01.05.2013 Views

Electroforesi discontinua desnaturalitzant. SDS-PAGE - CRBReus

Electroforesi discontinua desnaturalitzant. SDS-PAGE - CRBReus

Electroforesi discontinua desnaturalitzant. SDS-PAGE - CRBReus

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS Revisió: 0<br />

Laboratoris Clínics – CRB Data: 1/1/94<br />

<strong>Electroforesi</strong> <strong>discontinua</strong><br />

<strong>desnaturalitzant</strong>.<br />

<strong>SDS</strong>-<strong>PAGE</strong><br />

Pàg. 1 de 6<br />

B 4.1.1.<br />

1.- Fonament i objectiu de la prova<br />

1.1. Fonament:<br />

Separació de proteïnes en un gel vertical de poliacrilamida discontinu. Les proteïnes són<br />

tractades amb un detergent aniònic (<strong>SDS</strong>) que els dóna càrrega (la quantitat de càrregues<br />

és constant per unitat de pes molecular de la proteïna). En el gel les proteïnes corren de<br />

manera inversament proporcional al seu pes (com més petites més corren).<br />

1.2. Objectiu:<br />

La finalitat d'aquesta prova és la separació d'una barreja de proteïnes en funció del seu<br />

pes molecular, amb la possibilitat d'esbrinar-ne el valor en cas de que sigui desconegut.<br />

1.3. Utilitat:<br />

Sovint una electroforesi és un pas previ a una altra tècnica, com per exemple l'immunoblot.<br />

2.- Espècimen<br />

Sol ser una suspensió aquosa de proteïnes soles o amb altres substàncies. Per exemple:<br />

plasma, orina, homogenat cel·lular, medi de cultiu, proteïnes d'un procés de purificació,<br />

fraccions d'una cromatografia etc.<br />

Cal tenir present que el procés de tractament de les mostres desnaturalitza les proteïnes i<br />

per tant aquestes perden les propietats depenents de llur estructura.<br />

3.- Reactius, controls i altres materials<br />

- Tris<br />

- glicina<br />

- HCl<br />

- <strong>SDS</strong><br />

- DTT (Ditiotreïtol)<br />

- Iodoacetamida<br />

- glicerol<br />

- blau de bromofenol<br />

- acrilamida i bisacrilamida<br />

- TEMED<br />

- persulfat amònic<br />

- pipetes, vidres, suport del gel, pintes etc.<br />

4.- Instrumentació<br />

- Aparell d'electroforesi (MIGHTY SMALL). Consta d'una font d'alimentació i d'una cubeta<br />

amb suport per al gel<br />

5.- Control de qualitat<br />

No hi ha control de qualitat.<br />

6.- Procediment<br />

6.1. Muntatge dels vidres de suport<br />

6.1.1. Netejar els vidres primer amb aigua i després amb etanol absolut.<br />

6.1.2. Muntar el "sandwitch" amb els separadors i colocar-lo en el suport adequat<br />

(veure Figura 1).


HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS Revisió: 0<br />

Laboratoris Clínics – CRB Data: 1/1/94<br />

<strong>Electroforesi</strong> <strong>discontinua</strong><br />

<strong>desnaturalitzant</strong>.<br />

<strong>SDS</strong>-<strong>PAGE</strong><br />

Pàg. 2 de 6<br />

B 4.1.1.<br />

6.2. Muntatge del gel d’acrilamida<br />

6.2.1. Preparar el gel separador “resolving” al percentatge necessari en funció<br />

del tamany del fragment en què treballem (veure annex)<br />

6.2.2. Omplenar l’espai entre els vidres d’acrilamida fins a una alçada suficient<br />

perquè ens càpiga posteriorment la pinta dels pouets (fer-ho ràpid perquè<br />

no polimeritzi).<br />

6.2.3. Acabar d’omplir fins a dalt amb aigua per evitar el contacte amb l’aire que<br />

impedeix la polimerització (el temps aproximat de polimerització és de<br />

30').<br />

6.2.4. Preparar el gel concentrador (“stacking”), 3 mL de solució per dos gels<br />

prims (10x7,5x 0,1), deixar polimeritzar 15' aprox.


HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS Revisió: 0<br />

Laboratoris Clínics – CRB Data: 1/1/94<br />

<strong>Electroforesi</strong> <strong>discontinua</strong><br />

<strong>desnaturalitzant</strong>.<br />

<strong>SDS</strong>-<strong>PAGE</strong><br />

Pàg. 3 de 6<br />

B 4.1.1.<br />

6.3 Preparació de les mostres<br />

6.3.1. Les mostres cal preparar-les amb tampó de mostra diluït en proporció 1x.<br />

6.3.2. Diluir les mostres si cal amb 0.4 M Tris.<br />

6.3.3. Diluir les mostres 1/5 amb el tampó <strong>desnaturalitzant</strong> (amb o sense DTT).<br />

6.3.4. Escalfar les mostres 10 minuts a 100 ºC (només les que tenen DTT).<br />

6.3.5. A les mostres escalfades afegir-hi 1/10 del volum de iodoacetamida i<br />

deixar-les 30 minuts a temperatura ambient.<br />

6.4. Carregament de les mostres<br />

6.4.1. Muntar els gels en la cubeta d’electroforesi.<br />

6.4.2. Omplenar la cubeta interior i exterior amb tampó d’electroforesi.<br />

6.4.3. Carregar les mostres (20 mL en cada pouet com a màxim).<br />

6.4.4. Connectar els electrodes a la font d’alimentació i córrer el gel a 150-200 V.<br />

Quan el front del colorant blau de bromofenol ha arribat a l’extrem del gel<br />

parar l’electroforesi.<br />

7.- Informe dels resultats<br />

8.- Anotacions i limitacions del procediment<br />

Si les mostres són pel fenotip de Lp (a) cal una electroforesi de 6 hores perquè la proteïna<br />

és molt gran i sinó no ens arribaria a entrar dins el gel. Per tant doncs canvien les<br />

condicions de manera que la primera hora es fa passar un voltatge de 100 V a través del<br />

gel i les 5 hores restants s’aplica un voltatge de 300. Cal tenir amb compte que aquesta<br />

electroforesi s’escalfarà molt de manera que cal connectar-la a un sistema de refrigeració,<br />

per exemple un MultiTemp II de Pharmacia.<br />

9.- Bibliografia<br />

10.- Distribució de resultats<br />

Annex<br />

Solució d’acrilamida al 30%(29,2% T, 0,8% C)<br />

58,4 g d’acrilamida<br />

1,6 g de bisacrilamida<br />

fins a 200 mL d’aigua<br />

Filtrar. Guardar protegit de la llum i a 4ºC.<br />

Tampó del gel separador (Tris-HCl 1,5 M, pH 8,8)<br />

36,3 g Tris<br />

fins a 200 mL d’aigua<br />

Filtrar. Ajustar el pH a 8,8 amb HCl, guardar a 4ºC.


HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS Revisió: 0<br />

Laboratoris Clínics – CRB Data: 1/1/94<br />

<strong>Electroforesi</strong> <strong>discontinua</strong><br />

<strong>desnaturalitzant</strong>.<br />

<strong>SDS</strong>-<strong>PAGE</strong><br />

Tampó gel concentrador (Tris-HCl 0,5 M , pH 6,8)<br />

3 g Tris<br />

fins a 50 mL amb aigua<br />

Filtrar. Ajustar el pH a 6,8 amb HCl.<br />

10% <strong>SDS</strong><br />

50 g <strong>SDS</strong><br />

fins a 500 mL amb aigua<br />

10% Persulfat amoni (APS)<br />

0,5 g APS<br />

fins a 5 mL d’aigua<br />

Cal preparar-ho al moment.<br />

Pàg. 4 de 6<br />

B 4.1.1.<br />

Tampó pre-tractament de les mostres (Tris HCl 0,125 M , pH 6,8; 4% <strong>SDS</strong>, 20%<br />

glicerol, 10% DTT)<br />

2,5 mL de tampó de gel concentrador<br />

4 mL de <strong>SDS</strong> 10%<br />

2 mL glicerol<br />

1 mL DTT<br />

fins a 10 mL d’aigua<br />

Es pot aliquotar i congelar.<br />

4x Tampó d’electroforesi.<br />

12 g Tris<br />

57,6 g glicina<br />

40 mL de <strong>SDS</strong> 10%<br />

fins a 4 L d’aigua<br />

No cal ajustar el pH.<br />

Tampó <strong>desnaturalitzant</strong> reductor (Tris HCl 0,4 M. pH 8,0; 4% <strong>SDS</strong>, DTT 32 mM; blau<br />

de bromofenol; orange G; 25% (v/v) glicerol)<br />

0,97 g Tris dissolts en 15 mL d’aigua (ajustar el pH a 8,0 amb HCl concentrat)<br />

0,8 g <strong>SDS</strong><br />

0,0098 g DTT<br />

un polsim de blau de bromofenol i d’ orange G<br />

afegir 5 mL de glicerol i barrejar bé (fer servir l’agitador magnètic a 50ºC)<br />

. Aliquotar-ho i guardr-ho congelat<br />

Tampó <strong>desnaturalitzant</strong> no reductor<br />

Igual que l’anterior però sense DTT<br />

Tampó de dilució de les mostres<br />

Tris-HCl 0,4 M , pH 8,0


HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS Revisió: 0<br />

Laboratoris Clínics – CRB Data: 1/1/94<br />

<strong>Electroforesi</strong> <strong>discontinua</strong><br />

<strong>desnaturalitzant</strong>.<br />

<strong>SDS</strong>-<strong>PAGE</strong><br />

Iodoacetamida<br />

20% iodoacetamida en Tris-HCl 0,4 M , pH 8,0 (0,2 g en 1 mL)<br />

Cal preparar-ho al moment.<br />

Pàg. 5 de 6<br />

B 4.1.1.<br />

Volum de reactius necessari per a dos gels separadors petits i prims (veure mides<br />

al protocol)<br />

Gel separador (5 mL):<br />

6% 8% 10% 12% 15%<br />

mL<br />

aigua 2.7 2.3 2.0 1.7 1.2<br />

30% acrilamid/bisac 1.0 1.3 1.7 2.0 2.5<br />

Tris 1,5 M pH 8,8 1.3 1.3 1.3 1.3 1.3<br />

10 % <strong>SDS</strong> 0.05 0.05 0.05 0.05 0.05<br />

10 % APS 0.05 0.05 0.05 0.05 0.05<br />

TEMED 0.004 0.003 0.002 0.002 0.002<br />

Gel concentrador (3 mL) :<br />

mL<br />

aigua 2,1<br />

30% acrilamid/bisac 0,5<br />

Tris 1,0 M, pH 6,8 0,38<br />

10% <strong>SDS</strong> 0,03<br />

10% APS 0,03<br />

TEMED 0,003


HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS Revisió: 0<br />

Laboratoris Clínics – CRB Data: 1/1/94<br />

<strong>Electroforesi</strong> <strong>discontinua</strong><br />

<strong>desnaturalitzant</strong>.<br />

<strong>SDS</strong>-<strong>PAGE</strong><br />

Protocol realitzat per: Elisabet Vilella<br />

Pàg. 6 de 6<br />

B 4.1.1.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!