat,
en S.*^ Anna, y en los Assahonadors, y á 15 de Maig 1691,
en Concell se tracta de dits molins.
A 5 de Mars 1691, en Concell de cent se tracta de molre
los Blats en los molins de sanch, y de vent, y de adobarlos,
y á 27 de Maig en Concell se tracta lo mateix, y á 21 de Juny
en Concell se tracta lo mateix, y á 30, foren deliberadas pagar
233

I20 RÚBRICA d'esTEVE GILABERT BRUNIQUER
se tracta lo mateix, y á ii, y 24 de Mars en Concell se tracta
lo mateix, y á 4 de Abril en Concell se tracta lo mateix.
Dimars á 31 de Mars 1699, en Dietari apar de certas di-
ferencias tingudas entre la Ciutat, y lo Batlle Gen.^ per ocasió
de haver penyorat al IMoliner del molí de S.* Andreii de Palo-
mar, per haver allí molt Blat propi de la Administrado del
forment de la present Ciutat.
A 4 de Setembre 1699, en Concell de cent se tracta de la
Escura de las Siquias.
A I de Febrer 1700, en Concell de cent se tracta de fer
tornar lo Riu de Ebro á son antich curs desde la Ciutat de
Tortosa al mar, y á 3, en Concell se tracta lo mateix, y á 10,
y 27 de Maig en Concell se tracta lo mateix, y á 15 de Juny
en Concell se tracta lo mateix, y á 24 de Noembre 1704 en
Concell se tracta lo mateix.
A 2 de Juliol 1703, en Concell de cent se tracta de fer una
fibla en lo Rech Condal pera conduhir la aygua pera regar los
arbres de la Rambla, y á 12, y 14 en Concell se tracta lo mateix,
á 13, y 22 de Agost en Concell se tracta lo mateix, y á 5, y 7
de Setembre en Concell se tracta lo mateix, y lo dit die 7 en
lo manual se troba lo acte de Preu fet de dita obra, y á 12,
14, y 27 en Consell se tracta lo mateix, y a 10 de Noembre en
Concell se tracta lo mateix, y á 24 en lo manual se troba altre
acte de Preu fet, y á 28 en Concell se tracta lo mateix, y á 27
de Desembre en Concell se tracta lo mateix, y á 12 de Janer
1704 en Concell se tracta lo mateix, y á 30 en lo manual se
troba lo acte de Venda de la Caseta deis Anamorats, y lo ma-
teix díe en Concell se tracta lo mateix, y á i y 18 de Mars en
Concell se tracta lo mateix, y á 10 de Maig en Concell se
tracta lo mateix, y á 9 de Juliol en Concell se tracta lo ma-
teix, y á 5, y 7 de Agost en Concell se tracta lo mateix, y á 22
de Setembre en Concell se tracta lo mateix, y á 4, 9, y 23 de
Octubre en Concell se tracta lo mateix, y á 16, 21, y 30 de
Noembre en Concell se tracta lo mateix, y á 10 de Desembre
en Concell se tracta lo mateix, y en aqucst die en lo manual
se troba un acte de Preu fet de fabricar una Caseta prop la
muralla de la Torre de S.* Sevcr, y fer un Rech clos desde dita
Caseta fins al cantó de la Universitat per conduhir dita aj^gua,
y á 23 de Febrer 1705, en Concell se tracta lo mateix, y á 17
de Juliol en Concell se tracta lo mateix, y á 25 de Janer 1706

CAP. LXXXI. MOLINS, MOLINERS, MOLTURES, ETC. 121
en Concell se tracta lo mateix, y a i6 de Juny 1707, en lo
manual se troba altre acte de Preu fet, y á 13 de Setembre en
Concell se tracta lo mateix, y á 26 de Noembre en Concell
se tracta lo mateix, y á 29 de Noembre 1709 en Concell ss
tracta lo mateix.
A 13 de Juliol 1705, en Concell de cent se tracta de retor-
nar lo Pont del Riu de Llobregat.
A 20 de Setembre 1709, en Concell de cent se tracta de
Establir los molins de vent.
A 13 de Febrer 1712, en Concell de cent se tracta de la
venda feta per lo Rey á la present Ciiitat deis molins, y
altres cosas, y á 20 en Concell se tracta lo mateix, y á 21 de
Juliol en Concell se tracta lo mateix, y á 15, y 22 de Octubre
en Concell se tracta lo mateix, y á 11 de Febrer I7i3,en Con-
cell se tracta lo mateix, y á 10 de Maig en Concell se tracta
lo mateix.
A 7 de Febrer 1712, en lo manual se troba lo acte de
possessió deis molins Reals donada per lo Procurador fiscal
Patrimonial de la Batllía General á la Ciutat.
A 7 de Maig 1712, en Concell de cent se troban uns memo-
rials que parlan deis molins de S.* Pere, y de la Mola que
compra la Ciutat á 29 de Noembre 1683.
A 24 de Setembre 1712, en Concell se tracta de fer lo Valí,
ó Sequia per pasturar lo Bestiar Boví en lo Juncar de la part
de Llevant.
A 4 deis Idus de Janer 1260, Concessio de Gasto Ves-
Compte de Bearn Senyor de Moneada á Pere de Sentmanat de
fer un molí. Diversorum 2.^^ fol. 248.
A 4 de las Clialendas de Juny 1266, Sentencia del Rey
D.'^ Jayme sobre los molins, y Rech Condal, y regar, consultat
lo fet ab Concellers, y Concell de cent. Diversorum 2."^ fol. 244.
A 12 de las chalendas de Juliol 1298, Provisions del Rey
D.° Jayme en confirmació de la Donació feta per lo Rey Al-
fonso á Pere de Sent Climent de la facultat de fer un molí al
Rech Condal. Diversorum 2."^ fol. 345.
A 5 de las chalendas de Juliol 1326, Ordinació del Rey
D.^ Jayme sobre los molins, y Rech, y regar. Diversorum 2."^
fol. 245, y á las chalendas de Juny 1327 fol. 246 es altre en
raho de dit fet.
A las Chalendas de Juny 1327, Provisió del Rey Jaume

122 RÚBRICA d'esTEVE GILABERT BRUNIQUER
en raho de Moliners, y Traginers de molins. Diversorum 2."^
fol. 325.
A 14 de las chalendas de Abril 1338, Possessió de Arnau
Ballester de la meytat de les dos moles del molí del Casalet de
S.* Pere quin tenía gracia del Rey. Diversorum 5."^ fol. 15.
A 3 de las nonas de Mars 1349, Possessió de la meytat
de les dos moles del molí del Casalet de S.* Pere, presa per la
Abadessa de S.*^ Clara succehint al dit Arnau Ballester. Diversorum
5."^ fol. 16.
A 8 deis Idus de Agost 1350, Donació y remissió del Rey
en Pere á la dita Abadessa de S}^ Clara, del dret Dominical
del dit molí. Diversorum 5."^ fol. 16, ab tots los quals actes
apar, que lo dit molí del Casalet, y etiam lo molí gran de S.*
Pere, son Molins Reals.
A 28 de Juny 1380, Venda de Bonanat de Pere del molí
del Casalet de S.* Pere ais Administrad] .""^^ del Hospital den
Pere Desvilar. Diversorum 5."^ fol. 12.
A 26 de Juliol 1386, albará del mestre Racional en orde
á la compra de la Ciutat deis molins Reals. Diversorum 4."^
fol. 310.
A 20 de Janer 1390, Venda de Catharina Ros á Blanca
Martina de un molí, y térras alou del S°^ de Moneada. Diversorum
4.^5 fol. 248.
A 13 de Mars 1404, Provisions de Consellers com á Se-
nyors deis Molins Reals á favor de la Abadessa, y Convent de
S.*^ Clara, sobre certs censos que cessaban de pagarli, orde-
nant que li fossen pagats. Diversorum 3."^ fol. loi.
Dimecres á 18 de Mars 1439, en Dietari apar, que los Con-
cellers deliberaren que de aquí avant la hora que los molins
del Hospital den Pere Desvilar, lo qual Hospital es 90ts Ad-
m[inistra].^'"^ deis Concellers, c Concell de cent Jurats, se
arrendaran, se hagen á arrendar al Encant públich, é al mes
donant, é a90 fou fet per 90 com en lany present se eren arren-
dats, é apres li oferiren molt major preu que no sen havía
haut; 90 es 50

CAP. LXXXr. MOLINS, MOLINERS, MOLTURES, ETC. 123
A 9 de Desembre 1448, Concell per raho deis molins de
la Ciutat, Territori, y termens de aquesta, y á 18 de Janer
1449 en Concell se tracta lo mateix, y á 14 de Febrer en Con-
cell se tracta lo mateix, y á 25 de Febrer 1450 en Consell se
tracta lo mateix, y á 21 de Mars 1458 en Concell se tracta lo
mateix.
Disapte á 24 de Juliol 1462, en Dietari apar que los Con-
cellers digueren al Escrivá deis Racionáis, que fes fer molins
de Sanch fins en nombre de cent.
A 4 de Abril 1467, Concell de cent per raho de molins de
Sanch, y á 13 de Abril 1469 es altre deliberado.
A 22 de Octubre 1471, Concell de cent en orde á molins de
Sanch, y á 26 en Concell se tracta lo mateix, y á 5, y 14 de
Noembre en Concell se tracta lo mateix, y á 4 y 15 de Desem-
bre en Concell se tracta lo mateix, y á 24, y 27 de Juliol de
1473, Concells de 32 sobre lo mateix.
A 14 de Janer 1491, Concell de 32 sobre certes Ordinacions
fetas per causa deis molins fariners.
A 25 de Abril 1491, Concell de 32 sobre girar la aygua del
Rech de mar.
A 28 de Mars 1492, Concell de 32 per teñir en condret la
boca del Rech Condal.
A 26 de Setembre 1499, Concell ordinari sobre la prohibido
que en lo Rech Condal de la Ciutat, no sien langats ven-
tres, budells, ne altres.
A 20 de Octubre 1517, Caucio, sive manleuta de Joan
Porta moliner al Adm[inistrad.]°'^ de las Plassas. Diversorum
4."s fol. 148.
Dimars á 26 de Juny 1584, en Dietari se tracta de anive-
llar la aygua del Rech Condal, y feria venir ais molins de
aquesta Ciutat.
A 14 de Juliol 1584, en lo Llibre intitulat Notularum 7."^
se troba un acte de Preu fet de fer, y fabricar un molí de vent
pera molre blat.
A 3 de Setembre 1584, en lo LHbre intitulat Notularum
7."^ se troba un acte de Preu fet de fer, y fabricar dos molins
de vent per molre blat en lo Camí de la Creu cuberta.
Memorias de actes de 1587, 1588, 1594, y 1624, faents per
lo feu deis molins de Moneada. Diversorum 5."* post fol. 203.
En lany 1614, memorial de las utilitats per la Ciutat de

Í24 RÚBRICA d'eSTEVE GILABERT BRUNIQUER
Barcelona de fer la Siqíiia de aygua de Segre en Urgell. Diversorum
4."^ fol. 191.
A 20 de Juliol 1616, en Registre de Obrería apar, que los
Obrers concediren Ilicencia á Joan Bruñes Parayre de poder
fer, y construhir un Pont de pedra sobre lo Rech Condal.
A 9 de Noembre 1619, en Registre de obrería apar que los
Obrers concediren Ilicencia á Gabriel Pich Negociant de fer
un Pas de pedra, ó Pont ab sas baranas sobre lo Rech del
Abeurador del Plá den Llull.
A 13 de Janer 1629, en Registre de Obrería se troba un
Inventari rebut de las cosas necessarias pera moldre los mo-
lins de vent de la Creu cuberta.
A 12 de Juliol 1631, en Registre de Obrería apar que los
Obrers concediren Ilicencia á Miquel Artes, y á sa muller de
fer, y construir un Pont de pedra ab sas baranas sobre lo
Rech que passa per lo Plá den Llull.
Memorial en justificació que los molins de S.* Pere son
molins Reals y que los Flaquers, y Forners, y la Ciutat poden
anar á molre a dits molins. Diversorum. 5."^ fol. 206.

CAP. LXXXII.
LEUDAS, Y COPS, Y PES DE REY,
y BatUe de Cops.
7, de las chalendas de Mars 1324, in manuali
Petri Venrelli Not[arii]. fol. 15, et 19, requestas
de Consellers al Bisbe, y Porcioners deis Cops,
en raho de dit dret, no son de importancia, ni
cumple sercarlas.
A 9 de Mars 1378, per que era plet entre la Ciutat, y los
hereters deis Cops per que preteníen exigir Cop de forments
de certs particulars quels donaven á certs fariners, sive fla-
quers, é altros per fer bescuyt quis ven ais Patrons de Vexells,
pretenent la Ciutat no ser degut, per 90 lo Consell delibera ne
fassan compromís per viam juris.
A 15, de Noembre 1378, lo Consell dona poder á Conse-
llers de efectuar lo tráete havían concordat ab lo Bisbe, y
altros hereters del Cop, que la Cortera del forment, fos com
la del ordi, com la del forment fos mes xica, y que pergo lo
Cop fos crescut al respecte.
A 9 de Juny 1391, per que lo Bisbe demanava esser mes
en conexensa de bones persones lo fet del dret deis Cops, per
90 lo consell fou content per quey diguessen per via de dret,
y de justicia.
A 5, de Noembre 1437, Pere de Pía provehit per la Reyna
á nominació de Consellers en BatUe de Cops, jura en ma de
Consellers.
A 21, de Noembre 1450, Consell sobre la Leuda de Copliure.

126 RÚBRICA d'eSTEVE GILABERT BRÜNIqUER
A 12, de Juliol 1452, in bur9a Not[ularum?]. anni 1451,
1452 &c.^ Sentencia de la Reyna en raho de la Leuda de Co-
pliure, empero no es favorable ais Ciutadans.
A 28 de Janer 1460, Censal del Rey D.^^ Joan fol, 120, ab
especial obligado del dret de Cop, Pes de Rey altros drets
sunt in eodem libro. Diversorum i."^ fol. 120.
A 8, de Octubre 1465, lestes certes Ordinacions fetes, é
posades sobre lo pagament de Cop, ó de sete de la cortera de
forment, lo Consell las bague per boncs, é saludables, y deli-
bera fossen publicades, fan á sercar per que no son en lo borra-
dor de las deliberacions, ja son vistes en Registre de Cridas,
y mostra esser per la Exacció del dret que la Ciutat havía
imposat en los blats.
A 16 de Noembre 1469, havent proposat los Consellers,
que sería be fer quart de Cortera, y quart de cop pera como-
ditat deis Pobres, lo Consell ho comet á Consellers, y á 23, ho
deliberan fer.
A 20, de Agost 1478, fol. 135, á 7, de Juliol 1548, fol. 136,
á 4 de Febrer 1600, fol. 106-133, y á 2, de Maig 1616, fol.
137, y á 23 de Janer 1609, fol. 118, in Diversorum primo,
son Cridas del Batlle General en raho de Cops.
A 24 de Setembre 1482, provisió de Batlle de Cops, en
vigor deis Censáis que fa lo Rey a la Ciutat.
A 15, de Noembre 1482, per que los qui administran' los
Cops, y lo Adm[inistrad].°'^ de les Plaées demana ven que per
quant conveníe les mesures estiguessen ben guardades per
que nos fraudassen los drets deis Cops, é de la Ciutat pre-
gant quels fos permes sens dan, é despesa de la Ciutat sie fet
un apartament dins lo porxo del forment al costat del Payol
de la Ciutat per teñir dites mesures á beneplacit de la Ciutat,
é tota vegada que la Ciutat volrá, lo puga fer derrocar, lo
Consell ho consentí, y que sie fet un rexat de fusta ab dites
salvetats.
A 26, de Janer 1484, in Diversorum primo íol. 133, Con-
clusió de la Batllía General, que fora los murs de Barcelona
nos puga vendré blat, per lo dany del dret del Cop.
A 14, de Octubre 1485, requesta del Síndich á Dalmau de
Navel Batlle de Barcelona, per las vexacions que feyan en
raho de la Leuda.
A 9, de Noembre 1497, in libro notularum 1490, et alio-

CAP. LXXXIL — LLEUDES, CÓPS, PES DE REÍ, ETC. 127
rum, religat sens cuberías, Compromís fermat entre lo Síndich
de la Ciutat, y los hereters, ó porcioners de la Leuda de Me-
diona, sobre certa Causa vertent entre dites parts, y á 28, es
la Sentencia arbitral en dit Ilibre.
A 12 de Janer 1504, se feu Extracció de Batlle de Cops per
observanga deis Censáis del Rey D."^ Alonso, y del Rey D."^
Joan, hont se refer que apres de extreta dita persona, se deu
presentar al Batlle General, é dins sis dies lia acceptar, é pro-
vehir aquella del dit Offici, é si per ell era diferit ultra dits
sis dies, la tal persona ha esser acceptada, y provehida del dit
oíñci per virtut deis dits actes de Censáis.
En lo Testament deis Consellers del any 1519, es un Capítol
recomanant ais successors, que lo Bisbe, y sos Ministres, y lo
Batlle de Cops pretenían exigir Cop deis Ciutadans de les
farines que venían contra lo costum, é que pergo ho defen-
sassen, y en altro Capítol del dit Testament se conté, que
com en lo Racional bagues una Taula en ques diu que la Ciu-
tat no es obligada en pagar Cop deis foiments que reparteix
entre los Ciutadans, que per 90 los Consellers venidors fassan
diligencia, y se aconsellen sobre les dites coses.
A 16, de Abril 1520, per que los Consellers havían fet po-
sar á la presó al Arrendador del Pes de Rey per que exigía
deis forasters 10, diners de dret per somada de fariña que
entrava en Barcelona, per 90 ho restituhí, y presta Caució á
Consellers no exigiría mes dit dret.
A 9 de Desembre 1523, in libro 5.° Notularum Michaelis
Joannis Cellers del any 1576, es una Sentencia del Batlle en
favor de Mallorquins, declarant no deure Leuda de Mediona
de certs Vidres.
A 27, de Mars 1527, essent arribada en estas mars de Bar-
celona una ñau de forments de Cicilia en suma de 7000 Cor-
teras, lo Trentenari delibera de comprarlo a raho 22 ^ brut,
mesurat a la Plassa de la mar, oferintse la Ciutat al Mercader
estarli a cara, é pagar si alguna cosa se deu pagar per dret de
Leuda de dits forments; aquesta deliberació for9an ajudará á
la pretensió deis Cops, per que sis deguera Cop de dita Ven-
da, sen parlara, y sel encarregaren, y ve use que sois podía
ser deguda Leuda, y daquí for9an vé, que per escusar aqueix
dret de Leuda, van los Consellers á fer aquestos actes de com-
pras, dellá los Rius.

128 RÓBRlCA d'eSTEVE GILaSERT BRÜXÍQUER
A 28, de Desembre 1527, armaren tres barcas, y anaren, y
prengueren ab tráete una Ñau de blat de Cicilia que anava á
Valencia, y lo blat fou venut á la Plassa ab libertat de preus
com se refer á 2, de Janer 1527, y foren 9000, corteras, em-
pero la Ciutat compra les portades del Patró, y mariners, que
eren 1200, corteras á raho 28 ^, y per que lo Mercader estimava
mes vendré dits blats tots junts á la Ciutat, oferintlos vendré
nets a raho 23 %> 6, si be al Poblé los venía á 28 %>, franch
empero de totes despeses de descarregar, tomajar, y garbellar,
per 90 los Consellers ho posaren en Consell de cent donantho
per combenient, per que dites despeses ab lo Salari del Palloler
que es un diner, y malla per cortera, no serían sino 6 diners, y
no res menys lo Consell ques tingue á 17, nou acceptá, dient
que no era expedient, ni prontos. Estas deliberacions forjan
ajudarían a la Ciutat en la pretensió deis Cops que te lo Batlle
General de exigir Cop etiam quant la Ciutat compra, pus assí
no sen parla, que sis deguera, sen parlara, y volguera lo Ve-
nedor que la Ciutat so encarrcgás.
A 25, de Abril 1545, per que la Ciutat era condemnada en
pagar los Cops deguts de molts anys atrás que havía cessat
de pagar, se tracta de Concordia, y lo Consell ho comet ais
Consellers, y fou fermada á 16 de Juliol de dit any, entre lo
Bisbe, y porcioners del Cop de una, y Consellers de altra, y
en la Sentencia que fou proferida á 17 de Noembre 1543, y
en la Concordia, com se diu en ella es salvada la proprietat ab
páranles geminades, de la qual Concordia resulta, que la Ciu-
tat cessá de pagar dit dret de Cop per mes de 23 anys, y ve-
nint a liquidar tot lo que la Ciutat podía deure per dit dret
del die del Spoli fins á la Concordia á tots los Senyors junts,
fa la Suma de 1128 ® %>, y en dita Concordia se diu, que de
dit dret lo Bisbe ne tira la meytat, y que de dita Sentencia
penjava causa de Suplicado, est etiam in fascículo Diversorum
i.° fol. 98.
A 26, de Abril 1563, Consellers, y Vuytena de forments
deliberan hont ha de estar lo blat deis Cops, 90 es que donan
licencia al Batlle de Cops de for una Botiga fora los Pallols
per dit efecte al costat del Porxo de la marina hont se teñen
los forments se descarregan per mar, ab que las mesuras de la
Plassa estigan tancades sota Clau del Adm[inistrad].°'" remo-
gut lo abus que sen ha fet algunes vegades fins assí de teñir-

CAP. I-XXXir. — LLEUDES, CÓPS, PES DE RE-I, ETC. 129
les en la Stancia que per la mateixa causa de recullir, y repar-
tir los forments los era consentida contra forma del Privilegi.
y ordinacions fetos per la Ciutat. y consentidas al dit Adm[i-
nistrad].°^
A 24, de Dcsembre 1566, Requcsta al Batlle General no
cxigesca dret de Cop de fariñas que entran pera vendrer, pus
nos venen á mesura sino á pes. Diversorum 4."^ íol. 218.
A 9, de Febrer 1568, Consellers, y Vuytena de forments
donaren licencia al Batlle de Cops de fer ima botiga devant
los Pallols de la Plassa del blat junt á la paret de la Duana,
conforme allí se designaría lo loch.
A 7, de Octubre 1575, havent lo Batlle General fet manament
á Consellers, y Síndich rcstituhissen una Clau que ha-
vían llevada al Exactor de la Leuda, y havían intiniat á dit
Síndich una provisió feta en la Batllía, que per ara se fes una
barraca junt la muralla de mar; per 90 á instancia del Síndich
de part de Consellers, y Clavari foren despedides letres contra
dit Batlle General per que nos entrometa de dites coses per
que la conexensa dellas toca á Consellers, y Clavari, y á 11,
dits Consellers, y Clavari proferiren Sentencia en dit negoci;
es continuat en un libre de Sentencias, y provisions comen-
sal lany 1570.
A 7, de Abril 1579, s

1^0 RÚBRICA, d'estevk GILABERT BRUNIQUER
en Casa O.c la Ciiitat, per obscrvanca del Censal del Rey D."
Alonso.
A 21, de Desembre 1588, los de la Leuda volgueien exigir
lo dret al Portal del Carnalatge, y nols lio permeteren.
A- 25, de Noembre 1589, per mort de Liiiz Salgueda Batlle
de Cops, fon extret Miquel Doms.
A 13, y 27, de Octubre 1590, los Consellers feren posar á
la Presó al Exactor de la Leuda per agravis que feya ais Ciu-
íadans.
A 8 de Febrer, y primer de Abril 1591, se tracta en consell
de comprar les Leudes de Mediona, y Real,y que ais Por-
táis se degan posar las Tarifas estampadas, per que tothoni
sapia que deu pagar.
A 3 de Mars 1594, los Consellers contradigueren á la exac-
eió de dret de Pes de Rey que exigíen ais Portáis de la Ciutat
lo dic de S.* Thomás, deis tossinos que entraran.
A 7, de Juny 1594, sc^ tracta en Conscll de comprar la Leuda.
A 25, de Janer 1596, lo Batlle General embiá á penyorar
certs blats, que la Ciutat havía apresos per dret de Leuda, y
dret Italia, y al primer de Febrer captura ais Capitans de
las Na US, á que la Ciutat contradigué á 3, de dit.
A 14 de Febrer 1601, per que lo Batlle de Cops volgue
pendre Cops de ccrt blat que no devía per que la Ciutat lo
liavía comprat dellá Besos, los Consellers ne tingueren Con-
sell, y anaren a la Duana, y despanyaren la Caxa deis Cops,
y prengueren altre tant blat, y sobre assó hi bague prcten-
(ions de part del Bisbe, y lo Consell inhabilita al Batlle de
Cops, lo qual rccorregué á la R.^ Audrienci].-^ y apres renuncia,
y a 13 de Desembre 1602, fou tornat habilitar.
A 10, de Maig 1602, lo Consell comet ais Consellers, que
compren la part del S.'^'" Bisbe del Cop, per preu go es de pre-
sent 1000 üB ^, y en penció cascun any 1500 íg ^.
A 13, de Sctembre 1605, lo Capítol de la Seu, posa en
tráete á la Ciutat de vendré la Leuda.
A 29, de Janer 1600, per que lo Batlle General havía fetas
Cridas, que nengu pesas cosa de 24 Iliuras en amunt sino al
Pes del Rey, y que nengu A'encs nenguna manera de grans.
legums, ni fruyta seca scns licencia del Batlle de Cops, ne
feren quexa al ^''irrey, y á 3, de Febrer se dona al \'irroy un
momrifiíil (-n rabo de dit ftt ut in Dietario.

CAÍ'. r:xxxir. - Li.r-;üí)Ks. coi's, imís di-: Ki;t. i:ic. 131
A 10, tic Jancr 1612, \'ot de Doctors, sobre

132 RÚBRICA d'eSTEVE GÍLABttRÍ BRÜNIQÜER
compráis per la Ciutat per cobranga de son pretés dret de
Cop, y per que fou contra justicia, fou restituhit dit blat, ó
son just valor al Clavari de la Ciutat, Vide etiam in libro
frumentorum die 5, Marti j 1630.
A 10, 12, y 14, Consells de cent á cerca una aprehensió de
blats havían fet per dret de Cops, cotantse Exemplars, y
íentse lo demes ques diu en ells.
A 29 de Mars 1632, Consell de cent á cerca de una apre-
hensió de 105, corteras de forment deis Pallols feta per dret
de Cops, ys resolgué recuperar dit blat, y no trobantlo se
prenguessen penyoras, y se fes lo demes se expressa en lo
Consell, y haventse apres referit en dit Consell que lo blat
jal tenían, y lo havían tornat en son loch, y que havían fet
traure deis Pallols las Caxas que los Arrendadors deis Cops
tenían allí, que acostumavan posar los blats deis Cops, fent
llevar acte de tot lo dit Consell, ho lloha, y aprová tot.
A 16 de Noembre 1635, Consell de cent á cerca de ques
feye pagar dret de Cops de las fariñas se venían, y axí mateix
de las Vexacions se feyan al Pes del Rey, y á 27, es un
vot de Advocáis á cerca dit fet.
A 18 de Desembre 1635, en ma de deliberacions apar que
los Consellers nomenaren al Conceller en cap en Batlle de
Cops, per mort del queu ere, fins sen tragues altre, y prengué
possessió.
A 17, de Janer 1636, en Consell de cent fonch extret en
Batlle de Cops M.'' Joan Amat D.^'^en medicina, per mort de
M.° Miquel Maduxer.
A 2, de Setembre 1636, Consell de cent per una aprehen-
ció de blat per dret de Cops feta per lo Sots Batlle de Cops, y
á 4, se feu relació en Consell, que jal havían tornat.
A 2, de Janer 1637, Consell de cent en lo qual se tracta de
una aprehenció de blat feta per dret de Cops, y resolgué
íerse Embaxada, y ferse una relació en Consell, la qual se
feu á 26, del matcix.
A 23 de Agost 1640, los Concellers deliberaren pagar al
S.°^ Bisbe lo dret de Cops sens perjudici de las pretencions
tenía la Ciutat en no haver de pagarlos.
A 19 de Maig 1660, en Concell de cent se tracta de la Causa
que la Ciutat aporta contra lo Procurador fiscal de la Batllí?
y altres que teñen interés en lo dret \ailgarmcnt dit de Cops.
,

CAP. LXXXJf. — LLliUDES, CÓPS-, FES DE RE/,' KTC, 133
A 26 de Agost 1 661, en Concell se tracta de la Caiisa de
Cüps que en la Batllía G(;n.^ de Cathalunya se aporta entre lo
Fisch de dita Batllía Gen.^ y lo Síndich de la present Ciutat,
á cerca de la pretenció te la piesent Ciutat de esser franca de
Co}>s de tot lo blat que comprará fora las ayguas, y á 3 de
Octubre en Concell de cent se tracta lo mateix, y á 9 de Janer
1662 en Concell de cent se tracta lo mateix, y á 26 en Concell
de cent se tracta lo mateix, y á 23 de Febrer en Concell de
cent se tracta lo mateix, y á 20, y 24 de ]\Iars en Concell se
tracta lo mateix.
A 9 de Octubre 1662, en Concell de cent se tracta de un
duj)te posat á cerca lo comprar blats per raho deis Cops.
A 23 de Setembre 1679, en Concell de cent se tracta en
orde á exigir lo dret de Cops, y á 6 de Octubre en Concell se
tracta lo mateix, y á 15, 18, 27, y 30 de Janer 1680, en Con-
cell se tracta lo mateix, y á i, 15, y 18 de Febrer en Concell
se tracta lo mateix, y á 16, y 23 de Mars en Concell se tracta
lo mateix, y á 6 de Abril en Concell se tracta lo mateix, y á
4, 25, y 27 de Maig en Concell se tracta lo mateix, y á 15 de
Juny en Concell se tracta lo mateix, y á 31 de Juliol en Con-
cell se tracta lo mateix, y á 20, 21, y 22 de Octubre en Concell
se tracta lo mateix, y á 17 y 19 de Octubre en Concell se tracta
lo mateix, y á 19, y 2^ de Noembre en Concell se tracta lo
mateix, y á 7, y 13 de Desembre en Concell se tracta lo ma-
teix, y á 15 de Febrer 1681, en Concell se tracta lo mateix,
y á 5 de Mars en Concell se tracta lo mateix, y á 6 de Maig
en Concell de cent se tracta lo mateix, y á 4 y 28 de Juliol
1682, en Concell se tracta lo mateix, y á 9 de Juliol 1686, en
Concell se tracta lo mateix, y á 26 de Agost en Concell se
tracta lo mateix.
A 13 de Juliol 1680, en Concell se tracta del dret de Lleuda,
y [a] 18, 20, 23, 24, 26, 27, y 30 en Concell se tracta lo mateix,
y á 9 de Octubre en Concell se tracta lo mateix, y á 23, y 30
de Noembre en Concell se tracta lo mateix, y á 7, 12, 13, y 16,
de Desembre en Concell se tracta lo mateix, y á 8, 16, y 17 de
Janer 1681, en Concell se tracta lo mateix, y á 21, 26, y 27 do
Febrer en Concell se tracta lo mateix, y á 8, y 27 de Mars en
Concell se tracta lo mateix, y á 2, 1 7, 20, 25 de Abril en Concell
se tracta lo mateix, y á 2, y 6 de Maig en Concell se tracta lo
mateix, y á 14 de Juny en Concell se tracta lo mateix, y á i,

134
RÚBRICA d'esteve gilaeert bruxiquer
y 9 de Juliol en Concell se tractíi la mateix, y á 13 de Desembre
en Concell se tracta lo mateix, y á 2, 15 y 17 de Jancr
1682, en Concell se tracta lo mateix, y á 6 de Febrer en Con-
cell se tracta lo mateix, y á 19 de Setembrc 1684 en Con-
cell de cent se tracta lo mateix, y á 4 de Agost 1701 en
Concell se tracta lo mateix, y á 5, y 16 de Noembre 1703,
en Concell se tracta lo mateix, y á 3, y 9 de Jancr 1704 en
Concell se tracta lo mateix, y á 3 de Mars en Concell se tracta
lo mateix, y á 17 de Maig en Concell se tracta lo mateix, y á
15 do Juliol 1708, en Concell se tracta lo mateix,
Diumenge á 20 de Octubre 1680 en Dietari se troba un
memorial fet per los Asscssors, y Consulents á cerca la prc-
tcnoió te la Batllía General deis Cops contra la Ciutat, y á 21
se troba una Embaxada feta per la Ciutat al S.""^ Virrey, y ú
24, y 25 se tracta lo mateix.
A 25 de Noembre 1680, en Concell se troba la Tarifa del
dret de la Lleuda.
Dimecrcs á 7 de Noembre 1703, en Dietari apar, que se
leren Embaxadas a cerca la prctenció tenían los hercters
de la Lleuda Real, y de ^lediona, y á 10 se troba altre Em-
baxada, y á 14 de Juliol 1705 se tracta lo mateix.
A 34 de las clialendas de Setembre 1243, Sentencia ar-
bitral del S.°^' Re)' sobre la Leuda do Tamarit entre Guiller-
iiu»ii;>. de Claramunt Senyora de dita Leuda de una, y la Uni-
Ncrsitat deis Ciutadans de Barcelona de altre, y declara com
en dita Sentencia se conté. Diversorum 2."^ íol. 43.
A 5 deis Idus de IMars 1268, Sentencia del Batlle de Bar-
celona, tcnintnc comissió del S.*^"^ Rey, declarant, que los Ciu-
tadans de Barcelona, portants vi á Barcelona per térra, o per
mar, no deuhen pagar Leuda. Diversorum 2."^ fol. 42.
A 7 deis Idus de Octubre 1328, Establimcnt del Rey
D." Jayme fet á Guillcm Oulumar, del dret de Pes del Rey en
Barcelona. Diversorum 5."^ fol. 149.
A 3 de Febrer 1362, Lletra del Rey en Pere al Bisbe de
Barcelona en raho de Cops. Diversorum i."^ íol. 105.
A 15 de Febrer 1370, Concordia entre lo Bisbe, y Ciutat,
ab Íntervenció del Rey, en raho de la Jurisdicció de Cops, y
altrcs cosas. Diversorum i."* íol. 108.
A las Chalendas de Febrer 1372, vSentencia arbitral entre
'•' Bisbo, y Ciutat en raho de Cops. Diversorum. i."^ íol. 113.

CAP. LXXXII. — LLEUDES. COPS, PES DE REÍ. ETC. T35
A 20 de Jiiliol 1385, Correcció, ó dcclaració del Rey en
Pero en raho de la franquesa de Leudes deis Ciutadans de
Barcelona. Diversorum i."^ fol. 230.
A 3 de Agost 1429, Censal del Rey I). "Alonso, ab especial
ubligació del dret de Cops. Diversorum i."^ fol. 124.
Diniars á 2 de Setcmbrc 1466, en Dietari apar, que los
Consellers é Consell de 32, commutarcn la forma de la Collecta
del dret del Vi, c del dret deis Cops imposats per la subvenció
deis Cavalls, segons largament es continuat en les noves Or-
dinacions fctes qui son en la Escrivanía del ConcclI,y á 5,fou
],)rcs lo dret del disscté deis Cops del formcnt de cascun Pallol
del Porxo en forment.
A 16 de Jancr 1497, á 12 de Abril 151 1, á 10 de Mars 1520,
y á 4 do Juny 1567, memorias de diversos Concclls, que los
Concellcrs han dat á Oficiáis Rcals, per íer restituhir pcnyo-
ras presas per los Leuders á Ciutadans de Barcelona. Diversorum
6."^ fol. 166.
Cridas del BatlJc General en raho del Pes del Rey dcsdel
r.ny 1501, fins 1611. Diversorum i."^ fol. 130.
A I de Mars 1527, Pro\ isió de la Batllía General, que lo
Batlle de Cops pagas lo Ccns que fe ya la Botiga deis Co}>s.
Diversorum 4."* fol. 129.
Divendres á 14 de Octubre 1530, en Dietari apar, que la
Ciutat podía sens incorrer en pena alguna exigir la ajuda del
Pes del Rey.
A 27 de Febrer 1598, Informació rebuda en Leyda, sobre
que per la Leuda de bou repos en Leyda á instancia del
Arrendador havían pres, y detingut un remat de moltons de
Barcelona per dret prctés de Leuda, y frau, y
lo Arrenda-
dor renuncia, yl condemnaren en despeses. Diversorum 3."^
fol. 82.
A 23 de Maig 1624, Cridas del Batlle General en raho de
Cops, y altres coses, y per ser perjudicials á la Ciutat, lo Con-
cell de cent á 24 de dit mes delibera si contradigucs com se
feu. Diversorum i."^ fol. 250.
Memorial fct lany 1628, en defensa de que nos dcu pagar
Cop de farines que venen de fora pera vendré com ho pretcnía
lo Batlle General. Diversorum 5."^ fol. 183.
A 6 de Octubre 1629, Cridas del Batlle General en ordc
al dret de Cops. Diversorum 6."^ fol. 175.

136
RÚBRICA d'eSTEVE GILABERT BRUNIQUER
Pimecres á 28 de Noembre 1635, en Dictari se tracta de la
«lesura de la Plassa del Blat, y del Pes del Rey.
Fonaments á favor de la Ciutat en raho de Cops, Pes de
Rey, y altres drcts. Divcrsorum i."s fol. 96.

CAP. LXXXIIL
LEUDAS DE TORTOSA, COPLIURA,
y altres.
éiSi^ \jl^^ 3, do Janer 1413, protesta del Síndich al Thc-
^ zorer del Rey per que feya encantar la leuda
de Tortosa en Barcelona in libro Notularum
141 2, et aliorum.
A 17, de Febrer 141 j, en dit Ilibre requcsta
del Síndich al Sot Batlle per que havía presos los timons de
certas naus per Leuda de Tortosa, qui havían descarregat en
Barcelona.
A II, de Juliol 1413, fou trames lo Síndich á Perpinyá per
la Leuda de Copliure.
A 5, 10, y 13, de Desembre 1-J50, los Consellers scriuen
ais Síndichs de Corts en Perpinyá sobre diferencias de la
Leuda de C pliure, si pot estar en Barcelona ó no Leuder.
A I, de Agost 1498, ana lo vSíndicli á Perpinyá a presentar
certes letres reals al Procurador Real per leuda feya pagar ais
Ciutadans de Barcelona.
A 7, de Desembre 1512, en poder de Jaume Planes No-
t[arij. requesta del Batlle General á Consellers, per que havent
ell pres, y penyorat 120, corteras forment de certes Naus per
leuda de Tortosa, lo VY'guer á Conscll de Consellers havía
pres, y tret dit forment de la botiga hont lo havían posat, yl
havía tornat al altre forment de hont S(> er;i. iK'nyorat, son
ditas recpiestas volants en un manuíU de Joan Fener No-
tlari]. tercer manual.

I3S RÚBRICA d'eSTEVE GILABERT BRUNIQUER
A II, de Desembre 151 2, havent los Conselle rs fcta apre-
henció de dos barcas de formcnt, que anavan á \'alencia, íou
pretés per lo Batlle General devían pagar Icnda de Tortosa,
y
franquesa, no res menj's lo dit Batlle General feíi pendre del
munt 120, Corteras per dret, y perco lo \^eguer de Consell de
jatsíe ques allegara eran de Valencians, los quals gosan de
Consellers prengué dit íornient de les botigucs hont lo havian
posat, y dits Consellers ho scriuen al Rey.
A 17, de Mars 1524, nn Porter Real ana pera presentar
letras Reals citatorias al Comanador de Aseó per la Leuda de
forments de la Ciutat que leudava.
A 10, de Maig 1524, anaren Ofí'icials á Asco á portar presos
certs processats de regalía, per haver detingut una barca de
íormcnts de la Ciutat.
A 27, de Noembre 1547, y ^^^ altres jornadas abans, los
Consellers scriuen al Príncep, y ais Síndichs de Corts dema-
nant ab grans clamors, que las Leudas de Tortosa, y de Cop-
liure nos pugan cuUir sino en sos lochs, y no en Barcelona
juxta lo Privilegi Recognoverunt Proceres, es lo Cap. 82.
A 17, de Janer 1549. lo Consell de cent dona poder á Con-
sellers de arrendar las Leudas de Tortosa per dos tercos, y la
Lonja per uit ters, y á 14 de Febrer 1550, dona poder altra
vegada, y de fer gracies de dits drets.
A 27, de Febrer 1550, Bartbomeu ^liró íeu regonexen^.a,
y cessió ais Consellers, y ais Consols, y Defenedors de Lonja,
del Arrcndament de la Leuda de Tortosa, y dret Italia liavía
levat al lí^ncant, y que li havía fet lo Batlle General á dos
anys.
A 26, de Febrer 1552, lo Consell delibera arrendar la Leuda,
y dret Italia per relevar las vexaeions que ían a.ls íorasters
])er (]ue per dita raho noy portan Vituallas; 90 es los dos ter-
cos per la Ciutat, y un ters per la Lotge, y á 15 de jMars es la
regoncxen^a quen ía lo qui havía levat lo arrendament.
A 7, de Octubre 1575, havent lo Batlle General fet manament
á Consellers, y Síndich restituhissen uno. Clau que lía-
vían levada al Exactor de la Leuda, y havian intimat a dit
Síndich luia provisió íeta en la Batllía, que per ara se fes una
barraca junt la muralla de mar, perco á instancia del Síndich
•le part de Consellers, y Clavari íoren despedides letrcs contra
dil Batlle General, ])er que nos entrometa de dites coses per

CAP. LXXXIir.— LLEUDES DE TORTOSA, COPLIURE I ALTRES 1.^9
que la conexcnca dclles toca á Consellers, y Clavari, y á ii,
dits Consellers, y Clavari proícriren Sentencia en dit negoci,
cst in dicto libro de Sentencias, y provisions comcnsat lany
1570.
A 26, de Agost 1586, los Consellers donaren consell al
Capde¿'uayta del Veguer capturas al Leuder de Copliurc ].x;r
que havía exigit dret de un Ciutadá.
A 25, de Janer 1593, havent la Ciutat feta aprchensió de
tres naus de blat de Dinamarca, que passavan de pas alta
mar, lo Batlle General penyorá los dits blats per dret pretcs
de Leuda, y los Consellers nc fan (juexa al Virrey.
A 15 de Juliol 1709, en Conccll se tracta de pagarse lo
dret de Lleuda de Tortosa.
A 26 de Juliol 1429, revocació dcü Rey D," Alonso de
certa g)-acia annual que havía feta á 2 particulars sobre las
Leudas de Tortosa. Divcrsorum 3."^ f^j^ 25.
Divendres á 18 de Agost 1508, en Dietari apar de una Sen-
tencia giianyada per la (ciutat contra los írarcs del Monastir
de S.^ Geronim. de la Valí de Ebron. en orde á la prctcnció
tenían contra la Leuda de Tortosa.

CAP. LXXXIIII.
ALCALDES DE LA SECA.
12, de Setembre 1471, debats entre Mostas-
saf, Obrers, y Administrador de una, y Alcal-
des de la Seca de altra, per que pretenían
dits Alcaldes esser exempts, y per 90 los Al-
caldes foren inhibits de Offtcis de la Ciutat. .
A 5, de Maig 1580, los Consellers darcn Consell al Sot
Veguer fes asistencia ais Obrers per lo penyorament que
havían de fer contra un que era deis Alcaldes de la Seca, y
que metes á la presó al Missatge de dits Obrers, per que pera
fer dit penyorament havía demanat asistencia del Ofñcial deis
Alcaldes.

CAP. LXXXV.
CAPITANÍA GENERAL, Y SOLDATS.
ER que lo Virrey, com á Capitá General havía
capturáis, y posats en galera dos homens sens
dar defensas, y sens que fossen Soldats, antes
eran Provincials, pergo los Conscllers ne daren
raho al Rey, y Sa Mag.* ab sa carta de iq,
do J:incr 1552, mana los trague de galera.
A 2, de Abril 1552, requestas en raho de agravis de la
Capitanía.
A 21, de Juny 1355, dos Consellers anaren á la Audiencia
per agravis de la Capitanía General.
A 9, de Agost 1555, requestas del Síndich ais Assessors
de la Capitanía general, per que fayan Comissaris de la Ca-
pitanía.
A 3, de Juliol 1567, los Deputats feren dar requestas ais
Doctors del R} Conscll per la expcdició de la Causa de la
Capitanía General.
A 28, de Mars 1571, lo Governador volgue proceliir en
cert fet ab Consellers com a Capitá general, y los Consellers
hi contradiuen, ans diuen que la Ciutat may ha conegut con-
scll de la Capitanía general.
A 16, de Agost 1573, Embaxada va al Rey per lo garrot
de March Antoni Fornes per Sentencia de la Capitanía Ge-
neral.
A 26, de Abril 1582, per que lo Virrey volgue penjar un
homc á la Drecana per Sentencia de la Capitanía General, la
Ciutat hi contradigué.

144
RÚBRICA d'esteve gilabert brüniquer
A 3, de Abril 1587, embaxada al Virrey sobre agravis de
la Capitanía general, specialment sobre la Visita.
A 7, de Janer 1591, lo Governador, y lo Capitá General
embían á dir á Consellers fassan donar posadas á certas Com-
panyías de Cavalls que passavan, y responcn, que pagant las
faran dar.
A 8, de Octubre 1596, los Consellers donan quexa al Virrey
del procehiments de la Capitanía general contra Ciutadans
qui teñen ToiTas, en raho del carrete jar.
A 6, de Abril 1619, y molts altres dies seguents en dietari
apar de las Controversias hi hague á cerca de voler exercir
jurisdicció com á Capitá general lo que era Capitá general
del Castell de Perpinyá, y fortalesas de sas fronteras.
A 2, de Febrer 1630, en Dietari apar com per part de la
Reyna de Ungría vingueren en Casa la Ciutat lo Veguer, y
Secretari del Virrey, dient anavan per aposentar las personas
venían ab la S.°^^ Reyna de Ungría, y a 3, 4, 5, y 6, se pot
veurer á cerca dit aposentar lo que passá.
A 20, de Mars 1630, Consell de cent en lo qual hi hague
Embaxada per part deis Deputats representant los agravis
íeyan los Soldats ais de Perpinyá, y Provincials contra Cons-
titucions demanant lo reparo de ellas, y dit Consell delibera
exir á la defensa, y fer Embaxada, y altres diligencias á cerca
del que deuen contribuhir los Provincials per raho deis alotja-
ments, y á 4 de Maig es un memorial á cerca dit fet com sobre
se diu.
A 3, de Setembre 1632, Consell de cent en lo qual se tracta
de unas Cridas fetas per lo S.'"^ Infant Cardenal Loctinent Ge-
neral, u cerca de privar rixas entre Soldats, y naturals, y
allotjament deis Soldats, y si troba cusit un original vot fet
per part de la Ciutat, y Diputado, resolent que ditas Cridas
son contra las Constitucions, y á 10, altre Consell sobre dit
fet, y á 18, altre Consell en lo qual se expressa la dcclaració
ícta de ditas Cridas per sa Altesa, y en lo Dietari sots jornada
de 10, es embaxada pe "
part
deis Deputats ab copia de un
paper presentat á Sa Altesa á cerca dita materia.
A 18, de Juliol 1635, Consell de cent, y Junta per raho de
haver mort mía posta, y nafrada altra, ofcrint premi de 500
%

CAP. LXXXV. CAPITANÍA GENERAL I SOLDATS I45
A 4, de Desembre 1637, en registre de Cartas comunas
fol. 39, scriiien á Sa Mag.* avisantlo deis dcsordcs feyan los
Soldáis, suplicantlo los manas se abstingan de ells, y se ajus-
ten á las leys de la Patria.
A 25, de Abril 1638, en Dietari apar de Embaxada feta
per los Dcputats ab un memorial, per los agravis feyan los
Soldats ais Paysans, y á 28, y 30, se tracta del mateix.
A 4, de Febrer 1640, Consell de cent á cerca deis dcsmans
obravcn los Soldats per Cathalunya, á 20, 21, del mateix, 9,
y 13 de Mars, 7, 18, 19 de Maig Consells de cent sobre dits
desmans, y alotjaments deis Soldats per Cathalunya, sobre del
que se feren varias diligencias com apar en la ma de delibe-
racions, y Dietari, durant dit temps, y en lo Registre de Car-
tas comunes en jornades de 4, y 22, en los fol. 89, y 91, son
cartas pera Sa Mag.* noticiantlo de dits excessos, y á 28 de
dit en Registre de Cartas Reals fol. 30, sots jornada de 28,
de dit es carta de Sa Mag.* insinuant que lo R} Exercit se ha
de alotjar per la Provincia, y perco havía donat los ordes convenients,
y á cerca de asso, y excessos deis Soldats se poden
veurer los Consells de cent de 7, y 18 de Maig, y Dietari dits
díes, y seguents.
A 6, de Juny 1640, Consell de cent en fet de Soldats.
A 28 de Febrer 1640, Concell de cent, en orde ais Estragos
fan los Soldats de cavall en lo present Principat de Catha-
lunya per raho deis allotjaments, y á 8 de Mars en Concell
se tracta lo mateix, y á 21, es una R} Carta, y á 25, y 26 en
Concell se tracta lo mateix, y á 2 de Juliol en Concell se tracta
lo mateix, y á 5 de Agost en Concell se tracta lo mateix, y á 4
de Desembre en Concell se tracta lo mateix.
A 19 de Janer 1641, en Concell de cent se tracta del Allotjament
se deu donar ais Soldats.
A 13 de Desembre 1647, en Concell de cent se tracta deis
Excessos fan los Soldats en los Allotjaments de Cathalunya,
y á 17 en Concell de cent se tracta lo mateix.
Diumenge á 8 de Noerribre 1648, en Dietari apar se tingué
Concell de cent á cerca deis excessos fan los Soldats que están
ailotjats en lo present Principat.
Dilluns á 14 de Juny 1649, en Dietari apar que se tingué
Concell de cent sobre los Excessos, y dcsordres comesos per
los Cavos, y Soldats en diferents parts de Cathalunya.
V - 10

146
feÓBRlCA d'eSTÉVE ÓILABÉRT BRUMIQUER
Disapte á 19 de Agost 1651, en Dietari apar que se tingué
Concell de cent en orde ais Excessos ían los Soldats de robos,
y altres cosas contra los Paysans de esta Provincia.
A 7 de Maig 1653, en Concell de cent se tracta deis Ex-
cessos ían los Soldats per causa deis Allotjaments, y á 12
de Noembre en Concell de cent se tracta del mateix.
Divendres á 14 de Noembre 1653, en Dietari apar, que la
Ciutat feu Embaxada al S.°^ Princep per causa de corregir
los desordres, y excessos feyen los Soldats.
A 5 de Setembre 1668, en Concell de cent apar, que lo
S.o'^Capitá Gen.^ se muda en lo nou R.^ Palacio, y á 15, 16, 29,
y 31 de Octubre en Concell se veu lo mateix, y á 3 de Noembre
en Concell se veu lo mateix.
Divendres á 27, 28, y 30 de Setembre 1669, en Dietari
apar, que la Ciutat feu Embaxada al S.°^ Viney, per causa deis
Excessos que los Soldats feyen en lo Portal de mar, y á 3 de
Octubre, se troba altre Embaxada,
Dillims á 13 de Maig 1675, en Dietari apar, que dins la
Iglesia de la Cathedral de esta Ciutat succehí im desmán fet
per los Soldats del Tercio.
A 26 de Noembre 1688, Declaració Real ab que mana Sa
Mag.* al Capitá Gen.^ de Cathalunya, que axí ell, com los que
li succehiran observen los Capitols acordats en lany, sobre
traurer la Panadería del Palacio del Virrey, de qualsevol Prin-
cipat. Diversorum 7."^ fol. 542.
Dimars á 22 de Juny 1694, en Dietari apar, que fou feta
Embaxada al S.^'^ Virrey, á cerca los Excessos feyen los Sol-
dats de Cavall en los Explets.
A 5 de Setembre 1694, en Concell de cent se tracta deis
Excessos fan los Soldats en los fruyts de las térras, y á 11 de
Octubre en Concell se tracta lo mateix.
Divendres á 28 de Setembre 1708, en Dietari se troba una
R.' Carta, en orde ais Excessos fan los Soldats en tot lo
Pahís.
Diumenge á 5 de Setembre 1462, en Dietari apar que fou
elet per Capitá Gen.^ dins la prescnt Ciutat M.^ Miquel Desplá
Conceller en cap de la prescnt Ciutat durant la Concellaría.
A 9 de Octubre 1559, Carta del Rey sobre la Causa de la
Capitanía GenQral. Diversorum 2."^ fol. 205.
En lany 1598, Vot de Doctors de la Deputació consultat

tAf. LX'KXV. CAPÍTANÍA GÉNÉRAL I SOLDAtS I47
sobre la admissió de Virrey el Duc de Feria, per que lo Rey
encara no havía jurat. Diversorum 4."^fol. 261.
A 20 de Setembre 1598, Jurament del Duc de Feria Locthinent
Gen,' en lo ingres de sa Locthinencia per lo Rey
D." Feliph, ab las protestas del Síndich de Barcelona, y del
General, y foren extraordinarias, per que lo Rey encara no
havía jurat. Diversorum i."^ fol. 235.
A 30 de Maig 1623, Orde militar deis puestos ais quals las
Companyías de la Ciutat deuen acudir en cas de Guerra, y
de rebatos, es estampat in quarto. Diversorum 5."^ fol. 287,
y Diversorum 6."^ fol. 118.
A 20 de Maig 1626, Jurament del Bisbe de Urgell Virrey,
ab la protesta, es authentich. Diversorum 5."* fol. 131.
A 7 de Noembre 1630, Jurament de Virrey lo Duc de Car-
dona. Diversorum 6."^ fol. 177.
En lany 1631, vot de Doctors consultats per dits Deputats,
sobre lo que los Provincials son tenguts donar ais Soldats.
Diversorum 7."^ fol. 157.
A 26 de Maig 1632, Jurament del Infant D.° Ferrando
Virrey. Diversorum 6."^ íol. 167.

CAR LXXXVÍ.
CONTENCIONS DE JURISDICCIONS.
24, de Febrer 1440, lo Veguer guia un home
lech, y per que era tonsurat lo Bisbe lo feu
pendre per dos Porters, y lo Veguer ley ana
a demanar, y vist no ley volía donar, volgue
pendre los dos Porters, empero lo Bisbe los
íeu amagar, é pergo lo Veguer captura a dos Domesticíis de la
Casa del Bisbe, per la qual ralio hi bague vedat, y per 90 los
Gonsellers anaren al Bisbe en favor del Veguer.
A 15, de Setembre 1496, letras del Rey Ferrando dirigidas
al Bisbe per que havía publicat Edictes de Excomunicació
contra Concubinaris laychs. In Itinerum XX, íol. 259, sunt
in libro notularum intitulat[o]. 1490, et aliorum.
A 24, de Abril 1521, en Dietari se fa un notament, que lo
Síndich havía obtengut Sentencia en favor en la Causa de
contenció sobre la nova obra era principiada al Fossar petit
de SM María de la mar, y fou declarat, que la conexen9a to-
cava á la Cort secular, y no á la Cort Ecclesiastica. Y en lo
Ilibre del Síndich cubertcs de cartró negre fol. 52, es la dita
memoria, empero diu en lany 1531, y diu que los Obrers de
SM María de la mar volgueren comentar de fer aquí un Capítol,
y los Consellers, y Obrers de la Ciutat feren manament
ais Mestres de Cases parassen per que alió era pas, y camí
publich per anar a mar, y volent lo Jutge Ecclesiastich pro-
cehir en assó, fermaren de dret en la Cort del Veguer, y apres
se fermá contenció devant lo Canceller, y declara en favor
de la Cort Secular.

150
RÚBRICA d'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
A 29, de Abril 1575, se veu, que la Ciutat obtingue en causa
de contenció contra lo Arquebisbe de Tarragona, per lo que
ell pretenía que los Ciutadans havían de pagar Leuda en Ta-
rragona, y per los procehiments que la Ciutat havía fets contra
los de Tarragona de represalias havía posat entredit en
Barcelona.
A 6, de Abril 1619, y altres dies de dit mes apar en Dietari
las Controversias hi hague á cerca de voler exercir Jurisdic-
ció lo Capitá General del Castell de Perpinyá, y fortalesas
de las fronteras per que noy havía Virrey, á cerca del que hi
hague Embaxadas, Consultas, y vots de Doctors de Ciutat,
y Diputado.
A 20 de Agost 1648, en Concell de 36 se tracta de la Con-
tenció tenían lo Batlle General, y lo Mostasaf, en orde a pe-
nyorar los Revenedors, y altres Ciutadans de Barcelona per
que tenían gallinas, y altre especie de Volatería vives en les
portes de sas Casas.
A 20 de Desembre 1363, Provisions del Rey en Pere diri-
gidas al Infant Joan son Primogenit, que no execute certa
Sentencia Criminal feta per ccrt Jurista absent de Barcelona,
dit Primogenit attes que judicar en criminal en absencia del
Rey, o de son Prim.ogenit toca ais Concellers de Barcelona.
Diversorum 2."^ fol. 50.
A 15 de Febrer 1370, Concordia entre lo Bisbe, y Ciutat
ab intervenció del Rey, en raho de la Jurisdicció de Cops, y
altres cosas. Diversorum. i."^ fol, 108.
A las chalendas de Febrer 1372, Sentencia arbitral entre
lo Bisbe, y Ciutat en raho de Cops. Diversorum i."^ fol. 113.
A II de Juny 1372, Concordia, ó Declaració de la Reyna,
y Cardenal de Comenja, sobre la Jurisdicció contra los Eccle-
siastichs. Diversorum 2."^ fol. 187, y á 28 de Mars 1409, fol.
189 es la Executoria de dita Concordia, y lo prop dit die
fol. 190, es la provisió del Rey D.° Martí sobre los prop dits
fets.
A II de Desembre 141 9, Concordia del Rey D.° Alonso
ab los Ecclesiastichs. Diversorum 2."^ fol. 191.
A 12 de Juliol 1447, en Dietari apar, que lo Sot Veguer de
aquesta Ciutat trobá en lo Carrer de la Bocaría devant la
Carnicería de la Ove lia un hom ab ballesta collada, é per tant
com per Ordinació de la dita Ciutat algu no gosa portar ba-»

CAP. LXXXVI. CONTENCIONS DE JURISDICCIONS I5I
llesta collada dms la dita Ciiitat, é sos Rebals, sots pena de
perdrer la Ballesta, é lo Croch, c altro artifici de la dita Ba-
llesta, leva la dita ballesta al dit hom, é lo Portant vciis de
Governador Gen.^ de Cathalunya trames un Porter al dit Sot-
Veguer que tornas la dita ballesta á aquell á qui la havía
levada, é ques diu que estaba ab lo dit Portant veus de Go-
vernador, ó ere son Vassall. Mes avant se diu que lo dit Sot-
Veguer li respos que no ho entenía á fer, car la dita ballesta
per ordinació ere perduda, é apres lo dit Porter torna al Sot-
Veguer dientli, que lo dit Portant veus de Governador li ma-
nave que tornas la dita ballesta, sino que ell lo mctría en la
Cadena, é lo dit Sot Veguer li respós que non faría res, é apres
lo dit Portant veus de Governador trames á dir al dit Sot-
Veguer, que anas parlar ab ell, é lo dit SotVeguer no cura de
assó que lo dit Portant veus li trames á dir sino que ana
parlar ab lo Veguer qui li concellá quen anas á parlar ab Ja
Senyora Reyna, é de fet ell delibera anar á la dita Senyora
per notificarli las ditas cosas, é per saber la sua Scnyoría que
manava sen fasse, é faent son camí per aquesta ríilio, íou en
lo Carrer de la Carnicería de la Cucurella, é aquí sobre vencli
lo dit Portant veus á cavall, c descavalcá, é pres lo dit Sot-
Veguer, é levali lo bastó, e lo seu Alguazir de una part, é un
Porter de la part altre tots á peu, c lo dit Portant veus á ca-
vall portant lo bastó del dit SotVeguer en la sua ma, é la
sua Verga en laltre ma amenaven lo dit SotVeguer pres per
la Plassa nova, é apres per la Sabatería desús lo Palau del
S°^ Rey fins á la Cort del Veguer, é aquí lo dit Portant veus
feu metre lo dit SotVeguer en la Presó, é lo dit SotVeguer
li dix M.° la Cadena oblidats; é lo dit Portant veus li dix
entrats dins, no curets de pus, é que sen porta lo bastó del
dit SotVeguer, é lo dit SotVeguer stench (*) en la dita Presó
aquell die, é la nit seguent, é lo sendemá fins lo despres diñar,
c ladonchs li vench lo Carceller, é dixli M.'^ lo SotVeguer si
voiets exir de la Presó anats en bona hora, é lo dit SotVeguer
dix, qui mich trau, é lo dit Carceller li dix no curcu de axó,
sino que si anarvosen voiets, anats en bona hora, é íouli ja
aquí aparellat un bastó nou, é ell dit SotVeguer isqué de la
Presó, é anassen, é per tant com lo Concellers vehent que
{*) slech, com així consta en Diciari.

152
RÚBRICA D'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
aquestas cosas son rtiolt prejudicials, ne tingueren cert Con-
cell, é fou deliberat, que per lo Síndich de la dita Ciutat ne
fos fet protest al dit Portant veus, lo qual li fou fet lo disapte
apres seguent 15 de dit mes de Juliol en poder de Joan Franch
Not[ari], é Scrivá del Concell de la dita Ciutat, é axí mateix
fou deliberat que fos continuat en lo present loch, per 90 quen
fes memoria en lo esdevenidor.
A 9 de Noembre 1500, Letra del Rey Pere (*) al Virrey el
Conde de Ribagorza sobre la diferencia del Thcsorer ab los
Concellers, en raho deis Presos que los Concellers feyen posar
á la presó en son nom. Diversorum 2."^ fol. 102.
A 26 de Mars 1550, Venda de Bernat Joan de Marimon
Senyor de S.° Margal, de la Casa, y Térras de la Beguda den
Tiana, hont apar que la Jurisdicció del S.°^ de Moneada entra
en ellas. Diversorum 7."^ fol. m^ y en fol. 117 es la planta de
las Térras de la questió entre dits Senyors sobre la jurisdicció
de ditas Térras den Tiana á qui toca, y altros actos en orde
á dita pretendo.
(*) Ferial II, el CatoUc.

CAP, LXXXVIL
CIUTADANS DE MATRÍCULA,
y Mercaders.
N lany 1406, fon fcta una Scnyera, ó Standart
ab senyal de S.*^ Jordi, 90 es creu vermella
en camp blanch, sots la qual ensenya per or-
dinació del Concell de cent los honrats Ciu-
tadans de Barcelona havían de anar á acom-
panyar la bandera de la Ciutat en tota liost veynal, era de
atzaytoví blanch, y eran 7, canas, mitg palm en X, litxi, costa
a.° (a ralló) 4 ÍB 8 ^ Cana, y la flocadura costa 4 {g 14 ^ 7.
A 12, de Octubre 1425, havcnt de exir la Bandera de la
Ciutat, los Mercaders no volían anar ab son paño, sino ab lo
deis Ciutadans, fou deliberat anassen ab son paño.
A 7, de Agost 1447, y á 27, y 28 de Febrer 1448, scriuen
al Rey qucrellantse del Mestre de Rodes, y son Convent, que
havían íet un Statut, que aquells sois qui devallaran de Li-
natge militar sien admesos en la Religió de S} Joan, per que
en Cathalunya lo Stat militar, é deis Ciutadans Burgesos, y
homens honrats de Viles, axí per Constitucions, com altrament
son reputats en un mateix grau, é stament, é axí en
guerres en qualsevols parts, com en tots actes, y armes qucs
pertanyen á Cavallería.
A 25, de Setembre 1447, scriuen al Bisbe, y
ais Pahers de
Leyda, querellantse que havían entes que los Studiants filis
de Cavallers feyen banch de per sí, y
que no volían seure ab

154
RÓBRicA d'esteve gilabert bruniquer
filis de Ciutadans, y de homens de honor de Ciutats, y Viles,
majorment que Ciutadans, y homens de honor de Ciutats, y
Viles, per constitucions son de un mateix grau ab Cavallers,
axí en guerra, com en tots actes de Cavallería, tambes quexan
que no parlan latí.
A 30, de Octubre 1477, com per Ordinació de la Ciutat
algu que fos acostumat esser de un deis quatre Staments de la
Ciutat, nos pot mudar en altro sens vohmtat deis sinch Con-
sellers concordes, y en Pere Corts Cirurgiá se ere fet Metge, y
en aquell nom se era segut entréis Ciutadans, empero apres
suplica fos tornat en lo Stament deis Artistes, y los Conse-
llers vista la Ordinació consentiren, y lo dit Corts renuncia al
Stament de Ciutadá.
A 25, de Noembre 1479, Ordinació de Consell de cent
disposant no sien admesos per Ciutadans, ni Mercaders en
officis de la Ciutat, ni beneficis dclla, sino per Ciutadans los
qui serían habilitáis per lo Stament deis Ciutadans, y per
Mercaders, Mercaders mercadejants habilitats per lo Stament
mercantívol del Consell de cent. Diversorum i."^ fol. 2.
A 31 de Janer 1480, los Consellers, y los 32, mercaders del
Concell de cent en virtut de la Ordinació íeta per lo Consell
Ordinari, y confirmada per lo Consell de cent celebrat á 25,
de Noembre 1479, procehiren á fer habilitado de Mercaders
votant per via de Scrutini ab ralles, y ve use que per ser ha-
bilitats havían a teñir dos parts deis vots, fetas de ells tres
parts iguals, y de 22 que íoren proposats, y votats, sois forcn
habilitats dos.
A 25, de Abril 1480, havent lo Consell feta ordinació lany
passat que Ciutadans no puxen esser de Consell, ni haver Offi-
cis, ni beneficis de la Ciutat, si donchs lurs Pares, ó ells no son
cstats ja de Consell, si dones per dos parts de son Stament
del Consell no son estats aprovats, los Consellers explicaren
que dita Ordinació porta molts contraris, car lo Stament de
Mercaders ab passió non havíen admesos sino dos, lexant
tots los principáis quels havíen proposats, y que per90 dita
Ordinació fos revocada, y lo Consell delibera que fos servada.
A 13, do Desembre 1481, com los Consellers haguessen ele-
git per Consell de cent en lo Stament de Mercaders á Joan
Sala, y ja havía-jurat, empero apres era estat trobat que no
podía jurar sino com á Patro de Ñau que era estada sua pro-

CAP. LXXXVII. CIUTADANS UE MATRÍCULA I MERCADEES 155
pria, per 90 lo ConscU attes que lo Privilegi admet Patrons
de Naus, é de galeres, é ja havía jurat, admeté al dit Sala
en lo Consell, com aqiiell á qui no contrasta la Ordinació de
entrar Mercaders en Consell.
A 29 de Noembre 1482, los Consellers ensemps ab 29,
Ciutadans de Consell de cent, en virtud de la Ordinació dis-
posant que nengun Ciutadá pogues esser de Consell, ni teñir
officis, ni beneficis de la Ciutat si dones los Pares, ó Avis
Paternals no fossen estats de Consell, ó los qui novament
volrían aquistar dita honor per les lurs propries no eran novament
admesos per les dues parts del Stament deis Ciuta-
dans del dit Consell, é habilitats procehiren á fer habilitació
de Ciutadans, é legit lo memorial, attes que dita Ordinació no
dona forma del votar, deliberaren se votas per via de Scru-
tini ab ceduletes ab capses, y feren, ó habilitaren sinch Ciu-
tadans.
A 13, de Febrer 1488, los Consellers declararen que M. Dio-
nis Pau devía ser admes com á Ciutadá honrat, no obstant
que no fos matriculat juxta la ordinació de 25, de Noembre
1479, attes que ell era home arrendat, ys vivía honradament,
y era fill de Jaume de Pau famosíssim Juriste, y net de Pere
Pau, famos Metge, y attes que la ordinació expressament
salva lo privilegi del Regiment del Rey Alfon9o.
A 23, de Noembre 1490, en Consell de cent lo Stament de
Mercaders, feu habilitació de "j^, mercaders pera entrevenir
per Mercaders en los Consells de la Ciutat juxta forma de la
Ordinació per asso per dita Ciutat feta, empero a 25, de Abril
1491, lo Consell de cent considerant que dita habilitació no
era estada feta en la forma de la Ordinació, ans era contra la
practica acostumada, y era en prejudici de dita Ordinació, y
del privilegi del Regiment de la Ciutat, y en dany de la Re-
publica, revoca la dita habilitació, servada en totes coses la
ordinació per la Ciutat feta sobre las habilitacions, y nomi-
nacions deis Staments de Ciutadans, é Mercaders, é segons
en dita Ordinació es largam[en].* contengut.
A 28 de Noembre 1495, foren habilitats certs Ciutadans
honrats per lo Stament deis Ciutadans.
A 29 de Janer 1498, scriuen ais de Gerona, que assí en lo
Consell de cent los Botiguers Droguers entran com a Merca-
ders habilitats.

150
RÚBRICA d'eSTEVE GILABERT BRUNIQUER
A 12; de Juliol 15 1 o, los Consellers scriuen ais Síndichs
de Mongó de les Corts, que lo demanar la Ciutat com demana
privilegi militar á favor de Ciutadans, no es nova Consessió,
sino confirmació, per que per lo Usatge Cives, et Burgenses,
y altras Constitucions, y leys, los Ciutadans son igualats ab
los Cavallers, y per 90 los es permes combatre á cavall, y
donar batalla.
A 13, de Desembre 1522, isque en Terna de Mostassaf
Joan Torres, Mercader, íouli oposat que no ere m?.triculat, y
jatsíe que ell renuncia, empero los Mcrcadors fcyen instancia
se declaras, y per 90 lo Consell ho comete á Consellers ho declarassen
ans ques íes altre Extracció, y á 17, de Janer 1523,
lo Consell de cent prorroga dit tcrmini per tot Fcbrer, y dit
die isque Tauler Joan Bolet, Mercader, y íouli oposat no era
matriculat, y declararen que attes no ere estat habilitat Mer-
cader com ho disposan las Ordinacions, que per 90 ell, y tots
altros que no sien estats habilitats deuen esser inliabils del
dit, y altros oificis, empero dit Joan Bolet recorregué, y á 18,
de dit lo Trentenari declara en favor de dit Bolet no obstant
que no ios habilitat.
A 25, de Noembre 1533, Ordinació de Consell de cent
de la matrícula de Mercaders, en ques refcr la prop dita, y la
habilitado que en virtut della feren de Mercaders á 31, Janer
1480, y lo Privilegi del Regiment del any 1498, ab lo qual si
be lo Rey insicula Mercaders qui no eren estats habilitats, y
M.^ Geronim Albanell en sa interpretació de 5 de Abril 1503,
los dona per habils, empero diu que per avant se guarde la
dita Ordinació de 1479, per 90 en consideració de que sobre
asso se havían fets abusos, lo Consell itcrum ordena la matrí-
cula, y que sien Christians de natura, axí de part de Pare,
com de mare, y á 24, lo Trentenari ordena que Botiguers de
drogas sien haguts per Ai-tistes, y no per Mercaders, y a 25,
lo Consell de cent ordena lo matcix.
A 25 de Abril 1547, Simón Canj^'ct isque Jutge de apclls
de Lotge, fouli opposat que no ere Mercader matriculat, y per
dita raho lo declararen inhábil, y que son rodolí no tornas
en la bossa.
A 28, de Noembre 1573, Sentencia de Consellers ab altros
Assessors en causa de recors de altra provisió per ells feta
ab altros Assessors, y declaran que Gabriel Fcrrer, y Joan

CAP, LXXXVII. CIUTADAN'S DE MATRÍCULA I MERCADERS l$7
Pere Coromines jatsíe que no fossen examináis Droguéis,
podíen teñir botiga de drogas com á Mercaders, pus no fassan
mixtura.
A 31, de Octubre 1575, letras testimoniáis de Consellers,
com Luís Salgueda era Ciutadá honrat matriculat, en Ilibre
de patcnts. fol. 33.
A 20, de Abril 1594; Ordinacions sobre la Matrícula de
Mercaders, disposant que primer se fassa lo memorial en Con-
scll de vint, votant dit Consell de vint no sois los qui preten-
dran la matrícula, y serán escrits en lo memorial de la Taula
del periatge, empero los que los Consellers los demanaran, y
apres aquell memorial se reporte á Casa la Ciutat pera fer la
matrícula.
A 16, de Abril 1611, vot de Advocats declarant que la
nominació deis Mercaders de la matrícula es de tots los Con-
sellers, contra lo que pretenía lo Cap, qui pretcnía que ell podía
proposar en lorde que li parexería los del memorial de la Lotja
ques dona á Consellers.
A 24, de Octubre 1616, in manuali Scribe majoris, acte
fet per Síndich de la Ciutat, y lo Síndich de la Lotge per sal-
vetat de la Ciutat, en raho deis Privilegis de la Lotge per la
matrícula de Mercaders.
A 25, de Abril 1627, Concell de cent á cerca la matrícula
de Mercaders, que á 21 del mateix ere estada feta en Casa la
Ciutat, repellint tots los que eren estats habilitats en la Llotja,
en lo qual Consell hi ha un vot deis Advocats, yConsulents,en
lo qual aconscllan, que attes la matrícula se fa en virtut de
Ordinacions de la Ciutat, que podía molt be suspendrer aque-
llas ordenant se torne á fer dita matrícula, y en lo Consell de
cent ques tingué ais 28, del mateix, lo Consell de cent suspen-
gué totas ordinacions concernents á dita matrícula, y fos tornada
á fer la matrícula, com axí se executá á 29 de dit fentse
nova matrícula.
A 30 de Noembre 1637, en Registre de Cridas fol. 140, Or-
dinació á cerca deis qui volen esser Mercaders, que se hagen
de scriurer en la Lotja per tot lo mes de Janer.
A 23, de Abril 1638, consell de cent á cerca de haverse di-
ferit fer la matrícula de Mercaders, en lo qual se dubta si lo
Conseller quint, y los ques trobavan de Consell de vint, y ho
eren tambe de Consell de cent, y altrcs mcncionats en dit

158
fe^BRlCA D'feSTEVE ÓILAÉERÍ BHUNIÍJUÉft
Consell si podían entrevenir en Consell, sobre del que resolgue,
que dit Conseller quint, y las personas de Consell de vint no
entrevinguessen en votar sobre lo fet proposat, y que la ha-
bilitació de Mercaders fos feta en Casa de la Ciutat lo endemá,
com se feu axí.
Dimecres á 17, y 18 de Janer 1703, en Dietari apar, que
tots los Mercaders foren trets del Concell, y á 6 de Febrer
per lo Concell de cent foren abolidas las Ordinacions de dits
mercaders.
A 25 de Noembre 1479, Ordinacions de la matrícula deis
Ciutadans, y Mercaders. Diversorum i."^ fol 2.
En el libro de acuerdos de 1805 y en la Sesión del 19 Febrero
se halla inserto un Informe sobre los pribilejios de los
Ciudadanos Honrrados, especialmente de los de inmemo-
rial.

^.^v.^.>^.>^,^,^^^l^^^^
CAR LXXXVIII.
CARRERS, PLASSAS, CAMINS,
y Clavegueras.
N lany 1328, Ordinacions que Carretas no
pugan anar per Camins de Cornelia fins al
Coll de finestrells, ni de Collserola fins á mar.
A 12, de Octubre 1351, per deliberació del
Consell de cent los Consellers capitularen ab
dos Mestres de Cases sobre lo Empedrament del carrer foral
Portal de la Bocaría, fins al Hospital den Colom per 8000

l6o RÚBRICA d'eSTEVE GILABERT BRUNTQUER
temps passat fins á 8 de Maig prop passat, y que degues dar, y
pagar á la Ciutat loooo ^, y que per acreximent de la Plassa
ab consentiment del S.°^ Bisbe bagues de dar en franch alou
un tros del Hort Bisbal vers orient ha de lonch deu canes de
Barcelona, é do través, ó ampie vuyt canes, sots condició
que ja mes en dit tros cíe hort no pugan ser fets edificis, nc
servituts, ne coses que donen empaig á dita Plassa, exceptat
que si los Consellers hi volran fcr abeurador, ho pugan fer,
y que Ecclesiasticlis no hagcn mes pagar en messions ques
faran en dita Obra, ne en salaris de ayguaders, é que la Ciutat
á ses messions dega manar á la Claustra de la Seu aquella
aygua que deurá venir á la dita Seu, de la aygua de la font
que destillará en la Plassa de S.*^ Jaume; aquest acte fou exi-
bit per part del Capítol en un proces que feyan contra Con-
sellers per havcrlos levada dita aygua á 22 de Octubre 1603,
y á 30, de Octubre 1355, fou comengat á derrocar Casas que
eran devant la Porta del Paiau Episcopal per fer Plassa, y
dimars 13, de Desembre 1356, fou comencat á derrocar per
fer dita Plassa la Casa de Llorens de Grau.
A 29 de Octubre 1356, ab definició deis Consellers, y deis
Racionáis feta á Bernat Coch Preveré Adm[inistrad].

Cap. LXJixviií. — carrers, plasses, Camins, etc. i6i
A 25 de Janer 1367, fon comen9at á cloure ab parets de
través lo Carrer nomcnat sota las Torres, per que lo Rey com-
pra moltas Casas del dit Carrer, y las Casas que obrin al Carrer
den Simón Ollcr per ajustarías á la Casa que lo Rey havía
comprada de Bonanat de Coll, lo dit Carrer sota las torres se
deya lo Carrer de Viladalls, y lo de Simón 011er, es lo de la
Carnicería den Sorts.
A 19, de Juny 1377, lo Consell de cent delibera que ado-
bassen los camins vers la Lacuna, y que la Ciutat ne pagas
100 íiorins, y que lo demes ho fessen pagar ais de Badalona,
y ais altros Vehins.
A 26 de Noembrc 1379, com los Consellers haguessen com-
prat una Casa fora lo Portal nou per fer Plassa, y per que le-
vava la vista del Portal, pergo lo Consell los comete, que salvat
lo que sería menester per dit efecte, poguessen stablir ó ven-
drer dita Casa.
En lo Semestre 26, de Miquel Aguilar Clavari del any 1382,
c[art].^^ 19, y 50, se veu com la Ciutat feya adovar lo Empe-
drament del Camí qui va del Coll de la Creu, al Coll blandí, y
per est efecte lo S.^"^ Duc ab sa letra dada en Barcelona á 28
de Juny 1381, otorga a la Ciutat á cert temps la imposició de
la barra del Portal den Cardona.
En dit Semestre 26, de Miquel Aguilar Clavari del any
1382, C[art].^ 68, se veu, que lo pes de la Palla era á la Plassa
nova.
A 14, de Octubre 1383, per deliberació de Consell, fou
derrocada la Casa de Bernat Calaf ais Cambis per ampliar lo
per compliment del preu, li foren pagades 25 «ffi ^.
Carrer, y
A 23 de Janer 1386, Cridas de part del Adm[inistrad]."'^
ab que apar que les Plasscs del blat eren duas, 90 es Plassa
demunt, y Plassa devalí, in libro Administrátoris antiquo
fol. 18, y disposavan inter alia en raho del Salari deis Garve-
lladors en la Plassa demunt, y en la Plassa de valí, qo es de
garvellar en la Plassa demunt un diner, y en la devall, malla
per cortera.
A 17, de Octubre 1392, comentaren á derrocar la Torre del
Cali juych, que era sobre lo Portal del dit Cali vers S.* Jaume
per obrir, é fer Carrers en lo dit Cali, per qo que en la Poblado
de aqucll estiguessen los Christians.
A 17, de Janer 1397, Porxo de la Plassa del blat prop la

102 RÚBRICA d'eSTEVE GILABERT BRUNIQÜER
devallada de la Cort al enfront de la Casa den Miró, que fou
de Nicolau Nadal Mercader q° (qiiondam) construyt á obs
de teñir en cubert los blats principalment de forasters en
temps de pinja, y fou la deliberado de ques fes dit Porxo á
15, de Noembre 1378, hont diu, que la Casa era den Berart,
que si les fincstres feyan impediment, fossen closas per que
y
ell ho ha vía promes á la Ciutat ab acte en poder del Scrivá
del Conscll, vide titulum Forments.
A 2, de Abril 1401, in manuali Bonanati Egidij Not[arii].
los Consellers donaren licencia á Guillem de Mirambell de
construhir uns Pilars de pedra, ó fusta a la sua Casa á la
Plassa de la Boria, ab tal que noy puga fer Clausura.
A 8, de Noembre 1402, los Consellers á pregarles del Rey
feren derrocar moltes cases que eran entre la Plassa del Rey,
y Plassa de les Cois.
A 7, de Noembre 1403, lo Consell de cent per que sabía que
lo Rey hauría gran plaher, que la Plassa del seu Palau major
fos exampliada, per90 delibera que á despeses de la Ciutat
fossen compradas certas Casas, axí que á línea tirada anas
la Plassa per la part hont se ven la fariña tro á la Plassa de
les Cois, empero que los Consellers fassan primer estimar las
proprictats, y los alous.
En los anys 1406, y 1407, se vcu com la Ciutat cmbiava
molt sovint per fer Camins de Flix al Hospital del Infant D."^
Pedro, y á Miramar per raho del tragí de blats que havían de
venir á Barcelona, y per est efecte hi ana un Conseller á 27,
de Abril 1407, y á 14 de Setembre se veu com la Ciutat feya
fer la Casa de Miramar, y al primer de Juliol 141 1, anaren
per veurer la obra que ja era acabada.
En lany 1406, la Ciutat feu fer en Banyols Ribera de Ebro
un porxo per descarregador de forments pera de aquí per
térra portarlos a Miramar.
A 3, de Setembre 1406, fou dcliberat lo pagamcnt de la
Scurada de la Clavcgucra major de la Ciutat, desde la Casa
de S.tas Creus, fins al Rech Condal, costa de preu fet 735 ffi §>.
A 16, de Noembre 1406, per dcliberació de Consell de cent
foren pagades 8 «g 17 Q>, per lo Empedrament del Carrer al
enfront de dos Cases al Carrer de Junqueras per que los
Posscssors de ditas dos Casas eran homens pobres.
Al primer de Dcscmbre 1406, foren pagadas á Bonanat

Cap. Lxxííviii.
—
CarrErs, í>lasse5, camin's, etc. 163
Gili Scrivá del Consell 8 ^ 5 i^" per lo Salar i del acte, que lo
Compte de Prades é D."^ Jaume de Prades feu á la Ciiitat, que
puxa fer, y teñir Camins del Loch de Banyols, al Hospital del
Infant en Pere per fer Carretera per los forments, y mercade-
ríes, é feren los dits loes, y teñir Porxos, Casas, y altros Edificis.
En lany 1409, se feu la Obra del Porxo de la Plassa de
S.t Jaume.
A 15, de Febrer 1416, lo Clavari paga 9 ÍB 6 ^ 7, per la
mitat del gasto del Empedrament devant la Iglesia de S.*
Jaume, attenent que la Iglesia era molt pobre.
A 18 de Mars 1417, Compra de un Obrador á la Plassa de
S.*^ Jaume per derrocarlo per embellir lo Carrer de la Deputació,
y á 5, de Maig es la apoca de 202

l64 RÚBRICA d'eSTEVE GtLABERT BRÜNlQüER
versos Majorals de la Iglesia de la SS * Trinitat, se obligaren
ais Obrers de la Ciutat a pagar 15 ffi §> tocavan a pagar á la
Confraría á que estava tatxada per raho de las Casas prop
dita Iglesia derrocadas per embellir la Plassa de la Trinitat.
A 8, de Juliol 1424, per excmpliar lo Born fou presa una
Casa la qual estimada per Experts, y los Censos, y Senyoría,
y tatxada la valor per los Obrers fou derrocada, y á 22 de
Agost per ordinació de Consellers fou tatxat per Experts lo
que los Vehins devían contribuhir, apar en tercer libre de
Solemnitats c[art].^ 37.
A 27, de Juliol 1424, Joan Bellero vené á Consellers una
Casa al cap de la Plassa del Born per derrocarla á obs de
embellir dita Plassa, preu 800 "tg % francas de Iluisme, é foren
estimats los Censos, y Senyorías, y los preus deposats en la
Taula, era alou de la Pabordía de Febrer, y á 29, de Abril 1438,
los obrers de S.*^ María de la mar feren Venda, y absolució de
18 ^, deis Cens de ditas Casas per preu de 80 íB .
A 10, de Maig 1437, fou comencat á derrocar Casas al
Born per cmbeliirlo, y foren estimadas per Experts elegits
per los Consellers. Vide lo Dietari.
A 24 de Juliol 1437, Guillem Bussot feu Venda á Conse-
llers de unas Casas entrant al Carrer de Moneada per la part
del Born, per ampliar, y embellir dit Carrer, per preu de
loooo ^, y lo ccns, y Senyoría per efectuar dita Venda ja eran
definidas.
A 4 de Febrer 1438, Pere de Palaciolo Paborde de Agost
ab decret del Bisbe, feu definido á la Ciutat de un Cens de
12 diners ab la Senyoría directa sobre una Casa al cap del
CaiTer de Moneada vers lo Born, y fou derrocada per ampliar
lo carrer, pretio 20 íK «^ á que fou estimat per Experts, y á 8,
lo Beneficiat de S.* Agustí en la Seu feu definició per 36 íg ^,
de un cens de 18 ^ ab Senyoría mijana amortizada, per una
Casa que era de Jaume Sagarra en dit loe.
A 19 de Mars 1439, deliberació que la Ciutat pagas lo ters
deis cost del Empedrament del Carrer de la Casa deis Entre-
mcsos prop lo Palau de la Rcyna, per90 que los Entremeses
exint gastan dit Empedrament, y los dos tercos foren pagats
per los del Carrer, com apar á T/| de Noembre 1439, y á 24 de
dit mes de Mars, Caució de Joan de Galotxcs clet á cullir la
Talla de dit Empedrament.

CAP. LXXXVIII, — CAKRER3, PLASoES, CAMINS, ETC. 165
A 4, de Mars 1440, Consell sobre fer Carretera de Ccrvera
assí per lo tragí de íorments, y á 20, de Janer 1446, Consell
sobre lo mateix, y que cert home ho emprenía per 5000 florins.
A 2 de Agost 1440, María miillcr de Pcre Godenchs vené
á Consellers á obs de embellir la Plassa del Rey, qo es per
derrocar una Torre situada sobre una volta per la qual se
passava de la Plassa del Palau major del Rey vers la Plassa,
y carrer de la Frenería, vené una Casa sua en dit loe per preu
de loooo í^», y á 25 de Octubre liurá possessió á Joan Oliver
Síndich de la Ciutat.
A 18, de Agost 1440, Luis Bertrán feu Venda á Consellers
á obs de ampliar la Plassa de la Trinitat de una Casa que eran
sinch Casas en lo lloch hont era antiguament Callus Judaycus,
dictus lo Cali de na Angela, alias den ^anahuge, lo preu foren
300 'ffi
%>
A 14 de Octubre 1440, Guillem Vidal vené á Consellers una
botiga, ú Obrador á la Plassa del Rey á obs de embellir la
dita Plassa del Palau antich del S.^^^ Rey preu 80 ÍT. §, y á
25 de dit, liurá possessió.
A 14 de Octubre 1440, Eufrayna muller de Pere de Valí
vené á Consellers á obs de embellir la Plassa de la Trinitat una
Casa en dit loe sota lo Castell nou, lo preu fou 140 íB %.
A 3, de Noembre 1440, ab una Scriptura presentada per
los obrers al Bisbe est in burga apar com dit die de orde de
dits obrers, se feya la Taulada de la Plassa nova.
A 10 de Noembre 1440, March Rovira feu \^enda y abso-
lució de cens rebía sobre la Casa de Luís Bertrán que es de-
sobre.
A 4, de Janer 1441, Eulalia muller de Bernat Pía Argenter
vené á Consellers per embelliment de la Ciutat una Casa
enderrocada, sota las Casas que foren deis Templers en lo loe
dit Codols per preu de 70 «ffi §>, y á 24 de Noembre es la apoca
del preu.
A 20 de Abril 1441, Antoni Ferrer Obtenint lo Benefici de
la Trinitat en la Seu, feu Venda, y absolució del Cens de 72 ^
ab Senyoría mijana que rebía sobre una Casa que íou de Luís
Bertrán, veñuda á la Ciutat, que es desobre per preu de 105 «g
5 §>, y lo mateix die Miquel Formós Pabordre de Noembre
feu Venda, y absolució del Cens de 5 §> 4, ab la Senyoría alo-
dial de las ditas casas de Luís Bertrán, lo preu fou 51 «ffi
5 %.

i66
RÚBRICA d'esteve gilabert bruxiquer
A 25, de Abril 1441, lo Consell de cent loa, y aproba totes,
y qualsevols Vendes, Stabliments, y altres alienacions fetas,
y fahedoras per Consellers prcsents, y sdevenidors de qualse-
vols Cases comprades, y apres derrocades per embellir la
Ciutat.
A 13, de Janer 1442, Eufrayna muller de Jaume Sagarra
vené á Consellers á obs de embellir lo Carrer de Moneada vers
lo Born una Casa per preu de 242 % ^ juxta la Estima, y á
12 de Maig 1446, es la apoca del preu.
A 15, de Mars 1442, Narcís Spanya feu Venda á Consellers
á obs del carrer novament fet vers la Rambla, y comenga del
carrer hont es la Torre de M,° Borra, y del Carrer den Juglar,
y dret ix a la Rambla vers lo Portal de S.^^ Ana, ven una part
de Casa per preu de 11 'S %>.
A 7, de Noembre 1442, Antoni Paratge feu venda de una
Casa prop la Casa del Temple enderrocada per fer Plassa, lo
preu fou 50 'ÍB %>.
A 22 de Abril 1444, Guillem Bugot feu apoca del preu de
la Venda de una Casa á obs de ampliar lo Carrer de Moneada.
A 14 de Maig 1444, Gispert de Relat alias de Guimerá
vené á Consellers un cens de 4, morabatins que ell rebía sobre
la Casa de Antoni Paratge que tenía sats prop lo Palau de la
Reyna, et juxta olim domum Templi, per preu de 27 íí

CAP. LXXXVIir. — CARRERS, PLASSES, CAMINS, ETC. 1 67
sua al Carrer deis Tayers, y lo matcix die Gabriel Oliver Cullidor
de dita tatxa feu apoca á Joan de Comassola de 8 "ffi 6 ^
á ell tatxadas, y li tocavan á pagar per millorament de una
Casa sua te en dit CaiTer.
A 22, de Agost 1446, lo Rector de S.* Cugat del Rech, y los
Beneficiats primer do S.' Miquel, y primer de S.*^ María de
dita Iglesia, feren Venda, y absolució de un cens de un morabatí
ab tota Senyoría sobre unas Casas que la Ciutat compra
á obs de un Carrer novamcnt fet vers la Rambla, y comen9a
del carrer hont es la Torra de M° Borra, y del Carrer den Jut-
glar, y dret va exir á la Rambla vers lo Portal de S.*^ Ana, y
las quals vené Narcís Spanya, lo preu es 15 'K %>.
A 26 de Janer 1450, los Jurats de ^aragosa, y Deputats de
Aragó demanaven á la Ciutat fes adovar lo Camí de Mora á
Miramar per lo Carruatge deis forments de Aragó per lo perill
de las barcas al Assut de Tortosa, y á 7 de Juliol 1460, se
tracta lo mateix.
A 27 de Juliol, y 6 de Octubre 1452, los amos de las Casas
del Carrer del Bordell demanavan esmena del dany, per quels
havían tancat lo Portal que exía á la muralla de la Rambla,
y fou deliberat, que attes que los Obrers ho havían fet per be
publich, no seis devía fer esmena.
A 27, de Octubre 1456, lo Consell delibera qucs adobas
lo Camí de Mora, á Miramar per lo Carruatge deis forments.
A I, de Mars 1465, los Obrers elegiren Estimadors per eva-
luar una Casa en lo Carrer de la Cucurella, que té Entrada al
Can-cr den Pedritxol vers la Iglesia del Pí pera derrocarla á
fí de quey bagues pas de la Iglesia del Pí al Carrer de la Cucu-
rella, y los Estimadors foren dos Ciutadans, dos Notaris, dos
Mestres de Casas, y dos Corredors de Coll, y juraren, y estimaren
Casas, y cens, y á 24, de Juny 1466, Eufrayna Perrera
feu apoca ais dits olim Obrers de 121 per lo preu, y estima
de ditas Casas derrocadas per dar transit al Carrer den Pe-
dritxol, y á 12 de Mars 1467, venda, y absolució íeta per lo
Senyor alodial de dita Casa del cens de''7, morabatins, y mitg
ab la Senyoría per preu de 116 @ 15 ^ á que foren estimats
per Experts nomenats per dits Obrers, las quals pagaren 90
es 70 íB lo Scrivá deis Obrers a solta dells, y lo restant alguns
del Veynat.
A 28 de Febrer 1470, deliberaren mudar lo Pes de la Palla

1 68 RÚBRICA d'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
que estava al cap de la Rambla, y baxarlo al Portal de la
Bocaría.
A 17, de Juny 1476, Ordinació que los Notaris novells
qui volran esser examinats, y serán admesos, degan envelar
la Plassa de S.* Jaume la Vigilia de Corpus com en lo passat
solíen.
A 30, de Maig 1478, los qui tenían Eres dins lo Carrer deis
Tellers demanan licencia pera poder batre en dites Eres.
A 22 de Mars 1481, per que hi havía moltes Cases, que per
esser molt carregades de Censos, los Amos de ellas las desem-
paravan, ys derrocavan en gran deformitat de la Ciutat, lo
Consell delibera que los Consellers ab parer de personas pro-
cehescan segons los será aconsellat.
A 26, de Noembre 1482, provisió del Offici de scurar las
Clavegueras, y abeuradors, y lavadors.
A 23, de Noembre 1490, deliberació de Consell de cent de
íer una Creu en lo Camí real íoral Portal nou al Coll de la Se-
lada, y á 29, es lo acte del preufet.
A 13, de Mars 1492, Consell sobre ques veyen moltes Cases
derrocades en Barcelona en gran deformitat de la Ciutat.
A 25, de Abril 1492, per letras del Rey se tracta en Consell
de fer Carretera de Aragó assí per portar form.ents, y lo Con-
sell ho comet al Trentenari.
A 13 de Mars 1493, lo Trentenari delibera que los Conse-
llers, y Obrers tinguessen cura de tantes Cases hi havía derro-
cades, y tracten ab los Amos, y ab los Senyors alodials per
qucs rehedifiquen.
A 17, de Janer 1501, deliberaren fossen reparades, é obrados
les gárgoles, y Claravoyes de la Pastera, y íossar de S}
Jaume per causa del Enderroch scguit la ícsta de Corpus
passada, per tcmpestat de temps, y á 17, de Maig 1504, es lo
preufet.
A 22 de Juny 1502, deliberació que fos reparada, ó feta
nova la Creu que per lo passat era estada iota fora lo Portal
nou, que per tempestat de temps era dirruhida.
A 29, de Juliol 1505, per que los del Carrer deis íustcrs
prop la íont del Ángel contrastavcn á no dexar passar las
Carretas deis molers, lo Consell delibera hi poguessen passar,
lenint empero Ips molers en condret lo dit carrer.
A I, de Abril 1506, se tracta de adovar la Carretera de

CAP. LXXXVIII. CARRER3, PLASSES, CAMINS, ETC. 169
Lardccans á Flix, y de Flix á Miramar per carretejar los for-
mcnts, advertint aquí las mollas commoditats que si troban,
y á 25, es deliberat se fassa.
A 23, de Agost 1510, lo Hospital General, y M° Lupia qui
tenía Casa al carrer den Boria se oferiren participar deu canes
cascu en lo Empedrament de dit carrer per lo molt fanch si
foya, y demanavan fos empedrat, y lo Consell delibera fos fet,
y attes que las Casas de dit Carrer eran pobres, nols fos fet
pagar res, si ja no fos de sa voluntat.
A 17, de Setembre 1517, per que las Casas de las Confra-
rías deis fusters minavan ruina, escusantse los Promens de
repararles per que lo sol de la térra hont havían de fer los
pilars no era de ells, per 90 los Obrers los cediren sos drets
per que derrocassen, y obrassen, y repetissen del Senyor
del sol.
A 25, de Abril 1529, fou deliberat reparar las Can-etcras
de Lardecans á Flix, y Lotges de Banyoles deliberades fer á
25, de Abril 1506, y que per90 se fermás la Concordia ab lo
Duc de Cardona, per ser en térras suas.
A 30, de Agost 1533, lo Trentenari dona licencia á Geronim
Pujades de cloure, y tancar les voltes que son dcvant sa Casa
á la Plassa del vi, axí com tambe fou consentit á Fran.^^ Fi-
valler Vehí seu á 24 de Noembre Io3Ij la qual licencia de Fiva-
11er vista conté que sem.pre que ocorregues necessitat que la
Ciutat bagues menester dites Voltes per servey de aquella,
ell, y los seus deguessen tornar les voltes á despeses sues en
lo modo que vuy.
A 28 de Juny 1549, Capitulació sobre la fabrica del Pont
fahedor desobre la Sequía Madriguera devant lo Mas Porccll.
A 12, de Noembre 1550, Capitulació sobre la Obra del
Pont de la Lacuna.
A 12, de Janer 1552, Crida de part deis Obrers, que tothom
levas, los taulells, y perxas, y que sois tinguessen las perxas
junt a la paret, com en lany 1445.
A 7, de Abril 1557, si be crech que deu dir 1597, Concordia
deis Consellers ab la Universitat de Tamarit, ab que aquella
Vila promet fer una Carretera per los blats de la Ciutat, y
una botiga, de la qual botiga la Ciutat ne deu pagar de loguer
cada any 9 ffi '^, y
Tarragona á Tamarit.
que la Ciutat hage de mudar lo tragí de

170
RÚBRICA d'eSTEVE GILABERT BRUNIQUER
A 17, de Agost 1557, Capitulació sobre fer un pont al Valí
dit lo Testament deis asens per 6y ^ ^ mans, y tot pertret.
A 10, de Noembre 1559, ^^^ delibera! anar á veurer, y
regonexer tot lo camí de la Carretera que es trassada pera
portar de Urgell, Comalats, y Sagarra los blats ab carretas
assí, y parexentli sería cosa que puga teñir efecte, se estiga
alia fins sie acabada.
A 23 de Maig 1561, letras del Virrey D.'^ García de Toledo,
ab que havent lo Rey manat se fessen Carreteras desdel Camp
de Urgell, y altres parts fins á Barcelona, per^o mana ques
seguescan los ordes de Joan Francolí Loctin[ent]. de Batlle
General. In Diversorum 23, fol. 58.
A 14 de Desembre 1562, deliberació de scriure al Batlle,
y Jurats de Martorell, Masquefa, Piera, Vallbona, la Pobla,
Tous, y Talavera pregantlos fassan adovar los Camins per que
la Carretera puga anar millor.
A 10, de Mars 1563, requestas per execució de fer ditas
Carreteras desdel Camp de Urgell, y altres parts fins a Bar-
celona.
A 24 de Janer 1564, per la Venguda del Rey deliberaren
adobar los camins desde la Creu cuberta fins al Torrent de
mal Consell, y que per ara ho pac la Ciutat, y apres ho
fassan pagar ais Terratinents.
A 15, de Mars 1573, Capitulació sobre la obra de la Creu
cuberta al Coll de forcats foral Portal de S.* Antoni.
A 6, de Setembre 1575, Capitulació sobre la fabrica de
una Creu de pedra al Camí real al Coll de la Selada foral
Portal nou.
A 17, de Janer 1578, es la deliberació de fer la Arboreda
á la Ribera en la gran plassa, ó spay que es entre las duas
murallas, la qual apres se feu, empero los arbrcs duraren
poch, axí per mancament de aygua, com per que minyons, y
etiam homens grans los maltractavcn.
A 28, de Octubre 1579, se tracta de fer la Scura de la Cla-
veguera Condal, y ques veja á qui tocará á pagar.
A 10, de Noembre 1580, los Consellers daren licencia á
la Confraría deis Sastres de edificar al Carrer de la Tapinería
sobre los patis de las Carnicerías.
A 28, de Febrer 1581, se tracta de fer Carretera de Valls,
y de Vilafranea á Barcelona.

CAP, LXXXVin. — CARRERS, PLASSES, CAMINS, ETC. I7I
A 16, de Octubre 1581, Capitiilació sobre lo Empedrament
de la Plassa del blat nova.
A I, de Abril 1583, los Consellers ordenaren ais Obrers
derrocassen la paret nova que feyan los Obrers de S.*^ María
de la mar al fossar, que levaven lo pas del Carrcr del mal
cuynat, y daren Consell al Veguer los fes asistencia.
A 18, de Juny 1584, deliberació que la boca de la Clava-
guera del Christo de la Riera de S.* Joan sie adobada, que no
si pugan lanzar sutsures.
A 6, de Febrer 1586, Crida contra Remendons, Payers, y
altres personas que venen robas per las Plassas.
A 26, de Agost 1586, deliberació de enderrocar las barra-
cas de Pescadors.
A II, de Octubre 1586, los Consellers donaren licencia de
cloure, ó tancar lo Carrer junt la Casa del Marques de Ytona.
A ... (*) de ... (*) 1588, es la Ordinació del que deuen pagar
los Carros, Carretas, y Carro9as que van per Ciutat per lo
Empedrament deis Carrers, y á 16, de Janer 1589 fou conñrm§.da,
empero a 27, de Maig 1589, fou suspesa perqué pugan
anar librement sens pagar res.
A 8, de Mars, y 8 de Abril 1588, Crida per ordinació del
Trentenari, que no vagen Carros per Ciutat.
A 25, de Noembre 1594, deliberació de scurar la Clava-
guera gran de Junqueras.
A 9, de Octubre 1595, per fer la Claveguera del Carrer de
S.* Pau, y afondir, y ampliar per que vingues be á metrcs, y
entrar ab la Claveguera mestre de la Rambla, foren delibe-
rades girar 400 ^ %>, y
á. ^1, fou deliberat donarli vessant al
Valí, y no á la Clavaguera de la Rambla, y per que no reisque
apres en lany 1609, tornaren itcrum á guiar las ayguas plu-
vials per la horta de S.* Pau per que vinguessen á metres á
la mestra de la Rambla, y á 23, de Noembre 1595, in manuali,
acte de preu fet de dita Clavaguera fins lo hort de Thomas
Alba, que serían 90, fins en 100, Canas a.*' (a rahó) 48 ^.
A 8 de Juliol 1610, deliberació de fer una Creu de pedra
marbre fora lo Portal de mar, y á 14, de Setembre 1612, fou
beneyda.
A 16, de Febrer 1612, deliberació de fer Claveguera al
(*) En blanc.

172
RÚBRICA D'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
Carrer de S.*^ Eulalia, alias de la Boquería, y á 28 de Mars
en lo man[ua].' es lo acte de Preu fet.
A 31, de Maig 161 3, deliberació de fer la Casa deis bude-
llers sobre lo Rech.
A 6, de Juliol 1624, delibera lo Consell empedrar lo trast
de la Rambla, y lo Carrer de S.* Just.
A 23, de Maig 1627, lo Consell de 36, resolgué que quiscun
die de festa á la tarde en los mesos de Juny, Juliol, Agost, y
Setembre se regás la muralla de mar, dcsdel Portal de mar
á S.t Fran.*^^ no podentse gastar sino es 20 ÍB %.
A 6, de Mars 1632, lo Concell de cent resolgué que se escu-
ras la Cíaveguera del Carrer den Gcnsana.
A 15 de Noembre 1633, en Registre de Obrería apar que
los Obrers concediren Ilicencia al Noble D.^^ Joan de Ardena,
de fer, y fabricar un Passadís en lo Carrero deis Sombrerers
derrera sa Casa, que passa á la Capella que está allí cons-
truhida.
A 16 de Febrer 1637, en Registre de Obrería apar que los
Obrers concediren Ilicencia al Canonge Antoni Arruíat, de
allargar una bolta de las Casas que te en lo Carrer den bon
vchí, dita la Volta den Salavardenya.
A 3 de Setembre 1638, en Registre de Obrería apar que
los Obrers concediren Ilicencia al Ex. S.^'^ Virrey, de fer, y
fabricar un Pont de pedra en lo lloch ahont está vuy edificat,
y construhit lo Pont de fusta que travesa desde aquell á altres
Casas que te, y posseheix en lo cantó del Carrer de la Mercé.
A 21 de Octubre 1638, en Registre de Obrería apar que los
Obrers concediren Ilicencia á Pelegro Betardo, Cavaller, de
tapar, clourcr, y cncorporar dins lo ambit de unas Casas que
posseheix en la Vilanova de esta Ciutat un Carrero que te á
la part de Llevant al costat de ditas sas Casas en lo Carrer
dit de les Noces, devant lo Carrer de la Capella de S.* Sperit.
A 7 de Maig 1639, en Registre de Obrería apar, que los
Obrers concediren Ilicencia á Sebastiá Cormellas, de poder
tancar de pedra, y cals un Carrero que té, y posseheix tras
las suas Casas situadas en lo Carrer del Cali, y á 20 de Setem-
bre los dits Obrers concediren Ilicencia á dit Cormellas de
poder fer un Pont sobre lo dit Carrero.
A 21 de Janer 1641, en Registre de Obrería apar, que los
Obrers concediren Ilicencia á Joseph Pau Adroguer, de tapar

CAP. Lxxxviir. — carreRs, plasses, camins, etc. 173
tin carrero que te junt lo seu hort que posseheix junt lo liort
deis Tiradors.
A 24 de Abril 1641, en Registre de Obrería apar, que los
Obrers concediren Uicencia á la Priora, y Convent de monjas
IMadalenas, de tapar un Carrero á pedra, y cals dcvant dit
monastir.
A 27 de Abril 1641, los Concellers deliberaren que los
Obrers fessen paredar lo Carrero que es detrás lo monastir de
S.t^ Madalena de la present Ciutat, y junt á aquell, lo qual
Carrero afronta ab la bolta de nostra Senyora de la Eura.
A 21 de Febrer 1642, en Concell de cent se tracta de com-
pondrer, y adobar la Clavaguera mestre del Carrer den Jan-
sana.
A 2 de Janer 1643, en Concell de cent se tracta de adobar
la Clavaguera mestre de la Rambla, que mira á la part de
mar, y axí mateix las Clavagueras mestres qui van á la mar,
y la Clavaguera de S.* Pere.
A 20 de Febrer 1644, lo Concell de cent delibera gastar
100 íB «^^ P^^ ^^ gasto de escurar la Clavaguera que passa
sota la Sala de las Armas, y Pallols, y va á la mar.
A 29 de Febrer 1644, lo Concell de 36 delibera, que ha-
ventse de escurar las Clavagueras de esta Ciutat, deguessen
los Vehins deis Carrers fer traurer la mundicia de ditas Cla-
vagueras dins lo termini de tres dias.
A 19 de Agost 1645, lo Concell de cent delibera fossen
adobadas las Clavagueras mestres de la present Ciutat, y á
15 de Setembre 1646 fou deliberat gastar 1000 íg ¡^ per ditas
Obras.
A 2 de Octubre 1647, en Concell de cent se tracta de ado-
bar las Clavagueras mestres de la Rambla, que recull las
ayguas del Rebal, y las de S.' Fran.*^^ fins á la font del Ángel.
A 5 de Noembre 1647, en Registre de Obrería apar, que
los Obrers concediren Uicencia á Stephanía Galceran Viuda
de poder fer, y construhir una Columna en la cantonada de
la Casa que posseheix al cantó del carrer deis Cambis, y del
Carrer den Gimnás.
A 17 de Desembre 1647, lo Concell de cent delibera fossen
gastades 1000 % ^ per las Obras de las Clavagueras mestres,
y altres dins la present Ciutat, y á 10 de Mars 1648 en Concell
de cent, se tracta lo mateix.

1^4
RÓBRICA D*ESTÉVE GÍLABÉRt BRUNlQÜÉR
A 4 de Mars 1648, en Registre de Obrería apar que los
Obrers concediren Ilicencia al Eminentíssim 5.°"^ Cardenal de
S.t3 Sicilia Capitá General de est Principal, de fer, y fabricar
un Pont de fusta, pera passar de un Palacio á altre, á la Can-
tonada de las Casas del S°^ Compte de S.^^ Coloma situadas
al Carrer ampie, y devant lo Plá de S.^ Fran.'^^
A 24 de Noembre 1648, en Registre de Obrería apar, que
los Obrers concediren Ilicencia á Jayme Monfages Candeler
de cera, Joseph Sadurní, Fran.^^ Maurici Adroguers, y Joan
Llosas Flaquer, de poder fer paredar, y tancar un Carrer per
lo qual se vá del Carrer de la Fusina, á la Capella de nostra
Senyora de Pietat del monastir de S.* Agustí.
A II de Mars 1649, en Concell de 36 se tracta de que lo
Hospital de nostra 5.°"^^ de Misericordia cuyde de traurer lo
fanch deis Carrers, y Clavagueras de esta Ciutat.
A I de Juliol 1650, en Registre de Obrería apar que los
Obrers concediren Ilicencia á Diego Montar Cavaller, pera
demolir unas Casas, y fer una Plasseta en lo Carrer de S.*
Domingo.
Dimars á 27 de Agost 1652, en Dietari apar, que de orde
deis Concellers se desfeu un Porxo que hi havía en la Plassa
dita del OH devant de las Casas que foren de T... Serra Llo-
gater de muías en una reconada en la qual estaba una figura
del Salvador del Mon ab lo SS."* Sagramcnt pintat, que era
per la Contraría del SS Cos precios de Jcsu Christ, y antiguamcnt
sota dit Porxo era lo puesto ahont se mesuraba, y
venía Oli en dita Ciutat, lo qual fou desfet pera fer Carbó per
la fabrica de la moneda.
Dimccrcs á 28 de Agost 1652, en Dietari apar, que de
orde deis Concellers se desfeu lo Porxo que estaba en la Plassa
dita del Ángel devant las finestras de las Casas de la Con-
fraría deis Sastres, y devant la Pirámide es en dita Plassa,
en lo qual Porxo antiguament se venía blat, lo qual se desfeu
pera que de la fusta de aqucll sen pogucs fer Carbó pera fer
moneda.
Disapte á 31 de Agost 1652, en Dietari apar, que de orde
deis Concellers fou dcsfct, y cspatllat un Porxo, ó Caseta
tenía la present Ciutat á las murallas Veilas del Rcbal en la
Rambla devant lo Carrer de S.* Pau, y á la reconada de la
Torre del Portal de la Bocaría, qucs deya lo Pcs de la Llenya

CAP. Lxxxviii. — carreRs, plassés, camins, etc. 175
aportaben los forasters pera vendrer á la present Ciutat, lo
qual Porxo axí mateix fou desfet pera fer Carbó per la fabrica
de moneda.
A 30 de Noembre 1654, en Registre de Obrería apar que
los Obrers concedircn Ilicencia á D.° Berenguer de Oms Cava-
11er, de poder fer, y construir un passadís de fusta cubert, y
clos de costats pera travessar lo carrer dit den Pumar, per lo
qual se vá de la Riera de S.* Joan, al Carrer deis Mercaders.
A 8 de Janer 1657, en Concell de 36 se tracta de certa
controversia tinguda entre lo Mostasaf, y Obrers, á cerca á
qui pertany lo donar los Llochs en las Plassas, y demes pues-
tos de la present Ciutat.
A 29 de Mars 1658, en Concell de cent se troba un memo-
rial de las obras se han de fer en las Clavagueras publicas
de la Ciutat.
A 30 de Octubre 1658, en Registre de Obrería apar que
los Obrers concediren Ilicencia ais Vehins del Carrer de la
Tapinería, de tapar ab un rexat ab sas portas la boca de un
Carrero que no passa situat devant la porta del Celler de la
Canonja.
A 8 de Octubre 1662, en Registre de Obrería apar que los
Obrers concediren Ilicencia al 5.°"^ D.° Joseph de Casademunt
olim de Boxadós, del Concell de S. Mag.* y son Regent en lo
de Cathalunya, de poder fer clourer, y paredar de pedra, y
cals lo enfront del un cap del Caner, ó Devallada den Bo9ot,
es á saber á la part de baix, que es una bolta que confronta
ab lo carrer que vá del Carrer de Basseya, á la font, y Plassa
olim dita del Blat vell, y vuy del Ángel.
A 18 de Octubre 1664, en Registre de Obrería apar, que
los Obrers concediren Ilicencia ais Adm[inistrad].°'^s ^q\ Hos-
pital de N.^ S.^^ de Misericordia de esta Ciutat, de poder
tancar, y clourer un Carrer que passa de la Plasseta devant
lo Collegi del S.°^ Bisbe, dita la Plasseta de Montalegre, al
Carrer deis Tallers, á fi de valerse dit Hospital de dit Carrer.
A 20 de Maig 1665, en Concell de 36 se tracta de donar
forma á netejar las Clavagueras mestres de esta Ciutat, y
á 29 en Concell se tracta lo mateix.
A 16 de Abril 1667, lo Concell de cent dona Ilicencia ais
PP. de la Comp.^ de Jesús, de poder clourer lo Carrer dit
antiguament den Massaguer ahont la Ciutat te lo Sitjar vell.

176 RÚBRICA d'eSTEVE GILABERT BRUNIQUER
y en lo mitg de ell algunas Sitges, y á 7 de Jiiny en Concell
se tracta lo mateix, y á 22 de Agost fou revocada dita lli-
cencia.
A 18 de Setembre 1668, foren deliberadas pagar 70

CAP. LXXXVIir. CARRERS, PLASSES, CAMINS, ETC. I77
mateix, y á 17 de Janer 1688 en Concell de cent se tracta lo
matcix, y á 4 de Mars en Concell se tracta lo mateix.
A 5 de Noembre 1671, fon deliberat pagar 13 "S i ^ per
una rexa de ferro per la boca de la Clavaguera del cap del
Carrer deis Tallers.
A 28 de Noembre 1671, en Registre de Obrería apar que
los Obrers concediren Ilicencia al Perfecto, y Assistents de
la Congregació de Seculars de la Mare de Dcu institiihida en
lo Collegi de la Comp.^ de Jesús de esta Ciutat, pera poder
fer clourer, y tancar lo Carrer, y curs que vuy fa al capdevall
del Carrer de les Sitges, que ix en lo Carrer den Juglar sois
á la tirada de la Obra nova de la Cantonada del Oratori de
dita Congregació, ab tal que en lo costat de la part de Tramontana
se fassa lo mateix Carrer en dit espay, que es de la
manera ho han ofert fer.
A 26 de Octubre 1674, en Registre de Obrería apar que
los Obrers concediren Ilicencia á Antón Dolius Pbre. Benefi-
ciat de S.*^ María, pera clourer un Carrer qui vá de la Igle-
sia de S.*^ Fran.'^o de Paula, al Convent de las monjas de Jun-
queras.
A 25 de Noembre 1676, en Registre de Obrería apar que
los Obrers concediren Ilicencia á Lluís Subirana Not[ari] Real
Collegiat, de poder tapar de pedra y cals lo Pas y Camí que
es á las Espatllas de la sua Casa situada al Carrer del Pi, lo
qual pas es lo que passa arran de la muralla de la Rambla del
Portal, es á saber de la Bocaría, al Portal de la Porta ferrisa.
A 18 de Octubre 1678, en Registre de Obrería apar que
los Obrers concediren Ilicencia á Thomás Rossell fuster,
Fran."^^ Castanyer Forner, y D.^^^ Joseph Sala, de poder tapar,
y clourer á pedra, y cals un racó que es á las Espatllas de la
sua Casa situada en lo Carrer del Pi, lo qual racó antes era
lo pas, ó camí que passaba arrán de la muralla que dona á
la Rambla, es á saber lo trast del Portal de la Bocaría, al
Portal de la Porta ferrissa.
A 24 de Noembre 1678, en Registre de Obrería apar que
los Obrers concediren Ilicencia á Joan Terrés Beneficiat de
S.*^ María del mar, de poder fer conforme estava de antes
una bolta al cantó del Carrer anomenat la Volta den Guixer,
per la qual se vá del Carrer deis Flassaders, al Carrer den
Corre tger.

178
RÚBRICA d'eSTEVE GILABERT BRÜNIQUER
A 14 de Agost 1680, en Registre de Obrería ppar, que los
Obrcrs concediren Ilicencia á Agustí Martínez Mercader, Pan
Feu, y Joseph Partegás Blanqners, pera fer, y posar una
tanca a modo de rexat tot de fusta en un Carrero que no passa
entrant al Carrer de las Cañáis, qui entra per la Plassa de la
Blanquería a ma esquerra.
A 23 de Noembre 1680 en Registre de Obrería apar que los
Obrers concediren Ilicencia al Prior, y Convent de S,* Joseph
de Carmelitas descalsos de poder tapar un Carrero que passa
desde la Rambla al Carrer del Carme pera fer una Capella del
SS. Sagrament, ques comunica en dita Iglesia de S.* Joseph.
A 26 de Noembre 1680, en Registre de Obrería apar, que
los Obrers concediren Ilicencia á D.^ Joan Bap.*^ Falcó, de
tapar un Carrero que no passaba al costat de la sua Casa
situada al Carrer de S.** Ana, prop lo Portal deis Estudis.
A 12 de Janer 1682, en Concell de cent se tracta de adobar
los Camins, fossos, y valls, y á 17 en Concell de cent se tracta
lo mateix, y á 6 de Febrer en Concell de cent se tracta lo ma-
teix, y á 6, y 15 de Abril en Concell se tracta lo mateix, y á
7 y 22 de Setembre en Concell se tracta lo mateix, y á 13 de
Desembre 1686 en Concell de cent se tracta lo mateix, y á
13 de Janer 1687, en Concell se tracta lo mateix, y á 17 en
Concell de cent se tracta lo mateix.
A 4 de Mars 1682, en Registre de Obrería apar que los
Obrers concediren Ilicencia al Rector, y Collegi de Bcthlem
de la Comp.^ de Jesús, de poder clourcr, y tancar a pedra, y
á cals un tros de terreno de la Rambla prop lo Portal de la
Porta ferrisa, per la Edificació de la Iglesia que novament
se construeix, y á 9, en dit Registre de Obrería apar que dits
Obrers concediren Ilicencia al meteix Rector, y Collegi, de
poder clourer, y tancar á podra, y á cals altro tros de terreno
en la Rambla, y á 28 de Noembre fou concedida altre sem-
blant Ilicencia al mateix Rector y Collegi.
A 15 de Abril 1682, en lo manual se troba lo acte de Preu
fet de adobar lo Camí del rededor de la vora del fossode la
present Ciutat.
A 21 de Janer 1686, en Concell de cent se tracta de dispo-
sar una Plassa per vendrer lo blat, y Oficinas per recullir lo
que los Particulars aportan pera vendrer, y á 3, y 23 de Ju-
liol en Concell se tracta lo mateix, y á 3 de Agost en Concell

CAP. Lxxícviii. — caRrérs, plasses, camins, etc. 179
de cent se tracta lo matcix, y á 18 de Mars 1688 en Conccll se
tracta lo mateix, y á 21 de Octubre en Concell se tracta lo mateix,
y á 9 de Febrer 1689 en Concell de cent se tracta lo ma-
teix, y á 17 de Jancr 1700 en Concell se tracta lo mateix, y á
21, en Concell se tracta lo matcix, y á 13 de Noembre 1703, en
Concell se tracta lo mateix, y á 13, y 19 de Agost 1704 en Con-
cell se tracta lo mateix, y á 6 de Octubre en Concell se tracta
lo mateix, y á 22, y 28 de Janer 1705, en Concell se tracta lo
mateix, y á 3, y 13 de Febrer en Concell se tracta lo matcix.
A 5 de Octubre 1686, foren deliberadas pagar 325 'K per dita raho.

1 8o RÚBRICA d'ESTEVE GILABERT BRÜNlQÜER
Disapte á 24 de Maig 1698, en Dietari apar, que se tingué
Concell de cent, en lo qual se tracta de escurar las Clavague-
ras mestres de la present Ciutat.
A 7 de Agost 1699, en lo manual se troba lo acte de Preu
fet de empedrar lo Carrer del Portal de la Dressana, y lo
mateix die foren deliberadas pagar 333 ffi 6 ^ 8 per dita raho,
y á II de Noembre foren deliberadas pagar 283 "g 6 ^ 8 per
dita raho, y á 23 de Desembre foren deliberadas pagar 283

CAP. LXXXVIII. CARREHS, PI-ASSES, CAMINS, ETC. l8l
Janer 1712, en Conccll se tracta lo mateix, y á 18, y 24 de
Febrer en Conccll se tracta lo mateix, y á 2 de Mars en Conccll
se tracta lo mateix, y á 6 de Maig en Concell se tracta lo
mateix, y á 9 de Juny en Concell se tracta lo mateix, y á
I, de Agost en Concell se tracta lo mateix, y á 22 de Setem-
bre en Concell se tracta lo mateix, y á 15, y 21 de Octubre en
Concell se tracta lo mateix.
A 27 de Setembre 1710, en Registre de Obrería apar que
los Obrers concediren Ilicencia á Joseph Vilarubia, y al D.""^
Joseph Vilarubia Pbre. Pare, y fill, de fer, y construhir un
Pont en lo angol de Uurs Casas, situadas al Carrer den Palau,
qui mira al Carrer den Jordi Ras, vulgarment dit del Hostal
de Manresa.
A 30 de Noembre 1710, en Registre de Obrería apar que
los Obrers concediren Ilicencia al D.^"^ Joseph Mariner, y Mora
pera fer, y construhir un Pont en lo Enfront de sa Casa si-
tuada en lo Carrer dit de la Volta del Cali.
A 27 de Janer 1712, en Concell de cent se tracta de illumi-
nar los Carrers en las nits, per evitar los Omicidis, Latrocinis,
y desordes, y á 31, en Concell se tracta lo mateix, y á 21 de
Mars en Concell se tracta lo mateix.
A 6 de Noembre 1712, en Concell de cent se troba una
Suplica donada per los Adm[inistrad].o'^s ^q\ Hospital de
Misericordia, en orde á netejar, y limpiar las Plassas, y pagar
los dos diners los Pagesos, y Revenedors.
A 15 de Desembre 1714, en Registre de Obrería apar que
los Obrers concediren Ilicencia á D.^ Anna Piñateli, y Aymerich
Marquesa de S.* Vicente, pera clourer un reclau que no
passa situat en lo Carrer den Ripoll, á fi de ocupar lo terreno
de dit reclau.
A 8 de Octubre 1459, Concell sobre acabar la Rambla.
A 30 de Setembre 1559, en Registre de Obrería apar que
los Obrers concediren Ilicencia á Antón Salvi mestre de Es-
grima, de tancar un Carrero que passa de la Plassa de la Tri-
nitat, á la Bocaría.
A 28 de Febrer 1561, en Registre de Obrería apar, que los
Obrers concediren Ilicencia á Fran.^^ Guerau, Donsell pera
clourer, y tapar un Carrero qui es en lo lloch dit lo Cali den
Sanahuja, qui es entre lo Carrer de la Bocaría, y la Plassa de
la Trinitat.

1 82
RÚBRICA d'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
A 24 de Octubre 1561,611 Registre de Obrería se troba un
manamcnt fet per los Obrers al D[iscre].* Joan Dot Not[ari].
pera que axample en son endret lo Camí per lo qual se vá
de la Creueta dita de Port, al Castell de Port, fins á les fites
noves.
A 8 de Juliol 1565, en Registre de Obrería apar que los
Obrers concediren Ilicencia á Jaume Polit Mercader, y Joan
Vila de Moya, de poder clourer á dos caps un Carrer qucs diu
lo Carrer de la Romaguera, que passa del Carrer de S.* Pcre
Subirá al Carrer de S.* Pere mitjá.
A 7 de Noembre 1572, en Registre de Obrería apar que
los Obrers concediren Ilicencia á Joan Coixí, Doctor en drets,
y Benet Folch, Sucrer Droguer, de poder tancar á dos caps ab
pedra, y morter un Carrero qui va del Carrer de la Bocaría
á la Plassa de la Trinitat.
A 12 de Maig 1574, en Registre de Obrería se troba un
manament fet per los Obrers á Mr. Ferrcr Doctor en drets,
pera que adobe lo Camí real que es en la entrada de sas térras,
per lo qual se vá de la Creu de la Llacuna, al Pont de la Ver-
neda.
A 10 de Agost 1574, en Registre de Obrería apar que los
Obrers concediren Ilicencia á Lluís Pomar, y Joan Pluguet,
de poder fer, y fabricar una volta endret del primer sostre
en un Carrero que no passa ques diu den Fregasachs, lo qual
Carrero antiguament passava detras lo monastir de las mon-
jas de Montession, fent dita volta ais cantons del Carrer
Condal.
A 17 de Agost 161 1, en lo manual se troba lo acte de Preu
fet de la Clavaguera del Carrer deis Escudellers.
A 26 de Noembre 1611, en Registre de Obrería apar, que
los Obrers concediren Ilicencia á Elisabeth Frexa, de tapar
un tros de volta de la sua Casa situada en la Plassa del Encant.
A 7 de Noembre 1612, en Registre de Obrería apai que los
Obrers concediren Ilicencia á D.'^ ChristofolGallart, y d( Tra-
giner, de fer, y construhir un Pont de fusta per poder liberament
passar de sa Casa á la muralla del Studi major, per
poder entrar en la Capella es sobre lo Portal de dit Studi
major.
A 3 de Juliol 1613, en Registre de Obrería apar que los
Obrers concediren Ilicencia al P.^ Corrector, y Convent de

CAP. LXXXVIII. — CARRERS, PLASSES, CAMINS, ETC. 183
S.* Fran.*^° de Paula de poder tancar, y clourer lo Carrero que
está junt á dit monastir.
A 7 de Nocmbre 1613, en Registre de Obrería apar que
los Obrers concedircn Ilicencia á Joan Flor, Cinter, de poder
tapar duas Voltas, ó Arcadas enfront de la sua Casa situada
al cantó de las voltas devant la Clavaguera de Junqueras.
A 25 de Febrer 1617, en Registre de Obrería apar que los
Obrers concediren Ilicencia á D.^ Margarida de Plassa monja
Carmelita calsada, de poder tancar á tots dos caps lo Carrero
dit vulgarment den Picalques que es en lo Rebal qui travesa
del Carrer del Roig á la Riera den prima, á efecte de fer, y
construhir en dit lloch, Collegi, ó monastir de Donsellas recu-
llidas.
A 28 de Desembre 1617, en Registre de Obrería apar que
los Obrers concediren Ilicencia á Antoni Rodriguez Sastre
de poder teñir en condret, y per son compte un Carrero que
no passa al costat de la sua Casa situada á la Ribera, entre
lo Carrer den Roldor, y lo Carrer den Betlloch.
A 9 de Maig 161 8, en Registre de Obrería apar, que los
Obrers concediren Ilicencia ais Deputats del General de Ca-
thalunya, de poder construhir, y edificar la Cantonada de la
Casa de la Deputació, que ara de present fan, y construeixen
devant lo Portal de la Seu, dit vulgarment lo Portal de S.*^
Eulalia, y á 5 de Setembre en dit Registre se troba un manament
fet pera suspendrer la Obra de dita Cantonada.
A 28 de Noembre 1619, en Registre de Obrería apar, que
los Obrers concediren Ilicencia á Pere Bosch de poder clourer
lo cantó que té sota la sua Casa al cantó del Cali, clohent
aquell del cantó de dita sa Casa, ñns al altre cantó de la ma-
teixa Casa á la part de Llevant.
A 13 de Juny 1622, en lo Llibre intitulat Diversorum Instrumentorum
3."^ fol, 168 se troba lo acte de Preu fet de empe-
drar lo Pont de S.* Martí.
A 6 de Setembre 1624 en lo Llibre intitulat Diversorum
Instrumentorum 3."^ fol. 334 se troba lo acte de Preu fet del
Empedrat de la Rambla, devant lo Portal de la Bocaría.
A 24 de Setembre 1626, en Registre de Obrería se troba
una Ilicencia concedida pera fer lo Baleó que vuy se troba en
la Plassa de la Llana.
A 24 de Noembre 1627, en Registre de Obrería apar que

I 84
RÚBRICA d'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
los Obrers concediren Ilicencia al Mag.^^ Jaumc Amcll, y de
Llobregat, Ciutadá honrat de Barcelona, de poder tancar, y
tapar ab rexat, ó de pedra, y cals un Carrero que no passa
devant lo Monastir de las monjas Madalenas á la Riera de
S.* Joan.
A 27 de Febrer 1630, en Registre de Obrería apar que los
Obrers concediren Ilicencia á Elisabeth Sunj^era, Viuda, de
poder clourer, y tancar un tros de Pati que es detras de las
suas Casas situadas en lo Carrer de la Bocaría junt á un Forn
de courer Pa deves la muralla, y casi de front de la Torre de
la Ciutat.
A 22 de Mars 1631, en Registre de Obrería apar, que los
Obrers concediren Ilicencia á D.^ María de Boxadós, Roca-
bertí, y de Pau, de poder fer, y assentar uns permodols en la
paret de las suas Casas que te en lo Carrer de las Pulieras, y
sobre dits permodols axamplar, allargar, y muntar la paret
de una Capella que dita Senyora te dins la sua Casa.

CAP. LXXXVIIII.
COMERS, Y MERCADERIES
5, de Juliol 1392, finí, y cessá la obra de la
Lotge del Consolat de mar, la obra de la qual
tenían en carrech dos mercaders com á Procu-
radors constituhits per la Ciiitat, y fcycn dita
obra de un dret de malla per Iliura ques cullía
de las mercaderías que entravan, y exían en Barcelona, y
trobas que en lany 1383, se edificava dita Lotge.
A II, de Desembre 1417, per que los Consols havían dada
raho a Consellers de que lo BatUe General de part del Rey los
havía dit volía levar lo dret del Periatge ab motiu que era
expirat, ó que li mostrassen lo Privilegi per que lo dret era
nociu a la mercadería, per90 lo Consell de Trenta considerant
lo prejudici de que lo Batlle General ios anat primer ais Con-
sols, y no a Consellers, y encara de voler levar dit dret, delibe-
raren que los Consellers ne haguessen un molt esforsat rahonament
ab lo Batlle General per ques ab[s]tingues de semblants
novitats.
A 17, de Desembre 1417, ajustat lo Consell de 18, Promens
de tots Staments, se feu elecció de dos Missatgers per
anar á Tortosa per lo ajust devían teñir ab privilegi del Rey
los de Valencia, y Mallorca, y Ciutats marítimas de Catha-
lunya, per tractar del remey de la mercadería, que era quasi
del tot perduda.
A 22, de Noembre 1419, in libro notularum 1412, et aliorum.
Concordia entre los Missatgers de Barcelona de una, y

1 86 RÚBRICA d'esteve gilabert bruniquer
los de Perpinyá de altre, sobre diferencias, ó pretensions entre
ells, en raho deis drets de mercadería.
A 27, de Abril 1434, scriuen á la Reyna, que lo Rey Joan
consentí privilegi á la Ciutat, que los Consols de mar en dita
Ciutat, y en altres térras fora empero de la Senyoría del Rey
poguessen imposar, é cullir cert dret, en tots, y sengles navilis,
é mercaderíes de Vassalls del Senyor Re}^ lo qual privilegi
apres fou ampliat de imposar, é cullir dit dret á qualsevols
Strangers mercantívolment Negociants en la Senyoría del
dit Senyor, los quals paguen en las generalitats, é imposicions
ques cullen en Barcelona, y que ara una Ñau de Ma-
llorca recusava pagar, y sa Altesa havía provehit Sobre-
cehiment en asso, per90 suplican que per observanga del dit
nostre Privilegi, vulla revocar dit sobrecehiment.
A 22, de Agost 1437, los Consellers deputaren un Argen-
ter per marcar la obra de Stany fahedora en Barcelona juxta
novas Ordinaciones Civitatis.
A 13 de Febrer, y 25, de Abril 1438, Consell, tractant de
augmentar lo exercici de la Draparía, y ques procurassen
lanas finas, ab poder de que los Consellers poguessen bes-
traure alguna quantitat.
A 21, de Febrer 1438, se veu com en dit any la Cera obrada
se venía á 7 diners la liura.
A 24 de Maig 1438, per introduir en Barcelona lo exercici
de la Draparía, los Consellers feren Concordia ab cert Mercader,
lo qual los feu venda de 200, quintars de lana marxa
de Inglaterra, y á 27, de dit, es altre Concordia de 100 quin-
tars de lana tambe de Inglaterra.
A 5 de Juliol 1440, Capitulado sobre comprar 500, quin-
tars de lana.
A 18, de Janer 1441, dos mestres de draps de [Arjras ven-
guts de Picardía per que los Consellers desijavcn posar dit
exercici en Barcelona, y per que dits mestres aturassen los
havían tractats benévola, y caritativament, pergo prometen
que estaran quatre anys en Barcelona, y tindran aprenents,
y ensenyaran lo ofñci.
A 4, de Mars 1441, requesta del Síndich á certs Mercaders
sobre un Cambi de 7003 íÉ 16 ^ 6 que la Ciutat los havía dat
per que las dassen en Inglaterra per comprar lañes.
A 10, de Abril 1441, Consell per introduhir la operació deis

CAP. LXXXIX. COMIÍR9 1 MERCADERÍES I 87
fustanis, com antiguament se feya, quey havía 300 fusta-
niers, y 12 Consols, y eras perduda aquesta obra per los molts
fustanis forasters quey entraven.
A 6, de Setembre 1441, los Conscllcrs, y personas cletas
en consequencia de las Ordinacions de 25, de Abril, 19 de
Maig, y 31 de dit, nomenaren persona en rebedor deis preus
de les 1000 pesses que los fustaniers veneren á la Ciutat.
A 16, de Noembre 1441, fou deliberat edificar la Casa
apellada la Ala per vendré los draps per que la Duana de la
Lotja hont se practicava vendré los draps era menester per
las mercaderías, y á 22, de Febrer 1444, fou acabada, 90 es
lo primer quarto, y á 14, de Desem.bre 1506, servíe encara
per al exercici deis draps, com se veu en títol de forments.
íol. [30].
A 5, de Juliol 1445, Capitulació entre Consellers, y un
Mercader per la compra de 500, quintars de lana de Ingla-
terra per fer draps en virtut del poder que dits Consellers ne
tenían de Consell de cent celebrat á 25, de Abril 1438.
A 29, de Noembre 1445, los Consellers scriuen al Rey que-
xantse deis procehiments del Governador contra quatre Alemanys
que tenían Casa en Barcelona per quels havía presos
los Ilibres, y asso causaría, que ells sen anirían, y altros no
gosarían negociar assí en gran dany del Comers, y de la mer-
cadería.
A 14, de Octubre 1447, scriuen al Rey, que una de las grans
Noblesas de aquesta Ciutat es lo Porxo del forment prop la
mar qui está ubert á palés, é axí mateix una molt bella Casa,
que no ha molt temps es edificada ab gran despesa sobre dit
porxo, hont se venen en publich los draps de lana, y que
lo Batlle General per deformar lo dit Porxo, y Casa, ha sta-
blit á Pere Rosselló, y dat licencia de fer dos Carniceríes de-
vant dit Porxo, y Casa.
A II de Janer 1448, havent la Reyna ab crida publica
desterrats tots los florentins, pergo los Consellers scriuen al
Rey á favor de certs florentins Ciutadans, los quals per dita
raho no podían ser compresos ab dita privació.
A 23, de Agost 1450, vingueren dos naus mallorquines, y
portaren Vitualles, y lo Veguer volgue pendre los Patrons á
instancia de certs Genovesos pretenents que las robas que
portaban eran suas, y que dits m^allorquins las havían tro-

l88 RÚBRICA d'esteve gilabert bruniquer
badas en una ñau de florentins, y fou dclibcrat fos donat
consell al Veguer servas lo guiatgc a dits Patrons.
A 24, de Octubre 1450, Parayres, y Texidors de lana
demanaven se fes ordinació que en la Casa de la Ala fossen
venuts draps de lana aparellats tenyits, y texits en Barce-
lona, y no draps forasters, y que la Casa se obrís solament dos
dies la Semmana, y lo Consell ho dexa á major deliberado.
A 3, de Octubre 1452, havent los Consellers, y Promens
ab poder de Consell de cent tingut a 24 de Noembre 1451,
fe tes Ordinacions prohivints vendré, ni vestir draps estran-
gers, los Deputats pretengueren era en prejudici de la gene-
ralitat, y feren letras a Consellers que las revocassen, sunt
originalitcr in burga istius anni, empero á 12, de Octubre los
Consellers los feren un Cartell per que revocassen dites letres,
y á 20 de dit es altro Cartell.
A 5, de Noembre 1452, per certa Ordinació que la Ciutat
feu sobre draps de lana, los Deputats pretengueren se devía
revocar, y sobre asso bagué debat entre Consellers, y Depu-
tats, y á 9, de Febrer 1453, fou deliberat que per no venir á
rotura, se procurasscn alguns mijans.
A 17, de Juny 1456, se veu la liga que ha de teñir lo Stany.
A 4, y 24, de Agost 1456, Consellers, y Deputats debaten
sobre una Crida feta de ordinació de Consellers de la veda
de draps estrangers, y dit die 24, se tench Consell, hont se
refer que la Ciutat resta en sa integritat en estos afers, y á
25, de Setembre se tingue Consell en lo qual se tracta de dit
fet ab paraulas de gran sentiment contra los Deputats.
A 6, de Agost 1456, requesta del Síndich al Veguer per que
vage per les Botigues de drapers, y a la Duana, y altres parts
á veure si guardan la Crida de la prohibició de entrar, y ven-
dré, ni vestir draps estrangers, y altra al Batlle, y á 7 de dit
altra.
A 14, de Agost 1459, los Consellers scriuen \1 Rey, sobre
que los Deputats contrastaven a les Ordinacions de la Ciutat
en raho de navegar la mercadería, y li diuen que la Ciutat ha
costumat fer tais Ordinacions, y a 29, scriuen al Rey ab gran
sentiment contra los Deputats, y á 18, de Setembre es altre,
y dit die es altra scrita a Joan Destorrent estant en la Cort,
que fa per dit fet.
A 29, de Febrer 1460, Ordinació, que en la Duana de Barce-

CAP. LJÍJCXIX.
—
COMERC i MEftCADÉÍllES iSq
lona nos pugan vendré draps estrangers, sino obrats en Bar-
celona, é que nos vencsscn draps en Duana sino dimecres, 3^
dissapte, y que los altros dies la Duana estigues tancada.
A 5, de Noembre 1465, lo Trentenari feu Assortidor de
Cuyram, y a 28 de Febrer 1466, es altre.
A 4, y 8, de Agost 1474, com la Ciutat en temps passat
bagues prohibit los Corrcdors de orella conversos, empero
apres ordena fins á 20 Plassas, y no mes, y per que apres que
aquesta Ciutat torna en gracia del Rey havían vengut molts
Conversos, y demanaven fossen admesos, per^o lo Consell
delibera fer cert nombre de Corredors extraordinaris, y que
morint algu deis Ordinaris, aquestos extraordinaris entrassen
en loe de aquells, y que en esta forma se acabassen los extra-
ordinaris, y á 9, de Agost provehiren tretse de dits lochs, y
á 15, de Noembre provehiren un altre loe.
En les cubertcs del Aprisiari de deliberacions de 1475, y
1476, es una suplica contenint com la Ciutat costuma elegir
quatre Assortidors de Cuyram Bovins pelosos, 90 es vm Blan-
quer, un Assahonador, un Sabater, y lo quart se muda en
aquesta forma, 90 es, que defallint lo Blanquer qui sera estat
elegit en lo dit nombre de quart, es elegit altre en loe de aquell,
y deu esser Assahonador, y per90 los Assahonadors dem.anaven
dit quart loe vacant per mort de Blanquer.
A 21, de Febrer 1476, elecció de dos Sortidors de Cuy-
ram.
A 19, de Mars 1477, se re fer com lo Senyor Rey havía feta
inhibicio de las drapades de aquesta térra, que era causa que
aquesta Ciutat, y encara tot lo Principat era privat quasi de
tot lo Comers, y per90 los Consellers procuravan medi de la
Reyna de Napols filia del nostre Rey, que encara era en Bar-
celona, per tolre dita inhibicio, y al primer de Abril scriuen
al Rey quexantse que lo Rey Ferrando de Napols havía pro-
hibit les drapades exint de aquest Principat en gran dany de
la mercadería, y á 17, de Abril scriuen al Rey de Napols
vulla revocar dita prohibició, recomanantli la crehen9a de
un mercader que per est efecte la Lotge li embiava, y á 15
de Noembre scriuen al Rey de Cicilia fentli gracies de haver
levada la prohibició.
A 4, de Juliol 1489, Capitulado entre Consellers, y Consols
de mar de una, y Pere Sirvent de altra, sobre lo adjutori que

190
RÚBRICA d'ésteve gilabert bruniqüer
dits Consellers, y Consols li donaven per la expedició de una
ñau que feya per navegar, y comer9ar.
A 6, y 24, de Agost 1491, scriuen al Rey que havían revocada
la ordinació de 1454, prohivint vestir sino draps de Bar-
celona pera mes popularla ab la drapería, y que los Deputats,
y altros contradían,
A 31, de Agost 1492, scriuen al Rey que prohibesca lo
Comcrs á Genovesos.
A 5, de Maig 1505, scriuen al Rey, que lo gran Capitá en
Napols se havía presos tots los draps, y mercaderíes de Ca-
thalans per necessitats de la guerra y havía íet letras de
Cambi, trahentlas á pagar á Sa Mag.* quexantse per que no
las pagava.
A 5, de Febrer 1506, Ordinació disposant que tothom puga
vendré coto filat, y sens filar.
A 15, de Juny 1506, los Consellers scriuen al Rey, que per
la Pragmática que á instancia de ells havía feta prohibint
draps francesos en Cicilia, y Napols, la draparía en Catha-
lunya havía pres gran aum^cnt, y que havía entes que Sa
Mag.* la revocaría á instancia deis de Perpinyá, per que sos
draps íossen venuts en Fran9a, y pergo lo pregan no la revoc.
A 21, de Maig 1507, in tertio Manuali Joannis Fancs No-
t[arii]. los Consellers fan tarajador de lana per mort del altre.
A 24, de Octubre 1508, Arnau Fabregas, Saboner, per que
los Consellers li havían dat licencia de traure dos Carregas de
oli per ferne sabó, presta caució que nol vendrá sino á Paray-
res de Barcelona.
A 29, de Noembre 1512, los Consellers scriuen al Rey que-
rcllantse que sos Ministres havían pres una Ñau de un Ciutadá
per que comcr^ava en torras de Moros, y que assó es lícit per
privilegi.
A 22 de Febrer 1515, scriuen al Rey, qucrcllantse de la
Pragmática feta en Palerm, que los Mercaders haguessen á
dar raho del procehit de scs mercaderías, á títol que traycn
la moneda del Rcgne, dientli que asso era impedir lo Comers.
A 31 de Maig 1515, provisió de Sortidor de Cuyrams.
A 12 de Janer 1520, Cándeles de seu á 8 diners la Hura.
A 21, de Desembre 1528, Ordinació que obra de térra de
la Selva, Malgrat, ni de altrcs loes de Cathalunya nos puga
vendré en Barcelona.

Ca!». lxxxiX.— comerQ i meRcaderíes 191
A 24, de Noembre 1531, á petició deis Deputats, lo Tren-
tenari los consentí iis, y ampriu de la Casa de la Duana á obs
de teñir, y vendré draps en ella á beneplacit deis Consellers
presents, y esdevenidors ab que ells tinguen la Casa en con-
dret, y adoven les scales, empero que no pugan posar en
nengun loo las armas de la Deputació.
Los Deputats feren Cridas que en Barcelona nengun Parayre
puxe vendré draps á tall sino en la Casa de la Duana
de la Ciutat, está sens jornada, he la trobada 90 es aquest
Capítol de la Crida en les cubertes del libre de delibcracions
que comenga á 30 de Noembre 1481.
A 15, de Mars 1541, haventse moguda questió entre Con-
sellers, y Deputats, sobre que Deputats preteníen que la
Ciutat no podía regonexer les Bales apres de cauquillades
per lo General, se jmitaren personas de totes parts al Capítol
de la Seu per tractar de compondré dites diferencias.
A 10, de Maig 1541, fou declarat, y revocada la provisió
feta contra la ordinació de na Viastrosa, y lo drap qui era
trossejat, fou restituhit.
A II, de Agost 1546, provisió de un deis dos Assortidors
de Cuyrams.
A 23, de Noembre 1547, lo Trentenari fa Sortidor de
Cuyram.
A 29, de Noembre 1547, lo Trentenari fa Sortidor de Lana.
A 12, de Abril 1552, per que los Blanquers havían feta
deliberació que nengu dells en particular pogucs arrendar las
pells deis Scorxadors, sino lur Consol, y que nengun foraster
pogues comprar en Barcelona, pergo lo Trentenari revoca
dita deliberació, y sospengue sas Ordinacions.
A 25, de Noembre 1552, provisió de Sortidor de Cuyrams,
y á 10, de Octubre 1564, es altre, y á 31, de Octubre 1564, es
la declaració del recors de Mercaders, pretencnt que dit Sor-
tidor havía de ser Mercader, y lo Trentenari declara á favor
del elet Assahonador.
A 27, de Febrer 1567, Ordinació que nengu puga comprar
á set leguas de Barcelona pera revendré cals, teula, ni rejola.
A 29, de Mars 1574, revocació de les Ordinacions deis
Blanquers pera que las pells deis Scorxadors de la Ciutat nos
hagen á partir ab los Confrares com las altres.
A 29, de Maig 1574, Ordinació que las pells deis Scorxa-

192
RÚBRICA D'ESTEVE GILABERT BRUNIQÜER
dors de la Ciutat qui las comprará pnga librement vendrerlas
sens have rías á denunciar á Consols de Blanquers, ni partir
ab ells, revocant quant en assó ses ordinacions.
A 17, de Noembre 1575, Ordinació que totes provisions,
y vitualles, robes, y ayncs per al viure huma, y exercici de
les Arts, y Officis necessaries pugan entrar, y vendré en Bar-
celona, no obstant qualsevols Ordinacions en contrari.
A 16, de Abril 1576, scriuen al Papa com havían fetes
certes Ordinacions sobre la negociado mercantívol, y que Sa
Santedat las vulla decretar.
A 2, de Maig 1582, los Consellers demanavan al Virrey
revoque los procehiments que feyen contra Compradors, y
Venedors per ser contra libero Comers,
A 7, de Juliol 1583, tingue principi lo debat entre Conse-
llers, y Deputats, sobre lo frau de unas Calsas de águila, y lo
Virrey, y lo Duc de Cardona se iiitcrposarcn pera concordarho,
y concordarense á 15 de dit, y á 18, lo Virrey embia
les Calces de águila ais Consellers, y la Ciutat resta molt
satisfeta,
A 17, de Juliol 1583, per que los Portalers deteníen las
Carregues per regonexerlas, jatsíe que fossen cauquillades
per lo General, se tracta de algún medi, y á 18, fan elecció de
personas per tractarho, y á 12 de Agost son los apuntaments
de la Concordia, y á 9, de Janer 1584, elecció de persones per
regonexer las Carregas, encara que fossen cauquilladas per lo
General.
A 9, de Janer 1591, se tracta de remediar lo dany que fan
Genovesos en agavellar las lanas de Aragó, y á 28 de Maig
lo Consell de cent desterra ab Crida publica ais Genovesos,
y que si en nengun loe los acullíen, los fos levada la pratica,
yu scriuen al Rey ab Embaxada, y á 20, de Juny scriuen ais
de Qaragosa no permetan que Genovesos arrendassen, y aga-
vellassen las lanas.
A 8, de Mars 1594, libertan las Candelas de seu ques pugan
portar, y vendré de fora, suspenent en asso les Ordinacions
de Candelers.
A 17, de Janer 1601, tingue principi lo debat entre Conse-
llers, y Deputats sobre un frau de dos Balas de Safra, y á 18,
en delibcraciQns manament contra Deputats que cassen &c.,
y lo Virrey, y lo Bisbe se interposaren pera concertarho, y

Cap. lxxxix.— com"rC i mercaderíes 193
á 17, de Mars los Deputats manaren que las Cauquillas de la
Ciutat no entrassen dins la Casa del General com solícn per
veurer, y regonexer les Bales, de que los Consellers fcren
quexa, y á 21, ne tingueren Consell de cent, hont es una
larga Embaxada ais Deputats, y á 22, de Mars en Dietari es
un memorial en dret en raho de les prerrogativas deis drets
de la Ciutat.
A II, de Mars 1605, los Consols de Lonja vingueren ab
massas altas á Consellers quexantse del dret de 30, per 100,
imposat en Cicilia sobre robes de forasters.
A 24, de Setembrc 1605, Contencions entre Consellers, y
Deputats sobre una arquilla, y ligador que los Deputats sen
havían portat de Casa de m.^ Miquel Calopa, que eran de un
Deutor de la Ciutat, y del General, y estavan inventariats,
y cauquillats per Ciutat, y General, é íinalment la cosa se
compongué, y á 18 de Octubre 1606, ab intervenció del Virrey,
se prengue resolució, y acordaren los Advocats uns, y altros
juntantse allá, y assí, que attes lo General era primer en
temps, de via fer primer la Execució, y que aquest orde se
guardas ab los altres deutors.
A 20, de Desembre 1606, declarado que draps que venen
á Barcelona per transit, no están subjectes á Consols de
Parayres per haverlos de banyar, es confirmatoria de altre
feta á 13.
A 20, de Abril 1613, los Cotoners demanaven que nengu
pogues vendrer Coto filat foraster de mija roba en avalí sino
ells, y deliberaren que assó era contra el libero Comers, em-
pero á ig, de Juny fou deliberat, y encara mes, que fos de
sis liures en avall.
A 2, de Juliol 1 61 5, se tracta en Consell de que essent vinguda
assí una ñau lo Príncep General de la mar havía pres
lo Capitá, y pretenía confiscar la Ñau, y mercaderías, á títol
que eran Cossaris, á que la Ciutat se era oposada per guiatge
de Vituallas.
A 19, de Maig 1618, scriuen al Rey suplicantli nos done
loe á despatxar un Privilegi de mercader, y en cas fos des-
patxat, se recobre aquell.
A 30, de Agost 1619, Crida donant facultat de aportar
cuyros bovins sens haverne de fer part a ningu, en Registre
fol. 107.
V-13

194
RÚBRICA d'esteve GILABERT BRUNIQUER
A 4, de Abril 1626, se tracta en Consell de cent á instancia
del Rey, de fer en esta Ciutat Escala de Contractació pera
Ytalia, Alexandría, y altres parts de levant.
A 24, de Maig, y 7 de Juliol 1630, en Consell de cent se
tracta de que la Ciutat assí fes cridas, y
lo ViiTey per tota
Cathalunya prohibints vestir draps, ni sedas sino texits en
Cathalunya, y lo Consell ho comete.
A 3, de Octubre 1634, Consell de cent per lo fet deis quints,
y
por una Embaxada per part de la Lotge á cerca unas Cri-
das que volían publicar, qui son contengut era contra lo libero
comers, y se resolgué mediar ab los Deputats pera que ncs
publicassen, y fer lo demes se expressa en la deliberació.
A 10 de Mars 1648, en Concell de cent se tracta de pro-
hibir lo US de robas, y altres cosas que venen de fora Regne,
y á 6 de Abril en Concell de cent se tracta lo mateix, y á 27
de Juliol en Concell se tracta lo mateix, y á 14 y 21 de Agost
1649, en Concell de cent se tracta lo mateix, y á 27 de Agost
en Concell de cent se tracta lo mateix, y á 22 de Mars 1650
en Concell se tracta lo mateix, y á 21, y 26 Abril en Concell
se tracta lo mateix, y á 4 de Juny fou deliberat que no sie
lícit ni permes ais Con-edors de Coll, vendrer, com.prar, ni
revendrer ditas robas forasteras sens Ilicencia deis Concellers,
y á 18 en Concell se tracta del mateix, y aquí se troba una
Crida publicada en raho de dita prohibició, y á 3 de Juliol
en Concell de Cent se tracta del mateix, y á 15 de Febrer
1651, en Concell de cent se tracta del mateix.
Disapte á 21, y 27 de Agost 1649, en Dictar i apar que se
tingue Concell de cent en lo qual se tracta de la prohibició
de les robas, y mercadurías forasteras.
Dimecrcs á 15 de Febrer 1651, en Dietari apar que se
tingué Concell de cent en lo qual se tracta de la prohibició de
vendrer las robas forasteras.
A 21 de Agost 1 65 1, en Concell de cent se troba una Supli-
cació donada per los Botiguers á cerca de que seis done Ili-
cencia de poder vendrer las robas de sas Botigas, per estar
aquells privats, per causa del Contagi.
A 17 de Setembre 1699, en Concell de cent se tracta en
orde á la treta de Llanas, y Seda.
A 23 de Juny 1700, en Concell de cent se tracta de res-
tablir lo libero comers en la present Ciutat.

CAP. lxxxix'.^comer^ i MERCA::>ERfE3 195
A 19 de Janer 1448, Prohibició del Rey Alfonso, de comer^ar
ab Florentins. Diversorum 2."^ fol. 127.
Divendíes á 17 de Octubre 1466, en Dietari apar, que fou
publicada Crida del Comerci atorgat de comer9ar ab Vassaüs
del S.°^ Rey, ab los Vassalls del Rey de Fran9a.
En lany 1630, Discurs de Jaume Damians fet en Concell
de cent, en orde á la conveniencia de provehir (prohibir)
draps, y sedas texidas en altres Regnes, es digne de estima,
y dona grans rahons que apareixen molt acertades. Diversorum
7."^ fol. 245.

CAP. LXXXX.
CAMBIS, FIRAS, Y CONSOLS
Ultra Marins.
4, de Janer 1301, Consol de Montpeller.
A 4, de Febrer 1301, Consol de Alexandría.
A 15, de las chalendas de Octubre 1325,
in manuali Petri Venrelli Not[arii], fan Consol
de Genova, y jabona, es ab inserta del Privi-
legi del any 1268, es fol. 46.
A 8, de las chalendas de Setembre 1327, in dicto rnaniiali
íol. 121, Consol de Sardenya en virtut de Privilegi del Rey
D."^ Jayroe, dat[um]. Dertusae á 4, Idus Desembris 1321.
A 9, de Juny 1329, Consol de Trápana.
A 8, de las chalendas de Noembre 1335, Consol de Malta.
A 10, de las chalendas de Noembre 1335, Consol de Messina.
A 5, deis Idus de Maig 1339, los Consellers scriuen al Con-
sol de Trápana nos entrameta de posar Consols á Matzata,
Xaca, Jargent, y á la Licata per que asso toca al de Palerm
sino es á Trápana, Messina, y ^aragosa, per que aquestos los
posan los mateixos Consellers de Barcelona.
A 5, de Agost 1347, in manuali Raymundi Ferrarij No-
ttarii]. los Consellers fan Consol de Trápana, hont diu que tots
los Subdits del Senyor Rey li deuen respondre, es ab inserta
del Privilegi del Rey D.^^ Jayme dat[um]. Barcinonae 8, Idus
Augusti 1268.
Die lunae Idus Octobris 1347, in dicto manuali Creació de
Consol de Xipre, y de Armenia.
Pridie chalendas Novembris 1347, Consol de Palerm Gui-
llem de Moneada, y dit die presta caució ab fermanyas de

198
RÚDRICA D'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
tot lo que li comanarían, y á 26, de Noembre 1451, es altre.
A 4, de Maig 1349, Consol de Caller, juxta lo Privilegi del
Rey en Pere, y del Rey D.^ Jayme.
A 25, de Setembre 1358, Consol de Alcxandría, es lo pri-
vilegi largament estés donantli jurisdicció sobre tots los sot-
mesos al S.°^ Rey Navegants en aquellas parts, juxta lo privi-
legi del Rey en Pero, y del Rey D.^ Jayme.
A 10, de Abril 1359, Consol de Trápana, juxta lo privilegi
del Rey en Pere, y del Rey D.*^ Jayme.
A 10, de Abril 1410, Constitució de Consol de Caller, est in
libro notularum 141 2, et aliorum.
A 9, de Octubre 1411, Consol darlet, est in libro notularum
1412, et aliorum.
A 14, de Juliol 1412, en dit Libre Consulat de Oristany en
Sardenya.
A 25, de Febrer 1413, en dit Libre Consol de Napols per
vellesa de altre.
A 19, de Juliol 1413, en dit libre Consol de Jargent en Ci-
cilia.
A 22, de Agost 1413, Consol de Turpía en Napols.
A 25, de Setembre 1413, Consol de Alexandría.
A 10, de Noembre 1413, Consol de Saona.
A 7, de Agost 1414, Consol de Cathania.
A 28, de Setembre 1414, Consol de Martega, est in libro
notularum 1412, et aliorum.
A I, de Juny 141 5, Consol de Palerm.
A 23, de Desembre 1415, Consol de Famagusta en dit li-
bre notularum 1412, et aliorum.
A I, de Febrer 1416, Consols de Palerm, y de Sacer, en
dit libre notularum 1412, et aliorum.
A 30, de Mars 141 6, Consol de Modo en la Romanía.
A 20, de Febrer 1417, Consol de Modo en la Romanía.
A 31, de Mars 1417, Consol del Alguer.
A 14, de Juliol 1417, en dit libre notularum 1412, et aliorum,
es una dcliberació de Consell de Vint de Lotge demanant
ais Consellers tingan per be tatxar los Salaris del Consol de
Caller allí specificats.
A 20, de Juliol 1417, Consol do Napols.
A 20, de Octubre 1417, los Consellers íeren tatxació deis
Salaris del Cortsol de Caller.

CAP. XC. CANVIS, FIRES, CÓNSOLS, ETC. I99
A 9, de Noembre 1417, Consol de Genova.
A 16, de Mars 1418, Consol de Senye Regne de Ungría in
libro notularum 1412, et aliorum.
A 15, de Descmbre 141 8, Consols de Marcella.
A 25, de Juliol 1421, Consol de Messina, y á 18, de Maig
1422, es altre.
A 9, de Janer 1422, Consol de Florenga.
A 2, de Abril 1422, Consol de Napols, y á 12, de Janer 1442,
es altre.
A 12, de Mars 1423, Consol de Messina, y á 10, de Setem-
bre 1436, es altre.
A 9, de Octubre 1424, Consol de Turpía, y á 17, de Setem-
bre 1445, es altre.
A 12, de Mars 1434, Consol de Constantinopla, y á 28
Juny 1445, es altre.
A 14, de Octubre 1435, Consol de la Scala en Napols.
A 12, de Abril 1436, Consol de Gayeta, y a 22 de Maig es
altre.
A 19, de Abril 1436, Consol de Pisa.
A 21, de Mars 1437, Consol de Alexandría, y á 4 de Febrer
1444, es altre.
A 5, de Setembre 1437, Consol de Modo en la Romanía.
A 4, de Juliol 1439, Consol de Ayguas mortas.
A 9, de Abril 1439, Consol de Liorna.
A 27, de Abril 1441, Consol de Terra plassa en Ciciiia.
A 17, de Agost 1441, Consol de Castellamar de Napols.
A 16, de Octubre 1441, Consol de Candía, y á 14, de Abril
1445, es altre.
A 3, de Octubre 1443, Consol de Trápana.
A 4, de Febrer 1444, los Consellers scriuen al Rey en res-
posta, que per complaurel farían Consol de Alexandría á qui
demanaven.
A 16, de Octubre 1444, havent lo Rey scrit, y pregat a
Consellers provehissen lo Consulat de Genova, en favor de
certa persona, li responen ho faran, y a 17, fou la elecció.
A 29, de Mars 1446, la Reyna scriu, y prega ais Consellers
diferissen la execució de la ordinació que havían feta sobre
Cambis, que nos pugan pagar sino en la Taula de Barcelona,
y a 18, de Febrer la Reyna havía scrit lo mateix, y a 12, de
mars li responen satisfentli ab moltas grans rahons.

£0O RÚBRICA D'eSTEVE GILABERT BRUNIQUER
A 26, de Abril 1448, scriuen al Rey scusantse que no poden
provehir de Consol de Qaragosa de Cicilia á qui ell dema-
nava per que ja era provehit.
A 3, de Juliol 1448, los Consellers scriuen al Rey, que com
ell llagues donat al Consol, y Mercaders Cathalans en Palerm
una Lotge que antiguament era de Geno vesos, los quals pre-
tenían cobrarla, que per90 los don repulsa.
A 10, de Mars 1449, Consol de Aygues mortes.
A 17, de Abril 1449, Consol de Alexandría.
A 28, de Abril 1449, Consol de Sena.
A 10, de Janer 1450, Consol de Napols, y á 5, de Noembre
1 45 1, es altre.
A 21, de Abril 1450, se tracta de que en Barcelona bagues
ducs fires lany.
A 2, de Mars 1451, Consol de Ragoga en lo golf de Venecia.
A 15, de Mars 1453, Consol de Saona.
A 5, de Setembre 1453, Consol de Modo en las parts de la
Romanía.
A II, de Febrer 1455, Ordinació sobre Cambis.
A 26, de Noembre 1456, Consol de Napols.
A 7, de Setembre 1457, Consol de Oristany.
A 23, de Dcsembre 1457, Consol de Messina, y á 12, de
Noembre 1472, es altre.
A 23, de Janer 1459, Consols de Niga, y de Ragoga.
A 14, de Desembre 1461, Consols de Alxiu, y de Genova.
A 13, de Febrer 1467, Consol de Montpeller, y Consol de
Ayguas mortas.
A 27, de Febrer 1467, declaran que lo Consol de Montpe-
ller se entonga ab aqueix nom esser tambe de Agrá (*), Pesa-
nas, Montanyac, Avías, y altres lochs veyns.
A 9 de Agost 1469, Consol de Alexandría.
A 4, de Noembre 1472, Consols de Palerm, de ^aragcsa
de Cicilia, y del Alguer.
A 27, de Febrer 1473, Consol de Malta.
A 10, de Maig 1473, Consol de Calabria.
A 15, de Maig 1473, Consol de Moxet en la Calabria.
A 31, de Agost 1473, Consols de Ayguas mortas, y de
Venecia.
(*) En Dclibcyuciüiis diu: Acda.

CAP. XC. CANVIS, FIRES, CONSOLS, ETC. 20I
A 26 de Noembre 1473, Consols de Rag09a, y de Manfredonia
en lo Realme de Napols fou provehit Dorio de Florio
á pregarles del Rey de Napols.
A 3, de Octubre 1474, Consol de Napols.
A 13, de Noembre 1474, Consol de Trápana.
A II, de Desembre 1475, Consol de Caller.
A 20, de Agost 1476, Consol de Rag09a, remogut laltro
qui era estat provehit á pregarles del Rey de Napols, per que
la provisió de aquell era estada surrepticia, com dignes que lo
Consulat vacava per resigna de tal Devo, y no vacava sino per
que per sos demerits la Ciutat lo havía revocat.
A 2, de Abril 1478, Consol de Genova a instancia deis
Mercaders Catalans, remogut lo qui abans ho era per que
tenía mals tractes ab los Catalans.
A 30, de Maig 1478, Consol de Qaragosa.
A 27, de Noembre 1478, Consol de Genova, provehit a
pregarles del Rey.
A II, de Octubre 1480, Consol de Oristany.
A 17, de Abril 1481, Consol de Ragoga.
A 6, de Maig 1482, Consol de Venecia.
A 15, de Noembre 1482, Consol de Calabria.
A 25, de Abril 1484, Consol de Otrento.
A 12, de Jullol 1484, Consol de Roma.
A 22, de Setembre 1484, Consol de Gayeta.
A 31, de Maig 1485, Consols de Constantinopla, y de An-
cona.
A 23, de Agost 1485, Consol de Genova.
A 31, de Agost 1485, Consol de Catania.
A 17, de Noembre 1485, Consol de Alexandría.
A 8, de Febrer 1486, Consols de Candía, y Modo.
A 19, de Mars 1486, Consol de Pisa.
A 20, de Abril 1486, Consols de Jargent, y Ayguas mortas.
A 23, de Noembre 1486, Consol de Plassa de Cicllia.
A 28, de Febrer 1487, Consols de Qaragosa de Cicllia.
A 5, de Octubre 1490, Consol de Malaga, novament con-
quistada.
A 22, de Noembre 1490, Consol de Roma, y á 29, de Fe-
brer 1495, es altre.
A 28, de Febrer 1491, Consol de Genova, restltuhint laltre,
que indegudament havían remogut.

202
RÚBRICA d'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
A 8, de Febrer 1492, Consol de Gayeta, y á 31, de Agost
1495, es altie.
A 28, de Agost 1492, havent lo Rey de Napols fet demanar
á Consellers volguessen provchir lo Consulat de Gayeta nunc
pro tune per quant vacaría per cessum, vel decessum, á favor
de certa persona, scriuen, y responen á son Procurador en
Cort Romana, que no es practicat.
A 23, de Noembre 1492, Consol de Almería.
A 21, de Maig 1493, Consol de Alexandría, y á 22 de Noem-
bre, es altre.
A 26, de Juny 1493, Consol de ^aragosa de Cicilia.
A 19, de Janer 1494, Consol de Malta.
A 31, de Maig 1494, Consol de Napols, Salern, y Castellamar.
A 31, de Maig 1494, Consol de Genova.
A 22, de Octubre 1495, Consol de Trápana.
A 19, de Agost 1496, Consol de Genova, y á 3, de Juliol
1503, es altre.
A 19, de Octubre 1496, Consol de Venecia.
A 3, de Febrer 1497, Consol de Roma, y á 3, de Febrer
1499, es altre.
A 10, de Noembre 1497, Consol de Pisa.
A 30, de Desembre 1497, Consol de Palerm.
A 5, de Octubre 1498, in libro notularum 1490, et aliorum,
Concessió deis Consellers á favor de un Notari de la Scrivanía
del Consulat de Qaragosa, de Cicilia.
A 15, de Octubre 1498, los Consellers scriuen al Gran Soldá
Senyor de Babilonia, y de les tres Cases, en recomendació del
Consol.
A 2, de Desembre 1501, Consol de Alexandría.
A 4, de Juliol 1503, Consol de Marcella.
A 12, de Janer 1504, Consol de Prohenga.
A I, de Abril 1506, Consol del Xiu.
A 25, de Maig 1506, essent diferencia entre las Nacions de
Cathalunya, de Valencia, de Mallorca, y de Perpinyá resi-
dints en Palerm sobre les armes de Barcelona que son en las
re xas de la Capella de nostra Dona de Montserrat en S.* Do-
mingo de Palerm, pretenent los de Valencia, y de Mallorca si
havían tambe de posar les suos, pretenent los de Barcelona
que no per las rahons spccificadas en la Carta scriuen los
Consellers al Virrey, y Cathalans en recomendació.

CAP. XC. CAN' VIS, FIRES, CÓNSOLS, ETC. 2O3
A 12, de Juny 1507, Consol de Alexandría de Egipte, y
altre de Almería.
A 2, de Dcsembrc 1507, Consol de Alexandría.
A 2, de Juny 1508, scriuen al gran Soldá Senyor de Babi-
lonia, y de les tres Cases, en recomendació del Consol de Ca-
thalans en Alexandría de Egipte.
A 8, de Juny 1509, declaració que la elecció del Consol de
Catania, toca al Consol de Messina, y á 9, de dit mes de Juny
apar que dit Consol de Catania deu esser substituhit per lo de
Messina.
A 19, de Agost 1510, Consol de Trípol.
A 21, de Janer 1514, Consol de Napols, Gayeta, Salern,
Castellamar, del Golf, y de altres del Realme de Napols.
A 24 de Noembre 1518, foren inhibits pera Consellers, y
officis los qui íermaren en lo Sindicat contra la Ciutat, prcte-
nents que lo Consol de Palerm no podía servir per substitut.
A 20, de Abril 1519, Consol de Candía.
A 16, de Janer 1527, Consol de ^aragosa de Cicilia.
A 24, de Octubre 1530, Consol del Xiu.
A 27, de Noembre 1535, Consols de Roma, y de Tunes.
A 5, de Setembre 1537, Consol de Constantinopla.
A 22, de Juliol 1542, die de la Eira, los Obrers feren parar
en la Plassa de S.* Sebastiá á la font del Ángel, com abans la
parassen de la Plassa de la Lonja á la Pcscatería, heu tret de
un Ilibre de un particular.
A 8, de Febrer 1543, Consol de Napols.
A 13, de Setembre 1547, Consol de Genova.
A 13, de Setembre 1550, lo Consell de Trenta suspengue
la fira ques solía teñir á la Plassa de S.* Sebastiá lo díe de
S.^^ Magdalena, y los días seguents fins al primer de Agost
per los grans abusos que si feyen, ordenant que tothom paras
en sas Casas, y a 14, fou confirmada dita deliberació per lo
Consell de cent.
A 10, de Noembre 1550, Consol de Tunes.
A 22, de Noembre 1550, Consol del Xiu.
A II, de Juliol 1551, Requesta del Síndich al Batlle per
que no fes la Crida de la fira pera dit loe (*) sino en los que
lo Consell tenía determinat.
(*) Se reíe'-eix a la Plaga de Saut Sebastiá.

204 RUBRICA D ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
A 25, de Abril 1557, Consol de Malaga.
A 12, de Juliol 1559, Capitulado sobre lo Arrendament del
Consulat del Alguer.
A 2, de Maig 1567, per que los Cathalans en Messina feyen
questió al Consol substituí, per90 lo Consell feu Sindicat
pera defen9arho.
A 17, de Abril 1577, Ordinacions de Fires, y Cambis en
Barcelona.
A 5, de Juny 1578, scriuen a Luís Dusay Embaxador de la
Ciutat en Cort, que era exit Consol, y que si podía venir dins
dos mesos ho fes, que en lo entretant serviríe lo Conseller
segon, y sino podía venir, embias procura per acceptar, y ju-
rar, y veurían si ab procura se podría fer.
A 26, de Desembre 1580, scriuen a la Nació Cathalana en
Palerm en recomendació de Joan Batista Gori Consol novament
extret per mort de Rafcl Ferrer.
A 29, de Desembre 1580, en libre de patents fol. 75, los
Consellers scriuen al Consol de Palerm á favor del de Messina,
per que com a Procurador de aqucll pos substituí en lo Con-
sulat de Messina, removentne lo posat per la Nació.
A 24, de Noembre 1583, Consol de Genova.
A I, de Mars 1585, com alguns Genovesos en Palerm qui
rebíen robes carregadas en Barcelona recusassen pagar lo
dret al Consol de Cathalans, per90 los Consellers scriuen al
Virrey de Cicilia en recomendació.
A 6, de Juny 1586, Crida ordenant que tots los qui carre-
garan pera navegar en parts hont ha Consols de la Nació Ca-
thalana, dcgan assegurar de pagar sos drets.
A II, de Febrer 1593, Consols de Caller, y del Alguer demanavan
que certs Mercaders de assí presten Caució en vir-
tut de las Cridas publicadas á 6, de Juny 1586, y a 28, de Fe-
brer 1589, y los dits Mercaders se oferían prestar la Caució
per las cosas que serían de Cathalans, empero allegaven que
las mercaderías que eran de Sarts no devían dret ais Consols
y sobre asso hague pretencions, y provisió ut in regestro deliberationum,
y á 15, de Febrer los recorrcnts renunciaren ut
in regestro, y dit die prestaren caució.
A 2, de Setembre 1595, Consol de Napols. Vide lo Dietari.
A 12, de Octubre 1597, scriuen al Papa en raho de Cam-
bis vulla mitigar lo rigor de la Butlla de Pió .V.

CAP. XC. — CANVIS, FIRES, CÓNSOLS, ETC. 20;;
A 6, de Abril 1600, los Consellers scriuen al Duc, y
Governador de Genova, agi-ahintlos que havían posat en pos-
sessió al Procurador del Consol.
A 5, de Juliol 1600, los Consellers scriuen al Consol de
Genova que per son dret exigesca de les robes sotmeses á sa
Jurisdicció á raho diner, y malla per Iliura com es acostumat.
A 27, de Mars 1606, Parlament sobre reformar los interesos
deis Cambis cum sequentibus, de que resulta que lo Virrey
feu un decret que cada fira se tatxassen per Consellers, y cer-
tas personas adassó cridadas.
A 26, de Juny 1606, los Consols de Lonja demanan á
Consellers scrigan al Papa en recomendació de la ordinació
deis Cambis que lo interés no puga passar de deu per cent
lany.
A 21, de Abril 1618, lo Consell de cent, attcnent al vot
donat per los Advocats, y Consulents augmenta lo num.° deis
Corredors de Orella Christians de natura fins á 50, y dismi-
nuhir lo num.° deis Conversos fins á 10; Y per lo mateix Con-
sell lo mateix die foren fetes ordinacions per dits Corredors de
Orella, que tot es en dit Consell.
A 2, II, y 12, de Maig 1618, apar en la ma de deliberacions
las Controversias eran entre la Ciutat, y Corredors de orella
á cerca la sobre mencionada deliberació, y com havían evocat
Causa en la R.^ Aud[ienci].* y lo Consell los fa inhabils á tots
los que havían firmat lo Sindicat, y ques fassa lo demes que
diu dit die 12, y en manual á 14, del mateix son continuadas
las Caucions deis nous Corredors de Orella elegits per los Con-
sellers, y lo mateix die foren admesos per lo Consell ordinari.
A 13, de Agost 1618, Substitució de Consol de Caller en lo
Uibre de patents.
A 31, de Agost 1618, lo Consell de 36, tatxa los Salaris
que de Corredorías han de exigir los Corredors de Orella, y lo
mateix die es la Crida de dites tatxas en Registre fol. 76.
A 28, de Febrer 1619, scriuen a Sa Mag.* pera que mane al
Virrey de Sicilia, que lo Substitut de Consol de Palerm exer-
cesca son offici, y no lo queu ere abans.
A 15, de Juny 1619, lo Rey scriu al Virrey de Sicilia, que
lo Substitut de Consol de Cathalans en Palerm sie revocat, y
ques pose en possessió lo Substituhit, que lo Consol proprie-
tari anomenará, in 4.° Regiarum litterarum fol. 125.

206 RÚBRICA D*ESTEVfi GiLABÉRT BRUNIQÜER
A 10, y 14, de Octubre 1623, en Uibre de Cartas Reals
fol.s 191, y 195, crida del alternos en orde a la Reforma deis
interesos deis Cambis, y Sentencia de excomunicació, y tambe
se troba en lo Diversorum 5."^ fol. 65.
A 16, de Juliol 1625, en Registre de Cartas comunas fol,
119, scriuen ais Sagristans, y nació Cathalana residint en Pa-
lerm, pera que posen en possessió lo Substitut de Joseph Ses-
eases extret Consol de Cathalans.
A 28, de Octubre 1631, en Registre de Cartas comunas
fol, 99, scriuen al Arquebisbe del Alguer donantli gracias de
haver fet posar en possessió lo Substitut de Consol del Alguer.
A 18, de Setembre 1633, en Registre de Cartas comunas
fol- 35; Carta á la Senyoría de Genova, donant gracias de
haver admes lo Substitut de Consol de Cathalans.
A 19, de Noembre 1634, en lo Consell de 36, fonch extret
en Consol del Alguer M.^Miquel Mota, y á 18, de Maig son las
Cridas, y á 21, de Noembre Sindicat, y á 17, de Abril 1635,
Substitució en libre de patents fol. 117,
A 26, de Noembre 1636, lo Consell de 36, statuhí, y ordena
que los Corre dors de orella de les hores en avant poguessen
renunciar sas Corredorías, nomenant persona certa en favor
de la qual renunciaran, ab que lo qui la renunciará hage de
viure tres dies naturals, y no vivint dits tres dies, reste de-
voluta, y los Consellers ne sien Senyors, y á 20, de Octubre
1637, lo Consell de cent resolgue que la prop dita ordinació á
favor deis Corredors de orella per raho de las Corredorías
en los casos de renunciarlas, sie observada com en ella se
conté.
A ir, de Mars 1639, en Ilibre de patents es Sindicat á
favor del Consol de Caller. fol. 226.
A 29 de Noembre 1640, los Corredors de Orella presenta-
ren una suplica ais Concellers demanant que morint algún
de dits Corredors, pogues disposar de la Correduría lo hereu
del tal difunt.
A 17 de Mars 1650, en Concell de 36 se tracta de certas
Ordinacions que de manan los Proms de la Confraría deis Cor-
redors de Orella.
A 10 de Octubre 1650, en Concell de 36 se tracta en orde
á las Ordinacions deis Corredors de Orella.
A 16 de Noembre 1655, en Concell de 36, se tracta de la

CAP. XC. — CANVIS, FIRES, CÓnSOLS, EÍC. 20/
nominació de Consol de la Nació Cathalana en lo Regne de
Napols á favor de D.° Diego Miiagle (*).
A 27 de Mars 1656, en Concell de cent se troba la Extrac-
ció de Consol de Napols á favor de M.^ Pere de Montancr
Donsell, y á 8 de Agost es lo jurament.
A 17 de Agost 1657, en Concell de cent se troba la Extrac-
ció de Consol de Napols á favor de M.° Joseph Jover Donsell.
A 24 de Juliol 1658, en Concell de cent se troba la Extrac-
ció de Consol de Palermo á favor de D,^ Ramón de Copons.
A 24 de Juliol 1658, en Concell so troba la Extracció de
Consol de Napols á favor de Jaume Falguera, Mercader.
A 19 de Setembre 1658, en Concell de cent se tracta de fer
Embaxada á Sa Mag.* á cerca deis Consolats ultra mar, fent
memorial deis Privilegis, y demes.
A 15 de Febrer 1663, en Concell de cent apar que lo Consol
Substitut en Palerm per lo Noble D."^ Ramón Copons fou per
la nació Cathalana, y demes de la Corona allí residints remo-
gut de dit Ofici, y en son lloch anomenat altre en gran perju-
dici de la present Ciutat.
A 13 de Desembre 1664, en Concell de cent se troba la
Extracció de Consol de Cathalans en Napols á favor de M.^
Rafel Carcer, y Bals.
A 30 de Noembre 1680, en Concell de cent se troba la
Extracció de Consol de Cathalans en Napols á favor del D.°^
M."^ Maurici Rechs, y Gallart.
Divendres á 18 de Juliol 1687, y en altrcs dies seguents en
Dietari apar que se tingué una Junta de Theolechs, pera
veurer si los Cambis que passavan en la present Ciutat eran
lícits, ó no.
A 26 de Febrer 1703, en Concell de cent se troba la nomina-
ció de Consol de Alguer en Sardenya á favor del D.^"^ en medi-
cina Jaume Fontana.
A 8 de Janer 1707, en Concell de cent se troba la nomi-
nació de Consol de Sardenya á favor de M.° Christoval Llcdó,
y Carreras, Ciutadá.
A 21 de Desembre 1707, en Concell se tracta de la pretendo
tenían los Corredors de Orella de formar CoUegi, y esser
Artistas.
(*) En Dcliberacions diu: Miracle.

208 RÚBRICA D*ESTEVE GlLABERT BRUNIQÜER
Dimecres á 4 de Setembre 1499, ^n Dietari apar, que foren
publicadas certes Ordinacions en orde ais Cambiadors, y á
2 de Octubre los Concellers, é Concell de 36 á suplicado deis
Consols de la mar, é deis Mercaders, habilitaren, é comutaren
les tres Ordinacions demunt primerament continuadcs.
Disapte á 3 de Octubre 1517, Extracció de Consol de
Palerm.
Disapte á 17 de Noembre 1526, Extracció de Consol de
Palerm.
Divendres á 22 de Octubre 1549, ^^ Dietari apar, que fou
tret per Consol de Sicilia Bernabé Font, Mercader.
A 17 de Maig 1596, Declarado feta per lo Trentenari sobre
los Oficis de la Bossa ultramarina. Diversorum i."^ íol. 72.

CAP. LXXXXI.
SALUA GUARDA REAL.
10, de Abril 1459, Salva Guarda Real deis
Oficiáis de la Ciutat.
A 26, de Noembre 1496, in libro notularum
1490, et aliorum Salva Guarda Real gene-
ral de tota Cathalunya del Rey Ferrando.
A 4, de Setembre 1576, Salva Guarda Real.
A 31, de Janer 1582, Salva Guarda Real.
A 10, de Desembre 1586, Salva Guarda Real.
A 17, de Setembre 1607, Salva Guarda Real. Vide lo
Dietari.
A 30, de Abril 1619, Crida de part del Duc de Albur-
qucrque Virrey, de la Salva Guarda Real del Studi general, en
Registre 4, de lletres rcals fol. 115.
A 27 de Abril 1620, Crida de la Salva Guarda Real del
Duc de Alva, en lo Registre de Cartas Reals. fol. 146.
A 28, de Abril 1623, en Registre de Cartas Reals, es la Crida
de la Salva Guarda Real deis Officials, Casa, y cosas de la
Ciutat. fol. 187.
A 5, de Abril 1625, en Registre de Cartas Reals fol. 10, es
altre Crida de la Salva Guarda Real, y á 8 de dit es altrc.
Diversorum 5."^ fol. 95.
A 3, de Noembre 3»627, en registre fol. 7, es altra Crida
de la Salva Guarda Real.
A 4, de Abril 1630, en Registre fol. 93, es altre Crida de
Salva Guarda R}
V-14
/

2IO
RÚBRICA d'eSTEVE GILABERT BRUNIQUER
A I, de Mars 1640, en Registre fol. 48, es altra Crida de
Salva Guarda R)
Divendres a 28 de Febrer 1533, en Dietari apar, que fou
publicada la Crida de la Salva guarda Real, que lo S.^"^ Loc-
thinent Gen.* havía confirmada.
A 16 de Maig 1615, Crida del Marques de Almazan Virrey,
de la Salva guarda Real de la Ciutat. Diversorum 4."^ fol. 151.

^m^m^m^mm^mmmm
CAP. LXXXXII.
VESTITS, Y ABILLAMENTS,
8, de Maig 1363, requesta del Síndich al Ve-
guer, que attes que era ordinació de Conse-
llers, y Promens de Barcelona que las Novias
lo die que casavan no podían vestir brial de
drap de or, ni de seda, ni de túnica fransada
sots ban de ...(*) ^, y la filia de Pere de Sentcliment anant a
la Iglesia, y á Casa del marit portava vestes enfransades, que
pergo executas dita pena, y porque los qui havían acompanyada
la Novia eran cayguts en ban de C %>, que pergo los
executas.
A 31, de Desembre 1438, los Consellers requiriren al Ve-
guer executas lo Consell li havían dat, de penyorar certas
mullers de Cavallers per los bans de las ordinacions deis
Vestits, y abillaments, y respon que ja las ha vía penyoradas.
A 2, de Juny 1455, Ordinació que las donas no pugan
portar Coa rossegant per térra, sino fins á un palm, y mitg.
A 25, de Febrer 1472, Ordinació que las donas no pugan
portar Coas largas, sino de un palm.
A 9, de Noembre 1475, havent los Consellers, y Juy de
Promens sentenciat á M.° Jacme Oliver quis pretenía esser
coronat, lo Official Ecclesiastich los posa en Sentencia de Vet,
y perco anarcn á pendre absolució, y en lo acte de ella los fou
dada penitencia, que ells Consellers posassen en lo Consell lo
desorde quis fa per les dones en los miravets quis posen en
(•) En blanc.

212 RUBIFICA D'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
les gonelles, á ñ que si fes deliberació si sería levat, y lo Con-
sell delibera fosscn levats.
En lany 1478, y anys abans, y apres son mollas Ordina-
cions de Vestits, y abíllaments, y son continuadas en libres
de Cridas, y ordinacions.
A 23, de Juny 1490, ordinació de no portar gramalla de
de dol ab coa.
A 16, de Maig 1499, com en les Ordinacions deis Vestits,
los Scrivants de manament fossen graduats entre los Notaris
de Barcelona, y ells se quexaven allegant excepcions, y que
devían ser prerrogativats per honor de la Cort del Senyor Rey
hont entrevenen, I05 collocan en lo grau, y abillaments de
Mercaders.
A 13, de Desembre 1503, Consell per lo redres deis Ves-
tits, y abillaments, y aquís diu, que los de la Casa del Rey per
privilegi son obligats á estar á las ditas Ordinacions.
A I, de Abril 1504, quexantse los Argenters, y molts
Menestrals de les noves Ordinacions prohibints fer á lurs
Sposadas, ó mullers cosa alguna sino fins en dos marchs
dargent; per^o lo Trentenari revoca aqueix cap, ordenant que
pugan fer de or fins en mitg march, é correges ab guarniment
dargent fins en quatre onses de argent blanch, ó daurat.
A 10, de Maig 1506, los Consellers scriuen al Rey, que
jatsíe que ab provisió sua dada en Barcelona á 28, de Noem-
bre 1503, fos manat que ctiam los Domestichs de la sua Casa
deguessen guardar las Ordinacions deis Vestits, y que lo Ve-
guer executás las penas, y la Audiencia no sen entrámeles,
empero molts, y assenyaladament la muller dol Rcgint la
governació, y la muller del Batlle general no las volían guar-
dar, antes sos marits havían introduhit Causa á la Regia
Audiencia, inhibint al Veguer, y que per^o Sa Mag.^ hi pro-
vehís.
A 10, de Juny 1506, ab letra de Consellers apar, que lo
Senyor Rey feu provisió en confirmació de dites Ordinacions
á 9, de Noembre 1500, registrada in Diversorum 7. fol. 226,
sive in Communi 14, fol. 64.
A 26, de Agost 1537, la 24.» de Corls ordenan ais Síndichs
obtingan confirmació del Rey de las Ordinacions deis Vestits
íetas lany 1504.
A 25, de Janer 1568, se tracta de reformar los Vestits, y

CAP. XCII. — VESTITS 1 ABILLAMENTS 2I3
á 21, de Noembre lo Conscll ho comet ais Consellers venidors,
empero delibera que per ara no sen tráete.
A 24, de Abril 1581, se tracta en Trentenari de redregar,
y limitar los Vcstits.
A 6 de Febrer 1488, Provisions del Rey Ferrando en corro-
boració de las Ordinacions de la Ciutat sobre Vestits, y abi-
llaments. Diversorum 2."^ fol. 97.
A 28 de Setembre 1500, Instruccions dadas per los Con-
cellers al Síndich de la Ciutat trames al Rey, en orde ais Ves-
tits, y abillaments, contenen diversos caps, y son ab las
decrctacions del Rey al marge. Diversorum 3."^ fol. 9.
Dilluns á 15 de Janer 1504, en Dietari apar, que fonch
feta Crida en la present Ciutat sobre les Ordinacions novament
fetas deis Vcstits.
A 15 de Janer 1504, Ordinacions de Vestits, y abillaments.
Diversorum. 2."^
A 25 de Maig 1506, Letra del Rey ais Concellers sobre les
Ordinacions deis Vestits, y ordena que la Embaxada que
deyan volían fer per visitar la Reyna, diu que li plau que
vage lo Conceller en cap, y un altro tret de bossa de Cap.
Diversorum 5."^ fol. 91.

CAP. LXXXXIII.
COLLEGIS, CONFRARÍAS, OFICIS, Y ARTS,
y Ordinacions de ellas.
i8, de Octubre 1351, Magisteris de Cirurgia.ns.
A 22, de Octubre 1358, los Consellers donan
licencia á un Phísich de curar, y medicinar.
A 2, y 15 de Mars 1359, los Consellers donan
licencia á un Cirurgiá de curar.
A 14, de Febrer 1378, Ordinacions de Mestres de Cases
publicadas ab Crida publica fol. 88, in manuali Consiliorum
Ordinationum, et litterarum.
A ... (^) de Noembre 1401, es la Ordinació sobre marcar
lo argent (^).
A 13, de Desembre 1439, los Consellers explican al Consell
com lo Senyor Rey los havía pregat admetessen un Notari
de Barcelona, y lo Consell delibera se guardassen les Ordina-
cions deis Notaris, y que no sen fessen mes de dos.
A 30, de Desembre 1445, los Consellers requeriren, y con-
sellaren al Mostassaf, no admetes á jurar nenguns Consols
de Officis, fins ios certificat de Consellers los havían elegits
segons privilegis de la Ciutat.
A 14 de Mars 1446, per que los Llibreters no tenían Consol,
per 90 los Consellers en virtud del privilegi del Rey D.° Joan
elegiren Consol.
(') En blanc.
(^) A II de Máig de 1402, se publica altra ordinació.

2l6 RÚBRICA d'eSTEVE GILABERT BRUNIQUER
A 10, de Octubre 1452, requesta del Síndich ais Consols
per que no executen una letra de la Reyna ab quels cometía
tatxasscn los Salaris deis Barquers, per que fer tais Ordina-
cions toca á la Ciutat.
A 18, de Setembre 1455, Ordinacions de Mestres de Cases,
y á 23 de Maig 1454, son altras fetas á petició de dits Mestres
de Cases, y á 11, de Agost 1500, son altras, y á 22, de Noem-
bre 1497, son altras, y á 18, sive 21, de Juliol 1505, son altras,
y a 8, de Mars 1459, y á 18 de Desembre 1477, son altras, y
parlan de manobres.
A 29, de Noembre 1456, los Consellers en presencia del
Veguer, y deis Priors, y altros Notaris feren elecció de dos
Notaris en Priors per al any que comensá dit die.
A 19, de Noembre 1461, lo Veguer, y Consellers anaren
á S/^ Clara per que la Abadessa ha via trets de la Iglesia ais
Confrares de S.^ Elm, pera íerlos hi tornar.
Per que la Confraría deis Mestres de Cases pretenen que
en lo que es son offici no están subdits ais Consellers, se posa-
ran assí algunas Ordinacions íetes en raho de Mestres de
Cases per la Ciutat.
En lany 1463, íol. 27, Ordinacions deis Notaris publichs
de Barcelona.
A 28, de Maig 1463, lo Consell de cent delibera, que dos
deis Consellers ab quatre personas del Consell anassen al Vici
Canceller per instar, y requirir tornas a loe lo prejudici fet
á un privilegi del Collegi deis Notaris en lo fet den Jaume
Mas Not[ari].
A 25, de Abril 1467, dispensan les Ordinacions deis Nota-
ris pro hac vicc, per fer dos Notaris mes ultra los dos de la
Ordinació, y ques pogues dar la plassa á un Jove no obstant
que no bagues menjat, ni begut en casa de son mestre.
A 27, de Febrer 1468, Ordinacions fetas en orde al Collegi
de Notaris pub[lich].s de Barcelona.
A 24, de Noembre 1469, los Assahonadors no volíen examinar
á un per que era estat Sclau, jatsíe que fos abte, y lo
Trentenari delibera que fos consellat al Veguer manas ais
Promens lo examinassen, y si nou feyen, que lo Veguer li
das licencia de teñir botiga.
A 4, y 8, de Agost 1474, com la Ciutat en temps passat
bagues prohibit los Corredors de Orella Conversos, empero

CAP. XCIir. — COL LEGIS. CONFRARÍES, OFICIS, ETC. 21/
apres ordena fins á 20, plassas, y no mes, y per que aprcs que
aquesta Ciutat torna en gracia del Rey havían vengut molts
Conversos, y demanaven fossen admesos, perco lo Consell
delibera fcr ccrt nombre de Corredors extraordinaris, y que
niorint algu deis ordinaris, aquestos extraordinaris entrasscn
en loe de aquells, y que en esta forma se acabassen los Extra-
ordinaris, y á 9, de Agost provehiren trctse de dits loes, y
á 15, de Noembre provehiren un altre loe.
A 30, de Octubre 1477, estant los Mestres de Cases, y Ma-
nobres en differencias sobre cosas devallants de Ordinacions
de la Ciutat, y tots deduhíen devant Consellers de ses pretencions,
lo Consell ho comet á persones, y á 25, de Noembre
deliberaren, y ordenaren en certa forma, y que Manobres
pugan fer paviments de Botigues jusanes.
A 28, de Noembre 1478, lo Rey D."^ Joan dona privilegi
ais Corders de fer Confraría en la Iglesia deis Angels que
novament se construhía fora los murs de Barcelona.
A 23, de Abril 1480, Sentencia arbitral en raho de dife-
rencies ab Corredors de animáis.
A 8 de Noembre 1483, los Consellers dispensaren á un
Candeler de seu encara que no fos examinat, ab que venes
las Candelas á sis diners Hura, y no á mes.
A 27, de Noembre 1486, Ordinació que los Corredors no
pugan vendrer gramallas de Consellers sino á trossos sots
pena de 50 ^.
A 14, de Juliol 1497, en Ilibre de patents fol. 7, Magisteri
de un Cirurgiá.
A 20, de Juliol 1498, Ordinacions á petició de Mestres de
Cases.
A 21, de Agost 1498, lo Trentenari delibera que Salvador
Montils fos examinat de Flassader, encara que no bagues
estat Aprenent en Barcelona, dispensant les Ordinacions.
A 13, y 15 de Setembre 1498, en libre de patents fol. 15,
y 18, magisteri de un Cirurgiá.
A 21, de Maig 1499, Ordinació que les Confraríes que no
teñen bossa de Promens, ó Consols en Casa la Ciutat, sien
fetcs bosses, ys fassa Extracció cada vegada per lo Conseller
en Cap.
A 31, de Maig 1499, per que los Pintors, y altros Officis
no tenían bossas de Consell de cent de hont se havían de

2l8 RÚBRICA d'ESTEVE GíIABERT BRUNIQUER
traure los Promens, per 90 deliberaren los fosscn íctes bosses
per traurels Promens.
A 14, de Maig 1500, havent los Tapiners presentat un nou
privilegi per ells obtengut demanantlos quels fessen Promens
del Offici, los Consellers diuen de nullitat del dit privilegi.
A 16, de Juliol 1500, Ordinacions de Mestres de Cases, y
á 17, de Noembre 1590, y á 27, de Febrer, y 27 de Agost 1609,
deliberacions en respecte de ordenar sobre lo Offici de Mestres
de Cases, y los mateixos mestres teñen estas tres ultimas en
son Ilibre de privilegis íassen nota de aquestas, y de las de
atrás per lo que ells pretenen que la Ciutat no pot ordenar
entre ells.
A 2, de Setembre 1504, en Ilibre de patents fol. 43, Carta
de Examen de dos Cirurgians, y á 7, de Juliol 1505, en dit
Ilibre fol. 48, es altre, y a 14 de Mars 1509, en dit Ilibre fol. loi,
es altra, y á 24, de Setembre 1509, en dit Ilibre fol. 104, es
altra, y á 18, de Setembre 1510, en dit Ilibre fol.^ 115, y 116,
son altras, y á 4 de Setembre 1508, en dit Ilibre fol.s 117, y
118, son altras, y a 16, de Setembre 1511, en dit Ilibre fol.^
119, y 120, son altras.
A 19, de Noembre 1504, Sentencia de Consellers entre
Mestres de Cases in libro notularum 1500, et aliorum,
A 15, de Febrer 1508, Ordinació del Consell de cent, que
los Ataconadors pugan solar, y ataconar de cuyro nou, no
obstant que los Sabaters pretenían que no podían obrar sino
cuyro vell.
A 30, de Maig 1508, Sentencia deis Advocats de la Ciutat
en causa deis Sastres, y Pallers.
A 7, de Agost 1510, Viudas de Calceters,y Texidors poden
teñir Botiga, no obstant qualsevols Ordinacions en contrari.
A 29, de Maig 1512, lo Consell dispensant las Ordinacions
de cert offici, delibera que los Consellers fessen examinar á
cert official en renitencia deis Majorals del offici.
A 27, de Noembre 15 13, Ordinació, que Procuradors Cau-
sídichs no pugan teñir Confraría.
A 18, de Desembre 1514, Prior de Notaris renuncia.
A 9, de Janer 1515, Examen, y admissió de un Cotoner.
A 18, de Agost 1525, Ordinació que noy puga haver Con-
frarías de Jovens menestrals.
A 4, de Janer 1533, los Priors extrets del Collegi de No-

CAP. XCIil. — COI/1.EGIS, CONFRAR ES, OFICIS, ETC. 2lCf
taris de Barcelona, volgueren renunciar, y lo Trentenari deli-
bera nos dcvíe admetre, ans de vían esser for9ats servir per-
sonalment per sí, ó per Substituís si están indisposts, axí
com ja áltras vegadas se era fet, empero á 9, de dit lo Tren-
tenari los admeté las escusas, y la renunciació, yn tragueren
altros.
A 26, de Setembre 1541, en libre de patents fol. 3, Carta
dé examen de Cirurgiá, y a 19, de Octubre 1543, en dit libre
íol, 17, es altra, y dit die fol. 18, es altre, y en lo mateix libre
son molts altros Examens de Cirurgians, que brevitatis gratia
omituntur.
A 25, de Noembre 1547, Ordinació fent inhabils ais qui
pledejan sobre cosas de Officis, y Confrarías en altre Tribunal
que deis Consellers.
A 22, de Noembre 1550, uns Curadors de un dement
Corredor de orella, y de sa filia assignats per la Cort, renun-
ciaren la Correduría.
A II, de Octubre 1552, en libre de patents, provisió de
Consellers en causa de Sastres ab Pallers, y Caputxers de part
de la mar, y condemnaren á un Paller per que havía fet
gipons, essent cosa que toca a Sastre; es dita Sentencia en
fol. 147, continuada, é instaurada per lo Scrivá en virtut de
manam[en].* del Veguer, per que lo original se era perdut,
y á 24, de Setembre 1561, fol. 149, es altra.
A 21, de Agost 1557, en dit libre de patents fol. 144, Carta
de Examen de Miquel Caries Apothecari per virtut de Sen-
tencia de dits Consellers in prima instancia verbalment, y
sens scrits contra lo Collegi deis Apothecaris, y confirmada en
recorsos della mutatis Assessoribus passada en cosa judicada.
A 10, de Noembre 1561, Ordinació que los filis de Notaris
sien preferits ais altros a obtenir la plassa.
A 25, de Noembre 1561, se veu en Consell que los Depu-
tats á petició de la Ciutat per observansa de sos privilegis,
demanan al Virrey que la Audiencia nos entrameta de Causas
de Confrarías, ni de Extraccions.
A 19, de Juny 1566, en libre de patents fol. 162, Carta de
Examen de Cande 1er de Cera in contradictorio juditio.
A 15, de Noembre 1566, en libre de patents fol. 165, Carta
de Examen de Guadamaciler in contradictorio juditio, y lo
mateix die en dit Ilibre fol. 167, ni ha altre de Oripeller.

220 RÚBRICA D'eSTEVE GILABERT BRUNIQUER
A 4, de Desembre 1567, letras de Consellers Subsidiarias
per rebre testimonis en causa de Corredors de Coll.
A 8, y 10, de Mars 1569, los Consols de Argenters resti-
tuhiren á Consellers la Caxa deis marchs, y toes de Or, y ar-
gent, y lals tornaren comanar.
A 9, de Juny 1569, Examen, y Magisteri de Ferriol Amorós
Cirurgiá per los Consellers en renitencia deis Consols.
A 17, de Noembre 1571, en libre de patents fol. 7, Carta
de examen de un fuster in contradictorio juditio.
A 20, de Desembre 1572, Ordinacions de Cochs, y Pas-
tissers, y tractavas de repelidos, y nomenan un Cavaller pera
ferias guardar.
A 2, de Setembre 1573, Ordinacions deis manobres de Mes-
tres de Cases.
A 28, de Noembre 1573, Sentencia de Consellers ab altros
Assessors en causa de recors de altra provisió per ells feta, y
declaran que Gabriel Ferrer, y Juan Pere Coromines jatsíe
que no fossen examinats Droguers podíen teñir botiga de
drogas com á Mercaders, pus no fassan mixtura.
A 29, de Maig 1574, nova Confraría de Jovens mestres de
Cases.
A 29, de Maig 1574, revocació de les Ordinacions deis
Blanquers pera que las pells deis Scorxadors de la Ciutat nos
hagen á partir ab los Confrares com las altres.
A 19, de Agost 1575, declaració de Consellers á favor de
Bernat Duran, que podía teñir Botiga de Droguer encara que
no ios examinat, attes que abans de les Ordinacions del Examen
ell ja tenía botiga, in Regestro provisionum verbalium,
y á 7, de Noembre fou confirmada en Causa de recors.
A 17, de Noembre 1575, Ordinació que totes provisions,
y Vitualles, robes, y aynes per al viure huma, y exercici de
les Arts, y Ofñcis necessaries, pugan entrar, y vendrer en Bar-
celona, no obstant qualsevols Ordinacions en contrari.
A 24, de Janer 1576, en libre de patents fol. 37, letras
Compulsorias de Consellers per rebre Testimonis en Causa de
Cirurgians.
A 30, de Mars 1576, Sentencia de Consellers en causa de
Joseph Berart á son favor, y contra los Consols de Cirurgians,
y á 25 de Maig es altre en causa de recors en dit negoci, y
en lo mateix libre.

CAP. XCIII. — COL-LEGIS, C0NFRARÍE5, OFICIS, ETC. 221
A 5, Ó, 6, de Juny 1576, provisió, ó Sentencia de Conse-
llers, dcclarant que ais Aprenents de Fcrriol Amorós, Cirur-
giá, los corría la practica pera esser Cirurgians, y que los Cirurgians
devían admetre, y cridar en son Collegi a dit Amo-
ros sots certa pena.
A 30, de Juny 1576, privilegi de Consellers en favor de
Joseph Berart, Cirurgiá, in Contradictorio ab los Cirurgians,
fol. 40.
A 20, de Juliol 1582, inhabilitació deis Mestres de Cases,
y suspensió de sas Ordinacions per que pie de javan ab la Ciu-
tat per la nova Confraría deis Jovens, y foren restituhits a 17,
de Noembre 1590, per que renunciaren al Plet.
A 17, de Setembre 1582, per que Síndichs de Confrarías
demanavan licencia de juntarse al Veguer per tractar de dema-
nar un motu propri del Papa contra Agavelladors, per 90 los
Consellers donaren Consell al Veguer; respongué com se conté
en una Scriptura cusida en un libre larg de Consells de Officials.
A 26, de Octubre 1582, examen de un Guadamaciler en
renitencia deis Promens. fol. 91.
A 24, de Noembre 1582, in libro Ordinationum fol. 192,
Ordinacions de Perxers, y Passamaners permetent a les dones
fer de aqüestes feynes encara que no sien confraressas, y sens
pagar res.
A 2 de Mars 1584, Ordinació que los Argenters no pugan
vendré nenguna cosa de or, que no sie tocada ab lo toe de
Casa la Ciutat.
A 6, de Febrer 1586, Crida contra Remendons, y altres
personas que venen roba per les plasses.
A II, de Mars 1586, se veu que los Priors de Notaris no
poden renunciar.
A 22, de Agost 1587, Examen de un fuster en renitencia
deis Promens fol. 116.
A 27, de Agost 1588, Ordinació que vacant las Corredurías
de orella de la Vintena sens successor, sien donadas á Chris-
tians de natura, y per que los Promens de la Confraría recor-
regueren, per90 á 16, de Noembre ho revocaren.
A 9, de Setembre 1588, se tracta de fer un Arxiu de totes
les Scriptures deis Notaris.
A 25, de Agost 1590, seveu que los Consellers en Causas
de Confrarías, etiam en Criminal son Jutges.

222 RÚBRICA d'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
A 8, de Mars 1594, libertan las Candelas de seu ques pugan
portar, y vendrer de fora, suspenent en assó les Ordina-
cions de Candelers.
A 6, de Maig 1594, suspensió de les Ordinacions de Pa-
rayres per que pledejavan ab la Ciutat.
A 26, de Maig 1594, los Consellers donan queixa al Virrey
de las Causas de Confrarías ques evocavan a la Audiencia
contra privilegis de la Ciutat.
A 26, de Abril 1595, examen de Magí Olivart Cirurgiá in
contradictorio deis Consols fol. 148.
A 19, de Desembre 1597, per Trentenari en Causa de re-
cors, y á 5, de Octubre 1598, per la R.^ Aud[ienci],^ íou decla-
rat en Causa deis Notaris de Barcelona, es continuada a la fi
del Registre de deliberacions.
A 29, de Febrer 1600, manament ais Texidors revocasscn
una deliberació havían feta de un nou imposit sobre cascun
drap, y recorregueren, y á 14, de Mars renunciaren.
A 14, de Juliol 1601, los Blanquers demanavan certas Or-
dinacions, y per que sabían á nous Vegtigals, las repelliren.
A 14, de Juliol 1601, y á 31, Octubre, y 24 Noembre del
mateix any, Sentencias del Trentenari sobre la separado deis
Godamacilers, y Oripellers, y BatifuUas de la Confraría de
S.t Steve.
A 21, de Febrer 1602, Ordinació prohibint pescar ab Sar-
dinals.
A 5, de Febrer 1604, en Dietari es la mida deis Velluts, y
Sedas á instancia deis Majorals de la Confraría.
A 31, de Maig 1604, en Causa devant Consellers entre
Priors de Notaris de Barcelona, y un Jove que demanava la
plassa, íou dcclarat que dits Priors en sas relacions sino la
fan de alguns Jovens, no deuen exprimir, y á 31, de Juliol
1604.
A II, de Setembre 1604, Sentencia en favor de la Ciutat,
y de Cirurgians, contra Barbers qui pretenían teñir Botiga, y
no estar subjectes á ordinacions de la Ciutat, en virtut de un
privilegi antich, ut in Dietario,
A 20, de Febrer 1606, revocado de Ordinacions de Texi-
dors de li, y á 19, Agost los Consellers examinan un Texidor.
A 19, de Agost 1606, examinan Carnicers per que los de
la Confraría se eran coadunats de no voler tallar.

CAP. XCIII. — COLLEGIS, CONFRARÍES, OFlClS, ETC. 223
A 21, de Octubre 1606, Sentencia entre Morralers, y Spar-
ters.
A 20, de Desembre 1606, Declaració, que draps que venen
á Barcelona per transit, no están subjectes á Consols de Pa-
rayres per haverlos de banyar, es confirmatoria de altra feta
a 13.
A 27, de Juliol 1607, se tracta de fer Confraría de Jovens
de mestrcs de Cases, y á 20 de Setembre los Mestres recorre-
gueren.
Uns quants particulars Apothecaris sens intervenció de
sos Consols ab licencia del Veguer se juntaren, y feren certa
deliberació, la qual los Consellers á 8, de Agost 1607, decla-
raren nulla com apar in Regestro Deliberationum dit die, y
los dits recorregueren al Trentenari, y á 28, de Setembre los
Consellers declararen, que attento que es stil, y practica que
nos pot recorrer á Trentenari sino de Causas de insiculacions,
y extraccions, ó cosas devallants de Ordinacions, si que havían
de recorrer ais mateixos Consellers mutato Assessore,
que perQO havían mal recorregut, est in eodem Regestro.
A 10, de Noembre 1607, Declaració contra los Cotoners
en favor deis Droguers qui venían coto, y á 28 en Causa de
recors fou confirmada.
A 5, de Setembre 1608, examen, y Magisteri de Pau Langa
Apothecari.
A 30, de Janer 1610, Sentencia de Consellers en Causa de
Sastres, y Pellers.
A 10, de Janer 1612, declaració de nullitat de certa insi-
culació de Notaris majorment que los Insiculats renunciaren.
A 17, de Febrer 1612, lo Trentenari proveheix lo Tabaler
major de la Ciutat, y ordena que los Collegis, y Confrarías
nos valegan daltro Tabaler.
A 28, de Febrer 1612, Ordinació de Bastaixos, y Tarifa de
sos Salaris, prohivint Carretas logadas.
A 15, de Setembre 1612, separació de Apothecaris, y Can-
de lers.
A 17, de Noembre 1612, Ordinació disposant que nengu
puga ser fet Mestre de nengun oífici, que no hage primer
practicat tres anys de aquell Oífici, per levar los abusos ques
feyen que sois per entrar en las insiculacions de Casa de la
Ciutat se feyen Mestres de ofíicis que no havían practicat.

224
RÚBRICA d'eSTEVE GILABÉRT BRÜNIQUE:?
A i6 de Juliol 1613, en Sentencia de Visita fou absolt lo
Conseller quint de la delatura instada per los Síndichs de
Molers per que havía examinat á un moler per ajudar contra
la pretendo que te aquella Confraría de no estar subdits á
Consellers.
A 13, de Agost 1613, in Regestro provisionum verbalium
havent lo Síndich de Droguers recorregut de una Ordinació
feta per Trentenari a 21, que nengu sino Cotoners pogucs
vendré coto de tres Uiures en avall, los Consellers declararen
haver mal recorregut, y que per90 la Ordinació fos publicada.
A 12, de Desembre 1614, declaració de Rccors per lo Tren-
tenari contra Corredors de Coll, en confirmació de la provisió
de un Corredor.
A 23, de Desembre 1614, los Consellers feren Mestre á un
Parayre.
A 26, de Agost 1615, renunciado de un Prom de Offici per
que era Verguer de Consellers, y estava ocupat.
A 25, de Noembre 1615, provisió de Corredor de Orella,
jatsíe que los maj oráis no havían fet relació, dispensant pro
nunc les Ordinacions.
A 28, de Jvmy 1616, Separado deis Officis de Passamaners,
y Perxers.
A 27, de Juliol 1616, Separado deis Officis de Molers, y
Mestres de Cases, empero los Mestres de Cases recorregueren,
y á 31, de Agost foren tornats á unir.
A 28, de Febrer 1617, havent los Calseters, y Pallers feta
unió, y Concordia de sos Officis, alguns recorregueren, y lo
Trentenari declara nulla dita unió, empero ab deliberado dit
die per que la havían tornada fermar, y dcmanavan confir-
mació, lo Consell la decreta.
A 28, de Febrer 1618, Ordinacions á favor de la Confraría
deis Mercers. fol. 68.
A 2T, de Abril 161 8, apar en Consell de Cent com foren
fe tes diversas Ordinacions á cerca la Confraría deis Corredors
de Orella.
A 2, II, y 12, de Maig 1681, per lo Consell de cent se veu
los debats eren entre la Ciutat, y Corredors de Orella, y fonch
deliberat per inhabils los que havían firmat lo Sindicat en
virtut del qual se ere evocada la Causa en la R.^ Aud[iencia].*
publicantlos al> Crida per inhabils, y ques posas en execució

CAP. JíCIir. — CÓLLEGIS, CONFRARÍES, ÓFICÍS, ETC. 22$
la deliberació presa per lo Consell á 21, de Abril de dit any, y
en Manual á 14, del mateix son continuades las caucions deis
nous Corredors de Orella elegits per los Consellers, y lo mateix
dio foren admesos per lo Consell Ordinari.
A 14, de Setembre 1618, Ordinacions de Pescadors.
A 19, de Octubre 1618, lo Consell de 36, revoca la Confra-
ría deis Jovens Sabaters, y á 20, del mateix es la Crida de
dita revocació en Registre fol. 78.
A 14, de Noembre 1618, en la ma de deliberacions hi ha
una declaració disposant que los Pescadors no pugan exigir
certs drets expressats en dita declaració.
A 29, de Noembre 1618, proveheixen lo Oñici de netejar
los Abeuradors.
A 29, de Noembre 1618, proveheixen una Trompeta de la
Ciutat.
A 14, de Janer i6i9,en Registre de Cridas fol. 81, Ordina-
cions deis Calseters.
A 5, de Mars 161 9, mandato ais Proms, y Cíavari deis
Sastres pera que no gasten los emoluments de la Confraría
sens interessencia deis Proms desís com estave ordenat.
A 19, de Abril 1619, Ordinacions de Calderers, en Regis-
tre fol. 91.
A 19, de Abril 1619, Ordinacions de Esparters, en Regis-
tre fol. 97.
A 4, de Maig 1619, Ordinacions de Cotoners, en Regis-
tre fol. 96.
A 27, de Maig 1619, Ordinacions de Abaxadors, en Regis-
tre fol. 97.
A 17, de Agost 1619, Ordinacions de Fusters, y Cridas de
aquellas, com son de veurer en Registre fol. 105, y 106.
A 30, de Agost 1 61 9, Crida donant facultat de aportar
cuyros bovins sens haverne de fer part á nengu, son de veurer
en Registre, fol. 107.
A 31, de Agost 1619, Guillem Pujol, Fuster, extret en Prom
deis fusters, per trobarse Conseller quint presta son jurament
en ma deis Consellers.
A 5, de Setembre 1619, proveheixen un Uoch de Bastaix
de la Plassa, per renunciado de un altre.
A 19, de Setembre 1619, en Uibre de patents Examen de
un Flaquer.
v-is

226 RÚBRICA D'éSTEVSí GlLABEftT fiRÜNlQUER
A 19, de Setembre 1619, examen de un Flaquer per reni-
tencia de la Confraría, en Ilibre de patents, fol 'j'j.
A II, de Octubre 1619, lo Consell de 36, declara á favor
de Calce ters contra los Sabaters de la Boria, que pretenían
poder vendrer mitjas.
A 15, de Octubre 1619, lo Consell de 36, lloha, y aprova
las Ordinacions fetas per lo Consell de 36, á 8, de Agost 1614,
á cerca la Confraría deis Parayres pobres.
A 25, de Octubre 1619, Institució de la Confraría de Tor-
sedors de Seda, y a 20, de Desembre, en Registre son las Or-
dinacions.
A 31, de Octubre 1619, examen de un Barreter, y Gorrater
en Ilibre de patents fol.
examen.
78, y á 26 de Noembre fol. 79, es altre
A 13, de Abril 1620, en Ilibre de patents fol. 80, examen
de un Flaquer.
A 16, de Janer 1621, Ilibre de Ordinacions. y Cridas fol. 164,
Ordinacions de la Confraría deis Para5rres sobre lo fer, y apa-
re llar los draps.
A I, de Febrer 1621, en lo prop dit Ilibre fol. 185.
A 31, de Mars 162 1, en Ilibre de patents fol. 86, examen
de un Assahonador.
A 30, de Noembre 1621, Ordinacions á favor deis Reve-
nedors en lo Ilibre de Cridas, y Ordinacions. fol. 195.
A 6, de Janer 1622, en Ilibre de patents fol. 96, examen
de un Torner.
A 10, de Juny 1622, en Ilibre de Ordinacions, y Cridas
fol. 8, Cridas de Mostassaf, que qui tinga mercadurías, y pro-
visions no las pugan vendrer, ni ais altres comprar, sino es
pesant ab balansas dita[s] Canastrons.
A 19, de Agost 1622, examen de un Mercer, apar en Ilibre
de patents fol. 100.
A 18, de Mars 1623, en Ilibre de Ordinacions fol. 40, Or-
dinacions á cerca la Confraría de Sabaters, y Ataconadors.
A 16, de Juny 1623, en Ilibre de Ordinacions fol. 43, Ordi-
nacions de la Confraría deis Escudellers.
A 16, de Juny 1623, en Ilibre de Ordinacions fol. 44, Ordi-
nacions de la Confraría deis Flassaders.
A 16, de Juny 1623, en Ilibre de Ordinacions, fol. 45, Ordi-
nacions de la Confraría deis Llibreters.

CAP. XCñt. — CÓLLECiIS, CONTRARÍES, OFlClS, ETC. 227
A 12, de Agost 1623, en Ilibre de Ordinacions fol. 48,
Crida á cerca de las Tavernas, Taverners, Pastissers, y altres
coses, segons en ellas es de veurer.
A 5, de Setembre 1623, en Ilibre de Ordinacions fol. 56,
Crida prohibint que nengii puga vendrer flassadas vellas, ó
novas sino es Flassader, ó Corredor de Coll.
A 28, de Noembre 1623, en Ilibre de patents fol. 102,
examen de un Perxer.
A 30, de Noembre 1623, en Ilibre de Ordinacions fol. 58,
Ordinacions de la Confraría deis Forners, y Flaquers.
A 28, de Janer 1624, en Registre de Ordinacions fol. 62,
Ordinacions de la Confraría deis Revene dors.
A 31, de Maig 1624, en Registre de Ordinacions fol. 84,
Ordinacions de la Conf[rari].^ deis Texidors de llana.
En lo Registre de Cridas del any 1624, fol. 95, son Ordi-
nacions de la Confraría deis Tintorers de draps fetas en lany
1615.
A 24, de Setembre 1624, en Ilibre de Cridas fol. 100, son
Ordinacions de la Erecció de la Confraría deis Torsedors, ó
Tintorers de Seda.
A 24, de Octubre 1624, ab deliberació fonch revocada la
Confraría deis Escudellers, y á 30, ab crida que es en fol. 94,
fou publicada dita revocado declarantlos inhabils en Casa
de la Ciutat, y á 27, de Abril 1625, io Trentenari los restituhí,
y abilitá.
A 18, de Agost 1625, en Ilibre de patents fol. 115, llicen-
cia donada per los Consellers á un pera teñir botiga de Vi-
drier.
A 17, de Noembre 1625, en Ilibre de patents fol. 117, examen
de un Carnicer.
A 5, de Octubre 1626, en Ilibre de Ordinacions fol. 160,
Ordinacions á favor de la Confraría de Parayres.
A 30, de Noembre 1626, en Ilibre de Ordinacions fol. 163,
Ordinacions de la nova Confraría deis Mercers Botiguers de
telas.
A 8, de Febrer 1627, en Ilibre de Ordinacions fol. 183,
Ordinacions de la Confraría de Jovens Parayres, y á 23, fol.
121, examen de un Flaquer.
A 7, de Juliol 1627, en Ilibre de Ordinacions fol. 187, Ordi-
nacions de la Confraría deis Sastres.

2íá RÚBRICA D*ESfÉVE GILABERT BRÜNIQÜER
A 19, de Noembre 1627, en Ilibre de Ordinacions fol. 10,
Ordinacions de la Confiaría de Garvelladors.
A 23 de Noembre 1627, en dit Ilibre de Ordinacions fol. 9,
Ordinacions de la Confiaría deis Comtadors de Arengada.
A 29, de Noembre 1627, en dit Ilibre de Ordinacions fol. 8,
Crida suspenent la Confiaría deis Vidriers.
A 23, de Desembre 1627, en lo Consell de 36, se delibera
que los Obrers fessen mandatos ais Vidriers, y á tots los qui
venían Vidre en la present Ciutat ab penas, pera que lo die
de Capdeany fessen parades en lo Born com ere acostumat
ferias, no obstant que la present Ciutat bagues desfet, y suspes
la Confraría deis Vidriers, los quals mandatos se feren, y pre-
sentaren, y tots los Vidriers obehiren segons es de veurer en
lo Ilibre de la Obrería de aqueix any, ahont se diu está llargament
continuat.
A 20, de Noembre 1628, en Registre de Ordinacions fol. 41,
Ordinacions á favoi de la Confiaiía deis Taverners.
A 20, de Noembre 1628, en Registre de Ordinacions fol. 42,
Ordinacions a favor de la Confraría deis Hortolans.
A 22, de Noembre 1628, en Ilibre de patents fol. 125, examen
de un Carnicer.
A 9, de Janer 1629, lo Consell de 36, alsá la suspensió
tenía feta de la Confraría deis Vidriers que ere estada feta á
29, de Noembre 1627.
A 7, de Setem.bre 1629, en Ilibre de patents fol. 128, examen
de Miquel Clascar, Apothecari.
A 6, de Octubre 1629, lo Consell de 36, statuhí, y ordena,
que los fi-ancesos de aquella hora en avant no poguessen teñir,
ni exercir per via directa, ni indirecta ninguns carrechs de
Consols, Pioms, ni altres en los Collegis, y Confiarías de la
present Ciutat, axí de extracció, com de nominació, ni pugan
esser insiculats en las bolsas, y que los quey serán, sien desin-
siculats.
A 8, de Noembre 1629, lo Consell de 36, ordena que los
fianccsos no pugan entrevenir en los Collegis, y Confrarías
deis quals, y de les quals serán.
A 31, de Janer 1630, Consell de cent en lo qual se resolgué
que los Consellers posassen en execució la Sentencia profe-
rida a favor de Fran.^^ Llimell, y Fran.^'^ Casanovas, de ser
creats Notaris publiclis de Barcelona, com en la proposició,

CAP. XCIII. — COLLEGIS, CONFRARÍES, OFICIS, ETC. 229
y delibcració llargament se expressa, donantlos las plassas,
y que los Consellers sdevenidors no poguessen en son any
donar ninguna plassa sots pena de una tersa.
A 30, de Agost 1630, lo Consell de 36, declara un recors
entre Bayners, y Dagucrs a cerca de fer beynas.
A 31, de Maig 1631, en Registre de Cridas fol. 112, Ordi-
nacions de la Confraría de S.* Steve deis Freners.
A 15, de Octubre 1631, lo Consell de 36, revoca la Ordina-
ció sobre continuada.
A 15, de Janer 1632, en lo Ilibre de Ordinacions íol. 130,
Ordinacions deis Botiguers de teles.
A 10, de Fcbrer 1632, en ilibre de Ordinacions fol. 134,
Crida de unas Ordinacions fetas a cerca lo dret del vi.
A 27, de Febrer 1632, en Ilibre de Ordinacions fol. 147,
Ordinacions á favor de la Confraría del Corredors de Coll.
A 22, de Mars 1632, en Registre de Ordinacions fol. 153,
Ordinacions á favor de la Confraría deis Hortolans del Portal
nou.
A 29, y 30 de Mars 1632, en ilibre de Ordinacions fol. 156,
Crida prohibint lo vendrer vi en Tavernas, y hostals fora la
Ciutat, ni teñir Taverna, ni Hostal en lo Territori, exceptant-
ne los que teñen vi de sa Cullita, los quals lo pugan vendrer
en gros.
A 30, de Maig 1632, Consell de 36, en lo qual se declara un
recors entre Taverners, y Descarregadors, á cerca del que
havían de pagar del descarregar lo vi, y del que trauen en
térra sens^descarregar.
A 23, de Agost 1632, Consell de cent disposant a cerca de
la Exacció del dret del Vi deis Subrogats, malalts, y altres, y
Scrivá Racional, les quals Ordinacions son en Registre de Cri-
das fol. 168, 171, y 172.
A 30, de Agost 1632, en Ilibre de patents fol. 146, examen
de Joan Bofill en Adroguer, y Sucrer, no cbstant ere estat
inhabilitat per lo Collegi, y haver opposat los Consols, que del
Recors no sen podía haver raho, per esser lo fet de dit examen
Judici de conciencia.
A 31, de Agost 1632, lo Consell de cent disposa á cerca
del dret del Vi entra per térra, lo qual es de veurer en Ilibre
de Cridas fol. 174.
A 7, de Noembre 1632, en Registre de Cridas fol. 192, Ordi-

230
RÚBRICA D'ESTEVE G1LAB£RT BRUNIQUER
nacions á cerca del Collcgi de Notaris publichs de Barcelona,
de donar las plassas.
A 16, de Noembrc 1632, Conseil de 36, en lo qual se deli-
bera que los Consellers no pngan en ningún temps augmentar,
ni creixcr lo numero deis Consols ó Proms deis que son vuy
insiculats en las bossas de aquells en la present Casa, sino
será a petició deis mateixos Collegis, y Confrarías, y volentho
axí los Consellers.
A 16, de Noembre 1632, en llibre de Cridas fol. 188, Ordi-
nacions a cerca la disposició, y bon govern de las robas se
venen en la present Ciutat que son estades furtadcs.
A 20, de Abril 1633, en llibre de patents fol. 157, declara-
ció deis Consellers com Joan Eudalt Font ere Mestre Texidor
de llana desde 28, de Setembre 1620, en que fonch examinat,
íentne nota en lo llibre de la Contraría.
A 19, y 20, de Juliol 1633, en Registre de Cridas fol. 18,
son unas Ordinacions fetas á cerca de las Tavernas, y Taver-
ners.
A 8, de Abril 1634, Conseil de 36, lo qual ordena que las
Viudas de Carnicers tenint filis, ó no tenintlos, pugan teñir
taula de Carnicer en la present Ciutat, conservant empero lo
nom del marit Carnicer.
A I, de Abril 1634, en llibre de patents fol. 172, y 173, examens
de Carnicers.
A 4, de Maig 1634, en la ma de deliberacions los Priors
del Collegi de Notaris publichs de Barcelona feren relació
deis Scrivents presentats, lo hu la feu de tots, y lo altre de
tots menos hu que ere Ramón Batlle, y encontincnt los Con-
sellers feren nominació de Diego Vilaseca, y de Ramón Batlle,
y
quant á dit Batlle inseguint la deliberació del Conseil de
cent feta á 7, de Noembre 1632, per ser fill de Notari publich
de Barcelona; E ais 21, de Octubre los dits Priors inseguint la
deliberació del Collcgi del die antecedent concordament feren
relació de Ramón Batlle, llohant, y aprobant dita nominació,
y los Consellers á major cautela lo tornaren á nomenar.
A 29, de Agost 1634, en Registre de Cridas fol. 46, Or-
dinacions de la Confraría de Parayres fetas lo die antece-
dent.
A 12, de Setembre 1634, Conseil de cent en lo qual se
tracta de la Causa de Aloy Planas, Mercader, extret en lo

CAP. XCIII. —-COLLEGIS, CONFRARÍES, OFICIS, ETC. 23 I
Offici de Racional sufocat per debitor, y del que devía dit
Planes, y se delibera concordar, y á 26, de dit ha de ser la
Concordia.
A 10, de Octubre 1634, en Ilibre de patents fol. 179, Examen
de un Carnicer.
A 24, de Octubre 1634, en Registre de Cridas íol. 50, Ordi-
nacions á favor del Collegi de Notaris publiclis de Barcelona
á cerca de las relacions fahedoras deis fadrins presentats, que
no las pugan fer informes sino los dos Priors concordes, y en
cars de discordia, proposen aquella al Collegi, seguint en tot
lo que resoldrá lo Collegi.
A 27, de Octubre 1634, en registre de Cridas fol. 51, Ordi-
nacions de Daguers, y Bayncrs á cerca de fer beynas.
A 24, de Noembre 1634, en Registre de Cridas fol. 51,
Ordinacions deis Garbelladors a cerca deis Aprenents.
A 16, de Janer 1635, en Registre de Cridas fol. 53, Ordi-
nacions deis Parayres.
A 28, de Febrer 1635, en Registre de Cridas fol. 55, Ordina-
cions deis Barquers novells dita de Descarregadors, á cerca
lo que seis ha de pagar de carregar, y descarregar.
A 28, de Febrer 1635, en Registre de Cridas fol. 56, Ordi-
nacions deis Barquers de S.* Pare.
A 5, de Mars 1635, en Dietari apar com fonch feta Embaxada
al Governador pera que sobresegues en la Execució de
uns Cartells havía fets presentar ais Collegis, y Confrarías pera
que denunciassen tots los fadrins, axí los que estaven en las
Casas, com los que noy estaven, y á 7, altre Embaxada á
cerca dit fet.
A 30, de Maig 1635, Consell de 36, en lo qual se declara
im Recors entre Taverners, y Descarregadors a cerca del que
havían de pagar del descarregar lo vi, y del que trauhen en
térra sens descarregar.
A 8, de Agost 1635, en Registre de Cartas comunas fol. 45,
scriuen á sa Santedad suplicantli vulla dignarse concedir pro-
hibició de vendrer, y comprar medicinas, sino es deis Colle-
giats Apothecaris elegint Conservador pera la observansa.
A 10, de Noembre 1635, en Ilibre de patents fol. 180, exa-
m^en de un Barreter.
A 29, de Febrer 1636, Consell de 36, lo qual delibera á
favor de las donas, pera que pugan texir, y fer texir, vendrer.

232
RÚBRICA D'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
y fer vcndrer filampuas, y altras cosas, les quals Ordinacions
son en Registre de Cridas fol. 78, al primer de mars.
A 29, de Febrer 1636, lo Consell disposa Ordinacions á
favor deis Ataconadors, les quals son en Registre de Cridas
fol. 76, al primer de Mars.
A 14, de Juny 1636, en la ma de deliberacions apar de la
Relació fcta per los Priors del Collegi de Notaris publichs de
Barcelona deis Scrivents habilitats, que havían subit examen,
y los Consellers fercn nominació de dos, continuant en dita
nominació á qui havía donat lo vot quiscun Conseller, cosa
inusitada.
A 5, de Noembre 1636, lo Consell de 36, dona facultat de
vendrer fora lo Portal de mar tota obra de térra vinguda de
la Selva, y Malgrat, y dita ordinació es en registre de Cridas
fol. 89.
A 25, de Noembre 1636, lo Consell de 36, statuhí, y ordena
que los Corredors de Orclla, de les hores en avant poguessen
renunciar sas CoiTcdorías, nomenant persona certa en favor
de la qual renunciaran, ab que lo qui la renunciará hage de
viurer tres dies naturals, y no vivint dits tres dies, reste de-
voluta, y los Consellers ne sien Senyors, y á 20, de Octubre
1637, lo Consell de cent resolguc que la prop dita deliberado
a favor deis Corredors de orella per raho de les Corredurías en
los casos de renunciarlas sie observada com en ella se conté.
A 2, de Mars, 5, 11, y 16, de Abril, y 16, de Juny 1637, en
manual son las presentacions fetas ais Senyors del R.^ Conccll,
de la Sentencia de Visita del Visitador Clavero, á cerca la
evocació de Causas de Collegis, y Contrarías.
A 10, de Mars 1637, los Priors de Notaris publichs de Bar-
celona feren relació de tres Scrivents dient, que no havían
fet Censura de Antoni Agustí també presentat, per haverlos
dit no pretenía dit any; Y lo mateix die es la nominació fcta
per los Consellers dient que tots conformes elegían á Jaume
Rondó, y á Fran.^^ Reverter.
A 16, de Maig 1637, en Registre de Cridas fol. 119, Ordinacions
pera la Confraría deis Corders de Cordas de Cancm.
A 29, de Agost 1637, lo Consell de 36, concedí ais Bayners
que ningu pogues fer, ni vendrer bcynas, encara que íossen
marxants, la qual es en Registre de Cridas fol. 129.
A 2, de Noembre 1637, Examen publich de Notaris de

CAP. XCriI. — COL-I.EGIS, CONFRARÍES, OFICIS, ETC. 2^
Barcelona, en lo qual asistí lo Sots Veguer per estar malalt
lo Veguer. Vide lo Dietari.
A 21, de Noembre 1637, en Ilibre de patents fol. 207, es
un examen de Brodador.
A 17, de Desembre 1637, en Ilibre de patents fol. 210,
es un Examen de un Cartayre.
A 23, de Febrer 1638, en Ilibre de Cridas fol. 142, Ordina-
cions á favor deis Pescadors.
A 23, de Febrer 1638, en Ilibre de patents fol. 210, es un
examen de un Cartayre.
A 8, de Mars 1638, lo Consell de 36, ordena, que lo Peix
deis forasters se bagues de vendrer en la Pkissa del Blat vella
per los mateixos amos, y no per interposadas personas.
A 16, de Noembre 1638, en Registre de Cridas fol. 154,
Ordinacions de la Confraría deis Carnicers.
A 26, de Mars 1639, en Ilibre de patents fol. 226, es un
examen de Cotoner.
A 20, d3 Agost 1639, en Registre de Cridas fol. 34, Ordi-
nacions á favor de la Confraría deis Sastres, donantlos facul-
tat de passar tres Mestres mes cada any.
A 7 [y] 8, de Mars 1640, en la ma de deliberacions, los Con-
sellers feren elecció de dos Scrivents per obtenir la plassa de
Notar is que havían fet relació los Priors, 90 es Joseph Sol-
devila com. á fill de Notari, y Joseph Prats, y en la de Joseph
Prats, los Consellers Cap, y quart noy volgueren votar.
A 5 de Octubre 1640, lo Concell de 36 delibera que fossen
admesas las ordinacions presentadas per lo Collegi deis Ci-
rurgians.
A 17 de Noembre 1640, en Consell de 36 se tracta de algunas
disposicions presas per lo Collegi deis Apothecaris de
esta Ciutat.
A 29 de Noembre 1640, en Registre de Obrería apar que
los Obrers concediren llicencia ais Proms, y Confraría deis
Sastres, per allargar lo Baleó de las Casas de dita Confraría.
A 8 de Maig 164c, en Concell de 36 se tracta de certa pre-
tenció tenían los Mariners en orde a insicular a Prom en cap
de la Confraría deis Carregadors, y Descarregadors.
A 8 de Maig 1641, en Concell de 36 se tracta de certas
Ordinacions que pretenían los Confrares de la Confraría de
S.^ Steva, y los Traginers de mar.

234
RÚBRICA d'esteve gilabert bruniquer
A 20 de Maig 1643, los Concellers deliberaren que lo Seu
proceheix del Escorxador, sia venut a la Confraría deis Can-
delers de Seu de esta Ciutat á preu de 7 íB ^ lo quintar, y á
28 lo Concell de 30, dona íacultat á dits Candelers de Seu,
de poder vendrer las Candelas á 2 ^ 4 la Iliura.
A 28 de Maig, y 12 de Octubre 1643, en Concell de 36 se
tracta de certa pretendo tenían los Barreters de Águila, y a
29 de Febrer 1644 en Concell de 36, se troba un vot fet per
los Advocats de la Ciutat, en orde á las Confr arias deis Cal-
saters de tall, Flassaders, Gorraters, Cálsaters de águila, y
altres, y á 11 de Mars 1645, se tracta lo mateix.
A 25 de Noembre 1643, en Concell se tracta de la pretendo
tenían los Mariners, en no voler admetrer á un per Con-
fr are.
A 8 de Janer 1644, en Concell de 36, se troba una Suplicado
de la Confraría deis Corders de Canem, en orde ais
salaris se deuhen pagar per los Examens, axí deis filis de
Mestres, com deis demes, y á 29 de Febrer se troba la reso-
lució.
A 28 de Abril 1644, en Concell de 36, se troba una Su-
plicado donada per la Confraría de S.* Elm, en orde a que
las Confrarías de Carregadors, y Descarregadors admeten en
Confrares de ditas Confrarías ais homens qui per temps serán
casats ab ñllas de dits Confrares de mariners de S.* Elm, y
que per cada una de ditas Confrarías sien admesos quiscun
any quatre homens en Confrares de aquellas.
A 28 de Abril 1644, en Concell de 36, se troba una Su-
plica donada per los Proms, y Confrares de la Confraría deis
Vclers, en orde á que quiscun Confrare de dita Confraría
puga teñir en sa Casa los Aprenents que vulla, y que tant-
solament puga dita Confraría passar dos Mestres quiscun
any.
A 14 de Octubre 1644, en Registre de Obrería apar que
los Obrers concediren Ilicencia ais Proms de la Confraría deis
Descarregadors de S.* Elm, y Mariners de fer y fabricar una
Barraca de fusta en la Platja del mar de esta Ciutat.
A II de Mars 1645, en Concell de 36 se veu, que la Con-
fraría deis Ollers, y Rajolers entrega al Mostassaf los moflios
per la mida de la Rajóla, y Tcula, y se delibera que no sen
pogues fabricar novamcnt sino es scgons dits motllos, ^ots

CAP. XCIII. — COLLEGIG, CONFRARÍES, OFICIS, ETC. 235
pena de lo íg ^, y á lo de Maig fou resolt lo prcu havía de
teñir lo miller de la Rajóla, y de la Tcula.
A 27 de Abril 1645, en Concell de 36 se troba una Suplica
presentada per las Viudas deis Cordcrs de Viola, en orde á
fcr, y vendrer publicament Gordas de Viola.
A 7 de Octubre 1645, en Concell de 36 se troba una Su-
plica donada per los Proms, y Confraría deis Candelers de
Seu, en orde al preu de las Candelas, y á 20 de Desembre
1647 en Concell se tracta lo mateix.
A 10 de Noembre 1645, lo Concell de 36 aprobá las Ordi-
nacions fetas per la Confraría deis Parayres de la prcsent
Ciutat, y á 22 en Concell se tracta lo mateix, y á 5 de Maig
1646, foren deliberadas las addicions de ditas Ordinacions, y
á 30 de Agost en Concell se tracta lo mateix, y á 7 de Noem-
bre en Concell se tracta lo mateix.
Diumcngc á 10 de Desembre 1645, en Dietari apar que
los Concellers asistiren en la Professó en la Seu, que la Con-
fraría deis mestres de Casas de la present Ciutat havía de
fer per anar á cercar la Reliquia deis dos S.*^ Mestres de Ca-
ses, deis quatre S.*^ Martyrs de Gerona, les quals eren en lo
Portal nou de la present Ciutat, que las aportaven per part
de dita Confraría, de la Ciutat de Gerona, per haverlas do-
nadas lo 111.^^ Capítol de dita Ciutat á dita Confraría, y á 11
se feu la íesta de dita Reliquia en la Seu.
A 26 de Mars 1646, en Concell de 36 se troba una Suplica
donada per la Confraría deis Cotoners, en orde á no poder
pendrer per Aprenent de dit Ofici algún home casat, ni fa-
drí, que no menjen, beguen, y habiten en Casa del Mestre
Cotoner quil pendra.
A 26 de Mars 1646, en Concell de 36 se tracta de una Suplicació
donada per los Proms de la Confraría de S.* March
deis Sabaters, ab la qual dcmanan, que ais Proms, y Exami-
nadors de dita Confraría seis donen 8 %> á quiscu, per lo que
se ocupan en fer los Examens, en lloch de la Collació, y guants
que seis acostumava donar.
A 17 de Abril 1646, en Concell de cent se tracta de fun-
dar un Hospital de S.* Sperit per la Ensenyansa de las Arts
mecánicas de que en esta Ciu[ta].* nos te noticia, y á 20
en Concell se tracta lo mateix, y á 16 de Maig en Concell
de cent se tracta lo mateix, y aquí se troban los Apunta-

236
N.
RÚBRICA d'eSTEVE GILABERT BRUNIQUER
ments fets per dita institució, y á 17 en Concell se tracta lo
mateix.
A 26 de Maig 1646, en Concell de 36 se tracta de una Su-
plica presentada per los Proms de la Confraría de S.* Steva,
ab la qual demanan poder aumentar los Examens ais Natu-
rals de esta Provincia, é imposar tatxa ais fadrins.
A 13 de Juliol 1646, en Concell de cent se troba una Su-
plicació presentada per Joan Martí Calsater, en pretendo de
que se li donas la Plassa de Pellisser de esta Ciutat.
A 22 de Octubre 1646, en Concell de 36 se tracta del que
deuen pagar los fadrins Capsers, y Torners per raho de sos
Examens quant se passan mestres.
A 22 de Octubre 1646, en Concell de 36 se tracta deis
Apuntaments fets per la Confraría deis Corders.
A 7 de Noembre 1646, en Concell de 36 se tracta de ima
Suplicado donada per los Proms, y Confraría deis Escude-
llcrs de esta Ciutat.
A 30 de Desembre 1646, en Concell de 36 se tracta de una
Suplicació presentada per part deis Confrares de la Confra-
ría deis Vidriers de la present Ciutat, en orde á exonerarlos
de la obligado teñen dits Vidriers de parar lo die de Cap de
any en lo Born.
A 8 de Juliol 1647, en Concell de 36 se tracta de certas
diferencias tenían las Contrarías deis Parayrcs, y la deis Tin-
torers de draps, á cerca la drapería, y tintes.
A 6 de Agost 1647, los Concellers suspenguercn a Pau
Serdá del Ofici de Consol deis Parayres, per haver exigit in-
debitament algunas quantitats.
A II de Setembre 1647, ^^^ Concellers donaren Iliccncia
al Collcgi de Cirurgians, per a que sempre quels convingues
poguesscn ajuntarse, y teñir sos Concells en Casa de la Ciutat.
A 9 de Noembre 1647, en Concell se tracta de que la Con-
fraría deis fusters licenciassen á un Ensepador, respecte de
que ja ne havían licenciats de altres.
A 16 de Noembre 1647, lo Concell de 36 delibera que sem-
pre, y quant succehís que algún fadrí de las Contrarías deis
Jovcns Sastres, y deis Jovens Sabaters, isqués en Banderado,
y després se passás mestre, bagues cumplir son Encarrech de
Banderado tot lo any.
A 25 de Noembre 1647, en Concell de 36 se troba una Su-

CAP. XCIII. — COLLEGIS, CONFRARÍES, OFICIS, ETC. 237
plicació presentada per lo Síndich de la Confraría de S} Hi-
polit deis Oliers, Rajolers, y Gerrers, á cerca de que qualse-
vol Confrare de dita Confraría que comprará Clofol, ó Vernís
en la present Ciutat, ó en son territori, tinga obligació dins
24 horas de denunciarho ais Proms de dita Confraría, á ñ de
ferse lo repartiment entre los Confrares de dita Confraría.
A 30 de Janer 1648, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Blanquers de esta Ciutat,
en orde á aumentar las Entradas deis Exam,ens de dita Con-
fraría.
A II de Abril 1648, fou deliberat traurer de la Tabba del
Arrendament de las Pells de moltó los Capítols que tractan
de fer parts ais Confrares de la Confraría deis Blanquers de
esta Ciutat.
A 24 de Abril 1648, en Concell se diu, que los Corders de
Viola, de dos cents anys á esta part, no están obligats a pagar
mes de un diner per cada budell, y á 13 de Maig en Concell
de 36 se tracta lo mateix.
A 9 de Janer 1649, en lo manual se troba una Concordia
feta per los Mercers Botiguers de telas, ab los Franceses que
venen mercerías.
A 22 de Janer 1649, lo Concell de cent delibera que tothom
generalm[en].* pogues fer, y vendrer Candelas de seu, res-
pecte de que los Candelers de Seu no las voiían vendrer sino
á major preu del que estava tatxat, y á 2, de Mars en Concell
de 36 se troba una Suplicació donada per los Proms de dita
Confraría, ab la que se sotmeteren a la voluntat deis Conce-
llers.
A 2 de Mars 1649, en Concell de 36 se tracta de certa in-
obediencia cometeren los Ortolans del Portal de S.^ Antoni,
per haverlos manat la Ciutat anassen a vendrer la Ortalissa
junt la Pescatería.
A II de Mars 1649, en Concell de 36 se tracta de la pretendo
teñen los Cirurgians Collegiats de esta Ciutat, en orde
á que no se puga afeytar, ni llevar cabells en dia de festa
manada.
A 30 de Abril 1649, en Concell de 36 se tracta de las Or-
dinacions demanadas per las Confrarías deis Batifullers, Ori-
pellers, y Guadamacilers, Cotoners, Corders de viola, y la
Confraría deis Pcscadors, y á 7 de Maig en Concell de 36 se

238
RÚBRICA d'esTEVÉ GILABErT BRUNIQÜER
tracta lo mateix, y á 18 de Juny en Concell de 36, se tracta
lo mateix.
A 31 de Maig 1649, en Concell de cent se tracta de tornar
la paret pera tancar lo Hort de la Confraría deis Argenters,
que es en la Fusina.
Divendres á 9, y 15 de Juliol 1649, en Dietari se tracta
de una Deliberado presa per los Proms, y Confrares de la
Confraría deis Fusters, y lo mateix die 9 lo Concell de 36,
inhibí de tots Oficis, y beneñcis de la Ciutat ais Confrares de
dita Confraría, per haver feta dita Deliberació contra los
R.'s Privilegis, Statuts, y Ordinacions de la present Ciutat,
y á 15 en Concell de 36, se tracta lo mateix.
A 10 de Desembre 1649, en Concell de 36 se tracta de
unas Ordinacions fetas per la Confraría deis Corders de cor-
das de viola.
A II de Desembre 1649, en Concell de 36 se tracta, que
los Candelers de Seu pugan anar á comprar lo Seu fora la
present Ciutat, y á 23, en Concell de 36 se tracta lo mateix.
A 24 de Janer 1650, en Concell de 36 se tracta de uns
Apuntaments fets en orde ais Dauradors, y Estofadors, y á i
de Febrer en Concell de 36 se tracta lo mateix.
A 7 de Abril 1650, en lo manual se troba una Concordia
firmada entre los Pintors, y Dauradors.
A 6 de Maig 1650, en Concell de 36 se tracta de la preten-
ció tenían las Viudas de Mestres Abaxadors, de poder fer
treballar del Ofici de dits sos marits.
A 9 de Janer 1651, en Concell de 36 se troba una Suplica-
ció donada per la Confraría deis Argenters, en orde á la insi-
culació de Consol de dita Confraría.
A 15 de Noembre 1651, en Concell de 36 se troba una
Suplicado donada por la Confraría deis Sabaters, en orde al
aument de Salaris que pretenían.
A 25 de Maig 1652, en Concell de 36 se troba ima Supli-
cació donada per la Confraría deis Parayres de esta Ciutat,
en orde á aumentar los Salaris deis Examens se fan en dita
Confraría, y á 20 de Agost en Concell de 36, se troba altre
Suplica donada per dita Confraría.
A 2 de Juliol 1652, en Concell de 36 se troba una Suplicado
donada per la Confi-aría deis Mercers, y Botiguers, ahont
se diu, que pera poderse congregar, y juntar lo Concell de la

CAP. XCIII. — COL-LEGiS, CONFRARÍES, OFICIS, ETC. 239
Confraría deis Botiguers, tinguessen en aquell de residir 30
Confrares mestres de dita Confraría.
A 3 de Desembre 1653, en Registre de Obrería apar, que
los Obrers concediren Ilicencia ais Proms, y Confraría deis
Fusters, de poder fer, y assentar un Pilar de pcdra ab dos
guardanansas, ab sa Vasa, y Capitel en las Casas de dita
Confraría, situadas devant la Font del Ángel, y fan cantonada
en un cantó que mira al Carrer de la Mercé.
A 8 de Janer 1654, en Concell de 36, se troba una Suplicado
donada per la Confraría deis Corders de cordas de Canem,
en orde al que deuen pagar per son Examen los fadrins
forasters, que no han pres lo Aprenentatge en esta Ciutat.
A 21 de Noembre 1654, en Concell de 36 se troba una
Suplicació donada per la Confraría deis Flassaders, ab la qual
pretenen pertanyer á ells la fabrica de faxas de Coto, llana,
y estam.
A 21 de Noembre 1654, en Concell de 36 se troba una
Suplicació presentada per la Confraría deis Sabaters, en orde
á poder vendrer Sola, Cordová, y cuyram, axí obrat fora
Regne, com en Cathalunya, y á 8 de Janer 1655, en Concell
de 36 se tracta lo mateix, y aquí contradiren los Assahonadors,
y á 15, en Concell de 36 se tracta lo mateix.
A 30 de Noembre 1654, en Concell de 36 se troba una
Suplicació donada per una Viuda de Tintorer de seda, y telas,
en pretendo de poder exercir lo Ofici de dit son marit, y á 11
de Desembre fou deliberat despatxar un manament ais Con-
sols de dita Confraría de Tintorers.
A 6 de Juliol 1655, en Concell de 36 se troban dos Supli-
cacions donadas per las Confrarías deis Sastres, y Ortolans,
en orde al que deuen exigir los Proms de ditas Confrarías,
per los Examens se fan deis mestres de aquellas, y á 26 de
Agost en Concell de 36, se tracta lo mateix.
A 26 de Agost 1655, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per lo Collegi deis Cirurgians, en orde ais qui
poden exercir dit Ofici.
A 26 de Agost 1655, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació presentada per los fadrins Sabaters, y Ataconadors, en
orde á que los Ataconadors que entraran Confinares de la
Confraría de S.' Crespí, y S.* Crespiniá, hagen de pagar al
Prom Ataconador de dita Confraiía per subvenció de aquella

240
I "ffi 10 ^, y
RÚBRICA D'ESTEVÉ GILABERT BRUNIQÜER
que si los fadrins Sabaters se escusaran de voler
pagar los 4 diners cada semmana, que lo Amo de aquells dega
de compte de dits fadrins pagarlos al Prom de dita Confraría
deis Ataconadors.
A 16 de Febrer 1656, en Concell de 36 se troban las Ordi-
nacions del Collegi de Cirurgians.
A 16 de Febrer 1656, en Concell de 36, se troba una Su-
plicació donada per la Confiaría deis Velers de esta Ciutat,
en orde á que qualsevol Dona, ara sie Viuda, ara Casada, puga
de sas mans proprias fer filampuas, y retillo de íil de Canem,
ó llí, y vendrer, ó fer vendrer aquellas, tant en lo Encant
publich, com per les Plassas de esta Ciutat.
A 16 de Febrer 1656, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Ataconadors, en orde al
que deuen exigir per los examens deis que voldran passarse
mestres de dit Ofici.
A 26 de Setembre 1656, en Concell de 36 se troba una
Suplicació donada per la Confraría deis Pellers, y Calsaters,
en orde á certas Ordinacions de dita Confraría, y pena im-
posada.
A 26 de Setembre 1656, en Concell de 36 se troba una
Suplicació donada per la Confraría deis Sastres, en orde á
pagar ais Proms, y altres que asisteixen en los Examens de
dita Confraría 8 ^ á quiscun, per la perdua de temps teñen,
y
que los que se examinaran de dit Ofici, no pugan dar Re-
íresch, ni Collació.
A 26 de Setembre 1656, en Concell de 36 se troba una
Suplicació donada per la Confraría deis Espardenyers, en
orde á certas diferencias tingudas entre dita Confraría, y la
deis Corders de Canem, originadas de algunas Ordinacions
íetas, en favor de dita Confraría deis Corders.
A 26 de Setembre 1656, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Boters, en orde á que
los Jovens apres de haver acabat lo Aprenentatge, hagen de
practicar dos anys per Jovens, antes de passarse mestres.
A 26 de Setembre 1656, en Concell de 36, se troba una
Suplicació donada per la Confraría deis Texidors de Lli, en
orde al que deuen pagar los fadrins naturals, y axí mateix
los forasters per passarse mestres de dit Ofici.
A 26 de Setembre 1656, en Concell de 36 se troba una

CAP. xciir. — coLLEGis, confrarÍes, OFicrs, ETC. 241
Suplicació donada per la Confraría deis Corders, en pretenció
de aumentar los Salaris deis Examens se fan en dita Con-
fraría.
A 26 de Setembre 1656, en Concell de 36 se troba una
Suplicació donada per la Confraría deis Parayres, en orde á
aumentar lo dret de adobar los draps, y bayetas en las Ca-
sas de la Confraría, los quals son fabricats per personas que
no son Confrares de dita Confraría.
A 26 de Setembre 1656, en Concell de 36 se troba una
Suplicació donada per la Confraría deis Sabaters, demanant
augment deis Salaris deis Examens se fan en dita Con-
fraría.
A 16 de Octubre 1656, en Registre de Obrería apar, que
los Obrers concediren ilicencia ais Proms de la Confraría deis
Pellers, de poder fer, y construhir en lo enfront de la porta
petita de la Casa de dita Confraría situada sota las Voltas
deis Encants, devant la Iglesia de S.* Sebastiá, \m Taulell de
fusta.
A 16 de Noembre 1656, lo Concell de 36 Iloa y aproba cer-
tas Ordinacions fetas per los Collegis deis Apothecaris, y
Candelers de cera.
A 22 de Noembre 1656, en Concell de 36 se troba una
Suplicació donada per lo Collegi deis Candelers de cera, en
orde al ques den pagar per al eos de dit Collegi, deis Examens
se fan en ell.
A 22 de Noembre 1656, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Parayres, demanant en
ella, que los qui aparellaran ninguns draps, ni bayetas, hagen
de pagar 60 %> per quiscun dells.
A 22 de Noembre 1656, en Concell de 36 se troba una
Suplicació donada per la Confraría deis Argenters, en orde á
augmentar los Salaris deis Examens se fan en dita Confraría.
A 22 de Noembre 1656, en Concell de 36 se troban des
Suplicacions donadas la una per la Confraría deis Corders,
y la altre per la Confraría deis Espardenyers, en orde al que
deuen pagar per sos Examens los qui volen ser Mestres de
dita Confraría, y aqui se tracta de la unió, y desunió de ditas
Confrarías.
A 22 de Noembre 1656, en Concell de 36 se troba una
Suplicació donada per la Confraría deis Teixidors de lli, en
V- 16

242
RÚBRICA d'ESTEVE GILABERÍ BRÜNIQUER
orde á la admissió deis qui volen obtenir la Plassa de Mestre
de dita Confraría.
A 22 de Noembre 1656, en Concell de 36 se troba una
Siiplicació donada per lo Collegi deis Adroguers, en orde á la
consuetut antigua, que ningún Adroguer entre en las bossas
de dit Collegi, ni concorre al Ofici de Examinador, Creden-
cer, Clavari, ni Ohidor de Comptes, que no hage sinch anys
que sie examinat per dit Collegi.
A 28 de Noembre 1656, en Concell de 36 se troba una
Suplicació donada per las Confrarías deis Parayres, y Tinto-
rers, demanant en ellas certas Ordinacions contengudas en la
Concordia, y unió feta entre las dos ditas Confrarías.
A 28 de Noembre 1656, en Concell de 36 se troba una
Suplicació donada per la Confraría deis Mercers Botiguers,
demanant en ella, que fossen crescuts los Salaris deis Examens
se fan en dita Confraría.
A 28 de Noembre 1656, en Concell de 36, se troba una
Suplicació donada per la Confraría deis Espardenyers, a cerca
las novas Ordinacions que pretenen respecte de ser Confraría
nova, y separada de la deis Corders, y á 8 de Janer 1657, en
Concell de 36 se tracta lo mateix, y á 7 de Abril, en Concell
de 36 se troba altre Suplicació donada per dita Confraría de
Espardenyers.
A 13 de Abril 1657, en Concell de 36 se troba una Suplicació
donada per los Jovens Sabatcrs, y Ataconadors, dema-
nant Separado de Confrarías.
A 8 de Octubre 1657, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Abaxadors, en orde ais
Jovens que casan ab filias de Mestres de dita Confraría.
A 30 de Octubre 1657, en Concell de 36 se tracta de las
qualitats deuen teñir los fadrins Cirurgians pera obtenir la
Plassa de Collegiats, y á 27 de Febrcr 1658, en Concell de 36
se tracta lo mateix.
A 21 de Agost 1658, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Corders, y Espardenyers,
contenint en ella alguns caps per la Pau, y tranquilitat entre
ditas dos Confrarías, y á 8 de Janer 1659, en Concell de 36 se
troba altre Suplica donada per dita Confraría.
A 8 de Janer 1659, en Concell de 36 se troba una Suplica-
ció donada per la Confraría deis Candelcrs de seu, en orde ais

CAP. XCIir. — CÓLLEGlS, CÓNFRARÍES, ÓFICIS, ETC. 243
danys experimenta dita Confiaría del abus que algún Mestre
de Confrare ha fet prestant lo nom á personas estranyas de
dita Confraría, fabricant, y venent Candelas de seu.
A 8 de Janer 1659, en Concell de 36, se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Argenters, en orde a la
consuetud antigua, que quant se esdevé morirse algún Con-
frare, ó muller de Confrare han anat acompanyant son Ca-
dáver á la Sepultura los dos Majordoms de la dita Confraría
cuberts de dol ab vestits de bayeta negra.
A 8 de Janer 1659, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Vidriers, en orde a certas
Ordinacions per ells presentadas per lo govern de dita Con-
fraría.
A 6 de Febrer 1659, en Concell de 36 se tracta de una
Suplicació donada per la Confraría deis Pallers, demanant
no teñir obligació dita Confraría á deixar registrar la roba de
sas Botigas per los Mostassafs.
A 25 de Agost 1659, en Concell de 36 se troba una SvipH-
cació donada per la Confraría deis Abaixadors, en orde á que
qualsevol que haurá apres lo aprenentatge de Abaixador en
Casa de mestre Abaixador, ans de ser mestre de dit Ofici,
hage de estar dos anys en Casa de dits mestres.
A 17 de Octubre 1659, en Concell de 36 se troba una Suplicació
donada per la Confraría deis Pescadors, demanant
Ordinacions per lo govern de dita Confraría.
A 17 de Octubre 1659, en Concell de 36 se troba una Suplicació
donada per la Confraría deis Velluters, demanant
Ordinacions per lo bon govern de dita Confraría.
Dimars a 23 de Desembre 1659, en Dietari apar que se
tingue Concell de cent, en lo qual se tracta de las Ilicencias
que los Obrers acostuman donar ais Hortolans, Pescateras,
y altres.
A 21 de Janer 1660, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Corders, demanant lo
poder fer Espardenyas, y á 26 de Febrer en Concell de cent
se tracta lo mateix.
A 4 y 26 de Febrer 1660, en Concell de 36 se troba una
Suplicació donada per la Confraría de N.^ S."^^ de Consolado,
y
S.

244
RÚBRICA d'eSTEVÉ GILaBeRT BRUNIQUER
que deuen cobrar per raho de las mercadurías que carregan,
y descaiTegan, y á 13 de Maig en Concell de 36 se tracta lo
mateix.
A 12, 14, y 26 de Noembre 1660, en Concell de 36 se tracta
de que á cetero á las Viudas de mestres Corders de viola que
quedaran ab filis, y conservaran lo nom de llurs marits, los
hagen de donar los Proms, y Confrares de dit Ofici mitja
porció de budells de la que acostuman donar ais mestres deis
que preñen al Escorxador de la Ciutat.
A 14 y 26 de Noembre 1660, en Concell de cent se tracta
de certas Ordinacions demanadas per lo Collegi de Cirur-
gians.
A 26 de Noembre 1660, lo Concell de 36 dona Ilicencia á
Fran.'^° Ferran pera poder fer Ulleras de Vidre.
A 26 de Noembre 1660, en Concell de 36 se tracta de las
Ordinacions fahedoras per la Contraría deis Pellers de esta
Ciutat, y juntament de una Suplicado presentada per la
Contraría deis Sastres.
A 8 de Janer 1661, en Concell de 36 se troba una Suplica-
ció donada per la Confraría deis Matalafers, en ordc á que
los Individuos de dita Confraría no pugan posar telas novas
en los matalassos vells.
A 8 de Janer 1661, en Concell de 36 se troba una Suplica-
ció donada per la Confraría deis Velluters demanant certas
Ordinacions del que deuen pagar los ques voldran passar
mestres de dita Confraría, y lo temps que deuen haver prac-
ticat lo Ofici pera poder ser mestres.
A 28 de Janer 1661, en Concell de 36, se tracta de un re-
cors interposat per part de la Confraría deis Matalafers con-
tra la Confraría deis Corredors de Coll,
A 28 de Janer 1661, lo Concell de 36 delibera que fos pas-
sat mestre Sombrerer Jaume Vcrdaguer, no obstant de no
teñir tota la practica de esta Ciutat, dispensant per esta
vegada tantsolament las Ordinacions de la Confraría de Som-
brerers.
A 31 de Mars 1661, en Concell de 36 se troba una Suplica-
ció donada per la Confraría deis Sabaters, en orde al que
deuen pagar los filis de mestres, y los casats ab filias de mestres
per sos Examens.
A 26 de Abril 1661, en Concell se tracta de que los Corders

CAP. XCIII. — COLLEGIS, CONFRARÍES, OFICIS, ETC. 24$
de viola degan solamcnt pagar un diner per cada Budell que
rebran deis Escorxadors.
A 28 de Maig 1661, en Concell de 36 se tracta de la pre-
tenció teñen los mestres Sabaters de aumentar los Salaris
deis Examens.
A 20 de Agost 1661, en Concell de 36 se tracta de una
Ordinació feta per la Ciutat, ab la qual se disposa, que los Candelers
de seu sien obligats a teñir patents en la porta deu
Iliuras de Candelas, sots pena de 10

246
RÚBRICA D'eSTEVE GILABERT BRUNIQUER
A 16 de Octubre 1662, en Concell de 36 se tracta de donar
forma á las Ordinacions demanadas per la Confraría deis
Hortolans del Quarter del Portal nou, y á 16 de Noembre en
Concell de 36 se tracta lo mateix.
A 16 de Octubre, y 16 de Noembre 1662, en Concell de 36
se tracta de donar forma á las Ordinacions demanadas per la
Confraría deis Ferrers, y Calderers.
A 16 de Octubre, y 16 de Noembre 1662, en Concell de 36
se tracta de donar forma á las Ordinacions demanadas per la
Confraría deis Texidors de Lli.
A 16 de Octubre, y 16 de 9.^"^^ 1662, en Concell de 36 se
tracta de una Suplicació donada per la Confraría deis Guan-
ters, demanant en ella prohibir la treta de las Pells de Cabrits
de la present Ciutat, y Territori.
A 16 de Noembre 1662, en Concell de 36 se tracta de donar
forma á las Ordinacions demanadas per lo Collegi deis Cande-
lers de cera.
A 8 de Janer 1663, en Concell de 36 se tracta de donar
forma á las Ordinacions demanadas per la Confraría deis
Espardenyers.
A 17 de Janer 1663, en Concell de cent se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Texidors de llana.
A 17 de Janer 1663, en Concell de cent se troba una Suplicació
donada per la Confraría deis Parayrcs, y aquí tambe
se troba altre Suplica donada per los Jovens de dit Ofici.
A 8 de Agost 1663, en Concell de 36 se troba una Suplicació
donada per la Confraría deis Oripcllcrs, BatifuUers, y Guada-
macilers, en orde al modo de passarse mestres los Confrares
de dita Confraría, y á 19 de Febrer 1665, en Concell de 36
demanaren novas Ordinacions, y á 4 de Juliol en Concell de
36 se tracta lo mateix.
Dimecres á 26 de Setembre 1663, en Dictari apar que se
feren los Examens publichs deis Cirurgians de la present
Ciutat.
A 19 de Noembre 1663, en Concell de 36 se troba una
Suplicació donada per la Confraría deis Hortolans del Portal
de S.* Antoni en orde ais Salar is deuen exigir per los examens
de dita Confraría, y á 28 de Noembre 1675 en Concell se
tracta lo mateix.
A 19 de Noembre 1663, en Concell de 36 se troba una Su-

CAP. XCIII. COL LEGIS, CONFRArÍES, OFICIS, ETC. 247
plicació donada per la Confraría deis Parayres, en orde al que
deuen pagar los draps de llana per raho de aparellarlos.
A 8 de Janer 1664, en Concell de 36 se troba una Suplica-
ció donada per la Confraría deis Passamaners, en orde ais
botons que treballan.
A 18 de Abril 1664, en Concell de 36 se tracta de un recors
interposat per Diego Martí Candeler de Seu contra la Con-
fraría deis Candelers de Seu, per causa que dit Martí feya
Candelas de Seu, y los Candelers non tenían pera vendrer,
y á 19 de Noembre en Concell de 36 se tracta lo mateix, y á
19 de Agost 1665 en Concell de 36 se troba una Suplicació
donada per dits Candelers de Seu.
A 18 de Abril 1664, en Concell de 36 se tracta de una Su-
plicació donada per la Confraría deis Parayres, en orde á filar
las Donas de tots los draps se fabrican dins la present Ciutat.
Dimecres á 30 de Maig 1664, en Dietari apar, que lo Col-
legi deis Apothecaris de la present Ciutat feu una parada al
Porxo de S.*^ Jaume de tots los ingredients se havían menester
pera fer la Triaga magna.
A 8 de Juliol 1664, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Sastres, demanant ab ella
novas Ordinacions per dita Confraría.
A 19 de Noembre 1664, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Torcedors de Seda, en
orde al que deuen pagar los Jovens per passarse mestres de
dita Confraría.
A 19 de Noembre 1664, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada i>er la Confraría deis Calceters, y Pellers, en
orde a la Unió de ditas Confrarías, y á 30 en Concell de 36 se
tracta lo mateix, y á 4 de Juliol 1665 en Concell se tracta lo
mateix.
A 19 de Febrer 1665, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per Pau Llena Parayre, demanant poder fabri-
car draps, bayetas, y escarlatas contrafetas á las de Olanda,
prohibint las que venen de Olanda, per ser perniciós á la
Ciutat.
A 19 de Febrer 1665, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Boters, demanant ab ella
novas Ordinacions per lo bon govern de dita Confraría, y á
20 de Maig en Concell se tracta lo mateix,

248
RÚBRICA d'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
A 19 de Febrer 1665, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Espasers, en orde a pagar
los Talls, y tatxas de dita Confraría los mestres de aquella.
A I de Juliol 1665, en Concell de cent se tracta de un recors
interposat per los Jovena Parayres contra los Mestres Parajn-es
en orde al aparell deis Draps ques fa en las Perxas te dita
Confraría en las Casas del Pont.
A 19 de Agost 1665, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Daguers, en orde al que
deuen pagar per son Examen los que voldran ser Mestres de
dita Confraría, y á 28 de Noembre 1675 en Concell se tracta
lo mateix.
A 19 de Agost 1665, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Manyans del Quarter del
Regomir, en orde al que deuen pagar per son Examen los que
voldran ser Mestres de dita Confraría, y conté altres cosas,
y á 18 de Setembre en Concell se tracta lo mateix.
A 19 de Agost 1665, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Texidors de llana, en orde
al que deuen pagar per son Examen los que voldran ser Mes-
tres de dita Confraría.
A 19 de Setembre 1665, en Concell de 36 se troba una
Suplicació donada per Joan Rojau de nació francés, dema-
nant ab ella Ilicencia de fer, y fabricar águilas de cap.
A 19 de Setembre 1665, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Corders de Canem, en
orde á pagar un Real per cada quintar de Canem que ^reba-
llaran los mestres de dita Confraría.
A 16 de Noembre 1665, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Corders, demanant ab
ella que sien tornats a unir ab la Confraría deis Espardenyers,
y á 26 en Concell se tracta lo mateix.
A 26 de Noembre 1665, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per Joseph Soler Mestre Daguer de Vich,
demanant ab ella ser admcs en Confrare deis Daguers de esta
Ciutat.
A 19 de Abril 1666, en Concell de 36 se troba una Suplicació
donada per los Consols deis Pintors, y Dauradors, dema-
nant ab ella observar certa Ordinació, y á 26 de Maig en Con-
cell se tracta lo mateix.

CAP. XCIII. — COL LEGIS, CONFRARÍES, OFICIS, ETC. 249
A 19 de Abril 1666, en Concell de 36 se troba una Suplica-
ció donada per la Confiaría deis Velluters, demanant ab ella
algunas Ordinacions per lo govern de dita Confraría, y á 26 de
Maig en Concell se tracta lo mateix.
A 19 de Abril 1666, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Escudellers, demanant ab
ella algunas Ordinacions per lo govern de dita Confraría, y
á 26, y 29 de Maig en Concell se tracta lo mateix.
A 26 de Maig 1666, en Concell de 36 se troba una Suplicació
donada per la Confraría deis Candelers de seu, dema-
nant ab ella se prohibesca lo picar, y fondrer Seu per por-
tarlo íora la present Ciutat.
A 2 de Juliol 1666, en Concell de cent se troba una Su-
plicado donada per lo Collegi deis Adroguers, en orde á la
possessió teñen de vendrer liberament tabaco en sas Bo-
tigas.
A 13 de Agost 1666, lo Concell de 36 priva ais Candelers
de Seu de poder fabricar Candelas de seu per sí, per sos fa-
drins, aprenents, ni per medi de altres personas per temps de
quatre anys, y á 19 en Concell se tracta lo mateix, y a 28 de
Sctembre en Concell se tracta lo mateix.
A 23 de Setembre 1666, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Velers, demanant ab
ella novas Ordinacions per dita Confraría, y á 29 de Octu-
bre en Concell se tracta lo mateix.
A 16 de Abril 1667, en Concell se troba un Examen de
Apothecari.
A 14 de Maig 1667, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Torners, en orde a certs
debats tenían ab los Fusters, y á 24 de Octubre en Concell se
tracta lo mateix, y á 13 de Janer 1668 en Concell de 36 se
tracta lo mateix.
A 14 de Maig 1667, en Concell de 36 se troba una Suplicació
donada per la Confraría deis Carders, y Escardecers, en
orde á augmentar los salaris deis novament examinats.
A 14 de Maig 1667, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Boters, en orde al que
deuen pagar los que serán examinats per Mestres de dita
Confraría.
A 14 de Maig 1667, en Concell de 36 se troba una Supli-

250
RÚBRICA d'ESTEVE GILABERT BRUNIQÜER
cació donada per la Confraría deis Espartéis, en orde á la
desunió ab la Confraría deis Vidriers.
A 26 de Agost 1667, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Corders, en orde al que
deuen pagar los Examináis á dita Confraría, y á 7 de Octu-
bre en Concell se tracta lo mateix, y á 20 de Noembre 1670,
en Concell se tracta lo mateix.
A 7 de Octubre 1667, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Matalafers, y Vanovers,
demanant algunas Ordinacions per lo govern de dita Confra-
ría, y á 13 de Janer 1668 en Concell de 36 se tracta lo mateix.
A 24 de Octubre 1667, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Parayres, demanant ab
ella certa Ordinació, y á 13 de Janer 1668 en Concell se tracta
lo mateix.
A 24 de Octubre 1667, en Concell de 36 se troba una Su-
plicado donada per la Confraría deis Jovens Ortolans del
Portal nou, demanant ab ella certa Ordinació, y á 13 de Janer
1668 en Concell de 36 se tracta lo mateix.
A 8 de Noembre 1667, en Concell de 36 se tracta de certas
Ordinacions presentadas per lo Collegi deis Candelers de Cera,
y á 19 en Concell se tracta lo mateix.
A 19 de Desembre 1667, en Concell se troba una Suplicado
donada per la Confraría deis Corders, demanant ab ella
que no sie lícit, ni permes á persona alguna poder vendrcr,
ni revendrer dins la present Ciutat ningún genero de Canem
pentinat, ni Estopa, tela per fer sachs, ni sachs fets, filat lo
fil á la roda de mans de mestrc Corder, mitja estopa de Cala-
fat per calafatar Galeras, Vaixells, y qualsevol genero de
fustas, fil de Xavaguer, fil de nansa, fil de armar malletas per
las arts, fil de encanyisar, Caps de Corda, y qualsevol genero
de gúmenas, y altres qualsevols cosas filadas á la roda to-
cants peculiarment al ofici de mestre Corder.
A 10 de Janer 1668, en Concell apar, que á instancia deis
Consols de la Confraría deis Pintors fonch penyorat un Ar-
genter, ab motiu de contrafcr ais Privilegis, y Ordinacions de
dita Confraría, perco que dit Argenter fabricaba Cartas, y
pintaba aquellas.
A 27 de Janer 1668, en Concell de 36 se troba una Suplicació
donada per la Confraría deis Abaixadors, demanant

CAP. XCIII. — COLLEGIb, CONFRARIES, OFICIS, ETC. 25I
ab ella certas Ordinacions per lo govern de dita Confraría,
y á 20 de Noembre 1670, en Concell se troba altre.
A 25 de Agost 1668, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per los Agullers, demanant en ella erigirlos
Confraría y separarlos de la Confraría deis Manyans.
A 28 de Noembre 1668, en Concell de cent se troba una
Suplicació donada per la Confraría deis Mariners, en orde á
la Extracció de Oficial, y Guarda de la Torre de Mongat.
A 6 de Juny i66g, en Concell de 36 se troba una Suplica-
ció donada per los Argenters, demanant en ella diversas
Ordinacions per lo govern de sa Confraría, y á 22 de Agost en
Concell se tracta lo mateix.
A 6 de Juny 1669, en Concell de 36 se troba una Suplica-
ció donada per la Confraría deis Tintorers de Seda, y telas,
demanant en ella diversas Ordinacions per lo govern de dita
Confraría, y á 22 de Agost en Concell se tracta lo mateix.
A 6 de Juny 1669, en Concell de 36 se troba una Suplicació
donada per la Confraría deis Candelers de Seu, dema-
nant en ella certas Ordinacions per lo govern de dita Con-
fraría, y á 22 de Agost en Concell se tracta lo mateix, y á 7 de
Noembre 1670, en Concell se tracta lo mateix.
A 6 de Juny 1669, en Concell de 36 se troba una Suplica-
ció donada per lo Estament deis Pentiners, demanant ab ella
novas Ordinacions per son govern.
A 6 de Juny 1669, en Concell de 36 se troba una Suplica-
ció donada per la Confraría deis Sastres, demanant en ella
certas Ordinacions per lo govern de aquella, y á 22 de Agost
en Concell se tracta lo mateix.
A 6 de Juny 1669, en Concell de 36 se troba una Suplicació
donada per la Confraría deis Texidors de llana, demanant en
ella novas Ordinacions per lo govern de dita Confraría, y á
22 de Agost en Concell se tracta lo mateix.
A 6 de Juny 1669, en Concell de 36 se troba una Suplica-
ció donada per la Confraría deis Llibreters, demanant en ella
certas Ordinacions per son govern, y á 22 de Agost en Concell
se tracta lo mateix.
A 4 de Noembre 1669, en Concell de 36 se troba una Suplicació
donada per la Confraría deis Corders de Viola, dema-
nant en ella certas Ordinacions per lo govern de dita Con-
fraría, y á 19 en Concell se tracta lo mateix.

253 RÚBRICA d'eSTEVE GILABERT BRUXIQUER
A 4 y 19 de Noembre 1669, en Concell de 36 se troba una
Suplicació donada per los Mestres Clavatayres, demanant en
ella erigirlos Confraría, y separarlos deis Ferrers, y á 28 de
Maig 1670, en Concell se tracta lo mateix, y á 20 de Agost en
Concell se tracta lo mateix, y á 20 de Noembre en Concell se
tracta lo mateix, y á 4 de Noembre 1671, en Concell de 36 se
tracta lo mateix.
A 4 de Noembre 1669, en Concell de 36 se troba una Suplicació
donada per la Confraría deis Jovens Sabaters, dema-
nant en ella certas Ordinacions per lo govern de dita Con-
fraría, y á 19 en Concell se tracta lo mateix.
A 4 y 19 de Noembre 1669, en Concell de 36 se troba una
Suplicació donada per la Confraría deis Escudellers, dema-
nant ab ella certa Ordinació per lo govern de dita Confraría.
A 4 de Noembre 1669, en Concell de 36 se troba una Suplicació
donada per lo Collegi de Apothecaris, en orde al modo
de examinar los filis de Collegiat.
A 4 de Noembre 1669, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per lo Collegi de Adroguers, en orde á la insi-
culació de Consols de dit Collegi, y á 19 en Concell se tracta lo
mateix,
A 9 de Janer 1670, en Concell de cent se tracta de las dili-
gencias se son fetas, y fan per los Adroguers per alcansar la
Declarado en la Causa del destret del Tavaco, y á 29 en Con-
cell de cent se tracta lo mateix, y a 25 de Abril en Concell se
tracta lo mateix.
A 5 de Maig 1670, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Blanquers, en orde a que
tots los Mestres Blanquers deuen donar ais Consols de dita
Confraría tots los retalls de totas Icis pells, á efecte de femé
pergamins.
A 5 de Maig 1670, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per lo Consol del Pont, y Tintorers de drap, á
fi que los draps tingan las tintas que son menester, y á 29 en
Consell se tracta lo mateix.
A 20 de Agost 1670, en Concell de 36 se troba una Suplica-
ció donada per la Confraría deis Daguers, demanant en ella
certas Ordinacions per lo govern de dita Confraría, y á 30 en
Concell se tracta lo mateix.
A 20 de Agost 1670, en Concell de 36 se troba una Supli-

CAP. XCIir. — COLLEGIS, COXFRARiES, OPICIS, ETC. 253
cació donada per la Confraría deis Sabaters, demanant en
ella certas Ordinacions per lo govern de dita Confraría, y á
13 de Octubre se troba altre Suplicació donada per los Jovens
Sabaters sobre lo mateix, y á 7 de Noembre en Concell se
tracta lo mateix.
A 20 de Agost 1670, en Concell de 36 se tracta de que los
Argenters no pugan ser insiculats a Consols de la Confraría,
que primer no hagen estat Majordoms majors, ó menors de
dita Confraría, y á 30 en Concell se tracta lo mateix, y á 31
de Janer 1671, en Concell de cent se tracta lo mateix, y á 14
de Febrer en Concell se tracta lo mateix, y á 12 de Octubre
en Concell se tracta lo mateix, y á 30 de Noembre en Concell
se tracta lo mateix.
A 13 de Octubre 1670, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Hortolans del Portal
nou, demanant en ella, que los Aprenents degan teñir tres
anys de fadrinatge antes de passarse mestres de dita Con-
fraría, y á 28 de Noembre 1675, en Concell de 36, se tracta
lo mateix.
A 7 de Noembre 1670, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Daguers, demanant ab
ella que lo Arrendador de las robas del Bestiar de la Ciutat,
dega donar las Banyas de dit bestiar ais Daguers, per preu
de 20 «S §> ó 25 ffi -^^ lo any.
A 25 de Agost 1671, en Concell de 36 se troba una Suplicació
donada per la Confraría deis Barreters de águila, dema-
nant en ella poder teñir tres bossas de Prom.
A 25 de Agost 1671, en Concell de 36 se troba una Suplicació
donada per la Confraría deis Passamaners, demanant
en ella certas Ordinacions per lo govern de aquella, y á 4 de
Noembre en Concell se tracta lo mateix.
A 4 de Noembre 1671, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Bayners, demanant en
ella certas Ordinacions per lo govern de dita Confraría, y á
30 en Concell se tracta lo mateix,
A 4 de Noembre 1671, en Concell se troba una Suplicació
donada per la Confraría deis Sabaters, en orde al que deuen
pagar los fadrins per passarse Mestres, y á 30 en Concell se
tracta lo mateix.
A 4 de Noembre 1671, en Concell de 36 se troba una Su-

254 RÚBRICA d'esTEVE GILABErT BRUKIQÜER
plicació donada per la Confraría deis Mestres de aixa, dema-
nant ab ella certas Ordinacions per lo govern de dita Con-
fraría.
A 30 de Noembre 1671, en Concell de 36 se troba una
Suplicació donada per la Confiaría deis Sastres, dcmanant en
ella poder passar sis mestres.
A 30 de Noembre 1671, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Parayres, en orde á
vendrer Cardas.
A 13 de Desembre 1671, en Concell de cent se troba una
Suplicació donada per la Confraría de S.* Elm deis Mariners,
en orde a la Extracció del Ofici de Guarda de Mongat.
A 24 de Mars de 1672, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Ferrers, y Calderers,
contradient á la nova Erecció de Confraría de Clavatayres,
los quals estavan units ab dita Confraría, y á 28 de Noembre
1675, en Concell de 36 se tracta lo mateix.
A 24 de Mars 1672, en Concell de 36 se troba una Suplica-
ció donada per la Confraría deis Argenters, en orde a la insi-
culació de Proms de dita Confraría, y á 30 de Maig en Con-
cell de 36 se tracta lo mateix.
A 12 de Agost 1672, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Velers.
A 12 de Agost 1672, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Barreters de águila, y á 10,
y 28 de Noembre en Concell de 36 se tracta lo mateix.
A 10 de Noembre 1672, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Texidors de llana, con-
tenint la disposició se deu teñir en lo texir deis draps se fa-
brican, y á 28 de Noembre 1675, en Concell de 36, se tracta
lo mateix, y á 31 de Maig 1686 en Concell se tracta lo mateix.
A 28 de Noembre 1672, en Concell de 36 se tracta en orde
á tenyir los draps se fabrican en esta Ciutat, y á 26 de Janer
1673, en Concell se tracta lo mateix, y á 8 de Janer 1674 en
Concell se tracta lo mateix.
A 20 de Febrer 1673, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Sastres, dcmanant ab ella,
que ademes deis Examens que tots los anys acostumaven fer,
poguessen examinar quatre personas mes en Mestres de dita
Confraría.

Cap. xciii. — col'legis, confraries, oficis, etc. 255
A 20 de Febrer 1673, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confiaría deis Texidors de llana, en orde
á fer la Bandera per la Professó del Corpus.
A 3 de Agost 1673, en Concell de 36 se troba una Suplica-
ció donada per la Confraría deis Barrcters de águila, en orde
á passar los Mestres de dita Confraría, y á 14 de Mars 1675,
en Concell de 36 se tracta lo mateix.
A 15 de Setembre 1673, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Pellers, en orde al poder
fabricar tota sort de roba de Calceter de tall, y á 27 de Noembre
en Concell de 36 se tracta lo mateix, y á 28 de Noembre
1675 en Concell se tracta lo mateix.
A 30 de Janer 1674, en Concell de cent se troba una Su-
plicació donada per los Jovens mestres de Casas en orde á la
Erecció de sa Confraría.
A 26 de Febrer 1674, en Concell de 36, se troba una Suplicació
donada per la Confraría deis Espardenyers, demanant
ab ella certas Ordinacions.
A 18 de Agost 1674, en Concell de 36 se troba una Suplica-
ció donada per los fadrins Velers, en orde á passarse mestres
de dit Ofici, y á 5 de Abril 1675, en Concell de 36 se tracta lo
mateix.
A 5 de Noembre 1674, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Espardenyers, en orde
al augment de Salaris deis Examens de dita Confraría, y á
28 de Noembre 1675, en Concell de 36 se tracta lo mateix.
A 5 de Noembre 1674, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per lo Collegi deis Cirurgians.
A II de Mars 1675, en Concell de 36 se troba una Suplicado
donada per la Confraría deis Llibreters, en orde á corregir
certa Ordinació de dita Confraría, y á 28 de Noembre en Con-
cell de 36 se tracta lo mateix.
A 21 de Agost 1675, en Concell de 36 se troba una Suplicado
donada per la Confraría deis Corders de Canem, dema-
nant ab ella certas Ordinacions per lo govern de dita Confra-
ría, y á II de Octubre en Concell de 36 se tracta lo mateix.
A 21 de Agost 1675, en Concell de 36 se troba una Suplicado
donada per la Confraría deis Escudellers, en orde al que
deuen pagar los que se passaran mestres de dita Confraría,
y á II de Octubre en Concell de 36 se tracta lo mateix.

::-6 RÚBRICA d'esTeVÉ GIT-.ABERT BRÜNIQUÉR
A 21 de Agost 1675, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis OUers, y Rajolers, en orde
al que deuran pagar per sos Examens los que voldran ser
Mestres de dita Contraría, y á 11 de Octubre en Concell de 36
se tracta lo mateix.
A 21 de Agost 1675, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Clavatayres, demanant ab
ella que la Ciutat los senyale Proms, y los done facultat de
passar Mestres de dita Confraría, y á 11 de Octubre en Con-
cell de 36 se tracta lo mateix.
A 21 de Agost 1675, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per lo Estament deis Brodadors, demanant ab
ella Ordinacions per lo govern de dit Estament, y á 11 de
Octubre en Concell de 36 se tracta lo mateix.
A 21 de Agost 1675, en Concell de 36 se troba una Suplicado
donada per la Confraría deis Espasers, en orde al que
devían pagar per son Examen los que voldran ser Mestres de
dita Confraría, y á 11 de Octubre en Concell de 36 se tracta
lo mateix.
A 21 de Agost 1675, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per los Llogaters de muías, en orde á la Institu-
ció de sa Confraría, y á 11 de Octubre en Concell de 36 se
tracta lo mateix, y a 23 de Noembre en Concell de 36 se
tracta lo mateix, y á 28 en Concell de 36 se tracta lo mateix.
A 28 de Noembre 1675, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per alguns particulars Argenters ques tro-
ban vexats deis Fusiners de la Confraría deis Argenters, en
orde al rentar llur térra, ó escubilla.
A 28 de Noembre 1675, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Hortolans del Quarto
de S.* Antoni, en orde al que deucn pagar per son Examen
los que voldran ser Mestres de dita Confraría.
A 28 de Noembre 1675, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Estevans, en orde á que
los filis, y Cendres de Mestres en arribar á la edat de 14 anys
cumplerts, no pugan teñir ubert que primer no sien examinats.
A 28 de Noembre 1675, en Concell de 36 se troba una
Suplicado donada per la Confraría deis Boters, en orde al
que deuen pagar per son Examen los que voldran passarse
Mestres de dita Confraría.

CAP, XCIII. — - COL-LEGIS, CONFRARIES, OFICIS, ETC. 257
A 28 de Noembre 1675, en Concell de 36 se troba una
Suplicació donada per la Confiaría deis Assahonadors, en orde
al que deuen pagar per son Examen los que voldran ser Mes-
tres de dita Confraría.
A 28 de Noembre 1675, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Perxers, en orde al que
deuen pagar per son Examen los que voldran ser Mestres de
dita Confraría.
A 28 de Noembre 1675, en Concell de 36, se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Matalafers, y Vanovers,
en orde á certa ordinació obtinguda per los Corredors de Coll,
de poder vendrer publicament roba.
A 28 de Noembre 1675, en Concell de 36 se troba ima Su-
plicació donada per la Confraría deis Ferrers, y Calderers, en
orde al que deuen pagar per son examen los que voldran ser
Mestres de dita Confraría.
A 28 de Noembre 1675, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Sastres, en orde al que
deuen pagar per son examen los que voldran ser Mestres de
aquella, y que los Aprenents de dita Confr-aría degan estar
dos anys per fadrins en dit Comu.
A 28 de Noembre 1675, en Concell de 36 se troba tina Su-
plicació donada per la Confr'aría deis Torners, y Capsers, en
orde al que deuen pagar per son Examen los que voldran ser
mestres de dita Confraría.
A 28 de Noembre 1675, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Fusters, en orde al que
deuen pagar per son examen los que voldran ser Mestres de
dita Confraría.
A 28 de Noembre 1675, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Blanquers, en orde al
que deuen pagar per son examen los que voldran ser Mestres
de aquella.
A 28 de Noembre 1675, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Julians Mercers vells,
en orde al que deuen exigir per los Examens de Mestres.
A 29 de Febrer 1676, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Blanquers, en orde al que
deuen pagar per son Examen los fadrins forasters,
A 29 de Febrer 1676, en Concell de 36 se troba una Supli-
V - 17

258
RÚBRICA D'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
cació donada per la Conñ-aiía deis Retorcedors de Seda, en
orde al que deuen pagar per son Examen los que voldran ser
Mestres de dita Confraría.
A 30 de Mars 1676, en Concell de 36 se troba una Suplicado
donada per la Confraría deis Velers, demanant Ordina-
cions per lo govern de dita Confraría.
A 27 de Juliol 1676, en Concell de 36 se troba una Suplica-
ció donada per los Estampers, en orde á la Erecció de Collegi
de dit Estament, y á 16 de Noembre 1678 en Concell de 36 se
tracta lo mateix.
A 17 de Setembre 1676, en Concell de 36 se troba una Su-
plicado donada per la Confraría deis Blanquers, en orde al
que deuen pagar per son Examen los que voldran ser Mestres
de dit Ofici, y á 25 de Noembre en Concell se tracta lo mateix.
A 19 de Octubre 1676, en Concell de 36 se troba una Su-
plicado donada per la Confraría deis Corders de Viola , en orde
á la privativa de vendrer y obrar cordas de Viola.
A 26 de Octubre 1676, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Corders de Canem, en
orde al que deuen pagar per son Examen los que voldran ser
Mestres de dit Ofici.
A 13 de Noembre 1676, en Concell de 36 se troba mía Su-
plicació donada per la Confraría deis Mercers Botiguers de
Telas, demanant ab ella certas Ordinacions, y á 25 en Concell
se tracta lo mateix, y á 18 de Agost 1677, en Concell de 36 se
tracta lo mateix, y á 19 de Octubre en Concell de 36 se tracta
lo mateix,
A 21 de Noembre 1676, en Concell de 36 se troba una Su-
plicado donada per lo Collegi deis Candelers de Cera, en orde
á la Premsa que dit Collegi te pera premsar las Crassas, y
brescam, y á 7 de Janer 1677 en Concell de 36 se tracta lo
mateix, y á 24 de Maig en Concell de 36 se tracta lo mateix, y
á 26 de Agost 1679, en Concell de cent se tracta lo mateix, y
á 31 en Concell se tracta lo mateix.
A 21 de Noembre 1676, en Concell de 36 se troba una
Suplicado donada per la Confraría deis Sastres, en orde á
conferir las mestrías de dit Ofici, y aquí se tracta del que se
deu pagar per lo Examen de ditas mestrías.
A 25 de Noembre 1676, en Concell de 36 se troba una Su-
plicado donada per la Confraría deis Batifullers, Oripellers,

CAP. XCIII. COLLEGIS, CONFRARÍES, OFICIS, ETC. 259
y (iuadamacilers, en orde á las disposicions de dita Confravía.
A 25 de Noombre 1676, en Concell de 36, se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Ataconadors, en orde
á augmentar lo Salari deis Examens, y que los Proms se traguen
á sort.
A 25 de Noembre 1676, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Texidors de llana, en
orde ais Talers que poden teñir sos Individuos per treballar
de dit Ofici, y á 30 de Noembre 1677, en Concell de 36 se
tracta lo mateix.
A 25 de Noembre 1676, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Perxers, en orde a que
los Passamaners no pugan treballar de dit Ofici de Perxer.
A 25 de Noembre 1676 en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Cellers, demanant ab
ella certas Ordinacions per lo govern de dita Confraría, y á 30
de Noembre 1677 en Concell de 36 se tracta lo mateix, y á 16
de Noembre 1678 en Concell de 36 se tracta lo mateix.
A 8 de Febrer 1677, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Corders de Canem, en orde
á certas Ordinacions, y á 8, de Abril en Concell se tracta lo
mateix.
A II de Juliol 1679, en Concell de cent se troba una Su-
plicació donada per lo Collegi deis Apothecaris, demanant ab
ella, que los Monastyrs, y Convents fossen privats de vendrer
medicinas, y á 13 en Concell de cent se tracta lo mateix, y á
15 de Maig 1680 en Concell de cent se tracta lo mateix, y á 27
de Setembre en Concell se tracta lo mateix, y á 7 y 27 de Noem-
bre en Concell se tracta lo mateix, y á 28 de Abril 1681, en
Concell de cent se tracta lo mateix, y aquí se parla de la Ta-
rifa de las medicinas, y á 29 en Concell de cent se tracta lo
mateix, y á 7 de Maig en Concell se tracta lo mateix, y aquí
se parla de fer la Triaga.
A 18 de Agost 1679, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per k> Estament deis Escultors, demanant ab
ella la erecció de Collegi de dit Estament.
A 30 de Noembre 1679, ^i^ Concell de 36 se troba una Su •
plicació donada per la Confraría deis Texidors de llana, en
orde al que deuen pagar per son Examen los que voldran ser
Mestres de dita Confraría.

26o RÚBRICA d'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
A 23 de Octubre 1676, en Registre de Obrería apar, que
los Obrers concediren Ilicencia ais Proms, y Contraría deis
Matalafers, y Vanovers, de poder teñir en la Plassa deis En-
cants los dies quey sol haver Encant publich á dita Plassa,
Llits axí de pilars, com de banchs, Márfegas, matalassos,
Llangols, Coxins, Camisas, Caixas, y tot altre genero de roba
que la fabrica de aquellas pertany al Ofici de Matalafer, y
Vanover, á eíecte de poderho vendrer.
A 14 de Agost 1680, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Assahonadors, en orde á
las Ordinacions de dita Confraría, y á 30 de Noembre en Con-
cell de 36 se tracta lo mateix, y á 20 de Febrer 1681, en Con-
cell de 36 se tracta lo mateix.
A 14 de Agost 1680, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Velluters, en orde ais Examens
de dita Confraría.
A 14 de Agost 1680, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría de S.* Julia deis Guanters, Cin-
ters, y altres, en orde a que ningu puga comprar pells de Ca-
brits pera tornar á vendrer, y á 16 de Juny 1682, en Concell
de 36 se tracta lo mateix.
A 14 de Octubre 1680, en Concell de 36 se troba una Suplicació
donada per lo Collegi deis Candelers de cera, dema-
nant ab ella certas Ordinacions per lo govern de aquell, y á
29 de Noembre en Concell de 36 se tracta lo mateix.
A 14 de Octubre 1680, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confinaría deis Passamaners, en orde
ais Examens de dita Confraría.
A 14 de Octubre 1680, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Torcedors de seda, demanant
ab ella certas Ordinacions per lo govern de aquella,
y á 29 de Noembre en Concell de 36 se tracta lo mateix.
A 19 de Noembre 1680, en Concell de 36 se troban dos Suplicacions
donadas per las Confrarías deis Corders de Canem,
y deis Espardenyers en orde a la Unió de ditas dos Confia-
ríiis, y á 28 de Setembre 1682 en Concell de 36 se tracta lo
mateix.
A 29 de Noembre 1680, en Concell de 36 se troba una
Snplicació donada per la Confraría deis Argenters, en orde
al ICmpleo de^Majordom de dita Conftaría.

CAP. XCIII. COLLEGIS, CONFRARÍES, OFICIS, ETC. 201
A 22 de JaiKT 1681, en Conci^ll d

202 RÚBRICA d'eSTEVE GILABERT BRUNIQUER
es á dits Corders de Viola, y á 20 en Concell se tiacta lo ma-
teix, y aquí se troba una Suplicació donada per los Mestres
Cotoners sobre lo mateix, y á 30 de Mars 1685, en Concell
se tracta lo mateix, y á 10 y 12 de Abril en Concell de 36
se tracta lo mateix, y á 7 de Agost en Concell se tracta lo
mateix, y á 13 de Setembre en Concell de 36 se tracta lo
mateix, y á 3 de Octubre en Concell se tracta lo mateix, y
á 5 de Noembre en Concell de 36 se tracta lo mateix.
A 30 de Juny 1682, lo Concell de cent dona Ilicencia á
Antoni Burgada texidor de lli de fer scots, buratas, y altres
cosas, á fi de evitar lo entrar ditas robas forasteras, y á i de
Juliol en Concell se tracta lo mateix.
A 14 de Octubre 1682, lo Concell de cent extinguí, y abolí
la Confraría deis Blanquers, y á 22, y 26 en Concell de cent
se tracta io mateix, y á 4, 9, 16, y 21 de Noembre en Concell
de cent se tracta lo mateix, y á 24 de Maig 1684, en Concell se
tracta lo mateix, y á 15 de Juliol en Concell de cent se tracta
lo mateix.
A II de Noembre 1682, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Clavatayres, junt ab
uns Apuntaments á modo de Ordinacions per lo govern de
dita Confraría, y á 15 de Janer 1683, en Concell de 36 se tracta
lo mateix, y á 11 de Mars en Concell se tracta lo mateix, y á
27 de Noembre en Concell de 36 se tracta lo mateix.
A II de Noembre 1682, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Sastres, en orde á passar
quatre mestres mes deis que se acostuman.
A 10 de Maig 1683, en Concell de 36 se troba una Suplica-
ció donada per la Confraría deis Manyans, en orde á que los
iills de Confrares, y los que casaran ab filias de Mestres sien
exems de fer lo Servitut de Andador de dita Confraría.
A 16 de Mars 1684, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Texidors de llana, en orde
ais Talers que poden teñir per treballar, y á 26, y 29 de Maig
en Concell de 36 se tracta lo mateix.
A 16 de Mars 1684, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Espasers, en orde á las
prerrogativas que deuen gosar los que casaran ab filias de
mestre de dita Confraría, y á 27 en Concell de 36, se tracta
lo mateix.

CAP. XCIII. — COLLEGIS, CONFRARÍES, OFICIS, ETC. 263
A 20 de Abril 1684, en Conccll de 36, se troba una Supli-
cació donada per los Estampers, demanant ab ella los ios eri-
gida Confraría, y á 26 de Maig en Concell de 36 se tracta lo
mateix, y á 7 de Juliol 1685, en Concell de 36 se tracta lo
mateix, y á 31, en Conccll apar que fou extinguida dita Con-
fraría.
A I de Agost 1684, en lo manual se troba un acte de Con-
cordia feta entre la Ciutat, y los Blanquers á cerca del repar-
timent de las pells del Bestiar se mata en los Escorxadors.
A 8 de Janer 1685, en Concell de 36 se troba una Suplica-
ció donada per la Confraría deis Barreters de águila.
A 17 de Mars 1685, en Concell se troba ima Suplicació
donada per lo Collegi deis Adroguers, demanant alguna tran-
ques a.
A 12 de Abril 1685, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Retorcedors de Seda, en
orde á la insiculació de Proms.
A 17 de Abril 1685, en lo manual se troba un acte de Promesa
feta per la Confraría deis Corders de Viola, en orde al
rebrer los budells deis Escorxadors per fer ditas Cordas de
Viola, y á 21 en lo mateix manual inseguint dita promesa se
troba un acte de Arrendament fet per la Ciutat á favor de
dita Confraría en orde á dits budells, y á 4 de Janer 1686 en
dit manual se troba altre Acte de promesa feta per dita Con-
fraría á la Ciutat de rebrer los budells de corda en los preus
que allí van notats.
A 3 de Octubre 1685, en Concell de 36 se troban tres Su-
plicacions donadas la una per la Confraría deis Traginers de
mar, la altrc per los Bastaixos Macips de ribera, y la altre per
la Confraría deis Descarregadors de mar, y á 29 de Noembre
en Concell de 36 se tracta lo mateix.
A 5 de Noembre 1685, en Conccll de 36 se troba ima Su-
plicació donada per las Confrarías deis Velluters, Velers. y
Perxefs, en orde á la Concordia firmada per dits Comuns,
sobre lo poder fer, y fabricar tafetanets de palm, y de palm
en avall llisos de tots colors, y á 26 en Concell de 36 se tracta
lo mateix.
A 26 de Noembre 1685, en Concell se troba ima Suplica-
ció donada per la Confraría deis Esparters, demanant a la
Ciutat lo ofici de teñir las Estoras de la Plassa del Blat.

264 RÚBRICA D'ESTEV'E GILABERT BRUNIQUER
A 26 de Noombre 1685, en Concell de 36 se troba una
Suplicació donada per la Confiaría deis Corders, y Espar-
denyers, en orde á pentinar canem, y fer Gordas dintre, y
fora la prcsent Ciutat, y á 23 de Mars 1694 en Concell de 36,
se tracta lo mateix, y á 30 de Juliol 1696 en Concell se tracta
lo mateix, y á 29 de Noembre en Concell se tracta lo mateix.
A 7 de Agost 1686, en Concell de 36 se tracta en orde á
las Donas que fan tafetanets, y á 16 en Concell de 36 se tracta
lo mateix.
A 7 de Agost 1686, en Concell de 36 se troba una Siiplica-
ció donada per la Contraría deis Argenters, demanant certas
Ordinacions per lo govern de dita Contraría, y á 16 en Concell
de 36 se tracta lo mateix.
A 7 de Agost 1686, en Concell de 36 se troba una Suplica-
ció donada per la Contraría deis Tintorers de draps, en orde á
imposar un sou per cada partit de roba que se tenyirá negre,
y á 16 de Mars 1688 en Concell se tracta lo mateix.
A 7 de Agost 1686, en Concell de 36 se troba una Suplica-
ció donada per la Contraría deis Clavatayres, demanant cer-
tas Ordinacions per lo govern de dita Contraría, respecte de
haverse disgregat de la Confraría deis Ferrers, y á 27 de Oc-
tubre 1687, en Concell de 36 se tracta lo mateix, y á 28 de
Noembre en Concell de 36 se tracta lo mateix.
A 16 de Agost 1686, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Contraría deis Sastres, en orde al que
deuen pagar los Aprenents per sa Entrada.
A 27 de Agost 1686, en Concell se tracta del Conveni fet
entre las Contrarías de Parayres,yTcxidors de llana, y que lo
Pinta de texir las bayetas de Conxer sois hage de teñir dotse
palms, y á I de Agost 1689 en Concell se tracta lo mateix, y
á I, áv Sctembre en Concell de 36 se tracta lo mateix, y á 4
de Noembre en Concell se tracta lo mateix.
A 25 de Noembre 1686, en Concell de 36 se troba una Suplicació
donada per la Contraría deis Ferrers, y Caldercrs, dema-
nant certa Ordinació per lo govern de aquella, y á 29 de Abril
1687 en Concell de 36 se tracta lo mateix.
A 8 de Janer 1687, en Concell de 36 se tracta de la Concor-
dia firmada entre las Contrarías de Pellers, y Calcetéis, y á
29 d(> Abril en Concell de 36 se tracta lo mateix, y á 3 de
Noembre 1690 .en Concell de 36 se tracta lo mateix, y á 29,

CAP. XCIII. — COL-LEGIS, CONFRARÍES, OFICIS. ETC. 265
en Concell se tracta lo inatcix, y a 5 de Noembrc 1694, en
Concell se tracta lo mateix.
A 27 de Octubre 1687, en Concell de 36 se tracta de fabricarse
en esta Ciutat mitjas de Estam ab taler, y axí ma-
teix diferents robas que venen forasteras, y á 16 de Mars 1688
en Concell de 36 se tracta lo mateix.
A 28 de Noembre 1687, en Concell de 36 se troba una
Suplicado donada per la Confraría deis Ollers.
A 28 de Noembre 1687, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Sombrerers.
A 28 de Noembre 1687, en Concell de 36 se troba una
Suplicació donada per la Confraría deis Sabaters de vell, en
orde al que deuen pagar per son Examen.
A 21 de Maig 1688, en Concell de 36 se troba una Suplicació
donada per la Confraría deis Barreters de águila, demanant
ab ella certas Ordinacions per lo govem de dita Confraría.
A 9 de Noembre 1688, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Velers, en orde á poder
fcr telas, no obstant la Contradicció deis Texidors de lli.
A 29 de Noembre 1688, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Botiguers de telas, en
orde á pagar los Censáis fa dita Confraría.
A 29 de Noembre 1688, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Flassaders, en orde á
certas Ordinacions de aquella, y á 23 de Febrcr 1689, en
Concell de 36 se tracta lo mateix.
A 29 de Desembre 1688, en Concell de 36 se troba una
Suplicació donada per la Confraría deis Ciegos, per la obser-
vancia de certa Ordinació, y á 23 de Maig, en Concell de 36
se tracta lo mateix.
A 23 de Maig i68g, en Concell de 36 se tracta del régimen,
y govem de las Contrarías de Parayres, y Tintorers de draps,
en orde á parar las tinas de blau, y á 17 de Juny en Concell
se tracta lo mateix.
A 23 de Maig 1689, en Concell de 36 se troba una Suplica-
ció donada per las Contrarías deis Corders, y Espardenyers,
en orde ais Aprenents, y fadrins de ditas Contrarías.
A 4 de Juliol 1689, en Concell de 36 apar que los Barre-
ters de águila intentaban impedir ais Traginers, y forasters
de la present Ciutat, y á altres personas lo poder vcndrer

206 RÚBRICA DESTEVE GILABERT BRUNIQUER
mitjas blancas, y de color, axí de lli, com de llana, fil de saló,
y altres.
A 23 de Setembre 1689, en Concell de 36 se troba una
siiplicació donada per la Confraría deis Jovens Sastres, en
orde á la elecció de Banderado de dita Confraría.
A 23 de Setembre 1689, en Concell de 36 se troba una
Suplicació donada per los fadrins Para5rres, en orde al modo
se deuen treballar las robas de son Ofici, y á 4 de Noembre
en Concell se tracta lo mateix.
A 23 de Setembre 1689, en Concell de 36 se troba una
Suplicació donada per la Confraría deis Velers, en orde al
fabricar robas falsas.
A 10 de Octubre 1689, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Sastres, en orde á la in-
siculació de Proms de dita Confraría.
A 29 de Noembre 1689, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Daguers, en orde á po-
sar la marca en tota la Obra de dit Ofici.
A 15 de Febrer 1690, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per alguns particulars Dagiiers, en orde á que
los Bayners no abastan á fer bajmas per donar lo abast á dit
Oñci de Daguers.
A 13 de Maig 1690, en Concell de 36 se tracta en orde á la
operació, y adops deis Sombreros.
A 14 de Juny 1690, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per las Confrarías deis Hortolans del Portal
nou, y de S.* Antoni, en orde al vendrer la Hortalissa per
las Plassas, y á 26 de Agost en Concell de 36 se tracta lo
mateix.
A 9 de Janer 1691, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Ferrers manyans dits del
Quarto del Regomir, demanant ccrtes Ordinacions per lo govem
de dita Confraría.
A 23 de Febrer 1691, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Llibreters, en orde al que
deuen pagar per son Examen.
23 de Febrer 1691, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per las Confrarías de Corders, y Espardenyers,
en orde á la Concordia firmada per ditas Confrarías.
A 5 de Abril 1691, en Concell de 36 se troba una Suplí-

CAP. xcni. — coLLEGis, confraríes, oficis, etc. 267
cació donada per la Confraría d(^ls Sastres, en orde ais mes-
tres se poden passar quiscun any.
A II de Jimy 1691, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Retorcrdors de Seda, en
orde á que cada Individuo no puga teñir sino un Torn per
la fabrica de dit Ofici.
A 31 de Octubre 1691, en Concell de 36 se troba una Suplicació
donada per la Confraría deis Espardenyers, dema-
nant ser franchs del dret de entrada del Canem que entra per
lo consum de sas Botigas.
A 20 de Noembre 1691, lo Concell de 36 revoca la Confraría
deis Clavatajm-es, y á 3 de Agost 1693, en Concell de 36 se
tracta lo mateix, y á 31, en Concell se tracta lo mateix, y
á 6 de Octubre en Concell se tracta lo mateix y á 14 de
Noembre 1697 en Concell se tracta lo mateix, y á 27 en
Concell se tracta lo mateix.
A 30 de Abril 1692, en Concell de 36 se troba una Suplicado
donada per la Confraría deis Hortolans del Portal de
S.* Antoni, en orde al portar Esquella, y manta los animáis
quant van á Escombrarías.
A 30 de Juny 1692, en Concell de 36 se troba una Suplicado
donada per los Semulers, en orde á comprar blats forts
per la Operado de son Ofici.
A II de Octubre 1692, en Concell se tracta en orde á las
diferencias, y pretencions tenía la Senyora Pujol Viuda ab
las Botigas deis Corders de viola, y á 21 de Noembre en Con-
cell se tracta lo mateix.
A 13 de Noembre 1692, en Concell de 36 se troban unas
Suplicacions donadas per las Confrarías deis Perxers, Velers,
y Velluters, en orde á las Donas que viuen de fer Tafetans.
A 27 de Febrer 1693, en Concell se tracta de un vot fet
per los Advocats á cerca si la Ciutat pot posar al publich
Subast los budells dits Cordas per fer Cordas de viola ha-
ventne la Ciutat major benefici que lo preu ne pagan los
Corders de viola, y á 16 de Mars en Concell se tracta lo ma-
teix, y á 18 en Concell se tracta lo mateix.
A 19 de Abril 1693, lo Concell de 36 revoca la Confra-
ría deis mestres Sastres, y á 4 y 11 de Juny en Concell se
tracta lo mateix.
A I de Juny 1693, lo Concell de cent concedí Ilicencia á

268 RÚBRICA D'ESTEVE GILABERT BRUNIQUKR
una Companyía de Fabrica de telas pera poderlas blanquejar
en una partida de térra a la part de la Llacima, y á 30 en
Concell se tracta lo mateix, y á 16, y 30 de Noembre en
Concell se tracta lo mateix.
A 3 de Agost 1693, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Argenters, en orde al que
se deurá pagar per los Examens de dita Confraría, y á 31
en Concell de 36 se tracta lo mateix.
A 3 de Agost 1693, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Jovens Sabaters, en orde
al que deuran pagar per la Entrada en dita Confraría, y á
31, en Concell de 36 se tracta lo mateix.
A 31 de Agost 1693, en Concell de 36 se tracta de crear
un Mestre de fer Sarjas, y á 23 de Mars 1694 en Concell se
tracta lo mateix, y á 14 de Noembre 1697, en Concell se tracta
lo mateix, y á 27 en Concell se tracta lo mateix.
A 8 de Janer 1694, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per lo Estament deis Sombrercrs, en que dcmanan
ser separats de la Confraría deis Julians Mercers vells
ab que están agregats, y creada Confraría á part per sí asólas
de dit Estament, y á 14 de Noembre 1697 en Concell se tracta
lo mateix, y á 27 en Concell se tracta lo mateix.
A 5 de Noembre 1694, en Concell de 36 se troba una
Suplicado donada per la Confraría deis Texidors de llana,
en orde a aumentar los Examens deis ques passaran mes-
tres de dita Confraría, y á 8 de Janer 1695 en Concell de 36
se tracta lo mateix.
A 8 de Janer 1695, en Concell de 36 se troba una Suplicado
donada per la Confraría de S.* Pau deis Espascrs Llan-
cers, demanant ab ella certas ordinacions.
A 29 de Abril 1695, en Concell de 36 se tracta de una
Concordia feta entre los Mestres, y fadrins Argenters.
Dimars á 20 de Desembre 1695, en Dictari apar que fou
lo examen áv un Cande ler de cera.
Dijous á 12 de Juliol 1696, en Dietari se tracta de la pre-
cedencia de seurer los Argenters en Concell de cent.
A 30 de Juliol 1696, en Concell de 36 se troba una Suplicado
donada per la Confraría deis Parayres, en orde á la
bona administrado, y govem en la fabrica de la roba de
Parayre[ría], Texidors de llana, y Tintorers, y á 29 de Noem-
!

CAP. XCIII. — COLLEGIS, CONFRARÍRS, OFICIS, ETC. 269
bre en Concell se tracta lo mateix, y á 14 de Nocmbrc 1697
en Concell se tracta lo mateix.
Dimecres á 3 de Octubre i6()6, en Dietari apar, qne se
feron los Examens deis Barbe rs.
Dilluns á 23 de Setembre 1697, en Dietari apar que fon
lo Examen de un Barber.
A 21 de Maig 1698, lo Concell de cent dona facultat,
y permissió general de treballar los Mestres de Casas, y fadrins
de fora la present Ciutat, axí naturals del present
Principat, com forasters, y cstrangers en la present Ciutat,
per temps de tres an5rs, y á 26 en Concell se tracta lo mateix.
Dilluns á 15 de Setembre 1698, en Dietari apar que se
feren los Examens publichs deis Cirurgians, ó Barbéis de
esta Ciutat.
A 22 de Noembre 1698, en Concell de 36 se troba una
Suplicació donada per la Confraría deis Esparters, demanant
ab ella certa Ordinació.
A 7 de Maig 1699, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per los Argenters, en orde á aumentar lo numero
deis Majordoms de dita Confraría, y á 22 de Setembre
en Concell de 36 se tracta lo mateix, y á 26 de Octubre en
Concell se tracta lo mateix.
A 7 de Maig 1699, en Concell de 36, se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Tintorers de Seda, dema-
nant alguna Explicació, y ampliació de Ordinacions per dita
Confraría.
A 4 de Febrer 1700, en Registre de obrería apar que los
Obrers concediren Ilicencia ais Proms, y Confraría deis
Sastres per engrandir, y allargar la Sala de la Casa de dita
Confraría situada en la Plassa vella del blat, y axí mateix
fer, y construhir un Baleó en dita Casa, y en lo enfront
que dona á la dita Plassa vella del Blat.
A 30 de Mars 1700, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Daguers, demanant que
la Ciutat arrende scparadament de las demes robas, las
Banyas deis moltons se matan en los Escorxadors de esta
Ciutat.
Disapte á 17 de Abril 1700, en Dietari se troba una Supli-
cació, en orde á un Privilegi obtengut per la Confraría de
Argenters.

270 RÚBRICA D'eSTEVE GILABERT BRUNIQUER
A 26 de Maig 1700, en Concell de 36 se tracta de donar
novas Ordinacions á la Confraría deis Blanquers. ;
A 30 de Junj'' 1700, lo Concell de 36 aprobá certs Capítols
per la Confraría deis Passamaners.
A 30 de Juny 1700, en Concell de 36 se tracta de la Con-
cordia firmada entre las Confrarías deis Calcetéis, y Pellers.
A 30 de Agost 1700, en Concell se tracta de cert Privilegi
obtengut per la Confraría deis Argenters, y á i de Juliol
1705, en Concell se tracta lo mateix, y á 11, de Agost en
Concell se tracta lo mateix,
A 4 de Maig 1701, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per los Ollers, Gerrers, y Rajolers, en orde á
secar, y axugar la térra que per lo exercici de sas fabricas
de Plats, Ollíis, y demes han menester en la Rambla, devant
la Casa de las Comedias, Collegi de la Mercé, y demes
parts de dita Rambla vehinas, y á 27 de Juny en Concell
se tracta lo mateix, y á 27 de Juliol en Concell se tracta lo
mateix, y á 3 de Agost en lo manual se troba la Ilicencia
concedida per la Ciutat á dits Gerrers, Ollers, y Rajolers.
A 27 de Juny 170 1, en Concell de 36 se tracta sobre las
novas Ordinacions que pretenen los Bastaixos, Carreters, y
Barreters de águila, y á 27 de Juliol en Concell se tracta lo
mateix.
A 9 de Maig 1702, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Jovens Hortolans del
Quarter del Portal nou, demanant certas Ordinacions per
dita Confraría, y á 26 de Agost en Concell se tracta lo mateix.
A 9 de Maig 1702, en Concell de 36 se troba una Suplica
donada per la Confraría deis Clavatayres, demanant certas
Ordinacions per dita Confraría, y á 26 de Agost en Concell
se tracta lo mateix.
A 18 de Agost 1702, lo Concell de 36 dona Ilicencia ais
Bastaixos Carreters, de poder aportar ab sas Carretas certas
mercadurías.
Divendres á 14 de Setembre 1702, en Dietari apar que
se feu lo Examen deis Cirurgians Barbe rs.
A 20 de Abril 1703, en Concell de cent se troba una
Suplica donada per la Confraría deis Blanquers , en orde al
repurtiment de las Pells del Bestiar de la Ciutat, y á 16 de
Setembre en Concell se tracta lo mateix.

CAP. XCIII. — COL-LKGIS, CONFRARÍES, OFICIS, ETC. 271
A 5 de Juliol 1703, en Concell de 36 se tracta del augment
deis Salaris per los Examens, y maestrías deis Bati-
fnllers, Oripellers, y Guadamacilers.
Dijous á 6 de Setembre 1703, en Dietari apar que se
feren Examens de Barbe rs.
A 5 de Octubre 1703, en Concell de cent se tracta de
cert Privilegi conccdit ais Mercers Botiguers de telas, y á
28' df Noembre en Concell se tracta lo mateix, y á 4 de Janer
1704 en Concell se tracta lo mateix.
Divendres á 9 de Noembre 1703, en Dietari apar que se
feu lo Examen deis Notaris publichs de Barcelona, y á ti
de Noembre 1704 se troba altre.
A 15 de Noembre 1703, en Concell de 36 se troba una
Suplica donada per la Confraría deis Boters, en orde á certas
Ordinacions de dita Confraría.
Divendres á 20 de Noembre 1705, en Dietari apar que se
feren los examens deis Cirurgians, y axí mateix deis Nota-
ris publichs de Barcelona.
A 8 de Juny 1706, en Concell de cent se tracta de donar
libre, y general permissió, y facultat ais Mestres de Cases,
y fadrins de fora la Ciutat, pera treballar en la present
Ciutat per lo temps de dos anys, y no mes.
A 25 de Agost 1706, en Concell se troba una Suplica donada
per la Confraría deis Guanters, en orde á las pells que
poden, y deuen adobar.
A II de Noembre 1706, en Concell se troba la antiguitat
que teñen algunas Confrarías de la present Ciutat.
A 20 de Noembre 1706, en lo manual se troba una apoca
firmada per los Proms de la Confraría deis Gerrers, Ollers,
y Rajolers á favor de la Ciutat de dos modellos, ó midas
de fusta esculpidas en quiscu de ells lo Escut de armas de
la Ciutat, pera fer tenias, y rajólas.
A 16 de Mars 1707, en Concell de cent se troba una Su-
plica donada per lo Collegi de Apothecaris, en orde á la
observanga de las Ordinacions de dit Collegi.
A 29 de Abril 1707, en Concell de cent se tracta de la
pretenció tenían los Argenters de esser Artistas, y á 27 de
Maig en Concell se tracta lo mateix, y lo mateix die en lo
Dietari se troba una R.* Carta sobre lo mateix.
Dijous á 22 de Setembre 1707, en Dietari apar que se
feu lo Examen deis Jovens Cirurgians.

272
RÚBRICA D'eSTKVE GILABERT BRUNIQUER
A 28 de Mars 1708, en Concelljde 36 se troba una Supli-
cació donada per las Confrarías deis Calafats, y Mestres de
aixa, en orde á las Ordinacions de aquellas, y á 12 de Se-
tembre 1710 en Concell de 36 se tracta lo maíeix.
Dilluns á 26 de Noembre 1708, en Dietari apar que se feu
lo Examen de un Cirurgiá.
A 25 de Mars 1709, en Concell de 36 se troba una Su-
plica donada per la Confraría deis Hortolans del Quarter de
S.* Antoni, demanant certas Ordinacions per lo govem de
dita Confraría.
A 10 de Juny 1709, en Concell de cent se tracta sobre lo
suplicat per la Germandat deis Semulers, á cerca de pagar
dret de Cops, y á 22 de Agost en Concell se tracta lo mateix.
Dimars á 24 de Setembre 1709, en Dietari apar que fou
lo Examen deis Cirurgians.
A 30 de Octubre 1709, en Registre de Obrería apar, y se
troba una Visura feta per los Obrers del puesto ocupaban
en la Platja del mar en temps anticli los Confrares de las
Confrarías de S.* Pere, y N.» Senyora de la Consolado dits
Barquers vells, y novells de Descarregadors.
A 8 de Noembre 1709, en Concell se tracta de erigir Con-
fraría ais Caballerayres, y á 29 de Noembre 1713 en Con-
cell se tracta lo mateix.
A 12 de Agost 1710, en Concell de 36 se tracta en orde ais
Excessos fan los Boters en fer pagar los Llogucrs deis Cu-
bells, y á 17 de Mars 1711 en Concell se tracta del mateix.
A 25 de Octubre 1710, en Concell de 36 se troba ima
Suplica donada per las Confrarías deis Assahonadors, y Sa-
baters, en orde á que las polis, y solas hagen de ser netas
de rondó, ossos, unglells, y altres inmundicias.
A 8 de Janer 1711, en Concell de 36 se troba una Suplica
donada per la Confi-aría deis Pellissers, demanant ab ella,
que las Viudas de Mestres conservant lo cognom de llur
marit, tenint filis, pugan teñir botiga uberta, y parada lins
á que dits filis tingan la edat de 14 anys.
A 3 de Juliol 171 1, en Concell se tracta del Examen
deuen fer los Mestres Guanters, y á 16 de Mars 1712 en
Concell se tracta lo mateix.
Divendres á 18 de Setembn; 1711, vn Dietnri apar, que
se feu lo Examen deis Cirurgians.

CAP, XCIII. COLLEGIS, CONFRARÍES, OFICIS, ETC. 2/3
A 24 de Setembrc 171 1, en Concell de cent se troba una
Suplica donada per los fadrins Mestres de Casas, en orde á
poder fer certas Obras de son Ofici.
A 16 de Mars 1712, en Concell de 36 se troba una Suplica
donada per la Confraría deis Julians Mercers vells, en orde
á las mestrías de dita Confraría.
A 16 de Mars 1712, en Concell de 36 se tracta del qutdeuen
pagar los Texidors de llana per raho de son Ofici, y
á 21 de Maig en Concell se tracta lo mateix, y á i de Juliol
en Concell se tracta lo mateix.
A 9 de Abril 1712, en Concell de 36 se tracta de la Erec-
ció de Confraría deis Estanyers, y á 5 de Noembre en Concell
se tracta lo mateix.
A 12 de Octubre 1712, en Concell de 36 se troban dos
Suplicacions presentadas per las Confrarías deis Hortolans
deis Quarters del Portal nou, y de S.* Antoni, en orde al
vendrer las Verduras en las Plassas.
A 5 de Noembre 1712, en Concell de 36 se troba una
Suplica donada per la Confraría deis Assahonadors, en orde
a certas Ordinacions per dita Confraría.
Dijous á 21 de Agost 1713, en Dietari apar, que se feu
lo Examen deis Cirurgians.
Dimecres á 21 de Maig 1455, en Dietari apar, que los
Concellers ajustats dins lo Hort de la Casa de la Ciutat
digueren com á ells pertanyía, permetían, é provehíen, que
la Confraría deis Freners pusque teñir, regir, é administrar
un Carretó per portar, é traurer de la Ciutat bestias grosses
mortas, é no per altres causes, no obstant qualsevol Ordina-
ció havent, que per la dita Ciutat nos puixe manar Carreta,
per no destruhir los Carrers empedrats de la dita Ciutat.
Diumenge á 13 de Juny 1456, en Dietari apar que fou
feta Crida per part del Mostassaf de la dita Ciutat per un
Corredor publich, continent en efecte, que tots, é sengles
Estanyers, é qualsevols altres personas qui obren, ó obreran
Obre, ó Obres de Estany en la Ciutat, Termens, é Territori
de aquella, puxen obrar estany fi, é estany comu, declarat
que la Obra del Estany comu hage esser de ley, que en un
quintar de Estany se puxen metre solament deu Iliures de
plom, é de Estany de planxa dues Iliuras, é de lauto quatre
Iliuras, que son per tot 16 Iliuras per quintar de Estany,
V-18

274
RÚBRICA d'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
é non puxe metre altre mésela, é que lo Estany qui será
dit Cornil, é mercader sie senyalat de una M, é daltre part
lo Mestre quil haurá obrat hi hage á posar son Senyal, á fi
ques sapia qui lo haurá obrat, é si ere cas, que lo dit Estany
comu no bastave á la dita Ley á coneguda del Prom á assó
deputat, é deis Consols deis Argenters qui tindran los Marchs
ab los quals serán marcats los dits Estanys, que tal Estany
sie trencat per los dits Consols, é Prom, é de les dites leys
axí del dit Estany fi, com del dit Estany comu sien fets dos
Patrons, lo un del fi, é laltre del Comu, qui estigiien en la
Casa del Racional de la Ciutat, é la meytat de cascun deis
dits Patrons tengan los dits Consols deis Argenters, é de fet los
dits Patrons son estats mesos, é reservats en la Capsa hont
están reservats los Segells de la dita Ciutat en lo Arxiu del
Escrivá del dit ofici de Racional.
Disapte á 25 de Noembre 1458, en Dictari apar, que en
Concoll de cent se refer, que quatre, ó sinch casats de Va-
lencia qui saben filar or, se volríen mudar en aquesta Ciutat,
ab intenció de mostrar lo dit ofici á molts.
A 28 de Agost 1459, Provisions del Rey manant que fos
sobre segut en la Execució del Privilegi, que de sa Mag.*
havían obtingut la Confraría de S,* Non, é S.* Nen deis
Hortolans. Diversorum. 2."^ fol. 287.
A I de Abril 1506, Ordinacions de Cirurgians. Diversorum
5,"s fol. 93.
A 20 de Juny 1508, Concell Ordinari sobre lo Orde deis
Oficis, y Confrarías, en acompanyar lo Cos precios de nos-
tre Senyor en lo die de Corpus.
Dimecres á 3 de Janer 1565, en Dietari apar, que los
Proms deis Vidriers renunciaren á un recors per ells inter-
posat devant los Concellers, de la Provisió havían feta los
Obrers contra dits Vidriers á cerca del no voler parar lo die
de Ninou al Born, y se sotmeteren a la Jurisdicció deis
Obrers.
A 20 de Juny 1567, en lo Llibre intitulat Notularum i."^
fol. 76 se troba una Concordia firmada per la Confraría deis
Julians, ab la Confraría deis Passamaners, y la mateixa se
troba en lo Notularum 2."*
A 9 de Noembre 1579, Sentencia Real á favor de la
Confraría dels^ Mestres de Cases, declarant que los Concellers

CAP. XCIII. COLLEGIS, CONFRARIES, OFICIS, ETC. 2/5
no son son (sic) Jutges en cosas de dit Oñci. Diversorum 6."^
fol. 146.
Dimars á 17 de Octubre 1581, en Dietari apar, que los
Apothecaris en lo Porxo de S.* Jaume fercn la Triaga magna.
A 29 de Noembre 1585, Sentencia deis Concellers en
causa de recors contra Droguers, y Candelers. Diversorum
4."* fol. 105.
A 10 de Janer 1605, Sentencia del Visitador Real el Re-
gent Diego Clavero á favor de la Ciutat contra los Doctors
de la Regia Audiencia condemnantlos á que sens salari res-
tituescan ais Concellers las Causas de las Confrarías. Diversonmi
6."' fol. 142.
A 6 de Juny 1612, en Registre de Obrería apar que los
Obrers concediren Ilicencia ais Proms, y Confraría deis Pc-
llers, pera posar sobre lo Baleó de la Casa de dita Confraría
situada devant la Capella de S.* Scbastiá, una figura de nos-
tra Senyora de pedra.
A 2 de Juliol 1612, en Registre de Obrería apar que los
Obrers concediren Ilicencia ais Proms, y Confraría deis Pe-
llers de esta Ciutat, de refer una Cantonada en la Casa de
dita Confraría situada d( vant la Capella de S.* Sebastiá.
A 16 de Octubre 1612, en Registre de Obrería apar que
los Obrers concediren Ilicencia ais Proms, y Confraría deis
Pellers, pera que Bemat Farés Sastre que estava ab una
Botiga desota las Casas de dita Confraría, no pogues valerse
deis Pilars de las Voltas de dita Casa, ni penjás, ni ficás
claus, ni perxas en las bigas del primer Sostre de ditas Casas,
ni ocupas lo pati que es sota ditas Casas.
Dimars á 11 de Desembre 1612, en Dietari apar que se
feu lo Examen de un Cirurgiá.
Dijous a 23 de Febrer 1617, en Dietari apar se tingué
Concell Ordinari a cerca la questió que es entre los Cirur-
gians filis de Viudas, y nets si poden teñir Botiga.
A 30 de Maig 1623, Orde militar deis puestos hont han
de acudir los Collegis, y Confrarías en temps de Guerras, ó
rebatos. Diversorum 5."^ fol. 287, y Diversorum 6."s fol. 118.
Divendres á 24 de Setembre 1627, en Dietari apar se feu
lo Examen deis Cirurgians.
A 14 de Mars 1628, en Registre de Obrería apar que los
Obrers concediren Ilicencia ais Proms de la Confraría deis

276
RÚBRICA D'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
Corders, de poder fer, y construhir una Cantonada nova, y
ün Baleó en las Casas que dita Confraría te en lo Plá den
Lluy, y al cantó del Carrer den Jansana.
Disapte á 9 de Setembre 1628, en Dietari apar se feu lo
Examen de dos Jovens Cirurgians.
A 27 de Octubre 1629, en Registre de Obrería apar que
los Obrers concediren Ilicencia ais Proms de la Confraría deis
Sastres, de poder ampliar, y axamplar las Casas de dita
Confraría.
Dilluns á 12 de Janer 1632, en Dietari apar se feu lo
Examen de un Jove Cirurgiá,
Dimars á 3 de Noembre 1637, en Dietari apar que fou
lo Examen deis Cirurgians.
Dimars á 21 de Juny 1639, en Dietari apar, que lo Collegi
deis Apothecaris feren la prova, y Visura de la Triaga, y
demés Medicinas en la Plassa de S.* Jaume.

iáH^ iiÍÁ H^lr H^ 1l$«r li$áf HJU t¿Í

278 RÚBRICA D'ESTEVE GILABERT BRUNIOUER
A 23, de Janer 1599, Sentencia del Trentenari en favor
del Mostassaf, contra Tavemers.
A 19, de Juliol 1601, los Consellers van personalmcnt ab
Officials Reals a penyorar Tavernas de dos portas ubertas.
A 8, de Febrer 1602, Ordinació, que Taverners no pugan
comprar vi de las Barracas de mar.
A 27, de Octubre 1606, los Obrers feren derrocar las
Barracas de vi á mar.
A 30, de Abril 1613, Ordinacions de Hostalers, y Taver-
ners, y entre ellas es que cada any nos pugan fer mes de
dos Hostals, y dos Tavernas.
A 27, de Abril 1615, deliberació de derrocar las Barracas
de mar, y que los Consellers, y Obrers no pugan dar licen-
cias de fer Barracas.
A 31, de Octubre, y 16, de Noembre 1616, se tracta en
Consell de dar licencia ais Pescadors de tornar á fer las
barracas á mar, y lo Consell ho dcixa a major deliberació,
y
qucs advertescan privilegis.
A 27, de Abril, y 31 de Maig 1617, deliberaren tornar las
botas de Vi á mar, y que fessen Barracas, com desde que
las derrocaren tenían las botas de vi ais Pallols vclls, y no
rehexía.
A 2, de Maig 1618, deliberació que Miquel Madril extret
á Portaler, fos posat en possessió, pus havía dexada la Tavema.
A 30, de Noembre 1621, en Ilibre de Ordinacions fol. 195,
son Ordinacions á favor de la Confraría deis Revenedors.
A I, de Abril 1622, foren publicades Crides á cerca lo
redres de les Tavernas, y extirpació de vicis, y mals cos-
tums.
A 10, de Juny 1622, en Ilibre de Ordinacions, y Cridas
fol. 6.^, Crida del Mostassaf, notificant lu Ordinació feta de
que nengu quí tinga provisions, y mercaderías no las puga
vendrer, ni los altres comprar sino es pesantlas ab balanzas
ditas Canastrons.
A 29, de Mars 1623, en registre de Cridas fol. 24, Crida
prohibint lo vendrer vi en gros, ni á la menuda en las Ta-
vernas fora Ciutat, ni en lo Teiritori designant aquell en di-
tas Cridas.
A 8, de Abril 1623, lo Consell de cent resolgué nos fes

CAP. XCIV.—TAVERNERS, REVENEDORS I BARRAQUES DE MAR 279
Barraca en la Plaja fora lo Portal de mar per posar lo vi
los forasters, ans be aquell vengan com pugan en arribar,
conforme se havía fet ñns á les hores, considerant que per
no detenirse, se vendría ab mes comoditat deis habitants
de esta Ciutat.
A 28, de Agost 1624, en Ilibre de Ordinacions fol. 91,
Crida prohibint teñir Tavemas dins los ambits del Territori.
A 13, de Setembre 1625, en Ilibre de Ordinacions fol. 129,
Crida prohibint teñir Taverna, vendrer, ni fer vendrer Vi en
ningunas Tavemas, magatsems, ni Hostals en gros, ni a la
menuda en lo Territori, ni donar a menjar, ni beurer á nenguna
persona.
A II, de Mars 1626, en Ilibre de Ordinacions fol. 139,
Crida á cerca las Tavernas foranas.
A 29, de Janer 1627, en Ilibre de Ordinacions fol. 169,
Crida, ó Ordinacions á cerca las Barracas de mar, y á 10 de
Abril fol. 185, son altres.
A 30, de Janer 1627, lo Consell de cent delibera a petició
deis Pescadors poguessen fer Barracas en la Platja del mar
ab la forma en ell expressada, y en lo Consell de 36, tingut
á 2, de Mars, fou moderada dita deliberació, y disposant
que los Consellers, y Obrers, y quatre personas del Consell
donassen, y assenyalasscn lo loch, y modo ahont, y com se
havían de fer ditas barracas, privant ais Pescadors no pugan
pendrer lo peix deis forasters, sino que los mateixos forasters
lo pugan vendrer en la Pescatería.
A II de Agost 1627, t^n Registre de Cridas fol. 190, Crida
a cerca de Hostalers y Taveniers.
A 22, de Setembre 1629, lo Concell de cent delibera fer
una Barraca gran pera teñir en custodia tot lo vi será aportat
per los forasters, y que dins un mes totas las demes
Barracas del vi sien lievades, y á 28, de dit es lo mandato
ais que teñen barracas de vi, pera que las lleven.
A 10, de Febrer 1632, en registre de Cridas, y Ordina-
cions fol. 134, unas Ordinacions fetas a cerca lo dret del vi.
A 29, y 30, de Mars 1632, en Registre de Cridas fol. 156,
Crida prohibint lo vendrer Vi en Tavemas, y Hostals fora
la Ciutat, ni teñir Tavema, ni Hostal en lo Territori, exceptuantne
los que teñen vi de sa cullita, los quals lo pugan
vendrer en gros.

28o RÚBRICA d'eSTEVE GILABERT BRUNÍQUER
A i6, de Juliül 1632, en llibre de Cridas fol. 162, Crida
pera que nos tingan Tavemas, y Magatsems en certs lochs
del Territori de esta Ciutat.
A 23, de Agost 1632, Consell de cent, en lo qual se disposa
un redrés a cerca la exacció del drct del vi, y en Re-
gistre de Cridas fol. 171, son las Ordinacions.
A 31, de Agost 1632, Consell de cent lo qual disposa
un redres á cerca lo dret del Vi entra per térra, lo qual es
en Registre de Cridas fol. 174.
A 26, de Octubre 1632, en Registre de Cridas fol. 186,
Cridas sobre la cobransa del dret del Vi en lo Portal de mar.
A 10, de Mars 1633, en manual apar de Assiento fet
per acabar la Barraca gran pera recuUir lo vi deis forasters.
A 18, de Juliol 1633, Consell de cent pera reformar las
tavemas, y á 4, Agost Consell de cent perqué lo Veguer no
havía volgut firmar las Cridas.
A 19, y 20, de Juliol 1633, en Registre de Cridas fol. 18, son
unes Ordinacions fetas á cerca de las Tavernas, y Tavemers.
A 4, de Agost 1633, Consell de cent á cerca de unas
Cridas manadas publicar per la Ciutat de part del Veguer,
y Consellers, y que lo Veguer no las havía volgudas firmar,
y tambe per alguns penyoraments se havían fet per Offi-
cials Reals, y á 6 de dit en Manual, Scriptura presentada al
Veguer pera que fes asistencia á la Ciutat per los penyora-
ments de las Tavemas segons ditas Cridas.
A 7, de Agost 1633, Consell de cent per que de mandato
del Virrey se havía capturat a D.^ Damiá Gener Batlle de
Barcelona per que havía fet asistencia ais Consellers en la
regonexcnsa de las Tavernas segons las Cridas de la Ciutat,
y á 13, del mateix en lo Consell de cent se refereix, que per
medi del Duch de Fernandina havían pres Assiento las cosas
de la contenció ere entre la Ciutat, y Virrey per las Cridas
de las Tavemas qucs mencionan a 7, del mateix, y juntament
fonch tret de la Presó dit Batlle, y á 17 de dit se deli-
bera á la muller de dit Batlle per la Captura de son marit
300 íB #.
A 10, de Desembre 1633, en Registre de Cridas fol. 36,
Crida de obrcrs prohibint ais Revenedors lo vendrer frujrtas,
ni altres cosas per les Plasses, sino en las Portas de llurs
Casas.

CAP. XCIV.—TAVERNERS, REVENEDOR3 I BARRAQUES DE MAR 28 I
A 15, de Febrer 1635, í^ri lo manual apar do una remissió
feta per lo Mostassaf ais Proms de la Confraría deis Tav( r-
ners, per que eren anats á rogonexer las mesuras en S.* Martí,
y altres parts.
A 24, de Janer 1637, en Registre de Cridas fol. loi, Crida
de les Ordinacions fetas á cerca de las Tavernas, y ahont
deuen ser.
A 10, de Maig 1639, en Registre de Cridas fol. 18, Or-
dinació donant facultat á qualsevols personas de comprar
dins set lleguas qualsevols fruytas pera revendrer comprant-
las ais fruytarars, no podentlas comprar dins las murallas.
A 29 de Octubre 1640, en Concell de 36 se tracta de la
desunió pretenían fer los Revenedors deis Tavemers, y á 6
de Mars 1642 en Concell de cent se tracta lo mateix, y nos
dona lloch á dita pretenció.
A 27 de Abril 1641, los Concellers deliberaren que ningún
Revenedor de la present Ciutat pogues vendrer, ni com-
prar ninguna manera de fruytas, ni Volatería, que no fossen
tocadas las dotse horas del mitg dia.
A 16 de Noembre 1641, los Concellers deliberaren que ningún
Tavemer pogues vendrer Vi, que no tingues Oli pera
vendrer.
A 8 de Janer 1644, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per la Confraría deis Tavemers, en orde á la
falta deis Vins que experimentaban en dit any.
A 9 de Janer 1646, en Concell de 36 se tracta de posar
preu al Vi que venen los Tavemers.
A 3 de Febrer 1649, en Concell de 36 se troba una Supli-
cació donada per los Proms de la Confraría deis Revenedors,
en orde á que ningu puga revendrer ous. Volatería, y Cassa,
que no sie Mestre Revenedor.
A 3 de Febrer 1649, lo Concell de 36 delibera que los
Tavemers no poguessen entrar Vi á la present Ciutat ab
botas, sino ab ban-als, y á 6 de Maig 1650 lo Concell de 36
delibera, que no poguessen entrar dit vi ab botas, y á 6 de
Juliol 1671 en Concell se tracta lo mateix.
A II de Mars 1649, en Concell de 36 se tracta de certa
pretenció tenían los Tavemers, y Hostalers, en raho de les
fibles de les Botes, y á 26, en Concell se tracta lo mateix.
A 28 de Juliol 1649, en Concell de 36 se tracta, en orde

282 RÚBRICA d'eSTEVE GILABERT BRUNIQUER
al redres fahedor per los Revenedors, Tavemers, Hostalers,
y Pastissers, y á 26 de Agost en Concell de 36 se tracta lo
mateix.
A 26 de Setembre 1656, en Concell de 36 se troba una
Suplicació donada per la Confraría deis Hostalers, y Taver-
ners, en orde al que deuen pagar los naturals, y axí mateix
los forasters per examinarse de dits Oficis.
A 7 de Juliol 1663, en Concell de cent se tracta de llevar
las Barracas de mar, per evitar molts fraus se fan en ellas,
y á 9 en Concell se tracta lo mateix.
Diumenge á 27 de Juliol 1664, en Dietari apar, que la
Ciutat feu Embaxada al S°^ Virrey, á causa de la Coadunado
fan los Revenedors, en agabellar la fruyta deis Pagesos.
A 19 de Febrer 1665, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Hostalers, y Tavemers,
demanant ab ella novas Ordinacions per lo bon govern de
dita Confraría, y á 20, y 29 de Maig en Concell de 36 se
tracta lo mateix.
A 20 de Maig 1665, en Concell de 36 se troba una Suplicació
donada per la Confraría deis Revenedors, demanant
ab ella novas Ordinacions per lo bon govern de dita Con-
fraría, y á 29 en Concell de 36 se tracta lo mateix.
A 16 de Noembre 1665, en Concell de 36 se troba una
Suplicació donada per la Confraría deis Hostalers, y Taver-
ners, en orde á denunciar lo numero de botas de vi entran
per lo portal en la prcscnt Ciutat, y tambe en orde á denun-
ciar, ó manifestar lo numero de Carrcgas de Vi hi ha en
ellas.
A 16 de Setembre 1666, en Concell se tracta á cerca de
las midas de las Botas áv vi, las quals se han de marcar,
y á 9 de S(.'tenibre 1667 en Concell se tracta lo mateix, y á
24 de Octubre en Concell se tracta lo mateix.
A 22 de Setembre 1666, fou deliberat se publicassen Cri-
das manant que qualsevol persona que tinga Olla, ó Ormeig
de fer Ayguardent, denuncie aquella al Clavari, y á 24 en
Concell se tracta lo mateix, y á 30 de [Juny] 1700, en Con-
cell de 36 se tracta lo mateix.
A 29 de Maig 1670, en Concell de 36 se troba una Suplicació
donada per la Confraría deis Rev(>nedors, demanant
ab ella poder los Individuos de dita Confraría teñir, y criar

CAP. XCIV,—TAVERNERS, REVENEDORS I BARRAQUES DE MAR 283
en sa Casa un tossino per lo gasto, y consum de sas Casas,
y á 3 de Juliol en Concell de cent se tracta lo mateix.
A 25 de Agost 1671, en Concell de 36 se troba una Suplica
donada per la Confraría deis Hostalers, demanant ab ella
separarse deis Taverners, y á 30 de Noembre en Concell se
tracta lo mateix.
A 6 de Febrer 1682, en Concell de cent se tracta de una
Barraca feta a pedra, y á cals fora lo Portal de mar.
A 22 de Janer 1684, en Concell se tracta de traurer las
Barracas de mar pera fer Platja per las Embarcacions, y á
7 de Agost 1685, en Concell se tracta lo mateix, y á 21 en
Concell de cent se tracta lo mateix, y á 13 de Setembre
foren deliberadas pagar 27 ft §> per lo gasto de demolir ditas
Barracas.
Diumenge á 5 de Agost 1685, en Dietari apar que lo Con-
cell de cent tracta sobre lo enderrocar las Barracas de mar,
y á 9 se feren Cridas per dita raho, y á 13, 14, y 17 se feu
la Operació de enderrocar ditas Barracas.
A 6 de Octubre 1685, en Concell de cent se tracta de
llevar las Tavemas se troban fora la present Ciutat cerca las
Creus, y á II en Concell se tracta lo mateix, y á 23 de Ju-
liol 1687 en Concell se tracta lo mateix, y á 24 de Juliol
1698 en Concell se tracta lo mateix.
A 19 de Octubre 1688, en Concell se tracta de íissenyalar
puesto per las Ollas de la fabrica del Ayguardent.
Divendres á 4 de Juny 1694, en Dietari apar que se feu
Embaxada al S.o"^ Virrey pera que nos demolissen las Bar-
racas de mar, y lo mateix die en Concell se tracta lo mateix,
y á 20 de Maig 1695, en Concell se tracta lo mateix, y á 26
en Concell se tracta lo mateix.
A 18 de Maig 1702, en Concell de cent se tracta sobre lo
suplicat per los Hostalers, y Taverners, en lo tocant ais allot-
jaments deis Soldats, y á 24 en Concell se tracta lo mateix.
A 10 de Juliol 1703, lo Concell de cent revoca la Con-
fraría deis Revenedors, y á 26 de dit en Concell se tracta
lo mateix, y á 13 de Agost en Concell se tracta lo mateix,
y á II de Setembre en Concell se tracta lo mateix, y á 5,
10, 20, y 29 de Octubre en Concell se tracta lo mateix.
A 5 de Jancr 1709, en Concell se troba una Suplica donada
per la Confraría deis Taverners, á cerca de teñir una

284
RÚBRICA D'eSTEVE GILABERT BRUNIQUER
Olla pera cremar Aygiiardent, y á 10 en Concell se tracta lo
mateix, y á 26 de Agost 171 1 en Concell se tracta lo mateix.
A 27 de Juny 1709, en Concell de cent se tracta de las
Barracas de fora lo Portal de mar, y á 11 de Juliol en Concell
se tracta lo mateix, y á 5 de Mars 1712 en Concell se tracta
lo mateix, y á 31, en Concell se tracta lo mateix, y á 10,
II, 12, y 29 de Abril, en Concell se tracta lo mateix, y á 17
de Maig en Concell se tracta lo mateix, y á 28 de Setembre
en Concell se tracta lo mateix, y á 14 de Octubre en Concell
se tracta lo mateix, y á 7 de Noembre en Concell se tracta
lo mateix,
A 21 de Abril 1712, en lo manual se troba un acte de la
Demolició de las Barracas de mar, en forsa de deliberació
de la Ciutat, y instant los Obrers.
A 19 de las chalendas de Febrer 1257: Concessió del Rey
D.° Jayme ab lo Bisbe, y Capítol de Barcelona, y altros Ec-
clesiastichs tenints jurisdicció, y ab los Prohomens de dita
Ciutat, á favor deis Singulars de Proengana, Senboy, San
Joan despí, Cornelia, S.' Climent, Sans, Splugues, S.* Just
Desbem, S.* Feliu, S.* Vicens deis Horts, S.** Creu del Orde,
Molins de Rey, S.** Coloma de Viladecans, de Gavá, de Castell
de fels, y de tot lo Terme de Arampunyá, yls dona Ilicencia
de teñir en sas Casas armas; 90 es Ballestas, ó Spases, y lances
per defensarse deis Ladres, et alia disponit. Diversorum 2."*
fol. y8.
A 3 de Agost 1622, en Registre de Obrería apar, que los
Obrers concediren Ilicencia ais Proms de la Confraría de Ta-
vemers, y Hostalers, de poder assentar un Baleó en lo en-
front de las Casas de dita Confraría, situadas devant las
Escalas de la Seu.
Disaptc á 2 de Janer 1627, en Dietari apar que los Con-
cellers feren enderrocar las Barracas deis Pescadors de mar.
A 21 de Juny 1636 en lo manual se troba lo acte de unió
deis Pastissers, ab los Tavemers, y Hostalers.

CAP. LXXXXV,
ADVOCATS, Y SINDICHS DE LA CIUTAT.
rá N lany 1286, lo Rey Alfonso dona poder ais
Consellers, y Universitat de ordenar, y cons-
tituhir Síndichs per la conservació deis Privi-
legis, Constitucions, y ordinacions de la Ciutat,
est in primo Virido, fol. 252.
A 16, de las Chalendas de Janer 1342, fou creat en Síndich
de la Ciutat Salvador Fuster, qui apres substitnhí á
Pere Marles, et pridie nonas Januarij 1340, crearen en Sín-
dich al dit Salvador Fuster.
Ais Idus de Desembre 1350, se veu que los Advocats de
la Ciutat tenían 60 "ffi §> de Salari, y lo Síndich 30 "g §».
A 13, de Febrer 1354, ^u creat Síndich Pcre Sala Not[ari].
A 23, de Desembre 1377, 1° Consell delibera que per
Casament de una filia de Fran.^^ Morató Síndich, los Con-
sellers li donassen lo que volrían.
A II, de Desembre 1378, lo Consell de cent assigna de
Salari a Francesch Morató Not[ari]. Síndich de la Ciutat
a.° (a rahó) 50 ffi ^ lany, y que ultra fos pagat de lo que faría
per lo Hospital den Pere Desvilar, y al Corren li assignaren
2 §> per die dintre Barcelona, com non tingues sino hu, y
fora 3

286 RÚBRICA D'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
A 17, de Desembre 1388, en Consell de cent jura Pere
Dalmau Síndich juxta forma del jurament scrit en lo Ilibre
Consueta, y jura' tambe á 13, de Desembre 1395, y á 20,
de Julio! 1402, se tracta de fer nova Elecció, y fou elet á
tres anys Joan de Fontcuberta Not[ari]. ab poder de subs-
tituhir.
A 24, de Octubre 1396, fou deliberat que los dos Advocáis
de la Ciutat fossen Biennals, y que cada any nc mudassen
hu.
A 27, de Janer 1404, iterum fou creat Síndich Joan de
Fontcuberta Not[ari]. de Barcelona, y substituhí á Joan
Franch Not[ari]. á 11 de Maig 141 1, y á 24, de Mars 1429,
substituhí á Joan Oliver Not[ari].
A 25, de Abril 1404, lo Consell attenent que mudantse
lo Síndich ordinari com se mudavc de tres en tres anys ere
danyós a la Ciutat, fou refermat Joan de Fontcuberta No-
t[ari]. en lo Sindicat á beneplacit de la Ciutat, y trobas que
en lany 1429, encara vivía, y era Síndich.
A 15, de Mars 1413, lo Consell de cent laudando, et
aprobando &c.^ crea Síndich á Joan de Fontcuberta Not[ari].
in libro Notularum 1412, et aliorum.
A 20, de Desembre 1432, fou creat Síndich Joan Franch
Not[ari]. vacant per mort de Joan de Fontcuberta Not[ari].
y á 23, substituhí a Joan Oliver Not[ari].
A 20, de Setembre 1435, fou creat Síndich de la Ciutat
Joan OHver Not[ari]. pub[lich]. de Barcelona, vacant dit
offici per que son Predecessor Joan Franch era provehit
Scrivá racional, lo qual a 4 de Mars 1441, substituhí a Joan
Franch Not[ari]. ad omnia.
A 3, de Noembre 1439, se veu que lo Síndich quant anave
fora tenía de salari per die 22 §>, empero havía de portar
criat á cavall.
A 20, de Setembre 1445, lo Consell de cent crea Síndich
á Joan Oliver Not[ari].
A 18, de Agost 1446, en C.« 39, et viso manuali Contractuum
est 17, Agost, et dicto die juravit, est continuatum
juramentum ad longum fou elet, y creat en Síndich Antoni
Vinyes Not[ari]. y a 31, de Mars 1451, substituhí a Joan
Brujo Not[ari]. y ja abans lo substituhí á 5, de Setembre
1446, per que k) Trentenari lo havía elet a dit carroch.

CAP. XCV, — ADVOCATS I SINDICS DE LA CIUTAT 287
A 30, de Octubre 1456, fou creat Síndich Ramón Mora
Not[ari], y á 10, de Noembre substitiihí á Joan Plana No-
t[ari], y á 24, de Octubre 1457, substituhí a Fran.

288 RÚBRICA d'eSTEVE GILABERT BRUNIQUER
Cervera Not[ari]. de Barcelona, y dit die substituhí á Gal-
ceran Balaguer Not[ari]. lo qual Rafel Cervera en virtiit de
deliberació de Consellers, y Trentenari feta a 24, de Noem-
bre 1512, tenintne poder del Senyor Rey ab sas reals letras
pera donar en adjunct de dit Galceran Balaguer Subsíndich
á Joan Lunes Not[ari], substituhí ais dits Galceran Balaguer,
y Joan Lunes Not[ari]. insolidum á 27, de Noembre
1512, es chalendat en un acte fet per dit Cervera a 20, de
Abril 1499, íJ^ libro Notularum 1490, et aliorum.
A 12 de Setembre 1498, Galceran Balaguer Subsíndich
demana gramalla del dol de la Reyna, attes que ell feya
Offici de Síndich per sa absencia, jatsíe que com á Subsín-
dich no lin costumassen donar, y lo Consell delibera attesa
dita raho, que li fos donada.
A 9, de Setembre 1500, deliberan que lo Síndich vage
á la Cort, y si volra portar atzemble, puga, empero no puga
haver sino lo Salari ordinari acostumat, qui es á raho 22 %>.
A 28, de Setembre 1500, Instruccions dades al Síndich
per anar á la Cort pera demanar diversas provisions conte-
nen molts caps, y en cada un dells al marge es lo decret del
Rey. in Diversorum 3.° fol. 9.
A 3, de Noembre 1500, in notularum anni 1500, et aliorum,
Sentencia de Consellers en Causa de la Baronía de
Moneada, per la qual apar que lo Síndich apella devant los
mateixos Consellers.
A 2, de Mars 1515, lo Consell delibera fos pagada á Joan
Lunes Not[ari]. Subsíndich una muía li era morta anant á
la Cort trames á Castella.
A 26, de Abril 1516, Rafel Cervera Síndich ab orde de
Consellers substituhí á Jaume Planes Not[ari]. Scrivá del
Consell ad omnia.
A 19, de Octubre 1516, per mort de Rafel Cervera Sín-
dich, fou extret Luís Caries Mir Not[ari].
A 25, de Noembre 1517, fou creat per lo Consell en Sín-
dich Pere (^aragosa Not[ari]. lo qual al primer de Febrer 1520,
substituhí á Joan Vilar Not[ari].
A 2, de Octubre 1522, havent la Ciutat deliberat trametre
a Joan Lunes Not[ari]. Subsíndich á la Cort per cosas de
fornicnts, se tractava que fos pagat de sas Dietas, conforme
á Síndich que es a.° (a rahó) 22 %>, jatsíe que lo Subsíndich no

CAP. XCV. — ADVOCATS I SINDICS DE LA CIUTAT 280
costumas haver sino i6 §> 6, attes havía de anar á Castella, y
havía de fer majors despesas, y lo Consell delibera que anas,
y que tomat se deliberaría, y á 27, de Febrer 1523, se rcfer
en Consejil, que al Síndich quant vá á Castella li costuman dar
30 %> lo die, y pergo tatxaren al dit Síndieh per dita añada
a.** (a rahó) 22 Q>.
A 25, de Abril 1530, fon la Extracció de Rafel Puig No-
t[ari]. en Síndich per mort de Pere ^aragosa, y á 16, de Oc-
tubre lo Consell crea en Síndich á Antoni Angles Not[ari].
de Barcelona per renunciació de dit Puig, per haver est cxit
Scrivá major.
A... (*) de ... (*) 1548, fou creat Síndich Joan Savina No-
t[ari]. y per sa vellesa li fou dat en Adjunct á 11, de Octubre
á Pere Janer Not[ari]. En son jurament á 11, de Desembre
diu fou extret á 25, de Noembre, lo Sindicat se li fermá per
lo Consell de cent á 13, de Desembre.
A 14, de Febrer 1552, fou extret en Síndich Benet Agustí
Not[ari]. real, y fouli fermat Sindicat a 25, de Abril, y apres
li fou fet nou Sindicat á 25, de Abril 1555, y en apres á 13,
de Juny 1559, substituhí á Miquel Bobera Not[ari]. essent
estat dit Bobera extret a dit offici de Subsíndich á 12, per
mort de Joan Lunes Not[ari].
A 12, de Juliol 1559, Miquel Bohera Not[ari]. isque Sub-
síndich, y á 14, de dit Benet Agustí Síndich li feu Substitu-
ció, es continuada en lo Registre de deliberacions.
A 24, de Agost 1564, fou extret en Síndich de la Ciutat
Fran.** Sunyer Not[ari]. de Barcelona per mort de Benet
Agustí, y a 25, substituhí a Miquel Bohera Not[ari].
A 30, de Mars 1566, deliberació de Consellers, que lo Sín-
dich, ó Subsíndich de la Ciutat prosseguescan las Causas
mogudas, y movedoras, pus las Suplicacions sien fermadas de
ma de hu deis Advocats.
A 16 de Febrer 1573, fou creat en Síndich Mathía Castelló
Not[ari]. R}
A 24, de Janer 1575, Ordinació que los Síndichs fassan un
Uibre de las Causas de la Ciutat, y cada dijous fassan ri'lació
á Consellers.
A 25, de Noembre 1575, fou extret, y creat Síndich Fran.'^'^
(*) En blanc.
V 19

290
RÚBRICA D'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
Gual Nol[ari].de Barcelona, y substitiihí á Miquel Joseph Ce-
llers Not[ari]. R.* á 16, de X.^"^® 1578, lo qual era estat extret
á 13, de dit.
A II, de Setembre 1583, fou extret, y creat en Síndicli Joan
Sala Not[ari]. de Barcelona per mort de dit Gual, y tambe io
Consell crea en Subsíndich al dit Miquel Joseph Cellers, ab
que no pogues substituhir.
A [16] de [Novembre] 1588, M."^ Jaume Pineda votat per
scrutini, fou hábil á Advocat.
A 9, de Janer 1591, lo Consell de cent augmenta lo Salari
deis Advocats de la Ciutat á 500 S §> cascu lany, ab que no
poguessen advocar per altri, y lo salari del Síndich á 300
y lo del Subsíndich á 200 ft %>, ab que no poguessen teñir
Scrivanía, y reduhí los Advocats á dos solament.
A 6, Juny 1591, declaració de Consell que lo Síndich havía
ben recorregut de la extracció, y habilitació de Fran.*^*» Brossa
Pallokr.
A 28, de Setembre 1601, extracció de Fran.'^^ Sabata No-
t[ari]. de Barcelona en Subsíndich, per mort de Miquel Joseph
Cellers, y lo Consell lo crea Subsíndich sens darli poder
de substituhir.
A 22, de Octubre 1603, per mort de dit Sabata fou creat
per lo mateix consell en Subsíndich Este ve Vallalta Not[ari].
de Barcelona, sens darli poder de substituhir, si be apres ho
han postillat, y á 27, de Mars 1604, iterum li fermaren Sin-
dicat ad Causas Civiles, et Criminales.
A 20, de Maig 1606, Ordinació, que ni Advocats, ni Sín-
dichs pugan fer instancia contra personas del Consell per cosas
fetas, y succehidas en dit Constdl, sino será ab expressa dcli-
beració del Consell.
A 25, de Abril 1608, per mort de dit Joan Sala fou extret,
y creat en Síndich Steve Gilabert Bruniquer Not[ari]. de Bar-
celona, essent estat abans Scrivá racional, extret á 31, de
Maig 1603, y mes abans Ajudant de Scrivá major extret á 27,
de Noembre 1597.
Lo Síndich de la Ciutat te dret, y está en consuetut de
recorrer de Sentencias, ó provisions contra ell, y en favor de
part fetas per Consellcrs, y Consell com se veu specialment
qu(^ recorregué de la habilitació dv Fran.^^^ Brossa extret á Pa-
lloler á 18, dt- Maig 1591, y tambe recorregué en Causa Cri-

CAP, XCV. — ADVOCATS I SINDICS DE LA CIUTAT 29
minal de una Sentencia del Clavan en Causa de Gaspar Dcrrius,
com apar ab sentencia de Consellers á 29, de Noembre
1583, y de altra en favor de Pere Talavera dada per Conse-
llers, y recorregué á Trentenari á 22 de Maig 1614, y ab parer
de Doctors fou admes, jatsíe fos pretes no podía recorrer apar
en Registre de deliberacions, y dit die lo Trentenari assigná
Jutges a dita causa.
A 24, de Janer 1614, Ordinació de Trentenari, que en totes
extraccions de Officis degan asistir Síndich, ó Subsíndich per
dir de la inhabilitat deis extrets.
A 26, de Agost 1619, lo Trentenari feu certa Ordinació en
favor del Comers de les pells de foral Regne, y volgue nos
pogues revocar, sino cridat primer lo Síndich de la Ciutat pera
que informen al Consell.
A 2, de Janer 1624, en la ma de deliberacions apar com
Domingo Fontana Not[ari]. com á Procurador de Fran.*^^ Jo-
seph Fontana Not[ari]. pub[lich], de Barcelona, pres en los
Carcers Reals, jura en lo Offici de Subsíndich que dit Fran.*^'^
Joseph Fontana ere estat extret, y lo mateix die lloharen la
nominado de dit Síndich feta á favor de Fran.*^'^ Pastor du-
rant lo impediment.
A 26, de Agost 1624, deliberado de Trentenari que sien
pagades ais Advocats las informacions fetes, y que lo augment
del Salari annual que demanen, puig al de cent, y á 25
de Setembre, lo de cent delibera no seis augmentas.
A 28, de Noembre 1624, deliberació de pagar ais Advocats
certas Consultas, y fou ab vot de Doctors.
A 30, de Noembre 1624, en Consell de cent en fet de
Jaume Bover deutor, se delibera que si ell, y sas fermansas
exían á offiicis sien inhabils, no obstant lo sobrecehiment
prouehit, máxime attes que lo Síndich recorrería, y penjave
lo termini.
A 20, de Noembre 1630, lo Consell de cent delibera donar
a Geronim de Navel Ciutadá, Magí Rifos Mercader, Mont-
serrat Puigvert Not[ari]. R.^ y a Pau Bertrán Flaquer 100
^
%> a. quiscu per lo treball havían tingut com a Síndichs en
portar las Causas contra lo D.o"^ Joan Lluís Vileta.
A 30, de Janer 1636, lo Consell de cent suspengue un Ad-
vocat de la Ciutat, y lo Síndich, y ne foren elegits de altres
en sos Uochs per las Causas de Visitas contengudas en lo ma-
1

292
RÚBRICA d'eSTEVE GILABERT BRUNIQUER
teix Consell, y á 31, juraren los novament elegits, y á 9, de
Desembre 1637, lo Consell de cent restituhí al Advocat ab
que renuncias á la Causa, y á totas pretencions, y lo Síndich
prosseguí la Causa, y fonch condemnada la Ciutat en restitu-
hirlo á son ofíici ab tots los Salaris lucros, y eniohiments, y lo
Consell de cent celebrat á 21, de Juliol 1638, obtemperant
dita Sentencia lo restituhí á son ofíici ab dita forma.
A 29, de Maig 1637, los Consellers deliberaren que los Ad-
vocats de la Ciutat no reban Salan de las Causas de Clavan,
co es deis Cíavaris, y que en cars se concorden aquellas, los
Clavaris hagen de pagar al Scrivá major las fullas de procés,
trallats, salaris de actes, y recepció de Testimonis, y demes
actes fots, y rebuts en aquellas.
A 24 de Juny 1614, Ordinació que los Síndiclis degan asis-
tir en los Concells quant se faran Extraccions de Oficis. Di-
versorum i."^ fol. 61.

^^-
^^
•X*
v^
T V *4^ V VWV
s^v^ ^ v^ ^^ \r
V
^^
>''
H
V
^ - ^ • ^ ^v• *r
CAR LXXXXVI.
RACIONALS, Y SCRIVANS RACIONALS.
N lany 1346, era servint en lo Offici de Scrivá
Racional Barthomeu Respay Not[ari], y en
lany 1359, era Scrivá Racional Joan Agustí
Not[ari], y en dit temps servía tambe lo dit
Respay que sería Ajudant.
En lany 1363, lo dit Joan Agustí tenía de Salari 30 % ^,
ell feya las apocas
y de remuneració li foren dadas 30 ft ^, y
deis Censáis, y Violaris, y donavanlin a.° (a rahó) 6 diners, y
de las apocas comunas li donavan a.° (a rahó) i %>.
A 13, de Desembre 1373, Ordinació que los Racionáis, y
lo Scrivá fossen cada semmana tres dias per examinar los
Comptes, y que vinguessen en la Casa hont se té lo offici lur
per examinarlos.
En un Consell ques celebra lany 1376, fou deliberat que
fos dada casa á Joan Agustí Scrivá Racional, y en lo entretant
se li pagas lo lloguer de hont estaría com se veu en lo Semes-
tre 26, de Miquel Aguilar Clavari en lany 1382, c.» 21, y 55.
A II, de Mars 1383, morí lo dit Joan Agustí Scrivá Racio-
nal, y foren pagades á Fran.*^^ sa muller Viuda 5 íg 9 §> 10,
per resta de son Salari, y loguer de son Alberch, y en son loe
succehí en dit offici Fran.*^^ Morató Not[ari]. qui abans fou
Síndich, tenía de salari dit Racional cascun any 75 ffi %.
A 30, de Setembre 1396, per mort de Fran.*^^ Morató,
fou elet Bemat ^afont Not[ari]. si be á 25, de dit los Conse-
llers havían elegit pera dit carrech á Jacmet Salvador Scrivá,

294
RÚBRICA d'estrve gilabert bruniquer
qiii ja ( stant ab dit Morató q.° (quondam) havía molt con-
tiniiat en dit offici, empero per ser jove lo Consell hagué
dita clecció per nulla, y elegí á dit ^afont ad beneplacitum,
y á 6, de Octubre es lo jurament que presta, y allí apar del
que lo Scrivá es tengut á fer, y trobas era Scrivá Racional
á i6 de Juliol 1397, y morí á 6, de Setembre 1427.
Gabriel Canyellas fou provehit de dit Offici per mort de
dit Bemat ^afont, lo qual Gabriel Canyellas apres fou elet á
Scrivá major del Consell á 26 Febrer 1433.
A 6, de Mars 1433, e^ loe de dit Gabriel Canyellas fou elet
en Scrivá Racional Pere Pellicer Not[ari]. de Barcelona, qui
ere Síndich, y renuncia lo Sindicat, y morí á 2, de Setembre
1435-
A 13, de Setembre 1435, per mort de dit Pellicer, fou
elet en Scrivá Racional Joan Franch Not[ari]. de Barcelona.
A 24, de Noembre 1444, los dits Gabriel Canyellas, y
Joan Franch commutaren sos Officis, axí que lo dit Canyelles
iterum fou provehit del Oíñci de Scrivá racional.
A 16, de Agost 1446, Joan Oliver Not[ari]. qui era Síndich,
y lo dit Gabriel Canyelles Scrivá Racional commutaren
sos Officis, axí que lo dit Gabriel Canyelles fou Síndich, y lo
dit Joan Oliver Scrivá Racional.
A 25, de Abril 1461, fou provehit Scrivá Racional Joan
Mayans Not[ari]. ab certa penció que havía de fer al dit Joan
Oliver, y á 13, de Agost 1472, ana al Rey á Borgonya per
negocis de la Ciutat.
A 27, y 28, de Noembre 1470, essent los dos Racionáis de
la Ciutat Biennals, feren lo hu dells ad beneplacitum per que
convenía estigues ferm.
March Busquets Not[ari]. fou provehit de dit offici de
Scrivá Racional, p^r que lo dit Joan Mayans per sa Vellesa
renuncia en favor del dit Busquets, ab que dit Mayans de sa
vida tiras lo Salari, y dit Busquets los Emoluments, com
apar en lo Consell de cent á 23, de Noembre 1492.
A 13, de Janer 1494, per mort d(^ Jaume Martí Not[ari].
fou elet en Ajudant de Scrivá racional, y per lo carrech del
Stany de Fort Narcís Benus Not[ari].
A 6, de Juny 1494, Ordinació que los Racionáis, y lo Scrivá
hojan los comptes, y que hagen de oyr sentencia de Excomu-
nicació, que no tindran part en Arrendaments de la Ciutat,

CAP. XCVI. RACTONALS I ESCRIVANS RACIONALS 295
ni en compras de forments, ni vituallas, y á 4, de Juny havrnt
ja üid«'nat asso mateix, posan pena de privació.
A 25, de Abril 1515, per mort de dit Busquéis, fou extret
de Bossa Joan Lorens Cal 9a Not[ari]. Real, y si be li feren grans
contraris per que no era Notari de Barcelona, empero á 7, de
Maig fou declarat á son favor, lo quai á 27, de Juny 152 1,
fou trames per Capitá de una Barca armada contra una Ñau
de Genovesos carregada de blat pera feria venir per for9a.
A 25, de Noembre 1515, Ordinació que los Racionáis no
reban la dcrrera ter9a de son Salari sino clonen los Comptes.
A 2, y II, de Noembre 1520, deliberació que los Racionáis
si(^n dos, com abans no fos sino liu, segons que antiguament
eran dos, y que fossen biennals, de manera que cada any sen
tragues hu.
A 25, de Noembre 1525, lo hu deis dos Racionáis Merca-
ders fou perpetuat, y fet de vida, com tots dos fossen biennals.
A 24, de Noembre 1526, Ordinació que Palloler, ni Recep-
tor de drets no pugan pagar nenguns diners p(T albará del
Scrivá deis Racionáis, ni de altre official de la Ciutat.
A 16, de Desembre 1530, lo Racional Mercader que era
Biennal, fou perpetuat de Vida.
A 29, de Noembre 1531, Sentencia de Consellers sobre
diferencias entre Jaume Lombart Racional de una, y Joan
Lorens Cal9a Scrivá Racional de altra, en raho de que prete-
níe lo Racional haver ell de examinar tots comptes, y no al
Scrivá, y declararen tocava al Scrivá lo Examen deis Comptes
del Hospital den Pere Desvilar, de que rebía 5 ÍB §> lo Compte
deis Scandalls de les farines, de que reb 5 ÍB§>,ylos Racionáis
altres 5 ffi ^ y lo Scrivá major altrcs 5 ® §•• I^^'""» tocava al
Scrivá examinar los Comptes de las Companyías deis Molins
Reals, attes que los Arrendadors ho Imvían axí concordat.
ítem lo compte del Bassí deis Infants Orfens; empero lo comp-
te de les falles de les farines, y tots los altres tocan ais Racio-
náis.
A 13, de Desembre 1539, fou feta Extracció de Racional
Mercader per al Bienni vinent, de hont se veu que no era
Offici de Vida com es vuy, empero á 17, de Janer 1540, se
mostra que los
hu era biennal.
Racionáis serían dos com vuy son, y que lo
A II, de Mars 1542, sobre la demanda que feu lo Síndich

296
RÚBRICA D'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
de la Ciutat á Joan Lorens Caiga Scrivá Racional devant Con-
sellers de un maset, y tall de pedra a Montjuich que era de
la Ciutat, attes que per sa confessió consta que son de la
Ciutat, si be de ye que sos passats en dit Oííici ho havían pos-
sehit, y que ell logava lo tall de pedra a.° (a rahó) 9 ÍB ^ lany,
y que per las Ordinacions per ell allegades de 29, de Janer 1454,
limitaren lo Salari de dit Offici a 60 ^ ^ lany, y nos parla
de dit maset, ni pedrera, pergo declararen ho de vía restituhir
ab fru5rts.
A II, de Octubre 1545, Ordinacions, y redres del Racional,
ab que specialment se ordena, que lo Scrivá de les Cauteles
las dega fer dins la Scrivanía major.
A II, de Octubre 1545, Ordinacions del Racional, hont
apar que lo Corren, y en sa absencia lo Porter del Clavari
hagen de anar cascun die a Casa del Clavari, y portar las Cédu-
las al Racional, y á la Taula, y cobrar, y tornarlas.
A 25, de Agost 1549, P^r niort de dit Joan Lorens Caiga,
fou extret Scrivá racional Hieronim Mollet Not[ari]. de Bar-
celona.
A 4, de Janer 1563, per mort de dit Hieronim Mollet, fou
extret Scrivá racional Thomás Vallers Not[ari]. de Barcelona.
A 22, de Janer 1565, se tracta de redressar la Scrivanía
major. Racional, y Arxiu de la Taula.
A 25, de Janer 1566, se refereixen en Consell de cent les
diligencies fetes per redressar les Scriptures de la Scrivanía
major. Racional, y Arxiu de la Taula, y á 24, de Mars lo Con-
sell ho comet á personas per que ho fassan, y a 15, de Octu-
bre los Consellers, y vuytena de dit redres cometeren a Fran.^*'
Gamis y á Fran.*^^ Vidal Not[aris]. Ajudants de la Scrivanía
major que fessen dit redres, y á 8, de Noembre deliberaren
fossen fets armaris a la Scrivanía major, Racional, y Arxiu
per concertar dites scriptures, lo que també se veu en lo Tren-
tenari tingut á 10, de Octubre 1564.
A 18, de Mars 1579, P^r n^

CAP. XCVI. —-RACIONALS I ESCRIVANS RACIÓN ALS 29/
A 13, de Desembre 1589, per mort de dit Fran/*' Vilar fou
extret Scrivá racional Montserrat Riera Not[ari]. Real.
A 17, de Janer 1591, donaren adjunct á Dalmau Ros Ra-
cional, y á Bernat Torrents Andador de la Taiila, y á 25, de
Abril á Joan Cervera Caxer de la Taula.
A 25, de Noembre 1591, deliberado en raho del Offici del
Ajiidant de Racional mercader, y per que á 25, de Abril 1611,
los Notaris pretengueren havía de exir de la Bossa de Nota-
ris, per 90 lo Consell delibera que per ara lo servís Fran.*^*^
Rialp germá del mort, y que apres se veurá de quina bossa
deu exir.
A 19, de Febrer 1596, per mort de dit Riera, fou extret
Fran.^^ Pedralbes Not[ari]. de Barcelona.
A 9, de Agost 1599, per mort de dit Pedralbes fou extret
Joan Steve Mir Not[ari]. de Barcelona.
A 31, de Maig 1603, per mort de dit Mir, fou extret Steve
Gilabert Bruniqucr Not[ari]. de Barcelona, y pera poder obtenir
dit Offici renuncia lo Offici de Ajudant de Scrivá major
que tenía a que era estat extret a 27, de Nohembre 1597.
A II, de Maig 1605, en Dietari son molts exemplars en
corroboració de que lo Scrivá Racional, y no lo de les Obres
deu portar lo Compte deis gastos de festes, y alimaries, y deu
rebrer lo Emolument que per dita raho se sol donar, y dit
die es una resolució quey feren los Consellers, sobre les Ali-
maries del Príncep.
A 25, de Abril 1608, dit Steve Gilabert Bruniquer renuncia
per que isque Síndich, y per sa renunciació fou extret a
dit Offici de Scrivá Racional Joan Soler Ferran Not[ari]. de
Barcelona. Nota que dit Bruniquer isqué primer Ajudant de
Scrivá major com es dit, é apres vacant lo altre Offici d(^ Aju-
dant de Scrivá major per mort de Fran.'^*^ Guardiola, itenmi
isque adaquell Offici, y nol volgué, é isque Joan Porcia No-
t[ari]. de Barcelona, en apres isque Scrivá racional, é finalment
Síndich com es dit desobre, et tándem isque Scrivá de
Registre, y per que nol volgue, en dit Offici de Registre isque
Geronim Soldé vila Not[ari].
A 6, de Juny 1630, Cap de octava de Corpus en Dietari se
veu com lo Scrivá racional porta un Ventall a la S°^^ Rcyna
de Ungría, y apres al S.^r Virrey, y altre a la S." Virreyna
com ere acostumat ferse cada any, pero asso del cap de Oc-

298
RÚBRICA D'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
tava fonch llevat en lany 1654, en lo redres que es en lo mes
de Abril sino es en cars que lo Senyor Virrey vage a la Pro-
fessó del Cap de Octava en la Seu, que les hores lo Scrivá
racional li dona un Ventall com lo deis Obrers del die de
Corpus, y en lo sobre dit die 6, de Juny se cotan altres sem-
blants exemplars.
A 22, de Maig 1632, los Consellers deliberaren pagar ais
Subrogats de Scrivá major, y al de Scrivá Racional 10 "ffi 6* á.
quiscu per consemblants que en las Vengudas de Reys se
donan ais Principáis tambe per vestir.
A 21, de Agost 1632, lo Consell de cent feu algunas dispo-
sicions, y entre altres que los Dietaris se hagen de' firmar per
lo Conseller en cap de quinse en quinse dias.
A 23, de Abril 1633, se feu un regalo á un Embaxador
de ^aragosa, lo qual li aporta lo Scrivá Racional per tocarli
per raho de son Offici, com mes llargament está notat en lo
present Ilibre Cap. 28, sots dia 10, de Abril 1633.
A 2 de Juny 1633, Cap de Octava de Corpus en Dictari se
veu que lo Scrivá- racional ana a Palacio á portar lo Ventall
al Virrey, y Virrcyna, com es costum quiscun any en semblant
die, pero assó esta llevat, com sobre se nota en jornada de 6,
de Juny 1630.
A 23, de Juny 1634, en Dietari apar com dit die Cap de
Octava de Corpus, lo Scrivá Racional a mes deis \^entalls del
Virrey, y Virreyna, ne aporta un al Duc de Fernandina.
A 4, de Noembre 1634, en la ma de deliberacions apar com
los Consellers, y 24, de Guerra deliberaren que lo Scrivá de
les Obras donas al Scrivá Racional la quantitat li sería orde-
nada per los Consellers, a efecte de pagar lo valor de las Culle-
ras se eran donadas los dies de las mostras, y lo valor de las
Confituras se eren donadas ais Consellers, y personas asistiren
en la Judicatura de ditas mostras, y música de trompetas, y
menestrils sonaren los dies de ditas mostras devant dits Con-
sellers en la Llotja.
En lo Diversorum i."^ fol. i, es una Relació del que ve á
carrech del Escrivá Racional.
íorcr

Jfe ^Z-w ít% »M^) 3i,>ij 34.* 3<
.,fe; ^^. ^.
CAP. LXXXXVIL
CADIRAS, Y COXINS, SITIALS, Ó STRADOS,
los Consellers no permeten en sa presencia
cadiras, ni coxins, principalment
quant ells non teñen.
5, de Febrer 1532, el Duc de Cardona, y lo
Bisbe de Barcelona tenían Cadiras, y Coxins
en S.** Ana, y los Consellers los embiaren á dir
los levassen, y apres de moltas replicas los
dits Bisbe, y Duc sen anaren.
A 28, de Setembre 1545, los Consellers tinguercn Prome-
nía per consultar sobre la Cadira, y Sitial que lo Bisbe ha-
vía tengut la festa abans al Altar major, esscnthi un Conse-
ller, y sobre sembiant quexa que tenían de un Inquisidor,
y fonch determinat seis embias á dir, que daquí avant
sen abstinguessen per que altrament procehirían de fet á
levarla.
A 28, de Setembre 1545, los Consellers scrigueren al Mar-
ques de Aguilar Virrey, dantli raho de com lo diumenge abans
lo Bisbe de Barcelona era anat á S.' Fran.^^ y se era posat ab
Cuxí, y Strado al altar major, y que un de ells Consellers
anant allí al Offici, y vent alió sen era tomat per no torbar
lo Offici, empero que apres li havían trames á dir no si
tomas.
A 8, de Setembre 1555, en la Lonja los Consellers tingueren
diferencias ab lo Bisbe d(^ Storga Inquisidor qui deya
la missa de Pontifical, per ocasió del Sitial que tenía, y lo

300 RÚBRICA D'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
endemá dit Inquisidor feu alguns procehiments, empero la
Ciutat resta satisfeta ab las Cartas que la Princesa Govema-
dora General scrigué notades á 3, de Noembre en Dietari, y
son tambe registrades en Ilibre dé letrcs reals.
A 23, de Mars 1561, fou lo debat ab los Inquisidors sobre
las Cadiras, y coxins que tenían á la Seu al Altar major.
A 18, de Janer 1562, fou lo debat ab lo Virrey, sobre la
Cadira, y coxí de la Virreyna al altar major de la Seu, prete-
nent los Consellers que noy podía estar, y pergo embiaren al
Rey, sobre que lo Rey scrigué en satisfácelo, com se veu á
25, de Mars de dit any.
A 28, de Mars 1562, lo Bisbe demana a Consellers los pla-
gues donarli loe á teñir Sitialet al Altar major de la Seu, fouli
respost que nos podía fer.
A 6, de Desembre 1564, los Consellers anaren á S.* Fran.

CAP. XCVII.—CADIRF.S I COXINS, SITIALS O ESTRADOS, ETC. 3OI
en una finestra, los Consellers ho feren advertir al Virrey, qui
ne feu levar.
A 22, de Abril 1571, Govemador te Coxí á la Depiitació,
y los Consellers hi contradiuen.
A 24, de Juliol 1571, Consell de cent sobre lo Coxí del
Governador á Montission devant lo Consellcr en cap.
A g, de Febrer, ó Mars 1572, los Tnquisidors feren acte
al Born, y foren los Deputats, y per que lo Bisbc de Vich
Dc'putat teníe coxí, los Consellers ho fan dir al Virrey, qui
ley feu levar.
A 5, de Juny 1572, festa de Corpus los Consellers anaren
a la Seu, y per quey trobaren unas Cadiras que los Domers
hi tenían, y no les ne volgueren levar, sen anaren, y apres hi
tomaren a pregaries del Virrey per honor de la festa, y á 13,
de Agost lo Bisbe ho remedia.
A 16, de Juliol 1572, los Consellers anaren al Virrey, y per
que volgué donar cadira al Regent, y ais Consellers banch,
sen anaren sens explicar la Embaxada.
A 16, de Setembre 1572, jatsíe que los Consellers teníen
per molt segur noy havía de haver mes debat en lo de las
Cadiras del altar, succehí que anant la professó a S.* Roch,
los Canonges del Gremial se feren posar Cadiras, y los Consellers
per no torbar lo Offici, no volgueren ferias levar, sino
que sen anaren.
A 9, de Noembre 1572, los Consellers estant en certa Igle-
sia que ohían lo Offici, feren levar las Cadiras que tenían los
Sacerdots de la Missa al altar major.
A 3, de Noembre 1573, celebrantse lo Aniversari del Rey
en Jaume á la Seu, los Preveres del Altar major devallan^n
baix per ohir lo Sermó prop la Cadira Episcopal, y seyen ab
un Scon, y no en Cadiras.
A 20, de Abril 1574, lo Virrey declara, y notifica ais Consellers
inseguint la letra que din ne tenía de Sa Mag.' y diu
que los Sacerdots de la Missa, y Assistents de la Seu poden
estar en Cadiras respalleras, axí en absencia, com en presen-
cia de Consellers, attes ha constat ho tenían acostumat. Est
etiam in 2.° Regiarum litterarum fol. 18. ,
A 18, de Juny 1575, Consell de cent sobre lo Coxí del Govemador.
A 6, de Juliol 1575, scriuen a la Cort ab instruccions en

302 RÚBRICA D'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
raho de la pretenció del Cuxí del Governador, hont se cotan
Privilegis, y exemplars, y rahons en favor de Consellers de
sas preheminencias, y authoritat.
A 13, de Juliol 1575, Consell de cent sobre las Cadiras deis
Sacerdots del Gremial de la Professó de la Seu, y fou dt- liberat
ques deduesca devant Sa Mag.* la pretenció de la Ciutat.
A 22, de Setembre 1575, fol. 28, y á 15, de Abril 1576,
fol. 33, y á 24 Juny 1576, fol. 39, en segon libre de letres reals,
son Cartas del Rey en raho de las Cadiras deis Sacerdots de
la Seu en Proffessons, y Cuxí del Governador.
A 20, de Noembre 1575, scriuen al Rey de la nova prett-n-
ció deis Canonges de posar Cadires quant van en les Profes-
sons.
A 27, de Maig 1576, presidint lo Governador era al Bom
á una justa, y tenía Coxins, y los Consellers li trameteren á
dir los levas, y per que nols volgue levar sen anar^n, y á 28,
ne tingueren Consell de cent.
A 24, de Juny 1576, es la Carta del Rey en raho de las Ca-
diras deis Sacerdots del Gremial de la Seu, y Almoada del
Governador.
A 10, de Juliol 1576, lo Conseller en cap era convidat per
anar á la Deputació a certa junta, y per que lo Deputat
Ecclesiastich per sa poagre tenía cadira, se la leva.
A 25, de Abril 1577, fou deliberat fer las Cadiras, y Cuxins
deis Consellers.
A II, de Juny 1577, scriuen al Regent Paulo Pía en Cort,
com lo Consell havía deliberat fer Cadiras, y Coxins per ais
Consellers, moguts de que alguns attentaven tenirm- devant
ells, y ells non teníen, y per que dubten, que no faltarían
(mulos qui scriurícn de assó á la Cort , ¡x-r^o len fan sa-
beu

CAP, XCVII.—CADIRES T COXINS, SITIALS O ESTRADOS, ETC. 3O3
per la Professó de la nova elecció de Papa, y per entendre
que lo Bisbe tenía Cuxí, noy anaren.
A 20, de Abril 1596, Carta del Rey de 6, de dit dirigida al
Governador, ab que diu que lo Governador presidint puga '
teñir Cuxí en presencia de Consellers, y no los Consellers, y
en lo que toca á Cadiras sie guardat lo que ja es costumat, y
per part del Governador demanaren á Consellers que en las
festas venidoras al Born nol perturbassen en lo de son Cuxí,
y los Consellers responen que continuaran sa pretendo, ó
possessió, empero lo Governador dona copia de la Carta
trvmcada, y apres sen hague copia íntegra, hont diu que si
conexera que los Consellers no han de obehir, no la don; es
dita carta cusida en Dietari, y á 28, se feren las Justas, y per
raho deis Coxins que lo Governador tcníe á la finestra, los
Consellers noy anaren.
A 6, de Noembre 1596, los Consellers essent a la Seu
embían á dir al Bisbe de Vich qui havía de predicar, y era ja
á la trona levas los coxins, y ell los ne leva, empero per que
apres los hi tomaren posar, los Consellers sen anaren de la
Seu.
A I, de Febrer 1597, lo Virrey embiá á dir ais Consellers,
que ell, y lo Cardenal Ninyo anirían lo endcmá á la Seu, y
com estarían, y fouli respost que los dos junts podían estar
junts en un Strado á la part del Evangeli, y los Consellers
estarían á la part de la Epístola.
A 21, de Febrer 1601, dos Consellers trobantse en una
Bencdicció, feren levar los Coxins deis Novis.
A 16, de Juny 1601, a las festas de S.* Ramón per que
un Doctor del R} Consell se era assegut en una de las Cadiras
que estavan aparelladas per ais Jutges de la festa, los Conse-
llers li embían á dir sen levas, y vist que no sen volía levar,
li embían a dir al Virrey sen levas, y ell li embía á dir sen
levas.
A 22 de Setembre 1603, en jurament de Veguer los Conse-
llers per no consentir en la Cadira en que scya lo Official Eccle-
siastich sen entraren dins la Iglesia de S.*^ Agathíi.
A 26, de Maig 1604, en S.* Miquel los Obrers de la Iglesia
no dexaren entrar nenguna Cadira per que los Consellers hi
havían de venir, y lo Bisbe anant á la Professó de les Leda-
níes, son Patge qui li portava lo Coxí no ley posa devant en

304
RÚBRICA D'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
nenguna Iglesia ñns á la derrera, hont los Consellers tenían
tambe sas Cadiras, y Coxins.
A 21, de Janer 1606, la mare del Senyor Virrej' embía á
dir ais Consellers que son net el Duc de Terranova pensava
anar á la Justa, y teñir en sa finestra Coxins, y dosser, y que
los Consellers li digiiessen de son parer, y respongueren fos
contenta de que no anas per que sería en derogació de las ceri-
monias reals, y no ana.
A 22 de Janer 1606, los Deputats volgueren teñir Cuxins
á las finestras al Bom de hont miraven la Justa per no serhi
lo Virrey, á que los Consellers contradigueren, y en altra festa
ques feu á 18, Febrer 1607, lo Virrey dexá de anar, y los De-
putats anaren, y no tingueren coxins, y a 24, tingueren Con-
sell de cent, lo qual delibera videatur ut continetur in Re-
gestro.
A I, de Juny 1606, Octava del Corpus, D.^ Geronima
Colona, y la Duquesa de Terranova, y lo Duc son fill, mare,
germana, y nebot del Virrey vingueren á la Seu a la que tornava
la professó, y pujarensen al altar major, y posarense al
padrís a la part de la Sagristía scns teñir ningu dells cuxí, y
venint los Consellers las saludaren, y posarense á son loe al
padrís á la part del orgue.
A 5, de Agost 1606, per que los Princeps de Saboya havían
de estar a la Deputació ab cortina, los Consellers noy vol-
gueren anar.
A 18, de Febrer 1607, en la festa de un Tomeig al Born,
lo Compte deis Lombarts fill Primogenit del Duc de Monte-
leon Virrey, y una ñlla sua foren a dita festa, y no tingueren
coxí, ni los Deputats lo tingueren com havían pretes teñirlo
á 22, de Janer 1606, y noy fou lo Virrey.
A 5, de Febrer 1612, per que en certa festa ques feya al
Carrer ampie la Virreyna tenía Coxins á la finestra, los Con-
sellers ne tingueren Consell de cent, y delibera sen donas
quexa al Virrey, y encara al Rey.
A 21, de Mars 1612, Consell de cent sobre que lo die del
Aniversari de la Reyna en lo Catafal de las Damas havían
aparellat lo Strado pera la Virreyna, y los Consellers Obrers,
ab orde de Consellers Ion feren levar, y pergo lo Virrey feu
posar a la presó ais Obrers, y alguns se guardaren en Casa la
Ciutat, com se refer á 11, de Octubre qm-ls donaren remune-

CAP. XCVII.—CADIRES I COXIXS, SITIALS O ESTRADOS, ETC. 305
racions, sobre que lo Rey scrigue á la Ciutat, y si be reprcnia
lo ritu, 90 es que haguessen levat lo Strado de aquella manera
per que era desacato, empero no loa que la Virre5ma lo puga
teñir.
A 3, de Agost 1613, Consell de cent per que la Virreyna
portava guarda de Alabarders.
A 9, de Octubre 1624, Consell de cent ahont se diu que
essént anats los Consellers a la festa de Betlem sen tornaren
per haverhi trobat posada Cadira peral Canceller.
A 15, de Juny 1627, en Dietari se diu que havent entes los
Consellers que lo Bisbe tenía son Strado posat en la Univer-
sitat per asistir a unas Conclusions en las quals tambe eren
convidats, dexaren de anarhi per conservado de las prerro-
gativas Reals.
A 12, de Juny 1628, en Dietari apar que los Consellers
dexaren de anar al Carme a las festas de la Beatificació de
S}^ María Madalena de Paz (*), per saber que lo Canceller
havía de dir de Pontifical, y volía teñir cadira devant del
Virrey.
Diumengf á 4 de Febrer 1532, en Dietari apar que los Con-
cellers asistiren a la Sepultura de la Senyora Lupiana, é veh

CAP. LXXXXVIII.
CONSELLS DATS Á REYS, Y Á
altres Senyors.
12, de Juliol 1329, los Consellers scriuen ab gran
sentiment al Rey, animantlo á que emprenga
de fer guerra contra Genovesos, advertintlo de
algunas diligencias que deu fcr, oferintse de sa
part ferhi tot esfors,es carta digna de veurc.
A II, de Janer 1406, Conscll de cent sobre que lo Vice
Canceller, y Thezorer de part del Rey demanaven consell á
Consellers, sobre las guerras de Sardenya que tenía el Rey ab
lo Jutge darborea Baronía (*) Doria.
A 23, de Desembre 1417, los Consellers ab gran querimo-
nia explican al Consell de cent, que lo Rey te mals Conse-
llers, y que desque son Pare era mort ultra que havía dissipat
de sos bens per mes de 900000 florins, dava á sos Consellers
Baronías, los quals feyen cosas malas, é inhonestas, y com
á tais actes, la Ciutat per sa feltat, y naturalesa costuma
etiam no demanada, dar Consell á sos Reys, majorment que
lo Rey son Pare en sos derrers dias lo recomana a la Ciutat,
per go lo Consell ho remete á Consellers ab píen poder, y a 15,
de Janer 1418, per dit efccte determinaren anas una Sabia
Embaxada de un Conseller, y tres altros al Rey.
fol. 84.
(*) Bfanca Leo Doria, din en registre de Deliheracions de 1339 a 1412,

308
RÚBRICA d'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
A 14, de Mars 1418, in libro notularum 1412, et aliorum,
es una letra de Consellers molt larga, ab que embían Emba-
xadors per aconsellarlo de cosas que eran molt de son Real
Servey.
A II, de Janer 141 9, lo Rey embía son Majordom ais
Consellers dientlos era induhit de passar a Cicilia ab armada
de galeas, empero volía saber la intenció de la Ciutat, 90 es
si lo dit passatge lo tindría per plasent, ó no, y los Consellers
ab Consell li respongueren que era gran interés de sos Regnes,
é que pergo ho de vía fer ab consell dells.
A 8, de Janer 1461, los Consellers ordenan ais Missatgers
que donen consell al Rey en escrits per la desliuransa del
Príncep D."^ Carlos son fill.
A 7, de Abril 151 1, entenent los Consellers que lo Rey
havía deliberat anar personalment á la Conquista de África,
per90 li scriuen ab molt sentiment, aconsellantli que no vage.
A 6 deis Idus de Noembre 1290: Concell de Concellers dat
al Veguer, que absolgues a certs Ciutadans de cert cas suc-
cehit, per que era fet en cas permes, y que fes publicar lo
Privilegi, y Consuetut de Barcelona, que qui ofendrá á Ciu-
tadá de Barcelona, no puga esser guiat. Diversorum 2."*
fol. 354.

CAR LXXXXVIIII.
ORDINACIONS, Y COSAS DIUERSAS.
N Ilibre de Consells del any 1326, al principi es
Ordinació, que los Padrins no pugan dar res á
la Gomare, ni ais fillols, excepta! la Capida, y
Canelas. ítem que nengun home, ne dona puga
sonar de nits.
A 5, de Juny 1397, in Deliberationum dicti anni, es una
Crida, que los qui se exiran de la Contribució de la Ciutat,
degan pagar de sos bcns 5 ^ per liura.
A 25, de Janer 1566, se refer en Consell de cent las diligen-
cias que havían fetas per redressar las Scripturas de la Escri-
vanía major, y del Racional, y del Arxiu de la Taula.
A 10, de Octubre 1591, acte de Comanda de Christofol
Riera, Guarda deis Castells, de un Leo, que los Consellers li
havían liurat.
A 4, de Janer 1618, disposan los Consellers, que los Re-
ceptors no prengan sino plata, y ardits, y axí raateix los Por-
talers, excepto lo Palloler, y asso per la molta falta hi havía
de moneda menuda, no podent portar compt

3ro
RUBRICA D ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
A 23, de Maig 161 8, deliberado ab la qual se disposa que
sempre un Verguer hage de estar de guarda á la porta de
Consistori, y com deu estar.
A 2, de Juny 1618, apar en Dietari com un Arquebisbe
Armeni digué missa en la Capella de Casa la Ciutat, y en ella
asistiren los Consellers.
A 14, de Juny 161 9, lo Consell de cent statueix, y ordena,
que las cosas de gracia ques voldran tractar en lo Consell
de cent, ó de 36, se dega primer votar sobre aquellas per es-
crutini ab capsas, si las tais cosas se deuran proposar, ó no.
A 2, de Janer 1620, en Registre de Cartas comunas fol. 40,
se veu que scriuen á S. Mag.* demanantli vulla elegir Secre-
tan Cathalá peral Consell de Aragó per mort de D.° Fran.*^°
Gassol.
A 6, de Maig 1623, en Registre de Cartas Reals fol. 189,
Carta ab la qual Sa Mag.' demana que la Ciutat cesse de con-
tinuar los procehiments contra lo 0.°"^ Joan Lluís Vileta Con-
seller en cap.
A 28, de Febrer 1624, nominació de Coureí de la Ciutat,
y Vergador, y Marcador del Stany mercader (*).
A 2, de Juny 1624, y 28, de Janer 1625, deliberacions en
raho del Leoncr, y sustentar lo Leo, y á 14 de Mars, y 2 de
Maig 1624.
A 5, de Juliol 1626, lo Consell de cent feu varias Ordina-
cions sobre la Administració deis forments, y de aportar la
Scriptura de aquella, y á cerca del Credencer, Sitger, y Pa-
lloler deis forments, que lo Sitger dega ser votat per lo Con-
sell de cent, y a 21, es un vot del modo deu teñir lo Sitger
nou en rebrer los forments de les Sitges.
A 16, de Janer 1627, deliberado de Consellers de pagar
á la S.*"'* Anna de Ollers Viuda, y hcrva Universal del q.°
(quondam) Geronim de Ollers 659 íB 18^8, per esser estada
condemnada la Ciutat en haver de pagar aquella per las cau-
sas, y rahons exprimidas en la deliberado, per esser estat
privat del Offici de Conseller, y de Carceller, que fou suspes
per lo Consell de cent celebrat ais 10, de Noembre 1622.
A 30, de Janer 1627, en Registre de Ordinacions fol. 167,
Ordinacions á cerca la Administració del Pastrim.
(*) Er Deliberacions diu: estany foraster.

CAP. XCIX. — ORDINACIONS I COSES DIVERSES 311
A 13, dv Febrrr 1627, scriucn á Sa Mag.^ suplicantlo sie
de son sorvey disposar qav lo fuero fet en las Corts do Aragó
prohibint la Entrada do totas robas tcxidas de Seda, y de
llana fos suspes, y que nos posas en execució, com apar en
Registre de Cartas comunas fol. 18, y en lo mateix Registre
seguidament, scrivint á altres sobre dit fet.
A 13, de Mars 1627, en la ma de deliberacions Consell de
cent, y en lo Dietari apar com hi hague una Embaxada per
part de la Deputació, per causa ques tenía noticia, que los
Comptats de Rosselló y Sardenya (*) volían separarse de Catha-
lunya fent Diputació per sí; sobre esta desunió hi hagu»^ va-
rias Embaxadas, cartas, y papers, que tot se pot veurer en
la ma de deliberacions, Dietari, y Registre de Cartas comunas
en dit any.
A 20, de Mars 1627, havent entes los Consellers que havían
combregat lo Conseller segon, embiaren lo Síndich en Casa dit
Senyor pera saber de sa Salut, y apres lo ana á visitar lo
Conseller en cap.
A II, de Abril 1627, se diu en Dietari, que un S.* Christo
del Convent de las Religiosas deis Angels, y peu de la Creu,
del orde de S.* Domingo suá Sanch.
A 25, de Abril 1627, Consí^U de cent á cerca la matrícula
de mercaders que á 21, del mateix ere estada feta, repellint
tots los que eren estats habilitats en la Llotja, en lo qual
Consell hi ha un vot deis Advocats, y Consulents á cerca dita
matrícula, en lo qual aconsellan, que attes la matrícula se fa
en virtut de Ordinacions de la Ciutat, que podía molt be
suspendrer aquella, ordenant se tome á fcr dita matrícula;
Y en lo Consell de cent de 28, de dit fonch resolt que ditas
ordinacions podían los Consellers, y Consell de 36, revocarlas,
y suspendrerlas, resolent dit Consell de cent fossen suspesas,
y á 29, de dit fonch tomada á fer dita matrícula.
A 30, de Maig 1627, se veu en Dietari, com sois dos Con-
sellers anaren á oyr lo Offici, y Sermó en la Iglesia de la Tri-
nitat.
A 2, de Juny 1627, fonch mudada la disposició de anar los
Consellers ab la graduació desde S} Jaume á la Seu la Vigilia
de Corpus, per que avans anaven a las vespres al Magníficat,
() Ceidanya.

5l2 RÚBRICA d'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
y aquest any se disposá anassen al Benedictus de Malinas,
per llevar la incomoditat tenían de convocarse en S.* Jaume.
A 31, de Juliol 1627, en Registre de Ordinacions fol. i,
Crida de manifestar lo Vi, y en fol. 5, Ordinacions á cerca lo
mateix.
A 29, de Noembre 1627, en lo Ilibre de Ordinacions fol. 8,
Crida siispenent la Confraría deis Vidriers.
A 23, de Desembre 1627, en lo Consell de 36, se delibera
que los Obrers fessen mandatos á tots los que venían vidre,
pera que lo die de Cap de any parassen al Bom com ere
acostumat ferias, no obstant que la present Ciutat bagues
suspes la Confraría deis Vidriers, los quals mandatos se feren,
y presentaren, y tots los Vidriers obehiren, segons es de veu-
rer en lo Ilibre de la Obrería de aquell any, ahont se diu está
llargament continuat.
A 26, de Janer 1628, los Consellers deliberaren á Beneta
Soler, y Colom filia de Pere Colom traginer 40 "ffi ^ per consemblants,
que lo Consell de cent celebrat á 25, de Noembre
1605, delibera per sa coUocació, per quant son Pare servint
á la Ciutat en lo Sitjar morí obrint una Sitja del baf del blat.
A 10, de Juny 1628, lo Consell de 36, ordena que lo Pro-
curador del Hospital de Pere Desvilar hage de donar compte
al Racional de dos, en dos anys del que haurá cobrat,ypagat,
y
que dita Ordinació sie llegida ais Officials serán extrets en
dit Offici ans de pendrcr possessió, y hagen de jurar aquella.
A 14 de Juliol 1628, en Consell de cent se proposa un
paper de Apuntaments per la bona exacció, y cobransa deis
drets, y se feu lo demes se expressa en lo present Ilibre en los
Capítols 40, y 50, á cerca la servitut, subrogats, y prestar
caució los Subrogats Receptors.
A 20, de Noembre 1628, en Dietari apar de un vot de
Doctors aconsellant poden desinsicular uns abatuts, y fallits,
y á 21, del mateix, vot de tres Doctors del R.' Consell, a
cerca lo prop dit fet, y declaran fossen desinsiculats, y nome-
nats altres (^n sos llochs, y que asso sois tocave ais Consellers,
y no ais habilitadors, per quant los habilitadors sois tenían
cognició de las qualitats deis proposats, y aquí se diu com
segueren los Senyors del Consell, del sobre dit se seguí questió
entre Consellers, y habilitadors, com se veu á 24, pero no
passa avant.

CAP. XCIX. — ORDINACIONS I COSES DI VERSES 313
A 14, de Desembre 1628, 011 Registre de Caries Reals fol. 59,
Carta de S. Mag.* ab la qual avisa lo que havía tractat fer
assí en Barcelona pera la habitació de S. Mag.* sos germans,
y Reyna de Ungría, dita carta tambe es en lo Dietari (^n jornada
de 24, del mateix, y los puestos, y com los demanave,
y á 30, de dit en Registre de Cartas comunas fol. 98, responen
á S. Mag.* á cerca ditas cosas dientli que en esta Ciu-
tát lo aposentar á sos Reys sempre ha corregut per los mili-
tars Reals, á gastos del R.* Patrimoni, y no de la present
Ciutat.
A 8, de Mars 1629, vingueren á Consell de cent dos Se-
nyors del R) Consell, y segueren 90 es lo mes antich despres
del primer Prom, y lo altre despres del segon Prom, com se
diu en Dietari.
A 30, de Mars 1629, ^-P^r
f'i^ Dietari com los Consellers
tots acompanyaren un Combregar, anant los Verguers apres
del Talem ab las massas baxas, y los Consellers despres deis
Verguers, 90 es Cap, y segon, apres ters, y quart, y al mitg
lo quint.
A 31, de Maig 1629, en la ma de deliberacions se veu ques
deliberaran Candelas ais Consellers, Cíavari, Verguers, Junta
de morbo, Scrivá Racional, y altres per lo de morbo.
A 3, de Juliol 1629, los Consellers asistiren ab lo Vin-ey
en S.* Fran.*^° de Paula a las obsequias se feyan de un Religios
llech de Napols molt sirvent de Deu.
A 4, de Juliol 1629, lo Consell de cent delibera que nos
pogues pagar ais Consellers la derrera ter9a per si havían fal-
tat en cumplir las deliberacions del Consell de cent, y de 36,
que lo Scrivá ma,jor no pogues despedir la cautela sots pena
y
de haverse de pagar de sos diners.
A 6, de Octubre 1629, lo Consell de 36, statuhí, y ordena,
que los francesos de aquella hora en avant no poguessen teñir,
ne exercir per via directa, ni indirecta ninguns carrechs de
Consols, Proms, ni altres en los Collegis, y Confrarías de la
present Ciutat, axí de extracció, com de nominació, nc pugan
esser insiculats en las bossas, y que los quey serán, sien des-
insiculats.
A 8, de Noembre 1629, lo Consell de 36, ordena que los
francesos no pugan entre venir en los Collegis, y Confrarías,
deis quals, y de les quals serán.

314
RÚBRICA D'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
A 12, de Noembre 1629, lo Consell de 36, revoca la Con-
fia ría deis Julians.
A 25, de Noembre 1629, lo Consell de 36, nomená á Pere
Ruart en una de las viiyt Trompetas de la Cintat.
A 25, de Noembre 1629, lo Consell de 36, nomena á Fran.^^
Barra, Boter, en Artiller de la Ciutat.
A 20, de Noembre 1630, lo Consell de cent delibera donar
á Geronim de Navel Ciutadá, Magí Rifós mercader, IMont-
serrat Puigvert Not[ari]. Real, y á Pau Bertrán, Flaquer,
ICO ÍB ^ á quiscu per lo treball havían tingut en portar las
Causas contra lo D.""^ Joan Lluís Vilcta com á Síndichs elegits.
A 2, de Juliol 1631,10 Consell de 36, delibera pagar 50 íB §>
á Pere Pau Vinyols, per treballs extraordinaris havía presos
en lo Offici de aportant lo Ilibre deis forments.
A 21, de Janer 1632, lo Consell de cent fcu indemnitat á
Conselle rs, Veguer, Consell de cent, y Oíñcials de la Ciutat,
y á altres per raho dé enquestas qucs fossen fulminades, y
fulminarían en la Regia Cort, per causa de haver fet, y obrat
en cosas convenients per la bona Administrado de la Ciutat,
com en dit Consell llargaro.ent se expressa, enviantse al Senyor
Embaxador per Instruccions dits nous procehiments, y se
scrigue á Sa Mag.* enviantho per Corren.
A II, de Febrcr 1632, en la ma de deliberacions se veu
com se deliberaren Candelas de Seu ais Consellers, personas de
Instruccions, Officials allí nomenats, Scrivá major, Ajudants,
Scrivá Racional, mercader, Racionáis y altres.
A 26, de Fcbrer 1632, en Dictari apar com vingué una
Embaxada de part del Capítol dient com lo Diumcnge vinent
se faría professó general per un S.* Jubilen enviat per Ur-
bano VIII, convidant los Consellers á ella, y se feu á 29.
A 26, de Febrer 1632, en Dietari se veu ques tingue Promenía
de tres Canonges, tres Ciutadans, tres Cavallers, tres
Artistas,
morbo.
y tres mcnestrals, y tres mercaders per cosas de
A 27, de Abril 1632, en la ma de deliberacions se veu una
deliberació en la qual se din, que los Vicaris generáis seuhen
entre Cap, y ters, y los Ofíicials del Senyor Bisbe entre ters,
y quint.
A 5, de Juny 1632, en lo Consell de 36, se llegí una Suplicado
donada per lo Stament deis 8, menestrals, demanant se

CAP. XCIX. — ORDINACIONS I COSES DIVERSES 3 I 5
obtingucs privilcgi de traurcr Consellcr sisé quiscun any, y
á 7, de dit fonch llegida en Conscll de cent, lo qual resolgué
se obtingues privilegi, recomanant la impetració al Conseller
qiiint, y á quatre personas.
A 10, de Juny 1632, festivitat del Corpus no anaren dit
die, ni lo die antecedent los Consellers á la Seu, ni en S.* Jaume
hi hague embalada (*), ni Promenía, ni al cap de Octava
per las rahons expressadas en lo Ceremonial Real quint, y en
lo present Ilibrc en lo Cap.^ 21, de Contencions.
A 28, de Juny 1632, se veu en Consell de cent, com per la
malaltía del 5.°"^ Infant Cardenal anaven dos Ciutadans, y dos
militars cada dia matí. y tarda a Palacio pera saber de la
Salud de Sa Altesa, y diu que los Consellers lo vagen á visitar
les vegades los apareixerá, y ques envíen nous Preveres á
Montserrat.
A 15, de Noembre 1632, lo Consell de cent delibera, que
á quiscu deis de Consell de cent en lloch de la atxa que seis
donave, seis donassen 6, iliuras de cera blanca.
A 16, de Noembre 1632, Consell de 36, en lo qual se deli-
bera que los Consellers no pugan en ningún temps augmentar,
ni creixer lo numero deis Consols, ó Proms deis que son vuy
insiculats en las bossas de aquolls en la present Casa sino será
á petició deis mateixos Collegis, y Confrarías, y volentho axí
los Consellers.
A 27, de Noembre 1632, debats per cosas de Insiculació
per uns manaments del R.^ Consell se eren presentats ais Con-
sellers, y habilitadors per que no insiculassen a dos difcrents
Subjectes, apar en la ma de deliberacions.
A 28, de Noembre 1632, en la ma de deliberacions apar
de un vot fet a cerca de deliberarse ais Oíñcials lo acostumat
per las insiculacions, attes lo Consell de cent de 15, del ma-
teix tambe diu se pugan deliberar.
A I, de Dcsembre 1632, los Consellers nous no anaren á
fer las visitas ordinarias al Virrey, y altres per estarlos privat
per lo Consell de cent de 7, de Juny, y 29, de Setembre 1632,
y haver resolt dit die i, de Desembre dit Consell que se estigues
en lo resolt com se veu en Dietari, y ma de delibera-
cions, y ere per la Contenció de la Cubertura.
(•) envelada.

3^6 RÚBRICA d'esteve gilabert bruniquer
A 4, de Desembre 1632, lo Consell de cent delibera que
los Conscllers poguessen en son any deliberar pagar ais Of-
ficials, Salaris de Visitas, ó añades acostumadas, adeales, y
denles cosas acostumadcs pagar ab lo modo, y forma ques
pagaven, no obstant las deliberacions fetas á 9, y 25 de Oc-
tubre 1632.
A 14, de Janer 1633, en Consell de cent un Ofñcial Sub-
rogat del Ilibre de formcnts fent una relació digué a un del
Consell de cent algunas páranlas mal sonants, de les quals
sentintsen lo Consell resolgué se li donas en pie Consell se li
donas una reprehendo, y que no servís mes lo Offici, y axí
se executá.
A 25, de Agost 1633, en Dietari se ven que anant los Consellers
á visitar lo S.*"^ Duc de Femandina trobaren un Com-
bregar que anave á la Casa de un malalt, devallaren deis
Cotxos, y lo acompanyaren fins á la Casa, y de la Casa fins á
la Iglesia, anant los Verguers im_mediatament despres del ta-
lem ab las massas baxas, y los Conselkrs despres deis Ver-
guers, fentse aportar per los criats las faldas de las gramallas
per que eren de dol.
A 2, de Desembre 1633, lo Consell do cent resolgué que
lo Scrivá major donas copia al D.^*^ Guiamct de la resolució
presa per dit Consell al primier de Desembre 1632, com Sa
Ex.» demanave, y á 5, del mateix lo Consell de cent resolgué
ques donas copia authentica de las proposicions, y delibera-
cions del Consell de cent de 7, de Juny, y 29, de Setembre
1632, attes se demanaven per part de S. Mag.*
A 15, de Desembre 1633, bavent aportat la Tema de Mos-
tassaf al Virrey lo Síndich, S. Ex.» li digu(^ de paraula que
dignes ais Consellers com ell nomenave D.'^ Feliciano de Cor-
dellas, y jura á 20, apar en Dietari.
A I, de Febrer 1634, en Dietari apar, com essent estats
convidats los Conscllers per part del Capítol pera que asistis-
sen á la Cathedral ahont se tindría nostre Senyor descubert
per Paus per haverho scrit Sa Mag.* se tingue una Promenía
en la qual se resolgué que attes non tenían carta de Sa Mag.^
noy asistissen attes los Exemplars allí referits.
A 13, de Juny 1634, lo Consell de cent resolgué ques donas
copia de tres deliberacions que demanave lo Virrey.
A 17, dí^ Juny 1634, Consell de cent per la captura de un

CAP. XCIX. -— ORDINACIONS I COSES DI VERSES 317
Advocat, un Taiiler, y altres dos de mandato del Virrey, y
per ser per materia de cosas de Ciutat á i6, de Juliol de dit
any dit Consell resolgué, que á quiscu de dits quatre presos
Seis donassen 2 ÍB lo ^, per quiscun die desdel die foren cap-
turáis, fins lo die exirían, y quant fossen fora se reportas á
Consell, empero tardaren molt á exir de la presó, per lo quey
hague molts consells, varias Embaxadas, y diligencias com
apar en les mans de dcliberacions, Dietaris, Registres de Car-
tas desde dit die fins á 28 de Juny 1635, en lo qual die se
t roban en Consell de cent los ordes de traurels.
A 20, de Juny 1634, lo Consell de cent resolgué que los tres
primers banchs de devant servescan, y se assenten los Ciuta-
dans, y militars a la una part, y a la altre los mercaders.
A 20, de Juny 1634, lo Consell de cent per evitar los
encontres hi poría haver en ocasions de Embaxadas, re-
solgué que lo Assiento deis Consellers se abaxas al igual del
que está en los extrerns.
A 21, de Juny 1634, los Consellers deliberaren donar lli-
cencia á Onoft^c Aquiles pera fabricar fin á 500, quintars de
bescuyt per servey de S. M. sempre que son Vehedor ho
demanará, ab que las fariñas dells, nos molgan ais molins
de la present Ciutat.
A 23, de Juny 1634, lo Consell de cent resolgué que lo
Scrivá major donas fee de una deliberació de 29, de Mars
1632, que demanava lo Procurador fiscal per part del Virrey.
A 15,' de Octubre 1634, apar en Dietari, que los Conse-
llers anaren á ohir lo Offici á las monjas descalsas, quel
digue lo elet Abad de S.* Salvador de Breda, en lo qual
asistí lo Canceller, y estigué assentat ais banchs deis Con-
sellers, precehint sens teñir coxí, y los Celebrants estigueren
assentats á la part de la Epístola en un banch vanovat
negre, y en dita festa Nostre Senyor estave patent.
A 14, de Desembre 1634, en Registre de Cartas comunas
fol. 176, Carta al S.»»" Duc de Cardona, que ere en Perpinya
prra saber de salut, la qual aporta lo Subsíndich, y axí ma-
teix altra ab las Ternas de Mostassaf, y mestn- Portulá, y
á 16, partí, y á 22, lo dit Fontana scrigué donant avís del
agasajo se li havía fet, y deis que ha vía nomenats, y á 28,
en Dietari es la Carta de S. Ex.^, y la nominació en forma
de Cancellaría.

31 8 RÚBRICA D'ESTEVE GIL.M3ERT BRUMQUER
A 29, de Janer 1635, lo Consell de cent resolgué pendrar
per Patró á S.* Ramón de Penyafort.
A 29, de Mars 1635, lo Consell de cent delibera ques do-
nassen unas deliberacions ques demanavan per part del Virrey.
A 18, de Abril 1635, en Dietari se veu la Controversia hi
hague á cerca del donar la Pau ais Consellers, com se menciona
en lo present Ilibre Cap.^ 21.
A 9, de Maig 1635, Consell de cent a cerca lo haverse por-
rogat la Audiencia pera Gerona, deliberant á cerca dit fet
algunas cosas, com está notat en lo present Llibre Cap.* 21,
de contencions.
A 30, de Juliol 1635, Consell de cent en lo qual fonch
explicat com estant retirat lo Mag."^ Clavari en la Comanda
de S.t Joan, essent estat enviat a cercar per los Consellers
enviá a dir que son Offici no tenía residencia personal, y que
tot lo que degues fer per benefici de la Ciutat estave prompte
pera ferho, y proposat en Consell pera quey provehís, fonch
resolt, que dit Clavari servís son Offici, no obstant estigues
retirat.
A 2, de Agost 1635, lo Regent Bayctula Visitador Real
enviá per medi de son Secretan, ó Scrivá de manament ais
Consellers una Real Carta, avisant com venía pera la Visita
deis Officials Reals, y lo mateix die li embiaren lo Secretan de
la Ciutat, fentli molta estimado de la merce los havía feta,
offerintseli en tot lo convenient com apar en Dietari.
A 8, de Agost 1635, en Registre de Cartas comunas M. 45,
scriuen a sa Santedat suplicantlo vulle dignarse concedir pro-
hibició de vendrer, y comprar medicinas, sino es deis Colle-
giats Apothecaris, elegint Conservador pera la observansa.
A 9, de Agost 1635, Consell de cent en lo qual forcn fetas
varias ordinacions per la bona Administració del Pastrim,
y Officials dc: ella, y fonch feta Extracció de Credencer deis
forments, y fonch per lo Consell a 25, del mateix votat per
scrutini, y habilitat, com es de veurer tot en dits dos Con-
sclls, y en lo present llibre Cap.* 62.
A I, de Desembre 1635, en Dietari apar, com los Conse-
llers no anaren á la Seu á ohir missa á S.*^ Eulalia, sino que
la ohircn en Casa la Ciutat, en la mateixa forma ques fá á
la Seu.
A 13, de Janer 1636, en Dietari se veu com entra la Butlla

CAP. XCIX. ORDINACIONS I COSES DIVERSES 3IO
de la S.** Cruzada, y que noy asistiren los Consellers, porta
lo Standar! lo Sots Veguer, y derrera del Gremial anaren lo
Veguer á ma dreta, y lo Thesorer á ma esquerra, com si- fiu
en los anys 1633, y 1634, que tampoch noy anaren los Con-
sellers.
A I, de Febrer 1636, en la ma de deliberacions apar ab
vots de Doctors, que essent estat extret en Clavan M.° Joan
Fran.^^ Cudina quis trobave Embaxador per la Ciutat en la
Cort de Sa Mag.* fonch deliberat que lo Conseller segon ser-
vís dit Offici de Cíavari, fins que lo nou extret bagues jurat,
y dit Conseller jura lo mateix die, empero á 16, del mateix
lo Consell de cent per las rahons en ell exprimidas, resolgué
servís dit Offici de Clavari, y lo continuas m.° Joan Bap.**
Cudina son fill ab un sol salari.
A 17, de Febrer 1637, en Registre de Cridas fol. 114, Crida
offerint premi al qui descubriría lo robo se feu en la Caseta
del Portal nou.
A 2, de Mars 1637, a 5, 11, y 16, de Abril, y 16, de Juny
son las presentacions fetas ais 8.°"^^ del R} Consell, de la Sen-
tencia de Visita del Visitador Clavero, á cerca la Evocació de
Causas de Collegis, y Confrarías; es en lo manual.
A 4, de Mars 1637, en Dietari se veu, qm- per dos Cava-
llers fonch feta Embaxada al Concili Provincial se celebrava
en Barcelona, a cerca de ques donas providencia, que en las
Corts Ecclesiasticas de esta Provincia nos despedescan mo-
nicions contra Layclis á instantia de altres Laychs per de-
bits sencillos sens acte de renunciació de propri for, y altres
caps en dita Embaxada contenguts, y a 2, de Abril es la res-
posta.
A 4, de Noembre 1637, lo Consell de 36, delibera que lo
Offici de Surtidor de cuyram Blanquer, ni altres semblants
Officis, nos pugan provehir sino es per mort, ó renunciació,
A 9, de Janer 1638, en Registre de Cartas comunas fol. 54,
scriuen a Sa Mag.* suplicantlo vulle concedir Ilicencia al
Do^ Rafel Puig Jutge de Cort pera que puga informar en las
Causas de Contenció té esta Ciutat devant lo Canceller con-
tra lo Capítol, com la havía concedida al D.°^ Benet Anglasell
pera informar per dit Capítol.
A I, de Abril 1638, Dijous Sant anaren los Consellers á la
Seu al Offici, fouhi lo Virrey, y combrega apres del Clero, y
.

320
RÚBRICA d'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
los Consellers apres del Virivy, y á íer testimoni puja lo Vir-
rey, y apres los Consellers com apar en Dietari.
A 24 de Setembre 1638, en Dietari apar ques tingue con-
ferencia en la Deputació ab las personas nomenadas per los
dos Consistoris, diuse com segueren.
A I, de Mars 1639, en Dietari apar, que per dos Cavallcrs
fonch feta Embaxada al Virrey, oñerintse la Ciutat en tot lo
que ios de servey de Sa Mag.*^ per lo fet ere entre Sa Mag.*
y Pares Inquisidors.
A 5, y 6, de Mars 1639, en Dietari. apar de Embaxada
feta al Virrey, Deputats, Bisbe, Capítol, y Bras militar, noti-
ciantlos com la Ciutat embiava á la Cort á Geronim de Navcl,
suplicantlos volguessen scriurer en sa recomendació, y deis
negocis.
A 29, de Abril 1639, deliberació deis Consellers, que lo
paper, plomas, y ostias ho donas lo Scrivá Racional, y no lo
llibreter, y á 21, de Agost 1640, fou revocada.
A 29, de Maig 1639, vingue en Casa la Ciutat lo Canceller,
y á 31, de dit vingue en Consell de cent pera demanar un
Emprestamo que nos concedí, y en Dietari se veu com lo
reberen, y acompanyaren.
A 3, de Juliol 1639, Consell de cent en lo qual se delibera
que lo albará de Corren, y menut de la Casa, de aqut li.i hora
en avant bagues de llegirse en Consell de 36, cada mes, pera
que a cerca de ell delibere lo mes convenient. De use advertir
que antes de dita deliberació, dit albará de Corren, y me-
nut se llegía de sis, en sis mesos en lo Savi Consell de cent
per lo Scrivá Racional.
A 12, de Octubre 1639, en la ma de deliberacions apar com
se deliberaren Candelas, ais Consellers, Clavari, vint y q^a-
trena de guerra, Scrivá major, Scrivá Racional, Ajudants,
Verguers, y Scrivent.
A 3, de Desembre 1639, en Concell de cent, y Dietari se
veu, que per ser mort lo Veguer, y ser absent lo Sots Veguer,
y lo Batlle trobantse Regent la Vc^guería de Barcelona, per
ditas rahons asistí á Consell de cent al Jurament en lo lloch
del Veguer.
A 13, de Desembre 1639, lo Consell de cent delibera, que
de dit die en avant se hagen de deliberar los Comptes per lo
Consell de 36, axí com íins dit die se pagaven per Consell

CAP. XCIX. — ORDINACIONS 1 COSES DI VERSES 32 I
de cent, y dona tambe disposició á cerca de ferse obras, de
manera, que ans de ferse aquellas, se bagues de resoldrer per
lo Consell de cent, mencionant en los Comptes la deliberació,
y
no fentse de aquesta manera, nos pugan adverar, llegir, ni
pagar dits Comptes, inhibintne Consellers, y Officials segons
llargament es de veurer en dita deliberació.
A I, de Janer 1640, envían lo Síndich a saber de la Salut
del Canceller que estave malalt, y lo mateix se fcu á 3, 4, y
6, de dit, y á 7, Mars, com tot apar en Dietari.
A 28, de Mars 1640, los Consellers, y Junta de morbo deli-
beraren candelas ais
Scrivá Racional.
dits Clavari, Scrivá major, Ajudants, y
Dimars á 5 de Febrer 1641, en Dietari apar, que la Ciutat
feu vot, que quiscun any perpetuament los tres días de Car-
nestoltas sien celebrats en la Seu tres Aniversaris per las
animas del Purgatori.
A 16 de Setembre 1644, lo Concell de cent feu Vot solemne
a nostre SenyorDeu, que en ningún temps la Ciutat permetría
dins dita Ciutat en lo temps de Camastoltas Balls, ni Mas-
caras per ninguna causa, ni rabo, y á i de Setembre 1646 en
Concell de cent se tracta lo mateix.
Dijous á 19 de Abril 1663, en Dietari apar, que fonch
penjat un home inculpat de liaver fetas algunas morts pro-
ditorias, lo qual havía molts dias que era condemnat á penjar,
y no se exccutaba dita Sentencia, per que deyan que estaba
endemoniat, y lo Diable lo tenía molt oprés.
A 3 de Juliol 1382, Provisió del Rey en Pere ordenant al
Veguer, que las Forcas que abans eren junt la Obra vella de
la Lotge, que pera prosseguirla de son orde las havía levadas,
manantli que las posas en la Ribera de la mar de fra menors
á S.* Damiá; empero per que en aqueix loe hi ha moltes Cases
propinques a la mar, y aqueix espay es menester per las Naus,
Galeras, y Veixells; pergo a petició de la Ciutat li mana que
fassa las Forcas en altre part. Diversorum 2."^ fol. 284.
Disapte á 23 de Maig 1461, en Dietari apar fou liurada
la Espasa de S.* Pau á un Espaser per feria bella.
Dilluns a 14 de Febrer 1463, en Dietari apar, que fou
ofegat en la Presó del Castell nou un Ciutadá, y lo mateix
die fou posat tot vestit descarat en [la] Plassa del Rey, per que
deya mal de la Terra, y lo mateix die apres diñar fou penjat
V-21

^22
RÚBRtCA d'esTEVE GILABERÍ BRuNIQUER
á la Plassa del Blat un altre per dita causa, y á 15 foren
bandejats de la present Ciutat tres Canonges de la Seu, é tres
Monges de Pedralbes, é altres tres de S.* Pere, é agó que
parlaven algunas coses en defensa (*) de la Terra.
Dimars á 21 de Juny 1463, foren presos, é mesos á la Presó
del Castell nou molts convessos per fets de la Terra.
Dimars á 7 de Agost 1464, en Dietari apar que fou sen-
tenciat un Castellá qui volía trahir, é vendré Miravet, é fou
rossegat, é apres scorterat, havía nom Avarcas.
Disapte á 17 de Juliol 1462, en Dietari apar, que fou
posat dins lo pati de la present Casa alt á la paret, é per
Plasses en pintura en Joan Aguiló qui ere Síndich de Leyda
carnes enveses, é armes revessades com a traydor, per tant
com havía trahida certa gent de peu de qui ere Capitá qui
anave socorrer Leyda.
Dilluns á 30 de Octubre 1469, en Dietari apar que fou
sentenciat un home apellat Domingo Avarques, qui havía tra-
hit lo Castell de Miravet, é forenli levats los dos punys de-
vant Lotge, é apres fou scorterat á la Rambla.
A 22 de Desembre 1511, Suplicació deis Síndichs de Bar-
celona dada al Rey en Castellá, per la deslliuransa de Baldiri
Matalí capturat en Barcelona, y tret de Cathaiunya. Diversorum
3."^ fol. 95.
Dimars á 28 de Juliol 1523, en Dietari apar, que fonch
condemnat á mort un home, per liaver presa una Donsella
contra voluntat de sos Pares, y forsívolment aportada, y
después la íeu tornar ja Dona feta, e la Sentencia fou, que
fou escapsat en la Plassa del Rey.
Divendres á 28 de Febrer 1528, en Dietari apar, que
foren desgraduats dos Capellans.
Disapte á 13 de Setembre 1608, en Dietari apar, que en
la Plassa del Rey se tingué acte publich, y fou desgraduat
un Rector, delat de homicidi, y Lladre de pás.
() En DLluii diu: desfavor.

CAP. C.
DANYS ESMENATS A PERSONAS
que serveixen a la Ciutat.
17, de Juliol 1444, deliberaren que una muía
de Joan Bandic, la qual per una cossa de un
Cavall era morta anant dit Bandic á Tarraga
acompanyant á dos Consellers quey anavan li
fes pagada, y per ella li donaren 27 IB 10 §>.
A 20, de Desembrc 1482, per que m.° Joan Bemat de
Marimon trames per la Ciutat á la Cort havía fet venir un
Criat seu ab una muía sua ab tota diligencia per portar una
letra ais Consellers, y demanava li fos pagada la muía per que
peí Camí era morta, deliberen sie pres de jurament, y á 19,
de Febrer 1483, deliberaren li fossen donades 20 ffi 12 ^ 6,
per los danys de dita muía, y altros.
A 20, de Maig 1491, deliberan que sie smenada á Pere
Destorrent, qui ere estat trames á Sa Mag.* la adzembla per-
duda.
A 10, de Mars 1569, deliberado de Consell de cent, que
Joan Riera Correu de la Ciutat sie satis fet de lo que los la-
dres li havían robat anant per la Ciutat, y que sie remunerat
á coneguda de Consellers, y á 18 de dit los Conselleis deli-
beraren que per tot li fossen donades 60, d[ucats].
A 29, de Noembrc 1578, ab letra de Consellers scrita á
Agustí de Villanueva apar, com essent estat trames Fran.'^'^
Gamis á la Cort, y haventli succehit perdua de un matxo,

324
RÚBRICA d'ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
de que era estat condemnada sa fermanca en 85 , apar
que lo Consell havía deliberat ado9arse aquesta obligado.
A [19] de [Juliol] 1599, la Vuytena de formcnts delibera
fossen pagades a Gabriel Steve trames per cosas de la Ad-
ministració [43] íB [8] %> per una bossa havía perduda peí
Camí, é pagas per polissa de legítima data.
A 8, de Octubre i6oi,loTrentenari delibera fossen pagadas
á Pere Boix y Miquel del Lach Compradors de Carns [17]

CAP. CI.
NOTARIS.
13, de Desembre 1439, los Consellcrs explican
al CoRsell com lo S.°^ Rey los havía pregat ad-
metessen un Notari de Barcelona, y lo Consell
delibera se guardassen las Ordinacions deis No-
que no sen fessen mes de dos.
taris, y
A 29, de Noembre 1456, los Consellers en presencia del
Veguer, y deis Priors, y altres Notaris feren elccció de dos
Notaris en Priors per al any que comensá dit dic.
En lany 1463, fol. 27, Ordinacions deis Notaris pub[lich].^
de Barcelona.
A 28 de Maig 1463, lo Consell de cent delibera que dos
deis Consellers ab quatre personas del Consell anassen al Vice
Canceller per instar, y requirir tornas á loe lo prejudici fet á
un privilegi del Collegi deis Notaris en lo fet den Jaume Mas
Not[ari].
A 25, de Abril 1467, dispensan las ordinacions deis No-
taris pro hac vice per fer dos Notaris mes ultra los dos de la
Ordinació, y ques pogues dar la Plassa á un Jo ve, no obs-
tant que no bagues menjat, ni begut en Casa de son mestre.
A 27, de Febrer 1468, Ordinacions fetes en orde al Collegi
de Notaris pub[lich].s de Barcelona.
A 18, de Desembre 1514, Prior de Notaris renuncia.
A 4, de Janer 1533, los Priors extrets del Collegi de No-
taris de Barcelona volgueren renunciar, y
lo Trentenari deli-
bera nos devía admetrcr, ans devían esser for9ats servir per-

326
RÚBRICA D'eSTEVE GIL.\BERT BRUNIQUER
sonalment per sí, ó per substituís si están indisposts, axi com
ja altres vegadas se era fet, em.pero á 9, de dit lo Trentenari
los admeté las escusas, y la renunciació, yn tragucren altros.
A 10, de Noembre 1561, Ordinació que los filis de Notaris
sien preferits ais altros á obtenir la Plassa.
A II, de Mars 1586, se veu que los Priors de Notaris no
poden renunciar.
A 9, de Setembre 1588, se tracta de fer un Arxiu de totas
las Scripturas deis Notaris.
A 19 de Desembre 1597, per Trentenari en Causa de re-
cors, y á 5, de Octubre 1598, per la R} Aud[ienci].^ fou de-
clarat en Causa deis Notaris de Barcelona, es continuada á
la fi del Registre de deliberacions.
A 31, de Maig 1604, en Causa devant Consellers entre
Priors de Notaris de Barcelona, y un Jove que demanava la
Plassa, fou declarat que dits Priors en sas relacions sino la fan
de alguns Jovens, no deuen exprimir, y á 31 de Juliol 1604...
A 10, de Janer 1612, declarado de nullitat de certa insi-
culació de Notaris, majorment que los insiculats renunciaren.
A 31, de Janer 1630, Consell de cent en lo qual se resolgué
que los Consellers posassen en execució la Sentencia proferida
á favor de Fran.^^ Llunell, y Fran.^^ Casanovas de ser creats
Notaris publichs de Barcelona, com en la proposició, y deli-
beració llargament se expressa, donantlos las Plasas, y que los
Consellers sdevenidors no poguessen en son any donar nin-
guna plassa, sots pena de una tersa.
A 7, de Noembre 1632, en Registre de Cridas fol. 192, Or-
dinacions á cerca del Collegi de Notaris publichs de Barce-
lona de donar las Plassas.
A 4, de Maig 1634, en la ma de deliberacions los Priors
del Collegi de Notaris publichs de Barcelona feren rclació deis
Scrivents presentats, lo hu la feu de tots, y lo altre de tots
menos hu que ere Ramón Batlle, y encontinent los Consellers
feren nominado de Diego Vilaseca, y de Ramón Batlle, y
quant á dit Batlle inseguint la deliberació del Consell de cent
fcta á 7, de Noembre 1632, per ser fill de Notari pub[lich]. de
Barcelona, é ais 21, de Octubre los dits Priors inseguint la de-
liberació del Collegi del dia antecedent, concordament feren
relació de Ramón Batlle, lloant, y aprobant dita nominació,
y
los Consellers á^major cautela, la tornaren á nomenar.

CAP. cr. — NOTARIS 327
A 24, de Octubre 1634, en Registre de Cridas fol. 50, Or-
dinacions á favor del Collegi de Notaris publiclis de Barce-
lona a cerca de las relacions fahedoras deis fadrins presentats,
que no las pugan fer informes sino los dos Priors concordes,
y en cas de discordia, proposcn aquella al Collegi, seguint ^n
tot lo que resoldrá lo Collegi.
A 14, de Juny 1636, en la ma de deliberacions apar de la
relacio feta per los Priors del Collegi de Notaris pub[lich].s
de Barcelona deis Scrivents habilitáis que havían subit examen,
y los Consellers feren nominado de dos, continuant en
dita nominació á qui havía donat lo vot quiscun Conseller,
cosa inusitada.
A 10, de Mars 1637, los Priors de Notaris publichs de
Barcelona feren relació de tres Scrivents, dient que no havían
fet censura de Antoni Agustí tambe presentat per haverlos
dit no pretenía dit any, y lo mateix die es la nominació feta
per los Consellers, dient que tots conformes elegían á Jaume
Rondó, y a Fran.^^ Reverter.
A 2, de Noembre 1637, examen publich de Notaris de
Barcelona, en lo qual asistí lo Sots Veguer, per estar malalt
lo Veguer.
A 8, de Mars 1640, en la ma de deliberacions, los Conse-
llers feren elecció de dos Scrivents per obtenir la Plassa de
Notaris que havían fet relació ios Priors, 90 es Joseph Sol-
de vila com á fill de Notari, y Joseph Prats, y en la de Joseph
Prats, los Consellers cap, y quart noy volgueren votar.
Disapte á 8 de Noembre 1642, en Dietari apar, que fou
lo Examen deis Notaris publichs de Barcelona.
Dilluns á 24 de Octubre 1644, en Dietari apar que se feu
lo examen deis Notaris publichs de Barcelona.
Disapte á 27 de Maig 1645, en Dietari apar que fou lo
Examen deis Notaris publichs de Barcelona.
A 14 de Agost 1645, se feu nominació de Jovens Escri-
vents pera obtenir la Plassa de Notaris de Barcelona.
Dilluns á 15 de Janer 1646, en Dietari apar, que fou lo
Examen deis Notaris publichs de Barcelona.
A 3 de Noembre 1646, en Conccll se veu que hi hagué
Examen de Notaris publiclis de Barcelona.
A 17 de Abril 1647, se feu nominació de Jovens Escrivents
pera obtenir la Plassa de Notaris de Barcelona.

328
RÚEHICA D'ESTEVE GII.ABERT BRUNIQUER
Disapte á 9 de Noembre 1647, en Dietari apar que fou lo
Examen deis Notaris publichs de Barcelona.
Dimars á 15 de Noembre 1650, en Dietari apar que fou
lo Examen deis Notaris publichs de Barcelona.
Divendrcs á 9 de Noembre 1663, en Dietari apar que se
feu lo Examen deis Notaris publichs de Barcelona.
Dijous á 13 de Mars 1670, en Dietari apar, que hi hague
Examen de Notaris publichs de Barcelona.
Dilluns á 18 de Juliol 1678, en Dietari apar, que lo Con-
cell de cent dona facultat de anomenar, y poder passar quatre
Notaris publichs de Barcelona, y á 12 de Agost se posa en
execució la dita deliberado.
Dimars á 15 de Juny 1683, en Dietari apar que hi hague
Examen de Notaris publichs de Barcelona.
Dilluns á 19 de Noem.bre 1691, en Dietari apar, que fou
lo Examen deis Notaris publiclas de Barcelona.
Dimars á 15 de Noembre 1692, en Dietari apar que fou lo
Examen deis Notaris publichs de Barcelona.
Dijous á 24 de Agost 1693, en Dietari apar que fou lo
Examen deis Notaris publichs de Barcelona.
Dilluns á 9 de Noembre 1693, en Dietari apar, que fou
creat un Notari pubhch de Barcelona.
Dimars á 16 de Agost 1695, en Dietari apar, que fou feta no-
minació de dos Escrivents pera Notaris publiclis de Barcelona.
Dimars á 8 de Noembre 1695, en Dietari apar que fou lo
Examen deis Notaris publichs de Barcelona.
Divendres á 9 de Noembre 1696, en Dietari apar que se
feren Examcns de Notaris publichs de Barcelona.
Dimars á 21 de Janer 1698, en Dietari apar que hi hagué
Examen de Notaris publichs de Barcelona.
Dilluns a II de Janer 1700, en Dietari apar que se feu lo
Examen deis Notaris publichs de Barcelona.
Dimecres á 23 de Noembre 1701, en Dietari apar que se
feu lo Examen deis Notaris publichs de Barcelona.
Dijous á 18 de Noembre 1706, en Dietari apar que hi
hague examen de Notaris publichs de Barcelona.
Dimars á 15 de Noembre 1707, en Dietari apar que se feu
lo Examen deis Notaris publichs de Barcelona.
Disapte á 9 de Noembre 1709, en Dietari apar que se feu
lo Examen deis 'Notaris publichs de Barcelona.

CAP. Cr. — NOTARIS 329
Dilluns á 10 de Noembrc 1710, en Dictari apar quv se feu
lo Examen deis Notaris publichs de Barcelona.
A I de Octubre 1556, Sententia Regia ad favorem Collegij
Notarioriim Regiorum, et contra Notarios non Collegiatos.
Diversorum 6."^ fol. 264.
Dilluns á 4 de Mars 1566, en Dietari se tracta de la Prece-
dencia entre los Notaris Reals, y Notaris de Barcelona.
A 30 de Noembre 1566, Sentencia Regia in Causa Nota-
riorum, et declaratur licere Notarijs Regijs recipere Instru-
meiita. Diversorum 6."^ fol. 248, y á 15 de Desembre 1592
fol. 258, es la Sentencia confirmatoria.
A 28 de Maig 1573, Conclusio Regiíc Audientiae contra
certum Notarium Rcgium non Collegiatum, quia recipiebat
Instrumenta. Diversorum 6."^ fol. 269.
A 30 de Octubre 1595: Sentencia Regia declarando Privilegium
Regium in favorem Collegij Notariorum Regiorum, da-
t[a]. 30 Nov.^"s 1585, esse surreptitium. Diversorum 6."^ fol.
276, sed dicta Sententia fuit revocata cum alia lata 30 Octo-
bris 1597.
Dimecres á 7 de Noembre 1635, en Dietari apar se feu lo
Examen deis Jovens Notaris.

CAP. GIL
CORREDORS, TROMPETAS, MENESTRILS,
Ciegos, Tabals.
27, de Noembre 1486, Ordinació que los Co-
rredors no piigan vendrer gramallas de Consc-
llers sino á trossos, sots pena de 50 ^.
A 4, de Desembre 1567, letras de Consc-
llcrs subsidiarias per rebrcr testimonis en causa
de Corre dors de Coll.
A 17, de Febrer 1612, lo Trcntcnari proveheix lo Tabaler
major de la Ciutat, y ordena que los Collegis, y Confrarías
nos valegan daltro Tabaler.
A 12, de Desembre 1614, declaració de recors per lo Tren-
tenari contra Corredors de Coll en confirmació de la provisió
de un Corredor.
A 2, de Juny 1618, Crida per quis vulla oposar en una
Plassa de Trompeta de la Ciutat fol. ']'^.
A 29, de Noembre 1618, provisió de una Trompeta de la
Ciutat á favor de Pau Corder.
A 13, de Setembrc 1620, Juan Ortells Trompeta de la Ciu-
tat se quexaba, que Miquel Artell tenía usurpat son offici, y
que per 90 li fos donat á ell la trompeta, bandera, y insignias
de dit offici, y que ell havía de ser Cabo deis vuyt Trompetas
de la Ciutat, y lo Trentenari delibera, que li fos dada la primera
plassa que vagaría, y á 7, de Octubre 1623, lo provchiren.
A 8, de Abril 1623, los Consellers proveheixen á Pau Amer
en Trompeta major, per mort de Miquel Arbell.

332 RÚBRICA d'esteve gilabert bruniquer
A 4, de Noembre 1623, proveheixen una de las \iiyt Trom-
petas á favor de Fran.^'^ Amer.
A 30, de Noembre 1625, proveheixen una de las vuyt Trom-
petas á Salvador Cuyner, per mort de Joan Xuriguera.
A 19, de Janer 1626, proveheixen lo lloch de Cabo mestre
de Menestrils, per mort de Antich Verges.
A 22, de Octubre 1626, proveheixen lo lloch de Cabo mes-
tre de Menestrils, y declaran lo recors de un Trompeta.
A 27, de Febrer 1632, en Ilibre de Ordinacions fol. 147,
Ordinacions á favor de la Contraría deis Corredors de Coll.
A 9, de Juny 1634, los Consellers nomenaren en Cabo
mestre de la música de Ciegos á Gabriel Cata Ciego en la ma
de delibcracions.
A 27, de Febrer 1635, apar en la ma de delibcracions com
los Consellers conferiren dos plassas de la música de Ciegos.
A 5, de Setembre 1636, lo Consell de 36, aprová la nomi-
nació de Pere Bemich en Cap mestre de musichs, y lo mateix
die lo Consell ordena que los musichs en totas las funccions
hagen de aportar la Cota, y Sombrero sots pena de perdrer
lo Salan de aquell die.
A 17, de Octubre 1639, í

CAP. CII. — CORREDORS, TROMPETES, MENESTRILS, ETC. 333
A 30 de Noembre 1644, lo Concell de 36 provehí dos Plas-
sas de Corredors de Bestias.
A II de Febrer 1645, los Concellers provehiren una Plassa
de Corredor de Coll.
A 12 de Noembre 1645, lo Concell de cent delibfrá ques
fessen de nou las Cotas deis Trompetas, y Atambors, y Mu-
sichs de la prese nt Casa.
A II, y 17 de Maig 1649, en Concell se tracta del Examen
deis Ciegos, Musichs de Corda.
A 4 de Jmiy 1650, los Concellers donaren Ilicencia ais
Corredors de Coll pera tornar á teñir Encants publichs, y
vendrer las robas, axí de Marmessorías, com altres, y axí
mateix á las personas que acostuman comprar, y vendrer
aquellas.
A 28 de Janer 1661, en Concell de 36 se tracta de un recors
interposat per part de la Confraría deis Maíalafers contra la
Confraría deis Corredors de Coll.
A 23 de Noembre 1661, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Corredors de Coll, demanant
en ella que los qui serán admesos en Confrares de dita
Confraría, degan pagar 20 í6 í^, y á 16 de Noembre 1662 en
Concell de 36 se tracta lo mateix,
A 23 de Setembre 1666, en Concell de 36 se troba una Su-
plicació donada per la Confraría deis Corredors de Coll, dema-
nant ab ella certas Ordinacions per lo govem de dita Con-
fraría, y á 17 de Noembre en Concell se tracta lo mateix.
A 30 de Noembre 1667, en Concell de 36 se troba la nomi-
nació de dos Corredors de Coll.
A 16 de Noembre 1668, en Concell de 36 se troba la nomi-
nació de un Corredor de Coll.
Dijous á 19 de Janer 1673, en Dietari apar que fou la
oposició de la Plassa de Cap mestre deis Ciegos de la música
de corda.
Dimecrcs á 28 de Noembre 1685, en Dietari apar que fou
la oposició de la Plassa de Cabo mestre deis Ciegos de la
música de corda.
A 4 de Abril 1686, foren deliberadas pagar 88 íB 18 ^ pt-r
las cotas de domas carmesí guarnidas ab un galo de seda;
90 es 6 per los Menestrils; 8 per las Trompetas, y 3 per las Tim-
balas, y per 8 banderolas per ditas Trompetas, y á 19 de Ju-

334 RÚBRICA d'esteve gilabert bruniquer
liol foren deliberadas pagar 98 pur dita raho, y lo
mateix die foren pagadas altres quantitats, y á 30 de Juliol
foren deliberadas pagar 853 ÍB 2 §> 7 per dita raho.
Divendres á 15 de Noembre 1697, en Dietari apar que fou
lo Examen de dos Trompetas de la Ciutat.
Dimars á 19 de Noembre 1697, en Dietari apar que los
Concellcrs provchiren una Cota de Menestril.
A 25 de Agost 1706, en Concell se troba una Suplica donada
per la Confraría deis Corredors de Bota, en orde á con-
ferir las Mestrías de dita Confraría, y á 27 de Febrer 1709,
en Concell de 36 se tracta lo mateix, y á 12 de Agost 1710, en
Conceil se tracta lo mateix.
Dilluns á 3 de Octubre 1707, en Dietari apar que se fercn
los Examens de dos Ciegos, un de Arpa, y altre de Violí, per
entrar á la música de corda de la Ciutat.
A 8 de Maig 1709, en Concell de cent se tracta sobre lo
suplicat á Sa Mag.* per los Proms de la Confraría de S.^^ Cicilia
deis Menestrils.
A 13 de Maig 1451, Ordinacions de Corredors de Peya,
alias de Coll. Diversorum 6.^^ fol. 162.
A 20 de Abril 1526, en lo Ilibre de Ordinacions fol. 137 se
troban las Ordinacions fetas a instancia deis Proms, ó Majo-
rals de la Confraría de S} Sperit deis Ciegos, Contrets, y
Mendicants.

Illl^^^^^^lí^'^^^^gg^
CAP. CIII.
NOBLES.
25, de Janei 1621, en Consell de cent se llegí
una Scriptura presentada per alguns Militars,
qui eren, y podían ser insiculats en las bolsas
de la Casa de la present Ciutat, contenint los
perjudicis resultarían de que los Nobles fossen
insiculats com pretenían, en lo qual llargament son de veurer
las rahons ques donaren per una part, y alíre.
A 16, de Maig 1621, en Consell de cent se llegiren, y pro-
posaren dos papers, lo un donat per lo Stament militar, y lo
altre per altres á cerca dita pretenció de entrar los Nobles en
lo govem de esta Ciutat.
A 6, de Juny 1621, lo Consell de cent resolgué admetrer
los Nobles en lo govern ab los apuntaments allí expressats.
A 12, de Juny 1621, en Registre de Cartas comunas fol. 51,
scriuen á Sa Mag.* demanant concedesca Privilegi petra que
los Nobles entren al govern de esta Ciutat, y en fol. 54, son
los apuntaments a cerca dita suplica.
A 9 de Desembre 1413, Letras citatorias dt-l Rey Ferrando
á Concellers de Barcelona sobre la pretesa que tenían los
Militars de no pagar las Imposicions. Diversorum 2."^ fol. 70.
^i¿*f*M^

CAP. CIIII.
MORTS, Y OBSEQUIAS DE PAPA.
EUSE advertir, que quant succeheix mort de
Pontífice, lo 111/® Capítol per medi de dos Ca-
pitulars convidan los Consellers, pera que asis-
tescan á la celebració del Offici ques celibra
en dita Cathedral per la anima de Sa Sante-
Consellers asisteixen al Offici dientlo lo S.°^
Bisbe, ofíereixen, y quant nol diu lo S.°^ Bisbe, y per conse-
guent noy ha Pontifical, les hores noy ha oferten.
A 29, de Abril 1585, se feren les obsequias per mort de
Gregori XIII, en dita Cathedral, y asistiren en ellas los Con-
sellers, y tambe hi hague offertori per dir de Pontifical lo
S.of Bisbe.
A 26, de Noembre 1590, Obsequias en la Seu per mort
de Sixto V, asistiren los Consellers, y noy bagué offertori per
no dirse de Pontifical.
A 29, de Mars 1605, los Consellers anaren á la Seu al Offici
celebrador per la anima del Papa Clement VIII, digue de Pon-
tifical lo S.°f Bisbe.
A 18, de Juny 1605, los Consellers asistiren al Offici á la
Seu ques celebrave per mort del Papa Leo XI, digue de Pon-
tifical lo S°' Bisbe. Vide lo Dietari.
A 2, de Setembre 1644, Obsequias en dita Cathedral per
mort de Urbano VIII, asistiren los Consellers, y Governador,
y noy hague oñertori, per no dirse de Pontifical. Vide lo Die-
tari, y á 20 de Octubrr los Concellers anaren á dita Seu á
V - 2

338
RÚBRICA d'eSTEVE GILABERT BRUNIQUER
ohir lo Te Deum Laudamus per la Elecció del nou Papa, lo
qual ha pres nom Innocencio X, que abans se deya Pamphilio
Cardenal.
Dilluiis á 27 de Juny 1667, en Dietari apar que en la Seu
de Barcelona se celebra un ofici de morts per la anima de la
Santedat de Alexandro VTI, ahont asistiren los Concellers,
y lo S.®'" Govemador.
Dijous á 13 de Mars 1670, en Dietari apar que los Conce-
llers anaren á la Seu per asistir á las Funerarias se feyen per
mort de la Santedat del Papa Clement IX.
Divendres á 4 y 5 de Setembre 1676, en Dietari apar que
en la Iglesia de la Cathedral se feu la Funeraria per la mort
del nostre S.* Pare Papa (').
Dijous á 25 de Agost 1689, en Dietari apar que vingué
la noticia que á 10 de dit mes morí la Santedat de Innocen-
cio XI nostre S.* Pare.
Dilluns á 22 de Noembre 1700, en Dietari se tracta de la
Funeraria se havía de fer per la mort de Sa Santedat (').
Divendres á 3 de Febrer 1447, en Dietari apar, que segons
relació verídica de molts, é letres trameses á diversos lo Papa
Eugeni IV, passá de esta vida, é apres en lo mes de Mars prop
seguent fou elegit en Papa Nicolau V. lo Senyor Rey stant á
quinse millas de Roma.
Disapte á I de Abril 1447, en Dietari apar que fou feta
solemnitat del Cors present solemnement ab gran luminaria
en lo Altar major de la Seu de la present Ciutat per lo Clero,
per la mort del Papa Eugeni IV, qui morí segons relació de
molts á 3 de Febrer prop passat.
Diumenge á 12 de Juliol 1500, en Dietari apar que vingué
nova com nostre S.' Pare Papa Alexandre era ferit de lamp,
y á 13 vingué nova que era mort de dita ferida, y á 15 vingué
nova, que lo dit nostre S.* Pare no era mort, mes que era
nafrat de uns Sostres qui eran cayguts per fibló de vent.
Disapte á 9 de Setembre 1503, en Dietari apar que vingué
nova com lo Papa Alexandre VI era mort, é fonch ver.
Diumenge á 27 de Mars 1513, en Dietari apar que vingué
nova certa per Corren qui arriba de Roma per mar, com
( '
)
Climent X.^
(2) Innocenci XII.

—• CAP. CIV. MORTS I OBSEQUIES DE PAPA 330
havían elegit en Pare Sant lo Cardenal... (*) de lu Casa de
Medici de Florensa, lo qual se anomenaba Papa Leo X.
Disapte á 23 de Octubre 1549, en Dietari apar que arri-
baren en la present Ciutat set Corrous venints de Roma, qui
portaren la nova com lo die 10 de dit uk s ha vía moit lo S.^
Pare Pau III.
Divendres a 28 de Febrer 1550, en Dietari apar que lo
Rev. S.o"^ Cardenal de Monte á 7 de dit mes fou elegit en
Pontífice Máximo de la Iglesia de Deu, y fouli posat nr)m
Julius III.
Dijous á II de Abril, 24 de Maig, y 5 de Juny 1555, en
Dietari apar que vingué nova com lo Papa era mort.
Divendres á 31 de Maig, y 9 de Juny 1555, en Dietari
apar que vingué nova de la Elecció del Papa Paulo IV, que
se deya lo Cardenal Theatino de la Casa 111.'"® de Napols.
Diumenge á 27 de Agost 1559, en Dietari apar que vingué
nova com lo S.* Pare ere mort.
Diumenge á 4 de Maig 1572, en Dietari apar que vingué
nova com lo S.* Pare estava malalt, y á 6 se feu Professó de
pregaries per la Salut de dit S.* Pare Pió V, y á 14 vingué
nova, que era mort.
Dijous á 22 de Maig 1572, en Dietari apar que vingué nova
com á 13 de dit mes fou feta elecció pera Sumo Pontífice de
la Persona del III. y Rev. S.^"^ Cardenal Ug Boncompany,
de nació Bolonyés, y es estat anomenat Gregori XIII.
Dilluns á II de Noembre 1585, en Dietari apar se í< u
Professó de pregaries per la Salut del S.®*^ Rey.
Divendres á 14 de Sctembre 1590, en Dietari apar, que
que morí
vingué nova com lo Papa Sixto V, era mort, y
á 24 de Agost prop passat, y á 26 de Octubre fou celebrat
Aniversari en la Seu per dit Papa.
Dimars á 20 de Noembre 1590, en Di(^tari apar, qup fon-n
fetes les Obsequias del S.* Pare Papa Urbá [VII], que no vis-
que sino nou dies en lo Pontificat.
Diumenge á 3 de Febrer 1591, en Dietari apar se feu
Professó en la Seu de Barcelona, donant gracias á Deu de la
Elecció del Papa Gregori XIIII.
Dimars á 26 de Noembre 1591, en Dietari apar que vin-
() Joan de Médici.

340
RÚBRICA d'esteve gilabert bruniquer
gué nova de la elecció feta del Cardenal Faqiiineto per Pon-
tífice, qui prengué nom de Innocencio IX.
Disapte á II de Abril 1592, en Dietari apar, que los
Concellers anaren á la Sen, per lo Te Deum se canta per la
nova elecció del Papa Clement VIII.
Dimecresjá 16 de Mars 1605, en Dietari apar que vin-
gueren avisos de particulars, que lo Papa Clement VIII ere
mort, y á 29 fou lo Aniversari en la Seu de Barcelona.
Dijous á 21 de Abril 1605, en Dietari apar que vingué lo
avís de la nova elecció del Papa Leo XI Florentí, y a i de
Juny, se publica per cosa molt certa la mort de dit S.* Pare,
y lo mateix die vingueren avisos de la nova Elecció en Papa
del Cardenal Burguesio Roma, y son Pare ere de Senat, y
en sa Coronado prengué nom de Paulo V, y á 19 se feu Pro-
fessó en la Seu per dita Elecció.
Divendres á 19 de Desembre 1642, en Dietari apar que
morí lo Em. S.^'' Cardenal Duch Rotxolin (*), y á 23 se feu
la funeraria en la Seu, y á 24, y 29 fou deliberat pagar los
gastos de dita funeraria, y a 16, 22, y 29 de Janer 1643 se
tracta del mateix.
(*) Richelicu.

INDEX
Planes
Cap. LXXI.—Casos sinistres, y successos extraordinaris 5
Cap, LfXXII.—Cosas prodigiosas, y peregrines 11
Cap. LrXXIII.—Terratrcmols, Incendis, fortuna de Mar, se-
quedats, y Inundacions de aj'^guas, ó grans Piujas 17
Cap. LfXXIV.—Marcas, y represalias 29
Cap. LXXV.—Hospitals, y cosas respectants á Pobres, y á
pietat Christiana, y Repenedidas 37
Cap. LXXVI.— Fallits, y abatuts 63
Cap. LXXVII.—Tonas de Guarda de Monjuich, y de Mon-
gát, y del cap del Riu de Lobrcgat, y altias 65
Cap. LXXVIII.—Relotge de les horas, y relotgcr 69
Cap. LXXIX.—Taula, y Banch de la Ciutat, y altros Banchs
de Cambiadors 75
Cap. LXXX.— Galeras quant venen deuen saludar primer, y
la Torre de Monjuich fa senyals, segons que aquí se explican. 97
Cap. LXXXI.—Molins, Moliners, Molturas, Pes de la fariña,
Rechs, }' Rius, y Bassas, Rieras, Sequías, y Corredoras 105
Cap. LXXXII.—Leudas, y Cops, y Pes de Rey, y BatUe
de Cops 125
Cap. LXXXIII.—Leudas de Tortosa, Copliura, y altrcs 1 37
Cap. LXXXIV.— Alcaldes de la Seca 141
Cap. LXXXV.—Capitanía general, y Soldats '. 143
Cap. LXXXVI.—Contencions de Jurisdiccions 149
Cap. LXXX VII.—Ciutadans de matrícula, y Mercaders. ... 153
Cap. LXXXVIII.—Carrers, Plassas, Camins, y Clavegueras.. 159
Cap. LXXXIX.—Comers, y Mercadcries 185
Cap. XC.—Cambis, Piras, y Consols Ultra Marins 197
Cap. XCI.—Salua Guarda Real 209
Cap. XCII.—Vestits, y abillaments 211
Cap. XCIII.—CoUegis, Confrarías, Oficis, y Arts, y Ordina-
cions de ellas
215

342
INDEX
Planes
Cap. XCIV.—Tavern rs, Revenedors, y Barracas de Mar 277
Cap. XCV.—Advocáis, y Síndichs de la Ciutat 285
Cap. XCVI.— Racionáis, y Scrivans Racionáis 293
Cap. XCVII.— Cadiras, y Coxins, Sitiáis, ó Strados, los Con-
sellers no permctcn en sa presencia cadiras, ni coxins, prin-
cipalnient quant eUs non teñen 299
Cap. XCVIII.—Consells dats á Reys. y á altres Senyors 307
Cap. XCIX.— Ordinacions, y cosas diuersas 309
Cap. C.—Danys esmenats á personas que serveixen á la Ciutat. 323
Cap. CI.— Notaris :
325
Cap. CII. — Corredors, Tiompetas, Menestrils, Ciegos, Tabals.. 331
Cap. CIII.—Nobles 335
Cap. CIV.—Morts, y Obsequias de Papa 337

f^^ua
DP Bruniquer, Esteve Gilabert
^02 Ceremonial deis
B28B7 rnagnífichs consellers y
v,5 regir.ent de la Ciutat
de Barcelona
PLEASE DO NOT REMOVE
CARDS OR SLIPS FROM THIS POCKET
UNIVERSITY OF TORONJO LIBRARY