Rutes - Ajuntament de Sineu

SI NE U
2007
GUIA
RUTA CULTURAL AL
MUNICIPI DE
SINEU

Sineu és un municipi mallorquí pertanyent a la com-
arca del Pla. Limita amb els termes de Costitx, Inca,
Llubí, Maria de la Salut, Ariany, Petra, Sant Joan i
Lloret de Vistalegre.
Dins el terme municipal es troben vestigis prehistò-
rics que evidencia que fou habitat des de temps
enrere. De l’època pretalaiòtica ens han arribat un
nombre considerable de coves, utilitzades bàsica-
ment com a habitatges, com són la cova des Co-
nills, la de Son Costa, la de Son Mas, la des Come-
llar Fondo de Son Rossinyol i la des Pou d’En
Banys.
L’època talaiòtica es representada pels talaiots de
Son Creixell, Sa Ritxola, Son Rossinyol, Son Ven-
rell, Son Alcaines, des Puig de Sa Creu i per la ne-
cròpoli des Serral des Moro (Son Estela).
L’època islàmica es coneix, bàsicament, a partir de
la documentació creada després de la conquesta
catalana de Mallorca. El Llibre del Repartiment de
Mallorca (1231), esmenta per primera vegada el
districte de Djidjnaw, catalanitzat en Sixneu. Aquest
RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE
SINEU
Breu història de Sineu
districte comptava amb un total de 82 alqueries i
rafals. També hi havia un nucli de població més
gran identificable amb l’actual vila, amb cases, una
necròpoli i banys; també hi hauria una mesquita i,
probablement, un alcàsser.
La conquesta cristiana del districte es féu a finals de
l’any 1229 sense gaire resistència. En el Reparti-
ment, Sineu correspongué a la porció reial. Jaume I
féu immediatament nombroses donacions de terres
als seus porcioners.
El procés de creació i de consolidació del municipi
de Sineu fou lent. Possiblement la fundació de la
parròquia data de la primera organització religiosa,
feta per Ferrer de Pallarès, prepòsit o paborde de
Tarragona, l’any 1236. En tot cas, la parròquia de
Santa Maria de Sineu ja apareix en la butlla papal
d’Innocenci IV de 1248. El terme municipal compre-
nia també els municipis de Lloret de Vistalegre i
Sant Joan. L’any 1295 se segregà de Sineu la par-
ròquia de Lloret de Vistalegre i el 1298 la de Sant
Joan.
Durant el segle XIV la vila va viure una època d’esp-
lendor. Jaume II i el seu fill, el rei Sanç, residiren
llargues temporades al palau que el primer hi féu
construir.
El camí reial de Palma a Sineu, documentat l’any
1309, era una de les vies de comunicació més im-
portants de Mallorca. A principis del segle XIV es

creà el càrrec de Veguer de Forà, jutge criminal de
la Part Forana i principal autoritat reial. Des de l’any
1319, per ordre del rei Sanç, aquest càrrec residia
de manera habitual en el palau de Sineu.
Per altra banda, el plenari del Sindicat de Forà,
que representava als pobles de la Part Forana en el
Gran i General Consell, es reunia des de la seva
fundació l’any 1315, a Inca i Sineu, alternativament.
Al segle XIV, Sineu tingué dos o tres consellers en
el Gran i General Consell. El Gran i General Consell
era el màxim òrgan polític, administratiu i de repre-
sentació del Regne de Mallorca. Atès que el regne
no tenia corts, n'adoptà moltes de les seves funci-
ons, inclosa la creació d'un òrgan que el representa-
va (la juraria o Jurats de la Ciutat i Regne de Mallor-
ca). El Gran i General Consell evolucionà des dels
consells municipals catalans, concretament del de
la ciutat de Mallorca. El seu nucli es fundà el 1249 i
la institució fou suprimida el 22 de juliol de 1718 per
Felip V emparant-se en el Decret de Nova Planta de
Govern de Mallorca i Eivissa (28 de novembre de
1715), juntament amb tot el dret públic mallorquí.
Un dels fets més transcendents del segle XVI fou la
revolta de les Germanies (1521-1523). Les Germa-
RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE
SINEU
nies de Mallorca fou una revolta, en part influïda
per la revolta de les Germanies valenciana, que
esclatà en 1521 com a conseqüència de l'empreso-
nament de set menestrals.
Els agermanats es feren amb el control de la capital
i destituïren al governador general, Miguel de Gur-
rea, que fugí a Eivissa. Els nobles que van sobre-
viure a la matança que es produí en el Castell de
Bellver es refugiaren a Alcúdia, única població que
romaní fidel al rei durant l'any i mig que els agerma-
nats dominaren l'illa.
Sineu es mantingué dins el camp agermanat entre
març de 1521 i novembre de 1522, quan fou ocupat
per l’exèrcit reialista del virrei Gurrea.
El 8 de març de 1523 els agermanats es rendiren a
Palma amb la mediació del bisbe.
Malgrat aquesta mediació, més de 200 agermanats
van ser executats, fugint-ne molts a Catalunya. A
Sineu foren prop d’un centenar els executats. Un
cas destacable é el del notari Joan Gili, de Can Gili,
que fou un dels comissionats per anar a demanar
clemència a Cort i acabà executat al castell de Be-
llver.
Després de la revolta la repressió fou molt dura. La
illa va quedar desfeta. La població mallorquina va

disminuir en un 30%, les viles s’endeutaren per a
pagar les elevades sancions que els imposaren -
Sineu fou condemnada a pagar una multa de 3424
lliures- i nous tributs foren imposats als vençuts.
Al 1583, l’antic Palau Reial es converteix amb con-
vent de religioses concepcionistes per concessió
del rei Felip II.
Després de la Guerra de Successió (1701-1715), la
promulgació dels decrets de Nova Planta suposà
per a Sineu, com a la resta de viles de Mallorca, la
desaparició dels jurats i la implantació del sistema
d’ajuntament, compost per un batle i quatre regi-
dors.
El segle XIX comença amb la guerra del Francés
(1808-1814) contra la invasió napoleònica. Sineu,
igual que la resta de la illa, no va patir directament
el conflicte, però sí que hi hagué efectes secundaris
RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE
SINEU
com les contribucions extraordinàries i donatius i la
vigència de la Constitució de Cadis de 1812.
En el Trienni Liberal (1820-1823) s’exclaustraren els
convents de menys de dotze religiosos, un d’ells el
dels Mínims de Sineu.
El nou adveniment de l’absolutisme suposà el retorn
a la situació de 1820: se suprimí la Constitució i re-
tornaren els frares Mínims.
El segle XIX acaba amb les guerres de Cuba i Filipi-
nes, on hi participaren 40 sineuers, dels quals hi
moriren 14.
El mercat i la fira
Sembla evident que el mercat setmanal sineuer té
el seu origen molt més enllà que els testimonis que
apareixen documentats sobre les llicències i privile-
gis atorgats pels reis Jaume II, Sanç o Pere IV. De
fet, segons assenyala mossèn Mulet, hi ha evidènci-
es clares de què els moros ja celebraven mercat els
dimecres, a la placeta des Mercadal.
El que és cert i documentat és que el rei Jaume II
atorgà el privilegi del mercat setmanal l’any 1306.
Sineu és la capital de les fires de primavera: és la
que convoca més visitants i és la més antiga de

Mallorca (es va establir per privilegi del rei Sanç,
l’any 1318).
Es celebra anualment el primer diumenge de maig.
És fira eminentment agrícola, ramadera i artesanal
que ha conservat molt bé la tradició i el sentit del
mercat extraordinari anual.
Els llocs de venda exhibeixen productes de tota
casta: fruites, verdures, plantes i roba a la plaça de
l’Església i al carrer Major; aus a les escales de
Sant Marc i, més avall, cadires, escales de peu i
ceràmica; ganivets en el carreró de la vicaria, etc. El
ramat ocupa tota la plaça del Mercat. Es solen fer
mostres de animals i exposicions de maquinaria
agrícola i de cotxes.
Sineu celebra les seves festes patronals de la
"Mare de Déu d'Agost", el 15 de agosto. El moment
de màxima solemnitat del any sineuer és el de Set-
mana Santa, ja que el Divendres Sant nombroses
persones de tota la illa, arriben a la vila per a veure
les processons i els cirineus.
Altres festes que es celebren a Sineu són les de
Sant Marc, patró del poble, el 25 d’abril i les de Sant
Antoni, dia 17 de gener, amb els típics foguerons,
dimonis i torrades. El segon diumenge de desembre
es celebra la Fira de Sant Tomàs .
RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE
SINEU
A les Illes Balears, com a molts altres indrets de la
Mediterrània, on hi havia una economia de subsis-
tència basada fonamentalment en l’agricultura, el
cultiu de cereals era essencial per l’economia de les
famílies. De la molta dels cereals, ordi i blat, s’obte-
nia la farina i de la farina es feia el pa, aliment bàsic
de la dieta tradicional.
Molins de vent
Les Illes Balears suposen la major concentració
de molins fariners d’Espanya. Segons el darrer
inventari (Associació d’Amics del Molins de
Mallorca, 1991-1993) n’hi ha 796 a Mallorca
La sembra es feia els mesos de novembre i desem-
bre i si les condicions meteorològiques eren favora-
bles, en juny, el blat madurava i es podia segar. La
sega, que era una feina fatigosa, consistia en tallar
el blat, normalment amb una falç, i amuntegar-lo
fent garbes. Les garbes es duien a l’era i es batien,
és a dir, es separava el gra de la palla. L’era consis-
tia en una superfície circular plana i ben compacta-

da que se situava a llocs elevats i ben orejats. El
juliol era el mes de batre. Primer es desfeien les
garbes i s’estenien damunt l’era. Desprès es co-
mençava a batre amb la bèstia i el carretó. S’acons-
eguia, d’aquesta manera, esflorar les espigues.
Aquest procés es repetia tres o quatre vegades.
Per separar el gra de la palla es feia servir la força
del vent. Amb una forca es tirava a l’aire i el vent
s’enduia la palla i el gra queia al terra. La palla es
conservava en els pallers i servia d’aliment pels ani-
mals. El gra es guardava als graners o també dins
els pallers.
Del blat recol·lectat se’n reservava una quantitat
suficient per a la sembra del proper any. Una petita
part es molia amb el molinet de mà per fer sèmola i
la resta, es duia al molí, per fer-ne farina. Els page-
sos, per obtenir la farina per a la fornada de pa, du-
ien el gra a moldre al molí i, a canvi, el moliner se’n
quedava una petita part. També es podia pagar
amb sous, tot i que el moliner preferia quedar-se
amb la part de gra que li corresponia ja que era es-
càs. Aquest ofici, que es pot qualificar de subsistèn-
cia, se solia heretar de pares a fills. Era el moliner,
el mateix propietari, qui se’n cuidava que el molí
funcionàs correctament i el responsable de la quali-
tat de la mòlta, fins al punt de que si es feia malbé
estava obligat a reposar-la
Els molins de vent se construïen a llocs oberts, so-
RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE
SINEU
vint elevats i on el vent bufàs regularment. Tot i així
els molins disposaven d’un mecanisme que perme-
tia orientar les antenes i el capell segons el vent
que bufàs.
La maquinària, tant interior com exterior, és feta de
fusta excepte algunes peces que són de ferro i les
moles, que són de pedra. La torre, construïda amb
pedra i marès, és de secció circular i té un diàmetre
de tres metres i uns set metres d’alçada.
L’exterior del molí disposa de diferents parts: el cin-
tell, plataforma rodona des de la qual el moliner po-
dia envelar o desenvelar el molí; la torre, que allotja
tots els engranatges de moldre; el capell, coberta
de la torre en forma de conus feta de càrritx i l’arbre,
un eix quasi horitzontal que connecta les aspes
amb les peces interiors de l’enginy.
L’arbre està travessat per tres antenals, unes barres
molts resistents separades per angles de seixanta
graus, cada una de les quals sosté dues antenes,
que aguanten les planxades. Les planxades són el
conjunt de barres horitzontals i longitudinals que
formen la graella sobre la qual hi ha la tela, anome-
nada vela.
De cada un dels extrems de les antenes en surt un
cap, anomenat cabestre, que arriba fins al cap del
bou. El bou és una llarga barra clavada a l’extrem
exterior de l’arbre. També del cap del bou en surten

RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE
SINEU
cap a les aspes sis cordes més, les borines, que
donen una major resistència enfront de les ratxes
de vent.
Tot just travessar la porta del molí, a l’esquerra, hi
ha una escaleta de petits esglaons que permet pu-
jar a cada un dels replans o sostres del molí. El de
més amunt allotjava el mecanisme de moldre i part
de l’arbre i el de davall és on s’hi omplien els sacs
amb la farina que queia de les moles. El moviment
rotatori de les aspes es transmet al mecanisme inte-
rior a través de l’arbre, situat sobre un cèrcol de
fusta del mateix diàmetre que la torre, anomenat
congreny de damunt. Aquest cèrcol, que és giratori,
descansa sobre un altre que és fix, el congreny de
davall. Aquest sistema, amb l’ajut d’una palanca,
permet orientar l’antenada de cara al vent. L’arbre
està travessat per unes barres de fusta, els creuers,
que aguanten la roda. Aquesta peça, col·locada en
posició vertical, engrana amb els braçols de la llan-
terna, un cilindre travessat per una barra de ferro,
la forcada, a través de la qual es transmet el movi-
ment a la mola de damunt. Les moles són dues
grans pedres rodones, una de les quals, la de dalt,
gira sobre l’altra i mol el gra. El gra, que s’aboca a
una caixa de fusta semblant a un embut anomena-
da tremuja, cau a través de la canaleta a l’ull de la
mola, un forat rodó al centre de la pedra pel qual
també passa la forcada. D’aquest forat va al mig de
les dues moles. Dos cèrcols de fusta més rodegen
les moles. El congrenyet, rodeja la de davall i la ris-
cla, la de damunt. La funció d’aquest darrer és reco-
llir la mòlta i deixar-la passar al farinal, des d’on va a
parar al sac. Una vegada la mòlta era al sac acaba-
va la feina del moliner. El procés posterior de sepa-
ració del segó de la farina, anomenat cerndre es
realitzava a cada casa. Per a dur-lo a terme es feia
servir el sedàs, un cèrcol de fusta amb un fil emma-
llat que permetia colar la mòlta. El segó s’utilitzava
per alimentar els animals i la farina per fer el flaó,
els bunyols, les orelletes, coques, etc. però sobre-
tot, per fer el pa.
Itinerari
Començam la ruta a la plaça Es Fossar. En aquesta
gran explanada hi trobarem el pou d’En Triquet
(42) i s’Abeurador (43). Pel carrer Gran arribam a
l’antiga l’Estació (51), actual centre d’art. De davant
l’Estació, continuam en direcció nord, pel carrer de
l’Estació, fins arribar a l’entreforc del carrer de San-
ta Margalida, Tramuntana, d’Avall i Major. A la con-
fluència d’aquests carrers hi trobam tres pous pú-
blics: al cap de cantó del carrer de l’Estació i el car-
rer de Santa Margalida, hi ha el pou de Ca Na Mo-
rera (45); ben a prop, a l’altra banda del carrer, en
la placeta anomenada de les Germanies, es troba el
conegut com a pou de Sa Morera (52) i a l’altra
banda de la plaça, cap a la sortida del poble per la
carrer de Santa Margalida i ala confluència amb el
carrer de la Concòrdia, hi trobam el pou dels Horts
(53). Seguim per la carretera de Santa Margalida
per trobar el primer dels molins que es conserven

del barri de Ses Cases Noves, el molí d’En Moixe-
ta (11), tot i que no és gaire visible des del carrer ja
que la torre és molt rebaixada. El barri de Ses Ca-
ses Noves és un dels més enfilats de Sineu. Des de
la carretera de Santa Margalida s’estén fins a ter-
renys de Sa Torre i Son Palanca.
Tota la barriada presentava un aspecte molt distint
al d’ara, amb prop de deu molins que li donaven
una bella perspectiva. Actualment, dels antics mo-
lins només en resten set i alguns d’ells han perdut
la seva fisonomia original i han estat adaptats com
a vivenda.
Voltant a la esquerra del molí d’En Pau pel carrer
de la Torre, ben prop, al cap de cantó del carrer
dels Molins, trobam el molí de Cas Metge de Ses
Cases Noves (57). Continuam baixant pel carrer
dels Molins, fins arribar al següent cap de cantó,
amb el carrer dels Voltants on es troba el molí de
s’Oguera (10). Giram a la dreta pel carrer dels Vol-
tants, cap al carrer Entorn de Ses Cases Noves. Al
RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE
SINEU
cap d’aquest, tenim el molí d’En Gaspar (55) i a la
seva esquerra, gairebé adossat a la seva base, el
molí d’En Mulet (9), ambdós restaurats recent-
ment. Des d’aquí tindrem una preciosa vista de la
vila de Sineu.
Retornam a la carrer de Santa Margalida i pel carrer
Major per tornar al centre.
En el número 24 del carrer Major es troba Ca Don
Enric d’Espanya (7) i enfront tenim la façana pos-
terior de la casa celler Son Torelló (6) que té l’ent-
rada en el carrer Mirador número 1.
Al carrer Major, a l’altura del número 13, es situa el
casal i centre d’art de Can Gili (59).
Seguim pel carrer Major, fins que giram a la dreta
pel segon carrer que trobam, el de Sant Francesc,
que ens condueix als següents punts d’interès, l’Es-
glésia dels Mínims (3) i l’antic convent del Mí-
nims (2), actual Ajuntament.
Seguim pel carrer del davant de la Casa Consistori-
al, el carrer del Vent on, al final, trobam la creu dels
Morts (4). A la dreta es troba el carrer de Son Sa-
bater, on hi ha el casal que dóna nom al carrer, Son
Sabater (49). A l’esquerra, es troba la posada de

RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE
SINEU
Son Arnau (60). Continuam pel carrer del Bous fins
el número 36 on es troba la posada de Sa Bastida
(62).
El carrer de la Rosa ens conduirà a la Plaça on, al
cap de cantó trobam el Celler de Can Font (18), un
celler tradicional que és el lloc perfecte per fer una
aturada en el camí.
Ens trobam a Sa Plaça, davant la façana principal
de l’església parroquial de Sineu (Església parro-
quial de Santa Maria (5)). Per la banda dreta de la
façana passam per davall el pontet de Santa Bàrba-
ra i arribam a la Plaça de Sant Marc on, vora el por-
tal lateral de l’església, trobam la Rectoria i, a la
vora, el monument a Sant Marc, patró de Sineu
(8).
Tornam enrere, cap a la plaça i la travessam cap els
dos edificis que la flanquegen al sud-oest: la Posa-
da de Defla (17), a la dreta i Can Julià (19), a l’es-
querra.
Voltam a l’esquerra pel carrer del Bisbe i a la canto-
nada amb el carrer de la Quartera, trobam una anti-
ga casa de base gòtica i amb motius religiosos i
heràldics: la Confraria de la Verge dels Pobres
(41). Davant la Confraria, en el carrer de la Quarte-
ra, localitzam l’antic magatzem de cereals que dóna
nom al carrer, La Quartera (20). Seguint cap al sud-
oest pel carrer Palau trobam al número 2, la casa
que havia estat la seu de la Cúria Reial (Antiga Cú-
ria Reial (61)).
De l’antiga Cúria Reial, continuam pel carrer del
Palau i al final d’aquesta via arribam a l’històric edifi-
ci que fou palau dels Reis de Mallorca (Monestir
Concepcionista (23)). A l’esquerra, les escales
davallen fins el carrer del Reverend Arnau Ramis, a
l’altura dels números 17-19 d’aquesta via hi trobam
el convent de monges de la Caritat (Germanes de
la Caritat (38)).
Seguim els vells murs del monestir de monges tan-
cades, que queden a la nostra dreta, fins arribar al
carrer de les Parres, on voltam a l’esquerra. Al pri-
mer cap de cantó, voltam de nou a l’esquerra per
agafar el carrer de Ponent on, després del centre de
salut, a la dreta, arribam a l’edifici de l’Hospital (22)
i la seva capella, l’oratori de Sant Josep (21).
En el creuer de davant l’oratori, format pel carrer de
Ponent, de l’Hospital i del Fang, pujam cap al centre
de la vila, pel carrer de l’Hospital, fins que, al co-
mençament del carrer Reverend Arnau Ramis, loca-
litzam l’antiga casa del Capítol o Celler del Bisbe
(37).
Del Capítol, deixam la Quartera a la nostra esquerra
i entram dins la plaça del Mercadal (58), antic es-
pai del mercat. Al fons del Mercadal, a les escales
que pugen a la Riba i van a la plaça de Sant Marc,
s’aixequen dos casals importants dins l’arquitectura
civil de Sineu: Son Garriga (16) i Can Dameto (15).
De Son Garriga i Can Dameto,voltam a l’esquerra
pel carrer de l’Església, enllaçam amb el carrer del
Mirador, i retornam a la plaça des Fossar (64).

RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE
SINEU
Es Fossar (64), Plaça Es Fossar
Es Fossar és actualment una plaça pública amb
nombrosa vegetació, on cada dimecres s’hi fa mer-
cat. Antigament, va ser usat com a cementiri de la
vila, quan el reduït espai vora la Rectoria en féu
necessària l’ampliació.
Compartint l’espai amb el mercat del bestiar, l’e-
splanada estava ocupada també per les eres comu-
nals que els pagesos empraven per batre el blat i
altres grans. Per això, es convertí en el de Fossar
de les Eres.
El mercat s’hi celebra des de ben antic, ja que,
quan Pere IV d’Aragó, més conegut com a Pere el
Cerimoniós, atorgà a la vila el privilegi de celebrar el
mercat dels dimecres, assenyalà en una carta al
veguer forà que “si tenim constància que l’any 1213
els sarraïns ja hi feien mercat els dimecres, i se n’ha
continuat fent, donau-li llicència”.
Pou d’En Triquet (42),
Situat en la confluència dels carrers de Triquet i d’A-
d’Avall, l’actual pou data de l’any 1565, quan apa-
reix documentat amb el nom de Pou Nou.
El nom de Triquet fa referència a
què en aquest mateix lloc es juga-
va a la pilota.
Abeurador (43), Plaça Es Fossar
L’Abeurador actual sembla que data de l’any 1904.
És un dipòsit circular tancat per una paret de pedra i
amb coberta de porxada octogonal de teules sostin-
guda per pilars de fusta.
Apareix documentat al segle XVI. Antigament era
alimentat per dos pous situats a una finca veïna, a
través d’una monumental sínia i hi devien beure les
bísties de tornada del conró.

Té base-habitatge i una escala exterior que puja al
primer nivell on hi ha un primer portal de llinda. L’e-
scala continua fins a un primer replà on es troben
l’envelador i el portal de llinda de la torre del molí.
Aquesta és de secció circular amb una coberta de
teules a dos aiguavessos.
RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE
SINEU
Estació (51), C/ de l’Estació 2
La primera estació de tren que tingué el poble data
de l’any 1878, quan el 2 de febrer s’inaugurà el tra-
jecte Palma-Inca-Sineu. El 19 de març de 1879 s’i-
naugurà la continuació de la
via fèrria fins a Manacor.
L’actual edifici se acabà de
construir el mes de maig de
1926.
El 1975, quan la línia ferroviària cap a Manacor i
Artà deixà de funcionar, restà inutilitzada i des de
l’any 1988 compleix la funció de centre d’arts plàsti-
ques.
Pou de Ca Na Morera (45), C/ de l’Estació – C/ de
Santa Margalida
Antigament era anomenat pou de na Prats. Amb
aquest nom apareix documentat l’any 1584, quan
els jurats de la vila el compraren per al poble.
Molí d’En Moixeta (11), Ctra. de Sta Margalida 23
Molí d’En Pau (12), Ctra. de Santa Margalida 25
Documentat al segle XVIII. Restaurat al 1992.
El molí d’En Pau és una bona mostra dels molins
fariners de vent del Pla de Mallorca. Antigament se’l
coneixia amb els noms de molí d’En Ros i molí d’En
Guillemet. Va estar en funcionament fins poc des-
prés de l’any 1930.
Fou restaurat l’any 1992 i es dedica actualment a
restaurant.
Presenta una torre cilíndrica que s’aixeca damunt
una base, que servia com a habitatge del moliner;
aquesta és de forma rectangular i irregular, amb dos
pisos i naus amb volta de canó. Al llarg de la restau-
ració se li col·locaren les antenes i el capell del molí.
L’interior de la torre té una escala de caragol amb
els graons ficats dins la paret de la torre. La planta

RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE
SINEU
baixa mostra un portal forà d’arc rodó adovellat,
amb carcanyol, amb un finestró amb ampit en la
segona planta. A l’interior destaquen un arc rebai-
xat, algunes estances amb coberta de volta de canó
i alguns detalls com una cisterna de coll quadrangu-
lar adossada a la paret, menjadores per a les bísti-
es i un cossi de la bugada, restaurat.
Darrere el molí d’En Pau, vora l’actual rotonda, hi
havia un altre molí anomenat molí d’En Serralta,
que fou enderrocat per les obres de la via de circu-
lació.
La torre de molí és rebaixada. La base es va refor-
mar per a fer servir d’habitatge i té una coberta de
teules a sis aiguavessos.
Molí s’Oguera (10), C/ dels Voltants 13
Ha estat molt reformat i la torre apareix rebaixada,
s’adossa a una casa també reformada. Segons la
memòria popular el moliner
era l’oguer (encarregat dels
cavalls i egües) d’una finca i
la dona, coneguda amb el
nom de “s’oguera”, en quedar
vídua, dóna nom al molí .
Molí de Cas Metge (57), C/ Molins
Molí d’En Gaspar (55), C/ Entorn de ses cases
Documentat al segle XVIII.
Una escala exterior puja a l’envelador i comunica
amb el portal de la torre, que és de llinda. La cober-
ta és de teules a dos aiguavessos. A la dreta de
l’escala exterior hi ha el portal, també de llinda, que
comunica amb les estances de la base; just a l’esq-
uerra d’aquest portal es distingeix una pedra gran
que feia funció de colcador. Més a la dreta, en el
mur de la base, s’hi obre un finestró atrompetat que
forada l’amplíssima paret. A l’esquerra de l’escala
exterior hi ha un altre portal de llinda d’una peça,
que comunica amb una estança de l’habitatge, amb
coberta de volta.
noves
El molí d’En Gaspar té torre amb paredat antic que
s’aixeca damunt una base-habitatge amb coberta
de volta rebaixada.

RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE
SINEU
Molí d’En Mulet (9), C/ Entorn de ses cases noves
El molí d’en Mulet s’aixeca a l’esquerra del molí
d’en Gaspar, gairebé adossat a la seva base.
Té base habitatge i una escala interior que puja a
un primer nivell, on hi ha un portal de llinda.
L’escala continua fins a un segon replà, amb
l’envelador i el portal de llinda de la torre del molí.
Pou dels Horts (53), Plaça. de les Germanies, C/
El pou apareix datat l’any 1392. En un principi de-
gué servir per a regar els horts propers, però des-
prés fou adaptat com a rentadors públics.
La cultura de l’aprofitament de l’aigua es manifesta
molt bé en aquestes construccions modèliques pel
que fa a l’aprofitament i la reutilització de l’aigua.
Els rentadors van ser un veritable avenç en la feixu-
ga feina de rentar la roba. En les zones on hi havia
fonts naturals, l’abeurador dels animals i els renta-
dors estaven al costat, a vegades junts o separats,
en funció de si abundaven les fonts.
Els rentadors com a servei públic van funcionar fins
que es va popularitzar la rentadora.
d’Avall, C/ de la Concòrdia
Davant el pou dels Horts hi havia una creu de ter-
me, avui desapareguda, documentada al 1725.
Pou de Sa Morera (52), Plaça de les Germanies
Recentment ha
estat reformat i
se l’hi ha afegit
una pica de pe-
dra picada pro-
cedent del pou
dels Horts.
Son Torelló (6), C/ Son Torelló 1
La família Torelló radica a Sineu des dels primers
anys de la reconquesta i molts dels seus membres
foren jurats de la Ciutat de Mallorca o consellers del
Regne o cavallers privi-
legiats.
Cada any, el capvespre
del diumenge del Ram
se celebrava la funció
dels Dotze Sermons
pels carrers de la vila.
Quan la processó arri-
bava a Son Torelló, a la

RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE
SINEU
part del Fossar, on encara ara es pot observar una
creu de fusta, el quaresmer predicava sobre la Tro-
bada de Jesús amb la seva Mare. Aleshores, de la
casa sortia una comitiva que portava dalt d’una pea-
nya el Pas de la Mare de Déu dels Dolors, afer que
era alou dels arrendadors de la casa.
Ca Don Enric d’Espanya (7), C/ Major 24
El personatge que dóna nom al casal, Enric d’Esp-
anya i Truyols, pertanyia a la família dels senyors
de Defla.
L’edifici presenta un mur amb merlets que dóna al
carrer Major. Destaca en aquest mur, un finestró
amb arc conopial, a la dreta del portal.
La casa de tres
plantes, s’aixeca
al fons del jardí.
La façana és neo-
gòtica.
Església dels Mínims (3), C/ de Sant Francesc 8
L’Església del convent dels Mínims fou construïda
entre 1793 i 1812, substituint un temple més antic
que datava del 1667.
La façana del temple es troba dividida en tres cos-
sos mitjançant pilastres que culminen en sengles
pinacles piramidals, als extrems del frontó central.
El portal major és de llinda, amb un trencaaigües en
forma de cornisa lineal com a coronament. La làpida
del capdamunt explica que l’església es feu amb
almoines dels sineuers i dels manacorins i que fra
Josep Seguí, fill del convent de Sineu (això és, frare
del convent de Sineu), tingué cura de les obres i les
dirigí. Segons consta a la làpida, les obres s’in-
iciaren l’any 1793 i una vegada acabades, el dia 20
de setembre de l’any 1812, en època del papa Pius
VII, del rei Ferran VII, aleshores captiu a França, i
del cap polític de Mallorca Antoni Desbrull i Boïl
d’Arenós, es procedí a la seva benedicció.
Convent del Mínims (2), C/ de Sant Francesc 10
El convent de Jesús Maria, dels frares Mínims, fou
fundat l’any 1667.
La Ordre dels Mínims va tenir origen en el petit grup
d’ermitans reunits al voltant de Sant Francesc de
Paula en el petit ermitori de Paula a Itàlia en el se-
gle XV. El seu nom l’agafen de la vocació francisca-
na d’humilitat, entesa en el sentit en què apareix en
Mateu 25:40: "...quant heu fet amb un d’aquest els
meus germans petits amb mi ho heu fet "; així que
es consideraven a ells mateixos com als "més petits
de tots els religiosos". La ordre dels Mínims es va
expandir per Itàlia en el segle XV i fou introduïda a
França en 1482, per a arribar més tard a Espanya i
Alemanya en 1497.
L’any 1821 les Corts espanyoles suprimiren tots els

RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE
SINEU
convents que no arribaven almenys a dotze religio-
sos amb ordres majors; per això, les petites comuni-
tats dels Mínims de Muro, de Campos, de Santa
Maria i de Sineu foren exclaustrades i s’hagueren
d’incorporar a la comunitat de Palma.
El novembre de 1823, amb el nou govern absolutis-
ta, els religiosos foren autoritzats a tornar als seus
convents, aleshores els quatre convents de Mínims
de la Part Forana tornaren a ser habitats. A Sineu
tant sols s’hi instal·laren dos. Amb el temps, però, la
comunitat es reféu un poc i l’any 1835 hi havia cinc
frares de missa i quatre frares llecs.
Els religiosos Mínims foren exclaustrats definitiva-
ment l’any 1835. L’Ajuntament de Sineu ocupa les
dependències corresponents a l’ampliació del 1722
des de 1877.
L’entrada principal de la casa consistorial és la de
l’antic convent. És d’estil barroc i té un frontó corbat
que emmarca un medalló sense ornaments. Els
brancals tenen senzills relleus geomètrics i s’aixe-
quen sobre plints.
A la planta baixa hi ha finestres atrompetades, men-
tre què les de la planta superior són quadrangulars i
conserven encara les mènsules que sostenien un
empostissat de fusta d’alzina per a ús dels frares.
Les teules de la volada conserven restes de motius
pictòrics.
El portal dóna accés a un vestíbul amb coberta de
volta d’aresta. després d’un corredor s’arriba al
claustre, a través d’un arc rebaixat.
El claustre és d’estil barroc i planta quadrangular,
lleugerament trapezoïdal. Tots els costats de la
planta baixa tenen sis arcs rebaixats, excepte el de
la dreta, que només en té cinc. L’alçat en el lateral
de davant el portal presenta una segona planta por-
tificada amb dotze petits arcs rebaixats, dos per
cada arc de la planta baixa.
El més destacable del claustre són les columnes
(27 en total). S’aixequen sobre plints i tenen a la
base dues motllures circulars i el fust adopta una
lleugera èntasi o convexitat. Els capitells mostren
petites volutes de tradició jònica en el remat, mentre
què, a la part baixa, presenten collarets amb uns
curiosos relleus que representen, alternativament, la
mitra episcopal i l’estrella de l’escut del bisbe Miquel
Estela, excepte les columnes angulars, que aparei-
xen ornamentades amb relleus florals.

RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE
SINEU
En el centre del claustre hi ha una cisterna de coll
octogonal, que data de l’any 1693. En el centre del
coll hi apareix el lema “Charitas”, símbol dels Mí-
nims. El bastiment de la corriola mostra quatre mai-
nells de ferro convergents en el centre, d’on penja
la corriola.
La Creu dels Morts assolí aquesta denominació
quan, després de l’any 1850 es va construir el ce-
mentiri de la carretera d’Inca i per davant d’allà pas-
saven els morts que es traslladaven des de Sineu al
cementiri per a ser-hi enterrats.
Creu dels Morts (4), C/ Creu 14
És obra de l’escultor Rafel Guitart i data del 1585.
Presenta base de planta octogonal d’un graó. El
fust és també de secció octogonal i està decorat
amb fulles d’acant a l’extrem superior.
En el capitell es troben dos escuts de Sineu; l’ana-
grama de Jesús, IHS, i la inscripció 30 de gener, i
un altre escut amb la inscripció de la data de cons-
trucció, 1585.
Els dos escuts alternen
amb les imatges de quatre
profetes: Isaïes, amb la
llegenda “Lectio Isaiae
prophetae”; David, que por-
ta l’arpa; Miquees, amb la
llegenda “Cito veniet” i una
altre no identificat. A l’a-
nvers de la creu es troba el
Crucificat amb Maria Mag-
dalena als peus. Als quatre medallons, un pelicà, la
Mare de Déu i Sant Joan. Al revers, la Mare de Déu
sobre una mènsula i els símbols dels Evangelistes.
Posada de Son Arnau (60), C/ de la Creu 3-5
La posada ocupava una superfície molt gran, amb
entrada per dos carrers, el de la Creu i el de les Ro-
ses. Actualment, només queden algunes restes de
la seva arquitectura selecta.
Segons J.M. Bover, el primer membre de la família
Arnau instal·lat al terme de Sineu fou Ponç Arnau
que intervingué en la conquesta de 1229.
Son Sabater (49), C/ de Son Sabater 6
Aquesta casa, que dóna nom al carrer, pertanyia a
la família Sabater. En el primer pis hi ha una finestra
amb motllura a la llinda que encercla un relleu de
petites dimensions que representa la sabata de l’-
escut de la família. Segons conten, fou saquejada
pels agermanats l’any 1522.

RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE
SINEU
Posada de Sa Bastida (62), C/ dels Bous 36
La possessió de Sa Bastida es troba al terme muni-
cipal de Sant Joan. El 1792, el propietari Antoni de
Montis i Àlvarez fou nomenat marquès de la Basti-
da.
La façana té dues plantes d’alçat.
El portal era rodó adovellat, però
les dovelles foren retallades
temps enrere, en forma de llinda.
Els brancals són dues peces de
pedra viva. Damunt el portal hi ha
un escut no identificat., en forma
de cartel·la rectangular que conté
decoració vegetal emmarcant el conjunt heràldic. Hi
trobam un bou (pot ser en referència a la família
Bou que dóna nom al carrer), tres motius florals,
una àguila coronada (possiblement les armes heràl-
diques dels Gelabert), una ferradura i un motiu ve-
getal amb dues barres.
Celler Can Font (18), C/ de les Roses 1
El celler de Can Font és un dels típics de Sineu.
El portal de la Plaça, de llinda, comunica amb un
vestíbul amb sòtil embigat. A l’esquerra es pot veure
una premsa de vi de dues espigues.
Les estances principals del celler són dues naus de
quatre trams cadascuna, sostinguts per tres grans
pilars de secció quadrada. Cada pilar reparteix qua-
tre arcs rebaixats, dels quals els transversals es
recolzen sobre els murs laterals. El primer tram de
la nau esquerra és ocupat per la barra de l’actual
restaurant, mentre què la resta de l’espai apareix
encara guarnit amb les botes congrenyades on es
guardava el vi. Les botes reben aquest nom pels
cercles de fustes gruixades que s’ajunten amb claus
de ferro denominats congrenys. Solen fer-se de fus-
ta d’alzina i, a vegades, d’olivera.
Les botes s’omplien per un orifici en la part superior
a través d’un gran embut de fusta o d’una canya. Al
davant presenten una obertura quadrada per on es
netejava l’interior.
L’escala que es troba
a l’esquerra de la
sala principal davalla
a la piqueta del cup,
situada dins un nín-
xol de pedra amb volta de canó. El cup és el lloc on
el raïm es trepitja per fer-ne vi. El suc que surt es
posa en botes perquè fermenti i llavors quan ja ha
fermentat es trasbalsa a les botes congrenyades.
Can Gili (59), C/ Major 13
casa de Can Gili té un origen molt antic, possible-
ment del segle XIII. Entre els anys 1396 i 1409 Pere
Gili fou batle reial i mostassaf de Sineu. A principis
del segle XVI el casal era propietat del notari Joan
Gili, un dels capdavanters de la Germania. Aquest
personatge fou un dels quatre membres de la co-
missió d’agermanats que anaren a la Cort, alesho-
res a Valladolid, a demanar clemència. L’ambaixada
va fracassar i els quatre components foren execu-
tats al castell de Bellver a finals d’agost de l’any
1523, a les anomenades forques dels ambaixadors.
No obstant això, la casa de Can Gili continuà en
mans de la família almenys fins al segle XVII.
A l’esquerra del portal es pot observar una finestra
rectangular ornamentada amb una llinda renaixen-
tista, on es veu l’escut de la família Gili amb una
data del segle XVI.

RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE
SINEU
Església de Santa Maria (5), Sa Plaça
En el Llibre del Repartiment de Mallorca (1231) apa-
reix per primera vegada el districte de Djidjnaw,
catalanitzat en Sixneu. La conquesta cristiana del
districte de Sineu es féu a finals de l’any 1229 sen-
se gaire resistència. En el repartiment, Sineu cor-
respongué a la porció reial. El districte comptava
amb un total de 82 alqueries i rafals. Hi havia un
nucli de població gran identificable en l’actual vila,
amb cases, necròpoli, banys, mesquita i, molt possi-
blement, un alcàsser situat en el solar del Palau o
convent Concepcionista.
El procés de creació i
consolidació del municipi
està indubtablement re-
lacionat al de la seva
parròquia. El seu origen
sembla remuntar-se a la
primera organització
eclesiàstica de Mallorca
duta a terme pel prepòsit
de Tarragona, Ferrer de Pallarès, l’any 1236.
L'antiga església fou víctima d'un incendi l'any 1505
i immediatament després es començà la construcció
del nou temple, també d'estil gòtic.
Els anys 1880 i 1881, aquest nou temple va ser sot-
mès a importants obres d'ampliació, entre les quals
destaca la nova capçalera i el creuer, amb una im-
pressionant cúpula de base octogonal sobre trom-
pes, que dibuixa un àgil joc de nervadures en forma
d'estrella.
L’exterior
La façana mostra quatre línies d’imposta que sol-
quen el mur, la primera de les quals ressegueix el
perímetre ogival de la portalada a manera de tren-
caaigües.
El portal major dissenya quatre arquivoltes ogivals,
amb petits relleus vegetals i zoomorfs als capitells;
aquestes arquivoltes emmarquen el timpà, que apa-
reix sense ornaments i només mostra una peanya
ornada amb motius vegetals, destinada a acollir una
imatge. L’ingrés pròpiament dit dibuixa un arc escar-
ser, molt rebaixat, amb motllures als brancals. A
cada costat del portal hi ha un finestró apuntat i al
damunt s’obre una claraboia circular. El coronament
de la façana adopta la forma d’una testera triangu-
lar, més moderna que la resta del frontis, amb una
obertura d’arc rodó en el centre, testimoni del que
fou una primitiva espadanya. A l’esquerra del segon
cos hi ha un rellotge de sol, molt esvaït, amb la
data de 1664 i a la dreta del portal es conserva una
antiga creu de fusta damunt una penyadeta de pe-

dra, que configura una de les estacions del Via Cru-
cis.
El primitiu campanar resultà bastant malparat en un
incendi a l’any 1505. L’actual correspon a la recons-
trucció de l'any 1549. Està separat de l'església pe-
rò es comuniquen per un pas elevat i cobert cone-
gut amb el nom de pontet de Santa Bàrbara.
Sobre la seva planta
quadrada s'aixequen
set cossos separats
per motllures que
acaben en un coro-
nament piramidal.
Als dos pisos superi-
ors hi ha dues fines-
tres ogivals per cos-
tat. Es pot pujar fins
a dalt per una estre-
ta escala de caragol interior.
Damunt el portal lateral que dóna accés a la capella
de Santa Catalina hi ha un nínxol venerat, amb du-
es columnetes salomòniques i amb peanyes antro-
pomorfes, que contenia la figura de Santa Bàrbara,
protectora contra els llamps. Sembla ser que a l’any
1645, durant una tempesta especialment forta Mes-
tre Pere, l’escolà, i En Rafel Pasqual, pujaren al
RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE
SINEU
campanar a tocar les campanes per així aplacar la
ira de Deu. L’acció acabà en tragèdia quan un llamp
pegà al campanar i els matà. Aquets episodi feu
que es col·loques la imatge de Santa Bàrbara.
Damunt la petxina on es trobava la imatge de Santa
Bàrbara, hi ha una petita cartela amb l’escut de Si-
neu, que és indefectiblement el Roell. L’escut nobili-
ari que és col·loca en obres arquitectòniques o ar-
tístiques sol representar el personatge que ha donat
o subvencionat l’obra. En aquest cas, indica que la
capella correspon a un encàrrec de la vila.
La façana lateral s’aixeca a la plaça de Sant Marc.
Presenta un alçat dividit en dos cossos; en el supe-
rior hi destaquen quatre grans arcs de segment,
rodons i oberts entre els contraforts, dels quals so-
bresurten quatre gàrgoles geomètriques. El cos in-
ferior és modern, de 1915, i mostra tres arcs apun-
tats, tancats amb persianes. El portal lateral és bar-
roc, datat l’any 1783. Presenta els brancals en for-
ma de pilastres motllurades, sobre plints, i un entau-
lament amb una cornisa rematada per un frontó cor-
bat. El frontó emmarca un rellotge de sol amb la
inscripció “Declina 38 Gs al Levante” i la data 1783.
Diu la tradició que davall el campanar de l’església de
Sineu es troba “es pern del món”. Segons diuen, si algun
31 de desembre el rector, el batle i l’escolà de Sineu no
baixen a engrassar-lo, el món deixaria de voltar
L’interior
L’interior del temple parroquial presenta una planta
de nau única amb creuer transversal, amb cinc ca-
pelles a cada costat. El creuer, la cúpula estrellada i
el presbiteri foren aixecats els anys 1880 i 1881.
Aquesta ampliació és obra de l’arquitecte Joaquim
Pavia i es pogué fer gràcies al patrocini de Josep
d’Espanya i Rossinyol, compte d’Espanya i senyor
de Defla, com es fa evident en els principals motius
heràldics del temple.

La cúpula o cimbori té base octogonal situada sobre
trompes i dissenya un àgil joc de nervadures en
forma d’estrella. Dels vuit vitralls que havia d’allotjar
originalment, només n’hi ha un dedicat a Sant Marc,
on figura l’escut del donant: Mn. Lluís Crespí i Niell,
prelat domèstic.
A l’interior es conser-
ven fragments de l’antic
retaule major (1571-
1581), de Gaspar Ge-
ner, i els retaules de la
Mare de Déu del Roser, barroc (1672) , i de Sant
Martí (finals del segle XVI). Presideix el presbiteri la
imatge de Santa Maria de Sineu, una talla gòtica de
Gabriel Mòger (1509).
RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE
SINEU
Plaça de Sant Marc (8)
Aquesta plaça era l’antic camp sagrat o cementiri de
la vila. al centre de la plaça s’aixeca el monument
del lleó de Sant Marc. És una escultura de planxa
de coure que data de 1945, obra de l’escultor Joan
Maimó i Vadell. El monument fou inaugurat amb
motiu del tercer centenari del patronatge de Sant
Marc de la vila de Sineu. El lleó, símbol de l’-
evangelista, apareix alat i aguanta l’escut de Sineu.
L’origen del patronatge data del 29 de juny de l’any
1645 quan es reuniren els jurats i el Consell de Si-
neu a la casa de l’Hospital per triar patró. N’hi havia
dos de proposats: Sant Marc, patró dels conradors, i
Sant Cristòfol, patró dels honorables menestrals,
que comprenia tots els oficis gremials, excepte el
dels teixidors. Com que els conradors eren majoria,
el seu patró es convertí en el de tota la vila. La festa
es celebra el 25 d’abril.
Posada de Defla (17), C/ Sa Plaça 9
A Mallorca les grans possessions, que es trobaven
a fora vila, solien tenir una casa dins el poble.
Aquestes cases s’anomenaven amb el terme genè-
ric de posada.
La Posada de Defla era una de les més importants
de Sineu, ja que era l’alberg a la vila dels nobles
propietaris de la possessió de Defla, els terratinents

més importants del terme municipal.
L’edifici té façana amb tres plantes d’alçat. La plan-
ta baixa, actualment, està ocupada per diversos
establiments comercials.
El més ressenyable és l’antic celler que es pot veu-
re a través del portal o dels finestrals de la dreta de
la planta baixa. L’espai ha estat remodelat, però
encara es pot veure un pilar de secció quadrada,
aixamfranat, de gran altura, que reparteix quatre
arcs rebaixats que formen part d’una estructura divi-
dida en dues naus de dos trams cadascuna. Al fons
a la dreta, hi ha encara dos graners amb coberta de
voltà de canó.
Aquest establiment era el lloc on els venedors de
fora poble pagaven el dret a tenir trast a la plaça els
dies de fira o mercat..
RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE
SINEU
Confraria de la Verge dels Pobres (41), C/ Quar-
tera, C/ del Bisbe 4
A la façana de l’edifici es troba una capelleta on s’hi
veu la Verge Maria que resguarda amb els seu
mantell un pobre a cada costat. Al costat es troba
un relleu tallat en pedra de marès on hi figura l’e-
cut de Sineu. La llosa porta la inscripció “Confraria
de la Verge dels Pobres” i la data de 1594.
Sa Quartera (20), C/ Quartera 2
La quartera era el dipòsit oficial de cereals de la
vila. Allà hi portaven els pagesos els productes del
camp per a vendre o canviar.
La quartera de Sineu apareix documentada en una
cita de l’any 1282 que es referix a la plaça de la
Quartera.
L’edifici és molt senzill. Té planta quadrangular,
amb alçat d’una planta i assentada damunt un ter-
reny en desnivell. La façana del carrer del Bisbe té
portal de llinda i damunt del portal una làpida amb la
inscripció: “Reynando Ysabel II Año 1854”. La faça-
na del carrer de sa Quartera té la mateixa estructura
que la del carrer del Bisbe, també amb una làpida
amb la inscripció “Alhóndiga de Sineu”, l’escut de la
vila i un senzill motiu floral.
Antiga Cúria Reial (61), C/ del Palau 2
La Cort o Cúria Reial era una institució local d’o-
d’origen medieval. Era dirigida pel batle reial que
tenia autoritat delegada del batle general de Mallor-
ca. Els batles eren nomenats pel rei o pel governa-
dor o virrei; executaven les ordres reials i adminis-
traven justícia civil; també eren els encarregats de
recollir els rèdits reials.
La seu de la Cúria Reial de Sineu apareix documen-
tada per primera vegada l’any 1328, tot i que el pri-
mer llibre de Cort Reial data de l’any 1315.
La Cúria Reial es transformà amb el Decret de Nova
Planta (1716), però no desaparegué fins a l’any
1830. A partir d’aquesta data, l’edifici passà a mans
privades. A l’esquerra del portal hi ha encara les
restes de les estaques de fusta usades per fermar
els cavalls o mules dels visitants.

RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE
SINEU
Monestir Concepcionista (23), C/ del Palau 15
L’antic palau dels Reis de Mallorca fou construït
l’any 1309 per ordre del rei de Mallorca Jaume II
sobre una base d’origen islàmic que possiblement
fou l’alcàsser de l’emir Mubaxir (Mubashshir Nasir
Al-Dawla), mort l’any 1114. Però aquesta és única-
ment una hipòtesis que es basa en el sol fet de què
l’emplaçament de la construcció coincideix amb el
model habitual dels palaus rurals islàmics: damunt
un turó amb ampli domini visual.
Entre 1319 i 1523 el palau fou residència del veguer
de fora, jutge criminal de la Part Forana, principal
autoritat reial en tota la zona.
A principis de la dècada de 1580, el rei Felip II donà
l’edifici a la comunitat de les concepcionistes. Les
religioses començaren les obres de restauració ai-
xecant i reedificant el casal allà on feia falta. Com a
resultat, el conjunta adquirí una fisonomia a mig
camí entre el seu passat de residència reial i el de
cenobi de clausura estricta.
El convent de Sineu era una de les comunitats de
monges tancades més pobres de Mallorca, i per
subsistir es dedicaren a activitats artesanals
(elaboració de botons i passamaneria) i pastisseres
(confitures, bunyols, coques i congrets), i a la curio-
sa tasca de criar cucs de seda que servien per fer
domassos. Actualment seguint amb la tradició pas-
tissera, hi venen crespells, mossegades i roscats
d'anís. També rosaris i ceràmica.

RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE
SINEU
Residència de les Germanes de la Caritat (38), C/
La congregació de les monges de la caritat s’in-
s’instal·là a Sineu l’any 1864.
L’oratori o capella del convent és un edifici neogòtic
que presenta un portal d’arc ogival, amb quatre ar-
quivoltes llises; els brancals tampoc tenen orna-
ments i la part inferior és de pedra viva. Damunt el
portal una línia d’imposta deixa pas a un rosetó amb
el vitrall que forma la M de l’anagrama de Maria. El
coronament mostra motius vegetals, amb dos pina-
cles laterals i una espadanya rematada per una
creu.
A la dreta de la capella, marcat amb el núm. 19,
s’alça la façana del convent; té tres plantes d’alçat i
portal de llinda. A l’esquerra del portal hi ha una
placa amb l’escut de Sineu que diu: “Sineu agraït a
les Germanes de la Caritat en el primer centenari.
1864-1964”
Reverend Arnau Ramis 17-19
L’Hospital (22) i l’oratori de Sant Josep (21), C/
Ponent 1
L’Hospital de Sineu fou el primer que es fundà a la
part forana de Mallorca. La primera referència docu-
mental que es té data de 1294.
L’Hospital estava sota patronatge dels jurats de la
vila i del rector de Sineu i tenia una capella, l’actual
oratori, presidida per un retaule gòtic de Sant Jordi,
obra de Francesc Comes, restaurat per Rafel Gui-
tard al 1567 i que actualment es troba al Museu de
Mallorca.
Les primeres institucions pròpies de govern de l’illa
de Mallorca, cal cercar-les en els anys immediata-
ment posteriors a la conquesta catalana de l’any
1229. Inicialment, aquestes institucions (els jurats i
el Consell Assessor dels Jurats) representaven de
manera gairebé exclusiva la Ciutat de Mallorca.
Fou l’any 1315, sota el regnat de Sanç I, quan es
creà la Universitat Forana, que representava tots els
municipis que aleshores hi havia a Mallorca. Els
síndics i els consellers de la Universitat Forana s’in-
tegraren —a partir de 1373— en el Sindicat Forà,
que, amb el Consell de la Ciutat, constituïa el Gran i
General Consell, l’òrgan director de la política del
regne de Mallorca.
L’any 1349, Mallorca s’incorporà a la corona d’Arag-
ó, però el Gran i General Consell continuà dirigint la
política de la ciutat i el regne de Mallorca. El 1447
fou instaurat el règim de sac i sort per elegir-ne els
membres. Aquest sistema es mantingué fins a la
promulgació del Decret de Nova Planta (1715).

RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE
SINEU
Durant segles, des del XIII fins al XIX, els jurats i el
consell municipal de Sineu es reuniren en una es-
tança de l’Hospital.
El conjunt de l’Hospital consta de dos blocs cons-
tructius: el dedicat a l’hospici i l’oratori. L’edifici de
l’hospici data del 1921 i es considera d’estil regiona-
lista. La façana principal, situada al carrer de Po-
nent, mostra un portal forà d’arc rodó, amb un relleu
d’una Immaculada, amb ornamentació floral de re-
miniscències modernistes, degudes a l’escultor Se-
bastià Alcover. A l’esquerra hi ha l’escut de Sineu i
a la dreta la representació d’un arbre que correspon
a l’escut de la família Crespí, patrocinadora de la
construcció de l’hospici.
L’oratori es troba a l’esquerra de l’hospici. El portal
mostra un arc apuntat, molt restaurat, amb restes
d’una arquivolta molt fina que continua pels bran-
cals en forma de bocell.
La façana principal, amb referit de ciment modern,
denota la presència d’un arc diafragma medieval.
Té un coronament amb dos pinacles laterals pirami-
dals i amb una espadanya amb campana en el cen-
tre. A la dreta de la façana principal, vora una arau-
cària, hi ha una cisterna amb coberta de capella
apuntada.
Celler del Bisbe (37), C/ del Bisbe 1
Segons la tradició aquesta casa fou residència del
bisbe de Mallorca en temps del rei Jaume II i s’hi
celebrà alguna reunió del capítol catedralici (d’aquí
el nom popular de Capítol), encara que l’únic que
apareix documentat és que aquí cobrava els del-
mes i les primícies l’Església. El nom de celler ve
de què s’hi emmagatzemava el vi producte del del-
me corresponent.
Arquitectònicament, destaca a la façana la finestra
renaixentista del primer pis, amb festejadors o se-
ients de pedra acarats a l’interior.

RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE
SINEU
El Mercadal (58), Plaça del Mercadal
La Plaça del Mercadal era el lloc on es celebrava el
mercat en temps medievals i, sembla ser que ja en
època islàmica.
El document més antic que tenim d’aquesta plaça
és, segons Bartomeu Mulet Ramis (Mulet Ramis, B.
Història dels carrers i places de Sineu. Sineu, 1987)
de l’any 1413, de quan s’hi celebraven corregudes
per la festa de Sant Jaume que la gent contemplava
des de la Riba.
Vora el mur de la Riba, a l’esquerra mirant cap a
Can Dameto (15), hi ha el monument a les dides de
Mallorca, una petita escultura realitzada i cedida al
municipi l’any 1979 per Remígia Caubet.
Can Dameto (15) i Son Garriga (16), Plaça del
Mercadal 1-2
Al peu de l’escala de la Riba, construïda l’any 1891,
es situen els casals de Can Dameto i Son Garriga
que antigament formaven una unitat, com demostra
el fet que a l’interior de Can Dameto es troba un
escut de la família Julià-Garriga.
La façana de Can Dameto presenta un portal d’arc
rodó amb set dovelles de pedra viva, material que
es repeteix als brancals, amb dues peces cada un, i
als carcanyols que emmarquen l’arc. A la clau del
portal es pot veure l’escut dels Dameto.
Son Garriga (núm. 1) té una façana estreta però
molt interessant, amb alçat de dues plantes, portal
forà d’arc rodó adovellat de pedra maresa i una fi-
nestra renaixentista amb els brancals mutilats al
primer pis.
Al peu de l’escala de la Riba, construïda l’any 1891,
es situen els casals de Can Dameto i Son Garriga
que antigament formaven una unitat, com demostra
el fet que a l’interior de Can Dameto es troba un
escut de la família Julià-Garriga.
La façana de Can Dameto presenta un portal d’arc
rodó amb set dovelles de pedra viva, material que
es repeteix als brancals, amb dues peces cada un, i
als carcanyols que emmarquen l’arc. A la clau del
portal es pot veure l’escut dels Dameto.
Son Garriga (núm. 1) té una façana estreta però
molt interessant, amb alçat de dues plantes, portal
forà d’arc rodó adovellat de pedra maresa i una fi-
nestra renaixentista amb els brancals mutilats al
primer pis.