Atlètic Salesià. 75 anys junts - Salesianos

2
Sábado, 26 de Noviembre de 2011
el Periódico Ciudad de Alcoy
Molta gent generosa
XIMO LLORENS VILAPLANA
PRESIDENT DE L’ATLÈTIC SALESIÀ
Emocionant ha estat la preparació
d’esta publicació. És d’agrair que
persones de totes les edats hagen
col·laborat amb fotos o contant-nos
la seua relació amb l’Atlètic Salesià
i, perquè no dir-ho, passant-ho bé en recordar
cadascú la seua època.
Quant a la data de fundació del club, hem volgut fer un homenatge
a l’home que, amb tota seguretat, va iniciar el futbol als
salesians, i amb ell el nostre club, el beato Salesià D. José Otín,
desaparegut i donat per mort en guerra a final de novembre de
1936 i esta és la data escollida. Les referències a la seua persona
seran diverses al llarg d’estes pàgines. És clar que l’Atlètic
existia abans. Diverses fotos de l’equip en l’any 1934 al camp
de futbol i amb José Otín així ho demostren. També les paraules
de Pepe Vicent, recollides en este especial o el testimoni de
Ricardo Calvo al Ciudad en 1993, que el situaria a principi de la
dècada dels 30.
Però el nom Atlètic Salesià no abarca a tots els equips que han
nascut al col.legi. És sols el que va iniciar l’història i el que perdura
hui en dia. Gimnàstic, Olímpic, Imperial, Jomas, Juvenil,
Oratorio, DOSA, Magone, Círcul Domingo Savio, Infantil, ASI i
segurament algun altre són també protagonistes d’este aniversari
perquè tots ells han representat el nom del col.legi o de l’Associació
d’Antics Alumnes en una època o altra.
L’engranatge de l’Atlètic continua funcionant com el primer dia.
I sense gent generosa que es preocupe pels equips i pels xavals
d’una forma desinteressada seria impossible. La filosofia roman
invariable: els majors s’ocupen dels que comencen per baix,
com una gran família. També s’han de complir altres tasques:
emplenar fitxes, recollir quotes, loteries, equipatges, arbitratges…
Gràcies a tots. Als que treballen ara i als que ho feren abans.
Menció especial per a un home al qual moltes generacions relacionem
amb el club (o al club amb ell). Més de 40 anys treballant
per l’Atlètic. Els directius, jugadors i entrenadors van passant
i ell sempre està: Miguel Vidal.
Si des del cel poden mirar-nos per un forat, estic segur que hi
haurà dues persones molt satisfetes avui, els nostres amics Emilio
Antolí i Toni Valor. Entusiastes, lluitadors, incansables treballadors,
ells també ens empentaren per tractar de conèixer els nostres
orígens. Amb ells ens vam fer majors molts de nosaltres i
ells ens van deixar clar quin era el camí correcte.
El meu record també per Enrique Ferrándiz, Vicent Alemany,
Luis Berbegal i tants altres que ens han deixat.
A l’Atlètic jugaràs, però mai no guanyaràs, els deien als nostres
majors. Jugàvem molt bé, però sempre n’eixia un altre de millor.
Per suposat, com a esportistes volem guanyar, però l’objectiu
més important és que aconseguim formar bones persones. Estos
valors són comuns a totes les categories i totes les edats i
continuaran sent-ho.
Òscar, Jaume, Juanito Coderch, Quique, el vostre esforç té per
fi recompensa. Gràcies per aconseguir que esta celebració es
puga dur a terme.
Este és l’inici de les celebracions del 75 aniversari de l’Atlètic
Salesià. Consulteu el programa d’actes que apareix a esta publicació.
L’acte central serà una jornada de germanor als salesians
el diumenge 19 de febrer de 2012. No obstant això, hem
planejat actes per a tots els gustos; una exposició de fotos, una
matinal amb els més menuts (els que juguen als Jocs Escolars),
un ensaio i fins i tot una vetllada teatral. Parleu entre vosaltres,
val la pena reviure i recordar els bons moments amb els amics.
Convide a totes les persones relacionades amb l’Atlètic Salesià
perquè hi participen. Espere que vos agrade...
La primera y principal expresión
que surge ante la celebración
de esta efeméride es
la de enhorabuena. Enhorabuena
a todas aquellas personas,
presentes y ausentes, que a lo
largo de estos 75 años han hecho posible,
con su dedicación, esfuerzo, constancia
e ilusión este proyecto deportivo
en Alcoy que es el Atlético Salesiano.
En la tradición salesiana se ha venido
utilizando el juego –deporte- como uno
de los ámbitos educativos donde es posible
acompañar al chico, a la chica, en
su crecimiento como persona. Don Bosco
desarrolló una intuición educativa que
pretendía dar respuesta a la totalidad de
las necesidades de los jóvenes. Él mismo
jugaba con ellos en el patio.
En las Memorias del Oratorio encontramos
escrito: “me hice con cuantos juegos
pude: potro, columpios, pértigas, todos
los aparatos de gimnasia”. El juego
marcaba el calendario festivo de la vida
oratoriana y acompañó las fases del desarrollo
de la obra de Don Bosco.
El deporte salesiano presenta unas características
concretas que conviene recordar:
es deporte popular, no elitista;
deporte humanizador que fomenta la cooperación
y la amistad, valorando lo educativo
frente a lo competitivo; deporte
como plataforma de encuentro entre todos
los agentes implicados: chavales,
Tota la vida igual
ÓSCAR SEMPERE
“Tota la vida igual!”, ens cridaven. Les
competicions esportives tenen eixes
coses. El qui perd, no ho porta gens
bé, i li tira la culpa a l’àrbitre, al camp,
al vent que fa, a l’altre equip... I als
Camps del Serpis, alguns dels vells seguidors
que venien a fer suport al seu
equip que jugava contra l’Atlètic,
freqüentment dien això: “Tota la vida
igual!”. Clar està que només ho deien
quan perdien. Però així i tot ens cridava
molt l’atenció. Tota la vida? A què es referien, si érem molt jóvens, quasi
uns xiquets. De quina vida parlaven?
I així vam descobrir que abans de nosaltres havien hagut molts altres
Atlètics Salesians. I vam començar a saber que també eren bons
equips i que també havien guanyat trofeus i campionats i que també
tenien molta rivalitat amb altres equips passats de clubs que encara hui
existixen. I així vam anar interessant-nos per saber quan començà
aquesta història. Des de quan hi ha Atlètic Salesià?
Per a Emilio Antolí, anterior president, es va convertir en una qüestió
prioritària. I furgant, furgant, vam poder saber que l’Atlètic Salesià arranca
poc després de l’arribada de la congregació salesiana a Alcoi, perquè
així ens ho van dir els més vells que havien jugat al Camet, al Camp
Escolar o al Collao. I a més tenim les fotos que demostren que hi ha
equips als Salesians des d’abans de la guerra. I ho hem pogut saber
pels capellans que apareixen en les fotos, algun dels quals va morir en
guerra.
“Tota la vida igual!, dien. I acte seguit, com qui envia algú a fer punyetes,
ens enviaven a missa.
Felicita
Atlètic Salesià. 75 anys junts
Enhorabuena
VICENTE ENRIQUE PICÓ VICEDO
entrenadores, padres…; deporte
preventivo como plataforma para
llevar una vida saludable y prevenir
situaciones de riesgo; deporte flexible
y creativo. Y todo esto enmarcado
dentro del Proyecto Educativo-Pastoral
de Salesianos Alcoy
intentando ofrecer respuestas a las
necesidades profundas y de crecimiento
integral de los niños y jóvenes,
al tiempo que se favorece una
visión cristiana de la vida.
En nombre de los salesianos
que formamos actualmente la co-
DIRECTOR SALESIANOS ALCOY
al Atlético Salesiano
munidad salesiana de Alcoy, agradecer
a Dios estos 75 años de vida
del Atlético Salesiano que se
suma al agradecimiento por los
cerca de 85 años en los que la
presencia salesiana en Alcoy ha
ido creciendo de la mano del cariño
y la acogida recibidas por parte
de tantos y tantas alcoyanos y
alcoyanas, y que han hecho que
los salesianos nos hayamos sentido
desde el principio como en
nuestra propia casa y disfrutando
de nuestra propia familia.
PROGRAMA D’ACTES
75 aniversari Atlètic Salesià
■ 26 de novembre, dissabte.
Publicació al Ciudad de l’especial del
75 anniversari.
■ 10 de desembre, dissabte.
Dinar de Nadal de l’Atlètic als Salesians.
■ 19 de febrer, diumenge.
Esmorçar/Dinar convivència al Camet
i Societat amb totes les generacions
del club. Exposició de fotos al
col.legi.
■ 20 de febrer al 5 de març.
Exposició de fotos del 75 anniversari
al Centre Comercial Alçamora.
■ 3 de març, dissabte.
Matinal esportiva i esmorçar al Camet
amb els més menuts (Jocs Escolars).
Ensaio del 75 anniversari a la Societat.
■ 4 de maig, divendres.
Teatre als Salesians. Respresentació
d’un sainet amb temàtica de l’Atlètic.
por su 75 aniversario
Enhorabuena y nuestros mejores
deseos para el futuro

Sábado, 26 de Noviembre de 2011
Atlètic Salesià. 75 anys junts el Periódico Ciudad de Alcoy 3
L’ATLÈTIC SALESIÀ COMPLEIX AQUEST MES ELS 75 ANYS
una història viva
Nou equips en
competició
L’At. Salesià és un club
històric dins del futbol
local d’Alcoi. La seua
presència actual en les
competicions que
organitza la Federació
Valenciana de Futbol
en la Delegació d’Alcoi,
en totes i cadascuna de
les categories a la
temporada 2011-2012,
és la següent:
2 adherits
2 veterans F7
2 juvenils
2 cadets
1 infantil
Tot i que és un dels
equips més antics
de la història del futbol
local alcoià, no
hem comptat mai
amb una data exacta de fundació
del club. Aquest treball que
hem dut a terme pretén justificar
com a data de fundació del club
el 30 de novembre de 1936.
A continuació trobareu una sèrie
d’evidències que reforcen la
teoria d’aquesta data de fundació
i que demostren que l’Atlètic
Salesià és un club que el mes de
novembre d’enguany (2011)
complirà els 75 anys d’existència.
PRIMERES DADES
OBJECTIVES DE LEGALITAT
DE L’ATLÈTIC SALESIÀ
CLUB DE FUTBOL
L’Atlètic Salesià és un club es-
portiu que té com a finalitat:
“cultivar, estimular y perfeccionar
la educación física, propagando,
por cuantos medios estén a su
alcance, la práctica de los deportes
en todas sus manifestaciones,
con arreglo a las normas
respectivas Federaciones De-
D’entrada, la primera cosa que m’agradaria reconéixer
és que, molt més enllà dels tòpics i dels formalismes típics
d’estes ocasions, és veritablement un honor per a
mi que m’hagen demanat que escriga unes línies, amb
motiu de la celebració del com a mínim 75 aniversari de
la creació del club de futbol At. Salesià. Que no del Futbol Salesià a Alcoi,
perquè esta pràctica esportiva, de ben segur, ja devia ser fomentada
i promoguda per aquells primers seguidors de D. Bosco, només
instal·lar-se a la nostra ciutat, allà pells inicis dels anys 30 del segle
passat.
És un gran honor com a vicealcalde i regidor d’Esports d’esta ciutat,
però, sobretot, és un orgull com a persona, com a Rafa Carbonell. I és
que, imagine que ja deuen saber molts de vostés, que em coneixen
de fa temps, per mitjà d’este món del futbol i de l’esport local, jo
també “sóc de Salesians”.
Els millors records de la meua infantesa encara deuen amagar-se en
algun racó entre la “Pista” i el teatre; restes de les centenars d’hores i
hores d’esport, ja fóra futbol, futbol sala, bàsquet o handbol, encara
deuen estar gravades en alguna pedra de la paret del “Camet”; els
moments més divertits de meua adolescència segur que seria capaç
de trobar-los darrere d’alguna de les fotos penjades de la “Societat”...
Perquè jo també “sóc de Salesians”...
I és que, no els enganye, Salesians, per a mi, i potser per a la gran
majoria d’aquells i d’aquelles que han passat per les seues aules, pels
seus clubs, per les seues entitats, pels seus grups és una part fonamental
de la meua vida. Allí vaig començar fer-me persona, vaig
aprendre uns valors que em definixen i que he mirat de transmetre a
altres, vaig descobrir l’AMISTAT amb majúscules, em vaig enamorar
del futbol i em van enganxar definitivament a l’esport... I tantes i tantes
coses que...
portivas (...) El Club Atlético Salesiano
practicará, como deporte
principal, el FUTBOL.”
Aquest fragment, que hem reproduït
fidelment, és el que apareix
en l’apartat de “Denominación,
objeto y domicilio” dels
estatuts que el club va presentar
MOLT MÉS QUE FUTBOL
RAFEL CARBONELL
I ARMERO
VICEALCALDE I REGIDOR D’ESPORTS
DE L’AJUNTAMENT D’ALCOI
JOAN JORDI
CODERCH
PEIDRO
Membre de la
Junta
Directiva de
l’At. Salesià
Una imagen de 1934 con jugadores y aficionados.
l’any 1976, per a legalitzar una
situació que fins aleshores no
era del tot legal. I no ho era, perquè
fins a aquesta data, no era
necessari ser una entitat inscrita
en el registre per a participar en
Pasa a la pàgina següent
Col·laborar, modestament, en la celebració de tants anys d’At. Salesià
és el mínim que pot fer algú com jo, tan agraït com estic per la
possibilitat que m’ha donat este club de ser jugador, entrenador, delegat,
directiu i... És el mínim que pot fer algú com jo, que se sent un privilegiat
per haver conegut i haver aprés tantes coses de persones
com ara Emilio Antolí, Antonio Valor, Juanito Blanes, i tants d’altres...
Centenars de converses compartides, un bon grapat d’ensenyaments
impagables rebuts gràcies a ells, em fan pensar sovint que un és regidor
d’Esports de la seua ciutat, en bona mesura, per “culpa” d’ells...
En definitiva, és el mínim que pot fer algú com jo, quan un dels seus
amics de sempre i de veritat, Ximo Llorens, president d’este club i
digníssim successor de persones com les que acabem d’anomenar, li
ho demana.
Per tot açò que els he intentat contar i, per damunt de tot, per la
quantitat d’alcoians que, a poquet a poquet han anat fent-se persones,
per mitjà de l’esport i del futbol gràcies a l’At. Salesià, vull agrair,
en el meu nom i en el de l’Ajuntament d’Alcoi, esta iniciativa entranyable
i ben merescuda de celebrar tants anys de Futbol Salesià; de celebrar
un esdeveniment que és molt més que futbol.
Sols em resta donar-te l’enhorabona, president. A tu i a tota la teua
directiva; a tots els jugadors, els entrenadors, els delegats (a un en especial,
com no, l’insubstituïble incombustible Vidal!) i els col·laboradors
del club; a totes les generacions de membres que han format i
formen part d’este club històric de la ciutat; i, també, a tota la Família
Salesiana, en general.
Estic convençut que sereu capaços d’organitzar tot un conjunt d’actes
que, no sols seran un èxit, sinó que us serviran per impulsar i projectar,
més encara si cap, el vostre club cap el futur. L’esport alcoià i la
ciutat d’Alcoi necessita entitats com l’At. Salesià, pel que representeu,
pel que aporteu i pel que sou: molt més que futbol!

4
Sábado, 26 de Noviembre de 2011
el Periódico Ciudad de Alcoy
Ve de la pàgina anterior
les competicions locals en les
quals, des de sempre, havia participat
el club. És a partir d’aquesta
temporada, 1975-76,
que la lliga local de futbol passa
a estar organitzada per la Federació
Valenciana de Futbol i
aquesta és la raó per què es demanara
a tots els clubs que regularitzaren
la seua situació.
Amb la presentació d’aquests
estatuts, el club s’adaptava a la
llei vigent aleshores, (Llei 191 de
24 de desembre de 1964). Uns
anys més tard, concretament,
l’any 1989, el club va haver de
presentar uns nous estatuts, per
tal de quedar inscrit en el Registre
de Clubs, Federacions i altres
entitats Esportives de la Comunitat
Valenciana, d’acord amb el
que preveu el Decret 119/1984,
de 12 de novembre del Consell
de la Generalitat Valenciana.
Aquesta és la situació legal en
què es troba a hores d’ara l’Atlètic
Salesià. Però no hi haurà cap
persona vinculada a l’esport alcoià
que puga obviar la presèn-
Llegada de los salesianos a Alcoy.
cia d’aquest club des de molts
anys abans a la data de la primera
inscripció en el registre.
El dijous 21 d’octubre de 2010,
el periòdic Ciudad publicava un
En otoño de 1.927, llegaba la primera Comunidad Salesiana a Alcoy,
dispuesta a tomar el testigo que les cedía Mossén Josep y a proseguir la
labor educativa que el Patronato de la Juventud Obrera había iniciado
en 1.884. Los 6 primeros salesianos, al igual que los sucesivos, iban a
afanarse por los jóvenes cuya educación se les confiaba.
Comandados por D. Antonio Recasens, director capaz y exigente, que
hacía trabajar mucho y bien, porque era
el primero en exigirse a sí mismo, los
primeros salesianos eran hombres sin
grandes saberes técnicos, con la formación
necesaria para emitir los votos
ó la teología justa para ser ordenados.
Con todo, si esto podía ser una carencia,
tenían otras grandes virtudes. Estaban
llenos de fe, de amor a Mª Auxiliadora,
veneraban la memoria de Don
Bosco y estaban dotados de un gran
sentido práctico. Tenían una idea clara,
vivida a diario, todo trabajo era poco
por el bien de los jóvenes. Era una idea
heredada de S. Juan Bosco: “Trabajo,
trabajo y trabajo… Ya descansaremos
en el paraíso”. Desarrollaban todo esto
con un gran sentido de la obediencia.
Su llegada había sorteado todo tipo
de escollos y arduas negociaciones.
Una vez ya instalados fueron, los componentes
de las primeras comunidades
se responsabilizaron de poner los cimientos
de toda la obra futura, educando
con razón, religión y amabilidad
en aquellos espacios clásicos de toda
casa salesiana: escuela, iglesia, teatro,
patio.
El patio de juegos, como lugar sinónimo de fiesta, en Alcoy iba a ser
una limitación inicial a su tarea pedagógica. Para el Patronato la superficie
con que se contaba podría ser suficiente, pero para el estilo salesiano
quedaba insuficiente. No se disponía del Camet todavía, y los patios
existentes eran reducidos y con muchos árboles en medio. Sin
embargo, sin cundir desánimo aquellos patios se fueron llenando de
alegría de juegos del Oratorio Festivo y vieron nacer hasta un equipo de
fútbol: el Atlético Salesiano.
Relevo de personal y llegada de D. José Otín.
A la finalización del curso 1927-28, se produjo el primer relevo de personal
en la comunidad. D. Silverio Maquiera fue destinado como director
a Huesca, y junto con otros salesianos llegó a Alcoy D. José Otín
Aquilué, que tendría un papel clave en la fundación del Atlético Salesiano.
A continuación se ofrece una aproximación a su figura.
TRAYECTORIA PREVIA A SU LLEGADA A ALCOY. Natural de
Huesca, donde había nacido el 22/XII/1.901, estudió desde los 8 años
reportatge sobre la lliga local de
futbol d’Alcoi. En aquesta publicació
podem llegir el text
següent:
“La liga de fútbol local es la
competición de mayor solera de
cuantas se disputan en nuestra
ciudad. Si bien se tienen datos
concretos a partir de 1975, que
es cuando se creó la sede local
de la Federación de Fútbol de la
Comunidad Valenciana, algunos
de los equipos que forman parte
de este colectivo tienen más de
cincuenta años a sus espaldas”.
A més d’aquest testimoni, en
tenim molts altres que justifiquen
l’antiguitat de l’Atlètic Salesià
més enllà de la data de publicació
dels primers estatuts (1976).
A Alcoi, hi ha una gran quantitat
de clubs dels quals tenim notícies
des de molt temps abans
d’aquesta data. A més, en l’arxiu
fotogràfic del club tenim notícia
del primer campionat local que
l’Atlètic Salesià va aconseguir la
temporada 1949-1950.
Aquest fet també es troba documentat
en el periòdic Ciudad,
publicat el 23 de novembre de
JOSÉ OTÍN AQUILUÉ: UN SALESIANO FUNDADOR
JOSÉ JUAN SERRANO
MEMBRE DEL CONSELL ESCOLAR
DEL COL·LEGI SALESIÀ
D. José Otín, en un quadre realitzat per David Pastor.
Atlètic Salesià. 75 anys junts
en las Escuelas Salesianas de S. Bernardo de aquella ciudad.
Abierto a la vocación salesiana, parte como aspirante a Campello en
1.914. De allí, en 1.918 pasa a Madrid-Carabanchel, donde realiza el
noviciado y los estudios de filosofía. Profesa como salesiano el verano
de 1.920. Continúa su formación salesiana con el trienio práctico en Villena
y finalizado este, cursa teología en Campello. Recibe la ordenación
sacerdotal en Orihuela el 7-6-1.928.
EN ALCOY. En Alcoy estrena su sacerdocio
y será la única comunidad en la
que trabajará como sacerdote salesiano.
Se caracterizaba por su ser afable,
su ascendencia sobre los alumnos,
sabía conectar bien con ellos.
En palabras del veterano salesiano alcoyano
D. Joaquín Cardenal que fue alumno
suyo: “Era un salesiano popularísimo
entre todos nosotros. Fue algún tiempo
consejero (jefe de estudios). Llevaba la
disciplina y estaba siempre con los chicos.
En el patio y en la clase. Tenía gestos
de delicadeza con sus hermanos salesianos.
(…) Cuando los salesianos,
debido a la persecución que ya en la
república se iniciaba, tuvieron que vestirse
de paisano, él nos llamaba a todos
la atención por su simpatía en el vestir,
con su gorra… Organizaba continuamente
deportes y equipos de fútbol.
Unía simpatía a exigencia y disciplina. Le
queríamos mucho.”
SU FINAL. Al iniciarse la Guerra Civil estaba
en la Comunidad de Alcoy, junto
con los salesianos Álvaro Sanjuán, Cayetano
Tarruell y Vicente Asensi. El resto
de los salesianos habían ido a Valencia a ejercicios espirituales.
Tras los registros realizados en el colegio salesiano los días 20, 21 y
22 de julio, los salesianos fueron llevados al Comité, instalado en el Hotel
España; de aquí al Ayuntamiento donde tras interrogarlos les extendieron
salvoconducto, dejándolos en libertad. El dueño del Hotel Continental,
como amigo de la comunidad, los acogió con cariño y pasaron
la noche del 22 al 23. Al día siguiente partirían a Valencia.
Ya en Valencia, D. José Otín se refugió en casa de la familia de D. Vicente
Asensi. Allí ya tenían a varios acogidos. A finales de noviembre de
1.936 se presentó la policía con orden de detener a D. Vicente Asensi y
una hermana suya religiosa. José Otín temeroso, decide abandonar el
domicilio hasta pasar el peligro. Se va a una fonda de la calle Don Juan
de Austria 17. Su estilo de vida reservado y retirado, hizo sospechar a
alguien de él. Denunciado a la FAI, fue detenido y no se ha vuelto a saber
de él.
RECONOCIMIENTO ECLESIAL. José Otín fue beatificado por Juan
Pablo II el 11 de marzo de 2000, II Domingo de Cuaresma junto con
otros salesianos, testigos de la fe y víctimas de la Guerra Civil.

Sábado, 26 de Noviembre de 2011
Atlètic Salesià. 75 anys junts el Periódico Ciudad de Alcoy 5
1993. En aquesta edició hi ha un
reportatge en què es fa ressò de
l’homenatge que l’entitat, encapçalada
aleshores per Emilio
Antolí Company, va voler fer als
jugadors que van aconseguir
aquell títol de lliga. En el text de
la notícia hi ha referències al fet
que l’Atlètic Salesià en aquella
època era un equip que ja es podia
considerar “històric” de la lliga
local. Concretament, hi podem
llegir:
“El Atlètico Salesiano era un
equipo de los más fuertes del
fútbol local, si bien no logró el título
de Liga hasta la temporada
49-50”. (Ciudad, 23 de novembre
de 1993, pàg. 18).
Aquesta referència al campionat
de l’any 1950, juntament
amb l’afirmació que “no logró el
título de Liga hasta la temporada
49-50” demostren que l’Atlètic
Salesià té, si més no, més de
60 anys d’història.
Però quina és la data exacta de
fundació del club? Aquesta és
una pregunta que ja fa uns
quants anys els directius de
l’Atlètic Salesià ha intentat respondre.
Per a trobar aquesta desitjada
data hem de retraure’ns a
la història dels Salesians a Alcoi.
L’ARRIBADA DELS
SALESIANS A ALCOI
El dia 20 de novembre de 1927
de la mà de “Mossén Josep”,
com era conegut José Jordà
Cantó, va arribar la comunitat
Salesiana a Alcoi per a recollir el
testimoni i garantir la continuïtat
de l’esperit del Patronat de la Joventut
Obrera. D. Antonio Recasens
va ser el primer director. Va
ser llavors quan es va beneir el
nou col·legi i la capella. Dos anys
més tard, es produiria la defunció
de “Mossén Josep”. (Canalejas,
2006)
L’arribada dels salesians és fonamental
per a la història de
l’Atlètic Salesià Club de Futbol,
perquè l’educació salesiana no
es limita a l’àmbit pedagògic,
sinó que des del col·legi s’han
creat grups juvenils que han ajudat
dia rere dia a enfortir l’educació
integral.
En la tradició salesiana s’ha utilitzat
el joc com un dels àmbits
educatius on és possible acompanyar
els alumnes en el creixement
d’aquests com a persones.
Don Bosco, fundador dels Salesians,
va desenvolupar una intuïció
educativa que pretenia donar
resposta a la totalitat de les ne-
Equip amb el salesià D. Remigio Pallejà.
cessitats dels joves. Don Bosco
en la seua experiència d’educador,
va captar que el joc a més
de ser una font d’equilibri, desenvolupa
aspectes específics
de la formació integral del jove.
Des d’aquesta intuïció va fer del
pati un espai de trobada proper i
espontani, apte per a les relacions
personals i d’amistat, i per
això, un espai significatiu per a
l’acompanyament personal dels
xiquets.
ELS SALESIANS I L’ESPORT
Des de la perspectiva salesiana
l’esport ha de ser una escola
d’Educació, orientada a emplenar
la formació de les persones.
En el cas dels Salesians a Alcoi,
el “Camet”, el patí del col·legi
està present en moltes de les activitats
extraescolars i fonamentalment
en el futbol.
Com explica el professor del
col·legi, D. Vicente Tomás Reig,
ara jubilat, en un article publicat
en el periòdic Ciudad el 16 de
novembre de 2002, amb motiu
del 75é aniversari de l’arribada
dels Salesians a Alcoi:
“El fútbol siempre ha estado
presente en las competiciones
locales y aún regionales, habiendo
sido siempre su máximo
representante el Atlético Salesiano,
como señala la fotografía,
con bastantes más de 50 años
de antigüedad. También el Juve-
nil, Gimnástico, Olímpico, Jomas,
Oratorio... ya todos desaparecidos,
dieron lustre, trofeos
y jugadores. Actualmente son
numerosos los equipos del colegio
que capitaneados, como
siempre, por el Atlético, participan
en todas las categorías de
los campeonatos locales, desde
prebenjamines (6-7 años) hasta
los más creciditos, que participan
en la 1ª categoría local del
campeonato de Adheridos.
¿Cómo olvidar aquel Campeonato
Dominical, en el ‘Camet’?
Primero, los sábados, a la Reunión
Formativa; luego, el domingo,
por la mañana, a misa, y después
con el ‘cuño’ en el correspondiente
carnet, a jugar.
Cientos de jóvenes disfrutaron
de esta distracción matinal y que
esperaban durante toda la semana
cuando no había las mil
oportunidades de ocio actuales.”
Aquestes línies, juntament amb
moltes fotografies que es van recollir
per a commemorar el 75é
aniversari de l’arribada dels Salesians
a Alcoi, donen fe de l’existència
de l’Atlètic Salesià tot
just després d’acabada la Guerra
Civil (1936-1939). Però tot i
Pasa a la pàgina següent
75 años de ilusiones, 75 años de esfuerzo, 75 años haciendo del deporte una filosofía de vida, 75 años haciendo que jóvenes y
no tan jóvenes frecuentaran los colegios salesianos compartiendo un rato de alegría, fiesta y competición,
75 años…..haciendo a muchos la vida más llevadera.
El deporte fue una de las inquietudes que Don Bosco inculcó a los primeros antiguos alumnos bajo uno de los pilares de la
educación salesiana como es el patio, la convivencia, el grupo. El Atlético Salesiano durante estos 75 años de historia en sus
varias denominaciones, ha sabido recoger ese espíritu de nuestro fundador, e inspirar a los niños y jóvenes, desde su etapa
escolar y una vez salidos de los colegios, su dedicación al deporte, y más concretamente al deporte “salesiano”.
La Asociación de Antiguos Alumnos de Don Bosco de Alcoy
quiere felicitar al Atlético Salesiano en sus bodas de “Diamante”,
deseándoles lo mejor y una larga vida
por los campos de futbol de nuestra geografía local y comarcal

6
Sábado, 26 de Noviembre de 2011
el Periódico Ciudad de Alcoy
L’única constatació clara és
que el fundador del club
va ser D. José Otín. Tenint
en compte que D. José
Otín va estar a Alcoi
només 8 anys (des de 1928
a 1936) és en aquestes
dates en les quals hem
d’ubicar la fundació de
l’At. Salesià.
Ve de la pàgina anterior
això, hi ha elements que ens fan
pensar que la fundació de l’Atlètic
Salesià és anterior al conflicte.
D. JOSÉ OTÍN: FAQUILUÉ I
EL FUTBOL
Les dades que relacionen D.
José Otín i el futbol són diverses.
A banda del testimoni que ens
ofereix Ricardo Canalejas, trobem
també una carta remesa
l’any 2001 pel salesià Joaquín
Cardenal Arques quan es preparava
el 75é aniversari de l’arribada
dels salesians a Alcoi. En
aquesta carta D. Joaquín fa
memòria de les persones dels
salesians. En concret, de D. José
Otín diu el següent: “Organizaba
contínuamente deportes y
equipos de fútbol.”
Totes aquestes dades referents
a la vida i la estancia de D. José
Otín a Alcoi i els testimonis que
hem destacat ens reafermen a
constatar que va ser D. José
Otín qui va fundar l’At. Salesià.
INDICIS D’EXISTÈNCIA
ABANS DE LA GUERRA
CIVIL
Com hem comentat al llarg d’aquest
treball, no tenim una constatació
exacta de la data de fundació
del club. Les proves que
hem trobat i la informació més fidedigna
és que D. José Otín va
ser el fundador del club.
En l’arxiu fotogràfic que hem
pogut arreplegar hi ha una fotografia
de l’any 1934 en què apareix
D. José Otín acompanyat
dels jugadors de l’At. Salesià. Tot
i això, la datació de la fotografia
no apareix enlloc. El fet de datarla
el 1934 és degut a un testimoni
oral de José Vicéns.
En l’article del periòdic Ciudad,
publicat el 23 de novembre de
1993, hi ha una entrevista amb
dos dels jugadors més veterans
de l’entitat: D. José Vicéns i D.
José Trenzano. En aquesta entrevista,
José Vicéns diu: “recuerdo
una fiesta organizada
por el equipo de La Unión, en
mayo de 1930. Uno de los actos
era un partido de fútbol en el
campo del Collao entre el Athletic
Salesianos y un equipo del
colegio de Alicante. Entonces
no era alumno, sino Antiguo
Alumno, pero me pidieron que
jugara con ellos,”
Els testimonis de Trenzano ens
parlen dels anys posteriors a la
Guerra Civil, de fet, el mateix
Trenzano assegura que “debutó
en el temporada 39/40, con
catorce años”.
At. Salesiaà. Any 1942. Foto dedicada a D. Celedonio Macías.
Equip Magone, amb D. Sebastián Arnau. Curs 1943-1944.
Un altre indici de l’existència del
club abans de la guerra és una
notícia del periòdic la Gaceta de
Levante. Amb motiu de l’homenatge
als jugadors que formaven
part de l’equip que va guanyar el
campionat de 1950, vam començar
les investigacions per a
esbrinar la data de fundació de
l’Atlètic Salesià.
Durant aquestes investigacions,
Òscar Sempere Vañó, va trobar
mentre repassava l’hemeroteca
de l’arxiu municipal d’Alcoi una
notícia en la Gaceta de Levante
del 9 d’agost de 1935 en què es
deia literalment:
FUTBOL Campeonato local.
“El domingo, a las cinco de la
tarde y en el campo “El Collado”,
correspondiente al campeonato
local, se jugará un
interesante partido, en el que
se enfrentarán los equipos
Athletic y Betis.”
Aquesta referència al “Athletic”
(juntament amb la que fa José
Vicéns en l’entrevista del Ciudad)
ens fa pensar que es tracta de
l’Atlètic Salesià, tot i que no existeix
la referència salesiana.
Aquest fet és comprensible, ja
que com ens va indicar Ricardo
Canalejas és gairebé impossible
trobar qualsevol referència religiosa
en la premsa de l’època de
la II República.
30 DE NOVEMBRE DE 1936:
DATA DE FUNDACIÓ DEL
CLUB
Encara que aquestes proves
que acabem de citar ens indiquen
que l’At. Salesià va tenir
presència abans de la Guerra Civil,
l’única constatació clara és
que el fundador del club va ser
D. José Otín. Tenint en compte
que D. José Otín va estar a Alcoi
només 8 anys (des de 1928 a
1936) és en aquestes dates en
les quals hem d’ubicar la fundació
de l’At. Salesià.
La fundació del CD Alcoyano
ens ofereix també un poc de llum
sobre aquest tema, ja que en
l’article “Los comienzos” que podem
trobar en la web del CD Alcoyano,
hi ha un moment en què
es fa referència a una reunió de
tots els clubs locals de la qual va
sorgir el CD Alcoyano. Concretament,
diu el següent:
“En el mes de octubre de 1928,
los dirigentes de la sección de
fútbol de la Sociedad Boxing
Club Deportivo Alcoyano deciden
tomar una decisión histórica:
controlar totalmente el fútbol
local, (...) Fueron convocados un
representante de todos y cada
uno de los equipos locales más
destacados. (...) El paso siguiente
fue crear el primer campeonato
local de fútbol y federar al
nuevo club. De esta manera, se
puso en marcha la nueva liga local
que se dividió en dos grupos:
en el primero estaban Unión, Rácing,
Levante y Sporting, cuyos
BIBLIOGRAFIA
Atlètic Salesià. 75 anys junts
partidos se disputaban en el Collao,
mientras que el segundo,
compuesto por los equipos
Gimnástico, Juvenia, Patria,
Celta y Peñarol, disputaban sus
compromisos en el Campo Escolar.”
Per tant, aquest fet ens permet
acotar un poc més la data de
fundació, ja que si la data de fundació
del CD. Alcoyano és el
mes de febrer de 1929, podem
concloure que en aquesta data
encara no estava fundat l’Atlètic
Salesià, ja que en la històrica reunió
no hi estava present.
Podríem pensar, doncs, que la
data de fundació del nostre club
estaria entre els anys 1930 (testimonis
de José Vicéns) i 1936
(mort de José Otín).
La veritat és que la llunyania en
el temps i l’època convulsa i
complicada per als ordes religiosos
que va suposar la II República
(1931-1936), que implica que
hi haja poques referències als actes
i les celebracions que poguera
haver dut a terme la família salesiana
a Alcoi en aquestes
dates, juntament amb els testimonis,
únicament orals, sense
cap document que certifique
l’autenticitat d’una data ens fan
complicat aventurar-nos a posar
una data concreta com a data
de fundació de l’At. Salesià.
Les úniques constatacions de
què disposem són que el fundador
del club va ser D. José Otín i
que aquest va haver de fugir a
València el 23 de juliol de 1936
després d’un registre de la casa
salesiana d’Alcoi. També sabem
que a finals de novembre, i a
causa d’un registre policial de la
casa de D. Vicente Asensi on es
trobava allotjat, D. José es refugia
en una fonda on algú el va
denunciar i mai ja no es va saber
res més d’ell.
Data reconeguda És per això, i
com homenatge a la figura del
nostre fundador, que volem
constatar i afirmar com a data
de fundació de l’Atlètic Salesià
Club de Futbol el dia 30 de novembre
de 1936, prenent les
evidències d’actes i partits anteriors
com a pròleg de la creació
del club.
Per tant, i després d’aquest rigorós
estudi, l’actual Junta Directiva
de l’Atlètic Salesià Club
de Futbol, encapçalada pel seu
president D. Joaquín Llorens Vilaplana,
demana que siga reconeguda
en les instàncies i els
estaments que calga la data de
30 de novembre de 1936 com a
data de fundació del nostre
club.
ALBERDI, RAMÓN, Los mártires salesianos de Valencia y Barcelona (1936-1938),
CCS, Madrid, 2001, pàg. 110-112
CANALEJAS ROMÀ, RICARDO, Repasando la lección, Ed. Tivoli, Alcoi, 2006
TESTIMONI DEL CARDENAL JOAQUÍN ARQUES, SDB, carta a José Juan Serrano
Gisbert el 4 de mayo de 2001, cuando se preparaba el 75 aniversario de la llegada
de los Salesianos a Alcoi.
ESTATUTOS DEL CLUB de 1976 y 1989
CIUDAD DE ALCOY: 20 de novembre de 1993, pàg. 26; 27 de novembre de 1993,
pàg. 29-33; 29 de novembre de 1993, pàg. 12; 6 de novembre de 2002, pàg. 16
LA GACETA DE LEVANTE. 8 d’agost de 1935
ARXIU FOTOGRÀFIC DE L’ENTITAT

Sábado, 26 de Noviembre de 2011
Atlètic Salesià. 75 anys junts el Periódico Ciudad de Alcoy 7
75 ANYS EN IMATGES:
HISTÒRIA EN BLANC I NEGRE I COLOR
Equip de xiquets amb D. Sebastián Arnau a El Camet. Anys 40. At. Salesià. Temporada 1945-1946.
At Salesià. Temporada 1948-1949. Equip anomenat l’Infantil. Temporada 1948-1949. El Camet.
Gimnàstic Salesià amb D. Remigio Pallejà. Any 1952. At. Salesià. Any 1953. Camp Escolar.
D. Remigio Pallejà amb un equip de l’any 1954. Equip de l’At. Salesià. Mes de setembre de 1954.
Gimnàstic Salesià. Any 1955. At. Salesià amb Antonio Alós. Temporada 1959-1960.
Equips DOSA i Olímpic a El Camet. Any 1960. At. Salesià. Any 1960.

8
Sábado, 26 de Noviembre de 2011
el Periódico Ciudad de Alcoy
75 ANYS EN IMATGES:
HISTÒRIA EN BLANC
■
I NEGRE I COLOR
☛
ASI Juvenil. Any 1971. El Camet.
ASI Juvenil amb Ignacio Catalá “Nasio”. Al final dels anys 70.
At. Salesià Adherit. Temporada 1984-1985.
At. Salesià amb Emilio Antolí. Temporada 1994-1995.
At. Salesià amb Jose Cantó “El Roig” i Ángel Juliá. Any 1963.
At. Salesià. Campions de 2ª Local. Temporada 1974-1975.
ASI Juvenil amb Vicent Perea. Campions 24 Hores 1981.
ASI Infantil amb Roberto Cola. Any 1986.
At. Salesià. Any 1997. Camp de El Collao.
Atlètic Salesià. 75 anys junts
Equip DOSA amb D. Tomás Vidal.
At. Salesià amb Javier Carbonell i
At. Salesià Adherit. Camp Escolar
ASI Juvenil amb Emilio Antolí. Any
Gimnàstic Salesià. Temporada 19

Sábado, 26 de Noviembre de 2011
Atlètic Salesià. 75 anys junts el Periódico Ciudad de Alcoy 9
Any 1966. El Camet
Enrique Ferrándiz. 1976-1977.
. A començament dels anys 80.
1989.
6-1997. Camp de El Collao.
At. Salesià. Any 1969. Camp de El Collao.
At. Salesià. Temporada 1977-1978. El Collao.
At Salesià Adherit. Anys 80.
ASI Juvenil amb Juan Blanes i Rafael Carbonell. A principi dels 90.
At. Salesià amb Rafael Carbonell i Miguel Vidal. Temporada 2000-01.
At. Salesià al Camp Escolar. Al final dels anys 60.
ASI Infantil. Al final dels 70. Camp de La Morera.
ASI Infantil. Temporada 1982-1983. Camp de El Barranquet de Soler.
ASI Infantil amb Paco Martínez. Temporada 1990-1991.
At. Salesià amb Javier Balart i Miguel Vidal. Temporada 2010-2011.

10
Sábado, 26 de Noviembre de 2011
el Periódico Ciudad de Alcoy
Atlètic Salesià. 75 anys junts
Les cinc lligues de l’Atlètic Salesià
Al mes de novembre de 1993,
Emilio Antolí, llavors president de
l’Atlètic Salesià, va voler organitzar
un homentage als més veterans
de l’entitat i va aconseguir
reunir a molts dels qui havien guanyat el
campionat de lliga de la temporada 49/50.
Per a donar testimoni periodístic de l’esdeveniment,
el periòdic Ciudad va acompanyar
la notícia amb una entrevista a dos persones
rellevants en el passat del club: D. Ricardo
Calvo i D. José Trenzano. En eixa entrevista,
José Trenzano deia: “Jugábamos muy bien
a fútbol, pero como decía una canción de la
época: Atlético Salesiano, jugarás y nunca
ganarás” (Ciudad, 27 de novembre de 1993).
Fins i tot va afirmar Trenzano que el pitjor va
ser no aconseguir quedar campions mentre
va jugar ell a l’Atlètic.
Aquesta anècdota exemplifica el que ha sigut
una constant al llarg de la història de
l’Atlètic Salesià, sobre el qual molts majors
sempre conten que ha sigut un dels equips
que millor futbol ha jugat al campionat local,
però que poques vegades ha aconseguit
guanyar el títol de lliga. Molts altres trofeus
s’han guanyat, però només cinc lligues
adornen les vitrines de la Societat dels Antics
Alumnes Salesians, on el club té la seua
seu. Són les lligues de les temporades
1949-50, 1963-64, 1975-76, 1979-80 i
1999-2000.
FELO I QUARANTA
OSCAR
SEMPERE
Rafael Carbonell “Felo” i Jordi Seguí “Quaranta”
van jugar a l’equip que va quedar
campió en la temporada 49/50.
Felo Carbonell, amb 82 anys, conta que
ell era el porter, encara que en alguna ocasió
havia jugat d’extrem. Recorda que havien
estat prop del títol en alguna ocasió:
“quedàvem sempre segons o tercers”. Però
per fi en la temporada 49/50 van poder
guanyar el campionat.
Jordi Quaranta recorda que el principal rival
d’aquell campionat ve ser el Pista: “Era
un equipasso molt bo, pero nosaltres estàvem
molt millor físicament”. Era un equip
molt jove, i tots els components estaven entre
els 17 i els 20 anys, i conta que aquesta
va ser la clau per poder guanyar eixe
campionat. “Recorde que vam jugar el partit
decisiu a El Collao -perquè era president
de l’Alcoyano J. Aracil, pare d’un dels nostres
jugadors- i que vam poder guanyar al
Pista per 6 a 0”. Considera que els millors
jugadors d’aquell equip eren José Luís Córcoles
i Adolfo Espí; també recorda que va
ser el primer equip d’Alcoi que va posar en
pràctica la tàctica de la “WM”, que consistia
en alinear un porter, tres defenses, dos
mitjos i cinc davanters.
Fins i tot repassa la composició de l’equip:
“Felo Carbonell i Carlos Aracil de porters,
Luís Francés, J. Seguí, E. Llácer, E. Solbes
(entrenador), Carlos Carbonell, Ferrando,
Carlos Romeu, Alfonso Aura, Juanito Pérez,
Sabino Sempere, Jordi Aracil, Adolfo Espí,
Chambra, Julio Iváñez, José Luís Córcoles
i “un xaval d’Ibi que estava servint a Alcoi i
1949/50
1975/76
que va jugar amb nosaltres; molts d’ells estan
ja en glòria”, diu.
Jordi Quaranta encara jugava en l’equip
que va jugar i guanyar també el campionat
de lliga de la temporada 63/64. “Vam guanyar
el campionat amb molta claredat perquè
teníem molt bon equip, amb una defensa
molt sòlida i amb una molt bona davantera:
Cola, Romanet i Maya, que d’ací va anar a
l’Alcoyano”. I afegix que van fer més de cent
gols en aquella lliga. “Va ser un passeig militar:
jo, que era el central, vaig acabar la lliga
havent fet nou gols”.
Aquell equip estava integrat per J. Cantó,
V. Herrero, F. García, Jordi Seguí “40”, Rafael
Cantó, J. Abad, Roque Cantó, R. Llácer, Rodolfo
Abad, Pedro Maya, José Romá i Roberto
Cola. Pepe Romá “Romanet” comenta
que els principals rivals van ser el Pista i el
Plana. Contra aquest últim equip recorda un
partit “que els vam guanyar 3 a 2, en el que
1963/64
el Camp Escolar estava a tope de gent”.
Remarca que en aquells moments el futbol
era diferent perquè només jugaven onze
jugadors tot el partit i no hi havia canvis.
Recorda un partit contra el Rayo Azul “que
anàvem perdent 3 a 0 en la primera part i
que en la segona part vam empatar a tres i
que en l’últim minut ens van xiular un penal
a favor que vaig tirar jo al travesser, l’únic
que he errat en tota la vida”. A l’any
següent, de la mà de R. Ferrándiz, eixe mateix
equip va jugar en regional, “però això
era una altra cosa perquè havíem d’anar a
jugar a poblets on jugar com a visitant era
més complicat”. Quaranta comenta que a
partir d’aquell any l’Atlètic va patir anys pitjors,
segons ell “per falta d’afició al futbol”.
JUANMA I JAVIER MONTAVA
L’Atlètic no va tornar a ser campió de lliga
fins la temporada 75/76, quan l’equip entrenat
per Enrique Ferrándiz va aconseguir
endur-se el campionat. Era un equip composat
per Rafa, Herminio, Trenzano, Molina,
Gilberto, Gonzalo Cabanes, Alfonso Jordá,
Javier Aura, Emilio, Rius, Luís, Vicente Soler,
Narro, els tres germans Aracil, Benjamín,
Javier Pérez i quatre germans Montava
(José Jorge, Juanma, Vicente “Rullo” i Javier).
Juanma Montava comenta que “la temporada
75-76, la primera que vam guanyar
el campionat de les dos en què jo vaig participar-hi,
va ser senzillament meravellosa.
Per a mi, sens dubte, la millor. Acabàvem
d’ascendir de segona, on ens proclamàrem
campions la temporada anterior i la majoria
de l’equip va debutar en primera per a
guanyar el campionat”. L’any anterior s’havien
retirat alguns jugadors més veterans i
es va renovar l’equip amb una generació
nova que va donar molt rendiment, amb
dues lligues i dos trofeus “Relámpago”. Recorda
que els principals rivals van ser el Batoi,
el Juan XXIII, el Pista i l’Independent.
Com a millor jugador d’aquell equip, no té
cap dubte: “Gonzalo Cabanes era el millor;
estava per damunt de la resta, encara que
també eren pilars importants de l’equip Rafa
Payá, Fernando Rius i el meu germà Vicent,
“Rullo”, però així i tot érem un equip
molt complet i tots sabíem que portàvem
entre mans”.
Dels partits que té en la memòria recorda
un que van guanyar a l’Arco Iris per 7 a 2 i
que va significar un avís pels altres equips
perquè l’Atlètic acabava de pujar de segona
categoria. També destaca el millor fitxatge
que es va fer en aquella època: Miguel
Vidal, qui continua sent delegat de l’Atlètic.
El seu germà Javier coincidix en destacar
a Gonzalo Cabanes com a millor jugador,
però igual que Juanma, fa especial menció
al gran ambient que regnava en aquell equip
i que hi havia gent que a banda de jugar a
futbol era imprescindible per la bona relació
personal que hi aportava. També destaca a
l’entrenador, Enrique Ferrandiz, que “va
aguantar totes les nostres barbaritats i era
un enamorat del futbol i de l’Atlètic”. Javier
recorda d’aquella època un partit de rivalitat
contra el Batoi, “que fins i tot es va tancar
la Societat d’Antics Alumnes perquè la
gent pujara al Camp Escolar a animar.
PEP AURA
Quatre anys més tard, temporada 79/80,
es va tornar a aconseguir el títol de lliga,
amb la mateixa base de l’equip, però amb
algunes incorporacions de gent més jove.
Continuava d’entrenador Enrique Ferrándiz,
i es van incorporar José Luís, Antonio Valor
“Xulo”, Roberto Pérez “Nene”, José Payá,
Ignacio Montava, Pepe Aura, Vicent Cerdá,
els germans Candela, Jordi Femenía, Colomina,
Tato Morató, Paco Aguilar i Catalá.
D’aquella temporada, Pep Aura destaca
també el bon ambient que es vivia al Camp
Escolar: “jugàvem setmana sí i setmana no
i la que no jugàvem, anàvem a entrenar al
Camet i després esmorzàvem”.
Recorda que els principals rivals d’aquella
lliga van ser el Batoi i el Pista i que hi pujaven
molta gent major de l’Atlètic a veure’ls
jugar. Van aconseguir guanyar la lliga abans
de l’última jornada. “Teníem molt bona davantera:
Vicent Cerdá, Tato Morató i José
Vicente Candela, més Jordi Femenía en la
mitja punta, mentre que la defensa era molt
sòlida amb Rius i Juanma Montava de cen-

Sábado, 26 de Noviembre de 2011
Atlètic Salesià. 75 anys junts el Periódico Ciudad de Alcoy 11
1999/2000
trals”.
Per a Pep Aura, un dels més joves d’aquell
equip, el record més bo que té a nivell personal
és com van ser acollits el més jóvens
pels veterans, que moltes vegades pagaven
l’esmorzar “perquè els xavals anàvem més
curts de diners; això nosaltres vam intentar
fer-ho també amb els xavals que venien darrere
i ha sigut una constant en l’Atlètic durant
molts anys”.
VINT ANYS DESPRÉS
1979/1980
Van haver de passar vint anys més per a
poder tornar a repetir un títol de lliga local
per a l’Atlètic Salesià; el títol va arribar-hi en
la temporada 99-2000. Va ser un equip dirigit
per Tato Morató que estava composat
per Toñito Santos i Marcos Muñoz (porters),
Pepe i Juan Jorge Montiel, Ramiro, Crespo,
Vaello, Miguel Calvo, Juan Vicens, Quique
Pascual, Salva, Colín, Javier Mayor, Omar,
Jordi Valls, Gabi Miró, Rubén Alemany, Pepe
Colomina, Norton, Pablo Montiel, Fede,
Juanito Coderch, Saül Cremades i Òscar
Sempere.
El record principal d’aquella lliga va ser un
partit contra el Cosmos un diumenge de
novembre de 1999, quan al vestidor els van
comunicar que el president Emilio Antolí havia
faltat eixe mateix matí.
Per a Rubén Alemany “va ser molt dur,
però va ser un punt d’inflexió i el començament
del títol de lliga”. Des d’aquell dia
l’Atlètic va guanyar tots els partits excepte
un que es va empatar contra el CDC.
Tant Saül Cremades com Juanito Coderch
afirmen que el rival més fort d’aquella
liga “va ser el Santa Rosa, encara que el
Juan XXIII també va estar gran part de la
temporada de líder, però nosaltres, com
sempre, es vam complicar la vida amb rivals
més fluixos”.
No destaquen a cap jugador d’aquell
equip i comenten que era un bloc molt
compensat davant i darrere, una pinya entre
els titulars i la banqueta. Quique Pascual
afegix que “fins i tot els juvenils van estar
perfectes tota la lliga, però va ser bàsic
el paper de Tato a la banqueta perquè ens
va saber portar molt bé”.
Com a records especials destaquen els
partits contra el Montesol, en el que es va
poder remuntar un 0-2 per acabar guanyant
per 3-2 (un pas molt important en el
campionat), i el del Santa Rosa, al qual
“vam guanyar 3 a 0 i va significar la proclamació
definitiva com a campions”. També
recorden les celebracions del títol de lliga,
“on cada jugador va haver de complir les
promeses que havia fet, com deixar-se bigot,
fer-se un tatuatge o tintar-se els cabells,
i que va tindre un moment culminant
en un sopar-assaig on es van repartir les
corbates amb l’escut de l’Atlètic”.
També manifesten, com els protagonistes
de les altres lligues, que “a eixe Atlètic
no solament hi havia qualitat futbolística,
també hi havia molta amistat, bon rotllo,
ganes... va ser molt gran”, afirmen.
EMILIO ANTOLI
i ANTONIO VALOR:
UN RECORD SEMPRE VIU
JAUME ABAD
LLINARES
Molt sovint els clubs més humils –aquells
que no tenen una estructura professional–
han de fer front a les seues necessitats
amb el treball i sacrifici d’alguns dels seus
membres. A l’Atlètic Salesià sempre tingut
la sort, i encara continuem tenint-la, de comptar amb gent
disposada a sacrificar bona part del seu temps lliure per a
poder portar endavant totes aquelles coses que una entitat
petita com la nostra demanda.
Al llarg d’aquests 75 anys d’existència D. José Otín (fundador del club), D. Remigio
Pallejà (salesià molt unit al col·legi de la plaça Mossén Josep), Antonio Alós, José
Cantó, Enrique Ferrándiz, Luis Berbegal, Ignacio Catalá “Nasio”, Juan Blanes, Rafael
Carbonell, Francisco Martínez, Marcos Muñoz, Joaquin Llorens, Pep Aura, el
nostre incombustible Miguel Vidal –com no recordar-se’n– i tants i tants altres han
dedicat hores i hores d’esforç perquè centenars de joves pogueren tenir un lloc on
gaudir del seu esport preferit i un espai per a la convivència.
No obstant això, hi ha dues persones que en les darreres dècades d’història del
club han estat molt importants perquè ara mateix puguem estar celebrant aquest fet
tan assenyalat. La seua tasca va estar decisiva perquè en un moment difícil –l’equip
de primera local acabava de perdre la categoria i el vestidor estava molt dividit– l’Atlètic
Salesià recuperara el seu prestigi i edificara una estructura sòlida amb el pas del
temps. Van recuperar l’esperit que sempre havia tingut l’Atlètic i amb un grapat de
joves procedents de l’equip juvenil i alguns veterans van aconseguir recuperar la categoria
que mai no s’havia d’haver perdut. Es tracta d’Emilio Antolí i Antonio Valor.
Ells dos van formar un tàndem inseparable, cadascú amb la seua peculiar forma
de veure les coses i afrontar els problemes. Tots dos amb les seues circumstàncies
personals (treball, família...) es van dedicar en cos i ànima al projecte de l’Atlètic Salèsia.
Som hereus de l’esforç de dues persones a les quals el futbol va unir per sempre.
Ells dos van convertir el nostre club en un entorn on el futbol era molt important, però
també les persones i les seues relacions personals. Tots podem dir que a l’Atlètic Salesià
hem fet algun nou amic. No sempre és fàcil gestionar un col·lectiu amb més de
cent membres (jugadors, entrenadors, pares i mares) i 8 equips; ells ho van aconseguir.
Emilio ens va deixar sense haver fet realitat el seu somni de guanyar una lliga amb
l’equip de primera categoria local, però aquella mateixa temporada (1999-2000) els
seus jugadors van remuntar posicions -després d’un inici irregular- i van aconseguir
dedicar-li allò que ell tant havia desitjat: un títol de lliga.
Toni tenia la seua forma de veure el futbol (es tractava d’un d’aquells centrals que els
davanters mai no volien tenir a l’equip contrari) i la seua manera de transmetre’l, però
tots recordem amb molta estima les seues explicacions al vestidor i al camp.
Malauradament la vida se’ls va emportar molt abans del que molts de nosaltres haguérem
desitjat, però les coses són així i no podem canviar-les. En celebrar aquests
75 anys el seu record està més viu que mai i el millor homenatge que els podem retre
es continuar la seua tasca durant molts més anys.
Gràcies Emilio!! Gràcies Toni!!
L’AJUNTAMENT D’ALCOI
FELICITA
L’AT. SALESIÀ PEL SEU 75 ANIVERSARI
75 ANYS D’ESPORT, 75 ANYS FENT CIUTAT!
ENHORABONA!

12
Sábado, 26 de Noviembre de 2011
el Periódico Ciudad de Alcoy
JORDI SEGUÍ
‘QUARANTA’
Era la temporada 47-48 i
teniem un gran davanter
centre que es deia
Enrique Solbes. Enrique
anava de comunió d’una
neboda el dia del partit
mès important i es va
menjar una taça gran de
xocolate. Després de fer un gol i amb la
força que havia fet per xutar, li va demanar
permís a l’àrbrit per anar-se’n a a l’aseo, es
cagava damunt. Ja no va tornar al camp.
Vam guanyar el partit al Ràpido per 4 a 1.
PEP AURA
Un Domingo en el
campo escolar, yo era
juvenil pero me habían
citado con el Atlètic
adherido. Habia caído un
pequeño manto de nieve
y subiendo yo hacia
arriba, sólo vi unas
pequeñas pisadas antes
que las mías, ¿de quién podían ser esas
pisadas? DEL GRAN VIDAL.
Eran famosas las pretemporadas del Atlético
porque recorríamos la comarca gracias a que
Antonio Valor conocía a muchos equipos, por
haber jugado en varios pueblos.
JORDI LLÁCER
Recorde amb especial
carinyo l’inici del
Poliesportiu Salesià.
Una de les meues
majors satisfaccions va
ser quan tots els els
equips estaven en
marxa amb els seus
equipatges i
entrenadors
corresponents. Era
l’inici dels anys 80...
IVÁN CRESPO
El Club ATLÉTICO
SALESIANO es uno de
los más grandes de
Alcoy, en el que es un
honor estar ya que te
encuentras como en
casa, siendo una gran
familia. Te enseñan a ser
persona desde la
infancia y tener respeto hacia los demás.
Teniendo como filosofía la amistad entre
todos nosotros.
94 anècdotes i records
LA NOSTRA HISTÒRIA MÉS AMAGADA
Quasi un centenar de membres del club ens
han contat què representa per a ells l’Atlètic, el
seu record més important o el detall més
anecdòtic durant el seu pas per l’entitat
MIGUEL VIDAL
A finals dels 70 hi havia
un porter que li dien
Miranda. Cada volta que
entregava les fitxes a
l’àrbit abans del partit
m’exigien que
presentara el DNI del
porter. Tenia soles 15
anys, però lluia una
barba molt poblada. Durant 40 anys he
tingut de tot als camps i la oficina. Bons
records i bons amics no em cansaria de
nombrar: Emilo, Toni, Rafa Carbonell, Vicent
Perea...
PABLO
HERNÁNDEZ
Llevo jugando en este
club más de 20 años, y
mis compañeros y yo
seguimos jugando con
la misma ilusión cada fin
de semana, ya que
salgan bien o mal las
cosas, deportivamente
hablando, acabamos riéndonos después de
cada partido. Por ello es un orgullo poder
pertenecer a este club año tras año.
MIGUEL CANTÓ (FILL)
A mediados de los 80 en
el campo del poli hubo
una remodelación y
colocaron porterías
nuevas. Nosotros
jugamos el tercer partido
de la jornada y había un
trofeo para el que
primero “estrenara” las
porterías. El encargado de entregarlo era
Miguel Sarasa, del Centro de Deportes.
Metimos el primer gol pero el pobre Miguel,
que estaba completamente helado, tuvo que
esperar tres partidos para poder entregar el
trofeo y, por fin, irse a casa.
MIGUEL VALOR
Cuando mejor se
representan los valores
del Atlético Salesiano es
en las 24 horas. Allí,
jugadores y amigos de
todas las edades y
generaciones pasan 2
días de convivencia
donde el único objetivo
es pasárselo bien y competir deportivamente
lo mejor posible. Ver a toda una grada con el
mismo colorido animar a los Salesianos o ver
una comida de 150 personas en San
Antonio es algo de lo que creo que debemos
estar orgullosos.
PEPE VICENT
Vaig jugar a l’Atlètic
Salesià abans de la
guerra. Sóc d’agost del
1920. Jugàvem al Camp
Escolar. Recorde que
Antonio Recasens,
primer director salesià
del col.legi, ens va dir un
dia quan estàvem
reunits que no tenia clar si anàvem a ser molt
bons estudiants però que futbolistes segur
que seriem. José Otín era un home al qui li
agradava molt l’esport i organitzava els
equips. Fèlix Vivet i Álvaro Juan, beatos com
Otín, van ser els meus mestres.
VICENTE MONTAVA
He tenido el honor y el
orgullo de defender los
colores de este equipo
durante 15 temporadas
junto a mis cuatro
hermanos y en la
actualidad lo hace mi
hijo José y mi sobrino
Miguel, por lo que
puedo decir que el Atlético y los Salesianos
son como mi segunda familia. Recuerdo a
mis entrenadores, Ferrándiz y Rafael Cantó,
y también a compañeros como Antonio
Valor, junto a los que me formé como
futbolista y como persona.
JORDI BLANES
Per a mi representa una
forma d’entendre la vida
unida al futbol i a uns
valors morals, educatius
i competitius que ens
han inculcat els
salesians i l’Atlètic. En
definitiva, una
prolongació de la família
unida a l’activitat del futbol. És el club de
sempre, dels amics i el que juga a l’Atlètic és
sempre de l’Atlètic. El meu millor record és
haver conviscut i aprés de persones tan
bones com Emilio i el Xulo i tantes altres.
Visca l’Atlètic.
JORGE MOLTÓ
Para mí el At.
Salesiano es un
club que une
generaciones y
que se basa en
unos valores
como el
compañerismo, el
respeto, la
tolerancia y la
amistad.
QUIQUE SERRA
Recorde el bon ambient
d’unió i amistat que
sempre ha existit en
l’Atlètic. Feia molt de
fred a les 8 del matí en
ple hivern als Camps del
Serpis. Mentre ens
canviàvem per a jugar,
Toni Valor calfava el
vestuari fent una foguereta amb cotó mullat
amb alcohol. Ens féiem ferides i raspaments
quan caiem a terra i l’aigua calenta de les
dutxes no funcionava. Després dels partits
tots ens reuniem en la Societat per a prendre
un bon esmorçar i recuperar forces.
Atlètic Salesià. 75 anys junts
RAFEL CARBONELL
‘FELO’
Vaig començar a jugar
als 16 anys a l’Imperial,
era el any 1944 i ja
jugàvem al ‘Camp
Escolar’. Al 46 ja jugava
a l’Átletic. Recorde amb
molt de carinyo la lliga
que vam guanyar el
49/50. Erem un equipo d’amics on estàvem
Carlos Aracil, Carlos Romeu, José Luis
Córcoles i altres companyers. Encara vaig
continuar jugant tres o quatre anys mès a
l’Atlètic després.
J. JORGE MONTAVA
El Atlético Salesiano es
mi equipo de siempre
desde que salí del
Colegio donde se fundó
hace más de 75 años.
Ha representado para mí,
además del disfrute de la
práctica del futbol, una
fuente grandísima de
buenas amistades cosechadas a lo largo de
muchos años, bien como jugador o como
dirigente, con los propios miembros del club y
con los componentes de otros conjuntos.
Era entrañable e inigualable el ambiente del
“Camp Escolar” cada domingo.
ANTONIO L.
MORATÓ
Al jugar cada dos o
tres semanas en el
Bellavista, recuerdo
muy gratamente los
entrenamientos en el
‘Camet’ con los
veteranos, con sus
almuerzos y
cervecitas.
JESÚS GIRÓN
De estos 75 años
me gustaría
destacar la imagen
de equipo
competitivo que
siempre ha tenido
y que me gustaría
seguir
manteniendo.
JOSÉ MONTAVA
MIRÓ
Podría hablar de los
muchos triunfos y títulos
conseguidos en el
campo con el Atlètic,
pero quisiera destacar
lo bien que lo he pasado
fuera con gente de
todas las edades y
categorías. Montepíos, entraetes, cenas,
acampadas… han ido conservando al club
como una gran familia. Esa es la grandeza
del Atlètic, somos buenos dentro pero
inmensos fuera del campo. ¡Felicidades a
todos!
JOSÉ TRENZANO
Vam refer l’Atlètic just
després de la guerra a
l’any 40. Era el capità i
vaig jugar fins l’any 45.
Van seleccionar a 3
jugadors de l’Atlètic per
jugar al Serpis; a Alfonso
Aura a Campos y a mí.
D. Ángel Pérez ens va
reunir als jugadors del Serpis i ens va dir que
ja es sentiria satisfet si uno de nosaltres
arrivara a jugar a l’Alcoyano. Morales, Cata,
Pérez Payá, Cerdá, Nasio i el Chato Olcina
van acabar jugant poc després a 1ª divisió,
molts d’ells a l’Alcoyano.
RAÚL MIRA
Recuerdo unas jornadas
de convivencia que
hicimos los equipos de
adheridos del Atlètic en
una casa rural. Todos
alrededor de una Play,
comiendo, bebiendo y
echando muchas risas.
Los veteranos,
transmitiendo las historias vividas, que
contienen los valores del club y que van más
allá del campo de fútbol. Veo con gozo a
través de las redes sociales que las cenas y
otras quedadas continúan y que esos
valores van pasando a nuevas generaciones.
PEDRO MAYA
Jugar amb l’Atlètic és
el millor del món que
m’ha pasat i no podria
haver trobat
companyers millors
que eixos. Vam ser
campions la
temporada 63/64 i
també vaig aconseguir
ser el màxim golejador
de la lliga.
SAÜL CREMADES
Vaig estar jugant més
de 25 anys en l’Atlètic.
Tinc que donar les
gràcies a tots, per dos
coses; el haver
conseguit jugar al
primer equip d’Alcoi, i
per damunt de tot, el
haver conegut gent,
amb diferents edats, i
que encara continuen
sent els meus amics.
PABLO MONTIEL
Para mí el At.Salesiano
es un trozo de mi vida,
forma parte de mi día a
día. Siendo jugador
compartí grandes y
emocionantes
momentos, historias que
no se olvidarán nunca.
Ahora, en mi nueva
faceta de entrenador, sigo disfrutando de
este magnífico club y espero contagiar a las
nuevas generaciones el sentimiento
salesiano “donde reina la alegría y el buen
humor”.
La Asociación de Madres y Padres de Alumnos del
Colegio Salesiano San Vicente Ferrer
felicita
al Atlético Salesiano en su 75 Aniversario
y le anima a seguir con la misma ilusión
y tenacidad en la gran labor deportiva que lleva a cabo.

Sábado, 26 de Noviembre de 2011
Atlètic Salesià. 75 anys junts el Periódico Ciudad de Alcoy
13
GABI MIRÓ
Recuerdo
especialmente mi
primera época en
Atlètic. Sólo tenía 15
años y llegaba a jugar
hasta 3 partidos al fin de
semana; el sábado por
la mañana en los
infantiles con Roberto
Cola de entrenador, por la tarde en juveniles
con Enrique Ferrándiz y el domingo en 1ª de
adheridos con Antonio Valor. Y encima, no
me cansaba...
EMILIO ANTOLÍ
El dissabte en el que ens
jugàvem la lliga juvenil
contra el At. Bilbainista
d’Ansola amb un empat
era suficient. Vam
començar perdent.
Donvi, Romanet,
Miguelín, Tato no
donaven crèdit. De
sobte s’obrin els núvols i un raig de sol em
ve a la cara, tanque els ulls, alçe la cama, la
pilota em pega el genoll i entra. Campions de
lliga juvenil. D’aquesta anècdota ve
l’expressió “aixo ho faig jo en els ulls tancats”
per a dir que algo és fàcil de fer.
RUBÉN ALEMANY
Una forma de vida. Açí
he conegut als que són
ara els meus amics. On
he aprés els valors de la
vida; l’esforç amb
l’eixemple del dia que
vam guanyar l’última lliga
de l’Atlètic en primera,
després de tants anys
esforçant-se, i també el respete als demés a
un últim partit de temporada. Nosaltres, ja
erem segons, com quasi sempre i el rival es
jugava el descens. Després de parlar al
vestidor vam decidir eixir a guanyar com
sempre. Vam guanyar 10-0.
VICENTE PÉREZ
Mirando las fotos que en
estos días se van
sacando de sobres y
cajas, me vienen a la
memoria todos los
momentos, buenos y no
tan buenos pasados
con tantos amigos y
compañeros. Mi puesto
era el más complicado, portero, también
cuando las cosas salían bien el más
gratificante. Ahora, después de tanto tiempo,
recuerdo tantos buenos amigos que desde
entonces han perdurado.
JOSÉ ROMÀ
Soles jugàvem 11 i
alguna volta mès de uno
es quedava fòra
injustament. Jo tenia
sort i jugava sempre
però reconec que tenia
mès mèrit la gent de
l’equip que no jugava
que els que sí. Per la
forma de ser nostra, ens dien beatos i ens
tenien un poc de mania. Els records de
l’època són entranyables...
JAVI BOTELLA
Els juvenils pujàvem a
completar les alineacions
de l’Atlètic Hi havia un
veterano “Cusco” i un
juvenil “Mauro”, que al
entrar al vestidor,
començaven a canviar-se
i a untar-se ungüentos,
segurs de que anaven a
jugar de principi. El Xulo els havia observat
vàries setmanes. Toni va deixar que
estigueren canviats i després va dir l’alineacio
deixant-los fòra de l’once inicial, (es van
quedar blancs). A la setmana següent es van
esperar a que Toni diguera qui jugava.
CARLOS ARACIL
Empezar a jugar en el
At. Salesiano recién
salido del Colegio, fue
un curso acelerado de
deporte y aprendizaje de
vida; pasabas a tener
compañeros de equipo
con edades muy
dispares, desde gente
acabando la carrera, empleados de banca,
comerciantes... Todo en un ambiente
deportivo, de camaradería y compañerismo
difícil de preveer a priori y que fue tan
importante para todos nosotros que aún
perdura ese sentimiento de amistad.
NANDO BERNABEU
La temporada 95-96
jugábamos en el campo
nª1 contra el Español y
nos hacía falta un punto
para ser campeones, “la
cosa a priori estaba
hecha”. Perdíamos 2-1 y
el balón salió fuera de
puerta y le grité a Toñito
“corre por el balón” y saltó la barandilla. Pero
al volver tuvo la mala suerte de engancharse
en ella y caer de bruces. De repente, al
levantar la cara, parecía un “enfarinat de Ibi”;
el ataque de risa fue tal que no pude realizar
el lanzamiento,
JAVIER VICENTE
CANDELA
Els records de l’Atlètic
Salesià comencen molt
aviat quan jo era petit, 4-
5 anys i actuava de
mascota oficial (de fet ixc
a totes les fotos oficials
de l’època), anant a tots
els partits. Des del camp
del Bellavista, on els meus germans havien
de calfar-se al vestidor amb cotó-en-pel i
alcohol, passant pel Barranquet i pels Camps
del Serpis amb els títols com a juvenil. Molts
records entranyables de la gent que ens ha
marcat i ens falten ara com a referència.
RAFA CARBONELL
Recorde els inicis amb
Juanito per l’any 82 amb
els benjamins del
colegio. Ja mès
majorets vam formar el
Gimnàstic Salesià i pase
a dur l’equip. Just
després de ser
campions de primera
amb Tato d’entrenaor, porte l’Atlètic dos
temporades, al 2000/01 i 2001/2. Som
tercers els dos anys però guanyem la Copa i
el Relàmpago. Vore a la gent que formàvem
el club hui en dia i que em demostren tant
carinyo, em plena de satisfacció.
PEPE COLOMINA
(PARE)
Tinc molt bons records
dels meus inicis amb el
DOSA. Després també
vaig jugar amb
l’Espanyol i vaig tornar a
l’Atlètic per jugar a
categoria regional. Vaig
jugar molts anys a
l’Atlètic també a la lliga local fins poc abans
de cassar-me. És una gran satisfacció per mi
continuar juntant-me amb els meus amics
d’aquells anys.
JULIO CLIMENT
L’ Atlètic Salesià per a mi
és esport , hobby,
amistat, emoció, il.lusió,
compromis, afició,
superació, ensenyament,
confiança, diversió,
educació, futur. Encara
que també ha
representat cabreig, mal
rotllo, confusió, disgustos, lesió,
magulladures, moratons. Però per a mi
sempre el positiu ha guanyat per golejada al
negatiu. Per aixó sempre he pensat que
l’Atlètic ha sigut una forma d’entendre la vida.
Això si, absolutament GENIAL.
ANTONIO SIRVENT
Quan Donvi finalitza la
seua activitat laboral al
col·legi, Toni Valor em
demana que vaja animant
als xavals de secundària
a fer equips per l’At
.Salesià. L’arreplegada de
paperassa fou
interminable. Vidal
actualitzava les llistes miraculosament al
moment de l’entrega d’un document, foto o
revissió. Després he sabut que açò forma
part de la bona organització i vida de l’Atlètic.
Els xavals només tenien una preocupació:
quan ens donen els equipatges?
RAFAEL J. GARCÍA
Qué bien nos lo
pasábamos los sábados
por la mañana cuando
nos bajábamos nada
más acabar los partidos
oficiales al Camet a
continuar jugando
partidos entre nosotros.
Podíamos estar dos o
tres horas más dándole al balón. Y ni una
sola agujeta en toda la semana... Siempre
estaré agradecido por haber tenido ese final
de infancia en el que te queda muy claro que
es lo que realmente te divierte y te potencian
para que lo disfrutes. Gracias ASI.
QUIQUE PASCUAL
Un dissabte d’eixos que
anàvem amb Emilio i
Toni als salesians a ferse
el vermut, pensàrem
en un escut per l’Atlètic.
Haviem vist en fotos la
forma que tenia abans i
comparant-los en els de
equips famosos van triar
uno que el van baixar i estava a punt de
desapareixer, el Malaga. I ara en primera i de
un jeque!!
JUANITO CODERCH
Per a mi ser de l’Atlètic
Salesià ha sigut formar
part d’un estil de vida. A
més de divertir-me
jugant (poc) i d’estar
amb els amics, l’Atlètic
Salesià m’ha ajudat a
ser persona. L’educació
que, juntament amb els
pares i els mestres, ens han donat els
nostres entrenadors (Emilio, Toni, Juanito,
Rafa Carbonell, Vicent Perea, Berbegal,
Donvi, Pep i Jaume) ha sigut un complement
ideal per a entendre la vida. Estic orgullós
d’haver format part d’aquesta entitat!
JOSÉ VTE MONTAVA
Es el club donde llevo
toda mi vida, donde he
pasado momentos
inolvidables y
divertidísimos, donde he
jugado al fútbol desde
que supe qué era un
balón, pero a parte de
eso, es el club donde he
aprendido valores como el respeto, el
compañerismo, y sobre todo el valor de la
amistad. Y quiero destacar como lo mas
importante, el buen ambiente que reina
dentro de él, desde los más pequeños hasta
los más mayores. Aupa Atleti!!!!!!
ÁNGEL JULIÁ
Lo más importante
de esta efeméride
es el contacto y la
solidaridad entre las
personas mayores
como yo y la
juventud que nos
sucede. Deseo que
podáis disfrutar
tanto o más como
nosotros lo hicimos.
JUAN LLOPIS
Sempre he estat
vinculat als salesians i
a l’Atlètic. He jugat a
l’Olímpic amb
Fernando
d’entrenador i vam
pujar al Camp Escolar.
També vaig formar
part del Gimnàstic i
per últim de l’Atlètic,
en companyia de
Quaranta. Quasi 60
anys…
ROBERTO COLA
Vaig ser molt feliç durant
aquells anys jugant a
l’Atlètic i vam ser
campions al 63/64.
Després vaig jugar a
l’Alcodiam, La Roda,
Alcoyano, Contestano i
Novelda. Maya i jo
sempre discutiem però
el recorde amb carinyo. Una volta Maya se’n
va eixir del camp enfadat i l’àrbrit no el va
deixar tornar a entrar al camp després. Vam
tindre que acabar el partit amb 10.
JAVIER CABANES
A l’Atlètic Salesià li he
d’agraïr la gran quantitat
de gent de tantes i
tantes generacions que
he pogut conéixer i amb
molts dels quals encara
hui conserve una gran
amistat. I des d’ací un
record molt especial per
un d’ells, Enrique Ferrándiz, la persona que
més em va inculcar els valors de lo que
representa este club i que sempre estava al
nostre costat, tant en lo deportiu com en lo
personal.
OMAR TORRES
Cuando tenía entre 10 y
12 años, los viernes por
la noche no podía
dormir pensando en el
partido del sábado en el
Camet a las 9:00 de la
mañana, desde ahí ésta
ha sido mi casa, donde
me he formado y me
han educado como persona gracias a la
familia tan maravillosa que es el Club Atlético
Salesiano.
ANTONIO ALÓS
Recorde amb molt de
carinyo quan vaig arrivar
al club que estava
passant un mal
moment. Eren els
principis dels 60 i vaig
aconseguir reorganitzar
al club. Eixa va ser la
meua aportación
perquè l’Atlètic arrive a
este 75 anniversari.
VICENTE TOMÁS
Iba por el Monte de
Piedad y me crucé con
Antonio Alós, entrenador
del Juvenil Salesiano.
Me paró y me dijo que
fuera al Campo de
Bellavista para jugar mi
primer partido ese
domingo. Aquella noche
no dormí casi, deseando que llegara la hora
del partido. No recuerdo ni el enemigo ni el
resultado, no importa. ¡Qué recuerdos más
agradables los de los primeros años en el
deporte del colegio y el At. Salesiano!
BORJA TEJEDOR
Lo mejor como jugador
fueron las 24 horas de
cadete de segundo año
que ganamos, jugando
a un gran nivel y lo
recordaré siempre por la
confianza que los
entrenadores mostraron
en nosotros (Juanlu
Hernández y Jorge Moral que estuvo en la
final porque Juanlu no pudo) y que en el
descanso de la final el Chulo nos dijo las
palabras que necesitábamos oír, íbamos
perdiendo 2-0 y consiguió hacernos creer
que era posible.
TONI MONZÓ
Durante muchos años,
un amigo y compañero
de equipo, me hacía reír
mucho porque cada vez
que chutaba o saltaba
de cabeza abría la boca.
Me fijaba más en él que
en el balón y me
destornillaba de risa y si
tenía que seguir la
jugada pues
imagínate… las
cantadas que me
pegaba.
VICENTE SOLER
Abans es jugava al camp
de Bellavista “Escolar” i
no totes les setmanes.
Però nosaltres teniem el
“Camet i feiem entrenos.
Eixe dia al Camet no es
podia entrar, s’enteraven
tots. La raó era qie
després Romanet,
Gonzalo Cabanes o Herminio ens convidave
a les botifarres. Esta és l’alineació que va
inventar ‘Colo’ i que tots recitàvem de broma:
COPI; GINO, TETO, BARTOLI; CHENCHO,
BOCHENCHE, BIOMBO; FLORUNCO;
LABELLA, CALSETÍ y MAMELLA.
QUIQUE BELTRÁN
Recuerdo un ‘finde con
suerte y títulos’ con Rafa
Carbonell de míster de
primera. Final de Copa,
casi al final del partido,
campo 3 contra el Inde,
0-0 en el marcador y
cuando un jugador rival
encara la portería y
parecía que iba a marcar, nuestro defensa
reculando de espaldas a la meta cae de culo
y sentado, ¡¡consigue sacar la pelota con la
cabeza!!. Nadie se lo creía, 0-0 y a penaltis el
primer título, al día siguiente, también
ganamos el Relámpago.
OSCAR SEMPERE
L’Atlètic ha sigut un pilar
molt important en la
meua formació com a
persona, i no només des
del punt de vista
esportiu, sinó en la
meua formació integral
com a persona: valors,
actituds, amistat, relació
amb els altres,
respecte... Em
considere molt afortunat
d’haver-ne format part.
JUANITO BLANES
Recorde que des del
principi dels 80 i amb la
generació del 74 vaig
tindre moments
inoblidables a l’Atlètic;
entregues de trofeos, 24
Hores. Però jo vaig
començar als salesians
molt abans, als 7 anys.
Vullc agrair a grans persones com José
Llácer Sanz, que després es va convertir en
Salesià i que era com un pare per nosaltres,
la formació en valors que ens va donar.
També a Ferrando, que als 15 ó 16 anys va
ser el nostre entrenador.
DANI MOLTÓ
Recuerdo unas 24
horas, era ya tarde y el
equipo de segunda
jugaba la final. Tocamos
tambores, chillamos,
cantamos la canción del
ATLETIC, con toda la
grada volcada con el
equipo, desde los más
pequeños a los veterano. La grada del
campo 1 estaba teñida de rojo, todo el
ATLETIC unido. Esa final se ganó pero sobre
todo se demostró que el ATLETIC es un club
único, por su historia, su espíritu y por las
personas que lo forman.
RODOLFO ABAD
Ha estat tota una vida
lligat al fútbol en els
salesians, primer amb
l’Olímpic i després, junt
amb el Gimnàstic vam
reforçar l’Atlètic als anys
58 ó 59
aproximadament.
Després, ja com a
dirigent, vam fundar el Poliesportiu Salesià i
vam federar l’Atlètic en 3ª Regional.
PACO GARCÍA
El millor per a mi
és poder
continuar
juntant-me amb
els amics que vam
començar a anar
als 13 anys a
l’escola i encara
ens fem la cervesa
junts als 67 anys.
JAVI MAYOR
Un dia Emilio Antolí me
dijo: ‘me gustaría que
jugaras en el Atco
Salesiano’. Y es lo mejor
que he hecho en los
más de 25 años que he
jugado al fútbol. Disfruté
al máximo con vosotros.
Gracias Emilio, Gracias
Tato, Gracias Rafa Carbonell...gracias
EQUIPO. Hoy entreno a los de 7 años de
este cole, y TODOS sois el ejemplo de lo que
me gustaría que estos nenes fueran un día;
amigos, compañeros y mejores personas,
por muchos, muchos años.
GREGORIO MORA
Es un orgullo poder
formar parte de este
club tan grande como
es el Atlético Salesiano.
Por compartir grandes
momentos, muchos
amigos, no tantos
títulos... pero sobre todo
la satisfacción de
pertenecer aqui toda mi vida y por muchos
años más. Viva el Atlétic, mi equipo es, de
azul y rojo siento los colores con armonía y
honradez.

14
Sábado, 26 de Noviembre de 2011
el Periódico Ciudad de Alcoy
GONZALO
CABANES
Fue una etapa
inolvidable con la
que sigo
identificándome.
IVÁN VAELLO
Jo sóc del Atletic,
perque sempre
estan les portes
obertes per a tots.
JOSÉ VICENTE
CANDELA
Han sido los mejores
años de mi juventud y
he hecho amigos que
después de muchos
años siguen siéndolo.
XIMO LLORÉNS
El millor va ser quan la
meu generació va arribar
a adherits. Érem una
quadrilla de xavals i ens
van reforçar amb quatre
veterans de luxe, sobre
tot com a persones:
José Payá, Pep Aura,
Tato i Jaume Abad. Vaja
històries ens passaven aquells anys!!
Els dies que me’n vaig a casa més satisfet
són quan gran part del club es reuneix: 24
Hores, entraetes, dinars de Nadal… Espere
que enguany siga molt especial…
ANTONIO REYES
Quien me lo iba a decir a
mi que sali de Videli del
Virgen de los Lirios y del
Bilbaino que competía
contra los
SALESIANOS, y que
algún día jugaría con
esta camiseta. Tengo
que decir que fue una
gran decisión ya que me encontré con un
gran club muy bien organizado y con muy
buena gente que me han acogido
fenomenalmente y estoy orgulloso de formar
parte de la historia del AT. SALESIANO. ¡¡
FELICIDADES POR EL 75 ANIVERSARIO !!
ROBERTO PÉREZ
Desde los siete años en
los que empecé a jugar
mis primeros partidos de
fútbol en “el camet”
siempre he estado en el
Atlético Salesiano.
PEPE COLOMINA
(FILL)
Des dels 6 anys, quan
vaig entrar a formar part
de la família salesiana,
l’Atlètic ha segut un
magnífic acompanyant
en la meva vida, sense el
qual, difícilment podria
imaginar-me els anys
viscuts i pròxims a viure. Experiències
inoblidables, amistats, reflexions, amics,
companyerisme son alguns dels valors
fonamentals que destacaria i que l’Atlètic
m’ha permitit adquirir. Gràcies Atlètic.
JUAN M. MONTAVA
Me gustaría recordar a
los diferentes
entrenadores que tuve
en mis doce años como
jugador del Atlètic.
Comencé a jugar el 69-
70, en el equipo de
segunda con Roberto
Cola; Rafael Cantó en
primera al año siguiente; Enrique Ferrándiz
durante varias temporadas en segunda y
primera categoría; mi hermano José Jorge y
Luis Berbegal. Por último, Vicente Perea en
mi última época. Enrique Ferrándiz fue una
institución para los de mi generación.
FEDE LEGIDOS
Quien no recuerda
esas cenas de las 24
horas junto a los
túneles de la vía verde,
con jugadores del
Atlètic de varias
generaciones.
Bocadillo en una
mano y plis-play en la
otra e intentando seguir el ritmo de
Antoine, Donvi, Paquito, Perea... grandes
momentos juntos. Y encima, ganábamos
la competición.
MIGUEL CANTÓ
(PARE)
Jugué primero en el
Arsenal, equipo de la clase
de tercero de Comercio,
hasta que el salesiano
Don Remigio Pallejà fundó
el Gimnàstic. Jugamos
durante dos temporadas
en el Bellavista y luego en
el Campo Escolar. En uno de los partidos que
fuimos a jugar a Onil, en la segunda parte le
preguntamos al árbitro cuánto tiempo
quedaba de partido y nos dijo que hasta que
saliera la primera estrella. En aquella época los
campos no disponían de luz.
JOAN LLÁCER
Cumplo mi octava
temporada al frente
de estos chavales,
ahora ya son
juveniles. Empecé
muy joven junto a
Teje, deportivamente
nos ha ido bastante
bien pero lo mejor es
el ambiente y la unión
del grupo.
VICENT LLOPIS
El Atlético Salesiano ha
sido muy importante en
mi vida. Por jugar en
este equipo conocí a los
que hoy en día son mis
mejores amigos. El Atleti
es como una ‘gran
familia’, prueba de ello
es cuando nos juntamos
personas de todas las edades, jugadores,
ex-jugadores, directiva... para formar en una
‘entraeta’ los días previos a las Fiestas de
San Jorge, ahí es cuando te das cuenta de
que no importa la edad que tengas porque
allí todos somos amigos.
PACO AGUILAR
A l’Atlètic sempre l’he
tingut present. De jovens
l’esport i la festa estaven
units. ¿Qui no recorda
els entrenos a les 8 del
matí en el Camet? ¿O
les paelles en Montesol
on estàvem els majors i
també els mès jovens?
El temps passa però tot continua sent igual,
canvien les persones. Els majors sóm ara
nosaltres i els nostre fills els jovens. Gràcies a
que han hagut i n’hi han persones que han
aconseguit que durant 75 anys l’Atlètic siga
una gran família.
PEPE MONTIEL
Era encara un xaval
quan vam guanyar la
lliga al 99-2000. Jugava
al juvenill pero Tato em
cridava totes les
setmanes amb l’equip
de primera. El gol de
cap del meu germà
Juan Jorge al camp del
Poli contra el Sta Rosa
el recordaré sempre i
com es va alegrar tota
l’afició que hi havia al
camp…
JAUME ABAD
El millor record que
m’emporte després de
tots els anys a l’Atlètic
Salesià és tota la gent
que he conegut. Alguns
d’ells són ara molt bons
amics i encara
continuem gaudint de
moments molt divertits.
Haver estar en aquest
club sempre ha estat un
regal que mai no
oblidaré.
PABLO MIRÓ
IN MEMORIAN DE
NUESTRO AMIGO
VICENTE
ALEMANY
‘LLUÇA’
Te fuiste al
principio de este
bonito partido que
es la vida, pero
siempre estarás
junto a nosotros.
JORDI FEMENÍA
Jugué desde el año 1976
hasta aproximadamente
finales de 1981. Para mí
era un lujo entrar a los
vestuarios y ver los
equipajes ordenados
correlativamente, todos
impacientes por ser
nombrados de los once
primeros. Mi pasión por el fútbol era tal que
hasta haciendo el servicio militar, salía el
domingo de madrugada de Cartagena para
poder llegar a la hora del partido y luego
regresar por la tarde. El Atlético Salesiano ha
sido para mí una gran familia.
JAVI BALART
El Atlético es una parte
muy importante de mi
vida. Gracias por los
años en los que estuve
de jugador y por todos
los amigos y
compañeros que he
tenido y que tengo.
Gracias a todos los
entrenadores, de todos he aprendido muchas
cosas, futbolísticamente y personalmente.
Gracias a todos los jugadores que me han
sufrido de entrenador. Y gracias al presi y a
toda la junta directiva por la gran labor que
están haciendo año tras año.
JOSÉ PAYÁ
Son muchos años en el
Atlético. Muchos amigos
y muchos buenos ratos.
En lo deportivo he
conocido años buenos y
otros no tanto, pero el
ambiente en el club
siempre ha sido el de un
gran grupo de amigos.
Pero para mí, lo más importante es que en
todos estos años siempre se ha valorado
más al jugador como persona que como
futbolista.
JOSÉ J. JIMÉNEZ
TORRONTERAS
Siempre recordaré
con cariño las frías
mañanas de fútbol
compartiendo
vestuario con mis
amigos del colegio
defendiendo los
colores de mi Atlético
Salesiano.
JACINTO
SANTACREU
Tota la vida, des del
col.legi he seguit a
l’Atlètic, el porte en el
cor des de que era
xiquet. Mon pare em
portava al Camp Escolar
a vore els parits. Els
anys de campions han
segut molt especials per
mi, sobre tot el 99/2000
pel meu amic Tato.
JAVIER VILLAR
‘JAVITO’
Siendo juveniles de
primer año, tras ganar la
liga, la copa, las 24
horas y el trofeo de
Cocentaina, nos
quedaba el último trofeo
por jugar, pero siempre
hemos tenido una
prioridad por encima de todo y es una cena
de club. Lástima que al día siguiente
jugáramos el Relámpago... Porque somos
unos privilegiados por pertenecer a este
club, representar sus valores y su filosofía.
Gracias de corazón.
Atlètic Salesià. 75 anys junts
CARLOS CODERCH
SANTONJA
Vaig entrar al col·legi quan
tenia 11 anys (1943), i en
aquella època, l’At.
Salesià ja existia.
Jugàvem en l’Infantil
Salesià, primer en el
Camet i després en la lliga
local en el Camp Escolar.
Vam tindre entrenadors molt coneguts com
Luis Berbegal o D. Tomás. Vam jugar 3 o 4
anys junts fins que vam haver de fer la mili.
Aleshores vam vendre els equipatges a
l’Español. El primer equip era l’Atlètic Salesià,
però hi havia d’altres: l’Infantil, el Magone...
VICENTE GRAU
Recuerdo con mucha
nostalgia la liga juvenil
conseguida con
Enrique Ferrándiz,
hubo gran ambiente y
le sacamos al míster
varias botellas de café
licor jeje, Al año
siguiente, ya en
adheridos, me acuerdo
de los viajes que metía
Roberto (El Nene).
JAVI PASTOR
Todos estos años en el
Atlètic han estado
marcados por
momentos inolvidables;
unos muy buenos y
otros tal vez un poco
amargos, pero todos
ellos pasados junto con
un grupo de jugadores y
lo más importante de amigos sin mirar
categorías ni edades. De ahí nuestro himno,
‘es el Atlètic donde reina la alegría, es el
Atlètic donde reina el buen humor’.
VICENT CERDÁ
Yo estudiaba en La Salle
y conocí a Pablo Barber
y, Nando Aracil y fiché
con 12 años por el ASI
que jugaba la liga local
infantil de fútbol. El
segundo equipo
entonces era el Don
Bosco. Creo que por
eso me suspendían la gimnasia todas las
evaluaciones pero al final del curso me
aprobaban. Después, varios compañeros
pasaron de La Salle al ASI también. En la
foto del Barranquet aparecemos 4 de ellos:
Carlos Bataller, José Bornay, Motoret y yo.
NACHO ORTEGA
Recuerdo un partido
contra La Salle.
Perdíamos 3-2,
quedaban 20 minutos y
estábamos apretando al
rival. Garci se revolvió
habilidoso y le hicieron 2
penaltis. Hasta ahí todos
contentos, menos Garci,
claro, que tenía las rodillas que parecía un
Cristo. El primero lo tiré fuera, y el segundo,
nuestro querido entrenador “El Chulo” me
instó a que lo lanzara también Y lo lancé
fuera otra vez. Me costó algunas “copitas”
restablecer la relación con Garci.
JAVI AURA
Em vaig juntar a l’Atlètic
amb Gonzalo Cabanes,
els Montaves, Gilberto,
els Aracil, Riius… tots
molt bona gent. Jugava
al juveil i Ferrándiz
m’agarrava per adherits.
Va ser una gran alegria
guanyar dues lligues
seguides, 74-75 en
segona categoria i al 75-
76 en primera.
DAVID MIRÓ
El millor dels nostres
esportistes és mirar-los
com fan esport als 5
anys, com un autèntic
joc; als 12 anys, com
una diversió; però,
sense lloc a dubte, el
millor de tot, és veure’ls
als 20 anys vivint
l’esport amb veritable
passió. És, en aquest
moment, quan
comprenc que tot
l’esforç realitzat ha
valgut la pena.
JOSÉ R. SANTOS
En mi primer año de
juvenil, tras un partido,
ya en el vestuario, veo
entrar al inolvidable
Emilio Antolí que
entrenaba a los
adheridos. Con una
mano en el bolsillo y la
otra apartándose su
característico flequillo, me dijo “chaval,
mañana juegas con nosotros, a las 9 en el
nº1”. No dormí en toda la noche y llegué el
primero. Iba a jugar con Vicent Alemany,
Tato, Óscar y otros grandes jugadores. Ese
día fue muy especial para mí.
JUAN VICENS
Es el mejor club de
amigos. Somos muchos
y no importa la edad,
disfrutamos juntos. Eso
es lo bonito de este club.
Si me diesen a elegir una
fecha importante me
quedo con las 24 horas
que gané como
entrenador en adheridos y con jugadores de
diferentes generaciones. Quiero dar las
gracias a todas aquellas personas que nos
han hecho como jugadores y como personas.
Muchos de ellos no están entre nosotros pero
les recordamos frecuentemente.
NANDO PAYÁ
Echando la vista atrás,
me doy cuenta de lo que
han cambiado las cosas:
campos de césped,
equipaciones individuales,
cada uno su talla... Pero
hay algo que recuerdo
con cariño porque ya ha
desaparecido y son los
gritos desgarradores de los jugadores en las
duchas durante los meses de invierno
(campos del Bellavista, Barranquet o
Polideportivo). Con la llegada del agua
caliente a las instalaciones deportivas, se ha
perdido este característico sonido.
RAMIRO BOTELLA
Anècdotes hi han
moltes, títols, victòries,
també derrotes i
moments durs. Però el
que jo destacaria sobre
tot, i pot ser siga una de
les principals raons per
les que encara continue
jugant a este esport i en
este club, son les
persones, el grup que
sempre hem sigut, com
una gran família.
JOSÉ L. SILVESTRE
Mi satisfacción más
grande es haber jugado
en el equipo de mis
amores y al cabo de 50
años que estemos casi
todos juntos. Mi
anécdota fue cuando en
un partido en el
Bellavista, me caí por el
barranco. Jordi Seguí ‘Quaranta’ preguntaba
al resto del equipo dónde estaba ya que me
perdieron completamente de vista.
VICENT PEREA
A l’any 52 ja
acompanyava a una
gran generación de
futbolistas com Felo,
Quaranta, Córcoles…Als
principis dels 80 vaig
portar al Gimnàstic i vam
ser campions juvenils de
les 24 Hores, un dels
meus millors records. El Xulo i Emilio per
l’any 94 em van cridar per dur l’Atlètic B i així
va ser. Són quasi 60 anys…
DAVID MICÓ
Ja fa anys que em
relacione amb aquesta
gent, per motius
familiars i d’amistat des
de temps de juvenils,
però no ha estat fins fa
uns anys que forme part
activa del club en la
rama esportiva. Que
dubte cap que hem passat bones estones,
hores de futbol i esbarjo, aquells
Carnelstoltes a Pego de “Caperucita Roja”,
aquella despedida a Mallorca i tots els
moments que hem viscut junts. Fantàstic
grup de gent i fantàstiques persones!!!

Sábado, 26 de Noviembre de 2011
Atlètic Salesià. 75 anys junts el Periódico Ciudad de Alcoy 15
LUIS DE T.
SANUS
VITORIA
Director del
Colegio
Salesiano “San
Vicente Ferrer”
Un colegio no sería nada sin
sus alumnos. Don Bosco
ya tuvo claro desde sus inicios
la importancia de la
cercanía a los jóvenes con
una finalidad educativa. Por ello, desde sus
inicios los salesianos han promovidos diversos
ámbitos para seguir a los jóvenes en su
crecimiento personal, y uno de ellos fue el
deporte. Para San Juan Bosco, el deporte
era fundamental en la formación de la juventud,
ya que le permitía expresarse de manera
espontánea, siendo un ámbito idóneo para
promover la socialización de los jóvenes.
Y en la pedagogía de Don Bosco un espacio
básico y vital es el patio. No hay colegio
salesiano sin patios, pues en el ser salesia-
no, el patio es el lugar donde se facilita el conocimiento de los jóvenes,
ya que allí se sienten cómodos.
No hay mejor ejemplo de la cercanía y el ambiente de los patios
en la pedagogía salesiana que nuestro querido “Camet”. Son muchas
las generaciones de alcoyanos que han pegado sus primeras
patadas al balón en este espacio. Cuantas anécdotas se
podrían contar. Gente de todas las edades ha participado en multitud
de partidos, en los que a veces, intervenían también algunos
salesianos que jugaban arremangando sus sotanas. Han cambiado
los tiempos, pero el Camet sigue siendo ese espacio en el
que antiguos alumnos siguen acudiendo a jugar como cuando
venían a la escuela.
Y en este patio del colegio “San Vicente Ferrer” se han podido
jugar competiciones escolares de las que se ha ido nutriendo
nuestro Atlético Salesiano. Desde el colegio, una figura relevante
en el inicio del deporte escolar es Don Vicente Tomás “Don Vi”
quien tomó las riendas del fútbol en el colegio cuando se inicia-
Corrían los primeros
meses del
año 1968 cuando
nació en Alcoy,
fruto de la
iniciativa de los Antiguos Alumnos Salesianos, y
más concretamente de la Junta que existía en
ese momento, y del vocal de deportes, Rodolfo
Abad, el “Polideportivo Salesiano”.
Pero…conviene hacer un poco de historia y conocer
algo más de lo que fue aquel proyecto
pionero.
Era mucha y muy variada la actividad deportiva
que el Colegio Salesiano tenía y movía, sólo
el Atlético Salesiano ya contaba por aquel entonces
con 14 equipos de fútbol (los más pequeños
jugaban al fútbol sala), estaba también
el hockey, que militaba en la 2ª división nacional,
el baloncesto, asimismo en competición nacional,
el balonmano, el tenis de mesa con 3 equipos,
uno de ellos el Club Tenis Mesa Don Bosco
de la División de Honor. Concretamente en
1970, llegó a ser internacional en la práctica del
tenis de mesa, el alcoyano Jorge Abad Gosalbez,
el cual participó activamente en el campeonato
de Europa celebrado en Lyon. Todos estos
equipos, principalmente los que por su
militancia en divisiones nacionales tenían que
desplazarse por lugares lejanos de la geografía
española, necesitaron apoyo económico, apoyo
que les fue prestado en muchos casos por
empresas alcoyanas como fue el caso de la empresa
textil Francisco Jover con el tenis de mesa
EL DEPORTE ESCOLAR
ron las competiciones entre colegios.
Los inicios de los actuales juegos escolares datan de 1974-
1975 cuando D. Norberto Llopis promovió una competición de
fútbol entre distintos colegios. El comité y organización de esta liguilla
escolar de fútbol-sala tuvo su primera sede en San Roque,
pasando posteriormente a la Piscina Municipal y por último a un
local situado tras el Hospital de la Calle Oliver. Tras el fallecimiento
de D. Normando, D. Miguel Sarasa cogió las riendas de la organización,
que se reunía los martes para comentar la jornada
anterior y organizar los partidos de la próxima. Nuestro Don Vi
estuvo allí colaborando desde el primer momento.
Pero no todo era organización: muchos antiguos alumnos recuerdan
esos sábados cuando de buena mañana, acudían al
colegio donde esperaba Don Vi con un balón en la bolsa y de
ahí con todo el equipo marchaban a pie al campo donde les tocase
jugar. La mañana transcurría compitiendo y regreso al colegio,
donde volvían todos, porque sabían que independientemente
del resultado, algún refresquito estaría pagado en la
y de Industrias Grau Mullor con el hockey, empresa
que hoy en día sigue apoyando a la entidad
deportiva, aunque con otra denominación.
Unos meses antes de la constitución como tal
del Polideportivo Salesiano, un grupo de miembros
de la Junta de Antiguos Alumnos, con Rodolfo
Abad al frente, y acompañados por responsables
de deportes del Colegio, como
Vicente Tomas, más conocido como Donvi, y
Jordi Llacer, acudieron a Madrid a reunirse con
el Delegado Nacional de Deportes, por aquel
entonces José Antonio Elola, para pedirle subvenciones
para el deporte salesiano en sus distintas
modalidades. No les pudo recibir el Delegado
Nacional y les recibió el general Querejeta
en su nombre, el cual no les generó demasiadas
expectativas de subvenciones estatales, pero
sí les aconsejó que para mejor organizarse y
tener más facilitad de obtener ayudas, que se
constituyeran en una Entidad que aglutinara a
todo el deporte; ese fue el germen de lo que
más tarde vino en llamarse “Poliesportiu Salesià”.
Faltaban lugares apropiados para la práctica
de los deportes y el, primero vocal de Junta y
posteriormente Presidente de los Antiguos
Alumnos, Rodolfo Abad, con el fin de que la actividad
deportiva se organizara mejor, pero no
solo con esa intención, sino con el objetivo de
obtener subvenciones de las entidades públicas
y de particulares, para los muchas actividades
deportivas que se daban cita en los patios del
Colegio Salesiano, constituyó el “Polideportivo
Salesiano”.
La Junta Directiva de los Antiguos Alumnos,
por entonces estaba presidida por José Ferrero
Juan, siendo Director del Colegio D. Gabriel
Molina y Consiliario de la Asociación D. Andrés
Pérez. A principios de los años 70 accede a la
presidencia de la Asociación Juan Antonio Miró
hasta que en el año 1973, toma las riendas de
la Asociación Rodolfo Abad pasando a relevarle
en la Presidencia del Polideportivo Salesiano un
grupo formado por Francisco Muñoz, Genaro
Vercet y Juan Abad Pahiño.
Todo comenzó con mucho trabajo y mucha
ilusión por parte de las personas que habían iniciado
ese ambicioso proyecto; había que buscar
una solución para que los jóvenes pudieran
practicar deporte ya que el espacio y los medios
eran escasos; eran muchas las ideas, remozar
la pista de patinaje, iluminar el campo de futbol,
conseguir aparatos para el gimnasio, construir
unos vestuarios en condiciones,…;muchas de
ellas vieron la luz en un corto espacio de tiempo,
otras tuvieron que esperar un poco más.
En septiembre de 1968 se organizaron las primeras
24 horas de hockey sobre patines en la
pista del colegio; también se organizó el primer
trofeo de Alcoy de tenis de pista.
En el año 1977, se consigue construir la pista
nueva cubriendo los patios del Colegio, lo que
hoy es conocido como el “pórtico”, siendo Director
del Colegio D. Jesús Olmos (Frank). Hubo
un importante esfuerzo por parte tanto del
Colegio como de la Asociación de Antiguos
Alumnos con rifas y otras iniciativas que generaron
unos beneficios económicos que permitieron
realizar el ilusionante proyecto.
La Junta Directiva del “Polideportivo Salesiano”
estaba formada en cada momento, por el
Presidente de Antiguos Alumnos, un representante
de cada Sección deportiva que tenía el
Colegio, y el Coordinador de Deportes del Colegio
que durante gran parte de la vida de la Entidad
deportiva fue Jorge Llacer.
En la temporada 1985-86, y por diversas razones,
al margen de la autonomía que cada entidad
que formaba el Polideportivo Salesiano
había alcanzado, se disuelve el mismo, y cada
entidad deportiva continua su labor pero con iniciativa
propia e independiente dentro del entra-
Sociedad.
Pero la organización del deporte escolar en un colegio no se
centra en una sola persona. Don Vi se rodeó de numerosos colaboradores:
Juan Blanes, Emilio Antolí, Antonio Valor, Toni Aracil,
Calderón, Jaume Abad, Pepe Aura (que aún continúa colaborando
en los entrenamientos de alumnos del colegio en las
categorías inferiores), y muchos otros más que tan gran labor
realizaron. Una seña de identidad del Atlético Salesiano que entronca
plenamente con las enseñanzas de Don Bosco es la colaboración:
los mayores cuidan de los jóvenes y en el caso de
este club entrenándolos de manera altruista, porque así lo hicieron
con ellos. Así se transmite la historia y la filosofía del club de
generación en generación, hasta nuestros días.
Desde el Colegio Salesiano “San Vicente Ferrer” transmitiros
nuestra felicitación por este 75 aniversario de la fundación del
Atlético Salesiano, y desearos que continuéis durante muchos
años más la gran labor que realizáis. ¡ENHORABUENA ATLÉTI-
CO SALESIANO!
POLIDEPORTIVO SALESIANO
JUAN CARLOS SEMPERE
PASTOR
Presidente de la Asociación
de Antiguos Alumnos de Don
Bosco-Alcoy
mado deportivo del Colegio tanto a nivel escolar
como a nivel de aquellos antiguos alumnos
que ya habían dejado el Colegio pero continuaban
frecuentando sus instalaciones para la práctica
de muchas modalidades deportivas.
Don Bosco, fundador de la Congregación Salesiana,
decía que no se entendía un Colegio
Salesiano sin los jóvenes, el patio y el deporte,
figuras unidas y que fueron una de las enseñas
del proyecto educativo que Don Bosco quiso
que se implantara en sus Obras. El deporte salesiano
en Alcoy ha sido uno de los ejemplos de
esa voluntad de nuestro Fundador, llegando a
ser un referente para la sociedad alcoyana de
la época.
Mención especial merecen algunas personas
que han colaborado activamente en todo lo que
el Polideportivo Salesiano, y más concretamente
en la parcela de futbol y del Atlético Salesiano,
supuso en la década de los 70 y hasta bien
avanzada la década de los 80 en que se disolvió.
Algunas de ellas nos han dejado como Antonio
Valor, “el chulo” como cariñosamente era
conocido, responsable de la entidad deportiva
en las fechas previas a la disolución del Polideportivo
Salesiano, o Emilio Antolí, Presidente del
Atlético Salesiano en los momentos posteriores
a la citada disolución; y como no, el aún hoy incansable
Miguel Vidal, nuestro “Vidal”, que desde
el principio, y con una dedicación casi exclusiva
siempre ha estado ahí apoyando el deporte
y más concretamente todo lo relacionado con
el Atlético Salesiano.
Habrá otras personas más, y que no por no
citadas ahora, fueron menos importantes y colaboraron
activamente desde su posición para
que el Polideportivo Salesiano fuera un éxito y
que el deporte salesiano fuera referente en Alcoy;
sirvan estas líneas como un homenaje a todas
ellas por su labor y por su esfuerzo que hoy
en día sigue dando sus frutos.

16
Sábado, 26 de Noviembre de 2011
el Periódico Ciudad de Alcoy
Atlètic Salesià. 75 anys junts