MALLORCA PAGESA - Unió de pagesos de Mallorca

30 Revista d’informació agrària
temes
CAMPANYA D’SLOW FOOD PER
RECUPERAR EL PEBRE BORD
DE TAP DE CORTÍ
La campanya que està duent a
terme Slow Food per recuperar el
pebre bord ha tengut un èxit fora
mida. Una vintena d’agricultors
s’han afegit a la campanya i dues
tones de pebre s’assequen a Son
Boter. Enguany s’han sembrat
unes 300.000 plantes i la collita
ha estat de més de 20 tones. Tot
un èxit. L’encert d’Slow Food ha
estat aconseguir la implicació de
molta gent. Una mostra d’això
és la participació de la Fundació
Pilar i Joan Miró, ja que la façana
de la seu d’aquesta entitat, a Son
Boter ha quedat coberta d’enfilolls
de pebres. Han ajudat molt
els membres del Projecte Home
i interns del Centre Penitenciari
de Palma i una multitud de voluntaris.
Una vegada assecats els pebres
es transporten a Múrcia
per a ser mòlts i crear el “pebre
bord”. A Mallorca no hi ha
instal·lacions. Per un altre cantó
l’associació ha comprat un molí
de pedra que s’ha instal·lat a la
finca experimental de sa Canova
de sa Pobla, propietat de Sa Nostra,
i allà es moldran els pebres
en quantitats més petites.
La iniciativa ha tengut molt
de ressò informatiu i un gran
resultat pràctic. S’ha fet justícia
amb un producte tradicional del
camp balear, demostrant que
el seu cultiu, assecat, mòlta
i comercialització no era una
utopia ni un desbarat. Era, més
que res, una qüestió de voler-ho
fer. Slow Food ha demostrat que
el pebre bord de tap de cortí no
és un producte menys rendible o
condemnat a la desaparició per
unes lleis irresistibles. El nostre
pebre bord havia estat exclòs i
condemnat per un món postís
que sols fa seves les lleis de la
vulgaritat, l’especulació i l’engany
als consumidors. Quan es fa
pebre bord bo, i es compara amb
els productes de baixa qualitat,
no hi ha color. I l’èxit comercial
és segur.
Però hem de remarcar dos altres
aspectes, molt destacables,
d’aquesta iniciativa.
Primer de tot que Slow Food
dóna el protagonisme als pagesos,
a les persones que sembren i
cultiven la terra. L’aliment tradicional
de qualitat no és una cosa
elitista, una “delicatessen” per
a “gourmets” rics, és la major
expressió de la feina pagesa i és
als pagesos als que els correspon
servar aquests productes que són
seus i ben seus, perquè els han
creat al llarg dels segles.
En segon lloc que les forces
que allibera el mètode de treball
d’Slow Food: participació, implicació,
fusió de l’alimentació
amb l’art i amb la creativitat,
multiplicitat d’iniciatives, difusió
dels projectes, etc., són
perfectament aplicables a la
recuperació d’altres productes
pagesos: el blat, les tàperes,
la carn, l’ametla, les fruites o
les hortalisses. Del pebre bord
es pot passar a la carn de porc
negre, i d’aquí arribar a la sobrassada
mallorquina autèntica,
l’única tradicional, la de bon de
veres. Quan es faci aquesta passa,
que s’haurà d’arribar a fer,
les possibilitats per a la nostra
ramaderia seran moltes i s’hauran
d’aprofitar. Aquests pioners
d’Slow Food ens estan llevant la
bena de davant els ulls.