diversos espais

Visita Sant Antoni Mª Claret
Comunitat de La Mercè
En fundar la Congregació, el 16 de juliol de 1849, el P. Claret pensava a reunir uns missioners que
es dediquessin a la predicació, principalment de missions i exercicis. El Sant buscava una casa on
instal·lar la comunitat de missioners que també fos un focus d’irradiació Espiritual.
El bisbe Casadevall aconseguí a la ciutat de Vic aquest espai que necessitava la primera comunitat
de Missioners Claretians. Amb aquesta intenció el 1835 endegà unes gestions, davant les autoritats
de Madrid, orientades a obtenir per a ells la cessió del convent dels pares mercedaris de Vic,
desocupat des l’exclaustració forçosa. El 1849 el Prelat aconseguí que fos cedit al P. Claret i als
seus companys per establir-hi la primera Casa Missió i d’Exercicis.
Els exercitants ocupaven una de les ales del Convent de la
Mercè que amb el temps esdevingué un espai insuficient.
Llavors el P. Xifré va aixecar, a l’horta del convent, un
senzill edifici dedicat exclusivament a Casa d’Exercicis, de
planta baixa i dos pisos. La Casa d’Exercicis del P. Josep
Xifré prestà el seu servei fins que es bastí la nova el 1951.
La guerra del 36 esbravà el seu odi en la destrucció i crema
del Convent de la Mercè que restà enrunat i mut durant tot el
temps de la confrontació. Però tot just retornada la pau, els
missioners referen les ruïnes i restabliren el seu ministeri
apostòlic. La casa del P. Xifré s’havia quedat molt envellida
i s’adaptava malament a les necessitats modernes dels
exercitants.
Façana d'església i
casa del convent de la Mercè
Destrucció del
Convent de la Mercè
Per això tot seguit que es reprengué l’Obra dels Exercicis, es va veure la necessitat de bastir una
casa nova.
La nova Casa d’Exercicis
La fecunda història de l’Obra dels Exercicis en la família claretiana i l’abundós fruit espiritual que
havia deixat l’antiga Casa d’Exercicis de la Mercè, esperonà les voluntats i guià tots els esforços a
bastir una nova Casa d’Exercicis a Vic, en el mateix lloc on el P. Claret amb els seus Missioners
havia erigit la primera el 1849.
El Capítol Provincial dels Claretians, reunit a Vic del 1 al 12 d’agost del 1945, estudià la
conveniència d’aixecar la nova Casa d’Exercicis, tot i que no ho féu amb una resolució clara i
concreta. Només tractà en general de les obres que calia fer a Vic, és a dir, refer la Casa Mare de la
Congregació, molt deteriorada pels estralls de la guerra, aixecar un nou Temple dedicat al P. Claret
i acomodar uns locals per a l’Obra dels Exercicis.

La creixent demanda d’exercicis espirituals entre el poble fidel, féu que la darrera de les urgències
aprovades pel Capítol dels Claretians, passés davant i fos la primera en fer-se realitat.
Aquesta era la idea que dominava l’apostòlic esperit del P. Lluís Pujol,
llavors superior de la Comunitat Claretiana de Vic. La primera
determinació oficial per aixecar la nova Casa d’Exercicis, la pren l’equip
local de govern el dia 18 de setembre de 1947, aprovant la proposta del
seu superior P. Lluís Pujol. El Govern General dels claretians a Roma
aprova la idea el 1848 i concedeix el seu permís.
El P. Superior de Vic, P. Lluís Pujol, es llençà amb cos i ànima a la
construcció de la nova Casa. El projecte fou encarregat a l’arquitecte
barceloní Josep Mª Ribas i Casas.
Pare Lluís Pujol
El dia 4 de juny de 1951, el bisbe diocesà Dr. Perelló i Pou, beneí la Casa d’Exercicis de Sant
Antoni Mª Claret amb les seves dependències, i tot seguit aquesta inicià la seva ubèrrima activitat
apostòlica amb una tanda d’exercicis dirigida a 44 sacerdots de la diòcesi. L’antiga Obra dels
Exercicis Espirituals en Retir, tant dignament representada per la Comunitat Claretiana, finalment
disposava d’un local digne.
L’edifici actual està edificat sobre un solar històric de la ciutat de Vic. Allí s’hi havia aixecat la
caserna militar dita de la Galera. A principis del segle XIX el solar fou convertit en Escola
Municipal, fins que el vell edifici amenaçà ruïna total. Durant la Setembrina, l’Ajuntament hi
construí el Teatre Municipal, que va funcionar fins al maig de 1919. Un incendi fortuït deixà
l’edifici completament inservible i ja mai més no va ser reconstruït.
L’execució de les obres es pot sintetitzar en aquestes xifres: el 18 de setembre de 1947 es pren la
determinació de construir la Casa. A l’Abril de 1948 el Govern Provincial i el General dels
Claretians aproven el pla a seguir. L’Ajuntament concedeix el permís municipal d’obres el 28 de
juliol de 1948 . A l’agost del mateix any comencen les obres d’explanació i preparació del solar,
que acaben el dia 29 d’agost amb la festa de la col·locació de la primera pedra. Al setembre d’aquell
any començaven les obres de buidatge de terra i s’obren els valls per a la fonamentació de l’edifici.
El 12 de març de 1950 es fa la festa de cobertura de la Casa. La benedicció i inauguració de la Casa
d’Exercicis fou el 4 de juny de 1951.
L’obra es portà a terme amb petites almoines i aportacions particulars recaptades personalment pel
seu promotor, P. Lluís Pujol. Algunes d’aquestes almoines vingueren de fabricants, en particular del
Sr. Joan Vidal Gironella. No hi hagué cap aportació oficial, ni civil ni diocesana, ni quasi tampoc
d’estaments directius de la Congregació Claretiana. El P. Pujol va ser l’heroi que promogué i dirigí
personalment aquella important obra.
L’edifici de nova planta es va construir amb façana a la Rambla de Sant Domènec. És de línies
clàssiques, amb parets de rajola vista, amb additaments de pedra natural o artificial en la portada
principal, en les finestres i en les cantoneres de l’edifici.
La planta té forma de la lletra “T”. El cos central perpendicular a la Rambla, amb una amplada de 9
metres, conté els menjadors, capelles i sales de reunions. En les ales a dreta i esquerra, previstes
perquè es poguessin fer dues tandes alhora amb plena independència, hi trobem les habitacions dels

exercitants. La façana de la Casa que s’estén al llarg de la Rambla de Sant Domènec té 46’50 m. El
total d’habitacions dormitoris individuals per a exercitants era de 82. Tot i estar situada al mig del
nucli antic de la ciutat disposava d’un espai regular de jardí i passeig.
En la nova etapa de la Casa d’Exercicis, a partir del 1951, el P. Lluís Pujol creà una Comunitat de
Religioses amb el títol de Institució Claretiana, que després s’ha estès a altres serveis. La religiosa
fundadora fou la M. Dolors Solà.
Breu història de la Casa d’Exercicis
El P. Claret personalment i des del primer dia, febrer del 1850, va treballar a fer un pla de vida per a
la casa d’exercicis. Al maig d’aquell mateix any emprenia la reforma d’una ala del Convent per
bastir-hi noves habitacions per als exercitants, aconseguint personalment ajudes i almoines. El bisbe
Casadevall en una circular als rectors, del 30 de Novembre de 1850, anunciava l’obertura de la casa
de Exercicis de Nostra Sra. de la Mercè. Tenia 24 habitacions moblades per als exercitants.
L’objectiu era fer cada mes una tanda a eclesiàstics i una altra a seglars en perfecte retir. La Casa
oferia als exercitants tot el necessari per a la vida i per seguir amb fruit els sants exercicis. La casa
va restar en actiu fins que el P. Xifré en va edificar una al costat, exclusivament dedicada als
exercitants. Entre els seus directors hem de recordar els Missioners Claretians P. Esteve Sala, P.
Josep Xifré, P. Domènec Ramonet, P. Josep Font Molas, i els PP. Pau Artigues i Jaume Girón,
aquest últim impulsor de la nova Casa Comunitat de Vic i superior màrtir de la Comunitat de
Cervera.
En l’etapa moderna de la Casa d’Exercicis, a partir del 1951, els
directors de tandes foren nombrosos, ara entre els Claretians, ara
entre els sacerdots de la diòcesi o d’altres Congregacions.
Entre els claretians es van distingir els PP. Pau Aguadé, Lluís
Pujol, Josep M. Misser, etc.
Casa mare .
Cal recordar, per la seva importància, els exercicis donats a joves reclutes que ja havien estat cridats
a prestar servei a la caserna, i que reberen el nom de tandes premilitars. Aquells anys hi va passar la
majoria de la joventut cridada a files en la diòcesi de Vic .
De 1961 a 1971 s’inicià una davallada en l’activitat dels exercicis espirituals, tot i que l’activitat de
la Casa encara és prou notable. Ara s’inicien les convivències religioses a joves col·legials, nois i
noies per separat.
Durant el període del 1973 a 1978 l’activitat de la Casa d’Exercicis es manté gràcies a les tandes per
a religioses i a les convivències espirituals per a joves. És el període en que la direcció de la casa
recau en el P. Ramon Setó.

Una vessant nova de la Casa d’Exercicis s’ha obert amb les formes
de vida espiritual modernes: com dies en retir per a totes les edats,
conferències espirituals a grups diversos, trobades de religiosos, de
joves, de la 3ª edat, etc. Finalment, la Casa d’Exercicis també
compleix la seva missió amb el servei d’allotjament per a grups de
pelegrins que s’acosten al sepulcre del Sant Antoni Mª Claret i per
a grups de claretians que practiquen exercicis o tenen reunions de
formació. Dia a dia pren major rellevància aquest allotjament per a
persones que busquen uns dies de pau i de major atenció a
l’esperit.
Aquesta vessant actual de la Casa d’Exercicis respon millor a les
necessitats espirituals del nostre temps i compleix bé la intenció de
Sant Antoni Mª Claret d’oferir als fidels una Casa per al
renovellament espiritual.
Entre el 2003 i 2004 s’ha portat a terme una vasta remodelació i
modernització del seu interior. Actualment la Casa d’Exercicis
ofereix més de 50 habitacions amb servei complet en cada cambra,
insonorització de parets i finestres, aire condicionat, diverses sales
per a reunions, etc.
Façana de la casa-església
Casa d'exercisis de
St. Antoni Mª Claret a
l'actualitat
La Casa d’Exercicis de Sant Antoni Maria Claret de Vic, ofereix un bon acolliment i una acurada
atenció a persones de totes les edats i de tots els estaments socials, que desitgen uns dies de pau
espiritual i de retrobament amb Déu.

SANT FRANCESC COLL GUITART
1812-1875
Apòstol de la paraula
Un cop exclaustrat, es refugià a Solsona, ciutat amb
la qual establí una especial relació.
El 1836 va dir la seva primera missa a l’ermita de
St. Jordi. A continuació fou destinat a Artés i Moià
on exercí de Vicari. Tingué un paper rellevant en
aquesta última població, on encara celebren una
processó en el seu honor. El 1842 entra en
contacte amb el món de les missions, al qual les
germanes de la seva congregació dediquen
importants esforços, en quatre dels cinc continents.
Francesc Coll neix a Gombrèn, un petit poble del
Ripollès a la falda dels Pirineus. És el petit d’onze
germans i els seus pares foren Pere i Magdalena. La
seva infància transcorre en la tranquil·litat d’aquest
poble i en el si d’una família cristiana i pietosa.
Als deu anys va a Vic perquè vol ser sacerdot. Fa
els estudis al seminari i resideix a la masia de
Puigseslloses, on serà tractat com un membre més.
Quan acaba els estudis de Filosofia sent la crida del
Senyor i vol ser dominic. Va a Girona al convent dels
dominics. Fa el noviciat i la Teologia, i el 1835 ha de
marxar del convent a causa del decret
d’exclaustració dictat pel govern de l’època.
El 15 d’agost de 1856 fundà la congregació de les
Dominiques de l’Anunciata, al call Nou de Vic,
embrió de l’actual casa mare.

El 1864 se li declara apoplèxia, una
greu malaltia que el deixarà cec en
els últims anys de la seva vida i
que li provocà la mort el 2 d’abril de
1875.
Després d’un llarg procés pel
reconeixement dels seus mèrits, el
29 d’abril de 1979 serà beatificat
pel Papa Joan Pau II.
El 2008 és validat com a miracle el
que engegarà tot el procés cap a la
definitiva canonització de Francesc
Coll, el dia 11 d’octubre de 2009,
pel Papa Benet XVI.
La seva obra s’expansiona molt
ràpidament, fundant escoles per
tot Catalunya, amb l’ajuda
inestimable de les seves
col·laboradores de les quals
mereix una atenció especial la
Gna. Rosa Santaeugènia
La paraula de Jesús i la seva vocació de servei vers els més necessitats del seu temps són
les bases del seu carisma i de la seva tasca educadora.
“Totes les virtuts us recomano, però especialment la caritat, la caritat, la caritat.”
“Un foc produeix un altre foc, una llum una altra llum”
“El futur de la humanitat es forja en la família.”
Francesc COLL GUITART

VISITA A SANT MIQUEL DELS SANTS
A Vic, a mig camí entre la plaça Major i la catedral hi ha una casa amb una
capella a peu pla: la casa de Sant Miquel dels Sants, un fill il·lustre de la ciutat. N’és el
seu patró.
Nasqué el 29 de setembre de 1591, fill d’Enric Argemir i Montserrat Mitjà.
Miquel era el penúltim d’una família de vuit germans, fou batejat a la catedral. A casa
seva l’oració en comú era molt sovintejada i es vivia un clima ideal per créixer
espiritualment.
Hi ha dos fets en la seva infantesa que cridan molt l’atenció: el primer se situa al
nord de la ciutat on hi havia unes vinyes prop del Puig dels Jueus; allà volen imitar a
Sant Francesc d’Asís, Miquel es tirà nu sobre uns cards i espines per amor a Nostre
Senyor.. L’altre fet explica com Miquel es va escapar de la ciutat cap al Montseny per
fer una vida penitent.
A l’agost de 1602 ingressà a
l’Ordre Trinitària on va fer la professió
religiosa. Desprès visqué a diversos llocs
(Plamplona, Alcalá de Henares, Sevilla,
Baeza i Valladolid on morí el 10 d’abril
de 1625 amb gran fama de santedat. Els
seus restes mortals es troben a la
parròquia de San Nicolás de Bari de
Valladolid
La seva vida fou una vida de pregaria, de
donació als germans en la vida de
comunitat, de consell, d’ajuda als pobres.
Va ser canonitzat el 8 de juny de 1862.

L’any 1915 el Bisbe de Vic Torres i Bages va dir a les Germanes Serventes del Sagrat
Cor que tinguessin cura de la Casa Natalícia de Sant Miquel dels Sants.
Les Germanes Serventes del Sagrat Cor de Jesús foren fundades pel Venerable Joan
Collell Cuatrecasas, sacerdot vigatà nascut al mateix carrer Sant Hipòlit, avui anomenat
de Sant Miquel dels Sants, l’any 1864.
Joan Collell Cuatrecases
La fundació va tenir lloc el 1891 per ajudar les noies
treballadores i dels fills dels obrers. L’any 1901 es va obrir
una comunitat al costat de la casa natalícia de Sant Miquel,
per acollir les noies obreres de la comarca donant-les treball
al taller de confecció de manteletes i corbates. Aquesta tasca
arribà a donar ocupació a més de 150 noies, entre les
residents i les de Vic i comarca que hi treballaven. A part del
treball els hi proporcionaven una educació humana i cristiana
a través de l’escola nocturna i dominical
Actualment la residència acull a noies de Catalunya i
la resta d’Espanya que es traslladen a Vic per estudiar
diverses especialitats.
Les Germanes Serventes del Sagrat Cor han fet seva
la cura i el manteniment de la Casa Natalícia i les capelles de
Sant Miquel i de guia per tots aquells que al llar de l’any
passen a visitar-les.
Avui tenim el goig de oferir aquesta visita als
religiosos/es de Catalunya amb motiu del 30 aniversari de
l’U.R.C
Casa Natalícia i Residència

SANTA JOAQUIMA DE VEDRUNA
1783 ‐ 1854
Casada i viuda
Joaquima de Vedruna i Vidal va néixer a Barcelona,
el 16 d’abril de 1783. El pare era procurador
causídic.
Es casa amb Teodor de Mas hereu del Manso
Escorial de Vic.
Hi viu cinc anys durant la guerra del francès.
Retornen a Barcelona amb els fills en 1814.
El marit mor en 1816. Havien
tingut nou fills. Havia sigut un
matrimoni unit i feliç, malgrat els
tràngols viscuts.Guerra, penúries,
la mort d’un nen i dues nenes.
La viuda de Mas amb els sis fills, torna al Manso on
hi viurà deu anys
L’hereu i una filla es van casar.
La gran i les tres petites foren monges: dues
clarisses, a Pedralbes, i dues cistercenques, a
Vallbona.

Fra Esteve d’Olot ,caputxí a la Divina Pastora de
Vic, reorientà el propòsit de vida religiosa de la
viuda de Mas, un cop tingués col∙locats el fills.
El 26 de febrer de 1826
naixia humilment al
Manso Escorial, la
Congregació de Gnes.
Carmelites de la Caritat
La Gna . Joaquima sentí la pèrdua de fra Esteve
mor en 1828. Patí presó, llarg exili. Després del
retorn impulsà les fundacions.
Morí a causa del còlera a la Casa de Caritat de
Barcelona el 28 d’agost de 1854. Deixava 150
Gnes. i 30 comunitats establertes, sovint amb la
doble tasca a l’escola pública i a l’hospital
municipal.
La glòria de Déu i el bé del proïsme són la síntesi
d’un carisma educatiu, sanador i alliberador al
servei dels més necessitats.
Voldria posar remei a les necessitats de tots els
pobles.
Confiança que amb Jesús i tenint Jesús, tot
sobra.
Va ser canonitzada l’any 1959. El Manso Escorial
guarda les seves restes.
Trobada de l’URC a VIC. 9 d’octubre de 2010
FUNDADORA
Casa
fundacional