Descarregar en format PDF - Jordi Pujol

La dinàmica de la cimera del G-20: fonaments, catalitzadors, limitacions i possibilitats futures
més petit (un G-13 o G-14), en el qual un conjunt selecte de països emergents
(la Xina, l’Índia, el Brasil, Mèxic i Sud-àfrica, amb o sense Egipte)
s’afegiria al nucli dels membres del G-7/8.
Aquest model es va trobar amb molts problemes. El fet d’haver establert
el G-20 financer com un fòrum d’iguals dificultava molt tornar a un
òrgan de dos nivells. Hi havia arguments de pes sobre la importància de
països com la Xina, l’Índia i el Brasil. A més, el procés d’ampliació en si
mateix havia provocat alguns èxits imprevistos, com ara un sentit de solidaritat
grupal entre el G-5 dels països emergents que eren afavorits a través
d’aquest procés. D’altra banda, aquesta opció de grup més petit va ser
derrotada per la que proposava estendre la condició de membres als països
del G-20 financer. Amb la crisi financera, que posava de manifest no
només l’abast de la interdependència, sinó també la importància dels
paï sos emergents com a països capaços de resoldre problemes (no només
com a problemes, com en crisis anteriors), no era possible retornar a un
grup més petit, amb un llegat d’asimetria en l’estatus.
El fet de reforçar l’impuls cap al G-20 en comptes de fer-ho cap a un
grup més petit significava el reconeixement que la inclusió d’alguns països
addicionals comportava beneficis. Per als Estats Units,
Els concerts de nacions un G-20 presentava alguns beneficis geopolítics indirec-
més coneguts del passat tes. D’una banda, limitava la capacitat de Sarkozy per
es caracteritzaven per un mobilitzar una campanya contra el capitalisme anglo-
objectiu comú de americà. D’altra banda, recompensava una sèrie d’aliats
recompenses. dels Estats Units com Corea del Sud, Austràlia, Indonèsia,
l’Aràbia Saudita i –malgrat que això va ser més polèmic–
Turquia. Per a països com el Canadà, almenys des del punt de vista del
càlcul que feia Paul Martin, impedia la possibilitat que el G-8 esdevingués
més petit. La pitjor opció era un grup G més reduït que exclogués els
membres més petits del G-7/8. I, per descomptat, per a Austràlia, Corea del
Sud, Indonèsia i els altres països que no formaven part del G-5 dels grups
emergents, la fórmula del G-20 els portava a incorporar-se al grup.
Anàlisi dels pros i contres del G-20
Per tant, el que distingia més el G-20 dels seus predecessors era el seu
abast. Els concerts de nacions més coneguts del passat es caracteritzaven
10
013-VIA 15-2.indd 10 17/5/11 15:35:47