El modernisme. Característiques.

El modernisme
Cap a finals del segle XIX es comencen a donar en diversos països d’Europa i als Estats Units,
una sèrie d’actituds culturals amb una clara intenció modernitzadora. Aquest nou procés de
canvis rebrà diversos noms segons el lloc on sorgeix, Modernisme a Catalunya, Art Nouveau a
França, Modern Style a Anglaterra, Jugendstil a Alemanya o Sezessionstil a Àustria.
El Modernisme és sobretot una reacció contra el passat. Els artistes i intel·lectuals trenquen
amb les convencions creatives i morals. Volen allunyar-se del naturalisme positivista i
conservador que dominava l’escena artística i literària d’aquell moment. Hi ha una clara intenció
de canvi, ganes de progressar i aportar novetats en els plantejaments diaris, però partint d’un
antecedent conegut.
El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i
principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i
expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les
arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.
Els ideòlegs del moviment estan completament en desacord amb el seu entorn. El món és
heterogeni i contradictori, l’artista crea espais d’evasió, “paradisos artificials” per suplantar la
realitat. Igual que en el Romanticisme, l’exotisme i el món de la imaginació prenen força. Per a
ells l’art ha arribat a uns estadis poc creatius, està al servei de l’home, és una simple proposta
decorativa, no transcendeix més enllà.
Els modernistes volen recuperar l’home individual, natural, conscient del seu passat i
crític amb el seu present. Durant la primera part del Modernisme, la vida només es justifica
des del punt de vista artístic. L’home no viu de l’art, viu per l’art. L’art és una activitat superior a
les altres activitats humanes, i per aquesta raó, l’artista és un ésser superior. L’autèntic
modernista té un esperit individualista, un gran desig de sinceritat, insatisfacció subversiva i
elegíaca, una imaginació visionària i una emocionalitat morbosa.
Els modernistes catalans prenen totes aquestes idees i estils que es porten a Europa. És una
manera de posar-se al dia, d’acostar-se a Europa.
Els modernistes no estan d’acord amb les actituds de la burgesia, no accepten la classe
a la qual pertanyen. Reivindiquen l’artista com a ésser professional, com a treballador de
l’art. El modernista viu de l’art, però de l’art com a activitat superior a les altres activitats
humanes.
Aquesta actitud i posició ja es donava a Europa. Els escriptors i artistes estaven totalment en
desacord amb els burgesos materialistes. Estaven en contra dels avantatges científics i tècnic
de la societat industrial. Canvis que allunyen l’home de la naturalitat, l’espiritualitat i la
sensibilitat. L’artista se sent marginat. Està a la defensiva.
El nucli ideològic del Modernisme a Catalunya és la revista “L’Avens”, que atraurà tots els
escriptors i artistes a partir de 1892, moment en el qual creadors de totes les disciplines
decideixen seguir un mateix programa. Un programa de canvis que abastarà tots els estaments
de la cultura. Els modernistes prenen de la Renaixença la voluntat de restablir una cultura
autònoma, unes normes lingüístiques pròpies de Catalunya, però volen fer-ho partint d’uns
criteris diferents, allunyats de la moderació i de l’arrel burgesa del moviment anterior.
“L’Avens” passa a dir-se “L’Avenç”; aquest primer canvi respon a aquesta intenció de
reformular i modernitzar les llengües i reactivar l’esperit català, tant des d’un punt de vista
cultural com polític. En la segona etapa, que va del 1889 al 1993, la revista serà la plataforma
ideal per dur a terme aquest canvis.
Santiago Rusiñol representa el perfil perfecte del que ha de ser un home modernista, dandi
bohemi. Per a ell la vida es justifica només a nivell artístic. Respon al model de vida que
proposen Oscar Wilde o J. K. Huysmans. Rusiñol es converteix en el protagonista de les
Festes Modernistes.
1

Les Festes Modernistes tingueren lloc al Cau Ferrat de Sitges durant tres anys
consecutius, 1892, 1893 i 1894. Aquestes festes eren l’espai ideològic del Modernisme català i
s’hi desenvolupaven totes les manifestacions artístiques. Les organitzava Rusiñol i sempre
començaven amb un discurs inaugural que feia ell mateix i que servia com a declaració dels
principis modernistes.
A Catalunya el Modernisme té unes dimensions i una personalitat especial que fa que puguem
trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos
tipus: fàbriques, cooperatives agrícoles, ateneus, mercats i habitatges. El moment històric és
idoni, creixement econòmic i reafirmació nacional.
L'agricultura s'orienta cap a l'exportació (vi, fruits secs), la indústria en general, i la tèxtil en
particular, viu un moment expansionista, també el comerç i les finances en general gaudeixen
d'excel·lent salut a les grans ciutats del país, en especial Barcelona, on se'ls hi ha quedat petit
el cinturó medieval de les muralles i han iniciat la seva expansió urbanística amb els plans
d’eixampla.
Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya ,
on la pèrdua de les darreres colònies americanes posa en crisi el concepte de l'Estat espanyol i
manifesta de forma meridiana l'anquilosament de les estructures de l'estat i la manca de
modernitat en l'economia i la societat espanyoles.
L'arquitectura modernista a Catalunya significa, per una
banda, la modernització de les tècniques de construcció
(ús del ferro en les estructures, utilització dels elements
prefabricats), al mateix temps que conserva elements
tradicionals (construccions amb totxo vist) i enllaça amb
l'estil gòtic amb el que guarda un cert paral·lelisme. És una
arquitectura
decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts
plàstiques. Els arquitectes són sovint decoradors
també d'interiors i dissenyen tots els detalls: el
mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, els mosaics, la
forja, etc. Hi ha una reivindicació de les artesanies en
un moment de domini industrial.
Com a trets generals de reconeixement de l'estil
modernista podem definir: el predomini de la corba
sobre la recta, l'asimetria, el dinamisme de les formes, el detallisme de la decoració en la
recerca d'una estètica per se, l'ús freqüent de motius vegetals i naturals i les figures de dona.
La cronologia exacta del Modernisme a Catalunya és difícil i sempre convencional. Podem
situar-lo entre l'any 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona i el 1906, amb un epíleg
fins l'any 1926, data de la mort d'en Gaudí
Bibliografia:
AUTORS DIVERSOS. El temps del Modernisme. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de
Montserrat, 1985.
BILBENY NORBERT. Política Noucentista: de Maragall a D’Ors. Afers. Barcelona 1999
BROSSA, JAUME. Regeneracionisme i Modernisme. Edicions 62. Barcelona, 1966.
BRUGUÉS, JOAN. El Modernisme: una visió interdisciplinària. Graó, ICE. Barcelona 1995.
CAMPÀS, J. L'Art Modernista. Barcelona, 1993.
CASTELLANOS, JORDI. El Modernisme: selecció de textos. Empúries. Barcelona 1988
CIRICI I PELLICER, A. El arte Modernista catalán. Barcelona: Aymà, 1951.
CIRICI I PELLICER, A. 1900 en Barcelona: modernismo, modern style, art nouveau, judendstil.
La Polígrafa. Barcelona 1967.
Metròpolis Mediterrània. Quadern Central, núm. 16. Barcelona i la passió modernista.
Ajuntament de Barcelona.Barcelona.
2