Descarregar en format PDF - Jordi Pujol

La dinàmica de la cimera del G-20: fonaments, catalitzadors, limitacions i possibilitats futures
des dels xocs asiàtics de finals de la dècada del 1990. Si bé es pot considerar
com un concert de grans nacions, la seva composició és prou àmplia
per incloure països de totes les principals regions del planeta: la Unió
Europea –el Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia–, el Tractat de Lliure
Comerç de l’Amèrica del Nord (NAFTA) –els Estats Units, el Canadà i
Mèxic–, Mercosur –el Brasil i l’Argentina–, els països emergents o BRIC –la
Xina, l’Índia, Rússia i el Brasil–, el Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-
Pacífic (APEC) –el Japó, Corea del Sud, Indonèsia i Austràlia, així com els
països esmentats de la NAFTA–, la Unió Africana –Sud-àfrica–, l’Organització
de Cooperació Econòmica –Turquia– i el Consell de Cooperació del
Golf –l’Aràbia Saudita. El número 20 no representa, però, un límit absolut
de vint països. Originàriament creat com una institució amb dinou
membres més la Unió Europea (UE), l’estructura organitzativa del G-20 ha
restat flexible. Cada cimera, des de la celebrada a Washington DC el novembre
del 2008 fins a la que va tenir lloc a Seül el novembre del 2010, ha
tingut la seva pròpia dinàmica sobre qui era inclòs i qui era exclòs.
Espanya ha esdevingut un «convidat permanent» a la cimera de líders del
G-20, mentre que altres països (en especial, els Països Baixos) n’han estat
apartats en favor de la representació regional.
En algunes de les seves característiques, el G-20 és tant un rival com un
successor del G-7/8. De manera semblant a aquesta institució creada després
del 1975, el G-20 és una cimera de líders que estén la
El G-20 és tant un rival seva influència a una xarxa més àmplia. Es reivindica
com un successor com un «comitè directiu» per al món. És un fòrum no
del G-7/8. elegit en el qual no participen la majoria dels 192 països
que pertanyen a les Nacions Unides. Com a tal, el G-20 té
una relació incòmoda i difícil amb aquest organisme. Així mateix, és una
forma innovadora de multilateralisme, si aquest s’entén com un procés
de co operació entre més de tres països. No obstant això, el G-20 manté un
estil marcadament elitista.
A diferència de les Nacions Unides, el Fons Monetari Internacional
(FMI) i el Banc Mundial, que formen part de les institucions de Bretton
Woods, o del G-7/8, el G-20 no es pot considerar una institució creada a
imatge del món angloamericà o de l’Europa occidental. Els Estats Units
van tenir molt a veure amb la seva creació, però, per a aquest país, l’apos-
8
013-VIA 15-2.indd 8 17/5/11 15:35:47