Generalitat <strong>de</strong> Catalunya Departament <strong>de</strong> Comerç, Turisme i Consum Textos: Eva Ros Marimon Eva M. Ferrer Domènech Jordi Costa Palou Correcció lingüística: Meritxell Llorente Briones Barcelona, setembre <strong>de</strong> 2004
Dossiers comarcals – Alt Empordà <strong>Pla</strong> <strong>de</strong> l’Estany Dossiers comarcals – <strong>Pla</strong> <strong>de</strong> l’Estany El <strong>Pla</strong> <strong>de</strong> l’Estany és una <strong>de</strong> les comarques catalanes crea<strong>de</strong>s amb una llei <strong>de</strong>l 1988, per tal <strong>de</strong> recollir la realitat territorial diferenciada <strong>de</strong> Banyoles i el seu àmbit d’influència, que fins aleshores pertanyia al Gironès (sector nord-oest). Es va fer una consulta popular municipal, ja que es tractava d’una comarca que no es preveia a la divisió territorial <strong>de</strong>l 1936 i responia a una antiga aspiració <strong>de</strong>ls seus habitants. Tot i que es tracta d'una comarca petita, la seva geografia és rica i variada: hi ha les muntanyes <strong>de</strong> Rocacorba, al municipi <strong>de</strong> Sant Miquel <strong>de</strong> Campmajor, i l'estany <strong>de</strong> Banyoles, que s'estén entre els municipis <strong>de</strong> Banyoles, Fontcoberta i Porqueres. L'estany <strong>de</strong> Banyoles condiciona, sens dubte, l'activitat i les característiques d'aquesta comarca, una zona fèrtil i planera entre les valls <strong>de</strong>ls rius Fluvià i Terri, a continuació <strong>de</strong> la plana <strong>de</strong> l'Empordà. A la part muntanyosa <strong>de</strong> la comarca es troben valls recloses on es manté la vida rural amb conreus als fons i boscos d’alzines, roures i verns, als vessants amb petits agrupaments i masies esparses. La població <strong>de</strong> Banyoles es formà al voltant <strong>de</strong> l’antic monestir benedictí <strong>de</strong> Sant Esteve <strong>de</strong> Banyoles. El seu mercat està documentat <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 1086 i ha previscut amb vitalitat fins als nostres dies. El seu clima és típicament mediterrani, amb temperatures suaus, estius secs i pluges abundants la resta <strong>de</strong> l’any. Com en moltes zones <strong>de</strong> les comarques gironines hi són habituals els vents freds i secs <strong>de</strong> la tramuntana. Per raons històriques, econòmiques i <strong>de</strong>mogràfiques, Banyoles és la capital indiscutible <strong>de</strong> la comarca. De fet, la població <strong>de</strong> la comarca, que en l'època medieval va formar part <strong>de</strong>l comtat <strong>de</strong> Besalú (s. X-XI) i <strong>de</strong> la diòcesi <strong>de</strong> Girona, es va estendre al voltant <strong>de</strong> l'antic monestir benedictí <strong>de</strong> Sant Esteve <strong>de</strong> Banyoles, on actualment es troben <strong>de</strong>s <strong>de</strong> restes <strong>de</strong>l primitiu monestir fins al claustre neoclàssic <strong>de</strong>l segle XVIII. La comarca limita al nord-est amb l’Alt Empordà, al nord-oest amb la Garrotxa, i al sud amb el Gironès. Al <strong>Pla</strong> <strong>de</strong> l’Estany, s'hi arriba per l'autopista A7 (actualment AP-7) i l’N-II (actualment l’A-2) i per carretera per la C-66. El <strong>Pla</strong> <strong>de</strong> l’Estany agrupa 11 municipis. Amb 262,7 km 2 , és la tercera comarca més petita <strong>de</strong> Catalunya, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l Barcelonès i el Garraf. Se situa just al nord <strong>de</strong> la ciutat <strong>de</strong> Girona, a l'interior <strong>de</strong> les comarques gironines. La comarca té una <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> població <strong>de</strong> 97,36 h./km 2 i la població total és <strong>de</strong> 24.347 habitants. Els termes municipals es caracteritzen per ser poc extensos; el més extens és Vila<strong>de</strong>muls, amb 61,57 km 2 , i la resta <strong>de</strong> municipis tenen menys <strong>de</strong> 40 km 2 . Quant a la població, Banyoles, el cap comarcal, és el municipi més poblat, amb 14.232 habitants. Per darrere d’aquest segueixen Porqueres (3.675 h.), Cornellà <strong>de</strong>l Terri (1.870 h.) i Fontcoberta (1.178 h.). 1