Rutes - Ajuntament de Sineu

RUTA CULTURAL AL MUNICIPI DE
SINEU
convents que no arribaven almenys a dotze religio-
sos amb ordres majors; per això, les petites comuni-
tats dels Mínims de Muro, de Campos, de Santa
Maria i de Sineu foren exclaustrades i s’hagueren
d’incorporar a la comunitat de Palma.
El novembre de 1823, amb el nou govern absolutis-
ta, els religiosos foren autoritzats a tornar als seus
convents, aleshores els quatre convents de Mínims
de la Part Forana tornaren a ser habitats. A Sineu
tant sols s’hi instal·laren dos. Amb el temps, però, la
comunitat es reféu un poc i l’any 1835 hi havia cinc
frares de missa i quatre frares llecs.
Els religiosos Mínims foren exclaustrats definitiva-
ment l’any 1835. L’Ajuntament de Sineu ocupa les
dependències corresponents a l’ampliació del 1722
des de 1877.
L’entrada principal de la casa consistorial és la de
l’antic convent. És d’estil barroc i té un frontó corbat
que emmarca un medalló sense ornaments. Els
brancals tenen senzills relleus geomètrics i s’aixe-
quen sobre plints.
A la planta baixa hi ha finestres atrompetades, men-
tre què les de la planta superior són quadrangulars i
conserven encara les mènsules que sostenien un
empostissat de fusta d’alzina per a ús dels frares.
Les teules de la volada conserven restes de motius
pictòrics.
El portal dóna accés a un vestíbul amb coberta de
volta d’aresta. després d’un corredor s’arriba al
claustre, a través d’un arc rebaixat.
El claustre és d’estil barroc i planta quadrangular,
lleugerament trapezoïdal. Tots els costats de la
planta baixa tenen sis arcs rebaixats, excepte el de
la dreta, que només en té cinc. L’alçat en el lateral
de davant el portal presenta una segona planta por-
tificada amb dotze petits arcs rebaixats, dos per
cada arc de la planta baixa.
El més destacable del claustre són les columnes
(27 en total). S’aixequen sobre plints i tenen a la
base dues motllures circulars i el fust adopta una
lleugera èntasi o convexitat. Els capitells mostren
petites volutes de tradició jònica en el remat, mentre
què, a la part baixa, presenten collarets amb uns
curiosos relleus que representen, alternativament, la
mitra episcopal i l’estrella de l’escut del bisbe Miquel
Estela, excepte les columnes angulars, que aparei-
xen ornamentades amb relleus florals.