MALLORCA PAGESA - Unió de pagesos de Mallorca

sectors
dolenta pel que fa a la quantitat i
regular pel que fa la qualitat. Tant
sols la civada ha estat una mica
més regular, però l’ordi i el blat
han tengut un resultat dolent. La
producció ha estat molt baixa, de
tan sols un 35 % en comparació a
una anyada regular.
Mallorca en un any bo ja és
deficitària en blat i aquests resultats
tan dolents fan que encara ho
sigui més, augmentant les neces-
sitats d’importació de grans des
de fora de les illes. Però s’ha de
remarcar que a la vegada que ens
hem trobat amb una producció
baixa, els cereals a Mallorca han
estat a uns preus molt barats. Hi
ha hagut poc cereal i ha valgut
molt poc. Aquest fet demostra
que els preus dels cereals vénen
determinats pels preus vigents a
la península.
A aquesta situació hi hem
L’AMETLA I LA GARROVA
TIRADES PER TERRA
L’any 2009 es varen recollir 880
tones de bessó a les Illes Balears.
Per l’any 2010 s’espera una collita
de 1.400 tones, millor que la
del 2009 però molt per davall la
mitjana del període 2.000-2.009.
S’ha de dir que hi ha redols que
enguany hi ha més poca ametla
que l’any passat. El rendiment
és molt baix, de tan sols d’uns 50
quilograms per hectàrea.
Respecte a la superfície que
ha sol·licitat ajuda, en la campanya
2010-2011, hi ha 14.975,56
ha d’ametlerar i 10.917,70 de
garrovers (8,11 ha de noguers).
Fent un total de 25.901,52 ha de
fruits secs. Els preus però estan
per terra i estan duent els agricultors
a abandonar el cultiu. En
el moment d’escriure aquesta
nota s’està donant una lleugera
repuntada en el preu de l’ametla
(entre 2,30 i 2,50 €), però a
nivells encara ruïnosos. Caldrà
veure l’evolució dels mercats en
produir-se l’arribada de l’ametla
americana. La garrova està també
a uns preus molt baixos (entre
18 i 20 cèntims el quilo). Com és
lògic els arbres estan abandonats
i aviat en quedaran molt pocs.
Encara que sembli mentida,
els fruits secs de cada cop s’estan
posicionant millor en els mercats
mundials. Als EEUU, durant la
campanya passada, el seu consum
va créixer un 6,3 %. Però l’expansió
de la producció a Califòrnia
i Austràlia també és constant,
formant un mercat bastant estabilitzat.
Com més va més ametla
es consumeix i més ametla es
produeix. Però en aquest escenari
internacional pareix que no hi ha
lloc per a la nostra ametla. La
realitat és que els preus estan per
davall els costos de recol·lecció
i, en canvi, el consumidor ha de
pagar uns preus molt elevats.
A hores d’ara la reconversió
Revista d’informació agrària 9
d’afegir els retards en els ajuts i
el desinterès del Govern Balear.
Unió de Pagesos ha demanat que
s’agilitin els pagaments de les
diverses ajudes i que s’activin
les línies de suport al sector. En
especial és necessari el suport a
mesures de comercialització, sobretot
des del sector cooperatiu,
així com l’impuls a polítiques de
qualitat i diferenciació del producte.
varietal i la modernització dels
cultius és important, però ja no
basta. Tornar repetir l’experiència
dels plans de millora, ara amb
més pocs doblers, no garanteix
res. S’ha d’anar cap a la diferenciació
i la conquesta dels mercats
més acostats, com a producte de
qualitat que no té res a veure amb
l’ametla importada. I tot això
combinat amb mesures agroambientals
i de caràcter territorial
que reforcin l’explotació agrària
extensiva.