Rutes - Ajuntament de Sineu

creà el càrrec de Veguer de Forà, jutge criminal de
la Part Forana i principal autoritat reial. Des de l’any
1319, per ordre del rei Sanç, aquest càrrec residia
de manera habitual en el palau de Sineu.
Per altra banda, el plenari del Sindicat de Forà,
que representava als pobles de la Part Forana en el
Gran i General Consell, es reunia des de la seva
fundació l’any 1315, a Inca i Sineu, alternativament.
Al segle XIV, Sineu tingué dos o tres consellers en
el Gran i General Consell. El Gran i General Consell
era el màxim òrgan polític, administratiu i de repre-
sentació del Regne de Mallorca. Atès que el regne
no tenia corts, n'adoptà moltes de les seves funci-
ons, inclosa la creació d'un òrgan que el representa-
va (la juraria o Jurats de la Ciutat i Regne de Mallor-
ca). El Gran i General Consell evolucionà des dels
consells municipals catalans, concretament del de
la ciutat de Mallorca. El seu nucli es fundà el 1249 i
la institució fou suprimida el 22 de juliol de 1718 per
Felip V emparant-se en el Decret de Nova Planta de
Govern de Mallorca i Eivissa (28 de novembre de
1715), juntament amb tot el dret públic mallorquí.
Un dels fets més transcendents del segle XVI fou la
revolta de les Germanies (1521-1523). Les Germa-
RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE
SINEU
nies de Mallorca fou una revolta, en part influïda
per la revolta de les Germanies valenciana, que
esclatà en 1521 com a conseqüència de l'empreso-
nament de set menestrals.
Els agermanats es feren amb el control de la capital
i destituïren al governador general, Miguel de Gur-
rea, que fugí a Eivissa. Els nobles que van sobre-
viure a la matança que es produí en el Castell de
Bellver es refugiaren a Alcúdia, única població que
romaní fidel al rei durant l'any i mig que els agerma-
nats dominaren l'illa.
Sineu es mantingué dins el camp agermanat entre
març de 1521 i novembre de 1522, quan fou ocupat
per l’exèrcit reialista del virrei Gurrea.
El 8 de març de 1523 els agermanats es rendiren a
Palma amb la mediació del bisbe.
Malgrat aquesta mediació, més de 200 agermanats
van ser executats, fugint-ne molts a Catalunya. A
Sineu foren prop d’un centenar els executats. Un
cas destacable é el del notari Joan Gili, de Can Gili,
que fou un dels comissionats per anar a demanar
clemència a Cort i acabà executat al castell de Be-
llver.
Després de la revolta la repressió fou molt dura. La
illa va quedar desfeta. La població mallorquina va