simbiopoesi - Institut d'Estudis Catalans

Deriva continental
Ones d’enyor surten de l’hipocentre
d’aquest cor solitari.
Hi ha una subducció de sentiments
que es fonen en magma
sota l’escorça d’aquesta mar.
Els dies es vinclen
com un pla inclinat
posant una llarga falla, a les hores del dia,
i volcans per on fan erupció
els somnis a la nit.
L’amor, que era un sol continent,
en fragmentar-se, va deixar-nos
com continents a la deriva
que tenen, en els records, la mateixa flora,
els mateixos estrats,
testimonis fidels d’un temps feliç.
(Del llibre EVOLUTIO)