Pou del Glaç de Canyamars - Dosrius.cat

DESCRIPCIÓ : Construcció cilíndrica, limitada amb gruixuts murs de paredat
que tenien la funció de mantenir la temperatura constant. Coberta amb volta de
pedra de mitja taronja i teula àrab amb ràfec. Al costat nord hi ha tres
contraforts de paredat i la boca de sortida del gel. Aquest es feia en un
passadís-mina, que va desaparèixer en ser remodelat l’entorn i el camí.
Originàriament, la meitat del pou estava soterrada i l’altra meitat vista.
Recentment ha estat buidada de terres la meitat nord del seu entorn, deixant-lo
amb una imatge insòlita. A tocar del camí hi ha una obertura amb brancals de
totxos, situada a la part superior del cilindre, per on s’entrava el gel, el qual
descendia per una rampa que baixava des de la bassa que es troba més
aixecada a l’altre costat del camí. Actualment, la bassa es troba amagada per
la vegetació d’arbusts i enfiladisses. Per sota de l’obertura hi ha una altra de
majors dimensions, construïda amb carreus de pedra i totxo, que forma un curt
tram de volta de canó rebaixada i està protegida per una reixa de ferro. A
llevant hi ha una segona porta protegida igual que l’anterior.
DADES HISTÒRIQUES: A finals del segle XVI i, sobretot, als segles XVII i VIII,
es va popularitzar a Catalunya el consum generalitzat de neu i glaç natural, per
conservar els aliments i, també, per refrescar les begudes a l’estiu. Entre els
ambients més refinats del que ja començava a ser la gran urbs de Barcelona
era usual utilitzar gel per oferir beguda fresca o amb glaçons als visitants. Per
aquest motiu, la necessitat d’obtenir glaç va anar creixent i és així com va
2