Presentació Dra. Milagros Bárez - Hospital de l'Esperit Sant

L’ESTAT ESTAT D’À D’ÀNIM
NIM I LA SALUT
Programa de difusió difusi d'hàbits d'h bits saludables
Aula de Salut S. XXI
23 DE NOVEMBRE DE 2010
Dra. MILAGROS BÁREZ B REZ VILLORIA

L’ESTAT ESTAT D’ÀNIM D’À D’ÀNIM
NIM I LA SALUT
SALUT
ESTAT
D'ÀNIM D' NIM

MALALTIA I ESTAT D’ÀNIM D’À D’ÀNIM
NIM
MALALTIA
Amenaça Amena a per a la vida i
pel benestar.
Canvi en la vida prèvia. pr via.
Limita la llibertat.
Incapacita.
Grup marginal.
Vulnerabilitat.

MALALTIA I ESTAT D’À D’ÀNIM
NIM
AFECTACIÓ AFECTACI PSICOLÒGICA
PSICOL GICA
PERSONAL

MALALTIA I ESTAT D’À D’ÀNIM
NIM
AFECTACIÓ AFECTACI PSICOLÒGICA
PSICOL GICA
FAMILIAR

MALALTIA I ESTAT D’À D’ÀNIM
NIM
AFECTACIÓ AFECTACI PSICOLÒGICA
PSICOL GICA
PARELLA

MALALTIA I ESTAT D’À D’ÀNIM
NIM
AFECTACIÓ AFECTACI PSICOLÒGICA
PSICOL GICA
LABORAL

MALALTIA I ESTAT D’À D’ÀNIM
NIM
AFECTACIÓ AFECTACI PSICOLÒGICA
PSICOL GICA
SOCIAL

MALALTIA I ESTAT D’ÀNIM D’À D’ÀNIM
NIM
Alta prevalença prevalen a de
problemes d'ansietat i
depressió depressi com a
conseqüè conseqüència
ncia de malalties
mèdiques diques.

INDICADORS DE DEPRESSIÓ
DEPRESSI
Tristesa
Dol
Desesperança
Aïllament / Soledat
Plor
Sentiments de culpa
Ideació suïcida
Anhedònia
Discapacitat desproporcionada
Insomni
Alteració de l'alimentació
Abandó de tractaments

INDICADORS D'ANSIETAT
Inquietud psicomotriu
Insomni
Crisis de pànic
Disfòria
Agressivitat/Hostilitat
Temors irracionals / Fòbies
Preocupacions excessives
Rumiacions obsessives
Alteració de l'alimentació
Abús de substàncies

ESTAT D’ÀNIM D’À D’ÀNIM
NIM I MALALTIA
L'estat d'ànim d' nim negatiu pot
augmentar la vulnerabilitat
de l'organisme, precipitant
l'aparició l'aparici de malaltia o
agreujant-la.
agreujant la.

ESTAT D’ÀNIM D’À D’ÀNIM
NIM I MALALTIA
Propiciant Propiciant hàbits h bits no saludables que
posen en perill la salut.
salut

ESTAT D’ÀNIM D’À D’ÀNIM
NIM I MALALTIA
Propiciant Propiciant hàbits h bits no saludables que
posen en perill la salut.
salut

ESTAT D’ÀNIM D’À D’ÀNIM
NIM I MALALTIA
Mantenint Mantenint nivells alts
d'activació d'activaci fisiològica fisiol gica
que deterioren la salut.
salut

ESTAT D’ÀNIM D’À D’ÀNIM
NIM I MALALTIA
Immunodepressi
Immunodepressió
que ens torna més m s
vulnerables a patir
malalties infeccioses,
de tipus immunològic
immunol gic.

MALALTIES I ESTAT D'ÀNIM D' NIM
CÁNCER: NCER:
•30% 30% - 50% dels pacients
oncològics oncol gics pateixen
símptomes mptomes d'ansietat i/o
depressió depressi que afecten la
seva qualitat qualitat
de vida.

MALALTIES I ESTAT D'ÀNIM D' NIM
•Factors Factors emocionals
provoquen
conductes de risc.

MALALTIES I ESTAT D'ÀNIM D' NIM
•No No s'ha demostrat associació associaci clara entre
estat d'ànim d' nim i l'inici o l'evolució l'evoluci del càncer. c ncer.

MALALTIES I ESTAT D'ÀNIM D' NIM
VIH:
•85% 85% símptomes s mptomes de
depressió depressi / ansietat
durant el curs de la
malaltia.

MALALTIES I ESTAT D'ÀNIM D' NIM
VIH:
•Depressi Depressió / ansietat
augmenten
conductes de risc.

MALALTIES I ESTAT D'ÀNIM D' NIM
INFART DE MIOCARDI:
•30% 30% depressió depressi i ansietat
relacionada amb pitjor
evolució, evoluci , predisposant a
nous infarts.

MALALTIES I ESTAT D'ÀNIM D' NIM
INFART DE MIOCARDI:
•Patr Patró A de personalitat
que predisposa a la
malaltia.

MALALTIES I ESTAT D'ÀNIM D' NIM
TRASTORNS DE LA PELL :
•Desfiguraci
Desfiguració facial o
d'altra part del cos, amb
sentiments d'inferioritat,
soledat, baixa autoestima
i aïllament a llament social.

MALALTIES I ESTAT D'ÀNIM D' NIM
ACNÉ ACN / PSORIASIS /
DERMATITIS ATÒPICA AT PICA /
URTICÀRIA:
URTIC RIA:
•Origen Origen embriològic embriol gic comú com pell
i SN.
•Ansietat Ansietat i depressió depressi efecte
desencadenant o mantenidor.

MALALTIES I ESTAT D'ÀNIM D' NIM
DIABETES:
•La La depressió depressi afecta al
33% dels pacients, per les
complicacions i canvis en
l'estil de vida.

MALALTIES I ESTAT D'ÀNIM D' NIM
DIABETES:
•L'estr L'estrès s crònic cr nic en una
persona predisposada a
patir D (obesa i edat
avançada avan ada) ) pot associar-se
associar se
al desenvolupament de la
malaltia .

MALALTIES I ESTAT D'ÀNIM D' NIM
CÓLON LON IRRITABLE:
Preval Prevalència ncia en un
70% de trastorns
d'ansietat i depressió.
depressi

MALALTIES I ESTAT D'ÀNIM D' NIM
CÓLON LON IRRITABLE:
Trastorns Trastorns d'ansietat ja
es troben presents
abans de l'aparició l'aparici dels
símptomes mptomes orgànics org nics.

MALALTIES I ESTAT D'ÀNIM D' NIM
CEFALEA TENSIONAL:
Fins Fins el 95% pateixen
depressió depressi i/o ansietat, ansietat,
reactiva o endògena end gena.

MALALTIES I ESTAT D'ÀNIM D' NIM
CEFALEA TENSIONAL:
L'exc L'excés s d'ansietat provoca
contracció contracci muscular de cap i
coll, coll,
amb constricció constricci vascular
i isquèmia isqu mia que causa dolor.
Patr Patró A de personalitat .

MALALTIES I ESTAT D'ÀNIM D' NIM
DEMENCIA ALZHEIMER:
El El 10% depressió depressi
major.
Entre Entre el 30% - 40%
pateixen símptomes s mptomes de
depressió depressi moderada.

MALALTIES I ESTAT D'ÀNIM D' NIM
DEMENCIA ALZHEIMER:
La La depressió depressi incrementa el
deteriorament mental
(pensar i tasques quotidianes).
La La depressió depressi augmenta els
canvis en el comportament
(inquietud i agressivitat).

MALALTIES I ESTAT D'ÀNIM D' NIM
ASMA:
L'ansietat L'ansietat s'associa a pitjor
evolució, evoluci , augmentant
símptomes mptomes i tractaments
urgents, urgents,
freqüents freq ents, ,
agressius i costosos.

MALALTIES I ESTAT D'ÀNIM D' NIM
ASMA:
La La depressió depressi propicia
pobre autocura, autocura,
incompliment de les
prescripciones mèdiques diques i
indiferència indifer ncia als símptomes
s mptomes
respiratoris.
respiratoris

MALALTIES I ESTAT D'ÀNIM D' NIM
ARTRITIS REUMATOIDE:
Dolor Dolor i deteriorament físic f sic
causen depressió depressi en un 17%
i distímia dist mia en un 40%, amb
poca motivació, motivaci , i major
percepció percepci del dolor.

MALALTIES I ESTAT D'ÀNIM D' NIM
FIBROMIÀLGIA:
FIBROMI LGIA:
Pena, Pena, ansietat, ansietat,
fatiga,
insomni, insomni,
irritabilitat,
irritabilitat,
manca de concentració,
concentraci ,
desinterés, desinter s, apatía, apat a,
hipocondria.
hipocondria

MALALTIES I ESTAT D'ÀNIM D' NIM
FIBROMIÀLGIA:
FIBROMI LGIA:
Amb Amb altres malalaties
que provoquen
alteració alteraci emocional
(cólon lon irritable, fatiga
crònica cr nica). ).

PSICOLOGIA DE LA SALUT
Malaltia física sica com a
interacció interacci entre factors
mèdics dics, , psicològics
psicol gics
(emocions emocions, , pensaments,
pensaments,
conductes) conductes)
i socials (cultura,
família fam lia, , amics). amics).

PSICOLOGIA DE LA SALUT
ÀREES REES DE INTERVENCIÓ
INTERVENCI
Promoci Promoció d’un un estil de vida
saludable.
Prevenci Prevenció de malalties: malalties:
modificació modificaci d’hàbits bits no saludables.
Atenci Atenció psicològica
psicol gica en malalties
específiques
espec fiques.
Evaluaci Evaluació i millora del sistema
sanitari.
sanitari

PSICOLOGIA DE LA SALUT
INTERVENCIÓ INTERVENCI PSICOLÒGICA
PSICOL GICA
EMOCIONAL
EDUCACIONAL
INSTRUMENTAL

PSICOLOGIA DE LA SALUT
INTERVENCIÓ INTERVENCI PSICOLÒGICA
PSICOL GICA
COGNITIU
CONDUCTUAL
HUMANISTA

L’ESTAT ESTAT D’À D’ÀNIM
NIM I LA SALUT
Moltes gràcies gr cies!