Rutes - Ajuntament de Sineu

RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE
SINEU
En el centre del claustre hi ha una cisterna de coll
octogonal, que data de l’any 1693. En el centre del
coll hi apareix el lema “Charitas”, símbol dels Mí-
nims. El bastiment de la corriola mostra quatre mai-
nells de ferro convergents en el centre, d’on penja
la corriola.
La Creu dels Morts assolí aquesta denominació
quan, després de l’any 1850 es va construir el ce-
mentiri de la carretera d’Inca i per davant d’allà pas-
saven els morts que es traslladaven des de Sineu al
cementiri per a ser-hi enterrats.
Creu dels Morts (4), C/ Creu 14
És obra de l’escultor Rafel Guitart i data del 1585.
Presenta base de planta octogonal d’un graó. El
fust és també de secció octogonal i està decorat
amb fulles d’acant a l’extrem superior.
En el capitell es troben dos escuts de Sineu; l’ana-
grama de Jesús, IHS, i la inscripció 30 de gener, i
un altre escut amb la inscripció de la data de cons-
trucció, 1585.
Els dos escuts alternen
amb les imatges de quatre
profetes: Isaïes, amb la
llegenda “Lectio Isaiae
prophetae”; David, que por-
ta l’arpa; Miquees, amb la
llegenda “Cito veniet” i una
altre no identificat. A l’a-
nvers de la creu es troba el
Crucificat amb Maria Mag-
dalena als peus. Als quatre medallons, un pelicà, la
Mare de Déu i Sant Joan. Al revers, la Mare de Déu
sobre una mènsula i els símbols dels Evangelistes.
Posada de Son Arnau (60), C/ de la Creu 3-5
La posada ocupava una superfície molt gran, amb
entrada per dos carrers, el de la Creu i el de les Ro-
ses. Actualment, només queden algunes restes de
la seva arquitectura selecta.
Segons J.M. Bover, el primer membre de la família
Arnau instal·lat al terme de Sineu fou Ponç Arnau
que intervingué en la conquesta de 1229.
Son Sabater (49), C/ de Son Sabater 6
Aquesta casa, que dóna nom al carrer, pertanyia a
la família Sabater. En el primer pis hi ha una finestra
amb motllura a la llinda que encercla un relleu de
petites dimensions que representa la sabata de l’-
escut de la família. Segons conten, fou saquejada
pels agermanats l’any 1522.