MALLORCA PAGESA - Unió de pagesos de Mallorca

Revista d’informació agrària nº 49
MALLORCA
Revista d’informació agrària 1
PAGESA
Abril - Agost 2010. 2,5€
Feim nosa els pagesos?

2 Revista d’informació agrària
editorial
FEIM NOSA ELS PAGESOS?
Ja són molts els que pensen que
el Govern Balear està malmenant la
pagesia. Aquest pensament es basa
en els fets i en el missatge negatiu
que s’està llançant respecte al
camp. Pareix que l’agricultura i la
ramaderia no interessen. Això no és
just, perquè els pagesos també hem
MALLORCA PAGESA
Revista d’informació agrària
Edita: Unió de Pagesos
de Mallorca
Oficina a Palma
C/ Manacor, 20 2º, 2ª
07006 PALMA (Illes Balears)
Tel. 971 46 41 42
Fax 971 46 40 61
Delegació Comarcal d’Inca
Centre BIT.
Carrer Sellaters, 25.
07300 Inca
Tel. 971 88 70 06/971 88 70 96
Adreça de correu electrònic:
admin@unio-pagesos.com
Web: http://www.unio-pagesos.net
Consell de Redacció:
Gabriel Torrens, Jaume Pocoví,
Pere Calafat, Mateu Morro,
Miquel Galmés.
DL: PM-155-1987
Sumari
Feim nosa els pagesos? ............. 2
El Govern Balear sense
política agrària ...................... 3
Unió de Pagesos demana que s’estableixi
un diàleg ................... 5
Eliminar la Conselleria
o eliminar la pagesia? .............. 6
Cereals: la volatilitat dels preus
agraris posa en risc ................. 8
L’ametla i la garrova
tirades per terra .................... 9
La campanya de patata d’enguany
ha estat bona en preu i ........... 10
Carn sense papers.................. 10
Unió de pagesos demana a l’administració
que actuï ................. 11
Andreu Mascaró .................... 12
El sector porcí no és cap excepció
fet possible el desenvolupament de
les Balears, creant riquesa i creant
paisatge, sense veure’ns mai compensats.
Quan les coses anaven bé
no hi havia res pel camp, i ara, que
vénen mal dades, ens volen carregar
totes les retallades.
El camp pateix totes les crisis del
món i, a la vegada, està patint una
mala gestió política que no ajuda
a superar les dificultats. Se’ns retallen
els pressuposts, s’elimina la
conselleria i els escassos recursos
disponibles es malgasten o, fins i
tot, no es gasten, degut a la burocràcia
i la incapacitat de dialogar
amb el sector. Ells creuen que van
bé i no escolten ningú. No es veu
un interès en consensuar els temes,
que és l’única manera de fer que les
coses vagin bé.
L’eliminació de la conselleria
d’agricultura no és un fet aïllat,
és la conseqüència lògica de la
progressiva retallada econòmica
que s’ha aplicat als pressuposts del
camp. Primer se’ns va privar dels
recursos, després se’ns ha volgut
llevar la mateixa administració
agrària, com si es negàs el pa i la sal
al sector primari. Per ventura, si no
hagués existit la PAC i altres mesures
estatals i europees, ja haurien
fet net de tot: fora conselleria, fora
ajudes i fora pagesos. Fa la impres-
en els preus baixos ................ 13
Una bona verema, però endarrerida 13
Les energies netes ................. 14
El potencial desaprofitat
de l’energia eòlica ................. 14
L’aprofitament biomassa forestal 15
Anuncis .............................. 15
Miquel Galmés ...................... 16
El projecte leader en marxa ..... 17
Eleccions al Consell Regulador de
l’Agricultura Integrada ............ 18
Celebració tercer aniversari mercat
ecològic Santa Maria .............. 18
Estam inscrits a l’agricultura integrada
i creim en ella .............. 20
Celebració de Sant Isidre per Unió
de Pagesos de Lloseta ............. 21
sió que els pagesos feim nosa. Ara el
problema deu ser com s’ha d’acabar
de desballestar Fogaiba, Millora
Agrària, l’Ibabsa i el que queda de
conselleria. D’això en diuen “reduir
administració”, però al final de tot
el procés potser encara hi haurà
més funcionaris. Diuen que ho volen
transferir tot al Consell, però
saben que hi ha competències que
són intransferibles. Un per l’altre,
ningú no fa res.
És possible que no sàpiguen
massa cap a on van. Mentrestant
les ajudes no es paguen d’hora o,
com és el cas de les agroambientals,
ja no es convoquen. No sabem
que és pitjor: la crisi econòmica o
l’actuació dels polítics. L’efecte
d’aquestes dues coses, a més dels
problemes estructurals, està duent
el camp a una situació complicada.
No ens volem quedar mans plegades
davant tot això. Hi ha d’haver
informació, debat i acció. Cap
als pagesos i cap a la societat en
general. Informació, per a saber,
de manera exacta, cap a on anam
o cap a on ens duen. Debat, per
veure si ens tenen en compte o si
sols es tracta de finiquitar la pagesia
com més aviat millor. Acció,
per fer valer el parer dels pagesos
a l’hora de prendre les decisions
que ens afecten.
Jornada de compatibilització de
l’agricultura i la fauna ............ 21
Biel Mas .............................. 22
Promoció del producte local .........24
Devolució impost especial d’hidrocarburs...............................
24
Els preus de l’oví no remunten .... 25
Jornada de formació sobre assegurança
de la tomàtiga d’hivern ... 25
Formatge de Son Jover ............ 26
Mè de ses Cabanasses ............. 26
Servei d’assessorament de la Unió
de Pagesos de Mallorca ........... 28
Pagesos Solidaris ................... 28
Campanya d’Slow Food per recuperar
el pebre bord de tap de cortí ...... 30
El mercat pagès .................... 31

temes
EL GOVERN BALEAR
SENSE POLÍTICA AGRÀRIA
L’eliminació de la conselleria
d’agricultura
El dia 31 de maig d’enguany
el president del govern, Francesc
Antich, va anunciar un reajust
dins l’estructura del Govern
Balear en el qual, amb la justificació
de la necessitat de reduir
despeses, s’integraven en una
sola les conselleries de treball i
turisme i se suprimia la conselleria
d’agricultura. A diferència de
treball, agricultura no s’integrà
en un altre departament, sinó
que transitòriament es passà a
la Conselleria de Presidència a
l’espera del seu traspàs immediat
al Consell de Mallorca.
La decisió implicava: en primer
lloc la desaparició del departament
d’agricultura del Govern
Balear com un departament autònom,
en segon lloc l’acceleració
dels traspassos d’agricultura als
consells. La desaparició de la
conselleria té com a resultat que
l’agricultura és fa invisible dins el
Govern i no existeix un interlocutor
institucional adequat. Això
agreuja els problemes que es vénen
arrossegant des de fa temps.
Els traspassos als consells es
duien preparant des de feia anys
i es trobaven amb moltes dificultats.
Les dificultats eren econòmiques
i competencials.
El traspàs d’agricultura als
consells insulars
Les dificultats del traspàs parteixen
del fet que hi ha una part
de les competències en agricultura
que no es poden passar als
consells insulars. Les principals
polítiques –en volum econòmic-
existents en el terreny agrari
provenen de la UE i de l’estat i
aquestes instàncies tenen com
a interlocutor sols la comunitat
autònoma. .
Així i tot, hi ha una part de
l’execució de les competències
que es pot traspassar. El problema
és que aquestes competències
tenen una dotació econòmica
molt millorable i si es traspassen
en la situació actual generaran un
greu problema al Consell Insular
de Mallorca.
En qualsevol cas el Govern ha
de mantenir unes competències
importants, que justifiquen el
manteniment de la conselleria.
Però el Govern insisteix en presentar
els traspassos als consells
com si ell renunciàs a tots els
seus deures i compromisos. El
missatge que s’envia al sector és
molt dolent..
El resultat és que no tenim
conselleria ni s’han fet els traspassos.
Mentrestant, no hi ha conseller
ni hi ha les decisions que,
en uns moments difícils, fan falta.
Revista d’informació agrària 3
La dotació econòmica de l’administració
agrària
L’administració agrària és una
administració deficitària. Des del
propi traspàs de la competència a
la comunitat autònoma el Govern
Balear s’ha anat inhibint de la
política agrària. En no aportar els
recursos propis suficients no s’han
pogut posar en marxa mesures
positives pels nostres pagesos i
ramaders. Quan hi ha hagut una
situació excepcional s’ha hagut de
salvar recorrent al deute. Això ha
estat possible gràcies a l’endeutament
de les empreses públiques.
La situació en aquesta legislatura
s’ha fet crònica, degut a la manca
d’una dotació econòmica suficient
a la conselleria.
En el pressupost d’enguany
s’ha fet una retallada de més
del 40 % dels recursos propis del
Govern Balear en matèria agrària.
Ara ja no sols s’han d’endeutar les
empreses públiques per fer front

4 Revista d’informació agrària
temes
a les situacions extraordinàries
sinó fins i tot per fer front a la
despesa corrent. El conseller de
Presidència, Albert Moragues, ha
dit que per al 2011 encara s’haurà
de retallar més.
En no aportar recursos es produeix
una reacció en cadena: no
es poden dur a terme les mesures
pròpies de la comunitat autònoma
però tampoc s’aporten els recursos
necessaris per fer possible el
cofinançament dels programes
estatals i europeus.
El no aprofitament dels recursos
disponibles
La gran penúria que ha passat
la conselleria d’agricultura ha estat
acompanyada d’un conjunt de
decisions poc mesurades, sense
tenir en compte l’opinió del sector,
que han duit al malgastament
i a la tudadissa dels recursos.
Hi ha diverses ajudes que es
convoquen i no tenen cap resultat.
Les seves dotacions no es
gasten. Altres vegades és la pròpia
administració la que dificulta
que les convocatòries tenguin
èxit en augmentar les dificultats
burocràtiques. El resultat és que
els doblers que tenen consignats
no els poden gastar.
MONTAJES B. CAMPINS, S.L.
HIDRÁULICA - ELECTRICIDAD - SUMINISTROS
BOBINAJES - CUADROS ELECTRICOS - G. PRESION
BOMBAS SUMERGIDAS - BOMBAS A. RESIDUALES
TEL: 971. 604310 FAX: 971. 604074
SERVICIO OFICIAL
Empresa autoritzada per la Conselleria de Comerç i Industria & Classificada per el Govern Balear
*
*
MOTOR 4” MONOFASICO MOTOR 4” 380 V.
CV P.V.P. DTO. P. NETO CV P.V.P. DTO. P. NETO
0,5 250 € 138 € 0,75 252 € 139 €
0,75
1
1,5
2
3
267 €
278 €
311 €
342 €
454 €
147 €
153 €
171 €
188 €
250 €
1
1,5
2
3
4
260 €
284 €
326 €
348 €
511 €
143 €
156 €
179 €
191 €
281 €
5,5 540 € 297 €
MOTOR 6” 380 V. 7,5 609 € 335 €
CV P.V.P. DTO. P. NETO 10 758 € 417 €
5,5 1.020 € 561 €
7,5 1.070 € 589 € MOTOR 8” 380 V.
10 1.147 € 631 € CV P.V.P. PRECIO NETO
12,5
15
1.224 €
1.321 €
673 €
727 €
40
50
2.908 €
3.152 €
1.890 €
2.049 €
17,5
20
25
1.395 €
1.526 €
1.667 €
767 €
839 €
917 €
60
70
75
3.404 €
3.612 €
3.720 €
2.213 €
2.348 €
2.418 €
30 1.875 € 1.031 € 80 3.844 € 2.499 €
35 1.958 € 1.077 € 90 4.128 € 2.683 €
40 2.357 € 1.296 € 100 4.396 € 2.857 €
50 2.600 € 1.430 € 125 4.960 € 3.224 €
60 2.800 € 1.540 €
Els problemes en els pagaments
Tot plegat du a un retard enorme
en els pagaments a les empreses
i les explotacions agràries. En
aquests moments els pagaments
pendents sobrepassen els 30 milions
d’euros.
Però ja s’està donant el cas
que línies d’ajuda importants
no es convoquen o es retarden.
Aquest és el cas de les ajudes
per afavorir les inversions a les
empreses o les ajudes agroambientals.
Valoració de les ajudes agroambientals
Les ajudes agroambientals són
les que millor vinculen l’activitat
agrària a les polítiques de gestió
territorial i a la sostenibilitat
(agricultura ecològica, integrada,
races autòctones, protecció
del paisatge, varietats vegetals
en risc d’erosió genètica...) i
arriben directament al pagès.
Un cas similar és el de l’ajuda
compensatòria de muntanya i de
zones desafavorides.
Aquestes mesures no s’han
convocat l’any 2010 constituint
un fet molt negatiu per a l’activitat
agrària a les Balears.
També hi ha hagut un augment
molt gran de les denegacions
d’ajudes agroambientals. L’agricultura
ecològica el 2008 va tenir
un 23 % de denegacions i l’ajuda
per races autòctones un 47 %. El
resultat és que sols s’ha pagat
una part del pressupost (en races
autòctones, per exemple, sols
s’ha pagat el 56,3 %). L’any 2009
en ecològica no s’han acceptat
un 42,5 % de les sol·licituds i de
moment sols s’ha pagat el 15,7 %
del pressupost. En races autòctones
del 2009 encara no s’ha pagat
res. De 2.830.000 € pressupostats
en mesures agroambientals el
2009 sols se n’han pagat uns
173.000,00.

temes
L’anunci fet des del Govern
Balear de retallar entre un 4 i un 7
% els pressupostos generals de la
comunitat pel 2011 i la referència
a què aquest retall afectarà d’una
manera considerable els escassos
recursos que dedica el Govern
Balear al sector primari han de
dur tot el sector a una reflexió
sobre quina és la gestió que s’està
fent en matèria agrària. Les retallades
pressupostàries, que es
podrien situar en l’eliminació en
dos anys de prop d’un 50 % dels
recursos destinats des del Govern
als agricultors, ramaders i pescadors,
així com l’eliminació de la
conselleria d’agricultura sense
haver definit abans d’una manera
consensuada com es plantejarà
en el futur la gestió en aquest
àmbit, són fets que tenen relació
els uns amb els altres i indiquen,
de manera molt preocupant, quina
és la sensibilitat existent cap
al sector primari.
Les conseqüències de les
successives retallades pressupostàries
duen a la incapacitat del
Govern de cofinançar les línies
d’ajuda procedents de la Unió
Europea i de l’Estat, ocasionant
que els agricultors balears es
vegin privats d’uns ajuts que tots
els altres agricultors comunitaris
cobren. Això és devastador en
aspectes com les polítiques de
foment de les inversions o de suport
a un model agrari respectuós
amb el medi ambient (enguany
ja no s’han convocat les ajudes
agroambientals).
S’ha de recordar que el
sector primari està patint d’una
manera directa les polítiques de
la Unió Europea i dels seus estats
membres de desregulació dels
preus i els mercats agroalimentaris.
La pràctica del “dúmping”
Revista d’informació agrària 5
UNIÓ DE PAGESOS DEMANA QUE S’ESTABLEIXI
UN DIÀLEG AMB EL SECTOR ABANS DE SEGUIR
PRIVANT-LO DE RECURSOS
“LA RENDA AGRÀRIA HA CAIGUT UN 25 % EN QUA-
TRE ANYS I ELS RECURSOS AUTONÒMICS DEDICATS
ALS SECTOR PRIMARI S’HAN REDUÍT UN 50 %”
i la invasió dels productes de baix
preu, afegits al pes del factor
insular i a l’increment dels costos
de producció, està duent a
la ruïna les explotacions agràries
i ramaderes balears. Els costos
econòmics, socials i ambientals
d’aquesta situació són apreciables
en els milers d’hectàrees
abandonades. I de cada cop són
més. Enguany el cereals, les
ametles o les garroves estan a
uns preus pagats als pagesos per
davall dels costos de recol·lecció.
La ramaderia, en la seva totalitat,
està en una situació difícil.
I quan el Govern hauria de donar
la cara i donar un suport clar a la
pagesia, no tan sols no ho fa sinó
que dispara a la línia de flotació
de l’economia de les empreses i
explotacions.
En els darrers 4 anys la
renda agrària ha davallat un 25
% provocant una situació molt
greu en tots els sectors agraris i
agroalimentaris. Els agricultors
i ramaders han hagut d’establir
estratègies de veritable supervivència
per tal de mantenir actives
les seves explotacions, reduint
les despeses i incrementant les
hores de treball no remunerat.
Aquests esforços haurien de ser
reconeguts i s’haurien d’establir
mesures de suport, si és que volem
preservar una economia diversificada
i uns camps cultivats.
Des d’Unió de Pagesos no
podem compartir una manera
de procedir que condemna els
pagesos a pagar els costos d’una
crisi econòmica de la qual ells
no en són responsables. Per això
demanam al Govern Balear que
expliqui quina és la seva política
agrària, on fan comptes invertir,
quines línies d’ajut mantendran
i quines retallaran, i que compti
amb el sector per establir un diàleg
constructiu. És greu que totes
aquestes mesures, que afecten de
manera directa l’existència de milers
d’agricultors i empreses familiars,
no siguin consensuades amb
les organitzacions representatives.

6 Revista d’informació agrària
temes
ELIMINAR LA CONSELLERIA O
ELIMINAR LA PAGESIA?
La pagesia és una activitat sotmesa
a molts de riscs imprevists.
Moltes vegades les inclemències
meteorològiques, les plagues,
les malalties dels animals o les
oscil·lacions dels preus i els mercats
duen el pagès a problemes
greus, que sols pot superar a
base de voluntat, feina i esforç.
Per un altre cantó, l’evolució de
la nostra societat i les polítiques
globals adoptades pels estats han
anat aprimant el sector i llevantli
possibilitats. Però així i tot, un
bon grapat de joves han volgut
seguir al davant de l’activitat
agrària i han optat per fórmules
de producció innovadores i modernes.
Aquesta transformació
ha anat en paral·lel a una major
sensibilitat cap el medi ambient,
la gestió del paisatge o la preservació
del patrimoni genètic
d’animals i plantes. Gràcies a
aquests joves i no tan joves que
han mantengut, amb no poques
dificultats, la feina al camp, avui
les Balears preserven una notable
capacitat productiva d’aliments
de qualitat. Si per un motiu o
l’altre quedàssim incomunicats
no ens mancaria el menjar.
Però la feina i l’esforç tenen
un límit. Aquests pagesos i ramaders
necessiten el suport de la
seva societat. Necessiten també
l’atenció amatent de l’administració,
amb el coratge d’adoptar
polítiques valentes a favor de
l’agricultura i el medi rural. Això
és el que el Govern Balear ens diu
que no vol fer.
En aquesta legislatura, el nou
equip, dirigit per la consellera
Mercè Amer ha fet un notable
esforç de diàleg i de proximitat
cap al sector. S’ha volgut actuar
a favor del sector fent front moltes
vegades a problemes davant
els quals la dotació econòmica
era insuficient. Al deute històric
acumulat en anteriors legislatures
s’hi ha afegit ara l’escassa
generositat del Govern cap al
sector primari, que ha duit a un
extraordinari retard en els pagaments.
Enguany, a tall d’exemple,
no s’han convocat ajudes per
agricultura ecològica, integrada,
races autòctones o protecció de
paisatge. Tampoc s’han pogut
convocar fins ara els ajuts per
inversions a les explotacions. La
misèria d’una conselleria sense
capacitat econòmica fa passar a
un segon termini qualsevol altra
consideració.
El principal problema és el rosegall
de deutes amb els pagesos,
ramaders i pescadors. D’això no
n’hi ha cap dubte. Però tampoc
no hem de llevar importància a
la desorientació i la paràlisi que
es pot provocar a l’administració
agrària si no s’actua amb responsabilitat.
EI missatge que reben
els agricultors és negatiu. Pareix
que no és sols la conselleria la que
es vol deixar morir sinó el conjunt
del sector agrari. El moment econòmic
no és el més apropiat per a
encaixar un missatge com aquest
i en el sector hi ha decepció. Decepció
i incomprensió.
Gabriel Torrens Llabrés
Secretari General d’Unió de
Pagesos de Mallorca

Publicitat
Repsol Agrodiesel , un carburante de última
generación único en el mercado, especialmente
diseñado para cuidar y mantener las prestaciones
de tu maquinaria agrícola.
Optimiza la combustión
Revista d’informació agrària 7
Repsol Agrodiesel , el futuro del carburante agrícola.
Alarga la vida útil de tu maquinaria
Minimiza los costes de mantenimiento
Pídelo ahora a tu distribuidor Repsol o Campsa o en el 901 101 101.
Único carburante recomendado por:

8 Revista d’informació agrària
sectors
CEREALS: LA VOLATILITAT DELS PREUS
AGRARIS POSA EN RISC LA PRODUCCIÓ I
LA SEGURETAT ALIMENTÀRIA bliment de la seva agricultura,
com en l’internacional en triar
polítiques liberals comercials auspiciades
principalment per l’OMC
i tendents a la “liberalització”
del comerç mundial de productes
agroalimentaris igualant-los
a qualsevol altra mercaderia.
Davant les tendències econòmiques
que entenen que el sector
agrari ha d’obrir-se al comerç
sense restriccions com qualsevol
altre, s’ha d’afavorir la lògica que
ens indica que l’alimentació no
pot estar subjecta a les mateixes
regles i que s’ha de garantir la
producció i el consum alimentari,
lliure de les oscil·lacions
característiques del lliure mercat
desregulat. Els tancaments de
fronteres de països tradicional-
Tots i cadascun de nosaltres
depenem del bon funcionament
de l’agricultura per garantir un
proveïment d’aliments segur i estable.
Tal com s’ha demostrat, el
mercat per si sol no és capaç d’assolir
aquests objectius. Diferents
factors externs, com l’increment
de la inversió financera especulativa
en matèries primeres
agràries o la manca de mesures
públiques de regulació del mercat,
influeixen sobre la seguretat
alimentària Durant els últims
anys la creixent demanda mundial
de cereals ha vengut sempre
acompanyada d’una inestabilitat
de la producció. Després de la
crisi alimentària de 2007/08,
provocada pel desequilibri entre
oferta i demanda després d’anys
de baixos preus, s’ha continuat
amb les mateixes polítiques de
desregulació de mercats, que han
contribuït al fet que, després de
diverses collites satisfactòries
a escala mundial, els preus han
baixat de forma que no compensaven
els alts costos de producció,
provocant l’abandonament de
l’activitat agrària i augmentant la
dependència de les importacions.
Des d’Unió de Pagesos observam
amb preocupació la inestabilitat
dels mercats ja que suposa
un perill per al mateix sector
productor, que necessita d’estabilitat
per a la seva sostenibilitat.
També els sectors ramaders,
grans consumidors de cereals, i
en definitiva el consumidor final,
necessiten preus estables. Hem
apostat per una política agrària
que afronti de manera urgent
la crisi alimentària mundial i
abandoni l’enfocament estratègic
decidit el 2003 per la PAC,
caracteritzat per la desregulació
dels mercats, el desacoblament
dels suports i la retallada de les
ajudes als agricultors.
Aquest enfocament suposa
un fracàs rotund tant en l’àmbit
de la Unió Europea, amb l’afe-
ment exportadors com ara Rússia
o com ja va passar el 2007 amb
les restriccions que va imposar
Tailàndia a l’exportació d’arròs
i les crisis alimentàries conseqüents
ens recorden els perills de
la dependència alimentària en un
mercat desregulat.
La UE ha dit que el tancament
de Rússia a l’exportació de cereals
no provocarà falta de gra
a Europa, però si que pot incidir
en la “volatilitat” dels preus en
els mercats internacionals. Al
final, els productors de cereals
han venut a baix preu i, per art
de l’especulació, els ramaders
compradors l’hauran de pagar
car. Al final són els pagesos els
que sempre se’n duen la pitjor
part.
Una campanya cerealista dolenta
a Mallorca
La campanya de recol·lecció
de cereals enguany ha estat molt

sectors
dolenta pel que fa a la quantitat i
regular pel que fa la qualitat. Tant
sols la civada ha estat una mica
més regular, però l’ordi i el blat
han tengut un resultat dolent. La
producció ha estat molt baixa, de
tan sols un 35 % en comparació a
una anyada regular.
Mallorca en un any bo ja és
deficitària en blat i aquests resultats
tan dolents fan que encara ho
sigui més, augmentant les neces-
sitats d’importació de grans des
de fora de les illes. Però s’ha de
remarcar que a la vegada que ens
hem trobat amb una producció
baixa, els cereals a Mallorca han
estat a uns preus molt barats. Hi
ha hagut poc cereal i ha valgut
molt poc. Aquest fet demostra
que els preus dels cereals vénen
determinats pels preus vigents a
la península.
A aquesta situació hi hem
L’AMETLA I LA GARROVA
TIRADES PER TERRA
L’any 2009 es varen recollir 880
tones de bessó a les Illes Balears.
Per l’any 2010 s’espera una collita
de 1.400 tones, millor que la
del 2009 però molt per davall la
mitjana del període 2.000-2.009.
S’ha de dir que hi ha redols que
enguany hi ha més poca ametla
que l’any passat. El rendiment
és molt baix, de tan sols d’uns 50
quilograms per hectàrea.
Respecte a la superfície que
ha sol·licitat ajuda, en la campanya
2010-2011, hi ha 14.975,56
ha d’ametlerar i 10.917,70 de
garrovers (8,11 ha de noguers).
Fent un total de 25.901,52 ha de
fruits secs. Els preus però estan
per terra i estan duent els agricultors
a abandonar el cultiu. En
el moment d’escriure aquesta
nota s’està donant una lleugera
repuntada en el preu de l’ametla
(entre 2,30 i 2,50 €), però a
nivells encara ruïnosos. Caldrà
veure l’evolució dels mercats en
produir-se l’arribada de l’ametla
americana. La garrova està també
a uns preus molt baixos (entre
18 i 20 cèntims el quilo). Com és
lògic els arbres estan abandonats
i aviat en quedaran molt pocs.
Encara que sembli mentida,
els fruits secs de cada cop s’estan
posicionant millor en els mercats
mundials. Als EEUU, durant la
campanya passada, el seu consum
va créixer un 6,3 %. Però l’expansió
de la producció a Califòrnia
i Austràlia també és constant,
formant un mercat bastant estabilitzat.
Com més va més ametla
es consumeix i més ametla es
produeix. Però en aquest escenari
internacional pareix que no hi ha
lloc per a la nostra ametla. La
realitat és que els preus estan per
davall els costos de recol·lecció
i, en canvi, el consumidor ha de
pagar uns preus molt elevats.
A hores d’ara la reconversió
Revista d’informació agrària 9
d’afegir els retards en els ajuts i
el desinterès del Govern Balear.
Unió de Pagesos ha demanat que
s’agilitin els pagaments de les
diverses ajudes i que s’activin
les línies de suport al sector. En
especial és necessari el suport a
mesures de comercialització, sobretot
des del sector cooperatiu,
així com l’impuls a polítiques de
qualitat i diferenciació del producte.
varietal i la modernització dels
cultius és important, però ja no
basta. Tornar repetir l’experiència
dels plans de millora, ara amb
més pocs doblers, no garanteix
res. S’ha d’anar cap a la diferenciació
i la conquesta dels mercats
més acostats, com a producte de
qualitat que no té res a veure amb
l’ametla importada. I tot això
combinat amb mesures agroambientals
i de caràcter territorial
que reforcin l’explotació agrària
extensiva.

10 Revista d’informació agrària
sectors
LA CAMPANYA DE PATATA D’ENGUANY HA
ESTAT BONA EN PREU I DOLENTA
EN PRODUCCIÓ
La campanya de recol·lecció
i comercialització de patata a
grans trets ha anat bé. El preu
ha acompanyat, i en general ha
estat un preu mig/alt, sobretot
en relació als preus de la passada
campanya.
Aquesta situació de bon preu
ha estat possible degut a la poca
producció en altres zones competidores.
En canvi la producció
en xifres globals també ha estat
minvada a Mallorca: tant per a la
patata d’exportació com per a la
de granar. Es pot valorar que s’ha
produït una minva d’entre el 15 i
el 20 % de la producció, sobretot
en la patata més primerenca que
es va veure més afectada pel fred i
les gelades del desembre i el gener.
Es pot dir que la d’enguany
ha estat una campanya millor
que les passades, però encara
insuficient per a contrarestar les
pèrdues ocasionades als pagesos
en la campanya anterior. Les escasses
produccions han impedit
que la collita hagi estat excel.
lent. En aquest estat de coses les
explotacions agràries de sa Pobla
es poden veure en una situació
financera compromesa si els mercats
no s’estabilitzen en uns preus
CARN SENSE PAPERS
Supòs que quan els ciutadans
llegeixen que els escorxadors de
Mallorca tanquen perquè en tota
la illa no hi ha un sistema organitzat
de gestió dels residus càrnics,
no deuen entendre res. És normal,
ningú els ho ha explicat. Deuen
pensar: “una altra vegada, vet ací
els pagesos amb els seus problemes!
Això no va per nosaltres. A
mi tanmateix ningú no em privarà
del meu entrecot!”. Sí, es difícil
explicar què passa a Mallorca amb
la gestió de la carn i la seva traçabilitat
fins arribar al consumidor i
a la gestió de tots els residus que
es generen en el procés. Però ho
podem provar de fer.
La cadena càrnica és una de
les més complexes dins el sistema
alimentari. Les baules són moltes:
els ramaders, els escorxadors,
les sales de desfer, les fàbriques
d’embotits, els punts de venda...
I a cada una d’aquestes baules
es generen residus que no poden
ser aprofitats pel consum humà.
Primer s’obtenien amb ells farines
de carn i ossos que s’empraven
en l’alimentació animal. Després
del cas de les “vaques boges”
aquesta pràctica es va prohibir.
Però la legislació estableix que
tot producte càrnic comercia-
justs. Tot i el bon preu d’enguany,
hi ha molts de dubtes de cara al
futur i s’haurà de fer molta feina
per garantir la pervivència d’uns
dels sectors més dinàmics de la
pagesia mallorquina.
litzat ha d’acreditar que seran
degudament processats els residus
que generi. I això afecta tota
la carn consumida a cada lloc,
arreu d’Europa, sigui quina sigui
la seva procedència. En l’estricta
aplicació de la llei, a Mallorca es
podria aturar el comerç de productes
càrnics. Seria una manera
de fer-nos optar per un obligat
vegetarianisme col·lectiu.
Idò aquesta sembla que és
l’opció que triaren, a la pràctica,
les nostres institucions quan deixaren
la cadena càrnica sense un
sistema de gestió dels seus residus,
incomplint les lleis.. Com ha

sectors / temes
estat possible que tot seguís així
durant anys? Molt senzill: perquè
aquestes autoritats, les mateixes
que no fan res per arreglar el problema,
tampoc fan res per exigir
el compliment de les normes.
Com poden exigir un tractament
dels residus càrnics si no hi ha
instal·lacions per fer-ho? Però el
problema no desapareix pel fet de
tapar-lo i el té ben igual la carn
d’origen mallorquí com la importada.
En la mesura en què no hi
ha una solució pels residus càrnics
no hi ha en el mercat cap casta de
carn amb els papers en regla. Ni
als punts de venda, ni als super-
la iniciativa privada, construint
una planta d’elaboració d’adob
orgànic a partir d’una granja de
cucs a la marina de Llucmajor,
havia permès fins ara anar tapant
la indiferència dels responsables
polítics. És un cas més d’abandonament
i despreocupació davant
els problemes del sector primari
i la indústria agroalimentària. A
altres llocs els residus càrnics són
processats de manera adequada
i fins i tot s’utilitzen per generar
energia (biogas). S’ha de sortir
Revista d’informació agrària 11
UNIÓ DE PAGESOS DEMANA A L’ADMINISTRACIÓ
QUE ACTUÏ PER DONAR UNA SOLUCIÓ AL
TRACTAMENT DELS RESIDUS CÀRNICS
El sacrifici d’animals per a la
producció càrnica va entrar en
una greu crisi a Mallorca davant
el tancament, fa unes setmanes,
dels escorxadors de Palma, Felanitx
i Matisa. Els residus que es
produeixen a les indústries càrniques
i escorxadors no poden ser
processats de manera adequada,
en no existir instal·lacions que
n’assegurin l’eliminació o reutilització
per a produir energia.
La necessitat d’aquestes installacions
i d’una planificació per
processar els residus càrnics és
un tema antic. La normativa de
la UE, de l’estat, de la pròpia
comunitat, és clara al respecte:
tota la carn que es comercialitza
ha de tenir garantit el tractament
dels residus que es generen. I a
una illa, on no es pot acudir a
solucions de fàcil transport cap
a un altre territori, la necessitat
d’aquestes instal·lacions és encara
més grossa. Però, de manera
inexplicable, han anat passant
els anys i les legislatures sense
que aquest tema despertàs l’interès
dels responsables polítics
de la gestió dels residus. Sols
mercats, ni als restaurants. Mira
per on, l’única carn legal seria la
de les perseguides “matances”,
en les quals s’aprofita tot.
Resulta sorprenent que quan
alguns escorxadors de Mallorca
que volen fer les coses bé tanquen
les portes, per veure si d’aquesta
manera qualcú reacciona, hi hagi
comentaristes que diguin: “no cal
alarmar-se, tanmateix la producció
local de carn sols és el 20 %
del consum insular”. Com si sols la
carn d’origen local hagués de circular
amb els papers ben arreglats
i la carn de fora n’estàs exempta.
I les canals importades és que ens
les menjam al complet, ossos inclosos,
sense generar cap residu?
I els hotels d’on duen la carn? I
els grans supermercats? D’on surt
i com es gestiona el 80 % de la
carn que no és d’origen local? On
van els residus que tota aquesta
carn genera? Segurament val més
no esbrinar-ho. La situació sí que
ho és alarmant i prendre’n consciència
és la primera passa per a
solucionar-la. L’increïble és que
es presenti un problema global
com si fos tan sols dels ramaders.
Mateu Morro
del desinterès per a preparar respostes
consistents, planificades
i amb perspectiva de futur. És
necessari que les administracions
implicades en la gestió dels residus
d’aquest tipus (ajuntaments,
consell i govern) prenguin d’una
vegada cartes en l’assumpte. Per
això, Unió de Pagesos de Mallorca
s’ha dirigit al conseller de presidència,
Albert Moragues, demanant
que doni sortides i actuï de
manera urgent per a resoldre el
problema.

12 Revista d’informació agrària
entrevista
ANDREU MASCARÓ: SI NO HAGUÉSSIM
MUNTAT ILLACAMP JA NO HI SERÍEM
“Si els preus no paguen els costos no podem
anar enlloc. Hem de millorar molt
la nostra comercialització”
“La SAT Son Fornès de sa Pobla
produeix patates, cebes i blat de
les índies. Forma part d’Illacamp,
una altra SAT poblera, dedicada a
la comercialització..”
Com és la vostra explotació?
Particip, amb el meu cunyat, de
la SAT Son Fornès i duim una superfície
de 325 quartons. També estam
integrats dins Illacamp, una societat
comercialitzadora formada pels
mateixos pagesos. Produïm ceba,
patata i blat de les índies. De blat
de les índies no n’havíem sembrat
mai, ara n’hem hagut de sembrar
perquè la patata està passant per
un mal moment. I ni amb això i tot
n’obtenim el rendiment suficient.
Els preus són baixos. Ara, el blat de
les índies té un preu més baix que
l’any passat. I la corrent ha pujat i
els altres costos també. En conseqüència
el rendiment econòmic ha
davallat.
Vos han afectat molt les gelades?
Pareixia que les gelades no havien
afectat tant les patates. Havíem
salvat les plantes a base de fer molta
feina i vetlar molt. Però al final hi
ha hagut molt de mal, les plantes no
han tuberitzat bé. El rendiment ha
baixat en més de 3.000 kg per quartó.
Com que hi ha poca patata per
tot Europa el preu ha anat millor,
però la pèrdua de volum ha afectat
els beneficis econòmics.
Quines perspectives té, de cara
al futur, l’exportació de patata?
La patata d’exportació ho té
difícil. En un temps passats podies
lliurar les patates a preu i a compte.
En arribar el vespre sabies que havies
guanyat, ara no tens el preu fins
a final de juliol. Els preus canvien
molt d’un any per l’altre.
Com vos ha anat la ceba?
La ceba ha duit bon preu. Però
moltes vegades aquest preu no
arriba al pagès. Nosaltres la comercialitzam
a través de refrigerats i un
poc a Mercapalma. En collim fins a
l’agost.
Les ajudes juguen un paper
important?
El problema és a les inversions.
Costen molt. I els venedors en part
ja integren les subvencions en el
preu. Què fan? Quan hi ha subvencions
increment el preu de la maquinària.
I tot és caríssim. Una bomba
de treure aigua, per exemple, val
3000 o 4000 €. De totes maneres
les ajudes juguen un paper positiu
i seria important que es poguessin
cobrar amb més agilitat.
El moment és complicat?
La nostra activitat demana moltes
inversions. No et pots quedar
aturat. I tots els pagesos es veuen
obligats a demanar crèdits. Si llavors
no hi ha els ingressos esperats
les coses es poden arribar a posar
molt costa amunt. Pareix que perquè
manejam tractors grossos ja
és que hi ha molt de guany, però la
riquesa no és real. La butxaca dels
pagesos està més malament del que
ens pensam. Si els preus no paguen
els costos no podem anar enlloc.
Hem de millorar molt la nostra
comercialització.

entrevista / temes
Com valores el resultat d’Illacamp?
Si no haguéssim muntat Illacamp
ja no hi seríem. De cara a pagès estam
igual que els altres, però tenim
el rendiment econòmic de l’empresa.
Podem processar i transformar
les nostres produccions. També
venem molt de gènere a Mercadona,
perquè l’única manera d’aguantar
és vendre molt de volum, i això ho
El sector porcí està en crisi des
de l’any 2007. En els tres darrers
anys hi ha hagut uns elevats costos
de producció. L’any 2007 els preus
dels cereals i de les oleaginoses
augmentaren en un 50 % i un 20
% de manera respectiva, mentre
que els preus del porcí caigueren
en un 10 %. Els preus dels pinsos
seguiren pujant fins arribar a
un màxim la segona meitat del
2008. Des del 2009 els preus dels
cereals són molt competitius. La
caiguda de la producció no va ser
suficient com per a provocar una
repuntada dels preus. La crisi
financera que va tenir un punt
culminant la segona meitat del
2008 va dificultar l’accés al crèdit
a unes explotacions clarament
necessitades de liquidesa. La crisi
econòmica també ha repercutit
podem fer gràcies a Illacamp.
Hi ha cultius alternatius a la
patata?
La veritat es que no se’n veuen.
Podríem sembrar cacauets, però on
els has de vendre? Si ara es venen
cars és perquè sols hi ha dos pagesos
que en sembren. No hi ha cultius alternatius.
S’ha provat amb la carxofa,
però de moment té poca sortida.
en el consum i les exportacions
de carn de porcí.
Els costos derivats de les normatives
de benestar animal i
seguretat alimentària han d’anar
a càrrec dels ramaders sense que
es puguin reflectir en els preus
del mercat, per contra es deixa
entrar carn importada que ha estat
produïda utilitzant promotors
del creixement i amb uns limitats
controls dels usos dels antibiòtics.
Tot plegat no té cap ni peus. El
nostre mercat de carn de porcí
està molt controlat i imposa uns
preus sempre a la baixa. La porcella,
fa uns dies, es pagava a 33
€ la unitat i va baixar a 32 €. Tot
l’estiu ha fet falta porcella en el
mercat però no ha pujat. Com és
lògic hi ha un gran desànim entre
els productors.
Revista d’informació agrària 13
El gènere de fora ens guanya.
Feis agricultura integrada?
Sí, estam començant a implementar
les normes de l’agricultura
integrada i ja fa molt de temps que
complim els requisits de qualitat de
la normativa eurepgap. Les coses
s’han de fer ben fetes si volem estar
a la primera línia de la comercialització
agroalimentària.
EL SECTOR PORCÍ NO ÉS CAP
EXCEPCIÓ EN ELS PREUS BAIXOS
plujosa i l’estiu sec han afavorit la
producció de les vinyes. Per això les
tasques de verema s’han adaptat a
Ajudes per al foment de la recria
del bestiar porcí
Les ajudes per a la recria del bestiar
porcí a les explotacions de les Illes Balears,
per l’any 2010, han tengut molta
acceptació entre els ramaders. Han
ajudat la incorporació a l’explotació,
a partir d’1 de juliol de 2009 i abans de
l’1 de juliol de 2010, de porcastres de
30 a 120 quilos de pes, o bé , de 4 a 8
mesos d’edat, fins a un nombre equivalent
al 30% de les reproductores de
que disposa l’explotació. També s’ha
ajudat la incorporació a partir d’1 de
juliol de 2009 i abans de l’1 de juliol
de 2010 de, com a màxim, un mascle
destinat a la reproducció, amb una
edat mínima de 6 mesos, per cada 30
femelles reproductores existents en la
explotació. Aquesta ajuda havia estat
demandada fa més d’un any de banda
del sector productor.
UNA BONA VEREMA, PERÒ ENDARRERIDA
La verema d’enguany s’ha presentat
més endarrerida que altres
anys. S’ha veremat més tard. Les
varietats primerenques com la
Chardonnay o Moscatell de gra
petit, han presentat un ritme de
maduració lent i han duit 15 dies
o més de retard. En general, tanmateix,
es tracta d’una verema
normal, de bona qualitat, però,
això sí, gens primerenca. Els raïms
han estat sans i sense brots de podridura.
Es pot dir que la primavera
aquesta situació, sense entrar de
bon començament en un ritme més
gran de treball.

14 Revista d’informació agrària
temes
LES ENERGIES NETES
La pagesia té molt a dir en la
promoció de l’ús d’energies netes
com una alternativa als combustibles
fòssils. Les instal·lacions
d’energia solar fotovoltaica sobre
les cobertes de les instal·lacions
agràries són una possibilitat de
diversificació econòmica que
per un cantó pot proporcionar
La mal anomenada “liberalització
dels mercats energètics”
ha provocat un gran augment dels
costos energètics de les explotacions
agràries, comprometent el
futur de l’agricultura de regadiu.
La factura elèctrica té dos com-
ingressos complementaris als
pagesos i per l’altra contribuir
a l’equilibri ambiental general.
I si es treballa una mica es pot
promoure l’energia solar, l’eòlica
o l’ús de la biomassa tant per a
les necessitats de les explotacions
com per a comercialitzar electricitat.
En aquest camp s’estan fent
ponents diferenciats: el terme
de potència i el terme d’energia.
El primer s’ha incrementat un
200 % i el d’energia un 50 %, des
del 2008. Tot indica que en els
pròxims anys els costos encara
pujaran més. COAG, UPA i les Coo-
progressos de cada dia i s’estan
obrint noves portes. En realitat
tot això és el futur.
La crisi econòmica no hauria de
ser el pretext per aturar aquestes
experiències i reduir el suport a la
seva implantació. Deixar les coses
a mig fer no serà mai una bona
solució per ningú. I ara la consolidació
de l’ús de les energies netes
demana un nou esforç. Fan falta
mesures de suport, assessorament
i informació. El que s’hauria de
fer és utilitzar bé els recursos
disponibles per aconseguir que
els pagesos professionals puguin
mantenir la seva activitat amb
l’ajuda, si n’és el cas, d’una activitat
de diversificació per a la qual
disposen de les condicions necessàries.
S’han de donar facilitats a
les inversions en aquest terreny.
Les mesures que permet la llei de
desenvolupament rural sostenible
poden ser molt eficaces. De cada
vegada més parlar d’economia és
parlar d’energia.
EL POTENCIAL DESAPROFITAT
DE L’ENERGIA EÒLICA
peratives Agroalimentàries s’han
dirigit al Ministeri de Medi Ambient
i Medi Rural i Marí indicant el
seu interès en promoure una nova
estratègia energètica respecte
als regadius, incorporant subministre
elèctric a partir de les fonts
renovables, guanyant autonomia
respecte a les variacions de preus
de l’electricitat. Aquest impuls a
les renovables es considera que
passa, sobretot, per l’eòlica i
la minieòlica, encara que està
obert a altres tipus d’energies
renovables. Aquesta estratègia
permetria reduir substancialment
la petjada de carboni dels productes
hortícoles. Evidentment
una plans tan ambiciosos necessiten
modificacions del marc legal
i finançament apropiat.

temes
L’aprofitament de la biomassa
és la gran assignatura pendent.
Les causes de l’abandonament de
les tasques de gestió forestal que
feien les explotacions agrícoles
i ramaders han estat múltiples.
S’ha de tenir en compte, entre
moltes altres coses, el baix preu
de la fusta, l’augment del preu de
la mà d’obra, de l’energia elèctrica
i de la derivada del petroli,
i a tot això s’hi ha d’afegir que la
tipologia dels boscos mediterranis
dificulta l’ús de maquinària gran
per fer aquestes tasques. També
hi ha el fet de la comoditat en la
gestió del gas o gasoil per part
dels consumidors. Aquesta situació
ha provocat l’acumulació
progressiva de material combustible
en els boscos i pinars que
augmenta els riscs d’incendis.
D’altra banda algunes zones esdevenen
impracticables davant
l’augment de mates i arbusts que
fa desaparèixer els camins. Però
hi ha dinàmiques que fan veure
possible la recuperació d’aquesta
activitat: l’encariment del preu
dels carburants ha fet tornar pensar
en l’aprofitament de la fusta
per a finalitats energètiques,
que a la vegada seria un benefici
mediambiental en mantenir els
boscos i garrigues en un millor
estat de conservació.
El consum d’estella i de pèl·
let
La producció d’estella és una
de les maneres de valoritzar les
produccions forestals. Es pot obtenir
de feines d’aclarida de boscos,
de tallada selectiva d’exsecallada
i d’eixarmada. Convé que
passi un temps des de la tallada
al consum de l’estella a efectes
d’augmentar el poder calorífic.
ANUNCIS
Revista d’informació agrària 15
L’APROFITAMENT DE LA BIOMASSA
FORESTAL
Les principals característiques
a l’hora de valorar l’estella són
la humitat, la granulometria i el
contengut de cendres. El consum
d’aquest producte permet l’obtenció
d’aigua calenta sanitària
per encalentir tota casta d’edificacions.
En el mercat hi ha una
gran varietat de calderes. El pèl.
let es més bo de gestionar, ja que
es comporta com un fluid i, per
tant, permet la càrrega molt més
fàcilment. La fusta de pi mallorquí
presenta un poder calorífic de
3.500 kcal per quilo de fusta, amb
una humitat del 30 %. La biomassa
genera energia renovable, amb un
balanç pràcticament neutre en
CO2 i no es produeixen emissions
de sulfurs ni d’òxids de nitrogen.
Millora les masses forestals i redueix
el risc de plagues i d’incendis.
És un recurs valoritzable que
ajuda a millorar la viabilitat de
les explotacions forestals. A Catalunya
el preu de l’estella se situa
entre 70 i 100 euros per tona,
la qual cosa transforma aquesta
font energètica en una font més
eficient i barata que el gasoil..
Servei de desbrossadora i polvoritzador dirigit. CAS COL.LECTOR.
Pep Rotger 625431380.
Venda de llenya (servei a domicili) i treballs agraris en general.
Maties 609579881. matiasbernat@yahoo.es
Es lloga finca a Palma (14.000 m2 amb ametlers, fruiters, magatzem
i aigua potable). Maria 644612.
Trituració de pedra i terra. Biel Vives 670362277.
Amidament de finques, plànols topogràfics, delimitació i replanteig
de partions, peritatges. Tramuntop Topografia Victor de Felipe
629638761 971616794.
Planter d’ametler, garrover i olivera. Joan Crespí Palou 667552036.
crespi.joan@gmail.com

16 Revista d’informació agrària
entrevista
MIQUEL GALMÉS: AQUESTA CRISI ÉS UN
BON MOMENT PER FER MOLTES PETITES
COSES PENSANT A LLARG TERMINI
“Per afavorir les energies netes fa falta
un marc jurídic estable i clar”
En Miquel és una persona activa
i oberta que ha optat per
dedicar-se a l’impuls de l’energia
solar i altres energies netes.
Com veus el panorama actual
de les energies renovables?
Veig que no hi ha massa interès
de banda de l’administració
pública. Són infrastructures i
implicacions a llarg termini i
estam en un moment en el qual
la gent no vol prendre decisions.
Què en penses de l’evolució
a Mallorca de l’energia solar
fotovoltaica?
En faig un balanç positiu,
però a la vegada crec que el que
s’ha fet és clarament insuficient
si tenim en compte la irradiació
que tenim. Tenim moltes més
possibilitats que les que aprofitam.
Què es pot fer per eliminar
aquestes mancances?
Que l’administració afavoreixi
la instal·lació d’energies
netes amb temes econòmics i
d’agilitat burocràtica. I que es
contempli com un element visualment
positiu, no antiestètic. .
Hi haurà una rebaixada dels
ajuts?
El que interessa és que hi
hagi una base jurídica regulatòria
estable que doni seguretat.
Això és el que més es demana
en el sector.
Són viables les energies
alternatives dins les explotacions
agràries?
Els costos han baixat moltíssim
i poden ser un complement
efectiu. Com a subministre únic
encara és difícil. Més aviat ha
de ser un complement. Però
les explotacions pageses, a
mig termini, poden participar
del rendiment econòmic de les
energies renovables.
Té cap futur a les illes
l’energia eòlica?
S’avalua molt el seu impacte
visual. Així i tot, a determinades
zones, amb molins petits, és una
manera de tenir producció al
llarg de tot l’any. Fa falta enten-

entrevista / temes
dre que les energies netes no són
antiestètiques. L’estètica moltes
vegades depèn de l’actitud i la
mentalitat.
I la biomassa?
Juga un paper molt important
ja què és un complement
de l’explotació agrària. Dona
una sortida útil a les restes forestals,
la neteja de boscos i la
protecció davant els incendis,
així com permet l’aprofitament
d’aigües residuals a zones que
avui no estan destinades al conreu
d’aquestes explotacions.
És possible rendibilitzar la
biomassa fabricant pèl.let?
Sí, per descomptat. Els pèl.
lets són còmodes d’emprar,
permeten aprofitar restes de
fusteria i cultius energètics,
restes vegetals de tota casta, i
serveixen tant per a calefaccions
domèstiques com industrials.
Seria viable la producció
d’electricitat amb biomassa?
L’Associació Mallorca Rural
ha posat en marxa la
convocatòria de subvencions
del Pla Leader, corresponent
al període de programació
2007-2013, pel foment de la
qualitat de vida i la diversificació
econòmica a través
del mètode Leader, d’acord
amb l’Ordre de la consellera
d’Agricultura i Pesca per la
qual s’estableixen les bases
reguladores de la concessió
de subvencions en el marc
del Programa de Desenvolupament
Rural de les Illes
És possible, implicant l’administració.
Permetria emprar
tot tipus de restes vegetals i
subproductes de processos industrials.
La matèria primera
també es podria complementar
amb determinats cultius energètics.
Hi ha cultius energètics viables?
Les experiències duites a
terme amb la paulònia indiquen
que és una planta molt adequada
per donar un rendiment en
fusta molt bo. Les hortícoles no
tenen el mateix rendiment que
les llenyoses. La paulònia és un
arbre d’origen xinès que té un
ràpid creixement, uns requisits
moderats d’aigua i s’adapta bé
al terreny. Permet produir una
fusta de gran qualitat.
És viable l’elaboració de biocombustible
a Mallorca?
No, per això es requeririen
grans extensions i molta d’aigua.
Ara per ara, únicament es poden
fer servir restes d’olis usats. No
Balears, que es va publicar
en el Butlletí Oficial de les
Illes Balears núm. 188, de
20 de desembre de 2007,
modificada per l’Ordre de
la consellera d’Agricultura i
Pesca que es va publicar en
el Butlletí Oficial de les Illes
Balears núm. 86 de 11 de juny
de 2009. La convocatòria ha
sortit en el BOIB 126 de 28
d’agost de 2010.
L’àmbit territorial d’aplicació
de les ajudes és la zona
elegible del Programa comarcal
de l’illa de Mallorca al Le-
Revista d’informació agrària 17
hi ha matèria primera.
Com afecta la situació de
l’economia l’expansió de les
energies netes?
Hi ha d’haver un canvi de
mentalitat. Aquesta crisi és important
aprofitar-la per impulsar
un canvi de model econòmic, per
afavorir un canvi de tendències.
És un bon moment per fer moltes
petites coses i pensant a llarg
termini.
Quines serien aquestes noves
tendències?
Bàsicament és anar cap energies
netes que a la vegada que
eliminen les emissions de gasos
contaminants ens permeten reduir
la dependència de països
tercers pel que fa a les importacions
de carbó i petroli. Hem
d’aprofitar els recursos naturals
que tenim. Una tendència positiva,
per exemple, podria ser la
implantació del cotxe elèctric.
Però per afavorir aquestes tendències
fa falta un marc jurídic
estable i clar.
EL PROJECTE LEADER EN MARXA
ader 2007-2013. Aquest àmbit
està integrat pels següents
36 municipis: Alaró, Algaida,
Ariany, Artà, Banyalbufar,
Binissalem, Búger, Bunyola,
Campanet, Campos, Consell,
Costitx, Deià, Escorca, Esporles,
Estellencs, Fornalutx,
Lloret de Vistalegre, Lloseta,
Llubí, Mancor de la Vall, Maria
de la Salut, Montuïri, Petra,
Porreres, Puigpunyent, sa Pobla,
Sant Joan, Santa Eugènia,
Santa Maria, Selva, Sencelles,
Sineu, Sóller, Valldemossa i
Vilafranca de Bonany.

18 Revista d’informació agrària
temes
ELECCIONS AL CONSELL REGULADOR
DE L’AGRICULTURA INTEGRADA
El dia 21 de juny es varen dur
a terme, per primera vegada, les
eleccions al consell regulador de
El diumenge, dia 11 de juliol,
es va celebrar el 3er. aniversari de
la inauguració del Mercat Ecològic
de Santa Maria, que cada diumenge
matí ofereix una àmplia diversitat
de productes ecològics en el
marc del mercat dels diumenges
d’aquesta localitat mallorquina.
A l’acte hi varen ser presents
la consellera d’economia i turisme
del Consell de Mallorca, Isabel
Oliver; la batlessa de Santa Maria,
Rosa Vich; la vice-presidenta del
Consell Balear de la Producció
Agrària Ecològica, Britt Müller i el
secretari general d’Unió de Pagesos
de Mallorca, Gabriel Torrens.
El cuiner Joan Coll, del Restaurant
“Es Ginebró” d’Inca va oferir
una mostra i degustació de cuina
l’agricultura integrada. Els vocals
que varen resultar elegits en representació
dels productors de la
Denominació Genèrica Agricultura
Integrada de les Illes Balears
varen ser els següents:
Agrícola Dalmau SL
Suplent: Bartomeu Lliteres
Mesquida
Talapi SAT
Suplent: José Jiménez Fernández
Isabel Vicens Gelabert
Suplent: Jaume Pocoví Ripoll
Tots ells són socis de la Unió
de Pagesos. No és poca la feina
que queda per davant: activar
la denominació, organitzar-la,
posar en marxa la promoció... De
moment s’ha de treballar perquè
es cobrin els ajuts i que la gent
comenci a veure l’agricultura
integrada com una possibilitat
real de certificació i de qualitat.
CELEBRACIÓ DEL TERCER ANIVERSARI DEL
MERCAT ECOLÒGIC DE SANTA MARIA
ecològica a partir dels ingredients
frescs, recollits del mateix dia. El
Mercat Ecològic de Santa Maria
integra 8 productors que venen
hortalisses, fruites, formatge,
ous, pans i farines, herbes aromàtiques,
plantes de viver i altres
productes.

Revista d’informació agrària 19

20 Revista d’informació agrària
entrevista
ESTAM INSCRITS A L’AGRICULTURA
INTEGRADA I CREIM EN ELLA
N’APOL.LÒNIA FIGUERA TREBALLA
A L’HORTICULTURA A L’EMPRESA FAMILIAR
“AGROSAVOLTA” DE PORRERES
A Sa Volta, prop de Porreres,
n’Apol.lònia Figuera i els seus
germans duen endavant una empresa
hortícola capdavantera a
Mallorca.
Quan començà Agrosavolta?
L’empresa la duim entre els
meus germans Miquel, Rafel, ma
mare i jo. Però ja començà amb
els padrins i seguí amb mon pare
i ma mare. Quan es retirà mon
pare primer entrà el germà Miquel
i després en Rafel i jo.
Cultivau molta hortalissa?
Duim unes 100 hectàrees
d’horta, poc més o menys, sense
contar unes 4 hectàrees més de
superfície coberta, d’hivernacles.
Teniu molta gent amb vosaltres?
Depèn de la temporada. En
el moment de la plena podem
arribar a tenir unes 40 persones
fent feina. L’horticultura és una
activitat que genera molta necessitat
de mà d’obra. Hi ha cultius,
com el de la tomàtiga per exemple,
que necessiten fer diverses
tasques i cada una d’elles s’ha
de fer a mà.
Sempre heu fet el mateix?
No, primer anàvem als mercats
dels pobles i fèiem més varietat
per poder tenir de tot en el nos-
tre punt de venda. Ara feim sobretot
meló, síndria, albergínia,
carabassó, mongeta, tomàtiga,
tomàtiga de ramellet i pebre.
Quin és el moment de màxima
producció?
A principis d’any, de desembre
a febrer, hi ha poca producció.
Després començam a sembrar i a
produir. El moment més intens és
a partir de maig i fins a l’octubre
o el novembre. Llavors ja ve fer
net, la recollida dels plàstics i
preparar per l’any que ve.
Com comercialitzau la producció?
El nostre volum de producció
és important i la comercialització
la feim a través de majoristes.
Duim el gènere a Mercapalma i
des d’allà es distribueix als punts
de consum.
Produïu molta quantitat?
Depèn de l’any i de les condicions
climàtiques. L’any 2008 va ser
excepcional i ens situàrem prop
del 2.800.000 kg d’hortalissa.
L’any 2009 també va ser bo però
el preu va ser dolent.
És clar, no sols es produir
molt, el preu també ha d’acompanyar.
Sí, l’any 2007 el carabassó
va anar a 46 cèntims i el 2008
va anar a 27 cèntims. Arriba
un moment, en estar per davall
dels costos de producció, que
com més producció tens més
pèrdues. Si els preus cobrats pel
pagès segueixen com els de l’any
passat no veig manera de poder
continuar.

entrevista / temes
Quin és el moment actual?
Els preus no sabem com
seran, però els costos han pujat
molt. En especial els de l’electricitat
i els del gasoli. Els pagesos
ens veim estrets entre dues forces,
majors costos i preus baixos,
que aprimen el nostre marge
comercial de cada vegada més.
Quin tipus de producció feis?
Estam inscrits a l’agricultura
integrada i creim amb ella.
Es tracta d’aplicar un major control
en l’aplicació de productes
fitosanitaris i de fer les coses bé.
Al final el respecte al medi ambient
repercuteix en una menor
despesa en productes químics i
en una millora de la rendibilitat.
També estam inscrits en la marca
“Producte Local”. Estam parlant
d’unes hortalisses que combinen
frescor i uns nivells de qualitat
molt exigents.
Revista d’informació agrària 21
La gent valora els productes
mallorquins?
Jo pens que sí, el consumidor
valora el sabor i la frescor.
Una altra cosa és que en vulgui
pagar un preu superior al producte
de fora de Mallorca. Moltes vegades,
si hi ha un producte extern
a baix preu, et volen fer vendre
per aquell preu.
CELEBRACIÓ DE SANT ISIDRE PER UNIÓ DE
PAGESOS DE LLOSETA
El dissabte, dia 15 de maig, es
va celebrar la festivitat de Sant
Isidre amb un dinar organitzat
per Unió de Pagesos de Lloseta.
Aquesta celebració es ve duent
a terme de manera ininterrompuda
des de fa molts d’anys. La
celebració es va fer al Restaurant
es Verger d’Alaró, i va comptar
amb una nombrosa assistència.
A l’acte hi va assistir el Secretari
General d’Unió de Pagesos de
Mallorca, Biel Torrens.
JORNADA DE COMPATIBILITZACIÓ DE L’AGRICULTURA
I LA FAUNA SALVATGE A SON MACIÀ
El passat dissabte, dia 15 de
maig, es va dur a terme a Son
Macià (Manacor) una jornada dedicada
a l’anàlisi dels problemes
que genera la compatibilització
de l’agricultura i la fauna salvatge.
Els assistents varen visitar la
possessió d’es Fangar i es va dur
a terme una taula rodona amb la
participació de pagesos, la Direcció
General de Caça, protecció
d’espècies i educació ambiental i
el Seprona. Varen dirigir la jornada
Damià Mascaró i Luis Martínez,
tècnics d’Unió de Pagesos.
L’acte va servir per conèixer
millor els problemes i veure
quines maneres d’actuar té el pagès
davant els danys causats pels
conills, els estornells, els tudons
o altres animals.

22 Revista d’informació agrària
temes
BIEL MAS: ÉS JUST QUE EL PATRIMONI
DELS PAGESOS VAGI ALS PAGESOS
La cooperativa pagesa de Llucmajor
ha obtengut l’ús d’un local
que duia molts d’anys tancat. Això
permetrà millorar els seus serveis
als agricultors.
Quan es va crear la vostra cooperativa?
La Cooperativa Agrícola i Ramadera
de Llucmajor es va fundar
l’any 1980. Abans ja n’hi havia
una altra. Jo en som el president
des del 1990. Ara tenim uns 180
associats.
Què feis com a cooperativa?
Tenim una secció de carn, una
de subministres i una de fruits secs.
Els principals subministres són els
pinsos, els cereals i el menjar pels
animals. En fruit secs treballam
ametla i garrova amb el Camp
Mallorquí, del qual en som un punt
de recollida i de comercialització.
Ara heu aconseguit un nou
local, com ha estat això possible?
El local de la cambra agrària
constitueix un patrimoni de tots
els pagesos llucmajorers. Era una
antiga aspiració nostra que se cedís
a la cooperativa del poble. Dúiem
20 i tants d’anys intentant arribar
a una solució i poder tenir l’ús del
local. Ara ha estat possible perquè
els béns de les cambres han passat
al Govern Balear i en vàrem demanar
i obtenir l’ús.
Com vos pot anar aquesta nova
instal·lació?
De moment ens va molt bé. Hi
som des de dia primer de juny i el
primer mes la gent ha respost bé.
Aquest local és un poc més del
doble del que teníem i pot donar
lloc a fer molta més feina de la que
fèiem fins ara.
És just que un local del patrimoni
sindical agrari vagi a una
cooperativa?
No veig res més normal. El patrimoni
dels pagesos ha de ser pels
pagesos. En el camp general els locals
sindicals varen anar a sindicats
i patronals, en el camp pagès no
és normal que això no s’hagi fet.
Esper que s’arribi a aconseguir. El
de Llucmajor és un dels pocs locals
de les cambres agràries que haurà
anat a parar als pagesos.
Biel com van les coses a la
pagesia llucmajorera?
L’agricultura a Llucmajor està
malament, com pertot. Els preus
dels productes estan per terra.
Tant pel que fa a ramaderia com a
cereals i fruits secs, que és el que
més hi ha a Llucmajor. Els preus
dels fruits secs no són rendibles
i amb la ramaderia passa igual:
mens a 40 euros i porcelles a 22
euros. Com poden sobreviure els
pagesos?

temes
La recepta millor
per a injectar líquid
a la teva empresa
2010
Revista d’informació agrària 23
Línia de fi nançament d’avals i interessos de préstecs
de circulant per a PIMES de comerç, indústria i serveis.
Fins al 15 de desembre.

24 Revista d’informació agrària
temes
PROMOCIÓ DEL PRODUCTE LOCAL
La conselleria i Millora Agrària
estan duent a terme una
campanya de promoció de la
marca producte local entre els
supermercats i altres centres de
distribució. El director general
de Coordinació d’Agricultura i
Pesca Fernando Pozuelo ha fet
una valoració del primer any de
vida d’aquesta marca, que dóna
garanties als productors, comerços
i consumidors de l’origen
dels aliments frescs de les Illes
Balears. En poc més d’un any ja
DEVOLUCIÓ IMPOST ESPECIAL
D’HIDROCARBURS
Aquesta mesura, que va ser
extraordinària durant els primers
anys, s’ha introduït com una
mesura amb vigència indefinida.
L’import de la devolució és de
78,71 euros per 1.000 litres aplicant
el coeficient de 0,998 sobre
el volum de gasoli efectivament
emprat en agricultura, ramaderia
i/o silvicultura durant l’any anterior
(en aquesta ocasió, per tant,
entre gener i desembre de 2009).
Condicions que s’han de
complir per a tenir dret a la
devolució
Són beneficiàries d’aquesta
devolució les persones o entitats
que durant l’any natural anterior
hagin fet ús de gasoli B com a
carburant en l’àmbit de l’agricultura,
i que hagin estat inscrits
en relació amb aquesta activitat
en el Cens d’Empresaris, Professionals
i Retenidors durant el
mateix any.
Sol·licitud de la devolució
Les devolucions de l’exercici
2009 s’han pogut fer a partir de
l’1 de maig de 2010, els anys vinents
les devolucions començaran
l’1 d’abril. Una novetat important
respecte al termini, és que no
està limitat, les devolucions es
podran demanar a partir de l’1
d’abril de l’any posterior en què
s’han fet les adquisicions (1 de
maig per enguany), quedant el
termini màxim per fer-les obert
de manera que fins i tot es podria
demanar en anys posteriors, amb
el límit de quatre anys.
té 460 inscrits a totes les Illes.
Segons Pozuelo, “això demostra
que el sector necessitava una
marca que garanteixi que el seu
producte està ben identificat als
punts de venda”. A banda de ser
una garantia per al productor i
un dret del consumidor, la marca
Producte Local va néixer amb
l’objectiu de potenciar i promocionar
el consum de productes
locals. Sota aquesta marca es
poden emparar totes les espècies
vegetals que s’hagin sembrat,
cultivat i collit dins l’àmbit territorial
de les Illes Balears, i els
productes pesquers capturats
per la flota pesquera operativa
de les Illes Balears. Des de la
Conselleria de Presidència es
fa feina perquè en breu també
s’hi puguin inscriure altres productes,
com els ous, la mel i els
caragols.
Inscripció en el cens d’empresaris,
professionals i retenidors
d’hisenda per accedir a determinats
ajuts
Els agricultors i ramaders no
tenen l’obligació de donar-se
d’alta en el cens d’empresaris,
professionals i retenidors d’Hisenda.
Però per accedir als ajuts
del gasoli és un dels requisits. Si
a la renda del 2008 es declararen
ingressos procedents de l’agricultura
o la ramaderia i el mateix any
es va sol·licitar l’ajuda del gasoli
ja s’està en el cens. Per tant en
el cas de ser el primer any que
se sol·liciten les ajudes s’han de
donar d’alta en el cens. Basta omplir
el model 035 o 036. Aquesta
alta no comporta cap repercussió.
És una comunicació que es fa als
censos d’Hisenda.

sectors
Revista d’informació agrària 25
ELS PREUS DE L’OVÍ NO REMUNTEN
La ramaderia ovina, com la
resta de sectors de l’agricultura
i la ramaderia extensiva, estan
en uns preus per davall els costos
de producció. Mentrestant,
els consumidors han de pagar
de cada cop més per la carn. La
mitja de consum de carn d’oví en
l’àmbit mundial és de 8,6 quilos
per habitant i any, mentre que a
la UE ha davallat a 2,5 quilos per
habitant i any. Fan falta campanyes
de promoció de la carn de
me per reactivar la demanda. Se
segueixen detectant importacions
massives de carn congelada
de Nova Zelanda i Sudamèrica. La
Unió Europea segueix sense tenir
clar que els costos de producció
europeus, degut als nivells de
qualitat i seguretat alimentària
dels productes ramaders d’aquí,
són superiors als dels animals
importats. El resultat és l’eliminació
dels productors europeus.
Els preus a Mallorca són anormalment
baixos, en ser un mercat
insular amb una competència
distorsionada, i estan estancats
una setmana darrera l’altra entorn
del 5,60/5,70 € el quilo.
JORNADA DE FORMACIÓ SOBRE
ASSEGURANÇA DE LA TOMÀTIGA D’HIVERN
Unió de Pagesos ha organitzat
una jornada monogràfica
dedicada a l’assegurança de la
tomàtiga d’hivern. La jornada
comptarà amb tècnics d’Agroseguros
i de COAG. Es durà a
terme el 7 d’octubre a s’Escorxador
de Vilafranca,

26
Revista d’informació agrària
FORMATGE DE SON JOVER
Poc a poc, d’una manera lenta
però de cada cop més sòlida,
els formatges tradicionals mallorquins
a base de llet d’ovella
cerquen de recuperar el seu es-
El me produït en finques extensives
és una tradició ramadera
característica de Mallorca. En
Jaume de ses Cabanasses ha volgut
tirar endavant la guarda de la
pai. Ara encara és una producció
reduïda i molt selecta perquè
el procés d’elaboració exigeix
inversions i molta dedicació. Les
produccions són petites, però
possessió, passant-la al sistema
de producció ecològica i reduint
el nombre d’animals per obtenir
una millora de la qualitat de la
producció. La finca està situada a
comencen a veure’s formatges
que recuperen l’antiga producció
formatgera de Mallorca. Ara ha
aparegut al mercat el formatge
ecològic de Son Jover, d’Inca, fet
amb llet d’ovella roja per Antoni
Seguí.
Es tracta d’un formatge consistent
i de pasta forta, molt
suau, presentat en fogasses rodones.
L’explotació de n’Antoni
Seguí s’ha dedicat fins ara a la
producció càrnica, essent una
de les pioneres en la ramaderia
ecològica d’oví. Ara ens aporta
un nou formatge ecològic fet a
la manera artesana, en una passa
important cap a la millora de la
comercialització dels productes
ramaders.
Formatge Son Jover. Antoni
Seguí. Inca. Tel. 971504672.
MÈ DE SES CABANASSES Petra i compta amb una extensió
de 400 quarterades, la meitat
d’elles en zona ANEI. És una
explotació familiar que té 200
ovelles en producció extensiva.
La raça de l’ovella és la mallorquina.
Els animals només mengen
aliments de producció pròpia.
La producció de les ovelles
està orientada cap a la producció
càrnica i l’objectiu és comercialitzar-ne
directament la carn.
En Jaume fa tot el procés: du
la finca i els animals, té esment
al sacrifici i preparació de les
comandes i serveix el producte a
domicili. El me es comercialitza
en dos formats: me sencer (10
kg aproximadament) i mig me (5
kg aproximadament). El me es
presenta desfet: costelles, cuixes
i braços, coll i baldana.
Me de ses Cabanasses. Jaume
Jaume. Ses Cabanasses.
Petra. Tel. 610462180

temes
Revista d’informació agrària 27

28 Revista d’informació agrària
temes
SERVEI D’ASSESSORAMENT DE LA
UNIÓ DE PAGESOS DE MALLORCA
cionats amb la condicionalitat,
les bones pràctiques agrícoles,
els riscos laborals, la sanitat
vegetal i la sanitat animal, la
seguretat alimentària i el benestar
animal. Un dels objectius de
l’entitat és el de procurar una
assessorament integral dirigit
als joves que s’incorporen a
l’activitat agrària. També assessorarà
en temes com la gestió
econòmica i financera de les
explotacions, fiscalitat, diversificació
econòmica i temes relacionats
amb el medi ambient
i els ajuts agroambientals. Amb
Unió de Pagesos ha constituït
una entitat d’assessorament
integrada per dos tècnics superiors,
un enginyer agrònom i
un llicenciat en ciències ambi-
entals, per tal de dur a terme
el servei d’assessorament a les
explotacions agràries. Aquesta
entitat assessorarà els agricultors
i ramaders en aspectes rela-
aquest servei Unió de Pagesos
pretén millorar el suport tècnic
als agricultors i ramaders,
facilitant el compliment de la
normativa i ajudant a la millora
de les explotacions.
PAGESOS SOLIDARIS
La Fundació Pagesos Solidaris compta amb una
nova delegada territorial de les Illes Balears. El
nom de la nova delegada és Maria Nadal i la seva
tasca és donar suport en l’acollida dels treballadors
contractats a les explotacions agràries,
a més de fer.ne l’acompanyament mèdic quan
sigui necessari, organitzar la formació i impulsar
les activitats de codesenvolupament..
La revista Afers Socials ha publicat un treball
de Rut Suárez sobre la Fundació titulat “La Fundació
Pagesos Solidaris i el codesenvolupament”
que es pot consultar a la pàgina web d’Unió de
Pagesos http://www.unio-pagesos.net a la secció
“Documents”.

ASSEGURANÇA TOMATIGA D’HIVERN LÌNEA 052 (SUBVENCIONAT)
PRODUCCIÓ
ASSEGURABLE
GARANTIAS
OPCIONES
(Incompatibles
Opcions de Classe I
amb Opcions de
Classe II)
FRANQUÍCIAS
Revista d’informació agrària 29
INICI CONTRACTACIÓ FINAL CONTRACTACIÓ
A-B-C-D-E-F: 21.06.2010 A-B-C-D-E-F: 31.10.2010
G-H-I-J-K-M: 01.11.2010 G-H-I-J-K-M: 30.04.2011
Diferents varietats de Tomàtiga la recol·lecció de les quals estigui dins els períodes de garantia i el seu cultiu
es realitzi en algun dels sistemes definits en la línia, admetent-se l'emparrat
Sistemes de cultiu:
- Aire Lliure: produccions a l'aire lliure durant tot el seu cicle productiu.
- Sota Malles: produccions sota estructures cobertes amb teixit de monofilaments de polietilè natural o ràfies
plastificades conformant malles.
-Hivernacles Convencionals amb plàstic tèrmic: produccions en hivernacles convencionals amb coberta de
plàstic tèrmic. S'inclouen en aquest sistema produccions conreades sota estructures cobertes amb el tipus
de teixit del sistema de cultiu 2, cobrint-se posteriorment fins a la finalització del cicle amb cobertes de plàstic
tèrmic.
- Aire Lliure i Baix Plàstic: part del cicle a l'aire lliure, i una altra part amb cobertes de plàstic tèrmic.
- Hivernacles Convencionals amb plàstic no tèrmic.
- Hivernacles d'Alta Tecnologia
Calabruix, danys excepcionals (inundació-pluja 100%
Quantitat i torrencial, pluja persistent, fauna silvestre)
Combinat
Qualitat Gelada 100%
Qualitat Vent i danys excepcionals (neu, incendi i virosis) 100%
Multirisc A Les del Combinat i Variacions anomales d'Agents Naturals 100%
Multirisc B Igual que Modalitat A per parcel·la
CLASSE I
100%
A Cultiu a l’ Aire Lliure
Gelada
Calabruix
Vent
B
C
D
E
Cultiu sota Malles
Cultiu en Hivernacles convencionals amb Plàstic Tèrmic
Cultiu a l’Aire lliure i sota Plàstic
Cultiu en Hivernacles convencionals amb Plàstic No Tèrmic
F Cultiu Hivernacles d’Alta Tecnologia
CLASSE II
Calabruix Vent
G
H
Cultiu a l’Aire Lliure
Cultiu sota Malles
Gelada
Calabruix
Vent
I
J
K
M
Cultiu en Hivernacles convencionals amb Plàstic Tèrmic
Cultiu a l’Aire Lliure i sota Plàstic
Cultiu Hivernacles d’Alta Tecnologia
Cultiu Hivernacles convencionals amb Plàstic No Tèrmic
Gelada – Calabruix - Vent 10%
Abans de l'inici recol·lecció 0
Virosis Després d'inici recol·lecció – Absoluta 20%
Riscos Excepcionals (excepte Virosis) - Absoluta 20%
Modalitat A Variable (CE)
Variacions anormals d'agents naturals
Modalitat B – Absoluta 20%

30 Revista d’informació agrària
temes
CAMPANYA D’SLOW FOOD PER
RECUPERAR EL PEBRE BORD
DE TAP DE CORTÍ
La campanya que està duent a
terme Slow Food per recuperar el
pebre bord ha tengut un èxit fora
mida. Una vintena d’agricultors
s’han afegit a la campanya i dues
tones de pebre s’assequen a Son
Boter. Enguany s’han sembrat
unes 300.000 plantes i la collita
ha estat de més de 20 tones. Tot
un èxit. L’encert d’Slow Food ha
estat aconseguir la implicació de
molta gent. Una mostra d’això
és la participació de la Fundació
Pilar i Joan Miró, ja que la façana
de la seu d’aquesta entitat, a Son
Boter ha quedat coberta d’enfilolls
de pebres. Han ajudat molt
els membres del Projecte Home
i interns del Centre Penitenciari
de Palma i una multitud de voluntaris.
Una vegada assecats els pebres
es transporten a Múrcia
per a ser mòlts i crear el “pebre
bord”. A Mallorca no hi ha
instal·lacions. Per un altre cantó
l’associació ha comprat un molí
de pedra que s’ha instal·lat a la
finca experimental de sa Canova
de sa Pobla, propietat de Sa Nostra,
i allà es moldran els pebres
en quantitats més petites.
La iniciativa ha tengut molt
de ressò informatiu i un gran
resultat pràctic. S’ha fet justícia
amb un producte tradicional del
camp balear, demostrant que
el seu cultiu, assecat, mòlta
i comercialització no era una
utopia ni un desbarat. Era, més
que res, una qüestió de voler-ho
fer. Slow Food ha demostrat que
el pebre bord de tap de cortí no
és un producte menys rendible o
condemnat a la desaparició per
unes lleis irresistibles. El nostre
pebre bord havia estat exclòs i
condemnat per un món postís
que sols fa seves les lleis de la
vulgaritat, l’especulació i l’engany
als consumidors. Quan es fa
pebre bord bo, i es compara amb
els productes de baixa qualitat,
no hi ha color. I l’èxit comercial
és segur.
Però hem de remarcar dos altres
aspectes, molt destacables,
d’aquesta iniciativa.
Primer de tot que Slow Food
dóna el protagonisme als pagesos,
a les persones que sembren i
cultiven la terra. L’aliment tradicional
de qualitat no és una cosa
elitista, una “delicatessen” per
a “gourmets” rics, és la major
expressió de la feina pagesa i és
als pagesos als que els correspon
servar aquests productes que són
seus i ben seus, perquè els han
creat al llarg dels segles.
En segon lloc que les forces
que allibera el mètode de treball
d’Slow Food: participació, implicació,
fusió de l’alimentació
amb l’art i amb la creativitat,
multiplicitat d’iniciatives, difusió
dels projectes, etc., són
perfectament aplicables a la
recuperació d’altres productes
pagesos: el blat, les tàperes,
la carn, l’ametla, les fruites o
les hortalisses. Del pebre bord
es pot passar a la carn de porc
negre, i d’aquí arribar a la sobrassada
mallorquina autèntica,
l’única tradicional, la de bon de
veres. Quan es faci aquesta passa,
que s’haurà d’arribar a fer,
les possibilitats per a la nostra
ramaderia seran moltes i s’hauran
d’aprofitar. Aquests pioners
d’Slow Food ens estan llevant la
bena de davant els ulls.

temes
EL MERCAT PAGÈS
Unió de Pagesos
ha posat en marxa la
seva nova pàgina web
(http://www.unio-pagesos.net)
amb diverses
seccions d’informació,
serveis i documentació.
La nostra pàgina a
la xarxa conté la posició
d’Unió de Pagesos
davant els diferents
temes que es van plantejant,
informació
d’ajudes i tramitacions,
informació de cursos
i ha integrat també el
que anomenam “Mercat
Pagès”, un espai
dedicat a promoure
els productes que els
pagesos elaboren amb
la seva activitat agrària
i ramadera. La finalitat
és donar a conèixer els
productors que fan venda
directa i contribuir a
acostar-los als potencials
consumidors.
Avinguda des Raiguer, 4
Revista d’informació agrària 31
-Ametla de Mallorca i productes alimentaris cooperatius
-Vins de bóta
-Ferreteria
-Cordes
-Pinsos per a animals de granja i domèstics
-Productes de neteja
-Pals /postes de fusta per a tancaments
-Reixes ramaderes i de carretera
-Llavors i planters
-Fertilitzants i substrats
-Fitosanitaris
-Pintura d’exterior
Polígon Industrial de Consell. Telf/Fax. 971 62 30 63 – 687 457 994
e_mail: magatzemagricola.consell@gmail.com
-Productes per al manteniment de piscines
-Valoracions i peritatges agrícoles
-Assessorament i projectes de qualsevol tipus
d’edificació i d’activitat agrícola
Horari:
De Dilluns a Divendres de 8:30h a 13:30h i de 15:00h a 18:30 h
Dissabtes i Diumenges (Rastro): De 9:00h a 13:00h

32
Revista d’informació agrària