AGENDA 21 DE LA COMARCA DE L'ALT URGELL - Consell ...

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades
3. Boscos de Sant Joan de l’Erm. Els boscos des de les rodalies de sant Joan de l’Erm fins a
l’obaga de sant Joan Fumat sumen unes 60120 ha. La gran massa forestal que conforma aquest
element patrimonial està emmarcada per serres que no depassen els 2.200 m. La majoria de
boscos inclosos en aquesta unitat són obagues, mentre que les respectives solanes són molt
menys exuberants de vegetació. Els fons de vall són estrets i pràcticament no hi ha presència
humana en tota la zona.
4. Serra del Cadí. La serra del Cadí és la part principal del parc natural del Cadí-Moixeró, creat
l’any 1983. És una serra d’alta muntanya, on hi dominen dos ambients ben diferenciats: els
boscos i la roca. Els primers són a l’estatge montà i subalpí del vessant nord, sobretot, mentre
que l’ambient rocallós domina la part alta de la serra i bona part del vessant sud. Aquests
ambients rocosos són tarteres, canals i parets verticals. La cara nord de la serra és molt
abrupta, amb uns desnivells de vertigen, i la sud és més suau. Aquesta diferència de relleu és
com a resultat de la falla que sofrí en la seva formació geològica.
5. Serra del Salòria. El context natural d’aquest espai és d’alta muntanya. Hi trobem el cim més
alt de la comarca, el Salòria, amb els seus 2.789 m. Hi ha boscos subalpins, prats alpins, tarters
i parets de fort pendent. Als fons de vall, hi ha ambients de ribera al costat dels rierols,
bosquines caducifòlies, prats de dall, edificacions agroramaderes i el poble d’Ós de Civís. És de
les poques amb cims de més de 2.500 m de la nostra comarca. Per tant, és una àrea
emblemàtica de la nostra geografia comarcal. Tot i ser un paisatge d’alta muntanya, el seu
relleu no és tan accidentat com tantes altres serres pirinenques. La fauna i flora alpines hi són
destacables.
6. Anticlinal del roc de la Pena. Formació geològica inclosa dins l’inventari d’interès geològic de
Catalunya. Té una forma d’U invertida, com és propi d’aquest tipus de formacions. El substrat
és carbonatat i d’origen cretàcic.
7. Formacions conglomeràtiques de Sant Honorat i de la roca del Corb. Situada al nord de
Peramola, entre el barranc de Peramola i el barranc de les Caubes. Al Pirineu no hi ha gaires
formacions de conglomerats. Aquesta tipologia rocosa forma parets i agulles espectaculars. A
l’Alt Urgell no hi ha més muntanyes d’aquesta naturalesa. Els materials que la constitueixen
formen part de la coberta conglomèratica d’edat oligocena que es troba per sobre dels materials
carbonats cretàcics. L’erosió del vent i de l’aigua sobre aquestes roques han donat com a
resultat la formació d’engorjats, roques en forma de bolet i cingles espectaculars.
8. Fageda de la serra d’Aubenç. És l’única fageda de l’Alt Urgell. Té menys de 10 ha, amb tot,
hi ha fajos de 38 a prop dels 60 cm de dn. És una fageda mot pura, amb indrets on el 100 %
dels arbres són fajos. Està totalment limitada a la part més obaga i fresca de la capçalera del
torrent del Faig. Alguns fajos tenen cavitats naturals que serveixen de refugi a la fauna i donen
un aire fantàstic al bosc.
67