Fira 2007 - La Palanca

la Palanca
AGOST 2007 Núm. 300 Preu 2,20
1981 - 2006 25è ANIVERSARI
PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA
Fira 2007

la Palanca
4
5
6
10
13
14
15
17
20
L’AGENDA
METEOROLOGIA
EDITORIAL
Tres-cents
PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,
VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,
FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR
NOTICIARI
Breus
Centenari de la Roseta de cal Cintet d’Alòs
ESPORTS
La dansa del ventre
Cursa de la Copa Descens de BTT
PROGRAMA DE LA FESTA MAJOR DE
VILANOVA
DES DEL MIRADOR DEL MONTSEC
Una rialla per Joaquim Trepat
IN MEMORIAM
Sílvia Puig i Trepat
Domingo Artigues i Anell
COSES DEL BRIMERO
Memòries
NOGUERA
Salutacions a tot el jovent artesenc!
Breus
Constitució del nou Consell Comarcal
MUNICIPIS
Notícies des de Vilanova de Meià
Setmana Cultural de Santa Maria de Meià
3
la Palanca
22
26
27
31
32
34
35
37
39
40
41
42
TEMA DEL MES
Fira 2007
PARLEN LES ENTITATS
Felicitats, CAU!!!!
CARTES A LA REDACCIÓ
11 de setembre. Diada Nacional. Felicitació. Dos futbolistes
artesencs. (in)Cultura i (a)Política (I)
PSICOLOGIA DE CADA DIA
Vacances a qualsevol preu
FA 25 ANYS
Agost de 1982
MÚSICA, MESTRE!
Una musical benvinguda...
PROGRAMA DE LA FESTA MAJOR D’ARTESA
INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA
Sessions del Ple, acords de la Junta de Govern i informes
d’Alcaldia
LES REGIDORIES INFORMEN
Fira 2007
BBC
PALANC-OCI
IMATGES D’AHIR
La Fira d’agost. 1967
Fira 2007
Encara que els canvis no han estat substancials,
en l’edició d’enguany s’ha notat
certs aires de renovació. Esperem que segueixi
aquesta tònica de cara a edicions
properes.
Fotos: J.M. Espinal, Eduard Bergonyó, Eva
Maza, Ramon I. Canyelles

L’Ag ’Ag ’Ag ’Agenda ’Ag enda
Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran
Manquen dades del mes de juliol.
Meteor Meteorolo
Meteor olo ologia olo gia
Dades facilitades pels ajuntaments d’Artesa de Segre, de Vilanova de Meià i de Foradada, i extretes del Servei Meteorològic
de Catalunya.
JULIOL
FESTES MAJORS
1 i 2 de setembre:
Gàrzola
7 a l’11 de setembre:
Vilanova de Meià
(veure programa a la pàg. 13)
15 i 16 de setembre:
Lluçars
22 i 23 de setembre:
Montargull
26 al 30 de setembre:
Artesa de Segre
(veure programa a la pàg. 35)
Municipi d’Artesa de Segre
a) Observatori Pl. Ajuntament
Temperatura mitjana del mes:24,2°
Temperatura màxima: 35° (dies 7, 8, 26 i 27)
Temperatura mínima: 9° (dia 9)
Dies amb precipitacions: 1 (dia 1: 2 mm)
b) Observatori Baldomar
Temperatura mitjana del mes:24°
Temperatura màxima: 35,9° (dia 26)
Temperatura mínima: 7,6º (dia 10)
Dies amb precipitacions: 2
Precipitació màxima: 1,7 mm (dia 1)
Total precipitacions: 1,8 mm
4
la Palanca
8 de setembre:
Festa de les marededéus trobades. Aplec a la
Vedrenya
8 i 9 de setembre:
Travessa pel Montsec de Rúbies (dificultat mitjana,
llicència C). Organitzat pel Centre Excursionista de
Balaguer (inscripcions a Emma Solé, tel.
647562962; o Jordi Darbra, tel. 696447075)
11 de setembre:
Festa Nacional de Catalunya
(veure programa d’Artesa a la pàg. 26)
22 de setembre:
Visites culturals de les Terres del Marquesat:
Guissona. La seva història i la seva indústria.
Sortides: 8:45h, de Camarasa; 9h, de Cubells
22 i 23 de setembre:
Caminada nocturna Pont de Muntanyana-
Balaguer (70 km, llicència A). Organitzat pel
Centre Excursionista de Balaguer (inscripcions a
Emma Solé, tel. 647562962; o Jordi Darbra, tel.
696447075)
Municipi de Vilanova de Meià
Temperatura mitjana del mes:23,4°
Temperatura màxima: 35,6° (dia 26)
Temperatura mínima: 7,3º (dia 10)
Dies amb precipitacions: 1 (dia 1: 1,4 mm)
Municipi de Foradada
Dies amb precipitacions: cap

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981
EDITA: Associació Cultural la Palanca
CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ
Ramon Giribet i Boneta
Bartomeu Jové i Serra
Miquel Regué i Gili
Sergi Valls i Jové
Anna M. Vilanova i Alentorn
SUPORT INFORMÀTIC
Josep M. Espinal i Aubet
MAQUETACIÓ
La Palanca
FOTOGRAFIA
La Palanca
SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT
Apartat de Correus 30 d’Artesa de Segre
Telèfon 973 40 11 58
REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ
Edifici Escoles Velles. Sala La Palanca
Apartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE
IMPRIMEIX
NORPRINT - Artesa de Segre
TIRATGE
850 exemplars
SUBSCRIPCIÓ ANUAL
20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)
30 euros (preu estranger)
ADRECES INTERNET
http://www.lapalanca.org
correu electrònic: revista@lapalanca.org
-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a la
Premsa Comarcal Catalana 1997.
-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.
-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local de
promoció turística 2004.
NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,
encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solament
s’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,
domicili i DNI de l’autor.
El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar les
col·laboracions.
«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinions
i criteris expressats pels seus col·laboradors.
Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,
el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesa
de Segre.
Membre de
Editorial
Editorial
Tres-cents
Llegint el títol d’aquest editorial, probablement molts lectors i lectores
s’hauran preguntat de què va això. De fet, aquesta és la nostra
intenció: provocar les ganes de llegir els nostres textos.
Si hem de ser sincers, però, la veritat és que fins a últim moment,
poc abans d’acabar de maquetar la revista i a una hora una mica
intempestiva, no teníem massa clar el tema d’aquest mes. Vés per
on, hi ha mesos que hem de decidir entre diversos temes d’actualitat
(local o global). En canvi, potser per la ressaca del temps d’estiu
que s’acaba, aquesta vegada ens trobàvem francament mancats
d’idees que ens fessin el pes.
De sobte, algú diu “tres-cents!” (?!)... Cares interrogants de
sorpresa precedeixen la pregunta: “Tres-cents, què?”... I no entrarem
en més detalls per tal de no desvetllar íntegrament les interioritats
del Consell de Redacció de la revista.
Doncs bé, per començar podem parlar de la pel·lícula 300 (sí,
aquest és el títol), estrenada als EUA el mes de març passat, que
narra un fet heroic succeït a l’antiga Grècia: la batalla de les
Termòpiles (any 480 aC). Tres-cents espartans van sucumbir, en
defensa de la seva terra, davant un exèrcit persa molt més superior
en nombre.
En segon lloc, els catalans hem de tenir molt present que el 2007
fa tres-cents anys que Lleida va caure davant les tropes borbòniques.
En general, sempre es parla de la pèrdua de les llibertats del poble
català arran de la derrota de Barcelona de l’11 de setembre de 1714,
però set anys abans li va tocar el torn a la capital de Ponent. Lligantho
amb això, Carod-Rovira va fer unes declaracions fa pocs dies en
què instava a fer un referèndum per a la independència de Catalunya
l’any 2014, just quan farà 300 anys de la derrota de Catalunya.
I hem deixat pel final allò que ens toca de més a prop. El cas és
que La Palanca d’aquest mes és la número 300. Ja sabeu que el mes
de desembre passat vam fer 25 anys. Això vol dir que hem faltat a la
cita mensual en poques ocasions. Això sí, tot s’ha de dir, la majoria
de vegades ha estat en els darrers anys. Esperem que tothom sàpiga
entendre que no sempre podem arribar a complir amb aquesta afició
nostra d’aprenents de periodistes.
Són tres fets entre els quals difícilment trobaríem altres
coincidències a part del nombre en si, però no deixa de ser una
curiositat. Probablement hi deuen haver més referències d’actualitat
relacionades amb aquesta xifra, però... El cas és que a aquestes hores
de la matinada la cosa ja no dóna per a més i la impremta no espera.
Col·laboradors/es del mes: Josep Riasol, Mercè Nogués, David
Berral, Ferran Sánchez, Ton Bonet, Iolanda Masanés, Josep Argerich,
Pere Santacreu, Mar Eroles, Eduard Bergonyó, Ramon I. Canyelles,
pares del CAU, Noemí Farré, Jordi Morera, Eva Maza, Jordi Alins,
David Fusté, Ramon Monfà, Jordi Esteban
5
la Palanca

Noticiari
Noticiari
Cotxe per a Protecció Civil
L’Ajuntament d’Artesa ha dotat el cos de Protecció Civil amb un
vehicle logotipat. L’entrega del vehicle es va dur a terme durant la
passada Fira del Meló, i el cap de Protecció Civil a Artesa, Joan
Caubet, va rebre les claus de mans del batlle Mingo Sabanés. Fins
ara, els membres d’aquesta entitat utilitzaven els seus vehicles particulars
per donar cobertura als diferents serveis on participaven
(regulació de trànsit, assistència a accidents viaris, etc.). Amb el
nou vehicle, un tot terreny Nissan Patrol, Protecció Civil podrà realitzar
les seves tasques de manera més còmoda i eficient. D’altra
banda, l’Ajuntament també ha cedit un local als baixos de l’edifici
de les Monges que servirà per acollir Protecció Civil. De moment,
l’estan condicionant per tal de poder-lo utilitzar.
Nou gerent a la Cooperativa
Ricard Purroy va ser nomenat nou gerent de la Cooperativa d’Artesa
el passat 1 d’agost. Purroy substitueix Jaume Garcia a la direcció
tècnica de l’empresa artesenca. Garcia abandona el càrrec perquè
va ser elegit alcalde de Ponts el passat mes de juny, i dedicarà la
seva jornada laboral a l’Ajuntament pontsicà. Ricard Purroy és enginyer
agrònom, diplomat en Ciències Empresarials i Màster en
ESADE. Ha dirigit empreses com Tealsa, Quatre Partnerss, Grup
Poldo, Hot Pint i ha estat consultor d’Isocuber, Transports i Excavacions
Novi, a més de Director de Vendes del Grup Ros Roca per
Europa Central i Amèrica. D’altra banda, la Cooperativa ha iniciat
els treballs previs per reobrir la sala d’especejament i la secció d’expedicions
de l’escorxador de Cervera L’Agudana, incendiat el passat
mes de juny.
Havaneres al carrer Bisbe Bernaus
El grup d’havaneres “Aires del Segre” va actuar el passat 14 d’agost
al carrer Bisbe Bernaus. La cantada va ser organitzada per l’Ajuntament
d’Artesa per amenitzar la vigília de Santa Maria i fer més
refrescant aquella calorosa nit d’estiu. El magnífic entorn del nucli
antic, amb l’església i les escales del Joc de la Pilota, va servir de
marc per aquest acte que va ser un èxit de públic (amb més de 300
persones que hi van assistir).
1,7 milions al reg de Cubells
La Generalitat de Catalunya va aprovar dotar amb 1.698.941 euros
6
la Palanca
el pla d’obres i millores de la zona regable de Cubells.
Aquestes millores s’engloben dins el projecte
del canal Segarra-Garrigues i impliquen l’adequació
de les xarxes de camins i reg que s’hagin de fer
dins la concentració parcel·lària del terme de Cubells.
(Segre 11-08-07)
Incendis forestals
Els passats 5 i 6 d’agost es van produir dos incendis
forestals prop de la carretera L-512, entre les
localitats de Montargull i Tòrrec. El primer va cremar
una hectàrea de matolls i el segon unes 4,5
hectàrees de bosc i conreus. Diverses dotacions terrestres
i aèries de bombers van participar en l’extinció
del foc i els danys materials van ser de poca
dimensió. Es desconeixen les causes dels incendis,
tot i que s’ha especulat amb la possibilitat que
fossin provocats.
Font nova a la plaça de l’Ajuntament
Els cavalls substitueixen els lleons a la plaça de
l’Ajuntament d’Artesa de Segre. El passat mes de
juliol l’Ajuntament va substituir la vella i malmesa
font dels lleons que datava de 1969 (any en què
es va construir la plaça dita llavors d’España) per
una font lluminosa d’estil clàssic amb 4 escultures
de cavalls amb els seus respectius sortidors d’aigua
incorporats. La nova font ha estat motiu de
conversa en les darreres setmanes, donada la rapidesa
amb què va ser comprada i col·locada pel nou
consistori i que molts ciutadans la troben antiquada
i que no lliga amb l’entorn de la plaça. D’altra
banda, també s’han col·locat unes tanques de fusta
al perímetre del sorral de la plaça.

Noticiari
Noticiari
Exposició pictòrica de Joan Amadeu Gili
El pintor de Montsonís Joan Amadeu Gili Noguera exposa les seves
obres a la sala “la Capella” d’Artesa, des del passat 25 d’agost
i fins al proper 9 de setembre. Gili exposa una vintena d’olis amb
temes variats, on paisatges propers com Artesa i Salgar hi són presents.
L’exposició s’emmarca dins els actes de celebració del 50è
aniversari del Club de Lectures.
Mn. Salvador, detingut de nou per pornografia infantil
Salvador Solsona Perejuan, exvicari d’Artesa de Segre, va ser detingut
el passat 2 d’agost per un presumpte delicte de pornografia
infantil a través d’internet. Es dóna la circumstància que Solsona
ja va ser detingut 15 mesos enrera pel mateix delicte, quan era
vicari d’Agramunt. Aquest cop, el capellà va ser detingut en un
locutori de Puigcerdà, quan es baixava d’internet imatges de menors
nus. Un altre usuari de l’establiment es va adonar del fet i va
trucar als Mossos d’Esquadra, que es van personar al lloc i el van
detenir. Mn. Salvador ha estat apartat dels serveis religiosos públics
pel Bisbat d’Urgell i resta a l’espera de judici penal. (Segre,
09-08-07).
Col·loquen seients al camp de futbol
L’Ajuntament d’Artesa ha col·locat 300 seients a la graderia del
camp municipal d’esports, fins ara de formigó i sense cap cadira.
Els seients són seminous i provenen del Camp Nou, ja que el Barça
ha renovat part de les cadires i les ha substituït per altres de més
7
la Palanca
noves. Són de color vermell i a la part central de
la graderia han estat pintats de color blanc, imitant
la samarreta del CE Artesa. Aquesta millora
s’afegeix a la construcció dels nous vestidors, actualment
en obres.

Noticiari
Noticiari
Centenari de la Roseta de cal Cintet
E
l passat 5 d’agost, Alòs de
Balaguer va tenir el goig d’homenatjar
la veïna Rosa Porta, la Roseta
de cal Cintet, amb motiu del seu
100è aniversari.
La celebració es va dur a terme en la
intimitat de la família, a petició de la
mateixa Rosa. L’il·lustríssim alcalde Sr.
Lluís Soldevila li va lliurar una placa
commemorativa pel seu 100è aniversari
acompanyada d’unes emotives
paraules. L’acte va ser molt
emotiu i ple d’alegria.
Un tomb per la vida de la
Roseta...
Ella sempre explica que va néixer
a l’hivern, un dia de molta
boira i espessa... però, és clar, a
l’Argentina!!
Els seus pares eren fills
d’Alòs, eren en Pere Porta de cal
Lin i la Maria Serentill de cal
Miquel del Mestre. De seguit de
casar-se, els pares de la Roseta
ja van veure que a Alòs no es
farien rics i, abans que la família
augmentés més, van marxar
amb una filla de 4 o 5 mesos cap
a l’Argentina a buscar fortuna.
Es van instal·lar a la província
de Córdoba concretament a
Huinca Renancó.
Allà les coses van ser diferents, van
aconseguir fer-se rics. Primer el seu
pare va fer de mosso i la seva mare feia
de cuinera per una gent d’Artesa. Casualitats
de la vida...
Amb el temps, el seu pare va arribar a
portar molta terra. Tenia 80 cavalls i
molta maquinària per a treballar-la.
Conjuntament amb la fortuna, també
augmentava la família. La Rosa va
ser la quarta d’onze germanes, tot noies.
Algunes varen morir a l’Argentina.
Recorda quan el seu pare les portava
al cinema, especialment quan sabia que
feien pel·lícules on sortien els ruquets
carregats de llenya passejant-se per carrers
estrets com els d’Alòs. A elles els
feia molta gràcia veure com aquells
“cavalls petitets” aplanaven les orelles
amb tanta càrrega que portaven.
L’any 1915 se’ls va presentar una
mala collita que els va fer perdre molts
diners i van decidir tornar a Catalunya.
El viatge el van fer amb vaixell i durà
21 dies. El vaixell era el Reina Victòria
Eugènia. La Roseta el recorda molt bé,
va ser una experiència única.
Quan van arribar, van comprar
una finca a Linyola, però
la Rosa es va quedar a Alòs
amb els padrins materns. La
Carmeta, una de les seves germanes,
també va pujar a viure
a Alòs per a tenir cura dels padrins
i així també poder anar a
escola.
Així van anar passant els
anys fins arribar al 1931, quan
la Roseta es va casar amb el
Cinto de cal Cintet. D’aquesta
9
la Palanca
unió en va sortir cinc fills. La Maria al
1932, el Cintet al 1935, la Lolita al 1938
(va morir de meningitis als cinc mesos),
el Francisquet al 1941 i la Juanita al
1942.
La mort de la Lolita i la guerra...
La Roseta, l’any 1938, després de tenir
la Lolita, va agafar la pleura. Al no poder
donar l’atenció i nutrició necessàries
a la recent nascuda, la
va deixar amb la seva germana
Carmeta a Boldú, on estaven refugiats
per la guerra.
Per desgràcia, la nena va agafar
la meningitis i va morir. Van
haver-la d’enterrar a Vallfogona
ja que feia tres dies que els nacionals
hi havien passat i van
poder abandonar el refugi de
Boldú.
La Roseta, ressentida encara
de la malaltia, i el seu pare van
haver de fer set hores de camí a
peu per a poder assistir a l’enterrament
de la seva filla, passant
per damunt dels cadàvers
dels soldats morts.
Fent balanç...
La Roseta ha dedicat tota la seva
vida al món rural i a la família. Al camp
amb el cereal, les ametlles, la vinya,
l’hort, les conserves de tomata, les melmelades
de meló i síndria... També tenien
animals, porcs, conills, gallines...
La Roseta enviduà l’any 1994 del
Cinto i l’any 2001 va perdre una altra
de les seves filles, la Maria.
Ha estat una dona forta, emprenedora
i valenta, encara ho és ara, només fa
falta tenir-hi tres paraules per adonarse’n.
És una dona que ha sabut aconsellar
i mantenir unida la família.
Com diu ella, cent anys ja és un bon
moment per a fer balanç de la vida i
ens recorda que “si la feina matés, ja
s’hauria mort abans”.
Des d’aquí fer-te arribar la nostra
admiració i felicitar-te de tot cor. Feliç
aniversari!!!
Josep Riasol

Espor Esports Espor ts
La dansa del ventre
L
a dansa del ventre és una de les
tècniques més actuals que es porten
a terme dins dels gimnasos i que
reafirma la figura i millora
l’autoestima. Últimament, tant dones
com homes comencen a conèixer els
beneficis que aquesta dansa provoca
en el cos i en l’esperit.
Caràcter sagrat
Encara que els historiadors no es posin
d’acord vers els orígens precisos de la
dansa oriental o dansa del ventre, el que
sí es pot afirmar es que es tracta d’una
de les danses més antigues del món i
les seves influències procedeixen de diversos
països del Mitjà
Orient i del Nord d’Àfrica.
Els orígens són de caràcter
sagrat i estan associats
a la fecunditat de la
terra, de les collites i a la
maternitat. Aquestes danses
tenien com a objectiu
complaure les seves deesses:
Isis (Egipte), Istar o
Astaré ( Mesopotàmia). Si
ens centrem en l’antic
Egipte, fa 5.000 anys, les
ballarines eren sacerdotesses
i la dansa estava vinculada
a la màgia i a la religió.
Podem fer una classificació
bàsica de les danses que existien:
- Raks sharki o dansa oriental: Dansa
de caràcter més sofisticat per desplaçaments
i voltes en combinació amb
altres elements propis del folklore i de
la dansa clàssica.
- Raks baladi o dansa del poble: Dansa
en que predominen els moviments dels
malucs i quasi no hi ha desplaçaments.
La dansa va anar evolucionant. Així
a Egipte, a principis del segle XX, la
dansa oriental va passar de practicar-se
en espais petits familiars a gaudir-ne en
grans escenaris. És l’època de les grans
estrelles o mites com Tahia Carioca,
Samia Gamal, Naima Akef i Nadia
Gamal. A més, es van realitzar nombroses
pel·lícules egípcies en les quals
s’incloïen seqüències de ballarines.
De forma paral·lela, la dansa evolu-
ciona amb la música oriental, d’una riquesa
i creativitat sense comparació.
Podem distingir la música i la dansa
religiosa, folklòrica, clàssica i popular.
Avui són nombrosos els mestres i els
ballarins als quals cal donar un sincer
homenatge pels coneixements i el llegat
que han transmès en els ballarins
actuals.
Beneficis pel cos i l’esperit
Tota persona que es vulgui atansar a la
dansa oriental ha d’assimilar bé les lliçons
inicials, els primers moviments i
passos, la coordinació (de vegades pot
ser complicada), les combinacions, etc.
A mesura que es vagi practicant la tècnica,
començarà a apreciar alguns canvis
en el seu físic i també en la seva
manera de comprendre la vida.
Certs estudis afirmen que la dansa
oriental ajuda a regular la menstruació
de la dona, reafirma la figura i
que és un element més d’ajut en la
preparació al part. Prevenint problemes
de l’esquena i coll, ens ajuda a
caminar més drets, així com a conèixer
millor el nostre cos, aprenent a
guarir-lo i mantenir en un bon estat
de forma.
Ara bé, la dansa oriental fa molt
més, ja que proporciona un alt grau
d’autoestima i confiança en un mateix.
Ballar dansa oriental és, per a
molts, una actitud davant la vida, a
més d’una magnífica teràpia.
10
la Palanca
Alguns moviments
Molts moviments de la dansa oriental
van associats a elements de la natura:
cercles de malucs que representen la
força creadora del sol, vuits infinits com
l’univers, etc. Altres moviments són suaus
i sinuosos, com el camell, i altres molt
marcats, com els cops de malucs, les vibracions
o les pulsacions del ventre.
A aquests moviments s’afegeixen
passos i combinacions, ondulacions de
braços i mans o de cap. Ara bé, el fonamental,
abans d’aprofundir en la tècnica,
és que els ballarins coneguin bé els
seus cossos i adoptin sempre la positura
bàsica correcta, és a dir, col·locar bé
la pelvis cap endavant i
amunt en retroversió (a fi
d’evitar lesions de la columna)
i mantenir l’esquena
recta, com si un eix invisible
travessés els cossos.
Però la tècnica no servirà
sense el sentiment, el
follet o la màgia que els
ballarins han de posar en
cada moviment. És el que
es coneix com a art, perquè
no es tracta d’un nou
esport, sinó d’una disciplina
artística. Aquesta dansa
només es pot ballar des
del cor. I encara que al
principi costi aprendre els moviments
o la coordinació entre malucs i braços,
superades les barreres inicials, la dansa
oriental o del ventre et portarà moltes
més satisfaccions de les que mai
t’hagis pogut imaginar.
La dansa del ventre, com qualsevol
altra dansa, t’ajuda a aprendre a ser més
conscient del teu cos. Però al contrari
de moltes altres danses, com més relaxada
estiguis, millor ballaràs, perquè
una vegada desfets tots els bloquejos,
tant corporals com emocionals i psicològics,
deixes fluir totes les energies.
Espero que trobeu en aquesta dansa
una manera de cuidar-vos, una manera
més d’expressar-vos, una manera més
de gaudir...
Mercè Nogués i Galceran

Espor Esports Espor Espor ts
Cursa de la Copa Descens de BTT
E
ls passats 28 i 29 de juliol va tenir
lloc al poble de Vilanova de
Meià el descens de BTT organitzat
per la Penya Ciclista Colomina i
l’Ajuntament de Vilanova de Meià.
Aquesta cursa va comptar amb un
èxit de participació, amb un nombre de
108 participants inscrits.
El dissabte 28 de juliol, els participants
realitzaven els entrenaments
oportuns per tal de conèixer el trajecte
a seguir. Aquest suposava un gran esforç,
ja que era un circuit molt tècnic i,
a part de tot això, feia molta calor. La
sortida es feia al cim de l’ermita de
Meià i l’arribada estava al costat del
Parc Recreatiu (les piscines) de la vila.
Molta gent es concentrava en aquesta
arribada per veure la satisfacció dels
participants en el descens del circuit.
El diumenge 29 de juliol es va realitzar
la cursa, la qual comptava amb
diferents categories. En la categoria
d’elit el guanyador va ser Xavier Temporal
amb un temps de 3’22". En la
categoria de cadets, el jove Jordi Martí
Ros, veí de Baldomar, va aconseguir
quedar en segona posició i pujar així al
podi dels campions.
Agraïment a tots els col·laboradors
que desinteressadament van participar
en l’organització de la cursa i van fer
possible l’èxit d’aquesta. Agraïment
també al Patronat de Turisme de la Diputació
de Lleida, a l’Ajuntament de
Vilanova de Meià i a la Diputació de
Lleida.
Text i fotos: David Berral
“Quan escric, ho faig en polonès. La llengua materna és insubstituïble.”
Joan Pau II, papa, 1920-2005
11
la Palanca

Pr Programa Pr ama de de la la F FFesta
F esta Major Major de de VIlano VIlanova VIlano a de de Meià
Meià
Divendres, 7 de setembre
12:00h Repic de campanes anunciant la festa
20:30h Sopar de germanor
22:30h Gran cantada d’havaneres a la plaça de l’Ereta
amb el grup BOIRA
A la mitja part, cremada de rom i repartiment de pastes per a
tothom
00:00h Versions a la plaça Major amb el grup BAN-
DA DEL COCHE ROJO
Batucada a la plaça Major amb el grup ELS
BOMBOLLERS
Dissabte, 8 de setembre
12:00h Santa Missa cantada per la COBLA
TRIUMFAL D’IGUALADA
13:00h Ballada de sardanes a la plaça Major a càrrec
de la COBLA TRIUMFAL D’IGUALADA
17:30h Espectacle infantil patrocinat pel Consell
Comarcal de la Noguera al Parc Recreatiu amb el grup LA
TROCA
En acabar, xocolatada popular
20:00h Ball llarg a la plaça Major amb l’orquestra
BUGUI BUGUI
00:00h Concert de rock al pati de les Escoles amb el
grup NAME OUT i després REVOLUTION 80 + SONO
Diumenge, 9 de setembre
20:00h Ball de tarda al pati de les Escoles amb l’orquestra
VENUS
13
00:00h Concert i ball de nit al pati de les Escoles
amb la mateixa orquestra VENUS
la Palanca
Dilluns, 10 de setembre
20:00h Ball llarg a la plaça Major amb DUETTO
A la mitja part, la Penya Barcelonista de Vilanova de Meià
obsequiarà amb una xocolatada a tots els assistents
Dimarts, 11 de setembre
12:00h Ballada de sardanes a la plaça Major amb la
COBLA TRIUMFAL D’IGUALADA
NOTA: La Comissió de Festes es reserva el dret d’alterar el
present programa

Des Des del del Mir Mir Mirador Mir Mir ador del del del Montsec
Montsec
Una rialla per Joaquim Trepat
J
oaquim Trepat Fernández havia
arribat el passat 1 de juny als 82
anys. La vigília del seu traspàs va encomanar
al seu cunyat i veí d’horta
que comprés planter al mercat dominical
d’Artesa. Per tant no es pensava
pas morir de moment, si bé no
es trobava fi d’ençà un temps. Tenia
un hort impecable i no havia perdut
el seu bon humor.
La seva mare era de Vilanova i el seu
pare, nascut a l’Argentina, vivia de fer
i apariar sabates pels pobles. Per això
era conegut com “El Quimet del Sabater”.
Pertanyia el seu progenitor a una
generació d’emigrants que havia marxat
a l’Argentina entre finals de segle
XIX i principis del XX, com força gent
de la Vall de Meià. Alguns van tornar
amb el que portaven posat perquè metafòricament
havien perdut la maleta al
passar l’Estret degut a un cop de mala mar.
Pocs van fer les Amèriques. En tot cas havien
deixat molta terra a l’Havana, sinònim
de res. Altres no van tornar mai.
El Quimet del Sabater va aprendre
les beceroles a les Escoles situades al
costat de l’Hostal Pissé (obertes fins a
1960). Va viure la guerra en primera
persona. Contemplà des de Gavarra
com les bombes llançades per les
“paves” rebels queien sobre el poble el
25 de desembre de 1938. Acompanyava
el seu padrí i les seves dues germanes,
casades a cal Caubet i cal Centenar.
Van veure molts morts. Era l’ofensiva
final de les tropes de Franco. Fins
a vint persones es van refugiar a la casa
de l’alcalde republicà de Lluçars que,
de forma agosarada i atrevida, es va
negar a evacuar el poble. Era el pare de
Delfí Solé Puig, alcalde de Vilanova
entre 1959 i 1963. Només podien menjar
fesols, i encara, i beure vi, i gràcies.
Acabada la guerra va anar a repàs
amb el mestre Lliberato Egea. El 1941
va aprendre l’ofici de forner a casa de
Josep Valls “el Sacus d’Agramunt”.
Cobrava 15 pessetes setmanals. Va servir
trenta mesos al 21 Regimiento de
Artillería de Mataró. El 1949, de retorn
a Vilanova, va treballar uns mesos al
forn del Clemente fins que pujà a Gerri
de la Sal, on conegué la seva futura esposa
Maria Colom amb qui maridà el
1954 i van tenir la Montse, casada a
Artesa, i el Jordi, professor.
Abans de retornar a Vilanova, el
1958, també va treballar a Castelldans
del Cantó (avui despoblat) i Lles de
Cerdanya. Fins a 1990, data del seu retir,
va regentar la fleca oberta al final
del carrer de la Font. D’aquí quatre dies
al nucli vell de Vilanova no hi quedaran
ni persones. Pa i coques pugen
d’Artesa. No tenen comparació.
A la llum del record del Quimet del
Sabater, aquell saborós pa d’abans que
aguantava una setmana. Fantàstic per
sucar amb tomàquet o menjar amb un
raig d’oli. Era tant o més bo que el primer
dia. Enyorat des de la Vall
Barcedana fins a Fontllonga, com aquelles
insuperades coques de sucre, idònies
per berenar o sucar l’endemà a la
14
la Palanca
llet per esmorzar. I sobretot les coques
de recapte per menjar a qualsevol hora,
en qualsevol àpat i fer tot una festa
major. Es diferenciaven de les actuals
perquè les xefles sobre la pasta estaven
distribuïdes de forma variada, harmònica
i abundant. De vegades les portaven
cuites els veïns des de casa seva.
Però després tot plegat es rostia dintre
el forn de llenya fins aquell punt de
màgica juxtaposició d’olors que impregnaven
la Font de Caps d’una
suculenta i apetitosa flaire.
Recordant aquella rialla permanent del
Quimet del Sabater, que l’anècdota del
Maduret d’Àreu em va contar vint anys
enrera serveixi a familiars, amics i coneguts
sense excepció per coincidir i lamentar
que trobarem a faltar el seu somriure.
Un vidu de Gerri va pujar a Àreu
(Vall Ferrera) per esposar-se amb una
viuda que tenia una filla petita. Aquesta
es va fer dona. A causa de la solitud
fresca i transparent de l’indret, com que
el dimoni no descansa i el sexe és dèbil,
vidu i fillastra van adoptar el sa
costum de catxar per prats, orris i palleres
d’amagatotis fins que un dia va
quedar prenyada. El vidu va aconseguir
maridar-la amb un pastor de muntanyes
amunt. Al cap de cinc mesos va infantar.
El mar de dubtes que va assaltar
aquell santjosep a qui sa mare havia dit
que eren nou els mesos necessaris per
criar les dones, el mateix temps que les
vaques, les va resoldre l’ocurrent viudo
dient que una mare no menteix mai
a un fill perquè efectivament havien
transcorregut cinc mesos de dia i quatre
de nit des que va casar-se. I el jove
taujà, no massa llarg de nota però content
i alegret, se’n va tornar a pasturar.
Ferran Sánchez Agustí

Coses Coses Coses del del Brimer Brimero Brimer
Memòries
Q
In In Memoriam
Memoriam
Nota
d’agraïment
Sílvia Puig i Trepat (Artesa de
Segre, juliol del 1930 -
Barcelona, agost del 2007).
La família agraeix les
mostres d’afecte i condol
rebudes dels amics, companys
i coneguts d’Artesa de Segre.
El teu record sempre estarà
amb nosaltres. EPD.
uan la gent dels pobles (Seró,
Tudela, Colldelrat...), que com
tots los que tenen terra, al batre a
l’horta venien a cercar les garbes,
baixaven per la carretera de Ponts
amb lo carro... L’home al davant
menant les mules i la dona agafada a
la màquina del carro amb lo mocador
al cap fins als ulls, vermells com
un pebrot i suant com si sortís del riu.
Pobres dones; los homes la passaven
morena, però elles negra. A pesar de
tot, feliços; com era mal de molts,
consol de tots.
I com sempre, ha passat lo mateix,
quan algú ha vist massa llibertat...
“pam!”, la guerra. Tres anys i després
los del 36, dos anys de “mili” i los del
37, tres anys. A mi em va tocar a
Madrid. Us vull contar una anècdota
bonica. Fent la instrucció en un camp
vora lo riu Manzanares van arribar los
quintos de Tarragona. Jo parlava amb
Nota de comiat i agraïment
Domingo Artigues i Anell
El 15 d’agost de 1909 va començar
el seu camí en aquesta vida.
El 13 d’agost de 2007 ha arribat a
la casa del Pare.
En donem gràcies a Deu!
Te n’has anat tal com has fet tot el
camí en aquest món, sense fer soroll,
però cadascuna de les teves petjades
ha deixat una emprenta inesborrable
en el record de tots els que hem tingut
la sort de conèixer-te.
Viuràs sempre entre les persones
que t’estimen.
Nota de condol
ells quan passa un tinent pel darrera,
em toca i em diu: “Aquí se habla el
español”. Jo li faig la reverència i a les
dues passes ja torno al català. Com ho
va sentir, que és lo que jo volia, em diu:
“Le he dicho que aquí se habla
solamente el español”. Però jo tossut a
les dues passes torno amb lo nostre català
i jo com si fos normal esperava dues
bufes i 8 dies de calabós. No va demostrar
entendre de cultures. Hauria d’entendre
que entre catalans teníem un dret
de parlar la nostra llengua.
També vull agrair a tota la gent que
d’alguna manera col·labora a donar
vida a La Palanca. De vegades potser
em poso on no em demanen. Tot i això,
los de la redacció em tenen una atenció
que jo agraeixo molt, gràcies. A més,
vull donar les gràcies a tota la gent que
pel carrer em diuen que ho faig tan bé.
Jo ja sé on arribo, però m’agrada.
També des d’aquí voldria fer un toc
15
la Palanca
Tota la família, davant la impossibilitat
de poder-ho fer personalment,
donem de tot cor les
gràcies per totes les mostres
d’afecte, suport i condol rebudes
amb motiu del seu traspàs.
Igualment volem fer públic
agraïment a tot l’equip mèdic del
CAP d’Artesa per les atencions
rebudes en tot moment.
Família Artigues
Els membres dels Consells de Redacció i d’Administració de La Palanca
volem expressar el nostre més sincer condol a la família de Sílvia Puig i
Trepat, mare de l’esposa del nostre col·laborador Ramon I. Canyelles.
d’atenció als pagesos, si és que no ho
saben. Potser ells com que estan acostumats
a viure amb los purins al nas no
s’adonen o no saben que la gent es queixa
molt de la mala olor. Perquè no el
tireu de bon matí i el colgueu abans
d’anar a dormir? A mi em sembla que
amb bona voluntat tot es pot fer. Gràcies
en nom de la gent del poble.
També li voldria fer memòria al
excel·lentíssim senyor batlle que s’han
d’arreglar les cantonades perquè puguin
pujar i baixar bé les senyores amb lo
carret de la compra i també amb lo cotxet,
com també als passos zebra. Amb
un metro de ciment a la meitat a cada
costat n’hi hauria prou. Senyor batlle,
de tot lo que cal fer això es lo més fàcil.
Per avui penso que ja està bé.
Ton Bonet

La La La No Noguer No guer guera guer
Salutacions a tot el jovent artesenc!
A
mb aquestes línies pretenem donar-vos
a conèixer la II Trobada
Jove de la Noguera que es durà a terme
els propers dies 11, 12 i 13 d’octubre
a Bellcaire d’Urgell.
Després de la bona acollida de la primera
edició celebrada el passat any
2006 a Térmens, l’Agrupació de Jovent
de Bellcaire ha pres el relleu de la
Comarcalada 2007 amb la il·lusió que
sigui un èxit de participació i el poble
s’ompli de joves disposats a gaudir
d’activitats d’oci, culturals i esportives;
i de la interrelació amb altres joves de
la comarca.
Entre aquestes activitats hi destaca
la Fira “I tu, què fas per a divertir-te”,
on els joves d’arreu de la comarca podreu
mostrar als assistents a la Fira allò
més característic del vostre poble, així
com també les diferents maneres que
teniu de gaudir del vostre temps lliure.
A més, aquells que ho vulgueu tindreu
l’oportunitat de donar a conèixer les
vostres destreses artístiques tot pujant
dalt l’escenari de l’”Altaveu jove”.
També hi haurà activitats més mogudes
com són
la gimcana per
Bellcaire, l’Escala
en hi-fi comarcal,
i el Torneig
de Futbol
Sala comarcal
que es disputarà entre els guanyadors
dels diferents tornejos d’estiu que s’han
organitzat a la Noguera.
I com no podia ser d’una altra manera,
les nits de la Trobada les dedicarem
als concerts i a la marxa. El divendres
actuaran el guanyador de la I
Comarkalada 2006 a Termems
Artesa de Segre serà la seu de
la III Trobada de Joves de la
Noguera que es durà a terme
el proper any 2008.
Mostra de Grups de la Comarkalada
2006, els Blues Fuckers de Balaguer; i
el finalista, l’Oriol Foll d’Albesa. I el
dissabte, els grups Lexu’s i la Tribu de
Santi Arisa acompanyaran l’actuació de
fi de gira del
grup de
Constantí, Els
Pets.
Cal dir també
que durant els
tres dies hi haurà
servei d’entrepans i servei d’acampada.
A més, es celebraran un esmorzar popular
i una cassola popular.
Aquest és, doncs, un breu resum de
tot el que està previst per la II Trobada
de Joves de la Noguera. Hi haurà també
altres actes que no hem assenyalat ja que
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123
17
la Palanca
l’espai d’aquest escrit no ens ho permet,
però al web www.noguerajove.cat teniu
l’oportunitat tant de consultar el programa
d’actes complet, com de fer les
inscripcions a les diferents activitats
que s’organitzen.
Esperem, doncs, que Bellcaire pugui
gaudir de la presència dels joves
artesencs; especialment perquè Artesa
de Segre serà la seu de la III Trobada
de Joves de la Noguera que es durà a
terme el proper any 2008.
Per qualsevol consulta o informació,
truqueu al telèfon 659 738 047 (Anna
Figuerola, tècnica de joventut).
A reveure!
Oficina de Serveis a la Joventut
Consell Comarcal de la Noguera
La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Artesa de Segre i el Consorci per a la
Normalització Lingüística volen promoure el Voluntariat per la llengua.
T’agradaria participar-hi?
Si t’interessa passa durant el mes de setembre per l’Ajuntament a les hores d’atenció
al públic i te n’informarem.

La La La No Noguer No guer guera guer
Mor ofegat a Santa Anna
Un noi d’Alberola (Os de Balaguer) de 15 anys, va morir
ofegat al pantà de Santa Anna el passat 4 d’agost. La mort es
va produir, per causes desconegudes, quan el noi va caure a
l’aigua mentre es remullava els peus. Uns nois de Terrassa
van sentir els crits d’auxili, però quan van agafar la llanxa
per rescatar-lo ja no van poder trobar el jove, i es van posar
en contacte amb els equips d’emergència. Aquest estiu, lamentablement,
s’ha destacat per la mort de nois que no sabien
nedar en diferents punts de la geografia catalana.
Falta de cobertura
L’Ajuntament d’Àger ha denunciat novament el mal funcionament
de la cobertura de mòbils Movistar, fent impossible
parlar per telèfon mòbil en els darrers mesos. El consistori
han volgut deixar constància del seu enuig i malestar degut
a que la companyia fa cas omís a les queixes i reclamacions,
que causen problemes no només als habitants de la població,
sinó també als comerços i turistes.
Cotxes antics a Montgai
El dia 2 de setembre es va celebrar a Montgai la I Concentració
de Cotxes Antics, Clàssics i Clàssics Esportius. Abans
19
d’arribar a la població però, els cotxes es van trobar a Lleida
i van fer una ruta que va passar per Vilanova de la Barca,
Térmens i la Sentiu de Sió, fins arribar a Montgai. També es
va fer una ballada de sardanes i es va gaudir d’un dinar. A la
concentració hi van participar més de vint vehicles Antics i
una dotzena de cotxes clàssics i clàssics esportius.
Central solar a Albesa
S’està ultimant la construcció a Albesa, d’una de les tres
primeres grans centrals solars de la província. La central,
amb una superfície de 3 hectàrees, entraria en servei en els
pròxims mesos.
Presentació d’un grup musical
7D Rock és una nova formació balaguerina que aquest estiu
està presentant el seu repertori pel territori català, amb el
lema “un grup jove per a la gent jove”. Es tracta d’un grup
de versions amb una variada influència musical que va des
del rock, fins al blues, soul, ska, heavy, pop i reggae. El
grup, que en els seus inicis s’anomenava La Vanda però ha
passat a dir-se 7D Rock, el formen nou joves d’entre 20 i 30
anys.
Anna M. Vilanova
Constitució del nou Consell Comarcal
D
esprés dels resultats produïts en les darreres
eleccions municipals i el posterior atorgament
de consellers/es comarcals als diferents partits en
funció dels resultats, el Consell Comarcal de la Noguera
ha passat a mans de republicans i socialistes.
Per primera vegada, un republicà passarà a presidir
el Consell Comarcal de la Noguera després del
pacte entre ERC i PSC (amb cinc consellers per a
cada força política). Es tracta de Vicent Font, de
Bellcaire d’Urgell.
El nou Consell Comarcal es va constituir, el dissabte
11 d’agost, amb un mes i mig de retard a causa
de les al·legacions de CiU (això també ha passat a la
Diputació i en altres consells comarcals).
El municipi més ben representat, amb tres consellers,
és Artesa de Segre, com ja va passar en els quatre
anys del passat mandat.
Els consellers i conselleres que formen part del Consell són:
- President: Vicent Font i Bernaus (ERC-AM), regidor de
Bellcaire d’Urgell
- Vicepresident primer: Pau Forns i Planella (PSC-PM),
alcalde de Menàrguens
- Vicepresident segon: Francesc Sangrà i Pascual (PSC-
PM), alcalde de Térmens
- Vicepresident tercer: Salvador Soldevila i Pedrol (ERC-
AM), regidor de Cubells
- Josep Mercè i Castells (ERC-AM), regidor d’Àger
- Carles Comes i Marco (ERC-AM), regidor de Torrelameu
- Eva Maza i Batlle (ERC-AM), regidora d’Artesa de Segre
- Anna López i Balagué (PSC-PM), regidora de Ponts
- Josep Galceran i Sellart (PSC-PM), regidor d’Artesa de Segre
- Joan Abel Solé i Segalà (PSC-PM), regidor de Montgai
- Josep Roig i Armengou (CiU), alcalde de Cubells
- Pere Prat i Torra (CiU), alcalde de la Baronia de Rialb
- Eva Barallat i Gimeno (CiU), regidora de Balaguer
- Domènec París i Artigues (CiU), regidor d’Artesa de Segre
- M. Antònia Pubill i Carro (CiU), regidora de Ponts
- Xavier Viola i Felip (CiU), alcalde d’Algerri
- Salvador Boliart i Monsonís (CiU), alcalde de Foradada
- Ignasi Cortés i Gené (CiU), alcalde d’Os de Balaguer
- Concepció Cañadell i Salvia (CiU), regidora de Térmens
la Palanca
Ramon Giribet i Boneta

Municipis
Municipis
Notícies des de Vilanova de Meià
Visita del director general d’Administració Local
El dimecres 25 de juliol, el director
general d’Administració Local, Sr.
Carles Bassaganya i Serra, va visitar
els pobles del municipi de
Vilanova de Meià.
El Sr. Bassaganya va arribar a l’ajuntament
de Vilanova de Meià al voltant
de les sis de la tarda, on va signar al
Llibre d’Honor, va ser rebut per l’alcalde
de la vila i els regidors. Tot seguit
varen celebrar una reunió de treball
en la qual es varen tractar diversos
assumptes que afectaven als pobles del
municipi i dels quals, entre d’altres, es
va decidir que a la població de Tòrrec
es concedís una subvenció per tal d’acabar
les obres de les cunetes del poble i
fer-les de formigó.
Un cop acabada la reunió, varen anar
a visitar les altres poblacions veïnes on
es reuniren amb els corresponents alcaldes.
Text: Iolanda Masanés
Fotos: Josep Argerich
Festa homenatge a la gent gran 2007
Seguint la tradició, l’Associació de la
Gent Gran Verge de Meià, de
Vilanova de Meià, va organitzar el
dia 5 d’agost, la festa d’homenatge a
la gent gran.
Primer es va celebrar una missa cantada
pel tenor Conrad Gaspà i la soprano
Montserrat Raimat, acompanyats al
piano per Marta Mesalles, els quals,
seguidament, al finalitzar la missa varen
fer un recital de cant i piano amb
cançons del seu repertori.
Per la tarda, al pati de les escoles, es
va fer una sessió de ball amb música
del Dj. Archi. Durant la sessió de ball
es va lliurar uns obsequis de record als
socis i sòcies de l’Associació, així com
també es va fer el repartiment de coca i
refrescos per a tots els assistents a l’acte,
que sobrepassaven el centenar.
Text i fotos:
Pere Santacreu Trepat
20
la Palanca

Visita del bisbe d’Urgell
El passat diumenge 19 d’agost, a les
cinc de la tarda, el bisbe d’Urgell
Mons. Joan-Enric Vives i Sicília, va
beneir les obres de restauració realitzades
a l’església parroquial de
Sant Salvador de Vilanova de Meià.
El Sr. Bisbe va fixar relíquies del
beats màrtirs d’Urgell en l’altar de la
Parròquia. A l’acte solemne, es comptà
amb l’assistència de l’actual alcalde de
la vila, Il·lm. Sr. Xavier Terré Boliart, i
els regidors de l’actual consistori municipal,
alcaldes dels pobles veïns i els
promotors de la restauració, entre molts
d’altres fidels que es varen aplegar a
l’esmentada festa i varen omplir així
l’església de Sant Salvador.
També varen acompanyar al Sr. Bisbe,
l’actual rector Mn. Antoni Pich, el
vicari episcopal i l’arxiprest, així com
el secretari general del Bisbat i altres
preveres vinculats a la Parròquia de
Vilanova de Meià.
Text: Iolanda Masanés
Fotos cedides per Antonio Conill
Setmana Cultural de Santa Maria de Meià
E
ls passats dies 16, 17 i 24 d’agost
es va celebrar la Setmana Cultural
de Santa Maria de Meià.
El dia 16 es va gaudir de la cuina
amb la xerrada “Els secrets de la
termomix” a càrrec de Dolors Martí. Tot
seguit, al camp de futbol es va projectar
la pel·lícula “En busca de la felicidad”.
El dia 17, a mitja tarda va tenir lloc
el campionat de ping-pong a la Pl. Jalpi
i a les vuit a la Pl. Planell el sotsinspector
i cap de la subcomissaria de Ponts,
Marc Boldú, va oferir una xerrada sobre
la seguretat ciutadana a les zones rurals.
Per acabar la Setmana Cultural, el dia
24, la nuticionista del programa de televisió
“Saber vivir” de TVE1, Maria
José Roselló va fer una xerrada sobre
nutrició.
La Palanca
revista@lapalanca.org
www.lapalanca.org
www.lapalanca.cat
21
la Palanca
Municipis
Municipis
revista@lapalanca.cat

Tema ema del del Mes
Mes
Fira 2007
L’
organització d’un esdeveniment
com la Fira de Sant Bartomeu
sempre suposa una prova de foc per
a qualsevol consistori municipal i encara
més –com és el cas– quan hi ha
un equip de govern nou, que tot just
ha tingut temps d’aterrar.
Un dels fets més rellevants de l’edició
d’enguany ha estat el fet que l’organització
de l’esdeveniment ha anat a
càrrec d’una empresa contractada.
En general podem dir que s’ha notat
ganes d’innovar i de donar un nou impuls
a la Fira. Això s’ha vist en la redistribució
dels espais, en el concurs
d’aparadors, en el parc infantil, en la
promoció d’actes relacionats amb el
meló, en el ressò mediàtic (“Els Matins
de TV3” en va fer un ampli seguiment
i difusió) o en la presència de més
autoritats (el president de la Diputació
de Lleida, Gilabert, i els consellers de
Governació i d’Agricultura, Puigcercós
i Llena, respectivament).
Per contra, la carpa de les entitats i
comerços va resultar petita, el nou enfocament
del tast popular de vins no va
quallar i, per sobre de tot, des d’aquestes
pàgines continuem reivindicant que
cal promoure més i millor la Denominació
d’Origen Costers del Segre, aprofitant
que tenim tres cellers al municipi
La Fira al programa Els Matins de TV3 Ràdio Artesa va entrevistar les diferents autoritats
El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, va l’encarregat d’inaugurar la Fira
22
la Palanca
d’Artesa i molts pagesos que tenen vinya
i que també fan vi.
Ah! Els que van tastar la paella diuen
que aquest any era diferent, i alguns
comensals van haver de patir una
insuportable calor durant el dinar de
germanor.
Pel que fa a la resta d’actes, podríem
dir que han estat en la línia dels darrers
anys: per a tots els gustos, ben preparats
i més festius que comercials.
La Palanca
Fotos: J.M. Espinal,
Eduard Bergonyó, Eva Maza,
Ramon I. Canyelles

El dinar de germanor va canviar la seva ubicació
23
la Palanca
Tema ema del del del Mes
Mes
Una de les innovacions: el curs de cuina del meló El concurs de botifarra de dissabte
Els actes esportius (bàsquet a 3, bitlles, futbol...) i el Desfilcan no van faltar a la cita

Tema ema del del Mes
Mes
El conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, va presidir el tast de vins popular
Puigcercós durant el recorregut pels espais de la Fira
Una altra innovació: la zona infantil El sopar de germanor va estar amenitzat pel grup Xarop de Canya
24
la Palanca
El concurs d’aparadors va ser una bona iniciativa.
D’esquerra a dreta els 3 guanyadors: Pastisseria
Borrell, Cal Rellotger i Il·luminació Aldavó

En la trobada de puntaires es va homenatjar Bepeta Cirera El tast popular de meló amb pernil
Joan Amadeu Gili va guanyar el concurs de pintors locals. A la dreta, els guanyadors de pintura ràpida
El conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, va donar per acabada la Fira 2007
25
la Palanca
Tema ema del del del Mes
Mes

Par ar arlen ar len les les Entita Entitats Entita Entitats
ts
Felicitats, CAU!!!!
T
ots els pares us volem felicitar pel
gran esforç que heu fet aquest
curs per tal de tirar el CAU endavant.
A la fi heu pogut ser força monitors,
implicats i amb ganes!!!
I… com cada any… en acabar els
campaments, els pares ens quedem sense
saber ben be què dir:
- contents de retrobar-nos amb els nostres
fills...
- contents de veure’ls feliços amb vosaltres…
amb aquesta relació i complicitat
tan especial que hi aconseguiu...
- contents per tot l’aprenentatge que fan
en la natura, valorant les coses bàsiques:
l’aigua, la llum, el menjar...
- agraïts pel vostre super i desinteressat
esforç…
Aquest any, a més a més, el repte: 12
dies de campaments!!, després de molts
anys que es van fer menys.
Enhorabona a tots, i gràcies de tot
cor, des dels nostres... i des dels cors
dels nostres nens.
Endavant!… i penseu que des de la
reraguarda teniu tot el nostre suport.
Compteu-hi!!
Pares dels nens del Cau
Curs 2006-2007
A les 9:30h
Concentració a la Plaça de l’Ajuntament
Cercavila amb grup de grallers i
capgrossos ELS ESPORRETS
A les 10h
Col·locació de la Senyera,
a la Roca del Cudós
Coca i beure per a tothom
A les 12h
Jornada de portes obertes al Jaciment
Arqueològic d’Antona
Lloc de Sortida: davant de l’Ajuntament
CURSA D’ANDRÒMINES
FESTA MAJOR 2007
FESTA
NACIONAL
DE
CATALUNYA
ARTESA DE SEGRE
11 DE SETEMBRE DE 2007
26
la Palanca
A les 19h
Ballada de Sardanes,
a la plaça de l’Ajuntament, amb la
cobla
QUATRE VENTS
NO OBLIDEU POSAR LA
SENYERA AL BALCÓ !!!!!
Organitza: Ajuntament d’Artesa de
Segre - Àrea de Joventut, Fira i Festes
Col·labora: Bombers Voluntaris
d’Artesa de Segre
Dissabte, 29 de setembre a les 11:30h del matí
Programes a part
Per a més informació i per apuntar-se us podeu
adreçar a l’Ajuntament.

Car Car Cartes Car Car tes a a la la la RR
Redacció
RR
edacció
11 de setembre. Diada Nacional
Els catalans i les catalanes, cada any
per aquesta data, commemorem la
caiguda de Barcelona a mans de les
tropes borbòniques després d’una dura
lluita i d’una resistència heroica.
L’onze de setembre de l’any 1714
vàrem perdre els nostres drets com a
poble, i la nostra cultura i la nostra
llengua varen ser prohibides.
Aquest any 2007, els lleidatans i les
lleidatanes hem de commemorar o
recordar els 300 anys d’ocupació de la
nostra terra, ja que l’any 1707 va tenir
lloc la derrota de Lleida davant de
l’exèrcit de Felip V de Borbó (Felip
d’Anjou).
Lleida es va convertir en la porta del
Principat i va haver de ser defensada
en vàries ocasions pels Miquelets –
milícies catalanes– i la Coronela –la
host de Lleida–.
Felicitació
Des de La Palanca felicito al senyor
Domènec Sabanés i Porta, perquè ja fa
uns dies va sortir elegit batlle del municipi
d’Artesa de Segre, almenys per
quatre anys (i, si pot ser, que siguin
molts més).
Espero que no farà lo que han fet alguns.
N’hi va haver un que ho va ser
dos anys i ja en va tenir prou per a fer
malbé la plaça del Ball, tan maca que
era. N’hi va haver un altre que ho va
ser quatre anys i va deixar fer malbé lo
monument més maco d’Artesa de
Segre, que era la Granja. Un altre ho
Dos futbolistes artesencs
Vull fer unes línies a dos futbolistes
artesencs, que són Roger Giribet
Sabartés i Federico Bessone.
Començarem pel Roger, que primer
va jugar en equips de futbol base, després
a 3a divisió al FC Barcelona i l’any
passat amb lo Balaguer, i ho va fer molt
bé. Doncs aquest anys jugarà, si Déu
va ser setze anys i va deixar tirar l’església
a terra, però crec que a aquest ja
li estava bé mentre la tornessin a fer al
mateix lloc (la que hi ha ja li està bé
perquè la té a prop de casa i, a més, hi
té el negoci). I l’últim que ho va ser
dotze anys va acabar de fer malbé lo
que quedava.
Per això que tu ja no faràs res de tot
això. Primer, perquè ets una bona persona.
Segon, perquè ets d’una bona família.
Tercer, perquè ets un bon
artesenc. Quart, perquè t’estimes molt
lo poble d’Artesa de Segre.
vol, a 2a B amb lo FC Terrassa.
Pel que fa al Federico Bessone, també
va jugar en equips de futbol base i
després a 3a i a 2a B amb lo RCE Espanyol
i algun partit amb l’equip de
primera divisió. Doncs aquest any jugarà
amb el Nàstic de Tarragona.
Des d’aquí els desitjo molta sort i
27
la Palanca
La guerra a les nostres comarques
fou molt crua, ja que es va produir un
estancament del front en elles.
També ens cal recordar que el poble
català va ser abandonat per l’Arxiduc
Carles i pels anglesos a la seva sort i
que, tot i aquest fet, va oferir tanta
resistència que va ser reconegut per tot
Europa com a mite de coratge,
resistència i d’anhel de llibertat.
És per tot això que m’agradaria que
aquest any commemoréssim els 300
anys d’ocupació i els 300 anys de
resistència i que cap de nosaltres perdi
aquest anhel pel qual, durant un temps,
vàrem ser reconeguts a Europa, i que
continuem reclamant una Catalunya
Lliure!
1707-2007
Eva Maza i Batlle
No com altres que tant se’ls en dóna
Artesa de Segre com no res. Proves
n’han donat. Sols que ells vagin bé, al
poble que el donin pel sac. Hi ha un
refrany que diu així: “Cap al pont del
canal ningú s’emporta res”.
Jo espero de tu, Mingo, que faràs més
d’una cosa pel poble d’Artesa de Segre
perquè te l’estimes. Et desitjo de tot cor
que tinguis molta sort i molt èxit.
Moltes gràcies. Un artesenc de socarel.
Ramon Camats i Solé
molt èxit, i que l’any que ve els puguem
veure a primera divisió a tots dos. Seria
una gran alegria per a ells i un orgull
pel poble d’Artesa de Segre, tindre
dos artesencs a primera.
Un artesenc de soca-rel.
Ramon Camats i Solé

Car Car Cartes Car Car tes a a la la la RR
Redacció
RR
edacció
(in)Cultura i (a)Política (I)
Quan l’any 1978 vam recuperar la democràcia,
del tot incompleta i de baix
nivell, però com a mínim podíem triar
els nostres representants polítics, la
maquinària intel·lectual, cultural i comunicativa
de l’espanyolisme més radical
i també de l’espanyolisme més
simpàtic i plural es van posar a treballar.
Calia aniquilar el fet nacional català,
també calia entrar a la Unió Europea,
per a començar a xuclar fons de
cohesió econòmica. Per això feia falta
no utilitzar l’agressivitat per a aixafar
el fet nacional català i basc, calia utilitzar
tota la seva maquinària d’indústries
culturals al servei dels hereus del
franquisme.
És per això que s’han dedicat a criminalitzar
i desprestigiar els polítics i
la política i sobretot si són nacionalistes,
catalans, és clar. Creant de forma
molt subtil i subliminal com una pluja
fina, una associació d’idees entre política
i fet nacional.
A partir d’aquesta manipulació, ens
podem trobar amb la típica situació grotesca
que molta gent –de bona fe– ens
diu que són apolítics i que la política
no els interessa gens i més aviat els fastigueja,
però a la vegada estan molt preocupats
per l’economia, el medi ambient
i la educació dels seus fills, com si
es pogués separar una cosa de l’altra.
Haurem de ser conscients que en un
món global, intercomunicat, i en una
societat estructurada en xarxa i sotmesa
als interessos de grups de pressió i
monopolis, on el concepte de ciutadà –
provinent de la il·lustració– està canviant
pel concepte de client –provinent
del liberalisme econòmic i la globalització.
Són aquests conceptes els que ens duen
a la conclusió que tots aquests elements
cabdals pel nostre desenvolupament
són indestriables, no es poden separar,
no en podem tocar cap sense que afectin
els altres.
La intenció de voler afrontar algun
problema concret, com un bisturí en una
operació quirúrgica sense voler tocar els
altres òrgans, resulta sempre infructuosa
i ens acaba portant a la frustració i
l’autoodi per la nostra manca de capacitat
de solucionar els problemes.
La dreta i l’esquerra espanyola, amb
el seu discurs cultural i polític, repeteixen
una i altra vegada que la política
no interessa la gent, que crea problemes
–sobretot si és nacionalista– i ens
hem de preocupar del que ells anomenen
els problemes reals de la gent.
Aquest discurs qualla, atès que les seves
indústries culturals són molt potents
i arriben a moltíssima gent.
Desactivar aquest discurs tan simplista
resulta molt complicat, primer
perquè disposen d’una piconadora
mediàtica molt potent, segon perquè hi
ha molta gent que pateix en primera
persona problemes de sanitat, mobilitat,
educació, assistència, transports,
29
la Palanca
habitatge i moltes més coses; aquestes
persones, quan senten tot aquest soroll
eixordidor de l’espanyolisme, experimenten
un sentiment de culpa vers el
fet nacional català.
Per últim, el sobiranisme català no
disposa de grups de pressió financers i
mediàtics –per motius històrics– per
a fer front a totes aquestes agressions
verbals i de manipulació informativa
que patim dia rere l’altre, ben al contrari
que altres col·lectius nacionals com
bascos, irlandesos, escocesos i sionistes.
El nostre repte de futur penso que
passa per tenir la capacitat d’articular
una cultura social i organitzacional
d’entitats que siguin capaces d’entendre
que tots aquests conceptes són indestriables
i imprescindibles vers el
nostre desenvolupament de futur i, com
en qualsevol sistema d’interconnexions,
com un organisme viu, o com les
tecnologies avançades de producció, la
fallida d’un element repercuteix en tot
el sistema.
Moisès Martí i Sales

Psicologia Psicologia de de Cada Cada Cada Dia
Dia
Vacances a qualsevol preu
Q
uan s’acaba el mes d’agost és
hora de fer balanç de les vacances:
estadístiques, dades, tants per
cent d’ocupació a la costa, a la muntanya,
hotels o càmpings, països exòtics
o Espanya profunda, aeroports,
carreteres, peatges…
Sembla ser que anar de vacances s’ha
convertit en una obligació. Vivim en
una societat moderna on l’oci se centra
en satisfer el temps de no treball.
Cal cercar noves vivències i experiències,
nous reptes… potser quedarse
a casa no és prou bo per construir
la nostra personalitat.
No fa pas gaire que l’oci era vist
com una simple alliberació de la feina.
Però avui dia va més enllà i m’atreviria
a dir que fins i tot s’ha convertit
en indispensable. El temps lliure és un
espai molt important a les nostres vides
i hem d’aprofitar-lo al màxim.
Cada any augmenta l’ocupació hotelera,
es multipliquen el número de
vols, es repeteixen els caos els dies punta
i cada vegada menys ens quedem a
casa, malgrat sabem prou bé que sovint
no tot sortirà com voldríem! Per
què aquesta fal·lera? Per què tenim la
necessitat de voltar i de sortir de casa?
Doncs perquè el món ens hi empeny!
Ara ja no et pregunten tens vacances?
Sinó que canvien l’enunciat per on vas
de vacances? Si no vas enlloc, no ets
ningú!
Ens deixem enganyar per preus irrisoris
per anar vés a saber on, quan la
realitat és que sovint quan hi has afegit
el cost per sobrepès d’equipatge, les
taxes vàries, els retards inacabables i
un llarg etcètera, aquell preu tant asse-
Ara ja no et pregunten tens
vacances? Sinó que canvien
l’enunciat per on vas de vacances?
Si no vas enlloc, no
ets ningú!
quible ja no ho és tant, i a més a més,
ens ha fet passar molt males estones i
ens ha causat més estrès que el treball
quotidià.
El repte és aconseguir destins més
exòtics i més llunyans al més baix cost
possible. Fins i tot aquest estiu la televisió
catalana ens ha ofert un espai de
vacances on per 600 euros es podien
visitar 12 ciutats europees. Però la conclusió
a la qual s’arriba és que viatjar a
preus regalats no deixa de ser una incomoditat
i allò que voldríem que fos
un temps relax i diversió acaba sent
31
la Palanca
gairebé un malson.
No podem pretendre que 600 euros ens
allarguin per dormir amb hotels luxosos
i menjar com uns reis. Tampoc esperem
rebre un pica-pica a l’avió, o que
el seient sigui XL i que el del costat no
ronqui i la criatura del davant no plori
mica. La realitat canta, si som turistes
“pobres” rebrem qualitat pobra.
Malgrat tot, el cert és que anar a
visitar algun lloc estrany per a nosaltres
ens ajuda a crear el propi món i
també a entendre d’altres maneres de
veure i de viure la vida. També ens
allunya de la quotidianitat i ens regala
moments inoblidables. Cal, però,
que traguem el major profit de les nostres
escapades, planificar-les bé i no
deixar-nos entabanar per anuncis, grans
ofertes que ens prometen tot allò que
nosaltres ja de bon principi sabem que
no podrem aconseguir.
Si la nostra economia no ens permet
anar a Kènia “de safari”, doncs també
pot estar molt bé perdre’s per
l’Empordà. Cadascú, segons la seva
disponibilitat, ganes de gastar, i il·lusions,
ha de triar les seves pròpies
vacances.
Noemí Farré Cortadelles

Fa a 25 25 An Anys An ys
Agost de 1982
L
es úniques revistes d’aquest mes
que queden a l’arxiu de La Palanca
són en realitat fotocòpies. No
sabem si va ser un èxit de vendes o
que el tiratge va resultar una mica
just.
PORTADA. La figura d’un gran
meló on s’hi pot llegir III Fira del Meló
(sense accent, per cert) il·lustra un tema
que ha esdevingut un clàssic, com és
lògic, de les revistes del mes d’agost al
llarg de 25 anys.
EDITORIAL. Amb el títol de La Fira
en el temps, fa una revisió de com era
la Fira de Sant Bartomeu anys enrere.
En destaca llocs d’allotjament com les
fondes de La Palma i del Manel, o les
hostatgeries de Cal Mussoles, Cal
Tomàs del Vi i Ca la Cinta. Entre altres
aspectes, fa referència als gitanos com
a l’ànima de la Fira.
LOCAL. A la Informació Municipal,
un escrit de resposta de l’Ajuntament
a la carta del mes anterior signada
per “Un contribuent d’Artesa” puntualitza
diferents aspectes sobre la
instal·lació del repetidor de RTVE al
Castellot. Molt més breu, i signada per
l’alcalde Vicent Roca, és la resposta on
aquest expressa els seus sentiments per
les crítiques rebudes en una altra carta
publicada també en la revista núm. 7.
Del Noticiari Local destaco les referències
a les altes temperatures del mes
de juliol, que van ser “considerades
pels experts en climatologia com la
calor del segle”. S’informa també que
el termòmetre de la gasolinera va assolir
els 50º els dies 6 i 7 de juliol. Cal
suposar que, tot i la calorada, aquesta
temperatura no deu estar homologada
com a oficial.
A La veu de la comarca, s’informa
de la inauguració de la piscina de Foradada,
el 4 de juliol; així com de la
bona collita de cereal.
CAMP. En l’article La collita de
cereals, de Jesús Santacreu, queda clar
que hi va haver una bona collita: “...
l’any 82 sigui de bon record pels pagesos”.
En poc més de mitja pàgina, l’autor
fa un repàs del comportament de
diferents varietats a tots els pobles de
la rodalia.
La resta de la pàgina
l’ocupa l’article
Un clima més just
per a tots, de Joan
Clua, en el qual apareix
un tema que encara
avui resulta polèmic
a les nostres
terres: l’ús del iodur
de plata per a lluitar
contra les tempestes.
La curiositat es troba
en el fet que l’autor
parla d’una reunió
celebrada a
Lleida on es va demostrar
que, en lloc
de llençar coets, el
sistema més adient
seria l’ús d’avionetes.
Dubto que avui
dia, vistos els resultats,
el propi autor hi
estigués d’acord.
Això, és clar, suposant
que les avionetes
no siguin fruit de
l’imaginari popular,
perquè això és el que oficialment se’ns
vol fer creure.
La secció continua en una altra pàgina
amb l’article Els melons, sense signar,
on es planteja aquest nou conreu
(diu que es va començar feia uns 10
anys) com a “una bona alternativa dels
cereals”, però s’adverteix que cal millorar
molt per a ser competitius. Anys
després, ja podem veure com ha evolucionat
la cosa.
IN MEMORIAM. S’obre aquesta
nova secció amb el recordatori del primer
aniversari d’un dels fets (succeït a
finals de juliol de 1981) que ha causat
més gran commoció a la ciutat d’Artesa
en les últimes dècades: l’assassinat de
Miquel Farràs mentre treballava en el
torn de nit a la gasolinera. Mai es va
poder demostrar qui en va ser l’autor o
autors. Per la meua relació amb la família
i determinades circumstàncies
personals d’aquell estiu, sempre recordaré
aquella pèrdua amb molta aflicció.
OPINIÓ. L’arquitecte Frederic
Armengol i Martín signa l’article Ar-
32
la Palanca
LA FITXA
Número: 8
Data: agost de 1982
Preu: 70 ptes.
Pàgines: 24
quitectura monumental a Alòs de
Balaguer, on reflexiona sobre el procés
de gestació i construcció (amb un
fort component de participació popular)
del monument dedicat a Sant
Sebastià que es bastirà al municipi
d’Alòs sobre el mateix lloc on es trobava
l’antiga capella dedicada al sant
màrtir. Un dibuix de l’alçat i la planta
del monument serveix per il·lustrar el
text.
PÀGINES CENTRALS. De fet, en
aquestes pàgines es publica un treball
signat per A. Pijoana i J. Farrando que
no s’inclou en cap secció. Artesa de
Segre amb dades (I), com el seu nom
indica, ofereix diferents dades geogràfi-

ques i demogràfiques sobre el municipi
d’Artesa de Segre, després d’una exposició
introductòria. El text s’acompanya
d’un dibuix del plànol del municipi.
FIRA DEL MELÓ. Un text signat
per La Comissió exposa els diferents
actes de la Fira i, sobretot, fa una crida
a la participació per tal que aquesta assoleixi
“la importància que li correspon
i que en altres temps havia tingut”.
Eren els primers anys de rellançament
d’aquesta fira. Al costat d’actes que
encara avui se celebren (com el Concurs
de productes estranys, la Tirada de
bitlles, el Trofeu de futbol del meló, el
Desfilcan...), destaca el recital de Marina
Rossell programat pel dissabte a
la nit al camp d’esports.
ASSOCIACIONS. Roc Galceran, en
representació de la Dàlia Blanca, exposa
que del 15 al 21 de juliol s’ha realitzat
un curset d’iniciació al teatre,
amb la participació de més de 30 persones,
i demana la participació de tothom
amb el grup escènic que es pretén
formar, com ja havia dit en aquesta secció
el president de l’entitat en un escrit
del mes de març.
La Biblioteca Maluquer agraeix les
donacions de llibres de J. Maluquer
Whal i de la família Hernández-
Maluquer.
L’Associació de Jubilats explica l’excursió
del 21 de juny a Terradets (pujant
per Camarasa fins a Cellers i tornant
per Àger), dins del programa “Coneixem
les terres de Lleida”. Les im-
pressions del viatge van ser recollides
“pel jubilat D. París”.
CULTURA. Obre la secció la segona
part de l’article Cubells, poble d’interès
turístic, signat per Jaume Camps
i Poc, que es va començar a publicar
en la revista del mes anterior.
La Palanca es fa ressò del nomenament
de M. Carme Torres com a cap
dels serveis Territorials de Cultura a
Lleida, de la convocatòria del II Premi
Terres de Ponent de monografia sociohistòrica
(de l’Associació Cultural-Recreativa
“Esbart d’Amics” de Bellcaire)
i de la presència d’Artesa de Segre a
Expocultura-82, organitzada pel Dep.
de Cultura de la Generalitat al Palau de
Congressos de Montjuïc del 23 de juny
al 4 de juliol.
Bartomeu Jové continua els seus
Retalls d’Història en un article dividit
en dos parts, una dedicada a l’edat del
ferro i l’altre a l’època ibèrica.
HUMOR DE SECÀ. Els dos acudits
habituals de Quimet i Cosme fan referència
a les carreteres d’Artesa i de la
Noguera.
FESTES A LA RODALIA. Amb
aquest títol s’obre una nova secció que
aquest mes parla de Festes Majors i,
després d’una reflexió sobre la tradició
de les festes d’estiu, exposa breument
els diferents actes de 14 poblacions de
la rodalia d’Artesa (inclosos municipis
veïns).
ESPORTS. En l’article III Nit del
Futbol Federat Lleidatà s’informa que
33
la Palanca
Fa a 25 25 An An Anys An An ys
el 16 de juliol l’entrenador del primer
equip de CE Artesa, Emili Curià, va ser
guardonat com a millor entrenador. El
text també es fa ressò del premi al millor
jugador aconseguit en l’any anterior
pel capità Jordi (suposo que devia
ser Jordi Roigé) i dels premis a millor
directiu per a Francesc Vilalta i a millor
entrenador per a Ginés Parra de la
primera edició.
El CENG també informa de la celebració
del 1r Campionat Social d’Estiu
de Futbol Sala. Calia tenir 15 anys
com a mínim i els equips es formaven
de forma equilibrada entre els inscrits.
Aleshores competien 6 jugadors per
equip. Es van formar 8 equips, dels
quals m’ha cridat l’atenció els noms
(per contraposició als actuals, és clar):
Castellot, Salgar, Noguera, Crestes,
Esplanells, Pla, Roca Cudós i Montsec.
No es fa menció dels resultats però sí
de l’interès despertat pel campionat.
Finalment s’anuncia la propera celebració
d’un campionat per a alevins, benjamins
i minibenjamins (els noms del
equips, en la mateixa línia anterior amb
alguns de repetits).
CARTES A LA REDACCIÓ. Tanca
la revista una breu carta sense títol, signada
per “Un artesenc preocupat”, que
alerta d’un perill: la possible caiguda
d’un pal de FECSA sobre el qual s’estava
desplomant una paret del forn de
l’antiga bòbila del Mallol.
Ramon Giribet i Boneta

Música, Música, Mestr Mestre! Mestr e!
Una musical benvinguda...
D
es de l’Aula Municipal de Música
d’Artesa de Segre us volem
donar la benvinguda al nou curs
musical 2007-2008.
Des de l’àrea d’educació i cultura de
l’ajuntament de la nostra vila i des del
claustre de professors del centre encetem
el curs amb novetats i il·lusions
renovades, per a seguir amb la tasca de
l’ensenyament musical dins de l’àmbit
cultural.
Durant aquest nou curs ens acompanyaran
professors nous: la professora
Neus Carles, en l’especialitat de violí,
i el professor Francesc Ríos, en l’especialitat
de piano.
També estrenem i ampliem l’oferta
educativa musical amb un nou instrument
al nostre centre: el fagot (que és
un dels instruments greus de la família
de vent-fusta). Serà l’actual professora
Carol Galland l’especialista en la matèria.
Des del Departament d’Educació de
la Generalitat de Catalunya s’impulsen
noves oportunitats pels estudiants que
simultàniament cursen estudis d’ESO
o de Batxillerat a l’institut i estudis de
música en el nostre centre. Aquests
alumnes podran sol·licitar la
convalidació o el reconeixement de la
reducció de matèries o d’un nombre de
crèdits. Aquestes noves possibilitats es
fonamenten en el fet de simultanejar els
estudis ordinaris amb els estudis de
música.
Durant el mes de setembre, i durant
l’horari d’atenció al públic que
properament posarem en funcionament,
els nous alumnes que vulguin es podran
matricular al curs 2007-2008, fins a
completar les places que poden quedar
vacants.
L’oferta educativa musical de la qual
INICI DELS
ASSAJOS
ORFEÓ ARTESENC
A partir del 5 d’octubre, tots els divendres a les 10 de la nit, a la
Sala de l’Orfeó
Tots hi sou convidats!
www.orfeoartesenc.cat
34
la Palanca
disposem actualment al nostre centre
consta d’assignatures grupals (llenguatge
musical, cant coral, música de cambra,
orquestres...) i d’assignatures individuals
(classes d’instrument). Els
alumnes poden començar en el món
musical des de l’edat de 3 anys. I no
cal dir que els alumnes adults també
tenen el seu espai, tant des de l’estudi
d’assignatures com el llenguatge musical,
com també en la pràctica instrumental
individual i grupal.
Així doncs, permeteu que m’acomiadi
i al mateix temps encoratgi tothom
a endinsar-se en el nou curs musical
2007-2008 amb aquestes paraules:
“Gaudiu-lo amb el mateix amor que
nosaltres l’hem pensat i preparat.
Aquesta és la millor manera de beneir
allò que fem”. (Pau Casals. Últim festival
de música. Sant Joan de Puerto
Rico. Any 1973)
Jordi Morera i Noguerola
Director de l’Aula Municipal de
Música d’Artesa de Segre

Pr Programa* Pr ama* de de la la F FFesta
F esta Major Major d’Ar d’Artesa d’Ar d’Artesa
tesa de de Se Segre Se
DIMECRES, 26 DE SETEMBRE
21:30h Sorteig Públic de Llotges
LLOC: Sala d’Actes de l’Ajuntament
22:00h Havaneres i Cremada de Rom
amb CAVALL BERNAT
LLOC: Plaça Ball
DIJOUS, 27 DE SETEMBRE
17:00h Traca i Repic de Campanes
LLOC: Bisbe Bernaus
i seguidament Cercavila amb FADUNITO
amb LA GRAN FAMÍLIA
19:00h Xocolatada. Organitza: Associació
de Dones Artesenques Actives
LLOC: Plaça de les Escoles Velles
19:30h Ball amb JOAN CARBONELL
DUET
LLOC: Av. Maria Anzizu
22:00h XVIè SOPAR DE GERMANOR
LLOC: Pavelló Poliesportiu
Seguidament ball amb el grup “NUEVO
TALISMAN” i a continuació “MACRO
DISCO MÒBIL VOLCAN”
06:00h A la matinada, en finalitzar la marxa,
SALSITXADA POPULAR I ES-
MORZAR per a tothom.
LLOC: Davant del pavelló
DIVENDRES, 28 DE SETEMBRE
12:00h MISSA en honor dels Patrons
Sant Cosme i Damià
LLOC: Església Parroquial
13:00h SARDANES amb la Cobla - Orquestra
“MARINA”
LLOC: Plaça Ball
16:00h XIIIè Concurs de botifarra
LLOC: Pavelló Poliesportiu
18:00h Espectacle: TRINXANT SABA-
TES a càrrec de la companyia XIP-XAP
LLOC: Plaça Ball
18:30h CONCERT a càrrec de l’Orquestra
“MARINA”
LLOC: Pavelló Poliesportiu
20:30h Ball de Tarda amb l’Orquestra
“MARINA”
LLOC: Pavelló Poliesportiu
23:30h ORGIA DE FOC (Correfocs)
LLOC: Bisbe Bernaus
00:30h Sarau amb “MARINA” i el grup
“STRENOS”
LLOC: Pavelló Poliesportiu
DISSABTE, 29 DE SETEMBRE
11:00h MISSA pels difunts
LLOC: Església Parroquial
11:30h CURSA D’ANDRÒMINES
LLOC: Prat de la Riba, ctra. Baldomar i
acabament al c/ Fassina
12:00h SARDANES amb la Cobla
QUATRE VENTS
LLOC: Plaça Ball
16:00h Presentació dels equips de Futbol
Base de l’EFAP i a continuació partits
LLOC: Camp municipal d’esports
A partir de les 16:00h PARTITS DE
BÀSQUET
LLOC: Pavelló poliesportiu
16:30h CURSA MOTOCROS
LLOC: Polígon Industrial El Pla
Durant la tarda, CONCURS DE PLAY
STATION
LLOC: Lokal (edifici La Granja)
Sopar pels participants. Programes a part.
18:00h CURSA ATLÈTICA (recorregut
adults 6km - infantil 2km)
LLOC: sortida Parc de Bombers
Obsequi per tots els participants. Berenar
per tots.
18:00h Espectacle de màgia IL·LUSIÓ
amb MAGIC TREBOL
LLOC: Plaça Ball
18:00h CONCERT amb l’orquestra
“CRISTIAN & DOMÈNECH”
LLOC: Pavelló Poliesportiu
20:00h Ball de Tarda amb l’Orquestra
“CRISTIAN & DOMÈNECH”
LLOC: Pavelló Poliesportiu
20:30h MISSA vespertina
LLOC: Església Parroquial
23:30h ESPECTACLE DE VARIE-
TATS: “Tocats pel músic hall” amb l’actuació
estelar de l’Amparo Moreno
35
la Palanca
LLOC: Pavelló Poliesportiu
01:30h Ball amb l’Orquestra
“CRISTIAN & DOMÈNECH”
LLOC: Pavelló Poliesportiu
01:30h Nit de marxa amb “BANDA
NOCTURNA”
LLOC: Esplanada de l’Institut
04:00h Sarau amb l’Orquestra
“CONTRABAND”
LLOC: Pavelló Poliesportiu
DIUMENGE, 30 DE SETEMBRE
9:00h TIR AL PLAT (Tirada Local i Socis)
LLOC: Camp de Tir Antona
9:30h Santa MISSA
LLOC: Església Parroquial
11:30h CASTELLERS DE GUISSONA
acompanyats per ELS ESPORRETS
D’ARTESA
LLOC: Plaça Ball
12:00h MISSA SOLEMNE
LLOC: Església Parroquial
13:00h SARDANES amb la Cobla
“MONTGRINS”
LLOC: Plaça Ball
13:30h VERMUT
LLOC: Plaça Ball
A partir de les 16:30h, PARTITS DE
BÀSQUET
LLOC: Pavelló Poliesportiu
17:00h Emocionant encontre de futbol
disputat entre CE ARTESA DE SEGRE
i CF TORREFARRERA
LLOC: Camp municipal d’esports
18:00h Espectacle OLLA BARREJA-
DA amb LA CREMALLERA
LLOC: Plaça Ball
20:00h Ball de tarda amb l’Orquestra
“MONTGRINS”
LLOC: Pavelló Poliesportiu
23:30h CONCERT amb l’Orquestra
“MONTGRINS”, i en acabar sarau i fi
de festa amb la mateixa orquestra.
LLOC: Pavelló Poliesportiu
*Aquest programa és provisional

Inf Inf Infor Inf or ormació or mació Municipal Municipal d’Ar d’Artesa d’Ar tesa
Mes de juliol
SESSIONS DE PLE
Ple extraordinari 04-07-2007
S’aprova, per unanimitat, el nomenament
dels Tinents d’Alcalde:
- Primera Tinent d’Alcalde: Mercè Nogués
i Galceran
- Segona Tinent d’Alcalde: Eva Maza i
Batlle
- Tercer Tinent d’Alcalde: Antoni Belchi
i Escobosa
S’aprova, per unanimitat, la realització
de les sessions plenàries ordinàries
el primer dijous de cada mes, excepte
el mes d’agost, a les 22:00 hores.
S’aprova, per unanimitat, la constitució
de la Junta de Govern:
- Alcalde: Domènec Sabanés i Porta
- Primera Tinent d’Alcalde: Mercè Nogués
i Galceran
- Segona Tinent d’Alcalde: Eva Maza i
Batlle
- Tercer Tinent d’Alcalde: Antoni Belchi
i Escobosa
S’aprova el règim de sessions de
la Junta de Govern els dijous a les 22:00
hores, excepte els del Ple:
Vots a favor: 6 (4 CIU, 2 PSC)
Vots en contra: 5 (ERC)
S’aprova, per unanimitat, la constitució
de la Comissió Especial de Comptes:
- Joan Camats i Campabadal, pel grup
d’ERC
- Domènec París i Artigues, pel grup de
CIU
- Josep Galceran i Sellart, pel grup de
PSC
S’aprova la designació de Joan
Camats i Campabadal com a Tresorer:
Vots a favor: 5 (ERC)
Abstencions: 6 (5 CIU, 2 PSC)
S’aprova, per unanimitat, la designació
dels representants als òrgans
col·legiats:
a) Patronat de l’Emissora de Ràdio Municipal:
- Alcalde: Domènec Sabanés i Porta
- Regidors/es: Joan Camats i
Campabadal (ERC), Mercé Nogues i
Galceran (ERC), Domènec París i Artigues
(CIU), Salvador Maluquer i Brescó
(CIU) i Josep Galceran i Sellart (PSC)
b) Consell Escolar Municipal:
- Alcalde: Domènec Sabanés i Porta
- Regidors/es: Eva Maza i Batlle (ERC),
Toni Belchi i Escobosa (ERC), Carme
Barril i Brescó (CIU) i M. Carme Miquel
i Brufau (PSC)
c) Junta Permanent del Consell Escolar
Municipal:
- Alcalde: Domènec Sabanés i Porta
- Regidors/es: Eva Maza i Batlle (ERC)
i Carme Barril i Brescó (CIU)
d) Consell Escolar de l’Institut d’Ensenyament
Secundari “Els Planells”: Toni
Belchi i Escobosa (ERC)
e) Consell Escolar del CEIP “Els Planells”:
Eva Maza i Batlle (ERC)
f) Consell Escolar de l’Escola Municipal
de Música: Eva Maza i Batlle (ERC)
g) Agrupació de Defensa Forestal “Sant
Mamet”: Joan Camats i Campabadal
(ERC) com a titular i Josep Galceran
Sellart (PSC), com a suplent
h) Comitè d’Admissions de la Llar Residència
municipal:
- Alcalde: Domènec Sabanés i Porta
- Regidors/es: Mercé Nogués i Galceran
(ERC), Sílvia Cardona i Canes (CIU) i
M. Carme Miquel i Brufau (PSC)
i) Consorci Localret: Sr. Alcalde i, com
a suplent, Toni Belchi i Escobosa (ERC)
j) Fundació Privada Obra Social de la Cooperativa
del Camp d’Artesa de Segre i
Comarca: Eva Maza i Batlle (ERC)
ACORDS DE LA JUNTA DE GO-
VERN
(dels dies 19 i 26 de juliol)
S’acorda proposar a l’alcaldia
l’aprovació de les següents certificacions
d’obra:
- Certificació núm. 2, per 55.450,30
euros, de l’obra ARRANJAMENT
D’INSTAL·LACIONS I PORTADA
D’AIGÜES EN ALTA EN EL MUNICI-
PI D’ARTESA DE SEGRE signada per
l’enginyer tècnic Sr. Josep M. Lliró i realitzada
per l’empresa COCA EXCAVA-
CIONS SL.
- Certificació núm. 3, per 27.837,72
euros, de l’obra ARRANJAMENT
D’INSTAL·LACIONS I PORTADA
D’AIGÜES EN ALTA EN EL MUNICI-
PI D’ARTESA DE SEGRE signada per
l’enginyer tècnic Sr. Josep M. Lliró i realitzada
per l’empresa COCA EXCAVA-
CIONS SL.
- Certificació núm. 3, per 278.621,84, de
l’obra CASAL CULTURAL D’ARTESA
DE SEGRE signada per l’arquitecte Sr.
Frederic Armengol i realitzada per l’em-
37
la Palanca
presa ÁRIDOS ROMÀ SAU.
- Certificació núm. 4, per 387.894,09
euros, de l’obra CASAL CULTURAL
D’ARTESA DE SEGRE signada per l’arquitecte
Sr. Frederic Armengol i realitzada
per l’empresa ÁRIDOS ROMÀ
SAU.
S’acorda proposar a l’alcaldia les
següents adjudicacions de licitacions
d’obra:
- Remodelació de l’Avinguda Maria
Anzizu, 1a fase d’Artesa de Segre: J.F.
RIEGOS SL, per un import de 147.500
euros.
- Urbanització d’un tram del carrer Vescomte
d’Àger d’Artesa de Segre:
ÁRIDOS ROMÀ SAU, per un import de
29.865,01 euros.
- Rehabilitació Local Social a Vilves, 2a
fase: Construccions Montsec SCCL, per
un import de 13.370 euros.
- Pavimentació Pl. Sant Ponç a Vall-llebrera:
Construccions Montsec SCCL, per
un import de 24.580 euros.
- Pavimentació del carrer del Mig del
Pont d’Alentorn: Construccions Montsec
SCCL, per un import de 23.500 euros.
S’acorda proposar a l’alcaldia la
devolució de les següents fiances:
- Muntatges Elèctrics Teixidó SL,
1.646,66 euros.
- Conspamone SL, 4.012 euros.
- Josep M. Antonín Castellà, 848,76
euros.
- Calvet Baella SCP, 2.400 euros.
S’acorda proposar a l’alcaldia
l’aprovació de despeses de factures majors
de 120,20 euros, per un import total
de 209.731,75 euros.
S’acorda proposar a l’alcaldia
l’aprovació prèvia de projecte d’actuacions
específiques d’interès públic en sòl
no urbanitzable.
S’acorda proposar a l’alcaldia la
concessió de targeta d’aparcament individual
per a persones amb disminució al
Sr. Miquel Àngel Solé Alonso.
S’acorda proposar a l’alcaldia la
concessió de les següents llicències
d’obres:
- A Domingo Aldavó Capdevila, per col·locar
rajola a canvi de mosaic deteriorat,
al terra de l’habitatge del primer pis,
situat a la carretera de Ponts, 6, d’Artesa
de Segre.
- A Daniel Leal Palacios, per arrebossar
les parets interiors del garatge situat en

Inf Infor Inf or ormació ormació
mació Municipal Municipal d’Ar d’Artesa d’Ar tesa
l’immoble de la carretera de Baldomar,
6 d’Artesa de Segre.
- A J. Giribets, R. Almuzara, A. Giribets,
D. Giribets, CB, per la construcció d’un
habitatge unifamiliar entre mitgeres, a
situar al carrer Nou, 23, d’Artesa de
Segre.
- A Ricardo Codina Torres, per l’ampliació
de la planta baixa en un edifici d’habitatges,
amb destí a local, en l’immoble
situat a la carretera de Tremp, 44,
d’Artesa de Segre.
- A David Mardones Musoll i Agnès Figuera
Santacreu, per la rehabilitació d’un
edifici existent per ús d’habitatge
unifamiliar entre mitgeres, situat al carrer
Metge Pau Pla, s/n, a Alentorn.
- A Eladi Camats i Petanàs, per les obres
de distribució d’un habitatge, en la segona
planta d’edificació existent, situada
al carrer Calvari, 27, d’Artesa de
Segre.
- A Sergi Satorres Monter i Mercè Brescó
Solé, per la construcció d’un habitatge
unifamiliar aïllat, a situar al carrer del
Pont, s/n, d’Alentorn.
- A Paco Claret Esteve, per canviar mobles
de cuina i enrajolar bany en l’habitatge
situat a l’immoble del carrer Segre,
12, 2n 1a, d’Artesa de Segre.
- A Endesa Distribución Eléctrica SLU,
per la reforma de la línia aèria d’11 kV,
preparada per a 25 kV, en la seva fase IV
B, amb inici al suport metàl·lic 93 i final
al nou suport metàl·lics 135, dins del TM.
d’Artesa de Segre.
S’acorda proposar a l’alcaldia
l’autorització de connexió a la xarxa d’aigua
al Sr. Jaume Farràs Farràs, per dotació
d’aquest servei general d’abastament
d’aigua a l’habitatge situat al carrer Jesús
Santacreu, 5, d’Artesa de Segre.
S’acorda proposar a l’alcaldia la
concessió de llicència ambiental:
- A Joan Macià Cercós i Montserrat
Buñol Solé, per l’activitat de legalització
d’una explotació porcina d’engreix
existent, per 1.350 places de porcs d’engreix,
a desenvolupar al polígon 7,
parcel·la 471, d’aquest municipi d’Artesa
de Segre.
- A Josep M. Riera Sabartés, per l’activitat
d’adequació d’una explotació porcina
de cria intensiva de porcs d’engreix,
a desenvolupar al polígon 12, parcel·la
113 a Collfred, d’aquest municipi
d’Artesa de Segre.
- A Ramon Ros Canosa, M. Rosa Gené
Perera, CB, per l’activitat d’adequació
d’una explotació avícola de cria intensi-
va de gallines ponedores, a desenvolupar
al polígon 20, parcel·la 61, a
Ramoneda, d’aquest municipi d’Artesa
de Segre.
S’acorda proposar a l’alcaldia la
concessió de la llicència per la primera
utilització i ocupació a Jordi Torné i
Clarés, per l’habitatge unifamiliar entre
mitgeres, situat al carrer Raval de l’Església,
2, d’Alentorn.
S’acorda proposar a l’alcaldia
concórrer a la convocatòria de subvencions
d’estalvi i eficiència energètica
ECF/206/2007, per a la realització de la
millora de l’eficiència energètica en
l’aportació de calor en edificis municipals
de nova construcció.
S’acorda proposar a l’alcaldia
concórrer a la convocatòria de subvencions
d’instal·lacions d’energies renovables
ECF/209/2007, en edificis municipals
de nova construcció.
S’acorda proposar a l’alcaldia
concórrer a la convocatòria MAH/1506/
2007, per a la concessió de subvencions
per a la realització d’inversions per a actuacions
d’abastament en alta demananthi
ajut econòmic per al l’obra Portada
d‘aigua en alta, 2a fase.
S’acorda proposar a l’alcaldia
prorrogar el contracte de prestació del
Servei de Llar d’Infants, subscrit amb na
Roser Betriu i Caubet amb les dades que
consten a l’expedient fins el dia 31 de
juliol de l’any 2008, amb efectes des del
dia 1 de setembre de 2007.
INFORMES DE L’ALCALDIA
S’ha contractat temporalment un
treballador de carrer per a substituir al
Sr. Ramon Vila que a optat per jubilar-se
parcialment.
Hi ha atorgat un pla d’ocupació
per al qual s’està en procés de selecció
per a la contractació temporal d’un treballador.
De l’IEI s’ha comunicat l’atorgament
de les següent subvencions:
- Arranjament església de Vilves, 3a fase,
6.000,00 euros (pressupost d’execució de
14.590 euros).
- Arranjament coberta Església de Seró,
10.000 euros, (pressupost d’execució de
37.854,16 euros).
- Reconstrucció coberta Museu Montsec,
4.000 euros, (pressupost d’execució de
14.633,71 euros).
- Pintat interiors església de la Vall d’Ariet,
2.000 euros, (pressupost d’execució
38
la Palanca
de 5.129,29 euros).
S’està buscant un lloc per ubicarhi
el punt de desinfecció de vehicles, ja
que el contracte del terreny de la situació
actual va caducar el 10 de juliol i, de
moment, els propietaris fan una pròrroga
d’un any.
S’ha demanat tallar el carrer Balmes
el diumenge per la tarda per a celebrar
la festivitat de Sant Cristòfol. S’han
demanat trofeus i subvencionar mitja cistella.
S’acorda atorgar-los-hi.
El circ Coliseo ha demanat instal·lar-se
a l’explanada del costat dels centres
docents CEIP i IES Els Planells
d’Artesa de Segre el dies 14 a 19 de setembre.
Es comenta que en aquestes dates
hi ha l’inici del curs escolar i es necessita
l’indret per aparcament. S’acorda
demanar-los que avancin les dates,
d’una altra manera no els podrem donar
autorització.
Esta previst per als dies 23, 24 i
25 de juliol l’enderroc de l’edifici del
carrer Balmes entre carretera
d’Agramunt i c/ Escoles. Per a fer-ho
caldrà tallar el carrer Balmes en aquest
indret. S’anunciarà per la Ràdio. També
se’ls avisarà de què cal que retirin els
senyals que hi ha adossats a l’edifici.
Hi ha la intenció de fer una sala
de vetlles a l’edifici de les Monges, temporal
fins a tenir el Tanatori definitiu.
Hi va haver actes vandàlics a
l’edifici de les escoles velles, es van trencar
2 vidres de porta i 2 de finestra. Es
va trucar al Mossos d’Esquadra i s’ha formulat
denúncia. Els autors són jovenalla
del poble. Es parlarà amb els pares i se’ls
demanarà que paguin els danys ocasionats.
S’estan fent proves de la TDT.
En els últims dies salten els automàtics
de l’enllumenat públic per sectors.
S’està buscant la causa. Durant el
dia es veuran llums encesos perquè per
a poder detectar l’avaria cal que funcioni
l’enllumenat. Les nits del dilluns i del
dimarts es va quedar tot Artesa de Segre
a les fosques.
El regidor Joan Camats ha acompanyat
l’empresa que ha d’executar
l’obra de clausura dels abocadors
d’Alentorn, Baldomar, Colldelrat, Tudela
i Seró per a ensenyar-los la ubicació
d’aquests.
La Sr.a Nogués explica als assistents
com es desenvoluparà la Fira de
Sant Bartomeu. Ensenya els impresos
que s’editaran. Explica que a més d’un

tast de vins es farà un curs de cuina del
meló. També s’ha demanat participació
als comerciants locals per a engalanar els
aparadors dels seus establiments amb
motius al·lusius a la Fira amb l’objectiu
de fer-la extensiva a tota la ciutat. A tal
efecte i per a fomentar la participació es
convocarà un concurs d’aparadors. Atès
que al constituir-se l’ajuntament, el nou
equip de govern es va trobar que no hi
havia res organitzat de la Fira 2007, s’ha
contractat una empresa especialitzada en
aquest tipus d’esdeveniments per agilitar-ne
l’organització pel poc temps de
què es disposa. Aquest any no s’havia
demanat la Carpa a la Diputació i , per
tant, no se’n podrà disposar ja que cal
fer-ho amb molt de temps d’antelació.
Se’n llogarà una a la mesura de les necessitats
i en funció del nombre d’expositors.
S’ha demanat la col·laboració de
l’equip de col·laboradors de les quatre
fires anteriors però ha excusat la seva
participació al·legant que aquest any volien
descansar.
S’ha rebut la comunicació d’atorgament
de Petita Ajuda de 6.100 euros
per a la realització del Camí de la Vall
d’Ariet que té un pressupost de 7.091,84
euros.
L’ACA ha tramés l’autorització
per a l’encreuament del riu Segre amb la
xarxa elèctrica que ha de subministrar
l’àrea d’esbarjo de la Palanca. S’ha demanat
el butlletí de l’instal·lador i amb
ell i l’autorització atorgada es demanarà
H
Les Les R RRegidories
R gidories Inf Infor Inf or ormen or men
a estat per a nosaltres, com a
equip de govern, la primera vegada
que organitzàvem la FIRA DEL
MELÓ i ha suposat un repte molt
important, perquè teníem idees, inquietuds
i ganes de promoure i donar
un canvi a aquesta fira.
Estem molt contents amb l’èxit assolit,
ja que hem aconseguit donar un
nou aire a aquesta festa. Vam començar
per donar-li una presentació diferent,
un disseny amb espais més oberts
que donaven amplitud i acollien còmodament
a un major nombre de persones
que van voler compartir àpats i estones
al carrer. Una festa que es va donar
molt a conèixer a través dels medis
informatius, i això va ser positiu, per-
Inf Infor Inf or ormació ormació
mació Municipal Municipal d’Ar d’Artesa d’Ar tesa
la connexió a la xarxa elèctrica tant bon
punt l’instal·lador faciliti el butlletí.
La Cooperativa voldria que
l’ajuntament augmentes en un 5% la seva
participació en la Fundació, passant d’un
20% a un 25 %. També hi participaria en
un 49 % una empresa que es faria càrrec
de la construcció de la Llar residència
prevista.
Aquesta alcaldia va estar amb el
director del Servei Territorial de Governació,
Sr. Vidal, el qual li va avançar que
les sol·licituds al proper PUOSC es podran
presentar fins al 15 de desembre
2007. La convocatòria serà quinquennal.
S’està arranjant el camp de Futbol.
S’estova el ferm i s’hi torna a posar
sauló. S’han adquirit cadires provinents
del camp del Barça per a posar a la graderia.
El president del CE Artesa de
Segre ha demanat una subvenció de
12.000 euros per a poder endegar la temporada
futbolística 2007/2008, atès que
l’anterior van tenir un dèficit aproximat
de 4.000 euros. Aquella temporada
l’ajuntament els va atorgar una subvenció
de 6.600 euros que es van pagar en
dos terminis. Han renovat la junta, han
aconseguit 20 anunciants més i tenen
ganes d’equilibrar el seu pressupost.
També demanen que se’ls avancin 4.000
euros de la subvenció per a poder iniciar
la temporada. S’acorda atorgar-los una
subvenció de 10.600 euros, dels quals
4.000 se’ls descomptaran, de 1.000 en
La Fira 2007
què creiem que és una finestra on projectem
el nostre municipi a l’exterior.
Va haver-hi una gran afluència de públic
que va poder gaudir, entre altres
coses, del curs de cuina de meló, del
primer concurs d’aparadors (Artesa tenia
gust de fira!)... Els menuts a l’espai
infantil van poder jugar de valent. Al
vespre, el sopar, els tastets i l’animació
van ser un motiu de reunió i trobada de
veïns i amics d’Artesa. I la primera
punxada popular de globus va donar un
toc innovador a la nostra fira!
Des d’aquí, en nom de tot l’equip de
govern, volem agrair a tots els que hi
39
la Palanca
1.000 de la subvenció dels propers 4
anys. El pagament de la subvenció que
s’atorga es farà en els següents terminis:
1r- 4.000 euros, inici de temporada; 2n-
3.300 euros al final de la primera volta
de la competició, i 3r- 3.300 euros un mes
abans d’acabar la temporada.
L’AMPA de la Llar d’Infants ha
demanat pintar les aules. L’any passat es
va pintar el passadís. Es demanarà pressupostos
als professionals. En haver-se
de fer en període de vacances, hi ha dificultats
per a trobar qui ho faci. També
han demanat una ombrel·la pel sorral. Als
efectes d’instal·lar l’adequada, s’esperarà
a la primavera vinent, després de demanar
assessorament a empreses especialitzades
a la Fira Municipàlia.
Del Departament de Treball han demanat
que es designin les festes locals
2008, atès que Sant Sebastià s’escaurà en
diumenge. L’alcaldia proposa pel Ple els
dies 12 de febrer i 26 de setembre. Proposta
que és aprovada per unanimitat.
Es previst que entre l’1 i el 10
d’agost es canvi la cadena Tele5 del canal
58 al 29. Cal parlar amb el Sr. Aldavó
i anunciar-ho per Ràdio quan estigui confirmat.
Es va fer la presentació de la Fira
a la premsa. A la cloenda vindrà el conseller
Joaquim Llena, d’Agricultura, Alimentació
i Acció Rural. A inaugurar-la
encara no se sap qui hi haurà.
Eva Maza i Batlle
van treballar amb tan entusiasme i sense
defallir, als expositors, als comerciants,
als visitants, als mitjans informatius
i a l’administració que ens va donar
suport en tot moment per poder inaugurar
la fira, durant el tast de vins i
en la cloenda.
El nostre municipi va donar mostres
d’acolliment, de saber innovar, d’obrirse
a tothom, de participació i de saber
passar-ho bé.
Entre tots ho hem aconseguit. Endavant!
Regidoria de Festes i Fires
Artesa de Segre

BBC*
BBC*
El dia 24 de setembre la Judith farà 11 anys.
Els teus pares et desitgen que ho passis molt bé.
Els pares i la família volem desitjar a la nostra filla
Naila un feliç aniversari. Ja en té 7.
40
BBC* són les sigles de la secció Bodes, Batejos i altres Celebracions. Feu-nos
arribar una foto i un text ben graciosos i us ho publicarem. Només cal ser subscriptor
de la Palanca
la Palanca
Dels vostres companys de l’Orfeó,
moltíssimes felicitats.

Palanc-oci
alanc-oci
Encreuat per Jordi Alins Rodamilans
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
Jeroglífic
per David Fusté
Què fas?
Problema d’escacs
per Ramon Monfà - www.bidmonfa.com
Juguen les blanques
SOLUCIONS
Encreuat
HORITZONTALS: 1. Llangardaix.- 2. Albergar. Au.- 3. Murga. Tolit.- 4. Pioide. Ga. A.- 5. iT Tu.
Sabó.- 6. Sarraí. Torm.- 7. Tríedre. R. E.- 8. E. Va. Criar.- 9. Riu. Sots. C.- 10. IEA. Ou. Moa.- 11.
Arrendament.
VERTICALS: A partir de les horitzontals.
Jeroglífic
Res de res.
Problema d’escacs
1- Af5, Txf5 (si Rxf5; 2- De4++, si 1-..., exf5; 2- Dxe7++, si 1-..., Dxa5; 2- Txa5++, si 1-..., Tc8; 2-
Df4++); 2Db8++
Horitzontals
1. Rèptil de color verd amb potes.- 2. Donar aixopluc. Ocell.- 3. Soroll
o remor que resulta molest de sentir o d’escoltar. Impossibilitat .- 4.
Semblant al pus. Símbol del gal·li. Vocal oberta.- 5. Al revés, símbol
del titani. Pronom de segona persona. Producte que es fa servir per
netejar.- 6. Moro. Penyal.- 7. Angle format per tres cares. Consonant
vibrant. Vocal que pot representar dos fonemes.- 8. Vocal. Es dirigeix a
un lloc. Fer créixer un nen petit.- 9. Corrent regular d’aigua. Plural,
allò que es troba als camins de manera inesperada. Lletra que pot representar
dos fonemes consonàntics.- 10. Vocals. Singular, allò que fan
les gallines. Dinornis.- 11. Quantitat que es paga com a lloguer.
Verticals
1. Taller de la persona que fabrica o que ven llums.- 2. Bregar. Al revés,
monarca.- 3. Al revés, cega. Al revés, terminació d’infinitiu. Al revés,
sigles que designen el nom que prengué la unió entre Egipte i Síria.- 4.
Al revés, rodament de cap. Vocal.- 5. Femení, que està dividit en graus.
Adverbi de lloc.- 6. Símbol de la plata. Vocal. Terminació d’infinitiu.
Oposat al nord.- 7. Rosegador abundant a les ciutats. Consonant alveolar. Ressò. Vocal oberta.- 8. Que es troba sota l’efecte
de les drogues. Consonants. En números romans, mil.- 9. Vocal oberta. Moviment polític socialista, anglès.- 10. En llenguatge
infantívol, avi. Metall preciós. Vocal. Al revés, adverbi de negació.- 11. Impulsa la pilota amb el peu. Lloc on es
compra i es ven.
0 D 0
Mat amb dues jugades
41
la Palanca
Sense Perdre els Orígens
per Jordi Esteban
El Llobregat
Els romans van anomenar-lo
Rubricatum flumen atès el color vermellós
que prenia força vegades, sobretot
a la comarca del Bages, on hi ha força
terres argiloses, tal com es pot veure si
resseguim la zona central de l’Eix
Transversal. De Rubricatum va passar
a Lubricatum, després a Lubrigatum, a
Lubrigadus i finalment, a Llobregat.
Així, doncs, hauria de ser un riu amb
una tonalitat vermellosa, però en l’actualitat
és encara bastant gris… Molts
altres cursos d’aigua de la Terra reben
també aquest nom per la mateixa raó:
el Colorado d’Estats Units, el mar Roig,
etc.
Onomasticon Cataloniae, V, 92
(Joan Coromines)

Ima Imatg Ima tg tges tg es d’Ahir
d’Ahir
La Fira d’agost. 1967
U
s oferim un document gràfic de
l’aldarull que s’organitzava els
dies de la Fira de Sant Bartomeu. En
un moment del matí, coincidien el
trànsit d’un diumenge normal amb
la gentada que venia a la Fira. Entre
els cotxes i la gent, aquell dia es feia
més d’un embús.
En aquells anys la gent acudia
massivament a les fires (també als
aplecs), que eren un punt de trobada per
gent que estava disseminada per les
nostres comarques. A més, les fires tenien
un important caire comercial i
d’esbarjo. Ja de molt antic, la gent aprofitava
les fires per a comprar i vendre
producció pròpia dels horts i dels corrals.
Les fires tenien, a més dels pagesos,
uns personatges típics que les seguien
totes. Eren els “faixeros”, els “muleros”
que venien cavalls i tota classe
d’equins, anaven vestits amb una bata
fosca i una suriaca, els “alleros” de
l’Aragó i el més encisador de tots, el
xarlatà, que amb un micròfon procurava
ensarronar la gent amb la seva oratòria
seductora, mirava d’ensarronar el
personal i de vendre les coses més impensades,
des de mantes i estilogràfiques
a elixirs miraculosos.
Els anys 40, 50 i 60 la gent necessitava
animals per treballar la terra. Per
això, més que el cotxe i el tractor, la
gent necessitava els animals per treballar
la terra i transportar els seus productes.
El gitanos eren uns excel·lents
tractants d’animals, una mica “enredant
per aquí, enredant per allà” procuraven
vendre les seves mules o eugues. Acampaven
la vigília amb les seves carretes
on avui hi ha el carrer Tarragona, que
llavors era un descampat. Feien les seves
fogueres a la nit, i nois i noies ballaven
al redós de la foguera. Per a la
canalla del poble, era un espectacle al·lucinant,
no havien vist mai ballar
d’aquella manera (potser eren sevillanes).
Tenien màgia cantant i ballant a
la llum del foc.
A més dels autocars de l’Alsina, la
gent venia a les fires a les caixes dels
camions. Per a transportar mercaderies
hi havia l’ATAM de Tremp, que feia
Barcelona-Vall d’Aran, un Rampeira
d’Isona-Lleida i els germans Cots de
Sant Salvador de Toló, els quals feien
una línia regular de tota la Conca per
Artesa, els dimecres fins a mercat a
Ponts i els diumenges a Artesa. Cobrien
també totes les fires. Quan repartien
fato, el deixaven al camí i la gent l’havia
de transportar fins a les masies.
Artesa tenia 4 fires, una en cada estació,
i totes tenien la seva funcionalitat.
La de mitja Quaresma, que era per
a comprar i vendre productes de fabricació
casolana. La d’agost, que era la
més important de l’any. La gent ja havia
venut els cereals de la collita (el
segar i batre durava 2 mesos llargs) i
feia les compres més importants. La de
Santa Cecília, on els pagesos i menestrals
compraven els porquets que havi-
42
la Palanca
en d’engreixar a les cases, i que com a
menja empalmava amb el porc de l’any
passat.
Finalment venia la de Nadal, on es
contractava els mossos que havien de
treballar a les cases durant un any. Però,
com hem dit, la gent aprofitava les fires
per a trobar-se, per a comprar, per a
divertir-se... I és que gairebé sempre hi
havia ball, primer al cafè del Cadiraire,
o bé al Coliseum o al bar del Moles.
Els espais firals van evolucionar amb
els temps, segons necessitats. Primer
era a les dues places del nucli antic.
Després al carrer Sant Jordi, que antigament
se’n deia “Lo Firal”, en temps
de compra-venda d’animals. Més tard
va tornar a les places Major i del Ball,
amb animals al començament de l’avinguda
Maria Anzizu, i posteriorment per
tot el poble, especialment a la Carretera,
tal com es pot veure a la foto d’avui.
A l’agost acostumava a fer calor, no
com aquest any que del 15 al 20 va començar
a fresquejar. Com es veu a la
imatge, hi ha dos autocars que van en
direcció nord i una corrua de cotxes que
baixen. Venien molts turistes d’Alemanya
i sobretot de França, país on molta
gent començava les vacances a mitjans
d’agost i baixaven amb caravanes (vehicle
impensable en aquella època per
l’economia dels catalans) a passar uns
dies a la vora del Mediterrani.
Text: Bartomeu Jové i Serra
Foto: Pere Clua

La La F FFoto
F oto
Fa dos estius, entre altres activitats, el CENG va organitzar tallers de capgrossos i de gralla. Avui, sota la denominació
de Els Esporrets, un bon grup de joves i adolescents alegren les nostres festes. (Foto: J.M. Espinal)