10.1. Els fonaments de la Restauració

Tema 10. L’època de la Restauració
borbònica (1874-1902)
10.1. Els fonaments de la Restauració
10.2. Al marge del tron dinàstic: les forces
d’oposició
10.3. La crisi agrària i el retorn al
proteccionisme
10.4. La guerra de Cuba i les Filipines
10.5. Les conseqüències del 98
1

10.1. Els fonaments de la Restauració
Els trets bàsics del sistema canovista
Sistema de la Restauració
configurat per Antonio Cánovas del Castillo
conservador
fonamentat en un sistema parlamentari liberal
Constitució de 1876
moderada
sobirania compartida entre rei i Corts
Corts bicamerals (Congrés i Senat)
àmplia declaració de drets
Estat confessional
2

10.1. Els fonaments de la Restauració
Els trets bàsics del sistema canovista
L’estabilitat del règim es fonamenta en
alternança en el poder de dos partits polítics
els partits renuncien als cops militars per
arribar al poder
monarquia
Alfonso XII té un paper arbitral en la vida
política: ha d’assegurar el canvi pacífic de govern
exèrcit
se l’allunya de la vida política i s’estableix la
supremacia del poder civil sobre el militar
3

10.1. Els fonaments de la Restauració
La fi dels conflictes bèl·lics
L’estabilitat del règim es veu afavorida per la fi de les guerres
La guerra carlina
la Restauració treu als carlins la seva hipotètica legitimitat
molts carlins acceptaran Alfons XII com a rei
La guerra de Cuba
s’acaba tant per la pressió militar com per la negociació
política
Pau de Zanjón (1878)
àmplia amnistia, abolició esclavitud, reformes polítiques
incompliment de les promeses la Guerra Chiquita
(1879)
4

10.1. Els fonaments de la Restauració
El bipartidisme
Els dos grans partits de la Restauració eren
Partit Liberal Conservador (Partit Conservador)
dirigit per Antonio Cánovas del Castillo
Partit Liberal Fusionista (Partit Liberal)
dirigit per Práxedes Mateo Sagasta
Trets comuns:
- partits de notables
- defensen la monarquia i la Constitució
[acord tàcit: no aprovar una llei que obligués l’altre partit a abolir-la quan
arribés al govern]
- volen consolidar un Estat liberal, unitari i centralista
- formats per les elits econòmiques i les classes mitjanes acomodades
Diferències:
- els conservadors són més immobilistes i defensen la religió i l’ordre social
- els liberals proposen un reformisme més laic i progressista
5

10.1. Els fonaments de la Restauració
El “torn pacífic”
l’alternança en el poder dels dos partits dinàstics
Funcionament:
quan el partit en el govern patia un procés de desgast polític, el rei
nomenava cap de govern al cap del partit de l’oposició
aquest convocava eleccions que guanyava amb majoria suficient per
poder governar
[és imprescindible el frau electoral]
El torn pacífic va existir entre 1876 i 1917
1876-1881: conservadors
1881-1884: liberals
1884-1885: conservadors
1885-1890: liberals
1890-1892: conservadors
1892-1895: liberals
1895-1897: conservadors
1897-1899: liberals
1899-1901: conservadors
6

10.1. Els fonaments de la Restauració
El “torn pacífic”
1885 mor Alfonso XII
por a la desestabilització del sistema
Pacte d’El Pardo entre liberals, conservadors i la
reina regent
[Maria Cristina d’Habsburg]
El govern passa als liberals perquè facin reformes i
el sistema sigui més popular
Govern Llarg, dirigit per Sagasta (1885-1890)
abolició de l’esclavitud (1886)
llei d’associacions (1887)
sufragi universal masculí (1890)
7

10.1. Els fonaments de la Restauració
La manipulació electoral i el caciquisme
L’alternança en el poder és possible gràcies a un sistema electoral
manipulat
El control del procés electoral el tenien
el Ministre de la Governació
elabora la llista de candidats que han de ser elegits
(“encasillados”)
nomena als diputats “cuneros” (candidats aliens a la
circumscripció per la qual es presenten)
els governadors civils transmeten les llistes als alcaldes i cacics, i
entre tots garantien l’elecció
els cacics
persona que sense formar part del poder a nivell institucional
domina i controla els principals ressorts de poder en una població
gràcies al seu poder econòmic o a les seves influències polítiques
el seu poder és més evident a les zones rurals
exercien activitats discriminatòries i amb el seu poder premiaven o
castigaven la fidelitat electoral de la gent
8

10.1. Els fonaments de la Restauració
La manipulació electoral i el caciquisme
Tot un conjunt de fraus ajudaven a aconseguir
l’elecció del candidat ministerial
tupinada (pucherazo)
compra de vots
falsificació del cens
falsificació d’actes
pràctiques coercitives
9

10.2. Al marge del torn dinàstic: les forces d’oposició
Republicans i federals
grans derrotats pel cop militar de 1874
van ser marginats de la política
PERÒ tenien
una base popular important a les ciutats
uns òrgans de premsa influents
dividits en diferents corrents polítics
Partido Posibilista (Emilio Castelar)
accepta el sistema de la Restauració
col·labora en els governs locals
Partido Republicano Progresista
M. Ruiz Zorrilla: adopta la via insurreccional, però fracassa
Nicolás Salmerón: defensa el republicanisme unitari
Partit Republicà Federal (Pi i Margall)
influent a Catalunya
La introducció del sufragi universal creixement del republicanisme
es crea la Unión Republicana (1893), formada per progressistes i federals
aconsegueixen formar una minoria important a les Corts
10

10.2. Al marge del torn dinàstic: les forces d’oposició
El carlisme
A finals del s. XIX, encara alguns carlins van intentar
moviments armats, però van fracassar
Amb la consolidació de la Restauració
perden les esperances d’arribar al poder
Amb el suport del Vaticà i de la jerarquia eclesiàstica a Alfons XII
perden la possibilitat de presentar-se com l’única força catòlica
1888 Ramon Nocedal
es desvincula de la defensa del pretendent carlí
crea el Partido Tradicionalista
antiliberal
defensa la tradició i la religió catòlica
11

10.3. La crisi agrària i el retorn al proteccionisme
Repercussions de la crisi agrària
Afecta al blat i a la vinya
BLAT
La crisi arriba al 1884 després d’uns anys de males
collites i preus elevats
Causa importacions de blat barat provinents dels
Estats Units i de Rússia
Conseqüència desaparició dels beneficis
pèrdua de la propietat
jornalers
emigren a la ciutat (Madrid)
canviar a conreus més rendibles
12

10.3. La crisi agrària i el retorn al proteccionisme
Repercussions de la crisi agrària
VINYA
La crisi arriba el 1879 després d’uns anys de preus elevats
[exportacions a França]
Causa la plaga de la fil·loxera que mata la vinya
Conseqüència desaparició de la vinya
[es va haver de substituir per ceps americans]
Genera un conflicte entre arrendataris i propietaris
Contractes de rabassa
morta havien fet fortes
inversions i defensaven la
continuïtat dels contractes
Defensaven que la mort
de la vinya anul·lava els
contractes i volien establir
nous contractes
Solució provisional allargar els contractes 30 anys
13

10.3. La crisi agrària i el retorn al proteccionisme
Retorn al proteccionisme
Les pressions dels propietaris agrícoles
[+ industrials tèxtils, siderúrgics i carboners]
Aprovació d’un aranzel fortament proteccionista (1891)
[“la muralla xinesa”]
1906 nou aranzel encara més proteccionista
Conseqüències del proteccionisme
indústria
consumeix energia a preus elevats
augment dels costos de producció
població
consumeix aliments a preus elevats
disminució de la renda disponible per a
altres productes
redueix el creixement econòmic
14

10.3. La crisi agrària i el retorn al proteccionisme
Retorn al proteccionisme
PERÒ el proteccionisme no millora
nivell de vida salaris molt baixos
nivell d’ingressos demanda molt baixa
Industrials busquen beneficis en el mercat
colonial (Cuba)
es veuen obligats a comprar productes espanyols
impossibilitat d’exportar res a Espanya
15

10.4. La guerra de Cuba i les Filipines
La política espanyola a Cuba
Malgrat els conflictes amb els independentistes
cubans, el govern espanyol no feia grans
concessions
[abolició esclavitud]
[representació pròpia a les Corts]
Tensions entre metròpoli i colònia augmenten
aranzel proteccionista (1891)
Cuba mercat captiu
PERÒ interès dels Estats Units pel mercat cubà
16

10.4. La guerra de Cuba i les Filipines
La guerra de Cuba i les Filipines
CUBA José Martí
Partido Revolucionario Cubano (1892)
Inicia la revolta independentista el 1895
[“Grito de Baire”]
La resposta inicial del govern va ser només la d’enviar l’exèrcit, però
aquest no va poder sufocar la revolta
A partir de 1897 s’inicia l’estratègia de la conciliació
autonomia política per a Cuba
igualtat de drets entre peninsulars i colònies
autonomia aranzelària
PERÒ els independentistes (amb suport dels EUA) no accepten cap
acord
FILIPINES José Rizal
Partido Katipunan
L’aixecament va ser sufocat per l’exèrcit
17

10.4. La guerra de Cuba i les Filipines
La guerra de Cuba i les Filipines
1898
Estats Units declara la guerra a Espanya
intervé a Cuba i Filipines
derrota ràpidament a Espanya
Desembre 1898 Pau de París
Espanya perd
Cuba, Puerto Rico, Filipines
Fou una guerra recolzada per les classes més
adinerades, però molt impopular
18

10.5. Les conseqüències del 98
Les conseqüències econòmiques i polítiques
a) Econòmiques
no va tenir efectes negatius a curt termini
inici d’un període d’expansió econòmica
repatriació dels capitals invertits a les colònies
retorn de molts “indianos”
augment de les inversions
b) Polítiques
no va haver grans canvis institucionals ni crisi del règim
perquè no hi havia alternatives per canviar el
règim
els dos partits dinàstics van augmentar el seu desprestigi
19

10.5. Les conseqüències del 98
Les conseqüències econòmiques i polítiques
c) Morals i ideològiques
En general, sensació de frustració en tot el país
pèrdua de l’imperi colonial
convenciment de país endarrerit i subdesenvolupat
En concret,
− Moviments regeneracionistes
defensen modernitzar l’economia i la societat i alfabetitzar la població
pensament de les classes mitjanes (Joaquín Costa)
− Generació del 98
grup d’intel·lectuals caracteritzats per un profund pessimisme i per criticar
l’endarreriment peninsular
Unamuno, Valle-Inclán, Jacinto Benavente, Pío Baroja
− Moviments nacionalistes a Catalunya i el País Basc
van tenir una forta expansió i van superar els partits dinàstics
volien modernitzar Espanya i reivindiquen l’autonomia per aconseguir-lo
− Mentalitat dels militars
tendeixen a postures més autoritàries i intransigents
convenciment que la derrota colonial és culpa dels polítics
torna una certa ingerència de l’exèrcit en la vida política espanyola
20

10.5. Les conseqüències del 98
El Tancament de Caixes
1899 el conservador Francisco Silvela és nomenat cap de
govern
i inicia una certa renovació política
PERÒ el ministre d’Hisenda apuja els impostos
Aquesta reforma genera protestes a Catalunya
els comerciants de Barcelona es neguen a pagar els
impostos
[“Tancament de caixes”]
el govern vol embargar els morosos, però l’alcalde de
Barcelona (Bartomeu Robert) es nega
i la protesta degenera en una vaga general de
comerciants
El Tancament de Caixes significa el trencament entre les elits
econòmiques catalanes i els partits dinàstics
el catalanisme apareix com una opció nova
21