Pla de l'Estany - Embracat.org

Generalitat de Catalunya
Departament de Comerç,
Turisme i Consum
Dossiers comarcals
Pla de l’Estany

Generalitat de Catalunya
Departament de Comerç, Turisme i Consum
Textos:
Eva Ros Marimon
Eva M. Ferrer Domènech
Jordi Costa Palou
Correcció lingüística:
Meritxell Llorente Briones
Barcelona, setembre de 2004

Dossiers comarcals – Alt Empordà
Pla de l’Estany
Dossiers comarcals – Pla de l’Estany
El Pla de l’Estany és una de les comarques
catalanes creades amb una llei del 1988, per tal
de recollir la realitat territorial diferenciada de
Banyoles i el seu àmbit d’influència, que fins
aleshores pertanyia al Gironès (sector nord-oest).
Es va fer una consulta popular municipal, ja que
es tractava d’una comarca que no es preveia a la
divisió territorial del 1936 i responia a una antiga
aspiració dels seus habitants.
Tot i que es tracta d'una comarca petita, la seva
geografia és rica i variada: hi ha les muntanyes
de Rocacorba, al municipi de Sant Miquel de
Campmajor, i l'estany de Banyoles, que s'estén
entre els municipis de Banyoles, Fontcoberta i
Porqueres. L'estany de Banyoles condiciona, sens dubte, l'activitat i les característiques
d'aquesta comarca, una zona fèrtil i planera entre les valls dels rius Fluvià i Terri, a continuació
de la plana de l'Empordà. A la part muntanyosa de la comarca es troben valls recloses on es
manté la vida rural amb conreus als fons i boscos d’alzines, roures i verns, als vessants amb
petits agrupaments i masies esparses. La població de Banyoles es formà al voltant de l’antic
monestir benedictí de Sant Esteve de Banyoles. El seu mercat està documentat des del 1086 i
ha previscut amb vitalitat fins als nostres dies.
El seu clima és típicament mediterrani, amb temperatures suaus, estius secs i pluges
abundants la resta de l’any. Com en moltes zones de les comarques gironines hi són habituals
els vents freds i secs de la tramuntana.
Per raons històriques, econòmiques i demogràfiques, Banyoles és la capital indiscutible de la
comarca. De fet, la població de la comarca, que en l'època medieval va formar part del comtat
de Besalú (s. X-XI) i de la diòcesi de Girona, es va estendre al voltant de l'antic monestir
benedictí de Sant Esteve de Banyoles, on actualment es troben des de restes del primitiu
monestir fins al claustre neoclàssic del segle XVIII.
La comarca limita al nord-est amb l’Alt Empordà, al nord-oest amb la Garrotxa, i al sud amb el
Gironès. Al Pla de l’Estany, s'hi arriba per l'autopista A7 (actualment AP-7) i l’N-II (actualment
l’A-2) i per carretera per la C-66.
El Pla de l’Estany agrupa 11 municipis. Amb 262,7 km 2 , és la tercera comarca més petita de
Catalunya, després del Barcelonès i el Garraf. Se situa just al nord de la ciutat de Girona, a
l'interior de les comarques gironines. La comarca té una densitat de població de 97,36 h./km 2 i
la població total és de 24.347 habitants. Els termes municipals es caracteritzen per ser poc
extensos; el més extens és Vilademuls, amb 61,57 km 2 , i la resta de municipis tenen menys de
40 km 2 . Quant a la població, Banyoles, el cap comarcal, és el municipi més poblat, amb 14.232
habitants. Per darrere d’aquest segueixen Porqueres (3.675 h.), Cornellà del Terri (1.870 h.) i
Fontcoberta (1.178 h.).
1

Dossiers comarcals – Alt Empordà
Economia
Dossiers comarcals – Pla de l’Estany
Seguint dades de l’Anuari Econòmic Comarcal de l’any 2003, en els últims anys l’economia del
Pla de l’Estany ha registrat un creixement força proper al del PIB registrat per al total de
Catalunya, i ha fluctuat al voltant d’aquest. Especialment positiu va ser el creixement de l’any
1999, amb el 4,82%. El creixement acumulat en el període 1996-2002 ha sigut del 21,8% (força
similar al de l’economia catalana en el mateix període: 21,9%). El Pla de l’Estany ha
representat un pes al voltant del 0,30% del PIB català, per aquests anys.
Evolució del creixement del PIB comarcal total. Període 1997-2002
%
6,00
5,00
4,00
3,00
2,00
1,00
0,00
3,84
3,10
4,18
4,11
4,82
3,81
3,64
2,87
2,47
2,41
1997 1998 1999 2000 2001 2002
Pla de l'Estany Catalunya
Font: Anuari Econòmic Comarcal 2003 de la Caixa de Catalunya
La renda familiar disponible per habitant el 1991 fou de 7.153,2€, i de 10.028,5€ el 1996; la
qual cosa ens fa veure que el nivell de vida dels habitants de Pla de l’Estany és superior al de
la mitjana de Catalunya per aquests anys (6.930,9€ i 9.406,6€ el 1991 i el 1996,
respectivament). És més, cal dir que aquestes diferències tendeixen a distanciar-se, ja que el
1991 la renda familiar disponible de la comarca representava el 3,2% més que la catalana, i el
1996, el 6,6% més.
La taxa d'atur registrada a la comarca es va situar a final de l’any 2003 en el 3,92%,
corresponent a 415 persones registrades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya.
Aquesta taxa va ser inferior a la catalana (6,49%). El 2002 es va registrar una taxa similar, del
3,88%, tot i que en els anys precedents havia sigut una mica superior: del 4,48% el 2001 i del
4,65% el 2000.
En l’estructura del PIB comarcal, els serveis representen el 51,6%; la indústria representa el
36,1%; la construcció, el 7,2%, i en darrer terme se situa el primari, amb el 5,1%.
Serveis
51,6%
Distribució sectorial del PIB. 2002
Pla de l’Estany Catalunya
Primari
5,1%
Indústria
36,1%
Construcció
7,2%
Serveis
60,0%
Font: Anuari Econòmic Comarcal 2003 de la Caixa de Catalunya
Primari
1,7%
2,87
2,23
Indústria
30,8%
Construcció
7,5%
2

Dossiers comarcals – Alt Empordà
Dossiers comarcals – Pla de l’Estany
El Pla de l’Estany disposa d'un notable sector primari, que s’ha basat sempre en dos factors:
d’una banda, l’abundància d’aigües (recs derivats de l’estany), que ha facilitat que hi hagués
una extensa zona de regadiu i, d’altra banda, a la part de secà, que és predominant, cal
destacar-hi la qualitat dels sòls. Hi ha 12.925 hectàrees destinades a conreus (1999).
Destaquen els cultius de blat o civada i blat de moro, així com també de lleguminoses i farratge.
A més, Banyoles s’ha especialitzat en el conreu d’alls, que s’exporten a diferents països. A la
comarca hi ha diversos masos interessants, que daten del segle X i testifiquen que la zona està
poblada des d’antic i la importància de la terra per als seus pobladors.
Quant a la ramaderia, s’ha passat d’una activitat de caire familiar destinada bàsicament a
l’autoconsum a una ramaderia especialitzada i amb interessos industrials. La producció
ramadera se centra en el boví, el porcí i l’aviram. El porcí destaca en el conjunt del sector
ramader amb 128.804 caps de bestiar el 2003, i representa el 36,3% del PIB del sector primari.
El sector vaquí té el 15,6% del PIB, i, relacionat amb aquest, el sector de la llet té el 10,6%. Les
hortalisses representen el 12,9%, i els cereals, el 10,0%.
Tradicionalment, la indústria de la comarca s’havia centrat a Banyoles, però actualment tendeix
a anar-se estenent a la resta de la comarca. Es localitza als municipis de Banyoles, Cornellà
del Terri, Fontcoberta, Palol de Revardit i Porqueres, seguint la línia que marca la carretera
comarcal C-66. El teixit industrial, força diversificat, es caracteritza per estar format per petites i
mitjanes empreses d’origen familiar i control local. Més de la meitat de la població activa de la
comarca es dedica al sector alimentari o al metal·lúrgic.
Antigament, i afavorit per la vitalitat del mercat de Banyoles, nasqué una important activitat
manufacturera a Banyoles, especialment de tèxtil, però també de cuir, ferro i aram. Aquestes
manufactures patiren una davallada, però posteriorment, al segle XIX el sector industrial va
prendre un nou impuls i va començar un procés de diversificació. Avui dia, els subsectors
industrials més destacables són el dels aliments, begudes i tabac, amb el 36,4% del PIB
industrial, seguit del subsector de maquinària i equipament mecànic, amb el 13,5%; el
subsector de la metal·lúrgia i productes metàl·lics, amb el 10,4%; el subsector del material de
transport, amb el 7,3%, i el subsector del tèxtil, cuir i calçat, amb el 7,0%.
El sector de la construcció, amb el 7,2%, té un pes força similar al del conjunt de Catalunya.
El VAB del sector de serveis l’encapçala el sector del comerç i reparació, amb el 28,6%. A
continuació segueixen les administracions públiques, la sanitat i l’ensenyament, amb el 23,4%;
les immobiliàries i serveis empresarials, amb el 19,5%; l’hoteleria, amb el 12,5% i els transports
i comunicacions, amb el 7,2%.
Hoteleria
12,5%
Comerç i
reparació
28,6%
Distribució subsectorial del VAB del sector terciari. 2002
Pla de l’Estany Catalunya
Transports i
comunicacions
7,2%
Altres
8,8%
Immobiliàries i
serveis
empresarials
19,5%
AP, sanitat i
ensenyament
23,4%
Transports i
comunicacions
13,3%
Hoteleria
12,0%
Comerç i
reparació
20,0%
Font: Anuari Econòmic Comarcal 2003 de la Caixa de Catalunya
Immobiliàries i
serveis
empresarials
24,6%
Altres
9,3%
AP, sanitat i
ensenyament
20,8%
3

Dossiers comarcals – Alt Empordà
Comerç
Dossiers comarcals – Pla de l’Estany
L’any 2001 hi havia 394 establiments detallistes a la comarca, que representen el 0,36% dels
establiments catalans. Aquests ocupen 36.745 m 2 , que representa el 0,38% del total català.
A la comarca hi ha 122 establiments de quotidià alimentari, que ocupen 11.603 m 2 ; el
percentatge del nombre d’establiments d’aquest tipus (31%) destaca perquè és inferior al de la
mitjana catalana (34%). També hi ha menys percentatge d’establiments de lleure i cultura. En
canvi, a la comarca hi ha percentualment més establiments d’equipament de la persona,
d’automoció i carburants i de comerç mixt. Quant als percentatges de superfície destaquen els
establiments de quotidià alimentari, que disposen d’un percentatge molt superior de superfície.
Establiments per grups d’activitat al Pla de l’Estany (2001)
Font: Institut d'Estadística de Catalunya i Direcció General de Comerç
Valors absoluts % respecte al total de la comarca (2001)
Nombre Superfície Superfície en m 2
d'establiments en m 2
Nombre d'establiments
Pla de l'Estany CAT Pla de l'Estany CAT
Quotidià alimentari 122 11.603 31 34 32 25
Quotidià no alimentari 21 1.152 5 6 3 4
Equipament de la llar 73 9.878 19 19 27 25
Equipament de la persona 83 4.319 21 19 12 13
Automoció i carburants 27 4.647 7 5 13 12
Lleure i cultura 27 1.360 7 9 4 6
Comerç mixt 26 2.111 7 4 6 12
Altres 15 1.674 4 4 5 4
Total 394 36.745 100 100 100 100
En general, la superfície de venda mitjana al Pla de l’Estany es diferencia de la mitjana de
Catalunya i és una mica superior a aquesta: 93 m 2 , enfront dels 90 m 2 per la mateixa dada a
Catalunya. Aquest fet és més rellevant en els establiments de quotidià alimentari i equipament
de la llar, que ocupen 95 m 2 i 135 m 2 , respectivament (enfront dels 67 m 2 i dels 119 m 2 , per
Catalunya).
Superfície de venda mitjana al Pla de l’Estany (2001)
Font: Institut d'Estadística de Catalunya i Direcció General de Comerç
Pla de l'Estany Catalunya
Quotidià alimentari 95 67
Quotidià no alimentari 55 59
Equipament de la llar 135 119
Equipament de la persona 52 59
Automoció i carburants 172 222
Lleure i cultura 50 61
Comerç mixt 81 248
Altres 112 79
Total 93 90
En l’estructura de la dotació comercial del Pla de l’Estany, destaca el nombre inferior
d’establiments per cada 10.000 habitants (151, enfront dels 167 que hi ha per Catalunya).
Altrament, a la comarca corresponen 1.230 m 2 per cada 1.000 habitants (enfront dels 1.531 m 2
de Catalunya) i pertoquen 66 habitants per cada establiment (a Catalunya són 60).
4

Dossiers comarcals – Alt Empordà
Font: Institut d'Estadística de Catalunya i Direcció General de Comerç
Pel que fa a l’activitat firal de la comarca,
cal dir que ha tingut molta importància
en el passat en el desenvolupament i
l’impuls del comerç de la zona i en el
present continua expandint-se. La
primera notícia d’un mercat a Banyoles
es remunta a l’any 1086 i se celebrava a
l’actual plaça del Monestir. El 1183 va
passar a fer-se a la plaça del Teatre i
durant el segle XIII es va instal·lar de
manera definitiva a la plaça Major. Les
fires més destacables són:
Font: Calendari de Fires de Catalunya
Dotació comercial al Pla de l’Estany (2001)
Dossiers comarcals – Pla de l’Estany
Habitants per establ. Establ./10.000 h. m 2 per 1.000 h.
Pla de l'Estany CAT Pla de l'Estany CAT Pla de l'Estany CAT
Quotidià alimentari 214 178 47 56 388 383
Quotidià no alimentari 1.244 1.010 8 10 39 59
Equipament de la llar 358 318 28 31 331 384
Equipament de la persona 315 308 32 32 145 196
Automoció i carburants 967 1.287 10 8 156 176
Lleure i cultura 967 678 10 15 46 91
Comerç mixt 1.004 1.390 10 7 71 183
Altres 1.741 1.402 6 7 56 58
Total 66 60 151 167 1.230 1.531
Fira de la Mel (Crespià) i Fira de l’All (Cornellà del Terri)
Font: Departament de Cultura
Fira Municipi Oferta que s'hi exposa Periodicitat Entitat organitzadora
Fira de la Mel Crespià Mel i nous de Crespià i
artesania
Equnova Banyoles Banyoles Productes comercials
relacionats amb el món del
cavall. Concurs morfològic
oficial de Pura Raça
Espanyola. Espectacle i
exhibicions equines
Fira de l'All Cornellà del
Terri
Fira de Sant Martirià Banyoles Multisectorial. Concurs
morfològic de cavalls,
mercat d'artesania i fira del
dibuix
Fira d'Hivern de
Porqueres
Febrer Ajuntament de Crespià
Juny FIRESTANY
Alls i els seus derivats Octubre Ajuntament de Cornellà del Terri
Novembre FIRESTANY
Porqueres Artesania Desembre Ajuntament de Porqueres
Al Consell Comarcal (Banyoles) hi ha una oficina comarcal d'informació al consumidor (OCIC).
5

Dossiers comarcals – Alt Empordà
Turisme
Dossiers comarcals – Pla de l’Estany
La comarca s’engloba dins una marca turística diferenciada, la Costa Brava, i disposa d’una
oficina de turisme a Banyoles, ubicada al passeig de la Indústria, 25, CP 17820. Es pot
contactar amb aquesta oficina trucant al telèfon 972575573 o per correu electrònic:
turisme@ajbanyoles.org.
En infraestructura turística, quant a allotjaments, la comarca té una capacitat d’un total de 801
places en establiments de tipus hotel i pensions o de turisme rural. Hi ha 3 càmpings, amb un
total de 1.481 places.
Oferta turística d’allotjaments al Pla de l’Estany (2003)
Font: Direcció General de Turisme
Establiments Habitacions Places
Hotels i pensions 14 211 390
Turisme rural 50 203 411
Càmpings 3 1.481
A Banyoles és on hi ha la majoria d’hotels i pensions, ja que n’hi ha 7. Els establiments de
turisme rural es troben majoritàriament a Vilademuls, on n’hi ha 14. També n’hi ha diversos a
Camós i Cornellà del Terri, on n’hi ha 8 a cada municipi i a Porqueres n’hi ha 6. Els càmpings
es troben a Esponellà (2) i a Porqueres (1).
Quant a l’oferta complementària de restauració, la comarca està dotada amb 26 restaurants i
31 restaurants bar. A la comarca hi ha 6 establiments d’agències de viatges, de les quals 5 són
amb seu a Catalunya.
Un dels atractius turístics més destacables de la comarca és la conca lacustre de l'estany de
Banyoles, un sistema natural d'estanys i estanyols que forma espais de gran interès natural
com ara el mateix estany de Banyoles, els estanyols de la Puda, del Vilar o I'estany d'Espolla.
En aquest context de paratge natural, no és d’estranyar que hi hagi nombrosos excursionistes
que visiten els llacs, així com altres indrets de la comarca. És molt recomanable fer una volta a
l’estany de Banyoles, ja sigui tot passejant o en bicicleta, per tal de conèixer-lo des de totes les
perspectives. Hi ha algunes empreses que faciliten el lloguer de bicicletes i també organitzen
excursions o activitats interessants.
Estany de Banyoles Estanyol del Vilar
Font: Departament de Comerç, Turisme i Consum
L'estany de Banyoles, amb una superfície de 107 ha i una característica forma de vuit, és un
dels de dimensions més grans de la Península Ibèrica. Té una longitud de 2.128 m, una
amplada de 775 m i una fondària que en algun punt sobrepassa els 40 m. A l'estany s'hi
practiquen força esports relacionats amb el rem i el piragüisme. De fet, el 1992 Banyoles va ser
6

Dossiers comarcals – Alt Empordà
Dossiers comarcals – Pla de l’Estany
subseu olímpica de rem, en reconeixement de la gran tradició esportiva de la comarca i de les
seves excel·lents infraestructures per a la pràctica de tota mena d'esports: futbol, bàsquet,
natació, rem i piragüisme. A més, en una comarca planera com el Pla de l'Estany són
importants les rutes en bicicleta dels centres BTT.
Sala d’invertebrats, peixos i rèptils, al Museu Darder
Font: Palau Robert
A banda de l'estany, la comarca també és reconeguda
pel seu important patrimoni cultural i històric. Convé
ressaltar el Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà,
o la famosa mandíbula de Banyoles. Aquesta mandíbula
sembla que pertanyia a un anteneandertal que visqué en
el paleolític inferior. Les coves prehistòriques de Serinyà
es troben condicionades i unides a través d’un itinerari,
reconegut pels especialistes com un dels millors
jaciments d’aquesta època. Per saber més d’arqueologia
i prehistòria, cal visitar el Museu Arqueològic Comarcal
de Banyoles, a la Placeta de la Font, que ocupa l’edifici
gòtic de la Pia Almoina. S’hi poden trobar col·leccions de
materials prehistòrics, procedents de Serinyà i Maraís,
una rèplica de la mandíbula de Banyoles, materials d’època ibèrica i romanovisigòtica. També
hi ha elements arquitectònics i escultòrics romànics i gòtics, així com ceràmica dels segles XIV-
XVII. Un altre museu que hi ha a Banyoles és el Museu d’Història Natural, a la plaça dels
Estudis, que fou creat el 1916 a partir de la donació del veterinari i tarxidermista de Barcelona,
Francesc Darder i Llimona.
La part antiga de Banyoles és formada per dos nuclis, la vila vella, al peu de l’antic monestir de
Sant Esteve de Banyoles, i la vila nova, centrada per la plaça porticada del Mercadal, avui
plaça Major, on es continua celebrant el mercat cada dimecres. La fundació del monestir, que
fou un centre actiu fins al 1835, es remunta a l’any 812, i el mercat està documentat des del
1086. El segle XIII el marca l’aparició de diversos molins paperers i drapers. Els edificis de més
interès monumental avui dia són seu d’algunes institucions culturals, com el cas, ja comentat,
de la Pia Almoina, però també destaca la llotja del Tint, edifici del segle XV, que servia per a
tenyir els teixits de llana, avui sala d’exposicions. També cal citar la Farga (1550), un dels
exemples més ben conservats de farga catalana.
D'altra banda, els onze municipis del Pla de l'Estany
tenen en el seu terme municipal altres joies del
passat (a partir del segle X) com ara castells, cases
fortes i masies de gran valor arquitectònic i històric.
El patrimoni monumental del Pla de l’Estany és
bàsicament d’època medieval, quan es constituïren
els nuclis de població al voltant de parròquies rurals.
El millor exemple d’aquest estil és l’església de
Santa Maria de Porqueres (s. XIII), d’una nau i absis
trilobulat a l’interior i una bella portalada amb tres
arcs de ferradura en degradació.
Al municipi de Camós hi ha diverses masies
d’interès, com el mas de Noves, amb la petita
església romànica de Santa Magdalena, la Sala de
Camós, Can Basses o Can Pigem. Al municipi de
Cornellà del Terri hi ha un castell medieval i un dels
seus agregats, Ravós del Terri, destaca perquè té
Església de Santa Maria de Porqueres
Font: Palau Robert
un notable castell i pintures romàniques a l’església de Sant Cugat. A Crespià cal destacar una
notable església d’origen romànic i el santuari de Sant Miquel de la Roca, excavat dins la roca i
embolcallat per un gran paisatge. Esponellà té un antic castell, centre d’una important baronia
creada a final del segle XIV, i una església i un pont medievals. sobre el riu Fluvià. A
7

Dossiers comarcals – Alt Empordà
Dossiers comarcals – Pla de l’Estany
Fontcoberta hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Font, que conserva un bell campanar de
torre romànica. En el nucli antic de Palol de Revardit, s’hi troba una església d’origen romànic,
part del castell medieval i una torre del recinte fortificat. L’església parroquial de Sant Andreu es
troba en el municipi de Serinyà i és una altra mostra del millor romànic de la comarca.
La cuina del Pla de l’Estany té com a base els productes propis de la zona, entre els quals
destaquen els alls, o els animals de les explotacions ramaderes. Però també hi ha una indústria
alimentària de prestigi que proporciona productes de qualitat, com els derivats del porc i
embotits, xocolates, mató, formatge de cabra, mel... Alguns dels plats típics són els cargols a la
llauna, l’arròs de muntanya, les patates farcides amb carn, el conill de bosc estofat, les galtes
de porc, els canelons, etc. Tot i tractar-se d’una comarca interior, la proximitat a la costa
afavoreix que hi hagi també excel·lents plats mariners. D'altra banda, cal citar la cansalada i
postres com ara la tortada d’ametlles, acompanyades d’una copeta de ratafia.
Podeu trobar més informació sobre la comarca a les pàgines següents:
• Ajuntament de Banyoles: http://www.banyoles.org
• Banyoles Cultura: http://www.banyolescultura.net
• Catalunya Turisme: http://www.catalunyaturisme.com
• Comarcàlia: http://www.comarcalia.com
• Consell Comarcal del Pla de l’Estany: http://www.plaestany.org
• Patronat de Turisme Costa Brava Girona: http://www.costabrava.org
• Diputació de Girona: http://muga.ddgi.es/diputacio/web/ddgi.html
• Fires i Festes: http://www.firesifestes.com
• Institut d’Estadística de Catalunya: http://www.idescat.es
• Palau Robert: http://www10.gencat.net/probert
• Sistema d’Informació d’Administració Local: http://www.municat.net
• Unió de Pagesos de Catalunya, Agroturisme: http://www.agronet.org/agroturisme
8