Treball per projectes. L'aventura d'ensenyar i aprendre

EL TREBALL PER PROJECTES:
L’AVENTURA D’ENSENYAR
I APRENDRE
TREBALL DE RECERCA
2011-2012

ÍNDEX
Agraïments .................................................................................. pàg 3
Pròleg .......................................................................................... pàg 4-5
1. Treball per Projectes
1.1. Introducció al Treball per Projectes ...................................... pàg 6-7
1.2. Idees centrals ....................................................................... pàg 8-9
1.3. Què és el Treball per Projectes? .......................................... pàg 10-15
Objectius, Contingut i Finalitat
1.4 La globalització en l’educació. ...................................... pàg 16-20
2. Treball per projectes: A l’etapa d’Educació infantil
2.1. Objectius didàctics ............................................................... pàg 21-27
Què es vol aconseguir amb el treball per projectes?
2.2. Procés d’un projecte educatiu .............................................. pàg 28-40
2.3. Resposta dels infants davant d’aquest mètode .................... pàg 41-45
Finalitats del Treball per Projectes
2.4. Els mestres com a mediadors .............................................. pàg 46-50
2.5. Implicació de les famílies ..................................................... pàg 51-53
3. El treball per projectes: Què fa que sigui diferent? .................... pàg 54-62
4. Part pràctica I
Escola cooperativa El Puig d’Esparreguera
4.1. Seguiment del Projecte de Sant Jordi: Terra ...................... pàg 63-77
PowerPoint
o Procés del projecte “ Terra”
5. Experiència Personal ................................................................ pàg 78
6. Part pràctica II
6.1. Entrevista a l’Anna Sala ..................................................... pàg 79-87
6.2. Entrevista a l’Ariadna Cañameres ...................................... pàg 88-96
6.3. Entrevista a Mercè Parcerises ............................................ pàg 97-100
7. Enquesta Família ....................................................................... pàg 101-102
8. Conclusió ................................................................................... pàg 103-104
9. Bibliografia ................................................................................. pàg 105
10. Annex ......................................................................................... pàg 106

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Museus, centres de recerca, auditoris, biblioteques i mediateques,
cinemes, teatres, centres cívics, platges, muntanyes, boscos i espais
públics de tota mena, constitueixen els gran prats verds que han de ser
oferts als escolars amb la companyia dels seus mestres, aquells adults
que els han precedit i que, sense oblidar les seves primeres pastures,
saben com conduir els petits perquè l’aliment els sigui alhora plaent i
profitós.
El retorn a l’interior de l’escola, amb els ulls plens de colors de l’exterior,
és aleshores clarament el retorn a un lloc únic i singular.
Eulàlia Bosch
2

AGRAÏMENTS
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Vull agrair la col·laboració i el temps dedicat en l’assessorament per poder
realitzar aquest treball així com les facilitats per poder participar i veure en
directe les activitats i les experiències dels nens i nenes de l’escola cooperativa
El Puig d’esparreguera.
També, el meu agraïment a les professionals de l’ensenyament que
pacientment m’han escoltat i han respost les meves preguntes en les
entrevistes personals que han format part de la documentació del meu treball.
A les famílies d’alumnes que han contestat les enquestes, els hi vull agrair el
seu temps i l’interès demostrat en tot moment.
Per últim, i no menys important, vull agrair tot el suport que m’ha donat en tot
moment la meva família. En especial vull agrair a la meva mare, les ganes per
compartir amb mi la seva gran experiència com a docent. I sobretot per
transmetre’m l’emoció i les ganes per seguir endavant amb el meu treball de
recerca personal.
3

PRÒLEG
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Fa aproximadament uns quatre anys va començar a sorgir la meva inquietud
sobre allò que era un Treball de Recerca. La meva germana es trobava en la
mateixa situació en que em trobo jo ara, cursava segon de Batxillerat i havia de
decidir què volia tractar en el seu treball. En aquell moment, jo, una noia de
tretze anys, ja em vaig començar a plantejar quin seria aquell tema que triaria.
Des de ben petita, he tingut una gran fascinació per tot allò relacionat amb el
món de l’educació i dels infants. Una fascinació que m’ha acompanyat des
d’aleshores i que he pogut compartir amb la meva mare. Ella és mestre
d’educació infantil, té una gran vocació i sent un amor molt especial per la seva
feina. Per aquest motiu, sempre he tingut clar, cap a quina direcció conduiria el
meu Treball de Recerca i fins i tot, cap a on volia encaminar la meva vida.
Bé, doncs ara, em trobo davant d’aquestes primeres pàgines, intentant plasmar
totes aquelles coses que m’han portat a la meva elecció.
Finalment, ha arribat el moment d’haver de desenvolupar el meu propi repte, el
Treball de Recerca. Al principi em vaig plantejar fer un treball sobre l’educació
especial, ja que era un tema en l’àmbit de l’educació bastant desconegut per
mi. Aquest tema em resultava molt atractiu, però, no era realment allò que jo
volia treballar. Després vaig tenir clar que havia de buscar alguna cosa referent
amb l’educació infantil que era allò que realment a mi m’apassionava.
Fa uns anys, la meva mare, va començar a treballar a una escola
d’Esparreguera. En aquesta escola tenien una manera molt diferent de
treballar, d’educar i d’aprendre que ràpidament em va cridar l’atenció.
Treballaven per Projectes, un mètode d’aprenentatge molt nou per a mi i que jo
no havia tingut la oportunitat de poder experimentar. I així, al sentir parlar a la
meva mare durant tant temps d’aquesta increïble manera d’aprendre dels
infants, se’m va començar a despertar la curiositat de saber més coses i
investigar.
Finalment he decidit enfocar el meu Treball de Recerca a l’aprenentatge basat
en el Treball per Projectes a l’educació infantil.
4

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Vull desencadenar moltes preguntes que s’estan construint al meu cap i tinc
moltes ganes d’aprendre noves coses i així poder ampliar els meus
coneixements.
Vull conèixer realment què és el Treball per Projectes i què és allò que
proporciona per ser un mètode de treball tant ben considerat. Són moltes les
preguntes que em faig a cada moment i moltes les que vull respondre.
Per tant tinc com a objectiu fer un treball que em permeti enriquir-me com a
persona i que em sigui de molta utilitat a la meva vida professional.
Així doncs, us convido a endinsar-nos tots plegats a la meva recerca.
5

1. TREBALL PER PROJECTES
1.1 Introducció al Treball de Recerca
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Quan penso en l’educació actualment, me n’adono que les coses cada cop
canvien més ràpid. Sense anar més lluny, si posem els ulls en els nostres
pares podrem veure com nosaltres, els adolescents, ja no hem estudiat de la
mateixa manera que ho van fer ells. Per tant, com podem comprovar,
l’educació actual ha de donar resposta a la realitat que vivim i que ens envolta,
una realitat d’incertesa. Un món en canvi constant i cada cop més exigent.
Així doncs, sorgeix la necessitat de fer un canvi de mentalitat i reinventar
l’escola en tots els seus aspectes. L’objectiu és crear una alternativa a
l’organització mitjançant un currículum, un centre d’interès o una unitat
didàctica. Amb això, comencen a sorgir tot tipus de mètodes innovadors fins
arribar a la idea del Treball per Projectes que es converteix en un eix que ens
porta a reflexionar i aprofundir en l’adquisició del coneixement.
Tal com diu 1 l’informe Delors, l’educació del segle XXI hauria d’estar enfocada
a:
- Aprendre a conèixer
- Aprendre a fer
- Aprendre a viure
- Aprendre a ser
- Aprendre a emprendre
- Aprendre a atrevir-se
Hem de tenir present, que l’escola ha de ser un lloc privilegiat d’aprenentatge i
de creixement personal, per això els alumnes s’han d’involucrar en el seu
procés d’aprenentatge constant. Els alumnes han de tenir un paper actiu en tot
moment per sentir-se motivats i amb ganes de conèixer coses noves i
apassionants.
1 Informe Delors
6

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
L’escola ha de deixar fluir la seva creativitat i imaginació i centrar-se en els
seus interessos i en la societat que els envolta i en la que han de viure.
L’escola ha de començar a canviar els seus estereotips i no només centrar-se
en el currículum establert que ja ve marcat.
Perquè sinó, quin paper juguen els alumnes en el seu propi aprenentatge?
Cal recolzar una escola que pugui progressar, que ajudi a la formació dels
alumnes per crear la seva pròpia opinió crítica i per assolir responsabilitats.
Els coneixements els anem adquirim cada dia, durant tota la nostre vida, i
l’escola té un paper molt important com a punt de partida.
L’escola ha de ser un espai on els nens i les nens investiguin temes que per
ells són interessants o preocupants, un espai on experimentin, aprenguin coses
que els enriqueixin, es relacionin, i creixin com a persones. També és molt
important fomentar el diàleg a l’aula ja que ajuda a mantenir una relació
d’ensenyament i aprenentatge molt significativa.
L’experiència és un camí que ajuda als alumes ha enfrontar-se al món i en que
qual l’ajuda del mestre es imprescindible.
Però s’ha de tenir en compte, que tot això, només s’aconsegueix quan els
alumnes els agrada allò que treballen, quan es troben bé a l’aula i quan troben
un sentit allò que estan investigant i allò que fan.
7

1.2 Idees centrals
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Quan em vaig plantejar com podia començar aquest Treball de recerca, vaig
decidir començar per fer una pluja d’idees sobre allò que era un Treball per
Projectes ja que era el tema que jo havia escollit.
Aleshores em va sorgir la necessitat de buscar unes idees concretes i senzilles.
Hem vaig trobar amb que sempre és més fàcil començar per allò “QUÈ NO ÉS”
un Treball per projectes, en comptes d’allò “QUÈ ÉS”. Però vaig trobar que en
un llibre d’un dels pioners dels Projectes de treball, com és Fernando
Hernández 2 , explicaven allò que era un treball per projectes de manera clara.
Així que un treball per Projectes >:
Un recorregut per trobar un tema que afavoreixi a l’anàlisi, la
interpretació i la crítica des del Contrast de diferents punts de vista.
Hi ha una gran actitud de cooperació on el docent també aprèn ja que
ajuda als alumnes a investigar sobre temes.
Un recorregut que busca establir connexions i que qüestiona la idea
d’una versió única de la realitat.
Cada recorregut és singular i es treballa amb diferents tipus d’informació.
El docent ensenya a escoltar, ja que del que diuen els companys, també
poden aprendre tots.
Hi ha diverses maneres d’aprendre el que es vol ensenyar. I els mestres
no saben si aprendran definitivament allò o una altre cosa.
Un apropament actualitzat als problemes de les disciplines i els sabers.
Una forma d’aprenentatge en la que es té en compte que tots els
alumnes poden aprendre si es troba un espai adequat per poder-ho fer.
L’aprenentatge vinculat al fer, a l’activitat i a la intuïció, també és una
manera d’aprenentatge.
2 La necesidad de repensar el saber escolar ( y la función de la escuela) en tiempos de
mudanzas. Fernando Hernández. (1997)
8

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Un cop ja tinc clares les idees principals sobre allò que és un Treball per
projectes, ja puc continuar per allò que “no són” els treballs per projectes, així
puc ampliar allò que ja sé.
Un treball per Projectes > :
Una presentació d’allò que ja sap el mestre, que és aquell que pren les
decisions sobre el que s’ha d’estudiar i a on buscar la informació. I tot
això ho fa perquè ell és qui sap la veritat.
Un recorregut descriptiu per un tema, ja que no té un recorregut
específic.
Un recorregut expositiu sense problemes i sense un fil conductor.
Un presentació d’un tema basada en uns passos i en una font
d’informació única com són els llibres de text.
Una activitat on el mestre contínuament dona les respostes als seus
alumnes ja que ell en sap d’aquell tema.
Pensar que els alumnes ja siguin petits o grans, han d’aprendre el que el
docent els hi vol ensenyar.
Una presentació sumatòria de matèries.
Convertir en una matèria d’estudi el que als alumnes els hi agrada o els
hi ve de gust..
Ja hem vist uns quants punts clars i entenedors sobre allò que “és” i no “és” un
Treball per projectes. A partir d’aquí ja puc anar ampliant la meva informació i
em puc endinsar en aquest procés d’aprenentatge.
9

1.3 Què és el Treball per Projectes?
(Objectius, contingut i finalitat)
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Segurament hem sentit a parlar sobre els Treball per Projectes. Però avui en
dia ja s’han fet masses interpretacions del que és treballar per projectes. Durant
anys el concepte de projecte ha anat evolucionant juntament amb el concepte
d’allò que ha de ser l’escola.
Però, ara per ara, s’ha convertit en una manera de fer les coses que sorgeix de
manera natural a les classes de moltes escoles. Per tant, no tan sols són
continguts, sinó que el projecte és una manera de fer, d’estar, de sentir-se, de
progressar.
Com diu l’Anna Sala 3 :
“El projecte és el dia a dia de l’escola i després sorgeixen temes que són
com la benzina perquè això pugui tirar endavant”
Com podem comprovar actualment, s’ha convertit en un enllaç entre els
alumnes, els mestres, les famílies i l’escola i el món que volem entendre. Com
també un enllaç entre els sabers i els sentit personal que li dóna cadascú.
Podem començar dient que el treball per projectes “ és una manera d’entre
altres, de posar a treballar als alumnes”.
Per començar cal dir que el projecte de treball està centrat amb l’aprenentatge
d’interessos que tenen un grup de nens i nenes i així ajudar-los a donar sentit
al món en el qual viuen i els envolta.
Com es diu en la revista de perspectiva escolar 4 : “Els projectes són l’aventura
de construir cada dia una experiència d’aprenentatge singular”
3 Anna Sala. Especialista en Projectes. Escola cooperativa de pares. El Puig. Esparreguera.
4 Perspectiva Escolar. Publicació de Rosa Sensat. Octubre 2007. Número 318. Els Projectes de
Treball.
10

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Així doncs, els projectes de treball no els podem definir només com un simple
mètode, una pedagogia o una forma didàctica basada en seguir només una
sèrie de passos. Sinó que es tracta sobretot d’aprendre a donar sentit als
problemes i interrogants que tenen els infants sobre ells mateixos i sobre el
món.
Això afavoreix als alumnes, ja que així,després quan són adults, poden resoldre
diverses situacions que s’aniran trobant al llarg de la seva vida, ja que en un
projecte de treball els nens i nenes es posen davant de problemes de debò,
problemes que han de resoldre i obstacles i reptes que el grup ha de superar
per arribar a una finalitat.
Per tant l’alumne té l’ocasió, no solament de prendre consciència del que sap,
sinó també de desenvolupar la capacitat de poder tirar endavant en alguna
ocasió determinada.
Un cop els nens i les nenes estan ja endinsats en un projecte de treball i en la
seva realització, ells son els participants. Ells van interactuant amb els altres,
així com també amb els materials i els sistemes de representació.
És molt important que els alumnes puguin mostrar als altres tot allò que
coneixen, tot allò que saben o han descobert.
Així doncs, mitjançant els projectes de treball busquen altres maneres de
representar el coneixement així com altres itineraris d’investigació que poden
realitzar els estudiants.
Els alumnes han d’anar fent el seu camí, tant amb grup com individualment, per
això, els projectes de treball afavoreixen el pensament i la resolució de
problemes amb diversos escenaris fora de l’escola.
Amb tot això, es pretén que l’escola obri noves portes al coneixement i eduqui
als estudiants a un món ple de desafiaments.
Segons Sotelo 5 : “ La educación ya no es un privilegio de una clase diligente, si
no un derecho de todos.”
5 Sotelo. I. La enseñanza de las humanidades. El país, 22 de octubre. Página 15. 2000
La organización de currículum por proyectos de trabajo. Fernando Hernández.
11

Quan els nens i les nenes treballen
per projectes, és fonamental la
implicació de tots ells i fins i tot la
de moltes altres persones.
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
És fonamental la implicació de tots ells
i fins i tot la de moltes altres persones.
Podem dir per tant que el projecte de treball té un format obert, i aquest format
obert permet estructurar i explicar una història que té relació amb nosaltres,
amb els adults, amb els professors, les famílies i els nens.
Però cal dir que aquesta interacció i implicació és possible perquè s’intenta
buscar problemes que ens preocupen i afecten a tota la comunitat escolar,
buscant sempre formes alternatives d’investigar.
Tal com va dir Bruner 6 : “Es a través de nuestras propias narraciones como
principalmente construimos una versión de nosotros mismos en el mundo, y es
a través de sus narraciones como una cultura ofrece modelos de identidad y
acción a sus miembros.”
És evident, que en un projecte educatiu el professorat i els estudiants
investiguen de manera conjunta sobre alguna cosa que els pot arribar a
apassionar, així, els estudiants arriben a ser conscients fins i tot del plaer
d’aprendre.
6 Bruner. J. (1998) La educación, Puerta de la cultura. Madrid: Visor.
La organización de currículum por proyectos de trabajo. Fernando Hernández.
12

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Com va dir Steinberg 7 y Kincheloe: “ Compromete nuestro deseo, capta nuestra
imaginación y construye nuestra conciencia”
És important alhora de treball tenir en compte que el subjecte que aprèn i el
que ensenya, segueixen el mateix camí. Per la qual cosa, ensenyar i aprendre
tenen un fort lligam.
Hem parlat de la gran relació que
té l’educador amb l’alumne dins
l’escola i dins el projecte. Però
cal tenir present que s’intenta
aconseguir que amb el treball per
projectes el grup classe, gestioni
col·lectivament el que vol saber i
aprendre. L’educador animarà,
ajudarà, però no decideix en
absolut, perquè sinó s’està lligant
la imaginació dels alumnes. L’educador anima i ajuda, però no decideix.
Peixos, 3 anys.
Alhora de fer un Projecte de treball s’ha de tenir en compte que no importa com
i d’on a sorgit el tema, ja que molts cops no es comença des de zero. De
vegades el tema esdevé d’altres històries vinculades amb els interessos dels
infants ( la major part de les vegades).
Després d’aquestes explicacions cal afegir uns aspectes interessants sobre els
projectes de treball.
Com diu l’associació de mestres de Rosa Sensat 8 en una de les seves edicions
de perspectiva escolar :
7 Steingberg, S i Kincheloe, L. (2000) Cultura infantil y multinacionales. Madrid: Morata.
La organización de currículum por proyectos de trabajo. Fernando Hernández.
8 Perspectiva escolar. Els projectes de treball. Rosa Sensat. Número 318. Octubre 2007. Pàgina
23.
13

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Cal tenir en compte quatre tipus d’objectius relacionats amb la proposta
australiana anomenada” learning by desing” : “
- Objectius experiencials ( què podem aprendre de nosaltres i dels altres?)
- Objectius conceptuals ( sobre què volem pensar?)
- Objectius analítics ( quines relacions ens proposem establir?)
- Objectius aplicats ( cóm farem públics els nostres aprenentatges?)
Com podem veure, lligant conceptes, aquests quatre objectius són fonamentals
per poder desenvolupar un Treball per Projectes.
Si ens seguim endinsant en aquest món podem veure que un tret molt
important amb el Treball per projectes com podem veure, és que es pretén
avançar per un camí que va des de la informació al coneixement, seguint
diverses vies i diferents estratègies.
Però aquestes vies i estratègies poden variar en molts moments, ja que, es té
sobretot en compte cada individu i el procés d’aprenentatge que necessita, és a
dir, s’actua sempre amb una mirada diferenciada sobre qui vol aprendre i el què
vol conèixer, tenint en compte múltiples perspectives sobre la mateixa situació
que volem investigar, aprendre o conèixer.
Parlant en termes generals, podem determinar amb fermesa que un Projecte
de treball ofereix a l’alumnat, l’ocasió de fer una autoavaluació espontània.
Un cop realitzat el projecte cada individu pot analitzar les tasques, i veure si
han estat assolides. Així doncs, també es podemfer palesos als èxits i
fracassos de cada una d’ells.
Aquesta autoavaluació, és molt important, ja que pot guiar a nous
aprenentatges i pot permetre a cadascú determinar els seus punts més forts o
bé els seus punt més febles.
Hem de saber, que el Projecte educatiu afavoreix els nois i noies a implicar-se,
decidir, planificar i coordinar un conjunt de tasques que els ajudarà al llarg de la
seva vida a ser més autònoms i independents.
14

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Com podem veure trets molt importants d’una persona alhora d’afrontar-se al
món real, a la realitat que li tocarà viure un cop deixi enrere tots els anys
d’estudis.
Per tant, tenen un paper totalment actiu en aquest Projecte educatiu.
Tot això, implica que amb el treball per projectes es pretén estimular la reflexió i
els interrogants sobre els sabers i els aprenentatges.
Els projectes poden esdevenir una bona manera de motivar als alumnes, ja que
aquesta eina de treballar suposa per a ells un gran repte personal, complir els
seus propis objectius i la satisfacció del treball aconseguit.
Tot això, sense deixar enrere que un bon Treball per projectes, permet a més a
més, donar un gran sentit a; nocions, mètodes i coneixements indispensables
que s’aprenen a classe.
Per tant podem dir que es pretén aconseguir i afavorir l’aprenentatge des d’una
perspectiva constructivista. Perquè l’escola pot ser una font d’inventiva,
aventura i descoberta constant.
15

1.4 La Globalització en l’educació
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Si parlem de Treball per projectes, hem de parlar de globalització. En la
globalització, les relacions entre els continguts i les àrees de coneixement
venen donades en funció de les necessitats que tenim per resoldre algun
problema que sorgeix durant l’aprenentatge.
Aquesta globalització sorgeix amb la necessitat de realitzar una connexió entre
la teoria i la pràctica, que és una forma d’organitzar els diferents sabers,
competències i disciplines escolars.
Una educació globalitzada, una connexió entre la teoria i la pràctica.
La lluna, 5 anys.
Una globalització, que en el cas dels infants sovint és la més adequada, ja que,
la seva realitat és sempre global.
Com diu Oliveira 9 :
“Ha arribat el dia en què els infants aprendran molt més, i molt més ràpidament,
posant-se en contacte amb el món que els envolta que no pas tancant-se a
l’aula”
9 Oliveira. Com construïm coneixement a l’aula?
16

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Quan abordem un Treball per projectes, no perquè aquest tingui un tema més
aviat científic ( sense oblidar que estem parlant de nens de tres anys) ens
centrarem només en conceptes matemàtics, sinó també, segurament sorgiran
més aspectes com ara; llenguatge escrit i verbal, llenguatge musical, llenguatge
visual i plàstic, psicomotricitat i altres competències que es treballen en
educació infantil. Sempre conjuntament, sense pensar “què és el que toca
avui”, sinó quina necessitat tenen els infants per resoldre el problema que
sorgeix en aquell moment o per on volen seguir aprofundint pe tirar endavant el
seu projecte personal i col·lectiu.
És en aquest moment quan podem dir que l’aprenentatge és totalment
globalitzat, perquè tenim en compte totes i cadascuna de les competències de
l’educació infantil.
Així doncs podem parlar d’una convergència de coneixements i aprenentatges.
Una dita molt entenedora i clara del Físic Bohm 10 és que diu:
“La experiencia y el conocimiento son solo un proceso”
Per tant, la nostra realitat l’hem d’entendre com una totalitat i no com una vida
fragmentada.
Si fem esment de la globalització a l’escola, també hem de mencionar
l’ensenyament interdisciplinari, pluridisciplinari i integrada.
- Entenem per ensenyament interdisciplinari, el que té com a fonament, el
fet de que es pensi que l’alumne estableix connexions entre les diferents
matèries, perquè pel mestre això és una evidencia.
La interdisciplinarietat es presenta com un intent d’organitzar la
informació i els coneixements escolars.
Els mestres presenten als alumnes la seva matèria en la qual, ells son
especialistes. I així esperen que els estudiants relacionin allò que els hi
ha explicat d’una manera globalitzada.
10 La organización del currículum por proyectos de trabajo. Fernando Hernández y Montserrat
Ventura. Bolsillo. Octaedro. Página 60
17

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Segons Asensio 11 : “ La interdisciplinariedad se entiende fundamentalmente
como el intento voluntario de integración de diferentes ciencias con un objetivo
de conocimiento común”
Hem de tenir en compte que la interdisciplinarietat es dóna sobretot en la
secundaria, ja que sorgeix de l’interès del professorat per treballar en
equip, i voler que l’alumne estableixi relacions entre les diverses
matèries.
- L’ensenyament pluridisciplinari, és la unió “ no integrada” de dos o més
disciplines bastant properes. Per tant les dos estan dins d’un camp de
coneixements semblants, però les dos tenen els seus mètodes i models
propis. El que s’intenta, és que, entre aquestes dos o més disciplines
existeixi més relació. Això provoca que acabin tenint uns objectius
comuns, com també que una acabi complementant a l’altre i a l’inrevés.
Podria ser que al final existís una sistematització entre aquestes dues,
és a dir, que es reduïssin a una sola disciplina.
Hem d’ajudar als infants a trobar i establir connexions en la informació, buscant
possibles hipòtesis, diverses estratègies, afavorint l’autonomia dels alumnes i
buscant diferents perspectives.
Com deia Coll 12 : “ Ser capaz de realizar aprendizajes significativos por si solo
en una amplia gama desituaciones y circunstancias”
En una escola més aviat tradicional, l’ensenyança està més centralitzada amb
el professorat, ja que, és ell el que pren les decisions sobre els continguts de
les diferents disciplines i matèries i com volen abordar-les. Per tant, el tema que
es treballa són els continguts de les diverses disciplines i matèries en el
moment que toca i no quan sorgeix alguna necessitat per part dels nens i les
nenes d’aprendre alguna cosa que els interessa i que tenen curiositat per saber
més.
11
Asensio, M “ Enfoque interdisciplinar en el diseño curricular” Cuadernos de pedagogía.
Número 149. Página 81-85
12
Coll, C. Bases psicológicas de diseño curricular. Cuadernos de pedagogía. Número 139.
Página 24-30
18

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
És el mestre qui aporta la informació i estableix les pautes de relació entre una
competència o bé una altre.
En una ensenyança globalitzada, molts dels continguts curriculars poden sorgir
a partir de qualsevol tema que es treballi a l’aula, establint connexions
disciplinaries, és a dir, de les diferents matèries.
Aquesta manera de veure l’ensenyament de forma globalitzada, té un fonament
psicopedagògic. Perquè tingui significat un coneixement, s’ha d’establir
connexions amb els coneixements que ja tenen els alumnes, pensant però, que
aquestes poden ser errònies i que cal conèixer-les per anar teixint el procés
d’ensenyament-aprenentatge. Per tant, cal destacar la funció del mestre alhora
d’ensenyar, com també la interpretació significativa que fan els mestres dels
alumnes.
Així doncs, podríem dir, que segons deia Coll 13 : “ El principio de la globalización
traduce la idea de que el aprendizaje no se lleva a cabo por una simple adición
o acumulación de nuevos elementos a la estructura cognosciva del alumno”
És per aquest motiu que veiem que les persones estableixen connexions a
partir del coneixement, no d’una forma acumulativa, sinó, que el seu
aprenentatge sorgeix de la relació entre les diferents fonts d’informació.
La globalització a l’escola necessita que els mestres siguin flexibles alhora de
veure els coneixements que van adquirint els estudiants davant d’un tema que
s’ha plantejat a classe.
La globalització permet que els alumnes organitzin els seus coneixements i que
estableixin interconnexions amb altres temes o problemes. Aquest plantejament
fa que l’estudiant busqui estratègies per donar sentit a la informació fent que els
seu aprenentatge sigui més racional i comprensiu.
13 Coll,L “Marc curricular per a l’ensenyament obligatori” Barcelona, Generalitat de Catalunya,
Departament d’ensenyament. 1986
19

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Per treballar tots els continguts curriculars mitjançant la globalització, cal tenir
clars una sèrie d’objectius generals. Però aquests, es podran anar adaptant
segons l’evolució del grup i la situació en que es trobin.
Aquesta perspectiva es pot enfocar de manera que els coneixements escolars
s’organitzin per matèries, activitats, temes o Projectes de Treball.
Com deia Hernández Sancho 14 : “ Para ensenyar no basta con saber la
assignatura”
Però de vegades, sorgeixen limitacions alhora de posar en pràctica. Limitacions
que venen donades pel pes de l’assignatura, de la resistència al canvi per part
de l’equip docent o bé pel sistema escolar de la pròpia escola.
Dels diferents sentits de globalització que hem vist anteriorment, el que es
pretén desenvolupar alhora d’enfocar en Projecte de Treball, és buscar l’eix del
problema que vincula les diverses informacions trobades a partir d’un tema i
així poder facilitar una bona comprensió i estudi per part dels alumnes.
Per tant, arribem a la conclusió, que la globalització i significat, són dos
aspectes que s’esdevenen fonamentals i deixen empremta en un Treball per
Projectes.
Durant el procés d’aquests, els nens i nenes són conscients del seu procés
d’aprenentatge. I el professorat té una resposta molt més oberta i flexible
davant els continguts escolars.
14 Hernández Sancho. Barcelona. Laia. 1989
20

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
2. TREBALL PER PROJECTES: A l’etapa d’Educació infantil
2.1 Objectius didàctics
Què es vol aconseguir amb el Treball per projectes?
Per aconseguir un model d’escola que els seus criteris són formar criatures
responsables, creatives, interessades en conèixer la societat on viuen i amb
ganes d’estudiar i aprendre coses noves d’una manera activa, cal tenir en
compte, una sèrie d’objectius que volem assolir.
- Estimular els nens i nenes a ser responsables amb el seu
aprenentatge.
Cal encaminar als infants durant el seu procés educatiu a tenir una
actitud positiva, que tinguin en compte els valors de la vida, que
sàpiguen compartir i conviure amb els altres.
Una educació compartida.
Així els nens poden descobrir quin és el millor camí que els ajuda a
aprendre per si mateixos.
21

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
- Formar alumnes que donin sentit allò que volen aprendre.
És important que, el que els nens aprenen sigui una proposta
interessant per ells, i que les seves experiències formin part d’aquest
aprenentatge.
Per això, és essencial que els nens i les nenes puguin escollir aquell
tema que volen tractar. No hem d’oblidar que els alumnes “ han
d’aprendre a aprendre”.
15 “Una visión del conocimiento que puede transmitirse mediante
los proyectos de trabajo y otras formas de aprender a investigar
que faciliten que no se aplace ni se niegue el deseo de
aprender de los alumnos, que se afronte la complejidad del
conocimiento, que se vincule con la comprensión de la
“realidad” y que aumente el interés por aprender dentro y fuera
de la escuela a lo largo de toda la vida. Eso sí, sin la tensión de
tener que hacerlo o la obligación de cumplirlo.”
És bo que els nens puguin tractar temes reals, que tinguin a veure
amb ells mateixos, amb els professors, amb les famílies i amb els
adults, és a dir, un tema que giri al voltant de problemes que els
preocupa i que els afecta.
Hem de tenir en compte, que allò que per un grup és important
treballar, per un altre, potser que no tingui cap mena d’interès.
Com diu Fiske 16 : “ Si no hay relevancia entre un texto i la vida diaria
de los lectores, habrá muy poca motivación para leerlo i menos
placer i ganes por hacerlo”
15 “Los Proyectos de Trabajo” Cuadernos de Pedagogía Nº 310, febrer 2002. Fernando
Hernández.
16 Fiske 1989
22

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
- Motivar als alumnes a que siguin col·laboradors i participatius.
És important que el professorat aconsegueixi que els alumnes se
sentin motivats i amb ganes de conviure i compartir les seves
experiències amb tota la comunitat educativa.
És a dir, els nens interactuen uns amb els altres. Per això és molt
important que els nens puguin dur a terme un saber democràtic.
Posar en comú tot allò important per un mateix, compartir el que se
sap, discrepar, actuar per poder comprendre millor el món.
És important que els nens sàpiguen oferir, demanar ajuda i compartir
les seves preocupacions i els seus sabers.
- Afavorir el diàleg i la comunicació a l’aula.
Mitjançant el diàleg, els nens aprenen a ser actius amb el seu
aprenentatge. I ells són els que decideixen quina direcció ha de
seguir la indagació sobre allò que volen aprendre.
El diàleg ha de ser una de les claus dins la classe, ja que la paraula
ajuda a estructurar, a ordenar i
construir una narració amb sentit,
de tot aquell coneixement adquirit.
Per tal d’aconseguir-ho, cal que el
mestre sigui capaç d’interpretar,
escoltar i tenir en compte el que els
seus alumnes diuen.
El diàleg és fonamental dins l’aula.
La lluna, 5 anys.
- Posar als alumnes davant reptes que els facin superar-se en
cadascun dels seus aprenentatges.
Cal que els professors ajudin als infants a superar aquells obstacles
que aniran sorgint al llarg del seu procés de treball. És important que
quan els nens es trobin davant d’un problema, sàpiguen identificar-lo
i buscar una possible sortida per tirar endavant el seu projecte.
23

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
- Ajudar als alumnes agafar confiança en ells mateixos.
En cadascun dels projectes educatius els nens evidencien que són
capaços de tirar endavant qualsevol tasca que se’ls hi demani. Que
formen part com a individus dels coneixement que el grup va
adquirint. I així es potencia l’autoestima i l’esperit crític i no es senten
desfavorits.
- Contribuir a que els nens i les nenes siguin autònoms.
En un projecte de treball es pretén afavorir el doble aprenentatge, és
a dir, que el nen sigui autònom en els seus aprenentatges i en relació
als altres.
Per tant, el mestre ha de saber
delegar amb cadascun dels
alumnes les competències que
els hi siguin més favorables, així
doncs, ells se sentiran part
important del grup.
Afavorir a que els nens siguin autònoms.
La lluna, 5 anys.
És molt important tenir clar que, l’autonomia i la responsabilitat que
ha d’anar adoptant l’infant, requereix un temps i un procés
d’aprenentatge.
Com diuen Perrenound 17 i Vassilef 18 : “ L’individu salvaguarda la seva
autonomia protegint una esfera d’activitat en la qual ell és “amo d’ell
mateix” i també encarrilant les orientacions del grup i les regles del
joc en el sentit de la seves pròpies preferències”
17 Perround, Ph. La clé des champs: essai sur les competénces d’un acteur autonome. Genève:
faculté de psychologie et des sciences de l’éducation, 1999.
18 Vassilef, J. , dinsCourtois,B; Josso
Le project: nébuleuse ou galaxie? NeuchÂTEL et Paris: Delachaux et Niestlé 1997, pàgina 93-
138.
24

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
- Aprendre que els projectes de treball s’inicien des d’una basant
crítica i constructiva.
Hem de formar als alumnes, perquè les seves decisions i consells no
siguin inútils i envà. Sinó, que formi part del procés d’aprenentatge
que els nens van realitzant al llarg de les experiències de treball.
Això els hi servirà més endavant per resoldre els problemes que es
trobaran en la seva vida adulta.
Com diu Boutinet 19 , Courtois i Josso: “ En una “societat-projecte” una
bona part dels professionals es troben, més o menys sovint,
compromesos amb projectes de desenvolupament, de
reestructuració, d’innovació. En la vida de fora del treball, passa el
mateix en el terreny associatiu, polític, sindical, esportiu, cultural.
- Aprendre mitjançant el descobriment.
Fer que els infants, a partir d’una
activitat on viuen les seves
pròpies experiències,
desenvolupin una estratègia de
treball que doni resposta a les
seves necessitats.
Viure les pròpies experiències.
Peixos, 3 anys.
Aquestes necessitats, poden anar evolucionant i modificant-se al llarg
del procés educatiu, segons el moment evolutiu de cada un dels nens
i nenes de la classe.
19 Boutinet, J-P Le Project, mode ou necessité? Paris: L’Harmattan.1993-1995.
Courtois i Josso,1997
25

Es planteja un problema i es troba
una solució.
Peixos, 3 anys.
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Cada tema es planteja i es
desenvolupa com un problema al
qual s’ha de trobar una solució, però
durant el procés, poden sorgir altres
temes i problemes derivats del
plantejament inicial.
- Tenir present que el mestre o l’equip de mestres no son els
únics responsables de les activitats de l’escola.
Tots i cadascun dels mestres, juntament
amb el grup classe, tenen un nivell
d’implicació i responsabilitat en cada
activitat que es realitza. Així doncs, aprenen
i comparteixen per igual, mestres i alumnes.
Van trobant el seu lloc d’implicació i
participació en l’aprenentatge.
Els mestres tenen responsabilitat
i implicació en cada activitat que
es realitza.
Conills, 4 anys.
AVALUACIÓ COM A REVISIÓ DEL PROCÉS D’APRENENTATGE
El procés d’avaluació es fa durant tot el projecte de treball. Inicialment veiem el
que els infants saben sobre el tema escollit i quines son les seves hipòtesis. Es
tracta de fer una “ avaluació inicial” que servirà per conèixer els coneixements
previs dels infants. Durant el transcurs d’aquest projecte, el mestre podrà
observar la forma en que els nens i nenes van aprenent i interactuant amb les
26

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
fonts d’informació i els descobriments que es troben al llarg del camí per tant
podrà fer una “ avaluació del procés”.
L’avaluació és la comprovació i el coneixement del progrés que han anat fent
els alumnes durant el Treball per projectes. Avaluem dels alumnes l’esforç que
han fet, l’adquisició de coneixements i el treball realitzat. Cal tenir en compte la
participació de cada un, amb les situacions de treball en grup. S’ha de tenir en
compte que no podem tenir els mateixos criteris d'avaluació per tots els infants,
ja que cada nen i nena és diferent a l’altre i no parteix d’una mateixa base de
coneixements.
Dins de l’avaluació es mira si els objectius marcats gairebé s’han complert tots.
També s’analitza el projecte finalitzat i el procés d’elaboració.
Dins l’avaluació, és important comunicar el coneixement adquirit personalment i
també el del grup ja que cadascun dels alumnes viu el projecte de forma
diferent.
Una bona eina per conèixer i saber el que han aprés, és mitjançant una
exposició on es veu amb profunditat, el procés evolutiu de cada alumne.
Exposar implica un coneixement personal, on el nen és capaç de transmetre
tots els aprenentatges i coneixements que ha anat interioritzant. És així com el
docent se n’adona de que el projecte de treball estudiat, ha assolit tots els
propòsits plantejats.
En conclusió, tal com diu Fernando Hernández 20 , els Treballs per projectes són
una perspectiva educativa on l’escola pot ser un espai afavoridor i
emancipador, per cadascun dels seus alumnes. Això pot passar quan es
col·loca l’aprenentatge sobre les experiències dels propis subjectes, en el
centre del procés educatiu.
No cal que els Treballs per projectes s’esdevinguin aprenentatges totalment
decisius per cada un dels infants, sinó que durant aquest procés els nens i
nenes hagin obtingut múltiples beneficis. I sobretot puguin arribar a ser feliços
aprenent.
20 Fernando Hernández. Espigador@s de la cultura visual. Octaedro. Página 93.
27

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Aquest només és un recull d’alguns dels objectius que els mestres es proposen
a l’hora d’encaminar la formació dels seus alumnes mitjançant els treballs per
projectes. Aquí us he mostrat els principals objectius d’aquesta metodologia.
2.2 Procés d’un projecte educatiu
L’aula és un espai obert per investigar, per aprendre, per interpretar la realitat,
per fer-nos nostres els interrogants, per aprendre a dialogar, per representar el
coneixement... però sobretot, per saber viure en comunitat, col·laborar,
compartir i per donar el millor d’un mateix.
Hem de tenir en compte que hi ha diverses maneres per iniciar un Projecte de
Treball:
- A partir de les preguntes dels infants.
- A partir de les seves preocupacions.
- A partir de les afirmacions dels nens i nenes.
- A partir de les seves experiències.
En qualsevol dels casos, sempre abordarem un Treball per Projectes a partir de
les inquietuds dels nens i les nenes de la classe.
Podem seguir una sèrie de passos per iniciar un Projecte de Treball. Podrien
ser els següents:
1. Elecció del TEMA.
2. HIPÒTESI. Què sabem del tema? o bé, Què volem saber del tema?
3. Recerca d’INFORMACIÓ.
4. ACTIVITATS relacionades amb el tema.
5. A partir de la ORGANITZACIÓ i la CONVERSA. Tractament de la
informació que va arribant a l’aula. “(experimentacions)”
6. CONCLUSIONS. Es posen en comú els aprenentatges obtinguts.
28

21
Què sabem?
21 Esquema Del procés d’un Treball de Recerca
Elecció d’una TEMA
HIPÓTESIS
Treball cooperatiu
Avaluació
Exposició
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
29
Què volem saber?
Activitats Conversa Conclusions
Companys Pares

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Aquí mostres un quadre 22 explicatiu sobre un Procés de Treball per Projectes
en qualsevol àmbit de l’educació.
22 La Organización del currículum por proyectos de trabajo. Fernando Hernández- Montserrat
Ventura. Bolsillo. Octaedro. Página 98.
30

1. ELECCIÓ DEL TEMA
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
El tema escollit pot sorgir a partir d’una situació que algun alumne planteja a la
classe, motivada per un interès del nena o la nena. També el tema, pot ser
desencaminat a través d’un interès per part de tot l’equip docent.
En qualsevol dels casos és important que aquest estigui ple de continguts i
sigui prou enriquidor per explorar i obtenir uns bons resultats finals.
Apartar un tema, només per la necessitat de seguir un currículum, o forjar
l’elecció d’aquest perquè el mestre pensa que els seus alumnes ho han
d’aprendre, suposa allunyar-se de la finalitat d’un projecte que pretén la
implicació plena dels infants.
Un cop hem establert entre tots el tema d’investigació que volem realitzar, cal
fer-ho públic, és a dir, comunicar-ho a les famílies per tal de que aquestes
participin i s’impliquin totalment amb el projecte. És molt importants les
aportacions que poden fer els pares i les mares de l’escola per seguir amb el
projecte endavant.
Elecció del tema per part de la classe.
La lluna, 5 anys.
Tal com deia 23 Dewey, un filòleg, pedagog i psicòleg d’Estats Units: “ No hay
argumento más sólido en la filosofía de la educación progresiva que la
importancia que otorga a la participación del aprendiz en la construcción de las
propuestas que dirigirán sus actividades en el proceso de aprendizaje”
23 Democracia y educación. Dewey. Editorial Losada. 1967
31

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
A partir d’aquí podem dir que hi ha una profunda relació entre educació,
experiència i vida.
2. HIPÒTESI
Què sabem del tema? O bé, Què volem saber del tema?
A l’hora de comprovar el que els nens i nenes saben o volen saber sobre un
tema, cal que el mestre ajudi a extreure les idees rellevants i les informacions
importants i bàsiques que tenen els infants sobre aquell tema a tractar.
La conversa entre els nens, nenes i mestres és del tot rellevant al llarg de tot el
projecte de treball.
Cal que es vagi anotant tot allò que aporten els infants a la conversa per poder
desengranar les idees que han anat sorgint. Així doncs es fa un relectura de les
informacions disponibles per descobrir tot el que saben i volen saber sobre el
projecte.
Del que van dient els nens i nenes, tots en poden aprendre, així aconsegueixen
que els infants tinguin en compte als altres com a mitjans d’aprenentatge.
Tanmateix contribueix a la participació i reconeixement de l’altre com a font
d’informació.
3. RECERCA D’INFORMACIÓ
En aquest punt, he de destacar la gran importància del paper de la família, ja
que es treballa amb nens i nenes molt petits i ells sols no tenen al seu abast la
manera d’obtenir la informació necessària que els ajudarà a avançar en el seu
projecte de treball.
Per tant, de quina manera poden ajudar les famílies?
De vegades la professió del pare i la mare esdevé una font d’informació molt
enriquidora que farà que molts dubtes, hipòtesis o preguntes que tenen els
infants es resolguin d’una manera totalment interactiva.
32

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Els avis dels nens i nenes són un pou de saviesa, no podem oblidar que són
moltes les experiències viscudes, per tant no només s’ha de tenir en compte els
pares, sinó també a tots aquells familiars que envolten als alumnes i que poden
oferir eines per seguir endavant amb el seu propòsit.
Les excursions, sortides i visites a exposicions i museus, també ajuden a
aprofundir d’una forma molt vivencial com
també a fer-se molt més seu el projecte.
No oblidem que quan els nens i nenes
poden veure, escoltar i tocar, és a dir,
experimentar i viure tot allò que els
interessa, la informació que han rebut
passa a formar part de la seva cultura i
aquests coneixements els acompanyaran
tota la seva vida.Fonts d’informació. La lluna, 5 anys,
Quan arribem a l’aula, cal fer un recull de tota la informació que ens ha aportat
aquesta sortida, excursió o visita. Pot ser a través de fotografies, vídeos i
sobretot mitjançant la conversa col·lectiva, això els ajudarà a profunditzar i
endinsar-se en el seu tema d’estudi.
Pot ser que a partir d’aquí sorgeixin treballs que envolten el projecte de treball,
aquests a vegades són visuals i plàstics, de caràcter conceptual (matemàtic), o
bé tot allò que envolta el llenguatge verbal i escrit.
Tota aquesta informació que arriba a l’aula a través de les nostres experiències
o experiències d’altres persones implicades (família, personal docent o els
mateixos nens i nenes, fins i tot els d’altres classes) cal que estiguin al seu
abast, per poder interactuar sempre que vulguin amb aquest material.
Al final de l’etapa de l’educació infantil, els mateixos alumnes són els que
busquen fonts d’informació als llibres, enciclopèdies, internet etc....
33

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Sempre ajudats i guiats per un adult que els acompanya en el seu
aprenentatge activament.
Molts dels nens i nenes de l’aula són capaços de llegir i interpretar un petit text
amb ajuda dels seus companys i els seus mestres.
En alguns cassos es pot tenir la gran sort de que un professional sobre la
matèria tractada, pugui fer xerrades, explicacions, tallers, etc, i així enriquir molt
més tota aquesta xarxa d’informació que arriba a l’escola.
Xerrades professionals.
La lluna, 5 anys.
Cal tenir en compte i aprofitar tots els recursos que tenen al seu abast i no
deixar escapar cap eina que pugui suposar una avantatge per recórrer tots
junts aquest camí
4. ACTIVITATS RELACIONADES AMB EL TEMA.
Quan es planteja treballar i fer un projecte sobre un tema determinat, van
sorgint activitats que poden resultar molt enriquidores i valuoses per aprofundir
i seguir amb el seu propòsit.
Tal i com he explicat, en el punt anterior, la informació que l’alumne aporta a
l’aula és el punt d’inici del projecte. És aquí on es veuen els interessos dels
nens i les nenes i quins són els seus objectius que volen assolir.
34

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
El mestre, després de fer un recull de totes les inquietuds i hipòtesis individuals
i col·lectives que van formulant els alumnes, busca una manera de comprovar,
verificar, i contrastar cada una d’elles. És a dir, el grup parteix de les
explicacions que es van realitzant per seguir endavant amb el seu objectiu.
I com es pot ampliar la informació que tenen els infants sobre el tema?
Doncs, tal i com he explicat anteriorment, la família és una font molt enriquidora
alhora de desenvolupar un tema. Ajuden a contestar aquelles preguntes que
els infants no poden trobar resposta, a verificar hipòtesis a resoldre, a resoldre
problemes, o simplement a viure tot allò que volen saber i aprendre.
Aquesta interacció escola-família, fa que
el projecte no sigui tan sols un propòsit de
l’escola, sinó que implica a la família d’una
manera totalment activa. Es crea un vincle
directe amb les famílies.
La família, és una font molt
enriquidora.
La lluna, 5 anys.
De vegades, fins i tot nens i nenes amb dificultats per relacionar-se amb el
mestre o amb els companys, si tenen la oportunitat que alguna persona de la
seva família pugui participar d’alguna manera amb aquest projecte els pot
ajudar a desencaminar bastant les seves pors i ser molt més participatius
alhora d’intervenir amb una conversa o simplement amb el tarannà diari de
l’aula.
Cal aprofitar tots els recursos que l’escola tingui al seu abast, i què pot haver
més enriquidor que les experiències familiars?, sempre tenint en compte que
parlem de nens i nenes d’educació infantil (3-6 anys).
Sortides, visites i excursions són una eina de treball que no poden oblidar.
35

Sortides, visites i excursions, són una
gran eina de treball.
La lluna, 5 anys.
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
De vegades, no cal fer una gran excursió
per aprofundir en un tema, simplement una
sortida per barri o pel poble on està l’escola
és suficient per aportar-nos una experiència
que ajudarà al grup a fer un pas cap
endavant.
S’ha d’aprofitar i utilitzar les coses que tenim a prop, al nostre abast, sempre
que això ajudi a l’objectiu i al propòsit dels infants.
Aquestes sortides permeten anar caminant sense la necessitat d’agafar un
transport. Com també, permeten fer visites a comerços de tot tipus, parcs,
places, escultures, organismes públics, visites a tallers d’oci etc..
Això fa que els nens i les nenes siguin l’eix principal d’aquesta experiència i tal
com ja he anat dient, aquesta pròpia experiència, les seves provatures, les
seves vivències, les equivocacions o els encerts, els fa ser grans i continuar
amb els seus propòsits d’aprenentatge. El que un ha viscut de primera mà,
sense que un altre li hagi explicat, es recorda per sempre.
Els infants en aquesta edat són curiosos per naturalesa, doncs s’ha d’aprofitar
aquesta curiositat.
Les visites a museus o exposicions són una font cultural que es pot oblidar ni
deixar-la escapar. Quan parlem de Projecte de Treball, aquí trobarem
informació molt més científica, específica i acurada sobre el tema.
Aquestes visites són eines amb molta avantatge, i també pel docent, això
permet esbrinar, conèixer i aprofundir més sobre el tema.
Totes aquestes activitats són dirigides i guiades pel mestre, però sempre tenint
en compte i vigilant que s’adaptin a les inquietuds i als interessos de tot el grup.
36

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
De vegades, es preparen prèviament a l’aula per saber detalladament què és el
que volen saber i com ho volen saber, i així aprofundir d’una forma més directe
el tema. No obstant això, pot passar que el mestre li interessi l’espontaneïtat
del grup, veure les seves reaccions i jugar una mica amb aquesta primera
incertesa que sovint resulta més interessant, ja que els infants, no s’han creat
una idea prèvia d’allò que van a veure. Per tant el nen o la nena no és tan sols
un espectador ja informat del que va a veure, sinó que el mestre, deixa que els
infants es deixin portar pels seus propis impulsos i així aconsegueix que els
resultats siguin molt més naturals.
Tallers i treballs artístics (visuals i plàstics) són també uns instruments que cal
posar a l’abast del grup.
Experimentar amb el propi cos, ja sigui d’una forma manipulable o visual fa que
tots els sentits entrin en joc i puguin comprovar i verificar directament tot el que
van aprenent.
És totalment plaent pels nens i nenes d’aquestes edats tocar, manipular, olorar,
veure, tastar etc... tot allò que els interessa i volen descobrir.
Tallers i treballs artístics, és un instrument a l’abast.
Conills, 4 anys.
Per tant, és important que tinguin al seu abast, tot el material necessari perquè
això sigui una realitat.
Aquests poden ser tallers plàstics, tallers de teatre, tallers musicals, sessions
psicomotrius, etc...
37

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Amb tota aquesta informació que arriba a la classe, es podrà seguir treballant
endavant amb el projecte i amb l’objectiu de la classe.
5. ORGANITZACIÓ I CONVERSA
Durant el projecte, tota la informació que arriba a l’aula s’analitza, s’examina, es
classifica, i es tria la que els hi sembla millor per continuar fent recerca del que
volen saber i aprendre. També, es fan propostes de com poder tractar tot el
material de que es disposa.
La conversa esdevé una eina fonamental en el transcurs d’un projecte.
A partir d’aquesta el mestre se n’adona de quines inquietuds tenen els alumnes
de l’aula, què han aprés i què volen aprendre, com i per on pot el grup
continuar avançant.
Es plantejant preguntes, es parla de les pròpies experiències. L’escolta atenta
del mestre permet aproximar-se millor a les necessitats dels infants. La
conversa ajuda a extreure les idees més rellevants, diferenciant les
informacions importants bàsiques de les secundàries o anecdòtiques.
De vegades una sola paraula de referència és suficient per continuar amb el
tema.
En la conversa surten diversitat d’opinions, desacords, diverses interpretacions.
Estimula l’elaboració de conclusions individuals o col·lectives. Els nens i nenes
formulen arguments des del seu punt de vista.
Parlant i escoltant, el mestre pren consciència del recorregut que es va fent pas
a pas, la qual cosa facilita el conèixer tot allò que han après i com es pot
millorar.
Cal promoure el plantejament de noves preguntes per no quedar-se aturats,
estancats, i així poder afrontar nous reptes, per tal de fer més enriquidor el
treball.
Des de ben petits fins a l’adolescència, la rotllana és el punt de trobada per
posar en comú tot allò que volem explicar i compartir amb els altres.
38

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
La rotllana estimula la participació en la conversa. Tots els nens i les nenes es
La rotllana, estimula la participació i la con-
versa.
La lluna, 5 anys.
veuen , i això permet la complicitat
amb les mirades.
Es crea un vincle més efectiu entre
nens-nenes-mestres.
Es un punt de relaxació, de deixar-se
anar, d’explicar tot el que saps, del
que has experimentat. Possibilita
l’aparició de reflexions, d’anàlisis.
Els infants aprenen a cooperar, a respectar el torn de paraula, a participar, a
escoltar als companys a col·laborar etc.. En definitiva, és una eina que permet
als mestres crear una sèrie d’hàbits que serviran als infants per tota la vida.
24 “Quan un infant arriba a l’escola, i se’l convida a fer rotllana, entra en un món
on ja tot està al seu lloc, fins i tot ell mateix ja té un lloc”
Carles Lladó
A la conversa descobrim el teixit que uneix totes les coses. Dialogar, donar
cabuda a totes les veus és l’eix vertebrador d’un projecte.
6. CONCLUSIONS
Una posada en comú que inclogui les diferents vessants treballades, és la
constatació del coneixement individual i grupal, com també la consciència de
propi progrés.
Exposar el que saben suposa conèixer en profunditat el que es vol explicar i ser
capaç de transmetre aquest coneixement. Fer arribar el que has aprés no és
fàcil pels infants sense tenir un suport visual que faciliti la comunicació del
coneixement construït.
24 Carles Lladó. La Rotllana.
39

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Es pot utilitzar com a element transmissor; fotografies, dibuixos, treballs
plàstics, experiments, mapes conceptuals, és a dir, tot tipus de materials
obtinguts de la investigació.
La posada en comú és un aspecte important que no hem d’oblidar quan es
treballa per projectes. És una eina molt valuosa tant com pel mestre com per
l’alumne. Així com també, és una eina que ajuda al professorat a valorar i
reflexionar sobre l’evolució del treball i els resultats obtinguts, i si cal corregir o
millorar alguns aspectes per enriquir futurs projectes.
Avaluar els aprenentatges, ajuda al mestre a ser conscient del que saben els
infants i de tot allò que han après. Els nens necessiten veure la conseqüència
dels seus esforços per tant, haurem de gratificar-los i motivar-los al llarg de tot
el procés de la recerca.
Explicar i exposar tot allò que ara saben i les seves experiències
d’aprenentatge, és molt més enriquidor pels nens i nenes si es comparteix amb
els altres, és a dir, amb els seus companys de l’escola i sobretot amb la seva
família.
Podria dir que una posada en comú no consisteix en repetir el que han
investigat i indagat al llarg de les activitats realitzades, sinó que la finalitat
d’aquesta, és que els nens i nenes tinguin l’oportunitat de reconstruir i
reflexionar sobre el projecte en el qual han treballat.
Tots es projectes treballats, no tenen mai un fi perquè van més enllà de l’escola
i de la família. Per tant aquests projectes esdevindran una manera de ser i
d’actuar en aquest món on viuen els infants.
“La ignorància ens ajuda a ser savis”.
40

2.3 Resposta dels infants.
(Finalitats del Treball per Projectes)
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
“Les preguntes dels nens són preguntes tan essencials que volen respostes
lentes”
Eulàlia Bosch
Com hem pogut veure, l’aprenentatge basat en el Treball per projectes, té una
sèrie de propòsits i objectius que es volen assolir.
Aquests propòsits un cop assolits és converteixen en grans beneficis pels nens
i les nenes.
El període d’infància que va dels zero als sis anys, és quan els nens i les nenes
es mostren més receptius, és a dir, totes les informacions que reben dels
diferents mitjans de comunicació; a l’escola, a casa, al carrer, a la televisió... les
interioritzen, sense cap dificultat, formant part de les seves vivències i els seus
aprenentatges. És per això que en aquesta edat cal motivar-los perquè això
s’esdevingui una realitat. És en aquest període quan cal crear uns bons
fonaments i una bona base, que els hi servirà més endavant per poder seguir
amb seguretat al llarg dels seus estudis.
Com ja sabem, els humans tenim una sèrie de capacitats que anem
desenvolupant durant el transcurs de la nostre vida. Sovint anem modelant les
nostres idees, canviant la nostra manera de pensar i de fer les coses i anem
creant i fomentant la nostra pròpia opinió sobre diversos aspectes de la vida.
Però al llarg del temps adquirim nous aprenentatges, una de les nostres grans
capacitats.
Tot això és fonamental per entendre la realitat que ens toca viure i per avançar
personalment i amb les altres persones de la nostra societat. Fonamental per
tenir empenta i decisió, per prendre un paper responsable a la societat.
41

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Sobretot quan els nens són petits, el treball per projectes és una manera molt
eficaç per potenciar totes aquestes capacitats, ja que, com hem dit, el Treball
per projectes acosta la vida escolar dels infants amb la vida real.
Tal com diu 25 Loris Malaguzzi: “Les coses dels nens i pels nens s’aprenen
només dels nens”
Així doncs, el Treball per projectes fa créixer les ganes d’aprendre dels infants,
i a través dels coneixements, entenen la realitat i augmenten l’interès per
aprendre dins i fora de l’escola i durant tota la seva trajectòria.
El Treball per projectes amplia els repertoris dels nens i les nenes, no només
les fonts d’informació, sinó també amb les maneres de representar, fer visible i
compartir els seus processos d’aprenentatge.
Per tant, podríem dir que el Treball per projectes, crea una via de
descobriments i desafiaments dins la classe com a individu i com a persona
que forma part de la comunitat educativa.
Ajuda a crear nous camins al voltant de l’aprenentatge, la relació pedagògica i
els sabers, ja que, l’alumne va assolint unes competències que li seran molt
útils a la seva vida, el seu aprenentatge es torna molt significatiu i molt
motivador.
Tot això, és fonamental treballar-ho des de la infantesa per poder crear una
bona base d’aprenentatge.
Segons 26 Loris Malaguzzi : “Des del principi, la curiositat i el coneixement
rebutgen les coses simples i aïllades; els hi agrada trobar mesures i relacions
de situacions complexes, investiguen fins al plaer de transgredir-les i de
canviar-les de significat”
En molts casos, és difícil captar l’atenció dels infants. Per tant, com hem parlat
en els objectius, aconseguir que els nens estiguin motivats és molt important.
25 Loris Malaguzzi. La educación infantil en Reggio Emilia.
26 Loris Malaguzzi
42

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Aquesta motivació ajuda que els objectius plantejats s’assoleixin i que el
projecte vagi avançant amb èxit. Això provoca que els nens augmentin el seu
rendiment acadèmic.
Com diu l’Anna Sala 27 :
“És important que els nens tinguin les ganes i el desig d’alguna cosa i poder
motivar-los en aquest aspecte. Els nens tenen una imaginació infinita i és
nota molt alhora de treballar.”
Hem de destacar la gran importància que se li dóna a la comunicació durant
aquest període. El Treball per projectes els aporta una gran capacitat per
aprendre de manera autònoma, fa que els nens i les nenes treballin més bé en
grup i millora la comunicació amb els companys i amb tot el personal docent.
*Posaré un exemple: Durant el procés d’un projecte ens podem trobar amb una
dificultat que ve donada per l’edat en la que es troben els infants. Això fa que
busquem solucions que estiguin al nostres abast.
Pot ser, que a la classe de P-3 es trobin davant d’una dificultat com pot ser “la
mesura”. Després d’haver buscat eines, materials diversos i elements per poder
arribar a solucionar aquest problema, es troben que estan totalment estancats,
per tant, han de buscar altres eines per seguir endavant amb el seu propòsit.
És aquí quan es plantegen: Què poden fer?
Aquests nens i nenes saben que a la classe de
P-5 han treballat operacions matemàtiques
simples perquè un dia els hi van venir a
demanar ajuda, ja que necessitaven tenir mil
grues per ajudar als nens del Japó amb la
desgràcia del tsunami. Els nens de P-3 amb
aquesta explicació van poder veure, que els
nens de la classe de P-5 sabien contar fins a
mil, agrupant els nombres de 10 en 10.
Van anar a la classe de P-5 i els hi van explicar
el problema que tenien.
27 Anna Sala. Especialista en Projectes. Escola cooperativa de pares. El Puig. Esparreguera.
43

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
I ells els hi van ensenyar com es podia mesurar, i que la eina més freqüent que
utilitzava la gent quan volien saber la mida de les coses era un regla o un
metre. Així els infants de tres anys, van poder seguir endavant amb el seu
projecte.
La classe de P-5 ha treballat operacions matemàtiques simples.
La lluna, 5 anys.
Fernando Hernández 28 , en una de les seves explicacions sobre el Treball per
projectes, ens explica que el que pretén l’aprenentatge per projectes, és
implicar als professors, a les famílies, als infants i als joves en un procés
d’aprenentatges. I que en aquest procés és molt important que els nens siguin
creatius i imaginatius, que els hi agradi investigar, reflexionar, qüestionar-se
aspectes de la vida i que els infants siguin col·laboradors.
Si recordem, un dels objectius del Treball per projectes, és que els nens siguin
responsables amb el seu aprenentatge. Quan aquest objectiu és assolit, els
nens aprenen a prendre decisions per si mateixos i a ser responsables dels
seus actes. Així els infants fan ferm el seu caràcter i van modelant la seva
personalitat.
Des dels projectes de treball es busca una connexió entre el tema i
l’experiència social del grup, això vol dir que aquest donarà resposta a les
seves inquietuds i els nens gaudiran alhora que aprenen. La qual cosa fa que la
implicació dels alumnes sigui decisiva en aquest procés.
28 Fernando Hernández. La organización del currículum por proyectos de trabajo. Bolsillo
Octaedro. Pàgina 17.
44

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
El Treball per projectes proporciona una clara oportunitat per endinsar-se en
una experiència d’aprenentatge que facilita altres formes de comprensió i
d’actuació i els vincula amb altres experiències educatives.
Després d’un treball per projectes s’aconsegueix que els infants tinguin
capacitat de comunicar-se, d’utilitzar el llenguatge escrit, de planificar el treball
tan individual com col·lectiu, adquireixen coneixements i destreses per
entendre el món que els envolta, es fomenta les actituds favorables i el
respecte a la societat i al medi ambient. I finalment son capaços de explicar i
presentar el treball que han realitzat a tota la comunitat, tant la família com
l’escola.
45

2.4 Els Mestres com a mediadors
Es verdad que no tenemos ni programaciones ni currículum.
Pero lo buscamos, y por eso se transforman en otra cosa.
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
No es verdad que improvisamos (que por otra parte es una sabiduría
envidiable).
Ni que hacemos las cosas por casualidad (que es lo que no sabemos todavía, y
de verdad, es algo que tenemos que prever).
Lo que sabemos es vivir con los niños y las niñas y trabajar, un tercio con la
certeza, y dos tercios con la incertidumbre y lo nuevo.
Loris Malaguzzi (2001)
He volgut començar amb aquesta dita de Loris Malaguzzi 29 que reflexa el paper
que fan els mestres quan es plantegen una educació basada en el Treball per
Projectes. La veu, que representa a tots aquells docents que creuen i aposten
per aquesta eina de treball que no sempre ha estat ben vista. Parla amb un
sentit de reflexió per tots aquells companys de professió que no veuen possible
tirar endavant un currículum que no sigui aquell marcat pels estaments.
Hem de tenir en compte que el paper del mestre
és molt important. El mestre durant la seva vida
professional, ha d’aprendre a adaptar-se als
canvis constants de l’escola arreu del món i a la
seva evolució.
Per tant aquest mestre/a ha d’estar atent a un
procés continuat pel que fa al Treball per projecte
concret i a cada grup classe. Però també cal que
el mestre rebi una formació regular i així poder
millorar el procés d’aprenentatge. Els mestres com a mediadors.
La lluna, 5 anys.
29 Loris Malaguzzi. Espigador@s de la cultura visual. Fernando Hernández. Octaedro. Página
91.
46

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
També que hi ha moltes classes de mestres. Cada mestre té la seva pròpia
manera d’ensenyar, i molts cops d’afrontar els projectes a la classe. Això pot
comportar a interpretacions diverses sobre el Treball per Projectes.
Uns mestres, encara estan distanciats de la pedagogia activa, i tenen una visió
massa personal pel que fa als projectes. En canvi, els altres tenen un sentiment
de comunitat.
Podríem dir, com diu Perspectiva escolar 30 : els mou un “moviment pedagògic i
d’equip” en els quals la pedagogia i el treball per projectes tenen una història i
una significació fàcils d’identificar.
Jo vull centrar-me, en aquests últim tipus de mestres.
Alguns mestres ja enfoquen el curs amb un projecte de treball. Han comprovat
al llarg del temps, que donen com a resultat un gran èxit amb l’aprenentatge
dels infants. Així , des de ben petits, van agafant un gran sentiment de societat i
d’equip. Els mestres veuen que també ofereixen als seus alumnes la possibilitat
de participar activament en tot allò que es realitza, fins i tot, d’una manera més
motivadora i divertida. Crea una cultura compartida de l’acció.
Els professors han d’estimular als nens i nenes a fer hipòtesis, a raonar, a
resoldre conflictes, a expressar la seva opinió...
Tots aquests aspectes i els grans beneficis que el Projecte de treball ofereix,
són els que impulsa als mestres a endinsar-se en el atractiu món del Treball
per Projectes.
Per altre banda, encara ens trobem que hi ha mestres d’educació infantil que
tenen la necessitat de preparar als infants pels estudis secundaris. Però això
suposa anticipar-se a un ensenyament que ja es trobaran més endavant.
Aquells professors implicats directament en el projecte, són els tutors o tutores
de cada classe i també un mestre especialitzat en el Treball per projecte de tots
els grups classe de l’escola.
30 Perspectiva escolar. Número 318. Página 4
47

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Aquí, el mestre actua no tan sols com a referent, sinó també com a guia i model
per orientar, estimular i ajudar als alumnes. Per tant, el mestre a d’actuar com a
dinamitzador.
No es tracta, que el mestre faci una programació del projecte, ja que ha d’anar
sorgint dels seus alumnes. Però sí, com ja hem dit, els pot anar orientat cap a
temes que els puguin ser enriquidors.
Com diu una mestra 31 especialitzada en projectes: “La nostre organització es
doncs adaptar al màxim l’escola perquè els nens puguin viure aquestes
experiències.
A la que fem una seqüenciació nostre, estem matant l’esperit del projecte,
perquè ja no es tractarà de l’interès d’aquest grup de nens sinó que ja serà la
nostre visió.
Has de saber deixar-te sorprendre, no voler anar per un camí molt marcat,
perquè si tu ja vas marcant un camí on tu vols anar a parar, els nens només
segueixen el teu itinerari. Consisteix en anar sempre motivant perquè l’interès
no decaigui.”
El mestre ha d’intentar ser flexibles i poder confiar en tot moment en que els
infants seran capaços de realitzar allò que s’han proposat i que ells mateixos
han escollit tractar, però sempre sense que això no malmeti l’ordre de la classe.
El paper del professor, es veure les necessitats dels nens i les nenes dins i fora
de la classe.
I també propiciar experiències d’aprenentatge per seguir endavant en els
projectes proposats. Amb el treball per projectes, el mestre pot conèixer i
comprendre millor als seus alumnes.
Els mestres, amb aquesta classe d’aprenentatge poden identificar millor les
dificultats en les que es troben els infants, i fins i tot observen si es van assolint
nous coneixements, ja que, els veuen treballar en tot allò que fa referència al
projecte de treball.
31 Anna Sala. Escola cooperativa el Puig. Entrevista a Anna Sala.
48

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Això és una gran eina d’observació formativa, és a dir, et permet avaluar el
treball dels nens i les nenes amb més precisió.
Podem dir que el mestre pot observar activament per detectar les dificultats,
ajudar en els processos i avaluar els progressos.
Aquí, podem comprovar que els educadors són els mediadors, i juntament amb
els infants recorreran i compartiran les experiències d’aprenentatge.
Ja que, com diu Fernando Hernández 32 : “ No se separa el sujeto que aprende y
el que enseña (con sus inquietudes, temores y deseos) del proceso de enseñar
y aprender a comprender el mundo y las situaciones emergentes, y las
relaciones de los sujetos consigo mismos y con los otros”
Com podem veure els mestres han de participar en el procés d’indagació, és a
dir, els mestres han de formar part del procés del projecte, des de l’elecció del
tema fins al treball finalitzat.
33 “ Les preguntes dels nens són, pels adults que de veritat les escolten,
estímuls magnífics per a la reflexió”.
L’efecte Pigmalió
L’efecte Pigmalió sorgeix quan una persona projecta una sèrie d’expectatives
sobre una altre persona. Aquestes, poden ser tant positives com negatives i al
cap d’un temps es compleixen.
Això s’aplica també amb l’educació, ja que, quan els mestres aconsegueixen
que els alumnes s’esforcin, proposant-los un repte que els cridi l’atenció i
recordant-los sovint que ells son capaços de fer-ho i que se’n poden sortir
sense cap dificultat, els infants aprenen més i amb més ganes.
Per tant, podem comprovar com els nens i les nenes se senten orgullosos del
treball realitzat i amb moltes ganes de mostrar-lo als seus companys, familiars i
mestres.
32 Fernando Hernández. La organización del currículum por proyectos de trabajo. Fernando
Hernández i Montserrat ventura. Bolsillo. Octaedro. Página 20
33 Eulàlia Bosch. Qui educa a qui?
49

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
S’ha comprovat que amb l’aprenentatge basat amb projectes això
s’aconsegueix fàcilment.
“A les persones adultes ens envaeix moltes vegades el descoratjament davant
del futur, un cert cansament pel que vindrà. Aleshores, hauríem de recordar la
figura del mestre, que és el professional de l’esperança, l’incansable, humil i
magnífic cuidador del futur”
Jose Antonio Marina
50

2.5 Implicació de les famílies
“Per educar un infant es necessita la tribu sencera”
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Proverbi africà
El fet de Treballar per Projectes, aporta molts beneficis, no tan sols pels infants
en termes acadèmics, sinó en referència a tota la comunitat educativa.
L’escola, s’obra a tot allò que l’envolta i alhora, deixa que això també entri a
dins. Així, aconsegueix que tot i tothom pugui formar part de l’enriquidor procés
d’ensenyament i aprenentatge; des de la realitat del nostre entorn fins als
amics, avis, germans, tiets, cosins i pares.
Des de l’escola es veu l’educació dels seus alumnes com una tasca conjunta a
fer amb els pares i mares. Com, és gran sigui l’entesa i el treball conjunt, més
beneficiats en surten els nens i les nenes en tots els aspectes. Això fa que es
potenciï aliances i línies conjuntes d’actuació tenint com a idea principal el
respecte profund a la diversitat de contextos d’alumnes.
Tothom forma part de l’enriquidor procés d’ensenyament.
Mares de l’escola.
51

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Doncs, com podem veure, aquest apropament a la comunitat educativa, fa que
les famílies estiguin més implicades en l’educació dels infants, ja siguin els
seus néts, nebots... I sobretot els seus fills.
Tant per aconseguir més informació com
per poder realitzar millor algunes activitats.
Les famílies s’impliquen cada
moment.
La lluna, 5 anys.
L’entorn familiar també pot resultar important per anar generant altres
inquietuds.
Aquest bon clima, dóna pas a que l’aprenentatge sigui, molt més enriquidor i
satisfactori.
Mestres
Alumnes
Comunitat
Educativa
Família
52

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Els alumnes, la família i els mestres formen junts la Comunitat educativa.
És molt freqüent, un cop finalitzat el projecte, que molts centres escolars,
presentin a altres persones, d’alguna manera personal, aquell Treball per
Projectes finalitzat.
Aquests poden ser companys d’altres classes, les famílies o en algunes
ocasions també gent del poble.
Per tant, com podem veure, la implicació de les famílies alhora de Treballar per
projectes és essencial i molt gratificant.
53

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
3. El TREBALL PER PROJECTES: Què fa que sigui diferent?
Com podem veure avui en dia hi ha moltes maneres de veure i enfocar
l’educació. L’ensenyament va evolucionant i va trobant nous camins educatius.
El principal problema amb el que avui en dia es troben les escoles i les
universitats és la narrativa dominant sobre l’educació i la seva gran dificultat
per canviar-la.
D’aquí sorgeix que l’única forma d’agrupar als alumnes és per edats, que
només ha de treballar un professor en cada grup, que els llibres de text son la
font prioritària d’aprenentatge, que l’espai de la classe és tancat per facilitar el
control del grup, que els exàmens en teoria són aquell reflex d’allò que els
alumnes han aprés, que les assignatures separades són la millor forma
d’aprendre, que els horaris marcats i definits són l’única forma d’organitzar el
temps escolar, que la memorització i la repetició són les millors formes per
estudiar, que els alumnes no tenen interès per res i per això es diferencien els
millors de la classe, que les famílies no es responsabilitzen de l’educació dels
seus fills, que l’escola només ha de preparar els seus alumnes per anar a la
Universitat. Una gran llista que es va començar al segle XVI i que està avui en
dia gairebé intacta.
Això, és una de les coses que explica Fernando Hernández 34 en el seu llibre de
“Espigadoras de la cultura visual” .
Però al llarg del temps com us he anat explicant, la manera d’enfocar l’educació
a moltes escoles ha anat canviant fins a crear noves maneres de conèixer i
relacionar-se amb el coneixement i els aprenentatges. I aquestes noves
maneres són les que han marcat les diferències entre el mètode “tradicional “
d’aprenentatge i l’aprenentatge basat en el Treball per projectes.
El Treball per projectes, és una metodologia que al començament va sorgir
d’alguns corrents de la pedagogia activa.
34 Fernando Hernández. Espigador@s de la cultura visual. Octaedro. Pàgina 9-10
54

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Segons PhilippePerrenoud 35 : “ El projecte que s’entenia com l’escola de
treball, el text lliure, la correspondència o la classe cooperativa, s’inscrivia en
una oposició a una escola autoritària, centrada en un aprenentatge basat en la
memòria i l’exercici.”
Per tant com podem comprovar el Treball per projectes, és l’oposició al mètode
ordinari d’ensenyament. Amb aquest es pretén fer que els aprenentatges siguin
menys feixucs i així fer veure als alumnes que el “saber pur”, no és sempre la
millor opció.
El Projecte de treball sorgeix de la inquietud i el desig de voler saber i conèixer
per part dels nens i nenes .Per tant, no és una proposta tancada que ve donada
a partir dels coneixements i les experiències dels docents. És oberta a les
inquietuds de cada infant em el moment evolutiu on es troben.
Tampoc, prenen com a punt de partida l’obsessió pels continguts i matèries que
els nens han d’aprendre al llarg del curs escolar, sinó tenen en compte el
procés de canvi constant que viu l’alumne al llarg de la seva escolarització. Per
tant, el Projecte de treball no està vinculat només a una pedagogia escolar,
sinó també a una pedagogia cultural.
Cal fer esment que algunes persones troben l’inconvenient que els continguts
poden no coincidir amb allò que el professor vol treballar. Així sorgeix un dels
grans trets de l’educació tradicional, que consisteix a finalitzar tot el temari de
cada assignatura, aquest és l’eix del procés, per tant els professors tenen la
necessitat d’ensenyar i explicar totes les unitats didàctiques establertes dins del
marc curricular establertes de cada cicle i posar exàmens per avaluar els
coneixements sobre aquells temes explicats a classe.
En canvi, quan l’educació es basa en el Treball per projectes el mecanisme de
treball és diferent. L’eix del procés, s’esdevé un tema que inclou tots els
aspectes del curs, però en vessants d’investigació son totalment interactius.
35 Perrenoud, Apprendre à l’école à travers des projets; pourquoi? Comment?, Educateur.
Número 14. Pàgina 6-11
55

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Però molt sovint, no tots els temes es poden incloure dins el projecte i fins i tot
n’hi ha que es treballen més que d’altres ja que pel projecte plantejat són més
interessants.
Aquest aprenentatge pot dur a la possibilitat que els alumnes aprenguin de
manera diversa i diferent i que es vagin creant la pedagogia cultural de cada
alumne.
Aquest aspecte, sovint és rebutjat pels professors i es veu com una cosa
negativa. Aleshores, si el mestre té l’objectiu d’acabar tot el temari, veu aquest
mètode de treball com un aprenentatge no gaire adequat i de vegades no tant
eficaç.
Com ja hem explicat en punts anteriors, els projectes de treball aborden els
aprenentatges de manera globalitzada, on les relacions entre les fonts
d’informació i els procediments són portats a terme pels alumnes i no pel
professorat com normalment succeeix en escoles que enfoquen la seva
educació amb una perspectiva més interdisciplinària, és a dir, aborden cada
matèria per separat sense pensar que cada una d’elles pot estar vinculada.
Pels mestres, el repte principal és que els seus alumnes aprenguin, però
aquest repte no té gaire sentit si l’aprenentatge no representa un benefici
secundari. Aleshores quan això no s’esdevé, ens podem trobar un altre cop en
situacions clàssiques de treball escolar on els alumnes aprenen gairebé
mecànicament.
També cal destacar que és molt probable que els alumnes que normalment
treballen en un model d’aprenentatge basat en projectes, tinguin més
oportunitats per assolir amb èxit el curs vinent, així com també mostrar més
habilitats de treball en grup i treball autònom. Al llarg del temps els alumnes ja
tenen més experiència i aprenen molt més ràpid i molt millor. Tot això fa que els
rendiments acadèmics siguin superiors als que un alumne podria obtenir amb
els ensenyaments tradicionals.
56

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Per tant, molta gent cau en un gran error al pensar que només aquelles
persones madures i autònomes poden dur a terme un bon aprenentatge per
projectes.
Fins i tot sovint la gent pensa que quan es fan estudis secundaris o universitaris
és difícil treballar per projectes ja que ells han d’assolir uns coneixements
específics, però això és fals. Gairebé podríem dir que és tot el contrari.
Aquest aprenentatge es basa en anar administrant el coneixement, així es pot
utilitzar a mesura que el projecte en concret o requereix i no abans.
Com podem veure realment una persona madura i autònoma està capacitada i
prou interessada per assolir uns coneixements en el mètode docent clàssic.
Aquesta persona pot estar sempre atent a les explicacions dels professors i
treure els punts més importants, i així poder superar amb èxit les avaluacions
del curs. Per tant la teoria que només poden treballar per projectes aquelles
persones suficientment madures, és errònia.
Així doncs, és millor començar amb mètodes com és l’aprenentatge basat en
projectes per desenvolupar l’autonomia i la motivació.
Per exemple, aquest ensenyament per projectes seria molt útil en estudis
d’educació secundaria, on els mestres es troben que els alumnes no estan
suficientment motivats per afrontar el curs escolar o tenen diferències de nivell.
Una cosa important que em de tenir en compte és, que a mesura que l’alumne
va creixent, es troba la necessitat d’anar superant uns cursos acadèmics.
Arriba un moment, en que els estudiants arriben als cursos de primer i segon
de Batxillerat, on s’han de preparar per realitzar amb èxit les proves de
Selectivitat o les PAU( proves d’accés a la Universitat). Aquest aspecte, sovint
preocupa a un gran nombre de persones, les quals no veuen factible el Treball
per projectes en aquesta etapa.
Però cal dir, que en aquest punt de la seva educació, ja no es treballa per
projectes, ja que han de superar els diversos punts del currículum acadèmic
preestablert.
Durant aquest temps, els estudiants poden anar aplicant tot allò que han aprés
amb els projectes, per superar el curs i assolir els seus propis objectius amb
gran satisfacció.
57

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Un altre aspecte interessant a destacar és que molts cops, els mestres, no
entenen perquè els seus alumnes no es prenen el treball en serio. Podríem dir
que és un problema gran pel desenvolupament d’aquest estudiant.
És un gran error quan els mestres plantegen un treball als seus alumnes i els i
donen una data determinada d’entrega sense preocupar-se del procés d’aquest
treball. Aleshores és quan molts alumnes, es deixen emportar per la mandra i
deixen el treball per l’últim moment.
Això pot comportar molts desavantatges ja que aleshores és quan sorgeixen
les dificultats en diversos aspectes del treball i fa que els alumnes no puguin
tirar endavant per falta de temps o perquè no tenen la suficient ajuda.
Quan aquestes dificultats se’ls hi plantegen just abans d’entregar un treball fa
que no el puguin realitzar del tot bé i fa que la qualitat del seu treball sigui molt
baixa. I en molts cops pot ser que l’alumne opti per copiar el treball dels seus
companys o en molts casos copiar-lo d’internet.
Aleshores els professors malauradament comencen a perdre la confiança amb
els seus alumnes.
En canvi, tot canvia si aquest treball o projecte plantejat és seguit pel mestre i si
fins i tot inclou alguns terminis de lliuraments regulars, ja que el professor pot
anar informant als seu alumnes d’aquells punts febles del seu treball, d’aquelles
mancances o fins i tot dels seus progressos i així l’alumne pot anar rectificant i
avançant.
Això també suposa un gran benefici pel professor, ja que, la tasca que s’ha de
realitzar fa referència allò que es fa a classe i així també pot anar veient els
nivell on es troba cada un dels seus alumnes i va coneixent les seves
capacitats.
Com podem veure una de les avantatges del Treball per projectes, és que es
veu l’instant les dificultats i les mancances dels alumnes en el seu procés
d’aprenentatge. Això fa que els professors puguin intervenir en el moment
adient.
58

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Pel contrari, aquells professors acostumats a treballar de manera tradicional es
poden trobar amb un obstacle a l’hora de veure les dificultats en la matèria dels
seus alumes ja que molts cops només surten a la llum en els exàmens i de
vegades és massa tard.
Quan els mestres coneixen les dificultats dels seus alumnes els poden ajudar a
aprendre i els ajuden a seguir endavant amb més bons resultats. Els estudiants
es senten molt més recolzats.
Com estem observant, quan ens posem a comparar el mètode tradicional i el
Treball per projectes, ens podem trobar que els dos tinguin els seus pros i els
seus contres, ja que pot ser que un tingui una avantatge però que tingui alguna
mancança que l’altre no li falta.
Per exemple ens trobem amb la parella de “projectes i exàmens”.
Molts cops, en el Treball per projectes, els alumnes son molt bons al l’hora de
fer un treball o una feina, però pot ser que els mestres es trobin que quan fan
els exàmens no van del tot perfecte. Això no pot ser, ja que quan es treballa per
projectes, s’ha d’aprofitar aquell aprenentatge com a resultats de l’examen.
Per tant podem arribar a la conclusió que en estudis superiors, com diu la
revista de perspectiva escolar 36 : “ni el projecte és el millor camí per preparar
uns exàmens, ni l’examen és la millor manera d’avaluar el que s’ha aprés amb
el projecte”
Aquí ens trobem que els professors tenen un valor fonamental a l’hora de
trobar un equilibri entre les dues parts.
Segurament al llarg de la seva carrera molts mestres s’han trobat en una
situació semblant a la que ara us explicaré. Molts alumnes sovint es queixen
que els professors els hi demanen coses que anteriorment no se’ls hi ha
explicat.
Els alumnes diuen que els mestres no els hi expliquen les coses del tot bé i que
hi ha “massa autoaprenentatge”.
36 Perspectiva escolar. Els projectes de treball. Número 318. Rosa Sensat. Pàgina 49.
59

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Molts cops els professors responen aquest problema dient que quan els hi fan
fer un treball als seus alumnes no poden ajudar-los excessivament ja que no
els hi poden donar tot “ tant mastegadet”. Aleshores una de les coses que pot
fer el mestre perquè els seus alumnes no tinguin aquesta desagradable
sensació, com diu la revista de perspectiva escolar 37 : “ El professor ha de
projectar constantment davant dels seus alumnes una expectativa positiva en
relació amb el que seran capaços de fer, tot i les dificultats del camí”.
He de fer esmen que tot això que us he explicat es pot aplicar a totes les
etapes de l’educació amb major o menor intensitat.
Però l’educació infanti és una etapa més llunyana a la resta i per tant bastant
diferent. Així doncs, també hi ha canvis significatius quan els nens i les nens
treballen per projectes.
A l’educació infantil, podem constatar dues maneres diferents d’organitzar els
coneixements dels alumnes. Una, és per Centres d’Interès i l’altre ve donada
pels projectes de treball.
En la primera, és a dir, en els Centres d’Interès, el mestre ensenya allò que els
nens i nenes han d’aprendre. Per tant el mestre segueix una pauta establerta
segons el nivell d’escolaritat. Ell és el que aporta el material necessari per
accedir a aquests aprenentatges i és també el que decideix les diverses fonts
d’informació.
En oposició, en el treball per projectes, com hem anat veient al llarg d’aquest
treball sobre els Projectes de treball a l’educació infantil, allò que es treballa
son propostes d’interessos relacionats amb els nens.
Son els nens mateixos que decideixen quin és el tema en que es volen
endinsar.
I tots i cadascun dels nens de la classe, participen d’una forma activa del seu
aprenentatge, un aprenentatge totalment significatiu.
37 Perspectiva escolar. Els projectes de treball. Número 318. Rosa Sensat. Pàgina 50.
60

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
És a dir, els nens no tant sols assoleixen uns coneixements, sinó que són
totalment comprensibles per a ells.
- Seguidament adjunto una taula significativa de les diferències entre els
Centres d’interès i els Projectes de treball.
ELEMENTOS
Modelo de aprendizaje
Temas que se trabajan
Decisión sobre qué temas
Función del profesorado
Sentido de la globalización
Modelo curricular
Rol del alumnado
Tratamiento de la información
Técnicas de Trabajo
Procedimientos
Evaluación
CENTROS DE INTERÉS
Por descubrimiento
De naturales y sociales
Por votación mayoritaria
Experto
Sumatorio de materias
Disciplines
Ejecutor
La presenta el profesorado
Resumen, subrayado,
cuestionarios, conferencias
Recopilación de Fuentes
diversas
Centrada en los contenidos
(Taula extreta de : La organización del currículum por proyectos de Trabajo. De Fernando
Hernández i Montserrat Ventura. Bolsillo Octaedro. Pàgina 79)
Significativo
Cualquier tema
PROYECTOS
Por argumentación
Estudiante, intérprete
Relacional
Temas
Copartícipe
61
Se busca con el profesorado
Índice, síntesis, conferencias
Relación entre Fuentes
Centrada en las relaciones y
los procedimientos

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Hem pogut comprovar que a mida que va passant el temps, les escoles van
perfeccionant els seus mètodes de treball, sempre mirant cap a la formació dels
seus estudiants.
Per tant el treball per projectes és un gran mètode d’aprenentatge i beneficia en
molts sentits als alumnes en la seva educació, des de l’educació infantil fins a
estudis universitaris.
Per acabar vull fer esment d’una frase que vaig llegir en un llibre 38 i que em va
impactar.
“Cuando las personas están sentadas en sillas tradicionales, piensan de
manera tradicional. Si se quiere promover cambios, es necesario remover el
lugar donde están sentadas”
El Director de las Bibliotecas
de la academia de Ciencia de China
38 Espigadoras de la cultura visual. Fernando Hernández. Octaedro. Página 9
62

4. Seguiment personal
PROJECTE DE SANT JORDI 2010-2011
TERRA
Part Pràctica I
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
El projecte Terra és un projecte realitzat per L’Escola cooperativa El puig
d’Esparreguera.
L’ han dut a terme durant l’any 2010-2011 tots els alumnes de l’escola que està
constituïda pel; centre d’educació infantil, el centre d’educació primària i
educació secundària obligatòria.
És un projecte global per a tota l’escola.
En el meu treball, m’he centrat en especial en l’etapa d’educació infantil. Una
part del meu treball pràctic a consistit en un seguiment personal d’aquest
Treball basat en els projectes.
El centre d’educació infantil està format per quatre classes d’infants. Hi trobem:
- La classe dels CARGOLS – 2 anys
- La classe dels PEIXOS – 3 anys
- La classe dels CONILLS – 4 anys
- La classe de LA LLUNA – 5 anys
El tema del Treball per projectes de Sant Jordi, és comú per a tota l’escola. Ara
bé, cada classe de nens i nenes condueix aquest mateix tema cap als seus
propis interessos. Per tant, cada classe d’infants d’aquesta escola, ha afrontat
el Projecte TERRA d’acord amb les seves inquietuds i les seves curiositats.
Es freqüent que els infants es mostrin atrets per tot allò que fa referència a la
seva classe i al seu nom com a grup, es senten motivats i amb ganes
d’aprendre noves coses.
63

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Aquest seguiment, està realitzat en un treball format PowerPoint on es mostra
gran part de la dedicació de l’escola i de tots els infants.
*Aquest PowerPoint es pot trobar en un CD situat a la part posterior del treball.
Així doncs, aquest apartat que us ofereixo ara, és un Annex de la realització
del PowerPoint sobre el projecte TERRA, on es veuen marcats el diversos
passos d’un treball per projectes, tot i que alhora de treballar aquest procés no
és del tot estricta, ja que en una classe d’infants, tot sorgeix espontàniament.
D’acord amb l’esquema realitzat anteriorment sobre el procés d’un Treball per
projectes, de cada classe en podem destacar breument els següents trets.
1. Elecció del TEMA.
2. HIPÒTESI. Què sabem del tema? o bé, Què volem saber del tema?
3. Recerca d’INFORMACIÓ.
4. ACTIVITATS relacionades amb el tema.
5. A partir de la ORGANITZACIÓ i la CONVERSA. Tractament de la
informació que va arribant a l’aula. “(experimentacions)”
6. CONCLUSIONS. Es posen en comú els aprenentatges obtinguts.
64

CLASSE DELS CARGOLS
1. Elecció del Tema
La classe dels Cargols, és la classe dels nens i nenes de 2 anys.
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Els infants, dins el tema de TERRA van voler investigar els Cargols, ja que fa
referència al nom de la seva classe, però concretament van voler observar el
seu rastre.
2. Hipòtesi
Què sabem sobre els cargols? Què volem saber?
Els nens i les nenes saben que els cargols tenen banyes i closca i que no tenen
potes perquè s’arrosseguen. Volen saber com es el rastre que deixen.
3. Recerca d’informació
A través de la informació visual que va arribar a la classe com per exemple
fotografies, dibuixos, cargols de veritat etc...
65

4. Activitats
Per començar van crear un espai per posar
els cargols. Van posar sorra i després els hi
van donar de menjar enciam.
Van voler comprovar el rastre en els fulls, a
la pissarra i a tota mena de superfícies i en
diversos objectes. Van dibuixar camins de
cargols. I finalment van deixar el seu propi
rastre al fang.
5. Organització i Conversa
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
En acabar cada activitat, els infants es reunien en rotllana i posaven en comú
totes les seves experiències.
6. Conclusions
Van descobrir que els cargols fan camins i deixen rastre per allà on passen.
Treball monogràfic
Els nens deixaven l’empremta dels seus peus en
plaques d’escaiola i després amb fang barrejat amb
aigua les pintaven. Amb això van construir un mural
que el van penjar a la paret de l’escala.
Van cobrir tot el terra de la classe amb fang, es van
despullar, i van deixar les seves empremtes
impreses.
També van experimentar en diverses superfícies com
deixar empremtes, no tan sols les seves, si no també
els rastres que deixen els objectes.
Tot aquest treball estava exposat a la classe.
Tots els rastres que havien deixat els cargols, també es podien veure exposats
per tota la classe.
66

CLASSE DELS PEIXOS
1. Elecció del Tema
La classe dels Peixos, és la classe dels nens i nenes de 3 anys.
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Els infants, dins el tema de TERRA van voler saber tot sobre els peixos i
aprendre a nedar com ells, així doncs, van decidir construir una piscina. Els
nens i nenes es van endinsar dins el mar i dins la terra, per conèixer noves
coses sobre el peixos i per viure noves experiències.
2. Hipòtesi
La classe dels peixos té un propòsit que és, aprendre a nedar com els peixos.
Tenen interès pel allò que hi ha sota terra. Per aprendre a nedar, volen
construir una piscina.
QUÈ EN SABEN DELS PEIXOS?
QUÈ US AGRADARIA SABER DELS PEIXOS?
Els nens i les nenes sabien que els peixos tenen aletes, cua, boca i espina i
que neden. I volen saber nadar com ells per tant necessiten una piscina.
Un cop ja tenen clar tot allò relacionat amb el que volen investigar comença
l’experimentació.
3. Recerca d’informació
En aquesta classe no es va recercar informació, tot es va fer a partir de les
hipòtesis que tenien els nens de com poder construir una piscina.
Si que van portar tot el que trobaven a la platja quan marxaven de cap de
setmana amb els seus pares: petxines, eriçons, sorra, estrelles de mar, pedres,
etc.
4. Activitats
Van fer diverses activitats.
67

Primer van observar com eren els peixos que tenen a la peixera.
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Van veure vídeos de les diferents espècies marines que hi ha en el mar i els
oceans i també un video, on la Jana, una nena de la classe nedava igual que
els peixos.
Al taller van estripar papers de colors i van fer un peix per l’aquàrium que volien
construir a la classe.
També van intentar fer una piscina sobre el vidre del terra de la classe (però
van veure que era impossible). Van fer una piscina sobre un plàstic, a dins un
capsa, en un got, en un cistell fins que van veure que necessitaven un espai
molt gran i amb parets per què l’aigua no marxés i sobretot havia de tenir un
tap. Ho van provar al pati de l’escola amb les pales que tenien a casa, perquè
deien que eren més grans que les que tenien a l’escola i el forat els hi sortiria
millor. Plegats van fer un forat molt gros per caber-hi tots, el van omplir
d’aigua, però la sorra xuclava tota l’aigua. Bé gairebé tota, i l’aigua que
quedava estava tan bruta que deien que no es podien banyar. Finalment com
no havien aconseguit el seu propòsit el que volien van anar a la piscina
municipal del poble.
Com a punt i final del projecte van anar a l’Aquàrium de Barcelona i després a
passar el dia a la platja.
5. Organització i Conversa
Durant cada activitat anava sorgint molts moments de conversa entre els nens i
els mestres. I arribaven a diverses conclusions de perquè no era possible fer la
piscina a l’escola.
68

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Tot el material que anava arribant es classificava i ordenava al racó del
projecte, per tenir-lo en tot moment a l’abast dels nens i nenes. Les converses
que van sorgint es recullen de forma escrita per poder constatar i verificar quin
és el camí a seguir i les inquietuds de la classe.
6. Conclusions
Con no van aconseguir fer la piscina,
van demanar als mestres d’educació
física de primària i secundària que els
ensenyessin a nedar com els peixos i
van anar a la piscina municipal.
Treball monogràfic
Van recobrir d’escaiola el forat que havien fet al pati per fer la piscina. Quan es
va assecar van treure l’escaiola, la van recobrir de terra del pati, li van
enganxar un tap i una pala i sobre una fusta, el van penjar a un altre replà de
l’escala de l’escola.
69

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
A la classe van construir un aquàrium amb els peixos que havien confeccionat
al taller, i algues, sorra de platja i petxines i tot el material que havien aportat
prèviament.
També van fer un mural amb nens banyant-se a la piscina i els dos mestres
d’educació física.
70

CLASSE DELS CONILLS
1. Elecció del Tema
La classe dels Conills, és la classe dels nens i nenes de 4 anys.
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Els infants, dins el tema TERRA van voler descobrir el món sota terra.
El nom de la classe els va portar a investigar la vida dels conills i d’això en va
derivar voler investigar allò que hi ha sota terra, allò tan desconegut per ells.
2. Hipòtesi
Què sabem? Què colem saber?
Saben que hi ha caus de conills, tota mena d’insectes i arrels dels arbres i
plantes. I volen saber com és el sota terra.
3. Recerca d’informació
Van portar fotografies sobre conills i els seus caus, van fer xarrades amb els
pares sobre els horts, van aportar materials per la recerca i diferents objectes
que van trobar (fòssils, etc...)
4. Activitats
Van anar a veure caus de conills, els horts del Torrent Mal i van conèixer a un
pagès que els hi va fer forats amb el excavadora per veure que hi havia sota la
terra.
71

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Després a la classe es van inventar un conte sobre les formigues que havien
vist durant l’excursió.
Van anar a visitar l’hort que tenen els nens i nenes de primària a l’escola i ells
molt amables els van contestar cada una de les preguntes que els hi feien els
seus companys més petits.
També van fer una visita al subterrani de l’escola per veure que tenia sota terra
i van poder comprovar que per allí passaven tots els tubs de les canonades
d’aigua, calefacció, llum, etc. Una visió ben diferent de la que tenien fins
aleshores.
5. Organització i Conversa
Per cada activitat els nens i les nenes van mantenir converses de com havia
estat la seva experiència i per on havien de continuar investigant i explorant.
Tota la informació que arribava a la classe es classificava i s’exposava al racó
del projecte.
La mestra especialista en treball per projectes sempre fa un recull escrit de les
converses, per poder fer després, junt amb la tutora, un seguiment de tot el que
ha anat sorgint i tenir una idea més clara per on volen continuar els infants la
seva recerca.
72

6. Conclusions
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
La classe dels conills va aprendre moltes coses sobre el que podem trobar sota
terra. Va ser una experiència molt enriquidora perquè van poder aprofundir molt
en el seu propòsit.
Treball monogràfic
Amb escaiola, van construir un hort amb dues parts diferenciades. Una part
representava la superfície de la terra de l’hort (fulles, branques, tomàquets,
enciams, etc.) l’altre la que es pot veure a la part inferior de la terra (arrels,
tubèrculs, cucs, formigues, etc.). Van enganxar aquest hort en una fusta per
exposar-ho al replà de l’escala en front de la seva classe.
Cada nen i nena de la classe amb escaiola vafer el seu cau de conills i van
penjar-los a les parets de la classe. També van fer un mural amb tot de nens,
dibuixats per ells, el dia que varen anar a visitar els horts i l’excavadora. L’hort
estava fet de “porexpan” pintat i amb hortalisses de veritat enganxades. També
van dibuixar les formigues i els cucs que van veure.
73

CLASSE DE LA LLUNA
1. Elecció del Tema
La classe de La Lluna, és la classe dels nens i nenes de 5 anys.
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Els infants, van tractar el tema TERRA d’una manera diferent i espontània. Fent
referència al nom del grup, van voler anar de la Terra a la Lluna.
2. Hipòtesi
Els nens i les nenes de la classe tenien una sèrie d’inquietuds. Volien anar a la
lluna. També volien saber coses sobre els planetes.
Al final tots junts van decidir que construirien un coet per poder anar de la Terra
a la lluna.
Què sabem? Què volem saber?
Saben que necessiten un coet per arribar a la lluna. I volen saber com
construir-lo.
3. Recerca d’informació
Els nens van aportar informació sobre l’arribada de l’home a la lluna, sobre com
és el planteta, imatges d’astronautes i el seu equipament. Moltes fotografies
sobre l’espai.
4. Activitats
Primer, a través de les fotografies que havien arribat a la classe, es van
imaginar com hauria de ser un coet. Finalment recopilant totes les idees que
cada nen i nena havia aportat van buscar el material per construir el coet
definitiu.
Per portar a terme aquest projecte van
buscar l’ajut dels nois i noies de secundària,
per fer rodones “perfectes” i cons com els
coets de debò, també van necessitar l’ajut
del Pere, el senyor de manteniment.
74

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Van fer un planell del pati per veure quina seria la situació més adequada per
ubicar el coet.
Va arribar informació a la classe sobre un astronauta espanyol anomenat Pedro
Luque i van decidir escriure-li una carta entre tots.
Volien saber moltes coses sobre l’espai, i
qui millor que un professional sobre la
matèria.
Una científica, amiga d’una mestra de
l’escola, els hi va explicar com confeccionar
un coet amb una ampolla de plàstic i fer-lo
volar, i així ho van fer, van anar al pati de
secundària a fer volar aquells coets amb
forma d’ampolla.
75

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Els nens i nenes de la classe van decidir fer una conferència als pares al final
del trimestre per mostrar tot el que havien aprés sobre l’espai. Noms dels
planetes, superfícies, densitats. Composició, etc. Van confeccionar un
PowerPoint entre tots conjuntament amb la mestra i van explicar cada un d’ells
el que havien descobert.
5. Organització i Conversa
Tota la informació que arriba es recull i s’organitza en el racó del projecte per
què els nens i nenes de la classe el tinguin sempre que el necessitin per
continuar investigant, ja sigui individualment o col·lectivament.
Al llarg de les activitats van sorgir diverses converses i van posar en comú els
seus aprenentatges i les seves conclusions. Es parlava en quin punt es
trobaven de la investigació i per on calia continuar.
Al igual que a les altres classes es fa un recull de totes les converses i
juntament l’especialista i la mestra tracen el camí a seguir i per on continuar la
recerca.
6. Conclusions
Van aprendre moltes coses sobre els planetes, especialment sobre la lluna, la
gravetat, la falta d’oxigen etc...
Ells sabien que amb el seu coet no es podia anar a la lluna però tenien molt
clar que el volien fer per tenir-lo al patir per poder jugar. Va ser per ells una
experiència molt enriquidora.
Treball monogràfic
Van construir un coet entre tots
els nens i nenes de la classe i el
van col·locar al pati per poder
jugar tots plegats.
76

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Van exposar a la classe tots els coets que havien fet cada un dels nens i
nenes.
Van fer murals amb tots els planetes que hi ha a l’espai i la lluna com ha
referència.
Van exposar dibuixos (amb diferents tècniques plàstiques) sobre l’experiència
de fer volar l’ampolla com un coet.
Es va fer un mural amb escaiola imitant el terra de la
lluna, amb la petjada de la bota de l’astronauta que va
trepitjar la lluna per primera vegada i van enganxar
una bota recoberta de paper encolat i pintat de blanc
imitant la bota de l’astronauta. Després el van penjar
al replà de l’escala davant de la seva classe.
Tots els murals exposats a l’escola sempre van acompanyats de
fotografies dels nens i nenes, on es pot veure el procés d’elaboració del
treball, així com, explicacions i converses recollides a la classe que han
anat sorgint al llarg de les seves recerques, per fer molt més entenedora
tota la feina realitzada. El dia de jornada de portes obertes, les famílies
poden visitar tota l’escola i seguir les explicacions penjades al cotat de
cada treball realitzat.
77

5. EXPERIÈNCIA PERSONAL
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
La part pràctica del meu Treball de Recerca, es centre en el seguiment
personal d’un Treball per Projectes a l’etapa d’educació infantil.
Aquest seguiment està realitzat a l’escola cooperativa “El puig” d’Esparreguera.
Es tracta del Projecte anomenat TERRA de l’any 2010-2011.
Quan em van parlar d’aquest projecte, el primer que em va cridar l’atenció va
ser el tema escollit. Als mestres, els havia semblat interessant i pensaven que
podria ser molt enriquidor.
TERRA, per a mi un nom ben comú. De seguida em vaig preguntar què se’n
podria treure d’allò. Aquesta inquietud va fer augmentar la meva curiositat i les
ganes de conèixer tot allò que els infants acabarien descobrint.
Així que amb moltes ganes, vaig decidir fer un seguiment acurat d’aquest
Projecte, submergir-me en el món de l’educació, i així poder conèixer
profundament, què és realment el Treball per Projectes.
A mesura que va anar passant el temps, aquest projecte era cada cop més
apassionant. Podia veure com de “TERRA” en sortien coses espectaculars. Els
nens i les nenes deixaven volar la seva imaginació i s’endinsaven en el món del
coneixement, de les idees, de l’experimentació,de la dialèctica, dels sabers...
Cada cop tenien més inquietuds, més preguntes, més dubtes, als quals a
través de la seva pròpia experimentació i la dels seus companys anaven
trobant resposta.
Podia veure com els nens i les nenes aprenien coses noves dia rere dia.
Al conèixer totes les classes, me’n vaig poder adonar que cada grup és un
món, i que d’un “nom” senzill se’n poden treure coses increïbles. La imaginació
dels nens aquesta edat no té límits i és sorprenent descobrir com tenen tanta
capacitat per anar forjant un treball tant enriquidor per a tots.
No obstant això, amb la realització del PowerPoint que he realitzat sobre el
projecte de cada grup-classe, també he anat esbrinant altres coses
sorprenents.
Aquest seguiment no tan sols ha format part del meu Treball de Recerca, sinó
que també m’ha enriquit personalment. Ell ha format part de mi, però jo també
he format part d’ell.
78

6. ENTREVISTES
Part Pràctica II
ENTREVISTA I
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Pel meu treball de recerca sobre el Treball per Projectes, he decidit fer una
entrevista a Anna Sala, especialista del treball per projectes de l’escola
cooperativa El Puig d’Esparreguera. Aquesta entrevista em dóna la oportunitat
de conèixer la visió d’una persona que ha treballat i treballa amb aquesta
metodologia del projectes. Una entrevista datada del dia 2011.
Comencem.
Referent al Treball per Projectes
Per començar, m’agradaria saber com es pot definir treballar per projectes.
Podries donar-me alguna definició?
Tot i que jo treballo en això sempre es difícil definir d’alguna manera específica
el que significa treballar per projectes. També és veritat que nosaltres com
escola hem anar fent molts canvis i variacions. Des que ens vam plantejar
treballar per projectes fins ara han hagut molt canvis, coses que ara les fem
totalment diferents a com les fèiem en un principi.
En aquest moment el treball per projectes per nosaltres és el fet de crear la
situació que entre tots els nens del grup puguin arribar a treure algun tipus
d’inquietud. Que els nens tinguin les ganes i el desig d’alguna cosa i poder
motivar-los en aquest aspecte. Així puguin anar apareixent nocions
d’aprenentatge importants.
79

Quan temps fa que treballeu els projectes aquí a l’escola?
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Doncs ja fa molts anys, però sempre hem anat canviant de format.
Abans quan es parlava de projectes era simplement preguntar als nens
que en sabien sobre un tema determinat, era només com “ el centre
d’interès ”.
Tot era molt més dirigit. I mica en mica em trobat i hem aconseguit
arribar a la manera com treballem ara. Anem veient com podem millorar
la forma de treballar aleshores vas incorporant noves maneres de treball.
També depèn molt del punt on estem i de la situació en la que ens
trobem.
Quants projectes es treballen durant l’any?
Doncs fem el projecte més gran que és el de Sant Jordi, i després el de
la classe del tercer trimestre, que molts cops continua relacionat amb el
que hem estat fen fins aquell moment.
El projecte de Sant Jordi, es comença quan s’inicia el curs, es fa una
primera exposició per Nadal i després es continua fins a Sant Jordi. Ho
vam decidir fer així perquè ens trobàvem en un punt, que com podíem
treure tantes coses d’aquell tema, molts cops si només ho fèiem fins
Nadal se’ns quedava massa curt. Per tant ens el plantegem des del
setembre fins a Sant Jordi.
Però la vida de la classe està farcida de petits projectes.
No és fer projectes simplement, sinó també és crear aquest ambient de
relació entre els nens, els nens amb les mestres, entre les seves
inquietuds i els seus interessos.
A infantil, cada classe, també té un projecte personal de cada any. Per
exemple la classe dels conills és l’encarregada d’organitzar els tres
tombs, i per ells això ja és una mena de projecte.
80

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
La classe és el projecte. Un grup d’infants que es posen a treballar
conjuntament amb les idees d’un i de l’altre.
Quines avantatges creus que té aquest mètode?
Per exemple una de les coses més característiques és que per començar
nosaltres no treballem amb llibres de text ni amb fitxes, això en l’educació
infantil. Quan són més grans si que ja tenen alguns llibres.
Així podem treballar molt més les capacitats dels nens, ja no és només
important els coneixements en si sinó com ells es fan capaços de gestionar els
seus interessos, saber on han de trobar aquesta informació, aquesta informació
com l’han d’organitzar, com l’han de triar, on buscar les fonts etc... totes
aquestes habilitats de pensaments. Aquí no et parlo només d’educació infantil
sinó de tota l’escola en general.
Nosaltres sempre hem intentat treballar d’aquesta manera encara que hem
evolucionat molt però sempre partint d’aquí.
Com us organitzeu?
Segurament quan s’estudia encara es parlar molt d’organitzacions.
Però la nostre organització es doncs adaptar al màxim l’escola perquè els nens
puguin viure aquestes experiències, però tampoc podem programar més que
això.
Perquè a la que fem una seqüenciació nostre, estem matant l’esperit del
projecte, perquè ja no es tractarà de l’interès d’aquest grup de nens sinó que ja
serà la nostre visió, i això no ho volem.
Com estructureu els horaris dels metres per treballar el projecte?
Normalment el dia que jo vaig a cada classe és un dia en concret de la
setmana. Però quan sorgeix alguna cosa referent al projecte, ho
aprofitem al màxim, sigui el dia que sigui i a la hora que ens trobem.
81

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
En aquest dia concret de la setmana acostumem a ser dos persones; jo,
i el tutor de la classe. Tampoc és que aquell dia es faci projecte perquè
és un dia assignat, simplement aquell dia tenim unes condicions
especials, perquè som dos persones, i les aprofitem. Per això tenim
aquell moment definit. Per tant segons cada activitat que fem al voltant
del projecte, sabem quina és millor per fer-la aquell dia i en aquella
estona.
També, un de les avantatges de tenir una persona de projectes, és que
com entres a totes les classes, saps que estan fent i pots anar relacionat
els alumnes entre les altres classes.
Però la realitat és que els projectes és treballen durant tota la setmana
perquè els nens no estan habituats a restringir els seus dubtes i a deixar
anar la seva imaginació en un moment concret. Quan fas una connexió i
surt alguna cosa, tallar-ho no és gens bo, sinó que hem de continuar
parlant sigui el moment destinat o no.
Els projectes els treballem des de les 9 del matí fins a les 5 de la tarda,
perquè és aquesta situació que es crea d’investigació, de resoldre les
inquietuds i fer que siguin interessos de tot el grup.
Com trien els nens el que volen treballar?
Molts cops som les mestres que triem algun tema per treballar-lo, normalment
temes molt amplis on es pot aprofundir molt. Aleshores ens posem a treballar.
Son projectes que a dins i caben moltes coses i moltes maneres de treballar-
los. Són projectes de tota la escola en general.
Aleshores comencem a parlar amb els nens i només posant-nos en contacte
amb ells ja no sabem cap on enfocaran el tema.
També és normal que els nens enfoquin el tema a tractar relacionat amb el
nom de la seva classe. Són aspectes que ells els inquieten més i els interessa
descobrir més coses.
82

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
És a dir que no és un únic projecte, sinó que la temàtica inicial es va desviant
cap allò que volen els infants. Els nens tenen una imaginació infinita i és nota
molt alhora de treballar.
Un cop l’interès de cada classe està definit els aneu guiant d’alguna
manera especial?
Tot això doncs es fa a base del diàleg i l’experimentació. Amb les idees
que ells poden tenir, sovint estan molt lluny del que nosaltres com adults
podem imaginar. Per tant també has de saber deixar-te sorprendre, no
voler anar per un camí molt marcat, perquè si tu ja vas marcant un camí
on tu vols anar a parar, els nens només segueixen el teu itinerari.
Consisteix en anar sempre motivant perquè l’interès no decaigui, res
més, és anar posant petits estímuls i falques perquè allò es continuï
alimentant a partir de tot allò que els nens ens diuen, del que ens
demanen, del que ells es pregunten.
O podríem aplicar al mètode científic: tenim una qüestió i creem
hipòtesis del que podria passar o no. I partir de les hipòtesis anem
actuant fins a trobar la solució.
Com treballeu el llenguatge escrit, el matemàtic i el plàstic, l’oral i el musical?
Per molta gent costa pensar que dins un treball per projectes es puguin tocar
totes les matèries, però fins i tot molts cops és més fàcil.
Quan tu tractes qualsevol tema, sorgeixen preguntes que s’han de resoldre de
diverses maneres.
Per exemple, pot ser que ens trobem amb algun terme matemàtic per
solucionar la nostre incògnita, aquell concepte que habitualment no el
treballaries amb un nen d’aquesta edat, doncs ells ja es comencen a
familiaritzar amb aquest aspecte.
83

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Acaben resolent aquell problema a partir de moltes hipòtesis que ells mateixos
s’han fet, no a partir de cap explicació de la mestre.
Sempre hi ha ocasions per poder treballar qualsevol d’aquests aspectes.
Hi ha projectes que el treball musical es treballa molt més que en d’altres, com
també l’artístic.
I el llenguatge oral és tot el diàleg entre els nens i mestres. És inquietant veure
com els nens van verbalitzant i aprenent.
Els nens aprenen també a respectar-se molt mútuament i a escoltar els seus
companys, fins i tot a posar-se d’acord per treballar junts, tot mitjançant aquest
diàleg entre ells i entre les mestres.
Durant la realització dels projectes, els infants aprenen molts conceptes nous.
Els van aprenen ells sols i a mesura que el projecte va avançant i agafant
forma.
*Per exemple el concepte de líquid: la classe dels peixos estava intentant fer
una piscina al pati de l’escola, a la terra. I ells ja sabien, després d’anar
provant, quines coses se les xuclaria la terra i quines no. Aleshores anaven fent
propostes de materials, i els van anomenar “coses tovetes”. Vam anar a buscar
una cosa tova i vam agafar un coixí, però el tiràvem a sobre la terra i no el
xuclava. Això va durar uns dies fins que al final va sorgir la idea que a part de
l’aigua que la terra se l’empassava també podia ser la cervesa, la coca-cola
etc... Aleshores van arribar a la conclusió que era les coses que tacaven les
que l’aigua xuclava, o les coses que mullaven. Tenien molt clar el concepte
però els hi faltava la paraula, i aquesta si que els hi vam haver de donar. Quan
els hi vam dir la paraula líquid molts d’ells s’en recordaven d’haver-la sentit a
casa.
Fins que ells van dir: “el líquid és el veure” i aquesta va ser la seva conclusió.
Tot això és vocabulari que va sorgint entre ells, en diversos moments, no és
vocabulari que una mestre li dóna a un nen perquè se l’aprengui.
84

Com porteu a terme el treball monogràfic?
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
El treball monogràfic és tot allò que queda plasmat. Tot allò que fan els nens,
que es veu per les classes.
Aquí si que és pensar nosaltres, les mestres, quines tècniques són millor per
poder representar o reproduir totes aquelles experiències.
Durant la conversa a l’aula com recolliu totes les explicacions i preguntes que
van fent els infants i els mestres?
És molt important enregistrar allò que els nens van dient i tot allò que va
sorgint. És com la vida del projecte al llarg de tota la història. Per tant quan hi
ha dues persones és molt més fàcil que una sola.
Una va transcrivint el que van dient els nens a l’ordinador, i l’altre està més
centrada en les preguntes que van fent els nens i tot allò que va sorgint per
anar treballant el fil del projecte.
També és molt important tota la part de fotografies, per la part visual del treball.
Feu sortides relacionades amb el projecte que esteu treballant?
Anem fent sortides i visitant els llocs que ens semblen més adequats segons el
tema que els nens volen treballar.
Per experimentar, molts cops doncs hem anat algun lloc d’aquí el poble, on ens
semblava que la seva experiència podia ser més enriquidora. És bo, que totes
aquelles coses que els nens volen aprendre, les puguin experimentar ells
mateixos i fins i tot en contacte amb la natura. Així per ells, és una experiència
que costa d’oblidar.
Referent a la relació dels alumnes i les famílies.
85

De quina manera feu que s’impliquin les famílies?
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Molts cops, els pares ens ajuden en tot allò que poden. A vegades la seva
professió va relacionada amb el tema tractat i ens porten informació i ens
ofereixen recursos per experimentar i aprendre més.
Molts cops sorgeix de nosaltres però d’altres sorgeix directament d’ells.
Si per alguna activitat, necessitem la seva ajuda, sobretot per l’edat que tenen
els nostres nens, doncs també podem comptar amb ells.
Molts cops als nens els hi ha sorgit alguna inquietud que nosaltres no la
podíem respondre tant bé com un professional amb aquests tema, aleshores
algun pare ens ha vingut a explicar coses sobre aquest aspecte. També és una
altre forma d’implicar-se més i relacionar-se amb els nens.
És molt important la seva implicació amb l’escola.
I els nens i nenes?
Fins i tots altres classes del mateix col·legi estan molt compenetrades.
Molts cops els alumnes van a diferents classes perquè els expliquin
aquelles coses que ells no acaben d’entendre i que nosaltres sabem que
ells han treballat. O fins i tots els alumnes més grans ens demanen anar
a explicar a altres cursos.
Pels nens és molt significatiu quan els hi expliquen els companys més
grans.
És tant important pels alumnes el fet d’haver après alguna cosa, com el
fet de poder-la explicar als seus companys. El saber va creixent a
mesura que un, ho transmet a un altre.
Per exemple, un cop ja s’ha acabat el treball per projectes i ja està
exposat, l’endemà els d’infantil anem a fer una visita guiada per primària
i secundaria.
Això és molt enriquidor per tots. I també així els cursos superiors
aprenen com adequar el llenguatge en qualsevol situació i en funció de
la persona que tens davant.
86

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
“És important que els nens tinguin les ganes i el desig d’alguna cosa i poder
motivar-los en aquest aspecte. Els nens tenen una imaginació infinita i és nota
molt alhora de treballar.”
“El projecte és el dia a dia de l’escola i després sorgeixen temes que són com
la benzina perquè això pugui tirar endavant”
“El saber va creixent a mesura que un, ho transmet a un altre.”
87

ENTREVISTA II
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Pel meu treball de recerca sobre el treball per projectes, he decidit fer una
entrevista a Ariadna Cañameres, ex-alumne de l’escola cooperativa El Puig
d’Esparreguera. I alumne actual de l’institut el Cairat d’Esparreguera. Aquesta
entrevista em dóna la oportunitat de conèixer una experiència d’una persona
que ha treballat per projectes. Una entrevista datada del dia 27 d’abril de 2011.
Comencem.
Referent al treball per projectes:
Per començar em podries definir amb les teves paraules que significa treballar
per projectes?
Treballar per projectes és una altre manera d’aprendre, però d’aprendre amb
molts més recursos i d’una manera bastant diferent a la tradicional.
Intentar barrejar més d’un aspecte. Ser capaç de treballar diverses matèries
alhora. I treballar per projectes també és aprendre a ser persona. Aprendre a
moure’s per la vida.
Com s’estructuren els projectes?
Doncs al puig hi han els dos projectes més grans que són el de Nadal i el de
Sant Jordi, el de Sant Jordi com a protagonista. Són els dos que més es
preparen ja que quan els projectes finalitzen hi ha un dia de portes obertes,
aleshores és quan els pares venen a visitar l’escola per poder observar tot allò
que s’ha fet. Però després també es fan altres projectes. I d’una manera més
general gairebé ja la nostre educació és com una manera de treballar per
projectes, a part dels projectes principals.
88

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Quantes hores dediqueu a la elaboració dels projectes principals de l’escola?
Normalment li dediquem dues hores a la setmana. Però els horaris en si són
més flexibles, i molts cops hi podem dedicar més.
Aquest projecte de Sant Jordi és comú a tot l’escola no?
És un projecte comú des d’educació infantil passant per primària i acabant a
secundària.
Aquest projecte i la seva distribució també ha anat canviant. Ara com ja hem dit
el treballem dues hores a la setmana.
El seu funcionament és global a tota l’escola. A infantil sinó recordo malament,
cada classe a nivell de grup tria la manera com vol enfocar el tema. I a la ESO,
que és el cicle que tinc més recent, et donaven una sèrie de matèries a les que
tu et podies apuntar per tant cada persona treballava el tema de l’escola des de
la matèria que ell havia escollit. Això permetia també que no estiguessis
sempre amb els mateixos companys de sempre i així poder conèixer a gent
d’altres cursos i altres edats.
I així també només treballaves el tema en aquella matèria específica.
Però l’any passat ho van canviar i van decidir que tota la classe fes totes les
matèries però a nosaltres no ens va agradar gaire la idea, ens agradava més
l’altre forma de treballar, vam parlar amb els professors i van decidir que com
era el nostre últim any a l’escola ho podíem fer de l’altre manera.
Aleshores vam dividir la nostre classe amb el grup de lletres i de ciències per
treballar millor.
Però aquest any ja no sé com estan treballant. Crec que la manera de treballar
els hi va anar força bé així que potser segueixen amb el mètode.
També s’ha de tenir en compte que a nosaltres ens van donar la oportunitat de
treballar a la nostre manera ja que era l’últim any.
En aquesta escola sempre t’escolten però ja sabem que no tot el que demanem
es pot fer.
89

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Però el projecte de Nadal és una mica diferent, et donen el tema i des del
claustre de professors trien com l’enfocaran, però un cop decidit això cada
alumna ho enfoca de la manera que a ell més li interessa. Per tant no és tant
flexible com el treball de Sant Jordi que e treballes totalment com tu vols, però
també tens molta llibertat.
Aquests projectes es basen fonamentalment en treballar molt la creativitat dels
alumnes, la seva imaginació i capacitat per crear.
Referent a les relacions entre els alumenes i envers els professors:
Al fer un projecte comú de tota l’escola fa que us relacioneu amb altre cursos?
Des del meu punt de vista, sí i no alhora. Em tingut professors com el Patrici,
que després del projecte de Sant Jordi en portaven a veure els altre cursos
com infantil i primària, però també em tingut professors que no.
Crec que per exemple els d’infantil els dos dies següents pel matí van a veure
l’escola de primària i secundària. I els alumnes els hi van explicant els seus
treballs i projectes. Això et permet veure com ha treballat els altres.
Creus que són més flexibles amb els alumnes per la seva forma de
respondre envers el treball?
Segurament això sorgeix també de la implicació que ells veuen en nosaltres.
De la nostre manera de ser i d’actuar. Per exemple molts anys jo m’he quedat
fins les 12 o fins la 1 de la matinada ajudant a fer els retocs finals a tota la
preparació de l’escola per rebre els pares.
90

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Creus que la relació que tenies amb els teus companys i amb els teus mestres
era bona?
Primer dir que jo sempre he estat una persona que me portat bé amb tots els
companys, una de les poques persones de la meva classe que era capaç de
parlar amb tothom.
Però sincerament crec que a al Puig les classes estan més unides, només hi ha
una línia i normalment sempre som els mateixos amb excepció d’alguna
persona que marxa o una altre que entre de nou.
Per tant això et fa crear un vincle amb els teus companys. És molt diferent a
una escola que hi ha diverses classes i et van canviant cada dos anys.
Amb els companys de l’any passat havia estat tota la meva vida amb ells,
portes convivint amb ells 14 anys. El meu professor Patrici sempre deia una
frase: “ Viure és conviure” .
Els professors també ens ajuden anar pel bon camí i a modelar la nostre
personalitat si aquella no és la adequada. Més que càstigs severs, parlen amb
nosaltres. Encara que càstigs també ni han això clar.
També volen ensenyar-te a utilitzar el diàleg per resoldre molts dels teus
problemes.
Creus que influeix la manera de treballar en aquesta bona relació?
La manera que tenen de veure l’educació fa que us uniu més
entre tots?
Sí perquè aquest mètode el que fonamenta molt és el treball en grup. La
comunicació entre nosaltres. Una de les coses que recordo és que fins i tot les
taules de les classes estaven situades en forma de “ U “ perquè tots ens
veiéssim les cares alhora de treballar. Fomenta el treball en equip.
Referent al model educatiu.
91

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
A part d’aquests projectes que realitzeu, treballeu les assignatures seguint
l’esquema del treball per projectes?
Les classes en veritat són diferents i dins de casa matèria pots fer diversos
treballs i projectes. A vegades també es combinen varies matèries, no només
és la idea que cada matèria es treballa per si sola sinó que molts cops es
poden treballar juntes formant una relació entre aquestes.
Per tan es poden combinar les matèries clàssiques amb treballar
per projectes no?
Sí. El que te de bo el puig és que va molt més enllà dels estudis acadèmics.
Com també, fa molta més matèria de la que hauria de fer i això també es nota
alhora de la preparació personal i acadèmica.
Referent als pros i contres del mètode de treball.
Hi ha molta gent que pensa que treballant amb aquests mètodes no s’ensenyen
les matèries essencials. Que opines?
No crec que sigui així, jo crec que s’aprèn molt més. A nivell de matèries i
d’altres coses. Al menys pel que jo he pogut comprovar. La nostre base, la
nostre educació...
Es barregen l’ensenyament acadèmic tradicional amb l’ensenyament per
projectes i això fa ampliar els camps d’aprenentatge.
Creus que aquesta innovadora forma de veure l’educació us afavoreix?
Els nostres mestres ensenyen perquè nosaltres aprenguem més de la vida real.
Ens sembla molt bé que cada assignatura sigui única i que es treballin per
separat però també s’ha de tenir en compte que un cop tu surtis de l’escola o
dels estudis a la universitat a la teva vida no serà així.
92

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Al dia a dia ho tindràs tot barrejat, sense cap matèria ni distintiu entre elles. Cap
persona et dirà que per resoldre aquest problema hauràs de fer servir les mates
o l’economia o la història...
Per tant t’ensenyen les matèries com una forma d’aprenentatge pel món
exterior no?
Sí, aquesta és la gràcia d’aquesta classe d’aprenentatge, aquest és el seu
objectiu. Jo recordo que sempre ens deien una frase: “No us ensenyem a ser
bons estudiants sinó a ser persones”. Era com un eslògan.
Creus que aquest és un bon mètode per treballar?
Sí, també ho noto ara, alhora de treballar amb gent que no anava al Puig amb
mi, fa que la manera de treballar sigui diferent. Potser no hi ha tan interès per
descobrir sinó que tenen una sola forma de veure el treball, només com una
obligació.
També he notat que ara els treballs que faig són més superficials.
Segurament alhora de treballar amb aquests mètode
aprofundeixes més el tema i li dones més importància a la recerca
personal no?
Com ja he dit, l’objectiu fonamental és que un cop has sortit d’aquí et sàpigues
moure com a persona, a la vida no tot t’ho donaran servit sinó que tu t’hauràs
d’espavilar, hauràs de saber buscar els teus propis recursos i no hagis de
dependre sempre dels altres.
Creus que existeix algun inconvenient en treballar amb aquest mètode?
El únic inconvenient que jo hi veig no és tant del mètode sinó més de la meva
escola en concret. Al ser un centre petit molts cops pot arribar a semblar tancat,
per les persones de fora. I tu has de ser l’encarregat de treure’t l’etiqueta.
93

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Fins i tot has d’enfrontar-te a altres realitats perquè mai hi hauran dos escoles
iguals.
Creus que hi ha gent que no li ha agradat treball d’aquesta manera?
Sempre hi ha gent per tot. També han passat per la meva escola persones que
han volgut marxar, però això també depèn de cada persona. No crec que sigui
cap problema ni de l’escola ni de la seva forma de treballar. Hi havia gent que
no encaixava amb el perfil del puig.
Escola clàssica/Escola innovadora
Es diferent la visió que puguis tenir tu que has treballat d’aquesta manera a una
persona que sempre hagi treballat els mètodes clàssics?
Potser una de les coses que em criden més l’atenció és el fet a l’hora de fer
treballs en grup. Nosaltres potser ens fixem més en la part positiva del treball,
fer-lo per aprendre alguna cosa nova. Potser els altre, que segurament no tots,
ho veuen més com una simple feina obligada que un cop feta ja és aigua
passada.
S’ha d’intentar treure el costat positiu de les coses.
També influeix molt l’actitud dels nostres professors, ells quan entren al puig o
a qualsevol escola que treballi per projectes ja saben com hauran d’ensenyar i
quins ideals duran a terme. Molts cops fins i tot ella aprenen molt d’aquest
mètode.
En canvi els altres professors involuntàriament suposo es limiten més a donar
les matèries establertes.
94

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Per tant creus que la manera en que la teva antiga escola
ensenya és més productiva que altres maneres d’ensenyar ?
Jo crec que sí, al menys aquesta escola segur que sí, per això també ha estat
escollida la millor escola de Catalunya.
Creus que si aquest mètode s’apliqués a les altres escoles, l’aprenentatge
aniria millor?
Jo crec que anirien millor, com ja he dit és una bona manera de treballar. El
que no s’ha d’oblidar mai es que és molt diferent una classe de 25 persones,
que un curs format per 5 classes de 25 persones.
Crec que si que milloraria però fins i tot seria estrany.
També crec que actualment gairebé totes les escoles, a l’etapa d’educació
infantil intenten treballar per projectes i seguir aquest model educatiu.
Però cada escola treballa diferent i es nota molt quan una escola ho porta fent
des de tota la vida. És difícil fer les coses perfectes quan acabes de començar.
Experiència
Que t’ha agradat més, l’escola en global o el mètode utilitzat?
Jo crec que en tot en general. El puig ha estat la meva segona casa, la meva
escola m’ha ensenyat molt. Però el mètode del treball per projectes m’ha ajudat
molt, tant amb el nivell de bases acadèmiques com en saber-me moure per la
vida. En global tot ha estat la base de la meva educació.
Quina de les coses t’han agradat més de la manera d’aprenentatge?
La relació amb els meus companys, amb els meus professors. Als meus
professors els hi podia explicar tot i confiava molt amb ells. Vaig agafar molt
bona relació amb ells.
95

A tu et va agradar l’experiència de treballar així?
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
En veritat tampoc havia provat res abans sempre he anat a la mateixa escola.
Però amb comparació amb aquest any, et diria que no hi ha punt de
comparació. Jo ara amb limito a fer les matèries que em toca i a treure bona
nota però sincerament crec que la base i l’educació que tinc ho he tret tot de la
meva escola de sempre.
He tingut una magnífica experiència.
96

Entrevista III
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Pel meu treball de recerca, he fet una entrevista a la mestre Mercè Parcerisas,
sobre el Treball per Projectes del col·legi La Salle Bonanova. Aquesta
entrevista em dona la oportunitat de conèixer la forma de treballar de dues
escoles diferents i això tenir diversos punts de vista.
Comencem.
Referent al treball per Projectes.
Per començar, m’agradaria saber com es pot definir treballar per projectes.
Podries donar-me alguna definició?
En el meu punt de vista concretament, un projecte d’investigació és un treball
que sorgeix dels interessos d’un grup classe i que es va desenvolupant a
mesura que anem cercant informació. Aquesta informació es va assolint i
ordenant. alhora que es confecciona un mapa conceptual a cada classe I per
acabar es fa una transferència dels aprenentatges a un altre grup classe.
Quines avantatges creus que té aquest mètode?
Que els alumnes participen molt, que impliquen als pares, que aprenen entre
iguals, que fan treball cooperatiu i que el fet d’haver d’explicar el que han après
reforça els aprenentatges.
Perquè utilitzeu aquesta metodologia com a eina de treball?
Intentem utilitzar diferents metodologies per arribar a tots els alumnes. Hi ha
nens que aprenen més bé mitjançant explicacions, tipus classes magistrals.
N’hi ha d’altres que aprenen millor visualitzant. La majoria, com millor aprenen
és manipulant i experimentant. Perquè hi hagi aprenentatge, és imprescindible
que hi hagi motivació i per això volem donar múltiples oportunitats perquè tots,
cada un a la seva manera pugui aprendre.
97

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Els projectes són una bona eina per aprendre. Nosaltres, a La Salle Bonanova,
li donem un caire d’investigació. Així doncs, cada projecte comenta amb una
pregunta.
La motivació està assegurada perquè la pregunta ha sorgit a classe dels
interessos dels nens i nenes.
Quins són els objectius que us proposeu?
L’objectiu principal és el de La motivació, el de les ganes d’aprendre. Per posar
un exemple, s’assemblaria una mica al vostre TR. Vosaltres trieu i cerqueu
informació d’un tema, que us apassiona! Un altre objectiu és el d’aprendre
entre igual perquè no és el Mestre qui aporta la informació sinó els companys.
Cadascú dels alumnes que aporta una informació l’explica als companys.
També de vegades participen els pares.
Com us organitzeu?
El projecte dura aproximadament 2 setmanes, Es pot allargar o escurçar un
parell de dies segons el interès o el contingut.
Com estructureu els horaris els mestres per treballar el projecte?
Es treballa una estona cada dia, aproximadament una sessió d’una hora diària.
Si no hi ha especialitat, a primera hora del matí o la primera hora que estan
amb la tutora. Algun especialista, com ara la mestra de psicomotricitat, vincula
alguna sessió de cada grup al seu projecte.
Quants projectes es treballen durant l’any? Quin és el projecte més
important de l’escola?
Només se’n fa un, per tant... aquest és el més important!!!
98

Com trien els nens el que volen treballar?
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Els més petits (P3) s’ajuden de fotografies. Les pot dur la mestra o es poden
portar de casa. Es pregunta als alumnes què deu estar passant a la imatge i
després ve un seguit de “per què”.
Els de P4 i P5 ja porten les preguntes de casa o sorgeixen a la classe.
Un cop tenim vàries preguntes, per votació en triem una.
Aquesta pregunta es comunica als pares mitjançant una carta explicativa.
Com treballeu el llenguatge escrit , el matemàtic i el plàstic?
Preparant treballs del que va sorgint dia a dia.
Més que treballar el llenguatge escrit, matemàtic o plàstic, treballen tenint en
compte les Competències: Aprendre a aprendre, a fer, a comunicar... A
esforçar-se per presentar treballs creatius.
Alhora de fer el mapa conceptual, anem treballant les capacitats de sintetitzar,
ordenar, deduir... treure conclusions.
L’activitat d’exposar el treball a un altre grup és com un recull de tota la feina
feta. A la classe es treballa, tots junts, l’exposició. Després es fan 5 grups de
6/7 alumnes cada grup. Cada un d’aquests grups van a una altra classe a
explicar què han après, després d’haver investigat, sobre la pregunta que va
sorgir a la seva classe.
Com porteu a terme el treball monogràfic?
No en fem cap de monogràfic.
Com trieu la informació que porten els nens i les nenes a l’escola?
Demanem que el què porten s’ajusti al màxim a la pregunta formulada.
Sovint el treball va canviant de forma perquè una pregunta et porta a una altra.
99

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Per tant la participació ha de ser molt activa. El projecte surt de la classe i es va
mostrant tota la informació al passadís.
Cada classe, davant la seva porta, exposa el què investiga, formula les
preguntes que van sortint i d’aquesta manera comparteix les descobertes amb
altres companys i tots els pares.
De vegades hi ha algun/a nen/a que demana ajuda a casa per dur informació
d’una altra classe, en la qual també està interessat/da. (és curiós).
Durant la conversa a l’aula com recolliu totes les explicacions i preguntes que
van fent els infants i els mestres?
Per transcripció del que els alumnes expliquen, per fotografies, vídeos o
documents que porten.
Feu sortides relacionades amb el projecte que esteu treballant?
Normalment no perquè ja estan programades des de setembre i el projecte el
fem al 2n trimestre i a cada classe és un projecte diferent.
Referent a la relació dels alumnes i les famílies.
De quina manera feu que els nens i nenes s’impliquin? I les famílies?
A partir de la carta informativa, les famílies s’impliquen i ajuden a la implicació
de llurs fills.
Poden dur objectes, documents, explicacions escrites per ells...
100

7. ENTREVISTES ALES FAMÍLIES
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
El fet de que les famílies estiguin tant implicades amb el tarannà de l’escola i
que en tot moment es trobin disposades a ajudar a l’escola pel que faci falta,
era una situació diferent a la que jo sempre havia vist fins ara.
Al ser un aspecte desconegut, vaig voler contrastar tota la informació que tenia
més teòrica amb la pràctica del dia a dia de les famílies.
Creia que era important saber el que pensen els pares i les mares alhora
d’escollir una escola, on l’eix principal de l’educació que reben els seus fills, pel
que fa a la seva metodologia de treball es basa amb el Treball per Projectes.
No es treballa de forma fragmentada i seguint en tot moment els continguts
curriculars marcats des del departament d’educació, si no d’una forma
globalitzada, la qual cosa, no vol dir que els infants al final de la seva etapa no
hagin assolit les competències específiques que els hi per toca.
Així va ser com va sorgir la idea de les enquestes. En aquestes, volia fer un
recull sobre l’opinió dels pares i mares de les escoles pel que fa referència a
l’educació que reben els seus fills i filles.
Vaig veure que molts dels pares que es decantaven cap una escola com
aquesta, és perquè eren ex-alumnes, per tant tenien un bon record de
l’educació que havien rebut i creien en aquesta educació perquè ells ho havien
viscut en primera persona. Tenien molt clar, que volien el mateix pels seus fills.
Però també, molts pares havien triat l’escola per les referències que havien
tingut o per la filosofia que aquella escola tenia i que s’adaptava a la seva
manera de pensar.
He vist que molts pares pensen que és una gran avantatge la forma de treballar
de l’escola respecte altres escoles. Molts d’ells, tenen la sensació que els seus
fills reben una atenció més individualitzada. Veuen que els seus fills afronten
els seus obstacles de manera més madura. Els pares recolzen fermament la
manera de Treballar per Projectes de la seva escola i remarquen que és un
mètode diferent i innovador i que ajuda als seus fills a desenvolupar-se com a
persones. Creuen que aquesta manera de treballar fa que els nens aprenguin a
treballar en equip, a respectar-se i a tenir opinió pròpia.
101

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Uns dels aspectes que destaquen les famílies, era que a l’escola se’ls hi
ensenya a pensar, a raonar, a fer servir la lògica, a pensar per si sols i a
aprendre per ells mateixos, anar més enllà d’allò que sembla i és evident.
Alguns d’ells també pensen que treballar de forma globalitzada fa que els nens
no vegin l’educació de forma fragmentada sinó que ho vegin tot com un
conjunt.
Tots els pares, coincideixen en el fet que els seus fills estan molt motivats i amb
moltes ganes d’aprendre coses noves.
Veuen que els seus fill tenen il·lusió d’anar a l’escola. Al parlar amb les
famílies, m’he n’he adonat que els seus fills contínuament volen portar
informació de tota mena a l’escola sigui del tema que sigui ja que saben que
allò que portin sempre serà útil.
Un altre aspecte a destacar, és que els pares pensen que és bo que aquesta
manera de treballar sigui constant des de la infantesa fins a l’adolescència, és a
dir, des d’infantil fins a l’ESO, sempre que estigui adaptada a les necessitats de
casa curs.
Abans de fer el Treball de Recerca, tenia molts dubtes sobre si el fet de no
utilitzar llibres de text ni fitxes, podia suposar una desavantatge. Durant el
treball, he pogut comprovar que no presenta cap dificultat sinó tot al contrari. La
informació es pot trobar a tot arreu, és a la nostre abast en tot moment fins i tot
la podem trobar en les persones properes a nosaltres dia rere dia.
Els pares i mares creuen que tenir llibres de text no sempre garanteix
l’aprenentatge, encara que aquests es poden fer servir en moments puntuals.
Un apartat del meu treball, era la implicació de les famílies a l’escola i amb els
seus fills. He volgut remarcar aquest punt, per donar una visió més personal i
acurada. Els pares m’han dit que hi participen en tot el que faci falta, ja sigui
fent treballs amb els nens, portant informació, fent xerrades a l’escola, seguint
notícies, participants en activitats etc.. S’involucren molt en l’educació dels seus
fills i en el seu aprenentatge.
Molts d’ells també són dinamitzadors de l’escola dels seus fills i filles.
102

8. CONCLUSIÓ
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Em puc permetre afirmar, un cop acabat el meu Treball de recerca, que
Treballar per projectes comporta una nova visió del món de l’educació i una
nova concepció de l’aprenentatge.
Quan em vaig plantejar tractar aquest tema, volia desvetllar molts dubtes i
molts interrogants que jo mateixa tenia.
Per començar, sabia que poca gent sap el que significa “Treballar per
Projectes”, i no tant sols persones exemptes del món educatiu, sinó que molta
gent immersa i involucrada en l’educació, desconeixia el que realment és el
Treball basat en Projectes. Així doncs, em vaig plantejar l’objectiu d’investigar
sobre aquest mètode d’aprenentatge, volia resoldre tots aquells aspectes
dubtosos per mi i per a molta gent, així com també indagar sobre allò que
proporciona.
Durant el transcurs d’aquest treball he anat descobrint coses increïbles i que
desconeixia totalment. He pogut veure que la concepció de l’escola ha
evolucionat molt durant aquests últims anys i que cada cop necessita adaptar-
se més a la nova situació de la realitat que ens envolta.
He comprovat que l’objectiu principal de l’aprenentatge basat en el Treball per
Projectes, és aconseguir que els infants aprenguin mitjançant la seva
experimentació i la seva pròpia indagació. I que l’eix principal del seu
aprenentatge és saber recollir els seus dubtes, les seves preocupacions i les
seves inquietuds.
Al llarg d’aquesta recerca d’informació, he pogut constatar que si el mestre/a no
és el primer que canvia la seva visió d’ensenyar i de transmetre coneixements, i
no veu l’educació d’una manera globalitzada per poder-la compartir amb
l’infant, difícilment podrà treballar amb projectes, i tenir una experiència de
coneixement amb els seus alumnes.
També m’he n’he adonat que és el nen i la nena els que s’apassionen per
aprendre d’una forma crítica, si se’ls hi dóna la oportunitat per fer-ho.
103

El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Durant el treball, han arribat molts llibres a les meves mans, un d’ells és el llibre
de l’Eulàlia Bosch que es diu “ Un lloc anomenat escola”. Vaig llegir un
fragment que em va fer pensar en el paper del mestre, que diu: “ s’ha d’intentar
educar per a la saviesa perquè els estudiants esdevinguin savis. En altres
termes, cultivar el sotabosc i estar atent per veure on floreix”.
Amb això, he constatat, la gran importància que té la mirada dels mestres cap
als infants per ajudar-los durant el camí de la seva vida.
Amb la realització del Seguiment del Projecte TERRA, vaig poder veure clar
que l’etapa d’educació infantil, és el cicle on el nen/a es mostra més receptiu. El
món per ells és un interrogant constant i un camí ple de possibilitats sense
fronteres.
Aquesta fusió entre la teoria i la pràctica, aquest nexe i fil conductor que podem
veure i palpar en un treball per projectes, fa que l’organització dels
coneixements, és a dir, els aprenentatges, esdevinguin de manera natural en
una classe, en una escola i en tota a comunitat educativa.
Així doncs, el treball per projectes recull totes les inquietuds i preguntes i
permet fer evolucionar als infants cap a tots els àmbits d’aprenentatge.
Quan penso en aquest treball, sé que per mi no ha estat sols una tasca
marcada, sinó, un repte personal, i una oportunitat per aprendre i ampliar els
meus coneixements.
Sé que aquesta recerca i tot allò que he aprés, m’ha servit molt, i m’ha fet crear
una nova visió sobre l’educació i allò que vol aconseguir. Crec que tot el que he
viscut durant la realització del treball, les experiències i els sentiments que m’ha
despertat, han esdevingut una gran motivació per seguir perseguint el meu
propòsit professional.
Realment he après, que tal com diu 39 Matthew Lipman:
“Si volem que els adults pensin per si mateixos, hem d’educar els nens perquè
39 Matthew Lipman
pensin per si mateixos”
Matthew Lipman
104

9. BIBLIOGRAFIA
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
Al moment de posar-me a fer el treball de recerca, vaig començar a investigar
sobre llibres que em podrien anar bé alhora de desenvolupar el meu treball.
Vaig preguntar a diverses mestres, i vaig anar a diferents llibreries per tal de
trobar aquells llibres que em fossin útils.
Finalment els vaig trobar i me’ls vaig llegir i aquests són els que vaig triar.
- La Organización del currículum por Proyectos de Trabajo. Fernando
Hernández y Montserrat Ventura. Bolsillo. Octaedro.
- Espigado@as de la cultura visual. Otra narrativa para la educación de
las artes visuales. Fernando Hernández. Octaedro.
- Perspectiva escolar. Els Projectes de treball. Número 318. Octubre
2007. Publicació de Rosa Sensat.
- Un lloc anomenat escola. Eulàlia Bosch. Micro-Macro, Referències 10.
Graó.
- Sintonizando las miradas. Angélica Patricia Olvera García.
MercéTravesserVilaginés. Carles ParelladaEnrich.
En alguns moments del meu treball em vaig reforçar amb l’orientació d’algunes
pàgines web d’internet.
- http://www.escolaelpuig.cat/curs-20102011/
- http://www20.gencat.cat/docs/treball/05%20-
%20Economia%20cooperativa/Documents/Articles%20i%20revistes/Arxi
us/Butlleti%2039%20escola%20el%20puig.pdf
- http://esc3-
12.pangea.org/7jornades/conclu/GUIX_325_04elsprojectes.pdf
- http://www.slideshare.net/jlope338/els-treballs-per-projectes
Així com també, la recerca de grans dites d’autors com:
Loris Malaguzzi, Fernando Hernández, Eulàlia Bosch i Carles Lladó.
105

10. ANNEX FOTOGRÀFIC
El Treball per Projectes
L’Aventura d’ensenyar i aprendre
En aquest apartat us vull mostrar algunes de les fotografies inèdites del meu
seguiment del Projecte TERRA, ja que no es mostren en el meu PowerPoint
realitzat.
Per fer-ho, m’he ajudat d’un petit llibre que podreu trobar a la part posterior del
treball.
També he adjuntat uns dibuixos que ha realitzat la classe dels peixos. Els nens
i les nens es van dibuixar a ells mateixos amb banyador i barret de bany.
Espero que us agradi.
Nota: Aquest exemplar del Treball de recerca titulat: El Treball per Projectes:
L’aventura d’ensenyar i aprendre, és una còpia a partir de l’original. Per aquest motiu,
les portades del seguiment del treball Terra i els dibuixos dels nens i nenes de la
classe dels peixos, són una còpia dels originals.
106

“Tot està per fer, tot és possible.”
Miquel Martí i Pol