01.05.2013 Views

Rutes - Ajuntament de Sineu

Rutes - Ajuntament de Sineu

Rutes - Ajuntament de Sineu

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

SI NE U<br />

2007<br />

GUIA<br />

RUTA CULTURAL AL<br />

MUNICIPI DE<br />

SINEU


<strong>Sineu</strong> és un municipi mallorquí pertanyent a la com-<br />

arca <strong>de</strong>l Pla. Limita amb els termes <strong>de</strong> Costitx, Inca,<br />

Llubí, Maria <strong>de</strong> la Salut, Ariany, Petra, Sant Joan i<br />

Lloret <strong>de</strong> Vistalegre.<br />

Dins el terme municipal es troben vestigis prehistò-<br />

rics que evi<strong>de</strong>ncia que fou habitat <strong>de</strong>s <strong>de</strong> temps<br />

enrere. De l’època pretalaiòtica ens han arribat un<br />

nombre consi<strong>de</strong>rable <strong>de</strong> coves, utilitza<strong>de</strong>s bàsica-<br />

ment com a habitatges, com són la cova <strong>de</strong>s Co-<br />

nills, la <strong>de</strong> Son Costa, la <strong>de</strong> Son Mas, la <strong>de</strong>s Come-<br />

llar Fondo <strong>de</strong> Son Rossinyol i la <strong>de</strong>s Pou d’En<br />

Banys.<br />

L’època talaiòtica es representada pels talaiots <strong>de</strong><br />

Son Creixell, Sa Ritxola, Son Rossinyol, Son Ven-<br />

rell, Son Alcaines, <strong>de</strong>s Puig <strong>de</strong> Sa Creu i per la ne-<br />

cròpoli <strong>de</strong>s Serral <strong>de</strong>s Moro (Son Estela).<br />

L’època islàmica es coneix, bàsicament, a partir <strong>de</strong><br />

la documentació creada <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la conquesta<br />

catalana <strong>de</strong> Mallorca. El Llibre <strong>de</strong>l Repartiment <strong>de</strong><br />

Mallorca (1231), esmenta per primera vegada el<br />

districte <strong>de</strong> Djidjnaw, catalanitzat en Sixneu. Aquest<br />

RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE<br />

SINEU<br />

Breu història <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong><br />

districte comptava amb un total <strong>de</strong> 82 alqueries i<br />

rafals. També hi havia un nucli <strong>de</strong> població més<br />

gran i<strong>de</strong>ntificable amb l’actual vila, amb cases, una<br />

necròpoli i banys; també hi hauria una mesquita i,<br />

probablement, un alcàsser.<br />

La conquesta cristiana <strong>de</strong>l districte es féu a finals <strong>de</strong><br />

l’any 1229 sense gaire resistència. En el Reparti-<br />

ment, <strong>Sineu</strong> correspongué a la porció reial. Jaume I<br />

féu immediatament nombroses donacions <strong>de</strong> terres<br />

als seus porcioners.<br />

El procés <strong>de</strong> creació i <strong>de</strong> consolidació <strong>de</strong>l municipi<br />

<strong>de</strong> <strong>Sineu</strong> fou lent. Possiblement la fundació <strong>de</strong> la<br />

parròquia data <strong>de</strong> la primera organització religiosa,<br />

feta per Ferrer <strong>de</strong> Pallarès, prepòsit o pabor<strong>de</strong> <strong>de</strong><br />

Tarragona, l’any 1236. En tot cas, la parròquia <strong>de</strong><br />

Santa Maria <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong> ja apareix en la butlla papal<br />

d’Innocenci IV <strong>de</strong> 1248. El terme municipal compre-<br />

nia també els municipis <strong>de</strong> Lloret <strong>de</strong> Vistalegre i<br />

Sant Joan. L’any 1295 se segregà <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong> la par-<br />

ròquia <strong>de</strong> Lloret <strong>de</strong> Vistalegre i el 1298 la <strong>de</strong> Sant<br />

Joan.<br />

Durant el segle XIV la vila va viure una època d’esp-<br />

lendor. Jaume II i el seu fill, el rei Sanç, residiren<br />

llargues tempora<strong>de</strong>s al palau que el primer hi féu<br />

construir.<br />

El camí reial <strong>de</strong> Palma a <strong>Sineu</strong>, documentat l’any<br />

1309, era una <strong>de</strong> les vies <strong>de</strong> comunicació més im-<br />

portants <strong>de</strong> Mallorca. A principis <strong>de</strong>l segle XIV es


creà el càrrec <strong>de</strong> Veguer <strong>de</strong> Forà, jutge criminal <strong>de</strong><br />

la Part Forana i principal autoritat reial. Des <strong>de</strong> l’any<br />

1319, per ordre <strong>de</strong>l rei Sanç, aquest càrrec residia<br />

<strong>de</strong> manera habitual en el palau <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong>.<br />

Per altra banda, el plenari <strong>de</strong>l Sindicat <strong>de</strong> Forà,<br />

que representava als pobles <strong>de</strong> la Part Forana en el<br />

Gran i General Consell, es reunia <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la seva<br />

fundació l’any 1315, a Inca i <strong>Sineu</strong>, alternativament.<br />

Al segle XIV, <strong>Sineu</strong> tingué dos o tres consellers en<br />

el Gran i General Consell. El Gran i General Consell<br />

era el màxim òrgan polític, administratiu i <strong>de</strong> repre-<br />

sentació <strong>de</strong>l Regne <strong>de</strong> Mallorca. Atès que el regne<br />

no tenia corts, n'adoptà moltes <strong>de</strong> les seves funci-<br />

ons, inclosa la creació d'un òrgan que el representa-<br />

va (la juraria o Jurats <strong>de</strong> la Ciutat i Regne <strong>de</strong> Mallor-<br />

ca). El Gran i General Consell evolucionà <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls<br />

consells municipals catalans, concretament <strong>de</strong>l <strong>de</strong><br />

la ciutat <strong>de</strong> Mallorca. El seu nucli es fundà el 1249 i<br />

la institució fou suprimida el 22 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 1718 per<br />

Felip V emparant-se en el Decret <strong>de</strong> Nova Planta <strong>de</strong><br />

Govern <strong>de</strong> Mallorca i Eivissa (28 <strong>de</strong> novembre <strong>de</strong><br />

1715), juntament amb tot el dret públic mallorquí.<br />

Un <strong>de</strong>ls fets més transcen<strong>de</strong>nts <strong>de</strong>l segle XVI fou la<br />

revolta <strong>de</strong> les Germanies (1521-1523). Les Germa-<br />

RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE<br />

SINEU<br />

nies <strong>de</strong> Mallorca fou una revolta, en part influïda<br />

per la revolta <strong>de</strong> les Germanies valenciana, que<br />

esclatà en 1521 com a conseqüència <strong>de</strong> l'empreso-<br />

nament <strong>de</strong> set menestrals.<br />

Els agermanats es feren amb el control <strong>de</strong> la capital<br />

i <strong>de</strong>stituïren al governador general, Miguel <strong>de</strong> Gur-<br />

rea, que fugí a Eivissa. Els nobles que van sobre-<br />

viure a la matança que es produí en el Castell <strong>de</strong><br />

Bellver es refugiaren a Alcúdia, única població que<br />

romaní fi<strong>de</strong>l al rei durant l'any i mig que els agerma-<br />

nats dominaren l'illa.<br />

<strong>Sineu</strong> es mantingué dins el camp agermanat entre<br />

març <strong>de</strong> 1521 i novembre <strong>de</strong> 1522, quan fou ocupat<br />

per l’exèrcit reialista <strong>de</strong>l virrei Gurrea.<br />

El 8 <strong>de</strong> març <strong>de</strong> 1523 els agermanats es rendiren a<br />

Palma amb la mediació <strong>de</strong>l bisbe.<br />

Malgrat aquesta mediació, més <strong>de</strong> 200 agermanats<br />

van ser executats, fugint-ne molts a Catalunya. A<br />

<strong>Sineu</strong> foren prop d’un centenar els executats. Un<br />

cas <strong>de</strong>stacable é el <strong>de</strong>l notari Joan Gili, <strong>de</strong> Can Gili,<br />

que fou un <strong>de</strong>ls comissionats per anar a <strong>de</strong>manar<br />

clemència a Cort i acabà executat al castell <strong>de</strong> Be-<br />

llver.<br />

Després <strong>de</strong> la revolta la repressió fou molt dura. La<br />

illa va quedar <strong>de</strong>sfeta. La població mallorquina va


disminuir en un 30%, les viles s’en<strong>de</strong>utaren per a<br />

pagar les eleva<strong>de</strong>s sancions que els imposaren -<br />

<strong>Sineu</strong> fou con<strong>de</strong>mnada a pagar una multa <strong>de</strong> 3424<br />

lliures- i nous tributs foren imposats als vençuts.<br />

Al 1583, l’antic Palau Reial es converteix amb con-<br />

vent <strong>de</strong> religioses concepcionistes per concessió<br />

<strong>de</strong>l rei Felip II.<br />

Després <strong>de</strong> la Guerra <strong>de</strong> Successió (1701-1715), la<br />

promulgació <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>crets <strong>de</strong> Nova Planta suposà<br />

per a <strong>Sineu</strong>, com a la resta <strong>de</strong> viles <strong>de</strong> Mallorca, la<br />

<strong>de</strong>saparició <strong>de</strong>ls jurats i la implantació <strong>de</strong>l sistema<br />

d’ajuntament, compost per un batle i quatre regi-<br />

dors.<br />

El segle XIX comença amb la guerra <strong>de</strong>l Francés<br />

(1808-1814) contra la invasió napoleònica. <strong>Sineu</strong>,<br />

igual que la resta <strong>de</strong> la illa, no va patir directament<br />

el conflicte, però sí que hi hagué efectes secundaris<br />

RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE<br />

SINEU<br />

com les contribucions extraordinàries i donatius i la<br />

vigència <strong>de</strong> la Constitució <strong>de</strong> Cadis <strong>de</strong> 1812.<br />

En el Trienni Liberal (1820-1823) s’exclaustraren els<br />

convents <strong>de</strong> menys <strong>de</strong> dotze religiosos, un d’ells el<br />

<strong>de</strong>ls Mínims <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong>.<br />

El nou adveniment <strong>de</strong> l’absolutisme suposà el retorn<br />

a la situació <strong>de</strong> 1820: se suprimí la Constitució i re-<br />

tornaren els frares Mínims.<br />

El segle XIX acaba amb les guerres <strong>de</strong> Cuba i Filipi-<br />

nes, on hi participaren 40 sineuers, <strong>de</strong>ls quals hi<br />

moriren 14.<br />

El mercat i la fira<br />

Sembla evi<strong>de</strong>nt que el mercat setmanal sineuer té<br />

el seu origen molt més enllà que els testimonis que<br />

apareixen documentats sobre les llicències i privile-<br />

gis atorgats pels reis Jaume II, Sanç o Pere IV. De<br />

fet, segons assenyala mossèn Mulet, hi ha evidènci-<br />

es clares <strong>de</strong> què els moros ja celebraven mercat els<br />

dimecres, a la placeta <strong>de</strong>s Mercadal.<br />

El que és cert i documentat és que el rei Jaume II<br />

atorgà el privilegi <strong>de</strong>l mercat setmanal l’any 1306.<br />

<strong>Sineu</strong> és la capital <strong>de</strong> les fires <strong>de</strong> primavera: és la<br />

que convoca més visitants i és la més antiga <strong>de</strong>


Mallorca (es va establir per privilegi <strong>de</strong>l rei Sanç,<br />

l’any 1318).<br />

Es celebra anualment el primer diumenge <strong>de</strong> maig.<br />

És fira eminentment agrícola, rama<strong>de</strong>ra i artesanal<br />

que ha conservat molt bé la tradició i el sentit <strong>de</strong>l<br />

mercat extraordinari anual.<br />

Els llocs <strong>de</strong> venda exhibeixen productes <strong>de</strong> tota<br />

casta: fruites, verdures, plantes i roba a la plaça <strong>de</strong><br />

l’Església i al carrer Major; aus a les escales <strong>de</strong><br />

Sant Marc i, més avall, cadires, escales <strong>de</strong> peu i<br />

ceràmica; ganivets en el carreró <strong>de</strong> la vicaria, etc. El<br />

ramat ocupa tota la plaça <strong>de</strong>l Mercat. Es solen fer<br />

mostres <strong>de</strong> animals i exposicions <strong>de</strong> maquinaria<br />

agrícola i <strong>de</strong> cotxes.<br />

<strong>Sineu</strong> celebra les seves festes patronals <strong>de</strong> la<br />

"Mare <strong>de</strong> Déu d'Agost", el 15 <strong>de</strong> agosto. El moment<br />

<strong>de</strong> màxima solemnitat <strong>de</strong>l any sineuer és el <strong>de</strong> Set-<br />

mana Santa, ja que el Divendres Sant nombroses<br />

persones <strong>de</strong> tota la illa, arriben a la vila per a veure<br />

les processons i els cirineus.<br />

Altres festes que es celebren a <strong>Sineu</strong> són les <strong>de</strong><br />

Sant Marc, patró <strong>de</strong>l poble, el 25 d’abril i les <strong>de</strong> Sant<br />

Antoni, dia 17 <strong>de</strong> gener, amb els típics foguerons,<br />

dimonis i torra<strong>de</strong>s. El segon diumenge <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre<br />

es celebra la Fira <strong>de</strong> Sant Tomàs .<br />

RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE<br />

SINEU<br />

A les Illes Balears, com a molts altres indrets <strong>de</strong> la<br />

Mediterrània, on hi havia una economia <strong>de</strong> subsis-<br />

tència basada fonamentalment en l’agricultura, el<br />

cultiu <strong>de</strong> cereals era essencial per l’economia <strong>de</strong> les<br />

famílies. De la molta <strong>de</strong>ls cereals, ordi i blat, s’obte-<br />

nia la farina i <strong>de</strong> la farina es feia el pa, aliment bàsic<br />

<strong>de</strong> la dieta tradicional.<br />

Molins <strong>de</strong> vent<br />

Les Illes Balears suposen la major concentració<br />

<strong>de</strong> molins fariners d’Espanya. Segons el darrer<br />

inventari (Associació d’Amics <strong>de</strong>l Molins <strong>de</strong><br />

Mallorca, 1991-1993) n’hi ha 796 a Mallorca<br />

La sembra es feia els mesos <strong>de</strong> novembre i <strong>de</strong>sem-<br />

bre i si les condicions meteorològiques eren favora-<br />

bles, en juny, el blat madurava i es podia segar. La<br />

sega, que era una feina fatigosa, consistia en tallar<br />

el blat, normalment amb una falç, i amuntegar-lo<br />

fent garbes. Les garbes es duien a l’era i es batien,<br />

és a dir, es separava el gra <strong>de</strong> la palla. L’era consis-<br />

tia en una superfície circular plana i ben compacta-


da que se situava a llocs elevats i ben orejats. El<br />

juliol era el mes <strong>de</strong> batre. Primer es <strong>de</strong>sfeien les<br />

garbes i s’estenien damunt l’era. Desprès es co-<br />

mençava a batre amb la bèstia i el carretó. S’acons-<br />

eguia, d’aquesta manera, esflorar les espigues.<br />

Aquest procés es repetia tres o quatre vega<strong>de</strong>s.<br />

Per separar el gra <strong>de</strong> la palla es feia servir la força<br />

<strong>de</strong>l vent. Amb una forca es tirava a l’aire i el vent<br />

s’enduia la palla i el gra queia al terra. La palla es<br />

conservava en els pallers i servia d’aliment pels ani-<br />

mals. El gra es guardava als graners o també dins<br />

els pallers.<br />

Del blat recol·lectat se’n reservava una quantitat<br />

suficient per a la sembra <strong>de</strong>l proper any. Una petita<br />

part es molia amb el molinet <strong>de</strong> mà per fer sèmola i<br />

la resta, es duia al molí, per fer-ne farina. Els page-<br />

sos, per obtenir la farina per a la fornada <strong>de</strong> pa, du-<br />

ien el gra a moldre al molí i, a canvi, el moliner se’n<br />

quedava una petita part. També es podia pagar<br />

amb sous, tot i que el moliner preferia quedar-se<br />

amb la part <strong>de</strong> gra que li corresponia ja que era es-<br />

càs. Aquest ofici, que es pot qualificar <strong>de</strong> subsistèn-<br />

cia, se solia heretar <strong>de</strong> pares a fills. Era el moliner,<br />

el mateix propietari, qui se’n cuidava que el molí<br />

funcionàs correctament i el responsable <strong>de</strong> la quali-<br />

tat <strong>de</strong> la mòlta, fins al punt <strong>de</strong> que si es feia malbé<br />

estava obligat a reposar-la<br />

Els molins <strong>de</strong> vent se construïen a llocs oberts, so-<br />

RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE<br />

SINEU<br />

vint elevats i on el vent bufàs regularment. Tot i així<br />

els molins disposaven d’un mecanisme que perme-<br />

tia orientar les antenes i el capell segons el vent<br />

que bufàs.<br />

La maquinària, tant interior com exterior, és feta <strong>de</strong><br />

fusta excepte algunes peces que són <strong>de</strong> ferro i les<br />

moles, que són <strong>de</strong> pedra. La torre, construïda amb<br />

pedra i marès, és <strong>de</strong> secció circular i té un diàmetre<br />

<strong>de</strong> tres metres i uns set metres d’alçada.<br />

L’exterior <strong>de</strong>l molí disposa <strong>de</strong> diferents parts: el cin-<br />

tell, plataforma rodona <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la qual el moliner po-<br />

dia envelar o <strong>de</strong>senvelar el molí; la torre, que allotja<br />

tots els engranatges <strong>de</strong> moldre; el capell, coberta<br />

<strong>de</strong> la torre en forma <strong>de</strong> conus feta <strong>de</strong> càrritx i l’arbre,<br />

un eix quasi horitzontal que connecta les aspes<br />

amb les peces interiors <strong>de</strong> l’enginy.<br />

L’arbre està travessat per tres antenals, unes barres<br />

molts resistents separa<strong>de</strong>s per angles <strong>de</strong> seixanta<br />

graus, cada una <strong>de</strong> les quals sosté dues antenes,<br />

que aguanten les planxa<strong>de</strong>s. Les planxa<strong>de</strong>s són el<br />

conjunt <strong>de</strong> barres horitzontals i longitudinals que<br />

formen la graella sobre la qual hi ha la tela, anome-<br />

nada vela.<br />

De cada un <strong>de</strong>ls extrems <strong>de</strong> les antenes en surt un<br />

cap, anomenat cabestre, que arriba fins al cap <strong>de</strong>l<br />

bou. El bou és una llarga barra clavada a l’extrem<br />

exterior <strong>de</strong> l’arbre. També <strong>de</strong>l cap <strong>de</strong>l bou en surten


RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE<br />

SINEU<br />

cap a les aspes sis cor<strong>de</strong>s més, les borines, que<br />

donen una major resistència enfront <strong>de</strong> les ratxes<br />

<strong>de</strong> vent.<br />

Tot just travessar la porta <strong>de</strong>l molí, a l’esquerra, hi<br />

ha una escaleta <strong>de</strong> petits esglaons que permet pu-<br />

jar a cada un <strong>de</strong>ls replans o sostres <strong>de</strong>l molí. El <strong>de</strong><br />

més amunt allotjava el mecanisme <strong>de</strong> moldre i part<br />

<strong>de</strong> l’arbre i el <strong>de</strong> davall és on s’hi omplien els sacs<br />

amb la farina que queia <strong>de</strong> les moles. El moviment<br />

rotatori <strong>de</strong> les aspes es transmet al mecanisme inte-<br />

rior a través <strong>de</strong> l’arbre, situat sobre un cèrcol <strong>de</strong><br />

fusta <strong>de</strong>l mateix diàmetre que la torre, anomenat<br />

congreny <strong>de</strong> damunt. Aquest cèrcol, que és giratori,<br />

<strong>de</strong>scansa sobre un altre que és fix, el congreny <strong>de</strong><br />

davall. Aquest sistema, amb l’ajut d’una palanca,<br />

permet orientar l’antenada <strong>de</strong> cara al vent. L’arbre<br />

està travessat per unes barres <strong>de</strong> fusta, els creuers,<br />

que aguanten la roda. Aquesta peça, col·locada en<br />

posició vertical, engrana amb els braçols <strong>de</strong> la llan-<br />

terna, un cilindre travessat per una barra <strong>de</strong> ferro,<br />

la forcada, a través <strong>de</strong> la qual es transmet el movi-<br />

ment a la mola <strong>de</strong> damunt. Les moles són dues<br />

grans pedres rodones, una <strong>de</strong> les quals, la <strong>de</strong> dalt,<br />

gira sobre l’altra i mol el gra. El gra, que s’aboca a<br />

una caixa <strong>de</strong> fusta semblant a un embut anomena-<br />

da tremuja, cau a través <strong>de</strong> la canaleta a l’ull <strong>de</strong> la<br />

mola, un forat rodó al centre <strong>de</strong> la pedra pel qual<br />

també passa la forcada. D’aquest forat va al mig <strong>de</strong><br />

les dues moles. Dos cèrcols <strong>de</strong> fusta més ro<strong>de</strong>gen<br />

les moles. El congrenyet, ro<strong>de</strong>ja la <strong>de</strong> davall i la ris-<br />

cla, la <strong>de</strong> damunt. La funció d’aquest darrer és reco-<br />

llir la mòlta i <strong>de</strong>ixar-la passar al farinal, <strong>de</strong>s d’on va a<br />

parar al sac. Una vegada la mòlta era al sac acaba-<br />

va la feina <strong>de</strong>l moliner. El procés posterior <strong>de</strong> sepa-<br />

ració <strong>de</strong>l segó <strong>de</strong> la farina, anomenat cerndre es<br />

realitzava a cada casa. Per a dur-lo a terme es feia<br />

servir el sedàs, un cèrcol <strong>de</strong> fusta amb un fil emma-<br />

llat que permetia colar la mòlta. El segó s’utilitzava<br />

per alimentar els animals i la farina per fer el flaó,<br />

els bunyols, les orelletes, coques, etc. però sobre-<br />

tot, per fer el pa.<br />

Itinerari<br />

Començam la ruta a la plaça Es Fossar. En aquesta<br />

gran explanada hi trobarem el pou d’En Triquet<br />

(42) i s’Abeurador (43). Pel carrer Gran arribam a<br />

l’antiga l’Estació (51), actual centre d’art. De davant<br />

l’Estació, continuam en direcció nord, pel carrer <strong>de</strong><br />

l’Estació, fins arribar a l’entreforc <strong>de</strong>l carrer <strong>de</strong> San-<br />

ta Margalida, Tramuntana, d’Avall i Major. A la con-<br />

fluència d’aquests carrers hi trobam tres pous pú-<br />

blics: al cap <strong>de</strong> cantó <strong>de</strong>l carrer <strong>de</strong> l’Estació i el car-<br />

rer <strong>de</strong> Santa Margalida, hi ha el pou <strong>de</strong> Ca Na Mo-<br />

rera (45); ben a prop, a l’altra banda <strong>de</strong>l carrer, en<br />

la placeta anomenada <strong>de</strong> les Germanies, es troba el<br />

conegut com a pou <strong>de</strong> Sa Morera (52) i a l’altra<br />

banda <strong>de</strong> la plaça, cap a la sortida <strong>de</strong>l poble per la<br />

carrer <strong>de</strong> Santa Margalida i ala confluència amb el<br />

carrer <strong>de</strong> la Concòrdia, hi trobam el pou <strong>de</strong>ls Horts<br />

(53). Seguim per la carretera <strong>de</strong> Santa Margalida<br />

per trobar el primer <strong>de</strong>ls molins que es conserven


<strong>de</strong>l barri <strong>de</strong> Ses Cases Noves, el molí d’En Moixe-<br />

ta (11), tot i que no és gaire visible <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l carrer ja<br />

que la torre és molt rebaixada. El barri <strong>de</strong> Ses Ca-<br />

ses Noves és un <strong>de</strong>ls més enfilats <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong>. Des <strong>de</strong><br />

la carretera <strong>de</strong> Santa Margalida s’estén fins a ter-<br />

renys <strong>de</strong> Sa Torre i Son Palanca.<br />

Tota la barriada presentava un aspecte molt distint<br />

al d’ara, amb prop <strong>de</strong> <strong>de</strong>u molins que li donaven<br />

una bella perspectiva. Actualment, <strong>de</strong>ls antics mo-<br />

lins només en resten set i alguns d’ells han perdut<br />

la seva fisonomia original i han estat adaptats com<br />

a vivenda.<br />

Voltant a la esquerra <strong>de</strong>l molí d’En Pau pel carrer<br />

<strong>de</strong> la Torre, ben prop, al cap <strong>de</strong> cantó <strong>de</strong>l carrer<br />

<strong>de</strong>ls Molins, trobam el molí <strong>de</strong> Cas Metge <strong>de</strong> Ses<br />

Cases Noves (57). Continuam baixant pel carrer<br />

<strong>de</strong>ls Molins, fins arribar al següent cap <strong>de</strong> cantó,<br />

amb el carrer <strong>de</strong>ls Voltants on es troba el molí <strong>de</strong><br />

s’Oguera (10). Giram a la dreta pel carrer <strong>de</strong>ls Vol-<br />

tants, cap al carrer Entorn <strong>de</strong> Ses Cases Noves. Al<br />

RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE<br />

SINEU<br />

cap d’aquest, tenim el molí d’En Gaspar (55) i a la<br />

seva esquerra, gairebé adossat a la seva base, el<br />

molí d’En Mulet (9), ambdós restaurats recent-<br />

ment. Des d’aquí tindrem una preciosa vista <strong>de</strong> la<br />

vila <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong>.<br />

Retornam a la carrer <strong>de</strong> Santa Margalida i pel carrer<br />

Major per tornar al centre.<br />

En el número 24 <strong>de</strong>l carrer Major es troba Ca Don<br />

Enric d’Espanya (7) i enfront tenim la façana pos-<br />

terior <strong>de</strong> la casa celler Son Torelló (6) que té l’ent-<br />

rada en el carrer Mirador número 1.<br />

Al carrer Major, a l’altura <strong>de</strong>l número 13, es situa el<br />

casal i centre d’art <strong>de</strong> Can Gili (59).<br />

Seguim pel carrer Major, fins que giram a la dreta<br />

pel segon carrer que trobam, el <strong>de</strong> Sant Francesc,<br />

que ens condueix als següents punts d’interès, l’Es-<br />

glésia <strong>de</strong>ls Mínims (3) i l’antic convent <strong>de</strong>l Mí-<br />

nims (2), actual <strong>Ajuntament</strong>.<br />

Seguim pel carrer <strong>de</strong>l davant <strong>de</strong> la Casa Consistori-<br />

al, el carrer <strong>de</strong>l Vent on, al final, trobam la creu <strong>de</strong>ls<br />

Morts (4). A la dreta es troba el carrer <strong>de</strong> Son Sa-<br />

bater, on hi ha el casal que dóna nom al carrer, Son<br />

Sabater (49). A l’esquerra, es troba la posada <strong>de</strong>


RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE<br />

SINEU<br />

Son Arnau (60). Continuam pel carrer <strong>de</strong>l Bous fins<br />

el número 36 on es troba la posada <strong>de</strong> Sa Bastida<br />

(62).<br />

El carrer <strong>de</strong> la Rosa ens conduirà a la Plaça on, al<br />

cap <strong>de</strong> cantó trobam el Celler <strong>de</strong> Can Font (18), un<br />

celler tradicional que és el lloc perfecte per fer una<br />

aturada en el camí.<br />

Ens trobam a Sa Plaça, davant la façana principal<br />

<strong>de</strong> l’església parroquial <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong> (Església parro-<br />

quial <strong>de</strong> Santa Maria (5)). Per la banda dreta <strong>de</strong> la<br />

façana passam per davall el pontet <strong>de</strong> Santa Bàrba-<br />

ra i arribam a la Plaça <strong>de</strong> Sant Marc on, vora el por-<br />

tal lateral <strong>de</strong> l’església, trobam la Rectoria i, a la<br />

vora, el monument a Sant Marc, patró <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong><br />

(8).<br />

Tornam enrere, cap a la plaça i la travessam cap els<br />

dos edificis que la flanquegen al sud-oest: la Posa-<br />

da <strong>de</strong> Defla (17), a la dreta i Can Julià (19), a l’es-<br />

querra.<br />

Voltam a l’esquerra pel carrer <strong>de</strong>l Bisbe i a la canto-<br />

nada amb el carrer <strong>de</strong> la Quartera, trobam una anti-<br />

ga casa <strong>de</strong> base gòtica i amb motius religiosos i<br />

heràldics: la Confraria <strong>de</strong> la Verge <strong>de</strong>ls Pobres<br />

(41). Davant la Confraria, en el carrer <strong>de</strong> la Quarte-<br />

ra, localitzam l’antic magatzem <strong>de</strong> cereals que dóna<br />

nom al carrer, La Quartera (20). Seguint cap al sud-<br />

oest pel carrer Palau trobam al número 2, la casa<br />

que havia estat la seu <strong>de</strong> la Cúria Reial (Antiga Cú-<br />

ria Reial (61)).<br />

De l’antiga Cúria Reial, continuam pel carrer <strong>de</strong>l<br />

Palau i al final d’aquesta via arribam a l’històric edifi-<br />

ci que fou palau <strong>de</strong>ls Reis <strong>de</strong> Mallorca (Monestir<br />

Concepcionista (23)). A l’esquerra, les escales<br />

davallen fins el carrer <strong>de</strong>l Reverend Arnau Ramis, a<br />

l’altura <strong>de</strong>ls números 17-19 d’aquesta via hi trobam<br />

el convent <strong>de</strong> monges <strong>de</strong> la Caritat (Germanes <strong>de</strong><br />

la Caritat (38)).<br />

Seguim els vells murs <strong>de</strong>l monestir <strong>de</strong> monges tan-<br />

ca<strong>de</strong>s, que que<strong>de</strong>n a la nostra dreta, fins arribar al<br />

carrer <strong>de</strong> les Parres, on voltam a l’esquerra. Al pri-<br />

mer cap <strong>de</strong> cantó, voltam <strong>de</strong> nou a l’esquerra per<br />

agafar el carrer <strong>de</strong> Ponent on, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l centre <strong>de</strong><br />

salut, a la dreta, arribam a l’edifici <strong>de</strong> l’Hospital (22)<br />

i la seva capella, l’oratori <strong>de</strong> Sant Josep (21).<br />

En el creuer <strong>de</strong> davant l’oratori, format pel carrer <strong>de</strong><br />

Ponent, <strong>de</strong> l’Hospital i <strong>de</strong>l Fang, pujam cap al centre<br />

<strong>de</strong> la vila, pel carrer <strong>de</strong> l’Hospital, fins que, al co-<br />

mençament <strong>de</strong>l carrer Reverend Arnau Ramis, loca-<br />

litzam l’antiga casa <strong>de</strong>l Capítol o Celler <strong>de</strong>l Bisbe<br />

(37).<br />

Del Capítol, <strong>de</strong>ixam la Quartera a la nostra esquerra<br />

i entram dins la plaça <strong>de</strong>l Mercadal (58), antic es-<br />

pai <strong>de</strong>l mercat. Al fons <strong>de</strong>l Mercadal, a les escales<br />

que pugen a la Riba i van a la plaça <strong>de</strong> Sant Marc,<br />

s’aixequen dos casals importants dins l’arquitectura<br />

civil <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong>: Son Garriga (16) i Can Dameto (15).<br />

De Son Garriga i Can Dameto,voltam a l’esquerra<br />

pel carrer <strong>de</strong> l’Església, enllaçam amb el carrer <strong>de</strong>l<br />

Mirador, i retornam a la plaça <strong>de</strong>s Fossar (64).


RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE<br />

SINEU<br />

Es Fossar (64), Plaça Es Fossar<br />

Es Fossar és actualment una plaça pública amb<br />

nombrosa vegetació, on cada dimecres s’hi fa mer-<br />

cat. Antigament, va ser usat com a cementiri <strong>de</strong> la<br />

vila, quan el reduït espai vora la Rectoria en féu<br />

necessària l’ampliació.<br />

Compartint l’espai amb el mercat <strong>de</strong>l bestiar, l’e-<br />

splanada estava ocupada també per les eres comu-<br />

nals que els pagesos empraven per batre el blat i<br />

altres grans. Per això, es convertí en el <strong>de</strong> Fossar<br />

<strong>de</strong> les Eres.<br />

El mercat s’hi celebra <strong>de</strong>s <strong>de</strong> ben antic, ja que,<br />

quan Pere IV d’Aragó, més conegut com a Pere el<br />

Cerimoniós, atorgà a la vila el privilegi <strong>de</strong> celebrar el<br />

mercat <strong>de</strong>ls dimecres, assenyalà en una carta al<br />

veguer forà que “si tenim constància que l’any 1213<br />

els sarraïns ja hi feien mercat els dimecres, i se n’ha<br />

continuat fent, donau-li llicència”.<br />

Pou d’En Triquet (42),<br />

Situat en la confluència <strong>de</strong>ls carrers <strong>de</strong> Triquet i d’A-<br />

d’Avall, l’actual pou data <strong>de</strong> l’any 1565, quan apa-<br />

reix documentat amb el nom <strong>de</strong> Pou Nou.<br />

El nom <strong>de</strong> Triquet fa referència a<br />

què en aquest mateix lloc es juga-<br />

va a la pilota.<br />

Abeurador (43), Plaça Es Fossar<br />

L’Abeurador actual sembla que data <strong>de</strong> l’any 1904.<br />

És un dipòsit circular tancat per una paret <strong>de</strong> pedra i<br />

amb coberta <strong>de</strong> porxada octogonal <strong>de</strong> teules sostin-<br />

guda per pilars <strong>de</strong> fusta.<br />

Apareix documentat al segle XVI. Antigament era<br />

alimentat per dos pous situats a una finca veïna, a<br />

través d’una monumental sínia i hi <strong>de</strong>vien beure les<br />

bísties <strong>de</strong> tornada <strong>de</strong>l conró.


Té base-habitatge i una escala exterior que puja al<br />

primer nivell on hi ha un primer portal <strong>de</strong> llinda. L’e-<br />

scala continua fins a un primer replà on es troben<br />

l’envelador i el portal <strong>de</strong> llinda <strong>de</strong> la torre <strong>de</strong>l molí.<br />

Aquesta és <strong>de</strong> secció circular amb una coberta <strong>de</strong><br />

teules a dos aiguavessos.<br />

RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE<br />

SINEU<br />

Estació (51), C/ <strong>de</strong> l’Estació 2<br />

La primera estació <strong>de</strong> tren que tingué el poble data<br />

<strong>de</strong> l’any 1878, quan el 2 <strong>de</strong> febrer s’inaugurà el tra-<br />

jecte Palma-Inca-<strong>Sineu</strong>. El 19 <strong>de</strong> març <strong>de</strong> 1879 s’i-<br />

naugurà la continuació <strong>de</strong> la<br />

via fèrria fins a Manacor.<br />

L’actual edifici se acabà <strong>de</strong><br />

construir el mes <strong>de</strong> maig <strong>de</strong><br />

1926.<br />

El 1975, quan la línia ferroviària cap a Manacor i<br />

Artà <strong>de</strong>ixà <strong>de</strong> funcionar, restà inutilitzada i <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

l’any 1988 compleix la funció <strong>de</strong> centre d’arts plàsti-<br />

ques.<br />

Pou <strong>de</strong> Ca Na Morera (45), C/ <strong>de</strong> l’Estació – C/ <strong>de</strong><br />

Santa Margalida<br />

Antigament era anomenat pou <strong>de</strong> na Prats. Amb<br />

aquest nom apareix documentat l’any 1584, quan<br />

els jurats <strong>de</strong> la vila el compraren per al poble.<br />

Molí d’En Moixeta (11), Ctra. <strong>de</strong> Sta Margalida 23<br />

Molí d’En Pau (12), Ctra. <strong>de</strong> Santa Margalida 25<br />

Documentat al segle XVIII. Restaurat al 1992.<br />

El molí d’En Pau és una bona mostra <strong>de</strong>ls molins<br />

fariners <strong>de</strong> vent <strong>de</strong>l Pla <strong>de</strong> Mallorca. Antigament se’l<br />

coneixia amb els noms <strong>de</strong> molí d’En Ros i molí d’En<br />

Guillemet. Va estar en funcionament fins poc <strong>de</strong>s-<br />

prés <strong>de</strong> l’any 1930.<br />

Fou restaurat l’any 1992 i es <strong>de</strong>dica actualment a<br />

restaurant.<br />

Presenta una torre cilíndrica que s’aixeca damunt<br />

una base, que servia com a habitatge <strong>de</strong>l moliner;<br />

aquesta és <strong>de</strong> forma rectangular i irregular, amb dos<br />

pisos i naus amb volta <strong>de</strong> canó. Al llarg <strong>de</strong> la restau-<br />

ració se li col·locaren les antenes i el capell <strong>de</strong>l molí.<br />

L’interior <strong>de</strong> la torre té una escala <strong>de</strong> caragol amb<br />

els graons ficats dins la paret <strong>de</strong> la torre. La planta


RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE<br />

SINEU<br />

baixa mostra un portal forà d’arc rodó adovellat,<br />

amb carcanyol, amb un finestró amb ampit en la<br />

segona planta. A l’interior <strong>de</strong>staquen un arc rebai-<br />

xat, algunes estances amb coberta <strong>de</strong> volta <strong>de</strong> canó<br />

i alguns <strong>de</strong>talls com una cisterna <strong>de</strong> coll quadrangu-<br />

lar adossada a la paret, menjadores per a les bísti-<br />

es i un cossi <strong>de</strong> la bugada, restaurat.<br />

Darrere el molí d’En Pau, vora l’actual rotonda, hi<br />

havia un altre molí anomenat molí d’En Serralta,<br />

que fou en<strong>de</strong>rrocat per les obres <strong>de</strong> la via <strong>de</strong> circu-<br />

lació.<br />

La torre <strong>de</strong> molí és rebaixada. La base es va refor-<br />

mar per a fer servir d’habitatge i té una coberta <strong>de</strong><br />

teules a sis aiguavessos.<br />

Molí s’Oguera (10), C/ <strong>de</strong>ls Voltants 13<br />

Ha estat molt reformat i la torre apareix rebaixada,<br />

s’adossa a una casa també reformada. Segons la<br />

memòria popular el moliner<br />

era l’oguer (encarregat <strong>de</strong>ls<br />

cavalls i egües) d’una finca i<br />

la dona, coneguda amb el<br />

nom <strong>de</strong> “s’oguera”, en quedar<br />

vídua, dóna nom al molí .<br />

Molí <strong>de</strong> Cas Metge (57), C/ Molins<br />

Molí d’En Gaspar (55), C/ Entorn <strong>de</strong> ses cases<br />

Documentat al segle XVIII.<br />

Una escala exterior puja a l’envelador i comunica<br />

amb el portal <strong>de</strong> la torre, que és <strong>de</strong> llinda. La cober-<br />

ta és <strong>de</strong> teules a dos aiguavessos. A la dreta <strong>de</strong><br />

l’escala exterior hi ha el portal, també <strong>de</strong> llinda, que<br />

comunica amb les estances <strong>de</strong> la base; just a l’esq-<br />

uerra d’aquest portal es distingeix una pedra gran<br />

que feia funció <strong>de</strong> colcador. Més a la dreta, en el<br />

mur <strong>de</strong> la base, s’hi obre un finestró atrompetat que<br />

forada l’amplíssima paret. A l’esquerra <strong>de</strong> l’escala<br />

exterior hi ha un altre portal <strong>de</strong> llinda d’una peça,<br />

que comunica amb una estança <strong>de</strong> l’habitatge, amb<br />

coberta <strong>de</strong> volta.<br />

noves<br />

El molí d’En Gaspar té torre amb paredat antic que<br />

s’aixeca damunt una base-habitatge amb coberta<br />

<strong>de</strong> volta rebaixada.


RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE<br />

SINEU<br />

Molí d’En Mulet (9), C/ Entorn <strong>de</strong> ses cases noves<br />

El molí d’en Mulet s’aixeca a l’esquerra <strong>de</strong>l molí<br />

d’en Gaspar, gairebé adossat a la seva base.<br />

Té base habitatge i una escala interior que puja a<br />

un primer nivell, on hi ha un portal <strong>de</strong> llinda.<br />

L’escala continua fins a un segon replà, amb<br />

l’envelador i el portal <strong>de</strong> llinda <strong>de</strong> la torre <strong>de</strong>l molí.<br />

Pou <strong>de</strong>ls Horts (53), Plaça. <strong>de</strong> les Germanies, C/<br />

El pou apareix datat l’any 1392. En un principi <strong>de</strong>-<br />

gué servir per a regar els horts propers, però <strong>de</strong>s-<br />

prés fou adaptat com a rentadors públics.<br />

La cultura <strong>de</strong> l’aprofitament <strong>de</strong> l’aigua es manifesta<br />

molt bé en aquestes construccions modèliques pel<br />

que fa a l’aprofitament i la reutilització <strong>de</strong> l’aigua.<br />

Els rentadors van ser un veritable avenç en la feixu-<br />

ga feina <strong>de</strong> rentar la roba. En les zones on hi havia<br />

fonts naturals, l’abeurador <strong>de</strong>ls animals i els renta-<br />

dors estaven al costat, a vega<strong>de</strong>s junts o separats,<br />

en funció <strong>de</strong> si abundaven les fonts.<br />

Els rentadors com a servei públic van funcionar fins<br />

que es va popularitzar la rentadora.<br />

d’Avall, C/ <strong>de</strong> la Concòrdia<br />

Davant el pou <strong>de</strong>ls Horts hi havia una creu <strong>de</strong> ter-<br />

me, avui <strong>de</strong>sapareguda, documentada al 1725.<br />

Pou <strong>de</strong> Sa Morera (52), Plaça <strong>de</strong> les Germanies<br />

Recentment ha<br />

estat reformat i<br />

se l’hi ha afegit<br />

una pica <strong>de</strong> pe-<br />

dra picada pro-<br />

ce<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l pou<br />

<strong>de</strong>ls Horts.<br />

Son Torelló (6), C/ Son Torelló 1<br />

La família Torelló radica a <strong>Sineu</strong> <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls primers<br />

anys <strong>de</strong> la reconquesta i molts <strong>de</strong>ls seus membres<br />

foren jurats <strong>de</strong> la Ciutat <strong>de</strong> Mallorca o consellers <strong>de</strong>l<br />

Regne o cavallers privi-<br />

legiats.<br />

Cada any, el capvespre<br />

<strong>de</strong>l diumenge <strong>de</strong>l Ram<br />

se celebrava la funció<br />

<strong>de</strong>ls Dotze Sermons<br />

pels carrers <strong>de</strong> la vila.<br />

Quan la processó arri-<br />

bava a Son Torelló, a la


RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE<br />

SINEU<br />

part <strong>de</strong>l Fossar, on encara ara es pot observar una<br />

creu <strong>de</strong> fusta, el quaresmer predicava sobre la Tro-<br />

bada <strong>de</strong> Jesús amb la seva Mare. Aleshores, <strong>de</strong> la<br />

casa sortia una comitiva que portava dalt d’una pea-<br />

nya el Pas <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong>ls Dolors, afer que<br />

era alou <strong>de</strong>ls arrendadors <strong>de</strong> la casa.<br />

Ca Don Enric d’Espanya (7), C/ Major 24<br />

El personatge que dóna nom al casal, Enric d’Esp-<br />

anya i Truyols, pertanyia a la família <strong>de</strong>ls senyors<br />

<strong>de</strong> Defla.<br />

L’edifici presenta un mur amb merlets que dóna al<br />

carrer Major. Destaca en aquest mur, un finestró<br />

amb arc conopial, a la dreta <strong>de</strong>l portal.<br />

La casa <strong>de</strong> tres<br />

plantes, s’aixeca<br />

al fons <strong>de</strong>l jardí.<br />

La façana és neo-<br />

gòtica.<br />

Església <strong>de</strong>ls Mínims (3), C/ <strong>de</strong> Sant Francesc 8<br />

L’Església <strong>de</strong>l convent <strong>de</strong>ls Mínims fou construïda<br />

entre 1793 i 1812, substituint un temple més antic<br />

que datava <strong>de</strong>l 1667.<br />

La façana <strong>de</strong>l temple es troba dividida en tres cos-<br />

sos mitjançant pilastres que culminen en sengles<br />

pinacles piramidals, als extrems <strong>de</strong>l frontó central.<br />

El portal major és <strong>de</strong> llinda, amb un trencaaigües en<br />

forma <strong>de</strong> cornisa lineal com a coronament. La làpida<br />

<strong>de</strong>l capdamunt explica que l’església es feu amb<br />

almoines <strong>de</strong>ls sineuers i <strong>de</strong>ls manacorins i que fra<br />

Josep Seguí, fill <strong>de</strong>l convent <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong> (això és, frare<br />

<strong>de</strong>l convent <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong>), tingué cura <strong>de</strong> les obres i les<br />

dirigí. Segons consta a la làpida, les obres s’in-<br />

iciaren l’any 1793 i una vegada acaba<strong>de</strong>s, el dia 20<br />

<strong>de</strong> setembre <strong>de</strong> l’any 1812, en època <strong>de</strong>l papa Pius<br />

VII, <strong>de</strong>l rei Ferran VII, aleshores captiu a França, i<br />

<strong>de</strong>l cap polític <strong>de</strong> Mallorca Antoni Desbrull i Boïl<br />

d’Arenós, es procedí a la seva benedicció.<br />

Convent <strong>de</strong>l Mínims (2), C/ <strong>de</strong> Sant Francesc 10<br />

El convent <strong>de</strong> Jesús Maria, <strong>de</strong>ls frares Mínims, fou<br />

fundat l’any 1667.<br />

La Ordre <strong>de</strong>ls Mínims va tenir origen en el petit grup<br />

d’ermitans reunits al voltant <strong>de</strong> Sant Francesc <strong>de</strong><br />

Paula en el petit ermitori <strong>de</strong> Paula a Itàlia en el se-<br />

gle XV. El seu nom l’agafen <strong>de</strong> la vocació francisca-<br />

na d’humilitat, entesa en el sentit en què apareix en<br />

Mateu 25:40: "...quant heu fet amb un d’aquest els<br />

meus germans petits amb mi ho heu fet "; així que<br />

es consi<strong>de</strong>raven a ells mateixos com als "més petits<br />

<strong>de</strong> tots els religiosos". La ordre <strong>de</strong>ls Mínims es va<br />

expandir per Itàlia en el segle XV i fou introduïda a<br />

França en 1482, per a arribar més tard a Espanya i<br />

Alemanya en 1497.<br />

L’any 1821 les Corts espanyoles suprimiren tots els


RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE<br />

SINEU<br />

convents que no arribaven almenys a dotze religio-<br />

sos amb ordres majors; per això, les petites comuni-<br />

tats <strong>de</strong>ls Mínims <strong>de</strong> Muro, <strong>de</strong> Campos, <strong>de</strong> Santa<br />

Maria i <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong> foren exclaustra<strong>de</strong>s i s’hagueren<br />

d’incorporar a la comunitat <strong>de</strong> Palma.<br />

El novembre <strong>de</strong> 1823, amb el nou govern absolutis-<br />

ta, els religiosos foren autoritzats a tornar als seus<br />

convents, aleshores els quatre convents <strong>de</strong> Mínims<br />

<strong>de</strong> la Part Forana tornaren a ser habitats. A <strong>Sineu</strong><br />

tant sols s’hi instal·laren dos. Amb el temps, però, la<br />

comunitat es reféu un poc i l’any 1835 hi havia cinc<br />

frares <strong>de</strong> missa i quatre frares llecs.<br />

Els religiosos Mínims foren exclaustrats <strong>de</strong>finitiva-<br />

ment l’any 1835. L’<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong> ocupa les<br />

<strong>de</strong>pendències corresponents a l’ampliació <strong>de</strong>l 1722<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong> 1877.<br />

L’entrada principal <strong>de</strong> la casa consistorial és la <strong>de</strong><br />

l’antic convent. És d’estil barroc i té un frontó corbat<br />

que emmarca un medalló sense ornaments. Els<br />

brancals tenen senzills relleus geomètrics i s’aixe-<br />

quen sobre plints.<br />

A la planta baixa hi ha finestres atrompeta<strong>de</strong>s, men-<br />

tre què les <strong>de</strong> la planta superior són quadrangulars i<br />

conserven encara les mènsules que sostenien un<br />

empostissat <strong>de</strong> fusta d’alzina per a ús <strong>de</strong>ls frares.<br />

Les teules <strong>de</strong> la volada conserven restes <strong>de</strong> motius<br />

pictòrics.<br />

El portal dóna accés a un vestíbul amb coberta <strong>de</strong><br />

volta d’aresta. <strong>de</strong>sprés d’un corredor s’arriba al<br />

claustre, a través d’un arc rebaixat.<br />

El claustre és d’estil barroc i planta quadrangular,<br />

lleugerament trapezoïdal. Tots els costats <strong>de</strong> la<br />

planta baixa tenen sis arcs rebaixats, excepte el <strong>de</strong><br />

la dreta, que només en té cinc. L’alçat en el lateral<br />

<strong>de</strong> davant el portal presenta una segona planta por-<br />

tificada amb dotze petits arcs rebaixats, dos per<br />

cada arc <strong>de</strong> la planta baixa.<br />

El més <strong>de</strong>stacable <strong>de</strong>l claustre són les columnes<br />

(27 en total). S’aixequen sobre plints i tenen a la<br />

base dues motllures circulars i el fust adopta una<br />

lleugera èntasi o convexitat. Els capitells mostren<br />

petites volutes <strong>de</strong> tradició jònica en el remat, mentre<br />

què, a la part baixa, presenten collarets amb uns<br />

curiosos relleus que representen, alternativament, la<br />

mitra episcopal i l’estrella <strong>de</strong> l’escut <strong>de</strong>l bisbe Miquel<br />

Estela, excepte les columnes angulars, que aparei-<br />

xen ornamenta<strong>de</strong>s amb relleus florals.


RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE<br />

SINEU<br />

En el centre <strong>de</strong>l claustre hi ha una cisterna <strong>de</strong> coll<br />

octogonal, que data <strong>de</strong> l’any 1693. En el centre <strong>de</strong>l<br />

coll hi apareix el lema “Charitas”, símbol <strong>de</strong>ls Mí-<br />

nims. El bastiment <strong>de</strong> la corriola mostra quatre mai-<br />

nells <strong>de</strong> ferro convergents en el centre, d’on penja<br />

la corriola.<br />

La Creu <strong>de</strong>ls Morts assolí aquesta <strong>de</strong>nominació<br />

quan, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> l’any 1850 es va construir el ce-<br />

mentiri <strong>de</strong> la carretera d’Inca i per davant d’allà pas-<br />

saven els morts que es traslladaven <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong> al<br />

cementiri per a ser-hi enterrats.<br />

Creu <strong>de</strong>ls Morts (4), C/ Creu 14<br />

És obra <strong>de</strong> l’escultor Rafel Guitart i data <strong>de</strong>l 1585.<br />

Presenta base <strong>de</strong> planta octogonal d’un graó. El<br />

fust és també <strong>de</strong> secció octogonal i està <strong>de</strong>corat<br />

amb fulles d’acant a l’extrem superior.<br />

En el capitell es troben dos escuts <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong>; l’ana-<br />

grama <strong>de</strong> Jesús, IHS, i la inscripció 30 <strong>de</strong> gener, i<br />

un altre escut amb la inscripció <strong>de</strong> la data <strong>de</strong> cons-<br />

trucció, 1585.<br />

Els dos escuts alternen<br />

amb les imatges <strong>de</strong> quatre<br />

profetes: Isaïes, amb la<br />

llegenda “Lectio Isaiae<br />

prophetae”; David, que por-<br />

ta l’arpa; Miquees, amb la<br />

llegenda “Cito veniet” i una<br />

altre no i<strong>de</strong>ntificat. A l’a-<br />

nvers <strong>de</strong> la creu es troba el<br />

Crucificat amb Maria Mag-<br />

dalena als peus. Als quatre medallons, un pelicà, la<br />

Mare <strong>de</strong> Déu i Sant Joan. Al revers, la Mare <strong>de</strong> Déu<br />

sobre una mènsula i els símbols <strong>de</strong>ls Evangelistes.<br />

Posada <strong>de</strong> Son Arnau (60), C/ <strong>de</strong> la Creu 3-5<br />

La posada ocupava una superfície molt gran, amb<br />

entrada per dos carrers, el <strong>de</strong> la Creu i el <strong>de</strong> les Ro-<br />

ses. Actualment, només que<strong>de</strong>n algunes restes <strong>de</strong><br />

la seva arquitectura selecta.<br />

Segons J.M. Bover, el primer membre <strong>de</strong> la família<br />

Arnau instal·lat al terme <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong> fou Ponç Arnau<br />

que intervingué en la conquesta <strong>de</strong> 1229.<br />

Son Sabater (49), C/ <strong>de</strong> Son Sabater 6<br />

Aquesta casa, que dóna nom al carrer, pertanyia a<br />

la família Sabater. En el primer pis hi ha una finestra<br />

amb motllura a la llinda que encercla un relleu <strong>de</strong><br />

petites dimensions que representa la sabata <strong>de</strong> l’-<br />

escut <strong>de</strong> la família. Segons conten, fou saquejada<br />

pels agermanats l’any 1522.


RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE<br />

SINEU<br />

Posada <strong>de</strong> Sa Bastida (62), C/ <strong>de</strong>ls Bous 36<br />

La possessió <strong>de</strong> Sa Bastida es troba al terme muni-<br />

cipal <strong>de</strong> Sant Joan. El 1792, el propietari Antoni <strong>de</strong><br />

Montis i Àlvarez fou nomenat marquès <strong>de</strong> la Basti-<br />

da.<br />

La façana té dues plantes d’alçat.<br />

El portal era rodó adovellat, però<br />

les dovelles foren retalla<strong>de</strong>s<br />

temps enrere, en forma <strong>de</strong> llinda.<br />

Els brancals són dues peces <strong>de</strong><br />

pedra viva. Damunt el portal hi ha<br />

un escut no i<strong>de</strong>ntificat., en forma<br />

<strong>de</strong> cartel·la rectangular que conté<br />

<strong>de</strong>coració vegetal emmarcant el conjunt heràldic. Hi<br />

trobam un bou (pot ser en referència a la família<br />

Bou que dóna nom al carrer), tres motius florals,<br />

una àguila coronada (possiblement les armes heràl-<br />

diques <strong>de</strong>ls Gelabert), una ferradura i un motiu ve-<br />

getal amb dues barres.<br />

Celler Can Font (18), C/ <strong>de</strong> les Roses 1<br />

El celler <strong>de</strong> Can Font és un <strong>de</strong>ls típics <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong>.<br />

El portal <strong>de</strong> la Plaça, <strong>de</strong> llinda, comunica amb un<br />

vestíbul amb sòtil embigat. A l’esquerra es pot veure<br />

una premsa <strong>de</strong> vi <strong>de</strong> dues espigues.<br />

Les estances principals <strong>de</strong>l celler són dues naus <strong>de</strong><br />

quatre trams cadascuna, sostinguts per tres grans<br />

pilars <strong>de</strong> secció quadrada. Cada pilar reparteix qua-<br />

tre arcs rebaixats, <strong>de</strong>ls quals els transversals es<br />

recolzen sobre els murs laterals. El primer tram <strong>de</strong><br />

la nau esquerra és ocupat per la barra <strong>de</strong> l’actual<br />

restaurant, mentre què la resta <strong>de</strong> l’espai apareix<br />

encara guarnit amb les botes congrenya<strong>de</strong>s on es<br />

guardava el vi. Les botes reben aquest nom pels<br />

cercles <strong>de</strong> fustes gruixa<strong>de</strong>s que s’ajunten amb claus<br />

<strong>de</strong> ferro <strong>de</strong>nominats congrenys. Solen fer-se <strong>de</strong> fus-<br />

ta d’alzina i, a vega<strong>de</strong>s, d’olivera.<br />

Les botes s’omplien per un orifici en la part superior<br />

a través d’un gran embut <strong>de</strong> fusta o d’una canya. Al<br />

davant presenten una obertura quadrada per on es<br />

netejava l’interior.<br />

L’escala que es troba<br />

a l’esquerra <strong>de</strong> la<br />

sala principal davalla<br />

a la piqueta <strong>de</strong>l cup,<br />

situada dins un nín-<br />

xol <strong>de</strong> pedra amb volta <strong>de</strong> canó. El cup és el lloc on<br />

el raïm es trepitja per fer-ne vi. El suc que surt es<br />

posa en botes perquè fermenti i llavors quan ja ha<br />

fermentat es trasbalsa a les botes congrenya<strong>de</strong>s.<br />

Can Gili (59), C/ Major 13<br />

casa <strong>de</strong> Can Gili té un origen molt antic, possible-<br />

ment <strong>de</strong>l segle XIII. Entre els anys 1396 i 1409 Pere<br />

Gili fou batle reial i mostassaf <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong>. A principis<br />

<strong>de</strong>l segle XVI el casal era propietat <strong>de</strong>l notari Joan<br />

Gili, un <strong>de</strong>ls capdavanters <strong>de</strong> la Germania. Aquest<br />

personatge fou un <strong>de</strong>ls quatre membres <strong>de</strong> la co-<br />

missió d’agermanats que anaren a la Cort, alesho-<br />

res a Valladolid, a <strong>de</strong>manar clemència. L’ambaixada<br />

va fracassar i els quatre components foren execu-<br />

tats al castell <strong>de</strong> Bellver a finals d’agost <strong>de</strong> l’any<br />

1523, a les anomena<strong>de</strong>s forques <strong>de</strong>ls ambaixadors.<br />

No obstant això, la casa <strong>de</strong> Can Gili continuà en<br />

mans <strong>de</strong> la família almenys fins al segle XVII.<br />

A l’esquerra <strong>de</strong>l portal es pot observar una finestra<br />

rectangular ornamentada amb una llinda renaixen-<br />

tista, on es veu l’escut <strong>de</strong> la família Gili amb una<br />

data <strong>de</strong>l segle XVI.


RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE<br />

SINEU<br />

Església <strong>de</strong> Santa Maria (5), Sa Plaça<br />

En el Llibre <strong>de</strong>l Repartiment <strong>de</strong> Mallorca (1231) apa-<br />

reix per primera vegada el districte <strong>de</strong> Djidjnaw,<br />

catalanitzat en Sixneu. La conquesta cristiana <strong>de</strong>l<br />

districte <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong> es féu a finals <strong>de</strong> l’any 1229 sen-<br />

se gaire resistència. En el repartiment, <strong>Sineu</strong> cor-<br />

respongué a la porció reial. El districte comptava<br />

amb un total <strong>de</strong> 82 alqueries i rafals. Hi havia un<br />

nucli <strong>de</strong> població gran i<strong>de</strong>ntificable en l’actual vila,<br />

amb cases, necròpoli, banys, mesquita i, molt possi-<br />

blement, un alcàsser situat en el solar <strong>de</strong>l Palau o<br />

convent Concepcionista.<br />

El procés <strong>de</strong> creació i<br />

consolidació <strong>de</strong>l municipi<br />

està indubtablement re-<br />

lacionat al <strong>de</strong> la seva<br />

parròquia. El seu origen<br />

sembla remuntar-se a la<br />

primera organització<br />

eclesiàstica <strong>de</strong> Mallorca<br />

duta a terme pel prepòsit<br />

<strong>de</strong> Tarragona, Ferrer <strong>de</strong> Pallarès, l’any 1236.<br />

L'antiga església fou víctima d'un incendi l'any 1505<br />

i immediatament <strong>de</strong>sprés es començà la construcció<br />

<strong>de</strong>l nou temple, també d'estil gòtic.<br />

Els anys 1880 i 1881, aquest nou temple va ser sot-<br />

mès a importants obres d'ampliació, entre les quals<br />

<strong>de</strong>staca la nova capçalera i el creuer, amb una im-<br />

pressionant cúpula <strong>de</strong> base octogonal sobre trom-<br />

pes, que dibuixa un àgil joc <strong>de</strong> nervadures en forma<br />

d'estrella.<br />

L’exterior<br />

La façana mostra quatre línies d’imposta que sol-<br />

quen el mur, la primera <strong>de</strong> les quals ressegueix el<br />

perímetre ogival <strong>de</strong> la portalada a manera <strong>de</strong> tren-<br />

caaigües.<br />

El portal major dissenya quatre arquivoltes ogivals,<br />

amb petits relleus vegetals i zoomorfs als capitells;<br />

aquestes arquivoltes emmarquen el timpà, que apa-<br />

reix sense ornaments i només mostra una peanya<br />

ornada amb motius vegetals, <strong>de</strong>stinada a acollir una<br />

imatge. L’ingrés pròpiament dit dibuixa un arc escar-<br />

ser, molt rebaixat, amb motllures als brancals. A<br />

cada costat <strong>de</strong>l portal hi ha un finestró apuntat i al<br />

damunt s’obre una claraboia circular. El coronament<br />

<strong>de</strong> la façana adopta la forma d’una testera triangu-<br />

lar, més mo<strong>de</strong>rna que la resta <strong>de</strong>l frontis, amb una<br />

obertura d’arc rodó en el centre, testimoni <strong>de</strong>l que<br />

fou una primitiva espadanya. A l’esquerra <strong>de</strong>l segon<br />

cos hi ha un rellotge <strong>de</strong> sol, molt esvaït, amb la<br />

data <strong>de</strong> 1664 i a la dreta <strong>de</strong>l portal es conserva una<br />

antiga creu <strong>de</strong> fusta damunt una penya<strong>de</strong>ta <strong>de</strong> pe-


dra, que configura una <strong>de</strong> les estacions <strong>de</strong>l Via Cru-<br />

cis.<br />

El primitiu campanar resultà bastant malparat en un<br />

incendi a l’any 1505. L’actual correspon a la recons-<br />

trucció <strong>de</strong> l'any 1549. Està separat <strong>de</strong> l'església pe-<br />

rò es comuniquen per un pas elevat i cobert cone-<br />

gut amb el nom <strong>de</strong> pontet <strong>de</strong> Santa Bàrbara.<br />

Sobre la seva planta<br />

quadrada s'aixequen<br />

set cossos separats<br />

per motllures que<br />

acaben en un coro-<br />

nament piramidal.<br />

Als dos pisos superi-<br />

ors hi ha dues fines-<br />

tres ogivals per cos-<br />

tat. Es pot pujar fins<br />

a dalt per una estre-<br />

ta escala <strong>de</strong> caragol interior.<br />

Damunt el portal lateral que dóna accés a la capella<br />

<strong>de</strong> Santa Catalina hi ha un nínxol venerat, amb du-<br />

es columnetes salomòniques i amb peanyes antro-<br />

pomorfes, que contenia la figura <strong>de</strong> Santa Bàrbara,<br />

protectora contra els llamps. Sembla ser que a l’any<br />

1645, durant una tempesta especialment forta Mes-<br />

tre Pere, l’escolà, i En Rafel Pasqual, pujaren al<br />

RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE<br />

SINEU<br />

campanar a tocar les campanes per així aplacar la<br />

ira <strong>de</strong> Deu. L’acció acabà en tragèdia quan un llamp<br />

pegà al campanar i els matà. Aquets episodi feu<br />

que es col·loques la imatge <strong>de</strong> Santa Bàrbara.<br />

Damunt la petxina on es trobava la imatge <strong>de</strong> Santa<br />

Bàrbara, hi ha una petita cartela amb l’escut <strong>de</strong> Si-<br />

neu, que és in<strong>de</strong>fectiblement el Roell. L’escut nobili-<br />

ari que és col·loca en obres arquitectòniques o ar-<br />

tístiques sol representar el personatge que ha donat<br />

o subvencionat l’obra. En aquest cas, indica que la<br />

capella correspon a un encàrrec <strong>de</strong> la vila.<br />

La façana lateral s’aixeca a la plaça <strong>de</strong> Sant Marc.<br />

Presenta un alçat dividit en dos cossos; en el supe-<br />

rior hi <strong>de</strong>staquen quatre grans arcs <strong>de</strong> segment,<br />

rodons i oberts entre els contraforts, <strong>de</strong>ls quals so-<br />

bresurten quatre gàrgoles geomètriques. El cos in-<br />

ferior és mo<strong>de</strong>rn, <strong>de</strong> 1915, i mostra tres arcs apun-<br />

tats, tancats amb persianes. El portal lateral és bar-<br />

roc, datat l’any 1783. Presenta els brancals en for-<br />

ma <strong>de</strong> pilastres motllura<strong>de</strong>s, sobre plints, i un entau-<br />

lament amb una cornisa rematada per un frontó cor-<br />

bat. El frontó emmarca un rellotge <strong>de</strong> sol amb la<br />

inscripció “Declina 38 Gs al Levante” i la data 1783.<br />

Diu la tradició que davall el campanar <strong>de</strong> l’església <strong>de</strong><br />

<strong>Sineu</strong> es troba “es pern <strong>de</strong>l món”. Segons diuen, si algun<br />

31 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre el rector, el batle i l’escolà <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong> no<br />

baixen a engrassar-lo, el món <strong>de</strong>ixaria <strong>de</strong> voltar<br />

L’interior<br />

L’interior <strong>de</strong>l temple parroquial presenta una planta<br />

<strong>de</strong> nau única amb creuer transversal, amb cinc ca-<br />

pelles a cada costat. El creuer, la cúpula estrellada i<br />

el presbiteri foren aixecats els anys 1880 i 1881.<br />

Aquesta ampliació és obra <strong>de</strong> l’arquitecte Joaquim<br />

Pavia i es pogué fer gràcies al patrocini <strong>de</strong> Josep<br />

d’Espanya i Rossinyol, compte d’Espanya i senyor<br />

<strong>de</strong> Defla, com es fa evi<strong>de</strong>nt en els principals motius<br />

heràldics <strong>de</strong>l temple.


La cúpula o cimbori té base octogonal situada sobre<br />

trompes i dissenya un àgil joc <strong>de</strong> nervadures en<br />

forma d’estrella. Dels vuit vitralls que havia d’allotjar<br />

originalment, només n’hi ha un <strong>de</strong>dicat a Sant Marc,<br />

on figura l’escut <strong>de</strong>l donant: Mn. Lluís Crespí i Niell,<br />

prelat domèstic.<br />

A l’interior es conser-<br />

ven fragments <strong>de</strong> l’antic<br />

retaule major (1571-<br />

1581), <strong>de</strong> Gaspar Ge-<br />

ner, i els retaules <strong>de</strong> la<br />

Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong>l Roser, barroc (1672) , i <strong>de</strong> Sant<br />

Martí (finals <strong>de</strong>l segle XVI). Presi<strong>de</strong>ix el presbiteri la<br />

imatge <strong>de</strong> Santa Maria <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong>, una talla gòtica <strong>de</strong><br />

Gabriel Mòger (1509).<br />

RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE<br />

SINEU<br />

Plaça <strong>de</strong> Sant Marc (8)<br />

Aquesta plaça era l’antic camp sagrat o cementiri <strong>de</strong><br />

la vila. al centre <strong>de</strong> la plaça s’aixeca el monument<br />

<strong>de</strong>l lleó <strong>de</strong> Sant Marc. És una escultura <strong>de</strong> planxa<br />

<strong>de</strong> coure que data <strong>de</strong> 1945, obra <strong>de</strong> l’escultor Joan<br />

Maimó i Va<strong>de</strong>ll. El monument fou inaugurat amb<br />

motiu <strong>de</strong>l tercer centenari <strong>de</strong>l patronatge <strong>de</strong> Sant<br />

Marc <strong>de</strong> la vila <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong>. El lleó, símbol <strong>de</strong> l’-<br />

evangelista, apareix alat i aguanta l’escut <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong>.<br />

L’origen <strong>de</strong>l patronatge data <strong>de</strong>l 29 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> l’any<br />

1645 quan es reuniren els jurats i el Consell <strong>de</strong> Si-<br />

neu a la casa <strong>de</strong> l’Hospital per triar patró. N’hi havia<br />

dos <strong>de</strong> proposats: Sant Marc, patró <strong>de</strong>ls conradors, i<br />

Sant Cristòfol, patró <strong>de</strong>ls honorables menestrals,<br />

que comprenia tots els oficis gremials, excepte el<br />

<strong>de</strong>ls teixidors. Com que els conradors eren majoria,<br />

el seu patró es convertí en el <strong>de</strong> tota la vila. La festa<br />

es celebra el 25 d’abril.<br />

Posada <strong>de</strong> Defla (17), C/ Sa Plaça 9<br />

A Mallorca les grans possessions, que es trobaven<br />

a fora vila, solien tenir una casa dins el poble.<br />

Aquestes cases s’anomenaven amb el terme genè-<br />

ric <strong>de</strong> posada.<br />

La Posada <strong>de</strong> Defla era una <strong>de</strong> les més importants<br />

<strong>de</strong> <strong>Sineu</strong>, ja que era l’alberg a la vila <strong>de</strong>ls nobles<br />

propietaris <strong>de</strong> la possessió <strong>de</strong> Defla, els terratinents


més importants <strong>de</strong>l terme municipal.<br />

L’edifici té façana amb tres plantes d’alçat. La plan-<br />

ta baixa, actualment, està ocupada per diversos<br />

establiments comercials.<br />

El més ressenyable és l’antic celler que es pot veu-<br />

re a través <strong>de</strong>l portal o <strong>de</strong>ls finestrals <strong>de</strong> la dreta <strong>de</strong><br />

la planta baixa. L’espai ha estat remo<strong>de</strong>lat, però<br />

encara es pot veure un pilar <strong>de</strong> secció quadrada,<br />

aixamfranat, <strong>de</strong> gran altura, que reparteix quatre<br />

arcs rebaixats que formen part d’una estructura divi-<br />

dida en dues naus <strong>de</strong> dos trams cadascuna. Al fons<br />

a la dreta, hi ha encara dos graners amb coberta <strong>de</strong><br />

voltà <strong>de</strong> canó.<br />

Aquest establiment era el lloc on els venedors <strong>de</strong><br />

fora poble pagaven el dret a tenir trast a la plaça els<br />

dies <strong>de</strong> fira o mercat..<br />

RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE<br />

SINEU<br />

Confraria <strong>de</strong> la Verge <strong>de</strong>ls Pobres (41), C/ Quar-<br />

tera, C/ <strong>de</strong>l Bisbe 4<br />

A la façana <strong>de</strong> l’edifici es troba una capelleta on s’hi<br />

veu la Verge Maria que resguarda amb els seu<br />

mantell un pobre a cada costat. Al costat es troba<br />

un relleu tallat en pedra <strong>de</strong> marès on hi figura l’e-<br />

cut <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong>. La llosa porta la inscripció “Confraria<br />

<strong>de</strong> la Verge <strong>de</strong>ls Pobres” i la data <strong>de</strong> 1594.<br />

Sa Quartera (20), C/ Quartera 2<br />

La quartera era el dipòsit oficial <strong>de</strong> cereals <strong>de</strong> la<br />

vila. Allà hi portaven els pagesos els productes <strong>de</strong>l<br />

camp per a vendre o canviar.<br />

La quartera <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong> apareix documentada en una<br />

cita <strong>de</strong> l’any 1282 que es referix a la plaça <strong>de</strong> la<br />

Quartera.<br />

L’edifici és molt senzill. Té planta quadrangular,<br />

amb alçat d’una planta i assentada damunt un ter-<br />

reny en <strong>de</strong>snivell. La façana <strong>de</strong>l carrer <strong>de</strong>l Bisbe té<br />

portal <strong>de</strong> llinda i damunt <strong>de</strong>l portal una làpida amb la<br />

inscripció: “Reynando Ysabel II Año 1854”. La faça-<br />

na <strong>de</strong>l carrer <strong>de</strong> sa Quartera té la mateixa estructura<br />

que la <strong>de</strong>l carrer <strong>de</strong>l Bisbe, també amb una làpida<br />

amb la inscripció “Alhóndiga <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong>”, l’escut <strong>de</strong> la<br />

vila i un senzill motiu floral.<br />

Antiga Cúria Reial (61), C/ <strong>de</strong>l Palau 2<br />

La Cort o Cúria Reial era una institució local d’o-<br />

d’origen medieval. Era dirigida pel batle reial que<br />

tenia autoritat <strong>de</strong>legada <strong>de</strong>l batle general <strong>de</strong> Mallor-<br />

ca. Els batles eren nomenats pel rei o pel governa-<br />

dor o virrei; executaven les ordres reials i adminis-<br />

traven justícia civil; també eren els encarregats <strong>de</strong><br />

recollir els rèdits reials.<br />

La seu <strong>de</strong> la Cúria Reial <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong> apareix documen-<br />

tada per primera vegada l’any 1328, tot i que el pri-<br />

mer llibre <strong>de</strong> Cort Reial data <strong>de</strong> l’any 1315.<br />

La Cúria Reial es transformà amb el Decret <strong>de</strong> Nova<br />

Planta (1716), però no <strong>de</strong>saparegué fins a l’any<br />

1830. A partir d’aquesta data, l’edifici passà a mans<br />

priva<strong>de</strong>s. A l’esquerra <strong>de</strong>l portal hi ha encara les<br />

restes <strong>de</strong> les estaques <strong>de</strong> fusta usa<strong>de</strong>s per fermar<br />

els cavalls o mules <strong>de</strong>ls visitants.


RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE<br />

SINEU<br />

Monestir Concepcionista (23), C/ <strong>de</strong>l Palau 15<br />

L’antic palau <strong>de</strong>ls Reis <strong>de</strong> Mallorca fou construït<br />

l’any 1309 per ordre <strong>de</strong>l rei <strong>de</strong> Mallorca Jaume II<br />

sobre una base d’origen islàmic que possiblement<br />

fou l’alcàsser <strong>de</strong> l’emir Mubaxir (Mubashshir Nasir<br />

Al-Dawla), mort l’any 1114. Però aquesta és única-<br />

ment una hipòtesis que es basa en el sol fet <strong>de</strong> què<br />

l’emplaçament <strong>de</strong> la construcció coinci<strong>de</strong>ix amb el<br />

mo<strong>de</strong>l habitual <strong>de</strong>ls palaus rurals islàmics: damunt<br />

un turó amb ampli domini visual.<br />

Entre 1319 i 1523 el palau fou residència <strong>de</strong>l veguer<br />

<strong>de</strong> fora, jutge criminal <strong>de</strong> la Part Forana, principal<br />

autoritat reial en tota la zona.<br />

A principis <strong>de</strong> la dècada <strong>de</strong> 1580, el rei Felip II donà<br />

l’edifici a la comunitat <strong>de</strong> les concepcionistes. Les<br />

religioses començaren les obres <strong>de</strong> restauració ai-<br />

xecant i reedificant el casal allà on feia falta. Com a<br />

resultat, el conjunta adquirí una fisonomia a mig<br />

camí entre el seu passat <strong>de</strong> residència reial i el <strong>de</strong><br />

cenobi <strong>de</strong> clausura estricta.<br />

El convent <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong> era una <strong>de</strong> les comunitats <strong>de</strong><br />

monges tanca<strong>de</strong>s més pobres <strong>de</strong> Mallorca, i per<br />

subsistir es <strong>de</strong>dicaren a activitats artesanals<br />

(elaboració <strong>de</strong> botons i passamaneria) i pastisseres<br />

(confitures, bunyols, coques i congrets), i a la curio-<br />

sa tasca <strong>de</strong> criar cucs <strong>de</strong> seda que servien per fer<br />

domassos. Actualment seguint amb la tradició pas-<br />

tissera, hi venen crespells, mossega<strong>de</strong>s i roscats<br />

d'anís. També rosaris i ceràmica.


RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE<br />

SINEU<br />

Residència <strong>de</strong> les Germanes <strong>de</strong> la Caritat (38), C/<br />

La congregació <strong>de</strong> les monges <strong>de</strong> la caritat s’in-<br />

s’instal·là a <strong>Sineu</strong> l’any 1864.<br />

L’oratori o capella <strong>de</strong>l convent és un edifici neogòtic<br />

que presenta un portal d’arc ogival, amb quatre ar-<br />

quivoltes llises; els brancals tampoc tenen orna-<br />

ments i la part inferior és <strong>de</strong> pedra viva. Damunt el<br />

portal una línia d’imposta <strong>de</strong>ixa pas a un rosetó amb<br />

el vitrall que forma la M <strong>de</strong> l’anagrama <strong>de</strong> Maria. El<br />

coronament mostra motius vegetals, amb dos pina-<br />

cles laterals i una espadanya rematada per una<br />

creu.<br />

A la dreta <strong>de</strong> la capella, marcat amb el núm. 19,<br />

s’alça la façana <strong>de</strong>l convent; té tres plantes d’alçat i<br />

portal <strong>de</strong> llinda. A l’esquerra <strong>de</strong>l portal hi ha una<br />

placa amb l’escut <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong> que diu: “<strong>Sineu</strong> agraït a<br />

les Germanes <strong>de</strong> la Caritat en el primer centenari.<br />

1864-1964”<br />

Reverend Arnau Ramis 17-19<br />

L’Hospital (22) i l’oratori <strong>de</strong> Sant Josep (21), C/<br />

Ponent 1<br />

L’Hospital <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong> fou el primer que es fundà a la<br />

part forana <strong>de</strong> Mallorca. La primera referència docu-<br />

mental que es té data <strong>de</strong> 1294.<br />

L’Hospital estava sota patronatge <strong>de</strong>ls jurats <strong>de</strong> la<br />

vila i <strong>de</strong>l rector <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong> i tenia una capella, l’actual<br />

oratori, presidida per un retaule gòtic <strong>de</strong> Sant Jordi,<br />

obra <strong>de</strong> Francesc Comes, restaurat per Rafel Gui-<br />

tard al 1567 i que actualment es troba al Museu <strong>de</strong><br />

Mallorca.<br />

Les primeres institucions pròpies <strong>de</strong> govern <strong>de</strong> l’illa<br />

<strong>de</strong> Mallorca, cal cercar-les en els anys immediata-<br />

ment posteriors a la conquesta catalana <strong>de</strong> l’any<br />

1229. Inicialment, aquestes institucions (els jurats i<br />

el Consell Assessor <strong>de</strong>ls Jurats) representaven <strong>de</strong><br />

manera gairebé exclusiva la Ciutat <strong>de</strong> Mallorca.<br />

Fou l’any 1315, sota el regnat <strong>de</strong> Sanç I, quan es<br />

creà la Universitat Forana, que representava tots els<br />

municipis que aleshores hi havia a Mallorca. Els<br />

síndics i els consellers <strong>de</strong> la Universitat Forana s’in-<br />

tegraren —a partir <strong>de</strong> 1373— en el Sindicat Forà,<br />

que, amb el Consell <strong>de</strong> la Ciutat, constituïa el Gran i<br />

General Consell, l’òrgan director <strong>de</strong> la política <strong>de</strong>l<br />

regne <strong>de</strong> Mallorca.<br />

L’any 1349, Mallorca s’incorporà a la corona d’Arag-<br />

ó, però el Gran i General Consell continuà dirigint la<br />

política <strong>de</strong> la ciutat i el regne <strong>de</strong> Mallorca. El 1447<br />

fou instaurat el règim <strong>de</strong> sac i sort per elegir-ne els<br />

membres. Aquest sistema es mantingué fins a la<br />

promulgació <strong>de</strong>l Decret <strong>de</strong> Nova Planta (1715).


RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE<br />

SINEU<br />

Durant segles, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l XIII fins al XIX, els jurats i el<br />

consell municipal <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong> es reuniren en una es-<br />

tança <strong>de</strong> l’Hospital.<br />

El conjunt <strong>de</strong> l’Hospital consta <strong>de</strong> dos blocs cons-<br />

tructius: el <strong>de</strong>dicat a l’hospici i l’oratori. L’edifici <strong>de</strong><br />

l’hospici data <strong>de</strong>l 1921 i es consi<strong>de</strong>ra d’estil regiona-<br />

lista. La façana principal, situada al carrer <strong>de</strong> Po-<br />

nent, mostra un portal forà d’arc rodó, amb un relleu<br />

d’una Immaculada, amb ornamentació floral <strong>de</strong> re-<br />

miniscències mo<strong>de</strong>rnistes, <strong>de</strong>gu<strong>de</strong>s a l’escultor Se-<br />

bastià Alcover. A l’esquerra hi ha l’escut <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong> i<br />

a la dreta la representació d’un arbre que correspon<br />

a l’escut <strong>de</strong> la família Crespí, patrocinadora <strong>de</strong> la<br />

construcció <strong>de</strong> l’hospici.<br />

L’oratori es troba a l’esquerra <strong>de</strong> l’hospici. El portal<br />

mostra un arc apuntat, molt restaurat, amb restes<br />

d’una arquivolta molt fina que continua pels bran-<br />

cals en forma <strong>de</strong> bocell.<br />

La façana principal, amb referit <strong>de</strong> ciment mo<strong>de</strong>rn,<br />

<strong>de</strong>nota la presència d’un arc diafragma medieval.<br />

Té un coronament amb dos pinacles laterals pirami-<br />

dals i amb una espadanya amb campana en el cen-<br />

tre. A la dreta <strong>de</strong> la façana principal, vora una arau-<br />

cària, hi ha una cisterna amb coberta <strong>de</strong> capella<br />

apuntada.<br />

Celler <strong>de</strong>l Bisbe (37), C/ <strong>de</strong>l Bisbe 1<br />

Segons la tradició aquesta casa fou residència <strong>de</strong>l<br />

bisbe <strong>de</strong> Mallorca en temps <strong>de</strong>l rei Jaume II i s’hi<br />

celebrà alguna reunió <strong>de</strong>l capítol catedralici (d’aquí<br />

el nom popular <strong>de</strong> Capítol), encara que l’únic que<br />

apareix documentat és que aquí cobrava els <strong>de</strong>l-<br />

mes i les primícies l’Església. El nom <strong>de</strong> celler ve<br />

<strong>de</strong> què s’hi emmagatzemava el vi producte <strong>de</strong>l <strong>de</strong>l-<br />

me corresponent.<br />

Arquitectònicament, <strong>de</strong>staca a la façana la finestra<br />

renaixentista <strong>de</strong>l primer pis, amb festejadors o se-<br />

ients <strong>de</strong> pedra acarats a l’interior.


RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE<br />

SINEU<br />

El Mercadal (58), Plaça <strong>de</strong>l Mercadal<br />

La Plaça <strong>de</strong>l Mercadal era el lloc on es celebrava el<br />

mercat en temps medievals i, sembla ser que ja en<br />

època islàmica.<br />

El document més antic que tenim d’aquesta plaça<br />

és, segons Bartomeu Mulet Ramis (Mulet Ramis, B.<br />

Història <strong>de</strong>ls carrers i places <strong>de</strong> <strong>Sineu</strong>. <strong>Sineu</strong>, 1987)<br />

<strong>de</strong> l’any 1413, <strong>de</strong> quan s’hi celebraven corregu<strong>de</strong>s<br />

per la festa <strong>de</strong> Sant Jaume que la gent contemplava<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la Riba.<br />

Vora el mur <strong>de</strong> la Riba, a l’esquerra mirant cap a<br />

Can Dameto (15), hi ha el monument a les di<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

Mallorca, una petita escultura realitzada i cedida al<br />

municipi l’any 1979 per Remígia Caubet.<br />

Can Dameto (15) i Son Garriga (16), Plaça <strong>de</strong>l<br />

Mercadal 1-2<br />

Al peu <strong>de</strong> l’escala <strong>de</strong> la Riba, construïda l’any 1891,<br />

es situen els casals <strong>de</strong> Can Dameto i Son Garriga<br />

que antigament formaven una unitat, com <strong>de</strong>mostra<br />

el fet que a l’interior <strong>de</strong> Can Dameto es troba un<br />

escut <strong>de</strong> la família Julià-Garriga.<br />

La façana <strong>de</strong> Can Dameto presenta un portal d’arc<br />

rodó amb set dovelles <strong>de</strong> pedra viva, material que<br />

es repeteix als brancals, amb dues peces cada un, i<br />

als carcanyols que emmarquen l’arc. A la clau <strong>de</strong>l<br />

portal es pot veure l’escut <strong>de</strong>ls Dameto.<br />

Son Garriga (núm. 1) té una façana estreta però<br />

molt interessant, amb alçat <strong>de</strong> dues plantes, portal<br />

forà d’arc rodó adovellat <strong>de</strong> pedra maresa i una fi-<br />

nestra renaixentista amb els brancals mutilats al<br />

primer pis.<br />

Al peu <strong>de</strong> l’escala <strong>de</strong> la Riba, construïda l’any 1891,<br />

es situen els casals <strong>de</strong> Can Dameto i Son Garriga<br />

que antigament formaven una unitat, com <strong>de</strong>mostra<br />

el fet que a l’interior <strong>de</strong> Can Dameto es troba un<br />

escut <strong>de</strong> la família Julià-Garriga.<br />

La façana <strong>de</strong> Can Dameto presenta un portal d’arc<br />

rodó amb set dovelles <strong>de</strong> pedra viva, material que<br />

es repeteix als brancals, amb dues peces cada un, i<br />

als carcanyols que emmarquen l’arc. A la clau <strong>de</strong>l<br />

portal es pot veure l’escut <strong>de</strong>ls Dameto.<br />

Son Garriga (núm. 1) té una façana estreta però<br />

molt interessant, amb alçat <strong>de</strong> dues plantes, portal<br />

forà d’arc rodó adovellat <strong>de</strong> pedra maresa i una fi-<br />

nestra renaixentista amb els brancals mutilats al<br />

primer pis.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!