simbiopoesi - Institut d'Estudis Catalans

Alfred Giner i Sorolla
Poiesis
Alades
paraules noves
abans mai no sentides,
màgiques rimes,
onejants hexàmetres.
enduc sóc
als cims del Parnàs,
encís i reialme
d’anhelada Veritat.
exaltar voldria
la llum,
i com nou rapsode
aixecar albades
a la joia de l’ésser.
alcem la veu
en lloa
a la Creació;
viure en ple
l’ara,
remembrar l’anat
rialler o planyívol
poiesis,
ressonàncies vibrants d’esferes;
volants simfonies de l’esperit!