16 Els nostres animals Al món hi ha d’altres espècies de hiena com podem veure en aquest quadre.
El passat mes d’agost van arribar al <strong>Zoo</strong> dos mascles de hiena tacada de 7 anys d’edat procedents <strong>del</strong> <strong>Zoo</strong> de Jaszbereny (Hongria). Una característica destacable de l’espècie és que l’aparença <strong>del</strong> dos sexes és molt semblant, curiosament fins i tot la <strong>del</strong>s seus òrgans genitals, ja que el clítoris de les femelles està tan desenvolupat que sembla un penis i a més presenta una bossa que recorda l’escrot <strong>del</strong>s mascles. És per aquesta raó que molts pobles africans creuen que les hienes són animals hermafrodites. Malgrat la imatge que des de sempre s’ha transmès d’aquesta espècie, la d’un animal que es limita a menjar les despulles que pot rapinyar als autèntics caçadors de la sabana com són els lleons, els guepards o els lleopards, tots els estudis de camp fets en el seu hàbitat natural demostren que gairebé el 70 % de les seves preses són capturades per aquests intel·ligents predadors, que cacen en grup i que, en moltes ocasions, són espoliats pels lleons, que s’aprofiten de les habilitats cinegètiques de les hienes. Molt adaptables i oportunistes, poden menjar des de llebres, rèptils i ous d’estruços fins a facoquers, impales i joves girafes, búfals o hipopòtams, si bé les preses preferides són les gaseles, les zebres i els nyus. Encara habitual en determinades àrees de la seva extensa àrea de distribució, està catalogada com a “Preocupació menor” en la Llista vermella de la UICN (Unió Internacional per a la Con- Els nostres animals Sònia Recasens, presidenta de B:SM, durant l’acte de presentació. servació de la Natura), però les seves poblacions es troben avui en regressió en moltes regions a causa de la persecució directa de l’home, que l’extermina a trets, amb trampes o fins i tot utilitzant verins. El motiu d’aquesta persecució és que se la considera un flagell per al bestiar domèstic, atacat sovint per les hienes, així com un seriós competidor per a la caça de la fauna salvatge. Aquests conflictes, però, són conseqüència de la pressió humana, ja que la pèrdua d’hàbitat natural causada pels assentaments humans i les activitats agrícoles i ramaderes és la que provoca la disminució de la densitat de les espècies salvatges consumides per aquest actiu depredador. De fet, en l’actualitat només es mantenen poblacions nombroses d’aquest animal a l’interior de les reserves, parcs nacionals i altres zones protegides <strong>del</strong> continent africà. Rafael Cebrian Coordinador <strong>del</strong> Programa de Recerca i Conservació 17