Descarregar en format PDF - Jordi Pujol

Les pensions dels nostres fills i néts
per tant, un estalvi obligatori que respon a un contracte implícit entre
generacions. Per això, sistemes com el nostre s’anomenen de repartiment.
Tanmateix, la quantia de la pensió no respon exactament a la capitalització
de les cotitzacions que cadascú ha aportat. Uns en reben més i
d’altres, menys. Hi ha, per tant, un element redistributiu. Aquesta és una
de les causes de la dificultat de la reforma.
L’impacte de les pensions públiques en les condicions de vida dels jubilats
ha estat meravellós. La pobresa de la gent gran era un problema lacerant
a principis del segle passat. Ara, quan arriben a la jubilació, una
bona part de les persones grans tenen uns ingressos mínims que li permeten
una vida digna. Tenim motius per conservar quelcom que ha produït
tants beneficis.
Quin és, doncs, el problema de les pensions al nostre país?
Que, en la seva configuració actual, el sistema públic no pot oferir als
nostres fills i néts pensions equivalents a les actuals. És a dir, que els que
avui estan pagant les pensions dels jubilats actuals potser no rebran pensions
equivalents. És injust.
Quines en són les causes? Fonamentalment que les pensions creixen a
més velocitat que les cotitzacions. O dit d’una altra manera, que els jubilats
augmenten més ràpidament que els actius com a
Els jubilats augmenten conseqüència de l’envelliment i l’augment d’esperança
més ràpidament que de vida. Aquest tipus de prediccions es basen en supòsits
els actius com a com el nombre de persones que treballaran en el futur i
conseqüència de els sous que rebran (base de cotitzacions). Àdhuc sent op­
l’envelliment i l’augment timistes sobre aquestes variables, per mantenir a llarg
d’esperança de vida. termini pensions equivalents a les actuals hi ha una despesa
addicional. Aquest és un factor d’incertesa sobre la
sostenibilitat del sistema.
A més d’aquest argument, cal afegir­hi que el sistema actual dedueix
els incentius per a treballar, afavorint les prejubilacions; que és injust
tenir en compte només els darrers quinze anys de cotització; i que hi ha
una elevat frau.
Què s’hi pot fer? Dues posicions extremes són possibles. Una és que les
futures pensions redueixin la seva quantia a allò que les cotitzacions per­
78
013-VIA 15-3.indd 78 17/5/11 15:51:32